Propiedad Agraria

En 1955 se creo el Servicio de Extension Agricola (SEA) como una salida al fracaso de la politica agraria autarquica del franquismo. Con conceptos y financiacion de los Estados Unidos, se extendio una red de agencias en las zonas agricolas del Estado espanol. En Cataluna, la mayoria de estas agencias y del personal llegaron a mitad de los anos sesenta. El principal objetivo del SEA era procurar a la poblacion rural las herramientas y la formacion necesarias para su desarrollo economico y social, equiparandola a la poblacion urbana. Para alcanzar estos objetivos, el SEA organizaba cursos, demostraciones, seminarios y otras tecnicas divulgativas para los agricultores. La diversidad agricola de Cataluna establecio, a la vez, una multiplicidad de actuaciones dependiendo de la zona o comarca: cultivos de cereales y forraje, ganaderia de vacuno de carne, vacuno de leche, porcino, avicola, cunicultura, huerta y planta ornamental, frutos secos, fruta dulce, vid, arroz... El SEA en Cataluna ...

L'anomenada analisi harmónica no ha rebut, en general, per part de la Geografia l'atenció que mereix, com a valuosa eina analítica en l'estudi de fenomens que presenten periodicitat; fenomens, com els regims anuals dels elements climatics i els hidrologics dels cursos fluvials, les oscillacions estacionals d'un nombrós conjunt de parámetres socio-económica, ja siguin les entrades de turistes, el nombre d'aturats, les variacions del preus de certs productes, etc, i, en general, les series temporals de dades geográfiques, que abracen una llarga llista de fets naturals, socials i economice. La naturalesa matemática de l'análisi harmónica i la mateixa formulaci6 quelcom aparatosa, no han estat certament factors propicis per al seu ús per part dels geografs, A Espanya, les aplicacions geografiques de l'esmentat procediment s6n escassíssimes. En la vessant climatológica, cal citar la recent tesi doctoral de Brunet (1989), inédita, on s'aplica a les temperatures rnitjanes diáries al llarg de l'any dels observatoris de Tarragona i Reus. En la present nota, es detalla un exemple de calcul directe de la serie de Fourier-element fonamental de l'analisi harmonica-que s'ajusta a les temperatures rnitjanes mensuals de Barcelona, com a guia d'altres aplicacions geografiques sirnilars. No és l'objecte d'aquesta nota, dones, fonamentar matemáticament l'analisi harmónica, ni les series de Fourier, la qual cosa el lector interessat pot trobar en un bon nombre d'obres d'análisi matemática (BASS, 1970), sin6 subministrar al geograf la «mecánica» més senzilla per a la seva aplicació, mitjancant el desenvolupament d'un exemple.

LA PRETENSION DE ESTA TESIS ES DAR A CONOCER CUALES SON LOS RESULTADOS DEL PROCESO DESAMORTIZADOR CIVIL Y ECLESIASTICA EN VALENCIA EN EL PERIODO ENTRE 1855 Y 1868.ESTE PROCESO TIENE DOS VERTIENTES CLARAMENTE DEFINIDAS QUE A LA POSTRE SIGNIFICAN DOS TIPOS DISTINTOS DE RESULTADOS EN FUNCION DE SI SE TRATA DE LA DESAMORTIZACION DE LA TIERRA O SI SE TRATA DE LA ENAGENACION DE FINCAS URBANAS. SI NOS ATENEMOS A LA VENTA DE FINCAS RUSTICAS HAY QUE SENALAR PRIMERAMENTE QUE EXISTEN DISTINTOS FACTORES QUE CONDICONAN LOS RESULTADOS PRODUCIDOS EN LAS SUBASTAS. QUIZAS EL MAS IMPORTANTE DE TODOS ELLOS SE REFIERE A LA PARCELACION DE LA PROPIEDAD CON FINCAS QUE EN GENERAL NO REBASAN LA EXTENSION DE 1 HA. LO CUAL REPERCUTE DIRECTAMTNE SOBRE LA DEMANDA. ASI ES EVIDENTE QUE LOS SECTORES SOCIALES A LOS QUE BENEFICIA MAS DIRECTAMENTE ESTE TIPO DE OFERTA NO SON AQUELLOS QUE COMPONEN LAS CLASES DOMINANTES DADO QUE LA GRAN PARCELACION NO RESPONDE A SUS INTERESES PATRIMONIALES. POR ELLO NO RESULTA EXTRANO Q...

Un dels sectors mes desconeguts de 1'economia catalana es 1'agricola. Diverses raons ajuden a explicar aquest buit; per un canto, la inexistencia, almenys fins ara, d'un sector public catala fort que, entre d'altres coses, s'ocupes de coneixer la realitat des d'un punt de vista global. D'altra banda, a I'agricultura catalana no existeixen practicament grans empreses o institucions amb prou gruix com per emprendre aquests estudis globals per I'interes propi, a diferencia de, per exemple, el sector industrial o el financer. A mes, el que podriem anomenar economia academica s'ha desenvolupat tradicionalment a impuls del sector industrial i del monetari o financer, tot creant tin cos de doctrines, teories i instruments d'analisi mes adients a l'analisi de les economies industrials desenvolupades. De tota manera, la importancia del tema es indubtable, tant per raons generiques com especifiques de 1'agricultura i de ('economia catalana, com recordarem a continuacio. AixO, en esscncia, es el que va moure els autors a portar a terme aquest estudi. Si hom repassa els estudis que s'han fet sobre I'agricultura catalana s'adona que, practicament, cap no fa una analisi de conjunt minimament exhaustiva, es a dir, que toqui tots o un grup substancial dels ternes tipicament inclosos en la macroeconomia. D'altra Banda, i malauradament, tampoc no son gaire abundants els estudis monografics sobre I'agricultura catalana des del punt de vista economic, estudis que, en certa manera, son indispensables per a abordar un estudi de conjunt. En consequcncia hom no pot pretendre que es pugui arribar a afinar en certs aspectes com ho podrien fer estudis monografics. (2) Aquesta visio de conjunt ens ha de permetre tractar els grans problemes de I'agricultura catalana: el de I'ocupacio, el de la produccio i de la productivitat, el de la rendibilitat, el de la mecanitzacio, etc. D'altra banda, com sabem, Catalunya es un pals molt variat, de clima i de sol. Tambe son variats, en bona part en consonancia al que s'acaba de dir, els conreus i els tipus de bestiar que es donen a les diferents contrades. Aquesta varietat, doncs, ens obliga a I'establiment de dos tipus de desagregacio: en termes de localitzacio i per tipus de conreus i bestiar. En termes de localitzacio, podem anticipar

Se analiza el origen de la figura del ejido dentro del sistema jurídico mexicano, señalando que su implementación es una imposición hecha por el poder hegemónico. Se propone utilizar la corriente de "Estudios Subalternos y Decolonial" como herramienta que permita escuchar las opiniones y visiones de la clase campesina del país, buscando tener una visión alterna sobre la forma de tenencia y explotación de la tierra.

Es tracta d'un estudi d'aplicació a les comarques catalanes meridionals de l'Ebre (Baix Ebre i Montsià). Es fa mitjançant la distribució estadística teòrica de probabilitat de Gumbel, calculant els anomenats “períodes de retorn o de recurrència” d’algunes variables climàtiques d’interès: les temperatures extremes (màximes i mínimes) i el gradient tèrmic absolut.

La temperatura és la variable climàtica la influència de la qual sobre les plantes cultivades és més complexa i difícil de modificar. Mentre que l'aspecte perjudicial de la sequera pot ésser totalment eliminat pels oportuns regs, les temperatures extremes són pràcticament impossibles de combatre d'una forma rendible i efectiva. Per tant, és de gran importància econòmica estudiar, amb el major detall possible, els efectes previsibles de la temperatura ambiental sobre les plantes cultivades.

Habitualment els estudis sobre la propietat de la terra fan referencia solament als individus que la controlen. Si tenim en consideració que a les societats pageses tradicionals la terra és l'element més important de producció de riquesa, deduirem la importancia social que té el seu control. El propietari de la terra pot desviar al seu favor l'excedent campero1 a partir de les imposicions que fa als que no controlen la terra.' L'estructura de la propietat permet aleshores copsar la desigualtat en el control d'aquella. L'accés a la terra dels grups desposseits origina unes determinades relacions contractuals (jornalers, arrendament o parceries a curt i llarg termini) que defineixen les formes d'explotació de la terra. Quan l'explotació és directa-per la via dels jornalers-no s'origina cap estructura de l'explotació, pero quan és indirecta s'ocasiona una redistribució de la terra que, tot i la relació contractual, condiciona de manera específica el comportament social dels pagesos i l'estructura de la propietat no ho reflecteix. Per aixb ens cal prestar atenció a les estructures de l'explotació de la terra. A forqa irees de Catalunya-c o m en el cas que estudiarem-l'accés a la terra a llarg termini fa més necessari encara el seu estudL2 No és ficil trobar una font que permeti simultaniament elaborar les diles estructures. Al Bages-comarca de la Catalunya Central que estudiema conseqüencia de la divisió en dominis que comportava la rabassa morta3 i l'estabilitat que proporcionava a la petita explotació, apareixen en algunes fonts. En els 3. Sobre la rabassa morta es pot veure E.

La repoblació de les dunes de Guardamar i Elx, començada l’any 1900, com a exemple de bosc protector del poble, a l’empara de la legislació sobre repoblació de dunes impulsada pels enginyers de forests de finals del segle XIX, és un dels casos més citats en la bibliografia forestal. Generalment hui s’atén sobretot al resultat: un bosc artificial de pins, amb eucaliptus i palmeres. Però cal tenir en compte, per apreciar el que suposa la repoblació, quin era el medi inicial, com s’ha modificat quant a l’aspecte físic i el biòtic, quantes espècies s’assajaren fins plantar les definitives, i quin és ara el resultat botànic. Aquest és l’objectiu del present treball. Primerament exposarem les condicions ambientals i quina era la vegetació inicial de les dunes. Després vorem els canvis en el medi físic i biòtic que suposà la repoblació. L’apartat més novedós és la relació detallada de les espècies usades i de les que es van provar, encara que després la major part no en fóra emprada. Per últim, es mostra breument quin ha estat el resultat pel que fa a la flora i la vegetació després de més de cent anys.La repoblación de las dunas de Guardamar y Elche, iniciada el año 1900, como ejemplo de bosque protector del pueblo, al amparo de la legislación sobre repoblación de dunas impulsada por los ingenieros forestales de finales del siglo XIX, es uno de los casos más citados en la bibliografía forestal. Generalmente, hoy se ve sobre todo el resultado: un bosque artificial de pinos, con eucaliptos y palmeras. Pero se ha de tener en cuenta, para apreciar lo que supone la repoblación, cuál era el medio inicial, cómo se ha modificado en el aspecto físico y en el biótico, cuántas especies se ensayaron hasta que se plantaron las definitivas, y cuál es ahora el resultado botánico. Éste es el objetivo del presente trabajo. En primer lugar, expondremos las condiciones ambientales y cuál era la vegetación inicial de las dunas. Después veremos los cambios en el medio físico y el biótico que supuso la repoblación. El apartado más novedoso es la relación detallada de las especies usadas y las que se probaron, aunque después la mayor parte no fuera utilizada. Por último, se muestra brevemente cuál es el resultado en lo que respecta a la flora y la vegetación después de más de un centenar de años.The revegetation of the dunes of Guardamar and Elche, begun in 1900, as an example of the protective forest of the village, under the legislation on repopulation of dunes promoted by forest engineers of the late nineteenth century, is one of the most cited cases in the forestry library. Generally, today you see above all the result: an artificial forest of pines, with eucalyptus trees and palm trees. But it must be taken into account, in order to appreciate what repopulation implies, what was the initial medium, how it has changed in the physical aspect and in the biotic, how many species were tested until the definitive ones were planted, and what is now the botanical result. This is the object of this work. First, we will explain the environmental conditions and what was the initial vegetation to the dunes. Next, we will see the changes in the physical environment and the biotic that undertook the repopulation. The most novel section is the detailed relationship of the species used and those that were tested, although most of it was not used afterwards. Finally, it briefly shows what the result is in terms of flora and vegetation after more than a hundred years

Aunque la “Reforma Energetica” aprobada en Mexico en 2013, podria incidir en la tenencia de la tierra en general, este trabajo analiza los cambios legislativos economico-agrarios articulados en la reforma-1992, que se consideran una intervencion gubernamental con cierta intencionalidad y sus efectos en la estructura agraria. Mediante el analisis comparativo de informacion de variables centrales en el objeto de dicha reforma, se concluye que contra lo esperado: la tierra no se privatizo ni se concentro, el total de unidades agricolas aumento sensiblemente, la superficie ejidal crecio mas de siete millones de hectareas y la privada disminuyo medio millon, con pocos efectos en la PEA agricola. La reforma no logro los efectos esperados, creciendo en cambio la importacion de alimentos, la pobreza y migracion rural en el pais.

El presente trabajo trata de ahondar en los posibles significados de la práctica de aquellos pedagogos involucrados en los procesos de capacitación laboral. Parte del principio de que ninguna práctica profesional puede ser neutra y que, por lo tanto, la práctica pedagógica en el campo de la capacitación laboral se enfrenta a un dilema fundamentalmente ideológico: o asume el discurso y práctica técnico-administrativa que domina en dicho campo, o le devuelve su carácter humanista a este proceso educativo a partir de retomar la discusión pedagógica en torno a los fines que se persiguen, los valores que se ponen en juego, y el proyecto de hombre y sociedad que subyace en cada proyecto de capacitación, más allá de sus repercusiones en torno a la productividad laboral. Esta discusión parte del análisis concreto del enfoque de la capacitación que ha asumido la Secretaría del Trabajo y Previsión Social a través de los programas de desarrollo, normalización y certificación de lo que se ha ll...

Quan se’m va proposar formalment, per part del Sr. Javier Martínez Palacio, Director del nostre Centre Associat, l’immerescut honor d’impartir la lliçó final del curs acadèmic 1991-92 (que tingué lloc, el divendres 15 de maig de 1992, al Saló d’Actes del Centre), em vaig preguntar, com és lògic, quin caire se l’hi hauria de donar a l’acte i quina fita havia d’assolir. Mentalment em vaig situar davant d’aquelles matèries a les quals havia professat una dedicació especialment estimada, i em vaig trobar amb la Planificació Territorial, l’Economia agrària, la Matemàtica aplicada i la Universitat i vaig continuar preguntant-me si existia alguna justificació per parlar d’alguna cosa que em subjugava profundament, potser allò que poguessin representar des d’un punt de vista utilitari aquelles matèries per a la Universitat, considerada com un bloc. Concretament, la política sectorial agrària gaudeix d’una importància particular per als interessos dels homes i les dones de les nostres Terres de l’Ebre. També el propi Javier Martínez, una tarda d’abril d’aquell ja llunyà 1992 (front d’una amigable tassa de cafè al veí Hotel Ramon Berenguer IV), trobà adient el tema i, curiosament, tres anys després, a la Universitat de Barcelona, el desenvolupament d’aquesta recerca em portava a la defensa de la meva tesi doctoral en Economia titulada “Estructura de la Propietat Agrària (aplicació a la regió catalana de l’Ebre)”. Al 1998 (1a. edició), sota els auspicis de la UNED i amb el títol: Les limitacions dels conreus per les temperatures extremes. Aplicació a les comarques meridionals de l’Ebre, ja vaig tenir ocasió de tractar la incidència de la recurrència d’aquests importants fenòmens meteorològics en l’agricultura regional (pel que es refereix, més específicament, a l’àmbit subregional de les comarques del Baix Ebre i del Montsià). Tres anys després elaboràrem i publicàrem un treball de recerca titulat: El vent i la pluja a les comarques meridionals de l’Ebre. Estudi de recurrència. De fet, l’estudi que desenvolupem a continuació, referit a la classificació climàtica de la regió o vegueria de les Terres de l’Ebre, constitueix també un extracte del capítol 2n. de l’esmentada tesi.

No està permesa la reproducció total o parcial d'aquest llibre, ni el seu tractament informàtic, ni la transmissió de cap forma o per qualsevol mitjà, ja sigui electrònic, mecànic, per fotocòpia, per registre o d'altres mitjans. Adreceu-vos a CEDRO (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necesiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d'aquesta obra.

Bajo la perspectiva de la nueva ruralidad, este trabajo examina la redefinición de sujetos y prácticas rurales en la Comunidad de Ciudad Ixtepec como respuesta al Corredor Eólico del Istmo de Tehuantepec, proyecto encaminado a impulsar el desarrollo económico, aprovechando el viento a gran escala. Para ello, se adoptó una perspectiva cualitativa, dando prioridad al enfoque orientado al actor, a través de entrevistas semiestructuradas y un estudio de caso. Se encontró que, a pesar de la inconformidad general en la región debido al reclamo de despojo territorial por parte de la Comisión Federal de Electricidad y empresas eólicas privadas, un grupo de comuneros de Ciudad Ixtepec han decidido convertirse en “empresarios del viento”, esperando posicionarse como productores de electricidad, siendo conscientes del recurso eólico presente en su territorio y sus atractivos beneficios económicos. Esto conduce a un cambio de perspectiva, trastocando la idea original de la propiedad agraria.

Capítulo 3 (Participación de las unidades económicas en la contabilidad nacional). Flujo circular de la economía. La economía es dinámica y cuenta con una estructura en la que los recursos se mueven constantemente de un sector a otro y los objetivos de las empresas deben mantener un equilibrio en el flujo de los recursos. El fundamento de una economía es basado en la división del trabajo entre los hombres cuyos esfuerzos productivos deben culminar con la satisfacción de las necesidades. La circulación de bienes y servicios se debe precisamente a la integración de actividades productivas; los recursos monetarios fluyen de las familias a las empresas comerciales para convertirse en bienes y/o servicios para el consumo, dando lugar a un flujo de satisfactores; las materias primas, los artículos semiacabados y los productos finales que recorren continuamente el sistema, constituyen una corriente de bienes denominada flujo real. El flujo de la economía se puede presentar desde dos puntos de vista: • Economía cerrada: Se da cuando las actividades económicas que se desarrollan internamente en un país, cubren las necesidades de la población y aquí intervienen las familias, las empresas y los Estados. • Economía abierta: Es aquella donde existe una interrelación con el sector externo de un país y también está constituida por familias, empresas y Estado. Familias. La familia es considerada la célula fundamental de la sociedad, desde el punto de vista económica, tiene la función de realizar actividades como: comprar, vender, consumir de acuerdo con sus preferencias y se les denomina entes sociales de consumo. Empresa. Es una organización económica que integra a los factores de la producción con el fin de producir bienes y/o servicios para la sociedad y está integrada en una unidad productora que se conoce como apartado productivo, encargada de identificar las necesidades de la sociedad decidiendo cuales son los bienes y servicios que deben ser producidos y vendidos para obtener las máximas ganancias. Gobierno. Es el grupo de individuos organizados jurídicamente para lograr una armonía social y en el aspecto económico es la representación política que regula la economía (relación entre familias y empresas), sus funciones principales son: regular actividades económicas, actuar como productor y consumidor y restituir el ingreso que le dan las familias y las empresas. Sector externo. Los países necesitan tener relaciones con otros países o sociedades, debido a la incapacidad que tiene cada país de ser eficiente en la producción de todos los bienes y servicios que se requieren para su consumo, por lo que la economía de un país se complementa mediante el intercambio de bienes y servicios con otros países. Grupos de presión. Se denominan grupos que se organizan con el fin de obtener o conservar determinados beneficios de acuerdo a los intereses de sus integrantes, por medio de la presión a la sociedad o a uno de los agentes económicos descritos anteriormente.

L'econometria ha experimentat canvis notables en els últims 15 anys, particularment en l'àrea d'anàlisi de sèries temporals. El desenvolupament de tècniques de cointegració ha permès, per primera vegada, als econometres fer un intent seriós de fer front als problemes de regressions espúries i de sèries temporals no estacionàries. Paral·lelament a aquest desenvolupament ha arribat la major acceptació de l'anomenada metodologia del general a l'específic, combinat amb l'ús de models de correcció d'errors. Desafortunadament, els canvis anteriors en general no han estat reflectits adequadament en els llibres de text universitaris introductoris. Si els temes de cerca no apareixen en absolut en aquest tipus de textos, es presten per ser marcades en al final, després que el material previ que s'està tornant cada vegada més antiquat. En aquest llibre he intentat proporcionar un text que inclou el material substancial sobre els temes més recents, però, si escau integra aquestes noves idees amb el material més tradicional. Així, mentre que les tècniques desenvolupades en les últimes dècades es cobreixen sobretot en l'últim terç d'aquest text, els primers capítols amb freqüència mirar cap endavant a aquestes innovacions. Mentre que el text és un estudiant universitari un, també pot ser útil per a postgraduats, la formació en econometria ha estat menys completa del que seria desitjable. A més, tal és la variació en el calibre matemàtica de pregrau a través de les universitats d'avui en dia, no seria prudent per categoritzar aquest llibre com inequívocament per segon any o pel tercer any. Per a moltes universitats on la formació matemàtica dels estudiants és més limitat, ha de servir clarament com un text de tercer any. El material de primers capítols ell podria llavors constituir (probablement necessari) de revisió. I una minoria de les universitats, però, el llibre pot trobar ús en tots dos segon i tercer any. Podria servir com el text principal al segon any, amb alguns dels materials després de ser omès en aquesta etapa. En el tercer any que podria llavors, però, necessiten ser complementats amb, per exemple, Charemza i Deadman d'excel·lent, encara que una mica especialitzat, 1.992 de text sobre la nova direcció a l'econometria. M'agradaria donar les gràcies a John Pu per a l'assistència inavaluable amb els estudis de simulació que figuren en el text. També estic en deute a tres anònims Addison-Wesley pels comentaris sobre un esborrany anterior. No cal dir que qualsevol error que es mantenen en el text són de la meva autoria.

Podemos empezar diciendo que el desempleo hace referencia a la situación del trabajador que carece de empleo. Según Lopez ,J.(2017) " las causas del desempleo son principalmente, la inestabilidad política y económica de nuestro país que causas grandes estragos en la población, la falta de inversiones en industrias que generen empleos a la sociedad, la crisis por la que atravesamos es uno de los factores principales que generan despidos masivos del personal, debido a la falta de recursos para laborar y continuar pagando los salarios a los empleados; así como la mala planeación financiera y estratégica, fuga de capitales hacia otros países, cierre de empresas generadoras de empleos, etc. " Nuestra región está inmersa en este gran problema sobre todo en el último año pues la migración de personas venezolanas a nuestro país afecta de gran manera en el ámbito laboral, puesto que la mano de obra de estos es más barata. • Según datos de la Superintendencia Nacional de Migraciones (2018), se calcula que, hasta la fecha, hay unos 190.000 venezolanos en el Perú. De todos ellos, más de 35.000 han recibido el permiso temporal de permanencia (PTP), lo que les permite trabajar en forma legal. A la par que el resto se encuentra en calidad de turista hasta regularizar su situación. Mientras, la gran mayoría se dedica al comercio informal, por lo que se les puede ver en las esquinas y subiendo a los autobuses para ofrecer diversidad de productos. Analizamos también las causas que motivan el desempleo, llegando a la conclusión que existen muchos factores causantes de lo ya mencionado como lo señala Pérez, L. (2015) quien señala las siguientes causas: • La disminución de la demanda, de la inversión o productividad. • Aumento de la inflación • La actividad cíclica de la economía; que como ya sabemos tiene periodos de auge y van seguidos de una recesión. • Cuando ciertas regiones o industrias donde la demanda de mano de obra fluctúa. • Cuando se dan cambios en la estructura de la economía. Existen más causa de desempleo así lo señalan Mankiw y Rabasco (2014) citan los siguientes cuatro factores como los causantes del desempleo: • La primer causa del desempleo es el tiempo que tardan los trabajadores en encontrar el trabajo que mejor se ajusta a sus gustos y a sus cualificaciones. El seguro de desempleo es un programa público que aunque protege la renta de los trabajadores, aumenta la cantidad de desempleo friccional. • La segunda causa por la que una economía siempre tiene algún desempleo es la legislación sobre el salario mínimo. Esta legislación, al obligar a pagar a los trabajadores no cualificados y sin experiencia un salario superior al de equilibrio, eleva la cantidad ofrecida de trabajo y reduce la demandada. El exceso de trabajo resultante representa desempleo.

En este documento se hace una revisión de las tecnologías clave para el aprovechamiento de la energía eólica en México y de los elementos más importantes que se requieren para su desarrollo. En materia de regulaciones y política pública, describe el marco normativo internacional y las regulaciones que son críticas para su buen funcionamiento. Responde a las preguntas: ¿qué otras políticas públicas más allá de las asociadas con la tecnología son importantes?; ¿se requieren órganos reguladores específicos?; ¿se requiere de instituciones diferentes a las actuales o de modificaciones a las ya existentes?

Aunque la "Reforma Energética" aprobada en México en 2013, podría incidir en la tenencia de la tierra en general, este trabajo analiza los cambios legislativos económico-agrarios articulados en la reforma-1992, que se consideran una intervención gubernamental con cierta intencionalidad y sus efectos en la estructura agraria. Mediante el análisis comparativo de información de variables centrales en el objeto de dicha reforma, se concluye que contra lo esperado: la tierra no se privatizó ni se concentró, el total de unidades agrícolas aumentó sensiblemente, la superficie ejidal creció más de siete millones de hectáreas y la privada disminuyó medio millón, con pocos efectos en la PEA agrícola. La reforma no logró los efectos esperados, creciendo en cambio la importación de alimentos, la pobreza y migración rural en el país.

Si observem una variable estadística sobre un conjunt d'individus, obtindrem una sèrie de dades (que poden estar repetides o no). Aquestes dades, si són quantitatives, les podem ordenar. Si són qualitatives, l' ordenació és arbitrària. Els valors de les dades ordenades els notarem com a x 1 , x 2 , ..., x k , on x 1 és el valor de la dada més petita, x 2 el valor de la segona i així successivament.

Aquestes notes estan basades en unes xerrades que van tenir lloc al seminari de sistemes dinàmics de la Universitat Autònoma de Barcelona l'any 2002. El que volíem en aquelles xerrades i també en aquest article és relacionar els mètodes clàssics de resumació de Borel de sèries divergents (que introduirem seguint la presentació de [3]) i la més moderna teoria de la ressurgència i veure com ambdós són eines útils en alguns problemes de gran rellevància en la moderna teoria de sistemes dinàmics.

L'estructura familiar condiciona la dindmica de l'explotació agraria, la qual ha d'analitzar-se tant des d'el punt de vista economic com des de la composició familiar que forma el grup de treball. Per entendre aquesta dindmica és necessaria una andlisi profunda de les relacions del genere i de la divisió patriarcal en que es basa la familia. L'explotació agraria familiar és un marc idoni per estudiar la divisió del treball des d'una perspectiva de la dona.

The 2013 Mid-Winter Waterbirds Census was held in the Ebro Delta between 7 and 30 January, thanks to the collaboration of 37 participants. The area covered included the entire delta plain and the adjacent coastal sea (over 39,000 ha). Unlike the last two winters, all the rice fields of the northern hemidelta (9,831 ha) were flooded. A total of 96 waterbirds populations were counted, mainly waders (32 species), ducks and geese (20), herons (10), diurnal raptors (9), storks and related groups (6), grebes (4), divers (3), cranes and coots (3), gulls and terns (6), and cormorants (2). In 2013 the most common species of gulls have not been included (Black-headed Gull Larus ridibundus, Mediterranean Gull L. melanocephalus, Yellow-legged Gull L. michahellis and Lesser Black-baked Gull L. fuscus). The waterbird population in January added up to 287,121 birds, value significantly higher than the average of the last 10 years (increase of the +24.1%). The most numerous taxonomical groups have ...

Des de finals dels anys vuitanta fins a l'actualitat, la comarca del Priorat ha experimentat un procés de desenvolupament local impulsat per l'activitat vitivinícola. Aquest article té com a objectiu identificar els canvis d'usos i cobertes del sòl ocorreguts durant aquest període, els quals han donat lloc a un nou mosaic agroforestal. El mètode d'anàlisi ha combinat l'explotació de dades estadístiques (censos agraris de 1989 i 1999) i de dades cartogràfiques (el Mapa de Cobertes del Sòl de Catalunya de 1993 i el de 2005-2007, analitzats mitjançant tecnologia SIG). Els canvis més rellevants fan referència a un increment del 51,4% de la superfície de cultiu vitícola entre 1989 i 2007, un fenomen que ha destacat especialment a la subzona del Priorat Geològic (+118,3%), caracteritzada per sòls de llicorella, on aquest increment s'ha produït a partir de la recuperació de parcel·les abandonades. Això ha minimitzat la dinàmica general d'abandonament de cultius a la muntanya mediterrània. Paraules clau: canvis d'usos i cobertes del sòl; desenvolupament local; vitivinicultura; Priorat.

En otras palabras, el derecho agrario es una rama del derecho que incluye las normas reguladoras de las relaciones jurídicas identificadas con la la agricultura. Hay que tener en cuenta, que la explotación agrícola hizo que los hombres se vuelvan sedentarios y comiencen a considerar la propiedad privada sobre bienes inmuebles.