Això és una cagada

Passejant amb una amiga, em vaig trobar a una vella coneguda de farres (la cambrera d’un local de Vic on jo solia freqüentar). I n’ha xerrant, xerrant... li poso la mà a la panxa i li acaricio.

- Aiiiins... estàs embaraçada!!!! Felicitaaaaats!! De quan estàs??? :)

- "No, no, no... me he engordao..." -_-

- O_o (joder, ostia p.!! Tierra trágame!!)

Perquè collons no podia tenir la mà quieta, i la boca tancada? Em vaig posar de tots colors, la cara em bullia. Vam desaparèixer pel primer carrer sense poder articular paraula, fins que ens vam mirar amb la meva amiga i ens va venir el riure tonto que ens va acompanyar durant tot el dia.

A vegades calladeta estic més maca.

PortAventura

El mes passat vam anar tot un dissabte a Port Aventura. La veritat és que vam disfrutar com nens petits.

Hi vam anar un dia molt calorós a ple agost. La sorpresa va ser que no hi havia la quantitat de gent que ens esperàvem (millor!!). Les cues eren d’uns 15 minuts com a molt, cosa poc habitual.

Segurament és degut pels preus tant desorbitats del parc d’atraccions:

- 7.50€ el pàrquing.

- 44€ entrada d’adults.

- Si vols vip, que nosaltres no vam agafar: 44€ o 20€.

- Alguns dels espectacles ara costen 15€.

- Dinar: 20€ per cap.

- 1.50€ cada ampolleta d’aigua (i en ple agost...)

- I un llarg etc (peatges, algun record pels més petits de la casa...)

Total: un dineral!!!!

Nosaltres perquè no tenim fills, però si hi vas amb tota la família el complet... a quan et pot sortir la broma d’anar a passar un dia al parc d’atraccions?

Un esport?

La gent em sembla que cada vegada està més boja o s’avorreix molt perquè no té feina.

Avui fent zapping he anat a parar a un canal on feien un “esport” molt estúpid.

No en sabia pas de la seva existència fins avui. Es diu Ear-Pull i consisteix en que dos participants es col·loquen una corda al voltant d’una de les orelles i un cop l’àrbitre dona la senyal, comencen a tirar-se cap endarrere, fins que un dels dos es rendeix o fins que la corda es trenqui o es deixi anar.

Les orelles quedaven adolorides, vermelles, ensangrentades... I ja us podeu imaginar quin gust ha de donar si la corda es trenca.

M’ha semblat més aviat un capítol de Jackass que no pas un esport.

Collons d'homes....

Mai arribaré a entendre als homes! I molt menys al meu!

Teníem un sopar el divendres al vespre amb uns amics que feia mesos que no veiem.

Per l’ocasió, li vaig dir que s’anés a comprar una camisa o alguna brusa maca que lligués amb els pantalons nous. Hi havia d’anar sol perquè aquella tarda jo tenia feina.

Sobretot, li dic, compra-te-la a la mida, que arregli i que conjunti amb els pantalons.

Sincerament, jo ja tremolava, perquè un home sol a comprar roba és un desastre assegurat. L’últim cop se’m va presentar amb tres pel·lícules blu-rays i sense les sandàlies que li feien falta.

En fi... quan vaig arribar a casa em vaig trobar a sobre el llit, el què en teoria hauria de ser la brusa de mudar que segons ell portaria al sopar.... No sé quina és la part que no va arribar a entendre! No sabia si riure... o plorar.

Anem a la muntanya!

Un cop l’any ens agrada fer la sortideta d’anar fins a Castellar de N’Hug i a les Fonts del Llobregat.

És una excursioneta molt maca i val la pena passejar pels carrers del poble, caminar pel seu entorn i sobretot menjar els deliciosos croissants gegants. Ens vam llepar els dits un cop arribats a casa!

Nova normativa de matriculació

o_O

2horetes emocionants

Albert Pla y los Sujetadores

Sempre l'he trobat un geni, un crack.

No em canso mai d’escoltar-lo i menys si és en directe. Crec que és un dels millors showmans que he vist mai.

El vam anar a veure aprofitant les vacances i que feia un concert reduït de gent a la Ciutadella de Roses (lloc increïblement màgic) .

Vam tenir la gran sort de poder seure tots a primera fila, davant de l’escenari i degustant una bona copa de vi (Sons del Món 2010).

Ens va cantar i interpretar com ningú més sap, durant dues hores, un recull de la seva llarga trajectòria musical, un concert totalment lliure i sense seguir cap guió.

Com és habitual, ens va fer disfrutar com només ell sap.