Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gratar. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gratar. Mostrar tots els missatges

dimarts, 23 d’abril del 2013

La Rata Que hi grata, Hi esputa La Puta Dient-te Dolenta Que “ho sento, Jo em rento Les mans.”


Autor: Albert Roig (Tortosa, 28 de desembre de 1959), poeta i assagista.


Foto: Institució de les Lletres Catalanes / Carles Roche.


Font: “Figa cóquera”. A: Córrer la taronja (1979-2001). Barcelona: Edicions 62, 2002. Vist al bloc del Josep Bargalló.








Poema complet:



Fil,
           daures
   D'ajaures
   De fulles,
   I l'ull, es
   Queix d'Astres.



   Les clastres
   I els glabres
   Nins
              i Arbres
   Del blanc
   Salanc

   Que hi rimen
   De l'himen,
   De blanc,
   La sang
   I els ulls
   I els fulls
   De viure

   Tan lliures―
   De ser
   Quan ve
   L'Estiu
   I riu
   Quin cos
   Repòs
   Del Cor,
   Tresor
   Badat
   Que al prat
   Del cos
   Meu
             flors
   Encara
   S'amara.

   La Rata
   Que hi grata,
   Hi esputa
   La Puta
   Dient-te
   Dolenta
   Que “ho sento,
   Jo em rento
   Les mans.”

   Brillant
   Pols d’àn
   Gel, tants
   De judas.
   Les mudes
   Dels cels,
   Caus, vels
   De foc
   I joc,
   De fil
   Gentil
   D’olor.
 
   Gentil.
   Fredor.