Standby

Tancat per VACANCES!!

Festes majors, remullades a la platja, passejades amb bici, visitar tot el què es pugui i més, rutes de GR's, colar-se sempre que ens doni la gana el millor hotel que trobem, bailoteos, contemplar com surt el sol, cocktails, migdiades llargues, sopars amb els amics de sempre, disfrutar del meu piset acabat d'estrenar, passar una bona estona entretinguda llepant un cucurutxo de 2 boles, absorbir la tranquil·litat d'una cala deserta, jugar amb els meus dos gossets, llegir un bon llibre sota la sombrilla, plasmar-ho tot amb fotografies, anar a pescar amb la tropa, esmorzar amb companyia, muntar a cavall, esquivar els mosquits famolencs, fer la bomba a la piscina, dedicar temps a la family, deixar aparcat el mòbil i el rellotge en un racó del calaix, fer castells de sorra, no fer absolutament res, ballar entre guiris amb sandàlies i mitjons (i un llarg etc)... i sobretot ser feliç!

Procuraré ser molt i mooooolt bona tots aquest dies.
;-)

Yuhuuu! Ens veiem a la tornada!

Bè-beeeeè

Crec que val la pena de compartir una anècdota d'aquest estiu que és totalment verídica, ja que ens en vam fer un fart de riure. Per cert, no diré noms (no patiu).

Tenim uns amics que el noi és un bandarra i la noia molt gelosa. I el noi va marxar un cap de setmana de vacances a Benidorm amb uns amics. La noia que no se'n fiava, li va dibuixar un xai a les seves parts per estar segura que no li faria les banyes, ja que si la feia servir, el xai s'esborraria.

Un dia a la nit, el noi va trobar un planillo i no el volia deixar escapar. Li va explicar la situació de la seva dona i del xai que ell tenia dibuixat, que era tot un problema. Aquella senyoreta li va dir que no patís, que quan acabessin ella mateix li tornaria a dibuixar o repassar els trossos que s'esborressin.

I així ho van fer.

Al arribar a casa, la noia li pregunta si ha fet bondat i que li ensenyi el xaiet...

S'han separat.

Es veu que el xai no mirava cap endavant com la dona l'havia dibuixat, sinó que el va fer mirant cap endarrere, mirant cap als ouets! jajajajaja.

En fi... cada cop que els veiem, pensem amb el xai i la situació en sí.