151 - Qui menja hores, caga rellotges

Gairebé sempre, en totes les entrevistes que em fan, ja temo la pregunta fatídica: —I quin és el refrany que més t’agrada? Per mi, preguntar-me pel refrany que més m’agrada és com preguntar-li a un pare quin és el fill preferit. Cada fill (cada refrany) té les seves coses i t’aporta un sentiment.

I normalment me’n surto donant visibilitat al refrany que va quedar com a més popular de l’enquesta del Top ten de refranys catalans: Qui no vulgui pols, que no vagi a l’era. Perquè he fet molt camí amb ell i me l’heu fet estimar.

Doncs aquest del rellotge també podria ser un dels candidats destacats. Per aquell punt d’escatologia, que tantes vegades traspua en les dites catalans i per la fantàstica imatge que és representar els qui tenen pressa com uns cagadors de rellotges (em ve al cap la imatge del conill d’Alícia al País de meravelles). I el sentit és clar: critica aquells que viuen amb presses o estan sempre pendents de l’horari.