Arqueología de la Safor

Estudio desde el punto de vista histórico, artístico, archivístico, antropológico, de la religiosidad... de la Ermita de Santa Ana de Gandía. Edificio presente en la vida de los Gandienses desde el S XIV, y desde 1809 administrada y cuidada por los Padres Escolapios. Documentación bibliográfica, archivística y fotográfica exhaustiva. Santa Ana fue patrona de Gandía hasta el SXIX y de ella podemos admirar una hermosa talla gótica que preside la ermita.

La Safor-Valldigna és un espai geogràfic privilegiat des de molts punts de vista. Més enllà de  certes mirades honestes però romàntiques i, per tant, subjectives, hi ha una tríada de factors clau que han condicionat profundament la personalitat d'aquesta comarca natural: la presència de muntanya litoral, l'enllaç amb els grans corredors de circulació i un microclima particular. Tot plegat fa que el poblament des de la prehistòria haja estat abundant i divers. Bona prova d'això és el primer establiment humà a la cova del Bolomor o altres emblemàtics com la cova del Parpalló o de les Malladetes. La història de la investigació, que és l'objectiu principal d'aquest estudi, és un reflex fidel de la rellevància i transcendència europea de les excavacions i recerques arqueològiques dutes a terme a la nostra comarca fins ara.

RESUM:

Aquest article ofereix una primera nota informativa sobre l’ocupació mosteriana de la cova del Puntal del Gat (Benirredrà, la Safor, País Valencià), tot centrant-se preliminarment en les restes arqueològiques recuperades en diverses recollides superficials i en una restringida intervenció arqueològica d’urgència dirigida per P. M. Guillem Calatayud arran de l'execució de la carretera de circumval·lació de Gandia.
La motivació de la presentació d'aquest interessant jaciment arqueològic inèdit amb restes de cultura material provinents d'un campament d'Homo sapiens neanderthalensis és donar-lo a conèixer i, d'alguna manera, que servesca d'estímul per a la seua investigació més exhaustiva o per a la seua posada en valor. En aquesta línia, que pot combinar la divulgació i la recerca científica, és molt important dotar de recursos localitats que, com és el cas de Benirredrà, quasi no disposen de superfície en el seu terme municipal però que disposen d'un jaciment aaccessible i amb un gran potencial didàctic.

Paraules clau: Mosterià, paleolític mitjà, ocupació neandertal, indústria lítica, restes faunístiques, arqueologia mediterrània.



Cova del Puntal del Gat (Benirredrà, La Safor, País Valencià): a littoral occupation of the Middle Palaeolithic

ABSTRACT:

This article offers a first informative draft on the Mousterian site of the Cova del Puntal del Gat (Benirredrà, La Safor, Valencian Country), focusing primarily on the archaeological remains recovered in several superficial surveys and in a restricted salvation sondage led by P.M. Guillem Calatayud as a result of the execution of the ring road arround Gandia.
The main ain of this paper is to report this interesting archaeological site, unpublished until nowadays, with remains of material culture from a Homo sapiens neanderthalensis camp, and in some way to serve as a stimulus for its more exhaustive research or for its putting in prospective value. At last, this campsite can combine fruitfully dissemination and scientific research. It is very important to provide resources for villages that, as in the case of Benirredrà, almost do not have surface in their municipal area but that have an accessible archaeological site and with great didactic potentialities.

Keywords: Mousterian, Middle Palaeolithic, Neanderthal occupation, lithic industry, faunal remains, Mediterranean archaeology.

La investigació arqueològica a la comarca de la Safor-Valldigna sobre el període comprés entre el Neolític final (3800/3700 a.C.) i l'inici de l'Edat del Bronze (2150 a.C.) està fortament marcada pels diferents marcs teòrics i pel biaix metodològic imperant a cada època. Durant els darrers anys, gràcies sobretot a la pràctica de l'arqueologia de salvament, s'ha pogut avançar molt en el coneixement d'aquesta complexa i rica xarxa de comunitats agrícoles i ramaderes, part d'una ecumene molt més extensa, que ocuparen intensament les vores del riu Serpis o d'Alcoi.

En aquesta intervenció s'exposaren els resultats de la investigació duta a terme en el marc del projecte "Fem Memòria" d'Oliva al voltant dels nius de metralladores en el terme municipal del mateix poble. L'acta de la conferència ha quedat plasmada en el número 19 de la revista Cabdells (2021).