Autor: Jonathan Lethem (Nova York, 19 de febrer de 1964), escriptor estatunidenc.
Font: Pistola, amb música de fons. Barcelona: Males Herbes, 2013. Traducció: Rafael Ràfols Gesa. Vist al Twitter del Vicenç Pagès Jordà.
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris passat. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris passat. Mostrar tots els missatges
dimecres, 20 de novembre del 2013
divendres, 8 de novembre del 2013
La veritable pàtria no és pas la terra del passat, sinó la del futur
Nota: Avui fa 105 anys que va néixer l'autor.Autor: Agustí Bartra i Lleonart (Barcelona, 8 de novembre de 1908 - Terrassa, 7 de juliol de 1982), poeta, narrador i dramaturg.
dijous, 13 de juny del 2013
Els qui vam néixer després de 1939 hem hagut d’anar desbrossant el nostre passat recent, un passat que ens ha deixat massa tares per a poder restituir del tot la nostra salut històrica
Nota: Avui fa 67 anys que va néixer Montserrat Roig.
Autora: Montserrat Roig i Fransitorra (Barcelona, 13 de juny 1946 - 10 de novembre de 1991), escriptora catalana.
Font: Els catalans als camps nazis. Barcelona: Edicions 62, 1977.
dimecres, 29 de maig del 2013
Crec en la mort del futur, en l'esgotament del temps, en la nostra recerca d'un temps nou, en els somriures de les cambreres de les autopistes i dels ulls cansats dels controladors aeris en aeroports fora de temporadaCrec en les migranyes, l'avorriment de les tardes, la por als calendaris, la traïció dels rellotgesCrec en les perversions, en els nostres capricis amb arbres, princeses, primers ministres, gasolineres abandonades (més belles que el Taj Mahal), núvols i ocellsCrec en la inexistència del passat, en la mort del futur i en les infinites possibilitats del present
Autor: James Graham Ballard (Xangai, 15 de novembre de 1930 - Londres, 19 d'abril del 2009), escriptor anglès.
Font: What I believe (1984). En castellà: En qué creo. Traducció de Claudia Kozak, extreta de la revista Artefacto.
dimarts, 21 de maig del 2013
¿Coneix, senyoreta, una definició intel·ligible del temps? Jo en conec una, i no la vaig trobar en cap llibre de filosofia, sinó en el llibre d'un poeta italià: 'Tempo è dolore'... Aquest és el temps present, que és l'única idea de la modalitat del temps que podem tenir. La resta –el passat, el futur– és cosa de la màgia literària, de la història, del no-res
Font: Articles amb cua. A: Obra completa: edició 10è aniversari. Barcelona, Edicions Destino, 1992, p. 425.
dimecres, 15 de maig del 2013
És un altre pròfug del seu passat, que també ha introduït canvis en la seva cara per no tornar-se a trobar
Autor: Paolo Giordano (Torí, 1982), físic teòric i escriptor italià. Font: De la novel·la El cos humà. Barcelona: Edicions 62, 2013, p. 15.
Nota: “Abans de fer aquest llibre estava malalt de raó”, entrevista amb Giordano al diari Ara (23/03/2013).dimarts, 23 d’abril del 2013
Sant Jordi, santa diada del passat i l'avenir, Fe i Pàtria nostrada del meu cor fas sobreixir.
Autora: Maria Antònia Salvà i Ripoll (Palma, Mallorca,
1869 - Llucmajor, Mallorca, 1958), poetessa.
Foto: © Fototeca.cat.
Font: "La rosa".
Poema complet:
Sant Jordi, santa diada
del passat i l'avenir,
Fe i Pàtria nostrada
del meu cor fas sobreixir.
Oh la bella matinada!
Quina joia de collir
una rosa perlejada
una rosa a mig obrir!
dimarts, 16 d’abril del 2013
El que ens angoixa no és que això s'acabi, sinó que ningú no recordi el secundari que va fer un petit paper en una pel·lícula fa temps oblidada. Esborrar el passat equival a no esdevenir. Per això tenim fills: són els notaris que donen fe del nostre pas per la vida i certifiquen el nostre fracàs
Original: Lo que nos angustia no es que esto se acabe, sino que nadie recuerde al secundario que hizo un pequeño papel en una película hace tiempo olvidada. Borrar el pasado equivale a no acontecer. No por otra cosa tenemos hijos: son los notarios que dan fe de nuestro paso por la vida y certifican nuestro fracaso. [ES]
Font: "Aforismos urgentes" (El Cultural, 14/01/2011).
Foto: H. Sastre.
dijous, 21 de març del 2013
Viure, al cap i a la fi, és buscar consol./ Buscar-lo en el cor de les paraules./ En la música grisa de la pluja./ En aquest tedi militar del vent./ En el cel sense oxigen del passat.
Poema complet:
Déu, que és el més brutal de tots els mites,no em salvaria ni de mi mateix,
perquè és un carreró sense sortida:
atribuint-li sentiments es perd
el misteri, la seva única força.
Me l'imagino com un cementiri
de cotxes, el de Déu. Restes, carcasses,
un escampall de peces metafísiques.
Els mites són aquesta claredat
rere la qual tanquem tot el que és fosc.
Vénen d'algun profund error de la memòria.
Viure, al cap i a la fi, és buscar consol.
Buscar-lo en el dolor de les paraules.
En la música grisa de la pluja.
En aquest tedi militar del vent.
En el cel sense oxigen del passat.
No era lluny ni difícil. No era més
que aquest poema èpic sense èpica.
Nietzsche s'equivocava:
som més forts quan els mites són més febles.
Font: "L'origen de la tragèdia". A: No era ni lluny ni difícil. Barcelona: Proa, 2010.
dimecres, 6 de març del 2013
El consumisme consumeix qualsevol capacitat de qüestionament. El passat es fa obsolet. En conseqüència, la gent perd la personalitat, la identitat, i, llavors han de buscar i trobar un enemic per definir-se. L'enemic –al marge de quina sigui la seva ètnia o religió– sempre es troba entre els més pobres
Autor: John Berger (Londres, 5 de novembre de 1926), crític d'art, pintor i escriptor anglès. 
Context: Lo que distingue a la tiranía global actual es que no tiene rostro. No hay Führer ni Stalin ni Cortés. Su manera de funcionar varía de un continente a otro, y la historia local modifica sus modos, pero sus pautas generales son las mismas, una pauta de comportamiento circular.La división entre los pobres y los relativamente ricos se transforma en un abismo. Se echan por tierra las limitaciones y recomendaciones tradicionales. El consumismo consume toda capacidad de cuestionamiento. El pasado se hace obsoleto. En consecuencia, la gente pierde su personalidad, su identidad, y entonces han de buscar y encontrar un enemigo a fin de definirse. El enemigo –al margen de cuál sea su etnia o su religión– siempre se encuentra entre los mas pobres. Ahí es donde esa pauta circular se transforma en un círculo vicioso.
Económicamente, el sistema produce, junto con riqueza, cada vez más pobreza, más y más familias sin techo, al tiempo que desde una perspectiva política promueve ideologías que articulan y justifican la exclusión y la eliminación posterior de las hordas de nuevos pobres.
Este nuevo círculo político-económico es el que fomenta esa constante capacidad humana para la crueldad que termina borrando la imaginación.
Font: El cuaderno de Bento, Madrid: Alfaguara, 2012, p. 85. Vist a Xiztoria.
dijous, 15 de novembre del 2012
L’estat català és un projecte de futur o pensem construir-lo mirant cap al passat? Volem ser un sol poble o continuarem l’absurd desdoblament del ‘Sortida/Salida’?
Autor: Pau Vidal (Barcelona, 1967), filòleg i escriptor català.
Citació més llarga: El que vull dir amb aquest embolica que fa fort és que potser enfoquem malament la qüestió. De què serveix continuar raonant en termes de procedència lingüística? L’estat català és un projecte de futur o pensem construir-lo mirant cap al passat? Volem ser un sol poble o continuarem l’absurd desdoblament del ‘Sortida/Salida’? Perquè si, per bonisme i un excés de respecte acrític envers els ancestres, perpetuem la bomba de rellotgeria que és el bilingüisme oficial, no seria estrany que d’aquí a unes quantes generacions, viatjant per les Espanyes, encara ens sentíssim dir allò de 'Pero tu eres catalán o… catalán catalán?' Seria l'indici més evident del nostre fracàs com a col·lectivitat.
Font: De l'article "Castellanoctalanoparlants" (Vilaweb, 09/11/2012).
divendres, 1 de juny del 2012
La frase 'Qualsevol temps passat va ser millor' no indica que abans succeïssin menys coses dolentes, sinó que -feliçment- la gent les llança a l'oblit. Sens dubte, aquesta frase no té validesa universal; jo, per exemple, em caracteritzo per recordar preferentment els fets dolents i, així, gairebé podria dir que 'Tot temps passat va ser pitjor', si no fos perquè el present em sembla tan horrible com el passat
Original i citació més llarga (de fet, així comença la nouvelle): Bastará decir que soy Juan Pablo Castel, el pintor que mató a María Iribarne; supongo que el proceso está en el recuerdo de todos y que no se necesitan mayores explicaciones sobre mi persona. Aunque ni el diablo sabe por qué es lo que ha de recordar la gente, ni por qué. En realidad, siempre he pensado que no hay memoria colectiva, lo que quizá sea una forma de defensa de la especie humana. La frase ‘Todo tiempo pasado fue mejor’ no indica que antes sucedieran menos cosas malas, sino que -felizmente- la gente las echa en el olvido. Desde luego, semejante frase no tiene validez universal; yo, por ejemplo, me caracterizo por recordar preferentemente los hechos malos y, así, casi podría decir que ‘Todo tiempo pasado fue peor’, si no fuera porque el presente me parece tan horrible como el pasado, recuerdo tantas calamidades, tantos rostros cínicos y crueles, tantas malas acciones que la memoria es para mí como la temerosa luz que alumbra un sórdido museo de la vergüenza. [ES].
Font: De la novel·la El túnel (1948). Vista a Luventicus.
divendres, 25 de maig del 2012
Encara que sembli una paradoxa, el dia que l'única llengua que estigui obligat a saber un català sigui el català (i un aranès, l'occità), tothom se sentirà obligat a saber altres llengües i el monolingüisme passarà a ser un mal record del passat
Citació més llarga: L'anglès permet sobreviure a Holanda o a Suècia però qui decideix viure-hi sap (sense que ho percebi com una imposició) que no hi viurà bé si no aprèn i fa servir l'holandès o el suec. Això, ara mateix, no passa a Catalunya i el gran obstacle que ho impedeix té un nom que tots sabem i que és l'horitzó que s'han posat la majoria dels nostres polítics: en diem bilingüisme.
Perquè, de fet, si alguna cosa fa possible i fomenta que a Catalunya hi hagi encara bosses de monolingües -si més no, de monolingües funcionals- és l'actual bilingüisme. Encara que sembli una paradoxa, el dia que l'única llengua que estigui obligat a saber un català sigui el català (i un aranès, l'occità), tothom se sentirà obligat a saber altres llengües i el monolingüisme passarà a ser un mal record del passat.
Perquè, de fet, si alguna cosa fa possible i fomenta que a Catalunya hi hagi encara bosses de monolingües -si més no, de monolingües funcionals- és l'actual bilingüisme. Encara que sembli una paradoxa, el dia que l'única llengua que estigui obligat a saber un català sigui el català (i un aranès, l'occità), tothom se sentirà obligat a saber altres llengües i el monolingüisme passarà a ser un mal record del passat.
Font: "Contra el monolingüisme". Article publicat al diari ARA (21/05/2012).
Subscriure's a:
Missatges (Atom)