Bones Festes!

Molt bones festes!!

Jo les disfrutaré com una nena petita acompanyada de tots els meus!

:)

Ja la tinc!

Com cada any m'he palplantat sense cap mania al despatx de la meva jefa per demanar-li la panera de Nadal (tot s'ha de dir, a part de que hi ha molt bon rotllo entre les dues, també tinc un morro que me'l trepitjo.) Sóc de les que penso que: qui no plora, no mama.

A diferència d'altres anys que sortia del despatx amb un pernil o lot sota el braç, aquest només he pogut sortir amb cara de circumstància, pel fet de que com hi ha crisi, no hi ha panera (ni sopar de Nadal).

Sense pensar-m'ho gaire, tant bon punt he sortit del despatx he marxat a autoregalar-me'n una. Què collons! "Al mal tiempo... buena cara!" I a més, he treballat com una burra tot l'any i me la mereixo!

Sefuela

Estic una mica preocupada. M'acaben d'enviar un e-mail informant d'una nova malaltia anomenada Sefuela. El què més m'angustia és que començo a patir alguns dels seus símptomes. Dilluns mateix aniré a demanar hora al meu metge de capçalera perquè em faci una bona revisió i que em digui si això pot ser greu.

Us passo el mail que m'han fet arribar perquè hi doneu una ullada:



NUEVA ENFERMEDAD: SEFUELA
La Sefuela es una nueva enfermedad aun no aceptada por la ciencia médica. Mientras tanto, millones de personas que padecen este mal, esperan la aprobación de la Organización Mundial de la Salud, para que estudie y se encuentre la cura para esta mortal enfermedad que cada día es adquirida por miles de personas.
Por favor, es muy importante hacerse este auto-examen ante la aparición de la Sefuela. El diagnóstico a tiempo puede ayudarnos a combatirla.

Sintomas que definen la aparición de esta patología:
1. Si un café te produce insomnio.
2. Si una cerveza te lleva directo al baño.
3. Si todo te parece muy caro.
4. Si cualquier cosa te altera.
5. Si todo pequeño exceso provoca aumento de peso.
6. Si el chorizo te cae pesadísimo, el picante te irrita y el ajo se te repite.
7. Si la sal te sube la presión arterial.
8. Si en una fiesta pides la mesa lo más lejos posible de la música y de la gente.
9. Si al atarte los zapatos te produce dolor de espalda y cintura.
10. Si la TV te produce sueño.

Todos estos síntomas son prueba irrefutable que padeces de Sefuela.

¡¡SE-FUE-LA juventud!!

Doncs si, m'agrada!

No em mireu amb aquesta cara... no he matat a ningú, només m'agrada el Nadal!!


Què voleu que us digui... disfruto com una nena petita decorant tota la casa amb motius nadalencs, que si l'arbre, que si els ninotets, que si el calendari advent... total, només per 15 dies fa que les festes siguin més alegres. També m'agrada decorar la taula amb algun detallet festiu i així fer-la més vistosa.

Em diverteix cuinar (sempre m'ha agradat) i en aquestes dates no em suposa cap inconvenient ficar-me dins de la cuina. Ja tinc fins i tot el menú de cap d'any escollit. Es lleparan els dits!!

Dinars i sopars familiars? Tothom tremola quan és hora de parlar d'aquest tema. El què penso: és perquè fer el numeret si durant l'any no el fas. Jo faig els àpats només amb les persones (amics i familiars) més properes a mi, que durant els 365 dies de l'any són al meu costat. De què em serveix fer un sopar amb uns tiets llunyans que només veig un cop l'any? M'hi nego. Són festes per disfrutar amb els teus i no entenc perquè s'ha de fer tant espectacle.

Regals? Ui tant com si. Tothom qui em coneix sap que són una amant del consumisme i que el practico tot l'any. Però igual que amb el tema dels àpats, faig regal a qui realment vull, a les persones a les que estimo, no perquè sigui una obligació pel fet de ser Nadal. En aquest aspecte hi dedico molt de temps, ja que procuro fer un regal especial per a cada persona, mai demano la típica frase horrorosa: què vols que et regali? No. Un regal es fa voluntàriament i de cor, i es regala el què un vol regalar.

A més, sóc una persona que ho celebra absolutament tot, fins i tot les coses que per la majora són insignificants: aniversaris (familiars, amics... i fins i tot els dels gossets!!), sants, aniversari amb la parella, el dia que em vaig treure el carnet de conduir... ja ho veieu, ho celebro tot i més. Doncs perquè no haig de viure i celebrar el Nadal?

No tinc el Nadal com una obligació de sopar amb aquella pesada xerrameca, i després anar a casa de l'altre cosí fanfarró i fer un regal amb aquell amic borde... Fem simplement una festeta rodejada amb els meus, que en ves de crema catalana o de la mona de pàsqua, hi ha torrons sobre la taula.

Passeu, passeu... que veureu el piset...