Relicario

Ensayo académico para obtener el título de Maestra en Historia del Arte, 2017.
Tutor principal: Dr. Pablo Amador Marrero (IIE-UNAM)
Tutores: Dra. Patricia Díaz Cayeros (IIE-UNAM)
                Dr. Juan Alejandro Lorenzo Lima (Universidad Europea de Canarias)

In this paper we study the chests with the relics of San Vitores. The inner urn is Gothic, was made, around 1465, probably in Bruges (Flanders), and is adorned with wrought iron and leather worked with the cuir-ciselé technique. The exterior ark was made in Burgos in 1525. It presents Velasco family coats of arms and ornaments of knots, crosses and anagrams of Christ and Mary.
Estudiamos las arquetas con las reliquias de San Vitores. La urna interior es gótica, fue realizada, en torno a 1465, probablemente en Brujas (Flandes), y está adornada con hierro forjado y cuero trabajado con la técnica del cuir-ciselé. El arca exterior se hizo en Burgos en 1525. Presenta escudos de la familia Velasco y ornato de lazos, cruces y anagramas de Cristo y María.

La devoción de Santo Tomás de Villanueva encontró particular expresión en territorio portugués en la Catedral de Coimbra, durante la segunda mitad del siglo XVII, contando con el empeño particular de los obispos D. Frei Álvaro de São Boaventura y D. João de Melo. De las relaciones iniciales entre la Iglesia conimbricense y el Cabildo valenciano, tendría lugar por parte de este último, un conjunto de regalos artísticos, entre los que sobresale el relicario de Santo Tomás de Villanueva, que integra actualmente el acervo del Museo Nacional Machado de Castro, trabajo que creemos salido de un taller de la ciudad de Valencia en la década de los ochenta del siglo XVII.

Resum: La present reflexió s’ocupa del tema del reliquiari, originàriament destinat a la veneració d’elements sagrats, i aprofundeix en la seua constant evolució fins a l’era contemporània, a través de la producció de Joan Millet Bonet. Així doncs, es tracta de fer una comparació inter-temporal amb la intenció d’extraure els possibles vincles que puguen oferir-nos les diferents claus discursives necessàries perquè aquest objecte continue mantenint la seua naturalesa inherent. De tal manera, i inevitablement, fem al·lusió a les tangencials qüestions espirituals que acompanyen l’objecte sacre, tant en l’antiguitat com en l’actualitat. Tot això, necessàriament, configura els entorns en els quals se circumscriuen els reliquiaris en els seus diferents temps i, al seu torn, per extensió, també condicionen i conformen les seues possibilitats formals i estètiques.
______________________________________________________

Abstract: This investigation addresses the theme of the reliquary, originally destined to the veneration of sacred elements, and goes in depth in the study of its constant evolution to the contemporary era, through the production of Joan Millet Bonet. Thus, an intertemporal comparison is proposed with the aim of extracting the possible links that can offer us the different discursive keys necessary for the object to maintain its inherent nature. In this way and inevitably, we allude to the tangential spiritual issues that accompany the sacred object, both in ancient times and the present day. All this, necessarily, configures the environments in which the reliquaries are circumscribed in their different times and, in turn, by extension, also condition and shape their formal and aesthetic possibilities.