DGLO

Télécharger au format pdf ou txt
Télécharger au format pdf ou txt
Vous êtes sur la page 1sur 651

A CADEMIA O CCITANA

C ONSISTÒRI DEL G AI S ABER

Diccionari General de la Lenga Occitana

2008 – 2020
a abans

a n. f. a première lettre de l’alphabet. Voyelle. abaiant, anta adj. (lat. V. abbaiare) 1. fanfaron
a prep. à 2. faiseur d’embarras
a ! interj. ah ! abairar v. 1. faire paître l’herbe d’autrui 2. prof-
a ! u ! interj. hou ! hou ! (pour huer) veire: aücar iter du travail des autres
abaissa lenga n. m. (s. XX.) abaisse langue
a (alfabet) n. f. a (méd.)
a de reng adv. successivement abaissada n. f. 1. déclivité 2. révérence (humil-
a de reng (culhir -) loc. cueillir à la suite ité)
a de reng (tres jorns -) loc. trois jours consécu- abaissador n. m. lieu où l’on dépose un
tifs fardeau
a de reng (venir -) loc. venir à son tour abaissador adj. e n. m. (s. XVI..., var.: abaishader)
a i res ! loc. il n’y a rien ! abaisseur (muscle)
a menta (nòl -) loc. 1. ça sent la menthe 2. tu abaissaire, aira n. 1. qui abaisse 2. qui humilie
ments abaissament n. m. (s. XII., de abaissar) 1. abaisse-
a ne vòls aquí n’as loc. en veux-tu en voilà ment 2. humiliation
a palpas loc. (var.: a paupas) à tâtons abaissar v. (s. XII., lat. ad + bassiare) 1. abaisser
a passar (l’ai vist -) loc. je l’ai vu passer 2. humilier
a per aquí (èsser qu’ -) loc. n’être pas tout à fait abaissat, ada adj. (de abaissar) abaissé, ée - cit.:
ce qui convient Los uèlhs que son lo miralh de l’anma, devon èsser
a posteriòri loc. (s. XVII. . . , del latin) à posteriori tranquilles e abaissats dins una veusa (J. L. Fornèrs,
Sermon presicat a Santa-Ceselha, 1785).
a priòri n. m. (s. XVII. . . , del latin) a priori
abaissatge n. m. (de abaissar) action d’abaisser,
a pujar (tornèt -) loc. il remonta
de s’abaisser
a que (n’ i -) loc. d’aucuns
abajanir v. (lat. bajana + ire) 1. donner des
a que non pas ! loc. certes non !
maux d’estomac après avoir mangé des cru-
a que tot n’es (n’i -) loc. 1. tout est plein partout
dités 2. s’affaiblir en parlant de vin
2. on ne sait où les mettre
abalandrar v. (de balandra) mettre en branle
a se copar lo còl (manquèt -) expr. il faillit se
abalhar v. (lat. ad + baculum + are) gauler des
casser le cou
fruits
a semi-sonant adj. (s. XIV.) « a » post-tonique abaliment n. m. (de abalir) action d’élever, de
a ton paire (l’ai vist -) expr. je l’ai vu ton père nourrir
a tot pas loc. à tout moment abalir v. (lat. ad + bajulus + ire) abarir 1. élever
a trenta (de vint -) loc. de vingt à trente veire: noirir 2. nourrir
a, me digatz ! loc. ah, si vous saviez ! abandierar v. (de a + bandièra + ar) abandeirar
ab intestat loc. (s. XV., del latin) ab intestat pavoiser (orner de drapeaux) veire: pavesar
abac n. m. abaque (n. f.) abandon n. m. (s. XII., ger. band) abandon
abacul n. m. (s. XX., var.: abacuu) abacule abandon (viure a l’ -) loc. s’abandonner à tous
(archéol.) les vices
abadalhar v. (de a + badar + alhar) 1. ouvrir abandonadament adv. (de abandonat) 1. avec
entièrement (la porte) veire: alandar 2. se abandon 2. sans réserve
crevasser abandonaire, aira n. (de abandonar) celui qui
abadalhat, ada adj. (de abadalhar) 1. béant, ante abandonne
2. grand ouvert, te abandonament n. m. (de abandon) 1. abandon,
abadessa n. f. (s. XIII., de abat) abbesse délaissement 2. dérèglement moral
abadiá n. f. (s. XII., de abat, var.: abadia) abbaye - abandonar v. (s. XII., de abandon) abandonner -
src.: abadiá / abadia cit.: ... vos aprendrai quna es la castetat que deu reg-
abadiá non se pèrd per un monge (l’ -) expr. nar entre las personas maridadas, car aquela vertut
1. ce n’est pas très grave 2. nous nous en non deu pas nos abandonar jamai dins qun estat que
relèverons siagam (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII);
abadial, ala adj. (s. XII . . . , de abadiá / abadia, var.: + abandonat, ada adj. e n. (de abandonar) aban-
abadiau, ala, abadiau, abadiau, ala) abacial abbatial, donné, ée
ale abans adv. auparavant
abadiala n. f. (de abadiá) abbatiale abans prep. (s. XII.) avant (temps : contraire
abadòt n. m. (de abat) petit abbé d’après) - cit.: « - Mèstre, metètz-las a l’espròva
abagièra n. f. airelle veire: abajon abans de vos [decidir] » (J. F. Bladèr, La gardaira de

2
abans abausidor, ora

piòts, 1874) ; Mentretant, lo que fa la doctrina abans abasaniment n. m. action de devenir basané
vèspras, se poirà servir dels fondaments del Salut que veire: basana
trobarà p. 38 (B. Amilhan, Lo tablèu de la vida del abasanir v. 1. se basaner 2. se rider 3. se flétrir
perfèit crestian, 1673) 4. se rider
abans (de per -) loc. auparavant abasar v. 1. démolir veire: demolir 2. terrasser
abans de loc. avant de - cit.: Mèstre, metètz-las (travaux)
a l’espròva abans de vos [decidir] (J. F. Bladèr, La abastament n. m. (s. XIII.) 1. fait d’être pourvu
gardaira de piòts, 1874) 2. fait d’atteindre un but
abans ièr adv. avant-ièr avant-hier abastar v. (s. XIII.) 1. pourvoir veire: bastar 2. at-
abans jorn loc. adv. avant le jour teindre un but
abans ora loc. adv. avant l’heure abastardiment adv. fait de devenir bâtard (ani-
abans qu’aja parlat expr. avant qu’il ait maux, plantes, style. . . )
abans que loc. conj. avant que abastardir v. (de bastard) rendre bâtard
abans que siá anat expr. avant qu’il soit abastardir (s’) v. pron. (s. XIII.) devenir bâ-
abans temps loc. avant le temps imparti tard (animaux, plantes, style. . . ) (sens actif)
abansdarrièr, a adj. e n. (de abans + darrièr) avant- veire: embastardit, ida (sens passiu) - cit.: Un
dernier, ère pòble pòt pas se contentar [d’exprimir] sa pensada
abansdire n. m. avant-dire en d’innombrables parlars. Los parlars populars, es-
abansgost (pl. abansgostes) n. m. (de abans + pelisons galhardas mas assalvatgidas d’una lenga en
gost) avantgost avant-goût descasença, an una fin naturala : es de s’escartar pauc
abansguèrra n. f. avantguèrra avant la dernière a pauc de la lenga-maire, de s’abastardir de mai en
guerre mai (Antonin Perbòsc, Fòc nòu, 1904)
abansprepaus (pl. abansprepauses) n. m. (de abat n. m. (s. XII., lat. abbas, abbatis) abbé (re-
abans + prepaus) avantprepaus avant-propos ligieux) - cit.: Coma l’abat canta, lo clergue respond
abansprimièra n. f. avantprimièra avant- abat de molin n. celui qui s’occupe d’un
première moulin à huile
abansprojècte n. m. avantprojècte avant-projet abat del jovent n. m. chef des jeunes gens
abansvèlha n. f. avant-veille (fêtes)
abarbador n. m. planche de pépinière (semis) abatalhar v. → assalir 1. poursuivre à coups de
veire: abarbar pierre 2. assaillir
abarbar v. prendre racine (semis) abatatge n. m. abattage
abarbassiment n. m. fait de devenir barbu abateire, eira n. celui qui abat
abarbassir (s’) v. pron. devenir barbu (sens ac- abatement n. m. (s. XIII.) abattement (moral,
tiu) veire: embarbassit (sens passiu) fiscal. . . )
abarca n. f. 1. sorte de chaussure 2. (pl.) abatent n. m. abattant (volets)
grandes chaussures (ironique) abatre v. (s. XII.) abattre
abardal n. m. rhododendron veire: rododen- abatut, uda adj. abattu, ue
dron abauç (pl. abauces) n. m. bûcher de fagots en
abardosir (s’ -) v. (de bardós) devenir boueux carré
veire: embardosit - cit.: amb aquela pluèja lo camin abauca (lo vent s’ -) loc. le vent s’arrête
se va abardosir - src.: Mistral, 1878 : abardousi abaucament n. m. apaisement
abarrar v. fermer avec une barre (sens actiu) abaucar v. calmer, apaiser
veire: embarrat, ada (sens passiu) abauçar v. mettre des fagots en tas (bûcher)
abarreja prep. parmi d’autres choses veire: veire: abauç
demest abaucat (lo temps a -) loc. le temps s’est adouci
abarreja d’autres loc. parmi d’autres abaudiment n. m. action de prendre l’essor
abarreja las flors loc. parmi les fleurs abaudir v. 1. lancer 2. donner l’essor
abarrejadís (pl. abarrejadisses) n. m. mélange abauquiment n. m. fait de se couvrir d’herbe
confus (terrain)
abarrejament n. m. mélange, confusion de abauquir (s’) v. pron. se couvrir d’herbe (sens
choses actiu) veire: embauquit, ida (sens passiu)
abarrejar v. mêler abaus (pl. abauses) n. m. → abonde 1. abon-
abarronar v. rouer de coups de bâton dance 2. foison
abartassiment n. m. embuissonnement abausament n. m. renversement
abartassir (s’) v. pron. se couvrir de buissons abausar v. (s. XII.) 1. renverser 2. abattre 3. jeter
(sens actif) veire: embartassit, ida (sens passiu) à terre 4. s’effondrer
abasaclar v. abattre, ravager abausidor, ora n. 1. qui exagère 2. vantard

3
abausiment abeure

abausiment adv. 1. action de foisonner 2. ex- abelit, ida adj. alerte (en bonne santé)
agération abelitrir v. 1. rendre poltron 2. rentre bélître
abausir v. 1. foisonner veire: abausar 2. se tar- abeluc n. m. 1. entrain 2. vivacité 3. ardeur au
guer, exagérer travail
abausissent, enta adj. 1. foisonnant, ante 2. pré- abeluc (a bèl -) loc. sans réflexion
somptueux, euse abeluc (amb -) loc. avec vivacité
abausonadura n. f. éboulement abeluc (aver d’ -) loc. avoir le goût du travail
abausonaire, aira n. celui qui fait ébouler abelugada n. f. répartie (mot d’esprit)
abausonar v. faire ébouler abelugar v. (occ. a + beluga + ar) abolegar
abausons (d’ -) loc. adv. à plat ventre 1. éveiller 2. émoustiller 3. inciter au travail
abautiment n. m. défaillance abelugar (s’ -) v. 1. s’animer 2. prendre goût au
abautir v. défaillir travail
abdicacion n. f. (s. XV. . . ) abdication abenadura n. f. 1. reste de cocons a demi
abdicar v. (s. XIII.) abdiquer dévidés 2. soie extraite
abdicatari, ària adj. e n. (s. XIX...) abdicataire abenaire, aira n. 1. qui met à profit 2. qui use
abdomèn n. m. (s. XVI. . . ) abdomen abenal n. m. grosse fatigue, dégoût veire:
abdominal, ala adj. (s. XVII. . . ) abdominal, ale abenat
abdominals n. m. plur. abdominaux (muscles) abenar v. (s. XII.) 1. mettre à profit 2. user
abdominals (muscles) n. m. plur. abdominaux abenar (es temps d’ -) loc. il est temps de finir
(muscles) abenat n. m. → abenal grosse fatigue, dégoût
abduccion n. f. (s. XVI. . . ) abduction abenatge n. m. 1. usure des choses 2. fig.
abductor, tritz (pl. abductors, trises) adj. (s. épuisement
XVI. . . ) abducteur abernós (pl. abernoses) n. m. saule Marsault
abecada n. f. becquée aberonir v. apprivoiser (agneau, mouton)
abecar v. donner la becquée aberonir (s’) v. devenir véreux veire: beron
abecatge n. m. abecquement aberracion n. f. (s. XVII. . . ) aberration
abecé / ABC n. m. (s. XIII.) abécé / ABC aberrància n. f. (s. XX.) aberrance
abecedari n. m. (s. XIV.) abécédaire veire: aberrant, anta adj. (s. XIX. . . ) aberrant, ante
beçaròlas abesalar v. creuser des rigoles d’irrigation
abelan, ana adj. généreux, euse dans un pré
abelar v. 1. rendre beau veire: abelir 2. se mettre abeson n. m. plume naissante des oiseaux et
au beau temps des volailles veire: tanòc, àbets
abelh n. m. → abelhard 1. abeille mâle veire: abespiar v. regarder de loin, surveiller veire:
tavar 2. bourdon espiar
abelha n. f. (s. XIII.) abeille - cit.: Setembre es una abessiment n. m. action d’émousser veire:
abelha bandada de most (Leon Còrdas, La Vèspa, Òc, abessir
abr. 1951) abessir v. émousser un instument tranchant
abelha qu’aprofièita sa mèl (non es totjorn l’ -) abestialar v. pourvoir en bestiaux
expr. on ne récolte pas toujours le fruit de son abestiassar v. abrutir
travail abestiment n. m. abêtissement
abelhaire, aira n. 1. qui s’occupe des abeilles abestir v. abêtir
veire: apicultor 2. apiculteur, trice abestit ! (grana d’ -) expr. espèce d’idiot !
abelhana n. f. mélisse officinale veire: citronèla abestit, ida adj. e n. 1. idiot, ote 2. crétin, ine
3. imbécile veire: talòs
abelhar v. pourvoir en abeilles abestits ! (taïfa d’ -) expr. bande d’imbéciles
abelhard n. m. 1. abeille mâle veire: abelh abetar v. (s. XII.) tromper
2. bourdon àbets n. m. plur. balles de céréale
abelhas e vend de mèl (non a ges d’ -) expr. abeurada n. f. 1. part, ration de boisson
c’est un voleur 2. tromperie
abelhièr n. m. rucher abeurador n. m. (s. XIII., var.: 1 / bachàs)
abelhòla n. f. guêpier abreuvoir
abelian, ana adj. (s. XIX...) abélien, enne (math.) abeurament n. action d’abreuver
abelièr n. m. troupeaux réunis pour la transhu- abeurar v. 1. abreuver 2. donner à boire
mance abeurar de bèlas rasons loc. bercer de bonnes
abeliment n. m. 1. fait de rendre beau 2. agré- paroles
ment, charme abeuratge n. m. (s. XIII.) 1. action d’abreuver
abelir v. (s. XII.) 1. rendre beau veire: embelit, 2. breuvage
ida (sens passiu) 2. agréer 3. plaire (sens actif) abeure n. m. boisson

4
abiaissar (s’) abocar

abiaissar (s’) v. prendre le « coup de main » abjeccion n. f. (s. XIV.) abjection


(travail), le bon ton, les bonnes manières (sens abjèctament adv. (s. XV. . . ) abjectement
actif) veire: embiaissat, ada (sens passiu) abjècte, ècta adj. (s. XV. . . ) abject, ecte
abil, ila adj. (s. XIV.) abille habile abjuracion n. f. (s. XVI. . . ) abjurament abjura-
abilament n. m. (s. XIV. . . .) abillament habile- tion
ment abjurar v. (s. XV. . . ) abjurer
abiletat n. f. (s. XIV. . . ) abilletat; abillessa ha- abjuratòri, tòria adj. (s. XIX...) abjuratoire
bileté abla n. f. ablette (poisson) veire: garlesca, rava-
abilhament n. m. (s. XVI.) 1. habillement veire: nenca, sòfia
vestit - cit.: Prumièrament, per plan piafar, / un mán- ablacada n. f. jonchée
tol nòu me farai far / d’un drap de vint escuts la cana, ablacadís (pl. ablacadisses) n. m. placage
/ doblat de velós o de pana, / e vestirai cada maitin (rugby)
/ un abilhament de satin (Pèire Godelin, Ramelet ablacar v. 1. coucher (renverser 2. récolte. . . )
Mondin, s. XVII) ; L’abilhament de pluma qui crobís 3. plaquer (rugby)
ma [prestància], mustra pro que jo’m trufi d’eths (G. ablacion n. f. (s. XIV.) 1. ablation (méd. 2. géogr.)
Bedot, 1642) 2. vêtement ablacion n. f. (s. XX.) ablation (tech.)
abilhar v. (s. XV.) habiller - cit.: Traucant sols la abladada n. f. rouée de coups veire: bladada,
rauba cendrosa / que s’estend, los albres, quilhats, / blat
d’aquela posca farinosa / florits pertot, son abilhats abladar v. (s. XIII.) embladar 1. emblaver veire:
(Paul Froment, Nadal, 1897) embladat, ada (sens passiu) 2. donner du blé
abilhar (s’) v. 1. faire toilette 2. s’abiller (aux volailles), rendre en blé 3. rosser (sens ac-
abilhat, ada adj. (s. XVI.) habillé, ée tif)
abilhatge n. m. habillage abladatge n. m. (de blat) 1. approvisionnement
abilitacion n. f. (s. XV.) habilitation en blé veire: bladatge 2. emblavure
abilitant, anta adj. (s. XIX. . . ) habilitant, ante abladívol adj. qui peut être emblavé
abilitar v. (s. XIV.) habiliter ablanquesir v. blanchir, passer au blanc (sens
abiogenèsi n. f. (s. XIX..., de l’anglés) abiogenèse actiu) veire: emblanquesit, ida (sens passiu)
abiotic, ica adj. (s. XIX...) abiotique ablanquida n. f. soupe au lait veire: sopa
abiotrofia n. f. (s. XX.) abiotrophie ablanquir v. blanchir, badigeonner (sens actif)
abismar v. (s. XVI.) abîmer veire: emblanquit, ida (sens passiu)
abisme n. m. (s. XIII.) abîme ablasidura n. f. ablasadura courbature, flétris-
abissal, ala adj. (s. XVI. . . ) abyssal, ale sure veire: blasidura
abissar v. (s. XIV.) tomber dans l’abîme ablasigaire, aira n. ablaseire celui qui harasse
abisses n. m. plur. (s. XIV.) abysses ses compagnons
abit n. m. (s. XIV.) habit ablasigar v. 1. meurtrir 2. éreinter
abitable, abla adj. (s. XIII.) habitable ablasigar de trucs loc. accabler de coups
abitacle n. m. (s. XIII.) habitacle ablasiment n. m. 1. action de rendre flétri veire:
abitant, anta n. (s. XIII.) habitant, ante (en blasiment 2. action de rendre avachi
général) veire: estatjant ablasir v. 1. flétrir veire: blasir 2. avachir
abitar v. (s. XIII.) habiter - cit.: « Vosautres, mos ablatar v. (s. XX., de l’anglés) ablater, faire une
fraires e sòrres, o vesètz ben pro, car l’enemic de la ablation (med.)
virginitat non abita mens dins la campanha e dins los ablatiu, iva adj. e n. (s. XIV.) ablatif, ive
vilatges que dins las vilas » (J. L. Fornèrs, Sermon ablucion n. f. (s. XIV : « abblucion ») ablution
presicat a Santa-Ceselha, 1785). abnegacion n. f. (s. XIV. . . ) abnégation
abitarèla n. f. (s. XIII. . . ) refuge abnegar v. (s. XII.) faire preuve d’abnégation
abitat n. m. (s. XIX. . . ) habitat aboalhar v. pron. 1. balayer grossièrement
abitatge n. m. abitacion 1. résidence veire: 2. nettoyer le grain sur l’aire
residéncia 2. action d’habiter abocadents (d’ -) loc. adv. le visage contre terre
abitual, ala adj. (s. XIV.) habituel, elle veire: cos- veire: d’abocons
tumièr abocadents (tombar d’ -) loc. tomber face con-
abitualament adv. (s. XIV. . . ) (g.) abituaument tre terre
habituellement abocadura n. f. trace de contact de deux pains
abituar v. (s. XIV.) habituer veire: acostumar dans le four
abituat, ada adj. (s. XVI. . . ) habitué, ée veire: acos- abocament n. m. action de retourner, de ren-
tumat verser
abitud n. f. (s. XIV.) habitude abocar v. 1. être la bouche contre terre 2. re-
abitud (a l’ -) loc. d’habitude veire: de costuma tourner (un récipient. . . ) 3. verser, se renverser
abitud de (èsser dins l’ -) loc. avoir l’habitude (véhicule)

5
aboçar abordiment

aboçar v. bosser (marine) estènt qu’aviam un bèl escabòt de fedas, aviam de lach
abocar v. (de boca) culbuter veire: cambavirar en abondància (Frederic Mistral, s. XIX)
abocat n. m. 1. renversement 2. culbute abondant, anta adj. (s. XIV.) abondant, ante
abocat dins lo valat (la veitura a -) expr. la abondar v. (s. XIV., lat. abundare) abonder
voiture a versé dans le fossé abonde n. m. (s. XV.) abondance veire: abondàn-
aboçatge n. m. bossage (marine) cia
abochardir (s’) v. (de a + bochard + ir) 1. se bar- abonde (aquò m’es en -) expr. cela m’ennuie
bouiller veire: embochardit, ida (sens passiu) abonde (aver en -) loc. avoir en abondance
2. s’assombrir pour ciel (sens actif) veire: em- abonde (èsser en -) loc. avoir du surplus
bochardit, ida abonde (n’aver son -) loc. en avoir assez (impa-
abochinar v. saisir avec les dents tience)
abocinar v. bocinar couper des aliments en pe- abonde de (aver -) loc. avoir en abondance
tits morceaux (sens actiu) veire: embocinat, ida abondir v. 1. durer, faire durer 2. rassasier
(sens passiu) abondiu, iva adj. (s. XIV. . . ) en abondance, qui
aboconar (s’) v. pron. tourner / tomber la face abonde
contre terre abondívol adj. (s. XIV.) en abondance, qui
abocons (d’ ) loc. adv. la face contre terre veire: abonde
d’abocadents abondós (far l’ -) loc. affecter la largesse
abocons (tombar d’ -) loc. tomber face contre abondós, osa adj. (s. XIV.) abondant, ante - cit.:
terre I a, segurament, dins d’autras partidas de son òbra
abodriment n. m. ameublissement de la terre abondosa, un vocabulari mai gostós, de vèrses melhor
abodrir v. ameublir la terre escrincelats, e quitament mai de vertadièra poesia, mas
abogriment n. m. rabougrissement i a pas l’emocion fòrta, prigonda que refòfa d’aquelas
abogrir v. 1. se rabougrir 2. rendre maussade paginas ont tot un passat ressurgís (Irena Bonnet, Lo
aboissonir (s’) v. devenir buissonneux (sens Gai Saber, 1940)
actiu) veire: emboissonit, ida (sens passiu) abondosament adv. (s. XIV. . . ) abondamment
abolar v. 1. mesurer entre la boule et le but abonhar (s’) v. s’entasser, se mettre les uns sur
2. abouler (argot) les autres
abolegar v. remettre en fonctionnement abonhat, ada adj. 1. entassé, ée 2. bondé, ée
(four. . . ) abonicar v. bonifier, rendre meilleur
abolia n. f. (s. XIX...) aboulie aboniment n. m. action pour bonifier
abolic, ica adj. e n. (s. XX.) aboulique abonir v. bonifier veire: abonar
abolicion n. f. (s. XV.) abolition aboquir v. (de boc) faire saillir une chèvre
abolicionisme n. m. (s. XIX. . . ) abolitionnisme aboquiu, iva adj. où l’on risque de verser
abolicionista adj. e n. (s. XIX. . . ) abolitionniste (véhicule)
aboliment n. m. (s. XIII. . . ) abolissement abora (d’ -) loc. adv. de bonne heure veire: de
abolir v. (s. XIII.) abolir bona ora
abolir (s’) v. tomber en désuétude abòrd n. m. abord, approche
abolisseire, eira n. (s. XIX...) abolisseur abòrd (d’ -) loc. → sulcòp 1. d’abord veire: çò
abominablament adv. (s. XIV. . . ) abominable- primièr, d’en primièr - cit.: Digatz-me, d’abòrd
ment que venètz de Perigús [Periguers], avètz pas trobat
abominable, abla adj. (s. XV.) abominable - cit.: un òme que parlava francimand ? (Pèire Miremont,
E cu vos a pas dich que totei aqueleis abominables L’espion, 1952) 2. en premier lieu 3. puisque
flèus de Dieu prevènon pas dau gròs carbon de pèira 4. étant donné que
que si brutla a bèlei montanhas sus la tèrra coma sus abòrd (sul d’ -) loc. tout d’abord
la mar ! (Victòr Gelú, Novè Granet, s. XIX) abòrd esposca (d’ -) loc. 1. il se met vite en
abominacion n. f. (s. XIV.) abomination colère 2. il est soupe au lait
abominar v. (s. XV.) abominer abòrd una (d’ -) loc. avant tout
abonaçar v. 1. adoucir 2. calmer abordable, abla adj. abordable
abonaire, aira n. celui qui abonne abordada n. f. 1. approche 2. abord 3. abordage
abonament n. m. (s. XVIII., del francés) abon- abordada ! (a l’ -) loc. à l’abordage !
nement abordaire, aira n. celui / celle qui aborde
abonar v. (s. XVIII., del francés) abonner (presse) abordar v. aborder veire: abordir
abonat, ada adj. e n. (s. XVIII., del francés) abonné, abordar (èsser de bon -) loc. être d’un abord
ée (presse) facile
abonatge n. m. action d’abonner abordatge n. m. abordage veire: abordada
abondància n. f. (s. XIV., lat. abundantia) abordiment n. m. 1. fait de se corrompre
abondança abondance veire: abonde - cit.: Car, 2. dégénérer

6
abordir abrassac

abordir v. 1. corrompre veire: abordar abraçar v. (s. XII. « abrassar »., lat. ad + bracchium
2. dégénérer + are) 1. prendre dans ses bras veire: embraçat,
abordonar v. trébucher, tomber sur les mains ada (sens passiu) 2. façon de ramer (sens actiu)
veire: s’apautar abraçar coma de cocordas (s’ -) expr.
aborgaliment n. m. fait de rendre sociable, ur- s’embrasser comme du bon pain
bain abraçar coma de paures (s’ -) expr. s’embrasser
aborgalir v. rendre sociable, urbain comme du bon pain
aboriar v. 1. afermer 2. prendre à mi-fruit abracelar v. mettre le foin en veillottes veire:
aborigèn, èna n. m. (s. XV. . . ) aborigène bracèl
aborigène abragar v. (de bragas) enfiler un pantalon (sens
aboriu, iva adj. hâtif, ive actiu) veire: embragat, ada (sens passiu) - cit.:
Quand èri pichonet / ma maire me bragava / ara que
aborniar v. éborgner (sens actif) veire: embor-
soi grandet / me bragui tot solet (Cançon populara)
niat, ada (sens passiu)
abragar aut (s’ -) loc. avoir de la morgue
aborrelar v. torturer veire: borrèl
abragar plan aut (s’ -) loc. 1. remonter son pan-
aborriment n. m. (s. XIV. . . ) aborricion détesta-
talon 2. fig. être très fier
tion, aversion
abraguidura n. f. 1. abcès 2. tumeur qui sup-
aborriment (aver en -) loc. avoir en aversion pure
aborrir v. (s. XIV.) abhorrer abraguir v. suppurer
abòrtament n. m. (s. XX. ; (s. XIV : « abortiment »)) abramadura n. f. passion violente
avòrtament avortement médical abramar v. désirer ardemment veire: bramar
abortar v. (s. XX. ; (s. XIV : « abortir »).) avortar abramat, ada adj. qui désire ardemment
avorter volontairement (méd.) veire: asortar abrandament n. m. fait de s’enflammer
abortiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) avortiu abortif, ive abrandar v. (s. XII., var.: 1 atubar) 1. allumer le feu
(méd.) (sens actif) veire: embrandat, ada (sens passiu)
aboscament n. m. action de boiser, de planter 2. fig. fatter lourdement
des arbres abrandat de set (èsser -) loc. avoir très soif
aboscar v. boiser, planter des arbres (sens actif) abrar v. → brutlar brûler veire: cremar
veire: emboscat, ada (sens passiu) abrasadura n. f. brasure
aboscassiment n. m. fait d’être envahi par la abrasaire, aira n. étameur, euse
végétation veire: aboscar abrasament n. m. 1. action de garnir de braise
aboscassir (s’) v. se laisser envahir par la végé- 2. de souder au fer
tation (sens actiu) veire: emboscassit, ida (sens abrasar v. (s. XII.) 1. embraser (sens actiu) veire:
passiu) embrasat, ada (sens passiu) - cit.: Lo zin-zin [de las
aboscatge n. m. action de boiser cigalas] montava, traucant las aurelhas, moriguent
abosigar v. laisser en friche veire: bosiga dins un sospir, per tornar renàisser e morir sens
abosit, ida adj. ventru, ue pausa, d’oras e d’oras ; vagas d’armonias que sens
abotar v. → atissar exciter un chien fin s’esperlongavan ; misteriosa incantacion qu’aviá
abotar los cans loc. lâcher les chiens pres possession del temps e de l’espaci, e que getava sus
la comba abrasada una sensacion d’eternitat (Joana
abotiment n. m. aboutissement
Bartès, Lison, 1934) 2. faire de la braise, garnir de
abotir v. aboutir
braise 3. souder au fer
abotolit, ida adj. boursouflé, ée abrascaire, aira n. qui casse des branches
abòudriment n. m. ameublissement de la terre abrascament n. m. 1. ébranchement 2. fait de
abòudrir v. ameublir la terre (sens actiu) veire: casser des branches
embòudrit, ida (sens passiu) abrascar v. 1. casser des branches veire: embras-
abovar v. aboar saillir une vache cat, ada (sens passiu) 2. rompre sous le poids
abraçada n. f. 1. action de prendre dans ses des fruits (sens actiu)
bras (sens actiu) - cit.: " - A ! La patrona !" abrascatge n. m. action d’ébrancher, de casser
Abraçadas de las hemnas, las uas parlan espanhòl, des branches
l’auta francés o gascon. . . e los cans de’us har hèsta abrasilhar v. (s. XII.) devenir de la braise
com tot an (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991) abrasimètre n. m. (s. XX. . . ) abrasimètre
2. embrasser abrasion n. f. (s. XVII. . . ) abrasion
abracadís (pl. abracadisses) n. m. ablacadís abrasiu, iva adj. (s. XX. . . ) abrasif, ive
abattis (boucherie) abrassac n. m. (s. XVII. . . , all.habersack) havresac -
abracament n. m. action de raccourcir, de cit.: M’arresti beure a l’ombra d’un fraisse. Torni par-
couper tir en tirant l’abrassac (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas
abracar v. (s. XIV.) raccourcir veire: afustar d’en Robèrt-Loís Stevenson, 2019)

7
abrasugar absolucion

abrasugar v. attiser veire: atisar abroar v. abroalar 1. s’approcher du bord


abrasugar v. 1. embraser - cit.: Lo vièlh s’èra en- 2. faire paître sur les bords de champs
fuscat tanlèu sentir de qué ne virava, mantenent que, abrocar v. → adosilhar mettre en perce (bar-
per res de res, levariá pas la lausas e qu’aquela sar- rique)
ralha diabolica èra bona que per tot abrasugar (Leon abrodiment n. m. fait de rendre / devenir pa-
Còrdas, Sèt pans, 1977) 2. mettre le feu 3. jeter la resseux
discorde abrodir v. rendre / devenir paresseux veire: api-
abrelle n. m. prêle (plante) grir
abrenar v. 1. donner du son veire: bren 2. fig. abrogable, abla adj. (s. XIX. . . ) abrogeable
rosser abrogacion n. f. (s. XIV. . . ) abrogation
abreujaire, aira n. celui qui abrège veire: abre- abrogar v. (s. XIV.) abroger
viator abrogat, ada adj. (s. XIV.) abrogé, ée
abreujament n. m. (s. XIII.) abrègement (fait abrogatiu, iva adj. (s. XIX. . . ) abrogatif, iva
d’écourter) veire: abreviacion abrogatòri, òria adj. (s. XIX. . . ) abrogatoire
abreujar v. (s. XIII.) abréger abroncada n. f. heurt
abreujat, ada adj. e n. m. (s. XIII.) abrégé, ée veire: abroncar v. 1. heurter (sens actif) veire: embron-
compendi cat, ada (sens passiu) 2. se renfrogner
abreviacion n. f. (s. XIV : « abreviacio ») abrévia- abroncar (s’) v. faire un faux pas
tion veire: abreujament abroncar al fum d’una pipa (s’ -) expr.
abreviadament adv. (s. XIV.) en abrégé s’embarrasser pour un rien
abreviar v. (s. XIV.) rendre bref veire: abreujar abroncat, ada adj. heurté, ée
abreviatiu, iva adj. (s. XIV. . . ) abréviatif, ive abrondament n. m. (de abrondar) débordement
abreviativament adv. (s. XIX. . . ) abréviative- abrondar v. (lat. abundare) déborder
ment abrondat, ada adj. (de abrondar) débordé, ée - cit.:
abreviator, tritz (pl. abreviators, trises) adj. e Escoti la canta abrondada; / m’embriagui de sa baudor;
n. (s. XIV. . . ) abreviatora; abreviador; abreviaire / mon còr, coma una ala alandada, / vòla dins la claror
abréviateur, trice veire: abreujaire (Antonin Perbòsc, Segond libre dels Ausèls, 1930)
abriaga n. f. ivraie abroquidura n. f. ce qui a été brouté (arbris-
abrial, ala adj. du mois d’avril seaux) veire: bròca
abroquiment n. m. action de brouter le som-
abrialas (Pascas -) n. f. plur. Pâques d’avril
met des arbrisseaux veire: bròca
abric n. m. (s. XII., var.: abriga (f), coada) abri
abroquir v. brouter le sommet des arbrisseaux
abric (se metre a l’ -) se mettre à l’abri
veire: bròca
abridolar v. 1. faire des éclisses 2. rouer de
abrotidura n. f. action de brouter les bour-
coups
geons, ce qui a été ébourgeonné veire: brot
abrigada n. f. 1. abri 2. lieu abrité
abrotiment n. m. ébourgeonnement veire: brot
abrigaire, aira n. personne qui abrite abrotir v. brouter / détruire les bourgeons
abrigalh n. m. couverture pour animaux abrupte, upta adj. (s. XVI. . . ) abrupt abrupt, upte
abrigandir (s’ -) v. devenir brigant abrutiment n. m. abrutissement
abrigar v. abriter abrutir v. abrutir
abrigatge n. m. action d’abriter abrutissent, enta adj. abrutissant, ante
abril n. m. (s. XII.) avril abscès (pl. abcèsses) n. m. abcès veire: acamp,
abril fa la flor, mai n’a l’onor expr. le apostèma
prédécesseur fait le travail, le successeur en re- abscissa n. f. (s. XVII. . . ) abscisse
tire le bénéfice abscons, a adj. (s. XVI..., lat. absconsus) abscons, e
abrilós, osa (pl. abriloses, osas) adj. qui abséncia n. f. (s. XIV.) absença absence
évoque le mois d’avril (temps) absent, enta adj. e n. (s. XIV.) absent, ente
abrinar v. → trissar réduire en miettes absentar (s’) v. pron. (s. XIV.) s’absenter
abrís (pl. abrises) n. m. jonc absentisme n. m. (s. XIX. . . ) absenteisme absen-
abriva n. f. 1. élan 2. poussée téisme
abrivada n. f. 1. lancée 2. élan 3. lâcher de tau- absentista n. (s. XIX. . . ) absenteista absentéiste
reaux dans les rues absida n. f. (s. XVI. . . ) abside
abrivada (sense -) tout d’une haleine absidal, ala adj. (s. XIX. . . ) absidal, ale
abrivaire, aira n. celui qui donne l’élan, qui absidala (capèla -) n. f. 1. absidiole 2. chapelle
impulse absidale
abrivament n. m. (s. XII.) abrivacion 1. impétu- absinti n. m. (s. XIV.) absinthe (liqueur) veire:
osité 2. empressement aussent, verdala
abrivar v. (s. XII.) s’élancer, donner l’élan absolucion n. f. (s. XVI., lat. absolutio) absolution

8
absolut acaissar

absolut n. m. (s. XIX..., lat. absolutus) absolu (phi- acabador n. m. 1. outil pour achever un ou-
los.) vrage 2. lieu où on achève les ouvrages
absolut, uta adj. (s. XIV., lat. absolutus) absolut, acabadura n. f. achèvement
absoluda absolu, ue acabaire, aira n. 1. dissipateur 2. qui gaspille
absolutament adv. (s. XIV.) absoludament absol- acabalar v. (s. XII.) acavalar pourvoir d’un chep-
ument tel (sens actiu) veire: encabalat, ada (sens passif)
absolutisme n. m. (s. XVIII..., de absolut) abso-
lutisme acabalat (èsser mal -) loc. être mal secondé ("il
absolutista n. (s. XIX...) absolutiste n’est pas aidé")
absolutitat n. f. (de absolut) absoluité (philos.) acabalhas n. f. fête à la fin des vendanges
absolutòri, òria adj. (s. XIV. . . ) absolutoire acabament n. m. (s. XII.) achèvement
absòlver v. (s. XII.) absoudre acabar (achabar) v. (s. XII., lat. acapare) 1. achever
absorbéncia n. f. (s. XIV. . . ) absorbance - cit.: « Pialha, pialha, pialhaira, diguèt l’eriç e quand
absorbent, enta adj. e n. (s. XIV. . . ) absorbant, auràs acabat, te provarai qu’ès una timborlonèla ». (J.
ante Besson, Contes de la tatà Manon, 1902). 2. expirer
absorbible, ibla adj. (s. XIV. . . ) absorbable ab- (délai) 3. porter le coup mortel
sorbable acabar (l’a daissat sense -) il n’a pas terminé
absorbiment n. m. (s. XIX. . . ) absorbement acabar plan loc. finir en beauté
absorbir v. (s. XIV.) absorber acabassir (s’) v. 1. se flétrir 2. s’user
absorbit, ida adj. (s. XIV. . . ) absorbé acabassit, ida adj. 1. flétri, ie 2. usé, ée 3. arbre
absorpcion n. f. (s. XVI. . . ) absorption qui a perdu ses branches
absòut, òuta adj. (s. XII. . . ) absout, oute acabat (èsser -) loc. 1. être ruiné 2. être fini
absòuta n. f. (s. XII. . . ) absoute acabat que siá loc. sitôt fini
abstencion n. f. (s. XVI. . . ) abstention acabat, ada adj. achevé, ée veire: complit
abstencionisme n. m. (s. XIX. . . ) abstention- acabir (achabir) v. (lat. ad + capere) 1. ranger
nisme 2. caser 3. marier
abstencionista adj. e n. (s. XIX. . . ) abstention- acabit n. m. 1. sorte 2. nature 3. acabit (ce qui
niste est rangé ensemble)
absténer (s’) v. (s. XIII.) abstenir abstenir (s’) acabit, ida adj. rangé, ée
abstergent, enta adj. (s. XVI. . . ) abstergent acaçar v. 1. chasser d’un lieu veire: caçar
abstergir v. (s. XVI. . . ) absterger 2. poursuivre
abstinéncia n. f. (s. XIV.) abstinença abstinence acàcia n. f. (s. XIV : « acassia ».) acacià acacia (m.)
abstinent, enta adj. (s. XIV.) abstinent, ente acacit, ida adj. 1. passionné per la chasse
abstraccion n. f. (s. XIV.) abstraction 2. dressé pour la chasse (chien)
abstraire v. (s. XIX. . . ) abstraire academia n. f. (s. XVI. . . ) acadèmia académie -
abstrait, aita (abstrach, acha; abstrèit, èita) adj. cit.: N’Alfred Marpilhat e En Branchat de Leobasèl
(s. XIV., lat. abstractus) abstrait, aite son fachs oficiers d’Academia (L’annada Lemouzina,
abstraitament (abstrachament ; abstrèitament) 1897); M’estiri sus mon lèit, mentre qu’a mon costat
adv. (s. XVI. . . , de abstrait; abstrach; abstrèit) lo [còssol] de Tolosa [retira ?] sas caucetas, e sosqui
abstractament abstraitement a l’Academia: l’an passat i legissiái mon rapòrt sul
abstrús, usa (pl. abstruses, usas) adj. (s. XV..., lat. concors de lenga d’òc ; qui lo legís ongan ? (Josèp
abstrusus) abstrus, use Salvat, Diurnal de la deportacion, 1975)
absurdament adv. (s. XIV. . . ) absurdement academic, ica adj. (s. XVI. . . ) académique
absurde, urda adj. (s. XIV. . . ) absurd absurde academician, ana n. (s. XVI. . . ) académicien,
absurditat n. f. (s. XIV.) absurdité enne
abugadar v. lessiver veire: bugada academisme n. m. (s. XIX. . . ) académisme
aburrelar v. mettre le fourrage en veillottes academista n. (s. XIX. . . ) académiste
abús (pl. abuses) n. m. (s. XIII.) abus Academos n. m. (gr. Akádêmos.) Académos
abusaire, aira n. (s. XIV. . . ) abuseur, euse acaduquir v. (de caduc) rendre caduc veire: en-
abusar v. (s. XIII.) abuser (exagérer, violer) caduquit, ida
abuses sexuals n. m. atteintes sexuelles (jur.) acairar v. (s. XIII.) 1. équarrir 2. jeter des pierres
abusiu, iva adj. (s. XIV. . . ) abusif, ive 3. accabler (de sottises, d’injures. . . )
abusivament adv. (s. XIV. . . ) abusivement acairar de peguesas / d’injúrias loc. accabler de
acab n. m. fin de quelque chose (travail. . . ) sottises / d’injures
acab (èsser a l’ -) loc. être sur le point de finir acaissalar v. saisir avec les dents veire: acaissar
acabada n. f. achèvement
acabadoira n. f. 1. goinfre, glouton acaissar v. acaissalar 1. agacer les dents veire:
2. gaspilleur acaissalar 2. montrer les dents

9
acajó acarnament (acharnament)

acajó n. m. (s. XVI. . . ) acajou acanelar v. 1. mettre un tonneau en perce


acalar v. 1. abriter 2. apaiser 3. faire taire veire: 2. mettre un robinet
calar acanhardar (s’) v. se mettre à l’abri du soleil
acalhaudar v. 1. caillasser 2. injurier acanhardir (s’) v. pron. 1. s’acagnarder 2. se
acalinar (achalinar) v. (de calina) → afiscar mettre au soleil
s’attacher / se passionner / s’appliquer à une oc- acant n. m. (s. XV. . . ) acanta acanthe veire: pata
cupation d’ors
acalmir (s’) v. s’apaiser acantacèas n. f. plur. (s. XVIII. . . ) acanthacées
acalorar v. 1. se mettre à la chaleur 2. fournir acantelar v. poser de chant
de la chaleur acantir (s’) v. pron. acantelir s’épuiser
acambar v. 1. enjamber (forme active) veire: en- acantonar v. poser la pierre d’angle
cambar 2. se mettre à califourchon acantonar (s’) v. pron. rester dans son coin
acaminaire, aira n. qui achemine, passeur acaparraire, aira n. (s. XVI. . . ) accapareur
acaminament n. m. acheminement acaparrament n. m. (s. XVIII. . . ) accaparement
acaminar (achaminar) v. (de a + camin + ar) acaparrar v. (s. XVI. . . , ital. accaparrare) accaparer
acheminer (sens actif) veire: encaminat, ada acapçadura n. f. 1. soins de toilette 2. ajuste-
(sens passiu) ment 3. ordre
acamp (achamp) n. m. (de acampar) 1. amas veire:
acapçar v. 1. se parer veire: escapçar 2. s’ajuster
reünion, assemblada 2. attroupement 3. rassem-
3. arranger
blement
acapçat, ada adj. 1. bien mis 2. soigné 3. en or-
acampa n. f. (de acampar) 1. poursuite, chasse
dre
2. combat de pierre
acaponir (s’) v. pron. 1. devenir lâche 2. se per-
acampa (donar l’ -) loc. poursuivre / donner la
vertir
chasse
acapriciar (s’) v. pron. 1. s’obstiner veire: en-
acampada (achampada: achampaa) n. f. (de
capriciat, ada (sens passiu) 2. s’irriter (sens ac-
acampar) 1. cueillette veire: reünion, assemblada
tiu)
2. poursuite
acapta n. f. 1. pierre de couronnement d’un
acampafam n. m. qui aiguise l’appétit
mur 2. couverture de lit
acampament (achampament) n. m. (de acampar)
1. amas 2. attroupement, rassemblement acapta d’aquò’s n. m. cache machin - cit.: Lo
pichòt acapta d’aquò’s, sol vestit de Nadina, lais-
acampar (achampar) v. (s. XIII., de a + camp +
sava las cambas nudas fins a la coròlla / cròlla (Paul
ar) acampairar 1. cueillir, amasser veire: reünir,
Gairaud, La sexològa, 1982)
assemblar - cit.: Acampem le mesprètz damb le
mesprètz, e de totas lors paraulas ufladas e tru- acapta-te ! loc. couvre-toi
fandièras fasam de mòbles de bodofla ; ren (Pèire acaptador n. m. couvercle
Godelin, s. XVII) 2. mener un troupeau aux acaptaire, aira n. (de acaptar) 1. personne qui
champs 3. chasser (mettre en fuite) 4. rassem- couvre 2. personne qui cache
bler acaptar v. (s. XI.) donner en emphytéose
acampar d’onor (s’) loc. acquérir de l’honneur acaptar v. aclatar; acatar 1. recouvrir - cit.: « Una
acampat (èsser plan -) loc. être dans une situa- veusa pòrta un abilhament negre, un vel blanc, una
cion critique / difficile (antiphrase) còfa lisa que li acapta lo cap del nas, e mai que mai sa
acampestrir v. devenir inculte (terre) capeta tomba subre sos uèlhs » (J. L. Fornèrs, Sermon
acanada (achanada; achanaa) n. f. (de acanar / presicat a Santa-Ceselha, 1785). 2. cacher
achanar) acaptar l’autra (amb una -) n. faire bêtise sur
acanadoira (achanadoira) n. f. (de acanar) gaule bêtise
per gauler les fruits acaptat per l’ondada (èsser -) expr. être en-
acanaire, aira (achanaire, aira) n. (de acanar/ glouti par la vague
achanar) personne qui gaule acaptat, ada (anar -) loc. aller humblement
acanalar v. canaliser acaptatge n. m. action de couvrir
acanar (achanar) v. (lat. canna) 1. gauler acapte n. m. (s. XI.) emphytéose
2. ajuster 3. mettre en joue acaptons (d’ -) loc. 1. furtivement 2. en se
acanatge (achanatge) n. m. (de acanar / achanar) cachant
1. époque du gaulage 2. action de gauler acarament n. m. confrontation (face à face)
acandesir v. rendre clair acarar n. m. confronter, faire face veire: encarar
acandir v. devenir clair
acandolar v. acalonjar achalander (fournir en acarnament (acharnament) n. m. (de carn / charn)
clients) action d’habituer à la viande veire: acarnassi-
acanèa n. f. (de l’anglés) haquenée ment

10
acarnar (acharnar) accidentologia

acarnar (acharnar) v. (de carn / charn) habituer à D’auditors [de la ràdio] repròchan tant a ieu coma a la
la viande veire: acarnassir majoritat dels meus collaborators d’aver pas l’accent
acarniment (acharniment) n. m. (de acarnir) païsan. . . Personalament, cerqui pas de l’aver (An-
acharnement veire: acarnament drieu J. Boussac, Òc, oct. 1950)
acarnir (s’ -); s’acharnir v. (de carn / charn) accentuable, abla adj. (s. XIX. . . ) accentuable
acanhar; acarcanar 1. acharner (s’) veire: acarnar accentuacion n. f. (s. XVI. . . ) accentuation
2. obstiner (s’) accentuar v. (s. XIV.) accentuer - cit.: Jos
acarnit, ida adj. acharné, ée l’influéncia d’aquela lei generala, los ancians
acarpar v. faire mûrir des fruits sur la paille proparoxitòns (mots accentuats sus l’antepenultima
acarpir v. metrre en charpie sillaba) de l’anciana lenga [...] an desplaçat l’accent
acarral (acharrau) n. m. (de carri) 1. ouverture per se cambiar en paroxitòns (Loís Alibèrt, Gramatica,
dans une haie pour le passage des charettes 1935)
2. ornière creuser par des charettes accentuat, ada adj. (s. XIX. . . ) accentué, ée
acarralir (acharraulir) v. (de acarral / acharrau) accepcion n. f. (s. XIII.) accèptament acception
creuser des ornières accepta la contradiccion (non -) loc. il n’admet
acarreirar v. (de carrièra) 1. se loger dans une rue pas d’être contredit
2. s’acheminer acceptabilitat n. f. (s. XIV. . . ) acceptabilité
acarrierat (èsser plan -) expr. habiter dans une
acceptable, abla adj. (s. XIV. . . ) acceptable
bonne rue
acceptacion n. f. (s. XIV. . . ) accèptament accepta-
acasament n. m. (s. XII : « acazar ») action d’être
tion
pourvu d’un fief (hist. médiévale)
acceptant, anta adj. (s. XV. . . ) acceptaire accep-
acasar v. (s. XII.) pourvoir d’un fief (t. d’hist.
tant, ante
médiévale) veire: acasir
acasat adj. m. (s. XII.) 1. qui a reçu une terre en acceptar v. (s. XIII.) accepter - cit.: Tirèri camin
fief veire: acasit 2. vassal (t. d’hist. médiévale) en soscant a las capacitats intuitivas e cognitivas de
acasir v. 1. établir, marier, caser veire: acasar las vacas. Aquesta semblava pas acceptar lo cambia-
2. aménager dans un lieu ment (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas d’en Robèrt-Loís
acasit, ida adj. 1. établi, ie veire: acasat 2. marié, Stevenson, 2019)
ée (casé, ée) acceptar (vos plaga -) loc. veuillez agréer
acaule adj. (s. XIX. . . ) acaule (bot.) accès n. m. (s. XIII. . . ) accès
acaumar v. mettre les bêtes à l’abri de la accessibilitat n. f. (s.XVI. . . ) accessibilité
chaleur veire: acaumir accessible, ibla adj. (s. XIV. . . ) accessible
acaumir v. (s. XVI.) assoupir en raison de la accession n. f. (s. XIV.) accession
chaleur veire: acaumar accèssit n. m. (s. XVIII. . . ) accessit
acaumit, ida adj. (s. XVI.) assoupi (e) par la accessor, ora n. (s. XIII.) accesseur (initiation
chaleur mystique)
acavalar v. monter à cheval accessòri n. m. (s. XIV.) accessoire
acavalgar v. monter à cheval veire: acavalar accessòri, òria adj. (s. XIV.) accessoire
acavalgar (s’) v. monter sur ses grands chevaux accessòriament adv. (s. XIII.) accessoirement
acavar (s’) v. se ruiner la santé accessorista n. (s. XX.) accessoiriste
accedir v. (s. XVI.) accéder accessorizar v. (s. XX.) accessoriser
acceleracion n. f. (s. XIV. . . ) accélération - src.:
accident n. m. (s. XIII.) accident
Honnorat, 1847: "acceleracio"
accident de la rota n. m. accident de la route
accelerar v. (s. XV. . . ) accélérer - src.: Honnorat,
accident del trabalh n. m. accident du travail
1847: "acceleration"
(socio.)
accelerat n. m. (s. XX. . . ) accéléré (cinéma)
accelerator, tritz (pl. accelerators, trises) adj. accidental, ala adj. (s. XIV.) accidentel, elle
e n. m. (s. XVII. . . ) accelerador; acceleratora; accidentalament adv. (s. XIV : « accidentalmen ».)
abrivaire accélérateur - cit.: D’un gèst rabent accidentellement
passèt en segonda e, sul pacte, cachèt de tot son accidentat, ada adj. (s. XIX. . . ) accidenté, ée
pes sus l’accelerator" (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977); accidentogèn, èna adj. (s. XX. . . ) accidentogène
Lo motor partiguèt e s’engalinèt au primièr quichar accidentologia n. f. (s. XX. . . ) accidentologie
d’accelerator (Robèrt Lafònt, La Fèsta, 1984) accion n. f. (s. XIII.) 1. action (fait d’agir) - cit.:
accent n. m. (s. XIV.) accent - cit.: Jos l’influéncia Cadun, al miralh de son arma tròba son accion bèla ;
d’aquela lei generala, los ancians proparoxitòns (mots cadun al bonhon de l’aunor tira damb qualque quali-
accentuats sus l’antepenultima sillaba) de l’anciana tat que li en done (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVI);
lenga [...] an desplaçat l’accent per se cambiar Me sembla que l’essencial de la pensada de Prospèr
en paroxitòns (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) ; Estieu, la clau de sa vida felibrenca, vida de poèta e

11
accion aclapadura

d’òme d’accion, ten dins La Cançon occitana, expres- acide desoxiribonuclëic (ADN) n. m. (s. XX.,
sion cremanta e fòrta de sa fe (Irena Bonnet, Lo Gai var.: acide desoxiribonuclëic) acide désoxyribonu-
Saber, 1940) 2. part de société 3. justice) cléique (ADN)
accion collectiva n. f. action collective (écon.) acide, ida adj. (s. XVI. . . ) acid acide (chimie)
accion de gràcias n. f. action de grâces veire: aice
accion sociala n. f. action sociale (socio.) acidificacion n. f. (s. XVIII. . . ) acidification
accionament adv. (s. XX. . . ) actionnement acidificar v. (s. XVIII. . . ) acidifier
accionar v. (s. XIV.) actionner (justice) acidimetria n. f. acidimétrie
accionar v. (s. XVI. . . ) actionner (une machine) aciditat n. f. (s. XVI. . . ) acidité
accionari, ària n. (s. XVII. . . ) actionnaire (qui dé- acidular v. (s. XVIII. . . ) aciduler
tient des actions) acidulat, ada adj. (s. XIX. . . ) acidulé, ée
accionariat n. m. (s. XX. . . ) actionnariat acièr n. m. (s. XIII., var.: aceir) acier
accionator n. m. (s. XX. . . ) accionador; accionaire acieracion n. f. (s. XIX. . . ) aciération
actionneur (machine) acierar v. (s. XV. . . ) aciérer (fabriquer de l’acier)
acclamacion n. f. (s. XVI. . . ) acclamation acierat, ada adj. (s. XIX. . . ) aciéré (qui contient
acefal, ala adj. (s. XIV. : « acephali ».) acéphale de l’acier)
acefalia n. f. (s. XIX. . . ) acéphalie acieratge n. m. (s. XVIII. . . ) aciérage (fabrication
aceirar v. (s. XII.) acérer de l’acier)
aceirat, ada adj. (s. XII. . . ) 1. acéré, ée 2. (fig.) acieria n. f. (s. XVIII. . . .) aciérie
incisif acierista n. (s. XX. . . ) aciériste (spécialiste de
acelar v. se mettre à l’abri l’acier)
acelat n. → abric abri veire: acès acierós, osa (pl. acieroses, osas) adj. (s. XIX. . . )
acensaire, aira n. qui jouit d’une terre de cens aciéreux, euse (qui se rapporte ou ressemble à
acensament n. acensement l’acier)
acimar v. écimer (arbre)
acensar v. 1. acenser 2. mettre à cens
acimatar n. émonder un arbre
acèrbament adv. (s. XVI. . . ) de façon acerbe
acimelar v. 1. se hisser, jucher 2. se terminer
acèrbe, èrba adj. (s. XVI. . . ) acèrb acerbe
en pointe
acerbitat n. m. (s. XVI. . . ) acerbité
acina n. f. cenelle (fruit de l’aubépine)
acèrca n. f. approche
acinièr n. m. aubépine veire: albespin, espina
acercar v. approcher, accoster
blanca
acermar v. 1. apprêter (cuisine) 2. mettre de
acinsar v. apprêter, disposer
l’eau dans le vin
acip n. m. heurt
acermatge n. m. préparation (cuisine)
acipada n. f. heurt, coup; bronchade
acertament n. m. (s. XIV.) 1. assurance 2. preuve
acipadas (cadun fa d’ -) loc. 1. tout le monde
acertanament n. assurance; réussite peut se tromper 2. tout le monde peut faire un
acertanar v. (s. XIV.) assurer (certifier) veire: afor- faux pas
tir acipador n. m. pierre d’achoppement
acertar v. (s. XII.) assurer (certifier) acipament n. m. achoppement
acertar un còp loc. réussir un coup acipar v. 1. se heurter, buter (propre et fig.)
acertar un numèro loc. tirer un numéro 2. achopper
acès n. m. abri acirologia n. f. (s. XIV.) acirologie
acetat n. m. (s. XVIII. . . ) acétate acirologiar v. (s. XIV.) acirologier
acetic, ica adj. (s. XVIII. . . ) acétique aciselar v. s’user en pointe pour un outil
acetificar v. acétifier aciut, uda adj. 1. commode 2. approprié
acetilar v. acétyler aciutament n. adroitement, avec adresse
acetilèn n. m. (s. XIX. . . ) acétylène acivadal a qualqu’un (bailar -) loc. savonner la
acetòna n. f. (s.XX. . . ) acetona acétone tête / remonter les bretelles...
acetós, osa (pl. acetoses, osas) adj. (s. XIV : « ace- acivadar v. 1. donner de l’avoine (aux chevaux)
tos ») acéteux, euse 2. (fig.) donner des coups, réprimander forte-
acetositat n. f. (s. XIV : « acetozitat ».) acétosité ment
ach ! ; achetas ! interj. Ouille ! (exclam. Quand aclafar (s’) v. pron. 1. se blottir 2. se cacher
on se mouille ou se brûle) aclamacion n. f. acclamation
acheulean, eana adj. e n. (s. XX.) acheuléen, aclamar v. (s. XVI. . . ) acclamer
enne aclap n. m. tas de pierres
achicar v. → demesir diminuer aclapadís n. m. amas de pierre, de ruines
acholar (s’) v. → acuolar tomber sur le cul aclapadura n. f. chose ensevelie sous des pier-
acide n. m. acid acide res

12
aclapaire, aira acompliment

aclapaire, aira n. celui qui accable acolada n. f. (s. XII. . . ) accolade


aclapament n. m. accablement acolar v. (s. XII.) donner l’accolade
aclapant, anta adj. accablant, ante acolar (s’) v. perdre son sang
aclapar v. accabler (litt. couvrir de pierres) acolat, ada n. ouvrier qui appartient à une
veire: acairar (fig), acaumir troupe de travailleurs veire: còla
aclapar d’injúrias loc. accabler d’injures acoletrir v. tr. choyer quelqu’un
aclapassar v. 1. réduire à un tas de pierres acolit n. m. (s. XV.) acolyte
2. amonceler des pierres acoloriment n. m. (s. XVI...) coloriatge 1. colo-
aclapatge n. action de couvrir de pierres riage 2. colorisation
aclaresir v. rincer le linge acolorir v. (s. XVI. . . ) coloriar colorier
aclarir v. clarifier acolorit, ida adj. coloriat colorié, ée
aclencar v. incliner, pencher acomjadar v. (s. XII.) donner congé veire: comjat
aclencar (s’) n. s’incliner
acomodable, abla adj. (s. XVI. . . ) accommodable
aclimatable, abla adj. (s. XIX. . . ) acclimatable
veire: comoditat
aclimatacion n. f. (s. XIX. . . ) acclimatation
acomodaire, aira n. (s. XIV. . . ) accommodeur,
aclimatar v. (s. XVIII. . . ) acclimater
euse
aclimatat, ada adj. (s. XIX. . . ) acclimaté, ée
acomodament n. m. (s. XVI. . . ) acomodacion ac-
aclin, aclina adj. (s. XII.) enclin
commodement veire: comodament
aclinament adv. (s. XII.) inclination (penchant)
acomodant (èsser -) loc. être de bonne compo-
aclinant, anta adj. accablant, ante
sition
aclinar v. (s. XII.) 1. incliner veire: inclinar
acomodant, anta adj. (s. XVI. . . ) accommodant,
2. s’incliner (fig.)
ante veire: de biais
aclon n. m. → arcolan arc-en-ciel
aclonar (s’) v. courber l’échine acomodar v. (s. XVI., lat. accommodare) ac-
commoder (mettre d’accord, s’arranger, confec-
acne n. f. (s. XIX. . . ) acné acné
tionner. . . ) veire: adobar - cit.: Mon rabat dejà
acoassar v. → acocolar s’accroupir veire:
s’acomòda / damb les cordonets a la mòda, / e dejà la
s’acorrocar, s’agrovar, acoindar, acoatar
pèl d’un conilh / lusís sul capelet gentil (Pèire Godelin,
acoatar (s’) v. pron. → acocolar s’accroupir veire:
Ramelet Mondin, s. XVII)
s’acorrocar, s’agrovar, acoindar, acoassar
acoblament n. m. accouplement acomodar (cal -) loc. il faut transiger
acoblar v. accoupler acomodar ? (me volètz -) expr. vous me consen-
acocarrar v. s’encanailler tez un prix raisonnable ?
acocolar v. s’accroupir veire: s’acorrocar, acomòde (que s’ -) loc. qu’il s’arrange
s’agrovar, acoindar, acoassar, acoatar acomòden (que s’ -) loc. qu’ils s’arrangent en-
acoconar (s’) v. pron. 1. se blottir 2. se peloton- tre eux
ner acomolaire, aira n. qui accumule veire: acumu-
acodar v. → agusar aiguiser lator, tritz
acodenir (s’) v. prendre de l’embonpoint veire: acomolar v. (s. XII.) combler, remplir entière-
codena ment veire: acumular
acodir v. aplatir; tasser acompanhada n. f. suite (qui accompagne) -
acodolar v. se battre à coups de pierre cit.: lo ministre e son acompanhada
acofinhar v. (de cofinh) aconfinhar acculer, serrer acompanhaire, aira n. (s. XVII. . . ) acompanhator;
dans un coin acompanhador accompagnateur, trice (per-
acofinhar (s’) v. pron. (de cofinh) aconfinhar 1. se sonne)
blottir 2. se rencoigner acompanhament n. m. (s. XIII. . . ) accompagne-
acoflar (s’) n. aconflar s’accroupir sur ses jupes ment
acogonchar v. s’asseoir sur ses talons acompanhar v. (s. XII.) 1. accompagner 2. recon-
acoidador n. m. accoudoir duire (accompagner)
acoidar (s’) v. pron. (s. XII. : « acodar ») s’accouder acompesir (s’) v. s’assoupir, avoir les
acoindament n. m. (s. XII.) accointement paupières lourdes
acoindança n. f. (s. XII.) accointance acompliment n. m. (s. XIII. . . ) accomplissement
acoindar v. (s. XII.) accointer - cit.: Deu sant voler de Dieu l’acompliment / pacien-
acoïr v. chercher à couver pour une poule tament èi atendut (arnaud de Saleta, Psalme XL, s.
acoissar v. ébrécher XVI)
acoitar v. 1. se dépêcher (se hâter, se presser) acomplir v. (s. XIII. . . ) accomplir veire: complir
2. pourchasser - cit.: « E quand ausiguèri vòstre dire, me pensèri
acòl n. m. gradin, mur de soutènement d’un qu’èri vòstre drech cosinièr e me soi azardat de vos
terrain en pente preparar aqueste banquet per acomplir vòstres desirs

13
acomplir acorsat (arribar tot -)

». (A. Galhard, Prològue d’Augièr a Mossur de Seré, acordaire, aira n. (s. XIV. . . ) accordeur
1583). (musique. . . )
acomplit, ida adj. accompli, ie - cit.: « Quand acordalhas n. f. plur. (s. XV. . . ) fiançailles
eles tres dançaràn en pastorelets, cal dire del primièr acordament n. arrangement
que jamai le gèntil bergièr, jutge de la poma d’aur, acordança n. accord, harmonie
non foguèt tant acomplit en gràcias » (P. Godelin, acordar v. (s. XII : « acordar ») accorder - cit.: Aquò
Prològue per le balet de monsenhor le duc de Mont- b’es, a plan tot pensar, / son país mau recompensar
morency, 1619); « . . . mas Dieu trobèt que lor aviá / mès, de ma part, jo’vs asseguri / e religiosament
fait un pro grand present en lor acordant nòstra santa, vos juri / que jo’scriurèi damb veeméncia, / no’m
aquela filha acomplida, aquela filha comola de ver- cararèi, n’aurèi paciéncia / dequiá que siam tots acor-
tuts » (J. L. Fornèrs, Sermon presicat a Santa-Ceselha, dats / e d’ua conspiracion bandats / per l’onor deu
1785). païs sosténguer / e per sa dignitat manténguer (Pèir
acompte n. m. (s. XVIII. . . ) acompte de Garròs, Epistòla, 1567) ; « . . . mas Dieu trobèt
acondroplasia n. f. (s. XIX.) achondroplasie que lor aviá fait un pro grand present en lor acordant
acondroplasic, ica adj. (s. XIX.) achon- nòstra santa, aquela filha acomplida, aquela filha co-
droplasique mola de vertuts » (J. L. Fornèrs, Sermon presicat a
aconortar v. (s. XII.) exhorter Santa-Ceselha, 1785).
acontentar v. 1. rendre content 2. contenter acordar (s’) v. 1. s’accorder 2. se mettre d’accord
acopelar (s’) v. se pelotonner acordatge n. m. (s. XIX.) action d’accorder
acoquelar (s’) v. se grumeler; se replier sur soi (musique)
(fig)
acordelar v. se mettre en file
acoquinar (s’) v. s’acoquiner
acordeon n. m. (s. XIX., de l’all. akkordion) ac-
acorar n. (s. XIV., del neerlandés) accorer (maine),
cordéon
étayer, soutenir veire: acoratge
acordeonista n. m. (s. XIX. . . ) accordéoniste
acorar (s’) v. perde tout son sang
acoratge n. accorage (marine) veire: acorar acòrdi n. m. (s. XIV.) accord (entente privée)
acoratjar v. 1. prendre courage veire: encoratjat, veire: acòrd - cit.: Tot en trotinejant sus un mon-
ada (sens passiu) 2. donner du courage (sens tairon d’òrdi, / dins un recanton de granièr, / doas
actif) mirgas, que vivián tranquillas e d’acòrdi / e per qui
tot èra planièr, / [s’enchipravan] de la pitança (Aquiles
acorbaissar (s’) v. se courber, se baisser
Mir, La doas mirgas, s. XIX)
acorcha n. f. raccourci
acorcha (copar d’ -) loc. prendre un raccourci acòrdi (d’ -) loc. adv. d’accord (relations ami-
acorcha (préner l’ -) loc. prendre le raccourci cales) veire: d’acòrd
acorchament n. m. raccourcissement acòrdi (metre d’ -) loc. mettre d’accord (senti-
acorchan los jorns (s’ -) loc. les jours raccour- ments privés)
cissent acórrer v. (s. XIII. (s. X : « acorre »).) accourir
acorchar v. (s. XIII.) raccourcir acorrocar (s’) v. pron. s’accroupir veire: acoatar,
acorchar la vida loc. raccourcir la vie agrovar
acorchièra n. f. chemin de traverse acorsar v. (lat. accursare) poursuivre (à la course)
acorcossonar (s’ -) v. (de corcosson) 1. être at- - cit.: Mès que ? lo lop s’enfug; tot lo monde li crida /
taqué par les bruches veire: corcosson 2. se faire e cadun per lo préner i cor a tota brida; de faiçon qu’a
vieux 3. se ratatiner lo veire e coma es acorsat, jo teni que per uèi lo dangèr
acòrd n. m. (s. XII : « acort ».) accord (droit, com- es passat, que jo pòdi, segura e ses crenta deguna /
merce. . . ) veire: acòrdi ni de [pèrda] d’anhèl ni d’autra desfortuna, / gardar
acòrd (far l’ -) loc. se réconcilier tota soleta e, selon mon umor, / sonjar tant que me
acòrd de boca n. m. → acòrd verbal accord ver- plàcia al fait de mon amor (Francés de Corteta, La
bal Miramonda, s. XVII)
acòrd de branca n. m. accord de branche (so- acorsar (s’ -) v. (lat. accursare) accourir - cit.:
cio.) Ausiguèt un estofegament sord; puèi pas mai. Se
acòrd per tot (èsser d’ -) loc. souscrire à tout levèt al brutle; s’acorsèt a la cambra de l’òme (Paul
acòrd verbal n. m. accord verbal veire: acòrd de Gairaud, La sexològa, 1982)
boca acorsar coma de fum sus (s’) expr. → donar
acòrda coma magnificat a matinas (s’ -) expr. fonda sus fondre sur quelqu’un / quelque
c’est hors de propos chose
acordable, abla adj. accordable acorsar qualqu’un loc. se mettre aux trousses
acordadament adv. (de acordar) de concert de quelqu’un
acordaire (-aira) de piano n. accordeur, euse de acorsat (arribar tot -) loc. arriver au pas de
piano course

14
acosseguir (/acossègre) actari, ària

acosseguir (/acossègre) v. aconseguir / acotrar v. (s. XII. . . ) accoutrer - cit.: « . . . per ado-
aconsègre poursuivre veire: perseguir bar et acotrar lo pe la ont se meten las flos de la gaya
acosselhar v. (s. XII.) aconselhar 1. prendre con- scienssa qu’era tot gastat e despintat et lo tornar garni
seil veire: desacosselhar, conselhar - cit.: L’òme d’argent et auripel et pintar » (Tolosa, comptes 1513).
qui damb gens scelerats / non s’acosselha, ni camina... acrancament (acranchament) n. m. (de acrancar)
(Pèir de Garròs, Psaume 1, 1565); N’auses aqueth que accrochement
lo vin lo govèrna, / e mes que mes se’t vòus acossel- acrancar (acranchar) v. (de cranc) 1. accrocher
har (Guilhèm Adèrn, Catonet, s. XVII) 2. donner 2. s’accrocher
conseil acrapar (s’ -) v. (ger. krappa) s’emmêler les
acosselhat, ada adj. (s. XIX.) aconselhat 1. bien cheveux
conseillé veire: conselhat 2. de bon conseil acrapuliment n. m. (de crapula) état crapuleux
(sphère privée, intime) acrapulir v. acoquiner
acossomiment n. m. (s. XIX.) aconsomiment as- acrapulir (s’ -) v. devenir crapule
soupissement acrassimar (s’ -) v. se ronger les sangs
acossomir (s’) v. pron. (s. XIX.) aconsomir acrassir v. devenir crasseux
s’assoupir acraumir n. (gal. crama) encrasser
acostable, abla adj. (s. XVI. . . ) accostable acreditacion n. f. (s. XIX. . . ) accréditation
acostairar v. 1. mettre à côté 2. mettre de côté acreditar v. (s. XVI. . . ) accréditer
acostairar (s’ -) n. 1. se mettre à côté 2. se acreditor, tritz (pl. acreditors, trises) adj. e n. (s.
coucher sur le côté XIX. . . ) acreditora accréditeur, trice
acòstament n. m. accostage acreire v. accroire veire: creire
acostar v. accoster acreissement n. m. (s. XII.) accroissement. veire:
acostatge n. m. accostage creis
acostic, ica adj. e n. f. (s. XVIII. . . ) acoustique acréisser v. (s. XII.) accroître veire: créisser
acostician, ana n. (s. XX. . . ) acousticien, enne acrilic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) acrylique
acostumada n. f. accoutumée acrimonia n. f. (s. XVI. . . ) acrimoniá; acrimònia
acostumada (a l’ -) loc. (de costuma) 1. de cou- acrimonie
tume 2. d’habitude - cit.: Non disiá mot. Las acrimoniós, osa adj. (s. XVI. . . ) acrimonieux,
gautas de la joveneta èran un pauc mai ròsas qu’a euse
l’acostumada (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) acrin n. m. 1. crête 2. sommet
acostumança n. f. acostumància accoutumance acrinal n. m. faîte d’un édifice
acostumar v. (s. XII. . . ) habituer, accoutumer - acrobacia n. f. (s. XIX. . . ) acrobatie
cit.: . . . òm a acostumat d’enviar (. . . ) dos obrièrs, acrobata n. (s. XVIII. . . ) acrobate
non pas coma d’espions per reconéisser la plaça e acrobatic, ica adj. (s. XIX. . . ) acrobatique
l’abandonar puèi a la discrecion de sos enemics, mas acròc n. m. (s. XVIII.) accroc
coma de capitanis expèrts, per jutjar del [socors] qu’es acròcament n. m. accrochage (accrocher, pen-
necessari (B. Amilhan,1673). dre)
acostumat (aver -) loc. s’être habitué acrocament (acrochament) n. m. (de acrocar) ac-
acostumat (i èsser -) loc. y être habitué crochage
acostumat, ada adj. habituel, elle - cit.: « . . . per acrocar (acrochar) v. (de cròc) accrocher (pendre)
son salari d’aber pinta la istoria dels capitols lors pre- acrochonir v. ratatiner
decessors en lo libre vermelh com es acostumat de far acromatopsia n. f. (s. XIX.) achromatopsie
et aysso de doas annadas passadas » (Tolosa, comptes acromatopsic, ica adj. e n. (s. XIX.) achromatop-
1439-1440); « . . . aital, dins los diocèsis que Dieu vòl sique
prevenir de sa benediccion, òm a acostumat d’enviar acromia n. f. (s. XIX.) achromie
(. . . ) dos obrièrs (. . . ) per jutjar del secors qu’es nec- acromic, ica adj. (s. XIX.) achromique
essari » (B. Amilhan, Lo tablèu de la vida del perfèit acronime n. m. (s. XX. . . ) acronim acronyme
crestian, 1673). acropòli n. m. (s. XVI. . . ) acropole
acotador n. m. cale (roues. . . ) acrostic n. m. (s. XVI. . . ) acrostiche
acotar v. caler (un véhicule. . . ) acrostir (s’ -) v. s’encroûter
acotolar v. choyer acrotèri n. m. (s. XVI. . . ) acrotère
acotradura n. f. façon de se vêtir actar v. (s. XX. . . ) acter
acotrament n. m. (s. XII. . . ) accoutrement - cit.: « actari, ària n. (s. XIV.) greffier, ière
Es vertat que voldriái contentar tot lo [mond], mas acte n. m. (s. XIII.) acte - cit.: « Sus la fin de la
qu’es tan [dificil] de contentar los fantasques coma mission (. . . ), òm trobarà dins la partida [quatrena],
de far un acotrament a la luna que li venguèsse plan pagina 92, los actes que cal far abans e après ». (B.
». (A. Galhard, Prològue d’Augièr a Mossur de Seré, Amilhan, Lo tablèu de la vida del perfèit crestian,
1583). 1673); « . . . e per aquel mejan conservaretz la castetat

15
acte adeliment

dins un acte qu’òm non pòt, non disi pas far, mas acupunctor, tritz (pl. acupunctors, trises) n. (s.
quitament explicar sense qualque sòrta d’impuretat XIX. . . , de acupunctura) acuponctor acuponcteur,
» (J. L. Fornèrs, Sermon presicat a Santa-Ceselha, trice
1785). acupunctura (pl. acupuncturas) n. f. (s. XVIII. . . )
acte (préner -) loc. prendre acte acuponctura acuponcture
acte (refrescar un -) loc. reconduire un contrat acusable, abla adj. (s. XVI. . . ) accusable
actitud n. f. (s. XVII. . . , lat. b. aptitudo X actum) acusacion n. f. (s. XIII : « accusatio ».) accusation
attitude veire: aptitud acusar v. (s. XII.) encusar accuser veire: excusar,
actiu n. m. actif (écon.) marcar
actiu, iva adj. (s. XIV.) actif, ive acusar de tabat a la doana loc. → declarar de
activacion n. f. (s. XX.) activation tabat a la doana déclarer du tabac à la douane
activament adv. (s. XIV.) activement acusar d’alcoòl a la doana loc. → declarar
activar v. (s. XVIII. . . ) activer d’alcoòl a la doana déclarer de l’alcool à la
activator n. m. (s. XX., de activar) 1. activateur douane
(industrie) 2. activeur (chimie) acusat de recepcion n. m. accusé de réception
activisme n. m. (s. XX. . . ) activisme acusat, ada adj. e n. (s. XIII...) accusé, ée
activista n. (s. XX. . . ) activiste acusatiu, iva adj. (s. XIV.) accusatif, ive
activitat n. f. (s. XIV.) activité acusator, tritz (pl. acusators, trises) adj. e n. (s.
XV. . . ) acusador; acusaire accusateur, trice (jus-
actor social n. m. acteur social (écon.)
tice) veire: acusaire - src.: Honnorat, 1846: "ac-
actor, tritz (pl. actors, actrises) n. (s. XV.) actora
cusatour;
acteur, trice
acusatòri, òria adj. (s. XV.) acusador accusatoire
actual, ala adj. (s. XIV.) actuel, elle
acusava. . . (las en -) expr. il les en accusait (à
actualament adv. (s. XIV : « actualmen ») actuelle-
elles)
ment
acusava. . . (los en -) expr. il les en accusait (à
actualitat n. f. (s. XIV.) actualité eux)
actualizacion n. f. (s. XIX. . . ) actualisation ad armas ! interj. (s. XII.) aux armes !
actualizar v. (s. XIX. . . ) actualiser adagi n. m. (s. XVI. . . ) adage
actualizator, tritz (pl. actualizators, trises) adj. e adàgio n. m. (s. XVIII. . . , ital. adagio) adagio
n. (de actualizar) actualisateur, trice (ling.) adamic, a adj. (de Adam) adamique
acubièr n. m. (cast. escoben) écubier (mar.) adancir (s’ -) n. (de dança) se passionner pour la
acuèlh n. m. (s. XII.) accueil danse
acuitat n. f. (s. XIV.) acuité adaptabilitat n. f. (s. XX. . . ) adaptabilité
aculament n. m. acuolament fait d’être acculé adaptable, abla adj. (s.XIX. . . ) adaptable
acular v. acculer veire: acuolar adaptacion n. f. (s. XVI. . . ) adaptation
aculheire, eira n. (sus « acúlher ») la personne adaptar v. (s. XIII.) adapter
qui accueille adaptator, tritz (pl. adaptators, trises) n. (s.
aculhença n. f. accueil aimable XIX. . . ) adaptador adaptateur, trice
aculhent, enta adj. (s. XIII. . . ) accueillant, ante adara adv. (s. XII.) → ara maintenant, à cet in-
aculhir v. (s. XII.) 1. accueillir 2. recevoir (ac- stant veire: adesara
cueillir) adarreirar v. 1. rester en arrière veire: endarri-
aculturacion n. f. acculturation erar 2. se retarder
aculturar v. (s. XX.) acculturer adarreiratges n. m. plur. arrérages
acumulacion n. f. (s. XIV. . . ) acomolacion accu- addenda n. f. (s. XVIII. . . , lat. addenda) addenda
mulation addiccion n. f. (s. XX. . . ) adiccion addiction
acumulacion del capital n. f. accumulation du addicion n. f. (s. XIV.) adicion addition
capital (écon.) addicional, ala adj. (s. XVIII. . . ) adicional addi-
acumular v. (s. XIV. . . ) accumuler tionnel, elle
acumulat, ada adj. (s. XVI.) accumulé, ée addicionar v. (s. XVI. . . ) adicionar additionner
acumulator n. m. (s. XIX. . . ) acumulador; addicte, icta adj. (s. XX. . . ) adicte addict, icte
acumulaire; acomolador accumulateur (ma- addictiu, iva adj. (s. XX. . . ) adictiu addictif, ive
chine) additiu, iva adj. (s. XIX. . . ) aditiu additive, ive
acumulator, tritz (pl. acumulators, trises) adj. (s. adduccion n. f. (s. XVI. . . ) aduccion adduction
XVI. . . ) acumulador; acumulatora; acomolador; adductor, tritz (pl. adductors, trises) adj. e n. (s.
acomolaire accumulateur, trice XVII. . . ) aductor adducteur, trice
acuolar (s’) v. pron. tomber sur le derrière veire: adeliment n. m. fait de tomber de fatigue,
acular d’inanition

16
adelir admiracion (per -)

adelir v. tomber de fatigue, d’inanition - cit.: adjacent, enta adj. (s. XIV.) adjacent, ente
Mon còr, mai que mai, pataquejava coma aquel de la adjectiu n. m. (s. XIV. . . ) adjectif - cit.: Existís
lauseta qu’aviái tan sovent ausida, sus los rastolhs de de nombroses adjectius qualificatius o substantivats
Tèrra-l’òrt, dins lo calimàs, s’adelir en cantant "dins formats suls numerals, que servisson sovent a desig-
la mar blosa de l’aire" (Julieta Dissèl, s. XX) nar de mesuras o de causas en relacion amb lo nombre
adelit,ida adj. 1. exténué, e 2. qui a besoin de (Loís Alibèrt, Gramatica occitana, 1935)
manger adjectiu, iva adj. (s. XIV. . . ) adjectif
adèpte, èpta n. (s. XVII. . . ) adepte adjonccion n. f. (s. XIV.) adjonction
adeqüacion n. f. (s. XIV.) adéquation adjudant n. m. (s. XVII. . . ) adjudant
adeqüat, ata adj. (s. XVIII. . . ) adéquat, ate adjudant, anta adj. (s. XIX.) adjudant, ante
adeqüatament adv. (s. XX. . . ) adéquatement adjudicacion n. f. (s. XIV. . . ) adjudication
aderéncia n. f. (s. XIV.) aderença adhérence adjudicar v. (s. XIV. . . ) adjutjar adjuger
aderent, enta adj. e n. (s. XIV. . . ) adhérent, ente adjudicatari, ària adj. e n. (s. XV. . . ) adjudicataire
aderir v. (s. XIV.) adhérer adjudicatiu, iva adj. (s. XVI. . . ) adjudicatif, ive
adès adv. il y a un instant adjudicator, tritz (pl. adjudicators, trises)
adès ploviá expr. il pleuvait il y a un instant adj. e n. (s. XIX. . . ) adjudicatora; adjudicador;
adés-adés loc. sans relâche adjudicaire adjudicateur, trice
adesar v. (s. XII.) atteindre (chose élevée) veire: adjúnher v. (s. XIII. . . ) adjoindre veire: ajúnher
aténher, averar adjunt, unta adj. e n. (s. XIV.) adjoint, ointe
adesara adv. 1. à l’instant veire: ara, adara adjuracion n. m. (s. XIII.) adjuration
2. tout de suite - cit.: Le petit camparòl que culhís adjurar v. (s. XIII.) adjurer
un pastor, / le tutet que l’òm fa sur un cap de canton, adjutor, tritz (pl. adjutors; trises) n. (s. X.) adju-
/ ombra, polvèra, son, fum, bodofletas d’aiga, / petit teur, trice (qui aide)
molin de prat, a la sason primaiga, / qu’es adesara flor, adjutòri n. m. (s. XII.) assistance (secours)
e dins un pauc serà / un floquet de borrilhs que le vent adjuvant n. m. (s. XVI. . . ) adjuvant
desfarà (Pèire Godelin, Segonda floreta, s. XVII) admetre v. (s. XIV.) admettre
adesion n. f. (s. XIX.) adhésion - cit.: Mon ade- administracion n. f. (s. XIII.) administration -
sion a la grafia classica, a catòrze ans, quand [de- cit.: Assistenta sociala... Cresi pas que se trapen aquí,
gun] l’emplegava pas (. . . ), implicava mon adesion a dins aquela administracion, fòrça viscomtessas o filhas
l’unitat lingüistica occitana, que giscla de la grafia de [marqués] (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
classica coma l’aiga de la font (Rodgièr Barta, Lexic, administrar v. (s. XIII.) administrer
1980) administrat, ada n. (s. XVIII. . . ) administré, ée
adesiu, iva adj. (s. XX. . . ) adhésif, ive administratiu (arrestat -) n. m. arrêté adminis-
adesivitat n. f. (s. XX. . . ) adhésivité tratif
adestrat, ada adj. qui a acquis una adresse (ha- administratiu, iva adj. e n. (s. XVIII...) adminis-
bile) tratif, ive
adieu n. m. bonjour; au revoir (tutoiement); administrativament adv. (s. XIX. . . ) administra-
adieu veire: adissiatz, a Dieu siatz - cit.: « Adieu tivement
per una veusa totas las paraulas minhardas que los administrator, tritz (pl. administrators, trises)
galants insinuan tant adreitament dins las aurelhas n. (s.XVIII.) administratora; administrador;
de las [joves filhas] ; adieu velhadas, adieu filadors, ont administraire administrateur, trice - cit.: Ad-
se’n fan e se’n dison de totas verdas » (J. L. Fornèrs, ministrator, es aquel títol que li prepausèron. Per
Sermon presicat a Santa-Ceselha, 1785). servir la patria (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) -
adieu Loïsa ! expr. adieu la valise ! src.: Achard, 1785 : "administratour"; Honnorat,
adipós, osa (pl. adiposes, osas) adj. (s. XVI. . . ) 1846: "administratour"
adipeux, euse admirablament adv. (s. XV. . . ) admirablement
adipòsi n. f. (s. XIX. . . ) adipose admirable, abla adj. (s. XVII.) admirable - cit.: «
adipositat n. f. (s. XIX. . . ) adiposité . . . Madama, lor bèl solelh, qu’estima mai lor causar
adissiatz n. m. adieu-siatz 1. bonjour veire: la perfeccion que l’eclipsi, amb la granda abondáncia
adieu, a Dieu siatz - cit.: « Adissiatz, mos cars de sas amablas mas admirablas clartats » (P. Godelin,
fraires e sòrres, fa longtemps que vos deviái aquela Prològue per le balet de monsenhor le duc de Mont-
instruccion » (J. L. Fornèrs, Sermon presicat a morency, 1619).
Santa-Ceselha, 1785). 2. au revoir (vouvoiement admiracion n. f. (s. XIV.) admiration - cit.: Ad-
et pluriel) miracion deu monde e glòria de nòste atge, / quan
adissiatz (e mai a) la companha loc. adieu / au jo contempli en mi ton invençut coratge / com un
revoir à tous ròc marterat d’ardentas peirassadas (Pèir de Garròs,
adissiatz (far sos -) loc. faire ses adieux Psaumes. A la Regina, 1565)
adjacéncia n. f. (s. XIII.) fait d’être adjacent admiracion (per -) loc. par excellence

17
admirar adorar

admirar v. (s. XVII.) admirer - cit.: . . . remiri le bèl la doçor de mos aires espirituals ». (B. Amilhan, Lo
solelh qu’admiri (Peire Godelin, s. XVII); Aras qu’òm tablèu de la vida del perfèit crestian, 1673).
vos a vist ses coirassa e ses casco / e lo còrs tot en harda adocissent, enta adj. e n. adoucissant
alindat coma un Basco, / que la cort vos admire aquò adoctrinament n. m. (s. XIII.) action
non sufís pont (Francés de Corteta, Sancho Pança, s. d’endoctriner
XVII) adoctrinament n. m. action de fournir une doc-
admiratiu, iva adj. (s. XIV. . . ) admiratif, ive trine veire: endoctrinament
admirativament adv. (s. XIV. . . ) admirativement adoctrinar v. (s. XIII.) fournir une doctrine (en-
admirator, tritz (pl. admirators, trises) n. (s. seigner) veire: endoctrinat, ada (propaganda)
XVIII., lat. admirator) admiratora; admirador; adolentiment n. m. 1. fait de devenir
admiraire admirateur, trice - src.: Achard, 1785: douloureux 2. souffrance
admiratour; Honnorat, 1846 : admiratour; Al- adolentir v. (s. XIII.) devenir douloureux (sens
ibèrt (règla) : admirator, tritz actif) veire: endolentit, ida (sens passiu)
admissibilitat n. f. (s. XVIII.) admissibilité adolescéncia n. f. (s. XV.) adolescença adoles-
admissible, ibla adj. (s. XV. . . ) admissible cence
admission n. f. (s. XVI. . . ) admission adolescent, enta adj. e n. (s. XV.) adolescent, ente
admonestacion n. f. (s. XIII.) admonestation adolorir v. devenir douloureux (sens actif)
admonestar v. (s. XIII.) admonester veire: endolorit, ida (sens passiu)
admonicion n. f. (s. XIII.) admonition adomaiselir v. efféminer (sens actif) veire: en-
adòb n. m. 1. réparation 2. préparation (culi- domaiselit, ida (sens passiu)
naire) adomaiselit (un parlar -) loc. un parler affecté,
adòba n. f. daube doucereux
adòba (buòu a l’ -) n. m. bœuf à la mode adomaiselit, ida adj. efféminé, ée
adòba lo temps mai lèu que las gens (s’) expr. adomdaire, aira n. dresseur, euse
le temps s’arrange plus vite que les gens adomdar v. dresser un animal
adobador, airitz (pl. adobadors, airises) n. (de adomergiment n. m. domestication (sens actif)
adobar) → reparaire réparateur (niveau com- adomergir v. domestiquer (sens actif) veire: en-
mun) veire: reparator domergit, ida (sens passiu)
adobadura n. f. partie réparée adonar (s’) v. pron. (s. XII.) s’adonner (dépen-
adobaire (anar trobar l’ -) loc. aller voir le re- dance. . . )
bouteux adonat, ada adj. (s. XII.) adonné, ée (dépen-
adobaire, aira n. rebouteux, euse veire: dance. . . )
adobador adonc conj. (s. XII.) 1. donc 2. alors
adòbament n. m. 1. action d’arranger adopcion n. f. (s. XIV.) adoption veire: afilhament
2. adoubement
adobar v. 1. arranger - cit.: « . . . per adobar las adoptable, abla adj. (s. XIX. . . ) adoptable
veyrinas del concistori devers los Ymaginayres et las adoptant, anta n. (s. XVIII...) adoptaire adopteur,
plombar de tot nou » (Tolosa, comptes 1511). 2. ac- trice
commoder - cit.: I a que la man de la mèstra per adoptar v. (s. XIV., lat. adoptare) adopter veire: afil-
adobar aquela salsa amb porrats, clavèls de giròfle, har - cit.: Josèp Ros es lo primairenc obrièr que, tor-
cebas, api, frigola e laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a nant a las sorgas blosas de nòstras tradicions, a obrat
punt, tot aquò es mesclat amb la sang e remena que al reviscolament nacional en adoptant, en retrobant,
remenaràs, tasta que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh per delà los parlars populars abastardits e franciman-
de la font, 1977) 3. réduire (fracture) 4. remettre dejats, la lenga nacionala (Antonin Perbòsc, En Josèp
(un membre) en place 5. adouber Ros, 1905)
adobar (s’) v. se tirer d’affaire veire: se petaçar adoptiu, iva adj. (s. XIV.) adoptif, ive
adobar far (s’) loc. faire en sorte que adorable, abla adj. (s. XVIII.) adorable
adòbe (que s’ -) loc. qu’il se débrouille adoracion n. f. (s. XV.) adoration
adobum n. m. assaisonnement adorar v. (s. XIII.) adorer veire: asorar - cit.: « A
adociment n. m. adoucissement totas fins, afin que les braves [cortisans] pòscan adorar
adocir v. (s. XIII.) adoucir - cit.: Amics que, per lors doças enemigas, ieu vòli que mos [esperits] les
m’obligar tròp, / me venètz véser qualque còp / dins la pòrten aicí presentament » (P. Godelin, Prològue per
crambeta d’un ermita, / vos non sauriatz creire cossí le balet de monsenhor le duc de Montmorency, 1619)
/ ieu senti mon mal adocir / quand m’onoratz d’una adorator, tritz (pl. adorators, trises) adj. e n. (s.
visita (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII); « XVIII., lat. adorator) adoratora; adorador; adoraire
Mas coma lo cant es lo solaç dels obrièrs, qu’adocís la adorateur, trice veire: asoraire - src.: Achard
pesantor del trabalh, espèri qu’agradaràn qu’i mèscle (1785) : "Adouratour"; Honnorat, 1846 : "adoura-

18
adorator, tritz (pl. adorators, trises) afabulacion

tour"; Couzinié, 1850: "adoratous" (àngels); Al- adultèri n. m. (s. XIII.) adultère (acte)
ibèrt (règla) : "adorator, tritz" adulterin, ina adj. (s. XIV. . . .) adultérin, ine
adormiguèt lo braç del truc (m’ -) expr. je ne aduseire, eira n. celui qui amène, apporte
sens plus mon bras à la suite du choc advenir v. (av. s. XV : « avenir ») advenir
adormir v. (s. XII.) 1. endormir (sens actif) veire: adventici, icia adj. (s. XVIII..., lat. adventicius)
endormit, ida (sens passiu) 2. sommeiller adventís adventice
adormir (s’ -) v. endormir s’endormir - cit.: ot advèrbi n. m. (s. XIV.) adverbe
d’un còp se trachèt que parlava tot sol. Prèp d’el, son adverbial, ala adj. (s. XIV.) adverbial, ale
amic roncava doçament coma un caton. Seguret se adverbialament adv. (s. XVII. . . ) adverbialement
calèt, e tot en fialant de [sòmnis], al cap d’un moment, advèrs, èrsa (pl. advèrses, èrsas) adj. (s. XIV.) ad-
el tanben s’adormiguèt (Enric Molin, En tutant lo verse veire: revèrs
grelh, 1965) adversari, ària adj. e n. (s. XIII.) adversaire - cit.:
adormiriá los aucèls expr. il est très ennuyeux Entrò quan mon gran adversari / aurà sus mi coman-
adorn n. m. (s. XII.) ornement dament ? (Arnaud de Saleta, Psalme XIII, s. XVI)
adornar v. (s. XII. . . ) agrémenter adversitat n. f. (s. XIV.) adversité
adorsament n. m. adossement aède n. m. (s. XX.) aède
adorsar v. adosser veire: endorsat, ada (sens aeracion n. f. (s. XIX. . . ) aération
passiu) aerator n. m. (s. XIX. . . ) aerador aérateur
adosilhar v. mettre un tonneau en perce aerian, ana adj. (s. XIV. . . ) aerenc aérien, enne
adralhada n. f. traite (sur le chemin) aeròbi, òbia adj. e n. (s. XIX. . . ) aérobie
adralhar v. adraiar mettre en chemin (sens ac- aeroclub n. m. (s. XX.) aéro-club
tif) veire: endralhat, ada (sens passiu) aeroconvector n. m. (s. XX.) aéroconvecteur
adralhar (s’) v. 1. se mettre en route veire: aerodinamic, ica adj. (s. XIX. . . ) aérodynamique
s’aviar 2. s’acheminer aerodinamica n. f. (s. XIX. . . ) aérodynamique
adrapir v. (de drap) assouplir comme une étoffe aerodròme n. m. (s. XIX. . . ) aerodròm aérodrome
adreça n. f. adresse aerofagia n. f. (s. XIX. . . ) aérophagie
adreça postala n. f. adresse postale aerofobia n. f. (s. XX.) aerofòbia aérophobie
adreçament n. m. action de dresser, redresser aerogara n. f. (s. XX.) aérogare
adreçar v. adresser aerogastria n. f. (s. XX.) aérogastrie
adreit n. m. adret (versant orienté au sud) veire: aerolisador n. (s. XX.) aerolisator aéroglisseur
solan aerolit n. m. (s. XIX. . . ) aerolite aérolithe
adreit (a l’ -) loc. au sud aerologia n. f. (s. XVII. . . ) aérologie
adreit coma un tesson de sa coa expr. maladroit aerologic, ica adj. (s. XVII. . . ) aérologique
adreit de loc. en face de aeromodelisme n. m. (s. XX.) aéromodélisme
adreit, eita adj. adroit, adroite veire: biaissut aeronau n. f. (s. XIX. . . ) aéronef
adreitament adv. adroitement - cit.: « Adieu aeronauta n. (s. XVIII. . . ) aéronaute
per una veusa totas las paraulas minhardas que los aeronautic, ica adj. (s. XVIII. . . ) aéronautique
galants insinuan tant adreitament dins las aurelhas aeronautica n. f. (s. XVIII. . . ) aéronautique
de las joves filhas » (J. L. Fornèrs, Sermon presicat a aeronaval, ala adj. e n. f. (s. XIX. . . ) aéronaval,
Santa-Ceselha, 1785). ale
adreitar v. (var.: adrechar) rendre droit aeronomia n. f. (s. XX.) aéronomie
adreitós, osa adj. exposé au sud aeroplan n. m. (s. XIX. . . ) aéroplane
adrenalina n. f. (s. XX.) adrénaline aeropòrt n. m. (s. XX.) aéroport
adrenalitic, ica adj. (s. XX. . . ) adrénalitique aeroportat, ada adj. (s. XX.) aéroporté, ée
aduire v. (s. XII.) adurre amener (apporter) veire: aeropostala n. f. (s. XX.) aéropostale
enduire aerosòl (/aero-sòl) n. m. (s. XX.) aérosol
aduit, uita adj. (s. XII.) amené, ée (apporté, ée) aerospacial, ala adj. (s. XX.) aérospatial, ale
adulacion n. f. (s. XIV.) adulation aerospaciala n. f. (s. XX.) aérospatiale
adular v. (s. XIV.) aduler aerostacion n. f. (s. XVIII. . . ) aérostation
adulator, tritz (pl. adulators, trises) adj. e n. (s. aerostat n. m. (s. XVIII. . . ) aérostat
XIV. . . ) adulador; adulaire; adulatora adulateur, aerostatic, ica adj. (s. XVIII. . . ) aérostatique
trice aerostatica n. f. (s. XVIII. . . ) aérostatique
adulte, ulta adj. e n. (s. XIV : « adult ». . . ) adult aeroturbodinamica n. f. (s. XX.) aéroturbody-
adulte namique
adultèr, èra adj. (s. XIII « adultre ». . . ) adultère afabilitat n. f. (s. XIV.) affabilité
(agent) afablament adv. (s. XVI. . . ) affablement
adulteracion n. f. (s. XVI. . . ) adultération afable, abla adj. (s. XIV.) affable veire: graciós
adulterar v. (s. XIII.) adultérer afabulacion n. f. (s. XVIII. . . ) affabulation

19
afabular afasia

afabular v. fabuler afanar v. (s. XII.) s’empresser dans le travail -


afabulator, tritz (pl. afabulators, trises) adj. e cit.: « . . . coma tantòst ieu m’afanavi a tirar le des-
n. (s. XX.) afabulatora; afabulador; afabulaire af- tin amorós de dotze braves cavalièrs » (P. Godelin,
fabulateur, trice Prològue per le balet de monsenhor le duc de Mont-
afachaire, aira n. 1. corroyeur, euse 2. tanneur, morency, 1619)
euse afanar de (s’) loc. se dépêcher de
afachament n. m. abattoir veire: escorjador afanat, ada adj. (s. XII.) empressé, laborieux
afachar v. 1. accommoder, préparer 2. abattre afanatge n. m. salaire, gain
un animal afanatge (viure de son -) loc. vivre de son tra-
afadiment n. m. affadissement veire: vail
afadoliment afar n. m. (s. XV. . . ) affaire - cit.: « - Vailet, ès un
afadir v. affadir veire: afadolir òme de sen e te vòli consultar per un afar fòrt secret »
(J. F. Bladèr, La gardaira de piòts, 1874).
afadir (s’) v. s’affadir
afar (adobar un -) loc. accommoder un procès
afadissent, enta adj. affadissant, ante veire:
afar (aquò non fa pas l’ -) loc. ça ne fait pas
afadolissent
mon affaire
afadoliment n. m. affadissement (couleur)
afar (daissar coar un -) loc. préparer une af-
afadolir v. affadir (couleur) faire de longue main
afadolissent, enta adj. affadissant, ante afar (lo particular d’un -) loc. les détails d’une
(couleur) affaire
afagotar v. (de fagòt) mettre en fagots afar (non aver cap d’ -) loc. n’avoir que faire de
afairament n. m. (s. XIII. . . ) affairement afar (trescondre un -) loc. étouffer une affaire
afairar (s’) v. pron. (s. XIX. . . ) s’affairer afar (voidar un -) loc. liquider une affaire
afairat, ada adj. (s. XVI. . . ) affairé, ée afar amb (aver -) loc. avoir affaire à
afairisme n. m. (s. XX.) affairisme afar aurà de coa (aqueste -) loc. cette affaire
afairista n. (s. XX.) affairiste aura des suites
afaissament n. m. (s. XII. . . ) affaissement afar d’Estat n. m. affaire d’Etat
afaissar v. (s. XII.) affaisser afar de (l’ -) loc. le temps de
afait (afach, pl. afaches) n. m. (de afaitar / afachar) afar de l’ase, non fa lo del molinièr (çò que fa l’
parure, ornement -) expr. chacun son point de vue
afalar v. 1. abaisser un cordage 2. pousser vers afar de res (dins l’ -) loc. en un clin d’œil
la côte (t. maritime) 3. affaler afar d’un an (dins l’ -) loc. dans l’espace d’une
afalenar v. empester (à couper la respiration) année
(sens actiu) veire: enfalenat, ada (sens passiu) afar d’un mes (dins l’ -) loc. dans l’espace d’un
afalenar (s’ -) v. (Lat. ad + halenare) 1. s’essouffler mois
2. s’empresser afar es reglat (son -) loc. son compte est bon
afalhocar v. défaillir, souffrir de soif afar mal negociat (un -) loc. une affaire mal
conduite
afalhocar (s’) v. tomber en pâmoison
afar pels aurelhons (préner l’ -) loc. prendre
afamador, oira adj. e n. qui affame (lieu, ac-
l’affaire résolument en mains (par les oreilles)
tion. . . ) veire: afamaire
afar se reglarà (l’ -) loc. l’affaire s’arrangera
afamaire, aira n. affameur (personne) veire:
afars (chifra d’ -) loc. chiffre d’affaires
afamador
afars (encargat d’ -) n. m. plur. chargé d’affaires
afamar v. (s. XII.) affamer
afars (òme d’ -) n. m. homme d’affaires
afamat, ada adj. e n. (s. XII.) affamé, ée afars (sap sos -) expr. c’est son affaire
afamgalat, ada adj. (fam + bret. gwal (marrit)) afars amb (aver -) loc. 1. avoir affaire à - cit.:
avoir une grosse faim veire: famgala cresi qu’a afars amb un òme malonèst 2. avoir af-
afan n. m. (s. XI.) 1. ahan (de l’occ. g.) 2. travail faire avec - cit.: Avèm afars amb un merchand de
pénible 3. hâte dans le travail parapluèja
afana-te l’òme, que Dieu t’ajudarà loc. aide-toi, afart n. m. gros repas (bâfrée)
le Ciel t’aidera afartar v. s’empiffrer
afanaire, aira n. (s. XIII.) 1. celui qui s’empresse afasendament n. m. affairement (se donner
dans son travail 2. qui fait un travail fatigant l’air)
afanaire, aira n. (de afanar) homme de peine afasendar (s’) v. pron. s’affairer (se donner
afanament n. m. (s. XIV.) 1. fatigue, peine au l’air)
travail 2. empressement dans le travail afasendat, ada adj. affairé, ée (se donner l’air)
afanant, anta adj. laborieux, fatigant, pénible afasendat, ada (èsser -) loc. être affairé péj.
(travail) afasia n. f. (s. XIX. . . ) aphasie

20
afasic, ica afinaire, aira

afasic, ica adj. e n. (s. XVII. . . ) aphasique aferoniment n. m. 1. animation 2. excitacion


afasiologia n. f. (s. XIX. . . ) aphasiologie veire: animacion, excitacion
afasiològue, òga n. (s. XIX. . . ) afasiològ aphasio- aferonir v. 1. animer 2. exciter
logue aferonir (s’ -) v. 1. s’animer 2. s’exciter
afastigar v. ahastiar 1. rassasier (à l’excès) aferonit, ida adj. 1. animé 2. excité
2. raser (fam. ennuyer) aferrar v. (de fèr) prendre de force
afastigós, osa (pl. afastigoses, osas) adj. rebu- aferratjar v. (de ferratge) donner du fourrage à
tant, ante un animal
afatrassir v. (de fatràs) 1. réduire en guenille afeutriment n. m. (de feutre) action de feutrer
veire: fatràs 2. rendre mou afeutrir v. (de feutre) feutrer
afatrassir (s’ -) v. (de fatràs) s’avachir afeutrir (s’ -) v. (de feutre) se feutrer
afebliment n. m. affaiblissement veire: aflaqui- afevaire, aira n. feudataire
ment afèvament n. m. 1. fait d’être doté d’un fief
afeblir v. affaiblir veire: aflaquir 2. inféodation
afeblissent, enta adj. affaiblissant, ante afevar v. (s. XIV.) doter d’un fief
afebriment n. m. 1. fièvre 2. passion (fièvre du afevar (s’) v. s’inféoder
samedi soir) afevat, ada adj. 1. doté d’un fief 2. fieffé, ée
afebrir v. 1. enfiévrer veire: enfebrit, ida (sens afevatge n. m. 1. fait d’être doté d’un fief 2. in-
passiu) 2. fig. passionner (sens actif) féodation
afebrit, ada adj. fiévreux, euse (fig. passionné, afiblament n. m. (s. XIII. . . ) affublement
ée) afiblar v. (s. XI. . . ) affubler (agrafer)
afeccion n. f. (s. XIV.) 1. affection - cit.: « Ieu aficar v. attifer
non vesi que servicis mespresats, fidelitats mal re- aficha n. f. (s. XVIII.) affiche
conegudas, refuses de favors, afeccions desbrembadas afichaire, aira n. (s. XVIII.) afficheur, euse
e passes perduts de feretrà » (P. Godelin, Prològue per afichar v. (s. XVIII.) afficher
le balet de monsenhor le duc de Montmorency, 1619) afichatge n. m. (s. XVIII. . . ) affichage
2. ardeur 3. zèle afichista n. (s. XX.) affichiste
afeccion (i anar d’ -) loc. travailler avec zèle, de afidat, dada adj. (s. XVIII. . . , de l’italian) affidé, ée
tout cœur veire: afisat
afeccion (quina -) loc. quelle ardeur afièch, ècha (pl. afièches, èchas) adj. ardent,
afeccionar v. (s. XIV. . . ) affectionner affectionné
afeccionar (s’ -) v. prendre goût veire: préner afilada n. f. causa afilada
suc afiladoira n. f. affileuse (machine)
afeccionat, ada adj. (s. XIV. . . ) affectionné afilaire, aira n. affileur, euse (personne)
afeccionat, ada (trabalhar -) loc. travailler de afilar v. 1. affiler veire: amolar 2. aiguiser 3. re-
grand cœur filer (fam.)
afectacion n. f. (s. XV. . . ) affectation afilatar v. 1. prendre au filet 2. leurrer, voler
afectar v. (s. XIV.) affecter (fam. piquer)
afectat, ada adj. (s. XIV. . . ) affecté, ée afilatar la mesa loc. voler la mise (jeu)
afècte n. m. (s. XIV : « affect ») affect afilatge n. m. action d’affiler
afectiu, iva adj. (s. XIV.) affectif, ive afilhament n. m. (s. XIII.) → adopcion adoption
afectivitat n. f. (s. XIX. . . ) affectivité afilhar v. (s. XIII.) → adoptar adopter un enfant
afectuós, osa (pl. afectuoses, osas) adj. (s. XIV.) afilhat, ada adj. e n. (s. XIII.) → adoptat adopté,
affectueux, euse ée (enfant)
afectuosament adv. (s. XV.) affectueusement afilhòlament n. m. (de filhòl) action de devenir
afenador n. m. (de fen) réserve de foin parrain
afenar v. donner du foin (aux animaux) afiliacion n. f. (s. XVI. . . ) afilhacion affiliation
aferar v. (lat. ferus) effarer veire: adopcion
aferent, enta adj. (s. XVII. . . ) afférent, ente afiliar v. (s. XIII.) affilier veire: afilhar
aferèsi n. f. (s. XIV.) aphérèse afiliat, ada adj. (s. XIII.) affilié, ée veire: afilhat
aferir v. (s. XII.) afférer afin que loc. afin que - cit.: « A totas fins, afin que
aferlecat, ada adj. pimpant, ante los braves cortisans pòscan adorar lors doças enemigas,
afermadura n. f. 1. garantie 2. reconnaissance ieu vòli que mos esperits les pòrten aicí presentament
de dette » (P. Godelin, Prològue per le balet de monsenhor le
afermar v. affermer duc de Montmorency, 1619)
afermatge n. m. affermage afinador n. m. (s. XVI. . . ) affinoir
afermiment n. m. affermissement afinaire, aira n. (s. XIII.) 1. affineur (personne)
afermir v. affermir 2. trompeur

21
afinament afre (far -)

afinament n. m. (s. XVI. . . ) affinage aflorament n. m. affleurement


afinar v. (s. XII.) 1. épurer 2. affiner 3. tromper aflorar v. affleurer
finement afluéncia n. f. (s. XIV.) afluença affluence
afinar la balança loc. ajuster, régler la balance afluent n. m. (s. XVI. . . ) affluent
afinariá n. f. affinerie afluïr v. (s. XIV. . . ) affluer
afinat, ada adj. raffiné, ée (distingué, précieux) afògament n. m. (av. s. XV. . . ) afogament ardeur
afinatge n. m. affinage afogar v. (s. XVII.) passionner (enthousiasmer)
afinfar v. attifer veire: atrencar, pimpar afogat, ada adj. (s. XVII.) 1. fougueux, euse - cit.:
afinitat n. f. (s. XIV.) affinité Vesiá dins lo primièr movement subre-realista que i
afinolar v. (de afinar) fignoler èra estat dels mai afogats l’irrupcion dels primaris,
afirmacion n. f. (s. XIV.) affirmation veire: aforti- al sens universitari del mot, dins la cultura e aquò li
ment agradava, car s’èra pas aquò l’irrupcion del pòble èra
afirmacion que cal verificar (una -) loc. une af- un esclatament a un moment donat dels quadres de
firmation sujette à caution l’elèit cultural (Felix Castan, Joe Bousquet, Òc, abr.
afirmar v. (s. XIII : « affermar ».) affirmer 1951) 2. enthousiaste
afirmatiu, iva adj. (s. XIV.) affirmatif, ive afòlament n. m. afolament affolement
afirmativa n. f. (s. XVI. . . ) affirmative afolament n. m. 1. altération 2. dommage
afirmativament adv. (s. XIV. . . ) affirmativement afolant, anta adj. affolant, ante
afisament n. m. (av.s. XV.) fait d’être affidé, de afolar v. 1. endommager, abîmer 2. faire une
se fier fausse couche
afisar v. (av. s. XV.) fier, confier, avoir confiance afolir v. (de fòl) affoler veire: enjaurir
veire: afidar afolir (s’ -) v. (de fòl) s’affoler
afisar (s’) v. pron. (av. s. XV.) se fier, avoir confi- afòn, òna adj. (s. XIX. . . ) afòne aphone
ance veire: afidar afondrament n. m. effondrement
afisar (tròp s’ -) loc. trop s’engager afondrar v. effondrer
afisar a loc. faire confiance à afonia n. f. (s. XVII. . . ) aphonie
afisat (a l’ -) loc. en toute confiance afonsament n. m. action de prendre fond, de
afisat (a l’ -) loc. en toute confiance s’enfoncer, de s’engloutir
afisat, ada n. (av. s. XV.) qui a confiance veire: afonsar v. (de fons) 1. enfoncer veire: enfonsat,
afidat ada (sens passiu) 2. donner du fond
afisc, isca (pl. afisques, iscas) adj. friand, at- afonsar (s’) v. pron. (s. XII.) s’enfoncer
trayant aforisme n. m. (s. XVIII.) aphorisme
afiscaire, aira n. afiscador enjôleur, euse afortar v. (s. XII.) fortifier veire: afortir
afiscament n. m. afiscacion 1. enjôlement 2. ex- afortiment n. m. (s. XII.) affirmation (avec insis-
citation tance) veire: afirmacion
afiscar v. 1. enjôler 2. exciter afortir v. (s. XII.) affirmer (avec insistance) veire:
afistolar v. amincir afortar, assolidar
afixe n. m. (s. X : « afix ».) affixe veire: afisc afortunar v. rendre heureux et riche
aflamar v. allumer le feu (sens actiu) veire: en- afoscar v. assombrir, obscurcir (sens actif) veire:
flamat, ada (sens passiu) enfoscar (sens passiu)
aflambar n. enflammer (forme active) veire: en- afoscat, ada adj. assombri, ie (obscur)
flambat afrabar v. ravager
aflancar v. (de flanc) flanquer afrairament n. m. fraternisation - cit.: Aquel
aflaquiment n. m. flanchement miracle se fasquèt simplament, coma una ròsa espelís
aflaquir v. flancher al solelh. Inoblidabla vesprada d’afrairament felibrenc
aflaquissent, enta adj. (de aflaquir) débilitant, (Antonin Perbòsc, s. XX)
ante afrairar v. fraterniser veire: fraternizar
aflat n. m. flatterie afranquidoira n. f. (s. XX.) afranquisseira affran-
aflataire, aira n. flatteur, euse chisseuse (machine)
aflatar v. flatter (insistance) veire: flatar afranquiment n. m. (s. XIII.) affranchissement
aflatariá n. f. flatterie (libérer, courrier. . . )
aflatós, osa (pl. aflatoses, osas) adj. flatteur, afranquir v. (s. XII.) affranchir (libérer, cour-
euse rier. . . )
afliccion n. f. (s. XIV.) affliction afranquisseire, eira n. (s. XX.) affranchisseur
aflictiu, iva adj. (s. XIV. . . ) afflictif, ive (agent)
afligent, enta adj. (s. XV. . . ) affligeant, ante afranquit, ida n. (s. XII. . . ) affranchi, ie
afligir v. (s. XVII.) affliger afre n. m. (s. XV.) affres (n. f. pl.)
afligit, ida adj. (s. XVII. . . ) affligé, ée afre (far -) loc. faire horreur

22
afredolir (s’) agalhardir

afredolir (s’) v. pron. 1. devenir froid 2. prendre agaça (ajaça) n. f. (s. XIII : « agassa », ger. agatza)
froid pie (oiseau) - cit.: Los abandonèron dins un camp e
afrenar v. (s. XII.) brider los cans, las agraulas e las agaças los roseguèron dinc
afretaire, aira n. (s. XVII. . . ) affréteur als òsses (J. F. Bladèr, La gardaira de piòts, 1874).
afretament n. m. (s. XIV. . . ) 1. affrètement agaçada n. f. 1. cri de la pie 2. provocation
2. équipage agaçament n. m. agacement
afretar v. (s. XIV.) 1. affréter 2. équiper agaçant, anta adj. agaçant, ante veire: atissós
afreulir v. (s. XIII.) devenir frêle agaçar v. (s. XVII.) 1. agacer veire: atissar, enteri-
afric, ica adj. 1. ardent, ente - cit.: « tres de gar 2. importuner
l’Africa, africs a las plus grandas entrepresas » (P. agaçariá n. f. agacerie
Godelin, Prològue per le balet de monsenhor le duc de agaças (de parpèlas d’ -) loc. 1. des vétilles
Montmorency, 1619). 2. obstiné, ée 2. des détails sans intérêt
africada n. f. (s. XIX. . . ) affriquée (ling.) agaçat, ada n. jeune pie
african, ana adj. (s. XVI. . . ) africain, aine agacejar v. 1. agacer 2. taquiner
africanisme n. m. (s. XIX. . . ) africanisme agachon n. m. guichet veire: guisquet
africanitat n. f. (s. XX.) africanité agachons (téner d’ -) loc. épier veire: agaitar
africanizar v. (s. XX.) africaniser agacin n. m. 1. bourgeon stérile de la vigne
afroamerican, ana adj. (s. XX.) afro-américain 2. cor au pied
afroasiatic, ica adj. (s. XX.) afro-asiatique agacin (clavèl d’un -) n. m. racine d’un cor
afrodisiac n. m. (s. XVIII. . . ) aphrodisiaque agaçon (tremolar coma lo cuol d’un -) expr.
afrodisiac, aca adj. (s. XVIII. . . ) aphrodisiaque trembler comme une feuille veire: agaçat
Afrodita n. pr. Aphrodite (mythologie agada n. f. (s. XII.) alluvion (n. m.) veire: allu-
grecque) vion
afront n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) affront veire: agafada n. f. forte réprimande
escòrna agafal n. m. 1. accroc 2. accrochage (troupes en
afront (far -) loc. faire un affront guerre)
afront qu’una ataca (val mai un -) expr. il faut agafar v. 1. saisir 2. accrocher 3. attaquer
faire la part des choses agait (agach, pl. agaches) n. m. (s. XII., de agaitar
afrontadament n. m. effrontément / agachar) 1. regard 2. guet
afrontaire, aira n. insolent veire: ausard, agait (èsser a l’agait -) loc. (var.: èsser a l’agach)
afrontat être aux aguets
afrontament n. m. affrontement agait (far -) loc. être aux aguets
afrontar v. (s. XII.) affronter agaita (agacha) n. f. (de agaitar / agachar) lieu
afrontar son astrada loc. affronter son destin d’observation
afrontariá n. f. effronterie agaita que faràs loc. réfléchis bien à ce que tu
afrontat, ada n. effronté, ée veire: ausard, feras
afrontaire agaitada (agachada) n. f. (de agaitar / agachar)
afrontièr, ièra n. (s. XII.) affronteur, euse (qui coup d’œil
affronte) agaitador (agachador) n. (de agaitar / agachar)
afrontós, osa (pl. afrontoses, osas) adj. poste d’observation
téméraire veire: ausard agaitaire, aira / agachaire, aira n. (de agaitar /
afrós, osa (pl. afroses, osas) adj. affreux, euse agachar) qui regarde avec attention
afrosament adv. affreusement agaitar (agachar) v. (s. XII., frc. wahtôn) regarder
afta n. f. (s. XVI...) aphte avec attention
aftós, osa (pl. aftoses, osas) adj. (s. XVIII. . . ) aph- agaitar (fait per -) loc. très joli ; qui fait plaisir
teux, euse à voir
afumar v. (s. XII.) 1. provoquer de la fumée agaitar (non l’avèm per l’ -) loc. nous l’avons
veire: enfumat, ada (sens passiu) 2. fumer des pour nous en servir; cela nous est très utile
aliments (sens actiu) agaitar de loc. prendre garde de
afumat coma un sauret loc. enfumé comme un agaitar dins los uèlhs loc. regarder bien dans
hareng / renard les yeux
afust (pl. afustes) n. m. affût veire: demòra, agaitar ni uèlh, ni cara loc. agir sans considéra-
espèra tion
afustar v. 1. aiguiser 2. épauler (fusil) 3. viser agaitar qualqu’un sus las espatlas loc. regarder
afustar v. braquer une arme quelqu’un avec mépris
afustar los uèlhs loc. diriger ses regards agaitat, se’n anèt loc. se voyant regardé, il s’en
afustatge n. m. affûtage alla
afutar v. mettre en fuite agalhardir v. s’agaillardir

23
aganiment agradable, abla

aganiment n. m. épuisement agitar v. (s. XIV.) agiter


aganir v. 1. épuiser 2. excéder agitat, ada adj. (s. XV.) agité, ée
aganit, ida n. gringalet veire: avanit agitator n. m. (s. XIX. . . , lat. agitator) agitador agi-
aganit, ida adj. épuisé, ée; affamé, ée veire: ex- tateur (instrument)
cedir - cit.: « Anem ! destriga-te plan de metre aque- agitator, tritz (pl. agitators, trises) n. (s. XVIII. . . )
las rabas a l’ola que soi aganit, aganit, aganit. . . ». (J. agitador; agitaire; agitatora agitateur (poli-
Besson, Contes de la tatà Manon, 1902). tique. . . ) - src.: Honnorat, 1846: "agitatour"; Al-
aganit, ida (n’èsser -) loc. en avoir ras le bol ibèrt (règla) : "agitator, tritz"
aganta la lèbre (lo que se lèva matin -) expr. agla n. f. (var.: angla) aigle
l’avenir appartient à ceux qui se lèvent tôt agland n. m. (s. XII.) gland
agantacolhon n. m. attrape couillon / nigaud agland (anar a l’ -) loc. accepter n’importe quoi
(triv.) pour gagner sa vie
agantar v. saisir, empoigner aglandar v. ramasser les glands
agantar una rèuma loc. attraper un rhume aglands (truèja magra sómnia d’ -) expr. on
aganti (tu m’assegutas, e es ieu que t’ -) expr. rêve à ce qu’on n’a pas
1. à malin, malin et demi 2. tu es pris à ton pro- aglàs (pl. aglasses) n. m. vautour
pre piège aglomeracion n. f. (s. XVIII. . . ) agglomération
agapa n. f. (s. XVI. . . ) agape aglomerar v. (s. XIX.) agglomérer
agaric n. m. (s. XIII. . . ) agaric veire: pradelet aglomerat n. m. (s. XIX. . . ) aglomeradís ag-
agarrida n. f. 1. attaque, provocation 2. attaque glomérat
soudaine de l’ennemi aglon n. m. aiglon
agarrir v. 1. attaquer veire: assetjar 2. provoquer aglutinacion n. f. (s. XVI. . . ) agglutination
3. agacer aglutinant, anta adj. (s. XVI. . . ) agglutinant, ante
agast (pl. agastes) n. m. érable (arbre) aglutinar v. (s. XIV : « englutinar ». . . ) agglutiner
agata n. f. (s. XIV.) agate
agnominacion n. f. (s. XIV.) agnomination
agatenc, enca adj. agathois, oise
agnosia n. f. (s. XX. . . ) agnosie
agave n. m. agave
agnosic, ica adj. (s. XX. . . ) agnosique
agença nacionala per l’emplec (ANPE) n. f.
agnostic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) agnostique
agence nationale pour l’emploi
agnosticisme n. m. (s. XIX. . . ) agnosticisme
agençament n. m. (s. XV.) agencement veire:
agolardir v. affriander
atrencament
agençar v. (s. XV., de gent) agenciar agencer agoludir v. 1. allécher 2. rendre goulu
agéncia n. f. (s. XVII. . . , de l’italian) agence agonia n. f. (s. XIX.) agònia; agoniá agonie - cit.:
agenda n. f. (s. XIV. . . ) agendà agenda (n. m.) Puèi, foguèt l’autre, lo de l’Òrt de l’Agonia / amb
agendrar (s’) v. pron. 1. devenir gendre son trople nocturne e ta susor de sang (Juli Cabainas,
2. s’installer dans la famille de son épouse Òme de Dieu, 1951)
agenés, esa (pl. ageneses, esas) adj. agenais, agonizant, anta adj. (s. XVI. . . ) agonisant, ante
aise agonizar v. (s. XIV. . . ) agoniser
agenesia n. f. (s. XIX.) agénésie méd. agòra n. f. (s. XIX..., gr. agora) agora
agenesic, ica adj. (s. XIX.) agénésique méd. agorafòbe, òba adj. (s. XIX. . . , de agorafobia)
agenolhada n. f. action de s’agenouiller agorafòb agoraphobe
agenolhador n. m. → prègadieu prie-Dieu agorafobia n. f. (s. XIX. . . , gr. agora + phobos (creat
agenolhament n. m. (s. XIII.) agenouillement en alemand en 1871)) agorafòbia agoraphobie
agenolhar v. (s. XIII.) agenouiller agordir v. rendre gourmand veire: agormandir
agent n. m. agent agorrinar v. 1. débaucher 2. acoquiner
agil, ila adj. (s. XIV. . . ) agile veire: destricat agorrudar (s’) v. s’asseoir sur les talons
agilitat n. f. (s. XIV.) agiletat agilité agorrufar v. chiffonner
agiografe, afa n. (s. XV. . . ) agiograf hagiographe agost n. m. (s. XII.) août
agiografia n. f. (s. XIX. . . ) agiogràfia hagiogra- agostenc, enca adj. relatif au mois d’août
phie agotable, abla adj. tarissable
agiografic, ica adj. (s. XIX. . . ) hagiographique agotar v. (s. XIII.) tarir, épuiser
agiologia n. f. (s. XIX. . . ) hagiologie agotat, ada adj. (s. XIII.) tari, épuisé
agiòt n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. aggio) agio agrada (s’aquò m’ -) loc. si ça me chante
agiotaire, aira n. (s. XVIII. . . ) agioteur agrada mai (aquò m’ -) loc. cela me plaît / con-
agiotar v. (s. XVIII. . . ) agioter vient davantage
agiotatge n. m. (s. XVIII. . . ) agiotage agradablament adv. 1. agréablement 2. de bon
agir v. (s. XVI., lat. agere) agir gré
agitacion n. f. (s. XIV.) agitation agradable, abla adj. (s. XIII.) → agradiu agréable

24
agradament agrir

agradament n. m. agrément (autorisation ad- las agaças los roseguèron dinc als òsses (J. F. Bladèr,
ministrative) La gardaira de piòts, 1874).
agradança n. f. (s. XIII : « agradansa ».) agrément agravacion n. f. (s. XIV. . . (s. XIII : « agreviament »).)
(agréable) aggravation
agradar v. (s. XII.) 1. plaire - cit.: Escrivans au- agravant, anta adj. (s. XVI. . . (s. XIV : « agrevi-
jòls, de qui [l’esperit] comol de raras invencions ten atiu »).) aggravant, ante
tant de plaça per totis les camins de la siéncia, que agravar v. (s. XIV. . . (s. XII : « agreviar »).) aggraver
[dificilament] òm pòt passar per un [subjècte] comun veire: agreujar
sense vos tustar, plàcia vos agradar que, de la fòrça agre n. m. levier
de qualqu’una de vòstras autoritats, ieu piège nòstra agre n. m. (lat. ager, agri) 1. campagne 2. instinct
flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII); « Causís des origines 3. air de famille
tu, respondèt l’eriç, lo caminòl que mai t’agrada, e agre (aquí l’ -) loc. c’est là le hic
non oblides pas de dire gràcias d’aquel caulet qu’es agre (conéisser qualqu’un à l’ -) loc. connaître
plan lo darrièr que manjas de la tiá pèça que serà lèu quelqu’un à son air de famille veire: agre
miá ». (J. Besson, Contes de la tatà Manon, 1902) ; agre (far -) loc. 1. soulever avec un levier veire:
Se veirà pro que l’autor dels novèls Fablèls n’a gardat caplevar 2. faire levier
dels vièlhs que çò que [li] a agradat, mai que mai çò agre (seguir l’ -) loc. suivre ses penchants na-
que los aparenta a de contes [populars] occitans, en i turels
apondent un brave pauc de çò que s’es tròp avalit de agre (sentir l’ -) loc. sentir le roussi (danger)
las literaturas, mas qu’es demorat plan vivent dins agre (virar a l’ -) loc. tourner mal
nòstra lenga e dins nòstras tradicions (Antonin Per- agre de lima (un -) loc. un jus de citron veire:
bòsc, Fablèls calhòls, 1936) 2. agréer citron
agradar (plaga vos -) loc. veuillez agréer agre, agra adj. (s. XII., var.: aigre) aigre
agradar (s’) v. se convenir, se plaire agre-doç, agra-doça adj. aigre-doux
agradatge n. m. (s. XII.) charme (charmant) veire: agregacion n. f. (s. XIV.) agrégation
agradívol agregar v. (s. XIV.) agréger
agradièr, ièra adj. (s. XII.) complaisant, ante agregat, ada adj. (s. XIV.) agrégé, ée
agradiu, iva adj. (s. XII.) agréable veire: agrad- agregatiu, iva adj. (s. XIV.) agrégatif, ive
able agrejar v. 1. sentir l’aigre 2. aigrir
agradívol adj. e n. agradivol 1. très agréable, agrejar una question loc. soulever un lièvre
abla veire: agradatge 2. charmant, ante agrelha n. f. oseille
agradós, osa (pl. agradoses, osas) adj. 1. accort, agrelós, osa (pl. agreloses, osas) adj. aigrelet
orte 2. plaisant, ante agrepiment n. m. 1. engourdissement 2. onglée
agradosament adv. plaisamment agrepir v. engourdir
agrament adv. (s. XII.) aigrement agressar v. (s. XX., lat. aggressare) agresser
agranar v. 1. jeter du grain aux volailles veire: agressat, ada adj. agressé, ée
engranat, ada (sens passiu) 2. appâter les pois- agression n. f. (s. XV.) agression
sons 3. fig. se lancer des cailloux (sens actif) agressiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) agressif, ive
agrandidor n. m. (s. XX. . . ) agrandisseire agran- agressivament adv. (s. XIX. . . ) agressivement
disseur (machine) agressivitat n. f. (s. XIX. . . ) agressivité
agrandiment n. m. (s. XIV. . . ) agrandissement agressor n. m. (s. XV.) agresseur
agrandir v. (s. XIV.) agrandir agrèst, èsta (pl. agrèstes, estas) adj. (s. XIV.)
agranhon n. m. fruit du prunelier agreste
agrari, ària adj. (s. XIV. . . ) agraire agreu n. m. houx
agràs (pl. agrasses) n. m. (s. XIV.) verjus - cit.: agreujar v. grever veire: agravar
Tot e jamai s’es tengut a me [borolar] l’agràs e me far agreulir v. rendre grêle
qualque desaguici, aquel mistoflet dieu dels gratilhons agrévol n. m. houx veire: agreu
(Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII) agricòla adj. (s. XIV. . . ) agricole
agrassòl n. m. groseille agricultor, tritz (pl. agricultors, trises) n. (s.
agrassolièr n. m. groseillier XIV. . . ) agriculteur, trice - src.: Honnorat,1846
agrat n. m. (s. XII.) gré : "agricultour"
agrat (a l’ -) loc. au petit bonheur agricultura n. f. (s. XIV.) agriculture
agrat de (a l’ -) loc. 1. au gré de 2. au risque de agriòta n. f. griotte
agrat de perir (a l’ -) loc. au péril de sa vie agriòtas (es verai coma mangi d’ -) expr. ce n’est
agrat que (a l’ -) loc. au risque que pas vrai
agraula n. f. corneille veire: gralha - cit.: Los agriotièr n. m. griottier
abandonèron dins un camp e los cans, las agraulas e agrir v. aigrir veire: agrejar

25
agroalimentari, ària aicibàs

agroalimentari, ària adj. e n. (s. XX. . . ) agroali- agulhada (long coma una -) loc. très long (ob-
mentaire jet)
agroliment n. m. (de agrolir) 1. avachissement agulhada (prim coma una -) loc. mince comme
2. abrutissement un fil de fer
agrolir (s’) v. (de a + grola + ir) 1. s’avachir agulhada (tot d’una -) loc. d’une seule file
2. s’abrutir agulhas (semenar d’ -) loc. travailler pour rien
agrolit, ida adj. (de agrolir) 1. avachi, e 2. abruti, agulhat n. m. aiguillat (poisson)
e agulhonar v. aiguillonner
agrologia n. f. (s. XIX. . . ) agrologie agulhòts n. m. plur. aiguillots (marine)
agron n. m. cale agusadoira n. f. pierre à aiguiser
agronòme, òma adj. e n. (s. XIV. . . ) agronòm agusador n. m. aiguiseur (instrument) veire:
agronome - src.: Mistral, 1878 : "agrounome" agusaire
agronomia n. f. (s. XIV. . . ) agronomie agusafam n. m. qui aiguise l’appétit
agronomic, ica adj. (s. XIX. . . ) agronomique agusaire, aira n. aiguiseur (agent) veire: agu-
agropament n. m. groupement sador
agropar v. grouper agusament n. m. (s. XII.) aiguisement
agror n. f. (s. XIV.) 1. aigreur 2. aigreur agusar v. (s. XII.) aiguiser veire: afilar
d’estomac agusim n. m. (s. XIV.) 1. la pointe 2. le sommet
agrosolar (s’) v. 1. tomber comme un chiffon agut, uda adj. aigu, uë - cit.: . . . mès al lòc de
2. s’effondrer lanças ponchudas, / armem-nos de plumas agudas
(Pèir de Garròs, 1567)
agrovar (s’) v. pron. s’accroupir veire: acoatar,
acorrocar ai (dins un -) loc. dans un éclair
ai (sense aver lo temps de dire -) loc. 1. en
agrum n. m. 1. agrumes 2. l’ensemble des
moins de temps qu’il n’en faut pour le dire
fruits aigres
2. sans avoir le temps de dire "ouf"
agrum n. m. aigreur veire: agror
aice, aiça adj. (lat. acidus) 1. aigre • acide • âpre
aguerrir v. aguerrir
veire: acide 2. rebelle • aigri
Aguianha n. pr. f. (de Aquitania) 1. Aquitaine
aicèl, èla adj. (de aice, var.: aicèu) issèlse, eicelse;
2. Guyenne
issèlse, eicèlse 1. âpre • acide 2. qui annonce
aguinchar v. aguicher le froid • froid vif 3. pénible (quelque chose /
agulha n. f. (s. XII.) aiguille veire: bròca - cit.: « quelqu’un) - src.: Vaissier, 1879 : issèou; Mistral,
Cromiron alonguèt son morronèl de porquet amagat 1878: issèu; Alibèrt, 1966: eisseu
dins son quartairon d’agulhas grisas, se boissèt los aiceste, esta pron. e adj. dem. (s. XII : « aicest »)
uèlhons, s’estirèt, se gromissèt e diguèt a Cromiròta. . . celui-ci, celle-ci veire: aicí, aiçò - cit.: Aicesta [non]
». (J. Besson, Contes de la tatà Manon, 1902); De fem- èra pas sa filha, ni mai pel sang, ni mai per la lèi (Paul
nas se sarravan amb de fial e d’agulhas. Demandavan Gairaud, 1980)
se i aviá pas de botons de tornar cóser, de pòchas de aicí adv. (s. XII.) 1. ici veire: aiçò, aiceste - cit.: «
petaçar o de biaudas de sarcir, e mai tanben de farda Per aquò ieu ai mesas aicí de bonas causas, e mai de
per lavar qu’amb aquel polit temps la bugada seriá lèu pichonas fadesas, per contentar tota sòrta de gents
seca (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) ». (A. Galhard, Prològue d’Augièr a Mossur de Seré,
Agulha (Sant Miquèl d’ -) n. m. Saint-Michel 1583). 2. voici
d’Aiguilhe (église du Puy-en-Velay) aicí (a per -) loc. adv. 1. vers ici 2. environ
agulha al fial (de l’ -) loc. de fil en aiguille aicí (en per -) loc. par ici
agulha de brocar n. f. aiguille à tricoter aicí contra loc. ci-contre
agulha de cabòça n. f. épingle à tête aicí contra loc. ci-contre
agulha de debàs n. f. → bròca aiguille à tricoter aicí e ailà, passarà d’aiga al Ròse (entre -) expr.
agulha de pel sòl (non levar una -) loc. ne pas il passera de l’eau sous les ponts
être partisan du moindre effort aicí en davant (d’ -) loc. adv. d’aici’ndavant
agulha gròssa n. f. aiguille des minutes (hor- 1. dorénavant 2. désormais
loge...) aicí en fòra (i anarai d’ -) loc. j’y irai en sortant
agulha nosada (aver l’ -) loc. avoir une panne d’ici
sexuelle (sorcellerie) aicí endavant (d’ -) loc. 1. dorénavant 2. désor-
agulha pichona n. f. aiguille des heures (hor- mais
loge. . . ) aicí jai loc. ci-gît
agulhada n. f. aiguillon veire: agulhon, fisson, aicí sèm ! loc. nous y voilà !
espina aicibàs adv. ici-bas
agulhada (dreit coma una -) loc. droit comme aiçò pron. dem. (s. XII : « aisso ».) ceci veire: aicí,
un i aiceste - cit.: « Aysso es la forma del sagrament que

26
aiçò aiga-senhadièr

fan los notaris quant los seignors de capitol les fan et aiga amb un pal (aquò es batre l’ -) loc. c’est un
crean » (Registre dels notaris, Tolosa, 1524); « . . . car coup d’épée dans l’eau
trobaretz qu’aiçò non es pas banquet de gents golu- aiga amb un panièr (anariá quèrre d’ -) loc. il
das, nimai d’aqueles banquets que fasián, lo temps est stupide
passat, los Egipcians, qu’èran tristes ». (A. Galhard, aiga amorça fòc (tota -) loc. tous les moyens
Prològue d’Augièr a Mossur de Seré, 1583). sont bons
aiçò e ailò loc. ceci et cela aiga canda (una -) loc. une eau claire
aiga n. f. eau - cit.: E quand pensi, de còps, que ma aiga cap a son molin (virar l’-) loc. 1. défendre
polida aimada / de sos potons d’amor brèça un autre ses propres intérêts 2. apporter de l’eau à son
amorós / una enveja me pren d’anar de rescondons / moulin : aller dans le sens d’un tiers
dins l’aiga negra e freja e d’ombra capelada / negadís aiga comença a rire (l’ -) loc. l’eau commence à
escantir mon fuec e garir mas dolors (Paul Froment, bouillir
Un jorn d’abrial, 1898) aiga cosenta loc. eau spécifique pour cuire les
aiga (al rabent de l’ -) loc. à la violence du aliments
torrent aiga d’auriòl (es coma d’ -) loc. 1. boisson sans
aiga (al rabent de l’ -) loc. à la violence du saveur 2. c’est de la pissette
torrent aiga d’endura loc. remède imaginaire pour
aiga (a fial d’ -) loc. au fil de l’eau supporter son mal
aiga (anar al fial d’ -) loc. aller tout seul (bien aiga de Colonha n. f. eau de Cologne / de toi-
fonctionner) lette
aiga (delai l’ -) loc. sur l’autre rive aiga de javèl n. f. (s. XIX. . . , del francés) eau de
aiga (devinar l’ -) loc. découvrir une source javel
aiga (es un trauc dins l’ -) loc. c’est un coup aiga de la font (cande coma l’ -) loc. clair
d’épée dans l’eau comme de l’eau de roche
aiga (escampar d’ -) loc. uriner (en termes choi- aiga de mainatge n. f. eau de vaisselle
sis) veire: pissar, urinar, tombar d’aiga aiga de ròsa (a l’ -) loc. à l’eau de rose
aiga (èsser tot -) loc. être trempé de sueur aiga de sentor n. f. eau de senteur
aiga (lo dessús de l’ -) loc. la surface de l’eau aiga de sorgent n. f. eau de source
aiga (molin d’ -) n. m. moulin à eau aiga fins al còl (non i a d’ -) loc. il n’y a pas
aiga (ofrir l’ -) loc. offrir un verre d’eau péril en la demeure
aiga (per -) loc. par mer aiga fins al sable, pas mai (copa l’-) expr. ce
aiga (rompre l’ -) loc. détourner l’eau couteau ne coupe pas
aiga (se metre a sang e -) loc. suer sang et eau aiga gasosa n. f. eau gazeuse
aiga (tan val fòire l’-) loc. 1. tout ce travail est aiga jol pont (passarà d’ -) loc. ce n’est pas pour
inutile 2. c’est comme pisser dans un violon demain
aiga (téner l’ -) loc. être étanche aiga me nega la cavilha (l’ -) loc. l’eau m’arrive
aiga (tombant d’ -) n. m. chute d’eau veire: saut à la cheville
aiga minerala n. f. eau minérale
aiga (tombar a l’ -) loc. pour un projet : ne pas aiga nafa n. f. (s. XIX. . . , de l’arabi) eau de fleur
se réaliser d’oranger
aiga (tombar d’ -) loc. uriner (en termes choisis) aiga oxigenada n. f. eau oxygénée
veire: pissar, urinar, escampar d’aiga aiga que beu (non ganha l’-) loc. c’est un
aiga (tot -) loc. en sueur fainéant
aiga (tot ne va per -) loc. nous sommes in- aiga que beu (val pas l’ -) loc. il ne vaut rien
nondés aiga que s’acabar negar (val mai virar del mièg
aiga (tranquil coma una bèla -) loc. tranquille de l’ -) expr. il vaut mieux constater son erreur
comme que s’y enferrer
aiga (venir en -) loc. être en nage (sueur) aiga rosèla n. f. eau de rose
aiga a Garona / Tarn, etc. (n’a passat d’ -) expr. aiga rovilhosa n. f. eau ferrugineuse
il a coulé de l’eau sous les ponts aiga tèca n. f. eau dormante
aiga a la boca (far venir l’ -) loc. faire venir aiga-ròs n. f. (s. XII.) eau de rose
l’eau à la bouche aiga-sal n. f. saumure, eau salée
aiga a son molin (virar l’ -) loc. apporter de aiga-senhada n. f. eau bénite - cit.: « . . . tanlèu
l’eau à son moulin) dit, tanlèu fait, lo papa Urban asaga lo cap de mossur
aiga a son vin (metre d’ -) loc. mettre de l’eau Valerian [amb] lo crèma e l’aiga senhada e lo bategèt
dans son vin veire: sermar coma nosautres batejam un enfant que ven de nàisser »
aiga al Ròse (n’a passat d’-) loc. il a coulé de (J. L. Fornèrs, Sermon presicat a Santa-Ceselha, 1785)
l’eau sous les ponts aiga-senhadièr n. m. bénitier veire: beneitièr

27
aigabolhent aire (aver d’ -)

aigabolhent n. f. eau bouillante l’aiguièra, tusti al vesin (Pèire Godelin, Ramelet


aigabolida n. f. potage à l’ail mondin, s. XVII)
aigaci n. m. humidité de la rosée ailà adv. là-bas veire: ailò, aquel
aigacorrent n. f. eau courante ailalin adv. là-bas (dans le lointain)
aigada n. f. 1. averse 2. aiguade (provision ailamont adv. là-bas (sur la hauteur)
d’eau) ailàs interj. (s. XII.) hélas
aigadós, dosa adj. 1. gorgé d’eau veire: aquós ailaval adv. là-bas (plus bas)
2. très humide ailò pron. dem. cela, là-bas veire: ailà, aquel
aigafòrt n. f. 1. eau-forte (acide nitrique) veire: aimant n. m. aimant
aqüafortista 2. gravure selon cette technique aimantar v. aimanter
aigal (a l’ -) loc. au nord aimar v. (s. XII.) → estimar estimer - cit.: Santa
aigamarina n. f. (s. XVI.) aigue-marine Ceselha nasquèt de parents nòbles e opulents qu’aviau
aigamòrta n. f. eau stagnante tot a [ronfle] ; lor mancava pas res ; èron respectats e
aigamudar v. changer l’eau (du poisson. . . ) aimats dins lor país coma de [mond] que podiau e que
aiganaissent n. f. eau de source fasiau plaser quand n’èron pregats (Joan Loís Fornèrs,
aiganèu n. f. eau de neige s. XVIII)
aiganha n. f. rosée aimar mai loc. 1. aimer mieux 2. estimer mieux
aiganha (non es qu’una -) expr. c’est éphémère aimar mièlhs loc. préférer veire: estimar, amar
aiganhós, osa (pl. aiganhoses, osas) adj. ainat, ada adj. (s. XVII., del francés) aîné, ée veire:
trempé de rosée màger, annat
aigar un chaval loc. aigayer un cheval ainat, ada n. (s. XVII, del francés) aîné, ée veire:
aigardent n. f. eau de vie màger, annat - cit.: « Aqueste creirà que jo soi Cu-
aigardentaire, aira loc. bouilleur de cru pidon l’ainat, o Narcís lo barbut, òc, diables, òc » (G.
aigas n. f. plur. eaux de l’accouchée Bedot, L’adieu deu bon temps e l’amorós mau pagat,
aigas (entre doas -) loc. être indécis, ne pas 1642); « M’amas ? çò-diguèt a l’ainada » (J. F. Bladèr,
savoir choisir La gardaira de piòts, 1874); Quand la filloxèra tuèt
aigas (far las -) loc. rendre les eaux (accouche- la vinha, èrem cinc dròlles a l’ostal, ieu lo pus jove, e
ment) l’ainat tot just s’aviá la fòrça de téner l’esteva (Leon
aigas fièras n. f. plur. grandes eaux Còrda, Sèt pans, 1977)
aigas grassas n. f. eaux de vaisselle aira n. f. (s. XIII.) 1. aire 2. aire à battre le blé
aigas grassas (i far las -) loc. tirer grand profit aira que cauca (es l’ -) loc. c’est son dada / son
de sa fonction sujet de prédilection / son cheval de bataille
aigas son bassas (dins sa pòcha, las -) expr. i airal n. m. (s. XIII.) 1. aire 2. espace autour de la
n’a pas le sou maison
aigassa n. f. eau boueuse airal (non i a que l’) loc. l’objet n’est plus là (il
aigassada n. f. pluie torrentielle n’y a que l’emplacement)
aigassejar v. (s. XVII.) faire cuire trop longtemps airal verd n. m. espace vert (urban.)
dans l’eau aire n. m. air (physionomie) - cit.: « . . . l’autre
aigat n. m. crue, inondation poirà l’après-disnada, d’un aire mai doç e cortés, covi-
aigatge n. m. (s. XIX.) aiguage dar los principals del lòc, los paires e maires, mèstres e
aigatinta n. f. eau colorée (rivière) mèstras, rics e paures, artisans e pastors ». (B. Amil-
aigatrebolar v. troubler l’eau han, Lo tablèu de la vida del perfèit crestian, 1673).
aigavèrs (pl. aigavèrses) n. m. ligne de partage aire n. m. (s. XII., lat. aer, var.: aer) air (respirer) -
des eaux cit.: D’aquí ven que servicials, potatges, potingas e
aigaversar v. verser de l’eau vin et ceteràs de despensa m’an fait un jòc de palma
aigaviva n. f. eau vive del chai e del granièr ont non tròbi provision que d’aire
aigós, osa (pl. aigoses, osas) adj. trempé, ée (Pèire Godelin, A París, s. XVII) ; Mon còr, mai que
d’eau veire: aquós mai, pataquejava coma aquel de la lauseta qu’aviái
aigreta n. f. aigrette (oiseau) veire: goitre blanc tan sovent ausida, sus los rastolhs de Tèrra-l’òrt, dins
aigueta n. f. eau claire, limpide lo calimàs, s’adelir en cantant "dins la mar blosa de
aiguièr n. m. évier veire: dornièr, cruguièr l’aire (Julieta Dissèl, s. XX)
aiguièr aut (aver l’-) loc. avoir de longues aire (a d’ -) loc. il prend des airs supérieurs
jambes aire (a mièg -) loc. entre ciel et terre
aiguièra n. f. (s. XIV.) aiguieira aiguière (vase) aire (aver d’ -) être prétentieux (être)
aiguièra n. f. ruisseau (caniveau) - cit.: Aquò que aire (musique) n. air - cit.: « Mas coma lo cant
son nòstras aventuras, amai d’autres petits panatòris es lo solaç dels obrièrs, qu’adocís la pesantor del tra-
d’amor, que se le monde les sabiá, bèla pausa a que balh, espèri qu’agradaràn qu’i mèscle la doçor de mos
nòstres estats serián a la pauleta, d’aquí enlà sauti aires espirituals ». (B. Amilhan, Lo tablèu de la vida

28
aire (musique) ajaguda

del perfèit crestian, 1673); « . . . ma cara femna, vos aisina (es una trista -) loc. c’est un triste sire
prègui de préner vòstre fiulèl e de me jogar un aire aisina bassa n. f. bassin de malade
de menuguet per obrir lo bal amb ma sògra » (J. L. aisinas de cosina (las -) n. f. plur. la batterie de
Fornèrs, Sermon presicat a Santa-Ceselha, 1785). cuisine
aire (non fa un pel d’ -) loc. il ne fait pas un aisit, ida adj. (de aise) 1. aisé, ée - cit.: Demorèron
souffle d’air totes a perpensar. Un secrèt, es plan aisit a dire. Sem-
aire (per l’ -) loc. dans les airs blava qu’èran davant un sacat de páur que volián sens
aire (préner un -) loc. prendre froid plan gausar, escampilhar totis amassa. E se sarrèron
aire a la dança (aver l’ -) avoir l’air joyeux un paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire Gogaud,
aire a la dança (non a l’ / a pas l’ -) loc. il n’a L’uèlh de la font, 1977) 2. facile
pas de disposition pour cela aissa n. f. herminette
aire a qualqu’un (donar d’ -) loc. ressembler à aissada n. f. (s. XIII.) houe
quelqu’un aissèla n. f. (s. XII.) aiselle
aire a son oncle (dona d’ -) loc. il ressemble à
aisselada n. f. ce qu’on peut porter sous les
son oncle
bras
aire auturós loc. air hautain
aita ! interj. (de l’occ. "gaita") regarde ! (argot)
aire auturós (un -) loc. un air hautain
aire de bon ferrar a la luna (non a l’ -) loc. il n’a aita lo ! loc. (de l’occ. "gaita-lo") regarde-le ! (argot
pas l’air commode (fam.) aita-lo aqueste ! expr. regarde-moi celui-là ! (ar-
aire de dos aires (un -) loc. un air narquois got)
aire estranhat loc. air absent aital adv. (s. XI.) 1. ainsi - cit.: « . . . car lor cos-
aire qu’o ditz (de l’ -) loc. à l’air dont il le dit tuma èra que, quand totes èran en taula, puèi un lor
aire que vos copa la cara (un -) loc. un très hau- mostrava una anatomia seca del còrs d’un òme mòrt,
tain, méprisant e lor disiá " Sovenga vos que’n brèu de temps totes
airejar v. (s. XIV.) aerar aérer veire: s’asairar vendretz aital" ». (A. Galhard, Prològue d’Augièr a
airèla n. f. (var.: airede (m)) airelle Mossur de Seré, 1583). 2. ainsi même 3. il fit ainsi
aires se tiran (los -) loc. il y a du courant d’air ! 4. comme ça !
ais (pl. aisses) n. m. (s.XIII.) essieu veire: axe aital (de per -) loc. en conséquence
aisança n. f. aisance aital (de per -) loc. en conséquence
aisar v. (s. XIII.) donner de l’aise aital (non o préner -) loc. ne pas laisser passer
aisat (far -) loc. faire facilement (désaccord)
aisat, ada adj. (s. XVII.) 1. aisé, ée 2. dans aital (per -) loc. par conséquent
l’aisance (pour une personne) aital (un peis -) expr. un poisson gros comme
aise n. m. 1. aise 2. aisance 3. commodité 4. ser- ça
vice rendu aital aital loc. couçi couça
aise (a bon -) loc. à l’aise aital coma loc. 1. de même que 2. ainsi que
aise (anar d’ -) loc. aller doucement, prudem- aital es loc. c’est ainsi
ment aital faguèt loc. il fit ainsi
aise (d’ -) loc. 1. à l’aise 2. doucement 3. tout aital meteis loc. de même
doux !
aital siá loc. ainsi soit-il
aise (èsser a son -) loc. avoir de l’aisance
aitanben adv. et aussi (insistance) veire: tanben
aise (lo préner d’ -) loc. le prendre à son aise
aise (n’aver son -) loc. en avoir suffisamment
aitanlèu adv. aussitôt
aise (soi en -) loc. je suis bien aise
aise (tot a son -) loc. (s. XVII.) à son aise aitant adv. (s. XII.) autant veire: tant
aise de lo rompre (anatz d’ -) loc. faites atten- aitant (d’ -) loc. (s. XVII.) 1. d’autant 2. d’aussi
tion à ne pas le casser aitant que (tot -) loc. à condition que
aisejar v. (s. XIV.) vaguer aja-me aquò ! loc. attrape-moi ça !
aises (aquel ostal a fòrça -) loc. cette maison a ajaçar v. (de jaç) 1. gîter 2. préparer la litière
beaucoup de commodités 3. coucher
aises (li rendrai cent -) loc. je lui rendrai cent ajaçat, ada adj. 1. couché, ée - cit.: A tot mo-
petits services ment, nos cal demesfisar davant la família (...). Aver
aises (préner sos -) loc. prendre ses aises l’atencion ponchuda; velhar que las pòtas, los uèlhs,
aisidament adv. aisément un det, lo biais de se téner drecha o mièg ajaçada dins
aisidença n. f. adresse (habileté) veire: biais, un cadièiràs, anèssen pas cridar : - Se sabiatz qun
gaubi plaser n’avèm, totas doas, pel lièch (Paul Gairaud, La
aisina n. f. (s. XIII.) 1. outil 2. ustensile sexològa, 1982) 2. renversé, ée
aisina (es una marrida -) loc. c’est un triste sire ajaguda n. f. (s. XIII.) accouchée

29
ajaire alacar (s’)

ajaire v. (s. XIII.) accoucher veire: parir - cit.: ajust de la balança dels pagaments n. m.
Aprèp aver totis los dits / dins un bon peis em- ajustement de la balance des paiements
prigondits, / e mes en forma la cogeta / damb le brave ajusta a Garona, e Garona a l’ocean (Tarn s’ -
chuc de soqueta : / Andemelè, Cucòis e jo, / totis tres ) expr. le Tarn se jette dans la Garonne et la
prens de bèla umor / nos ajaguèrem d’una rima / sense Garonne dans l’océan
la passar jos la lima (Pèire Godelin, s. XVII) ajustable, abla adj. ajustable
ajaire (s’) v. 1. avouer les faits 2. fig. se mettre à ajustador n. m. 1. point de jonction, confluent
table 3. cracher le morceau (interrogatoires po- 2. ajustoir
lice) ajustaire, aira n. (s. XII.) ajusteur (personne)
ajar v. (s. XVII., de l’occ. aver ? aja) attraper, saisir ajustament n. m. (s. XIII.) ajustement, action
un objet peu accessible veire: aver, atrapar, aga- d’adjoindre
far ajustar v. (s. XVI.) 1. ajuster - cit.: Eran polidas(. . . ),
ajaretz un tant (l’ -) expr. 1. vous l’aurez pour talament polidas qu’aurián fait virar lo cap al quite
telle somme 2. vous paierez la somme de tant sent Antòni dins lo desèrt, e aimablas. . . Que vos di-
ajoatar v. mettre le joug aux bœufs rai. De carn atal ne fariá pecar mai d’un lo divendres,
ajocador n. m. perchoir coma disiá l’autre jorn un de mos amics. . . N’i ajusti
ajocador (tombar de l’-) loc. tomber des nues pas mai ! (Paul Froment, Menuts afars de la vita,
ajocar v. percher 1894) 2. ajouter
ajoguit, ida adj. 1. enjoué 2. pris par le jeu ajustar (s’) v. s’ajuster (toilette)
ajustas n. f. plur. joutes
ajornament n. m. (s. XII.) ajournement
ajustatge n. m. 1. ajustage 2. assemblage de
ajornar v. (s. XII.) → remandar ajourner
pièces
ajuda n. f. (s. IX.) aide - cit.: « Mas puèi qu’òm
ajustièr n. m. allonge
ditz que petita ajuda fa grand ben, los prègui de non
ajustòri n. m. ajout
aver desplaser se (. . . ) m’assagi de lor levar un pauc
ajustòri (aver son -) loc. avoir son mot à dire
lo fais ». (B. Amilhan, Lo tablèu de la vida del per-
ajutòri (en -) loc. en appui
fèit crestian, 1673); Alara, la mainadeta qu’èri, deliu-
al (pl. als) art. def. contr. (occ. "a + lo".) au
rada de l’escòla, començava de carrièra en carrièra de
al que loc. à celui qui
s’assabentar dins lo sol libre que sos uèlhs e son còr
ala n. f. (s. XII.) 1. aile (oiseau) - cit.: Escoti la
totis nòus posquèssen legir sens ajuda (Loïsa Paulin,
canta abrondada; / m’embriagui de sa baudor; / mon
Lo vièlh libre d’images, 1940)
còr, coma una ala alandada, / vòla dins la claror (An-
ajuda ! interj. au secours !
tonin Perbòsc, Segond libre dels Ausèls, 1930) ; E
ajuda (èsser de paura -) loc. être de peu de sec-
quand sèt oras avián picat despuèi un tròç al cloquièr
ours
de Sant Miquèl, me caliá partir. . . Mas, en me’n tor-
ajuda (far -) loc. venir en aide nant, aviái d’alas que me portavan (Julieta Dissèl, s.
ajuda de (amb l’ -) loc. à l’aide de XX) 2. bord de chapeau - cit.: Aquò non semblarà
ajuda publica n. f. aide publique pas grand causa a qui sap que, per sòbras d’esperit,
ajuda sociala n. f. aide sociale ieu fau una cofeta quand redonhi las alas d’un capèl »
ajudaire, aira n. (s. XIII.) celui, celle qui aide (P. Godelin, Prològue per le balet de monsenhor le duc
ajudar v. (s. XI.) aider - cit.: « Mès, a perpaus de de Montmorency, 1619) 3. nageoire
Cupidon, quauqu’un me sòrt de díser que mon hilh ala (batre de l’ -) loc. avoir des difficultés (en-
Bontemps e eth, se’n son anats tots dus ajudar ma treprise...)
neboda Golianta, que lo rei de las arèstas, Quaresme, ala de (far -) loc. se vanter de
teng assetjada deguens la cosina de mon compair Gòr- ala de casqueta n. f. visière de casquette
jalís, senhor de Pòtifresc » (G. Bedot, L’adieu deu ala de vent (una -) n. f. un souffle d’air
bon temps e l’amorós mau pagat, 1642); Aital èran ala mòrta (far l’ -) loc. planer
venguts lo brave monde. Se pensavan que res se podiá alabaissat (èsser -) loc. être confus
pas far se quelque politicaire, grand o pichon, vos aju- alabaissat, ada adj. 1. qui a l’aile qui pend
dava pas (Paul Gairaud, Per las colomnas de Tarn, (oiseau blessé) 2. fig. confus
1980) alabarda n. f. (s. XV...) hallebarde
ajudar de sa man (s’ -) loc. 1. se servir de alabardièr n. m. (s. XV. . . ) hallebardier
quelque chose avec ses mains 2. manger avec alabastre n. m. (s. XIII : « alabaustre ») albâtre
ses mains alabatre v. (occ. ala + batre) 1. battre de l’aile
ajudat (i me soi -) loc. j’ai fait ce qu’il fallait (oiseau blessé) 2. (fig) être dans une position
pour ça difficile (financière. . . )
ajúnher v. joindre veire: adjúnher alabatut, uda adj. 1. qui a les ailes qui pendent
ajust (pl. ajustes) n. m. 1. ajout 2. atours - cit.: (oiseau blessé) 2. (fig) abattu, ue
metre sos mai bèls ajustes alacar (s’) v. pron. 1. se vautrer 2. se tremper

30
alacritat albeta

alacritat n. f. (s. XIV. . . ) alacrité alas de peisses loc. → aletas nageoires de pois-
alada n. f. coup d’aile sons veire: nadadoiras
alairon n. m. 1. aileron 2. fruit de l’érable alas longas (aver las -) loc. avoir le bras long
alaitament (aleitament; alachament) n. m. (de fam.
alaitar...) allaitement alas longas (aver las -) loc. avoir le bras long
alaitament exclusiu n. m. allaitement exclusif (influence)
(med.) alas mai grandas que lo nis (a las -) expr. 1. c’est
alaitament mixte n. m. allaitement mixte un prétentieux 2. il n’a pas les capacités de ses
(med.) ambitions
alaitar (aleitar; alachar) v. (lat. allactare) allaiter alasan n. m. (s. XVI. . . , del castelhan) alezan
alaitar (crénher l’ -) loc. être fatiguée par alassament n. m. (de alassar) 1. fatigue 2. lassi-
l’allaitement tude - cit.: Joan-Guilhem, per alassament e estent
alambic n. m. (s. XIII. . . ., de l’arabi) alambic totei lei besonhas qu’aviá, e mai perque voliá èstre un
alambicar v. (s. XVIII.) alambiquer pauc mai sovent ambé sei mestressas, diguèt ren e lais-
alanafrat (èsser -) loc. avoir du plomb dans sèt a Pèire Baglione l’organizacion de la manifestacion
l’aile (Glaudi Barsòtti, Lo capitani de la Republica, 2012)
alanafrat, ada adj. avoir une aile blessée alassant, anta adj. (de alassar) 1. fatigant 2. las-
(oiseau) sant
alandada n. f. ouverture (porte, politique. . . ), alassar v. (lat. ad + lassare) 1. fatiguer 2. lasser
étendue alat, ada adj. (s. XIV.) ailé, ée
alandar v. (germ. land) 1. ouvrir en grand alatejar v. battre des ailes (oiseau)
(porte. . . ) 2. déployer alausa n. f. alose
alandar un pam d’uèlhs loc. palm ouvrir de alauseta (alauveta) n. f. (s. XII., gall. alauda) alou-
grands yeux ette
alandat, ada adj. (de alandar) grand,e ouvert, e - alavetz adv. (Lat. ad + illam + vicem) 1. alors veire:
cit.: Escoti la canta abrondada; / m’embriagui de sa alara 2. bonjour, comment allez-vous ? - cit.:
baudor; / mon còr, coma una ala alandada, / vòla dins Alavetz ? - A tè ! Es tu !
la claror (Antonin Perbòsc, Segond libre dels Ausèls, alba n. f. (s. X.) 1. aube (matin 2. vêtement ec-
1930) clésiastique)
alangorir v. rendre langoureux alba (a l’ -) loc. à l’aube
alanguiment n. m. alanguissement alba a l’autra (d’una -) loc. de l’aube au crépus-
alanguir v. alanguir cule
alapendent, enta adj. qui a l’aile pendante
alba qu’espelís (l’ -) loc. l’aube qui naît
alapens (pl. alapenses) n. m. (s. XIII.) appentis
albada n. f. aubade
alara adv. alors veire: alavetz - cit.: « Aquel fiulèl
albairada n. f. gelée blanche
èra alara a la mòda per amusar las joves filhas e baste
albairar v. faire de la gelée blanche
o foguèsse encara » (J. L. Fornèrs, Sermon presicat a
albairat, ada adj. couvert de gelée blanche
Santa-Ceselha, 1785).
alara qu’a parlat expr. alors qu"il a parlé albanèl n. m. (s. XIII.) hobereau (oiseau)
alara qu’es anat expr. alors qu’il est allé albanés, esa (pl. albaneses, esas) adj. albanais,
alargament n. m. (s. XIII.) 1. élargissement aise
2. agrandissement albar n. m. (s. XII.) saule blanc
alargant, anta adj. 1. libéral 2. qui donne large- albareda n. f. (s. XIV.) saulaie, bois de saules
ment albatròs (pl. albatròsses) n. m. (s. XVI. . . ) alba-
alargar (alarjar) v. (de larg...) 1. élargir 2. prendre tros
le large (maritime) 3. faire sortir le bétail albenca n. f. aubier
alarma n. f. (s. XIII.) alarme - cit.: Montat [sus] albèrga (auberja) n. f. (s. XII., germ. harri + berga)
un ginet d’Espanha, / travèrsi la rasa campanha, / e auberge
renègui, tot en fumant, / damb le pistolet a la man : albergaire, aira n. (s. XII.) aubergiste
/ pics e patacs ! / alarma ! Alarma ! Qui ne vòl al albergar (auberjar) v. (s. XII., de albèrga) accueil-
novèl gendarma ? (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. lir dans une auberge
XVII) albergina n. f. (s. XVIII. . . , de l’arabi ? persan)
alarmant, anta adj. (s. XVIII. . . ) alarmant, ante aubergine
alarmar v. (s. XVI. . . ) alarmer albèrgue n. f. (s. XII) albergue (droit de gîte
alarmista adj. e n. (s. XIX.) alarmiste féodal)
alas (balhar d’ -) loc. donner des ailes (ambi- albespin n. m. (s. XII.) aubépine
tion) albeta n. f. 1. le petit point du jour 2. sonnerie
alas de capèl loc. bords du chapeau de l’angelus

31
albetas / aubetas alestir

albetas / aubetas n. f. plur. carillon qui pendant alcootèst (pl. alcootèstes) n. m. (s. XX. . . ) alcool-
huit jours annonce Noël (Gascogne). test
albetas / aubetas n. f. plur. carillon qui pendant Alcoran n. m. (s. XVII. . . , de l’arabi) coran
huit jours annonce Noël (Gascogne). Alcoran/ de l’an quaranta (me’n trufi coma de -)
albigés, esa (pl. albigeses, esas) adj. e n. (s. XIII.) expr. je m’en moque comme de l’an quarante
albigeois, oise alcoton n. m. (s. XII : « alcoto ».) cotte de maille
albin, ina adj. (s. XVII. . . ) albinos aldeïde n. m. (s. XIX. . . ) aldeïd aldéhyde (chim.)
albinisme n. m. (s. XIX. . . ) albinisme aldòl n. m. (s. XIX. . . ) aldol (chim.)
alborilhaire, aira n. voleur de fruits aldolizacion n. m. (s. XIX. . . ) aldolisation
alborilhar v. 1. marauder 2. voler des fruits (chim.)
dans les vergers alèa n. m. (s. XIX. . . ) aleà aléa
albre n. m. arbre - cit.: Traucant sols la rauba aleatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) aléatoire
cendrosa / que s’estend, los albres, quilhats, / d’aquela alègrament adv. (s. XVI.) allègrement
posca farinosa / florits pertot, son abilhats (Paul Fro- alegrança n. f. (s. XVI.) allégresse
ment, Nadal, 1897) alègre, ègra adj. (s. XI.) allègre veire: gaujós
albre (tombar un -) loc. abattre un arbre alegresa n. f. (s. XIII.) allégresse veire: gaug, ale-
albre aut, ombra corta expr. grandes préten- gror
tions, peu d’effet alegresa de pan nòu (una -) expr. une joie de
albre de la crotz (metre sus l’ -) expr. abreuver peu de durée
d’opprobe alegror n. f. (s. XIII.) allégresse veire: gaug, ale-
albre dreit (far l’ -) loc. jouer à l’arbre fourchu gresa
veire: far la candeleta alèia n. f. allée
albre es casut, cadun tira sa branca (quand l’ -) alejar v. remuer les ailes
expr. 1. le malheur des uns fait le bonheur des
alemand, anda adj. (s. XIII. . . ) allemand, ande
autres 2. sur le Racine mort le C. pullule. . .
alemanic, ica adj. (s. XIX. . . ) alémanique
albre s’es assolat (l’ -) loc. l’arbre est tombé
alen n. m. (s. XII.) haleine (n. f.)
albrejar v. monter aux arbres
alen (a fin d’ -) loc. 1. hors d’haleine 2. à bout
albricèl n. m. arbricèl arbrisseau veire: arbust,
de souffle
albrilhon
alen (a fons d’ -) loc. à fond de train
albricòt n. m. (s. XVI. . . , de l’arabi ? grec) abricot
alen (a levar l’ -) loc. à couper le souffle
albricotièr n. m. (s. XVI. . . ) abricotier
alen (cargar lo gròs -) loc. être très essoufflé
albrilhon n. m. arbrisseau veire: arbust, albricèl
alen (èsser sense -) loc. être à bout de souffle
albrum n. m. les arbres en général alen (i anar d’un brave -) loc. y aller de tout
album n. m. (s. XIV.) album son cœur
albumina n. f. (s. XVIII. . . ) albumine alen (non trobar son -) loc. être essoufflé
albuminoïde, ïda adj. (s. XIX. . . .) albuminoïd al- alen (préner d’ -) loc. prendre courage
buminoïde alen (téner son -) loc. retenir sa respiration
albuminós, osa (pl. albuminoses, osas) adj. (s. alen (tombar sus l’ -) loc. perdre haleine
XVII. . . ) albumineux, euse alen coma un cabussaire (téner l’-) expr. garder
albuminuria n. f. (s. XIX. . . ) albuminurie le silence
albuminurie n. f. (s. XIX.) albuminurie méd. alenada n. f. (s. XII.) 1. souffle 2. odeur 3. bouf-
alcachòfa n. m. → carchòfa artichaut fée d’air
alcalí n. m. (s. XIV. . . , de l’arabi) alcali alenador n. m. soupirail de cave
alcalin, ina adj. (s. XVII. . . ) alcalin, ine alenar v. (s. XII.) 1. prendre haleine 2. respirer
alcalinitat n. f. (s.XIX. . . ) alcalinité alengar (s’) v. se prendre de bec (dispute)
alcion n. m. (s. XIV.) alcyon alengat, ada n. beau parleur.
alcòba n. f. (s. XVII. . . , del cast. ? arab) alcòva alentidor n. m. (s. XX.) ralentisseur
alcôve alentiment n. m. ralentissement
alcoòl n. m. (s. XVI. . . , de l’arabi) alcòl alcool alentir v. (s. XIII.) ralentir
alcoòl al volant n. m. alcool au volant alèrta n. f. (s. XVI. . . ) alerte (secours) veire: abelit
alcoolemia n. f. (s. XX.) alcoolémie méd.
alcoolic, ica adj. e n. (s. XVIII. . . ) alcoolique alertar v. (s.XIX. . . ) alerter
alcoolisme n. m. (s. XIX. . . ) alcoolisme alertat, ada adj. (s. XIX.) 1. en alerte 2. vigilant
alcoolizacion n. f. (s. XVIII. . . ) alcoolisation aleserar (s’) v. pron. 1. muser 2. prendre du
alcoolizar v. (s. XVII. . . ) alcolizar alcooliser loisir
alcoolomania n. f. (s. XX.) alcoolomanie méd. alestiment n. m. apprêt
alcoomètre n. m. (s. XIX. . . ) alcoomètre alestir v. (ital : allestire) apprêter

32
aleta alisar

aleta n. f. 1. petite aile veire: nadadoira 2. na- alhòli n. m. ailloli


geoire alhors adv. (s. XII.) ailleurs veire: endacòm mai
aleta (far l’ -) loc. papillonner, faire la cour à alhors (d’ -) loc. adv. d’ailleurs - cit.: Granda
une jeune fille (comme le coq). pròva, d’alhors, del [perfèit] equilibre d’aquel engenh
aleugièriment n. m. fait de devenir léger que domina los eveniments contingents per s’enanar
aleugierir v. 1. devenir léger veire: aleujar plus luènh trobar çò que demòra e que, fin finala, tri-
2. rendre léger 3. perdre du poids omfarà (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
aleujament n. m. allègement alhs (pelar los -) loc. 1. tenir la chandelle
aleujar v. alléger (décharger d’un poids) veire: 2. faire tapisserie
aleugierir alhs (trabalhar de cap coma los -) loc. (de "cap
alevar v. 1. éclaircir (temps) 2. se soulever (ré- d’alh") réfléchir beaucoup
volte) 3. lancer une rumeur aliança n. f. (s. XIV.) alliance
alevat prep. 1. excepté 2. sauf (insistance) aliar v. (s. XIII.) allier
alevin n. m. (s. XIX., del francés) alevin aliàs adv. (s. XV. . . , mot latin) alias
alevinar v. (s. XVIII.) aleviner aliat, ada adj. allié, ée
alevinatge n. m. (s. XIX. . . ) alevinage aliatge n. m. alliage veire: liga
alexandrin n. m. (s. XV. . . ) alexandrin alibertin, na adj. de Louis Alibert; alibertien,
alexia n. f. (s. XX.) alexie méd. enne - cit.: L’ortografia alibertina nos sembla iniciada
alfa n. m. (s. XIV.) alfà alfa segon de donadas ideologicas pro diferentas (Robèrt
alfabet n. m. (s. XIV.) alphabet Lafont, Ortografia, 1971)
alfabetic, ica adj. (s. XV. . . ) alphabétique alibi n. m. (s. XVIII., mot latin) alibí alibi
alfabeticament adv. (s. XVII. . . ) alphabétique- alièitament (alièchament) n. m. (de lièit / lièch)
ment alitement
alfabetizacion n. f. (s. XX. . . ) alphabétisation alieitar v. aliter
alfabetizar v. (s. XX. . . ) alphabétiser alienabilitat n. f. (s. XIX. . . ) aliénabilité
alferan n. m. (s. XIV.) 1. cheval entier 2. cheval alienable, abla adj. (s. XIV. . . ) aliénable
de bataille alienacion n. f. (s. XIV.) aliénation
alga n. f. algue alienant, anta adj. (s. XX.) aliénant, ante
alga a la ret (i a d’ -) loc. il y a anguille sous alienar v. (s. XIV.) aliéner
roche alienat, ada adj. e n. (s. XIV.) aliéné
algarada n. f. (s. XVII., mot castelhan) algarade alienista n. (s. XIX. . . ) aliéniste
algas a la ret (i a d’ -) loc. il y a un obstacle aligòt n. m. aligot
algèbra n. f. (s. XIV. . . , de l’arabi) algèbre aliment n. m. (s. XIV.) aliment - cit.: « Plan granda
algebric, ica adj. (s. XVI. . . ) algébrique de segur, ieu soi noirigat de la parròquia de Santa-
algerian, ana adj. e n. (s. XVIII : « argerien »., de Ceselha, e li devi los primièrs aliments corporals qu’ai
l’arabi) algérien, ienne (d’Algérie) preses dins aqueste mond » (J. L. Fornèrs, Sermon
algerin, ina adj. e n. (s. XIX : « argerin »., de l’arabi) presicat a Santa-Ceselha, 1785).
algérien, ienne (d’Alger) alimentacion n. f. (s. XVIII.) alimentation
algesimètre n. m. (s. XX.) algésimètre (méd.) alimentar v. (s. XVIII.) alimenter
algesiogèn, èna adj. (s. XX.) algesiogène (méd.) alimentari, ària adj. (s. XVIII.) alimentaire
algia n. f. (s. XX.) algie méd alindar v. polir, ajuster, parer - cit.: Aras qu’òm
algic, ica adj. (s. XX.) algique vos a vist ses coirassa e ses casco / e lo còrs tot en harda
algica n. f. (s. XX.) algique méd alindat coma un Basco, / que la cort vos admire aquò
algide, ida adj. (s. XIX. . . ) algide (méd.) non sufís pont (Francés de Corteta, Sancho Pança, s.
algiditat n. f. (s. XIX. . . ) algidité XVII)
algologia n. f. (s. XIX.) algologie bot. veire: alga alindar (s’) v. se redresser, devenir svelte
algoritme n. m. (s. XIII., ar. al-Khawarizmi > lat. alinhament n. m. (s. XIII.) alignement
algorithmus) algorithme alinhar v. (s.XII.) aligner
alh n. m. (s. XII.) 1. ail 2. petite chose alinhar a flor de cordèl loc. aligner au cordeau
alh (aquí l’ -) loc. c’est ici la difficulté alinhar amb (s’ -) loc. se mesurer avec
alh (mandar pelar d’ -) expr. envoyer promener aliron n. m. aileron
(importun) alisadoira n. f. repasseuse (instrument) veire:
alh (se portar coma un -) loc. se porter comme alisaire, alisador
un charme alisador n. m. toile sur laquelle on repasse le
alhada n. f. (s. XIV.) 1. aillade 2. soupe à l’ail linge veire: alisaire, alisadoira
alhat, ada adj. aillé, ée alisaire, aira n. repasseur, euse (personne)
alhet n. m. ail nouveau veire: alisadoira, alisador
alhet fondut loc. affaire ratée alisar v. repasser le linge

33
alisar la ratela alterabilitat

alisar la ratela loc. dilater la rate (faire rire) almòina n. f. (s. XIII . . . , lat. alemosina) aumône
aliteracion n. f. (s. XVIII. . . , lat. ad + littera) al- almòina (anar a l’ -) loc. aller mendier
litération almòina florida (es una -) n. c’est une bénédic-
allegacion n. f. (s. XIII.) allégation tion du ciel
allegar v. (s. XIII.) alléguer almoinariá n. f. (s. XIII . . . ) aumônerie
allegoria n. f. (s. XIV.) allégorie - cit.: A Roma, almòinas (èsser a las -) loc. être réduit à la men-
temps que Dieus aja, per intrar dins le temple d’Aunor dicité
caliá passar per le de la Vertut. L’allegoria [non] es de almoinièr, èra adj. e n. (s. XIII.) aumònier
mal trobar (Pèire Godelin, s. XVII). almuça n. f. (s. XII.) almussa aumusse
allegoric, ica adj. (s. XV.) allégorique alobatir v. devenir loup (devenir très méchant)
allegoricament adv. (s. XV. . . (s. XIV : « allegorial- alòc n. f. (s. XII.) aleu (hist. mediev.)
men »)) allégoriquement aloè (pl. aloès) n. f. (s. XIV. . . ) aloès (bot.)
allegorizar v. (s. XVI.) construire une allégorie alogar v. (s. XII.) mettre à sa place veire: concedir,
allegretto adv. e n. m. (s. XVIII. . . , mot italian) collocar
allegretò allegreto alogatge n. m. mise en place
allègro adv. e n. m. (s. XVIII. . . , de l’ital. allegro) aloirar v. (s. XII.) 1. leurrer - cit.: . . . on tot matin
allegrò allegro hè tindar la campana, / si’vs ajud Dieu ! Per hemnas
allelluia (i anar sense mai d’ -) expr. y aller sans aloirar, / non per degun de nosauts aperar (Pèir de
façon Garròs, Eglògas, 1567) 2. tromper
alleluia n. m. (s. XIII., de l’ebrieu) alleluià alleluia alongaire, aira n. 1. temporisateur veire: tempo-
alleluias (sense cercar tant d’ -) expr. sans rizator 2. mauvais payeur
chercher à finasser alongament n. m. allongement
allergia n. f. (s. XIX..., alemand ? grèc) allergie alongar (alonjar) v. (s. XII., de long) 1. allonger
allergic, ica adj. (s. XX.) allergique méd. - cit.: Car vesèm sovent que lo tròp manjar e lo tròp
allergologia n. f. (s. XX.) allergologie beure, en lòc de nos garir e de nos alongar la vida, es
allergològue, òga n. (s. XX.) allergològ allergo- causa sovent de la mòrt de fòrça gents (A. Galhard,
logue Prològue d’Augièr a Mossur de Seré, 1583); . . . e ieu
allobròge adj. e n. allobroge hist. me desplegan en me fasent virolar coma una bobina, e
allocacion n. f. (s. XV. . . .) allocation m’alongan tot nud dins un recanton, per me far préner
allocatari, ària adj. e n. (s. XX.) allocataire lo fresc (J. B. Fabre, Istòria de Joan-l’an-pres, 1756);
allocucion n. f. (s. XIX. . . .) allocution Cromiron alonguèt son morronèl de porquet amagat
allogamia n. f. (s. XIX.) allogamie bot. dins son quartairon d’agulhas grisas, se boissèt los uèl-
allogèn, èna adj. (s. XIX. . . .) allogène hons, s’estirèt, se gromissèt e diguèt a Cromiròta. . . (J.
allopata adj. (s. XIX.) allopathe méd. Besson, Contes de la tatà Manon, 1902). 2. rallonger
allopatia n. f. (s. XIX.) allopathie méd. alongui n. m. (s. XII.) 1. atermoiement 2. delai
allopatic, ica adj. (s. XIX.) allopathique méd. alongui (préner l’ -) loc. partir de chez soi
allotropia n. f. (s. XIX.) allotropie (phys.) alonguis (cercar d’ -) loc. tergiverser
allotropic, ica adj. (s. XIX.) allotropique phys. alonguis (far d’ -) loc. 1. différer 2. lambiner
allucinacion n. f. (s. XVII...) hallucination 3. tergiverser
allucinant, anta adj. (s. XIX. . . ) allucinador hal- alonzada qualqu’una (li n’an -) expr. ils lui ont
lucinant, ante donné une bonne étrillée
allucinar v. (s. XIX. . . ) halluciner alonzar v. battre, rosser
allucinat, ada adj. (s. XVII. . . ) halluciné, ée alopecia n. f. (s. XIV : « allopicia ».) alopécie
allucinatòri, òria adj. (s. XIX. . . ) allucinador hal- alpatge n. m. (s. XIX.) alpage
lucinatoire alpenc, enca adj. e n. (s. XIX.) habitant ou relatif
allucinogèn, èna adj. (s. XX.) hallucinogène aux Alpes veire: alpin
allucinòsi n. f. (s. XX.) hallucinose alpèstre, èstra adj. (s. XIX.) alpestre
allusion n. f. (s. XVIII.) allusion alpin, ina adj. (s. XIX.) alpin, ine (terme géo-
allusiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) allusif, ive graphique) veire: alpenc
alluvial, ala adj. (s. XIX. . . .) alluvial, ale alpinisme n. m. (s. XIX.) alpinisme
alluvion n. m. (s. XIV.) alluvion alpinista n. (s. XIX.) alpiniste veire: pireneïsta
almanac n. m. (s. XIV.) almanach alquimia n. f. (s. XIV : « alkimia »., de l’arabi)
almatist (pl. almatistes) n. m. (s. XII.) améthyste alchimie
almens adv. au moins - cit.: « Aquò’s una costuma alquimista n. (s. XIV. . . , de l’arabi) alchimiste
plan seguida que nos ordona de nos visitar entre con- alquitran n. m. (s. XIII., de l’arabi) goudron
fraires almens lo jorn de la fèsta del lòc, perque nos alsacian, ana adj. e n. (s. XIX.) alsacien, ienne
podèm far utils dins la parròquia ont anam » (J. L. alter ego n. m. (s. XIX. . . , mots latins) alter ego
Fornèrs, Sermon presicat a Santa-Ceselha, 1785). alterabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) altérabilité

34
alterable, abla amainatjament

alterable, abla adj. (s. XIV.) altérable aluque (non i a res que s’ -) loc. il n’y a pas le
alteracion n. f. (s. XIV.) altération feu au lac
alterar v. (s. XIV.) altérer aluqueta n. f. allumette
altercacion n. f. (s. XV.) altercation alurar v. (frc. luder) déniaiser
alteritat n. f. (s. XVIII. . . ) altérité alurar (s’ -) v. (frc. luder) se déniaiser
alternància n. f. (s. XIX. . . ) alternança alternance alús (pl. aluses) n. m. levier veire: agre, palfèr
alternar v. (s. XVI. . . ) alterner aluserpit, ida adj. 1. éveillé veire: lusèrp 2. dé-
alternatiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) alternatif, ive gourdi (enfant)
alternativa n. f. (s. XVII. . . ) alternative alut, uda adj. 1. ailé, ée 2. qui a de grandes ailes
alternativament adv. (s. XVIII. . . ) alternative- alveòl n. m. (s. XVII. . . ) alvéole
ment alveolar v. (s. XVIII...) alvéoler
alternator n. m. (s. XIX. . . ..) alternador alterna- alveolat, ada adj. (s. XIX. . . ) alvéolé, ée
teur (intrument) alzena n. f. alène veire: lesena
altèrne, èrna adj. (s. XVI. . . ) altèrn alterne am n. m. (lat. hamus) → anquet hameçon
alterofil, ila n. (s. XX. . . .) haltérophile ama Josèp, ama son can (qui -) expr. qui aime
alterofilia n. f. (s. XX. . . .) haltérophilie Joseph, aime son chien
altesa n. f. (s. XIV., de l’ital. altezza) altesse ama qu’el (s’ -) loc. c’est un égoïste
altièr, èra adj. (s. XVII. . . ) altier, ère amabilitat n. f. (s. XVII. . . ) amabilité
altimètre n. m. (s. XVI. . . ) altimètre amablament adv. (s. XIX.) aimablement veire:
altitud n. f. (s. XVI. . . ) altitude aimablament
altiu, va adj. (s. XIII.) hautain, aine amable a la companhiá loc. aimable en société
alto n. m. (s. XVIII. . . , mot italian) altò alto amable, abla adj. (s. XIII.) aimable veire: aimable
altruïsme n. m. (s. XIX. . . .) altruisme
altruïsta n. (s. XIX. . . .) altruiste amablet, eta adj. (s. XIII. . . ) gentillet, ette
alucador n. m. allumoir amac n. m. (s. XVI. . . , castelhan ? haitian) hamac
alucafòc n. m. allume-feu amaçolar loc. assommer
alucaire, aira n. allumeur, euse (personne) amaçolar de còps loc. rouer de coups
alucar v. (s. XII.) allumer - cit.: « Aluca lo fuòc e amadurar v. mûrir
monta l’ola, que languirai de manjar aquela sopeta ». amaga (saber ont Joana -) expr. savoir où trou-
(J. Besson, Contes de la tatà Manon, 1902); Lo meu ver des ressources
faudal es plen de fòlas brancas : alucarem un fuòc amagadament adv. (s. XIII.) en cachette veire: a
brandal, / anem, mena-nos a l’ostal (Loïsa Paulin, l’amagat
1940); Los cocuts alucan candèlas sus los taps, las pri- amagar v. (s. XIII.) 1. cacher veire: escondre - cit.:
mavèras e las margaridetas floquejan, lo cocut canta « . . . daissa a d’autras lo suènh d’arrengar artistament
au bòsc, lavetz la vinha que i va de bon còr e los shar- aquel mocador de còl, qu’al lòc d’amagar tot plen un
ments e’s doblan d’ua setmana a l’auta tot lo mes sen, qu’es estat lo vesc ont se son vengudas empastar
d’abriu (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991) tantas anmas, ne daissa pro lusir, per qu’un nombre
alucatge n. m. allumage parièr i vengan quèrre la mòrt » (J. L. Fornèrs, Sermon
alum n. m. (s. XIV.) alun presicat a Santa-Ceselha, 1785); « Cromiron alonguèt
alumina n. f. (s. XIX.) alumine son morronèl de porquet amagat dins son quartairon
alumini n. m. (s. XIX. . . ) aluminium d’agulhas grisas, se boissèt los uèlhons, s’estirèt, se
aluminoclorur n. m. (s. XX.) aluminochlorure gromissèt e diguèt a Cromiròta ». (J. Besson, Contes
aluminografia n. f. (s. XX.) aluminographie de la tatà Manon, 1902). 2. dissimuler
aluminós, osa (pl. aluminoses, osas) adj. (s. XIX.) amagat (a l’ -) loc. → a l’amagat en cachette veire:
alumineux, euse al sarrat; d’escondeta; d’amagat
alunhar v. aluenhar 1. éloigner - cit.: Estimam amagat (d’ -) loc. → a l’amagat en cachette
qu’al punt de vista de la grafia, cal conciliar nòstras amagat (sense cercar l’ -) loc. sans vouloir se
tradicions classicas, los resultats de l’estudi scientific cacher
de la lenga, la grafia mistralenca e la grafia catalana, amagat sense cercar l’ -) loc. sans se cacher
sens tròp nos alunhar de las costumas a las qualas amagatalh n. m. (s. XIV.) amagatòri cachette
èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gramatica, amagriment n. m. amaigrissement
1935) 2. tenir à distance amagrir v. amaigrir veire: aprimar
alunhar (s’) v. s’éloigner amagrissent, enta adj. amaigrissant, ante
alupada n. f. regard de convoitise amainadar v. avoir des enfants
alupada ! (quina -) loc. quel coup d’œil ! amainadat, ada adj. qui a des enfants
alupaire, aira n. qui convoite amainadit, ida adj. qui se conduit comme un
alupar v. manger des yeux enfant
alupar de travèrs loc. regarder de travers amainatjament n. m. aménagement

35
amainatjar amassament

amainatjar v. aménager amargenar v. faire paître au bord des champs


amaire, aira n. (s. XII.) amant, ante veire: amant veire: marge
amaisar v. 1. calmer 2. amadouer (quelqu’un) amargor n. m. (s. XII.) → amargor amertume
3. endormir (de bonnes paroles. . . ) (goût) veire: amarum, amaresa - cit.: m’agrada
amaisar la dolor loc. calmer la douleur l’amargor d’aquel fruit
amalautir (s’) v. tomber malade (sens actiu) amargotejar v. avoir un goût un peu amer
veire: emmalautit, ida (sens passiu) amarinar v. amariner
amalgama n. f. (s. XVII. . . ) amalgame amarinatge n. m. amarinage
amalgamar v. (s. XIV. . . ) amalgamer amarós, osa (pl. amaroses, osas) adj. 1. morose
amaliciar v. 1. s’irriter veire: emmaliciat, ada 2. amer (fig.)
(sens passiu) 2. devenir méchant amarosament adv. 1. amèrement (fig.) veire:
amaliciar (s’) v. pron. devenir mauvais amarament 2. de façon morose
(méchant) veire: emmaliciat, ada (sens passiu) amarovièr n. m. merisier (arbre)
amarra n. f. amarre
amalir v. 1. rendre / devenir mauvais (sens ac- amarrar v. amarrer
tiu) veire: emmalit (sens passiu) 2. s’irriter amarratge n. m. amarrage
amaluc n. m. hanche veire: anca amarum n. m. (s. XIII.) → amargor amertume
amalugadura n. f. éreintement (goût) veire: amaresa, amargor - cit.: l’amarum
amalugant, anta adj. amalugaire éreintant, ante d’aquel fruit non es desagradiu
amalugar v. 1. déhancher 2. éreinter amarvidament adv. (s. XIII. . . ) diligemment
3. s’abîmer amarvir v. (s. XIII.) 1. se hâter 2. s’empresser
amanar v. saisir à pleine main 3. apprêter 4. fournir
amanel n. m. 1. petit paquet (qui tient dans amarvit, ida adj. e n. (s. XIII.) 1. éveillé 2. dili-
la main) 2. fig. bouquet d’arbres 3. touffe de gent
plante amàs (pl. amasses) n. m. (de amassar) 1. amas
amanèl de claus n. m. un trousseau de clés 2. abcès
amanhagada n. f. amadouement amassa adv. ensemble - cit.: Ont van tant de pas-
amanhagar v. amadouer tors amassa ? / Çampar, véser quicòm de bèl ? (Pèire
amanita n. f. amanite Godelin, Ramelet mondin, s. XVII); « Jo vòi que tots
los qui se daràn l’aunor de m’espiar reconegan a la
amansiment n. m. action d’apprivoiser
boha de pòrc que jo pòrti dessús lo cap, que la divini-
amansir v. 1. calmer (la douleur. . . .) 2. ap-
tat de tots los autes dieus amassa non es que vent
privoiser
auprès de la mia » (G. Bedot, L’adieu deu bon temps e
amant, anta n. (s. XII : « amans ».) amant, amante
l’amorós mau pagat, 1642); Demorèron totes a perpen-
amar v. (s. XI.) aimer veire: estimar / aimar
sar. Un secrèt, es plan aisit a dire. Semblava qu’èran
amar a la campanha (s’ -) loc. aimer être à la
davant un sacat de páur que volián sens plan gausar,
campagne
escampilhar totis amassa. E se sarrèron un paux mai
amar çò bon loc. aimer ce qui est bon cap al fòc, a se tustar (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font,
amar e escupir doç (engolir -) expr. accepter un 1977)
affront amassa n. f. (de amassar) cueillette veire: culhida
amar la crotz loc. aimer l’argent (jeu de mot) amassa (totes -) loc. tous ensemble
amar mai loc. 1. préférer 2. aimer mieux amassable, abla adj. (de amassar) qui peut être
amar melhor loc. 1. préférer 2. aimer mieux ramassé, ée (récolte...) veire: amassador
amar mièlhs loc. 1. préférer 2. aimer mieux amassada n. f. ramassis veire: reünion, assem-
amar per passion loc. aimer avec passion blada
amar, ara adj. amer veire: amargant amassadoira n. f. (s. XX.) ramasseuse (machine)
amarant n. m. (s. XVI. . . ) amarante amassador n. m. (de amassar) lieu où l’on
amarar v. (s. XVII.) 1. prendre la haute mer amasse
(bateau) 2. se poser sur la mer (avion) amassador, doira adj. (de amassar, var.: amassader,
amaratge n. m. (s. XX.) amerrissage (action de era) 1. qui est prêt à être ramassé (récolte...)
se poser sur la mer) amassaire, aira n. (s. XIII.) 1. amasseur (qui
amarejar v. être amer thésaurise) 2. ramasseur (personne)
amaresa n. f. amertume (rancoeur) veire: amassament n. m. (de amassar) action d’amasser,
amarum - cit.: non ne sabiá parlar qu’amb ameresa de ramasser
amargant coma de fèl loc. amer comme du fiel amassar v. 1. amasser; ramasser veire: atropelar
amargant, anta adj. amer (goût) veire: amar - cit.: « Car d’aquí s’amassan las malautiás dedins lors
amargantejar v. avoir un goût amer còrs, per èsser tròp plens, puslèu que per èsser tròp
amargar v. (s. XIII.) rendre amer voids ». (A. Galhard, Prològue d’Augièr a Mossur

36
amassar ameritar (s’ -)

de Seré, 1583); « Amassèt lo pichon sabaton roge e ambivaléncia n. f. (s. XX. . . .) ambivalença am-
lo faguèt assajar a las domaisèlas del bal ; mas totas bivalence
avián lo pè tròp grand per lo cauçar » (J. F. Bladèr, La ambivalent, enta adj. (s. XX. . . .) ambivalent,
gardaira de piòts, 1874) 2. attrouper ente
amassar coma de pèbre loc. ramasser avec soin amblada n. f. forte secousse, rossée
amat, ada adj. aimé, ée - cit.: Baisatz las mans amblada (d’ -) loc. vivement
de son hilh tant amat, / que contra vos no’u vejatz ambladura, ambla n. f. (s. XII.) allure du cheval
animat, / perque degun son camin non falhisca / e non à l’amble
perisca (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565); Ò, Magalí, amblant (chaval -) adj. cheval ambleur
ma tant amada,mete la tèsta au fenestron (Frederic amblant, anta adj. e n. (s. XII. . . ) amblaire am-
Mistral, Cançon) blant, ante
amatar (s’) v. se tapir amblant, anta adj. (s. XII., de amblar) amblaire
amatigar v. apaiser, adoucir, affaiblir qui va à l’amble (cheval)
amatigar (s’ -) v. s’apaiser, s’adoucir, s’affaiblir amblar v. (s. XII.) ambler
amatigar la fam loc. apaiser la faim amble n. m. (s. XII. . . ) amble
amatinar (s’) v. 1. se lever matin 2. partir de amblejar v. aller à l’amble
bon matin ambrat, ada adj. 1. ambré 2. ée
amator, tritz (pl. amators, trises) adj. e n. (s. ambre n. m. (s. XIV.) ambre
XVI : « amatour ».) amador amateur - src.: Achard ambre (clar coma l’ -) expr. clair comme
(1785): "amatour"; Honnorat, 1846: "amatour" ambre (levar l’ -) loc. être fin comme un renard
amatorisme n. m. (s. XIX. . . .) amateurisme ambre (non sent l’ -) expr. cela ne sent pas bon
amautar v. ameuter (chiens) ambre gris n. m. ambre gris
amazòna n. f. (s. XIV.) amazone - cit.: Ací Pente- ambrosia n. f. (s. XVIII : « ambrousie ») ambroisie
silèa, audaciosa amazòna, / non bat los Mirmidons au (boisson des dieux)
costat de Bellona (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) ambròsia n. f. (s. XVII : « ambrozio ».) ambroisie
(plante)
amb (/ambe) prep. (s. XIV.) avec - cit.: « Lo profèta
ambulacion n. f. (s. XIV.) ambulason ambula-
[Elisèu] demandèt tot exprès un cantoral per apasi-
tion
mar son esperit un pauc trebolat contra un rei d’Israèl,
e per atirar doçament amb aquel artifici l’esperit de ambulància n. f. (s. XVIII. . . ) ambulance
profecia ». (B. Amilhan, Lo tablèu de la vida del per- ambulancièr, èra n. (s. XIX. . . ) ambulancier
fèit crestian, 1673); Bensai per qu’a Pinsaguèl, en ambulant, anta adj. (s. XVII. . . ) ambulant
escrimant d’esperit amb tu sota Lucili, aviái [demem- ambulator n. m. (s. XX. . . ) ambulador ambula-
brat] de saber escrimar d’espasa. Paravi doncas de teur (instrument)
quarta, ponhet torçut (Robèrt Lafònt, L’eròi, 2001) ambulatòri, òria adj. (s. XV. . . ) ambulatoire
amb aquò pas mai ! loc. 1. et voilà tout ! 2. et Amelia n. pr. Amèlia Amélie
puis c’est tout amelioracion n. f. amélioration - cit.: Aprop al-
cus dias retornet admilioracio de las suas disposicios
amb de loc. afin de
(tr. Albucasis)
ambaissada n. f. (s. XIV.) ambassade (mission)
amèn interj. (s. XII., de l’ebrieu) amen
ambaissadas (far d’ -) loc. faire des démarches
amenanças n. f. plur. 1. façons 2. politesses
(administratives...)
amenanças (far plan d’ -) loc. faire trop de
ambaissador, airitz (pl. ambaissadors, ambas-
façons
sairises) n. (s. XIII.) ambaissaire; ambaissadora
amenar v. amener, conduire veire: emmenar
ambassadeur, drice
amendriment n. m. amoindrissement
ambaissariá n. f. (s. XIII.) ambassade (bâtiment) amendrir v. amoindrir
ambedós, doas (pl. ambedoses, doas) adv. (s. amendrir lo pan loc. baisser le prix du pain
XII.) tou(te)s les deux amenitat n. f. (s. XIV.) aménité
ambicion n. f. (s. XV.) ambition amenudament n. m. amenuisement
ambicionar v. (s. XVIII.) ambitionner amenudar v. (s. XIII.) amenuiser
ambiciós, osa (pl. ambicioses, osas) adj. (s. XIV : amercadiment n. m. baisse de prix veire: mercat
« ambecios ». . . s. XVIII : « ambitious ».) ambitieux,
euse amercadir v. baisser le prix veire: amermar
ambiciosament adv. (s. XIV. . . ) ambitieusement american, ana adj. e n. (s. XVI. . . ) américain, aine
ambidèxtre, èxtra adj. (s. XIV.) ambidextre americanizacion n. f. (s. XIX.) américanisation
ambient n. m. (s. XVI. . . ) ambiance (s. f.) americanizar v. (s. XX.) américaniser
ambient, enta adj. (s. XIX. . . ) ambiant, ante amerindian, ana n. (s. XX.) amérindien, enne
ambigú, ua adj. (s. XV. . . ) ambigu, uë amerita (aquò t’ -) loc. c’est bien fait pour toi
ambigüitat n. f. (s. XIV.) ambiguïté ameritar (s’ -) v. mériter cela veire: meritar

37
ameritariás de tuar a còps de capèl (t’ -) amistoset, eta

ameritariás de tuar a còps de capèl (t’ -) expr. tu amigablament adv. (s. XIII.) amiablement
mériterais que je t’assomme amigable (a l’ -) loc. à l’amiable
amermament n. m. (s. XIII.) 1. diminution amigable, bla adj. (s. XIII : « amicable ».) amiable
2. amoindrissement amigar v. traiter en ami; amadouer
amermar v. (s. XIII.) 1. diminuer veire: amercadir amigar (s’) v. pron. se lier d’amitié
2. baisser le prix amigat, ada adj. qui a des amis / amies
amermar v. (s. XIII., lat. ad + minimare) diminuer
amigats (èsser -) loc. être intimement liés
ametla n. f. amande
amigdalas n. f. plur. (s. XV. . . ) amygdale
ametla (aver l’ -) loc. ne pas avoir grand-chose
ametlas (trenca -) n. m. enfonceur de portes amiguet, eta n. petit(e) ami(e)
ouvertes aminhardir v. rendre un enfant mignard
ametleda n. f. amandaie aminhardir un dròlle loc. gâter un enfant
ametlièr n. m. (var.: ametleir) amandier aminhotar v. 1. prendre l’habitude de faire le
ametlon n. f. amande verte mignon veire: minhotar 2. dorloter 3. caresser
amfetamina n. f. (s. XX.) amphétamine amiral n. m. (s. XI. . . , de l’arabi) amiral
amfibi, íbia adj. e n. (s. XVI. . . ) amphibie amiras (préner sas -) loc. s’orienter
amfibologia n. f. (s. XIV : « amphibologia ».) am- amirautat n. m. amirauté
phibologie amistadós (es fòrça -) loc. il est très aimable,
amfibologic n. f. (s. XIV. . . ) amphibologique sympathique
amfiteatre n. f. (s. XIII. . . ) amphithéâtre amistadós, osa (pl. amistadoses, osas) adj.
amfitrion n. m. (s. XVIII. . . ) amphitryon aimable, sympathique (qui recherche l’amitié)
amfòra n. f. (s. XVI. . . ) amphore amistadosament adv. (de amistat) de façon sym-
ami (m’i -) loc. je m’y plais pathique
amiant n. m. (s. XVI. . . ) amianta amiante amistança n. f. (s. XIII.) bienveillance; liaison
amiantat, ada adj. (s. XX. . . .) amianté, ée amicale - cit.: « [Obesissètz] donc, corredisses pos-
amic (bèl -) expr. cher ami tilhons a qui vos conjura per la doçor de dos potets
amic (grand -) n. grand ami; excellent ami vesiadament sarrats dins una premsa d’amistança »
amic car expr. cher ami (P. Godelin, Prològue per le balet de monsenhor le duc
amic de la cuèissa expr. 1. profiteur 2. ami de de Montmorency, 1619).
votre poche amistançar v. recevoir avec amitié, lier
amic de la cuèissa (èsser un -) expr. vivre aux d’amitié
dépens de amistançòia n. f. amitié feinte
amic fins a la borsa loc. ami tant que cela ne amistat n. f. (s. XII., lat. amicitas, -tatis) amitié -
lui coûte rien cit.: Que deu estar content lo Dastròs de véser qu’a
amic, iga adj. e n. (s. XII., lat. amicus) 1. ami, l’entorn d’eth que son venguts ací, en aquesta cat-
ie - cit.: Amics que, per m’obligar tròp, / me venètz edrala, au despiet de las virolèras de la politica, los
véser qualque còp / dins la crambeta d’un ermita, / vos d’Aush, los de Tolosa, los de Pau, los de mei lonh enlà,
non sauriatz creire cossí / ieu senti mon mal adocir / tots los qui vòn que posquim víver pr’ací las gents
quand m’onoratz d’una visita (Pèire Godelin, Ramelet dens un arrai de patz e d’amistat (C. Lafarga, Dus
Mondin, s. XVII); « Bonjorn, mos amics. Qué i a per devisets gascons, 1932)
vòstre servici ? » (J. F. Bladèr, La gardaira de piòts,
amistat, ni per enemistat (ni per -) loc. impar-
1874); ... çò qui m’avè tocat de tira en Estieu, qu’èra
tialement
la soa fe occitana, l’amor qui portava a la patria, e que
amistejar v. faire des amitiés
crei que la comunicava a tots los qui l’apressavan e
qui devienguèn los sons amics. . . (Simin Palay, 1940) amistós coma un garrabièr loc. aimable comme
« Mas non me’n doni pas gaire dels autres, mai que une porte de prison
plàcia a vos e a vòstres amics ». (A. Galhard, Prològue amistós, osa (far son -) loc. faire l’aimable
d’Augièr a Mossur de Seré, 1583). 2. copin, copine amistós, osa (pl. amistoses, osas) adj. (av. s. XV.)
amical, ala adj. (s. XVIII. . . ) amical, ale amical, ala
amicalament adv. (s. XVIII. . . ) amicalement amistosaire, aira n. qui calme, amadoue
amics fisables loc. amis sûrs amistosar v. (av. s. XV.) 1. traiter avec amitié 2. se
amics qu’amics loc. bien / quoique amis prendre d’amitié
amics, ni abric (non aver -) loc. sans feu ni lieu amistosar (s’) v. pron. se prendre d’amitié
amidon n. m. (s. XIV. . . ) amidon veire: empés amistoset, eta adj. (de "amistós" (diminutiu)) très
amidonar v. (s. XVI. . . ) amidonner veire: empe- aimable; charmant, ante - cit.: « Ja clareja la
sar luna d’un costat, de l’autre l’amistoseta Vènus » (P.
amidonatge n. m. (s.XX.) amidonnage Godelin, Prològue per le balet de monsenhor le duc de
amidonièr, èra n. (s. XVII. . . ) amidonnier, ère Montmorency, 1619)

38
ammoniac amorièr

ammoniac n. m. (s. XIV : « armoniac ») amoniac → amont adv. 1. amont - cit.: Meteguèt a la vela
ammoniac ammoniac (gaz) - src.: Mistral, 1878 : e quand lo mazot s’estrifèt, quand se levèt l’aura
"anmouniac"; J. Ubaud, 2011, "ammoniac" d’amont ; comencèt sa navigacion (Robèrt Lafònt,
ammoniac, aca adj. (s. XIV : « armoniac », cf. am- 1971, p. 56) 2. là-haut
moniac) amoniac, aca → ammoniac, aca ammoni- amont (a per -) loc. adv. vers là-haut
aque - src.: J. Ubaud, 2011, "ammoniac" amont (d’ -) loc. adv. vers le haut, en haut
ammoniaca n. f. (s. XIX. . . ., cf. ammoniac) amont de (d’ -) loc. du haut de
amoniaca → ammoniaca ammoniaque (solu- amont, aval, aquò, la rèsta loc. ceci, cela, le
tion) - src.: J. Ubaud, 2011, ammoniaca reste
ammoniacal, ala adj. (s. XVIII. . . ) amoniacal → amontanhar v. mener les troupeaux à la mon-
ammoniacal, ala ammoniacal, ale - src.: Mistral, tagne
1878 : "anmouniacal"; J. Ubaud, 2011, "ammonia- amor (far l’ -) loc. faire l’amour
cal" amor (i a tres causas que non se pòdon escon-
ammonita n. f. (s. XVIII...) amonita → ammonita dre : la tos, lo fum e l’ -) expr. il y a trois choses
ammonite - src.: Mistral, 1878 :" anmounito"; J. que l’on ne peut cacher: la toux, la fumée et
Ubaud, 2011, "ammonita" l’amour
amnesia n. f. (s. XVIII. . . ) amnésie amor (pl. las amors) n. m. (s. XII.) amour - cit.:
amnesic, ica adj. (s. XIX. . . .) amnésique Amor, eretièr de las plaças dont Vènus se vanta d’èstre
amnistia n. f. (s. XVI. . . ) amnistie senhoressa (Pèire Godelin, Contra, s. XVII); Digas
amnistiable, abla adj. (s. XX.) qui peut être am- a la bèla Maria, / que non dòrmi ni nuèit ni jorn, /
nistié e que tu fas per industria, / çò qu’ieu practiqui per
amnistiar v. (s. XVIII. . . ) amnistier amor (Gautièr, La Mòstra, s. XVII); Mès que ? lo lop
amòblament n. m. amoblament ameublement s’enfug; tot lo monde li crida / e cadun per lo préner
amòda (lo vent s’ -) loc. le vent se lève i cor a tota brida; de faiçon qu’a lo veire e coma es
amodar v. mettre en marche, en mouvement acorsat, jo teni que per uèi lo dangèr es passat, que
amodar (s’i -) loc. en prendre son parti jo pòdi, segura e ses crenta deguna / ni de [pèrda]
amodar (s’) v. pron. 1. se remuer 2. se mettre en d’anhèl ni d’autra desfortuna, / gardar tota soleta e,
train selon mon umor, / sonjar tant que me plàcia al fait
amodar de tot (s’) loc. s’accommoder de tout de mon amor (Francés de Corteta, La Miramonda, s.
amoflir v. 1. devenir plus moelleux 2. fig. XVII); çò qui m’avè tocat de tira en Estieu, qu’èra la
s’assouplir (personne) soa fe occitana, l’amor qui portava a la patria, e que
amoladoira n. f. machine à meuler crei que la communicava a tots los qui l’apressavan e
amolaire (pintar coma un -) loc. boire comme qui devienguèn los sons amics. . . (Simin Palay, 1940)
un trou amor a far aquò (i a d’ -) expr. il y a du plaisir
amolaire, aira n. rémouleur, euse à faire cela
amolar v. (s. XII.) 1. aiguiser veire: amolir 2. polir amor a far aquò (non i a d’ -) loc. il n’y a pas de
à la meule plaisir à faire cela
amolar loc. empiler les gerbes sur l’aire (tech- amor de loc. afin de
niques d’autrefois pour battre le blé) amor de (per -) loc. conj. pr’amor afin de veire:
amolar (cal virar o -) loc. on ne peut pas faire afin de
deux choses à la fois (empiler les gerbes et les amor de rire loc. histoire de rire
retourner) amor o per fòrça (per -) loc. de gré ou de force
amolar (non vòl ni virar ni -) loc. il refuse de amor pròpri n. m. amour propre
faire quoi que ce soit amor pròpri (pl : las amors pròprias) n. m. (s.
amolar (pèira d’ -) n. f. pierre à aiguiser XVIII. . . ) amour-propre
amolar (pèira d’ -) n. f. pierre à aiguiser amora n. f. mûre (fruit)
amolat (virar l’ -) loc. retourner les gerbes sur amoral, ala adj. (s. XIX. . . ) amoral, ale
l’aire amorassas n. f. plur. folles amours
amolat de fresc loc. frais émoulu amorçador n. m. (s.XVI. . . ) éteignoir
amolherar (s’) v. pron. prendre femme amorçar v. (s. XII.) → atudar 1. éteindre 2. faire
amoliment n. m. amollissement taire
amolir v. amollir veire: amolar amorçar lo blèst loc. rabattre le caquet
amolonament n. m. amoncellement amorejar v. (s. XII.) s’amouracher veire: amor-
amolonar v. amonceler iscar
amondaut adv. (s. XVIII.) 1. là haut 2. Là-Haut amorejat, ada adj. (s. XII. . . ) amouraché, ée
(au Ciel) amoreta n. f. amourette
amonedar v. (s. XVI.) pourvoir d’argent amòrfe, òrfa adj. (s. XVIII. . . ) amòrf amorphe
amonedat, ada adj. (s. XVI.) qui a de l’argent amorièr n. m. mûrier

39
amoriscar (s’) amusatiu, iva

amoriscar (s’) v. pron. s’amouracher veire: ampère n. m. (s. XIX. . . , d’un nom pròpri) ampèr
amorejar ampère
amorós (se rendre -) loc. s’éprendre amplament adv. (s. XII.) amplement - cit.: Regina
amorós de (èsser -) loc. être désireux de faire très illustra e très hauta princessa, / inspirada ampla-
amorós passatemps n. f. ébats amoureux ment de celèsta saviessa, / qui, sens córrer tan lonh en
amorós qu’amorós loc. très amoureux - cit.: Èra tèrra palestina, / aprés de Salomon as la Santa Doct-
amorós qu’amorós, lo medecin Luc Narès. E cada rina, / e d’un mèste plus gran que Salomon non hoc / e
còp que jasiá [amb] ela, s’empusava aquel fuòc (Paul de qui Salomon sas vertuts aprengoc (Pèir de Garròs,
Gayraud, La sexològa, 1982) Psaumes. A la Regina, 1565)
amorós, osa (pl. amoroses, osas) adj. e n. (s. XII.) ample (donar l’ -) loc. lâcher la bride
amoureux, euse veire: fringaire - cit.: E quand ample a qualqu’un (donar d’ -) loc. donner da-
pensi, de còps, que ma polida aimada / de sos po- vantage de liberté, de responsabilité
tons d’amor brèça un autre amorós / una enveja me ample, pla adj. (s. XII.) ample
pren d’anar de rescondons / dins l’aiga negra e freja e amplexicaule, aula adj. (s. XIX. . . ) amplexicaule
d’ombra capelada / negadís escantir mon fuec e garir (bot.)
mas dolors (Paul Froment, Un jorn d’abrial, 1898) ampliacion n. f. (s. XVII. . . ) ampliation
amorosament adv. (s. XII.) amoureusement ampliar v. (s. XVII. . . ) amplier
amorosiá n. f. mal d’amour ampliatiu, iva adj. (s. XVII. . . ) ampliatif, ive
amorosir (s’) v. pron. devenir amoureux amplificacion n. f. (s. XIX.) amplification (aug-
amorralhar v. museler menter les proportions)
amorrar v. 1. faire tomber sur la face 2. ren- amplificar v. (s. XIV.) amplifier
verser un récipient amplificator n. m. (s. XX.) amplificador;
amorrar (s’) v. 1. tomber la face (museau) con- amplificaire amplificateur (augmenter les
tre terre - cit.: Quand òm es davant una clara font - o sons. . . )
davant un bon barricòt - i a melhor a far que d’escotar amplificator, tritz (pl. amplificators, trises) adj.
lor [lausenjaire] : i a qu’a s’amorrar a la font - o a (s. XX.) amplificador; amplificaire amplificateur,
parar lo gòt (Antonin Perbòsc, Per Mon solaç, 1926) trice
2. pencher son visage 3. mettre en contact son amplitud n. f. (s. XIV.) amplitude
visage
amplor n. f. (av.s. XV.) ampleur
amòrri n. m. 1. qui a le tournis (moutons) 2. im-
ampola n. f. (s. XII.) ampoule (fiole, lampe, lit-
bécile.
térature.) veire: bochòrla
amors n. m. (s. XIV.) gaie science
ampola n. f. (s. XX.) ampoule (électrique)
amors ! (a vòstras -) loc. à vos souhaits !
ampolós, osa (pl. ampoloses, osas) adj. (s. XIV:
amors (las mias -) loc. mes amours
« ampulhos ». . . ) ampoulé, ée
amòrsa n. f. (s. XVII.) appât
amputacion n. f. (s. XVI. . . ) amputation
amorsador n. m. amorçoir veire: amorçador
amputar v. (s. XV. . . ) amputer
amorsar v. amorcer veire: amorçar
amudiment n. m. (de amudir) mutisme
amorsatge n. m. amorçage
amortesible, ibla adj. amortissable; amortible amudir v. (a + mut + ir) amuïr - cit.: Nòstra lenga
qui peut être amortie (une dette. . . ) a las raices plondas. S’èra pas aital, n’a bèl temps que
amortesiment n. m. (s. XIV.) amortissement seriá escanada, amudida, enterrada, que se’n parlariá
d’une dette veire: amortiment pas mai. Amb aquò, jamai coma duèi aviá pas sentit lo
dangèr d’èstre desrabada per tot de bon (Enric Molin,
amortesir v. (s. XIII.) amortir une dette veire:
En tutant lo grelh, 1965)
amortir
amortidor n. m. (s. XX., de amortir) amortisseur amuleta n. f. amulette
(automobila...) amura n. f. amure (cordage)
amortiment n. m. (s. XV. . . ) amortissement amurar v. amurer (marine)
(choc. . . ) veire: amortesiment amusaire, aira n. amuseur
amortir v. (s. XII.) 1. éteindre veire: amortesir amusament n. m. amusement
2. amortir un choc. amusant, anta adj. amusant, ante
amovibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) amovibilité amusar v. 1. amuser 2. s’amuser
amovible, ibla adj. (s. XVII. . . ) amovible amusar a de belugas (s’ -) loc. s’amuser de rien
amparaire, aira n. (s. XII.) emparaire 1. pro- amusar a de petòfias (s’ -) loc. s’amuser de rien
tecteur, trice 2. soutien amusarèl, èla adj. propre à amuser
amparament n. m. (s. XIII.) emparament 1. pro- amusarèla n. f. amusette
tection 2. soutien amusarèla (préner qualqu’un per -) loc. pren-
amparar v. (s. XII.) emparar protéger, soutenir dre quelqu’un comme tête de Turc
amperatge n. m. (s. XX.) ampérage amusatiu, iva adj. récréatif, ive

40
amusi coma un peis dins una guitarra (m’ -) anar ringa-ranga (se’n -)

amusi coma un peis dins una guitarra (m’ -) analisi n. f. (s. XVI. . . ) analyse - cit.: L’article
expr. je m’ennuie comme un rat mort mai interessant, de nòstre vejaire, es una analisi com-
an n. m. an veire: antan, ongan parada de la plaça e de la fonccion dels tèxtes literaris
an (cap d’ -) n. m. sing. jour de l’an dins los manuals recents d’anglés e d’alemand (Clara
an (fa un -) expr. il y a un an Torrelhas, Lenga e païs d’òc, 1997, n° 31)
an badaul (’ -) loc. la première année de analista n. (s. XVII. . . ) analyste
mariage; an niais analista-programmator, tritz n. (s. XX.)
an d’abans (l’ -) loc. l’année précédente analista-programaire analyste-programmeur,
an de Dieu (l’ -) / (lo bèl -) loc. l’an de grâce euse
an del bissèst loc. bissèxt, bissèxte année bis- analitic, ica adj. (s. XVI. . . ) analytique
sextile (jugée néfaste autrefois) - cit.: . . . e analogia n. f. (s. XIII. . . ) analogie
s’apèra frair Zop (. . . ) / apròp qu’agoc de cigòt en analogic, ica adj. (s. XVI. . . ) analogique
correja, / hèit tots los maus deusquaus Dieu se peleja, analogicament adv. (s. XVI. . . ) analogiquement
/ eth s’en vengoc ací l’an deu bissèst (Pèir de Garròs, analògue, òga adj. (s. XVI. . . ) analòg analogue -
Eglògas, 1567) src.: Mistral, 1878: "analogue"
an del gròs ivèrn non los tuèt pas totes (l’ -) expr. anam. . . (nos en -) nos ne nous nous en allons
les imbéciles ne manquent pas anament n. m. (s. XIV.) allure, marche
an en an (d’ -) loc. d’année en année anamorfòsi n. f. (s. XVIII. . . ) anamorphose
an nòu n. m. nouvel an ananàs (pl. ananases) n. m. (s. XVI. . . ) ananas
an passat (l’ -) loc. 1. l’an passé veire: antan anantir v. avancer en besogne
2. l’année dernière anar n. m. (s. XI.) allure (n. f.)
an que ven (l’ -) loc. l’année prochaine veire: anar n. m. démarche (allure, marcher)
l’an venent anar v. aller - cit.: E quand pensi, de còps, que ma
an que ven es un bon / brave ase (l’ -) expr. il polida aimada / de sos potons d’amor brèça un autre
est facile de remettre à plus tard amorós / una enveja me pren d’anar de rescondons /
an venent (l’ -) loc. l’an d’après dins l’aiga negra e freja e d’ombra capelada / negadís
anabaptisme n. m. (s. XVI. . . ) anabaptisme escantir mon fuec e garir mas dolors (Paul Froment,
anabaptista n. (s. XVI. . . ) anabaptiste Un jorn d’abrial, 1898)
anabasi n. f. (s. XX.) anabase anar (a dreit -) loc. à vrai dire
anar (al pièg -) loc. au pis aller
anabolisme n. m. (s. XX.) anabolisme
anar (aquò’s de son -) expr. c’est dans ses habi-
anabolizant, anta adj. e n. m. (s. XX.) anabolisant
tudes
anacorèta n. (s. XIV : « anachorita ».) anachorète
anar (non es de mon -) expr. ce n’est pas mon
anacronic, ica adj. (s. XIX. . . ) anachronique
habitude
anacronisme n. m. (s. XVII. . . ) anachronisme
anar (s’en-) loc. se retirer (s’en aller)
anada n. f. (s. XIV.) 1. allure 2. marche anar (tot) sol loc. couler de source
anadas e vengudas loc. allées et venues anar a la nèu loc. aller à la neige
anadas e vengudas (far d’ -) loc. faire des allées anar a Marselha loc. aller à Marseille
et venues anar amb tot son grais (se’n -) expr. mourir en
anafasa n. f. (s. XIX. . . ) anaphase bonne santé
anafòra n. f. (s. XIV.) anaphore anar bèl (non / pas -) loc. aller mal (événe-
anaglife n. m. (s. XV. . . ) anaglyphe ments)
anagramma n. m. (s. XVI. . . ) anagrama ana- anar cercar de vinagre doç (non / pas -) expr.
gramme dire crûment sa façon de penser
anal, ala adj. (s. XIX. . . ) anal, ale anar coma un lum (s’en -) loc. dépérir de jour
analfabèt, èta adj. e n. (s. XVI. . . ) analphabète en jour
analfabetisme n. m. (s. XX.) analphabétisme anar de bròda (non i -) loc. ne pa y aller de
analgesia n. f. (s. XIX. . . ) analgésie main morte
analgesic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) analgésique anar del mond (l’ -) loc. la marche du monde /
analisable, abla adj. (s. XIX. . . ) analizable de la société
analysable anar del tot (i -) loc. y aller de toutes ses forces
analisar v. (s. XVII. . . ) analizar analyser anar dins aquela sala (non poguèron -) expr. ils
analisator n. m. (s. XVIII. . . ) analisador; analisaire ne purent contenir dans cette salle
analyseur (instrument) anar en flòc (s’en -) loc. tomber en loques
analisator, tritz (pl. analisators, trises) adj. e anar en qualque part loc. aller quelque part
n. (s. XVIII. . . ) analisador; analisaire analyseur, anar ringa-ranga (se’n -) loc. se traîner en
euse (personne) marchant (se)

41
anarquia anen s’en !

anarquia n. f. (s. XIX. . . ) anarchie (idéologie andbal (/handball) n. m. (s. XX. . . , mot alemand)
politique) andbòl handball
anarquic, ica adj. (s. XVI. . . ) anarchique andbalaire, aira n. (s. XX. . . ) andbolaire hand-
anarquicament adv. (s. XIX. . . ) anarchiquement balleur, euse
anarquisme n. m. (s. XIX. . . ) anarchisme ande (a tot -) loc. à toute allure veire: aviat
anarquista adj. e n. (s. XVIII. . . ) anarchiste ande (aver fòrça -) loc. avoir les coudées
anarquizant, anta adj. (s. XIX. . . ) anarchisant, franches
ante ande (se donar d’ -) loc. prendre du champ
anastròfa n. f. (s. XIV.) anastrophe andèrs n. m. plur. chenets veire: capfoguièrs
anatèma n. m. (s. XII. . . ) anathème andicap n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) handicap
anatematizar v. (s. XIV.) anathématiser andicapar v. (s. XIX. . . ) handicaper
anatomia n. f. (s. XIV.) anatomie andicapat, ada adj. (s. XIX. . . ) handicapé, ée veire:
anatomic, ica adj. (s. XVI. . . ) anatomique despoderat
anatomicament adv. (s. XVII. . . ) anatomique- Andòrra n. pr. f. Andorre (principauté) - cit.:
ment Aquel ostalàs deviá servir de refugi als contrabandièrs
anatomista n. (s. XVI. . . ) anatomiste que venián d’Andòrra e qu’avèm encontrats pus tard
dins lo vilatge (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
anatz tant aviat ? (ont -) loc. où allez-vous si
pressé /vite ? andorran, ana adj. andorran, ane
androgèn, èna adj. (s. XIX. . . ) androgène
Anaxarc n. pr. m. (del grèc.) Anaxarque
androgeneïtat n. f. (s. XIX. . . ) androgénéité
anca (ancha) n. f. (s. XI., ger. hanka) 1. hanche
androgenèsi n. f. (s. XIX. . . ) androgénèse
veire: patèrla 2. gigot (agneau. . . ) 3. fesse (eu-
androgin, ina adj. e n. (s. XIV. . . ) androgyne
phémisme)
androginia n. f. (s. XIX. . . ) androgynie
anca (lo tornet de l’ -) loc. → articulacion
androïde n. m. (s. XIX. . . ) androïde
l’articulation de la hanche veire: nosador
andrologia n. f. (s. XIX. . . ) andrologie
anca d’anhèl, de feda (una -) n. f. gigot
andrològue, òga n. (s. XIX. . . ) andrològ andro-
d’agneau, de brebis
logue
ancada n. f. fessée (euphémisme) veire: pater-
Andromaca n. f. Andromaque (mythologie
lada
grecque) - cit.: Ací, damb los tragics bordaquins,
ancada (tirar una -) loc. recevoir une fessée
Andromaca, / de còps de punhs lo pieish e la cara no’s
ancar v. 1. fesser 2. jouer des hanches (tortiller maca (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
des fesses)
androna n. f. (s. XIV.) impasse, cul-de-sac
ancessor, ora n. (s. XII.) ancêtre veire: rèire anduèlh n. m. andouille (charcuterie)
ancestral, ala adj. e n. (s. XII. . . ) ancestral, ale andusac n. m. bêche à deux pointes
veire: reiral anecdòta n. f. (s. XVII. . . ) anecdote
anchòia n. f. anchois (n. m.) anecdotic, ica adj. (s. XVIII. . . ) anecdotique
anchoiada n. f. anchoyade anecdoticament adv. (s. XVIII. . . ) anecdotique-
anchòias (aver los uèlhs bordats d’ -) expr. ment
avoir les yeux cocards anèl n. m. (s. XII.) anneau
ancian provençal n. m. → occitan medieval an- anèl de denticion n. m. (s. XX.) anneau de den-
cien provençal tition (med.)
ancian, ana adj. e n. (s. XIII.) ancien, enne - cit.: anèl de maridar / novial loc. 1. anneau de
Lo grop pronominal precedent lo [vèrbe] es proclitic mariage 2. alliance
e atòn, mentre que lo grop seguissent lo [vèrbe] es anèl de servieta n. m. rond de serviette
enclitic e tonic. Cal notar que, dins aqueste darrièr anèla n. f. grand anneau; boucle de cheveux
cas, la lenga anciana coneissiá que de pronoms atòns anelar v. boucler (cheveux)
(Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) anèls (pels que fan d’ -) loc. cheveux bouclés
ancian, ana n. personne âgée anem ! interj. allons !
anciana (a l’ -) loc. à l’ancienne mode anem jaire loc. allons nous coucher
ancianament adv. (s. XIV.) anciennement anem nos’n ! expr. allons nous-en !
ancianetat n. f. (s. XIV.) ancienneté anem-i d’apassons loc. allons-y doucement
ancola n. f. contrefort (archit.) anemia n. f. (s. XVIII. . . ) anémie
ancora n. f. (s. XII.) ancre anemiar v. (s. XIX. . . ) anémier
ancorar v. 1. ancrer 2. jeter l’ancre anemic, ica adj. (s. XIX. . . ) anémique
ancoratge n. m. ancrage anemomètre n. m. (s. XVIII. . . ) anémomètre
andalós, osa (pl. andaloses, osas) adj. andalou, anemòna n. f. (s. XIV. . . ) anemona anémone veire:
ouse tulipan, uèlh de pavon
andana n. f. allée anen s’en ! expr. qu’ils s’en aillent !

42
anequeliment animositat

anequeliment n. m. 1. inanition veire: inanicion anglofòn, òna adj. e n. (s. XX. . . ) anglofòne an-
2. défaillance glophone
anequelir v. tomber d’inanition anglonormand, anda adj. (s. XIX. . . )
anequelit (èsser -) loc. mourir de faim anglò-normand, anda anglo-normand, ande
anestesia n. f. (s. XVIII. . . ) anesthésie anglosaxon, ona (/anglo-saxon, ona) adj. (s.
anestesiant, anta adj. e n. m. (s. XIX. . . ) XVIII. . . ) anglò-saxon, ona anglo-saxon, one
anesthésiant, ante angoissa n. f. (s. XII.) 1. angoisse - cit.: Après dètz
anestesiar v. (s. XIX. . . ) anesthésier jorns d’angoissa a non saber se l’òme qu’aviá escotelat
anestesic, ica adj. e n. m. (s. XIX. . . ) anesthésique anava morir, a paur d’arribar tard (Robèrt Lafont, Tua
anestesista n. (s. XIX. . . ) anesthésiste culpa, 1974) 2. gorge étroite en montagne
anet n. m. (s. XIII.) aneth angoissar v. (s. XII.) angoisser
aneurisma n. m. (s. XV. . . ) anevrisme anévrisme angoissós, osa (pl. angoissoses, osas) adj. (s. XII.)
anfractuositat n. f. (s. XVI. . . ) anfractuosité angoissant, ante
àngel n. m. (s. XII.) angèl ange anguila n. f. (s. XIII.) anguille
àngel (far coma un -) loc. faire parfaitement anguila (sarrar l’ -) loc. saisir la chance avant
àngel bufarèl n. m. ange "bouffarel", qui souf- qu’elle ne s’échappe
fle dans la trompette (crèche) anguila, l’anguila li escapa (qui tròp sarra l’ -)
àngel negre n. m. ange des ténèbres expr. qui trop embrasse mal étreint
àngel per manlevar, diable per tornar expr. il anguilat, ada adj. pareil à une anguille
est plus facile d’emprunter que de rendre angular, ara adj. (s. XIV.) angulaire
angelic, ica adj. (s. XVI.) angélique angulós, osa (pl. anguloses, osas) adj. (s. XIV.)
angelica n. f. (s. XVI. . . ) angélique (plante) anguleux, euse
angelisme n. m. (s. XX.) angélisme angulositat n. f. (s. XIV : « anglozitat ».) angulosité
angelon n. m. angelot anhèl negre (a l’ -) loc. 1. il est devenu riche on
àngels (rire amb los -) loc. rire aux anges ne sait comment 2. l’origine de sa fortune n’est
àngels (veire los -) loc. voir trente-six chan- pas claire
delles anhèl, al diable torna la pèl (del diable ven l’ -)
Angèlus n. m. (s.XVII. . . ) angelús angélus - cit.: expr. bien mal acquis ne profite jamais
Los qu’an pas ausit tindar Nadalet dins lor enfança anhèl, èla (anhèth, èra; anhèu, èla; anheu, ela)
pòdon pas se far una idèa de tot lo gaug que la vida lor n. (lat. agnelus) agneau, agnelle
a panat. Lo nòstre campanièr, qu’alara èra pas vièlh, anhelar v. mettre bas (brebis)
ni pigre, lo nos sonava, uèit jorns avant Nadal, cada anhelatge n. agnelage
ser aprèp l’Angèlus, durant una ora (Loïsa Paulin, Lo anhelièr, ièra n. berger des agneaux
vièlh libre d’images, 1940) anhelum n. m. les agneaux
angevin, ina adj. angevin, ine anidride n. m. (s. XIX. . . ) anidrid anhydride
angina n. f. (s. XVI. . . ) angine anientament n. m. anéantissement
angiòma n. m. (s. XIX. . . ) angiome anientar v. (s. XIV.) anéantir
anglada n. f. (s. XIV.) surface d’un triangle (ter- animacion n. f. (s. XIV. . . ) animation
rain. . . ) veire: angle animal (animau) n. m. (s. XIV., lat. animal) animal
Anglatèrra n. f. Angleterre - cit.: . . . qui s’aperèc animal domèrgue n. m. animal domestique
despuish com enquera Anglatèrra (Pèir de Garròs, animal maquina n. m. animal machine (phil.)
Poesias, 1567) animal politic n. m. animal politique (phil.)
angle n. m. (s. XII.) angle veire: anglada animalariá n. f. (s.XX.) animalerie (boutique)
anglés, esa (pl. angleses, esas) adj. anglais animalièr, ièra adj. (s. XVIII. . . ) animalier
anglican, ana adj. e n. (s. XVI. . . ) anglican, ana animalitat n. f. (s. XII. . . ) animalité
anglicanisme n. m. (s. XIX. . . ) anglicanisme animar v. (s. XIV.) animer - cit.: Al contrari de çò
anglicisme n. m. (s. XVIII. . . ) anglicisme que se pòt creire, èra subretot a l’intrada de l’ivèrn
anglicizar v. (s. XVIII. . . ) angliciser que las carrièras, per ieu, s’animavan (Loïsa Paulin,
angloamerican, ana adj. (s. XX. . . ) anglo- Lo vièlh libre d’images, 1940)
américain, aine animat, ada adj. animé, ée - cit.: Baisatz las mans
angloarabi, àbia adj. (s. XIX. . . ) angloarab anglo- de son hilh tant amat, / que contra vos no’u vejatz
arabe animat, / perquedegun son camin non falhisca / e non
anglofil, ila adj. e n. (s. XIX. . . ) anglophile perisca (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565)
anglofilia n. f. (s. XIX. . . ) anglophilie animator, tritz (pl. animators, trises) n. (s.
anglofòbe, òba adj. e n. (s. XIX. . . ) anglofòb an- XIX. . . ) animador; animaire animateur
glophobe animisme n. m. (s. XVIII. . . ) animisme
anglofobia n. f. (s. XIX. . . ) anglofòbia anglopho- animista adj. e n. (s. XVIII. . . ) animiste
bie animositat n. f. (s. XIV.) animosité

43
anipotetic, ica anormal, ala

anipotetic, ica adj. (s. XX., an + ipotetic) aïpotetic, annexionista adj. e n. (s. XVIII. . . ) anexionista an-
a-ipotetic anhypothétique nexionniste
anirà plan loc. ça ira anniilacion n. f. (s. XV. . . ) aniilacion annihila-
anís (pl. anises) n. m. (s. XIII. . . ) anis tion veire: anequeliment
anisar v. aniser (anis) anniilar v. (s. XV. . . ) aniilar annihiler veire:
anisar v. 1. nicher 2. faire son nid anequelir
aniseta n. f. (s. XVIII. . . ) anisette anniversari n. m. (s. XII., lat. anniversarius)
anistoric, ica adj. (s. XX., an + istoric) aïstoric, aniversari anniversaire - cit.: Festas organizadas
a-istoric anhistorique pel quatren anniversari de la fondacion del Bornat -
anma n. f. (s. XI.) âme veire: arma - cit.: Los uèlhs src.: Honnorat, 1846: "anniversari"; Mistral, 1878
que son lo miralh de l’anma, devon èsser tranquilles : "anniversàri"
e abaissats dins una veusa (J. L. Fornèrs, Sermon annonci n. m. (s. XV. . . ) anóncia annonce (n. f.)
presicat a Santa-Ceselha, 1785) ; Josèp Ros es pas Annonciacion n. pr. (s. XIII.) Anonciacion An-
solament lo grand trobaire de la Chançon lemosina, nonciation - cit.: De la Annunciatio de Nostra Dona
lo reviudador qu’a [incarnat] l’anma de son terraire: sancta Maria. La festa de Nostra Dona Casta es dicha
es lo precursor de la vertadièra Renaissença occitana en aquesta manieyra quar ela sola casta e pura con-
(Antonin Perbòsc, 1905) ceup lo sieu benesecte car filh aytal dia1, per virtut
anma ! (per aquesta -) exclam. par mon âme ! del Sanh Spirit; es dicha Annunciatio quar li fonc
anma creada (non i aver -) n’y avoir pas âme annunciada la conceptio del Filh de Dieu aquel dia per
qui vive sanh Gabriel, loqual annunciamen fonc fach en aque-
sta manieyra (Jacme de Voragina, Legenda daurada, s.
anma de (aver dins l’ -) loc. être décidé / résolu
XIII)
à
annonciar v. (s. XIII : « annunciar ») anonçar an-
anma de (non me basta l’ -) loc. je n’ai pas le
noncer - cit.: De la Annunciatio de Nostra Dona
courage de
sancta Maria. La festa de Nostra Dona Casta es dicha
anma entraversada dins lo còrs (aver l’ -) avoir
en aquesta manieyra quar ela sola casta e pura con-
l’âme chevillée au corps
ceup lo sieu benesecte car filh aytal dia1, per virtut
anma lassa (anar a l’ -) loc. marcher en traînant
del Sanh Spirit; es dicha Annunciatio quar li fonc
les pieds
annunciada la conceptio del Filh de Dieu aquel dia per
anma portant dòl loc. âme errante sanh Gabriel, loqual annunciamen fonc fach en aque-
anma viva (non i a / i a pas -) loc. 1. il n’y a âme sta manieyra (Jacme de Voragina, Legenda daurada, s.
qui vive 2. il n’y a pas un chat XIII) - src.: Honnorat, 1846: "annonciar"
annada n. f. année annonciar mal loc. être de mauvais augure
annada a sa sason e tot esperit sa rason (tota -) annonciator, tritz (pl. annonciators, trises) adj.
expr. il faut écouter les raisons de chacun e n. (s. XVI. . . ) anonciador; anonciaire annoncia-
annada que cor (l’ -) expr. l’année qui court teur, trice
annadas pòdon rajar (las -) expr. les années annoncis (cridar los -) loc. publier les bans
peuvent s’écouler annoncis (tirar los -) loc. publier les bans
annadièr, ièra adj. annuel, elle veire: annal annualament adv. (s. XIII : « annualmens ») an-
annadit, ida adj. âgé, ée; chargé, e d’ans veire: nuellement
temps annuari n. m. (s. XVIII. . . ) annuaire
annal, ala adj. (s. XII.) annuel, elle veire: anal, annuitat n. f. (s. XIV. . . ) anuitat annuité
annadièr anobliment n. m. (s. XV. . . ) anoblissement
annalista n. (s. XVI. . . ) annaliste (rédacteur anoblir v. (s. XV.) anoblir
d’annales) anòde n. (s. XIX. . . ) anode
annals n. f. plur. (s. XV. . . ) annales veire: anal anodin, ina adj. (s. XVI. . . ) anodin, ine
annat, ada n. (s. XIII.) 1. aîné veire: ainat 2. âgé, anodizar v. (s. XX. . . ) anodiser
ée anomalia n. f. (s. XVI. . . ) anomalie
annexar v. (s. XIII. . . ) anexar annexer - src.: Hon- anomia n. f. anomie (soc.)
norat, 1846 : "annexa" anomic, a adj. anomique (soc.)
annèxe n. m. (s. XIII. . . ) anèxa annexe - src.: Hon- anonimament adv. (s. XVIII. . . ) anonymement
norat, 1846 : "annexe" anonimat n. m. (s. XIX. . . ) anonymat
annèxe, èxa adj. e n. f. (s. XIV.) anèxe annexe - anonime, ima adj. e n. (s. XVI. . . ) anonim
src.: Honnorat, 1846 : "annexe" anonyme - src.: Mistral, 1878 : "anounime"
annexion n. f. (s. XIV : « annexio ») anexion an- anorac n. m. (s. XX. . . ) anorak
nexion - src.: Honnorat, 1846 : "annexio" anorexia n. f. (s. XVI. . . ) anorexie
annexionisme n. m. (s. XIX. . . ) anexionisme an- anorexic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) anorexique
nexionnisme anormal, ala adj. (s. XIV.) anormal, ale

44
anormalament anticoagulant

anormalament adv. (s. XIX. . . ) anormalement antenna n. f. (s. XIII / XX.) antenne (radio. . . )
anormalitat n. f. (s. XX. . . ) anormalité veire: bana
anotacion n. f. (s. XI : « annotation ».) annotation antepenultime, ima adj. (s. XVI. . . ) antepenultim
anotar v. (s. XVI. . . , lat. adnotare) annotar annoter antépénultième - cit.: Jos l’influéncia d’aquela lei
anotator, tritz (pl. anotators, trises) n. (s. XVI. . . ) generala, los ancians proparoxitòns (mots accentuats
anotador; anotaire annotateur, trice sus l’antepenultima sillaba) de l’anciana lenga [...] an
anquet n. m. (s. XVI.) hameçon veire: am desplaçat l’accent per se cambiar en paroxitòns (Loís
anqueta n. f. petite hanche veire: anca Alibèrt, Gramatica, 1935)
anqueta (n’aver son -) loc. en avoir plein le dos antepifòra n. f. (s. XIV. . . ) antépiphore veire: an-
anquilosar v. (s. XVIII. . . ) anquilozar ankyloser tipofòra
anquilòsi n. f. (s. XVI. . . ) ankylose anteposicion n. f. (s. XIX..., lat. ante + posicion)
ans (aquestes -) loc. ces dernières années anteposition
ans (cargat d’ -) loc. très vieux anterior, ora adj. (s. XV. . . ) antérieur, eure
ans ? (quant avètz d’ -) loc. quel âge avez-vous anteriorament adv. (s. XVII. . . ) antérieurement
? anterioritat n. f. (s. XVI. . . ) antériorité
ans ? (quant me donariatz d’ -) loc. quel âge anti-rabic, ica adj. (s. XX.) antirabique (méd.)
me donneriez-vous ? anti-racisme n. m. (s. XX.) antiracisme
ans de dimenges (aver cent -) expr. être très anti-racista adj. e n. (s. XX.) antiraciste
vieux anti-raquitic, ica adj. e n. (s. XX.) antirachitique
ans de temps (tres -) loc. pendant trois ans anti-rauba n. m. (s. XX.) antivol
ans e quicòm (a cinquanta -) loc. il a plus de anti-religiós, osa adj. (s. XX.) antireligieux
cinquante ans anti-rovilh adj. e n. (s. XIX. . . ) antirouille
ans mai passa (quaranta -) loc. quarante ans et anti-ruga n. m. (s. XX.) antiride
plus anti-semita adj. e n. (s. XIX. . . ) antisémite
ans ne sabon mai que los libres (los -) expr. rien anti-semitic, ica adj. (s. XIX. . . ) antisémitique
ne vaut l’expérience anti-semitisme n. m. (s. XIX. . . ) antisémitisme
ans que non se nombran (despuèi d’ -) expr. de anti-septic adj. e n. m. (XVIII. . . ) antiseptique (n.
temps immémorial m.)
ans, serem totes bòrnis (d’aicí cent -) expr. il anti-serum n. m. (s. XX.) antisérum
faut faire la part des choses anti-sismic, ica adj. (s. XX.) antisismique
ansa n. f. anse anti-social, ala adj. (s. XVIII. . . ) antisocial, ale
ànsia n. f. (s. XII...) socit souci (chagrin) veire: antiaerian, ana adj. (s. XX.) antiaerenc anti-
chauta, pensament, lagui, anxietat aérien, enne
ànsia (èsser en -) loc. éprouver de l’inquiétude antialcoolic, ica adj. (s. XX.) antialcoolique
ànsias (èsser dins las -) loc. éprouver de antialcoolisme n. m. (s. XX.) antialcoolisme
l’inquiétude antiarnas adj. e n. (s. XX.) antimites
ansiós, osa (pl. ansioses, osas) adj. (s. XII. . . ) antiatomic, ica adj. (s. XX.) antiatomique
socitós soucieux, euse (inquiet) veire: anxiós, antibiotic, ica adj. e n. m. (s. XX.) antibiotique
osa Antíbol n. pr. Antibes (ville)
ansiosament adv. (s. XII. . . ) soucieusement veire: antibolenc, enca adj. e n. habitant d’Antibes
anxiosament antibrug (pl. antibruges) adj. (s. XX.) antibruit
anta n. f. (s. XII., frc. : haunita) → vergonha honte antic (es -) loc. c’est suranné
antagonic, ica adj. (s. XIX. . . ) antagonique antic, ica adj. (s. XII.) antique
antagonisme n. m. (s. XVI. . . ) antagonisme anticament adv. (s. XIV.) antiquement
antagonista adj. e n. (s. XVI. . . ) antagoniste anticancerós, osa (pl. anticanceroses, osas) adj.
antalgic, ica adj. e n. m. (s. XIX. . . ) antalgique (s. XX.) anticancéreux, euse
antan adv. (s. XII.) 1. l’an passé 2. autrefois anticari, ària n. (s. XVIII. . . ) antiquaire
antan (passat -) loc. il y a deux ans anticarri n. m. (s. XX.) antichar
antarctic, ica adj. (s. XIV.) antarctique anticiclon n. m. (s. XX.) anticiclòn anticyclone
antecambra n. f. (s. XVI. . . ) antichambre anticiclonic, ica adj. (s. XX.) anticyclonique
antecambra (far -) loc. faire antichambre anticipacion n. f. (s. XIV.) anticipation
antecedent n. m. (s. XIV.) antécédent anticipar v. (s. XIV.) anticiper
antecedents penals n. m. plur. casier judiciaire anticipator, tritz (pl. anticipators, trises) adj. e
antecessor, ora n. (s. XIV. . . ) antécesseur, eure n. (s. XX.) anticipador; anticipaire anticipateur,
antedata n. f. (s. XV. . . ) antidata antidate trice
antedatar v. (s. XV. . . ) antidatar antidater anticlerical, ala adj. e n. (s. XX.) anticlérical, ale
antediluvian, ana adj. (s. XVIII. . . ) antideluvian anticlericalisme n. m. (s. XX.) anticléricalisme
antédiluvien, enne anticoagulant adj. e n. m. (s. XX.) anticoagulant

45
anticolonialisme antropologia

anticolonialisme n. m. (s. XX.) anticolonialisme antimòni n. m. (s. XIII. . . ) antimoine


anticolonialista adj. (s. XX.) anticolonialiste antineuralgic, ica adj. e n. m. (s. XIX. . . )
anticonformisme n. m. (s. XX.) anticon- antinevralgic antinévralgique
formisme antinomia n. f. antinomie (phil.)
anticonformista adj. e n. (s. XX.) anticonformiste antinomia n. f. (s. XVI. . . ) antinomie
anticonstitucional, ala adj. (s. XVIII. . . ) anticon- antinomic, ica adj. antinomique (phil.)
stitutionnel, elle antinuclear, ara adj. (s. XX.) antinucléaire
anticonstitucionalament adv. (s. XX.) anticonsti- antioccitanisme n. m. (s. XX.) anti-occitanisme
tutionnellement antioccitanista adj. e n. (s. XX.) anti-occitaniste
anticorrosiu, iva adj. e n. m. (s. XX.) anticorro- antioxidant, anta adj. e n. m. (s. XX.) antioxy-
sive, ive dant, ante
anticòrs (pl. anticòrses) n. m. (s. XX.) anticorps antipapa n. m. (s. XIV.) antipape
anticrist n. m. sing. (s. XII. . . ) antecrist antéchrist antiparasit, ita adj. e n. (s. XX.) antiparasite
antidemocratic, ica adj. (s. XVIII. . . ) an- antiparlamentari, ària adj. (s. XIX. . . ) antipar-
tidémocratique lementaire
antidepressiu, iva adj. e n. m. (s. XX.) antidé- antiparlamentarisme n. m. (s. XX.) antipar-
presseur lementarisme
antidolor n. m. (s. XX.) antidouleur antipatia n. f. (s. XVI. . . ) antipathie
antidòt n. m. (s. XVIII. . . ) antidòta antidote antipatic, ica adj. (s. XVI. . . ) antipathique
antieròi n. m. (s. XX.) anti-héros antipòde n. m. (s. XIV.) antipode
antieuropèu, èa adj. (s. XX.) antieuropenc anti- antipofòra n. f. (s. XIV.) antipophore veire: an-
européen tepifòra
antifa n. f. (del francés) prétantaine antipollucion adj. (s. XX.) antipollution
antifa (batre -) loc. 1. courir le monde 2. courir antipsiquiatria n. f. antipsychiatrie (psy.)
la prétantaine antiquitat n. f. (s. XIII.) antiquité - cit.: Les dieus
antifa (batre l’ -) loc. courir le monde de l’Antiquitat i van per aquí (Pèire Godelin, s. XVII).
antifa (rodar -) loc. 1. courir le monde 2. courir
Antiquitat (Auta -) n. f. Haute Antiquité
la prétantaine
Antistènes n. pr. Antisthène m.
antifascisme n. m. (s. XX.) antifaissisme antifas-
antistròfa n. f. (s. XVI. . . ) antistrophe
cisme
antiterrorista adj. (s. XVIII. . . ) antiterroriste
antifascista adj. e n. (s. XX.) antifaissista antifas-
antitèsi n. f. (s. XIV.) antithèse
ciste
antitetic, ica adj. (s. XVII. . . ) antithétique
antifòna n. f. (s. XIII.) antienne
antitoxic, ica adj. (s. XIX. . . ) antitoxique
antifonari n. m. (s. XV.) antiphonaire
antifrasi n. f. (s. XIV.) antifrasa antiphrase antitrust (lei -) n. f. loi anti-trust
antifrastic, ica adj. (s. XX.) antiphrastique antitrust (pl. antitrustes) adj. (s.XX.) antitrust
antigang n. m. (s. XX.) antigang antituberculós, osa (pl. antituberculoses, osas)
antiimperialista n. (s. XX.) anti-impérialiste adj. (s. XX.) antituberculeux, euse
antiinflammatòri, òria adj. e n. m. (s. XX.) antiünionista n. (s. XX.) antiunioniste
antiinflamatòri anti-inflammatoire antiviral, ala adj. e n. (s. XX.) antiviral, ale
antilhés, esa (pl. antilheses, esas) adj. (s. XX.) antivírus n. m. (s. XX.) antivirus
antillais, aise antologia n. f. (s. XVI. . . ) anthologie
Antiliban n. pr. Anti-Liban (montagne du Antòni n. pr. Antoine m
Liban) - cit.: Jo hi subjèca a mi la grana Babilònia, antonime n. m. (s. XIX. . . ) antonim antonyme
/ lo mont Antiliban e l’Aràbia tustè (Pèir de Garròs, antonimia n. f. (s. XX.) antonymie
Lissandre, 1567) antonomasia n. f. (s. XIV.) antonomase
antilogia n. f. (s. XX.) antilogie antracita n. f. (s. XVIII. . . ) anthracite
antilogic, ica adj. (s. XX.) antilogique antrax (pl. antraxes) n. m. (s. XIV. . . ) anthrax
antilòp n. m. (s. XX.) antilòpe antilope antre n. m. (s. XIV.) 1. antre 2. lieu obscur
antimagnetic, ica adj. (s. XX.) antimagnétique antropocentric, ica adj. (s. XIX. . . ) anthropocen-
antimatèria n. f. (s. XX.) antimatière trique
antimilitarisme n. m. (s. XX.) antimilitarisme antropocentrisme n. m. (s. XX.) anthropocen-
antimilitarista n. (s. XX.) antimilitariste trisme
antimissil, ila adj. e n. m. (s. XX.) antimissile antropofagia n. (s. XVII. . . ) anthropophagie
antimonarquic, ica adj. (s. XVIII. . . ) antimonar- antropofague, aga n. (s. XIII. . . ) anthropophage
chique antropoïde, ida adj. e n. (s. XIX. . . ) antropoïd an-
antimonarquisme n. m. (s. XVIII. . . ) antimonar- thropoïde
chisme antropologia n. f. (s. XVI. . . ) anthropologie

46
antropologic, ica aparitor, tritz (pl. aparitors, trises)

antropologic, ica adj. (s. XVIII. . . ) anthro- aparar (s’) v. 1. veiller au grain 2. se protéger
pologique 3. se défendre. . .
antropologista n. (s. XIX. . . ) anthropologiste aparar a las moscas (s’ -) loc. se protéger des
antropològue, òga n. (s. XIX. . . ) anthropologue mouches
antropometria n. f. (s. XIX. . . ) anthropométrie aparar al vent (s’ -) loc. se protéger du vent
antropomòrfe, òrfa n. (s. XIX. . . ) antropomòrf aparar ben loc. tenir chaud (vêtement)
anthropomorphe aparar de (s’ -) n. alléguer de - cit.: s’aparar de sa
antropomorfic, ica adj. (s. XIX. . . ) anthropomor- manca d’experiéncia
phique aparar de sa noblesa (s’ -) loc. se targuer de sa
antropomorfisme n. m. (s. XVIII...) anthropomor- noblesse
phisme aparar del prètz (s’ -) loc. tenir les prix
antroponime n. m. (s. XIX. . . ) antroponim an- aparar lo vent loc. protéger du vent
throponyme aparat n. m. (s. XIII. . . ) apparat veire: aparrat
antroponimia n. f. (s. XIX. . . ) anthroponymie aparaular v. apprendre à parler à un oiseau. . .
antropopitèc n. m. (s. XIX. . . ) anthropopithèque (sens actiu) veire: emparaulat, ada (sens passiu)
anuèit (anuèch, anuech) adv. (s. XVI., lat. ad + aparéisser v. (s. XIII.) apparaître - cit.: Aquel
noctem) 1. ce soir 2. cette nuit parlar de ton Lauragués qu’aviás espurgat, revisco-
anular n. m. (s. XIV.) annulaire (doigt) veire: me- lat en l’enaurant a la dignitat de lenga, apareissiá,
janet non pas solament als pacans lauragueses, mas en-
anullable, abla adj. (s. XIX. . . ) anulable annula- cara a la [màger] part dels felibres lengadocians, coma
ble tròp sabent per lo pòble (Antonin Perbòsc, Discors de
anullacion n. f. (s. XIV.) anulacion annulation Castèlnòu d’Arri, 1927)
anullar v. (s. XIV., lat. "adnullare") annular an- aparelh n. m. (s. XIII.) appareil
nuler aparelh de fòtos n. m. appareil à photos
anuria n. f. (s. XIX. . . ) anurie aparelhada n. f. appareillade
anus (pl. anuses) n. m. (s. XIV. . . ) anús anus aparelhaire, aira n. appareilleur, euse
anvant n. m. (s. XII. . . ) auvent aparelhament n. m. (s. XIII.) action d’appareiller
anxietat n. f. (s. XIV.) ansietat anxiété veire: ànsia aparelhar v. (s. XII.) 1. appareiller 2. accoupler,
former une paire 3. s’associer, se joindre à - cit.:
anxiogèn, èna adj. (s. XX.) ansiogèn anxiogène Se cal dançar, dancem; se cal beure, begam; a tot çò
anxiolitic adj. e n. (s. XX.) ansiolitic anxiolytique que l’òm vòl ela es aparelhada (Francés de Corteta,
anxiós, osa (pl. anxioses, osas) adj. (s. XX.) anx- Ramonet, s. XVII)
ieux, euse veire: ansiós, osa aparelhatge n. m. (s. XVIII. . . ) appareillage
anxiosament adv. (s. XX. . . ) ansiosament anx- aparença n. f. (de parer / paréisser) → aparéncia
ieusement veire: ansiosament apparence
aòrta n. f. (s. XVI. . . ) aorte aparéncia n. f. (s. XIV., lat. apparentia) → aparéncia
apache adj. e n. (s. XIX. . . ) apache apparence veire: aparença
apagelar v. empiler du bois aparéncia (de bèla -) loc. de belle apparence
apaïsanir v. 1. jouer au paysan 2. devenir aparent, enta adj. (s. XIV. . . ) apparent, ente
paysan aparentament n. m. (s. XVI. . . ) apparentement
apalhar v. 1. garnir de paille 2. faire une litière aparentar v. (s. XIV. . . ) apparenter - cit.: Se veirà
apanar v. 1. pourvoir de pain 2. doter une je- pro que l’autor dels novèls Fablèls n’a gardat dels
une fille vièlhs que çò que [li] a agradat, mai que mai çò que
apanatge n. m. (s. XIII. . . ) 1. fait de fournir du los aparenta a de contes [populars] occitans, en i apon-
pain 2. apanage dent un brave pauc de çò que s’es tròp avalit de las
apanochar v. tripoter salement literaturas, mas qu’es demorat plan vivent dins nòs-
apapaissonar v. nourrir un bébé de bouillie - tra lenga e dins nòstras tradicions (Antonin Perbòsc,
cit.: Se cantas bravament, se danças per compàs, / Fablèls calhòls, 1936)
compaire Tòcasòm, non m’en estoni pas; / car una lev- apariada n. f. pariade
ador, que t’apapaissonava, / ditz que quand tu naissiás apariar v. apparier
ta maire te sonava (Pèire Godelin, Segonda floreta, s. apariar amb (s’) loc. se comparer à
XVII) apariar dos mots (non sap -) loc. il n’est pas
apara sa pluma (e mai l’aucèl es brave en mai -) capable de dire deux mots
expr. il faut tenir son rang aparicion n. f. (s. XIV., lat. ecles. apparitio) appari-
aparaire, aira n. 1. protecteur, trice tion (relig.) veire: apareguda - src.: Levy, 1909:
2. défenseur, euse aparicion
aparar v. défendre, protéger, soutenir (sens ac- aparitor, tritz (pl. aparitors, trises) n. (s. XIV. . . )
tiu) veire: emparat, ada (sens passiu) aparidor appariteur, trice

47
aparrat api frisat

aparrat n. m. → passerat moineau apelar Baptista (se far -) loc. se faire vertement
aparroquiar v. gagner en clientèle veire: réprimander
provesir, parròquia apelar en duèl loc. provoquer en duel
aparroquiat, ada adj. achalandé, ée (sens clas- apellacion n. f. (s. XV.) apelacion appellation
sique : qui a beaucoup de clients) veire: provesit veire: apèlament
apellatòri, òria adj. (av. s. XV.) apelatòri appella-
apartament n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) apparte- toire
ment apendici n. m. (s. XIII. . . ) apendix appendice
apartar v. mettre à part (terre, ouvrage. . . )
apartat n. m. alineà alinéa apendici n. m. (s. XVI. . . ) appendice (m.)
apartesir v. faire des parts veire: despartir (anatomie)
apartheid n. m. apartheid apendiciti n. f. (s. XIX. . . ) appendicite
apasimar v. apaiser Apennin n. m. Apennin - cit.: L’Apennin, damb
apasimat (lo vent s’es -) le vent s’est calmé ahan e pena traversèi ((Pèir de Garròs, Poesias, 1567)
apasiment n. m. apaisement apensamentir v. rendre pensif
apasturar v. donner la nourriture aux animaux apensamentit, ida adj. qui est dans ses pensées
apercebre v. apercevoir
apatia n. f. (s. XIV. . . ) apathie
apercebre (s’) v. pron. s’apercevoir veire: se
apatic, ica adj. (s. XVII. . . ) apathique
mainar
apatrassada n. f. fait de s’étendre de son long
apercebut n. m. aperçu
(chute)
aperitiu n. m. (s. XIX. . . ) apéritif
apatrassar (s’) v. pron. s’étendre de tout son
aperitiu, iva adj. (s. XIV.) apéritif
long (tomber)
apèrt, èrta adj. (s. XIII.) 1. ouvert 2. intelligent
apatrida adj. e n. (s. XX.) apatrid apatride
apertenença n. f. (s. XII : « apertenensa ».)
apauriment n. m. appauvrissement
apertenéncia appartenance
apaurir v. appauvrir - cit.: D’un costat, lo pòble aperténer v. (s. XII., Lat. appertinere) apertenir ap-
laissa s’apaurir son lengatge en restrenhent lo vocab- partenir
ulari als sols besonhs locals ; de l’autre, aprèp aquel apesantiment n. m. alourdissement
apauriment dont patís a un moment donat, lo pòble
apesantir v. alourdir, appesantir veire: lordejar
augmenta lo vocabulari en manlevant de novèls mots
apesantor n. f. (s. XX., del francés) apesanteur
a la lenga oficiala (Antonin Perbòsc, Fòc nòu, 1904)
veire: gravitat
apausar v. 1. apposer (poser 2. en apposition apetís (pl. apetisses) n. m. appétit
à)
apetís (reviudar l’) loc. aiguiser l’appétit veire:
apautar (s’) v. 1. tomber sur les mains - cit.: atalentar
S’apauta davant l’aparelh sens préner los escotadors e apetís val mai que la lèbre (l’ -) expr. quand on
escota (Pèire Miremont, L’espion, 1952) 2. se mettre a faim on ne chipote pas
à quatre pattes apetissadís (pl. apetissadisses) n. m. hors-
apautons (d’ -) loc. à quatre pattes d’œuvre (repas)
apax (pl. apaxes) n. m. (s. XX.) hapax apetissar v. mettre en appétit veire: atalentar
apcha n. f. acha hache veire: àpia, pigassa, pi- apetissat, ada adj. mis en appétit
gasson, destral apetissent, enta adj. appétissant, ante
apcha-marra n. f. hache à tête de fer veire: apetitar v. rendre petit veire: apichonir
apcha, apchòt apèu n. m. endroit où l’on a pied
apchòt n. hachette des résiniers veire: apcha, apèu (aver -) loc. avoir pied dans l’eau
àpia, pigassa, pigasson, destral apèu (far -) loc. avoir pied dans l’eau
apecar a continuar (s’ -) loc. avoir de la peine à apevar v. avoir pied dans l’eau
veire: pecar apevat dins aquel saber (aver -) expr. connaître
apèl n. m. (s. XII.) appel veire: crida, apelada à fond le sujet
apelada n. f. (s. XII. . . ) cri d’appel veire: crida, apèx n. m. (s. XVIII. . . ) apex (scien.)
apèl api n. m. (s. XIII., lat. apium) céleri - cit.: I a que la
apelaire, aira n. (s. XIII.) qui appelle man de la mèstra per adobar aquela salsa amb porrats,
apelam (qu’ -) loc. comme nous disons (fam.) clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e laurièr, sal e
apèlament n. f. action d’appeler veire: apella- pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es mesclat amb
cion la sang e remena que remenaràs, tasta que tastaràs
apelant, anta adj. e n. (s. XIII.) qui appelle d’un (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
jugement api (grelh d’ -) n. m. cœur de cèleri
apelar v. (s. XII.) appeler veire: rampelar, cridar, api (troncha d’ -) loc. sale gueule (triv.)
sonar api frisat n. m. cèleri crépu

48
api raba apostís (pl. apostisses)

api raba n. m. cèleri rave apogèu n. m. (s. XVI. . . ) apogée


àpia n. f. hache veire: apcha, pigassa, pigasson, apoiridir v. 1. faire pourrir 2. gâter un enfant
apchòt apolidir v. rendre joli
apical, ala adj. (s. XIX. . . ) apical, ale apolitic, ica adj. (s. XX.) apolitique
apichonir v. rendre petit veire: apetitar apollinian, ana adj. (s. XIX. . . ) apollinien, ne
apicòla adj. (s. XIX. . . ) apicole (phil.)
apicultor, tritz n. (s. XX. . . ) apiculteur, trice veire: apologetic, ica adj. (s. XX.) apologétique
abelhaire apologia n. f. (s. XV. . . ) apologie
apicultura n. f. (s. XX. . . ) apiculture
apologista n. (s. XVII. . . ) apologiste
apièja n. f. appui
apològue n. m. (s. XV. . . ) apològ apologue - src.:
apiejador n. m. endroit où l’on s’appuie
Mistral, 1878: "apoulogue"
apiejar v. 1. appuyer 2. étayer
aponcha gredon n. m. taille-crayon
apietosir v. apitoyer v. tr. (inspirer la pitié)
apigrir v. rendre paresseux aponchament n. m. action de rendre pointu
veire: apuntament
apilar v. acapialar mettre en tas veire: empilar
apitançar v. donner à manger aponchar v. rendre pointu
apitarrar v. (s. XVI.) empiffrer aponchar de joncs amb una massa expr. faire
aplacada (rauba -) n. f. robe plissée un travail inutile
aplanadoira n. f. (s. XX.) 1. aplanisseuse (routes) aponchar la boca loc. faire la petite bouche
2. scraper apondeson n. f. action d’ajouter (action de met-
aplanament n. m. 1. aplanissement 2. aplatisse- tre en plus)
ment apondi n. m. ajout (en plus) veire: ajuston
aplanar v. 1. aplanir 2. aplatir 3. arriver en apondre v. ajouter (mettre en plus) veire: ajus-
plaine tar - cit.: Se veirà pro que l’autor dels novèls Fablèls
aplantar (s’) v. 1. s’arrêter net veire: s’aturar n’a gardat dels vièlhs que çò que [li] a agradat, mai que
2. jeter l’ancre mai çò que los aparenta a de contes [populars] occitans,
aplat n. m. aplat en i apondent un brave pauc de çò que s’es tròp avalit
aplatir v. (s. XII.) aplatir de las literaturas, mas qu’es demorat plan vivent dins
aplaudiment n. m. applaudissement nòstra lenga e dins nòstras tradicions (Antonin Per-
aplaudir v. (s. XIV. . . ) applaudir bòsc, Fablèls calhòls, 1936); A l’ora de l’a Dieu siatz,
aplecadura n. f. plissure lo guerrejaire de Verdun se quilhèt per una declara-
aplecar v. plisser cion solemna : "Vos caldrà venir a P...(...). Apondèt
aplechar v. façonner, réparer les outils agri- aladonc en confidéncia : "Nos emmoninarem". Avètz
coles veire: espleitar / esplechar plan legit e comprés : " prendrem la monina ensems"
apleit n. m. (s. XIII.) outil agricole veire: espleit / o, s volètz, "nos bandarem". Sabi pas se m’engani:
esplech ai vist dins aquela promessa meravilhosa una pròva
aplenpunhar v. (occ. a + plen + punhar) d’amistat (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979
aplanponhar empoigner (intensif de « empun- apontelar v. 1. étager 2. prendre appui sur
har ») apontelar (se i -) loc. s’y mettre
aplicable, abla adj. (s. XIII. . . ) aplicador applica- apoplectic, ica adj. (s. XIV. . . ) apoplectique
ble apoplexia n. f. (s. XIV.) apoplexie
aplicacion n. f. (s. XIV.) application apoponir v. dorloter
aplicar v. (s. XIII.) appliquer apoponit (l’an tròp -) loc. il a été trop gâté
aplicator, tritz (pl. aplicators, trises) adj. e n. apoponit, ida adj. dorloté, ée
aplicador applicateur, trice aporia n. f. aporie (phil.)
aplomb n. m. (s. XIII. . . ) aplomb apòrt n. m. (s. XII. . . ) apport
apnèa n. f. (s. XVI. . . ) apnée
aportar v. (s. XII.) apporter
apocalipsi n. f. (s. XIV.) apocalypse
aposicion n. f. (s. XIV.) apposition
apocaliptic, ica adj. (s. XVI. . . ) apocalyptique
apostasia n. f. (s. XIII. . . ) apostasie
apocòpa n. f. (s. XIV. . . ) apocope
apocopar v. (s. XIV.) apocoper apostata adj. e n. (s. XIV.) apostat apostat
apocrife, ifa adj. (s. XIII. . . ) apocrif apocryphe apostatar v. (s. XIV.) apostasier
apoderament n. m. action de maîtriser, apostèma n. m. (s. XIV.) abcès
d’imposer son pouvoir apostemir v. (s. XIV. . . ) suppurer
apoderar v. (s. XII.) maîtriser, imposer son pou- apostilha n. f. (s. XVI. . . ) apostille
voir apostilhar v. (s. XVI. . . ) apostiller
apoftègma n. m. (s. XIX : « apòutèimo ».) apoph- apostís (pl. apostisses) n. m. (av. s. XV : « apos-
tegme titz ».) postiche

49
apòstol apropchaire, aira (/apropiaire, aira)

apòstol n. m. (s. XII.) apôtre - cit.: L’ofici dels sants après qu’es anat expr. après que siá après qu’il
apòstols, per plan còler lors fèstas e obtenir lor protec- est allé veire: alara qu’es anat
cion (Bertomieu Amilhan, Exercici de la fe, 1673) après qualqu’un (anar -) loc. suivre quelqu’un
apostolat n. m. (s. XIII. . . ) apostolat après un l’autre loc. l’un après l’autre
apostolic, ica adj. (s. XIII. . . ) apostolique après-disnada n. f. aprèp-disnada après-
apostolica (a la bona -) loc. à la bonne fran- déjeuner
quette après-disnar n. m. aprèp-disnar après-
apostròfa n. f. (s. XIV.) apostrophe (discours) déjeuner
apostrofar v. (s. XX. . . ) apostropher après-guèrra n. f. aprèp-guèrra après-guerre
apostròfe n. m. (s. XVI. . . ) apostròf apostrophe après-miègjorn n. m. aprèp-miègjorn après-
(signe graphique) midi
apoteòsi n. m. (s. XVI. . . ) apothéose après-sopada n. f. aprèp-sopada après-dîner
apoticari, ària n. (s. XIII. . . ) apoticaire; (m)
apoticairitz apothicaire - cit.: Car fòrt sovent après-sopar n. m. aprèp-sopar après-dîner (m)
cal anar córrer cercar los medecins e apoticaris que après-vèspras n. f. aprèp-vèspras après vêpres
pòrtan [clistèris] e [antimòni], coma qui va cercar un aprèst n. m. apprêt (étoffe. . . )
furet per tirar lo conilh d’una cròsa (Augièr Galhard, aprestaire, aira n. apprêteur, euse
s. XVI) aprestar v. (s. XII.) apprêter
apreciable, abla adj. (s. XV. . . ) appréciable aprestatge n. m. action d’apprêter
apreciacion n. f. (s. XIV. . . ) appréciation aprigondiment n. m. approfondissement
apreciar v. (s. XIV. . . ) apprécier aprigondir v. approfondir (sens actiu) veire:
apreciator, tritz (pl. apreciators, trises) adj. e n. emprigondit, ida (sens passiu)
(s. XVI. . . ) apreciador; apreciaire appréciateur, aprimadament n. m. amincissement (per-
trice sonne) veire: ateuniment
apreendre v. (s. XIV : « aprehendre ») appréhender aprimant, anta adj. amincissant, ante (per-
apreension n. f. (s. XIV. . . ) aprension appréhen- sonne)
sion aprimar v. amincir (personne) veire: ateunir
apreisonar v. (s. XII.) mettre en prison (sens ac- aprivadable, bla adj. qui peut être apprivoisé,
tif) veire: empreisonat, ada (sens passiu) ée
apreissar v. (s. XIV.) 1. s’empresser 2. presser aprivadaire, aira n. qui apprivoise
quelqu’un aprivadament n. m. apprivoisement
apreissat, ada adj. (s. XVI.) empressé, ée aprivadar v. (s. XII. . . ) apprivoiser veire: adomer-
apren ? (a qual s’ -) loc. à qui la faute ? gir
apren ? (en qual s’ -) loc. lequel en est la cause aprobacion n. f. (s. XIII. . . ) aprovacion approba-
apren ? (qui s’ -) loc. qui en est la cause ? tion - src.: Alibèrt, 1966: "aprobacion"
apren a tu (s’ -) expr. tu en es la cause aprobatiu, iva adj. (s. XIV : « aprobatiu ».)
aprendís, isa (pl. aprendises, isas) n. (s. XV.) ap- aprovatiu approbatif, ive - src.: Alibèrt, 1966:
prenti, ie veire: gafet, calandre "aprobatiu"
aprendisatge n. m. (s. XV.) apprentissage aprobativament adv. (s. XIX. . . ) aprovativament
apreneire, eira n. bon, nne élève approbativement
apreneire, eira (èsser -) loc. bien apprendre en aprobativitat n. m. (s. XIX. . . ) aprovativitat ap-
classe probativité
apréner v. (s. XII.) aprene apprendre aprobator, tritz (pl. aprobators, trises) adj. e n.
apréner (s’ -) v. être causé par (s. XVI. . . , lat. approbator) aprovaire; aprobaire ap-
aprenes ! (m’o -) loc. première nouvelle ! probateur veire: aprovaire - src.: Honnorat, 1846
aprèp prep. après (espace) veire: après (temps) : "approubatour"; Alibèrt (règla) : "aprobator,
aprèp-disnar (tres oras de l’ -) loc. quinze tritz"
heures aprofeitar v. (s. XIII.) mettre à profit
après prep. après (temps) veire: aprèp apropchable, abla adj. (s. XIV. . . , occ. "pròp")
après (a l’ -) loc. après lui / elle / eux. . . aprochable abordable
après (anar -) loc. aller sur ses brisées apropchada n. f. aprochada mouvement
après (córrer a l’ -) loc. corrir après d’approche
après (d’ -) loc. prep. d’aprèp d’après apropchada (/apropiada) n. f. (s. XIII. . . )
après (li èsser a l’ -) loc. être toujours après lui aprochada mouvement d’approche
après (li èsser totjorn a l’ -) expr. être toujours apropchador n. m. (s. XII.) aprochador soldat
derrière quelqu’un éclaireur
après qu’a parlat expr. après qu’aja après qu’il apropchaire, aira (/apropiaire, aira) n. (s. XII.)
a parlé veire: alara qu’a parlat aprochaire qui approche

50
apròpchament (/apròpiament) Aquilles

apròpchament (/apròpiament) n. m. (s. XIII. . . ) aquela d’ailà o aquesta d’aiçà loc. celle-là o
aprochament action d’approcher celle-ci
apropchant, anta (/apropiant, anta) adj. (s. XX.) aquela ora en davant (d’ -) loc. adv.
aprochant approchant, ante d’aquel’ora’ndavant 1. depuis ce temps là 2. à
apropchar (/apropiar) v. (s. XIII.) aprochar ap- partir de ce moment 3. dorénavant
procher veire: pròp aquela ora endavant loc. à partir de ce moment
apropchar (s’) v. s’aprochar s’approcher aquerir v. (s. XIV., lat. p. acquærere) 1. acquérir
apròpche n. m. (s. XIII.) apròchi approche (f) (acheter) 2. s’approprier (savoir...)
apropriacion n. f. (s. XIV : « apropriatio ».) appro- aquerreire, eira n. (s. XIV. . . ) acquéreur, euse
priation (acheteur)
apropriar v. (s. XIV : « apropriar ») approprier aquesament n. m. acquiescement
veire: pròpri aquesar v. (s. XIV. . . ) consentir, acquiescer
aprovable, abla adj. (s. XVI. . . , de "pròva") approu- aquesta ! (per -) loc. pour le coup !
vable aquesta (me bailèt -) expr. c’est ce qu’il ma dit
aprovaire, aira n. (de "pròva") celui qui ap- / raconté
prouve veire: aprobator aquesta se tenguèt per bon (ni per -) expr. cela
aprovar v. (s. XIII : « « aproar »., de "pròva") ap- ne lui a pas suffi
prouver veire: esprovar, reprovar, pròva aqueste brieu (en -) loc. en ce moment-là
aprovat, ada adj. (s. XIII. . . , de "pròva") approuvé, aqueste òme loc. cet homme-ci
ée aqueste, esta pron. e adj. dem. (s. XII : « aquest ».)
aprovesiment n. m. (s. XV. . . ) approvision- celui-ci, celle-ci veire: aquò
nement aquí adv. (s. XII.) 1. là veire: aquò, aqueste
aprovesir v. (av. s. XV.) approvisionner 2. voilà
aproximacion n. f. (s. XVIII. . . ) approximation aquí a (d’ -) loc. denquia jusque veire: fins a,
aproximatiu, iva adj. (s. XIX. . . ) approximatif, dusca
ive aquí ailà (d’ -) loc. d’ici-là
aproximativament adv. (s. XIX. . . ) approxima- aquí en davant (d’ -) loc. adv. d’aqui’ndavant
tivement dorénavant
apte, apta adj. (s. XIV.) apte aquí en fòra (d’ -) loc. adv. d’aqui’nfòra à partir
aptitud n. f. (s. XIV. . . , lat. b. aptitudo) aptesa d’aujourd’hui
aptitude veire: actitud aquí en rèire (d’ -) loc. par le passé
apuèi adv. ensuite veire: puèi, après, aprèp aquí enfòra (d’ -) loc. dès lors
apunt n. m. appoint (paiement) aquí enlà (d’ -) loc. adv. d’aqui’nlà 1. doréna-
apuntament n. m. (s. XVI.) appointement (paie) vant - cit.: Aquò que son nòstras aventuras, amai
veire: aponchament d’autres petits panatòris d’amor, que se le monde
apuntar v. appointer (payer) veire: aponchar les sabiá, bèla pausa a que nòstres estats serián a la
aqüacultor, tritz (pl. aqüacultors, trises) n. (s. pauleta, d’aquí enlà sauti l’aiguièra, tusti al vesin
XIX. . . ) aquaculteur, trice (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) 2. d’ici là
aqüacultura n. f. (s. XIX. . . ) aquaculture 3. en attendant
aqüaducte n. m. (s. XVI. . . ) aigaduc aqueduc aquí enrèire (d’ -) loc. adv. d’aqui’nrèire depuis
aqüafortista n. (s. XIX. . . ) aquafortiste veire: lors
aigafòrt aquí entre aquí (d’ -) loc. adv. d’aqui’ntr’aquí
aqüarèla n. f. (s. XVI. . . ) aquarelle de temps en temps
aqüarelar v. (s. XIX. . . ) aquareller aquí estant (d’ -) loc. d’aquí’stant 1. d’ici
aqüarelista n. (s. XIX. . . ) aquarelliste 2. depuis ici
aqüari n. m. (s. XIV.) verseau (signe) aquí fins aquí (d’ -) loc. à tout bout de champ
aqüarium n. m. (s. XIX. . . ) aquarium s. m aquí jai loc. ci-gît
aqüatic, ica adj. (s. XIV.) aquatique aquí ni aquò (ni -) loc. ni ceci, ni cela
aqueferar v. s’affairer (l’air de) aquí que (e -) loc. et voici que
aqueferat, ada adj. (de a + que + fèr (far) + ar) qui aquí que plòga (d’ -) loc. avant qu’il ne pleuve
se donne l’air affairé, ée aquí, a fait non a fait (es -) expr. il en est là,
aquel biais (d’ -) loc. s’il en est ainsi entre la vie et la mort
aquel, ela (pl. aqueles) pron. e adj. dem. celui-là aquí-aquí (d’ -) loc. de proche en proche
veire: ailà, ailò aquiescència n. f. (s. XVI...) acquiescement
aquela ! (d’ -) loc. ça alors ! aquiescir v. (s. XV. . . ) acquiescer
aquela causa me fisi (d’ -) loc. je compte là- aquilin, ina adj. (s. XIV.) aquilin
dessus Aquilles n. pr. Achille m

51
aquilon arabizacion

aquilon n. m. (s. XIII : « aquilo ».) aquilon (litt. aquós, osa (pl. aquoses, osas) adj. (s. XV. . . )
vent du nord) aqueux, euse veire: aigadós
aquinesia n. f. (s. XX.) akinésie méd. aquositat n. f. (s. XIV.) caractère de ce qui est
aquisicion n. f. (s. XIV.) acquisition (achat. . . ) aqueux
veire: crompa, aqueriment aquò’s (d’ -) n. m. un machin
aquisitiu, iva adj. (s. XIV.) acquisitif, ive ara adv. (s. XII.) maintenant, à présent veire:
aquisitivitat n. f. (s. XIX. . . ) acquisitivité adara, adesara - cit.: Mès aquò siá pro dit per ara, /
aquissar v. haler un chien (chasse) que le cèl son màntol prepara, / contrapuntat, tan plen
aquist, ista (pl. aquistes, istas) adj. e n. (s. XIV., que vuèit, / de las estelas de la nuèit (Pèire Godelin,
de aquerir) acquis, ise Ramelet, s. XVII) ; Mas las botigas foguèssen pas
aquit n. m. (s. XIV.) acquit tan grandas coma ara ni rajolantas de lum, sabiái des-
aquita fa cabal (qual s’ -) expr. qui paie ses cubrir al temps de Nadal pertot de meravilhas (Loïsa
dettes s’enrichit Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940)
aquitable, abla adj. (s. XIV. . . ) qui peut être ac- ara (d’ -) loc. désormais
quitté, ée ara (per -) loc. 1. pour l’heure / le moment
aquital adv. 1. là 2. là-même 2. pour le coup
aquitament n. m. (s. XIV. . . ) acquittement ara (tot -) loc. tout à l’heure
aquitan, ana adj. (s. XVII. . . ) aquitain, aine ara aicí loc. alors voici ce qui arriva
aquitan, ana adj. e n. (s. XVII., de Aquitania) ara aquí que loc. voilà que [commencement
aquitain, aine veire: Aquitania, Aguianha d’un conte]
Aquitania n. pr. (s. XVII., lat. aquitani / acetani ara de matin loc. ce matin-ci
? (pòble antic: Cesar)) Aquitània Aquitaine veire: ara endavant (d’ -) loc. dorénavant, désormais
aquitan, ana, Aguianha ara enlà (d’ -) loc. dorénavant
aquitar v. (s. XIV. . . ) acquitter ara mai que jamai plus que jamais
aquitar d’un deute (s’ -) loc. s’acquitter d’une ara meteis loc. 1. à l’instant même 2. sur le
dette champ
ara ni d’ara (d’ -) loc. de longtemps (de)
aquò pron. dem. 1. cela veire: aquí, aqueste 2. ça
ara per ara loc. pour le moment
aquò ! pron. pour le coup !
ara plòu, ara solelha expr. tantôt il pleut, tantôt
aquò ! (coma -) loc. il fit ainsi !
il fait soleil
aquò (en d’ -) loc. 1. celui-là 2. l’autre
ara rai ! loc. maintenant ça va
aquò (l’) n. m. le ça (psy.) veire: lo ieu, lo sub-
ara tot just loc. 1. maintenant même 2. à
reieu
l’instant même
aquò (ni per -) loc. 1. malgré cela 2. cela
ara tot just ploviá expr. il pleuvait il y a un
n’empêche
instant
aquò (sus -) loc. sur ces entrefaites
ara va ! loc. pas possible !
aquò ? (qu’es -) loc. 1. qu’est-ce ? 2. qu’est-ce
ara, un puèi (un -) loc. l’un après l’autre
que c’est ? 3. qu’est-ce que c’est que ça ?
arabesc (pl. arabesques, escas) n. m. (s. XVI. . . )
aquò d’aquí (es -) loc. c’est cela même arabesque
aquò d’aquí (per -) loc. à cause de cela arabi, àbia adj. e n. (s. XIII.) arab arabe - cit.:
aquò d’aquí (per -) loc. 1. à cause de cela 2. pour D’explosions atomicas avián emmudit li ràdios de tot
cette raison l’Oriènt arabi (Robèrt Lafònt, 1971, p. 20)
aquò de (a d’ -) loc. il est comme / semblable à Aràbia / Arabia n. pr. Arabie f - cit.: Jo hi subjèca
aquò de sa maire (aver d’ -) expr. tenir / ressem- a mi la grana Babilònia, / lo mont Antiliban e l’Aràbia
bler de / à sa mère tustè (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567)
aquò de son paire (aver d’ -) expr. tenir de son arabic (golf -) n. f. golfe arabique
père arabic, ica adj. (s. XIII. . . ) arabique
aquò del negre (aver d’ -) expr. tirer sur le noir arabica (goma -) n. f. gomme arabique
veire: negrejar arabisme n. m. (s. XVIII. . . ) arabisme
aquò deviá èsser (s’) loc. si cela devait arriver arabizacion n. f. (s. XX.) arabisation
aquò i es ! loc. ça y est ! arabizant, anta adj. e n. (s. XIX. . . ) arabisant,
aquò mai loc. cela en plus ante - cit.: ... çò qu’ua traduccion ritmada e permet
aquò ni aquí (ni -) loc. ni ceci, ni cela benlhèu de milhor retrobar (estile formular, emistiquis
aquò se non veniá loc. s’il ne venait pas o vèrses sancèrs recurrents, cavilhas de tota traca, per-
aquò tinda ! (aquò -) loc. ça gaze ! sonatges tipizats per un adjectiu passapertot, laissas
aquò’s aquò loc. 1. c’est cela 2. oui, absolument a represas ditas similaras, evocacion de personnatges
! mes o mens istorics o mitics sus la sola sonoritat, de
aquò, òc ! loc. pour cela, d’accord còps arabizanta de son nom, descripcions repetitivas e

52
arabizant, anta arcàngel

esteorotipadas de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta arborifòrme, òrma adj. (s. XX.) arboriforme en
de Rotland, 2014 forme d’arbre
arabizar v. (s. XX.) arabiser arborista n. (s. XIX. . . ) spécialiste des arbres
arable, abla? adj. qui peut être labouré arborizacion n. f. (s. XIX. . . ) arborisation
arabofòn, òna adj. (s. XIX. . . ) arabofòne arabo- arborizar v. (s. XVI. . . ) arboriser
phone arborizat, ada adj. (s. XVIII. . . ) arborisé, ée
araboïslamic, ica adj. (s. XX.) arabo-islamique arbust (pl. arbustes) n. m. arbuste arbuste veire:
aracnèu, èa adj. (s. XIX. . . ) arachnéen, enne albrilhon
aracnides n. m. plur. (s. XIX. . . ) arachnides arbustiu, iva adj. (s. XVI. . . ) arbustif, ive
aracnologia n. f. (s. XIX. . . ) arachnologie arc n. m. (s. XII.) arc
aracnològue, òga n. (s.XIX. . . ) aracnològ arach- arc (tirar de l’ -) loc. tirer à l’arc
nologue arc de sant Martin n. m. → arcolan arc-en-ciel
arada n. f. (s. XII.) terre labourée veire: laur veire: arcolan, arquet, arc de seda
aragonés, esa (pl. aragoneses, esas) adj. arago- arc de seda n. m. → arcolan arc-en-ciel veire:
nais, aise arcolan, arquet, arc de sant Martin
araire n. m. (s. XIII.) araire - cit.: Dos mulets, com- arca (archa) n. f. (s. XIII., lat. arca) 1. arche 2. cof-
panhons al carriòt, a l’araire, / dins l’estable vivián fre (n. m.)
coma fraire ambe fraire. / (. . . ) / Un chaval jove, arcabós (pl. arcaboses) n. m. (s. XVI.) arcabusa
afirolat [aferonat], / a la [meteissa] grépia manjava arquebuse
(Aquiles Mir, Faulas, s. XIX) arcabosada n. f. (s. XV.) arcabusada arquebu-
araire (far l’ -) loc. 1. faire les cent pas 2. faire sade
le pied de grue arcabosièr, ièra n. (s. XVI.) arcabusièr arquebus-
aram n. m. (s. XIII.) 1. airain 2. fil de fer ier, ère veire: argolet
aram crancut n. m. fil de fer barbelé arcada n. f. (s. XII.) 1. arcade 2. arc-en-ciel
aramèu, èa adj. araméen, enne arcada (tocar d’ -) loc. aller droit au but
aramós, osa (pl. aramoses, osas) adj. couvert arcade adj. e n. arcad arcade (d’Arcadie)
de vert de gris arcadura n. f. arcatura arcature
aranés, esa (pl. araneses, esas) adj. aranais, aise arcaïc, ïca adj. (s. XVIII. . . ) archaïque - cit.: Dins
aranha n. f. (s. XII.) araignée la lenga modèrna [lo sufixe -dor] es pauc usitat e a
aranhós, osa (pl. aranhoses, osas) adj. couvert una sabor netament arcaïca (L. Alibèrt, Gramatica,
de toiles d’araignée (lieu) 1935)
arantèla n. f. (s. XVI.) 1. arantèle veire: telaranha Arcaishon n. m. Arcachon
2. toile d’araignée (litt.) arcaïsme n. m. (s. XVII. . . ) archaïsme - cit.: En
araquida n. f. arachide mès d’aquò, los problèmas pausats per Jonin a prepaus
aratòri, òria adj. (av. s. XV. . . ) aratoire de la sua revirada en francés modèrne que’s pausan
arbitral, ala adj. (s. XIV.) arbitral, ale diferentament dab l’occitan gascon, lenga populara,
arbitrar v. (s. XIII.) arbitrer encara plegadissa e polimòrfa, de cap au francés aca-
arbitrari, ària adj. (s. XII.) arbitraire demic, codificat dinc a l’extrème, on lo mendre ar-
arbitràriament adv. (s. XV.) arbitrairement caïsme o dialectalisme qu’ei hòrabanit o deu mens sen-
arbitratge n. m. (s. XIII. . . ) arbitrage tit coma "chocant" (Pèire Bèc, La canta de Rotland,
arbitre, itra n. (s. XIII.) arbitraire arbitre veire: 2014, p. 6)
arbitri arcaïzant, anta adj. (s. XX.) archaïsant, ante
arbitri n. m. arbitre (libre arbitre) veire: arbitre arcaïzar v. (s. XIX. . . ) archaïser
arboç (pl. arboces) n. m. arbousier arcana n. f. (lat. med. ""alchanna" ? arabi "al-hanna")
arboça n. f. arbouse (fruit de l’arbousier) 1. craie rouge 2. crayon de sanguine
arboradura n. f. érection veire: ereccion arcanèl n. m. 1. arceau - cit.: L’intrada en vila jos
arborar v. 1. dresser; se dresser; se hausser - los arcanels de fuelhatge, entre doas alinhadas de mais
cit.: Aluca lo lum del mitan de la cambra e ela, tot en endrapelats, se faguet amb la musica e las bandieiras
un còp, s’arbora (A. J. Bossac, La barba, Òc, 1955, n° trusc a la [comuna] onte lo [còssol] n’Esteve Brindel,
1955); 2. arborer reçauguet de l’organizator general, En Loís de Nussac
arborescéncia n. f. (s. XIX. . . .) arborescence [l’exposicion] (...) qu’ocupava atí quatre belas salas
arborescent, enta adj. (s. XVI. . . ) arborescent, (Josep Ros, L’annada Lemosina, 1898) 2. arc en ciel
ente arcanet n. m. rougeurs du visage
arboretum n. m. (s. XIX. . . ) arborétum arcanetas n. f. plur. rougeurs passagères au
arboricòla adj. (s. XIX. . . .) arboricole visage (timidité...)
arboricultor, tritz (pl. arboricultors, trises) n. (s. arcanetas de las gautas (las -) loc. le rouge aux
XIX. . . ) arboriculteur, trice joues
arboricultura n. f. (s. XIX. . . ) arboriculture arcàngel n. m. (s. XII.) arcangèl archange

53
arcar argent (far trabalhar son -)

arcar v. 1. arquer 2. enjamber ardaisaire, aira n. ouvrier qui réalise des toits
arcassa n. f. (s. XIV.) arcasse en ardoise - src.: Honnorat, 1846, "ardaisa"
arcbalesta n. f. (s. XII.) arbalète veire: balesta ardaisar v. réaliser un toit en ardoise - src.:
arcbalestada n. f. (s. XII.) portée d’arbalète Honnorat, 1846, "ardaisa"
arcbalestièr, ièra n. (XII : « arcbalestrier ») ar- ardaisat, ada adj. couvert en ardoises - src.:
balétrier Honnorat, 1846, "ardaisa"
arcbotant n. m. arc-boutant ardaisièra n. f. ardoisière - src.: Mistral, 1878,
arcèl n. m. arceau "ardeisiero"
arcelar v. (s. XIII.) plier en arc veire: arcar ardalhon n. m. (s. XII.) ardillon
archevescat n. m. (s. XIII. . . ) arquevescat ardent, enta adj. (s. XII.) ardent, ente
archevêché arderós, osa (pl. arderoses, osas) adj. (s. XVI. . . )
archevesque n. m. (s. XIII : « evesque ».) (fig.) ardent, ente veire: afric
arquevesque archevêque veire: evesque arderosament adv. (s. XVI. . . ) ardemment
archicancelièr n. m. (s.XIII : « cancelier ».) ardidament adv. (s. XII.) de façon hardie, hardi-
arquicancelièr archichancelier ment
archiconfrariá n. f. (s. XVIII. . . ) arquiconfrariá ardidesa n. f. (s. XIII : « ardideza ».) hardiesse
archiconfrérie ardit (fa Miquèl l’ -) expr. c’est un vantard
archidiaconat n. m. (s. XIII. . . ) arquidiaconat ardit (non aver un -) loc. n’avoir pas le sous
archidiaconat ardit (non valer un -) loc. ne rien valoir
archidiague n. m. (s. XIII: « archidiaque ».) ardit (se trobar sens un -) loc. se trouver sans
arquidiague archidiacre le sou
archidiocèsi n. m. (s. XIII : « diocezi ».) ardit, ida adj. (s. XI.) hardi, ie
arquidiocèsi archidiocèse ardor n. f. (s. XIII.) ardeur veire: afògament
archiduc n. m. (s. XV. . . ) arquiduc archiduc ardre v. (s. XIII.) → brutlar brûler veire: cremar
archiducal, ala adj. (s. XV. . . ) arquiducal archid- ardú, ua adj. ardu, ue
ucal, ale ardura del batedís (l’ -) loc. le cuisant de la
archiducat n. m. (s. XV. . . ) arquiducat douleur
archiduché arena n. f. (s. XII.) arène
archiduquessa n. f. (s. XV. . . ) arquiduquessa arenc n. m. (s. XIII.) hareng salé / fumé veire:
archiduchesse sauret
archiepiscopal, ala adj. (s. XIV. . . ) archevescal arenga n. f. (av. s. XV.) harangue
archiépiscopal, ale arengar v. mettre en rang
archiepiscopat n. m. (s. XV. . . ) archevescat areopague n. m. (s. XVI. . . ) areopage aréopage
archiépiscopat arescla n. f. 1. éclisse 2. écharde
archipelague n. m. (s. XIV.) archipèl; archipèla arescla dins la pèl (una -) loc. une écharde sous
archipel la peau
archipreirat n. m. (s. XII. . . ) arquipreirat aresclièr, ièra n. m. fabricant d’éclisses
archiprêtré aresta n. f. arête
archiprèire n. m. (s. XII.) arquipreire archiprêtre arestós, osa (pl. arestoses, osas) adj. qui est
archius n. m. plur. (s. XV.) arquius archives (n. f. plein d’arêtes
pl.) aret n. m. (s. XIII.) bélier
archivatge n. m. (s. XIX. . . ) arquivatge archivage aret n. m. 1. bélier 2. fig. homme ardent
archivista n. (s. XVIII : « archivisto ».) arquivista arganhòl n. m. fam. hurluberlu
archiviste argelàs (pl. argelasses) n. m. ajonc épineux
arcolan n. m. arc-en-ciel veire: arquet, arc de argent n. m. (s. XII.) argent - cit.: Roja de fred, enlai
sant Martin, arc de seda se lèva / la luna al front mirgalhat d’òr ; / sus aquela
arçon n. m. (s. XII : « arson ») arçon palhada nuèva / d’argent fin se mira. Tot dòrm (Paul
arçon d’òme ! (quin -) loc. quel homme en- Froment, Nadal, 1897)
nuyeux ! argent (aiçò’s de bon -) loc. c’est de l’or en barre
arctic n. m. (s. XIV.) arctique argent (aquò es la maire de l’ -) loc. c’est une
arctic, ica adj. (s. XIV.) arctique vraie mine d’or
arcvòut n. m. (s. XIII.) voûte argent (aventurar d’ -) expr. → investir investir
arcvòut del cèl (l’ -) loc. la voûte céleste un capital
arcvoutar v. voûter argent (en -) loc. en argent
arcvoutat, ada adj. voûté, ée argent (escars d’ -) loc. à court d’argent
arda n. f. sing. (s. XIII.) hardes (n. f. pl.) argent (èsser cort d’ -) loc. être à court d’argent
ardaisa n. f. 1. ardoise veire: lausa fina 2. ar- argent (far trabalhar son -) loc. faire fructifier
doise d’écolier - src.: Honnorat, 1846, "ardaisa" son argent

54
argent (tirar d’ -) armanhac

argent (tirar d’ -) loc. retirer de l’argent argumentator, tritz (pl. argumentators, trises)
argent a la cala (d’ -) expr. de l’argent en réserve n. (s. XVI. . . ) argumentador; argumentaire argu-
argent a la coa lisa (l’ -) expr. l’argent file entre mentateur, trice
les doigts arian, ana adj. (s. XVIII. . . ) aryen (peuple an-
argent basís entre sas mans (l’ -) expr. l’argent tique)
fond entre ses mains aride, ida adj. (s. XIV. . . , lat. aridus) arid aride
argent cor (l’ -) loc. l’argent circule veire: arit
argent de costat (d’ -) loc. de l’argent de côté ariditat n. f. (s. XIV., lat. ariditas) aridité
argent de davant (levar d’ -) expr. détourner de arir v. (lat. arere) desséché par le soleil veire: arit,
l’argent aride
argent de resèrva (d’ -) loc. de l’argent en Aristides n. pr. Aristide m.
réserve aristocracia n. f. (s. XIV. . . ) aristocratie
argent de son ganhar (aquò’s d’ -) expr. c’est de aristocrata n. (s. XVI. . . ) aristocrate
l’argent qu’il a gagné aristocratic, ica adj. (s. XIV. . . ) aristocratique
argent enreumassat expr. argent mal placé (qui aristocraticament adv. (s. XVI. . . ) aristocratique-
ne rapporte pas) ment
argent escars (li ten l’ -) loc. il lui donne de Aristofanes n. pr. Aristophane m.
l’argent avec parcimonie aristotelician, ana adj. (s. XVII. . . ) aristotélicien,
argent mòrt loc. argent improductif ienne
argent per la fenèstra (getar l’-) loc. dépenser arit, ida adj. (s. XVII., de arir) 1. desséché, ée par
de façon inconsidérée le soleil veire: aride 2. fig. exténué
argent per se far foitar (non a d’ / a pas d’ -) expr. aritmetic, ica adj. (s. XIV : « arismetic ».) arithmé-
1. il n’agit pas contre ses intérêts 2. il n’est pas tique
fou aritmetica n. f. (s. XIV : « arismetica ».) arithmé-
argent recampar son -) loc. recouvrer ses tique
créances aritmeticament adv. (s. XVI. . . ) arithmétique-
argentar v. (s. XIV.) argenter ment
argentariá n. f. (s. XIV.) orfebrariá argenterie aritmia n. f. (s. XX.) arythmie
aritmic, ica adj. (s. XX.) arythmique
argentat, ada adj. (s. XIV. . . ) 1. argenté, e (qui a
de l’argent 2. couvert d’argent) arland n. m. pillage
argentièr, ièra n. (s. XIV.) orfèbre 1. orfèvre 2. ar- arland (far d’ -) loc. faire de l’embarras
gentier arlatenc, enca adj. e n. (s. XVIII.) arlésien
argentifèr, èra adj. (s. XVI. . . ) argentifère Arle n. f. Arles
argentin, ina adj. (s. XVIII.) argentin, ine arlòt n. m. (s. XII.) 1. ribaud 2. pillard
(d’Argentine) arma n. f. (s. XII.) arme veire: anma - cit.: Los
nostres libèls s’escampilhavan que prometian la ven-
argentós, osa (non es gaire) expr. il n’est pas
guda d’un capmèstre coma totes lo desiràvem. E
très argenté
proclamàvem que las nacions èran en armas per nos
argentviu n. m. (s. XII.) vif-argent (mercure)
desliurar (Joan Bodon, La Quimèra, 1974)
argila n. f. (s. XIV.) argela argile
arma n. f. → anma âme - cit.: Cadun, al miralh
argillifèr, èra adj. (s. XX.) argilifèr argilifère de son arma tròba son accion bèla ; cadun al bonhon
argillós, osa (pl. argilloses, osas) adj. (s. XIV : de l’aunor tira damb qualque qualitat que li en done
argillós ») argilós argileux, euse veire: tèrrafòrt (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVI
argolet n. m. (s. XVI.) 1. argoulet 2. arquebusier arma / anma (per aquesta -) loc. sur mon âme
à cheval arma del còrs non te tremòla ? (l’ -) expr. n’as-
argòt n. m. (s. XIX., occ. gascon argüèit) 1. argot tu pas honte ? (expr. emphatique)
2. langage trompeur arma lassa (a l’ -) loc. à grand peine
argotat, ada adj. e n. (s. XIX.) 1. qui pratique arma lassa (anar a l’ -) loc. marcher en traînant
l’argot 2. trompeur 3. rusé les pieds
argotejar v. (s. XIX.) 1. parler l’argot 2. tromper armada n. f. (s. XIII.) armée
argotic, ica adj. (s. XIX.) argotique armadura n. f. (s. XII.) armure
argotisme n. m. (s. XIX. . . ) argotisme armadurièr, ièra n. (s. XIII. . . ) armurier
argüir v. (s. XIV.) arguer armament n. m. (s. XII. . . ) armement veire: arme-
argument n. m. (s. XIV.) argument jadura
argumentacion n. f. (s. XIV. . . ) argumentation Armanhac n. m. (s. XI.) Armagnac (pays de
argumentar v. (s. XIV. . . ) argumenter Gascogne)
argumentari n. m. (s. XIV. . . ) argumentaire armanhac n. m. armagnac (alcool)

55
armanhagués, esa arquitectonic, ica

armanhagués, esa adj. armanhaqués armag- arnesc (cargar l’ -) expr. se marier (iron.)
naquais, aise (de l’Armagnac, en Gascogne) arnesc (pl. arnesques) n. m. (s. XII.) harnais
armar v. (s. XII.) armer veire: armejar - cit.: . . . mès arnesc (trace d’ -) n. m. 1. sale gosse ! 2. vilain
al lòc de lanças ponchudas, / armem-nos de plumas garnement
agudas (Pèir de Garròs, 1567) arnescament n. m. harnachement
armar una tenda loc. tendre un piège arnescar v. (s. XIV.) harnacher
armari n. m. (s. XV.) armoire (n. f.) arnescat coma un chaval de batalha expr. har-
armari encastrat n. m. placard naché comme. . .
armariás n. f. (s. XIV. . . ) 1. armoiries 2. pl. bla- arnica n. f. (s. XVII. . . ) arnicà arnica
son (n. m. sing.) aròma n. m. (s. XIII. . . ) arôme
armas n. f. plur. (s. XII.) armes (armoiries) aromatic, ica adj. (s. XIV.) aromatique
armas ! (n’i auriá per préner las -) expr. c’est aromaticitat n. f. (s. XIV.) aromaticité
révoltant ! aromatizar v. (s. XIV.) aromatiser
armas a bas (botar las -) loc. mettre bas les arpa n. f. (s. XII. . . ) harpe veire: arpa / àrpia
armes arpa n. f. (ger. harpa) 1. serre (griffe) veire: arpa
armas a bas (metre las -) loc. mettre bas les 2. croc (crochet)
armes arpa sus (botar l’ -) loc. faire main basse sur
armator, tritz (pl. armators, trises) n. (s. XVIII.) arpa sus (metre l’ -) loc. mettre la main sur
armador armateur, trice veire: armejaire - src.: arpada n. f. coup de griffe
Achard (1785): "armatour" arpaire, aira n. (de arpar) voleur / voleuse à la
armeg (pl. armeges) n. m. agrès (n. m. pl.) tire
armejadura n. f. 1. armement veire: armament arpalhan d’estiu (es un -) expr. c’est un filou
2. équipement (marine) arpalhand, anda n. aigrefin
armejaire, aira n. armateur veire: armator arpar v. (s. XII. . . ) jouer de la harpe veire: arpinar
armejar v. 1. armer un navire veire: armar
2. gréer arpar v. (de arpa) 1. griffer 2. saisir
armèni, ènia adj. (s. XVIII.) arménien, ienne - arpas longas (aver las -) loc. être un voleur
src.: Achard (1785): "armèni" arpatejar v. agiter les griffes, les pattes
armilha n. f. (s. XIII.) 1. bracelet 2. cerceau arpègi n. m. (s. XVIII. . . ) arpège
armistici n. f. (s. XVII. . . ) armistice (m) arpent n. m. (av. s. XV.) arpent
armonia n. f. (s. XIV.) harmonie - cit.: Lo zin- arpentaire, aira n. (s. XV. . . ) arpenteur veire:
zin [de las cigalas] montava, traucant las aurelhas, pagelaire, destraire
moriguent dins un sospir, per tornar renàisser e morir arpentar v. (s. XIV. . . ) arpenter veire: pagelar, de-
sens pausa, d’oras e d’oras, vagas d’armonias que sens strar
fin s’esperlongavan, misteriosa incantacion qu’aviá arpentatge n. m. (s. XIII. . . ) arpentage veire: page-
pres possession del temps e de l’espaci, e que getava sus latge
la comba abrasada una sensacion d’eternitat (Joana arpian n. m. 1. escogriffe 2. escroc
Bartès, Lison, 1934) arpinada n. f. griffure, égratignure
armonic, ica adj. (s. XIV.) harmonique arpinar v. griffer, égratigner
armonica n. f. armonicà harmonica arpion n. m. ergot
armoniós, osa (pl. armonioses, osas) adj. (s. arpista n. (s. XVII. . . ) harpiste
XVIII. . . ) harmonieux, euse arpon n. m. (s. XV. . . ) harpon
armoniosament adv. (s. XVIII. . . ) harmonieuse- arponaire, aira n. (s. XVII. . . ) harponneur
ment arponar v. (s. XVII. . . ) harponner
armonista n. (s. XIX.) harmoniste arponatge n. m. (s. XVII. . . ) harponnage
armonium (/armòni) n. m. (s. XIX.) harmonium arqueologia n. f. (s. XVII. . . ) archéologie
armonizar v. (s. XIX.) harmoniser arqueologic, ica adj. (s. XVII. . . ».) archéologique
armonizat, ada adj. armonisé, ée - cit.: A la votz arqueològue, òga n. (s. XIX : « arqueoulogue ».)
del trobaire, plenament armonizada ambe lo païsatge, arqueològ archéologue - src.: Mistral, 1878 : "ar-
las combas e las sèrras s’emplenan d’ombras, ressurgi- queoulogue".
das de la prigondor del passat (Irena, Bonnet, Lo Gay arquet n. m. 1. archet 2. arc en ciel
Saber, 1940) arquetipe n. m. (s. XIV : « architipe ») arquetip
armorial n. m. (s. XVII. . . ) armorial archétype
armorican, ana adj. armoricain, aine arquièr, èra n. (s. XII.) archer
armòtas n. f. plur. (s. XVI., occ. gasc. arremòutas) arquièra n. f. (s. XII.) archère (embrasure)
bouillie de farine de maïs Arquimèdes n. pr. m. Archimède
arna n. f. (s. XIV.) mite arquitècte, ècta n. (s. XVI. . . ) architecte
Arnald n. pr. Arnaud arquitectonic, ica adj. (s. XIV. . . ) architectonique

56
arquitectonica arriscar

arquitectonica n. f. (s. XIV. . . ) architectonique arrendar a mièja loc. louer à mi-fruit


arquitectura n. f. (s. XVI. . . ) architecture arrengament n. m. arrangement (ranger, en-
arquitectural, ala adj. (s. XIX. . . ) architectural, tente. . . ) veire: acòrdament
ale arrengar v. arranger, disposer veire: adobar
arquitrau n. m. (s. XVI. . . ) architrave (n. f.) arrèst (pl. arrèstes) n. m. (s. XIV.) arrêt veire:
arquivòut n. m. (s. XVII. . . ) archivolte (n. f.) arrestador, estanc
arraca de partir (m’ -) loc. je regrette de partir arrèst als abuses (metre un -) loc. mettre un
arracar v. 1. soutirer (faire raquer) 2. sentir terme aux abus
mauvais 3. faire de la peine 4. regretter arrèst venent / que ven (l’ -) loc. prochain arrêt
arracar a las cartas loc. décaver aux cartes arrèsta ! interj. halte-là !
arracar la sal loc. 1. mettre peu de sel 2. "regret- arrestacion n. f. (s. XIV.) arrestation
ter le sel" arrestada (non aver d’ / aver pas d’ -) loc. ne
arracar lo sucre loc. 1. mettre peu de sucre 2. "re- pas avoir de retenue
gretter le sucre" arrestador n. m. (s. XII. . . ) 1. arrêt (lieu on l’on
arran prep. près de s’arrête) veire: arrèst 2. auberge, buvette
arrancadoira n. f. arracheuse (machine) arrèstament n. m. saisie immobilière
arrancament n. m. arrachement arrèstament d’un compte loc. règlement d’un
arrancar v. arracher veire: desrabar compte
arrancar (s’) v. 1. décamper 2. se ranger (pour arrestar v. (s. XII. . . , lat. arrestare) arrêter - cit.:
laisser passer un véhicule. . . ) M’arresti beure a l’ombra d’un fraisse. Torni partir
arrancar a córrer expr. décamper en tirant l’abrassac (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas
arrapa-te aquela ! loc. saisis bien ce que je te d’en Robèrt-Loís Stevenson, 2019)
dis ! arrestar lo prètz loc. fixer le prix
arrapa-te aquí ! expr. compte là-dessus ! arrestat n. m. (s. XV. . . ) arrêté (autorité, droit)
arrapador n. m. rampe arrestat administratiu n. m. arrêté adminis-
arrapar v. 1. agripper 2. saisir 3. saisir au collet tratif
arrapar a l’èrba (s’) loc. s’accrocher aux arretnar v. retenir le cheval avec les rênes
branches (pour s’en sortir) arrèu (tot -) loc. adv. l’un après l’autre
arrapar per la borra expr. prendre aux cheveux arri ! interj. (s. XIV.) hue !
arrapats (èsser -) loc. être aux prises arrian, ana adj. (s. XIII. . . ) arien (religion)
arras n. f. plur. (s. XIII.) arrhe arrianisme n. m. (s. XVI. . . ) arianisme (religion)
arrasament n. m. arasement arriba (qué que m’ -) loc. quoi qu’il m’arrive
arrasar v. 1. araser 2. remplir à ras bord arriba qu’arribe ! loc. advienne que pourra !
arrasonaire, aira n. (s. XII. . . ) arraisonneur, euse arriba que plante ! loc. advienne que pourra !
arrasonament n. m. (s. XII. . . ) arraisonnement arribada n. f. (s. XIII.) arrivée
arrasonar v. (s. XII.) arraisonner arribalh n. m. (s. XIII.) arrivage veire: arribatge
arraulir qualqu’un loc. 1. amadouer quelqu’un arribar v. (s. XI. . . ) arriver veire: avenidor - cit.:
pour le tromper 2. "endormir" quelqu’un Leis eròis arriban las au terme de la carrièra abans de
arredondiment n. m. (s. XIX...) arrondissement li celebrar la glòria, caudrà lei mandar au refectòri e
(subdivision territ.) au dormitòri (Robèrt Lafònt, 1984)
arredondir v. arrondir arribar a l’artelh menèl de (non -) loc. ne pas
arredondir lo prètz loc. arrondir le prix arriver à la cheville de
arredre v. harasser arribatge n. m. arrivage veire: arribalh
arredre (s’) v. se surmener arribe çò qu’arribe loc. quoi qu’il arrive veire:
arregdiment n. m. action de raidir arribe que plante
arregdir v. raidir arribe que plante loc. advienne que pourra
arregolats (ne sèm -) expr. nous en avons par- veire: arribe qu’arribe
dessus la tête arrièr adj. arrière veire: endarrièr, darrièr
arreirat, ada adj. 1. arriéré, ée 2. en retard arrièr (tirar en -) loc. être réticent
arreiratges n. m. plur. arrérages arrièr (tirar pè -) loc. se dédire
arrèire adv. 1. arrière 2. en arrière 3. de nouveau arrièr (tirar per -) loc. faire faux bond
arrèire nos torna que loc. il nous revient encore arrièr (tornar per -) loc. revenir en arrière
que arrierar v. rester en arrière
arremausar v. mettre en lieu sûr arrimaire, aira n. arrimeur
arrenar (s’ -) v. (de ren) se cambrer arrimar v. arrimer
arrendable, abla adj. qui peut être affermé arrimatge n. m. arrimage
arrendaire n. m. (s. XIII : « arrendador ».) fermier arriscant sa vida (en -) loc. au péril de sa vie
arrendar v. (s. XIII.) prendre ou donner à ferme arriscar v. 1. risquer 2. hasarder

57
arrocar (arrochar) artiga

arrocar (arrochar) n. (de ròc) 1. chasser à coups art lapidari (pl. las arts lapidàrias) n. m. sing. e
de pierres 2. lapider n. f. plur. (s. XIX. . . ) art lapidaire
arrogància n. f. (s. XIII. . . ) arrogance art liric (pl. las arts liricas) n. m. sing. e n. f. plur.
arrogant, anta adj. (s. XII.) arrogant, ante veire: (s. XIX. . . ) art lyrique
auturós art medieval (pl. las arts medievalas) n. m. sing.
arrogar (s’) v. pron. (s. XV. . . ) s’arroger e n. f. plur. (s. XIX) art médiéval
arrògues (a tot -) loc. avec arrogance / art modèrne (pl. las arts modèrnas) n. m. sing. e
opiniâtreté n. f. plur. (s. XX.) art modèrn art moderne
arroïnar v. ruiner art plastic (las arts plasticas) n. m. sing. e n. f.
arroïnar (s’) v. tomber en ruines plur. (s. XX.) art plastique
arroïr v. (lat. ad + ruere) exténuer art poëtic (pl. las arts poëticas) n. m. sing. e n. f.
arroït, ida adj. exténué - cit.: Dins la cambra Li- plur. (s. XIX. . . ) art poétique
son es tota sola. Tot lo cadavre li dòl e se laissa anar art popular (pl. las arts popularas) n. m. sing. e
arroïda contra lo fautulh (Joana Bartès, Lison, 1934) n. f. plur. (s. XX.) art populaire
arrosadoira n. m. (s. XX.) → asagadoira arroseur art roman (pl. las arts romanas) n. m. sing. e n. f.
(instrument) plur. (s. XIX. . . ) art romain veire: art romanic
arrosador (arrosader) n. m. (s. XIV. . . ) → art romanic (pl. las arts romanicas) n. m. sing. e
asagador arrosoir n. f. plur. (s. XIX. . . ) art roman veire: art roman
arrosaire, aira n. m. (s. XIX. . . ) → asagaire ar- artabal (a bèl -) loc. 1. au hasard 2. à l’aventure
roseur (personne) artefacte n. m. (s. XX.) artefact
arrosar v. (s. XIII.) → asagar arroser artelh n. m. (s. XII) orteil
arrosatge n. m. (s. XVII. . . ) → asagatge arrosage artelh (levar l’ -) loc. 1. faire faillite 2. lever le
arsenal n. m. (s. XVII. . . ) arsenal pied
Arsèni n. pr. Arsène artelhar v. marcher vivement
arsenic n. m. (s. XIV.) arsenic artèria n. f. (s. XIV.) artère (sang) veire: via
arser adv. (s. XII.) → ièr al ser hier soir arterial, ala adj. (s. XVI. . . ) artériel, elle
art n. m. sing. e n. f. plur. (s. XII.) art - cit.: En art, arteriografia n. f. (s. XX.) artériographie
ont la personalitat es gaireben tot, l’òbra inacabada arteriòla n. f. artériole (sang) veire: artèria
[non] es jamai complida per un autre : la mòrt de arterioscleròsi n. f. (s. XIX. . . ) artériosclérose
l’obrièr causa donc plan una pèrda irreparabla (An- arteriti n. f. (s. XIX. . . ) artérite
tonin Perbòsc, Per Capvath la Lana, 1924) artetic adj. (s. XIV.) goutteux
art abstrait (las arts abstraitas) n. m. sing. e n. f. artetica n. f. (s. XIV.) goutte
plur. (s. XX.) art abstrait article n. m. (s. XIV.) article - cit.: Los noms comuns
art antic (pl. las arts anticas) n. m. sing. e n. f. presis dins un sens general e indeterminat o dins un
plur. (s. XIX. . . ) art antique sens collectiu s’emplegan sens article dins una mesura
art aplicat (las arts aplicadas) n. m. sing. e n. f. plan mai granda qu’en francés (Loís Alibèrt, Gramat-
plur. (s. XIX. . . ) arts appliqués ica occitana, 1935)
art barròc (pl. las arts barròcas) n. m. sing. e n. f. articulacion n. f. (s. XV. . . ) articulation veire:
plur. (s. XVIII. . . ) art baroque desnosador; nosador
art classic (pl. las arts classicas) n. m. sing. e n. f. articular v. (s. XIV.) articuler
plur. (s. XIX. . . ) art classique articular, ara adj. (s. XIV.) articulaire
art contemporanèu (pl. las arts contempo- articulatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) articulatoire
ranèas) n. m. sing. e n. f. plur. (s. XX.) art artifalha n. f. 1. vieilles choses 2. bric à brac
contemporain (m) 3. antiquailles
art culinari (pl. las arts culinàrias) n. m. sing. e artifici n. m. (s. XIV.) artifice
n. f. plur. (s. XIX.) art culinaire artificial, ala adj. (s. XIV.) artificiel, elle - cit.: Es
art de l’espectacle (pl. las arts de l’espectacle) evident que, se se tracha d’un país ideal, se pòt causir
n. m. sing. e n. f. plur. (s. XX.) art du spectacle per el una forma linguistica quina que siá, o naturala
art decoratiu (pl. las arts decorativas) n. m. sing. o perfièchament artificiala (Robèrt Lafont, Ortografia,
e n. f. plur. (s. XIX. . . ) art décoratif 1971)
art dramatic (pl. las arts dramaticas) n. m. sing. artificialament adv. (s. XIV : « artificialment ».) ar-
e n. f. plur. (s. XVII. . . ) art dramatique tificiellement
art figuratiu (pl. las arts figurativas) n. m. sing. artificialitat n. f. (s. XX.) artificialité
e n. f. plur. (s. XX.) art figuratif artificièr, ièra n. (s. XVI. . . ) artificier, ère
art gotic (pl. las arts goticas) n. m. sing. e n. f. artificiós, osa (pl. artificioses, osas) adj. (s. XIII.)
plur. (s. XVII. . . ) art gothique artificieux, euse
art grafic (pl. las arts graficas) n. m. sing. e n. f. artificiosament adv. (s. XIV.) artificieusement
plur. (s. XIX. . . ) art graphique artiga n. f. terre défrichée

58
artigar ase (far lo repais de l’ -)

artigar v. défricher asalbrar al figuièr (s’) loc. s’accrocher aux


artilhariá n. f. (s. XV.) artillerie - cit.: Aquí le branches (pour s’en sortir)
vaissèl èra d’una tina, un ast èra mast, la vela una asatar v. pousser une porte sans la fermer com-
toalha, e l’artilhariá de cinquanta flascous, damb lor plètement
glo-glo-glo espaurissián totis les abitants de las aigas ascendéncia n. f. (s. XVIII. . . ) ascendance
saladas (Pèire Godelin, Tresena floreta, 1638) ascendent, enta adj. e n. (s. XIII.) ascendant, ante
artilhièr n. m. (s. XIV. . . ) artilleur ascendre v. (s. XIV.) monter veire: descendre,
artisan, ana n. (s. XVII., ital. artigiano) artisan montar, pujar
veire: mestieral - cit.: La filha d’un bon artisan / ascension n. f. (s. XIV.) ascension
pòrta de pèrla de tot bèla, / de gants a la mòda novèla / ascensional, ala adj. (s. XVII. . . ) ascensionnel,
e de fin [aur] un gròs carcan (Pèire Godelin, Ramelet, elle
s. XVII) ascensionista n. (s. XIX. . . ) ascensionniste
artisanal, ala adj. (s. XX. . . ) artisanal, ale ascensor n. m. (s. XIX. . . ) ascenseur
artisanalament adv. (s. XX.) artisanalement ascèsi n. f. (s. XIX. . . ) ascèsia ascèse
artisanat n. m. (s. XX.) artisanat ascèta n. m. (s. XVII. . . ) ascète
artison n. m. 1. artison, mite 2. fromage du ascetic, ica adj. (s. XVII. . . ) ascétique
Velay ascetisme n. m. (s. XIX. . . ) ascétisme
artisonat (non es -) loc. ce n’est pas piqué des ascienciar v. 1. s’instruire 2. devenir savant
vers (remarquable, incisif) (iron.)
artista n. (s. XIV. . . ) artiste ascienciat (far l’ -) loc. faire l’entendu
artista censat (un -) loc. un soi-disant artiste ascienciat, ada adj. 1. instruit 2. qui fait le sa-
artista de bona dita (un -) loc. un artiste vant
renommé ascla n. f. (lat. assula) éclat de bois
artistament adv. (s. XIX : « artistamen ».) artiste- ascla (rire coma una -) loc. rire comme. . .
ment ascladoira n. f. masse pour fendre le bois
artistic, ica adj. (s. XIX. . . ) artistique asclaire (tusta coma un -) loc. il frappe comme
artisticament adv. (s. XIX. . . ) artistiquement un forcené
artotèca n. f. (s. XX.) artothèque asclaire, aira n. qui fend le bois (personne)
artriti n. f. (s. XVI. . . ) arthrite asclar v. (s. XII., de ascla) 1. fendre le bois 2. pour-
artritic, ica adj. (s. XII. . . ) arthritique fendre l’ennemi
artritisme n. m. (s. XIX. . . ) arthritisme asclar caps e braces loc. pourfendre l’ennemi -
artròsi n. f. (s. XVII...) arthrose cit.: non pens mais d’asclar caps e bras (Bertram de
arunan adv. il y a un an Born, be m play, s. XII)
aruspici n. m. (s. XIV. . . ) haruspice (agent) asclat, ada adj. 1. fendu 2. fig. fêlé (un peu fou)
aruspícia n. f. (s. XIV.) haruspice (cérémonie) ascles a l’onor (far d’ -) loc. 1. faire une brèche
arvèrne, èrna adj. (del celtic) arverne à l’honneur 2. commetre un acte douteux
arvernomediterranèu, èa adj. arverno méditer- ase n. m. âne veire: sauma - cit.: Lo paure ase se
ranéen, e sauvariá als quatre pès, ni mai agèsse lo fuòc a la coeta
as (pl. ases) n. m. as (Paul Gayraud, La sexològa, 1982)
as de pica (se n’es calgut de l’ -) expr. il s’en est ase (anar coma lo bast a l’ -) expr. cela lui va
fallu de rien parfaitement (en mauvaise part)
as pecat loc. tu as commis une faute / erreur ase (bramar coma un -) loc. crier très fort
asagada n. f. 1. arrosée 2. averse ase (bridar l’ -) loc. croquer le marmot •
asagadoira n. f. (s. XX.) arroseur (instrument) poiroter
veire: arrosadoira ase (cargar l’ -) loc. 1. trouver un bouc émissaire
asagador n. m. (s. XIV. . . ) arrosoir veire: ar- 2. critiquer outrageusement quelqu’un
rosador ase (demembrar son -) expr. oublier de se
asagaire, aira n. (s. XIX. . . ) arroseur (personne) servir à table
veire: arrosaire ase (es coma se balhavan pan benesit a un -)
asagar v. (s. XII.) arroser veire: arrosar expr. cela ne sert à rien
asagatge n. m. (s. XVII. . . ) arrosage veire: ar- ase (es totjorn sus son - / sul meteis -) expr. il
rosatge suit toujours son idée fixe
asairar v. 1. se faire de l’air veire: airejar 2. pren- ase (èsser totjorn sul meteis -) expr. revenir tou-
dre l’air. jours sur le même sujet
asairar (s’) v. prendre l’air ase (far de l’ -) loc. faire l’âne (neutre ou con-
asalbrar (s’) v. pron. (s. XVII.) 1. s’agripper notation sexuelle)
2. s’accrocher aux branches (et fig.) ase (far lo repais de l’ -) expr. manger sans boire

59
ase (non sap ont a l’ -) asillabic, ica

ase (non sap ont a l’ -) loc. il ne sait pas ce qu’il ase se lòga, per ase deu servir (qual per -) expr.
veut on doit assumer la mission qu’on a choisie
ase (non se sap çò qu’a dins l’ -) expr. on ne sait ase suprème loc. stupide au dernier degré
pas ce qu’il a dans la tête ase te fota (l’ -) loc. va te faire foutre (triv.)
ase (trabalhar coma un -) loc. travailler beau- ase tot patrat (es un -) loc. c’est un âne fini
coup ase, l’albarda (a l’ -) loc. à chacun son problème
ase (una pichona mosca fa renar un gròs -) expr. ase, non serà jamai tant pelut (se tiras un pel a
un grain de sable peut bloquer la machine un -) expr. c’est toujours autant de fait
ase a estrilhar (daissar lo melhor -) expr. ou- asemprar v. (s. XVI.) convier - cit.: Non sabes tu
blier de servir quelqu’un à table que jo som asemprada / per en plus grand banquet
ase bon (la brida e lo baston fan l’ -) expr. des èster ataulada e que damb mi no’t deves engüalhar
réprimandes sont parfois nécessaires (Pèir de Garròs, Eglòga, 1567)
ase cap e tot (un -) loc. un âne bâté (stupide) asempre n. m. (s. XVII.) 1. invitation - cit.: Quand
ase comun, totjorn mal selat expr. le mauvais del mandament de Dieu las lengas se trobèguen a la
ouvrier se plaint de ses mauvais outils sepultura de la temeritat del gigant Nembròd, qui dirà
ase de Buridan n. m. âne de Buridan que la nòstra non forèssa pas de l’asempre ? (Pèire
ase de montanha pòrta vin e beu aiga (lo paure Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. convoi de noces,
-) expr. ce n’est pas celui qui travaille qui prof- d’enterrement. . .
ite le plus de son labeur asenada n. f. ânerie
ase de natura n. m. âne indécrottable asenariá n. f. (s. XX.) asinerie (élevage d’ânes)
ase de vendémia (afairat coma un -) expr. être asenet n. m. ânon veire: asenon
très occupé asenièr, ièra n. ânier veire: saumalièr
ase del molin, cal partir cada matin (es coma l’ asenon n. m. ânon veire: asenet
-) expr. le quotidien du travailleur asepsia n. f. (s. XIX. . . ) asepsie
ase dins un brèç (rire coma un -) loc. avoir un aseptic, ica adj. (s. XIX. . . ) aseptique
rire forcé aseptizacion n. f. (s. XX.) aseptisation
ase e i èsser dessús (cercar son -) expr. être très aseptizar v. (s. XX.) aseptiser
distrait ases (daissar los cardons pels -) expr. 1. laisser
ase es magre, las moscas lo pican (quand l’ -) les mauvaises choses à ceux qui les apprécient
expr. il pleut toujours sur les mouillés 2. il y en a qui aiment la misère
ase golut, l’estacon cort expr. il faut le serrer de ases (fa un vent a desrabar la coa dels -) expr. il
près fait un vent à décorner un bœuf
ase me quilhe (que l’ -) loc. diable m’emporte ases (lo Patèr dels -) loc. le pont aux ânes
(triv.) ases (los cardons pels -) expr. chacun ses goûts
ase mòrt (aquò pesa coma un -) loc. c’est très ases desbastan (es aquí que los -) expr. c’est ici
lourd la difficulté
ase negre (testut coma l’) expr. têtu comme un ases desbastan (los -) expr. c’est le moment cri-
âne tique
ase non es jamai qu’una bèstia (un -) expr. il ases desbatan (èsser ont los -) expr. en arriver
ne faut pas demander trop aux gens au moment critique
ase passe lo desdit ! (l’ -) loc. 1. sot qui se ases se coneisson al bast (los -) expr. on voit à
dédira ! 2. Cochon qui s’en dédit qui on a affaire
ase pensa d’un biais e l’asenièr de l’autre (l’ -) ases se nhacan (quand non an res a manjar, los
expr. chacun son point de vue -) quand rien ne va plus viennent les affronte-
ase per aver de bren (far l’ -) loc. faire ments
l’ignorant pour obtenir quelque chose asexuat, ada adj. (s. XIX. . . ) asexué, ée
ase pòrta l’autre (un -) expr. un imbécile trouve asfaltar v. (s. XIX.) asphalter
toujours plus bête que lui pour l’écouter asfaltatge n. m. (s. XIX. . . ) asphaltage
ase que non trabalha, civada non ganha expr. il asfalte n. m. (s. XIV : « asfalt ») asfalt asphalte
faut travailler pour gagner son pain asfixia n. f. (s. XVIII. . . ) asphyxie
ase que se coneis la macadura (es al desbastar asfixiant, anta adj. (s. XIX. . . ) asphyxiant, ante
de l’ -) expr. c’est dans l’action que l’on décou- asfixiar v. (s. XIX.) asphyxier
vre les problèmes asfixiat, ada adj. (s. XVIII. . . ) asphyxié, ée
ase sadol, blat non es que veça (per un -) expr. ashish n. m. (s. XVI. . . , de l’arabi) haschich
on est indifférent quand on n’a pas de besoin asiatic, ica adj. (s. XVI. . . ) asiatique
ase se coneis a las aurelhas e lo fòl al parlar ! (l’ asil n. m. (s. XIV. . . , lat. asylum <gr. asulon) asile
-) expr. on sait à qui on a affaire asillabic, ica adj. (s. XIX. . . ) asyllabique

60
asimar assegurança (la desfisança es maire de l’ -)

asimar v. 1. agacer les dents 2. attiser le feu aspre, aspra adj. (s. XIV.) 1. âpre veire: acèrbe
3. émousser un tranchant 2. lieux pierreux
asimetria n. f. (s. XIX. . . ) asymétrie aspretat (/aspror) n. f. (s. XIV.) âpreté
asimetric, ica adj. (s. XIX. . . .) asymétrique asprum n. m. ce qui est âpre
asimptotic, ica adj. (s. XVII. . . ) asymptotique assabentar v. (s. XIII.) informer - cit.: Alara, la
(math.) mainadeta qu’èri, deliurada de l’escòla, començava de
asir n. m. (s. XII.) haine carrièra en carrièra de s’assabentar dins lo sol libre
asirable, abla adj. haïssable que sos uèlhs e son còr totis nòus posquèssen legir sens
asirança n. f. haine - cit.: Montsegur, l’as ausit, ajuda (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940)
l’aule cant d’asirança, / martelar tas parets de sa assabentat en dreit loc. versé en droit
ràbia d’infèrn, / roncar dins los lenhièrs, cremadors assabentat, ada adj. informé, ée
d’esperança, getant nòstre país dins l’eternal ivèrn assaber v. (s. XIII : « assaber ».) faire savoir
(Loïsa Paulin, La colomba de patz, 1947) assaber n. m. (s. XIII.) avis
asirança (préner en -) loc. prendre en haine assaber (far -) loc. faire part de
asirar v. (s. XII.) haïr assabers (far los -) loc. faire les annonces
asirar coma la pèsta loc. haïr comme la peste assadolar v. (s. XVI.) rassasier
asirar en pèsta loc. haïr comme la peste assag (plur. assages) n. m. (s. XII.) essai
asirós, osa (pl. asiroses, osas) adj. (s. XII.) assagista n. (s. XIX..., de assag) essayiste
haineux assajar v. essayer
asma n. m. (s. XIV.) asthme assalar v. donner du sel aux brebis, caprins. . .
asmatic, ica adj. (s. XIV.) asthmatique assalhent, enta n. m. assalidor assaillant
asocial, ala adj. (s. XIX. . . ) asocial, ale assalhida n. f. action d’assaillir
asolelhar v. se mettre au soleil (sens actiu) assalhir v. assaillir (attaque physique)
veire: ensolelhar (sens passiu) assalivar lo lector loc. allécher le lecteur
asombra (pel calimas, lo volatil s’ -) expr. assalvatgir v. devenir sauvage veire: ensalvat-
quand ça va mal, certains savent se mettre à git - cit.: Un pòble pòt pas se contentar [d’exprimir]
l’abri sa pensada en d’innombrables parlars. Los par-
asombrar v. (s. XII.) 1. ombrager - cit.: pel calimàs, lars populars, espelisons galhardas mas assalvatgi-
lo volatil s’asombra (quand ça va mai, certains savent das d’una lenga en descasença, an una fin naturala
se mettre à l’abri) 2. se mettre à l’ombre : es de s’escartar pauc a pauc de la lenga-maire, de
asoraire, aira n. qui prie devant les reliques s’abastardir de mai en mai (Antonin Perbòsc, Fòc nòu,
veire: adorator 1904)
asorar v. prier devant les reliques veire: adorar assanar v. 1. cicatriser veire: assanir 2. guérir
assaniment n. m. assainissement s. m.
asortaire, aira n. (s. XIX. . . ) avortaire; abortaire assanir v. assainir veire: assanar
avorteur, euse assasonament n. m. assaisonnement
asòrtament n. m. avortament avortement in- assasonar v. assaisonner
volontaire (fausse couche) veire: abòrtament assassin n. m. (s. XII.) assassin
asortar v. (s. XVI.) avortar avorter involontaire- assassinar v. (s. XVI. . . ) assassiner
ment (femme ou animal), faire une « fausse assassinat n. m. (s. XVI. . . ) assassinat
couche » veire: abortar assaut n. m. (s. XII.) assaut
asorton n. m. avorton; aborton avorton assautar v. (s. XII.) donner l’assaut
aspècte n. m. aspèct aspect assecament n. m. assèchement
aspergir v. (s. XIV.) asperger veire: esposcar assecar (assechar) v. 1. assécher 2. dessécher
asperitat n. f. (s. XIV.) aspérité veire: rugositat assecarar v. (s. XVI.) assécher beaucoup
aspersion n. f. (s. XIV.) aspersion veire: es- assecarat, ada adj. (s. XVI.) 1. très asséché 2. très
poscada altéré
aspersor n. m. (s. XIV. . . ) asperson aspersoir assedant, anta adj. assoiffant, ante
aspersor (téner l’ -) loc. c’est un bigot assedar v. (s. XIII.) assoiffer
aspic n. m. (s. XIV.) aspic (serpent) veire: espic assegurable, abla adj. (s. XIX. . . ) assurable
aspiracion n. f. (s. XIV.) aspiration asseguradament adv. (s. XIX.) assurément
aspirant, anta adj. (s. XVI. . . ) aspirant, ante asseguraire, aira n. (s. XIX.) assureur
aspirar v. (s. XIII.) aspirer assegurament n. f. (s. XII.) assurance (ce qui est
aspirator n. m. (s. XX.) aspirador aspirateur (in- sûr)
strument) assegurança n. f. (s. XIX.) asseguracion 1. assur-
aspiratòri, òria adj. (s. XIX. . . ) aspiratoire ance (contre les sinistres. . . ) 2. sureté
aspirina n. f. (s. XIX. . . ) aspirine assegurança (la desfisança es maire de l’ -) expr.
asprament adv. (s. XII.) âprement la défiance est mère de la sureté

61
assegurar assolelhar (s’)

assegurar v. (s. XII.) 1. assurer (sûr veire: assoli- assetjat, ada adj. e n. (s. XX.) harcelé, ée (morale-
dar 2. contrat. . . ) ment, sexuellement. . . )
assegurar a qualqu’un (s’ -) loc. se reposer sur assidú, ua adj. (s. XIII : « assiduos »., lat. assiduus <
quelqu’un assidere) assidu, ue
assegurat, ada adj. e n. (s. XII. . . ) 1. assuré, ée assiduament adv. (s. XIII : « assiduosament ») as-
(sûr 2. contrat. . . ) sidûment
assegutar v. poursuivre assiduïtat n. f. (s. XIII.) assiduité
assegutar qualqu’un loc. courir sus à assietons (d’ -) loc. assis sur le sol
quelqu’un assignable, abla adj. (s. XVII. . . ) assignable
assegutat, ada adj. poursuivi, ie assignacion n. f. (s. XV.) assignation (tribunal,
assegutavas e que ieu t’agantèsse (coma se m’ -) citation. . . )
expr. tu es pris à ton propre piège assignar v. (s. XIV.) assinhar assigner (tribunal,
assemblada n. f. (s. XIII.) assemblée citation, tâche. . . ) - cit.: Lo commissari deu assig-
assemblar v. (s. XII.) assembler nar la partida, o sos procuraires, e los balhar delai de
assemblatge n. m. (s. XVIII.) assemblage tres jorns, o plus,per comparir (Fòrs e costumas de
assenar v. assagir (avec l’âge) Bearn, 1552)
assenar (s’) v. acquérir du bon sens assignator, tritz (pl. assignators, trises) adj. e n.
assenat, ada adj. (s. XII.) sensé, ée assignaire; assignador assignateur, trice
assentiment n. m. (s. XIII.) 1. assentiment 2. ac- assimilable, abla adj. (s. XIX. . . ) assimilable
quiescement assimilacion n. f. (s. XIII.) assimilation
assentimentat (èsse ben -) loc. être dans de assimilacionisme n. m. (s. XX. . . ) assimilation-
bons sentiment nisme
assentimentat, ada adj. qui a de bons senti- assimilacionista n. (s. XX. . . ) assimilationniste
ments assimilar v. (s. XV. . . ) assimiler
assentir v. (s. XIII.) acquiescer assimilator, tritz (pl. assimilators, trises)
assercion n. f. (s. XIV. . . ) assertion adj. e n. (s. XIX. . . ) assimilaire; assimilador;
asserir v. (s. XIII.) 1. assurer veire: acertanar, as- assimilatora assimilateur
solidar 2. affirmer (prétendre vrai) assisas n. f. plur. (s. XII.) assises (justice)
asserviment n. m. (s. XV. . . ) asservissement assisas (cort d’ -) n. f. cour d’assises (dr.)
asservir v. (s. XII. . . ) asservir assisténcia n. f. (s. XV. . . ) assistença assistance
assessor, ora n. (s. XIV.) assesseur - src.: Achard veire: adjutòri - cit.: Demest los bons préner assistén-
(1785): "assessour" cia / e de comparèr hugirà / dejà damnada en sa con-
assessorat n. m. (s. XIII. . . ) assessorat sciéncia / perque lo senhor d’excelléncia / d’aqueths
assetador n. m. endroit on l’on s’assied qui l’an en reveréncia / coneish plan lo camin tengut :/
assètament n. m. (s. XIII. . . ) 1. assiette (position) mès abusar de sa cleméncia, / amear tarda peniténcia,
veire: assèti 2. affermissement / per camin de tau consequéncia, / a bon pòrt degun
assetar v. (s. XII.) asseoir (prendre un siège) n’es vengut (Pèir de Garròs, Psaume I, 1565)
veire: assetiar assisténcia (dreit a l’ -) n. m. droit à l’assistance
assetat, ada adj. assis, ise assistent mairal, enta, ala n. (s. XX.) assistant,
assèti n. m. (s. XVII. . . ) siège (position) veire: ante maternel, elle
assetament assistent, enta adj. (s. XV. . . ) assistant, ante
assèti n. m. assiette (emplacement veire: asseta- assistenta sociala n. f. assistante sociale - cit.:
ment Assistenta sociala... Cresi pas que se trapen aquí, dins
assetiar v. 1. asseoir (établir veire: assetar aquela administracion, fòrça viscomtessas o filhas de
2. placer. . . ) [marqués] (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
assetjaire, aira n. (s. XX.) harceleur (moral, sex- assistir v. (s. XVI.) assister veire: sostar
uel. . . ) associacion n. f. (s. XVIII.) association
assetjament n. m. (s. XIV.) action d’assiéger associar v. (s. XIV.) associer veire: ajónher
assetjament moral n. m. harcèlement moral associat, ada adj. e n. (s. XVII.) associé, ée
(jur.) associatiu, iva adj. (s.XX. . . ) associatif, ive
assetjament sexual n. m. harcèlement sexual assòlament n. m. (s. XVIII. . . ) assolament 1. ac-
(jur.) tion d’étendre sur le sol 2. assolement
assetjant, anta adj. e n. assiégeant, ante assolar v. 1. étendre sur le sol 2. assoler 3. as-
assetjar v. (s. XIII.) assiéger seoir un édifice
assetjar v. (s. XX.) 1. harceler (moralement, psy- assolelhar v. (s. XVI.) exposer au soleil (sens
chologiquement 2. sexuellement. . . ) actif) veire: ensolelhat, ada (sens passiu)
assetjat, ada adj. e n. (s. XIII.) assiégé, ée assolelhar (s’) v. prendre le soleil

62
assolidar astrologic, ica

assolidar v. 1. rendre solide veire: acertanar, ast (virar l’ -) loc. tourner la broche veire: menar
asorrir, afortir 2. consolider 3. affirmer l’ast
assonància n. f. (s. XVII. . . ) assonance - cit.: Mès astada n. f. contenu de la broche (viande)
aquò dit, que’ns esforçam de demorar fidèu a las as- Astarac n. pr. Astarac (pays de Gascogne) m.
sonàncias fondamentalas (Pèire Bèc, La Canta de Rot- astaragués, aguesa (pl. astaragueses, aguesas)
land, 2014) adj. habitant de l’Astarac (en Gascogne)
assonant, anta adj. (s. XII. . . ) assonant, ante astèca adj. e n. (s. XIX. . . ) aztèque
assopiment n. m. assoupissement veire: acos- astejar v. (de ast) tourner la broche
somiment astèla n. f. (s. XIII.) attelle
assopir v. (s. XIII : « sopir ».) assoupir veire: entre- astenia n. f. (s. XVIII. . . ) asthénie
dormir, entresomir, acossomir (s’) astenic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) asthénique
assopliment n. m. assouplissement asterisc (pl. asterisques) n. m. (s. XVI. . . )
assoplir v. assouplir astérisque
assoplit de sa maire (es -) loc. sa mère a un asterlòt n. m. (s. XVII., lat. "astrologus") 1. devin
faible pour lui de village veire: astrològue 2. esprit fantasque
assoplit, ida adj. assoupli, ie asteroïde n. m. (s. XIX. . . ) asteroïd astéroïde
assordiment n. m. assourdissement asticar v. astiquer veire: escurar
assordir v. assourdir, rendre sourd (sens actiu) asticatge n. m. astiquage veire: escurament
veire: ensordit, ida (sens passiu) astigmatic, ica adj. (s. XIX. . . ) astigmate
assordissent, enta adj. assourdissant, ante (qui astigmatisme n. m. (s. XIX. . . ) astigmatisme
rend sourd) astiu, iva adj. (s. XIII.) prompt, e
assordit, ida adj. assourdi, ie astivament adv. (s. XIII.) hâtivement
assortiment n. m. assortiment astor n. m. autour (oiseau)
assortiment de libres loc. un choix de livres astor vei la nuèit (l’ -) loc. méfie-toi des mal-
assortir v. assortir veire: apariar faisants
assortir v. sortir pour aller au-devant de astracan n. m. (s. XVIII. . . , de la vila russa
quelqu’un veire: sortir d’Astrakan) astrakan
assortit, ida adj. assorti, ie astrada n. f. (s. XII. . . ) 1. chance 2. destinée
assostaire, aire n. 1. qui met à l’abri 2. qui pro- astragal n. m. (s. XVI. . . ) astragala astragale
tège astral, ala adj. (s. XVI. . . ) astral, ale
assostança n. f. assostància action de protéger astre n. m. (s. XII.) 1. astre 2. chance
assostar v. 1. mettre à l’abri 2. protéger astre (a bon -) loc. 1. heureusement 2. fort
assostat, ada adj. 1. mis à l’abri 2. protégé heureusement
assuausar / assuaudar (s’) v. 1. se calmer 2. cu- astre (arribar a bon -) loc. arriver à bon port
ver sa colère astre (aver bon -) loc. avoir de la chance
assubjectiment n. m. (s. XVI. . . ) assujettisse- astre (per -) loc. 1. par chance 2. par bonheur
ment astre (per bon -) loc. par chance
assubjectir v. (s. XVII : « assutjeti ».) assujettir astre (per tal -) loc. 1. par hasard 2. d’aventure
assubjectit, ida adj. assujetti, ie astre bon astre (a tot -) loc. a tuste balustre 1. à
assucador n. m. assommoir (archit. médiévale) tout hasard 2. à l’aveuglette 3. à l’aventure
veire: atucador astrenhent, enta adj. (s. XIX. . . ) astreignant, ante
assucar v. assommer (sens actiu) veire: ensucat, astrénher v. (s. XIV.) astreindre
ada (sens passiu) astrenta n. f. (s. XIX. . . ) astreinte
assumir v. assumar assumer astres (èsser dins los -) loc. être dans la lune
assumit, ida adj. assumé, ée (distrait)
ast (a mièg -) loc. en berne (drapeau) astringéncia n. f. (s. XIX. . . ) astringence
ast (a mièg -) loc. au milieu du gué (abandon) astringent, enta adj. (s. XVI. . . ) astringent, ente
ast (far a mièg -) loc. faire à moitié veire: far à astrofisica n. f. (s. XX.) astrophysique
mièg astrofisician, ana n. (s. XX.) astrophysicien,
ast (menar l’ -) loc. tourner la broche veire: virar enne
l’ast astrolabi n. m. (s. XIV.) astrolabe
ast (pl. astes) n. m. (s. XIV.) 1. broche (rôtir) astrologia n. f. (s. XIV.) astrologie
2. hampe - cit.: Aquí le vaissèl èra d’una tina, un ast astrologic, ica adj. (s. XVI. . . ) astrologique
èra mast, la vela una toalha, e l’artilhariá de cinquanta astrològue, òga n. (s. XIV : « astrologian » ; s XVII.)
flascous, damb lor glo-glo-glo espaurissián totis les astrològ astrologue - cit.: Aquel a totjorn tengut
abitants de las aigas saladas (Pèire Godelin, Tresena le cap entre doas aurelhas que [non a] ausit parlar de
floreta, 1638) Patracòlis [. . . ], tan grand astrològue, que laissa les

63
astrològue, òga atendrir

astres a lòc, e que sense consideracion de las plane- levava qu’aital patissiá pas tant (Paul Gairaud, La
tas, ten totjorn las siètas plan netas (Peire Godelin, s. sexològa, 1982)
XVII). - src.: Mistral, 1878 : "astroulogue". ataraxia n. f. ataraxie (phil.)
astronau n. f. (s. XX.) astronef atardar v. attarder
astronauta n. (s. XX.) astronaute atardivar v. rentrer tard
astronautic, ica adj. (s. XX.) astronautique atardivat, ada adj. attardé, ée (temps) veire: re-
astronautica n. f. (s. XX. . . ) astronautique tardat
astronòme, òma n. m. (s. XIII : « austronomian ataüc n. m. (s. XIII : « atahuc ») cercueil
».) astronòm astronome - src.: Honnorat, 1848 : ataular v. (de taula) mettre carte sur table
astronome; Mistral, 1878 : "astrounome" ataular (s’ -) v. (s. XI.) 1. s’atabler (forme active)
astronomia n. f. (s. XIX. (s. XII : « estronomia »).) veire: entaulat (forme passive) - cit.: Non sabes tu
astronomie que jo som asemprada / per en plus grand banquet
astronomic, ica adj. (s. XIV. . . ) astronomique èster ataulada e que damb mi no’t deves engüalhar
astruc (èsser -) loc. être en veine (Pèir de Garròs, Eglòga, 1567); Luc fasiá qualques
astruc, uga adj. (s. XII.) 1. né sous une bonne passes defòra; se brandissiá abans de s’ataular (Paul
étoile - cit.: Me mancava ben dètz-e-nòu sòus, mas Gairaud, La sexològa, 1982) 2. mettre carte sur ta-
coma teniái çò plus gròs, me pensavi que çò menut ble
tombariá tot sol un jorn d’estrenas. Tot virava plan, atavic, ica adj. (s. XIX. . . ) atavique
e i aviá qu’a esperar aquel jorn astruc (Loïsa Paulin, atavisme n. m. (s. XIX. . . ) atavisme
Lo vièlh libre d’images) 2. chanceux, euse 3. de atebesiment n. m. attiédissement
chance atebesir v. attiédir
astruganças (mandar d’ -) loc. envoyer ses com- ateïsme n. m. (s. XVI. . . ) athéisme
pliments ateïsta n. athéiste
astrugar v. (de astruc) féliciter ; complimenter atelar v. (s. XII. . . ) atteler veire: júnher
veire: benastrugar atelatge n. m. attelage
astúcia n. f. (s. XIV.) astuce atemporar v. 1. préparer la terre 2. chauffer un
astuciós, osa (pl. astucioses, osas) adj. (s. XV. . . ) four
astucieux, euse atencion n. f. (s. XVI. . . ) attention - cit.: A tot mo-
astuciosament adv. (s. XVI. . . ) astucieusement ment, nos cal demesfisar davant la família (...). Aver
asuèlh n. m. horizon veire: orizont l’atencion ponchuda; velhar que las pòtas, los uèlhs,
asuèlh (a l’ -) loc. à l’horizon un det, lo biais de se téner drecha o mièg ajaçada dins
asulhar v. disparaître à l’horizon un cadièiràs, anèssen pas cridar : - Se sabiatz qun
atac n. m. attaque (malaise) plaser n’avèm, totas doas, pel lièch (Paul Gairaud, La
ataca n. f. (s. XII.) attaque (offensive) sexològa, 1982)
atacable, abla adj. attaquable atencion ponchuda n. f. la plus vive attention
atacaire, aira n. agresseur veire: agressor - cit.: A tot moment, nos cal demesfisar davant la
atacant, anta n. (s. XX.) attaquant família (...). Aver l’atencion ponchuda; velhar que las
atacar v. (s. XII.) attaquer - cit.: Ataca ! Mòrt de pòtas, los uèlhs, un det, lo biais de se téner drecha o
non! non pas per dètz escuts : / tan bons son los mièg ajaçada dins un cadièiràs, anèssen pas cridar :
[profièits] quand se parla de trucs (Francés de Corteta, - Se sabiatz qun plaser n’avèm, totas doas, pel lièch
Ramonet, s. XVII) (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
atacat de la pèsta loc. atteint de la peste atencionar a (s’) v. s’appliquer à
atacat, ada adj. 1. affecté, ée 2. meurtri, ie atencionat, ada adj. (s. XIX. . . ) attentionné, ée,
ataïnar v. être mélancolique, pris par le spleen attentif, ive
atalar v. atteler atenda n. f. (s. XII.) attente veire: atenta, espèra
atalat al darrièr trauc (èsser -) expr. être sans atenda (non aver d’ / aver pas d’ -) loc. être im-
ressources patient
atalentament n. m. (s. XIII.) action de susciter atendre v. (s. XII.) 1. être attentif veire: esperar
l’envie, le désir (sens actiu) 2. tendre à 3. attendre
atalentar v. (s. XII.) donner envie (sens actiu) atendridor n. m. (s. XX.) attendrisseur (instru-
veire: entalentat (sens passif) ment)
atalhonar v. couper en petits morceaux atendriment n. m. (s. XIX : « atendrimen ».) 1. at-
atalussar v. donner du pied (élargir la base) tendrissement (rendre une matière plus tendre)
atanben adv. pareillement 2. fig. émotion
atánher v. (s. XII.) convenir atendrir v. (s. XIX : « atendri ».) 1. attendrir (ren-
atanpauc adv. non plus dre une matière plus tendre) 2. fig. émouvoir
atapar v. (gt. tappa) 1. boucher 2. couvrir 3. saisir atendrissent, enta adj. (s. XIX.) 1. attendrissant,
(douleur) - cit.: Quand la nuèch aquò l’atapava, se ante (qui rend une matière plus tendre) 2. fig.

64
atendrissent, enta atornar (s’)

émouvant atge (es mendre d’ -) loc. il est plus jeune


atenença n. f. atenéncia contiguïté atge (metre d’ -) loc. avancer en âge
atenent (tot d’ -) loc. d’un seul tenant atge (se far dins l’ -) loc. avancer en âge
atenent (tot d’un -) loc. d’un seul tenant atge de (d’ -) loc. d’âge à
atenent, enta adj. attenant, ante veire: tocant atge de (venir a l’ -) loc. atteindre l’âge de
aténer v. être contigu atge escolar n. m. âge scolaire
aténer a (s’ -) expr. être contigu à atge fait (d’ -) loc. d’âge mûr
aténer a qualqu’un (s’ -) loc. se fier à quelqu’un atge legal n. m. (s. XIX.) âge légal
veire: se fisar atge mental n. m. (s. XIX.) âge mental
aténher v. (s. XII.) atteindre veire: adesar, averar atge primierenc n. m. premier âge (petite en-
atenian, ana adj. atenenc athénien, enne fance)
atenta n. f. (s. XIII.) atteinte veire: atenda atge tresen n. m. troisième âge
atentar v. (s. XIII : « attentar ».) atemptar attenter atic, ica adj. (s. XVI. . . ) attique
atentat n. m. (s. XIV. . . , lat. attentatum) atemptat aticisme n. m. (s. XVI. . . ) atticisme
attentat atierar v. 1. aligner veire: tièra 2. mettre en file
atentatòri, òria adj. (s. XVII. . . , de atentat) atimonar v. atteler les bœufs
atemptatòri attentatoire atipic, ica adj. atypique
atenuacion n. f. (s. XIV.) atténuation atiralh n. m. attirail
atenuant, anta adj. (s. XIX.) atténuant, ante atirança n. f. (s. XIX.) atirància attirance
atenuar v. (s. XIV.) atténuer atirar v. (s. XIV.) attirer (séduction) veire: atraire
atenuat, ada adj. (s. XVI. . . ) atténué, ée atisar v. (s. XII. . . ) attiser veire: abrasugar
atenuator n. m. (s. XX.) atténuateur (instru- atissar v. (de tissa) 1. exciter veire: excitar - cit.:
ment) Era pas brica per los espaurugar, al contrari, èra per
atermenaire, aira n. (s. XIII : « atermenador ») los atissar (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
délimiteur 2. lancer des piques 3. s’opiniâtrer
atermenament n. m. (s. XIII.) délimitation atissós, osa (pl. atissoses, osas) adj. agaçant,
atermenar v. (s. XIII.) délimiter ante
aterrament adv. (s. XII. . . ) atterrement atlantic, ica adj. (s. XVI. . . ) atlantique
aterrant, anta adj. (s. XII. . . ) atterrant, ante atlàs (pl. atlasses) n. m. (s. XVI. . . ) atlas
aterrar v. (s. XII.) 1. atterrer veire: aterrir 2. jeter (vertèbre, ouvrage...)
à terre, abattre (arbre. . . ) atlèta n. (s. XVI. . . ) athlète
aterrassar v. couvrir, combler de terre veire: atletic, ica adj. (s. XVI. . . ) athlétique
aterrassir, terrassar atletisme n. m. (s. XIX. . . ) athlétisme
aterrassir (s’) v. pron. devenir terreux, s’effriter atmosfèra n. f. (s. XVII. . . ) atmosphère
veire: aterrassar atmosferic, ica adj. (s. XVIII. . . ) atmosphérique
aterrassit, ida adj. être terreux, mêlé de terre atòl n. m. (s. XVIII. . . , del maldivian / divehi) atoll
aterrat, ada adj. (s. XII.) atterré, ée atòme n. m. (s. XIV : « atomi ».) atòm atome - src.:
aterrir v. (s. XVIII. . . ) atterrir (ballon, avion. . . ) Mistral, 1878 : "atome"
veire: aterrar atomic, ica adj. (s. XIX. . . ) atomique - cit.:
aterrissatge n. m. (s. XX.) atterrissage (avion. . . ) D’explosions atomicas avián emmudit li ràdios de
atestacion n. f. (s. XIV.) attestation tot l’Oriènt arabi (Robèrt Lafònt, 1971, p. 20)
atestar v. (s. XII. . . ) attester veire: atestir atomicitat n. f. (s. XIX. . . ) atomicité
atestir v. 1. s’entêter veire: attestar 2. affirmer atomizacion n. f. (s. XX. . . ) atomisation
avec obstination atomizar v. (s. XIX. . . ) atomiser
atèu, èa adj. (s. XVI. . . ) athée atomizat, ada adj. (s. XX.) atomisé, ée
ateuniment n. m. amincissement (chose) veire: atomizator n. m. (s. XX.) atomizador; atomizaire
aprimadament atomiseur
ateunir v. 1. atténuer veire: aprimar 2. rendre atòn, a adj. atone
ténu, amincir (quelque chose) atòn, òna adj. (s. XIX. . . ) atone - cit.: Lo grop
atge n. m. (s. XIV., del francés) âge (temps écoulé pronominal precedent lo vèrb es proclitic e atòn, men-
depuis la naissance ou l’origine) veire: edat - cit.: tre que lo grop seguissent lo vèrb es enclitic e tonic.
Horton avè de cent e vint ans l’atge / quan me condèc Cal notar que, dins aqueste darrièr cas, la lenga an-
que son aujòu l’antic, / aqueth Bonsòm qui jamès non ciana coneissiá que de pronoms atòns (Loís Alibèrt,
mentic, / aqueste temps que vesèm predisè (Pèir de Gramatica, 1935)
Garròs, Eglòga 1, 1567); atonia n. f. (s. XIX.) atònia atonie
atge (d’ -) loc. d’un grand âge atonic, ica adj. (s. XVIII. . . ) atonique
atge (d’aquel -) loc. à cet âge là atorar v. se rendre à ses devoirs
atge (d’un brave -) loc. d’un certain âge (âgé) atornar (s’) v. rendre la pareille veire: tornar

65
atots aucèl de l’aire (èsser l’ -)

atots n. m. (s. XVII.) 1. atout (jeu) 2. coup violent atropelada n. f. attroupement (péj.)
de la main atropelar v. (s. XII.) attrouper (péj.)
atots (batre -) loc. jouer atout atrumar v. 1. commencer à devenir orageux
atrabalhir (s’) v. pron. atrabalir prendre goût (sens actif) veire: entrumat, ada (sens passiu)
au travail 2. s’assombrir (temps)
atrabalhit, ida adj. atrabalit 1. travailleur, euse atucador n. m. assommoir (archit. médiévale)
2. laborieux, euse veire: assucador
atrabiliari, ària adj. (s. XVI. . . , lat. bilis atra) atra- atucaire, aira n. assommeur veire: assucaire
bilaire atucar v. assommer veire: assucar
atraçar v. (lat. ad + tractare) 1. tracer un chemin atuda-me aqueste fanal ! loc. à d’autres !
2. amasser vers soi atudador n. m. éteignoir
atraçar lo màger tròç (s’ -) loc. se tailler la part atudar v. éteindre veire: escantir, amorçar
du lion atudar lo blèst loc. rabattre le caquet
atraçat lo tot loc. tout bien considéré atudar lo fòc amb d’estopas loc. jeter de l’huile
atraccion n. f. (s. XIV.) attraction sur le feu
atractiu, iva adj. (s. XIV.) attractif, ive aturar (s’) v. s’arrêter net veire: s’aplantar
atraire v. (s. XII. . . , lat. ad + trahere) 1. attirer veire: aturrador n. m. barrutlaire rouleau à émotter
atirar 2. attirer (séduction) aturrar v. 1. émotter 2. assommer 3. terrasser
atrait / atrach (pl. atraits / atraches) n. m. (s. XII., aturrat, ada adj. terrassé, ée - cit.: Es aturrada, lo
de atraire) 1. attrait 2. appas (séduction) cervèl curat, a plorat tota l’aiga de sos uèlhs ; se sentís
atrantolir (s’) v. pron. 1. devenir chancelant sola, sola, abandonada coma un enfant perdut (Joana
2. vieillir Bartès, Lison, 1934)
atrapa n. f. attrape aubeta (a la prima -) loc. à la pointe du jour
atrapadissa n. f. mystification veire: mistifica- auc n. m. jars veire: aucat
cion aüc n. m. huée (f.)
atrapadoira n. f. piège veire: trapadèla auça n. f. hausse veire: aut
atrapar v. (s. XII.) attraper veire: agafar, ajar auca (aquò non val fems d’ -) expr. cela ne vaut
atrapar la maire al nis loc. 1. prendre sur le fait rien
2. trouver le pot aux roses auca (aucha) n. f. (s. XII., lat. avica) oie - cit.:
atrasent, enta adj. (s. XII. . . , de atraire) attrayant ieu ai vist le paire de l’aujòl de la tanta de ma sian,
atraversar v. 1. mettre en travers 2. fig. se met- cosina germana del fraire de mon paire qu’èra mon
tre en travers (sens actiu) oncle. . . que coneguèc les ases demest las aucas (Odde
atrencadura n. f. 1. toilette (soin de la per- de Triors, 1578)
sonne) 2. arrangement auca (s’espandís coma una -) expr. il est gonflé
atrencament n. m. 1. action de se préparer d’orgueil
2. agencement auçada n. f. hauteur
atrencar v. 1. se préparer 2. préparer auçador n. m. rehausseur (de siège. . . )
atribucion n. f. (s. XIV.) attribution auçaire, aira n. personne qui hausse
atribuïble, ïbla adj. (s. XVI. . . ) atribuable at- auçament adv. haussement
tribuable auçapè n. m. marchepied
atribuïr v. (s. XIV.) attribuer auçapè (a l’ -) loc. à la va-vite
atribut n. m. (s. XIV. . . ) attribut aücar v. huer
atributari, ària adj. (s. XIX. . . ) attributaire auçar v. 1. hausser veire: naut 2. élever
atributiu, iva adj. (s. XVI. . . ) attributif, ive auçar de la taula (s’ -) loc. quitter la table
atriga de partir (m’ -) loc. il me tarde de partir aucas (butar las -) loc. marcher comme une per-
atrigar v. être impatient de sonne ivre
atristant, anta adj. (s. XIX.) attristant, ante aucat n. m. 1. oison 2. (iron.) jars
atristar v. (s. XVI.) attrister veire: entristesit, ida aucat tenon un mercat (tres femnas e un -) expr.
atròç, òça (pl. atròces, òças) adj. (s. XIV. . . ) atròce trois femmes et un oison font un marché
atroce auçatge n. m. action de hausser
atròçament adv. (s. XVI. . . ) atroçament atroce- aucèl (trace d’ -) n. m. triste sire
ment aucèl (trace d’ -) loc. un drôle d’oiseau
atrocitat n. f. (s. XIV. . . ) atrocité aucèl (un polit -) loc. un drôle d’oiseau
atrofia n. f. (s. XVI. . . ) atrophie aucèl arpian n. 1. oiseau de proie 2. rapace
atrofiar v. (s. XIX. . . ) atrophier aucèl de las plumas verdas expr. oiseau au
atrofiat, ada adj. (s. XVI. . . ) atrophié, ée plumage vert
atropament n. m. attroupement aucèl de l’aire (èsser l’ -) loc. être gai comme
atropar v. (s. XII. . . ) attrouper veire: gropar un pinson

66
aucèl de passa aulor

aucèl de passa n. m. oiseau de passage src.: Honnorat, 1846: "auditour"; Alibèrt (règla),
aucèl de rapina n. 1. oiseau de proie 2. rapace 1935 : "auditor, tritz"
aucèl de volar (es de l’ -) loc. c’est dans sa na- auditòri n. m. (s. XVII.) auditoire
ture de auditorium n. m. (s. XX.) auditorium
aucèl dins la garbièra (èsser l’ -) loc. être aufa loc. sparte (sparterie, nattes)
comme un coq en pâte aufa a qualqu’un (tirar l’ -) loc. soutirer de
aucèl dins la garbièra (èsser l’ -) expr. être l’argent à quelqu’un
comme un coq en pâte aufièr, ièra n. ouvrier, ière en sparterie
aucèl es brave, en mai apara sa pluma (e mai augment n. m. (s. XVII.) augmentation veire: aug-
l’ -) expr. il faut maintenir sa réputation, son mentacion
image augment (la verquièra e l’ -) loc. la dot et les
aucèl passapaís n. m. oiseau de passage acquets
aucèl son nis es bèl (a cada -) expr. chaque augment de capital n. m. augmentation de cap-
oiseau trouve son nid beau ital
aucèl sus una branca, qu’al mendre brug se’n
augmentacion n. f. (s. XIV.) augmentation veire:
va (es un -) expr. 1. il est comme l’oiseau sur la
augment
branche 2. il n’a pas de situation stable
augmentar v. (s. XIV.) augmenter - cit.: D’un co-
aucèl vòla n. m. pigeon vole (jeu)
stat, lo pòble laissa s’apaurir son lengatge en restren-
aucèl, èla n. (s. XII., lat. aucellus, var.: ausèl, èla;
hent lo vocabulari als sols besonhs locals ; de l’autre,
ausèth, èra; aucèu, èla; auceu, ela) oiseau
aprèp aquel apauriment dont patís a un moment do-
aucelaire, aira n. (s. XII.) oiseleur
nat, lo pòble augmenta lo vocabulari en manlevant de
aucelariá n. f. (s. XX.) oisellerie
novèls mots a la lenga oficiala (Antonin Perbòsc, Fòc
aucelièr, èra n. f. (s. XX.) oiselier, ière nòu, 1904)
aucèls (adormiriá los -) expr. il est très en-
augmentatiu, iva n. (s. XIV.) augmentatif, ive
nuyeux
augur n. m. (s. XIV. . . ) augure (agent)
aucèls lo bècan (totes los -) expr. il est très
augurar v. (s. XIV.) augurer
douillet
aucelum n. m. les oiseaux auguri n. m. (s. XIV.) augure (acte)
aucet (préner d’ -) loc. hausser le ton august, usta (pl. augustes, ustas) adj. (s. XIV.)
aucir v. (s. XII.) → tuar tuer veire: tuar auguste
aucons (rire coma d’ -) loc. rire comme. . . aujam n. m. 1. gibier à plumes 2. volaille
auçor n. f. 1. hauteur 2. élévation aujam de vòstre ben, melhor pareis expr. c’est
auçural n. m. → nautor 1. hauteur (géo.) 2. butte mieux chez nous que chez le voisin
audàcia n. f. (s. XIV.) audace - cit.: Tu que per aujòl, òla n. (s. XVI.) aïeul, aïeule - cit.: Escrivans
ofensar n’aviás que tròp d’audàcia, / perqué non n’as aujòls, de qui [l’esperit] comol de raras invencions ten
autant per obtenir ta gràcia ? (Bertomieu Amilhan, tant de plaça per totis les camins de la sciéncia, que
Exercici de la fe, 1673) [dificilament] òm pòt passar per un [subjècte] comun
audaciós, osa (pl. audacioses, osas) adj. (s. XVI.) sense vos tustar, plàcia vos agradar que, de la fòrça
audacieux, euse - cit.: Ací Pentesilèa, audaciosa de qualqu’una de vòstras autoritats, ieu piège nòstra
amazona, / non bat los mirmidons au costat de Bel- flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII); Dins sa
lona (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) cambra, Lison aviá ara un miralh, un miralh que son
audaciosament adv. audacieusement cadre [d’aur] verd lusissiá, bavard e important davant
audiblament adv. audible (de façon) los mòbles dels aujòls (Joana Bartès, Lison, 1934)
audible, ibla adj. (s. XIV.) audible veire: ausidor aule (fals tant que l’ -) expr. faux comme. . .
audicion n. f. (s. XIX.) audition (écoute, cast- aule coma l’ase roge / negre expr. méchant /
ing. . . ) mauvais comme. . .
audicion n. f. (s. XV.) audition (surdité) aule coma un gat bòrni expr. méchant / mau-
audicionar v. (s. XVIII. . . ) auditionner (écoute, vais comme. . .
casting. . . ) aule coma un un ase expr. méchant / mauvais
audiéncia n. f. (s. XIV.) audiença audience comme. . .
audio n. m. audiò audio aule, aula adj. 1. mauvais (diabolique) - cit.:
audiovisual, ala adj. (s. XX. . . ) audiovisuel, elle Montsegur, l’as ausit, l’aule cant d’asirança, / marte-
auditiu, iva adj. (s. XIV.) auditif, ive lar tas parets de sa ràbia d’infèrn, / roncar dins los
auditor, tritz (pl. auditors, trises) n. (s. XIV., lat. lenhièrs, cremadors d’esperança, getant nòstre país
auditor) audidor auditeur - cit.: Lo jorn susdit dins l’eternal ivèrn (Loïsa Paulin, La colomba de patz,
en preséncia deusdits auditors e gardas rendon conde 1947) 2. méchant, ante
Bertranet de Nabalhas, garda l’an prosmar passat, deu aulesa → aulor méchanceté veire: aulor
carc qui avé de guarderia (Condes de Pau, s. XV) - aulor n. f. méchanceté veire: aulesa

67
auna aürós (èsser -)

auna n. f. (s. XIII : « alna ») aune (mesure anci- zin-zin [de las cigalas] montava, traucant las aurel-
enne) has, moriguent dins un sospir, per tornar renàisser e
aunir v. (s. XIII.) honnir morir sens pausa, d’oras e d’oras (Joana Bartès, Lison,
auquièr, ièra n. gardien, ienne d’oies 1934)
aür n. m. (s. XII.) heur (augure) aurelha (afustar l’ -) loc. tendre l’oreille
aur n. m. (s. XII.) or (métal) - cit.: Emperò, vòsta aurelha (m’es tombat dins l’ -) loc. j’ai ouï dire
man mastressa, / ua letra ritmada m’adreça / qui m’a aurelha (rire d’ -) loc. rire sous cape
hèit lo còr mès gadau / que si hos ua corona d’aur aurelha (se far tirar l’ -) loc. être l’objet de ré-
(Pèir de Garròs, 1567); Los vesins son venguts a la clamations pour agir (dette, ouvrage...)
despelocada, / los joens apariats: amorós e vesiada / en aurelha que prutz (aver l’ -) loc. avoir la puce à
dus virats de man descohan lo cabelh, / l’estòrcen ras l’oreille
deu còth, darrigan sa perruca/ lavetz sa punta d’aur, aurelhada (tirar una -) loc. se faire tirer l’oreille
nusa coma la cuca, / clareja dins los dits coma un tròç aurelhard, arda adj. qui a de longues oreilles
de sorelh (Josèp Nolens, La flaüta gascona, 1897); De aurelhas (èsser tot -) loc. (s. XVII.) être tout or-
la chadena d’aur los anels se ressòudan (Josèp Ros, eille
Annuari,1899) aurelhas (sense bolegar temps ni -) loc. sans
aur (a de mans d’ -) loc. 1. avoir la main bouger un cil
heureuse 2. être habile aurelhas me bosinan (las -) loc. mes oreilles
aur (aver las mans d’ -) loc. être très habile sifflent
aur (embrumar d’ -) loc. → daurar dorer aurelhas me piulan (las -) loc. mes oreilles sif-
aur (franc coma l’ -) loc. personne droite e hon- flent
nête aurelheta n. f. 1. merveilles (pâtisserie) 2. écou-
aur (ros coma l’ -) loc. roux comme. . . teur aux oreilles
aur (soi d’ -) loc. je suis aux anges aurelhièr n. m. (s. XIV.) oreiller
aur (un afar d’ -) loc. une affaire en or aurelhièra n. f. 1. oreille de charrue 2. perce-
aur de París (non val tot l’ -) expr. 1. il ne vaut oreille
pas cher 2. il n’est pas très recommandable aurelhon n. m. 1. lobe de l’oreille veire: gautis-
sons 2. coup sur l’oreille
aur de Tolosa (a d’ -) loc. il est poursuivi par la
aurelhós, osa (pl. aurelhoses, osas) adj. 1. qui
fatalité (cf. Histoire romaine)
est « tout oreilles » veire: atentiu 2. attentif
aur maneja, d’aur lusís (qui d’ -) expr. on voit
aurelhut, uda adj. qui a de grandes oreilles
qu’il est riche
aureòla n. f. (s. XIII. . . ) auréole
aur mondat n. m. or pur
aureolar v. (s. XIX.) auréoler
aur monde n. m. or pur
aureta n. f. 1. brise 2. zéphyr
aur ni per argent (ni per -) loc. à aucun prix
aurevelhièr, ièra n. (s. XIV.) batteur d’or
aur tot çò que lusís (non es d’ -) expr. tout ce aurfrés (pl. aurfreses) n. m. (s. XIII.) orfroi
qui brille n’est pas d’or
auricalc n. m. (s. XIV.) laiton
aura n. f. 1. vent du nord - cit.: Meteguèt a la auricular n. m. (s. XIV.) auriculaire (doigt)
vela e quand lo mazot s’estrifèt, quand se levèt l’aura auricular, ara adj. (s. XIV.) relatif à l’oreille
d’amont ; comencèt sa navigacion (Robèrt Lafònt, aurièra n. f. (s. XIV.) lisière
1971, p. 56) 2. brise
aurifèr, èra adj. (s. XVI. . . ) aurifère
aura (a tota -) loc. à tout vent aurificacion n. f. (s. XVI. . . ) aurification
aura (del costat d’ -) loc. du côté du nord auriflam n. m. (s. XIII.) oriflamme
aurà ben son ajustòri loc. 1. il aura bien son aurinhòl n. m. sorte de brugnon
mot à dire 2. il y mettra son grain de sel auriòl n. m. (s. XII.) 1. couleur d’or 2. loriot
aura de gràcia (una -) loc. un vent favorable (oiseau)
aura en aura (d’ -) loc. en direction Est-Ouest auripèl n. m. (s. XII : « aurpel ».) oripeau
aura te mena ? (quina bona -) loc. quel bon auripelat, ada adj. (s. XIV.) couvert, erte
vent t’amène ? d’oripeaux, chamarré
aurada n. f. coup de vent auriu, iva adj. (s. XII.) 1. fougueux, euse
auragan n. m. (s. XVII. . . ) ouragan 2. folâtre
aurassa n. f. grand vent aurivelaire, aira n. (av. s. XV., Lat. auri + velius)
auratge n. m. (s. XII.) orage batteur d’or
auratjós, osa (pl. auratjoses, osas) adj. orageux, aurivelariá n. f. (av. s. XV.) ouvrage des batteurs
euse d’or
aurelha n. f. (s. XII.) oreille - cit.: Cresètz-o, los auròc n. m. (s. XVIII. . . ) auroch veire: ur
que levèron aquel niu de fissalons agèron pas freg a auròra n. f. (s. XIV.) aurore
las aurelhas! (Antonin Perbòsc, Paratge, 1911) ; Lo aürós (èsser -) loc. être heureux

68
aürós e rèire aürós autan (l’)

aürós e rèire aürós loc. heureux, trois fois ausir a qualqu’un (levar lo veire e l’ -) loc.
heureux stupéfier quelqu’un
aürós, ne sabi gaire (de mai -) loc. il est le plus ausir de totas (n’ -) loc. entendre des choses
heureux inconvenantes
aürós, osa (pl. aüroses, osas) adj. (s. XII.) ausir dire (d’ -) loc. d’ouï dire
heureux, euse ausir dire (per -) loc. à ce qu’on dit
aürosament adv. (s. XVI.) heureusement ausir fariá tombar las aranhas del cèl (a l’ -) expr.
aurotge, otja adj. ombrageux, farouche - cit.: E c’est un fanfaron
tant que lo mistrau ferotge / bramarà dins li ròcas au- ausissi ! (ben t’ -) loc. je t’entends bien !
rotges / t’apararem a bolets roges, / car tu es la patria ausit una sillaba (non n’ai -) loc. je n’en ai pas
e tu la libertat (Frederic Mistral, Calendau, 1867) entendu un mot
auruga n. f. (s. XIV.) jaunisse auspici n. m. (s. XIV. . . ) auspice
aus (pl. auses) n. m. toison (n. f.) veire: vel aussent n. m. (s. XII : « eyssens », « absens ».) ab-
d’aur sinthe (plante) (n. f.) veire: absinti
ausa chutar (non -) expr. il n’ose souffler mot austèr, èra adj. (s. XVII.) austère austère
ausadament adv. avec audace austèrament adv. (s. XIII. . . ) austèrement
ausaire, aira n. audacieux, euse austeritat n. f. (s. XIII. . . ) austérité
ausar v. (s. X.) oser veire: gausar - cit.: Vaquí, austoret n. m. (s. XII.) petit autour
Madama, las paraulas pas de créser qu’aquel blasfema- austral, ala adj. (s. XIV.) austral, ale
tor a ausadas prononciar sul sulhet de sa mòrt (Robèrt Australia n. pr. f. (s. XVII..., lat. australis) Aus-
Lafònt, 2001) tralie
ausard, arda adj. (s. XII : « auzart ».) 1. hardi, e australian, ana adj. (s. XIX. . . ) australien, ienne
2. effronté, e australian, ana adj. e n. (s. XVIII..., de Australia)
ausarda (a l’ -) loc. cavalièrement australien, enne
ausardariá n. f. 1. hardiesse 2. témérité australopitèc n. m. (1960, de austral) australop-
ausbèrc n. m. (s. XII.) ausbèrg haubert ithèque
auscultacion n. f. (s. XVI. . . ) auscultation austrian, ana adj. (s. XIX.) autrichien, ienne
auscultar v. (s. XVI. . . , lat. auscultare) ausculter aut n. m. (s. XIII.) haut
veire: escotar aut adv. (s. XIII.) haut
auscultator n. m. (s. XX., de auscultar) ausculta- aut (aquí -) loc. là-haut
teur (appareil) aut (d’ -) adv. là-haut
ausèrda n. f. luzerne veire: lusèrna aut (del costat d’ -) loc. du côté du nord
ausèsses (e mai -) loc. même si tu osais aut (per -) loc. par le haut
ausida n. f. (s. XII.) 1. son lointain 2. renommée aut (tombar de son -) loc. tomber de sa hauteur
ausida (d’ -) loc. 1. tout d’un coup 2. aussitôt aut e bas loc. en dernier ressort
ausida (partir d’ -) loc. agir sur un coup de tête aut en gost loc. épicé
ausida (se’n anar d’ -) loc. (s. XVII.) tomber dans aut, auta / naut, nauta adj. (s. XIII.) haut, haute -
l’oubli cit.: O, l’as bèn dich, siéu Esterèla, / dis auts crestencs
ausidor n. m. tympan (oreille) veire: timpan dominarèla: / fuge donc, imprudènt, car mon regard
ausiment n. m. qualité de l’ouïe enclaus ! (Frederic Mistral, Calendau, 1867)
ausir v. (s. XII.) entendre (ouïr) - cit.: Mon còr, Auta Antiquitat n. f. Haute Antiquité
mai que mai, pataquejava coma aquel de la lauseta auta estima n. f. haute estime
qu’aviái tan sovent ausida, sus los rastolhs de Tèrra- auta fidelitat n. f. haute fidélité
l’òrt, dins lo calimàs, s’adelir en cantant dins la mar auta mar n. f. haute mer
blosa de l’aire (Julieta Dissèl, s. XX); E lo cant inte- auta montanha n. f. haute montagne
rior qu’ausiguèt sus son cabeç [d’agonia] , en pensant auta personalitat n. f. haute personnalité
a sos discípols fervoroses, èra segurament, ambe mai auta ramèla n. f. haute futaie
de claror e mai de [plenitud], lo cant qu’enlusiguèt auta traïson n. f. haute trahison
la mòrt del grand faidit dont nos a dit la gèsta (Irena auta votz (a -) à haute voix
Bonnet, Lo Gai Saber, 1940); Encara l’ausissi lo paure autament adv. (s. XIV.) nautament hautement
mon paire : "Cal sèt pans per passar la setmana, un autan (a / de l’ -) loc. à l’Est
per cada jorn, e lo darrièr es lo que mai còsta de pagar." autan (l’) n. m. (s. XIV.) vent d’autan autan (vent)
(Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) - cit.: Ací bufa l’autan, aquí rebufa Cèrç, ací la mar
ausir ! (de l’ -) loc. à l’entendre ! rona, aquí le cèl trona, e tan ferotjament que le plus
ausir (fa bon -) loc. c’est bon à savoir grand de nòstres capitanis, Armand de Lòrt, non pen-
ausir (fa bon -) loc. c’est bon à entendre sava pas de mens que de far per tot jamai a catitòrba
ausir ? (qué non cal -) loc. que ne faut-il enten- damb les peisses (Pèire Godelin, Tresena floreta, s.
dre ! XVII)

69
autanèl automatic, ica

autanèl n. m. vent d’Est, autan léger autocatalisi n. f. (s. XX.) autocatalyse


autar n. m. autel - cit.: Avalisca le gus de qui la autocensura n. f. (s. XX.) autocensure
man profana / ven de ronçar pel sòl l’autar de la vertut autocensurar (s’) v. pron. (s. XX.) autocensurer
! / Son còp passa lo còp d’aquel autre perdut / que (s’)
fèc [faguèt] un fogairon del temple de Diana (Pèire autoclau adj. e n. (s. XIX. . . ) autoclave
Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) autoconduccion n. f. (s. XIX. . . ) autoconduction
autar e a las campanas (èsser a l’ -) loc. être au autocosedor n. m. (s. XX.) autocoseire au-
four et au moulin tocuiseur
autar màger n. m. maître autel autocracia n. f. (s. XIX.) autocratie
autarcia n. f. (s. XX.) autarcie autocrata n. (s. XVIII. . . ) autocrate
autarcic adj. (s. XX.) autarcique autocratic, ica adj. (s. XVIII. . . ) autocratique
autentic, ica adj. (s. XIV.) authentique autocritica n. f. (s. XX.) autocritique
autenticament adv. (s. XIV. . . ) authentiquement autoctòn, òna adj. e n. (s. XVI. . . ) autoctòne au-
autenticar v. (s. XIV.) authentiquer tochtone
autenticitat n. f. (s. XVIII. . . ) authenticité autodafé n. m. (s. XVII. . . ) autodafé
autentificacion n. f. (s. XX.) authentification autodefensa n. f. (s. XX.) autodéfense
autentificar v. (s. XIX. . . ) authentifier autoderision n. f. (s. XX.) autodérision
autesa n. f. (s. XIV.) nautesa → nautor hauteur
autodestruccion n. f. (s. XIX. . . ) autodestruction
autinada n. f. 1. tonnelle 2. treille
autodestructor, tritz (pl. autodestructors, trises)
autisme n. m. (s. XX.) autisme (maladie)
adj. (s. XX.) autodestructora autodestructeur,
Autisme (l’ -) n. m. le Très Haut
trice
autista adj. e n. (s. XX.) autiste (maladie)
autodestruïr (s’) v. pron. (s. XX.) autodétruire
autistic, ica adj. (s. XX.) autistique
(s’)
auto n. f. (s. XX.) autò auto (voiture)
autodeterminacion n. f. (s. XX.) autodétermina-
auto (en -) loc. adv. en auto
tion
auto-ràdio n. m. (s. XX.) autoradiò autoradio
autodidacte, acta n. (s. XVI. . . ) autodidacte
auto-ralh n. m. (s. XX.) autorail
autodisciplina n. f. (s. XX.) autodiscipline
auto-realizator, tritz n. (s. XX., de auto + realizator)
autoempèut n. m. (s. XX.) autogreffe
autoréalisateur, trice
autoescòla n. f. (s. XX.) auto-école veire: escòla
auto-reglatge n. m. (s. XX.) autoréglage
de conduita
auto-regulacion n. f. (s. XIX. . . , de auto + regula-
cion) autorégulation
autofecondacion n. f. (s. XIX. . . )
auto-regulator, tritz (pl. auto-regulatorsn autofegondacion autofécondation
trises) adj. e n. (s. XIX. . . ) autoregulador au- autofinançament n. m. (s. XX.) autofinancement
torégulateur, trice autofinançar v. (s. XX.) autofinancer
auto-retrait n. m. (s. XX.) autoportrait autogerir v. (s. XX.) autogérer
auto-rota n. f. (s. XX.) autoroute veire: autostrada autogerit, ida adj. (s. XX.) autogéré, ée
autogestion n. f. (s. XX.) autogestion
auto-rotièr, ièra adj. (s. XX.) autoroutier, ière autogestionari, ària adj. (s. XX.) autogestion-
veire: autostradièr naire
auto-satisfaccion n. f. (s. XX.) autosatisfaction autogir n. m. (s. XX.) autogire
auto-subsisténcia n. f. (s. XX.) autosubsistance autografe, afa adj. e n. m. (s. XVI. . . ) autograf au-
auto-sufisença n. f. (s. XX.) autosufiséncia auto- tographe - cit.: Ai escrit qualques cartas postalas que
suffisance lo regent de Tynec s’a emportadas : aquel brave òme
auto-sufisent, enta n. f. (s. XX.) autosuffisant, èra vengut reculhir d’autografes sul [casèrn] de son
ante escòla : i ai escrit lo mieu en lenga d’òc (Josèp Salvat,
auto-suggestion n. f. (s. XX.) autosuggestion Diurnal de la deportacion, 1975) - src.: Mistral, 1878
autoadesiu n. (s. XX.) autocollant : "autougrafe"
autoadesiu, iva adj. e n. (s. XX.) auto-adhésif, autografe, afa adj. e n. m. (s. XVI. . . ) autograf
ive autographe - src.: Mistral, 1878 : "autougrafe"
autoalucatge n. m. (s. XX.) auto-allumage autoguidat, ada adj. (s. XX.) autoguidé, ée
autobiografia n. f. (s. XIX. . . ) autobiographie autoguidatge n. m. (s. XX.) autoguidage
autobiografic, ica adj. (s. XIX. . . ) autobi- autom n. m. (s. XIV.) auton automne - cit.: Bona
ographique pluèja d’autom, / mena-nos a l’ostal (Loïsa Paulin,
autobús (en -) loc. adv. en autobus 1940) - src.: Levy, 1909 : autom
autobús de linha n. m. (s. XX.) autocar autom (èrem d’ -) loc. c’était l’automne
autobús de vila n. m. (s. XIX. . . ) autobus automata n. m. (s. XVI. . . ) automate
autocanilha n. f. (s. XX.) autochenille automatic, ica adj. (s. XVIII. . . ) automatique

70
automaticament autres (aquò dels -)

automaticament adv. (s. XIX. . . ) automatique- autopsia n. f. (s. XVI. . . ) autopsie


ment autopsiar v. (s. XIX. . . ) autopsier
automaticitat n. f. (s. XX. . . ) automaticité autor n. f. (s. XIV. . . ) nautor hauteur veire: auçada
automatisme n. m. (s. XVIII. . . ) automatisme
automatizacion n. f. (s. XIX. . . ) automatisation autor, ora n. (s. XIII., femenin particular per se des-
automatizar v. (s. XVIII. . . ) automatiser triar de "actritz") auteur, eure - cit.: Se veirà pro que
automedicacion n. f. (s. XX.) automédication l’autor dels novèls Fablèls n’a gardat dels vièlhs que
automitralhadoira n. f. (s. XX. . . , del francés) çò que [li] a agradat, mai que mai çò que los aparenta a
automitralhaira automitrailleuse de contes [populars] occitans, en i apondent un brave
automnada n. f. (s. XIV. . . ) autonada fruits pauc de çò que s’es tròp avalit de las literaturas, mas
d’automne qu’es demorat plan vivent dins nòstra lenga e dins
automnada (sul mitan de l’ -) expr. vers le mi- nòstras tradicions (Antonin Perbòsc, Fablèls calhòls,
lieu de l’automne 1936)
automnal, ala adj. (s. XIV.) autonal automnal, ale autoritari, ària adj. (s. XIX.) autoritaire
automnar v. (s. XIV. . . ) autonar passer l’automne autoritàriament adv. (s. XIX. . . ) autoritairement
automne n. m. → autom automne veire: autom, autoritarisme n. m. (s. XIX. . . ) autoritarisme
tardor - cit.: Las femnas vièlhas de l’automne / amas- autoritat n. f. (s. XIII.) autorité - cit.: Escrivans
san de caulets / perqué ne dire mai / quand vendrà lo aujòls, de qui [l’esperit] comol de raras invencions ten
solelh / sus cada pèira fendasclada / se pausarà / un tant de plaça per totis les camins de la sciéncia, que
capèl de felibre (Andrieu Combetas, Borassa, 1974) [dificilament] òm pòt passar per un [subjècte] comun
automnejar v. (s. XIV. . . ) autonejar faire un sense vos tustar, plàcia vos agradar que, de la fòrça
temps d’automne de qualqu’una de vòstras autoritats, ieu piège nòstra
automnenc, enca adj. (s. XIV. . . ) autonenc flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII).
d’automne autoritat parentala n. f. autorité parentale
automnièr, ièra adj. (s. XIV. . . ) autonièr autorizacion n. f. (s. XVI. . . ) autorisation
d’automne autorizar v. (s. XIII.) autoriser
automobil, ila adj. (s. XIX.) automobile autorizat, ada adj. (s. XIV. . . ) autorisé, ée
automobila n. f. (s. XIX.) automobile - cit.: autostòp n. m. (s. XX.) auto-stop
La paura automobila èra demorada unes cinc ans autostopaire, aira n. (s. XX.) auto-stoppeur, euse
clauseguda a Latason, dins aquela escura ont, dins lo veire: autostopista
temps, se podián recaptar tres o quatre chavals (Paul autostopista n. (s. XX.) auto-stoppeur, euse veire:
Gairaud, La sexològa, 1982) autostopaire
automobilista n. (s. XIX.) automobiliste autostrada n. f. (s. XX.) autoroute veire: autorota
automotor, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) automoteur, autostradièr, ièra adj. (s. XX.) autoroutier, ière
trice veire: autorotièr
automutilacion n. f. (s. XX. . . ) automutilation autotractat, ada adj. (s. XX.) autotracté, ée
autonetejant, anta adj. (s. XX. . . ) autonettoyant, autparlador n. m. (s. XX.) nautparlaire haut-
ante parleur
autonèu n. m. (s. XX. . . ) autoneige autrament adv. (s. XIV.) autrement
autonòme, òma adj. (s. XIX.) autonòm autonome autran adv. (s. XVII.) l’an passé
- src.: Mistral, 1878 : "autounome" autre (cresi que me prenètz per un -) expr. je
autonomia n. f. (s. XVI. . . ) autonomie crois que vous me prenez pour un idiot
autonomisme n. m. (s. XX.) autonomisme autre (d’un a l’ -) loc. de l’un de l’un à l’autre
autonomista adj. e n. (s. XIX. . . ) autonomiste autre (èsser un per l’ -) loc. l’un être solidaires
autopompa n. f. (s. XX. . . ) autopompe autre (n’i a d’un e d’ -) loc. il y en a de plusieurs
autoportador, doira adj. (de auto + portador) au- sortes
toporteur, teuse autre (un dins l’-) loc. en moyenne
autoportant, a adj. (s. XX., de auto +portant) auto- autre (un e l’ -) loc. l’un et l’autre
portant, a (arch.) autre biais (d’ -) loc. d’ailleurs
autoportant, anta adj. (s. XX.) autoportaire auto- autre tot parièr (un e l’ -) loc. l’un l’un et l’autre
portant, ante pareillement
autoproclamar v. (s. XX.) autoproclamer autre, autra adj. (s. XII.) autre
autoproduccion n. f. (s. XX.) autoproduction autreg (pl. autreges) n. m. (s. XIII.) octroi
autoproduit, a adj. (s. XX., auto + produit) auto- autrejaire, aira n. (av. s. XV.) celui, celle qui oc-
produit, e troie
autopropulsat, ada adj. (s. XX.) autopropulsé, ée autrejament n. m. (s. XII.) concession
autopropulsion n. f. (s. XX.) autopropulsion autrejar v. (s. XII.) octroyer
autopropulsor n. m. (s. XX.) autopropulseur autres (aquò dels -) loc. le bien d’autrui

71
autres còps avantgarda

autres còps adv. autrefois veire: bèl temps a, un avaloracion n. f. (s. XIX.) 1. action d’évaluer
còp èra 2. évaluation - src.: "avalouracioun" (F. Mistral,
autres dètz ans loc. dix autres années 1878)
autres temps loc. adv. autrefois avalorar v. 1. apprécier 2. évaluer - src.: "aval-
autrú (/autrui) pron. indef. (s. XII : « autrui ») oura" (F. Mistral, 1878)
autrui avança n. f. (s. XIV.) 1. avance 2. provision
auturièr, ièra adj. hauturier, ière avança (a l’ -) loc. à l’avance - cit.: A la fèsta s’i
auturós, osa (pl. auturoses, osas) adj. 1. hau- pensava tres meses a l’avança e los pols de devián de-
tain - cit.: La cara d’aquela femna èra sevèra, auturosa mandar perqué èran tant plan noirits (Pèire Gogaud,
benlèu (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) 2. orgueilleux L’uèlh de la font, 1977)
avança (préner l’ -) loc. prendre les devants
auvari n. m. (av. s. XV.) 1. accident 2. con-
avança aquò ? (de qu’ -) loc. à quoi cela sert-il
tretemps
?
auvari (arribar sense -) loc. arriver sans prob-
avançada n. f. (s. XIV. . . ) avancée
lème
avançaire, aira n. qui a des idées avancées
auvaris (far d’ -) loc. faire du mal, du dégât avançament n. m. (s. XIV.) avancement
auvernhat, ata adj. (s. XIII. . . ) auvergnat, ate avançar v. (s. XIV : « avanzar ».) avancer - cit.: [A
auxiliar, ara adj. e n. (s. XVI. . . ) auxiliaire la] rèsta, jo non m’avanci pas tant de dire qu’aquò
auxiliarament adv. (s. XIX. . . ) auxiliairement sián de sermons faits, e non som pas tant [òrb] que jo
avajon n. m. abajon myrtille non conesca que MM. les reitors, missionaris o autres
aval (avau) adv. (s. X., lat. ad + vallem) là-bas n’an pas besonh de mas instruccions (B Amilhan, s.
aval de (d’ -) loc. du bas de XVII)
avaladoira n. f. avaloire avançar (s’) v. s’approcher
avalanca (avalancha) n. f. (lat. labina X occ. val, avançar (s’) v. pron. approcher (s’) veire: acercar
avalar) avalanche veire: lau, lavanca (s’), sarrar (se)
avalar v. avaler veire: avalir avançar camin loc. marcher vite
avançar coma las escrabidas expr. aller à recu-
avalar (non far que tòrcer e -) expr. manger de
lons
grand appétit
avançar de (n’ -) se dépêcher de
avalar doç coma de lait expr. gober une affir-
avanças (préner las -) loc. prendre les devants
mation
avançat (es tant d’ -) c’est toujours autant de
avalida (a l’ -) loc. à l’horizon
fait
avalida siá la causa loc. que cela soit oublié avania n. f. (s. XVI . . . ) avanie
avaliment n. m. 1. anéantissement 2. dispari- avaniment n. f. (av. s. XV.) 1. inanition 2. défail-
tion lance
avalir v. (s. XIII.) 1. détruire veire: avalar - cit.: avanir v. (av. s. XV : « esvanir ».) 1. affaiblir 2. dé-
Pan, per se far solaç e se brembar totjorn de sa faillir
mestressa avalida, [copèt] de canèls, e [los ajustèt amb] avanit n. m. (av. s. XV.) 1. douleur veire: aganit
de cera a mòda d’una flaüta de crestaire (Pèire Godelin, 2. syncope
s. XVII); Se veirà pro que l’autor dels novèls Fablèls avanit (èsser -) loc. mourir de faim
n’a gardat dels vièlhs que çò que [li] a agradat, mai avanit de costat (un -) loc. une pointe de côté
que mai çò que los aparenta a de contes [populars] avant adv. (s. XII.) avant (espace : contraire
occitans, en i apondent un brave pauc de çò que s’es d’arrière) veire: abans, arrièr
tròp avalit de las literaturas, mas qu’es demorat plan avant (far -) loc. progresser
vivent dins nòstra lenga e dins nòstras tradicions avantatge n. m. (s. XIII.) avantage
(Antonin Perbòsc, Fablèls calhòls, 1936) 2. anéantir avantatge (préner -) loc. tirer parti
avalisca ! interj. (s. XIII. . . ) 1. au diable ! (qu’il avantatges socials n. m. plur. avantages soci-
disparaisse !) - cit.: Avalisca le gus de qui la man aux
profana / ven de ronçar pel sòl l’autar de la vertut avantatjar v. (s. XVIII.) avantager
! / Son còp passa lo còp d’aquel autre perdut / que avantatjós, osa (pl. avantatjoses, osas) adj. (s.
fèc [faguèt] un fogairon del temple de Diana (Pèire XVIII.) avantageux, euse
Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) 2. maudit soit ! avantatjosament adv. avantageusement
avalisca a vosautres ! loc. malheur à vous ! avantbraç (pl. avantbraces) n. m. (s. XIII. . . )
avalisca per el ! interj. (de avalir) 1. qu’il dis- avant-bras
paraisse ! 2. que le diable l’emporte ! avantcentre, entra n. (s. XX.) avant-centre
avalizar v. (s. XIX. . . ) avaliser avantcòrs (pl. avantcòrses) n. m. avant-corps
avalizator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) avalizador; avantdarrièr, ièra n. avant-dernier
avalizaire avaliseur avantgarda n. f. (s. XII.) avant-garde

72
avantgardisme avertudar (s’ -)

avantgardisme n. m. (s. XX.) avant-gardisme aventurar de cent euros (s’ -) loc. risquer cent
avantgardista n. (s. XX.) avant-gardiste euros
avantpòrt n. m. avant-port aventurièr, ièra n. (s. XIV.) aventurier, ière
avantscèna n. f. (s. XVI. . . ) avant-scène aventurisme n. m. (s. XX. . . ) aventurisme
avar, ara adj. e n. (s. XII.) → avariciós avare veire: aventurista adj. (s. XX. . . ) aventuriste
cusson aventurós, osa (pl. aventuroses, osas) adj. (s.
avarar v. prendre la mer (navire) XII.) aventureux, euse
avarar (s’ -) v. se lancer, se risquer aventurosament adv. (s. XIII. . . ) aventureuse-
avarar un bastiment loc. lancer un navire ment
avaria n. f. (s. XVI. . . ) avarie aver v. (s. X.) avoir
avarícia n. f. (s. XI.) avarice aver n. m. avoir (biens) veire: ben, dequé - cit.:
avariciós, osa adj. e n. (s. XVII.) avare veire: avar Uèit ans que se trobavan a vendémias sens aver nosat
avatar n. m. (s. XIX. . . ) avatar los caps, que la guèrra d’un costat e son traïn de
malastre, la secada de l’autre avián demesit son aver,
avelana n. f. (s. XII.) noisette
restrenhit sa vida, rosegat sos demans (Leon Còrdas,
avelanièr n. m. (s. XII.) noisetier
Sèt pans, 1977)
avena n. f. (s. XIII.) → civada avoine
aver (de qué las -) loc. après quoi en avoir • de
avenc n. m. (s. XII.) aven
quoi se préoccuper
avenença n. f. → polidesa politesse
aver (s’) v. se ressaisir
avenent n. m. avenant (contrat) aver a far amb qualqu’un (las -) loc. avoir un
avenent (tot d’un -) loc. tout attenant diférend avec quelqu’un • avoir un compte à
avenent, enta adj. (s. XI : « avinent ».) avenant, régler avec quelqu’un
ante aver contra qualqu’un (las -) loc. en vouloir
avenguda n. f. (s. XVIII., lat. advenire) avenue - à quelqu’un • avoir un contentieux avec
cit.: Me soveniái que mon grand n’aviá parlat sovent, quelqu’un
de la decadéncia de la vila, autres còps rasonablament aver de loc. être destiné à
prospèra coma n’èran testimònis los ostals borgeses, aver de qué loc. avoir du bien
las bèlas avengudas e los castèls dels environs bastits aver de tot loc. être aisé financièrement
al sègle XIX al temps de la granda prosperitat de la aver pro manjat de favas loc. donner sa langue
vinha, e cossí aviá perdut talhièrs e industrias (Florian au chat
Vernet, Cachavièlha psicomotritz, 2018) averar v. (s. XII.) avérer (certifier vrai) veire: verai
avengut per son atge loc. avancé pour son âge
avenidor n. m. (s. XIII.) → avenir avenir (con- averar v. → adesar atteindre (parvenir à saisir)
séquence immédiate) veire: aténher
avenidor, doira adj. (var.: avenider, era) qui doit averar sos revenguts loc. déclarer au fisc
advenir - cit.: Macat era Pepito de la tactica en fon- avergonhar v. (s. XII.) 1. faire honte 2. se couvrir
zor que li aviá donat aqueu segon reng dins la victòria de honte
avenidoira, un ròtle de reserva en soma (Robèrt Lafònt, avers (a l’ -) loc. au nord
1984) avèrs (pl. avèrses) n. m. (s. XIX.) 1. versant ex-
aveniment n. m. (s. XIII. « avenement ») avène- posé au nord 2. avers (numismatique)
ment aversar v. verser, renverser (sens actiu) veire:
avenir n. m. (s. XII.) avenir (lointain) veire: enversat, ada (sens passiu)
avenidor aversenc adj. e n. m. iversenc 1. au nord 2. ter-
avenir v. venir à bien rain exposé au nord
avenir v. venir au devant aversion n. f. (s. XVIII.) aversion veire: espudir
avenir (a l’ -) loc. 1. à l’avenir 2. désormais aversion (es son -) expr. c’est sa bête noire
avent n. m. (s. XII.) avent avertidor n. m. (s. XIX. . . ) avertisseire avertis-
avent plòugut (en -) loc. étant donné qu’il a seur (klaxon)
plu avertiment n. m. (s. XIII.) avertissement
aventura n. f. (s. XII.) aventure - cit.: Aquò que avertir v. (s. XIII.) avertir
son nòstras aventuras, amai d’autres petits panatòris avertudar (s’ -) v. s’évertuer veire: vertut - cit.:
d’amor, que se le monde les sabiá, bèla pausa a que mai regnarà quau s’avertuda (Frederic Mistral, Cal-
nòstres estats serián a la pauleta, d’aquí enlà sauti endau, s. XIX)
l’aiguièra, tusti al vesin (Pèire Godelin, Ramelet avesar v. (s. XIII.) habituer - cit.: Estimam qu’al
mondin, s. XVII) punt de vista de la grafia, cal conciliar nòstras tradi-
aventura (bona -) loc. bonne fortune cions classicas, los resultats de l’estudi scientific de
aventura (per -) loc. quelquefois la lenga, la grafia mistralenca e la grafia catalana,
aventurar v. (s. XII.) aventurer sens tròp nos alunhar de las costumas a las qualas

73
avesar azurenc, enca

èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gramatica, avisas de parlar (se t’ -) loc. si tu prends la pa-
1935) role
avesinant, anta adj. avoisinant, ante avisat, ada adj. (s. XIII. . . ) avisé, ée
avesinar v. avoisiner avisatz-vos del can loc. faites attention au
avet n. m. (s. XIV.) abet sapin chien
aveusar v. (s. XII. « aveuvar ») rendre veuf avitalhar v. 1. avitailler 2. ravitailler
aveusar (s’) v. devenir veuf avivar v. aviver
aveusatge n. m. veuvage avoable, abla adj. (del francés) avouable
avi, àvia n. (s. XIII.) → aujòl, aujòla aïeul, aïeule avoacion n. f. (s. XIII. « avoatio ») aveu veire: con-
aviá (tot quant qu’ -) loc. tout ce qu’il avait fession
aviacion n. f. (s. XIX.) aviation avoar v. (s. XIII., del francés) avouer veire: confes-
aviada n. f. 1. élan 2. direction sar
aviar v. mettre en marche, en chemin avocat n. m. (s. XII., dels castelhan) avocat (fruit)
aviar (s’) v. s’acheminer avocat, ata n. m. (s. XII. . . ) avocat (justice)
aviar un preisonièr loc. relâcher / relaxer un avocatièr n. m. (s. XVIII. . . ) avocatier
prisonnier avodament n. m. (de avodar) dévouement
aviat adv. viste vite veire: vivament avodar v. 1. vouer 2. se dévouer
aviat (anar -) loc. aller vite avodar a la rancura de sant Ròc (s’ -) loc. se
aviat (anar d’ -) loc. aller vite mettre sous la protection de saint Roch
aviator, tritz (pl. aviators, trises) n. (s. XIX.) avi- avodat a sant Just (èsser -) expr. 1. être gêné
ateur, trice d’argent 2. être fauché
avicòla adj. (s. XX.) avicole àvol (es -) loc. la tête lui tourne
avicultor, tritz (pl. avicultors, trises) n. (s. XX.) àvol, avola adj. (s. XII.) → capon lâche
avicultora aviculteur, trice avolesa n. f. (s. XII.) méchanceté
avicultura n. f. (s. XX.) aviculture avoludar v. se rouler par terre
avidament adv. (s. XVI. . . ) avidement axe n. m. (s. XVII. . . .) axe veire: ais
avidar v. (av. s. XV.) 1. nourrir 2. sustenter axial, ala adj. axial, ale
avidar (s’) v. gagner sa vie axiologia n. f. axiologie (phil.)
avidatge n. m. action de nourrir axiòma n. m. (s. XVI. . . ) axiome
avide, ida adj. (s. XV. . . ) avid avide axiomatica n. f. axiomatique (phil.)
aviditat n. f. (s. XIV. . . ) avidité axiòme n. m. axiome (phil.)
aviliment n. m. (s. XII.) avilissement azalèa n. f. (s. XVIII. . . ) azalée
avilir v. (s. XII.) avilir azard n. m. (s. XII. . . ) hasard
avilissent, enta adj. (s. XVIII. . . ) avilissant, ante azard (metre en -) loc. mettre en danger
avinar v. (s. XIII. . . ) s’adonner au vin azard i a qu’un perilh (a tot -) loc. qu’est-ce
avinhonenc, enca adj. avignonnais, aise qu’on risque ?
avion n. m. (s.XIX.) avion azarda res, jamai ganha res (lo que non -) expr.
avion (en -) loc. adv. en avion qui ne risque rien n’a rien
avionaire, aira n. (s. XIX. . . ) avionneur, euse azardar v. (s. XVII.) 1. hasarder 2. se hasarder
avís (anar d’ -) loc. agir avec prudence / circon- azardar (s’) v. tenter sa chance
spection azardós, osa (pl. azardoses, osas) adj. (s. XVI. . . )
avís (çò m’es -) loc. ce me semble hasardeux, euse
avís (pl. avises) n. m. (s. XIII.) avis veire: vejaire azardosament adv. (s. XVI. . . ) hasardeusement
avís que (m’es -) loc. il me semble que azeròla n. f. (s. XVI. . . , del cast. ? arabi) azerole
avisa ! gara ! loc. prends garde azime, ima adj. (s. XIV.) azim azyme
avisament n. m. (s. XIV.) avisement azimut n. m. (s. XVII. . . ) azimut
avisar v. (s. XIII.) aviser azòt n. m. (s. XVIII. . . ) azòte azote
avisar (s’ -) v. 1. prendre garde à 2. s’aviser azotat, ada adj. (s. XIX. . . ) azoté, ée
3. s’apercevoir azur n. m. (s. XIII.) azur
avisar (sense s’ -) loc. sans faire attention azurar v. (s. XVI. . . ) azurer
avisar de cantèl loc. regarder de biais azurat, ada adj. (s. XIII. . . ) azuré, ée
avisar de rasis loc. regarder de près azurenc, enca adj. (s. XIV.) d’azur

74
b (be auta : alfabet) bada (non es de -)

b (be auta : alfabet) n. m. b bacelar coma un pofre loc. battre comme plâtre
baba n. f. larve d’insecte bachelièr, ièra n. (s. XIII. « bacchallier ») bachelier,
babà n. m. baba (pâtisserie) ière
babaròt n. m. (lat. babulus, baburrus) cafard (in- bachelierat n. m. baccalauréat
sècte) bachòca n. f. bosse (coup) veire: cf. bonha
babaròt (pèrdre lo -) loc. perdre l’esprit bacil n. m. (s. XIX. . . ) bacille
babau (un gròs -) n. m. un gros bonnet (un bacil de Koch n. m. bacille de Koch
puissant) bacillar, ara adj. (s. XIX. . . ) bacillaire
babilh n. m. babil bacillifòrme, òrma adj. (s. XIX. . . ) bacilliforme
babilhar v. babiller bacilloscopia n. f. (s. XX.) bacilloscopie
babilhar coma una sonalha expr. jacasser bacillòsi n. f. (s. XX.) bacillose
comme une pie bacilluria n. f. (s. XX.) bacillurie
Babilònia n. pr. Babylone (ancienne Mé- bacin n. m. (s. XIII.) 1. bassin (récipient) veire: cf.
sopotamie) f. - cit.: Jo hi subjèca a mi la grana conca 2. bacin de malade
Babilònia, / lo mont Antiliban e l’Aràbia tustè (Pèir bacina n. f. bassine
de Garròs, Lissandre, 1567) bacinet n. m. (s. XIII.) bassinet (armure)
babilonian, ana adj. (s. XVII. . . ) babylonien, baclar v. (s. XVI.) 1. fermer veire: cf. bacelar
enne 2. achever à la hâte
babocha n. f. (de l’arabi ? persan) babouche bacon n. m. (s. XII., germ. bakko) 1. bacon 2. porc
babòia n. f. 1. babiole 2. bagatelle salé 3. époque de tuer le porc
baboín, baboïna n. (s. XIII. . . ) babouin veire: cf. bacon (aquò va coma rampam a -) expr. cela
monin tombe comme mars en carême
babòrd n. m. bâbord baconar v. (de bacon) tuer et saler le porc
babòt n. m. 1. chrysalide veire: crisalide bacteria n. f. (s. XIX. . . ) bactèria bactérie - cit.:
2. nymphe du ver à soie Bacterias dins l’èr, e micròbis, infusòris dins l’aiga
babòt (es son -) loc. c’est sa tocade veire: tocada (Robèrt Lafònt, 1971, p. 103)
bacteriacèas n. f. plur. (s. XX.) bactériacées
babòt del nas (tirar lo -) loc. tirer les vers du
bacterialas n. f. plur. (s. XX.) bactériales
nez
bacterian, ana adj. (s. XIX. . . ) bactérien, enne
babòt dins lo cap (aver un -) expr. avoir un
bactericida adj. (s. XX.) bactéricide
grain de folie
bacteridia n. f. (s. XIX. . . ) bactéridie
baby-boom n. m. (s. XX., mots angleses) baby-
bacteriemia n. f. (s. XIX. . . ) bactériémie
boom
bacteriofague, aga n. m. (s. XX.) bacteriofag bac-
bac n. m. bac (à glace, à légume etc.)
tériophage
baca (bacha) n. f. (gall. baccos) 1. auge 2. déver-
bacteriolisi n. f. (s. XX.) bactériolyse
soir
bacada (bachada) n. f. (de baca...) contenu d’una bacteriolisina n. f. (s. XX.) bactériolysine
auge bacteriologia n. f. (s. XIX. . . ) bactériologie
bacanal n. m. (s. XVI. . . ) 1. bacchanal 2. tapage bacteriologic, ica adj. (s. XX.) bactériologique
bacanalas n. f. plur. (s. XV. . . ) bacchanales bacteriologista n. (s. XIX...) bactériologiste
bacanta n. f. (s. XVI. . . ) bacchante (prêtresse) bacteriometria n. f. (s. XX.) bactériométrie
baccifèr, èra adj. (s. XVI. . . ) baccifère (plante qui bacteriòsi n. f. (s. XX.) bactériose
produit des baies) bacteriostasi n. f. (s. XX.) bactériostase
baccifòrme, òrma adj. (s. XIX. . . ) bacciforme bacteriostatic, ica adj. (s. XX.) bactériostatique
(qui a la forme d’une baie) bacterioterapia n. f. (s. XIX. . . ) bactériothérapie
baccivòr, òra adj. (s. XIX. . . ) baccivore (animal bacteriotoxemia n. f. (s. XX.) bactériotoxémie
qui se nourrit de baies) bacteriotoxic, ica adj. (s. XX.) bactériotoxique
bacegar v. 1. bâcler veire: cf. baclar 2. faire vite bacteriotoxina n. f. (s. XX.) bactériotoxine
bacèl n. m. battoir bacteriotropic, ica adj. (s. XX.) bactériotropique
bacèla (qui dona e puèi lèva, lo diable lo -) expr. bacteriotropina n. f. (s. XX.) bactériotropine
donner c’est donner, reprendre c’est voler bacteriuria n. f. (s. XX.) bacteriúria bactériurie
bacelar v. 1. battre le linge 2. battre à coups de bacteroïde n. m. (s. XX.) bacteroïd bactéroïde
battoir 3. cancaner bada (de -) loc. en vain
bacelar coma d’òrdi verd loc. battre comme bada (non es de -) loc. 1. ce n’est pas pour rien
plâtre 2. cependant

75
bada lo bèc ! bailar de percaç (se -)

bada lo bèc ! loc. ouvre grand la bouche ! (à un badas non (en de -) loc. 1. non sans raison
enfant) 2. non sans cause
bada que (a -) loc. bien que badèrna n. f. cordage sur le pont des navires
badada n. f. 1. action d’ouvrir la bouche contre le roulis
2. baillement 3. action de huer, de criailler badèrna (anar fòra de -) loc. dépasser la limite
badada (a mièja -) loc. à demi-mot badiana n. f. badiane (bot.)
badada a qualqu’un (far la -) expr. → aücar huer badièr, ièra adj. béant, béante veire: cf. badant
quelqu’un badin, ina n. badin, ine
badaire, aira n. 1. bailleur, euse (qui baille) badinada n. f. 1. plaisanterie veire: cf. galejada
2. badaud 2. badinage
badal (l’an -) loc. 1. la première année de badinaire, aira n. facétieux, euse
mariage 2. l’an nigaud badinar v. badiner veire: cf. galejar, cf. fadejar,
badal que l’aiga longa (es mai -) expr. il est cf. trufar
plus nigaud que badinariá n. f. badinerie
badal, ala n. (s. XII.) 1. niais, niaise 2. nigaud badinat Bernat ! loc. vous voilà bien attrapé
3. badaud veire: t’a agut lo menut !
badalada n. f. 1. naïveté 2. bêtise 3. nigauderie badmintòn n. m. (s. XX., de l’anglés) badminton
badalàs, assa (pl. badalasses, assas) adj. e n. badòc adj. (s. XIII.) 1. niais 2. sot 3. fou au jeu
1. gros bêta 2. badaud d’échec
badalet, eta adj. e n. 1. petit bêta 2. badaud bafolhar v. (s. XIX. « bafouia », de l’occ. anc. bafar)
badalh (al darrièr -) loc. au dernier soupir 1. bafouer 2. médire 3. divulguer
badalh (far lo darrièr -) loc. rendre son dernier baga n. f. bague
soupir bagada n. f. ganse
badalh (n’èsser al darrièr -) loc. être moribond baganaud, auda n. 1. vain 2. frivole
badalh / badalhòl n. bâillement bagarra n. f. (del basc batsarra) bagarre
badalhar v. 1. bâiller 2. entrouvrir bagassa n. f. (s. XII.) 1. prostituée 2. catin
3. bagasse
badalhon n. m. bâillon
bagassièr n. m. (s. XII.) débauché
badalhonar v. bâillonner
bagatèla n. f. (s. XVI. . . , de l’italian bagatella)
badalhs (far venir los -) expr. provoquer
bagatelle
l’ennui
bagatge n. m. (s. XIII.) bagage veire: cf. maleta
badalitge n. m. 1. naïveté 2. bêtise 3. nigaud-
bagatgista n. (s. XX. . . ) bagagiste
erie
bágol n. m. 1. bavardage 2. bagou
badaluc, uga adj. (s. XII.) 1. musard 2. niais
bagolar v. bavarder
badant, anta adj. béant, ante veire: cf. badièr
bagueta n. f. baguette (moulure)
badar v. (s. XII.) 1. bailler - cit.: Sus, sus deu jaç !
bai, baia adj. (s. XIII.) bai, baie (couleur) veire:
Ausatz com era rona ! / sus, de pès, mirpa ! Espiatz
baiard
com era bada: / sembla lo hilh de la graula ahamada
baia n. f. baie (fruit)
! (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) 2. badauder (être
baia n. f. baie (maritime)
bouche bée)
baia n. f. 1. bourde 2. mensonge 3. fausse in-
badar (tre -) loc. dès le premier mot
formation
badar a la luna loc. bailler aux corneilles baiard adj. e n. m. (s. XII.) cheval bai veire: bai
badar al lop loc. crier au loup baiard n. m. civière
badar coma un agaçat loc. bailler comme. . . baias (far córrer de -) loc. répandre de fausses
badar davant loc. s’extasier devant nouvelles
badar la figa loc. bailler aux corneilles baila-me l’èsser / lo d’aquò’s loc. passe-moi le
badar la grua loc. bailler aux corneilles truc / le machin
badar la teneca loc. avoir la morve qui pend bailar v. (s. XII.) 1. livrer veire: balhar 2. donner
badar lo canelat a (far -) loc. 1. tenir le bec dans bailar blat banhat loc. tromper sur la marchan-
l’eau à 2. tenir la dragée haute dise
badar los pòts loc. être bouche bée bailar cap de branle (non se -) loc. ne pas se
badar los pòts loc. être bouche bée (béante) donner de mouvement
badar plus (non / pas -) loc. ne plus dire un bailar colent loc. faire accroire
mot bailar colent (li o -) loc. 1. lui raconter des his-
badar-morir (non aver plus qu’a / aver pas plus toires 2. le tromper
qu’a -) loc. en être au dernier soupir bailar de coderlons loc. donner des clopinettes
badarèl, èla adj. qui baille toujours bailar de percaç (se -) loc. s’efforcer d’atteindre
badas non (en de -) loc. non sans cause un but

76
bailar la butada balast (pl. balastes)

bailar la butada loc. donner une poussée balaja (marrit afar quand lo margue val mai
bailar la guinhada loc. faire signe que la -) expr. rien de pire qu’une mauvaise
bailar la tria loc. donner le choix association
bailar lo biais loc. (s. XVII.) laisser entendre balaja senhada (far l’ -) loc. faire l’affairé
bailar lo bissèst loc. bissèxt jeter le mauvais balajadoira n. f. (s. XX.) balayeuse (véhicule)
sort balajaire, aira n. balayeur, euse
bailar lo sac loc. donner congé (congédier) balajar v. balayer
bailar mal loc. donner de la peine balajon n. f. petit balai
bailar sul pòt esquèr loc. humilier balajum n. m. balayures
bailar una empencha loc. donner un coup de balalin-balalan onom. 1. branle des cloches
main 2. cahotement
bailat coitat (li o an -) loc. on l’a pressé balanç (a grand -) loc. à toute volée
bailatge n. m. (s. XIV.) baillage balanç (cal cargar de -) loc. il faut équilibrer
baile n. m. (s. XII.) bailli les choses
bailejar v. (s. XIII.) 1. diriger - cit.: Joan aviá fach balanç (metre a -) loc. mettre en branle
sos estudis segondaris a Besièrs, ont son paire, engen- balanç (pl. balances) n. m. (s. XII.) 1. balance-
haire de l’Escòla centrala, bailejava lo servici tecnic del ment 2. élan 3. incertitude
camin de fèrre (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, balanç (préner lo -) loc. prendre de l’élan
1979) 2. gouverner balanç (sona de grand -) loc. il sonne a toute
Baiona n. f. Bayonne volée
baionés, esa (pl. baioneses, esas) adj. bayon- balanç (téner en -) loc. tenir en suspens
nais, aise balanç commercial n. m. solde commercial
baioneta n. f. (s. XVI. . . ) baïonnette (écon.)
baionetada n. f. (s. XVI.) coup de baïonette balanç de (a pres lo -) loc. 1. il est sur le point
baisada n. f. (s. XII.) french kiss (sic) - cit.: « lenga de 2. il a failli faire. . .
entrebescada / es en la baisada » (Bernat Martí, s. XII) balança n. f. (s. XV.) 1. balance 2. signe du zodi-
aque
baisador tant es brave (es -) expr. on
l’embrasserait, tellement il est gentil balança (èsser en -) loc. être indécis
balança (far la - loc. être équitable
baisador tant es polit (es -) expr. on
balança (metre en -) loc. faire hésiter
l’embrasserait, tellement il est joli
balança (téner la -) loc. être impartial
baisaman n. m. baisemain
balança commerciala n. f. balance commer-
baisar v. (s. XIII.) donner un baiser
ciale (écon.)
baisar de patz loc. baisat baiser de paix (relig.)
balança de las transaccions correntas n. f. bal-
baisar lo verrolh loc. trouver porte close
ance des transactions courantes (écon.)
baisar patin loc. trouver porte close
balança dels capitals n. f. balance des capitaux
baisar patin a qualqu’un (far -) loc. réduire / (écon.)
faire capituler
balança dels pagaments n. f. balance des
baisat n. m. (s. XII.) → poton baiser paiements (écon.)
baissa n. f. 1. baisse 2. bas-fond balançador n. m. balançoire
baissament adv. (s. XIV.) abaissement balançament n. m. 1. balancement 2. hésitation
baissar v. (s. XII.) → davalar 1. descendre veire: balançar v. (s. XII.) 1. balancer 2. hésiter
cf. davalar, cf. descendre 2. descendre dans la balançatge n. m. action de balancer
plaine 3. baisser 4. abaisser balancejar v. se dandiner
baissar la crèsta loc. perdre son orgueil balancèla n. f. (s. XX., de l’italian) balancelle
baissar la man loc. abaisser les prix (bébés)
baissar l’ala loc. reconnaître ses torts balancièr n. m. balancier
bajanar v. blanchir des légumes à l’eau balandra n. f. 1. bascule de puits 2. balade
bajanat, ada adj. blanchi, ie (légumes) (promenade)
bal n. m. (s. XIII.) bal balandran n. m. 1. branle 2. balancement
bala n. f. (s. XIII.) 1. ballot 2. paquet balandrar v. 1. se balader 2. flâner 3. se
bala n. f. (s. XVI. . . ) balle (projectile) promener
balada n. f. (s. XII.) 1. poésie 2. ballade balandrin-balandran loc. adv. 1. en se bal-
balafi (a -) loc. à foison, en abondance ançant 2. en se dandinant
balaire, aira n. baladin, danseur balar v. (lat. ballare) 1. danser 2. être en balance
balaja n. f. balai (de bouleau) veire: cf. en- balarèl, èla adj. (de balar) dansant, e veire:
granièra, cf. escoba dançarèl
balaja (aquò -) expr. ça va ni bien ni mal balast (pl. balastes) n. m. (s. XIV. . . ) ballast

77
balastar banc de glaç

balastar v. (s. XX.) ballaster baloard (se donar los -) expr. se vanter avec ex-
balastatge n. m. (s. XIX. . . ) ballastage cès
balastièr, ièra n. (s. XIX. . . ) ballastier, ère balòcha n. f. fête votive veire: vòta
balastièra n. f. (s. XIX. . . ) ballastière balòfa n. f. balle de céréale
balausta n. f. (s. XIV.) fruit du grenadier balon n. m. ballon
sauvage balord, orda adj. e n. (s. XVI..., (ital. balordo))
balaustièr n. m. grenadier sauvage balourd, ourde
balbucejament n. m. balbutiement balorda (a la -) loc. avec balourdise
balbucejar v. balbutier balordàs, assa (pl. balordasses, assas) n. gros
balbucient, enta adj. (s. XIII.) balbutiant, ante balourd
balbut, uda adj. e n. (s. XII. « balb ») 1. qui bre- balordiá n. f. (s. XVII...) balordisa balourdise
douille veire: cf. baboín 2. qui balbutie balòt n. m. ballot
balca n. f. plante graminée balotar v. balloter
balcanic, ica adj. balkanique balotatge n. m. ballotage
balcanizacion n. f. (s. XX.) balkanisation balsamic, ica adj. (s. XVI. . . ) balsamique
balcanizar v. (s. XX.) balkaniser balsamina n. f. (s. XVI. . . ) balsamine
balcon n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. ? alem.) balcon balte, balta adj. balte
baldaquin n. m. baldaquin baltic, ica adj. baltique
balena n. f. baleine balustrada n. f. (s. XVI. . . , de l’ital. balaustrata)
balenat n. m. baleineau balustrade
balenide n. m. plur. balenid baleinidé balustre n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. balaustra) balus-
tre
balenièr, èra n. m. baleinier, ère
balzacian, ana adj. (s. XIX. . . ) balzacien, ienne
balenièra n. f. baleinière (bateau)
bambó n. m. (s. XVI. . . , del port. ? malai) bambou
balerina n. f. (s. XIX. . . , (de l’ital. ballerina)) 1. bal-
bambòla (a la -) loc. à la godille
lerine (danseuse 2. chaussure)
ban n. m. (s. XII.) ban
balés (pl. baleses) n. m. 1. taillé en Hercule
bana n. f. (s. XIII.) 1. corne veire: antena 2. an-
2. une armoire à glace
tenne (insecte)
balèsta n. f. (s. XIII.) arbalète
bana (anar de -) loc. avoir les mêmes goûts
balestada n. f. (s. XIII.) portée d’une arbalète
banal, ala adj. (s. XVIII. . . ) banal, ale
balestièr n. m. (s. XIII.) arbalétrier
banalitat n. f. (s. XIX. . . ) banalité
balet n. m. (s. XVI. . . , de l’it. balletto) ballet
banalizacion n. f. (s. XX.) banalisation
balet n. m. 1. perron 2. galerie couverte (ar- banalizar v. (s. XIX. . . ) banaliser
chit.)
banana n. f. (s. XVII. . . , del port.? leng. de Guinèa)
balh n. m. bail banane
balha n. f. 1. baquet pour l’eau 2. baille (t. de bananareda n. m. (s. XX.) bananariá bananeraie
marine : eau, Ecole Navale) bananièr n. m. (s. XVII. . . ) bananier
balhar v. → bailar donner banarut, uda adj. pourvu de longues cornes
balhica-balhòca loc. adv. 1. confusément banas n. m. plur. bois (cervidés)
2. brusquement banas (mandar las -) expr. donner des coups de
balim-balam (anar -) loc. aller clopin-clopant cornes
balin-balan loc. adv. en se balançant banas de cèrvi n. f. bois de cerf
balisa n. f. balise banasta n. f. 1. corbeille 2. nigaud
balistic, ica adj. balistique banasta (a estudiat jos una -) expr. c’est un ig-
balistica n. f. (s. XVII. . . ) balistique norant
balisticament adv. (s. XX. . . ) balistiquement banasta (i anar amb tota la -) expr. 1. dire sans
balistocardiografe, afa n. (s. XX. . . ) ménagements 2. vider son sac
balistocardiograf balistocardiographe banastada n. f. contenu d’une corbeille
balistocardiografia n. f. (s. XX. . . ) balistocardio- banastada (far una -) loc. faire un marché de
graphie dupe
balma n. f. (s. XIII.) grotte veire: cauna banastariá n. f. (de banasta) vannerie (mestièr)
balme n. m. (s. XII.) baume veire: banastatge
balme d’alquimia (es de -) loc. c’est la panacée banastas (tombar de las -) loc. tomber des nues
balmejar v. embaumer (avoir une odeur banastatge n. m. (de banasta) vannerie (ou-
agréable) veire: embalsemar vrages) veire: banastariá
balneari, ària adj. (s. XIX. . . ) balnéaire banastièr, ièra n. vannier, ière
balneoterapia n. f. (s. XIX. . . ) balnéothérapie banc n. m. banc (siège)
baloard n. m. (s. XIII.) boulevard banc de glaç n. m. banquise

78
banca baptistèri

banca n. f. (s. XII., de l’italian) 1. banque 2. siège bandolièra (en -) loc. en bandoulière
3. banquette banh n. m. 1. bain - cit.: L’embut emplena la tripa
banca (metre tot en -) loc. mettre tout en train que, un còp estacada, se’n va prendre un banh dins
banca-rota n. f. (s. XV. . . , de l’ital. banca rotta) ban- aquela aiga bolhenta (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font,
queroute 1977) 2. baignade
banca-rotièr, ièra n. (s. XVI. . . ) banqueroutier, banh maria n. m. (s. XIV. . . ) bain marie
ièra banha dins la lait (se -) loc. il est ivre de joie
bancada n. f. banc de sable veire: cf. tes banhada n. f. (s. XVIII. . . ) 1. saison des bains
bancairon n. m. 1. tréteau 2. petit banc 2. baignade
bancal n. m. terrasse en montagne banhadís, issa (pl. banhadisses, issas) adj. qui
bancari, ària adj. (s. XIX. . . ) bancaire peut se mouiller
banda n. f. (s. XIII.) 1. bande 2. troupe 3. côté banhadoira n. f. (s. XIV. . . ) baignoire
banda n. f. bande (inclinaison d’un navire) banhador n. m. (s. XIX. . . ) salle de bains veire: cf.
banda (anar de la -) loc. voir ses affaires péri- sala de banh
cliter banhadura n. f. mouillure
banda (daissar en -) loc. laisser à l’abandon banhaire, aira n. (s. XIV. . . ) baigneur, euse
banda (metre en -) loc. mettre en désordre banhar v. 1. mouiller 2. tremper 3. baigner
banda en banda (de -) loc. de part en part banhar (se) v. prendre un bain
banda la vergonha (metre a -) loc. 1. mettre la banhar camisa loc. se mettre en sueur
honte de côté 2. avaler sa honte banhar dins l’aigaròs (se -) loc. nagers dans les
banda solet (far -) loc. faire bande à part délices
bandar v. 1. tendre 2. bander banhar l’enca loc. boire un coup
bandar (se) v. pron. se soûler - cit.: A l’ora de banhar la pèl loc. être en nage
l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Verdun se quilhèt banhar sopas loc. (s. XVII.) tremper la soupe
per una declaracion solemna : "Vos caldrà venir a banhat coma un guit être trempé comme un
P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia : "Nos em- canard
moninarem". Avètz plan legit e comprés : " prendrem banhatge n. m. mouillage
la monina ensems" o, se volètz, "nos bandarem". Sabi banhe (qui vòl de peis, cal que se -) expr.
pas se m’engani: ai vist dins aquela promessa merav- 1. pour avoir du poisson, il faut se mouiller
ilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr Barta, Pròsas de 2. on n’a rien sans rien
tota mena, 1979 banhòl n. m. (de banh) → bugadièr 1. petite baig-
bandarri, àrria n. 1. soûlard, arde veire: ivronha noire veire: banhadoira 2. cuvier
2. sac à vin 3. ivrogne banhòla n. f. (s. XX., de banhòl X carriòla) bagnole
bandat a la clau loc. complètement ivre veire: rascle, veitura, automobila
bandat coma un arquet loc. complètement ivre banjo n. m. (s. XIX. . . , mot anglo-amer. ? cast.) banjò
bandat coma un cunh loc. complètement ivre banjo
bandat coma una fusta loc. complètement ivre banlèga n. f. banlieue
bandat, ada adj. 1. ivre - cit.: Setembre es una banleguièr, èra n. banlieusard, arde
abelha bandada de most (Leon Còrdas, La Vèspa, Òc, banquet n. m. banquet veire: cf. taulejada -
abr. 1951) 2. saoul, le cit.: Non sabes tu que jo som asemprada / per en plus
bandejar v. flotter au vent grand banquet èster ataulada e que damb mi no’t deves
banderilha n. f. (s. XIX. . . , del cast. "banderilla") engüalhar (Pèir de Garròs, Eglòga, 1567) ; Monsur,
banderille ieu vos ai demonstrat en rima la rason per que ieu vos
bandièra n. f. (s. XIII.) 1. bannière 2. étendard ai [dedicat] lo libre, e ara ieu vos vòli demostrar en
3. drapeau pròsa, [se] vos plai, la rason per que ieu l’intituli lo
bandièra (emportar la -) loc. remporter la vic- Banquet (Augièr Galhard, s. XVI)
toire banqueta n. f. banquette
bandièra (virar -) loc. 1. tourner casaque 2. re- banquièr, ièra n. (s. XIII. . . ) banquier, ière
tourner sa veste (politique) banut, uda adj. cornu, ue
bandièra a mièg pal n. f. drapeau en berne baptismal, ala adj. (s. XIV.) baptismal
bandieròla n. f. bandeiròla banderole baptisme n. m. (s. XII.) baptême (cérémonie)
bandiment n. m. (s. XIV.) bannissement baptisme (téner en -) loc. tenir sur les fonts
bandiment (far un -) faire une saisie-arrêt baptismaux
bandir v. (s. XIV.) → fòrabandir bannir baptisme de l’aire loc. baptême de l’air
bandit n. m. (s. XVII. . . ) bandit baptisme de mar loc. baptême de la ligne
banditisme n. m. (s. XIX. . . ) banditisme baptisme de tròp (a lo -) expr. c’est une grosse
bandolièr, ièra n. 1. bandoulier 2. brigand brute
bandolièra n. f. (s. XVI. . . ) bandoulière baptistèri n. m. (s. XI. . . ) baptistère

79
baquic, ica bardar

baquic, ica adj. (s. XV. . . ) bachique barbaresc, esca (pl. barbaresques, escas) adj. (s.
bar n. m. bar (débit de boissons) - cit.: Que XVI. . . , de l’ital. barbaresco) barbaresque (pirate
fasiái ieu dins aquel bar, davant mon veirat de bièrra berbère)
? Perqué èri pas anat al lièch ? (Joan Bodon, Lo libre barbariá n. f. (s. XIII.) barbarie
dels grands jorns, 1964) barbarisme n. m. (s. XIII.) barbarisme
baralh (far de -) loc. 1. faire de l’embarras barbarós / barba-rós (pl. barbarosses / barba-
2. susciter des troubles rosses) n. m. 1. qui a la barbe rousse 2. rouge-
baralh / baralha n. (s. XII.) 1. trouble 2. dispute gorge
3. chicane barbasta n. f. gelée blanche veire: cf. albairada
baralhar v. 1. brouiller 2. bouleverser barbejar v. 1. faire la barbe (barbier) 2. pousser
baranda n. f. 1. rampe 2. garde-fou des racines
baranha n. f. haie vive barbejatge n. m. action de faire la barbe (bar-
barat (far -) loc. faire un marché de dupe bier)
barat / barata n. (s. XIII.) 1. tromperie 2. fraude barbèl n. m. barbeau (poisson)
barat a l’espèra loc. marché à terme barbelat, ada adj. e n. barbelé - cit.: Açò ditz, e me
barataire, aira n. (s. XII.) 1. fripon 2. trompeur ven de còsta, / revisitar, còsta per còsta, / le descarat
baratar v. (s. XII.) 1. trafiquer 2. tromper còp que son trait / dins mon paure còrs aviá fait, / e
3. baratiner vist que l’a, de mala fòrça, / le retira damb una estòrsa
baratariá n. f. (s. XII.) 1. marché 2. tromperie / afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins clavelat, /
baratejaire, aira n. 1. fripon veire: cf. baratièr tirès per la metissa traça, / le còr [desregat] de sa plaça
2. trompeur (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
baratejar v. 1. tromper 2. frauder 3. « faire barbet n. m. chien barbet
l’article » barbièr (plat -) n. m. plat à barbe
baratièr, ièra n. 1. fripon veire: cf. baratejaire barbièr, ièra n. (s. XIII.) barbier, ière
2. trompeur barbilhon n. m. barbiche
baratin n. m. 1. baratin (bavardage barbituric, ica adj. e n. m. (s. XIX. . . ) barbi-
2. tromperie) turique
barba n. f. (s. XII.) barbe barbòla n. f. fraise du coq e du dindon - cit.:
barba (far la -) loc. raser Les pols an brandit las alas pels joquièrs e revelhat a
barba (se daissar la -) loc. laisser pousser sa còps de cocorescas tota la família pòrtabarbòlas (Pèire
barbe Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII)
barba a qualqu’un (far la -) loc. damer le pion barbolhada n. f. 1. barbouillis 2. mixture
à quelqu’un 3. macédoine 4. œufs brouillés
barba de (viure sus la -) loc. vivre aux dépens barbolhada (a -) loc. pêle-mêle
de barbolhada (far a la -) loc. faire un pot pourri
barba de gag loc. menton en galoche barbolhar v. 1. barbouiller 2. gribouiller
barba me va fumar (la -) loc. je vais faire un barbotar v. 1. barboter 2. bouillonner
éclat barbotejaire, aira n. bredouilleur
barba prima n. m. jeune homme inexpéri- barbotejament adv. action de bredouiller
menté barbotejar v. bredouiller
barba-rós (pl. barba-rosses) n. m. rouge-gorge barbotiment n. m. action de barboter
barbablanc n. m. barbon barbotinament n. m. action de marmotter
barbacana n. f. (s. XII.) barbacane barbotinar v. marmotter
barbacoa n. f. (s. XX., del cast. ? aïcian) barbecue barbut, uda adj. e n. (s. XII.) barbu, ue
(n. m.) barca n. f. (s. XII.) barque
barbada n. f. bordure en saillie d’un toit barca segura (anar a -) loc. être sûr de son fait
barbagrís (pl. barbagrises) n. m. qui a la barbe barca va Baptista " (es "ont va la -) expr. c’est
grise un homme irrésolu
barbajòl n. m. (s. XII.) joubarbe barcarés (pl. barcareses) n. m. lieu où se réu-
barbalh n. m. babillage nissent les barques
barbalhaire, aira n. babillard barcassa n. f. barcasse
barbalhar v. 1. babiller 2. bavarder barcatièr, ièra n. batelier, ièra
barbar, ara adj. e n. barbare - cit.: Regina atau reg- barcelonés, esa ; barcelonin, ina (pl. barcelone-
nar poscas urosament, / atau nos governar tu poscas ses, esas) adj. barcelonais, aise
longament, / atau pause ton hilh, ornat de gràcias barcòt n. m. canot
raras, / lo jun de servitud sus las nacions barbaras bard n. m. 1. boue veire: baudra 2. terre glaise
(Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina, s. XVI) barda n. f. barde (de lard)
barbarament adv. (s. XII.) de façon barbare bardar v. barder (de lard)

80
barde barricon

barde n. m. barde (chanteur) barra del còl n. f. → vertèbras cervicalas


bardolha n. f. boue où l’on patauge vertèbres cervicales veire: vertèbra
bardolhar v. (s. XVI.) 1. patauger 2. couvrir de barra dins las ròdas (metre la -) loc. mettre des
boue 3. bredouiller bâtons dans les roues
bardòt n. m. 1. bardot 2. mulet. barra sus l’enemic ! loc. sus à l’ennemi !
barème n. m. (s. XVII. . . , nom d’òme) barèm Barrabàs a la Passion (conegut coma -) expr.
barème connu comme le loup blanc
barena n. f. granit barrabin-barraban onom. avec fracas
bargaire, aira (barjaire, barjairitz) n. (de bargar...) barraca n. f. (s. XV. . . , de l’ital. baracca ? cast. bar-
broyeur, euse de chanvre ou de lin raca) 1. baraque 2. cabane
barganh / barganha n. (s. XII.) 1. marché 2. bar- barracan n. m. (s. XIII., de l’arabi) 1. bouracan
guignage 2. gros drap
barganhar v. (s. XII.) barguigner barracanat, ada adj. 1. rayé 2. zébré
bargar (barjar) v. (got. brikan) broyer du lin, du barracon n. m. 1. petite baraque 2. cabane
chanvre barrador n. m. dispositif pour fermer
bariòta n. f. → carriòla brouette barradura n. f. (s. XIII.) fermeture
bariòta (far córrer la -) loc. pratiquer l’usure barral n. m. baril veire: barril
bariton n. m. (s. XVIII. . . ) baryton barralariá n. f. tonnellerie
barja n. f. 1. brisoir de chanvre 2. fig. mâchoire barralha n. f. clôture
barja (marrida -) loc. mauvaise langue barralièr, ièra n. tonnelier
barja (non aver que de / aver pas que de -) loc. barrament n. m. 1. action de fermer 2. ferme-
n’avoir que de sa langue ture
barjacaire, aira n. 1. bavard 2. qui parle à tort barramenta n. f. barrière
et à travers barrancon n. m. barreau (chaise. . . )
barjacar v. 1. bavarder 2. jacasser barraquet n. m. variété de haricot
barjadís (pl. barjadisses) n. m. 1. bavardage barrar v. (s. XIII.) 1. fermer (une porte. . . )
2. jacasserie 2. boucher (une rue)
barrar lo còr (se -) loc. 1. serrer le cœur
barjar coma un enclutge loc. parler sans cesse
2. mourir de désespoir
barjar coma un gat bòrni loc. jacasser comme
barratge n. m. barrage (usine électrique. . . )
une pie
barreja n. f. 1. mélange 2. a - : pêle-mêle
barlica-barlòca adv. 1. en désordre 2. de façon
barreja (tirar de -) loc. tirer d’embarras
chaotique
barrejadís (pl. barrejadisses) n. m. mélange en
barlinga-barlanga onom. cahin-caha
désordre
barman n. m. (s. XIX. . . ) barman
barrejar v. mêler
barnabita n. m. (s. XVII. . . ) barnabite (ordre re-
barrejar sa vida loc. gagner péniblement sa vie
lig.)
barrèl n. m. barreau de cage, prison. . .
baromètre n. m. (s. XVII. . . ) baromètre
barrenc n. m. ravin
barometric, ica adj. (s. XVIII. . . ) barométrique
barreta n. f. (s. XIII.) barrette (couvre-chef)
baron, ona n. (s. XII.) baron, onne
barri n. m. (s. XII.) 1. rempart - cit.: E per Tolosa, la
baroniá n. f. (s. XII.) baronnie gentila, / le barri n’es pas dins la vila (Pèire Godelin, s.
barquejar v. retourner sa veste (politique) XVII) 2. quartier d’habitation au-delà des rem-
barquet n. m. baquet parts 3. faubourg
barqueta n. f. barquette barri de carn a (far -) loc. faire rempart de son
barqueta (far -) loc. faire la planche (nager) corps
barra n. f. 1. barre (bâton) 2. jeu de barres barri de quicòm (far -) loc. produire jusqu’à
barra n. f. barre (tribunal) pléthore
barra n. f. gouvernail barrian, ana adj. e n. (s. XIII.) 1. faubourien
barra n. f. trait (graphique) 2. habitant du faubourg
barra (de but en -) loc. de but en blanc barrica n. f. (s. XV.) barrique
barra (de carbon) n. f. filon de mine de char- barrica ! (tira de vin d’aquela -) c’est une af-
bon faire mal gérée, il n’y a rien a en tirer
barra (donar -) loc. donner carte blanche barricada n. f. (s. XVI.) barricade
barra (téner la -) loc. tenir tête barricadar v. (s. XVI.) barricadar
barra / barra pas / de tot lo jorn (non -) expr. il barricaire, aira n. tonnelier, ère
n’arrête pas de parler barricalha n. f. futaille
barra de chocolat n. f. (s. XX.) bille de chocolat barricat n. m. contenu d’une barrique
barra de mina n. f. barre à mine barricon n. m. petite barrique

81
barricòt bastant, anta

barricòt n. m. moyenne barrique - cit.: Quand basar v. baser


òm es davant una clara font - o davant un bon barricòt basc, basca adj. basque
- i a melhor a far que d’escotar lor [lausenjaire] : i a bascalar v. éclater de rire
qu’a s’amorrar a la font - o a parar lo gòt (Antonin basco n. basque veire: basc, basca - cit.: Aras
Perbòsc, Per Mon solaç, 1926) qu’òm vos a vist ses coirassa e ses casco / e lo còrs tot
barrièr adj. qui reçoit une barre (porte, en harda alindat coma un Basco, / que la cort vos ad-
échafaudage) mire aquò non sufís pont (Francés de Corteta, Sancho
barrièr (trauc -) n. m. 1. boulin 2. trou de Pança, s. XVII)
boulin bascula n. f. bascule
barrièra n. f. (s. XIII.) barrière bascular v. basculer
barrièrs (son de nises als traucs -) expr. c’est un baselic n. m. basilic (plante)
exploit facile basic, ica adj. (s. XIX. . . ) basique
barril (barrial) n. m. (s. XIII.) baril veire: cf. barral basicitat n. f. (s. XIX. . . ) basicité
basilica n. f. (s. XIII.) basilique
barrilhet n. m. barillet (arme) basilisc (pl. basilisques) n. m. (s. XII., lat.
barrillon n. m. (s. XIII.) petit baril basiliscus) 1. basilic (animal fabuleux) 2. basilic
barringa-barranga loc. cahin-caha (grand lézard d’Amérique)
barròc, òca adj. e n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. barocco basilisc (son -) loc. sa bête noire
? port. barroco) baroque basiment n. m. évanouissement, défaillance
barròt n. m. gourdin basir v. s’évanouir, défaillir
barrutla n. f. 1. pente sur laquelle on roule basquet (/basket) n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés)
2. descente rapide basket-ball
barrutla (préner la -) loc. dégringoler basquetaire, aira n. (s. XX.) basketteur, euse
barrutlada n. f. 1. roulade 2. dégringolade basrelèu / bas-relèu n. m. bas-relief
barrutlada del mond (èsser la -) loc. être la bassa n. f. basse (musique)
risée des gens bassa (aquesta non es -) loc. celle-là est drôle
barrutlaire, aira n. (de barutlar) 1. vagabond, bassa man n. f. la basse classe
onde veire: aturrador 2. bourlingueur 3. qui bassa traca (de -) loc. de basse extraction
« roule sa bosse » 4. volage - src.: Alibèrt, 1966 : bassac n. m. grand sac
barrutlaire bassac (a -) loc. mise à sac (pillage)
barrutlar v. 1. vagabonder 2. « rouler sa bosse » bassaca n. f. sac de couchage
3. bourlinguer 4. errer bassacada n. f. fait de mettre à sac, de saccager
barrutlar v. 1. rouler sans cesse 2. passer le veire: cf. sacatge, cf. saquejal
rouleau dans un champ bassacadas (a -) loc. 1. par secousses 2. par à-
barrutlar las carrièras loc. courir les rues coups
barrutlar que per córrer (seriá melhor per -) bassacaire, aira n. celui qui saccage, qui met à
expr. il est très gros sac
barta n. f. (s. XI.) 1. hallier 2. broussaille bassacament adv. mise à sac, pillage
bartàs (pl. bartasses) n. m. buisson bassacar v. 1. piller veire: cf. saquejar
bartassanha n. f. broussaille 2. saccager
bartassejar v. fouiller les buissons bassacatge n. m. mise à sac (pillage) veire: cf.
bartassièr, ièra adj. qui hante les champs et les sacatge
bois bassacontra n. f. (s. XVI. . . ) basse-contre mus.
bartavèla n. f. 1. bartavelle (oiseau) 2. per- bassament adv. (s. XII.) bassement
sonne très bavarde 3. loquet de porte bassatalha n. f. (s. XVI. . . ) basse-taille mus.
bartavelar v. 1. bavarder 2. jacasser bassesa n. f. bassesse
bas n. m. (s. XII.) 1. bas (partie inférieure) 2. vil bast (pl. bastes) n. m. (s. XIV.) bât
bas (metre a -) loc. mettre bas (détruire) bast maca (ont lo -) loc. où le bât blesse veire:
bas (per -) loc. par le bas ont la correja lo maca
bas, bassa adj. 1. bas, basse 2. de mauvaise bast se banha (lo -) loc. 1. ça se gâte 2. ça va mal
qualité basta n. f. basque (pan d’un habit)
basa n. f. (s. XIII., del francés) base basta ! interj. il suffit !
basalte n. m. (s. XVI. . . , del fr. basalte) basalt basta (n’i a -) loc. assez parlé !
basalte basta l’arma de far (non me -) loc. je ne me sens
basaltic, ica adj. (s. XVIII. . . ) basaltique pas de
basana n. f. basane bastança n. f. suffisance veire: sufisença
basanar v. basaner bastança ! interj. assez parlé !
basanat, ada adj. basané, ée bastant, anta adj. suffisant veire: sufisent

82
bastar batèl (batèu; bateu)

bastar v. (s. XII.) abastar suffire veire: sufire bastonièr, ièra n. bâtonnier
bastar v. (s. XIV.) bâter basventre n. m. bas ventre
bastar l’anma (non se -) loc. n’avoir pas assez bat en bat (de -) loc. de part en part
de courage bat-l’alarma n. alarmiste
bastar l’ase pel cuol / per la coa expr. s’y pren- bata n. f. sabot (animal)
dre mal bata dura (aver la -) loc. avoir la dent dure
bastard, arda adj. e n. (s. XII.) bâtard bataclan n. m. attirail
bastardiá n. f. bastardisa bâtardise bataclar v. 1. bâcler 2. faire à la hâte
bastarditge n. m. fait d’être bâtard batacuola (donar la -) loc. tomber sur le der-
bastardon, ona n. petit bâtard rière
bastat, ada adj. bâté, ée batacuola (far la -) loc. dégringoler
baste plòga ! loc. souhaitons qu’il pleuve batacuolar v. botter les fesses
baste que loc. 1. plût à Dieu que 2. pourvu que batafuolar v. botter les fesses (euphémisme)
baste que lo veja loc. puissé-je le voir veire: batacuolar
baste venga loc. il suffit qu’il vienne batalh de campana n. m. (s. XII.) battant de
bastenda n. f. bâtisse cloche
bastengatge n. m. bastingage batalha n. f. (s. XII.) bataille
bastida n. f. ferme en Provence batalha (arribar tres jorns après la -) expr. ar-
bastida n. f. (s. XVI., de bastir) bastide (ferme river après la bataille
provençale) veire: bastida (vila) batalha campal loc. bataille rangée
bastida (vila) n. f. (s. XII.) bastide (ville nou- batalhaire, aira n. querelleur, euse
velle) veire: bastida (bòria)
batalhar v. (s. XII.) batailler
Bastida d’Armanhac (la -) n. f. Labastide-
batalhejar v. batailler un peu
d’Armagnac (Gasconha)
batalhièr (camp -) n. m. champ de bataille
bastidon n. m. petite ferme en Provence
batalhièr, ièra adj. (s. XIII.) relatif à la défense, à
bastièr, ièra n. (s. XIII.) 1. bourrelier 2. bâtier
la bataille
3. faiseur de bâts
batalhon n. m. bataillon
bastilha n. f. forteresse
batan n. m. moulin à foulon
bastiment n. m. 1. navire 2. bâtiment (architec-
ture) batarèl n. m. claquet de moulin
bastina n. f. bâtine batarèl (far anar lo -) expr. jaser
bastion n. m. bastion batariá n. f. (s. XVII. . . ) batterie
bastir v. (s. XII., frc. bastjan) bâtir - cit.: Me soveniái batas (virar -) loc. casser sa pipe (mourir)
que mon grand n’aviá parlat sovent, de la decadén- batèc n. m. palpitation
cia de la vila, autres còps rasonablament prospèra batedís, issa n. m. battement
coma n’èran testimònis los ostals borgeses, las bèlas batedoira n. f. (s. XX.) batteuse (machine :
avengudas e los castèls dels environs bastits al sègle moissons)
XIX al temps de la granda prosperitat de la vinha, e batedor n. m. (s. XIV.) 1. battoir 2. heurtoir
cossí aviá perdut talhièrs e industrias (Florian Vernet, bategar v. palpiter - cit.: D’autres an tastat e an
Cachavièlha psicomotritz, 2018) sabut dire l’encantament de nòstra tèrra privilegiada
bastir de pèira loc. bâtir en pierre ; d’autres an cantat tot çò que pòt faire bategar un
bastir sul davant loc. prendre du ventre còr uman ; mas es el qu’a portat vertadièrament, dins
bastir sul ròc loc. bâtir sur le roc la simfonia dels poètas occitans, la nòta dolorosa de
bastir un fòc loc. préparer un feu l’anma lengadociana, nòta que monta d’un luentan
bastison n. f. action de bâtir passat (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
bastissa n. f. bâtisse bategar plus (tombar e non -) expr. tomber
bastisseire, eira n. (s. XVI. . . ) bastidor bâtisseur, raide mort
euse - src.: Achard (1785): "bastisseire" bateire, eira n. (s. XIII.) batteur, euse (personne :
bastit un gusàs atal ? (qui m’a -) expr. qui m’a moisson, musique. . . )
fichu un type pareil batejalhas n. f. plur. fête du baptême
baston n. m. bâton batejar v. (s. XIII.) baptiser, donner un nom
baston (far lo torn de -) loc. réaliser un profit batejar davant que nàisser (non cal / cal pas -)
illicite expr. il ne faut pas vendre la peau de l’ours
baston de Jacòb n. m. éclair (pâtisserie) avant de l’avoir tué
bastonada n. f. 1. coups de bâton 2. "baston- batejar un teule (li farián -) loc. c’est un idiot
nade" batejat jos un cade expr. baptisé au désert (c’est
bastonar v. bastonner un protestant)
bastonejar v. donner des coups de bâton batèl (batèu; bateu) n. m. bateau veire: naviri

83
batèl (es arribat amb lo -) becar (far -)

batèl (es arribat amb lo -) loc. il est arrivé par baujaluc, uga adj. e n. 1. idiot 2. nigaud 3. ex-
la mer travagant
batelariá n. f. (s. XIV. . . ) batellerie baujariá n. f. 1. idiotie 2. folie
batelièr, ièra n. (s. XIII. . . ) batelier baujum n. m. 1. idiotie 2. folie
batement n. m. (s. XIII.) battement bausaire, aira n. (s. XII.) trompeur
batent de pòrta loc. battant de porte bausar v. (s. XII.) tromper
batesons n. f. plur. (s. XIII.) saison du dépiquage bausiá n. f. (s. XII.) 1. tromperie 2. fausseté
batèsta n. f. rixe veire: cf. batalha bausiòl, òla adj. 1. trompeur 2. perfide
baticòl n. m. 1. fanon de bovidé 2. cou de porc bava n. f. bave
baticòl de buòu n. m. un cou de taureau bavadura n. f. bavure
baticòr n. m. 1. émotion 2. battement de cœur bavar v. baver
batifòc n. m. briquet bavar de veire (aquò fa -) loc. faire venir l’eau
batifolar v. (s. XVI. . . , de l’ital. battifolle) 1. badiner à la bouche
2. batifoler bavar lo roge (far -) loc. casser la gueule à
batiscafe n. m. (s. XX.) batiscaf bathyscaphe quelqu’un
batista n. f. baptiste (toile) bavard, arda adj. e n. bavard, arde - cit.: Dins sa
baton (se’n -) loc. on se l’arrache (grand succès) cambra, Lison aviá ara un miralh, un miralh que son
batraci n. m. batracien cadre d’aur verd lusissiá, bavard e important davant
batre v. battre los mòbles dels aujòls (Joana Bartès, Lison, 1934)
batre v. frapper (monnaie) bavarèl, èla adj. 1. qui bave 2. qui est évasé
batre amb son ombra (se -) expr. être très fu- bavarés, esa (pl. bavareses, esas) adj. bavarois,
rieux oise
batre l’antifa loc. 1. courir le monde 2. courir bavarilha n. f. bave d’escargot veire: limpa
la prétantaine bavarilhas (los uèlhs me fan -) loc. je suis
batre lo grand trimal expr. courir les grands ébloui
chemins bavec, eca adj. e n. (s. XII.) bavard, arde
batuda n. f. battue bavejar v. baver
bau-bau onom. (aboiement) baveta n. f. bavoir
bauç (pl. bauces) n. m. 1. rochers 2. falaise, bavós, osa (pl. bavoses, osas) adj. baveux, euse
précipice bazar n. m. (s. XVI. . . , del port. ? persan) basar
baucita n. f. (s. XIX. . . ) bauxite bazar
baucitic, ica adj. (s. XIX. . . ) bauxitique bè ! interj. pouah ! (dégoût)
baudelarian, ana adj. (s. XIX. . . ) baudelairien, Bearn n. m. Béarn (pays de Gascogne)
enne bearnés, esa (pl. bearneses, esas) adj. biarnés
baudor n. f. (s. XII.) 1. joie - cit.: Escoti la canta béarnais, aise
abrondada; / m’embriagui de sa baudor; / mon còr, beat, ata adj. (s. XIII. . . ) béat, ate
coma una ala alandada, / vòla dins la claror (An- beatificacion n. f. (s. XIV. . . ) béatification
tonin Perbòsc, Segond libre dels Ausèls, 1930) 2. al- beatificar v. (s. XIV. . . ) béatifier
légresse beatitud n. f. (s. XIV. . . ) béatitude
baudra (/baldra) n. f. → bard 1. boue 2. vase bèba n. f. 1. grosse lèvre veire: baboín 2. lippe
baudralha n. f. boue bèba (aqueste vestit fa la -) loc. ce vêtement est
baudràs (pl. baudrasses) n. m. bourbier mal ajusté
baudrat n. m. (s. XIII.) baudrier bèba (far la -) loc. faire la moue
baudròi n. m. baudroie (poisson) bèc n. m. (s. XII.) bec
baudufa n. f. baudufla 1. toupie 2. fille de joie bèc ! (clava lo -) interj. ta gueule !
baudufa (pas mai aut qu’una -) expr. haut bèc (non aver que de / aver pas que de -) loc.
comme trois pommes n’avoir que la gueule
baug (n’i a per venir -) loc. il y a de quoi de- beç ; pl. beces (beçòl) n. m. (gall. bettius)
venir fou bouleau (arbre)
baug, bauja (pl. bauges, baujas) adj. e n. 1. un bèc a bèc loc. (s. XVII.) 1. tête à tête 2. seul à seul
peu fou - cit.: Elàs ! Ça disi jo, Satiri, / ara qu’as becada n. f. 1. becquée 2. coup de bec
ausit mon martiri, / non te’n trufes pas, se te plai, / becada n. f. bécasse (oiseau)
coma jo non feguí [faguèri] jamai / quand le bèl uèlh de bècafiga becfigue (oiseau)
Peironèla / t’aviá desmargat la cervèla / e que, tot en- bècafiga de borrèl loc. gibier de potence
jaurit e baug, / vivotejavas sense gaug (Pèire Godelin, becaire n. m. (de l’ital. b quadro) bécarre
Ramelet Mondin, s. XVII) 2. idiot 3. nigaud 4. ex- becar v. becqueter
travagant becar (far -) loc. mystifier quelqu’un

84
beçareda (beçolada) bèls cents (a -)

beçareda (beçolada) n. f. lieu planté de bèl (non vira -) loc. ça va mal


bouleaux bèl (un ostal -) loc. une grande maison
beçaròlas n. f. plur. alphabet bèl / bèla (de tot -) loc. (s. XVII.) de toute beauté
becarre n. m. bécarre (musique) bèl / la bèla (far lo -) loc. (s. XVII.) faire le beau /
becarre o per bemòl (o per -) loc. d’une façon la belle
ou d’une autre - cit.: Al temps que lo gai rossinhòl, bèl aspècte (un -) loc. un beau coup d’œil
/ sense becarre ni bemòl / fredona l’aunor de natura bèl bèl (far -) loc. 1. faire des grâces 2. être ob-
(Pèire Godelin, s. XVII) séquieux
becarut n. m. flamant (oiseau) bèl bèl (far lo -) loc. faire fête à quelqu’un
becarut, uda adj. qui a bon bec (bavard, médis- bèl canto n. m. (s. XX. . . , de l’italian) bel canto
ant) bèl coma un astre loc. 1. très beau 2. bien vêtu
becassa n. f. (s. XII.) bécasse veire: becada (ironique)
becasson n. m. bécasseau bèl e bon loc. (s. XVII.) bel-et-bon
beceda n. f. bois de bouleaux bèl escalfèstre (un -) loc. une belle peur
bechet n. m. brochet (poisson) bèl image (un -) loc. un beau jeune homme /
becut, uda adj. e n. m. (s. XII.) 1. qui a un bec une belle fille sans cervelle
2. pois chiche 3. géant bèl mascle (un -) loc. un bel homme
bedèl n. m. (s. XIV.) bedeau veire: cf. vedèl bèl pro (de -) loc. de beaucoup
bederrés, esa (pl. bederreses, esas) adj. (s. XII.) bèl, bèla adj. (s. XI., la. bellus) 1. beau, belle - cit.:
biterrés du pays biterrois veire: cf. besierenc Tre que nos [acaminam] cap a l’ivèrn, vaquí que se lè-
bediga n. f. brebis d’un an van los remembres del temps que ma vilòta èra, per ieu,
bedigàs, assa (pl. bedigasses, assas) n. niais, un libre d’images, lo primièr dubèrt davant mos uèlhs
niaise e lo plus bèl que jamai m’es estat donat (Loïsa Paulin,
bedigasses que se’n van a l’aiga amb una Nadalet, 1940) 2. grand, grande veire: grand, a -
espolsa-ensalada (es d’aqueles -) expr. c’est un cit.: Entredubrissèm un portal bèl, nos engulham dins
parfait idiot una cort (Joan Bodon, La grava sul camin, 1956) -
bedoceta n. f. (1929, Del nom d’Albert Bedouce src.: Alibèrt, 1966 : bèl, bèla
(Tolosa 1869 - París 1947), còssol de Tolosa.) poubelle bèla (èsser de -) loc. être de bonne humeur
veire: bordilhièr - cit.: Rien ne pouvait compléter bèla (l’aver -) loc. avoir la partie belle
mieux / Les embellissements heureux / De la cité des bèla de candela, lo jorn gasta tot expr. il ne faut
Violettes / Que d’artistiques bedoucettes (Poèta anon- pas prendre de décisions à la légère
ime, 1929) bèlament adv. (s. XII.) bellement
bedòs, bedòssa (pl. bedòsses, òssas) adj. e n. belar v. (s. XII.) bêler
qui zézaye belar (quitar lo pàisser pel -) loc. lâcher la proie
bedossejar v. zézayer pour l’ombre
bedre, bedra adj. rude, âpre, revêche belaròia n. f. 1. parure 2. fanfreluche
beefsteak / bistèc (pl. beefsteacks / bistècs) n. bèlas (èsser dins sas -) loc. être de bonne
m. (s. XIX. . . , de l’anglés) beefsteak humeur
bèfi, bèfia adj. lippu, ue bèlas arts n. f. plur. beaux-arts
Begla n. pr. Bègles belassa (es una -) expr. c’est une grande beauté
begònia n. f. (s. XIX. . . , d’un nom d’òme.) bégonia beleg (pl. beleges) n. m. éclair
(n. m.) belegar v. courir les jeunes filles (draguer)
beguda n. f. 1. buvette - cit.: Camandiu, davant beleguejar v. multiplier les éclairs
sa molhèr, gausèt pas beure e cridar coma fasiá ièr a la belejar v. faire des éclairs
beguda del bal, los dròlles boleguèron pas tant e i aviá belejat son dire (a -) loc. son discours a ébloui
dins sa tenguda mens de crenta que de respècte (Leon belesa n. f. beauté veire: beutat
Còrdas, Sèt pans, 1977) 2. boisson belesa (far a la -) loc. faire de son mieux
beguin (cargar lo -) loc. avoir le béguin bèlga adj. belge
beguina n. f. (s. XIII.) béguine bellicisme n. m. (s. XIX.) bellicisme
beguinatge n. m. (s. XIII.) béguinage bellicista n. m. (s. XIX.) belliciste
begut del fum de la candela (un qu’a -) expr. bellicós, osa (pl. bellicoses, osas) adj. (s. XIII.)
1. un qui a beaucoup étudié 2. un érudit belliqueux, euse
bèl ! (de -) loc. tout beau ! belligerància n. f. (s. XIX. . . ) belligérance
bèl ! (es de -) interj. c’est du propre ! belligerant, anta n. f. (s. XVIII. . . ) belligérant,
bèl (a tot de -) loc. elle a toutes les beautés ante
bèl (aquò -) loc. cette / ces belle(s) chose(s) Bellona n. f. Bellone (mythologie romaine)
bèl (d’aquò mai -) loc. ce qu’il y a de plus beau belòta n. f. (s. XX., d’un nom d’òme) belote
bèl (d’aquò mai -) loc. ce qu’il y a de plus beau bèls cents (a -) loc. par centaines

85
bèls que (ne sabi de -) bens comuns

bèls que (ne sabi de -) n. j’en connais beau- benastre n. m. (s. XII.) 1. bonne chance 2. bon-
coup qui heur
bèls que i aja (es dels -) loc. c’est un des plus benastruc, uga adj. (s. XIII.) 1. chanceux, euse
beaux 2. heureux, euse
beluga (beluja) n. f. (s. XII., lat. bisluca) étincelle benastrugar v. féliciter
belugament (belujament) n. m. (s. XIII., de bel- benaürança n. f. (s. XIV.) 1. bonheur 2. félicité
uga...) fait d’étinceler benaürat, ada adj. bienheureux, euse
belugan n. m. grondin benda n. f. (s. XII.) bande (de fer, de papier,
belugar (belujar) v. (de beluga...) étinceler d’étoffe ...)
belugueja (tot li -) loc. il est pétillant d’esprit bendar v. (s. XII.) bander (entourer)
beluguejant, anta adj. étincelant, ante bendatge n. m. bandage
beluguejar v. scintiller bendèl n. m. (s. XII.) bandeau
beluguejar coma un solelhet loc. étinceler bendisent, enta adj. bien disant, ante
comme. . . bendit n. m. (s. XII.) bien dit
beluguet, eta adj. sémillant, ante bendon de cap n. m. bandeau de tête
bèlvéser n. m. belvédère benediccion n. f. (s. XIV.) bénédiction
bemòl n. m. (s. XV. . . , (de l’ital. B molle)) bémol benedicite n. m. (s. XII.) bénédicité
(musique) benedictin, ina n. (s. XIII. . . ) bénédictin, ine
ben adv. (s. XII.) 1. bien 2. beaucoup benefic, ica adj. (s. XIV.) bénéfique
ben n. m. (s. XII.) 1. richesse - cit.: l 2. patrimoine benefici n. m. (s. XIV.) bénéfice
3. domaine
benefici (far son -) loc. faire son profit
ben ! (e -) loc. interj. eh bien !
beneficial, ala adj. (s. XIV. . . ) bénéficial, ale
ben (apensionar son -) loc. donner son bien en
beneficiar v. (s. XIV.) bénéficier
viager
beneficiari, ària adj. e n. (s. XVI. . . ) bénéficiaire
ben (aquò està -) expr. cela va bien
beneitièr n. m. bénitier veire: cf. aigasenhadièr
ben (far -) loc. faire du bien (autour de soi)
benesir v. (s. XII.) bénir
ben (far valer lo -) loc. mettre en exploitation
ben (far venir lo -) loc. exploiter un domaine benesit, ida adj. (s. XII.) bénit, ite
ben (l’a fait per un -) loc. il a cru bien faire benestança n. f. (s. XII.) bien-être
ben (préner per -) loc. prendre en bien benestant adj. (s. XII.) 1. parfait 2. accompli
ben (tant siá -) loc. bel et bien benestar n. m. (s. XII.) bien-être
ben anant loc. bien portant benevòl, òla adj. e n. (s. XIII. . . ) bénévole
ben ara ! (e -) loc. pour le coup ! benevòlament adv. (s. XVI. . . ) bénévolement
ben de creire (soi -) loc. on doit m’en croire benevolat n. m. (s. XX. . . ) bénévolat
ben li venga loc. grand bien lui fasse benfactor, tritz (pl. benfactors, trises) n. (s.
ben per vos (aquò fariá -) loc. cela ferait votre XII. . . , de lat. benefactum (benfait)) planfaitor;
affaire benfaitor; benfaseire bienfaiteur, trice veire:
ben pro loc. bien assez benfasent - src.: Pellas, 1723 : "benfactour"; Hon-
ben pro que loc. c’est bien assez que norat, 1948 : "benfactour"; Barta, 1980, "benfac-
ben que (en tot -) loc. encore que tor"
ben que (tot -) loc. quoique benfait (benfach ; pl. benfaches) n. m. (s. XII., de
ben que se solelha (per tot lo -) loc. pour rien ben + fait...) bienfait
au monde benfasença n. f. (s. XVIII. . . ) bienfaisance
ben se’n manca loc. tant s’en faut benfasent, enta adj. (s. XII. . . ) bienfaisant, ante
ben tant que loc. 1. si bien que 2. a tel point benignament adv. (s. XIII.) bénignement
que benigne, igna adj. (s. XII.) bénin, igne
ben, ara ! (e -) loc. où en sommes-nous ! benignitat n. f. (s. XIV.) bénignité
ben, non lo ben las gents (las gens fan lo -) expr. benjamin, ina n. (s. XVII. . . , d’un nom biblic) ben-
les personnes font les biens, non les biens les jamin, ine
personnes benlèu adv. peut-être veire: cf. bensai - cit.: Òc,
benaise n. m. 1. bien-être 2. aisance òc-ben, saique, son aquí filhas qu’an besonh de se gan-
benamat, ada adj. bien-aimé, ée har la vida; e benlèu son pas plan pagadas. Mas fan
benanança n. f. (s. XII.) 1. bonne santé mestièr nòble (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
2. prospérité benorrit n. m. roitelet veire: cf. reibelet
benanant, anta adj. (s. XII.) 1. en bonne santé benparlant, anta n. planparlant beau parleur
2. prospère benpensant, anta n. (s. XVIII. . . ) planpensant
benanar v. aller bien (santé) bien-pensant
benastrar v. porter bonheur bens comuns n. m. plur. biens communs

86
bens mòbles e immòbles besonhar

bens mòbles e immòbles loc. biens meubles et bescaire n. m. 1. biais 2. irrégularité


immeubles bescaire (de -) loc. de biais
bensai adv. → benlèu 1. sans doute - cit.: Bensai bescalent, enta adj. (de bes + calent) encore chaud
per qu’a Pinsaguèl, en escrimant d’esperit amb tu sota bescalme n. m. (s. XIII.) 1. galetas ouvert 2. bal-
Lucili, aviái [demembrat] de saber escrimar d’espasa. con
Paravi doncas de quarta, ponhet torçut (Robèrt Lafònt, bescantar v. 1. chanter faux 2. médire
L’eròi, 2001) 2. probablement bescle n. m. (s. XIII.) fressure
bentenent, enta n. propriétaire foncier bescòire v. recuire
benvenguda n. f. planvenguda bienvenue bescomptar (se) v. se mécompter
benvenguda (far la -) loc. faire les honneurs bescompte (i a -) loc. il y a erreur
(de sa maison. . . ) bescomptes (saber far de -) expr. faire une er-
benvengut, uda adj. e n. planvengut bienvenu, reur à son profit
ue bescòr n. m. nausée veire: cf. nausèa
benvolença n. f. (s. XIII.) bienveillance bescornut, uda adj. biscornu, ue
benvolent, enta adj. (s. XII.) bienveillant bescuèit / bescuèch (pl. bescuèches) n. m. bis-
benvoler v. planvoler bien vouloir cuit veire: cf. biscòta - src.: Achard (1785): "bes-
benzèn n. m. (s. XIX.) benzène cuet"
benzina n. f. (s. XIX.) benzine besegonha n. f. un machin
beocian, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) béotien, ienne besierenc, enca adj. biterrois (habitant de
berbèr, èra adj. berbère Béziers) veire: bederrés
berberidacèas n. f. plur. berbéridacées besonh n. m. (s. XII.) besoin - cit.: [A la] rèsta, jo
bèrc, bèrca adj. ébréché non m’avanci pas tant de dire qu’aquò sián de sermons
bèrca n. f. brèche faits, e non som pas tant [òrb] que jo non conesca que
bercadura n. f. partie ébréchée MM. les reitors, missionaris o autres n’an pas besonh
bercar v. (s. XII.) ébrécher de mas instruccions (B Amilhan, s. XVII); Quand
Berenice n. pr. Bérénice f. siam estats entre la poma e lo formatge, vèrs la fin
bergamasc, asca (pl. bergamasques, escas) adj. del repais, monsur vòstre reitor m’a dit : monsur
(s. XVI. . . , de l’italian) bergamasque Plausòlas, vos caldriá donar un mot d’edificacion a
bergamòta n. f. (s. XVI. . . , de l’ital. bergamotta) mon pòble, i ai respondut cossí aquò se pòt far, som
1. bergamote (fruit) 2. sexe de la femme pas brica preparat ? Aquò fa pas res m’a dit el, avètz
bergantin n. m. (s. XIV. . . , de l’ital. brigantino) lo cap pro farcit de bonas causas per n’aver pas besonh
brigantin (bateau) d’estudiar (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) ; Òc, òc-ben,
bergsonian, ana adj. (s. XIX. . . ) bergsonien, saique, son aquí filhas qu’an besonh de se ganhar la
ienne vida; e benlèu son pas plan pagadas. Mas fan mestièr
bergsonisme n. m. (s. XIX. . . ) bergsonisme nòble (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
beribèri n. m. (s. XVII. . . ) béribéri besonh (aver de -) loc. avoir besoin
berigola n. f. barigoule (mets à base de besonh (es l’òme del -) loc. c’est un homme
champignon et d’artichauts). serviable
berland n. m. (s. XVII. . . , de l’alem. bretling) bre- besonh (far -) loc. avoir besoin
lan besonh (per lo bon -) loc. en cas de besoin
berlina n. f. (s. XIX. . . ) berline besonh apreissant loc. besoin pressant
berlingòt n. m. (s. XVI., de l’ital. berlingozzo) besonh fa far (lo -) loc. nécessité fait loi
berlingot (confiserie) besonh fa tan far (lo -) loc. nécessité fait loi
berlong, onga adj. barlong, ongue besonh que n’aviái (al -) loc. j’en avais un si
berluga n. f. berlue grand besoin
bernat ermita n. m. bernard-l’ermite besonha n. f. (s. XII.) besogne - cit.: Joan-Guilhem,
bernat pescaire n. m. héron veire: cf. aigron, cf. per alassament e estent totei lei besonhas qu’aviá,
martin-pescaire e mai perque voliá èstre un pauc mai sovent ambé
bernat pudent n. m. punaise des bois sei mestressas, diguèt ren e laissèt a Pèire Baglione
bernicar v. (s. XII.) vernisser l’organizacion de la manifestacion (Glaudi Barsòtti,
berret, berreta n. béret Lo capitani de la Republica, 2012)
Bertram n. m. (del germ. "bert-hramm") Bertran; besonha (despachar -) loc. aller vite en be-
Bertrand Bertrand sogne
bertresca n. f. (s. XII.) bretèche besonha (far -) loc. faire ses affaires
besa n. f. bief de moulin besonha de comanda loc. travail commandé
besal n. m. canal (d’irrigation) besonha faita, argent agaita expr. tout travail
besalatge n. m. eau d’un moulin mérite salaire
besalenar v. haleter besonhar v. (s. XIII.) 1. travailler 2. besogner

87
besonhós, osa (pl. besonhoses, osas) beure a son sadol

besonhós, osa (pl. besonhoses, osas) adj. (s. XII.) besuquejar v. vétiller
besogneux, euse besuquet, eta adj. 1. délicat 2. vétilleux
besonhs (levar qualqu’un de sos -) loc. satis- besveire v. faire une bévue; manquer de lucid-
faire les besoins de quelqu’un ité
besonhs de qualqu’un (contentar los -) loc. sat- besvista n. f. bévue
isfaire les besoins de quelqu’un bèta n. m. (s. XIX. . . ) bêta (lettre grecque)
besson, ona adj. e n. (s. XIII : « besson »., lat. bisso, beton n. m. (s. XIX. . . , del francés) béton
bissonis) jumeau, elle veire: gemèls betonaire, aira n. (s. XX.) bétonneur, euse
bessonada (far -) loc. (de besson) mettre au betonar v. (s. XIX. . . ) bétonner
monde des jumeaux betonatge n. m. (s. XIX. . . ) bétonnage
bessonar v. (de besson) embessonar jumeler betonica n. f. (s. XII.) bétoine
best seller (pl. best sellers) n. m. (s. XX., mot betonièra n. f. (s. XX.) bétonneuse
anglés) best seller
betulacèas n. f. plur. (s. XIX. . . ) bétulacées (bot.)
bèstia n. f. (s. XIII.) bête (animal) betum n. m. (s. XIV.) bitume
bèstia adj. bête (sot) veire: pèc
betumadoira n. f. (s. XX.) machine à bitumer
bèstia (la pèl val mai que la -) expr. ça ne vaut
betumar v. (s. XVI. . . ) bitumer
rien
betumatge n. m. (s. XIX. . . ) bitumage
bèstia a son verin (cada -) loc. méfie-toi de lui
betumièr n. m. (s. XIX. . . ) bitumier (navire)
bèstia cap e tot loc. bête comme ses pieds
betumós, osa (pl. betumoses, osas) adj. (s.
bèstia coma un rauba-sauma loc. très bête
XIV. . . ) bitumeux, euse
bèstia de bast loc. bête de somme
beu plan despuèi que non popa plus expr. c’est
bèstia de crénher loc. animal venimeux, dan-
un ivrogne
gereux
bèstia de pòrt loc. bête de somme beu-te lo e salsa-lo expr. accepte ton sort
bèstia que la bèstia, lo que prèsta sa bèstia (mai beulaiga adj. e n. buveur d’eau
-) expr. on ne doit pas prêter un animal beulaiga (es -) loc. il ne boit que de l’eau
bèstia que se vanta non val tant coma se crei beuratge n. m. (s. XIII.) breuvage - cit.: E me
(tota -) expr. ce qui se vante ne vaut guère trobèri dins la rèirebotiga escura, siegut sus una saca,
bèstia, lo lop te manja (fait-te -) expr. 1. ne joue una tassa dins las mans. Lo cafè caud, brutlant e
pas au plus fin avec ces gens 2. fais attention où sucrat, un beuratge negre desconegut dins mon país,
tu mets les pieds cossí noliá ! E me reviscolèt (Joan Bodon, La Quimèra,
bestial n. m. bêtail 1974)
bestial gròs n. m. le gros bétail beure v. (s. XIII., lat. bibere) 1. boire - cit.: Se cal
bestial menut n. m. le petit bétail dançar, dancem; se cal beure, begam : / a tot çò que
bestial, ala adj. bestial, ale l’òm vòl ela es aparelhada (Francés de Corteta, Ra-
bestialament adv. (s. XIV. « bestialment ») bestiale- monet, s. XVII); Avèm begut au sorgènt sota l’image
ment (Robèrt Lafònt, 1971, p. 97); Camandiu, davant sa
bestiar n. m. (s. XIII.) → bestial bétail molhèr, gausèt pas beure e cridar coma fasiá ièr a la
bestiari n. m. (s. XII.) bestiaire beguda del bal, los dròlles boleguèron pas tant e i
bèstias nosentas loc. animaux nuisibles aviá dins sa tenguda mens de crenta que de respècte
bestiàs, assa adj. 1. très bête veire: pegàs, assa (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) 2. gober (se montrer
2. bêta, asse crédule)
bestiasson, ona adj. bébête veire: pegòt beure n. m. (s. XIII.) 1. le boire 2. la boisson veire:
bestiejar v. dire des sottises bevenda
bestiesa n. f. bêtise beure (donar de -) loc. donner à boire
bestiòla n. f. (s. XIII.) bestiole beure (far lo grand -) sombrer (se noyer)
bestion, ona adj. nigaud, aude beure / tombar un pic loc. boire un coup
bestiraire, aira n. traînard beure a galet loc. boire à la régalade
bestirar v. 1. lambiner 2. traîner beure a galetadas loc. boire à la régalade
bestorn n. m. 1. détour 2. zigzag beure a gargalet loc. boire à la régalade
bestornar v. châtrer veire: sanar, crestar, castrar beure a glops loc. boire par gorgées
bestornat adj. châtré veire: sanat, crestat, castrat beure a la regalada loc. boire à la régalada
beure a la sorsa loc. boire à la source
bestòrt, òrta adj. tortueux, euse beure a morre de buòu loc. boire à la surface
bestortièr n. m. rouleau (à pâtisserie) de l’eau
besucar v. (s. XII.) 1. baisotter 2. vétiller beure a pòt loc. boire au goulot
3. chipoter beure à pòt de tèrra loc. boire à la cruche
besucariá n. f. vétille beure a son sadol loc. boire à satiété

88
beure al (meteis) flascon bibliobús (pl. bibliobuses)

beure al (meteis) flascon loc. être logé à la biaça (gelós coma un cocarro de sa -) expr.
même enseigne jaloux comme un gueux de sa besace
beure amb los uèlhs loc. couver des yeux biaça (préner la -) loc. être réduit à la mendicité
beure coma un enfonilh loc. boire comme un biais (a lo -) loc. il est très adroit veire: adreit
trou biais (aquò es totjorn d’un -) expr. c’est tou-
beure coma un truèlh loc. boire comme un trou jours la même chose
beure d’un alen loc. boire d’un seul trait biais (aquò me ven de -) cela me plait/ m’agrée
beure d’una alenada loc. boire d’un trait biais (aver bon -) loc. savoir s’y prendre
beure fins qu’al jaç loc. boire jusqu’à la lie biais (aver lo -) loc. avoir le savoir-faire
beure lo vent a qualqu’un loc. parler sous le biais (d’autre -) loc. d’ailleurs
nez à quelqu’un biais (d’un certan -) loc. d’une certaine façon
beure son vinagre doç loc. supporter un af- biais (de -) loc. de sorte (de façon)
front biais (de -) loc. de biais
beure un ase que non a set (non fariatz / fariatz biais (de tot -) loc. en tout cas
pas -) expr. on ne peut forcer quelqu’un à faire biais (d’aquel -) loc. par ce moyen
ce dont il n’a pas envie biais (es totjorn d’un -) loc. c’est toujours la
beuriatz dins un veire d’aiga (la -) expr. elle est même chose
jolie à croquer biais (èsser de -) loc. être accomodant
beutat n. f. (s. XII.) beauté - cit.: Un Zefir cortisan i biais (non aver lo / aver pas lo -) loc. ne pas
passa, / totjorn fresquet e musquetat, / e per creissença savoir s’y prendre
de beutat, / una font i ven de Parnassa (Pèire Godelin, biais (pl. biaisses) n. m. (s. XII.) biais, manière
Ramelet mondin, s. XVII) - cit.: A tot moment, nos cal demesfisar davant la
beutat de femna e bon vin fan despertar de família (...). Aver l’atencion ponchuda; velhar que las
matin expr. belle femme et bon vin font pòtas, los uèlhs, un det, lo biais de se téner drecha o
réveiller tôt mièg ajaçada dins un cadièiràs, anèssen pas cridar :
beutats (aver las sèt -) loc. avoir la beauté du - Se sabiatz qun plaser n’avèm, totas doas, pel lièch
diable (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
beuvariá n. f. (de beure) 1. habitude de boire biais (préner qualqu’un de son -) loc. prendre
2. beuverie quelqu’un par son faible
bevable, abla adj. (s. XIII.) buvable biais (préner un bon -) loc. prendre tournure
bevassejaire, aira n. (de bevassejar) qui boit sou- biais (se li ven de -) loc. s’il le trouve bon
vent biais (trobar lo -) loc. trouver le procédé
bevassejar v. (de beure) buvotter biais (venir a -) loc. venir à propos
bevedís, issa (pl. brevedisses, issas) adj. (de biais a (de -) loc. adv. de façon à
beure) qui absorbe l’eau (champs...) biais de (a -) loc. en guise de
bevedor n. m. abreuvoir à oiseaux biais ni d’autre (d’un -) loc. en aucune façon
bevedor, doira adj. (de beure, var.: beveder, era) biais ni de l’autre (d’un -) loc. en aucune façon
potable biais o de l’autre (d’un -) loc. de toutes façons
beveire, eira n. (s. XIII.) buveur, euse biais que (de -) loc. de sorte que
beveiròt, òta n. (de beure) petit, ite buveur, euse biaisar v. (s. XII.) biaiser
bevenda n. f. (s. XII.) boisson biaissut, uda adj. 1. adroit, oite 2. habile
bevenguda (far la -) expr. 1. souhaiter la bienv- biauda n. f. blouse - cit.: De femnas se sarravan
enue 2. faire des civilités amb de fial e d’agulhas. Demandavan se i aviá pas de
béver v. boire botons de tornar cóser, de pòchas de petaçar o de biau-
béver n. m. 1. le boire 2. la boisson das de sarcir, e mai tanben de farda per lavar qu’amb
beveriá n. f. (s. XV.) beuverie aquel polit temps la bugada seriá lèu seca (Joan Bodon,
bevet, eta adj. être en état d’ivresse La Quimèra, 1974)
beveta n. f. goût de boire biberon n. m. biberon
bevotejar v. buvoter bibla n. f. (s. XIV., occ. bíblia > bibla (escafament dels
bi-reactor n. m. (s. XX., de bi + reactor) biréacteur proparoxitòns)) bible veire: bíblia - cit.: Translatet
bi-rectangle, angla) adj. (s. XX.) birectangle en lati la maior partida de la bibla dels Grexs (Apos-
bi-refringéncia n. f. (s. XX.) biréfringence tols, s. XIII) - src.: Achard, 1785 : ’biblo"; Mistral,
bi-refringent, enta adj. (s. XX.) biréfringent, 1878 : "biblo"
ente bíblia n. f. (s. XII..., lat. biblia) → bibla bible
biaça n. f. besace biblic, ica adj. (s. XVII. . . ) biblique
biaça (aduire sa -) loc. emporter son casse- bibliobús (pl. bibliobuses) n. m. (s. XX. . . ) bib-
croûte liobus

89
bibliofague, aga biobibliografic, ica

bibliofague, aga adj. (s. XX. . . ) bibliofag biblio- bigal n. m. moucheron


phage (insecte) bigame, ama adj. e n. m. (s. XIII. . . ) bigam
bibliofil, ila n. (s. XVIII. . . ) bibliophile bigame
bibliofilia n. f. (s. XVIII. . . ) bibliophilie bigamia n. f. (s. XV. . . ) bigamie
bibliofilic, ica adj. (s. XIX. . . ) bibliophilique bigarrada n. f. 1. bigarade 2. orange amère
bibliografia n. f. (s. XVII. . . ) bibliographie bigarradura n. f. bigarrure
bibliografic, ica adj. (s. XVIII. . . ) bibli- bigarrar v. bigarrer
ographique bigarròt n. m. bigarreau (cerise).
bibliotèca n. f. (s. XV. . . ) bibliothèque bigarrotièr n. m. cerisier bigarreau
bibliotecari, ària n. (s. XVI. . . ) bibliothécaire bigatar v. troquer
bica n. f. → penís (n.m.) pénis (fam.) veire: cf. bigordan, ana adj. bigourdan, ane
penis, cf. vièt bigòrn, òrna adj. (s. XIV.) biscornu, ue
bicameralisme n. m. (s. XX. . . ) bicamérisme bigòrna n. f. (s. XVII. . . ) bigorne
bicar v. 1. sarcler 2. fam. coïter bigornèl n. m. bigorneau (murex)
bicarbonat n. m. (s. XIX. . . ) bicarbonate bigòs (pl. bigòsses) n. m. houe à deux dents
bicefal, ala adj. (s. XIX. . . ) bicéphale bila n. f. bile
bicentenari, ària adj. e n. (s. XX. . . ) bicentenaire bila (se mòure la -) loc. s’échauffer la bile
bicèps (pl. bicèpses) n. m. plur. (s. XVIII. . . ) bi- bilabiat, ada adj. (s. XIX. . . ) bilabié, ée
ceps bilanç (pl. bilances) n. m. (s. XVI. . . , (de l’ital.
bicicleta n. f. (s. XIX. . . ) bicyclette - cit.: Lo pus bilancio)) bilan
grand òme de Clarmont. Mai que Vercingetorix o bilateral, ala adj. (s. XIX. . . ) bilatéral, ale
Desaix, encara mai que Pascal que pesava l’aire. . . bilha n. f. (del francés) bille de roulement)
Geminiani que ganhèt un còp lo torn de França de las bilhard n. m. (s. XIV. . . ) billard
bicicletas (Joan Bodon, Grands jorns, 1964) ; Al torn bilhet n. m. (s. XV. . . ) billet (monnaie)|
de mila nòu cent sièis, la bicicleta non èra un esplech bilheta n. f. (s. XIX.) billet (spectacle)
de trabalh (Paul Gairaud, 1980) biliar, ara adj. (s. XVII. . . ) biliaire
bicicleta (en -) loc. adv. a bicyclette bilingüe, güa adj. (s. XVII. . . ) bilingue
bicicleta (l’òme de la -) expr. l’homme à la bi- bilingüisme n. m. (s. XX.) bilinguisme
cyclette biliós, osa (pl. biloses, osas) adj. bilieux, euse
bicle n. m. vélo (fam.) bilobat, ada adj. (s. XVIII. . . ) bilobé, ée
bicolòr, òra adj. (s. XIX. . . ) bicolore bimbaròlas (aver los uèlhs que fan -) loc.
biconcau, ava adj. (s. XIX. . . ) biconcave 1. avoir la berlue 2. voir trente-six chandelles
biconvèxe, èxa adj. (s. XVIII. . . ) biconvèx bicon- bimbaròlas (far -) loc. éblouir
vexe bimensual, ala adj. (s. XIX. . . ) bimensuel, elle
bicòrne, òrna adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) bicorne bimestral, ala adj. (s. XIX.) bimestriel, elle
bicromia n. f. (s. XX. . . ) bichromie bimotor n. m. (s. XX.) bimoteur
bidet n. m. (s. XVIII. . . , del francés) bidet (toilette) binar v. biner
bidon n. m. bidon binari, ària adj. binaire
bidòrs (de -) loc. de travers binatge n. m. binage
bidòrs, òrsa adj. de travers bingar v. gambader
bidorsada n. f. 1. contorsion 2. roulis (bateau) binòcle n. m. (s. XVII. . . ) binocle
bidorsar v. 1. tortiller 2. rouler (bateau, roulis) binocular, ara adj. (s. XVII. . . ) binoculaire
bidorsejar v. se dandiner binòmi n. m. (s. XVI. . . ) binôme
bièla n. f. (s. XVII. . . , del fr. ? cast. bielda) bielle binomial, ala adj. (s. XV. . . ) binomial, ale
biennal, ala adj. biennal bio-reactor n. m. (de bio + reactor) bioréacteur
bièrra n. f. (s. XIX. . . , del neerl. bier) bière (bois- (appareil)
son) bio-ritme n. m. (s. XX., de bio + ritme) bioritme
bierraire, aira n. brasseur (bière) veire: cf. biorythme
braçaire bio-sintèsi n. f. (s. XX., de bio + sintèsi) biosintèsi
bifasat, ada adj. (s. XIX. . . ) biphasé, ée biosynthèse
bifasic, ica adj. (s. XX.) biphasé, ée bioacostica n. f. (s. XX., de bio + acostica) bioa-
bifide, ida adj. (s. XX.) bifid bifide coustique
bifilar, ara adj. (s. XIX. . . ) bifilaire bioastronomia n. f. (s. XX., de bio + astronomia)
bifocal, ala adj. (s. XX. . . ) bifocal, ale bio astronomie
bifurcacion n. f. (s. XVI. . . ) bifurcation biobibliografia n. f. (s. XX., de bio(grafia) + bibli-
bifurcar v. (s. XIV.) bifurquer (s. XVI) ografia) biobibliographie
biga n. f. (s. XIV.) 1. bigue 2. poutre 3. grue (ma- biobibliografic, ica adj. (s. XX., de biobibliografia)
chine) biobibliographique

90
biòc bituminós, osa (pl. birumoses, osas)

biòc n. m. (s. XIV.) portion de vers au Moyen biplan n. m. (s. XX.) biplan (avion)
Age bipolar, ara adj. (s. XX.) bipolaire
biocar v. (s. XIV.) technique de versification au bipolaritat n. f. (s. XX.) bipolarité
Moyen Age bipolarizacion n. f. (s. XX.) bipolarisation
biocarburant n. m. (s. XX.) biocarburant biquiní (/bikiní) n. m. (s. XX., nom d’un atòl de
biocatalisator n. m. (s. XX., de bio + catalisator) l’ocean Pacific) bikini
biocatalisador; biocatalizator biocatalyseur birman, ana adj. (s. XX.) birman, ane
biocenòsi n. f. (s. XX.) biocénose bis adv. bis
biocida n. m. (s. XX.) biocide bis, bisa (pl. bises) adj. (s. XII.) 1. bis 2. brun
bioclimatic, ica adj. (s. XX.) bioclimatique bisa n. f. (s. XII.) 1. bise 2. vent
bioclimatologia n. f. (s. XX.) bioclimatologie bisannual, ala adj. (s. XVIII. . . ) bisannuel, elle
biocompatible, ibla adj. (s. XX.) biocompatible bisca n. f. mauvaise humeur
biodegradabilitat n. f. (s. XX.) biodégradabilité bisca (préner la -) loc. se fâcher tout rouge
biodegradable, abla adj. (s. XX.) biodégradable biscaire (de -) loc. de travers
biodegradacion n. f. (s. XX.) biodégradation biscaire (en -) loc. en biseau
biodescai (pl. biodescais) n. m. (s. XX.) bio biscantar v. chanter faux
déchet biscar v. bisquer
biodiversitat n. f. (s. XX.) biodiversité biscar (far -) v. faire bisquer
bioelement n. m. (s. XX.) bioélément biscariá n. f. fâcherie
bioenergetic, ica adj. (s. XX.) bioénergétique biscòta n. f. (s. XIX. . . , de l’ital. biscotto) biscotte
bioenergia n. f. (s. XX.) bioénergie biscre n. m. combles (d’un bâtiment)
bioetanòl n. m. (s. XX.) bioéthanol bisèl n. m. biseau
bioetica n. f. (s. XX.) bioéthique biselar v. biseauter
biofisica n. f. (s. XX.) biophysique biset, eta n. 1. brun 2. pigeon de roche
biogás (pl. biogases) n. m. (s. XX.) biogaz bisetmanal, ala ; bi-setmanal, ala adj. e n. m.
biogenèsi n. f. (s. XX.) biogénèse bihebdomadaire
biogenetic, ica adj. (s. XX.) biogénétique bisexual, ala; bi-sexual, ala adj. e n. (s. XIX. . . )
biogeografia n. f. (s. XX.) biogéographie bisexuel, elle
biografe, afa n. (s. XVII. . . ) biograf biographe - bisfenòl bisphénol (quimia)
src.: Mistral, 1878 : "biougrafe" bison, ona n. (s. XIV.) bison, onne
biografia n. f. (s. XVIII. . . ) biographie bissac n. m. (s. XIV.) besace
biografic, ica adj. (s. XVIII. . . ) biographique bissana n. f. clématite
bioïndustria n. f. (s. XX.) bio-industrie bissanta n. f. grand nombre
biologia n. f. (s. XIX. . . ) biologie bisseccion n. f. (s. XVIII. . . ) bissection
biologic, ica adj. (s. XIX. . . ) biologique bissector, tritz (pl. bissectors, trises) adj. e n. f.
biològue, òga adj. (s. XIX. . . ) biològ biologue (s. XIX. . . ) bissecteur, trice
bioluminescéncia n. f. (s. XX.) bioluminescence bissèst (l’an del -) loc. l’année bissextile
biomassa n. f. (s. XX.) biomasse bissest (l’an del -) loc. année bissextile
biopsia n. f. (s. XIX. . . ) biopsie bissèst (pl. bissèstes) n. m. (s. XIV.) bissèxte bis-
bioquimia n. f. (s. XX.) biochimie sexte
bioquimic, ica adj. (s. XX.) biochimique bissèst a tornat (lo -) loc. la mauvaise fortune
bioquimista n. (s. XX.) biochimiste est venue
biosciéncias n. f. plur. (s. XX.) biosciences bissextil, ila adj. (s. XIV.) bissextile veire: bissèst
biosfèra n. f. (s. XIX. . . ) biosphère bissinòsi n. f. (s. XX.) byssinose (med.)
biotecnologia n. f. (s. XX.) biotechnologie bistorin n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. bistorina) bistorí
bioterapia n. f. (s. XX.) biothérapie bistouri
biotic, ica adj. (s. XX.) biotique bistre, bistra adj. bistre
biotipe n. m. (s. XX.) biotype Bitèrna n. f. ville imaginaire
biotipologia n. f. (s. XX.) biotypologie Bitèrna (diable de -) n. m. grand diable
biotòp n. m. (s. XX.) biotope Bitèrna (laid coma boc de -) expr. laid comme
biotractament n. m. (s. XX.) biotraitement Bitèrna (laid coma lo diable de -) expr. laid
biotractor n. m. (s. XX.) biotraiteur comme
bioxide n. m. (s. XIX. . . ) bioxid bioxyde bituminifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) bituminifère
biparticion n. f. (s. XVIII. . . ) bipartition bituminita n. f. (s. XIX. . . ) bituminite
bipartisme n. m. (s. XX.) bipartisme bituminizacion n. f. (s. XIX. . . ) bituminisation
bipartit, ida adj. (s. XIV. . . ) biparti, ie bituminizar v. (s. XIX. . . ) bituminiser
bipède, èda adj. e n. (s. XVI. . . ) bipèd bipède bituminós, osa (pl. birumoses, osas) adj. (s. XIV.)
biplaça adj. (s. XX.) biplace bitumineux, euse

91
bivac blau de la páur (venir -)

bivac n. m. bivouac blanquinós, osa (pl. blanquinoses, osas) adj.


bivacar v. bivouaquer blanchâtre
bivalent, enta adj. bivalent, ente blanquir v. 1. blanchir veire: cf. emblanquir
bivalve, alva adj. e n. (s. XVIII. . . ) bivalve 2. mégisser
bizantin, ina adj. (s. XVI. . . ) byzantin blasfema (le ventre me -) expr. mon ventre fait
bizantinisme n. m. (s. XIX. . . ) byzantinisme du bruit
bizantinista n. (s. XX.) byzantiniste blasfemaire, aira n. 1. qui jure veire: cf. blasfe-
bladada n. f. (s. XIII.) 1. récolte de blé veire: cf. mator 2. qui médit
abladada 2. redevance en blé blasfemar v. (s. XII. : « blastemar ») ; s. XIV.) 1. blas-
bladariá n. f. (s. XIII.) marché au blé phémer 2. fam. dire du mal 3. dire des jurons
bladatge n. m. provision de blé veire: cf. abla- blasfemator, tritz (pl. blasfemators, trises) adj.
datge e n. (s. XIV. . . ) blasfemador blasphémateur, trice
bladièr, ièra adj. relatif au blé veire: cf. blasfemaire - cit.: Vaquí, Madama, las
bladièra n. f. champ de blé paraulas pas de créser qu’aquel blasfemator a ausadas
blaga n. f. (del neerl.) blague (à tabac) prononciar sul sulhet de sa mòrt (Robèrt Lafònt, 2001)
blaimar v. (s. XIX.) blêmir veire: cf. blasmar - src.: Honnorat, 1846 : "blasphematour"
blaime, blaima adj. (s. XIX.) blême veire: cf. blasfematòri, òria adj. (s. XVI. . . ) blasfemador
blasme blasphématoire
blanc (far -) loc. faire chou blanc blasfèmi n. m. (s. XIX.) blasfema; blasfeme blas-
blanc coma la coa d’un mèrle expr. noir phème
comme. . . blasidura n. f. état d’une chose fanée veire: cf.
blanc coma nèu loc. blanc comme neige ablasidura.
blanc coma un ciri (èsser -) être très pâle blasiment n. m. fait d’être flétri veire: cf. ablasi-
blanc coma un liri loc. blanc comme. . . ment
blanc coma un pedaç loc. blanc comme un blasir v. 1. flétrir veire: cf. ablasir 2. froisser
linge (vêtement) 3. avachir 4. meurtrir
blanc del pòrre (aver lo -) loc. avoir gagné blasmable, abla adj. (s. XIII. . . ) blaimable
blanc, blanca adj. (s. XII.) blanc, blanche - cit.: blâmable
La castetat, mas sòrs, es la pus bèla [paradura] qu’una blasmaire, aira n. (s. XII.) blaimaire qui répri-
[nòvia] pòsca portar al leit nupcial. E ! quna de mande
vosautras [se] pòt flatar de n’aver pas sulhat aquela blasmar v. (s. XII.) blâmer veire: cf. blaimar
rauba blanca que Dieu [li] carguèt en naissent ? Vos blasme n. m. (s. XII.) blâme veire: cf. blaime
vòli pas far vòstre procès, mès se caduna d’aquelas se blason n. m. blason
mordissiá fèrme los pòts, veiriam fòrças bodoflas (Joan blat n. m. blé - cit.: Una flor que retrobava, una
Loís Fornèrs, s. XVIII) rauba qu’aimava Miquèl, un ròdol ont s’èran aimats,
blancariá n. f. (s. XIV.) mégisserie veire: cf. totas las vinhas de Laureta. Lors doas vidas èran es-
lavariá tadas tant estrechament mescladas que Miquèl dins
blancor n. f. (s. XII.) blancheur son passat èra pertot, coma dins lo blat la rosèla (Joana
blancós, osa (pl. blancoses, osas) adj. Bartès, Lison, 1934)
blanchâtre blat d’ase (de -) loc. des coups de bâton
blancs ! (non sèm -) loc. nous sommes dans de blat de luna (far de -) loc. 1. voler dans les
sales draps champs en profitant de la pleine lune 2. fig.
blandiment n. m. (s. XIII.) 1. flatterie 2. cajolerie commettre un adultère
blandir v. (s. XII.) 1. flatter 2. cajoler blat d’Espanha loc. maïs veire: cf. milh, cf. mil-
blanquejar v. (s. XIII.) devenir blanc hòc
blanqueta n. f. (s. XVIII.) blanquette (ragoût de blat ensacat (es de -) loc. 1. c’est une affaire
viande). sûre 2. l’affaire est dans le sac
blanqueta n. f. (s. XVI.) blanquette (vin de blat i a d’iraga (dins lo -) loc. 1. dans les
Limoux) - cit.: Per faire davalar lo tripon, lo lom- meilleures choses, il y en a de mauvaises 2. cha-
bet e tota la seguida, avèm begut un còp de blanqueta cun a sa part d’ombre
e avèm cantat. Es après sopar que se tauleja. La nuèit blat negre n. m. (blé) sarrasin
es longa (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) blat, i a de rats (ont i a de -) expr. là où il y a
blanquièr, ièra n. (s. XIV.) blanquisseire quelque chose à prendre
mégissier veire: cf. lavandièr blats (botar tot a tres -) loc. mettre sens dessus-
blanquiment n. m. (s. XIV.) blanchiment veire: dessous
cf. emblanquiment blats e forra-borra (tot a tres -) loc. sans
blanquinard, da adj. d’un blanc sale compter et pêle-mêle
blanquinèl, èla adj. d’un beau blanc blau de la páur (venir -) loc. d’une peur bleue

92
blau encre boca del mond (èsser a la -)

blau encre n. m. bleu sombre bloquièr (broquèr) n. m. (s. XIV., lat. buccula)
blau, ava adj. (s. XII.) 1. bleu, bleue (couleur) - bouclier
cit.: Res, per ieu, passarà jamai en delícias aqueles blos, blosa (pl. bloses, blosas) adj. (s. XII.)
esclopons de sucre ròses o blaus ont dormissiá un Jè- 1. dépouillé, ée - cit.: Mon còr, mai que mai,
sus tan saure e tan lusent que lo sentissiái fondre dins pataquejava coma aquel de la lauseta qu’aviái tan
la boca (Loisa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) sovent ausida, sus los rastolhs de Tèrra-l’òrt, dins
2. ecchymose lo calimàs, s’adelir en cantant "dins la mar blosa de
blaugiment n. m. éblouissement l’aire (Julieta Dissèl, s. XX) 2. pur, pure
blaugir v. éblouir blós, osa (pl. bloses, osas) adj. (germ. bloz) 1. pur,
blaugir davant los uèlhs (far -) loc. faire miroi- a (causa) 2. sans mélange - cit.: Josèp Ros es lo pri-
ter mairenc obrièr que, tornant a las sorgas blosas de
blavairòl n. m. → equimòsi bleu (ecchymose) nòstras tradicions, a obrat al reviscolament nacional
blavar v. meurtrir (faire des « bleus ») en adoptant, en retrobant, per delà los parlars popu-
blavejament n. m. fait de devenir livide lars abastardits e francimandejats, la lenga nacionala
blavejar v. (s. XIV.) 1. pâlir 2. devenir livide (Antonin Perbòsc, En Josèp Ros, 1905)
blavesa n. f. (s. XIII.) lividité blosetat n. f. état de ce qui est dépouillé, pur
blavet n. m. bleuet (fleur) bloson n. m. (s. XX., del francés) blouson
blaviment n. m. bleuissement blòt (en -) loc. en bloc
blavir v. bleuir bòa n. f. (s. XIII.) boa (serpent) (n. m.)
blavós, osa (pl. blavoses, osas) adj. bleuâtre boada n. f. les bovins de la ferme
bleda n. f. (s. XIII.) blette boalha n. f. troupeau de bovidés
boariá n. f. (s. XIII.) étable à bœufs
bleda (aquò non val una -) expr. cela ne vaut
boatièr n. m. gardien des bœufs
rien
boatièr, èra n. bouvier veire: cf. boièr
bleda (èsser con coma una -) expr. être très
bobança n. f. (s. XIII.) 1. ostentation, générosité
stupide
2. bombance
bleda (èsser cort de -) expr. être dénué de tout
bobina n. f. bobine
bleda-raba n. f. betterave
bobinar v. bobiner
blenda n. f. (s. XVIII. . . ) blende
bobinatge n. m. bobinage
blennoragia n. f. (s. XVIII. . . ) blenoragia blennor-
bobosa ( a la -) loc. à l’étourdie, à la hâte
agie
boc n. m. (gallés : bucco) 1. bouc 2. mentonièra
bles, blesa (pl. bleses, blesas) adj. (s. XIII.) qui
boc emissari (èsser lo -) être le bouc émissaire
articule mal
boca n. f. (s. XII.) bouche veire: dòmna Liseta, po-
blesejadís (pl. blesejadisses) n. m. fait de mal
tonièra - cit.: Res, per ieu, passarà jamai en delícias
articuler
aqueles esclopons de sucre ròses o blaus ont dormissiá
blèst (atudar lo -) loc. rabattre le caquet un Jèsus tan saure e tan lusent que lo sentissiái fondre
blèst (pl. blèstes) n. m. mèche de lampe dins la boca (Loisa Paulin, Lo vièlh libre d’images,
bleuge, ja adj. éclatant de blancheur 1940)
blindar v. (s. XVII. . . , de l’alem.) blinder bòça n. f. bosse
blindat n. m. (s. XIX. . . ) blindé bòça (aver la -) loc. avoir de la chance
blindatge n. m. (s. XVIII. . . ) blindage boca (de -) loc. de vive voix
blòc n. m. (s. XIX., del neerl.) bloc boca (èsser en -) loc. être en appétit
bloca n. f. (s. XIII.) bosse centrale du bouclier boca (far la prima -) loc. parler avec précaution
blòca pòrta n. m. (s. XX.) bloque porte (cf. boca (metre en -) loc. alléguer; argumenter;
mainats) dire - cit.: metre en boca qualque rason
blòca tirador n. m. (s. XX.) bloque tiroir (cf. bòça (non ai la / ai pas la -) loc. je n’ai pas de
mainats) chance au jeu
blocar v. (s. XIX.) bloquer boca (non aver que de / aver pas que de -) loc.
blocatge n. m. 1. blocage 2. action de bloquer n’avoir que la gueule
blòda n. f. blouse veire: cf. biauda boca (tirar de la -) loc. sortir de la bouche
blond coma un fial d’aur loc. blond comme les boca a boca n. m. (s. XX.) bouche à bouche
blés boca de forn loc. gueule de four
blond coma una abelha expr. blond comme les boca de forn n. f. gueule de four
blés boca de l’estomac n. f. creux de l’estomac
blond, onda adj. (s. XII.) blond, onde boca de nuèit (a -) loc. à l’entrée de la nuit
blondinèl, èla adj. un joli blond boca de sac (a -) loc. à foison, en abondance
blondir v. (s. XIII.) 1. blondir 2. faire paraître boca del mond (èsser a la -) loc. être l’objet de
blond toutes les conversations

93
boca e dent (de -) bofonariá

boca e dent (de -) loc. en une bouchée bodegaire, aira n. joueur de cornemuse
boca e dent (de -) loc. en une bouchée bodenfla n. f. bulle d’air, de savon
boca enjós (de -) loc. 1. face à terre 2. sur le bodenflar v. 1. devenir bouffi 2. (fig.) se gonfler
ventre d’orgueil
boca me degota (la -) loc. l’eau m’en vient à la bodenfle, enfla adj. 1. bouffi 2. (fig.) gonflé
bouche d’orgueil
boca non còsta gaire (vent de -) expr. on peut bodic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) bouddhique
toujours en parler bodifla n. f. 1. vessie 2. baudruche
boca que vòls, còr que desiras (a -) loc. à bodin n. m. boudin
bouche que veux-tu bodisme n. m. (s. XIX. . . ) bouddhisme
boca rufada loc. lèvres pincées bodista adj. e n. (s. XIX. . . ) bouddhiste
boca suava (aver la -) loc. savoir se taire bodofla n. m. 1. bulle d’air - cit.: Acampem le
bocada n. f. bouchée veire: bocin mesprètz damb le mesprètz, e de totas lors paraulas
bocafin, ina n. 1. gourmet 2. fine gueule ufladas e trufandièras fasam de mòbles de bodofla ; ten
bocafina n. gourmet (Pèire Godelin, s. XVII) ; La castetat, mas sòrs, es
bocal n. m. 1. embouchure 2. bocal 3. bouche la pus bèla [paradura] qu’una [nòvia] pòsca portar al
de four leit nupcial. E ! quna de vosautras [se] pòt flatar de
bocaladas n. f. plur. flagorneries de courtisan n’aver pas sulhat aquela rauba blanca que Dieu [li]
bocalar n. m. ouverture de puits carguèt en naissent ? Vos vòli pas far vòstre procès,
bocalar (far lo -) loc. 1. faire le chien couchant mès se caduna d’aquelas se mordissiá fèrme los pòts,
veire: bocar, bocalar 2. faire le chien qui attend veiriam fòrças bodoflas (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
la friandise 3. se soumettre 2. enflure
bocapudent, enta adj. qui a mauvaise haleine bodofleta d’aiga n. f. bulles d’air à la surface
(triv.) de l’eau - cit.: Le petit camparòl que culhís un pastor,
bocaran n. m. (s. XII., nom d’una vila) 1. bougran / le tutet que l’òm fa sur un cap de canton, / ombra,
2. étoffe polvèra, son, fum, bodofletas d’aiga, / petit molin de
bocariá n. f. (s. XII.) boucherie prat, a la sason primaiga, / qu’es adesara flor, e dins un
bocarut, uda adj. lippu, ue pauc serà / un floquet de borrilhs que le vent desfarà
bocas ensús (de -) loc. couché sur le dos (Pèire Godelin, Segonda floreta, s. XVII)
bocas son sòrres (totas las -) loc. nous avons bodoisson n. m. 1. bouchon (tampon) veire: cf.
tous les mêmes problèmes tampon, cf. tap 2. fig. petit enfant « bout de
bocas viradas loc. lèvres contractées chou »
bocassa n. f. grande bouche bodoissonar v. boucher (obturer)
boçatge n. m. bossage (arch.) bodonha n. f. bosse
bocejar v. faire bosse bodonhar v. faire des bosses (tuméfier)
bocejat, ada adj. bosselé, ée bodosca n. f. cire d’abeille
bocelar v. être bosselé bodre (a -) loc. 1. à foison veire: abodrir 2. sans
bochard, arda n. malpropre ordre 3. à revendre 4. à gogo - src.: Alibèrt, 1935,
bochòrla n. f. → botiòla ampoule (peau) p. 204 : a boudre
bocin n. m. (s. XII.) 1. morceau de nourriture bodú ! interj. (eufemisme de « bon Dieu ».) bon
2. bouchée Dieu ! (euphémisme) veire: cf. bon Dieu !
bocin (non auràs / auràs pas -) loc. tu n’en auras boèmi, boèmia n. bohémien, ienne veire: cf.
pas gitano, cf. caraco
bocin de canonge (un -) loc. un morceau de roi bofa n. f. gifle
bocin non auràs loc. tu n’en auras pas bofarda n. f. 1. bouffarde 2. grosse pipe
bocin reial (un -) loc. un morceau de roi bofarèla (estòfa -) n. f. étoffe bouffante
bocinada n. f. (s. XII.) bouchée bofiga n. f. → botiòla ampoule (sur la peau)
bocinar v. couper en morceaux (nourriture) veire: cf. ampola
bocinejar v. couper en petits morceaux (nour- bofigadura n. f. boursouflure
riture) bofigar v. boursoufler
bocinet n. m. petit morceau (nourriture) bofigós, osa (pl. bofigoses, osas) adj. couvert
bocins (a -) loc. par morceaux de pustules
bocla n. f. boucle (ceinture) bofon n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. buffone) bouffon
boclar v. boucler (ceinture, valise. . . ) bofonada n. f. (s. XVI. . . ) facétie
boçon n. m. (s. XII.) bélier (machine de guerre) bofonaire, aira n. (s. XVI. . . ) bouffonneur, euse
boçut, uda adj. bossu, ue bofonar v. (s. XVI. . . ) 1. faire des facéties veire:
boda n. m. (s. XX.) bodà bouddha cf. pefonar 2. s’amuser
bodega n. f. cornemuse bofonariá n. f. (s. XVI. . . ) bouffonnerie

94
bòga bolhon d’uòu

bòga n. f. bogue (enveloppe piquante de châ- bòla n. f. (s. XIII.) borne veire: bosòla
taigne). veire: cf. pelós bòla de nèu loc. (s. XVII.) boule de neige
bogia n. f. (s. XIX. . . , del francés) bougie (moteur) bolaire, aira n. (s. XIII.) borneur
bogia n. f. (s. XV., nom d’une vila d’Algeria) → bolar v. (s. XIII.) 1. borner 2. limiter
candela bougie bolard n. m. grosse bille (jeu)
bogre n. m. bougre bolatge n. m. bornage
bogre de loc. espèce de bolbena n. f. boulbène (terre)
boicòt (/boycott) n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) boy- bolchevic, ica n. (s. XX.) bolchevik
cott bolchevisme n. m. (s. XX.) bolchevisme
boicotaire, aira n. (s. XIX. . . ) boycotteur boldògue (/bulldòg) n. m. (s. XX., de l’anglés)
boicotar (/boycottar) v. (s. XIX. . . ) boycotter bulldog
boièr, boièra n. (s. XIII.) bouvier, ière bolega d’un bigòs (se -) loc. à toucher avec des
boïn, ina adj. e n. m. plur. bovin pincettes
boirica n. f. bourriche bolegadís, issa adj. 1. mobile 2. qui bouge
bois (pl. boisses) n. m. (s. XII.) buis 3. meuble
boissa n. f. outil de cordonnier bolegadís, issa adj. 1. mobile 2. meuble (terre)
boissador n. m. essuie-main veire: boissar - cit.: bolegaire, aira n. 1. qui bouge 2. qui se déplace
Per la cort, los escodeires se desposcavan en se cla- 3. bourlingueur
pant las esquinas a còps de vestons, puèi se lavavan bolegament n. m. remuement
las mans dins lo pairòl e se fasián passar lo boissador bolegar v. (s. XII.) 1. remuer - cit.: Camandiu, da-
(Andrieu Pradèl, 1966). vant sa molhèr, gausèt pas beure e cridar coma fasiá
boissar v. 1. essuyer 2. frotter ièr a la beguda del bal, los dròlles boleguèron pas
boissèl n. m. boisseau - cit.: Enfin, jo som damnat tant e i aviá dins sa tenguda mens de crenta que de
per aver fait d’usuras, / per tant de fals [contractes] e respècte (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) 2. s’agiter
de falsas mesuras, / jo lairon, jo cobés, que per un fals 3. bourlinguer
boissèl, / m’ai ganhat un Infèrn e m’ai perdut le Cèl bolegar (aver òbra a se -) loc. avoir de la peine
(Bertomieu Amilhat, Exercici de la fe, 1673) à bouger
boisselat n. m. contenu d’un boisseau bolegar coma un diable aspersorat (se -) loc. (de
boisselat (n’aver un -) loc. en avoir pour son aspersor) → aspergit s’agiter comme un diable
compte veire: boissèl dans un bénitier
boissèls e boissèls (i a -) loc. tout est relatif bolegar d’argent loc. brasser de l’argent
boisseròla n. f. busserole (arbuste) bolegar la mostarda loc. rappeler de mauvais
boissièra n. f. (s. XIII.) lieu couvert de buis souvenirs
boisson n. m. buisson bolegar lo vespièr loc. mettre de l’huile sur le
boisson blanc n. m. aubépine veire: cf. albe- feu
spina boleguet, eta adj. turbulent (enfant) veire: cf.
boisson negre n. m. épine noire turbulent
boissonada n. f. hallier veire: cf. bartàs boleguiu, iva adj. inconstant veire: cf. incon-
boissonós, osa adj. buissonneux, euse veire: cf. stant
embartassat bolent, enta adj. bouillant, ante
bojal n. m. (s. XIII.) 1. lucarne 2. soupirail bolet n. m. (s. XIII.) bolet (champignon) veire: cf.
bòl n. m. (s. XIII.) bol (vaisselle) bruguet, cf. cep
bòl n. m. 1. coup de filet 2. prise (pêche) bolet n. m. boulet (canon. . . )
3. butin bolet d’esca n. m. amadouvier
bòl ! (quin -) loc. quelle chance / aubaine ! boleta n. f. bille à jouer
bol (agantar lo -) loc. commencer à bouillir bolh n. m. ébullition
bòl (aver lo -) loc. avoir le droit de pêcher bolhabaissa n. f. (de l’occ. bolha peis o bolh abaissa)
bòl (far -) loc. 1. faire bonne pêche 2. faire la bouillabaisse
vole (jeu de cartes) bolhaca n. f. 1. eau sale 2. flaque 3. mauvaise
bol (lo primièr -) loc. le premier bouillon cuisine
bol (pèrdre lo -) loc. cesser de bouillir bolhent n. m. le moment décisif
bol (préner lo -) loc. commencer à bouillir bolhent, enta adj. (de bolh) bouillant, ante - cit.:
bòl (téner son -) loc. avoir son magot L’embut emplena la tripa que, un còp estacada, se’n
bòl (tirar lo -) loc. lever le filet va prendre un banh dins aquela aiga bolhenta (Pèire
bòl blanc (far un -) loc. faire fiasco Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
bol lo peis es cuèit (dins un -) expr. un bouillon bolhon n. m. 1. bouillon 2. potage
suffit pour cuire le poisson bolhon a la reina n. m. lait de poule
bòla n. f. (s. XIII.) 1. boule 2. bille (bille, billard) bolhon d’uòu n. m. lait de poule

95
bolida bonas (de -)

bolida n. f. bouillie se’n parlariá pas mai. Amb aquò, jamai coma duèi
bolide n. m. (s. XVI. . . ) bolide aviá pas sentit lo dangèr d’èstre desrabada per tot de
bolidoira n. f. (s. XIII.) bouilloire bon (Enric Molin, En tutant lo grelh, 1965)
bolidura n. f. (de bolir) chose bouillie bon (préner de -) loc. prendre la chose sérieuse-
boliment n. m. 1. action de bouillir 2. (fig.) in- ment
dignation bon (tot de -) loc. (s. XVII.) de bon cœur, résolu-
boliment (èsser en -) loc. être en effervescence ment
bolimia n. f. (s. XIX. . . ) boulimie bon a donar bolhons als lapins (non seriá -)
bolimic, ica adj. (s. XIX. . . ) boulimique expr. il n’est pas très malin
bolir v. (s. XIII.) bouillir bon apetís, non li cal salsa expr. quand on a
bolir (daissar -) loc. laisser faire faim on ne chipote pas
bolir sense versar (non pòt -) loc. il est irascible bon Bernat (far del -) loc. faire le bon apôtre
bolit n. m. viande bouillie bon besonh (se -) loc. si besoin
bolon n. m. (s. XIII. . . ) boulon veire: cf. bòla bon còire (de -) loc. facile à cuire
bolonar v. boulonner bon coratge (de -) loc. (s. XVII.) 1. de grand cœur
bols (a bèls -) loc. à gros bouillons 2. avec courage
bom ! onom. boum ! bon Dieu ! interj. bon Dieu ! veire: cf. bodú
bomb n. m. bruit sourd bon Dieu non i es tornat passar despuèi lo
bomba n. f. (s. XVII. . . ) bombe faguèt (lo -) expr. c’est un pays désolé
bomba (a tota -) loc. à fond de train bon Dieu, cal que (non i a de / i a pas de -) loc.
bombacuol n. m. passage dangereux, où l’on en dépit de tout, il faut que
peut chuter bon entendre (de -) loc. entendable compréhen-
bombadissa n. f. fracas (ce qui tombe) sible
bombar v. frapper d’un coup sourd bon ni a sèla ni a bast loc. bon à rien
bombarda n. f. (s. XIV. . . ) bombarde bon pauc (un -) loc. un bon moment
bombardament n. m. (s. XVII. . . ) bombarde- bon per menar un piòt a vèspras (es -) expr.
ment c’est un empoté
bombardar v. (s. XVI. . . ) bombarder bon per res (es -) loc. c’est un bon à rien
bombardièr n. m. (s. XX.) bombardier bon polassièr (un -) loc. un vert galant
bombet n. m. 1. gilet veire: cf. casabèc 2. cor- bon portament (èsser en -) loc. être en bonne
sage de femme santé
bombix n. m. (s. XIV.) 1. bombyx 2. ver à soie bon que (te fau -) loc. je te garantis sur parole
bombona n. f. bonbonne bon que per portar tòrt (non es / es pas -) expr.
bombut, uda adj. bombé il est nuisible
bomerang n. m. (s. XIX. . . , lenga australiana) bon qu’a manjar pels vèrmes (non es / es pas -)
boomerang expr. il n’est bon à rien
bon ! (mon -) expr. mon ami ! bon verai (de -) loc. pour de bon
bon (a de -) loc. adv. (s. XVII.) 1. tout de bon - cit.: bon vivent (un -) loc. un bon vivant
A de bon, companhons, imaginem cossí / la verenhaira bon, bona adj. (s. XII.) bon, bonne - cit.: Pèire
Mòrt non s’i palpa bocin. . . (Pèire Godelin, s. XVII). l’òrb e Guilhèm la guida, / dròlles e de fòrt [genta]
2. sérieusement vida, / partiguèn un jorn de l’autre an, / del bon país
bon (a de -) loc. tout de bon de Carmentrant, / per a plaser véser las minas / de las
bon (a son -) loc. à la fleur de l’âge tostonetas mondinas, / e saber se lor perfeccion / junta
bon (aquò m’es de -) loc. cela m’est agréable damb la reputacion (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
bon (aver de -) loc. avoir du bon bona (a la -) loc. à la bonne franquette
bon (ben de -) loc. tout de bon bona (èsser de -) loc. être en veine
bon (de -) loc. pour de bon bona (èsser en -) loc. être de bonne humeur
bon (es plan -) loc. c’est très bon bona espècia (per -) loc. à bonnes intentions
bon (èsser a son -) loc. 1. être à son meilleur bona o de mala (de -) loc. de gré ou de force
2. être dans son bel âge bona passa (una -) loc. un moment favorable
bon (èsser de -) loc. être agréable bona umor (èsser en -) loc. être de bonne
bon (èsser dins son -) loc. être dans son humeur
meilleur bonaça n. f. (s. XIII.) 1. bonace 2. calme de la
bon (far -) loc. faire beau (temps) mer
bon (non es de / es pas de -) loc. c’est pour rire bonament adv. (s. XIII.) bonnement
bon (per tot de -) loc. pour de bon - cit.: Nòstra bonas (a -) loc. 1. en bonne part 2. favorable-
lenga a las raices plondas. S’èra pas aital, n’a bèl ment
temps que seriá escanada, amudida, enterrada, que bonas (de -) loc. tout bonnement

96
bonas (èsser dins sas -) bordilhas

bonas (èsser dins sas -) loc. être bien disposé boqueta n. f. petite bouche
bonas vivas (èsser dins sas -) loc. être dans la boqueta (far -) loc. garder un secret
force de l’âge boqueta (far -) loc. faire la petite bouche
bonàs, assa (pl. bonasses, assas) adj. 1. bonasse boquetar v. faire la bouche en coeur
2. bon enfant boquetas (far -) loc. faire la petite bouche
bonasèrbas n. f. plur. fines herbes boquetin n. m. bouquetin
bonassariá n. f. bonasserie boquièr, èra n. boucher, ère
bonastre (per -) loc. 1. par chance 2. par bon- boquil n. m. vieux bouc
heur boquin n. m. (s. XV. . . , del neerl. boeckijn)
bonastruc vos siá ! loc. que cela vos profite ! 1. bouquin 2. vieux livre
bonaür n. m. bonheur veire: cf. benastre, cf. aür boquin, ina adj. (s. XIII.) relatif au bouc
boquinièr, èra n. (s. XVIII. . . ) bouquiniste
bonaür t’arriba que loc. tu as de la chance que boratièr, ièra n. fermier, ière veire: cf. bordièr,
bonbon n. m. bonbon ièra
bonbonièra n. f. bonbonnière borbolhós, osa (pl. borbolhoses, osas) adj. e n.
bond n. m. bond veire: cf. bomb chercheur de noises
bond (far quicòm del segond -) expr. aire borborigme n. m. (s. XVI. . . ) borborygme
quelque chose trop tard borbotge n. m. bruit confus
bonda n. f. bonde bòrd n. m. bord (de quelque chose)
bondina n. f. bourdon (insecte) veire: cf. abel- bòrd (far quicòm d’un plan -) loc. agir sans
hard préméditation
bondinar v. bourdonner, grommeler borda n. f. (s. XIII.) bourde
bondinejar v. bourdonner bòrda n. f. 1. immondices 2. saletés
bondir v. (s. XIII.) 1. bondir 2. retentir 3. bour- bòrda a l’uèlh (non aver la -) loc. y voir clair
donner (lucidité)
bondissent, enta adj. bondissant, e bòrda a l’uèlh (non a la / a pas la -) expr. il est
bondon n. m. (s. XIII.) bonde (bouchon) très intelligent
bonet de republica n. m. bonnet phrygien bòrda, bòria n. f. (s. XIII.) 1. métairie 2. ferme
boneta n. f. (s. XIII.) bonnet bordada n. f. bordée de canons (navire)
boneta (virar la -) loc. changer de ton bordada (largar una -) loc. lâcher une bordée
bonetariá n. f. bonneterie (canons, navire)
bonetièr, ièra n. bonnetier bordada en tèrra (aver la -) expr. être dans un
bonha n. f. bosse au front état désespéré
bonhat n. m. (s. XIX., (nòrd. occ. charbonhat)) bordadura n. f. bordure
bougnat (auvergnat) bordalés, esa (pl. bordaleses, esas) adj. borde-
bonheta n. f. 1. beignet veire: parpalhòl, moni- lais
fla, bergamòta . . . 2. sexe de la femme (fam) bordaquin n. m. (s. XVI.) brodequin (théâtre
bonhon n. m. 1. but - cit.: Cadun, al miralh de antique)
son arma tròba son accion bèla ; cadun al bonhon bordar v. dire des bourdes
de l’aunor tira damb qualque qualitat que li en done bordariá n. f. (s. XII.) 1. petite métairie 2. petite
(Pèire Godelin, Contra tu, s. XVI 2. cochonnet (jeu) maison de campagne
bonhon n. m. 1. petite bosse 2. tête de chou, bordatge n. m. bordage de navire
laitue. . . bordejar v. 1. longer (marine) 2. louvoyer
bonhon (téner pè d’un -) loc. ne pas céder d’un bordejar (sense -) loc. sens circonlocution
pouce bordèl n. m. (s. XII.) bordel
bonic, ica adj. 1. joli, ie 2. charmant, ante bordelièr n. (s. XII.) débauché
bonifaci, àcia adj. débonnaire bordesc, esca (pl. bordesques, escas) adj.
bonificacion n. f. (s. XIV.) bonification 1. brusque 2. fantasque
bonificar v. bonifier bordescada n. f. 1. emportement 2. caprice
bonita n. f. bonite (poisson) bordeta, borieta n. f. fermette
bonjorn n. m. bonjour Bordèu n. pr. Bordeaux
bonòme n. m. bonhomme bordièr, ièra n. fermier, ière veire: cf. boratièr,
bonomia n. f. (s. XIII.) bonhomie ièra
bonser n. m. bonsoir veire: cf. bon vèspre bordiga n. f. bordigue (claie pour contenir le
bontat n. f. (s. XIII.) bonté poisson).
bontat de Dieu ! exclam. bonté divine ! bordigàs (pl. bordigasses) n. m. 1. hallier
bonze n. m. (s. XVI., del port. bonzo ? japonés) 2. broussaille
bonze bordilhas n. f. plur. immondices

97
bordilhièr borroladís (pl. borroladisses)

bordilhièr n. m. poubelle veire: bedoceta borra (se tirar la -) loc. 1. se battre avec
bordolhaire, aire n. bredouilleur, euse quelqu’un 2. se disputer avec quelqu’un
bordon n. m. (s. XII.) bourdon (bâton de pè- borra (se’n quilhar la -) loc. s’en faire dresser
lerin) les cheveux sur la tête
bordon n. m. (s. XIV.) vers au Moyen Age. borra (tombar una -) loc. boire un coup
bordon n. m. bourdon (musique) borra a batre (donar de -) loc. donner du fil à
bordonet n. m. (s. XIV.) petit vers (poésie) retordre à
boreal, ala adj. (s. XIII.) boréal, ale borra sus un uòu (cercar de -) chercher des
borg n. m. (s. XII.) bourg poils sur un oeuf
borgada n. f. (de borg) bourgade - cit.: Soi sus- borra-borra (èsser un pauc -) loc. faire les
prés de constatar cossí aquela borgada es fòrça toris- choses à la hâte et grossièrement
tica (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas d’en Robèrt-Loís borrada n. f. bourrade (geste)
Stevenson, 2019) borrada n. f. morsure du chien de chasse
borgal, ala adj. 1. courtois 2. policé (bien élevé) borrage n. m. (s. XIII.) bourrache (plante) veire:
borgalament adv. 1. courtoisement 2. avec ur- cf. borratge
banité borraginacèas n. f. plur. (s. XVIII. . . ) borragi-
borgalitge n. m. urbanité (politesse) nacées
borgés (viure -) loc. vivre de ses rentes borralièr n. m. bourrelier
borgés, esa (pl. borgeses, esas) adj. e n. (s. XIII., borramesclar v. mettre pêle-mêle
lat. burgus < germ. burg) bourgeois, oise - cit.:
borrar v. bourrer
Me soveniái que mon grand n’aviá parlat sovent, de borràs (pl. borrasses) n. m. (s. XIII.) 1. bourras
la decadéncia de la vila, autres còps rasonablament 2. étoffe grossière
prospèra coma n’èran testimònis los ostals borgeses, borrasca n. f. bourrasque
las bèlas avengudas e los castèls dels environs bastits borrascada n. f. 1. effet d’une bourrasque
al sègle XIX al temps de la granda prosperitat de la 2. (fig.) accès de colère
vinha, e cossí aviá perdut talhièrs e industrias (Florian borrassada n. f. grêle de coups
Vernet, Cachavièlha psicomotritz, 2018) borrassar v. se tirer la "borra", se battre
borgesiá n. f. (av. s. XV.) bourgeoisie borrat, ada adj. œufs brouillés
borgmèstre, èstra n. (s. XIV. . . , de l’alem. burgmeis- borratge n. m. bourrage (action de bourrer)
ter) bourgmestre veire: cf. borrage
borla n. f. blague borrèc, èga n. agneau d’un an
borrèia n. f. (del francés) bourrée (danse)
borla a pro durat (la -) loc. la plaisanterie a as-
sez duré borrèl n. m. bourreau
borrèl de trabalh (es un -) loc. c’est un gros
borlaire, aira n. (s. XIII.) blagueur, euse
travailleur
borlar v. blaguer
borrèl l’a mancat (lo -) expr. il ne vaut pas la
borlar de (se -) loc. se rire de
corde pour le pendre
borlèsc, esca (pl. borlèsques, èscas) adj. (de l’ital.
borrelar v. tourmenter
burlesco) burlesque
borrelet n. m. bourrelet
borlièr, èra adj. facétieux, euse
borret (vin -) n. m. vin bourru
bòrna n. f. borne borret, eta n. bouvillon
bornar v. borner borric, borrica n. bourrique
bornat n. m. → bornat ruche veire: bornhon, buc borricòt n. m. bourricot
borrida n. f. bourride (cuisine)
bornhon n. m. ruche veire: bornat, buc borrigalh n. m. bourrée (danse) veire: cf. bor-
bòrni (tustar coma un -) loc. frapper comme un rèia, cf. auvernhata
sourd borrilh n. m. 1. flocon (neige) - cit.: Le petit cam-
bòrni, bòrnia adj. e n. borgne paròl que culhís un pastor, / le tutet que l’òm fa sur un
borra n. f. (s. XIII.) bourre cap de canton, / ombra, polvèra, son, fum, bodofletas
borra (arrapar per la -) loc. prendre aux d’aiga, / petit molin de prat, a la sason primaiga, /
cheveux qu’es adesara flor, e dins un pauc serà / un floquet de
borra (aver tota la -) loc. être un homme fait borrilhs que le vent desfarà (Pèire Godelin, Segonda
borra (de bona -) loc. de bonne qualité floreta, s. XVII) 2. flocon de laine, bout de fil
borra (de primièra -) loc. de première qualité borrilha n. f. duvet veire: cf. peluson
borra (èsser cort coma la -) loc. être sans le sous borrilhut, uda adj. duveteux, euse
borra (èsser de -) loc. perdre de l’argent • y borrola n. f. brouille
laisser des plumes borrolada n. f. trouble
borra (i daissar de -) loc. y laisser des plumes borroladís (pl. borroladisses) adj. confusion

98
borrolaire, aira bòta

borrolaire, aira n. 1. brouillon 2. qui provoque boscatièr, ièra adj. → boscassièr bûcheron, onne
le désordre (personne) boscós, osa (pl. boscoses, osas) adj. (s. XIII.)
borrolament n. m. confusion, désordre boisé, ée
borrolar v. 1. brouiller 2. bouleverser bosena n. f. tumeur
borrolar las cartas loc. mêler les cartes bosiga n. f. friche
borrolar sèt vilas expr. mettre le désordre, la bosigada n. f. (de bosigar) 1. défrichement
confusion, brouiller 2. boutis (lieu fouillé par des pòrcs, sangliers)
borrolat (èsser tot -) loc. être sens dessus- bosigador n. m. (de bosiga) boutoir (pòrcs, san-
dessous gliers)
borrolhon n. m. brouillon bosigaire, aira n. (de bosiga) 1. défricheur 2. qui
borromba n. f. grosse sonnaille du troupeau mange comme un cochon 3. qui bousille
de brebis bosigar v. (gall. bodica) 1. défricher 2. écobuer
borron, borre n. m. (lat. burrio) bourgeon 3. fouger (porcs, sangliers) 4. bousiller
borronar v. (de borron) bourgeonner bosigatge n. m. (de bosiga) 1. action de fouiller
borrut, uda adj. velu, ue avec le groin (pòrc, sanglier) 2. action de
borruts (far los uèlhs -) loc. froncer les sourcils bousiller
borsa n. f. bourse (écon.) bosiguet n. m. (de bosiga) sorte de champignon
borsa n. f. (s. XIII.) 1. bourse 2. testicule bosilha n. f. 1. mauvais ouvrier 2. bousilleur
borsa (aver bona -) loc. avoir la bourse bien bosilhaire, aira n. 1. mauvais ouvrier
garnie 2. bousilleur
borsa (curar la -) loc. tout dépenser bosilhar v. 1. mal travailler 2. bousiller
borsa bleta n. f. bourse plate bosilhar (non far que -) loc. ne faire rien qui
borsa de las valors n. f. bourse des valeurs vaille
(écon.) bosilhatge n. m. 1. travail mal fait 2. action de
borsada, borsonada n. f. contenu d’une bourse bousiller
borset / borson n. m. gousset bosin n. m. 1. tapage 2. rumeur 3. bruit confus
borsicòt n. m. petite bourse bosina (lo vent -) loc. le vent siffle
borsicotaire, aira n. (s. XIX. . . ) boursicoteur bosina quicòm (se -) loc. le bruit court
borsicotar v. (s. XVI. . . ) boursicoter bosinaire, aira n. 1. tapageur 2. grondeur
borsicotatge n. m. (s. XIX. . . ) boursicotage bosinament n. m. bruissement
borsièr, ièra n. (s. XIX. . . ) boursier (financier,
bosinan (las aurelhas me -) loc. mes oreilles
étudiant. . . )
sifflent
bosa n. f. (s. XIII.) bouse
bosinar v. (s. XII.) bâtir avec de la bouse
bòsc (l’ala d’un -) loc. la lisière d’un bois
bosinar v. 1. faire du bruit veire: bosin 2. gron-
bòsc (plur. bòsques) n. m. (s. XII.) bois (arbres)
der 3. murmurer 4. tinter
- cit.: Los cocuts alucan candèlas sus los taps, las pri-
bosinar (l’ausissi -) loc. je l’entends murmurer
mavèras e las margaridetas floquejan, lo cocut canta
bosniac, aca adj. (s. XIX. . . ) bosniaque
au bòsc, lavetz la vinha que i va de bon còr e los shar-
Bòsol n. pr. Boaso Bosouls (ville de Rouergue)
ments e’s doblan d’ua setmana a l’auta tot lo mes
d’abriu (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991) Bòsol ! (a -) interj. au diable vauvert !
bòsc (ven del -) il est mal dégrossi bosòla n. f. → bòla 1. borne 2. limite 3. montic-
bosc de cepa n. m. bois de coupe ule 4. fig. bedaine
bòsc de copa n. m. bois bon à couper (forêt) bosolar v. borner (placer des bornes)
bòsc levat loc. bois de hautes futaies bosolar v. borner
bosca de (en -) loc. en quête, à la recherche de bosolut, uda adj. ventru, ue
bosca de (èsser en -) loc. être en quête de bosquet n. m. (s. XIV.) bosquet
boscalhar v. ramasser du bois mort bòssa n. f. (s. XIII.) bosse
boscar sa vida loc. gagner péniblement sa vie bossòla n. f. (s. XVI. . . , de l’ital. bussola) boussole
boscarida n. f. → boscarla fauvette (oiseau) bossòla (es la -) loc. c’est l’essentiel
veire: cf. boscarla bossòla per capitar (es la -) loc. c’est le meilleur
boscarla n. f. fauvette (oiseau) veire: cf. moyen pour réussir
boscarida bóstia n. f. (s. XIII.) boîte
boscassièr, ièra n. bûcheron - cit.: La finta ditz bot n. m. 1. outre 2. fourreau
que Siringa, Nimfa boscassièra, perseguida de Pan, bot (mon espasa ten pas al -) expr. je suis prêt
[foguèt], a sa meteissa pregària, cambiada en canav- à me battre
ièra salvatja (Pèire Godelin, s. XVII) bot de sen n. m. (s. XX.) bout de sen (méd.)
boscatèl n. m. bouquet d’arbres bota n. f. (s. XIV.) barrique
boscatge n. m. (s. XII.) bocage bòta n. f. (s. XII.) botte

99
bota d’argent en abelhas, se risca gratar las aurelhas (qui se -) braces (en -)

bota d’argent en abelhas, se risca gratar las au- botonar v. (s. XII.) 1. bourgeonner 2. boutonner
relhas (qui se -) expr. il y a toujours des risques un habit
bota en traïn n. m. plur. hors-d’œuvres botonièra n. f. boutonnière
bota per barral (préner -) loc. prendre des bots (ajustar los -) loc. joindre les deux bouts
vessies pour des lanternes bots (apondre los dos -) loc. joindre les deux
botada n. f. (s. XVI.) boutade (mot d’esprit). bouts
botahòra n. m. (occ. gasc. botar + hòra (fòra)) bout- botulinic, ica adj. (s. XX.) botulinique
dehors (t. de marine) botulisme n. m. (s. XIX. . . ) botulisme (méd.)
botanic, ica adj. e n. f. (s. XVII. . . ) botanique bovet n. m. 1. bouvreuil 2. bouvet
botanista n. (s. XVII. . . ) botaniste bovide n. m. bovid bovidé
botar v. (s. XIII.) 1. mettre 2. pousser bovina n. f. l’ensemble des bœufs
botar a parlar (se -) loc. se mettre à parler bòxa n. f. (s. XIX. . . , de l’anglés) boxe
botar los pòrcs a l’òrt (se -) loc. s’attirer des boxaire, aira n. (s. XIX. . . ) boxeur
ennuis boxar v. (s. XIX. . . ) boxer
botar los pòrcs al casal (se -) loc. s’attirer des braç (a plec de -) loc. à bout de bras
ennuis braç (al còp de -) loc. à tour de bras
botar los pòrcs als milhòcs (se -) loc. s’attirer braç (plur. braces) n. m. bras
des ennuis braç (porgir lo -) loc. donner le bras
botarga n. f. poutargue (œufs de poissons braç al còl loc. bras en écharpe
salés) braç de cadièra n. m. barreau de chaise
botariá n. f. tonnellerie braç de cebas n. m. chapelet d’oignons
bòtas (cargar de -) loc. mettre des bottes braç de fòrça loc. bras de fer
botasèla n. m. boute-selle braç e braç loc. 1. bras à bras 2. bras dessus,
botat còssol (l’an -) loc. il a été élu comme bras dessous
maire braç e braç (anar -) loc. aller bras dessus, bras
botatz m’o per escrit loc. écrivez-le moi dessous
botelh n. m. mollet veire: cf. pompilh braç en quèrba (anar -) loc. aller bras dessus,
botelha n. f. (s. XIV.) bouteille bras dessous
botelha vestida loc. bouteille clissée braç virat (a -) loc. (s. XVII.) à tour de bras
botelhièr, ièra n. (s. XII.) échanson brac, aca adj. court
botem que loc. supposons que brac, bracon n. m. (s. XII.) braque (chien)
boti que (te -) loc. je te parie que braça n. f. (s. XII.) 1. brasse (mesure) 2. brasse,
botièr, ièra n. bottier nage
botifarra n. f. (fam.) boustifaille braçada n. f. (s. XII.) brassée
botiga n. f. (s. XIV.) boutique - cit.: Mas las botigas braçada (a -) loc. 1. à bras le corps 2. à bras
foguèssen pas tan grandas coma ara ni rajolantas de ouverts
lum, sabiái descubrir al temps de Nadal pertot de mer- braçada (a la -) loc. à bras le corps
avilhas (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) braçadas (a -) loc. à bras le corps
botiga (levar -) loc. ouvrir un magasin braçadeladas (de -) loc. beaucoup à la fois
botiga (plegar -) loc. mettre la clé sous le pail- braçal n. m. brassard
lasson braçalet n. m. bracelet
botiga (rèire -) n. f. arrière boutique bracar v. 1. diriger une arme, une lunette sur
botiga a la tombada (aquesta -) loc. ce com- quelqu’un - cit.: Veicí lo canonier que braca / son
merce marche bien canon còntra un autre fòrt (Nicolau Sabòli, s. XVII)
botiga fa flòri (aquesta -) loc. ce commerce 2. se braquer sur
marche bien braçar v. brasser
botina n. f. bottine bracar contra qualqu’un loc. 1. l’attendre de
botinas (unas -) n. f. plur. une paire de bottines pied ferme 2. se braquer contre quelqu’un
botiòla n. f. → botiòla 1. cloque 2. bulle 3. am- bracar qualqu’un loc. planter là quelqu’un, lui
poule (peau) manquer de parole
botiolar v. faire des bulles braçat n. m. brassée
boton n. m. (s. XIII.) 1. bourgeon - cit.: De femnas braçat (a bèl -) loc. (s. XVII.) 1. à bras le corps 2. à
se sarravan amb de fial e d’agulhas. Demandavan bras ouverts
se i aviá pas de botons de tornar cóser, de pòchas de bracats sus qualqu’un (aver los uèlhs -) loc.
petaçar o de biaudas de sarcir, e mai tanben de farda avoir les yeux braqués sur quelqu’un
per lavar qu’amb aquel polit temps la bugada seriá bracejaire, aira n. qui gesticule
lèu seca (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) 2. bouton bracejar v. gesticuler
d’habit braces (en -) loc. en bras de chemise

100
braces (èsser en -) brande (donar lo -)

braces (èsser en -) loc. être en bras de chemise brama-sopa n. crève-la-faim


braces (plegar los -) loc. croiser les bras bramada (far una -) loc. pousser de grands cris
braces brandant (los -) loc. les bras ballant bramada a qualqu’un (far la -) loc. → aücar huer
braces me’n tombèron (los -) loc. j’en eus les quelqu’un
bras coupés bramada d’ase non monta al cèl expr. prière
braceta (en -) loc. bras dessus, bras dessous d’âne ne monte pas au ciel
braceta de (en -) loc. donnant le bras à bramadís (pl. bramadisses) n. m. beuglement
bracetas (préner a -) loc. prendre à bras le corps bramafam n. m. 1. meurt-de-faim 2. crève-la-
bracièr n. m. (s. XIV.) qui travaille de ses bras faim
bracièra n. f. brassière (cf. nen) bramaire, aira n. braillard (personne)
braconar v. (s. XIII. . . , del germ.) braconner veire: braman, ana n. (s. XIII. . . , del port. ? sanskrit) brah-
cf. brac (can) mane
braconatge n. m. braconnage bramanic, ica adj. (s. XIX. . . ) brahmanique
braconièr n. m. braconnier bramanisme n. m. (s. XIX. . . ) brahmanisme
bradiartria n. f. (s. XX. . . ) bradyarthrie bramar v. (s. XII.) abramar bramer, braire - cit.: E
bradicardia n. f. (s. XX. . . ) bradycardie (méd.) tant que lo mistrau ferotge / bramarà dins li ròcas au-
bradifasia n. f. (s. XX. . . ) bradyphasie rotges / t’apararem a bolets roges, / car tu es la patria
bradipepsia n. f. (s. XVI. . . ) bradypepsie e tu la libertat (Frederic Mistral, Calendau, 1867)
braga n. f. (s. XIII.) 1. braie 2. pantalon bramar a s’espançar loc. crier à tue-tête
bragaire n. m. 1. qui fait le fier 2. fat bramar coma un vedèl desmamat expr. pleurer
bragar v. 1. faire le fier 2. piaffer 3. briller (per- comme un veau
sonne) bramar pan loc. pleurer famine
bragar (brajar) v. (de bragas) mettre sa culotte - bramar sa maire loc. pleurer sa mère en hurlant
cit.: "Quand èri pichonet / ma maire me bragava. / bramar sopas loc. pleurer misère
Ara que soi grandet / me bragui tot solet" (Cançon bramèca n. f. pleurnichard, arde
pop.) brams d’ases non van al Cèl expr. prière d’âne
bragas n. (gall. braca, var.: brajas) 1. braies 2. pan- ne monte pas au ciel
talon veire: pantalons brams de la mar (los -) n. m. plur. le bruit de la
bragas (lo vesi venir amb sas grandas -) expr. je mer
le vois venir de loin avec ses airs prétentieux branca n. f. (s. XII.) branche - cit.: Lo meu faudal
bragas (n’ai las plenas -) loc. j’en ai plein de es plen de fòlas brancas : alucarem un fuòc brandal, /
dos anem, mena-nos a l’ostal (Loïsa Paulin, 1940)
bragas (non quita sas -) loc. il ne le quitte pas branca garlanda n. f. branche vagabonde
d’un pas brancament n. m. branchement (électrique. . . )
bragas (non quita sas -) loc. il ne le quitte pas brancar v. (s. XII.) 1. pousser des branches
d’un pas 2. brancher (électricité. . . )
bragas (te vesi venir amb tas grandas -) expr. je brancat, ada adj. (s. XX., de brancar) branché, e
te vois venir (électricité...)
bragas a miralhs (de -) loc. des pantalons brancatge n. m. branchage
rapiécés brancum n. m. ensemble des branches
bragas netas (non aver las / aver pas las -) loc. brancut, uda adj. branchu, ue
ne pas être très net (douteux) brand n. m. branle
bragas netas (se’n sortir a -) loc. 1. s’en sortir à brand n. m. 1. branle 2. balancement
bon compte 2. s’en sortir avec honneur brand (a grand -) loc. à toute volée (cloches)
bragós, osa adj. (s. XII.) 1. boueux 2. crotté brand (las campanas s’avièron a -) expr. les
bragueta n. f. braguette cloches se mirent en branle
braguièr n. m. (s. XII.) enfourchure de la culotte brand (metre a -) loc. mettre en désordre
braietas n. f. plur. culotte (sous-vêtement brand (sonar a -) loc. sonner à la volée
féminin) brandada n. f. 1. brandade 2. plat de morue
braire v. (s. XII.) braire, brailler brandafòra n. m. branle-bas de combat
bram n. m. (s. XII.) braiement brandal, ala adj. 1. flambant - cit.: Lo meu faudal
bram (tota la nuèit n’a fait qu’un -) expr. il n’a es plen de fòlas brancas : alucarem un fuòc brandal, /
cessé de crier pendant toute la nuit anem, mena-nos a l’ostal (Loïsa Paulin, 1940) 2. flam-
bram de la balena n. m. le cri de la baleine boyant
bram li virèt la sang (lo -) expr. le cri lui glaça brandament n. m. branlement
le sang brandar las cambas loc. battre le pavé veire: lan-
bram lo sanglacèt (lo -) expr. le cri lui glaça le drar
sang brande (donar lo -) loc. mettre l’ambiance

101
brande (far lo -) bretèla

brande (far lo -) loc. danser le branle brave coma tot (es -) loc. il est très gentil
brande baisarèl n. m. danse (branle) où l’on brave de dormir (es -) loc. il fait bon de faire
s’embrasse un somme
brandida n. f. secousse brave fèl (a un -) loc. il a du flegme
brandir v. 1. branler - cit.: Les pols an brandit brave, ava adj. 1. bon 2. obligeant
las alas pels joquièrs e revelhat a còps de cocorescas bravet, eta adj. gentil, ille
tota la família pòrtabarbòlas (Pèire Godelin, Ramelet bravo ! n. m. (s. XIX. . . , mot italian) bravo
Mondin, s. XVII) 2. agiter break n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) break
brandir las pelhas loc. 1. remonter les bretelles brèç (l’a pres al -) loc. cela lui vient du berceau
2. secouer les puces 3. sonner les cloches breç (me ven del -) loc. cela me vient de nais-
brandir lo cap loc. secouer la tête sance
brandissal n. m. volée de coups brèç (plur. brèces) n. m. (s. XIV.) berceau
brandol n. m. agitation brèca n. f. brèche
brandolar v. 1. agiter 2. osciller breçairòla n. f. berceuse
brandols (sonar las campanas a -) expr. sonner
breçar v. (s. XIV.) bercer - cit.: E quand pensi, de
les cloches à toute volée
còps, que ma polida aimada / de sos potons d’amor
brandon n. m. (s. XII.) brandon (feu) brèça un autre amorós / una enveja me pren d’anar
branqueta n. f. petite branche de rescondons / dins l’aiga negra e freja e d’ombra
branquial, ala adj. (s. XIX. . . ) branchial, ale capelada / negadís escantir mon fuec e garir mas do-
branquias n. f. (s. XVII. . . ) branchies veire: c.f. lors (Paul Froment, Un jorn d’abrial, 1898); Es vòstre
gaunhas mossur; lo podètz ben breçar un pauc (Paul Gayraud,
branquilh n. m. (s. XII.) 1. petit rameau La sexològa, 1982)
2. brindille brega n. f. (s. XIII.) 1. rixe 2. querelle
branquiopòdes n. m. (s. XIX. . . ) branchiopodes
brega n. f. lèvre de la vulve veire: figa
(collectif)
brega tòrta (far la -) loc. rechigner
braquicefal, ala adj. (s. XIX. . . ) brachycéphale
brega, ni dent (non aver ni / aver pas ni -) loc.
brasa n. f. (s. XIII.) braise
il n’est bon à rien
brasa que plòu (aquò’s de -) expr. le soleil est
bregar (brejar) v. (s. XII., got. brekan) 1. frotter
brulant
2. quereller
brasadura n. f. brasure (soudure)
bregas (cercar -) loc. chercher querelle
brasaire, aira n. braseur (soudure)
bregas (far de -) loc. avoir des querelles
brasar v. 1. braser 2. étamer
brasc, a (plur. m. brasques) adj. cassant, ante bregós, osa (pl. bregoses, osas) adj. querelleur
(branches. . . ) veire: copadís brembar v. (occ. "membrar" ? "brembar") → remem-
brasièr n. m. (s. XII.) 1. brasier 2. brasero brar souvenir - cit.: Pan, per se far solaç e se brembar
brassador n. m. (s. XVIII.) brasserie totjorn de sa mestressa avalida, [copèt] de canèls, e [los
brasucada n. f. grillade ajustèt amb] de cera a mòda d’una flaüta de crestaire
brau n. m. (s. XII.) 1. brave, fougueux 2. jeune (Pèire Godelin, s. XVII)
taureau bren n. m. (s. XIV.) son (céréales)
brava bèstia (una -) n. f. une bonne bête bres (plur. breses) n. m. (s. XII.) 1. appeau
brava estirada ( i a una -) loc. c’est très loin 2. piège
brava gent (la -) loc. les hônnetes gens bresaire, aira n. (s. XII. « brezador ») chasseur
bravada n. f. bravade d’oiseaux « al bres »
bravada (far -) loc. braver veire: bravar bresca (brescha) n. f. (s. XII., gall. brisca) 1. gâteau
bravament adv. bravement - cit.: Ieu som ací de cire (apiculture) 2. gaufre (pâtisserie)
vengut per dire, en mon lengatge, / que s’è le còrs bresega n. f. aphte de la bouche
petit pro grand es mon coratge, / per mostrar brava- bresegon n. m. petit houx
ment qu’ieu sabi quicomet / de çò que dins le cap la bresilhadís (pl. bresilhadisses) n. m. ramage
musa nos trasmet (Pèire Godelin, Petita galantariá, s. (oiseaux)
XVII) bresilhar v. gazouiller (oiseau)
bravar v. braver veire: far bravada bresilhas (far -) loc. 1. nettoyer le gras des
bravariá n. f. bravoure poêles pour le carême 2. faire carême
bravàs (pl. bravasses) n. m. débonnaire bret (non èsser / èsser pas -) loc. avoir la langue
brave / bravet (es tot -) loc. il est très gentil bien pendue
brave brieu (un -) n. m. un bon moment bret, breta adj. e n. → bedòs bègue veire: quèc
brave camin jamai alonga loc. il faut suivre la breta n. f. vache bretonne
bonne voie bretèla n. f. (s. XVIII. . . , del francés ? germ.)
brave coma lo jorn loc. bon comme le pain bretelle

102
bretèlas (trabalhar a se far petar las -) briozoaris

bretèlas (trabalhar a se far petar las -) expr. tra- plàcia al fait de mon amor (Francés de Corteta, La
vailler avec acharnement Miramonda, s. XVII)
breton, ona n. breton, onne brida (cargar -) loc. mettre la bride
bretonejaire, aira n. → bedossejaire bre- brida (virar -) loc. tourner bride
douilleur, euse veire: quequejaire brida m’escapa ! (la -) expr. je perds patience
bretonejament n. m. → bedossejament bé- brida reten lo chaval e la prudéncia l’òme (la -)
gayement veire: quequejament expr. prudence est mère de sûreté
bretonejar v. → bedossejar 1. bégayer veire: que- brida sul còl (aver la -) loc. avoir la bride sur le
quejar 2. bredouiller cou
brèu n. m. (s. XII.) 1. bref 2. lettre 3. document bridar v. brider
4. sort, maléfice bridar (èsser de mal -) loc. 1. être difficile à
brèu (far -) loc. couper court (conversation) brider 2. fig. il a un caractère difficile (per-
brèu de temps (en -) loc. à bref délai sonne)
brèu, èva adj. (s. XII.) bref, brève bridar l’ase per la coa loc. mal engager une af-
brèvament adv. (s. XII. « breumen ») brièvement faire
brevet n. m. (s. XVII. . . ) brevet veire: cf. brèu bridat e cenglat (es -) loc. 1. on le tient 2. il est
brevetar v. (s. XVIII. . . ) breveter prisonnier de son engagement / d’un chantage
brevetat, da adj. (s. XIX...) qualité de ce qui est bridge n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) bridge (jeu,
bref dentiste. . . )
breviari n. m. (s. XII.) bréviaire veire: cf. abreujat bridjaire, aira n. (s. XIX. . . ) bridgeur, euse
bridjar v. (s. XX.) 1. bridger 2. jouer au bridge
brian n. m. (s. XIII.) ascaride brieu n. m. laps de temps - cit.: Aquò li teniá
bric n. m. 1. petit morceau 2. un peu l’èime desvelhat, un brieu (Max Roqueta, Lo corbatàs
bric o de bròc (de -) loc. d’une façon ou d’une roge, 2003)
autre brieu (i a bèl -) loc. il y a longtemps
bric per bric loc. peu à peu briga n. f. bribe
brica n. f. petit morceau brigada n. f. (s. XIV. . . , (de l’ital. brigata)) brigade
brica adv. pas du tout - cit.: Quand siam estats en- brigadièr n. m. (s. XVII. . . ) brigadier
tre la poma e lo formatge, vèrs la fin del repais, monsur brigalh n. m. débris
vòstre reitor m’a dit : monsur Plausòlas, vos caldriá brigalh (per tròç o per -) loc. de toute façon
donar un mot d’edificacion a mon pòble, i ai respondut brigalhar v. briser
cossí aquò se pòt far, som pas brica preparat ? Aquò brigand n. m. (s. XIV. . . , (de l’ital. brigante)) brig-
fa pas res m’a dit el, avètz lo cap pro farcit de bonas and
causas per n’aver pas besonh d’estudiar (Joan-Loís brigandatge n. m. (s. XV. . . ) brigandage
Fornèrs, s. XVIII); Era pas brica per los espaurugar, brigar v. (s. XII.) briguer
al contrari, èra per los atissar (Pèire Gogaud, L’uèlh brilhant, anta adj. (s. XVI. . . ) brillant (en société)
de la font, 1977) brilhantament adv. (s. XVIII. . . ) brillamment
brica n’auràs (tròp ne vòls que -) expr. il ne faut brilhar v. (s. XVI. . . , de l’ital. brillare) briller (en
pas être trop exigeant société)
brica n’auràs (tròp ne vòls que -) expr. il ne faut brin n. m. (s. XIV.) brin
pas être trop exigeant brin o de bran (de -) loc. d’une façon ou d’une
bricòla n. f. (s. XVI. . . , de l’ital. briccola) 1. bricole autre
(harnais) 2. bagatelle 3. machine de guerre brin o de brau (de -) loc. de bric ou de broc
bricòla (en -) loc. en bandoulière brindar v. porter un toast
bricolaire, aira n. bricoleur brinde n. m. toast (porter un -)
bricolar v. bricoler brinde ni balanç (non aver / aver pas -) loc.
bricolejar n. bricoler un peu n’avoir pas de maintien
bricon n. m. brin (un peu) brindes (far -) loc. (s. XVII.) boire en l’honneur
briconet (un -) loc. un petit peu de quelqu’un veire: brindar
brida n. f. (s. XV.) bride brio n. m. (s. XIX. . . , mot italian) brio
brida (a tota -) loc. à bride abattue (cavalier) - briologia n. f. (s. XIX. . . ) bryologie (bot.)
cit.: Mès que ? lo lop s’enfug; tot lo monde li crida / e briologic, ica adj. (s. XIX. . . ) bryologique (bot.)
cadun per lo préner i cor a tota brida; de faiçon qu’a lo briològue, òga n. (s. XIX. . . ) briològ bryologue
veire e coma es acorsat, jo teni que per uèi lo dangèr (bot.)
es passat, que jo pòdi, segura e ses crenta deguna / briònia n. f. (s. XIII. . . ) bryone (bot.)
ni de [pèrda] d’anhèl ni d’autra desfortuna, / gardar briozoaris n. m. plur. (s. XIX. . . ) bryozoaires
tota soleta e, selon mon umor, / sonjar tant que me (bot.)

103
bristòl bronziment

bristòl n. m. (s. XX. . . , del nom d’una vila anglesa) broncar mai qu’un tanc (sense -) expr. sans
bristol (carte de visite) sourciller
britanic, ica adj. e n. (s. XVI. . . ) britannique broncut, uda adj. rugueux, euse
briu n. m. (s. XII.) 1. impétuosité 2. valeur bronda n. f. 1. frondaison - cit.: Rolin m’aviá fòrt
3. mérite otratjat / mai li ai rendut escòt pèr bronda (Claudi
briu (bèl -) loc. → sovent sovent Bruèis, s. XVII) 2. bourrée
briu (despuèi un -) loc. depuis quelque temps brondèl n. m. (s. XII.) rameau
brivada n. f. élan, impulsion bronqui n. m. bronche
brivadés, esa (pl. brivadeses, esas) adj. habi- bronquial, ala adj. (s. XVI. . . ) 1. bronchial, ale
tant de Brioude 2. bronchique (méd.)
brivenc, enca ; brivista adj. habitant de Brive bronquiofonia n. f. (s. XX. . . ) broncofonia bron-
broa n. f. 1. orée 2. bord (de rivière, de lac) chophonie (méd.)
broa de (a la -) loc. au bord de bronquiografia n. f. (s. XX. . . ) broncografia bron-
broa de l’aiga (a la -) loc. au bord de l’eau chographie (méd.)
broa del riu (a la -) loc. au bord du ruisseau bronquiòl n. m. (s. XIX. . . ) bronchiole (n. f.)
broa d’un bòsc (la -) loc. la lisière d’un bois (méd.)
bròc n. m. 1. broc 2. vase pour l’eau bronquioliti n. f. (s. XX. . . ) broncoliti bronchio-
bròca (bròcha) n. f. (lat. broccus) 1. broche lite (méd.)
2. aiguille à tricoter 3. baguette 4. bâton, bout bronquioplegia n. f. (s. XX. . . ) broncoplegia
de branche - cit.: bròca e bròca fan fagòt bronchoplégie (méd.)
bròca cuol (far quicòm a -) loc. à la diable bronquiopneumonia n. f. (s. XIX. . . )
bròca e bròca fan fagòt expr. petit à petit, broncopneumonia broncho-pneumonie (méd.)
l’oiseau fait son nid bronquiopneumopatia n. f. (s. XX. . . )
bròca-cuol a qualqu’un (èsser -) loc. mettre broncopneumopatia broncho-pneumopathie
l’épée dans les reins a (méd.)
bròcacuol (a -) loc. adv. 1. à la diable 2. l’épée bronquiorrèa n. f. (s. XX. . . ) broncorrèa bronch-
dans les reins orrhée (méd.)
brocadoira n. f. (s. XX.) → maquina a brocar ma- bronquioscòpi n. m. (s. XX. . . ) broncoscòpi bron-
chine à tricoter choscope (méd.)
brocadura n. f. (de brocar) brochure bronquioscopia n. f. (s. XX. . . ) broncoscopia
brocaire, aira n. tricoteur, euse (personne) bronchoscopie (méd.)
brocar v. 1. éperonner 2. tricoter bronquiospasme n. m. (s. XX. . . ) broncospasme
brocat n. m. brocart bronchospasme (méd.)
brocatge n. m. tricot (activité) bronquiospirometria n. f. (s. XX. . . )
bròda n. f. 1. indolence 2. ennui broncospirometria bronchospirométrie (méd.)
brodadoira n. f. (s. XX.) → maquina a brodar bronquiotomia n. f. (s. XX. . . ) broncotomia bron-
machine à broder chotomie (méd.)
brodaire, aira n. brodeur, euse (personne) bronquiti n. f. (s. XIX. . . ) bronchite (méd.)
brodar v. broder bronquitic, ica adj. (s. XIX. . . ) bronchitique
brodariá n. f. broderie (méd.)
brogent, enta adj. mugissant bronquitós, osa (pl. bronquitoses, osas) adj. (s.
brogir v. mugir XX. . . ) bronchiteux, euse (méd.)
brolhar v. (s. XII.) 1. germer 2. pousser brontosaure n. m. (s. XIX. . . ) brontosaure
bromacetòna n. f. (s. XIX. . . ) bromacétone bronzar v. (s. XVI. . . ) bronzer veire: cf. bronzir
bromat, ada adj. (s. XIX. . . ) bromé, ée bronzatge n. m. (s. XIX. . . ) bronzage
bròme n. m. (s. XIX. . . ) bròm brome chim. - src.: bronze n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. bronzo) bronze
Mistral, 1878 : "brome" veire: cf. aram
bromeliacèas n. f. plur. (s. XIX. . . ) broméliacées bronze las ausiriam sovent tindar (se las
bromidrat n. m. (s. XIX. . . ) bromhydrate sotanas èran de -) expr. les ecclésiastique sont
bromidric, ica adj. (s. XIX. . . ) bromhydrique des hommes comme les autres
bromofòrme n. m. (s. XIX. . . ) bromoforme chim bronzida n. f. bruit continu - src.: Mistral, 1878:
bromoïdròsi n. f. (s. XIX. . . ) bromohydrose brounzido
(méd.) bronzida d’un delavaci (la -) loc. le bruit de la
bromur n. m. (s. XIX. . . ) bromure pluie
bronc n. m. nœud (bois) veire: cf. grop bronziment n. m. 1. grondement 2. ronflement
bronc, bronca adj. (s. XIII.) 1. cassant 2. hargneux 3. sifflement (d’une balle) - src.: Mistral, 1878 :
broncar v. 1. broncher 2. faire un faux pas brounzimen

104
bronzin brumassa

bronzin n. m. 1. bourdonnement 2. murmure - bruèlh n. m. (s. XII.) 1. pousses 2. jeunes taillis


src.: Mistral, 1878 : brounzin 3. blé en herbe
bronzinadís (pl. bronzinadisses) n. m. bour- brúfol n. (s. XIV., de l’ital bufalo) buffle, bufflesse
donnement continu - src.: Mistral, 1878: broun- brug (a çò que cor lo -) loc. (s. XVII.) selon le
zonadis bruit qui cour
bronzinadís, issa (pl. bronzinadisses, issas) adj. brug (a grand -) loc. à grand bruit
1. bourdonnant, ante 2. murmurant - src.: Mis- brug (amb grand -) loc. à cor et à cri
tral 1878 : brounzinadis, isso brug (aver -) loc. (s. XVII.) avoir une querelle
bronzinaire, aira n. qui gronde (personne) - brug (cercar -) loc. chercher querelle
src.: Mistral, 1878 : brounzinaire brug (menar -) loc. faire du bruit • se faire re-
bronzinament n. m. 1. bourdonnement 2. mur- marquer
mure - src.: Mistral, 1878 : brounzinamen brug (plur. bruges) n. m. (s. XII., lat. rugitus X
bronzinar v. 1. bourdonner 2. gronder, mur- brugere) bruch bruit veire: bruit / brut
murer - src.: Mistral, 1878: brounzina brug (segon -) loc. d’après le bruit (qui court)
bronzir v. 1. gronder (bruit) veire: cf. bronzar brug (sense menar -) loc. (s. XVII.) sans faire de
2. siffler (balles) bruit
bronzissent, enta adj. grondant, ante (bruit) - brug a corregut (lo -) loc. la nouvelle a couru
src.: Mistral, 1878 : brounzissènt bruga (bruja) n. f. (lat. brucus) bruyère
bronzor n. f. 1. bourdonnement 2. grondement bruga (trolha -) n. m. séducteur de campagne
3. vrombissement - src.: Alibèrt, 1966: bronzor (qui foule les bruyères la nuit)
broquet n. m. fausset brugal n. f. étendue de bruyères veire: cf.
broqueta n. f. bûchette bruguièra
brosent, enta adj. 1. incandescent 2. brûlant brugent, enta adj. (de brug) bruyant, ante
brosesc, esca (plur. m. brosesques) adj. 1. cas- brugent, enta / brusent, enta adj. bruyant, ante
sant, ante 2. fragile 3. rude (personne) - src.: Mistral, 1878 : brusent
brossa n. f. (s. XIV.) 1. broussaille 2. étendue de brugentament / brusentament adv. bruyam-
bruyère 3. brousse ment
bròssa n. f. brosse brugida n. f. retentissement, bruit qui dure -
brossal n. m. broussaille src.: Mistral, 1878 : brugido; Palay, 1961 : brugide;
brossar v. tourner (lait) Alibert, 1966 : brugida
brosseta n. f. brosse (à dents. . . ) brugiment / brusiment n. f. (s. XIV.) 1. bruisse-
ment 2. rumeur - src.: Mistral, 1878 : brugimen; J.
brosseta per las dents n. f. brosse à dents
Jouve, 2017 : « brusiment » prononciat « brujimin
brossetada n. f. (de bròssa) coup de brosse
»
brost (far -) n. faire faux bond veire: far blanca,
brugir (brusir) v. (de brug) faire du bruit - src.:
tirar pè arrièr
Mistral, 1878 : brungi, brousi ; vayssier, 1879 :
brost (plur. brostes) n. m. 1. pousse 2. rameau
bruchi ; Levy, 1909: brugir; Lavalada, 2010 : bru-
brosta n. f. → caulet bròca 1. feuillage 2. brocoli gir; Jouve, 2017 : « brusir » prononciat « bruji
brostar v. (s. XIII.) brouter »
brostar lo pelenc a revèrs expr. manger les pis- bruguet n. m. cèpe veire: cf. bolet, cf. cep
senlits par la racine bruguièra n. f. étendue de bruyères veire: cf.
brostilha n. f. 1. extrémités des branches des brugal
bruissons 2. fig. broutilles bruina n. f. (s. XII.) bruine
brostilhar v. brouter des buissons bruinar n. f. bruiner
brot ; broton n. m. (s. XIV.) 1. pousse 2. rameau bruit n. m. (Lat. rugitus < brugere) → brug bruit
brotada n. f. 1. végétation 2. pousse bruitaire, aira n. (s. XX.) bruiteur, euse
brotar v. (s. XII.) 1. pousser 2. croître bruitar v. (s. XX.) bruiter (produire des bruits
brotilh n. m. 1. bourgeon 2. pousse (n. f.) artificiels pour enregistrements)
3. broutille (n. f.) bruitatge n. m. (s. XX.) bruitage
brotilha n. f. (de brot) 1. petite pousse 2. bour- brujor / brusor n. f. brusor 1. bruit de la mer
geon 3. broutille (petite chose) 2. bruit sourd et confus - src.: Lévy, 1909 : bruior;
broton n. m. 1. petite pousse 2. bourgeon Mistral, 1878: brujour, brusour; Vayssier, 1879 :
brucellòsi n. f. (s. XX. . . ) brucellose brujour, brusou
bruèis, èissa (pl. bruèisses, èissas) n. sorcier, bruma n. f. 1. brume 2. brouillard 3. écume
èra 4. objet de rebut
bruèissariá n. f. sorcellerie bruma de botiga n. f. marchandise de rebut
brueissariá n. f. (de brueis) → brueissariá sorcel- brumar v. brumer
lerie veire: mascariá brumassa n. f. brumasse

105
brumassar, brumassejar bufarèla (cara -)

brumassar, brumassejar v. brumasser bubon, buba (f) n. m. (s. XIV.) 1. bubon


brumassejar v. bruiner par intervalles 2. tumeur
brumatge n. m. brouillard bubonic, ica adj. bubonique
brumizator n. m. (s. XX.) brumizador brumisa- bubonic, ica adj. bubonique
teur buc n. m. ruche veire: bornhon, bornat, brusc
brumós, osa (brumoses, osas) adj. (s. XIV.) buccal, ala adj. (s. XVIII. . . ) buccal, ale
brumeux, euse buccin n. m. buccin
brun, una adj. (s. XIII.) 1. brun, brune 2. bis Bucefal n. pr. Bucéphale (cheval d’Alexandre)
brunàs, assa (pl. brunasses, assas) adj. brun m. - cit.: « — Sus ! Bardatz Bucefal ! Portatz la
foncé moriassa, / lo coteràs pesant e lo còrs de coiraça ! (Pèir
brunèl, èla adj. brunâtre de Garròs, Lissandre, 1567)
brunesir v. (s. XII.) s’obscurcir (temps) buçòl n. m. bouton (sur la peau)
brunidor n. m. brunissoir buçolat, ada adj. couvert de boutons
bruniment n. m. (s. XVI. . . ) brunissement bucolic, ica adj. (s. XIII. . . ) bucolique
brunir v. (s. XIII.) 1. brunir 2. bronzer 3. polir bucrani n. m. (s. XIX. . . ) bucrane (arch.)
brunissatge n. m. (s. XVII. . . ) brunissage budèl (budèth; budèu; budeu) n. m. (s. XII., lat.
brunisseire, eira n. m. → polinaire brunisseur botellus) boyau
(métaux. . . ) budelada n. f. (s. XIV.) tripaille
brusc (plur. brusques) n. m. (s. XIV.) ruche veire: budelièr, ièra n. (s. XII.) tripier
cf. buc., cf. bornhon budgèt n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés ? francés) bud-
brusc, brusca (plur. m. brusques) adj. (s. XVI. . . , get
cf. ital. brusco) brusque
budgèt de l’Estat n. m. budget de l’Etat (écon.)
bruscament adv. (s. XVI. . . ) brusquement budgetari, ària adj. (s. XIX. . . ) budgétaire
budgetàriament adv. (s. XIX. . . ) budgétairement
bruscar v. (s. XVI. . . ) brusquer
budgetivòr, òra adj. (s. XIX. . . ) budgétivore
bruscariá n. f. (s. XVII. . . ) brusquerie
budgetizacion n. f. (s. XX. . . ) budgétisation
brut, uta adj. brut, brute (non raffiné)
budgetizar v. (s. XX. . . ) budgétiser
bruta adj. e n. f. brute (personne violente)
buf (non a que lo / a pas que lo -) loc. il est fini
brutal, ala adj. (s. XIV.) brutal, ale
buf (pl. bufes) n. m. souffle
brutalament adv. brutalement
bufa (s’en -) loc. il s’en moque
brutalejar v. brutaliser
bufa lo vent (cal ventar quand -) il faut savoir
brutalitat n. f. brutalité s’adapter aux situations
brutla mostacha (a -) loc. à brûle-pourpoint bufabren n. m. (s. XVII., occ. "bufa + bren")
brutlador n. m. brûleur (objet) hableur
brutladura n. f. brûlure bufada n. f. bouffée
brutlaire, aira n. (s. XVII. . . ) brûleur (personne), bufador n. m. soufflet (cheminée)
distillateur bufaire, aira n. qui a du mal à respirer
brutlant, anta adj. brûlant, ante - cit.: E me bufal n. m. 1. coup de vent 2. souffle de vent
trobèri dins la rèirebotiga escura, siegut sus una saca, bufal d’aire (non fa un / fa pas un -) loc. il ne
una tassa dins las mans. Lo cafè caud, brutlant e fait pas un souffle d’air
sucrat, un beuratge negre desconegut dins mon país, bufalum n. (occ. "bufa + lum") obscurantiste
cossí noliá ! E me reviscolèt (Joan Bodon, La Quimèra, bufar v. (s. XII.) souffler - cit.: Ací bufa l’autan,
1974) aquí rebufa Sèrs, ací la mar rona, aquí le cèl trona, e
brutlar v. brûler tan ferotjament que le plus grand de nòstres capitanis,
brutlar banasta loc. s’acheter une conduite Armand de Lòrt, non pensava pas de mens que de
brutlar de la tòca loc. être tout près de réussir far per tot jamai a catitòrba damb les peisses (Pèire
brutlar de mèca loc. croquer le marmot Godelin, Tresena floreta, s. XVII)
brutlar en palha loc. brûler en effigie bufar dins l’encensièr loc. flatter
brutlat lo pan al forn (aver -) loc. être de mau- bufar espés loc. haleter
vaise humeur bufar lo rire loc. pouffer de rire
brutlat, ada adj. e n. brûlé, ée bufar una (non ne -) loc. ne pas souffler mot
brutle (al -) loc. adv. (de brutlar) à toute vitesse - bufarada n. f. 1. longue bouffée 2. coup de
cit.: Ausiguèt un estofegament sord; puèi pas mai. Se vent 3. fig. résolution incertaine
levèt al brutle; s’acorsèt a la cambra de l’òme (Paul bufarada (far una -) loc. 1. faire un feu de paille
Gairaud, La sexològa, 1982) 2. fig. prendre une résolution incertaine
buba n. f. 1. bube 2. pustule des lèvres bufarèl, èla adj. (var.: bofarèl) 1. joufflu, e veire:
bubeta n. f. (s. XIV.) petit bubon bufaire 2. bouffant
bubon n. m. bubon bufarèla (cara -) loc. visage boursouflé

106
bufèc, èca butada de fèbre (una -)

bufèc, èca adj. creux, euse (id. fig.) buòus (far córrer los -) loc. donner une course
bufet n. m. soufflet (feu) camargaise
bufet n. m. buffet (réception, gare. . . ) buòus (la carreta de -) n. m. le char à bœufs
bufet, bufament n. m. (s. XIV.) souffle (per- bura n. f. bure
sonne) buralista n. (s. XVII. . . , del francés) buraliste
buga n. f. buée burèl, èla adj. de couleur brune
bugada (bujada) n. f. (s. XIII.) 1. lessive (action bureta n. f. burette
de laver) - cit.: De femnas se sarravan amb de fial burèu n. m. (s. XV. . . , del fr. bureau) bureau -
e d’agulhas. Demandavan se i aviá pas de botons de cit.: Lo divendres, tan lèu burèus barrats, Camila ata-
tornar cóser, de pòchas de petaçar o de biaudas de lava son automobila; e de fum, cap a Severac (Paul
sarcir, e mai tanben de farda per lavar qu’amb aquel Gayraud, La sexològa, 1982)
polit temps la bugada seriá lèu seca (Joan Bodon, La burgal n. m. burgau (coquillage).
Quimèra, 1974) 2. buée burgar n. f. (s. XIII.) 1. heurter 2. fouiller
bugada (levar -) loc. en finir burin n. m. (s. XV. . . , de l’ital. ? alem.) burin
bugada (metre sus la -) loc. 1. recommencer la burinaire, aira n. (s. XVIII. . . ) burineur, euse
même erreur 2. ajouter des dettes burinar v. (s. XVI. . . ) buriner
bugada (tornar metre sus la -) loc. 1. récidiver burinatge n. m. (s. XX.) burinage
2. y revenir burnós (pl. burnoses) n. m. (s. XIX. . . , de l’arabi)
bugadar (bugajar) v. (s. XIII., ger. bukôn) burnous
1. lessiver 2. faiore la lessive burocracia n. f. (s. XVIII. . . , del francés) bureau-
bugadariá (bujadariá; bugaderia) n. f. (de cratie
bugada...) 1. blanchisserie 2. buanderie burocrata n. (s. XVIII. . . ) bureaucrate
bugadièr (bugader; bujadier) n. m. (de bugada) burocratic, ica adj. (s. XVIII. . . ) bureaucratique
cuvier à lessive burocratizacion n. f. (s. XX.) bureaucratisation
bugadièr, ièra n. blanchisseur, euse burocratizar v. (s. XX.) bureaucratiser
bugadièras alongan çò qu’an dit las cor- buron n. m. buron (cabane de berger)
durièras (las -) expr. la rumeur s’amplifie burotica n. f. (s. XX.) bureautique
bugador n. 1. cuvier 2. lessiveuse burrada n. f. 1. beurrée 2. tartine beurrée
buget n. m. cloison burrar v. beurrer
buguet n. m. (s. XIII.) petit bois (chauffage) burrariá n. f. (de burre) crémerie (commerce)
building (pl. buldings) n. m. (s. XX. . . , de l’anglés) burre n. m. beurre
building burre (far son -) loc. faire ses choux gras
bulbe n. m. bulb bulbe burrièra n. f. baratte
bulbós, osa (pl. bulboses, osas) adj. bulbeux, busa n. f. buse (oiseau)
euse busac n. m. milan royal (oiseau)
bulgar, bulgara n. (s. XVII. . . ) bulgare veire: vul- busca (buscha) n. f. (s. XIII., ger. busk) bûche
gar buscalha n. f. 1. menu bois 2. broutille
bulla n. f. (s. XIII.) bulle (du pape) buscalhaire, aira n. qui ramasse du menu bois
bulla (es de -) loc. c’est de la poudre aux yeux buscalhar v. ramasser du menu bois
bullari n. f. (s. XVII. . . ) bullaire (recueil de busqueta n. f. (s. XIII.) petite bûche
bulles) busqueta (rompre -) loc. 1. rompre avec un
bulldozèr n. m. (s. XX. . . , mot anglés) bulldozer amoureux 2. se brouiller avec quelqu’un
bulletin n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. bolletino) bul- bust (pl. bustes) n. m. (s. XII.) buste
letin - cit.: Sièis votants. Quatre òc, un non, un but n. m. (s. XX., del francés) but (sport)
bulletin blanc (Pèire Miremont, L’espion, 1952) but en barra (de -) loc. de but en blanc
bungalow (pl. bungalows) n. m. (s. XIX. . . , mot buta n. f. 1. cible 2. étai 3. borne de porte
anglés) bungalow cochère
buòu n. m. (s. XII.) bœuf buta (un tira, l’autre -) loc. l’un tire, l’autre
buòu (anquièr de -) n. m. cuisse de bœuf pousse
buòu (lo longuet de -) loc. le filet de bœuf buta-ròda n. m. chasse-roue (borne pour pro-
buòu es atucat abans de lo sagnar (lo -) expr. le téger un mur, un portail)
bœuf est assommé avant d’être saigné buta-te un pauc loc. écarte-toi un peu
buòu, fa laurar lo chaval (fauta de -) expr. faire butada n. f. poussée
comme on peut butada (donar una bona -) loc. donner un coup
buòus (en país estrangièr las vacas tuman los -) de collier veire: metre pès sus banc
expr. ailleurs tout est différent butada (far una bona -) loc. donner un coup de
buòus (fa un vent a desbanar los -) expr. il fait collier
un vent à décorner un bœuf butada de fèbre (una -) loc. un accès de fièvre

107
butadas (a -) byronian, ana

butadas (a -) loc. par poussées butassar v. bousculer


butador n. m. (s. XVII. . . ) butoir butidor n. m. butoir
butaire, aira n. 1. qui pousse 2. butteur (sport) butin n. m. (s. XIV. . . , de l’alem.) butin
butal n. m. 1. poussée 2. choc butinar v. 1. butiner 2. piller
butan n. m. (s. XIX. . . ) butane butirat n. m. (s. XIX. . . ) butyrate
butar v. (frc.) pousser - cit.: Lo tirèron [lo pòrc], lo butiric, ica adj. (s. XIX. . . ) butyrique
butèron, l’estirèron sul platèu, cap penjant. E el de
butirina n. f. (s. XIX. . . ) butyrine
téner de bramar, mas lo Chòcho agèt lèu fait de pal-
par la garganta e d’enfonzar la ganiva (Pèire Gogaud, butiromètre n. m. (s. XIX. . . ) butyromètre
L’uèlh de la font, 1977) butirós, osa (butiroses, osas) adj. (s. XIV. « bu-
butar de l’avant loc. passer outre turos ») butyreux
butar lo carreton loc. pousser à la roue butirositat n. f. (s. XIV. « buturozitat ») butyrosité
butar los piòts loc. tituber (marche d’ivrogne) butòr n. m. butor (oiseau)
butassada n. f. bousculade buxacèas n. f. plur. (s. XIX. . . ) buxacées
butassal n. m. forte poussée byronian, ana adj. (s. XIX. . . ) byronien, enne

108
c : ce (alfabet) cabriolar

c : ce (alfabet) n. m. c cabèstre (chabestre) n. m. (lat. capistrum)


ça en rèire loc. jadis chevêtre
ça-aprèp loc. ci-après cabina n. f. (s. XIV. . . ) cabine
ça-enclaus loc. ci-inclus cabiròl (anquièr de -) loc. cuissot de chevreuil
ça-jos loc. ci-dessous cabiròl, òla n. chevreuil, chevrette
ça-junt, a loc. ci-joint cabiròla n. f. (de cabiròl) cabriole
cabal n. m. (var.: chabau, cabau) cheptel veire: cabirolar coma un cabrit loc. sauter comme un
chaval cabrit
cabal (far -) loc. augmenter son patrimoine cable n. m. (s. XIV. . . ) cable
cabala n. f. (s. XVI. . . ) 1. cabale (doctrine 2. in- cabòça n. f. tête d’ail, cabosse, fruit du ca-
trigue) caoyer
cabalista n. m. (s. XVI. . . ) cabaliste cabòça d’alh loc. tête d’ail
cabalistic, ica adj. (s. XVI. . . ) cabalistique cabòt (chabòt) n. m. chabot (poisson).
cabana n. f. (s. XIII., var.: chabana) 1. cabane cabotaire, aira n. caboteur (personne)
2. niche (du chien. . . ) cabotar v. caboter
cabotatge n. m. cabotage
cabana (en -) loc. en taule (en prison) fam. veire:
cabotièr n. m. bateau faisant du cabotage
en gabiòla
cabra (craba; chabra) n. f. chèvre
cabanon n. f. cabanon
cabra (èsser -) loc. être folâtre
cabàs (pl. cabasses) n. m. cabas
cabra (èsser un pauc -) loc. être folâtre
cabassonèl n. m. 1. joli petit cabas 2. jeune fille
cabra (far la -) loc. faire les cornes
aventureuse
cabra (far venir -) loc. faire tourner en bour-
cabdèt, èta adj. e n. (s. XIX.) cadet, ette (enfant
rique
puîné) veire: capdèl
cabra (non val un pet de -) expr. ça ne vaut pas
cabeç (pl. cabeces) n. m. (var.: chabeç, chabeç +) un pet de lapin
chevet - cit.: E lo cant interior qu’ausiguèt sus son
cabra (venir -) loc. tourner en bourrique
cabeç [d’agonia] , en pensant a sos discípols fervoroses,
cabra (vos far venir -) loc. vous faire tourner en
èra segurament, ambe mai de claror e mai de [plen-
bourrique
itud], lo cant qu’enlusiguèt la mòrt del grand faidit
cabra de mossur Seguin (far coma la -) expr. ré-
dont nos a dit la gèsta (Irena Bonnet, Lo Gai Saber,
sister longtemps mais finir par succomber - cit.:
1940)
Faire coma la cabra de mossur Sanhièr o de mossur
cabeça n. f. 1. tête 2. esprit Seguin que se bateguèt tota la nuèch amé lo lop e
cabeça (virar -) loc. perdre la raison qu’au jorn lo lop la mangèt (expression reculhida per
cabecon n. m. fromage (de chèvre) F. Mistral, 1878)
cabedèl n. m. peloton de fils cabra roja (s’i veire la -) loc. 1. avoir de gros
cabel n. m. cheveu problèmes 2. s’y voir les pierres
cabeladura n. f. chevelure cabra salvatja n. f. bouquetin (m.)
cabelh n. m. épi de céréale - cit.: Los vesins son cabrada n. f. (de cabra) troupeau de chèvres
venguts a la despelocada, / los joens apariats: amorós cabrar v. cabrer
e vesiada / en dus virats de man descohan lo cabelh, / cabras a gardar (aver d’autras -) loc. avoir
l’estòrcen ras deu còth, darrigan sa perruca ; / lavetz d’autres chats à fouetter
sa punta d’aur, nusa coma la cuca, / clareja dins los cabras a mólzer (aver d’autras -) loc. avoir
dits coma un tròç de sorelh (Josèp Nolens, La flaüta d’autres chats à fouetter
gascona, 1897) cabras, aurem mai lèu tondut (anem tondre las
cabelhar v. monter en épi; étêter - cit.: Coma lo -) expr. il ne faut pas rechercher la facilité
gran de blat que los rèis de l’Egipta avèn hèit enter- cabreta n. f. cornemuse
rar dambe eths devath montanhas de pèira, qu’es pro, cabretaire, aira n. joueur de cabreta / corne-
[quitament] dus mila ans après, d’aver un punhat de muse
bona tèrra, ua gota d’aiga e un arrajat de sorelh entau cabriboc n. m. (de cabra + boc) 1. chèvre stérile
tornar hèr cabelhar ! (F. Sarrant, Devis gascon, 1908) 2. hommasse (femme)
cabelut, uda adj. chevelu, ue cabridada n. f. (de cabridar) portée de chèvre
cabença n. f. bonne fortune cabridar v. mettre bas (chèvre)
caber v. contenir (capacité en volume) cabrièr, èra n. chevrier, ère
caber dins lo cap loc. entrer dans la tête cabriòla n. f. cabriole
cabestrant n. m. cabestan cabriolar v. cabrioler

109
cabrit (far lo -) cada

cabrit (far lo -) loc. chevroter cachaclau n. m. dernier moment


cabrit, ida n. m. chevreau cachada n. f. (de cachar) 1. forte pression 2. coup
cabrit-cabròt (a -) loc. à califourchon cachadoira n. f. (de cachar) cachaira presse pour
cabròt, tirar d’ont lo pòt ? (lo que non a cabra fromage caillé
e vend -) expr. 1. il a un train de vie suspect cachador n. m. (de cachar) chassoir de tonnelier
2. c’est un voleur cachadura n. f. (de cachar) 1. meurtrissure 2. con-
cabrum n. m. (de cabra) 1. les chèvres (collectif) tusion
2. l’odeur des chèvres cachafòc n. m. (de cachar + fòc) bûche de Noël
cabrumièr, ièra n. (de cabrum) → cabrièr, ièra cachal n. m. (de cachar) 1. coup 2. contusion
chevrier, ière veire: portar al cabrumièr - cit.: por- cachalòt n. m. (s. XVII. . . , del port. cachalotte)
tar al cabrumièr / cabrimèr cachalot
cabús (pl. cabusses) n. m. plongeon cachament n. m. (de cachar) écrasement
cabús (téner lo -) loc. garder rancune cachamorre n. m. bourre-pif (coup sur le vis-
cabussada n. f. plongée age) fam.
cabussaire (téner l’alen coma un -) expr. garder cachanís (pl. cachanises) n. m. caganís dernier-
le silence né
cabussaire, aira n. plongeur, euse cachaniu n. (de cachar + niu) 1. dernier-né d’une
cabussar v. 1. plonger (nage) 2. tomber - cit.: couvée 2. dernier-né d’une famille
Son prètzfach èra coma un castèl de sable arborat cachapesolhs n. m. 1. entêté 2. vétilleux
peniblament per la man d’un enfant e que n’i a pro cachar v. (lat. pop. coacticare) → cachar→ cachar
d’un còp de det per lo faire cabussar (Joana Bartès, 1. presser (pression) veire: quichar - cit.: D’un
Lison, 1934) gèst rabent passèt en segonda e, sul pacte, cachèt de
cabussar a quatre pipòts loc. tomber les quatre tot son pes sus l’accelerator" (Leon Còrdas, Sèt pans,
fers en l’air (fam.) 1977) 2. serrer
cabusset n. m. fisson plongeon - cit.: Verament cachar de bonas (ne -) loc. en dire de rudes
òc, coma se la ròsa muscadèla rèsta de nos fiuletar le cachar de la clau (al -) loc. sur le point de con-
nas e les uèlhs encara que le tavar a cabussets rebonda clure
le fisson dins [sos extasis amoroses] (Pèire Godelin, s. cachar de la clau (sèm al -) loc. c’est le moment
XVII) décisif
caça n. f. louche (potage) cachar lo det (se -) loc. se pincer le doigt
caça (chaça) n. f. chasse cachar un grum loc. boire un coup
caça (non far -) loc. revenir bredouille cachavièlha n. f. cauchemar
caça dels escagaròls (aquò’s la -) expr. c’est un cachet n. m. (s. XX., de cachar) → cachet cachet
profit certain (médicament) veire: comprimit, pastilha
caça l’ardit n. m. avare • âpre au gain veire: cachós, osa (pl. cachoses, osas) adj. (de cachar)
percaciu 1. importun 2. fâcheux (personne)
caça non val lo matràs (la -) loc. le jeu n’en vaut cacibralha n. f. populace veire: populàcia - cit.:
pas la chandelle Retirem-nos donc amb la cacibralha (Joan Bodon, La
caçafam n. m. coupe-faim Quimèra, 1974)
caçagosses n. m. bedeau, suisse d’église (fam) cacic, ica n. cacique
caçaire, aira (caçador, ora, airitz; chaçaire) n. cacilha n. f. gibier
chasseur, chasseresse cacofonia n. f. (s. XVI. . . ) cacofònia cacophonie
caçairòla n. f. casserole cacografia n. f. (s. XVI. . . ) cacographie
caçairolada n. f. contenu d’une casserole caçòla n. f. 1. casserole en terre cuite (con-
cacalàs (pl. cacalasses) n. m. éclat (de rire) tenant) 2. mets cuit en terrine
caçan ensems expr. ils vivent en bonne intelli- caçòla (levar de -) v. supplanter quelqu’un par
gence l’intrigue
caçapensaments n. m. distraction caçòla (levar qualqu’un de -) loc. damer le
caçar (anar -) loc. aller à la chasse pion à quelqu’un
caçar (chaçar) v. chasser (gibier) caçolet n. m. 1. casserole de terre 2. cassoulet -
caçar d’excusas loc. chercher des excuses cit.: La fèsta tombava plan, al mes de genièr, fa que
caçar sa vida loc. gagner péniblement sa vie veniam de tuar lo pòrc: i aviá tripon, salsissa, salat pel
cacarotar v. faire le rustre caçolet e lo lombet, çò melhor del pòrc (Pèire Gogaud,
caçat de mals loc. délivré de tous maux L’uèlh de la font, 1977)
cacauèt n. m. (s. XIX. . . , del cast. ? astèca) caçoleta n. f. 1. petite casserole 2. cassolette
1. arachide (fruit, graine) 2. cacahuète (à cacoquime, ima adj. e n. (s. XVI. . . ) cacoquim ca-
l’apéritif) cochyme
cacha-suau adj. e n. (de cachar + suau) sournois cada adj. indef. chaque

110
cada bèstia a son verin çaganhar lo cambajon

cada bèstia a son verin loc. chacun a sa part caduèissa n. f. gousse (des légumes)
d’ombre cadun (un -) loc. chacun en particulier
cada còp que sèla (non brida / brida pas -) expr. cadun a fait son pro loc. chacun a fait ce qu’il
il n’achève pas tout ce qu’il entreprend a pu
cadafalc n. m. (s. XII.) échafaud cadun a son sin loc. chacun ses manies
cadajorn n. m. jour ouvrable cadun dins son ostal loc. chacun chez soi
cadastral, ala adj. (s. XVIII. . . ) cadastral, ale cadun i fa sa passada loc. chacun y passe à son
cadastrar v. (s. XVIII. . . ) cadastrer tour
cadastre n. m. (s. XVI.) cadastre cadun per sa pèl loc. chacun pour soi
cadaula n. f. loquet cadun sa virada, las fedas seràn plan gardadas
cadaulassa n. f. femme sale et paresseuse expr. chacun son métier les vaches seront bien
cadaveric, ica adj. (s. XVIII. . . ) cadavérique gardées
cadavre n. m. (s. XVI. . . ) cadavre cadun son mestièr, la barca non se perdrà expr.
caddie n. m. (s. XIX. . . , mot anglés ? occ. cabdet) chacun son métier
caddie cadun vira l’aiga a son molin expr. chacun ap-
cade n. m. cade, genevrier veire: genibrièr porte de l’eau à son moulin
cadèl (chadeu) n. m. 1. jeune chien 2. jeune cadun, a pron. indef. (gr. kata + lat. unus, var.:
écervelé chadun, a) chacun, une - cit.: Cadun, al miralh
cadelada (chadelada) n. f. portée d’une chi- de son arma tròba son accion bèla, cadun al bonhon
enne veire: canhotada de l’aunor tira damb qualque qualitat que li en done
cadelar (chadelar) v. mettre bas (chienne) veire: (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVI); Amont, cadun
canhotar pòrta un nom d’escais (Pèire Gogaud, L’uèlh de la
cadèls (en qui Dieu vòl ben, sa truèja fa de -) font, 1977)
expr. il y a des cadeaux empoisonnés cafè n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. ? arabi) café (bois-
cadèls (en qui Dieu vòl ben, sa truèja fa de -) son) - cit.: E me trobèri dins la rèirebotiga escura,
expr. il y a des cadeaux empoisonnés siegut sus una saca, una tassa dins las mans. Lo cafè
cadèls (far de -) loc. → vomir vomir (triv.) veire: caud, brutlant e sucrat, un beuratge negre desconegut
racar dins mon país, cossí noliá ! E me reviscolèt (Joan
cadena (chadena) n. f. chaîne Bodon, La Quimèra, 1974)
cadena (far -) loc. faire la chaîne cafè n. m. (s. XVII. . . ) café (débit de boissons)
cadenat n. m. (s. XIII.) cadenas veire: estanquet
cadenat n. m. enchaînement (d’événements) cafè (far -) loc. tenir un café
cadenat (me contèt tot lo -) expr. il m’a dévoilé cafè de monja (un -) n. m. un café léger (fam.)
l’intrigue, l’enchaînement cafeièr n. m. (s. XVIII. . . ) caféier (arbre)
cadenèla n. f. cadenelle (fruit du genevrier) cafeièra n. f. cafeièra (lieu planté de caféiers)
cadeneta n. f. petite chaîne (collier) cafeïna n. f. (s. XIX. . . ) caféine
cadièra (chadièra) n. f. 1. chaise 2. chaire cafetar v. hanter les cafés
cadièra correrèla n. f. chaise roulante cafetariá n. f. (s. XX.) cafétéria
cadièra de brèç n. f. 1. trotteur veire: caminador cafetièr n. m. (s. XVIII. . . ) cafetier (personne)
2. chaise pour apprendre à marcher (bébés) cafetièra n. f. (s. XVII. . . ) cafetière (objet)
cadièra de portaires n. f. chaise à porteurs caga dins las cendras (far d’uèlhs coma un gat
cadièra plegadissa n. f. chaise pliante que -) expr. faire des yeux ronds
cadièra presicadoira n. f. chaire à prêcher caga-a-las-cauças n. m. poltron
cadieral n. m. chaise à bras veire: fautuèlh, cagada n. f. 1. fiente veire: femsa 2. échec
fadestèl 3. éboulis (triv.)
cadieràs (pl. cadierasses) n. m. (de cadièra) fau- cagador n. m. → comuns chiotte veire: privats
teuil cagaferreta n. personne peureuse
cadieron n. m. petite chaise d’enfant cagaire, aira n. 1. chieur, euse (triv.) 2. poltron
cadieron aut n. m. chaise haute (de bébé) (fig. triv.)
cadrar v. (s. XVI. . . ) quadrar cadrer cagamialhas n. personne chiche
cadre n. m. (s. XVI. . . ) tablèu tableau (pein- çaganh n. m. 1. vacarme 2. dispute
ture. . . ) veire: encadrament çaganh (aver -) loc. 1. avoir une altercation
cadrilha n. f. (s. XVI. . . , del castelhan) quadrilha 2. avoir des mots
quadrille çaganh e maganh loc. le diable et son train
cadrilhar v. (s. XIX. . . ) quadrilhar quadriller çaganhar v. 1. faire de mauvais travail 2. char-
cadrilhat, ada adj. (s. XIX. . . ) quadrilhat cuter
quadrillé, ée çaganhar lo cambajon loc. mal couper le jam-
caduc, uca adj. (s. XIV.) caduc, uque bon

111
çaganhejar per res calamelar

çaganhejar per res loc. faire du bruit pour rien cais (tòrcer lo -) loc. tordre le nez (dépit)
cagapuntas n. m. surnom de quincaillers (triv.) cais badat (a -) n. à gorge déployée (rire)
cagar (chijar) v. (s. XIII..., lat. cacare) chier caissa n. f. (s. XII.) caisse
cagar (far -) loc. triv. faire chier (ennuyer) caissada n. f. coup de dents
cagarafets n. personne précieuse veire: rafe caissal n. m. molaire (dent)
cagarós (vaca pomposa, vedèl -) expr. on ne caissal (desraba-te aqueste -) expr. 1. sors-toi de
saurait garantir la descendance cette difficulté 2. débarrasse-toi de ce problème
cagarós, osa (pl. cagaroses, osas) adj. chassieux, caissal del sens n. m. dent de sagesse
euse caissalat n. m. bouchée (coup de dent)
cagat (es el tot -) expr. c’est son portrait tout caissals (a còps de -) loc. à coups de dents
craché caisseta n. f. cassette
cagòt n. m. (s. XIV., del breton) cagot caitiu, iva (chaitiu, iva) adj. (s. XII.) 1. chétif, ive
cai n. m. quai 2. malingre 3. miserable
çai en reire loc. ci-devant caitivièr n. m. fait d’être dans la misère, d’être
çai-jos loc. ci-dessous chétif, misérable
çai-sus loc. ci-dessus caitivièr de la malautiá (lo -) loc. les misères,
caimada n. f. misère les séquelles de la maladie
caimada d’aquel mond (la -) loc. la misère de cajaròca n. f. pauvre chaumière
ce monde cal ! (aquò te -) loc. c’est bien fait pour toi
caimar v. 1. mendier 2. pleurer misère
cal (coma -) loc. adv. 1. comme il faut 2. conven-
caïnar v. pousser des cris de peur ou de able
douleur pour un chien
cal (s’o -) loc. si ça se trouve
cairat de tèrra n. m. coin de terre
cal abans tot loc. il importe avant tout
cairat, ada adj. e n. m. carré, ée
cal aver mai (ne -) loc. il faut en avoir encore
caire v. 1. tomber veire: càser 2. choir
cal calar ont prenètz lo peis expr. il ne faut pas
caire n. m. 1. angle 2. coin 3. pierre de taille
tout dire
4. carreau (jeu de cartes)
cal tapar lo nas e non dire res (se -) expr. 1. on
caire (anar de -) loc. être gêné dans ses affaires
est obligé d’en passer par là 2. il faut savoir sur-
(aller de travers)
monter sa répugnance
caire (daissar de -) loc. laisser de côté
cala (virar -) loc. s’en retourner
caire (de -) loc. de travers
caire (de tot -) loc. de tous côtés cala suau ! ; cala-te ! loc. tais-toi
caire (far de -) loc. faire pivoter cala-me suau amb loc. ne me casse pas la tête
caire (sul -) loc. sur l’angle / les pieds avec - cit.: Cala-me suau amb aquelas
caire (virar de -) loc. 1. tourner le dos gossas de chifras (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
2. s’éloigner cala-te ! interj. 1. ne réponds pas (ne) 2. garde
caire d’esquina (a -) loc. à tomber par terre ton opinion pour toi
caire e canton (per tot -) loc. 1. partout 2. en cala-te banasta ! expr. tais-toi idiot !
tous lieux calabrun n. m. crépuscule veire: luscre - cit.: I a
caire e per canton (per -) loc. dans tous les coins un moment de la jornada, que nomam calabrun, onte
et recoins l’ombra dau vèspre cuerb lo cèu e la terra de sornura,
caire estirgonhat (de tot -) loc. tiraillé de tous de dòu e de malanconiá (F. Mistral, Prefaci a Aquiles
côtés Mir, Cançon de la lauseta, 1907)
caireforc n. m. carrefour calada n. f. 1. pierre à paver 2. pavé
cairèl n. m. (s. XII.) carreau (flêche) caladaire, aira n. paveur, euse
cairèl n. m. carreau (verre, cartes. . . ) caladaires an coma los medecins : la tèrra tapa
cairèla n. f. carreau de brique (carrelage) veire: lors fautas (los -) expr. les paveurs ont le même
malon avantage que les médecins: la terre cache leurs
cairelièra n. f. archère (archit. médiévale) fautes
caires e per cantons (per -) loc. dans les coins caladar v. paver
et les recoins caladat, ada adj. pavé, ée
cais (a /lo plen -) loc. à pleine bouche caladatge n. m. pavage
cais (a bèl -) loc. à belles dents calafatar v. (s. XII.) calfeutrer
cais (aver bon -) loc. avoir bonne appétit calama (far la -) loc. filer doux
cais (clavar lo -) loc. clouer le bèc calamèl n. m. chalumeau (musique)
cais (còp de -) loc. coup de gueule calamelaire, aira n. joueur, euse de chalumeau
cais (pl. caisses) n. m. 1. les dents (mâchoire) calamelar v. jouer du chalumeau
veire: dent 2. a bèl cais : à belles dents calamelar v. jouer du chalumeau

112
calamida calimàs, lo volatil s’asombra (pel -)

calamida n. f. (s. XIV.) 1. aiguille aimantée de la calendièr vaccinal n. m. (s. XX.) calendrier vac-
boussole veire: bossòla 2. boussole - src.: Mistral, cinal
1878 : "calamido" caler (chaler) v. (lat. calere) falloir - cit.: Lo grop
calamitat n. f. (s. XIV.) calamité pronominal precedent lo vèrb es proclitic e atòn, men-
calanca n. f. calanque (crique) tre que lo grop seguissent lo vèrb es enclitic e tonic.
calandra n. f. (s. XII.) 1. alouette veire: gafet 2. fig. Cal notar que, dins aqueste darrièr cas, la lenga an-
jeune apprenti ciana coneissiá que de pronoms atòns (Loís Alibèrt,
calandrejar v. bien s’amuser Gramatica, 1935)
calandreta n. f. 1. petite alouette 2. école mater- calfa, lèu se crema (qui tròp se -) expr. qui trop
nelle occitane profite d’une situation peut s’attirer de gros en-
calar v. (s. XII.) 1. baisser les voiles 2. caler 3. se nuis
taire calfa-sietas n. m. (de calfar + sieta) chauffe-
calar (se -) v. faire silence assiettes
calar (son melhor es de se -) expr. le mieux pour calfador n. m. (de calfar, var.: cauhader) 1. chauf-
lui est de se taire foir (monastère...) 2. salle commune chauffée
calar ont prenètz lo peis (cal -) expr. il ne faut (fermes traditionnelles)
pas tout dire calfalièit (calfalièch; chaufalieit; chaufaliech)
calar una leca loc. tendre un piège n. m. (de calfar + lièit) bassinoire
calatz-me suau ! expr. allez-vous vous taire ! calfapè (chaufapè) n. m. (de calfar + pè) chauffer-
calatz-vos ! interj. silence ! ette
calatz-vos ! interj. c’est bien pire ! calfar (chaufar) v. (lat. califare < calefacere) chauf-
calcari, ària adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) calcaire fer
calci n. m. (s. XIX. . . ) calcium calfatge n. m. chauffage
calcicòla adj. (s. XX.) calcicole calhau n. m. caillou
calcificacion n. f. (s. XIX. . . ) calcification calhaus a Garona (non trobariá -) expr. il ne
trouverait pas. . .
calcificar v. (s. XVIII. . . ) calcifier
calhautís (pl. calhautisses) n. m. mur de cail-
calcificat, ada adj. (s. XVIII. . . ) calcifié, ée
loux
calcifugue, uga adj. (s. XIX. . . ) calcifug calcifuge
calhet, eta adj. qui change de couleur (blé,
calcin n. m. 1. souci 2. inquiétude
fruits qui mûrissent. . . ) veire: pigalhat, nuançat,
calcinacion n. f. (s. XIII. . . ) calcination
ombra calheta
calcinar v. (s. XIV. . . ) calciner
calhetar v. changer de couleur (mûrir. . . ) veire:
calcinar (far -) loc. faire morfondre dans pigalhar, nuançar
l’attente calhetat, ada adj. e n. dégradé, ée (couleur) veire:
calcinar (se) v. 1. s’inquiéter beaucoup 2. se calhet, pigalhat, nuançat
tourmenter calhetejar v. prendre des couleurs veire: cal-
calcinar la sang (se -) loc. se tourmenter hetar
calcinar los agacices loc. marcher sur les pieds calhòl (èsser -) loc. (s. XVII.) 1. être foutu 2. avoir
(mécontenter) perdu
calcul n. m. (s. XV. . . ) calcul (compter) calhòl, òla adj. équivoque (grivois. . . ) veire:
calcul n. m. (s. XVI. . . ) calcul (medecine) equivòc
calcular v. (s. XIV...) calculer caliá tròp (s’o -) loc. s’il le fallait vraiment
calculator, tritz (pl. calculators, trises) adj. e n. calici n. m. (s. XIV) calice
(s. XVI...) calculador; calculaire calculateur, trice caliçon n. m. (s. XIX., de l’occ. caniçon) calisson
- src.: Honnorat, 1846 : "calculatour"; (confiserie aixoise) veire: caniçon
calculatritz (pl. calculatrises) n. f. (s. XX. . . ) calidoscòpi n. m. (s. XIX. . . ) kaléidoscope
calculadoira calculatrice (machine) calimàs (far un -) loc. faire une chaleur écras-
caldeira n. f. (s. XX., mot portugués) caldeira ante
calècha n. f. (s. XVII., de l’alemand) calèche calimàs ; pl. calimasses (chaumassa) n. m. (gr.
calechon n. m. (s. XIX.) 1. poussette veire: vei- kauma) 1. temps lourd - cit.: Mon còr, mai que
tureta 2. voiture d’enfant mai, pataquejava coma aquel de la lauseta qu’aviái
calefaccion n. f. (s. XIV.) caléfaction tan sovent ausida, sus los rastolhs de Tèrra-l’òrt, dins
calefactiu, iva adj. (s. XIV.) caléfactif lo calimàs, s’adelir en cantant dins la mar blosa de
calelh (rire a l’ombra d’un -) loc. rire à propos l’aire (Julieta Dissèl, s. XX) 2. chaleur étouffante
de rien et humide
calem suau ! loc. taisons-nous ! calimàs, lo volatil s’asombra (pel -) expr.
calenda n. f. (s. XII.) calende quand ça va mal, certains savent se mettre à
calendièr n. m. (s. XIV.) calendrier l’abri

113
calinhaire de Nadal cambe (chambe)

calinhaire de Nadal loc. amant d’un jour (fam.) calvinista adj. e n. (s. XVI. . . ) calviniste
calinhaire de quinzenada loc. amant de pas- camaièu n. m. (s. XIII. . . , de l’arabi) camaïeu
sage camarada n. m. (s. XVI..., del cast.) camarade
calinhaire sense endeman loc. amant de pas- camaradariá n. f. (s. XVII...) camaraderie
sage camargués, esa (pl. camargueses, esa) adj. car-
calinhaire, aira n. 1. amant, e 2. amoureux, marguais, aise
euse camarièr, ièra n. (s. XIII., de l’italian) camérier
calinhar v. faire la cour camarlenc n. m. (s. XII) chambellan
caliu n. m. cendre chaude, reste de feu camba (aver bona -) loc. être bon marcheur
caliu jos las cendras (lo -) loc. le feu sous la camba (cama; chamba) n. f. 1. jambe 2. tige
cendre (végétal) 3. tronc (arbre sur pied)
caliu prendrà fòc (sul -) loc. le feu couve camba (plegar -) expr. s’asseoir
calivari (charivari) n. m. charivari camba aicí, camba ailà loc. à califourchon veire:
calligrafe, afa n. (s. XVIII. . . ) calligraf cal- a cambarèlas
ligraphe - src.: Mistral, 1878 : "caligrafe" camba d’agaça (una -) n. f. jolie fille, délicate
calligrafia n. f. (s. XVI. . . ) calligraphie camba foleta loc. camba faleta / faubeta
calligrafic, ica adj. (s. XIX. . . ) calligraphique 1. jambe infirme / traînante 2. patte folle
calmar v. calmer veire: amaisar camba lassa (far -) loc. faire un voyage / une
calme, calma adj. calme démarche inutile
calomnia n. f. (s. XIV...) calomnie camba lassa (una -) loc. une démarche inutile
calomniar v. (s. XIV...) calomnier camba rota (far -) loc. clopiner
calomniator, tritz (pl. calomniators, trises) n. camba sus l’òrle (aver la -) loc. vivre de ses
(s. XIII. . . ) calomniador calomniateur, trice - src.:
rentes
Honnorat, 1846: "caloumniatour"
camba sus l’òrle (metre la -) loc. ne rien faire
calomniós, osa (pl. calomnioses, osas) adj. (s.
cambada n. f. 1. enjambée, gambade veire: am-
XIV...) calomnieux, euse
baissadas 2. démarches (administratives. . . )
calor (a la -) loc. au chaud
cambada (far la -) loc. (s. XVII.) gambader
calor (chalor) n. f. chaleur
cambadas (far de -) loc. faire des démarches
calor (fa -) loc. il fait chaud
cambadejar v. gambader (fréquentatif)
calor qu’estofa (una -) loc. une chaleur étouf-
fante cambafin n. m. 1. élégant 2. petit marquis (péj.)
calorassa n. f. grande chaleur cambafòrt, òrta adj. e n. qui a de fortes jambes
calorassa (far una -) loc. faire une chaleur écras- cambajon n. m. jambon
ante cambajon (tirar coma d’un -) expr. 1. prendre
calorent (èsser tot -) loc. être en sueur tout ce qu’on peut veire: tirar pel e borra 2. ex-
calorent, enta adj. 1. échauffé, ée 2. chaleureux ploiter quelqu’un
calorifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) calorifère cambajon (tirar de qualqu’un coma d’un -) expr.
calorifugue, uga adj. (s. XIX. . . ) calorifug exploiter quelqu’un
calorifuge cambajon d’Yòrk n. m. jambon blanc
calorinada n. f. chaleur passagère cambal n. m. jambe de pantalon
calòs (a -) loc. à bout de course cambaliga n. f. jarretière
calòs (aquò fa mon -) loc. cela fait mon affaire cambaligar v. mettre des jarretières
calòs (èsser a -) loc. être acculé cambanud, uda adj. jambes nues
calòs (èsser al -) loc. être aux abois, à bout cambarèlas (a -) loc. → d’escambarletas à cali-
calòs (far son -) loc. faire son magot fourchon
calòs (pl. calòsses) n. m. 1. trognon, chicot de cambareleta (far la -) loc. faire la culbute
plante 2. fif. Sot cambaròt n. m. crevette (f.)
calòta n. f. (gr. calyptra) 1. calotte 2. coiffe anci- cambas (copar las -) loc. rendre faible, fatigué
enne de femme par un effort
calòta (virar -) loc. perdre la raison cambas ajudatz-me (a -) loc. les jambes à son
calpre n. m. charme (arbre) cou
calque n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. calco) calque cambas d’infèrn (aver de -) loc. avoir des
caluc, uga adj. imbécile jambes infatigables
calvari n. m. (s. XII. . . ) calvaire cambas en l’aire (virar las -) loc. tomber les
calvet (chauvet) adj. e n. m. (s. XIV., lat. calvus quatre fers en l’air
(calv + et)) chauve cambas sul còl (metre las -) loc. prendre les
calvicia n. f. (s. XIV. . . ) calvitie jambes à son cou
calvinisme n. m. (s. XVI. . . ) calvinisme cambe (chambe) n. m. chanvre

114
cambejar camin (revirar -)

cambejar v. faire des démarches veire: gamber- cambra de comerç n. f. (s. XIX.) cambra de
lejar, gambejar comèrci chambre de commerce
cambeta (far la -) loc. faire un croche-pied cambra logadissa (una -) loc. une chambre des-
cambi n. m. 1. échange - cit.: Tu n’auràs nat ni tiné à être louée
repaus ni relambi / per aver hèit de la boha lo cambi cambra rejunta loc. chambre rangée
(Pèir de Garròs, Eglòga V, 1567) 2. change (écon.) cambrada (chambrada) n. f. chambrée
cambi (en -) loc. (s. XVII.) en échange cambrejar v. partager une chambre à plusieurs
cambi (far bon -) loc. gagner au change cambreta n. f. chambrette veire: cambriòl, cram-
cambi (sense demandar lo -) loc. sans deman- peta
der son reste cambreta n. f. cercle (réunion)
cambiadís, issa (pl. m. cambiadisses) adj. cambrièra (chambriera) n. f. chambrière
changeant, ante cambriòl n. m. chambrette veire: cambreta
cambiaire, aira n. changeur (personne) cambriolaire, aira (chambriolaire, aire) n. (s.
cambiament n. m. (de cambiar) changement - cit.: XIX., de cambriòl o cabriolar) cambrioleur, euse
Tirèri camin en soscant a las capacitats intuitivas e cambriolar (chambriolar) v. (s. XIX., de cambriòl o
cognitivas de las vacas. Aquesta semblava pas accep- de cabriolar) cambrioler
tar lo cambiament (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas cambriolatge n. m. (s. XIX.) cambriolage
d’en Robèrt-Loís Stevenson, 2019) cambrós, osa n. valet de chambre; femme de
cambiament social n. m. changement social chambre
(écon.) cambrosa n. f. femme de chambre
cambiar v. changer - cit.: Jos l’influéncia d’aquela camèl, èla n. (s. XII.) chameau, elle
lei generala, los ancians proparoxitòns (mots accen- camèla n. f. 1. tas de sel (salines 2. apparence
tuats sus l’antepenultima sillaba) de l’anciana lenga d’un chameau au repos)
[...] an desplaçat l’accent per se cambiar en paroxitòns cameleon n. m. (s. XIV.) caméléon
(Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) camelièr, èra n. chamelier, ère
cambiar camisa expr. changer de chemise camèra vidèo n. f. caméra vidéo
cambiar de cocarda loc. retourner sa veste camfora n. f. (s. XIII., de l’arabi) camphre
cambiar de color loc. changer de couleur (pâlir, camforar v. (s. XIII. . . ) camphrer
rougir. . . ) veire: colormudar camforat, ada adj. (s. XIII. . . ) camphré, ée
cambiar los uèlhs per la coa loc. ("lo cambi de la camin (a cap de -) loc. 1. à la fin de sa course
taupa " (conte)) faire un marché de dupe - cit.: Un 2. au bout du chemin 3. au bout du rouleau 4. à
dia en se passejant tot plentiu au ras d’un broishagar, bout de forces
[lo sapo / grapaud] que trobè lo bohon [la taupa] e, camin (a mitan -) loc. 1. à la mi-chemin 2. au
tot hèit a dit, que hen un marcat, o si voletz meilèu milieu du chemin
un cambi : lo sapo que dé la coda au bohon e lo bo- camin (a mitan -) loc. a mi-chemin
hon que’u dé los uelhs. E desempuish alavetz lo sapo camin (a plan -) loc. sur un chemin plat
qu’ei codòt [escoat] e lo bohon avugle (J. B. Laborde camin (anar dreit -) loc. suivre le droit chemin
(1878-1963) camin (aquò non val lo levar del -) expr. cela
cambiar son buòu per un ase expr. faire un ne vaut rien (on ne le ramasserait pas par terre)
marché de dupe camin (chamin) n. m. 1. chemin - cit.: Escrivans
cambiar un chaval bòrni contra un chaval òrb aujòls, de qui [l’esperit] comol de raras invencions ten
expr. faire un marché de dupe tant de plaça per totis les camins de la sciéncia, que
cambiar un sòl per un denièr expr. faire un [dificilament] òm pòt passar per un [subjècte] comun
marché de dupe sense vos tustar, plàcia vos agradar que, de la fòrça
cambièra n. f. jambière de qualqu’una de vòstras autoritats, ieu piège nòstra
cambis fixes n. m. plur. changes fixes (écon.) flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII); Lo coro-
cambis flotants n. m. plur. changes flottants nèl Narés e Madama fasián camin cap a Tolosa (Paul
(écon.) Gairaud, La sexològa, 1982) 2. trajet 3. parcours
cambista n. m. (s. XX.) cambiste camin (far -) loc. faire du chemin
cambra (cramba; chambra) n. f. chambre - cit.: camin (far cadun son -) loc. aller chacun de son
Dins sa cambra, Lison aviá ara un miralh, un miralh côté
que son cadre d’aur verd lusissiá, bavard e important camin (fasètz lo vòstre -) loc. passez votre
davant los mòbles dels aujòls (Joana Bartès, Lison, chemin
1934); Estarem pas dins aquesta cambra ! me venguèt camin (passant -) loc. en passant mon chemin
una passada puòi (Max Allier, L’Emperau, 1977) camin (passar -) loc. passer son chemin
cambra (téner una filha en -) loc. entretenir une camin (per -) loc. en chemin
maîtresse camin (per -) loc. en chemin
cambra d’aire n. f. chambre à air camin (revirar -) loc. rebrousser chemin

115
camin (téner tot lo -) campament

camin (téner tot lo -) loc. 1. avoir les chevilles caminar ! (quin -) loc. quelle fière allure ! (com-
qui enflent 2. tenir le haut du pavé pliment ironique)
camin (tirar -) loc. poursuivre son chemin caminar a cap dreit loc. marcher la tête haute
camin (tot de long del -) loc. tout le long du caminar a cap levat loc. marcher la tête haute
chemin caminar a l’arma lassa loc. marcher lentement
camin (un tròç de -) loc. un bout de chemin caminar a pas de buòu loc. aller lentement
camin (virar -) loc. rebrousser chemin caminar a pas de gat loc. marcher prudemment
camin a qualqu’un (far veire de -) loc. donner caminar coma un desertor loc. marcher vite
du fil à retordre à caminar de revirons loc. marcher en gardant
camin aboquiu loc. 1. chemin incliné de côté derrière soi
2. en devers caminar del suc (lo far -) loc. demander
camin barrat loc. route barrée l’impossible à quelqu’un
camin cabral n. m. sentier de chèvres caminar dins los quaranta loc. aller vers ses
camin cabrenc n. m. sentier de chèvres quarante ans
camin carreg n. m. chemin carrossable caminar d’a passet loc. aller à petits pas
camin d’acorcha n. m. chemin de traverse caminar grèu loc. marcher en traînant les pieds
camin d’enlòc (aquò es lo -) loc. cela ne mène caminar sul trenta e un loc. prospérer
à rien caminar tèsta levada / dreita loc. marcher la
camin de fèrre n. m. chemin de fer - cit.: Joan tête haute
aviá fach sos estudis segondaris a Besièrs, ont son caminar traca-traca loc. aller à petits pas
paire, engenhaire de l’Escòla centrala, bailejava lo ser- caminar trantran loc. marcher sans se presser
vici tecnic del camin de fèrre (Rodgièr Barta, Pròsas caminar un tras l’autre loc. marcher en file in-
de tota mena, 1979) ; Per una plaça al camin de fèrre, dienne
es a la pòrta d’aquel mossur que vos cal anar tustar. caminàs (pl. caminasses) n. m. grand chemin
Portatz-li una lèbre (Paul Gairaud, Per las colomnas camineta n. f. lisière pour apprendre aux en-
de Tarn, 1980) fants à marcher)
camin de las vacas n. m. le plancher des vaches caminòl n. m. petit chemin
camin de pè n. m. chemin piétonnier camins (èsser als quatre -) loc. avoir l’embarras
camin de sant Jacme n. m. 1. la voie lactée 2. le du choix
chemin de saint Jacques camion n. m. (s. XIV. . . , del francés) camion
camin de tira n. m. chemin de halage camionaire, aira n. (s. XVI. . . ) camionneur - cit.:
Masson, lo camionaire, es virat d’esquina a Borís
camin d’enlòc n. m. chemin sans issue
(Robèrt Lafont, Tua culpa, 1974)
camin d’enlòc (es lo -) loc. cela ne mène à rien
camionatge n. m. (s. XIX. . . ) camionnage
camin fons loc. chemin creux
camioneta n. f. (s. XIX. . . ) camionnette
camin gravat loc. chemin empierré
camisa (chamisa) n. f. chemise
camin mal planièr loc. chemin cahotant
camisa (trempar -) loc. suer beaucoup
camin que passa pas loc. chemin sans issue
camisa pesolhosa (es una -) loc. c’est une af-
camin revèrs n. m. chemin de perdition faire louche
camin romieu n. m. route de pèlerinage camisard, arda n. (s. XVII. . . ) camisard
camin rompent n. m. chemin cahotant camiseta n. f. chemisette (chemise d’été)
camin salvador n. m. 1. voie de salut 2. planche camisòla (chamisòla) n. f. (de camisa / chamisa)
de salut camisole
camin saumièr n. m. chemin muletier camoç (pl. camoces) n. m. (lat. camox < mot
camin sense virada n. m. issue (chemin sans) prelatin) chamois
camina (marcha coma -) expr. il va cahin-caha camp n. m. camp (militaire, scout...)
camina (marcha coma -) loc. cela va cahin-caha camp (champ) n. m. champ (agriculture) - cit.:
camina après mas bragas ! loc. 1. suis-moi ! Los abandonèron dins un camp e los cans, las agraulas
2. fam. colle-moi au train e las agaças los roseguèron dinc als òsses (J. F. Bladèr,
camina tant que tròba de camin expr. il marche La gardaira de piòts, 1874).
sans s’arrêter camp dels olius n. m. champ des oliviers
caminada n. f. 1. traite (morceau de chemin) campal-lièit -campal-lièch; pl. campal-lièches)
2. presbytère n. m. (s. XII., de campal + lièit / lièch) lit de camp
caminador n. m. caminaire trotteur (disposi- campament n. m. campement
tif sur roulettes pour apprendre aux enfants à campana n. f. cloche - cit.: Dins totes los cloquièrs
marcher) veire: cadièra de brèç trelhonavan las campanas. Per qual classejan ? Per
caminaire, aira n. marcheur, euse Jaurés mòrt ? O ja pels òmes e pels joves que devon
caminar v. 1. marcher 2. cheminer quitar la femna e los dròlles, o lo paire e la maire, en

116
campana canal (la sang farà -)

lor daissant trabalh e pensaments, e que fòrça non camping n. m. (s. XX., mot anglés) camping
tornaràn ? Pels regimes que van cabussar, pels em- campion, ona n. (s. XII.) champion, onne
pèris que se van desboselar ? Pel campèstre e per campionat n. m. (s. XIX. . . ) championnat
las vilòtas occitanas que se voidaràn ? Per un país can (qui ama Josèp, ama son -) expr. qui aime
que ne demorarà desparaulat ? (Jòrdi Blanc, Jaurés e Joseph, aime son chien
Occitania, 1985) can a vèspras (coma un -) loc. comme un chien
campana (far la -) loc. faire la culbute dans un jeu de quilles
campana (virar -) loc. devenir fou can amb de salsissa (non estaca lo -) expr. il est
campana a martèl (sonar -) loc. sonner le tocsin plutôt avare
veire: tòca-senh can aprèp sas bragas (a un bon -) expr. 1. il a
campanada n. f. coup de cloche un bon limier à ses trousses 2. il est recherché
campanal n. m. clocher veire: cloquièr can bordilha n. m. chien bâtard
campanas a brand (virar las -) loc. sonner les can corrent n. m. chien courant
cloches à la volée can d’aplant n. m. chien d’arrêt
campanejar v. carillonner can de caça n. m. chien de chasse
campanèla n. f. 1. campanule 2. liseron can de vira n. m. chien de berger
campanèlas (soi dins las -) expr. je ne com- can e gat (viure coma -) loc. vivre en mauvais
prends rien à ce que vous dites termes
campaneta n. f. clochette can e lop (entre -) loc. (s. XVI.) entre chien et
campanha n. f. campagne (les champs) - cit.: loup
Montat [sus] un ginet d’Espanha, / travèrsi la rasa can espanhòl n. m. chien épagneul
campanha, / e renègui, tot en fumant, / damb le pisto- can espiava un evesque (un -) expr. j’ai bien le
let a la man : / pics e patacs ! / alarma ! Alarma ! Qui droit de vous regarder
ne vòl al novèl gendarma ? (Pèire Godelin, Ramelet can fòl loc. chien enragé
Mondin, s. XVII) can ni lop (èsser ni -) loc. n’être d’aucun parti
campanha n. f. campagne (militaire) can pastor n. m. chien de berger (patou !)
campanha electorala n. f. campagne électorale can que l’acorsa (a un bon -) expr. 1. il a un bon
campanhòl, òla n. campagnard, arde limier à ses trousses 2. il est recherché
campanièr, èra n. carillonneur (sonneur de can que roganha un òs (èsser un -) expr. 1. atten-
cloches) - cit.: Los qu’an pas ausit tindar Nadalet dre son heure pour prendre sa revanche 2. qui
dins lor enfança pòdon pas se far una idèa de tot lo ronge son frein
gaug que la vida lor a panat. Lo nòstre campanièr, can sanat que non pòt far ni daissar far (es
qu’alara èra pas vièlh, ni pigre, lo nos sonava, uèit coma lo -) expr. c’est un empêcheur de faire
jorns avant Nadal, cada ser aprèp l’Angèlus, durant can, canha (canh, canha; chen, chena) n. (lat. ca-
una ora (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) nis, caneus) chien, ienne veire: gos - cit.: Los
campanifòrme, òrma adj. (s. XIX. . . ) campani- abandonèron dins un camp e los cans, las agraulas e
forme las agaças los roseguèron dinc als òsses (J. F. Bladèr,
campanilisme n. m. (s. XX., de l’italian) campanil- La gardaira de piòts, 1874); " - A ! La patrona !"
isme (esprit de clocher) Abraçadas de las hemnas, las uas parlan espanhòl,
campar v. camper (armée) l’auta francés o gascon. . . e los cans de’us har hèsta
çampar adv. (s. XVII., de l’occ. tol. ancian "ça com tot an (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991)
me par"/ aquò me pareis) ça’m par; çompar sans can, se lo gafa n’a lo dreit (qui tira la coa del -)
doute, semble-t-il - cit.: Ont van tant de pastors expr. celui qui est dans son tort n’a rien à dire
amassa ? / Çampar, véser quicòm de bèl ? (Pèire cana n. f. (s. XIII.) canne (pour marcher)
Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) cana n. f. ancienne mesure occitane - cit.: Pru-
camparòl n. m. champignon - cit.: Le petit cam- mièrament, per plan piafar, / un mántol nòu me farai
paròl que culhís un pastor, / le tutet que l’òm fa sur un far / d’un drap de vint escuts la cana, / doblat de velós
cap de canton, / ombra, polvèra, son, fum, bodofletas o de pana, / e vestirai cada maitin / un abilhament de
d’aiga, / petit molin de prat, a la sason primaiga, / satin (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII)
qu’es adesara flor, e dins un pauc serà / un floquet de canal n. m. gorge (poulie)
borrilhs que le vent desfarà (Pèire Godelin, Segonda canal n. m. (s. XII., lat. canalis, var.: chanau) canal
floreta, s. XVII) (navigation)
camparolar v. cueillir des champignons canal n. f. (lat. canalis, var.: chanau) 1. tuile 2. con-
camparòls (venir en -) loc. pousser comme des duite d’eau 3. cheneau
champignons canal (doga d’un -) loc. berges d’un canal
campejaire, aira n. m. campeur, euse canal (far la -) loc. 1. nager entre deux eaux
campejar v. camper (camping) 2. fig. ménager la chèvre et le chou
campèstre, èstra adj. champêtre canal (la sang farà -) loc. le sang va couler

117
canal (lo sobrenc d’un -) cangrenar ! (me fas -)

canal (lo sobrenc d’un -) n. m. eaux de fuite cançons (tot aquò es de -) expr. ce ne sont que
d’un canal des chansons
canal (molents d’un -) n. m. débit d’un canal cançons e canças i a loc. il y a un temps pour le
canal d’arrosatge n. m. canal d’arrosage plaisir, un autre pour le travail
canal de l’aurelha n. m. conduit de l’oreille Candace n. pr. Candace f.
canal de l’urètra n. m. canal de l’urètre cande tal que glaç loc. pur comme. . .
canal de Lengadòc n. m. canal du Languedoc cande, canda adj. 1. net, nette (clair) - cit.: Joan
canal de navigacion n. m. canal de navigation de la taula, levèt lo cap. Pel primièr còp vegèt la ser-
canal lactifèr n. m. (s. XIX.) canal lactifère viciala. La plegava tota, la claror que montava de
(méd.) la flamba viva. Jogava sul front cande, la lusor del
canal Reial de Lengadòc n. m. canal royal du calelh (Joan Bodon, 1953) 2. clair 3. candide - cit.:
Languedoc (hist.) Cap d’editor non se voldriá mainar d’aquela confes-
canal tapat (infeccion del sen) n. m. (s. XIX...) sion: lo patiràs d’una anma canda (Paul Gayraud, La
canal bouché (méd. infection du sein) sexològa, 1982)
canalha n. f. canaille candela n. f. 1. bougie (cire) 2. glaçon qui pend
canalizable, a adj. (s. XIX..., de canalizar) canalis- candela (a cada sant sa -) expr. chacun veut être
able honoré
canalizacion n. f. (s. XIX..., de canalizar) canalisa- candèla (chandela) n. f. chandelle
tion candelabre n. m. (s. XIV.) candélabre
canalizar v. (s. XVI. . . , de canal + izar) canaliser candelaire, aira (chandelaire, aira) n. fabricant
canalizator, tritz adj. e n. (s. XIX..., de canalizar) de chandelles
canalisateur, trice candeleta (far -) loc. (s. XVII.) jouer à l’arbre
canapè n. m. (s. XIX..., lat. med. canapeum (pel fourchu
francés)) canapé candeletas (far las -) loc. faire le chêne fourchu
canapè-lièit n. m. (s. XX., de canapè + lièit, var.: candelièr n. m. (s. XII.) chandelier
canapè-lièch) canapé-lit candelièr (metre sul -) loc. mettre en évidence
canavàs (pl. canavasses) n. m. canevas Candelièra (per -) loc. pour la Chandeleur
canavèra n. f. (s. XIII.) canavièra 1. roseau candidatura n. f. candidature
2. canne à pêche candidatura (presentar una -) expr. poser une
canavèra salvatja n. f. roseau à balais candidature
cancèla (èsser en -) loc. 1. être en suspens 2. être candide, ida adj. (s. XV. . . ) candid candide
hésitant candidòsi bucala n. f. (s. XX.) candidose buccale
cancelar v. (s. XIII.) 1. canceller 2. radier (méd.) veire: mal blanc
cancelar un arrendament loc. résilier un bail candir v. 1. candir, cristalliser 2. fig. stupéfier
cancelariá n. f. (s. XIII. . . ) chancellerie candit (demorar -) loc. rester interdit
cancelièr n. m. (s. XIII. . . ) chancelier candor n. f. (s. XIV.) candeur
cancelièra n. f. (s. XX.) chancelière (accessoire canèl n. m. (s. XIV.) tuyau veire: tudèl - cit.: Pan,
de poussette) veire: calechon per se far solaç e se brembar totjorn de sa mestressa
cancèr n. m. (s. XIV.) càncer cancer (maladie, avalida, [copèt] de canèls, e [los ajustèt amb] de cera
signe du zodiaque) a mòda d’una flaüta de crestaire (Pèire Godelin, s.
cancerigèn, èna adj. (s. XIX. . . ) cancérigène XVII)
cancerologia n. f. (s. XX.) cancérologie canèla n. f. (s. XIII.) cannelle
cancerològue, òga n. (s. XX.) cancerològ cancéro- canèla (botar -) loc. mettre en perce
logue canèla (canèra; chanèla) n. f. (s. XIV. . . ) robinet
cancerós, osa (pl. canceroses, osas) adj. (s. XIX. . . ) en bois
cancereux, euse caneladura n. f. (s. XVI. . . ) cannelure
cançon (chançon) n. f. (lat. cantio) chanson - cit.: canelar v. (s. XIV. . . ) canneler
Talament qu’un paure poèta es costrent de far coma canelariá n. f. tuyauterie
los sansonhaires : quand sonan devant la pòrta d’un canelat n. m. cannelé (pâtisserie) veire: canèla
catolic, sonan de cançons, quand son devant la pòrta canelat (far badar lo -) loc. 1. tenir le bec dans
d’un de la religion, sonan de psalmes, e de la faiçon l’eau 2. tenir la dragée haute
contentan tot lo [mond] (Augèr Galhard, s. XVI); Un canelat, ada adj. (s. XIV. . . ) cannelé, ée
còp al vilatge, nos coitavem de copiar la cançon sus caneliu, iva adj. qui forme tuyau, tuyauté
un casèrn, nòstre casèrn de cançons (Pèire Gogaud, [caniveau]
L’uèlh de la font, 1977) cangrena n. f. gangrène
cançon calhòla n. f. chanson équivoque cangrenar v. gangréner
cançon de taula n. f. chanson à boire cangrenar ! (me fas -) loc. tu me rends malade
cançon peluda n. f. chanson grivoise !

118
cangrenós, osa (pl. cangrenoses, osas) cantar lo gal

cangrenós, osa (pl. cangrenoses, osas) adj. gan- canonja n. f. (s. XIII. . . ) chanoinesse
gréneux, euse canòt n. m. (s. XVI. . . , del cast. canoa ? caribe) canot
canha n. f. 1. chienne veire: can 2. flemme cans (far lo repais dels -) expr. être mal servi à
3. khâgne (par antiphrase) table
canha (aver la -) loc. avoir la flemme cansar v. fatiguer (exténué)
canha (trabalhar amb la -) loc. travailler sans cant (chant) n. m. chant
ardeur canta n. f. (lat. cantus) chant harmonieux - cit.:
canha a (far la -) loc. dédaigner quelque chose Escoti la canta abrondada; / m’embriagui de sa baudor;
Canha de Mar n. pr. Cagnes-sur-Mer / mon còr, coma una ala alandada, / vòla dins la claror
canhard n. m. 1. cagnard (grosse chaleur, (Antonin Perbòsc, Segond libre dels Ausèls, 1930)
canicule) veire: can, canha, canhardar 2. abri canta que cantarà loc. il eut beau chanter
au soleil canta, aquò non es tot messa (çò que -) expr. il
canhardar v. paresser veire: can, canha, canhard faut en prendre et en laisser
canta, lo clèrgue respond (coma lo reitor -) expr.
canhòt, òta n. chiot, jeune chienne veire: can tel maître, tel valet
canhòta n. f. 1. petite cuve à vendange veire: cantador n. m. chanteur lyrique
can 2. cagnotte (boîte, réserve d’argent) cantaire de bona dita (un -) loc. un chanteur
canhotada n. f. portée de chiens renommé
canhotar v. mettre bas (chienne. . . ) veire: can cantaire, aira (cantador, aira / airitz ; chantaire,
canibal, ala adj. e n. (s. XVI. . . , del cast. ? caribe) aira; chantador, ora) n. (s. XII., lat. cantorem)
cannibal cannibale chanteur
canibalic, ica adj. (s. XX.) cannibalique cantaires an coma los actors (los -) expr. les
canibalisme n. m. (s. XVIII. . . ) cannibalisme chanteurs ont le même problème / avantage
caniç (pl. canices) n. m. clayon de roseaux que les acteurs
caniça n. f. claie de roseaux veire: caliçon cantanha n. f. manie de chanter
caniçaire, aire n. personne qui réalise des cantar ! (vai-te’n -) loc. fiche-moi la paix !
claies / lambris de roseaux cantar (chantar) v. chanter - cit.: Cantar non pòt
caniçar n. f. faire des claies / lambris de l’òme trist e dolent (Pèir de Garròs, Eglòga IV, 1567);
roseaux Per faire davalar lo tripon, lo lombet e tota la seguida,
caniçat, ada adj. couvert, clos de roseaux avèm begut un còp de blanqueta e avèm cantat. Es
canicia n. f. (s. XIV.) canitie (blancheur des après sopar que se tauleja. La nuèit es longa (Pèire
cheveux) Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
canicula n. f. (s. XIV.) canicule cantar (chantar) n. m. l’action de chanter
canicular, ara adj. (s. XIV.) caniculaire cantar (ton -) loc. ton goût de chanter
canide n. m. (s. XIX. . . ) canid canidé cantar a l’octava loc. chanter à l’octave
canigon n. m. chenil cantar a plen de cap loc. chanter à tue-tête
canilha (chanilha) n. f. chenille cantar abans d’aver fait l’uòu (non cal / cal pas
canilhat, ada adj. rongé par les chenilles -) expr. il ne faut pas vendre la peau de l’ours
canin, ina adj. (s. XIII.) canin, ine (relatif aux avant de l’avoir tué
chiens) cantar aut loc. 1. demander un prix excessif
canin, ina adj. 1. vert (non mûr), piquant au 2. prendre de haut
goût 2. rude (froid) cantar catalan loc. → clesquejar son répétitif
canipaut n. personne revêche décelant un défaut technique, mécanique
canisson n. m. clayon de roseaux cantar clarin loc. sonner creux
cannabís n. m. sing. (s. XIX. . . ) cannabis cantar coma un asclaire loc. chanter d’une voix
canon n. m. (s. XIII.) 1. canon (droit ecclésias- rauque
tique) 2. référence cantar completas expr. ennuyer par ses bons
canon n. m. (s. XIV. . . , de l’ital. cannone) canon conseils
(arme) cantar en plaça loc. crier sur les toits
canon (metre -) loc. mettre en perce cantar l’asclat loc. chanter d’une voix rauque
canon a nèu n. m. canon à neige cantar la granissa loc. 1. faire d’amers re-
canonge (canorgue; chanorgue) n. m. (s. XII., lat. proches 2. chanter Manon
canonicus) chanoine cantar la lauseta (ai ausit a -) expr. j’ai entendu
canongiá n. f. (s. XII. . . ) chanoinie chanter l’alouette
canonic, ica adj. (s. XIII.) canonique cantar la mandragora (a ausit -) expr. il a la pré-
canonista n. (s. XIV.) canoniste tention de tout savoir
canonizacion n. f. (s. XIII.) canonisation cantar lo gal loc. 1. faire la voix de fausset
canonizar v. (s. XIII.) canoniser 2. chanter à l’octave

119
cantar l’auta cap a

cantar l’auta loc. chanter la partie du ténor cantussar v. chantonner


cantar victòria loc. chanter victoire canut, uda adj. (s. XI.) chenu, ue (qui a des
cantar, non pas de cridar (es dit de -) expr. il ne cheveux blancs)
faut pas trop pousser les choses caochotar v. (s. XIX. . . ) caoutchouter
cantarèl, èla adj. chantant, ante veire: cantaire caorcin, ina adj. e n. (s. XIII.) cadurcien, enne
cantarèla n. f. chanterelle (musique) (habitant de Cahors) veire: carcinòl
cantarèla (una votz -) expr. une voix chantante caòs (pl. caòsses) n. m. (s. XIV. . . , gr. khaos > lat.
cantarida n. f. (s. XIV. . . ) cantharide (insecte) chaos) chaos
cantassejar v. mal chanter caotchoc n. m. (s. XVIII. . . , de l’amerindian)
cantatritz (pl. cantatrises) n. f. cantatrice caoutchouc
cantavas (es coma se -) loc. tes paroles sont inu- cap n. m. cap (direction)
tiles cap n. m. cap (géogr.)
cantejar v. fredonner cap adj. e pron. indef. 1. pas du tout - cit.: A tu
cantèl n. m. (s. XIX.) tranche (de pain) me’n vau, paure pastor, / afin que del metís baston
cantèl (de -) loc. de chant / de biais / de travers / que m’a tota la carn macada, / tu me forniscas la
cantèl e lo cotèl (téner lo -) loc. être le maître pomada ; car per remèdis, non n’i a cap, / dels que
(celui qui coupe et donne le pain) defòra vila òm sap, / qu’ieu n’aja metut [sus] ma plaga
cantes completas (non me -) loc. garde tes con- (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) 2. aucun
seils cap n. m. 1. tête - cit.: Aquel a totjorn tengut le cap
canteson n. f. envie de chanter entre doás aurelhas que [non] a pas ausit parlar de Pa-
canteson (non me trobatz en -) loc. je ne suis tracòlis, le Gormancien d’amor, tan grand astrològue,
pas d’humeur à chanter que laissa les astres a lòc, e que sense consideracion
cantic n. m. (s. XIV.) cantique de las planetas, ten totjorn las siètas plan netas (Peire
cantina n. f. cantine Godelin, s. XVII); Aquò fa pas res m’a dit el, avètz lo
cantinièr, ièra n. cantinier, ière cap pro farcit de bonas causas per n’aver pas besonh
canton n. m. (s. XIV.) canton (toutes significa- d’estudiar (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII); Lo tirèron [lo
tions) pòrc], lo butèron, l’estirèron sul platèu, cap penjant.
canton n. m. (s. XIV.) coin (angle) E el de téner de bramar, mas lo Chòcho agèt lèu fait
canton (a cada -) loc. dans tous les coins de palpar la garganta e d’enfonzar la ganiva (Pèire
canton (al -) loc. au coin du feu Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) 2. bout 3. cap - src.:
canton (dins lo nòstre -) loc. dans notre coin chap
canton (entre virar lo -) loc. en tournant au coin cap ( se copar le -) n. se casser la tête
de la rue cap (al -) loc. au bout
canton (tot li fa -) loc. il s’arrange de tout cap (al bèl -) loc. tout à fait au bout
canton d’un bosquet loc. (s. XVII.) coin d’un cap (aver bon -) loc. 1. avoir bonne mémoire
bois 2. être intelligent
canton merdós n. m. (fam). endroit malpropre cap (fai ton -) loc. fais à ta tête
(coin de rue, coin de campagne. . . ) cap (far -) loc. 1. prendre la tête 2. être le pre-
cantonada n. f. cantonade (angle de construc- mier dans la course
tion, de rue, théâtre) cap (far de son -) loc. 1. faire de son propre chef
cantonada (a la -) loc. à la cantonade 2. faire à sa tête
cantonal, ala adj. (s. XIII.) cantonal, ale cap (far son -) loc. n’en faire qu’à sa tête
cantonament n. m. cantonnement cap (lotjar al -) loc. mettre en tête (idée)
cantonar v. cantonner cap (metre los braces sul -) loc. lever les bras
cantonat, ada adj. cantonné, e (archit.) au ciel
cantonet n. m. (s. XIV.) petit coin cap (m’a passat de -) loc. 1. cela m’est sorti de
cantonièr n. m. cantonnier la tête 2. j’ai oublié
cantons (als quatre -) loc. → caireforc au car- cap (n’ai quatre pams sul -) loc. j’en ai par-
refour dessus la tête
cantons (virar los -) loc. tourner les difficultés cap (o préner tot pel petit -) loc. tâtillonner
cantor n. m. (s. XIV.) chantre cap (saber de -) loc. savoir par cœur
cantorlejada n. f. 1. air fredonné 2. rengaine cap (una idèa me passa pel -) loc. une idée me
canturla n. f. tête, bon sens traverse l’esprit
canturla (a -) loc. 1. il est ivre 2. il a des cap (venir de -) loc. venir à l’esprit
éblouissements cap (virar de -) loc. mettre tête-bêche
canturla (far virar -) loc. faire tourner la tête à cap a prep. vers - cit.: Lo divendres, tan lèu burèus
quelqu’un barrats, Camila atalava son automobila; e de fum, cap
canturla (virar -) loc. perdre la raison a Severac (Paul Gayraud, La sexològa, 1982)

120
cap a (de -) cap d’ola

cap a (de -) loc. (s. XVII.) 1. dans la direction de cap de coneissença (non aver / aver pas -) expr.
2. vers n’avoir pas de bon sens
cap a (tirar -) loc. aller vers cap de còsta n. m. le haut de la côte
cap a cap (de -) loc. de partout cap de coton n. (s. XVII.) tête légère
cap a despart (far -) loc. marcher à part des cap de dissabte sense solelh, nimai de veusa
autres sense cosselh expr. pas de veuve sans conseil
cap a fons (de -) loc. 1. d’un bout à l’autre 2. de cap de familia (un / una) n. chef de famille
fond en comble cap de fèl (non a / a pas -) loc. il est sans malice
cap a l’autre (d’un -) loc. d’un bout à l’autre cap de fila (un / una) n. chef de file
cap a la planta (del -) loc. de la tête aux pieds cap de fòrças (a -) loc. à bout de forces
cap a partit (metre -) loc. prendre une ferme cap de gara n. chef de gare
résolution cap de gip n. une tête sans cervelle
cap a pès (de -) loc. de pieds en cao; de la tête cap de govèrn (un / una) n. chef de gouverne-
aux pieds ment
cap a qualqu’un (far virar lo -) loc. faire tourner cap de jovent (un / una) n. chef de la jeunesse
la tête cap de l’an n. m. anniversaire
cap afar de (non aver / aver pas -) loc. n’avoir cap de l’an (al -) loc. à la fin de l’année
que faire de cap de l’an de (lo -) loc. → anniversari
cap al long (de -) loc. sur toute la longueur l’anniversaire de
cap als pès (del -) loc. de la tête aux pieds cap de l’autre (un al -) loc. bout à bout
cap amont loc. vers en haut cap de la montanha n. sommet de la montagne
cap aval loc. vers en bas cap de lauseta n. (s. XVII.) tête de linotte
cap cosinièr / cap cosinièra n. m. chef cuisinier cap de lauseta (èsser -) loc. être écervelé
cap d’Agde (lo -) n. m. le cap d’Agde cap de ma vida ! exclam. jamais de la vie !
cap d’an n. m. jour de l’an cap de manièra (de -) loc. en aucune manière •
cap d’anma viva (non i aver -) loc. n’y avoir pas absolument pas
âme qui vive cap de mitan (aquí -) loc. de deux choses l’une
cap d’aucèl loc. tête de linote cap de mòrt n. m. tête de mort
cap d’autre loc. (s. XVII.) nul autre cap de nas n. m. bout du nez
cap d’entrepresa (un / una) n. chef d’entreprise cap de projècte (un / una) n. chef de projet
cap d’esquipa (un / una) n. chef d’équipe cap de renguièra (un / una) n. chef de file
cap d’òbra n. m. chef-d’œuvre cap de seccion (un / una) n. chef de rayon
cap d’orquèstra (un / una) n. chef d’orchestre cap de servici (un / una) n. chef de service
cap d’ostal n. chef de famille cap de talhièr (un / una) n. chef d’atelier
cap d’ostal (un / una) n. chef de famille (mai- cap de taula (un / una) n. (s. XVII.) bout de table
son) cap de teneson enlòc (non a / a pas -) loc. il ne
cap dabans (èsser -) loc. être en avant tient pas en place
cap davant (tot -) loc. en tête cap de Turc (préner qualqu’un per -) loc. pren-
cap de (a -) loc. au bout de dre quelqu’un comme tête de Turc
cap de (al -) loc. 1. au bout de 2. à la tête de cap de vendas (un / una) n. chef de ventes
cap de banc loc. (s. XVII.) bout de banc cap de venguda. . . planta, animal (non a / a pas
cap de biais (de -) loc. 1. en aucune manière -) loc. il se développe mal
2. à aucun titre cap de vici (non aver / aver pas -) loc. il est sans
cap de bocin loc. 1. un point c’est tout 2. en malice
aucune façon cap de vòlha (non a / a pas -) loc. il est sans
cap de bois n. m. une tête dure énergie
Cap de Bona-Esperança n. pr. le Cap de Bonne- cap del compte (al -) loc. au bout du compte
Esperance m. cap del det (sul -) loc. sur le bout des doigts
cap de brica loc. 1. point du tout 2. en aucune cap del govèrn (un / una) n. chef du gouverne-
façon ment
cap de camin (a -) loc. 1. à la fin de sa course cap del nas n. m. le bout du nez
2. au bout du rouleau 3. à bout de forces cap del personal (un / una) n. chef du person-
cap de camin (èsser a -) loc. être au bout du nel
rouleau cap dels dets (al -) loc. au bout des doigts
cap de canton loc. (s. XVII.) coin de rue cap dins la pòcha loc. têtre baissée (honte)
cap de clinica (un / una) n. chef de clinique cap d’enclutge n. m. une tête dure
cap de còla (un /una) n. chef d’équipe (agricul- cap d’oire n. m. une tête de mule
ture) cap d’ola n. m. une tête de mule

121
cap d’umanitat (non aver / aver pas -) capèla absidala

cap d’umanitat (non aver / aver pas -) loc. capa de l’avesque (la -) loc. une chose rare, pré-
n’avoir aucun sentiment humain cieuse (ironie)
cap d’un pauc (al -) loc. au bout d’un certain capa del cèl n. f. voûte du ciel
temps capable de loc. à même de
cap e cap loc. adv. tête à tête capable, abla adj. (s. XVI. . . ) capable - cit.: Noiri-
cap e causa loc. l’entière raison, la véritable gat de Tolosa, me plai de mantenir son lengatge bèl,
cause - cit.: Mès lo cap e causa prumèra / de mon e capable de desrambulhar tota sòrta de concepcion ;
mau es tu la mia bèra (Pèir de Garròs, 1567) e per aquò digne de se carrar dambe un plumacho de
cap e causa (èsser -) loc. (s. XVII.) être entière- prètz e d’estima (Pèire Godelin, s. XVII)
ment responsable capacitat n. f. (s. XIV., lat. capacitas) capacité -
cap e causa d’aquò loc. responsable, auteur de cit.: Tirèri camin en soscant a las capacitats intuitivas
cela e cognitivas de las vacas. Aquesta semblava pas ac-
cap e cuol loc. tête-bêche ceptar lo cambiament (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas
cap e tot loc. adv. entièrement d’en Robèrt-Loís Stevenson, 2019)
cap e tufa loc. tête à tête Capadòcia n. pr. Cappadoce (anc. Pays d’Asie
cap en cima (de -) loc. 1. d’un bout à l’autre Mineure) f. - cit.: Jo vençú Capadòcia [Cappado-
2. de la tête aux pieds cia], e Scítia, e Paflagònia (Pèir de Garròs, Lissandre,
cap en cima (de -) loc. d’un bout à l’autre 1567).
Cap Ferret (lo) n. pr. Cap Ferret m. capairon n. m. (s. XII., lat. cappa + ario) 1. chap-
cap jos l’ala (se metre lo -) loc. se mettre dans eron (capuchon) 2. chaperon de mur
una attitude d’humilité capaironar v. (de capairon) chaperonner
cap jos l’ala (botar lo -) loc. 1. s’endormir capbàs (i donar -) loc. y aller tête baissée
2. prendre une attitude humble, de contrition capbàs, assa adj. tête basse
capbilhar v. tomber la tête la première
cap leugièr (èsser -) loc. être écervelé
capbordon (far -) loc. culbuter
cap levat loc. tête haute
capçana n. f. licou
cap li ròda (lo -) loc. la tête lui tourne
capçana sul cap (la -) loc. la bride sur le cou
cap li vira (lo -) loc. la tête lui tourne
capçana sul còl (aver la -) loc. avoir la bride sur
cap mai loc. aucun autre
le cou
cap me dòl (lo -) loc. j’ai mal à la tête
capdèl n. m. (s. XII.) 1. lettrine 2. cadeau
cap negre (cep) n. m. cèpe "tête de nègre" veire:
capdèth n. m. (s. XV., de l’occ. gascon) 1. fils no-
cep
ble puîné veire: cabdèt, capdèl 2. officier occitan
cap ni centena (aquò non a -) loc. cela n’a ni aux XVI-XVIIe s 3. cadet (militaire)
queue ni tête capduèlh n. m. (s. XII.) donjon
cap ni centena (sense -) loc. 1. sans queue ni capejar v. opiner du chef
tête 2. sans rime ni raison capèl (capèth; chapeu) n. m. chapeau
cap ni pro (ni -) loc. en aucune façon capèl (far lo -) loc. être en forme de chapeau
cap o autre (préner -) loc. se terminer d’une capèl (levar lo -) loc. saluer chapeau bas
façon ou d’une autre capèl (levar son -) loc. mettre chapeau bas
cap penjant loc. tête penchée capèl (préner un òme per -) expr. se faire chap-
cap perdut (a -) loc. sur un coup de tête eronner par un homme
cap prim (pel -) loc. par le plus petit bout capèl (se tirar lo -) loc. ôter son chapeau
cap primièr (tombar -) loc. tomber la tête la capèl (trace de -) n. m. vieux chapeau usé
première capèl de caire (metre son -) loc. se mettre en
cap redactor / cap redactritz n. rédacteur en colère
chef capèl de curat (en -) loc. complètement écrasé
cap sense cervèl (èsser -) loc. être écervelé (plié comme une barrette ecclésiastique)
cap tresvirat (èsser -) loc. être écervelé capèl de curat (sa veitura es en -) expr. il a plié
Cap Verd (lo -) n. pr. le Cap Vert (Cabo Verde) sa voiture
m. capèl de pata n. m. chapeau mou
cap virat per (aver lo -) loc. avoir des disposi- capèl del lum n. m. abat-jour
tion pour capèl naut n. m. chapeau haut de forme
cap-leugièr, èra adj. 1. léger, ère (personne) capèl sus las onze oras (portar lo -) expr. porter
2. étourdi, ie 3. tête de linotte le chapeau sur l’oreille
cap-levar v. basculer, faire levier capèla n. f. (s. XIII.) 1. chapelle 2. ouverture du
cap-lòc n. m. chef-lieu corsage
capa (chapa) n. f. 1. cape 2. chape 3. manteau capèla absidala n. f. (s. XIX. . . ) absidiòla absidi-
(cheminée) ole

122
capèla de mòrt capon

capèla de mòrt n. f. chapelle ardente capitalisme n. m. capitalisme (écon.)


capèla de mòrts n. f. chapelle ardente capitals pròpris n. m. plur. capitaux propres
capelada (chapelada) n. f. coup de chapeau (écon.)
(salut respectueux) capitani, capitanessa n. (s. XIV.) capitaine - cit.:
capelada (far la -) loc. saluer chapeau bas Ací bufa l’autan, aquí rebufa Sèrs, ací la mar rona,
capelada (se’n sortir amb una -) loc. s’en tirer aquí le cèl trona, e tan ferotjament que le plus grand
à bon compte, sur une pirouette de nòstres capitanis, Armand de Lòrt, non pensava
capelan n. m. (s. XI., var.: caperan) 1. chapelain pas de mens que de far per tot jamai a catitòrba damb
veire: reitor 2. curé les peisses (Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII); . . .
capelaniá n. f. (s. XIII.) chapellenie òm a acostumat d’enviar (. . . ) dos obrièrs, non pas
capelar (caperar; chapelar) v. 1. mettre un cha- coma d’espions per reconéisser la plaça e l’abandonar
peau 2. recouvrir 3. capeler (t. de marine) - cit.: puèi a la discrecion de sos enemics, mas coma de cap-
Capelar una vèrga amb un estròp (Le Petit Robert) itanis expèrts, per jutjar del [socors] qu’es necessari
4. chapeauter - cit.: L’administrator capelava tres (B. Amilhan,1673).
direccions capitaniá n. f. (s. XIV.) capitainerie
capèlas (seguir las -) expr. faire la tournée des capitar v. reüssir 1. réussir (succès), parvenir
cafés 2. se rencontrer
capelat, ada adj. recouvert, e - cit.: E quand pensi, capitar (aquò es -) loc. c’est avoir de la chance
de còps, que ma polida aimada / de sos potons d’amor capitar (se) loc. 1. se rencontrer 2. se trouver
brèça un autre amorós / una enveja me pren d’anar capitar una barata loc. faire un marché de dupe
de rescondons / dins l’aiga negra e freja e d’ombra capitar una bèla barata loc. faire un marché de
capelada / negadís escantir mon fuec e garir mas do- dupe
lors (Paul Froment, Un jorn d’abrial, 1898) capitat (a ben / plan -) loc. il a réussi
capelejar v. (de capèl) saluer du chapeau capitat (a mal -) loc. 1. il a échoué 2. ça s’est mal
capelet n. m. chapelet trouvé
capelet n. m. (de capèl) chapelet capitat, se n’es calgut de l’as de pica (a -) loc. il
capelet (cargar lo -) se perdre de réputation a réussi de justesse
capeleta n. f. niche (de statue. . . ) capitèl (chapitèl / capitèth) n. m. (s. XII., lat.
capeletaire, aira n. (de capelet) marchand, e de capitellum) chapiteau (archit.)
chapelets capitèla n. f. cabane des champs en pierres
capelièr n. m. (s. XIV.) chapelier sèches
capelièr, ièra n. chapelier, ière capítol n. m. (lat. capitulum) 1. chapitre d’un
capelina n. f. (s. XIV.) capeline livre 2. chapitre d’une abbaye 3. capitoul de
capelina val lo capèl (la -) expr. une femme Toulouse
vaut autant qu’un homme capítol (sala del) n. f. salle du chapître / capit-
capèls de rèsta (i aurà de -) loc. il y aura beau- ulaire (monastère)
coup de morts capítol (sénher / senhor del -) n. m. (de capítol)
capfoguièr n. m. chenêt veire: landièr capitoul ; échevin de Toulouse veire: capitolièr
capillar, ara adj. (s. XIV., lat. capillaris) capillaire - cit.: ... degudas per pinher e escriure en lo libre
capillaritat n. f. (s. XIX. . . , de capillar) capillarité bermelh los senhors de Capitol de l’an present seguon
capillicultor, tritz (pl. capillicultors, trises) n. (s. qu’es acostumat de far cascun an (Comptes capitu-
XX., lat. capillus + cultor) capilliculteur, trice laris, 1418-1421)
capinhar v. taquiner capitolièr n. m. (s. XIII.) capitoul (ancien magis-
capinhièr, èra adj. taquin, ine trat municipal de Toulouse)
capiscòl n. m. 1. capiscol (chef d’école, de capitular, ara adj. (s. XIV. . . ) capitulaire
cœur) 2. titre du Félibrige caplèu (far -) loc. 1. basculer veire: caplevar
capita (se lo -) loc. s’il parvient à le trouver 2. faire levier
capita que (se -) loc. il se trouve que capmalh n. m. (s. XII.) camail
capitada n. f. reüssida réussite (succès) capmèstre n. m. 1. chef - cit.: Los nostres libèls
capital n. m. capital (écon.) s’escampilhavan que prometian la venguda d’un cap-
capital de (far -) loc. se fier à quelque chose mèstre coma totes lo desiràvem. E proclamàvem que
capital economic n. m. capital économique las nacions èran en armas per nos deliurar (Joan
(écon.) Bodon, La Quimèra, 1974) 2. grand maître
capital fixe n. m. capital fixe (écon.) capnud, uda adj. tête nue
capital social n. m. capital social capodastre n. m. (s., de l’italian) capodastre
capital tecnic n. m. capital technique (écon.) capolar v. hacher menu
capital uman n. m. capital humain capon n. m. 1. chapon veire: coard 2. croûte de
capital, ala adj. (s. XIII.) capital, ale pain frottée d’ail 3. lâche (fig.)

123
capon finit (es un -) carbonatge

capon finit (es un -) c’est un véritable lâche cara (chara) n. f. visage, figure, mine (per-
caponador adj. en âge d’être chaponné (poulet) sonne) - cit.: La cara d’aquela femna èra sevèra, au-
caponariá n. f. lâcheté veire: coardiá turosa benlèu (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)ó
cappelat, ada n. chauve (fam.) cara (de -) loc. de face
caprici n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. capriccio) caprice cara (èsser tota -) loc. ne pas craindre le froid
caprici (a son -) loc. à sa fantaisie cara (far bèla -) loc. faire bonne mine
capriciós, osa (pl. capricioses, osas) adj. (s. cara (far bona -) loc. faire bonne figure
XVI. . . ) capricieux, euse cara (far la -) loc. faire la tête (bouder)
capricòrn n. m. (s. XIII.) capricorne (zodiaque) cara (far mala -) loc. faire triste mine
caprifuèlh n. m. (s. XIV., lat. caprifolium) cara (un vent que copa la -) loc. un vent
chèvrefeuille (f) cinglant
caprin, ina adj. (s. XII.) caprin, ine cara a cara loc. face à face
caps (de -) loc. la tête la première cara a prestar d’argent loc. air bonasse
caps (tombar de -) loc. tomber la tête la pre- cara amara loc. mine rébarbative
mière cara avalada (una -) loc. des traits tirés
caps, i a un mitan (entre dos -) loc. il faut savoir cara bleta (una -) loc. une face de carême
trouver le juste milieu cara coma un ecce-homo (aver la -) expr. un
capsa (chapsa) n. f. (s. XI...) châsse visage pitoyable
capsec (es -) loc. il a la tête vide cara davant, cara darrièr loc. personne à dou-
capsula n. f. (s. XIV (caissa pichona).) capsule ble visage
cara davant-detràs (es -) loc. 1. c’est un Janus
captar v. (s. XII.) capter
2. une personne à deux visages
captenença n. f. (de capténer) 1. conduite (com-
cara de fusta (trobar -) loc. trouver porte close
portement) 2. maintien
cara de qualqu’un (rire sus la -) loc. faire un
capténer v. (de cap + téner) 1. tenir tête 2. se con-
sourire faux / hypocrite à quelqu’un
tenir
cara de reliquiari loc. face de carême
captiu, iva adj. (s. XII.) captif, ive
cara del sen (non a la / a pas la -) loc. cela n’a
captivar v. (s. XIV (sens concrèt).) captiver
pas une ombre de bon sens
captivitat n. f. (s. XIV.) captivité
cara descobèrta (a -) loc. à visage découvert
captura n. f. (s. XIV.) capture cara encrumida (a la -) loc. il a le visage sombre
capucha n. f. 1. capuce 2. sorte de couvre-chef cara noveleta loc. frais visage
capuchin n. m. capucin cara o crotz (far a -) loc. jouer à pile ou face
capuchin (aquò non se tròba dins la marga cara pardosa n. f. visage rempli de taches de
d’un -) expr. cela ne se trouve pas sous le pied rousseur
d’un cheval carabassa n. f. 1. calebasse 2. roulette (jeu
capuchina de tot (aquò’s la -) loc. c’est le d’argent)
comble de tout carabina n. f. carabine
capuchon n. m. capuchon carabinar v. faire le méchant
capulat, ada adj. (lat. capulatus) 1. huppé caractèr n. m. (s. XVI. . . ) caractère
(oiseau...) 2. huppé (de la haute société) 3. calé caracteristic, ica adj. (s. XVI. . . ) caractéristique
(savant, érudit, compétent) caracteristica n. f. (s. XVI. . . ) caractéristique
capusar (chapusar) v. (lat. capputiare) 1. tailler caracterizar v. (s. XVIII. . . ) caractériser
du bois (menuiserie) 2. dégauchir caracterizat, ada adj. (s. XVIII. . . ) caractérisé, ée
caput coma l’ase roge loc. têtu comme. . . caramèl n. m. (s. XVII. . . , del cast. caramelo)
caput coma un ase loc. têtu comme. . . caramel
caput, uda adj. entêté veire: testut caramelizar v. (s. XIX. . . ) caraméliser
capvirar (chapvirar) v. (de cap + virar) chavirar caravana n. f. (del persan) caravane
1. chavirer veire: tresvirar 2. retourner caravanas (far sas -) loc. mener une vie dissipée
capvirar l’escauta loc. (s. XVII.) changer de pro- caravanièr n. m. caravanier
pos / de conversation caravirar v. 1. changer de visage - cit.: Caravi-
çaquelà conj. (de l’occ. ancian "ça que la") ça que là rar les elements es un escais de mos miracles (Peire
toutefois, néanmoins Godelin, s. XVII). 2. métamorphoser (changer)
car conj. (lat. quare) 1. car 2. parce que 3. bouleverser
car me còsta (bon mercat que -) expr. le bon caravirat (èsser tot -) loc. être bouleversé
marché coûte cher carbon (charbon) n. m. charbon
car, a (char, a) adj. 1. cher, chère (prix) 2. cher, carbonada (charbonada) n. f. 1. viande grillée
chère (aimé) 2. viande de porc à griller
cara (bona -) loc. 1. bon visage 2. bonne mine carbonatge n. m. charbonnage

124
carbonejar carn (aver de -)

carbonejar v. cuire sous la cendre carestiá n. f. (s. XIII.) cherté


carbonièr (charbonier) n. m. 1. mineur (de carestiá (aquò’s -) loc. c’est rare
charbon) 2. charbonnier (marchand) carestiós (èsser -) loc. être vendu cher
carbonizar v. (s. XIX. . . ) carboniser carèx n. m. carex
carbons (èsser suls -) loc. être sur les charbons carga n. f. charge
ardents carga de (aver -) loc. être chargé de
carbur n. m. (s. XVIII. . . ) carbure carga sul davant loc. elle est enceinte (triv.)
carburacion n. f. (s. XIX. . . ) carburation cargada (l’an -) loc. elle est enceinte (triv.).
carburant n. m. (s. XIX. . . ) carburant cargament n. m. chargement
carburar v. (s. XIX. . . ) carburer cargament de consciéncia loc. cas de con-
carburator n. m. (s. XIX. . . ) carburador carbura- science
teur - cit.: Era plan lo corrent que montava per a cargar (charjar) v. (lat. carricare) → aclapar
mesura que la conca del camin n’arribava a son clòt. 1. charger (fardeau...) veire: encargar - cit.: Abans
Pensèt : "Se me nèga lo carburator soi plantat aquí de partir li calguèt cargar lo camion 2. charger (at-
(Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) taquer) - cit.: Los soldats carguèron tanlèu l’enemic
carcan n. m. carcan - cit.: La filha d’un bon artisan en vista 3. endosser (vêtement) - cit.: E ! quna de
/ pòrta de pèrla de tot bèla, / de gants a la mòda novèla vosautras [se] pòt flatar de n’aver pas sulhat aquela
/ e de fin [aur] un gròs carcan (Pèire Godelin, Ramelet, rauba blanca que Dieu [li] carguèt en naissent ? Vos
s. XVII) vòli pas far vòstre procès, mès se caduna d’aquelas
carcanhar v. 1. chercher noise 2. tourmenter se mordissiá fèrme los pòts, veiriam fòrças bodoflas
3. inquiéter (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) 4. contracter / at-
carcanhar (se) v. pron. 1. s’accrocher (dispute) traper (maladie...) veire: agantar - cit.: Sortiguèt
2. se quereller malgrat la fred e carguèt un reumàs 5. accabler
carcassa n. f. carcasse (d’insultes...) - cit.: Fai plaser a Bertram, te respond
carceral, ala adj. (s. XI.) carcéral, ale en cargant
carchòfa n. f. artichaut cargar la camisa (se -) loc. mettre sa chemise
carcinòl, òla adj. quercinois, oise veire: caorcin cargar la vèsta (se -) loc. mettre sa veste
cardar (chardar) v. carder (la lana) cargar las bragas (se -) loc. mettre son pantalon
cardelina (préner chòt per -) loc. prendre cargar que l’aplenar (val mai lo -) expr. c’est un
martre pour renard gros mangeur
cardenal n. m. (s. XII.) cardinal cardinal (ecclési- cargason n. f. cargaison
astique) cargat coma un ase loc. chargé comme une
cardiac, aca adj. (s. XIV.) cardiaque bourrique
cardinal, ala adj. (s. XIII. . . ) cardinal, ale (princi- cargat coma una abelha loc. chargé comme un
pal. . . ) mulet (personne)
cardinalat n. m. (s. XVI. . . ) cardinalat cargo n. m. (de l’anglés) cargo
cardinalici, ícia adj. (s. XIX. . . , de l’ital. cardinalizio) cariatide n. f. (s. XVI. . . , de l’ital. cariatidi) cari-
cardinalice atide
cardinejatz ! (qué me -) loc. que me chantez- caricatura n. f. (s. XVIII. . . , mot italian) caricature
vous là ! caricatural, ala adj. (s. XIX. . . ) caricatural, ale
cardinejatz ? (qué me -) expr. que me chantez- caricaturar v. (s. XIX. . . ) caricaturer
vous là ? caricaturista n. (s. XIX. . . ) caricaturiste
cardiografia n. f. (s. XIX. . . ) cardiographie carir v. chérir
cardiologia n. f. (s. XVIII. . . ) cardiologie carit, ida adj. chéri, ie
cardiològue, òga n. (s. XX.) cardiològ cardio- caritadós, osa (pl. caritadoses, osas) adj. chari-
logue table
cardiovascular, ara adj. (s. XX.) cardiovasculaire caritat (charitat) n. f. (s. XII., lat. caritas) charité
careça n. m. caresse caritatiu, iva adj. (s. XIII.) charitable, caritatif
careçar v. caresser carivend (èsser -) loc. vendre cher
carementrant / carmentrant n. m. (de quaresma en- carme n. m. (s. XIII. . . ) carme
trant) 1. carême prenant - cit.: Pèire l’òrb e Guilhèm carme descauç (pl. carmes descauces) n. m. (s.
la guida, / dròlles e de fòrt [genta] vida, / partiguèn un XVII. . . ) carme déchaussé
jorn de l’autre an, / del bon país de Carmentrant, / per carmèl n. m. (s. XIII. . . ) carmel
a plaser véser las minas / de las tostonetas mondinas, carmelita adj. e n. (s. XVII. . . ) carmélite
/ e saber se lor perfeccion / junta damb la reputacion carn (aver de -) loc. être en chair
(Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. carnaval carn (charn) n. f. 1. chair - cit.: A tu me’n vau,
carementrar v. (de quaresma) entrer en carême paure pastor, / afin que del metís baston / que m’a tota
caréncia n. f. (s. XIV.) carence, manque la carn macada, / tu me forniscas la pomada / car per

125
carn (charn) carreton (charreton)

remèdis, non n’i a cap, / dels que defòra vila òm sap, caròta n. f. (del francés) 1. carotte (plante veire:
/ qu’ieu n’aja metut [sus] ma plaga (Pèire Godelin, pastenaga 2. légume 3. échantillon obtenu par
Ramelet mondin, s. XVII); Eran polidas(. . . ), tala- forage du sol)
ment polidas qu’aurián fait virar lo cap al quite sent carpa n. f. (got. carpa) carpe
Antòni dins lo desèrt, e aimablas. . . Que vos dirai. De carpada n. f. rixe, querelle
carn atal ne fariá pecar mai d’un lo divendres, coma carpan / carpal n. m. coup de poing
disiá l’autre jorn un de mos amics. . . N’i ajusti pas carpans (ne son als -) loc. ils en sont venus aux
mai ! (Paul Froment, Menuts afars de la vita, 1894) mains
2. viande carpar v. 1. battre 2. rosser 3. donner des coups
carn de galina (aver -) loc. avoir la chair de de poing
poule carpats polidament (se son -) loc. ils se sont
carn de galina (far venir la -) loc. avoir la chair bien battus veire: carpar
de poule carpenta (charpenta) n. f. (lat. carpentum) charp-
carn de pastís de qualqu’un (far de -) loc. faire ente
de quelqu’un ce que l’on veut carpentariá (charpentará) n. f. (s. XIV.) charpen-
carn de pola (far venir la -) loc. avoir la chair terie veire: fustariá
de poule carpentièr, ièra (charpentier, era) n. (lat. carpen-
carn e d’òsses (de -) loc. en chair et en os tarius) charpentier veire: fustièr
carn e l’ongla (èsser coma la -) loc. être intime- carpin n. m. 1. souci 2. inquiétude
ment liés carrairon n. m. sentier
carn ni peis (èsser ni -) loc. 1. être ni chair ni carrairon de lait n. m. voie lactée
poisson 2. être ambigu carral n. f. 1. chemin charretier 2. ornière
carrar (se) v. 1. se présenter fièrement - cit.:
carn ni peis (ni -) loc. ni chair ni poisson
Noirigat de Tolosa, me plai de mantenir son lengatge
(équivoque)
bèl, e capable de desrambulhar tota sòrta de concep-
carn umana n. f. chair humaine
cion e per aquò digne de se carrar dambe un plumacho
carnacion n. f. (s. XVIII. . . , de l’ital. carnagio ne) de prètz e d’estima (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s.
carnation XVII) 2. se plaire à - cit.: Se carrava, la filha, d’ausir
carnal, ala adj. (s. XII.) charnel Guirald (Paul Gayraud, La sexològa, 1982)
carnassièr, ièra adj. e n. carnassier, ière carre n. m. → carri 1. char 2. diable
carnassièra n. f. carnassière, gibecière veire: carre (es lo -) loc. c’est le diable
carnièr carre (far lo -) loc. faire du tapage
carnat, ada adj. (s. XIX. . . ) 1. carné, ée 2. de chair carreg (pl. carreges) n. m. 1. charroi 2. convoi
carnatge n. m. (s. XVI. . . ) carnage 3. transport
carnaval n. m. (s. XIII., de l’ital. carnevale) car- carrejar v. 1. charrier - cit.: "Garòna mai que mai
naval carreja, / e degun potz n’es sanitós, / e l’aiga de las
carnavalenc, enca adj. (de carnaval) relatif au car- fonts plus netas / sent a susor de las rainetas (Pèire
naval Godelin, s. XVII) 2. transporter
carneta ! (ma -) loc. la chair de ma cher ! carrejar al crabimè loc. (s. XVII.) porter sur les
carnièr n. m. gibecière, sac à giblier épaules
carnificacion n. f. (s. XVIII. . . ) carnification carrejas ? (cossí te -) loc. comment va ta santé ?
(méd.) carrèla (far la -) loc. être paresseux
carnificar (se) v. pron. (s. XVIII. . . ) se carnifier carreta (charreta) n. f. (lat. carrus) charrette
(méd.) carreta de buòus n. f. char à bœufs
carreta mena lo buòu (la -) loc. 1. je suis votre
carnivòr, òra adj. (s. XVI. . . ) carnivore
chef, donc je vous suis 2. c’est le monde à
carnositat n. f. (s. XIV.) carnosité
l’envers
carnsalada n. f. (de carn + salada) 1. petit lard
carretada (charretada) n. f. (de carreta / charreta)
2. charcuterie (mets)
charretée
carnsaladariá n. f. (de carnsalada) charcuterie carretal / charretau n. m. (de carreta / charreta)
(boutique) voie charretière
carnsaladièr, ièra n. (de carnsalada) charcutier, carretal, ala (charretau, ala) adj. (de carreta / char-
ière reta) reclatif aux charettes (chemin...)
carnut, uda adj. (s. XIV.) charnu, ue carretar (charretar) v. (de carreta) voiturer
caròbia n. f. (de l’arabi) caroube carretièr, ièra (charretier, iera) n. (de carreta /
caróbias (te donarai de -) loc. tu n’auras rien charreta) charretier, ière
du tout carreton (charreton) n. m. (de carreta / charreta)
carobièr n. m. caroubier chariot

126
carri casa

carri n. m. char cartèr n. m. (s. XIX. . . , nom anglés de persona)


carri de las armas n. m. constellation du char- carter
iot cartesian, ana adj. (s. XVII. . . ) cartésien, enne
carrièra (carrèra; charrièra) n. f. (de carri) 1. rue cartilage n. m. (s. XIV., lat. cartilago) cartilatge;
- cit.: Al contrari de çò que se pòt creire, èra subre- cartilague cartilage
tot a l’intrada de l’ivèrn que las carrièras, per ieu, cartilaginós, osa adj. (s. XIV.) cartilagineux, euse
s’animavan (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, cartocha n. f. (s. XVI. . . , de l’ital. cartuccia) car-
1940); Leis eròis arriban las au terme de la carrièra touche
abans de li celebrar la glòria, caudrà lei mandar au cartochièra n. f. cartouchière
refectòri e au dormitòri (Robèrt Lafònt, 1984) 2. car- cartografe, afa n. (s. XIX. . . ) cartograf car-
rière tographe
carrièra (non se tròba a la -) loc. cela ne se cartografia n. f. (s. XIX. . . ) cartographie
trouve pas sous le pied d’un cheval cartografic, ica adj. (s. XIX. . . ) cartographique
carrièra (per -) loc. dans la rue carton n. m. (s. XIX. . . ) carton
carrièra (préner -) loc. 1. prendre telle rue cartonariá n. f. cartonnerie
2. s’acheminer cartonatge n. m. cartonnage
carrièra (préner -) loc. embrasser une profes- cartonièr, ièra n. cartonnier, ière
sion cartós, osa (pl. cartoses, osas) adj. e n. (s. XIII. . . )
carrièra bòrnia n. f. impasse, rue en cul de sac chartrós chartreux, euse (religieux)
veire: carrièra òrba cartosa (pl. cartosas) n. f. (s. XIV. . . ) chartrosa
carrièra cauda n. f. rue mal famée chartreuse (abbaye de chartreux)
carrièra engarlandada n. f. rue pavoisée veire: cartulari n. m. (s. XIII : « cartolari ») cartulaire
pavesar cartusian, ana adj. (s. XIX. . . ) cartusien (de
carrièra òrba n. f. impasse, rue en cul de sac l’ordre des chartreux)
veire: carrièra bòrnia carvenda n. f. (s. XII.) haut prix
carrièra que passa pas n. f. rue sans issue carvendeire, eira n. qui vend très cher
carrieròt n. m. ruelle carvendre v. (s. XII.) vendre trop cher
carrincar v. grincer (véhicule) cas (en tal -) loc. en tel / pareil cas
carriòla n. f. brouette cas (en tot -) loc. en tout cas
carriòla mal untada (una -) loc. une fille "mal cas (far grand -) loc. faire grand cas
baisée" cas (non es aquí lo cas -) loc. 1. ce n’est pas le
carròça n. f. carrosse sujet 2. au fait !
carròça (menar -) loc. rouler carrosse cas (pl cases) n. m. cas, situation
carròça a l’espital (anar en -) expr. se ruiner en cas (pl. casses) n. m. chas (d’une aiguille)
folles dépenses cas (s’en tot -) loc. si par cas
carrolha n. f. épi de maïs cas (se per -) loc. 1. au cas où 2. si par hasard
carrolhons n. m. plur. charbon blanc (épi de cas (tot aquò non es grand -) expr. tout cela
maïs sans ses grains) n’est pas grand chose
carta n. f. (s. XII.) charte cas a rima (far venir lo -) loc. faire naître
carta n. f. carte (jeu, carte postale) l’occasion
carta blanca (donar -) loc. donner carte blanche cas contrari (en -) loc. dans le cas contraire
carta ciselada n. f. carte biseautée cas d’azard n. m. cas fortuit
carta de crèdit n. f. carte de crédit cas de (èsser al -) loc. être capable de
carta dels dreits fondamentals de l’Union eu- cas de (èsser dins lo -) expr. être capable de
ropèa n. f. charte des droits fondamentaux de cas de (far -) loc. faire cas de (estimer)
l’Union européenne (dr.) cas de (non far -) loc. ne pas s’intéresser à
carta sus jòc loc. carte jouée cas de cas (en -) loc. dans le cas où
cartabèl n. m. cartable cas de consciéncia n. m. cas de conscience
cartaginés, esa (pl. cartagineses, esas) adj. (s. cas de fòrça n. m. cas de force majeure
XVI.) cartatginés carthaginois, oise cas d’azard (per -) loc. par hasard
cartaire, aira n. fabricant / marchand de cartes cas es (se -) loc. le cas échéant
à jouer cas es que (se -) loc. s’il arrive que
cartam n. m. les cartes à jouer cas forçat n. m. par force
cartas (far las -) loc. tirer les cartes cas parièr (en -) loc. en pareil cas
cartas de jogar n. f. cartes à jouer cas que (dins lo -) loc. dans le cas où
cartejar v. mélanger les cartes à jouer cas que (s’es -) loc. le cas échéant
cartèl n. m. 1. affiche 2. cartel cas que venga (en -) loc. au cas qu’il vienne
cartèl de la fèsta n. m. programme de la fête casa n. f. → ostal maison

127
casa (a -) castèls catars (los)

casa (a -) loc. → ostal à la maison cassanha n. f. (de casse, var.: chassanha) bois de
casa (de -) loc. → ostal de la maison chênes
casabèc n. m. corsage veire: bombet cassar v. (s. XII.) casser, annuler (grade, jus-
casal n. m. → òrt jardin potager attenant à la tice. . . ) veire: caçar
maison veire: casa casse (casso; cassanh; chassanh) n. m. (lat. cas-
casar v. (s. XII.) caser, pourvoir sanus < cèlte) chêne veire: garric
casca (èsser de -) loc. être de perte càssia n. f. casse (fruit)
cascada n. f. (s. XVII. . . , de l’ital. cascata) cascade cassida n. f. chassie
cascada (l’ai sabut per -) loc. je l’ai su par rico- cassidós, osa (pl. cassidoses, osas) adj. (s. XIV.)
chet chassieux
cascadaire, aira n. (s. XX.) cascadeur, euse cast, casta ; pl. castes; castas (chast, chasta) adj.
cascadar v. (s. XVIII. . . ) cascader (s. XIV., lat. castitas, atis) chaste
cascalh n. m. gazouillement (ruisseau) castament adv. (s. XIII.) chastement
cascalhar v. gazouiller (ruisseau) castanh (chastanh) n. m. (lat. castaneus) châtaig-
cascalhejar v. gazouiller (ruisseau) nier veire: castanhièr
cascavèl n. m. (s. XII.) grelot castanh, a (chastanh, a) adj. (de castanha) châtain
cascavèl al gat (degun non vòl estacar lo -) expr. (couleur)
personne n’est volontaire pour exécuter la déci- castanha (chastanha) n. f. (lat. castanea) 1. châ-
sion périlleuse prise en commun taigne 2. marron (coup de poing)
casco n. m. casque - cit.: [Sénher], respondèc un castanha (tirar la -) loc. tirer les marrons du feu
per tots (en virant la trumada damb una pefonariá), castanha va petar (la -) loc. il va y avoir du
ai páur que vos aurián melhor netejat la farda, se grabuge (triv.)
forradura de flascon nos avèssa mai escalfat le casco castanha va tubar (la -) loc. il va y avoir du
(Pèire Godelin, Contra, s. XVII); Aras qu’òm vos a grabuge (triv.)
vist ses coirassa e ses casco / e lo còrs tot en harda castanhareda (chastanhareda) n. f. (de castanha /
alindat coma un Basco, / que la cort vos admire aquò chastanha) châtaigneraie
non sufís pont (Francés de Corteta, Sancho Pança, s. castanhas per vendre loc. châtaignes à vendre
XVII) castanhièr (chastanhier) n. m. (de castanha) châ-
caseïficacion n. f. (s. XX...) caséification taignier
caseïficar v. (s. XX...) caséifier castèl n. m. (lat. castellum, var.: + castèu, castèth,
caseïna n. f. (s. XIX...) caséine chasteu, chastel) château - cit.: Son prètzfach èra
caseïnariá n. f. (s. XX...) caséinerie coma un castèl de sable arborat peniblament per la
caseïnièr, èra n. (s. XX...) casénier, ère man d’un enfant e que n’i a pro d’un còp de det per
caseïtat n. f. (s. XIV.) caséité lo faire cabussar (Joana Bartès, Lison, 1934); Los que
caseós, osa (pl. caseoses, osas) adj. (s XVI...) menavan vida nòbla [...] per castèls o sembla-castèls,
caséeux, euse ni non la parlavan, ni non la comprenián [...] aquela
càser v. → caire 1. tomber 2. choir lenga dels vailets (Paul Gairaud, 1980)
casèrn n. m. (s. XIV., lat. quaternus) quasèrn cahier castèl brandilha n. m. château branlant
veire: casernet - src.: L.. Alibèrt, Annales de l’IEO, castèl de Montsegur n. m. château de
1957-1958, p. 15. Montségur
casèrna n. f. (s. XVI., de l’occ. « quasèrna ») caserne castèl de popa n. m. château d’arrière (mar.)
casèrnament n. m. (s. XIX. . . ) casernement veire: castèl de proa
casernet n. m. (de casèrn) quasernet carnet veire: castèl de proa n. m. château d’avant (mar.)
casèrn - src.: L.. Alibèrt, Annales de l’IEO, 1957- veire: castèl de popa
1958, p. 16. castelan, ana n. châtelain
cashèr adj. (de l’ebrèu) cacher (mode alimen- castelaniá n. f. (s. XIV.) châtellenie
taire) castelaniá n. f. châtellenie
casièr n. m. casier castelar n. m. (s. XIV.) château-fort et bourg
casino n. m. (s. XVIII. . . , mot italian) casinò casino castelejaire, aira n. (s. XVII.) écornifleur (pique-
(établissement de jeux) assiette)
çasins adv. → aicí dedins ici dedans castelejar v. (s. XVII.) 1. vivre en parasite / pique
Càspia (mar -) n. pr. f. mar caspiana mer caspi- assiette 2. écornifler, se faire entretenir
enne f. - cit.: La mar Ircània [Hircania], Càspia e castelhan, ana adj. castillan, ane
l’ocean pregon, / e l’Eufrates sentic mon navigatge castelnòu n. m. castelnau (histoire médiévale)
prompt (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567) en Occitanie centrale
casqueta n. f. (s. XIX. . . ) casquette Castèlnòu d’Arri n. pr. Castelnaudary (ville)
cassacion n. f. (s. XV. . . ) cassation (justice, m.
grade. . . ) veire: cort de cassacion castèls catars (los) n. m. plur. châteaux cathares

128
castèls de Léger (los) categorizable, abla

castèls de Léger (los) n. m. plur. châteaux de la de vista de la grafia, cal conciliar nòstras tradicions
Loire classicas, los resultats de l’estudi scientific de la lenga,
castèls dins la luna (far de -) loc. faire des la grafia mistralenca e la grafia catalana, sens tròp
châteaux en Espagne nos alunhar de las costumas a las qualas èm avesats
castèls en l’aire (far de -) loc. faire des châteaux despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935)
en Espagne catalanisme n. m. (s. XIX. . . ) catalanisme
castèls en l’aire n. m. plur. châteaux en Espagne catalanista adj. e n. (s. XIX. . . ) catalaniste
castèls gascons (los) n. m. plur. châteaux gas- catalisar v. catalyser
cons catalisator n. m.
Castèlsarrasin n. pr. Castelsarrasin (ville) m. catalisi n. f. catalyse
Casterar e Verdusan (lo -) n. pr. Castera- catalogacion n. f. (s. XX.) catalogage
Verduzan (ville) m. catalogar v. (s. XIX. . . ) cataloguer
castetat n. f. (s. XI.) chasteté - cit.: Mon sermon catalògue n. m. (s. XIV., lat. catalogus < gr. kat-
serà [divisit] en tres punts : dins lo prumièr vos de- alogos) catalòg catalogue - cit.: En fòra d’aquel
talharai, per sa conduita, la castetat de santa Ceselha, cas, qualques mots sabents pòdon servar e final :
e çò que dirai regardarà las filhas ; dins lo segond filosòfe, teosòfe, fotografe, catalògue, filològue, fono-
mostrarai quna es la castetat que devon aver las fem- grafe, regionalisme (Loís Alibèrt, Le lengadocian liter-
nas veusas ; e dins lo [tresen] vos aprendrai quna es ari, 1923) - src.: Mistral, 1878 : "catalogue"
la castetat que deu regnar entre las personas mari- catalògue (metre qualqu’un sul -) expr. médire
dadas, car aquela vertut non deu pas nos abandonar de quelqu’un
jamai dins qun estat que siagam (Joan Loís Fornèrs, s. Catalonha n. pr. f. (s. XII., de catalan X Gasconha
XVIII) (?)) Catalogne veire: Cerdanha
Castèthgelós n. pr. Casteljaloux (ville) m. cataplasma n. m. (s. XIV. . . ) cataplasme
castèthnau n. m. castelnau (histoire médié- catar n. m. (s. XIV.) catarrhe
vale) en Gascogne (château neuf) catar, ara adj. e n. (s. XIII.) cathare
Castèthnau Barbarens n. m. Castelnau- cataracta n. f. (s. XIV. . . ) cataracte
Barbarens (ville) m. catarineta n. f. coccinelle
castic n. m. (de castigar) castig; castig 1. châ- catarisme n. m. (s. XIX.) catharisme
timent - cit.: Eth m’apèra pairastre e’s planh que catarral, ala adj. (s. XIV. . . ) catarrhal, ale
l’arrepreni / d’un castic rigoros tanlèu qu’en man lo catarre n. m. (s. XV. . . ) catarrhe
preni (Pèir de Garròs, Poesias, 1567) 2. punition catarrós, osa adj. (s. XVI. . . ) catarrheux, euse
3. peine (condamnation) - src.: L. Alibèrt, 1966, catarsi n. f. (s. XX.) catharsis
"*castig"; J. Ubaud, 2011, "castic" catastròfa n. f. (s. XVI. . . ) catastrophe
castigador, doira adj. qui doit ête puni, châtié catastrofic, ica adj. (s. XIX. . . ) catastrophique
castigar (chastiar) v. (lat. castigare < castus) sévir, catastrofisme n. m. (s. XIX. . . ) catastrophisme
punir (châtier) catastrofista adj. e n. (s. XIX. . . ) catastrophiste
castracion n. f. (s. XIV.) castration (homme ou catch n. m. (s. XX., de l’anglés) catch
fig.) veire: crestament catchaire, aira n. (s. XX.) catcheur, euse
castrar (chastrar) v. (s. XVII. . . , lat. castrare) cas- catchar v. (s. XX.) catcher veire: cachar
trer (homme ou fig.) veire: crestar catecumèn, èna n. (s. XIV. . . ) catécumène
castrat adj. e n. m. (s. XVI.) 1. castré veire: creston, catecumenal, ala adj. (s.) catéchuménal, ale
crestat 2. castrat catecumenat n. m. (s. XVIII. . . ) catéchuménat
castrator, tritz (pl. castrators, trises) adj. e n. (s. catedral, ala adj. (s. XII.) cathédral, ale
XX.) castraire castrateur, trice (homme ou fig.) catedrala n. f. (s. XVII..., de "glèisa catedrala") cathé-
veire: crestaire drale - cit.: Que deu estar content lo Dastròs de véser
casual, ala adj. (s. XIV.) casuel, elle qu’a l’entorn d’eth que son venguts ací, en aquesta
casubla (chasubla) n. f. (lat. casubla) chasuble catedrala, au despiet de las virolèras de la politica, los
casuda n. f. chute d’Aush, los de Tolosa, los de Pau, los de mei lonh enlà,
casuda liura loc. chute libre tots los qui vòn que posquim víver pr’ací las gents
casuista n. m. (s. XVII. . . , mot castelhan) casuiste dens un arrai de patz e d’amistat (C. Lafarga, Dus
casuistica n. f. (s. XIX. . . ) casuistique devisets gascons, 1932)
casut, uda adj. tombé, ée categoria n. f. (s. XVI. . . ) catégorie
cataclisme n. m. (s. XVI. . . ) cataclysme categorial, ala adj. (s. XX.) catégoriel, elle
catacomba n. f. (s. XIV.) catacombe categorias socioprofessionalas n. f. plur. caté-
catacrèsi n. f. (s. XIV.) catachrèse gories socioprofessionnelles
catalan, ana adj. e n. (1105 (Carta de Carcassona), categoric, ica adj. (s. XV. . . ) catégorique
lat. Lacetani / pòble antic / > lacetan > caletan > cate- categoricament adv. (s. XVI. . . ) catégoriquement
lan > catalan) Catalogne - cit.: Estimam qu’al punt categorizable, abla adj. (s. XIX. . . ) catégorisable

129
categorizacion caudàs (pl. caudasses)

categorizacion n. f. (s. XIX. . . ) catégorisation caucar fòra l’airal loc. 1. sortir du sujet (battre
categorizar v. (s. XIX. . . ) catégoriser le blé hors de l’aire) 2. "marcher à côté de ses
catenat n. m. imbroglio pompes"
catequèsi n. f. (s. XVI. . . ) catéchèse caucar la nèu loc. damer la neige
catequisme n. m. (s. XIV. . . ) catéchisme - cit.: Le caucar per la palha loc. travailler à bas prix
[perfèit] crestian non diu pas solament creire que i a cauças n. f. plur. pantalon veire: pantalons
un Dieu en tres personas, que le filh s’es incarnat e cauças (èsser pro grand per portar -) expr. ne
que son còrs e son sang son dins le Sant Sacrament plus être un enfant
de l’autar, coma òm a acostumat d’ensenhar dins les cauças (n’aver la plenas -) loc. en avoir plein le
catequismes ordinaris (Bertomieu Amilhan, Tablèu, s. dos
XVII) caucasian, ana adj. e n. caucasien, enne
catequista adj. e n. (s. XVI. . . ) catéchiste cauçat just (èsser -) loc. fam. être fauché (sans
catequistic, ica adj. (s. XVIII. . . ) catéchistique argent)
catequizacion n. f. (s. XVIII. . . ) catéchisation caucatrepa n. f. (de caucar + trepar) chausse-trape
catequizar v. (s. XIV. . . ) catéchiser cauceta n. f. chaussette - cit.: . . . m’estiri sus mon
Catin e per l’ase (n’i a per -) expr. c’est surabon- lèit, mentre qu’a mon costat lo cònse de Tolosa [retira
dant ?] sas caucetas, e sosqui a l’Academia: l’an passat i
catitòrba n. colin-maillard (jeu) - cit.: Ací bufa legissiái mon rapòrt sul concors de lenga d’òc ; qui lo
l’autan, aquí rebufa Sèrs, ací la mar rona, aquí le cèl legís ongan ? (Josèp Salvat, Diurnal de la deportacion,
trona, e tan ferotjament que le plus grand de nòstres 1975)
capitanis, Armand de Lòrt, non pensava pas de mens caucic n. m. caucit, caucida chardons
que de far per tot jamai a catitòrba damb les peisses cauciga la demanda (sa responsa -) sa réponse
(Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII) est sans réplique (il foule la question aux
catla n. f. caille pieds)
catla (gras coma una -) loc. grassouillet, ette caucigada n. f. 1. action de marcher sur des
catlat, ada n. jeune caille plantes épineuses 2. fig. action de fouler aux
catolic, ica adj. (s. XIII. . . ) catholique - cit.: Ta- pieds 3. de marcher sur les pieds
lament qu’un paure poèta es costrent de far coma
caucigadura n. f. foulure
los sansonhaires : quand sonan devant la pòrta d’un
caucigaire, aira n. 1. qui marche sur des
catolic, sonan de cançons, quand son devant la pòrta
plantes épineuses 2. fig. qui foule aux pieds
d’un de la religion, sonan de psalmes, e de la faiçon
3. qui marche sur les pieds
contentan tot lo [mond] (Augèr Galhard, s. XVI) -
caucigar v. caucidar 1. marcher sur des plantes
src.: Honnorat, 1846 : "catolic"
épineuses 2. fig. fouler aux pieds 3. marcher
catolicisme n. m. (s. XVI. . . ) catholicisme
sur les pieds
catolicitat n. f. (s. XVI. . . ) catholicité
caucigar qualqu’un loc. marcher sur les pieds
caton, ona n. (de cat) → gaton chaton - cit.: ot d’un
de quelqu’un
còp se trachèt que parlava tot sol. Prèp d’el, son amic
roncava doçament coma un caton. Seguret se calèt, caucigat, ada adj. 1. foulé, e aux pieds
e tot en fialant de [sòmnis], al cap d’un moment, el 2. marché dessus
tanben s’adormiguèt (Enric Molin, En tutant lo grelh, cauciguièra n. f. caucidièra lieu couvert de
1965) chardons
catòrze adj. num. card. quatorze caucion n. f. (s. XIV.) caution
cauç; pl. cauces (chauç) n. f. (lat. calx, calcis) caucionament n. m. (s. XVII. . . ) cautionnement
chaux caucionar v. (s. XIV. . . ) cautionner
cauca (es l’aira que -) loc. c’est son dada / son caud (fa mai de -) expr. il fait plus chaud
sujet de prédilection / son cheval de bataille caud (lo téner -) / cauda (la téner -) loc. lui tenir
cauçada (chauçada) n. f. (lat. calceata) chaud
1. chaussée (route) 2. chaussée (levée de terre) caud, cauda (chaud, chauda) adj. (lat. calidus)
caucada (chauchada) n. f. (de caucar / chauchar) chaud, chaude
action de marcher sur un objet cauda n. f. 1. chauffe 2. accès de colère 3. coups
caucadoira n. f. dameuse (neige) (bagarre)
caucador n. m. fouloir (béton. . . ) cauda (préner qualqu’un sus la -) loc. prendre
cauçadura n. f. chaussure sur le fait
cauçapè n. (de cauçar + pè) chausse-pied cauda (sus la -) loc. 1. sur un coup de colère
caucar v. 1. battre le blé sur l’aire 2. fouler aux 2. très énervé
pieds caudament (chaudament) adv. (de caud) chaude-
cauçar (chauçar) v. (lat. calceare) chausser ment
caucar en fòra loc. sortir du sujet caudàs (pl. caudasses) n. m. (de caud) très chaud

130
caudas se donan (es ara que las -) cavala

caudas se donan (es ara que las -) loc. la boîte causal, ala adj. (s. XI.) causal, ale
à gifles est ouverte causalitat n. f. (s. XV. . . ) causalité
caudièra (chaudierta) n. f. (s. XII.) chaudière causar v. 1. causer (être cause de) 2. occasion-
caudillo n. m. (s. XIX. . . , mot castelhan : « ll » = ner
« lh ») caudillò caudillo causas que non se pòdon escondre: la tos, lo
caulet (a del -) loc. cela a goût de chou fum e l’amor (i a tres -) expr. il y a trois choses
caulet (chaul) n. m. (lat. caulis) chou que l’on ne peut cacher: la toux, la fumée et
caulet (tròba a -) loc. cela a goût de chou l’amour
caulet bròca n. m. brocoli veire: brosta causassa n. f. (de causa) 1. mauvaise chose
caulet brut n. m. chou vert 2. mauvaise cause
caulet capús n. m. chou pommé causeta n. f. (de causa) petite chose veire: causon
caulet flòri n. m. chou fleur causetas n. f. plur. petites affaires (person-
caulets (entre Sant Pèire e Sant Paulet, planta nelles)
los pòrres e los -) expr. entre la Saint-Pierre et causetas (contar sas -) expr. raconter ses petites
la Saint-Paul, plante les poireaux et les choux affaire
caumaire, aira (chaumaire, aira) n. chômeur, causida (bailar -) loc. donner le choix
euse causida (chausida) n. f. (s. XII..., de causir / chausir)
caumar (chaumar) v. chômer choix (m) veire: causir
caumatge (chaumatge) n. m. chômage causir n. m. choix veire: causida
caumatge de longa durada n. m. chômage de causir (aquò non es a mon -) loc. je n’ai pas le
longue durée (écon.) choix
caumatge parcial n. m. chômage partiel (écon.) causir (aver a -) loc. avoir le choix
caumosir v. chancir causir (chausir) v. (s. XII..., ger. kausjan) choisir -
caumosit, ida adj. chanci, e cit.: D’una costèla tendra, fina, / m’a desraubat lo no-
cauna (chauna) n. f. 1. grotte veire: balma galhon: / lo gròs catàs de la vesina / sap plan causir lo
2. creux, cavité bon talhon (August Benazet, Menudas tròbas, 1926)
caunièra n. f. (de cauna) fondrière - src.: Alibèrt, ; L’ivèrn, lo paire de Riqueta fasiá encara [qualques
1966 : caunièra ] jornadas per [un], per l’autre. Mas causissiá sos
caupre (chaupre) n. m. (lat. carpinus) charme emplegairesfasiá pas qun trabalh que seguèsse (Paul
(arbre) Gairaud, Per las colomnas de Tarn, 1980)
cauquilha n. f. coquille (mollusque) causir (daissar -) loc. laisser le choix
caüs, pl. caüses (chavan) n. (lat. cavannus) chat- causir al det loc. trier sur le volet
huant causir sul talhador loc. trier sur le volet
causa (chausa) n. f. (s. XI., lat. causa) chose - cit.: causir sus la banasta loc. trier sur le volet
Aquò fa pas res m’a dit el, avètz lo cap pro farcit de causit, ida adj. 1. de choix 2. d’élite (le dessus
bonas causas per n’aver pas besonh d’estudiar (Joan- du panier)
Loís Fornèrs, s. XVIII) causon (un -) loc. peu de chose
causa (chausa) n. f. (s. XII., lat. causa) cause (rai- causòta n. f. 1. petite chose 2. acte sexuel
son, motif) causòta (far la -) loc. faire l’amour
causa (chausa) n. f. (s. XII..., lat. causa.) cause (ju- causse n. m. causse
ridique, ideal) - cit.: Puish doncas que plasut vos caussenard, arda adj. caussenard, arde
a / ritmes en gascon compausar, / de mi vos n’èratz cauta-cauta loc. en tapinois
pas estat / en vaganaut sollicitat /a préner la causa cauta-cauta (anar -) loc. aller en tapinois
damnada / de nòsta lenga mespresada (Pèir de Garròs, cautèla n. f. (s. XIV.) cautèle
1567) cautèla d’aquel afar (la -) loc. le fâcheux de
causa (venir a la -) loc. venir au fait cette affaire
causa autra (e -) loc. etc. cautelós, osa (pl. cauteloses, osas) adj. (s. XIV.)
causa còrfalièra (una -) loc. une chose terrible cauteleux, euse
à entendre cautelosament adv. (s. XIV.) cauteleusement
causa d’aquò loc. pour cela cautèri n. m. (s. XIV.) cautère
causa de (a -) loc. à cause de cauterizacion n. f. (s. XIV.) cautérisation
causa de remarca (una -) loc. une chose remar- cauterizar v. (s. XIV.) cautériser
quable cava n. f. cave
causa maire n. f. cause première cavada (bona -) loc. cave bien garnie
causa majora n. f. cause majeure cavada (bona -) n. f. bonne cave
causa me fisi (d’una -) loc. je suis sûr d’une caval n. m. (lat. caballus) → chaval cheval veire:
chose cavala; èga; cabal
causa vertadièra (far la -) loc. donner pour vrai cavala n. jument veire: èga, chaval

131
cavala mulassièra celebrant, anta

cavala mulassièra n. f. jument produisant des cavilhièr n. m. porte-manteau


mulets cavilhièr (demorar al -) loc. coiffer sainte
cavala pradièra n. f. jument élevée en liberté Catherine (fam.)
cavala pradièra non pòt dire de qual es lo polin cavilhièr (restar al -) loc. 1. rester célibataire
expr. 1. il ne connaît pas le détail de ses affaires 2. coiffer sainte Catherine
2. c’est une femme légère ceba n. f. oignon - cit.: I a que la man de la mèstra
cavalaire n. m. 1. coureur de jupons 2. "cav- per adobar aquela salsa amb porrats, clavèls de giròfle,
aleur" cebas, api, frigola e laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a
cavalan n. m. cheval marin punt, tot aquò es mesclat amb la sang e remena que
cavalar v. 1. poursuivre (à cheval) 2. cavaler remenaràs, tasta que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh
cavalariá n. f. (s. XII) cavalerie de la font, 1977)
cavalat (s’i es plan -) loc. il a fait le suffisant, le ceboleta n. f. ciboulette
malin cèc, cèga adj. e n. (s. XII.) aveugle veire: òrb
cavaleirós, osa (pl. cavaleiroses, osas) adj. (s. cecitat n. f. (s. XIV.) cécité
XII.) chevaleresque ceda n. f. gerçure du sein
cavaleresc, esca adj. cavalieresc chevaleresque cedir v. (s. XIV. . . ) 1. céder (renoncer, consentir)
cavalet n. m. 1. cheval de bois 2. de danse 2. rompre (se briser)
cavalgada n. f. 1. chevauchée 2. carrousel cèdre n. m. cèdre
3. cavalcade cedular v. citer en justice
cavalgar v. (s. XII.) chevaucher cefalèa n. f. (s. XIV.) céphalée
cavalgons (de -) loc. a califourchon cefalic, ica adj. (s. XIV.) céphalique
cavalhon n. m. cavaillon (sillon) veire: descav- Cèl n. pr. Ciel (religion) m. - cit.: Enfin, jo som
alhonar, descavalhonadoira damnat per aver fait d’usuras, / per tant de fals [con-
cavalhons (a -) loc. à cheval tractes] e de falsas mesuras, / jo lairon, jo cobés, que
cavalièr, ièra n. (de caval) 1. cavalier, ière (danse) per un fals boissèl, / m’ai ganhat un Infèrn e m’ai
- cit.: Se levèt; balhèt sa drecha al professor, pausèt sa perdut le Cèl (Bertomieu Amilhat, Exercici de la fe,
man esquèrra sus l’espatla del cavalièr (Paul Gairaud, 1673)
La sexològa, 1982) 2. cavalièr, ière (équitation) cèl n. m. ciel - cit.: Mès aquò siá pro dit per ara, /
3. chevalier que le cèl son mantol prepara, / contrapuntat, tan plen
cavalin, ina adj. chevalin, ine que vuèit, / de las estelas de la nuèit (Pèire Godelin,
cavalum n. m. les chevaux Ramelet, s. XVII); Torna sovent a la memòria de la
cavar (chavar) v. 1. creuser 2. crever - cit.: cavar siá mamà, aquel valent que trobèt la mòrt en 43, jol
los uèlhs cèl d’Italia (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
cavar lo cap (se -) loc. se creuser la cervelle cèl (en -) loc. dans le ciel
cavar los uèlhs loc. crever les yeux cèl (lo pè del -) n. m. l’horizon
cavar l’uèlh (se -) loc. se mettre le doigt dans
cèl blos expr. ciel limpide
l’œil
cèl crivelat d’estelas (lo -) loc. le ciel constellé
cavar un ostal loc. → cambriolar cambrioler une
d’étoiles
maison veire: cambriòl
cèl de la boca (lo) n. m. palais de la bouche
cavèca n. f. 1. chouette (chevêche) 2. sot, ni-
veire: paladar
gaud
cèl enlusit d’estelas (lo -) loc. le ciel éclairé
cavèca (far la -) loc. faire le timide, le sot
d’étoiles
cavèrna n. f. (s. XIV.) caverne
Cèl me vòl de ben (se lo -) loc. si le Ciel m’est
cavernós, osa (pl. cavernoses, osas) adj. (s. XIV.)
favorable
caverneux
caviar n. m. (s. XV. . . , de l’ital. ? turc) caviar cèl obèrt loc. 1. ciel-ouvert 2. cour intérieure
(patio)
cavilha (chavilha) n. f. (lat. clavicula) 1. cheville
2. cheville (vèrses) - cit.: ... çò qu’ua traduccion cèl obèrt (a -) loc. à ciel ouvert
ritmada e permet benlhèu de milhor retrobar (estile cèl pasimentat d’estelas loc. ciel étoilé
formular, emistiquis o vèrses sancèrs recurrents, cavil- cèl se mascara (lo -) loc. le ciel s’obscurcit
has de tota traca, personatges tipizats per un adjectiu cèl sense nívols expr. ciel sans nuages
passapertot, laissas a represas ditas similaras, evo- cèl s’ennivola (lo -) loc. le temps se couvre
cacion de personnatges mes o mens istorics o mitics celar v. (s. XII.) celer, cacher
sus la sola sonoritat, de còps arabizanta de son nom, celebracion n. f. (s. XIV.) célébration
descripcions repetitivas e esteorotipadas de batalhas, celebrant, anta n. (s. XIV. . . ) celebrador,
etc.), Pèire Bèc,La Canta de Rotland, 2014 celebraire célébrant, ante
cavilhar (chavilhar) v. (de cavilha / chavilha) celebrar v. (s. XII.) célébrer - cit.: Leis eròis arriban
1. cheviller 2. chicaner (fig) las au terme de la carrièra ; abans de li celebrar la

132
celebrar cerar

glòria, caudrà lei mandar au refectòri e au dormitòri cent de cebas (pas per un -) loc. pour rien au
(Robèrt Lafònt, 1984) monde
celèbre, èbra adj. (s. XVII. . . ) célèbre cent en quaranta (de -) loc. 1. de loin en loin
celebritat n. f. (s. XIV.) célébrité 2. tres rarement
celeritat n. f. (s. XIV., lat. celeritas) célérité - cit.: cent parts una (de -) loc. un centième
A escríver qué, Dieu deu cèu, dab ua tau celeritat, ua centaur n. m. (s. XIV.) centaure
tau febrilitat, ua tau sagacitat ? Mès la novèla, Dieu centaurèa n. f. (s. XIV.) centaurée (bot.)
vivant, la novèla... (Pèire Bèc, Contes de l’unic, 1977) centen adj. (s. XII.) centième
celèst, èsta (pl. celèstes, èstas) adj. (s. XIV.) centena n. f. (s. XIV.) centaine
céleste - cit.: Ara pòt òm créser, / que’u Senhor centena n. f. fil (conducteur)
vengut es nos véser, / e que de sa maison celèsta, / centena (aquò non a cap ni -) loc. cela n’a ni
a son unctat l’aurelha prèsta (Pèir de Garròs, Psaume rime ni raison
20, 1565) centena (aver bona -) loc. avoir bon jugement
celèstre (al -) loc. à ciel ouvert centena (levar de -) loc. 1. déconcerter / désori-
celidònia n. f. (s. XIV.) chélidoine enter 2. mettre hors de soi
cèlla n. f. (s. XIV.) cellule de moine centena (non n’avèm la -) loc. nous ne sommes
cellula n. f. (s. XV. . . ) cellule pas au bout
cellular, ara adj. (s. XVIII. . . ) cellulaire centena (pèrdre la -) loc. perdre le fil du dis-
celluliti n. f. (s. XIX. . . ) cellulite cours
cellulòsa n. f. (s. XIX. . . ) cellulose centena (trobar la -) loc. résoudre la question
cellulosic, ica adj. (s. XIX. . . ) cellulosique centenat n. m. centaine (f.)
cèlta adj. e n. (s. XV. . . ) cèlt celte centenièr n. m. (s. XV.) centenier
celtic, ica adj. (s. XV. . . ) celtique centime n. m. (s. XVIII. . . ) centim centime
cementèri n. m. (s. XIII.) cimetière centimètre n. m. (s. XVIII. . . ) centimètre
cenacle n. m. (s. XIV.) cénacle centorèa n. f. centorée (bot.)
cenador n. m. salle à manger central, ala adj. (s. XIV.) central, ale
cendras (venir en -) loc. réduire en cendres centralizacion n. m. (s. XVIII. . . ) centralisation
cendras e lo fòc (aver las -) loc. être l’héritier centralizar v. (s. XVIII. . . ) centraliser
universel centralizator, tritz (pl. centralizators, trises)
cendre (pl. las cendras) n. m. sing. la cendre adj. (s. XIX. . . , de centralizar) centralizaire;
cendre centralizador centralisateur, trice
cendrós , osa (pl. cendroses, osas) adj. cen- centrar v. (s. XVII. . . ) centrer
dreux, euse - cit.: Traucant sols la rauba cendrosa centre n. m. (s. XIV.) centre
/ que s’estend, los albres, quilhats, / d’aquela posca centre (èsser dins son -) loc. être dans son mi-
farinosa / florits pertot, son abilhats (Paul Froment, lieu naturel veire: mitan
Nadal, 1897) centrifugacion n. f. (s. XIX. . . ) centrifugation
Cendroseta n. pr. f. Cendrillon centrifugar v. (s. XIX. . . ) centrifuger
cengla, l’autre lo peitral (un tira la -) loc. tirer centrifugator n. m. (s. XIX. . . ) centrifugador cen-
à hue et à dia trifugeur
cénher v. (s. XII.) ceindre centrifugatritz (pl. centrifugatrises) n. f. (s. XX.)
cenobita n. (s. XIII. . . ) cénobite centrifugadoira centrifugeuse
cenobitic, ica adj. (s. XVI. . . ) cénobitique centrifugue, uga adj. (s. XVIII. . . ) centrifug cen-
cenobitisme n. m. (s. XIX. . . ) cénobitisme trifuge
cenotafi n. m. (s. XVI. . . ) cénotaphe centripèt, èta adj. (s. XVIII. . . ) centripète
cens (pl. censes) n. m. (s. XII.) cens centurion n. m. (s. XII.) centurion
censa (far -) loc. payer tribut cep n. m. (n. m.) cep (de vigne
censat (aquò’s -) loc. pour ainsi dire cep n. m. (n. m.) cèpe (champignon)
censor, ora n. (s. XIII. . . ) censeur, eure - src.: cepada n. f. cépée
Achard (1785) : "censour" cepar v. (v.) couper net
censura n. f. (s. XIV.) censure cepièra n. f. lieu où on trouve des cèpes
censurable, abla adj. (s. XVII. . . ) censurable cepon n. m. 1. souche d’un registre 2. minute
censurar v. (s. XVI. . . ) censurer d’un acte notarié 3. soutien
cent adj. num. card. e n. m. cent - cit.: I avèva cepon de bar n. m. pilier de bar
un còp ua hemna que s’aperava Supèrba, la bien no- cepon de l’ostal n. m. soutien de famille
mada. Era gloriosa coma un cent de polhs, e s’èra cepon d’un acte n. m. → minuta minute d’un
lotjat au cap de se hèr botar dens las litanias (J. F. acte
Bladèr, Armanhac, 1867) cera n. f. (s. XII.) cire
cent (un -) n. m. une centaine cerar v. cirer

133
cerareda cetacèu, èa

cerareda n. f. cerisaie certan, ana (pl. certanes) adj. (s. XII.) certain,
Cèrç n. pr. m. vent du haut Languedoc - cit.: aine veire: d’unes, qualques unes
Ací bufa l’autan, aquí rebufa Cèrç, ací la mar rona, certanament adv. (s. XIII.) certainement
aquí le cèl trona, e tan ferotjament que le plus grand certanas personas son vengudas expr. certaines
de nòstres capitanis, Armand de Lòrt, non pensava personnes sont venues
pas de mens que de far per tot jamai a catitòrba damb cèrtas adv. (s. XIII.) certes
les peisses (Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII) cèrtas ! (non pas -) loc. certe non !
cèrca n. f. recherche certificacion n. f. (s. XIV. . . ) certificament certifi-
cerca de (èsser en -) expr. chercher à cation
cerca-renhòtas n. m. querelleur certificar v. (s. XIII.) certifier
cercaire, aira n. chercheur, euse certificat, ada adj. e n. m. (s. XIV. . . ) certificat
cercar (cherchar) v. (lat. circare) chercher (sans certificator, tritz (pl. certificators, trises) n. m.
savoir où est l’objet) veire: quérrer - cit.: Car fòrt (s. XVI. . . ) certificaire; certificador certificateur,
sovent cal anar córrer cercar los medecins e apoticaris trice
que pòrtan [clistèris] e [antimòni], coma qui va cer- certitud n. m. (s. XIV : “sertetut”, lat. certitudo)
car un furet per tirar lo conilh d’una cròsa (Augièr certitude
Galhard, s. XVI) ; Rintravan a l’ostalariá tótei leis cerumèn n. m. (s. XVIII. . . ) cérumen
sers, leis informators de premsa, que li restava plus cerusa n. f. (s. XIV.) céruse
qu’a cercar sus de televisions satellizadas un rebat dei cervèl n. m. (s. XII.) cerveau (personne)
novelas (Robèrt Lafònt, 1996) cervèl asclat (a lo -) loc. il a un pet au casque
cercar dos per (se -) loc. se mettre à deux pour cervèl bas n. m. esprit lourd
cèrcas (èsser en -) loc. être à la recherche cervèl deslogat (aver lo -) loc. (s. XVII.) avoir le
cercela n. f. (s. XIII.) sarcelle cerveau détraqué
cerclar v. (s. XIV.) cercler cervèl esventat n. m. tête sans cervelle
cerclat (es mal -) loc. c’est un exalté cervèl rot (a lo -) loc. il est timbré
cercle n. m. (s. XIV.) cercle cervèla n. f. (s. XII.) 1. cervelle (animal) - cit.:
cercle n. m. (lat. circulus) ceucle 1. cercle (geom.) Elàs ! Ça disi jo, Satiri, / ara qu’as ausit mon martiri,
2. cercle de barrique 3. cerceau / non te’n trufes pas, se te plai, / coma jo non feguí
cercle (li a petat un -) loc. il est complètement [faguèri] jamai / quand le bèl uèlh de Peironèla / t’aviá
fêlé desmargat la cervèla / e que, tot enjaurit e baug, / viv-
cercle masc n. m. cercle vicieux otejavas sense gaug (Pèire Godelin, Ramelet Mondin,
cèrcles (una retrucada de -) expr. 1. une remon- s. XVII) 2. cerveau (iron.)
tée de bretelles veire: brandir las pelhas 2. mise cervela (far -) loc. se creuser la cervelle
au point (remontrance) cervèla (far -) loc. se creuser la cervelle
cerdan, ana adj. e n. (s. XII., lat. ceretani (pòble cervèls (far nosar los -) loc. faire chercher inu-
antic)) cerdan, ane veire: catalan tilement
Cerdanha n. pr. (s. XII., de cerdan) Cerdagne veire: cervesa n. f. (s. XIV.) cervoise
Catalonha cèrvi n. m. cerf
ceremonia n. f. (s. XIV.) ceremònia cérémonie cèrvia n. f. biche
ceremonial n. m. (s. XIV. . . ) cérémonial cerviat n. m. jeune cerf
ceremoniós, osa (pl. ceremonioses, osas) adj. (s. cervical, ala adj. (s. XVI. . . ) cervical, ale
XV. . . ) cérémonieux, euse cervide n. m. (s. XIX. . . ) cervid cervidé
cerièr n. m. cerisier cervin, ina adj. relatif aux cervidés
cerièra n. f. cerise cervion n. m. (s. XII.) faon du cerf
cerièra gosta (per Pentacosta -) expr. à Pen- cerviòta n. f. civette
tecôte goûte les cerises Cesar n. pr. m. (s. XV. . . ) césar (histoire)
cerierat n. m. production d’un cerisier cesarian, ana adj. (s. XIX. . . ) césarien, enne
cernalha n. f. (s. XIV.) lézard gris cesariana n. f. (s. XVI. . . ) césarienne
cèrner v. tamiser veire: cernir cesarisme n. m. (s. XIV. . . ) césarisme
cernida n. f. → cernuda ce qui passe au tamis céser n. m. (s. XIII.) pois chiche
en une fois céser becut n. m. pois chiche (qui a un bec)
cernilhar v. 1. repasser au tamis 2. vétiller cessacion n. f. (s. XIV. . . ) cèssament cessation
cernir v. → cèrner tamiser cessar v. (s. XIII.) cesser
cernuda n. f. ce qui passe au tamis en une fois cessibilitat n. f. (s. XIX. . . ) cessibilité
veire: cernida cessible, ibla adj. (s. XVII. . . ) cessible
cert (de -) loc. certainement cession n. f. (s. XIII.) cession (céder)
cèrt, cèrta adj. indef. (lat. certus) → certan, a cer- cessionari, ària n. (s. XVI. . . ) cessionnaire
tain, aine cetacèu, èa adj. e n. (s. XVI. . . ) cétacé

134
cetòna chauti coma de l’as de pica (me’n -)

cetòna n. f. (s. XX. . . ) cétone (chimie) charrada n. f. 1. bavardage 2. charade


cevenòl, òla adj. cévenol, ole charradissa n. f. (de charrar) longue causerie
chabròt n. m. (mot nòrd - occ.) chabrot (vin dans charraire, aira n. (de charrar) qui parle beaucoup
la soupe) charrant (en tot -) loc. tout en parlant /
chabròt (far -) loc. mettre du vin dans son assi- marchant. . .
ette à la fin de la soupe charrant d’aquò (tot -) loc. tout en parlant de
chacal n. m. (s. XVII. . . , mot turc ? persan) chacal cela / marchant. . .
chafre n. m. sobriquet, surnom charrar v. (onomatopèa) bavarder
chai n. m. (s. XVII., celt. caio) chai - cit.: D’aquí ven charrar (en tot -) loc. tout en parlant /
que servicials, potatges, potingas e vin et ceteràs de de- marchant. . .
spensa m’an fait un jòc de palma del chai e del granièr charrar tot a tròç loc. discuter à bâtons rompus
ont non tròbi provision que d’aire (Pèire Godelin, A charrariá n. f. (de charrar) causerie incessante et
París, s. XVII) ennuyeuse
chale de la vida (lo -) loc. les délices de la vie chartreuse n. f. (s. XIX. . . , mot francés) chartreuse
chaler v. (lat. calere > del n. occ.) → chautar im- (liqueur) veire: cartosa
porter (soucier) veire: caler - src.: Levy, 1909 : chaspar v. palper, peloter
caler; Lavalada, 2010: chaler (fr. chaloir; falloir) chaspons (de -) loc. à tâtons
chaminada n. f. (lat. caminata ; pel nòrd- chastra n. f. (lat. castrare ; pel nòrd-occ.) → bornat
occ.) → chaminada cheminée veire: caminada, ruche d’abeilles
chaminièra - cit.: Barreran ben las pòrtas, las fenes- chata n. f. jeune fille - cit.: Corrada, èra una bèla
tras, la quita chatonièra, alumeran dins la chaminada chata a còma negrinèla, abondosa, anelada, sota son
un rodau de fuec que se seriatz pas endurat en la riban arlatenc (Frederic Mistral, s. XIX).
maison (Marcèla Delpastre, Bestiari, s. XX) chauchar v. (lat. calcare < calcicare; pel nòrd-occ.)
chaminièra n. f. cheminée veire: chaminada 1. fouler 2. tremper son pain dans la sauce, le
chantatge n. m. (del francés) chantage vin 3. patrouiller (boue)
chapaire, aira n. 1. glouton 2. onne chauchòlas (far -) loc. (s. XVII.) → far salsòla trem-
chapar v. bâfrer, bouffer per du pain dans un liquide (vin, sauce. . . )
chapar la brida loc. (s. XVII.) ronger son frein chaudèl n. m. (de chaud / caud ; pel nòrd-occ.)
chapar la saliva loc. (s. XVII.) avoir l’eau à la échaudé (pâtisserie)
bouche chaupicar n. (de chaupir) piétiner, fouler aux
chapbotar v. (de chap + botar ; pel nòrd-occ.) pieds
chambotar agiter dans un récipient (liquide) chaupinar v. (de chaupir) tripoter (toucher sale-
chapbotar v. (s. XII.) sabotar 1. secouer 2. agiter ment)
(liquide) 3. ébranler chaupir v. (var.: lang. caupir) 1. abîmer, piétiner
chapfren n. m. (de chap + fren ; pel nòrd-occ.) 2. fouler 3. traiter avec mépris
chanfren chanfrein chaurit n. m. sabbat des sorciers
chapfrenar v. (s. XIV., de chap + frenar ; pel nòrd- chauta ( i a una -) loc. (s. XVI.) il y a un souci
occ.) chanfrenar chanfreiner veire: pensament, ànsia - cit.: Aquò [non] es ren,
chapladís (pl. chapladisses) n. m. (de chaplar) [...] i a ben una autra chauta : / en li fasent un potet
1. hachis 2. carnage a la gauta, / de las popas ieu me’n donavi trach, / e
chapladoira n. f. (de chaplar) chaplaire hachoir viguèri que ne [sortissiá] lach ! (Augèr Galhard, A
chapladura n. f. (de chaplar ; pel nòrd-occ.) Josiàs, s. XVI)
chapelure chautar v. (de chaler ; ind. pres. : chau, me chau)
chaplant gròs (en -) loc. grosso modo 1. se soucier 2. par antiphrase : se moquer
chaplar v. (lat. capulare; pel nòrd-occ.)) briser, chautar (se) v. pron. (del francés) 1. se soucier
hacher veire: capolar 2. s’en moquer, se désintéresser (antiphrase)
chaple n. m. (de chaplar) massacre chautar de (se -) loc. se soucier de
chaplevar v. (de chap + levar ; pel nòrd-occ.)) chauti (non me’n -) préoccupe pas (je ne
champlevar champlever (travail des émaux) m’en)
veire: caplevar chauti (me’n -) loc. je m’en moque (je m’en
chaplevat, ada adj. (de chaplevar) champlevé, ée soucie : antiphrase)
chaplevatge n. m. (de chaplevar) champlevage chauti coma de l’as de pica (me’n -) expr. je
charlatan n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. ciarlatano) char- m’en soucie peu
latan chaval (caval; cavau, cavath, chavau) n. m. (lat.
charlatanisme n. m. (s. XVIII. . . ) charlatanisme caballus < del gallés) cheval veire: cavala, èga - cit.:
charpar v. (lat. carpere; pel nòrd-occ.) 1. quereller Dos mulets, companhons al carriòt, a l’araire, / dins
2. gronder l’estable vivián coma fraire ambe fraire. / (. . . ) / Un
charra n. f. (de charrar) parler volubile chaval jove, afirolat [aferonat], / a la [meteissa] grépia

135
chaval (caval; cavau, cavath, chavau) chorra

manjava (Aquiles Mir, Faulas, s. XIX) ; Un libre, chaval perdut non cal barrar l’estable (a -) expr.
un chabal o una femna se prestan pas (cartèl ironic e il ne faut pas fermer les portes
provocator dins la bibliotèca de R. de Brossa, c. 1900) chaval pigat n. m. cheval pie
; Los chavals traversèron la cort per anar beure, d’un chaval que non bronque (non i a bon / i a pas
pas pesuc, copant la dança (Joana Bartés, Lison, 1934) bon -) expr. rien n’est sans défauts
; La paura automobila èra demorada unes cinc ans chaval que tròta al partir non va luènh en
clauseguda a Latason, dins aquela escura ont, dins lo camin expr. il ne faut pas partir trop vite
temps, se podián recaptar tres o quatre chavals (Paul chaval sense defaut deu anar a pè (qui vòl un -)
Gairaud, La sexològa, 1982) expr. rien n’est sans défauts
chaval (fauta de buòu, fa laurar lo -) expr. on chaval tarbés n. m. cheval tarbais
fait comme on peut chaval trotièr n. m. totaire cheval trotteur
chaval (mes en -) loc. 1. mis en selle 2. aidé chaval vapor n. m. cheval vapeur
financièrement chavals a l’estable, li es permés d’anar a pè (qui
chaval (trace de -) n. m. 1. haridelle 2. vieux a -) expr. il n’a rien à prouver
cheval chavals a la bòrda non a vergonha d’anar a pè
chaval a la bòrda, non a vergonha d’anar a pè (lo qu’a -) expr. il n’a rien à prouver
(lo qu’a bèl -) expr. il n’a rien à prouver chavals, atelan los ases (quand non an -) expr.
chaval amblant n. m. amblaire cheval qui va à 1. au pays des aveugles, les borgnes sont rois
l’amble 2. on fait avec ce qu’on a
chaval baiard n. m. cheval bai chèc n. m. (s. XVIII., de l’anglés) chèque
chaval camarguenc n. m. cheval camarguais chèc, chèca adj. tchèque
chaval d’èga n. m. cheval de haras chic n. m. 1. un petit peu 2. échec
chaval de batalha / d’armada n. m. cheval de chic (far -) loc. rater son coup
bataille (animal) chic (pas un -) loc. pas le plus petit morceau
chaval de carròça n. m. travailleur délicat, peu chicas e micas loc. peu à peu
endurant chicas e micas (a -) loc. par bribes
chaval de parada n. m. 1. beau parleur 2. qui a chicas e micas (cercar -) loc. importuner
tout dans l’apparence 3. faiseur chicas e micas (far -) loc. éprouver un échec
chaval de pel negre expr. cheval à poil noir chicolon n. m. un tout petit peu (alcool)
chifra n. f. (s. XIII. . . , de l’ital. ? arabi) chiffre
chaval de sant Francés (venir sul -) expr. venir
à pied chimar v. voire avidement
chimpa n. f. manière de faire
chaval de sèla n. m. cheval de selle
chimpa en chimpa (i anar de -) loc. s’y prendre
chaval de tira n. m. cheval de trait
bien
chaval de trompeta, non m’estoni pel brug (soi
chimpar v. 1. tremper 2. saucer
bon -) expr. bruch je ne me laisse pas impres-
chimporlar, chimporlejar v. 1. patauger 2. pa-
sionner par le ton que vous prenez
trouiller
chaval de viatge n. m. cheval de halage
chinchar v. 1. goûter 2. boire 3. frotter d’ail
chaval del molin, s’arrèsta davant cada pòrta chincharàs (non ne -) loc. tu n’en goûteras pas
(es coma lo -) expr. il va frapper à toutes les
chinés, esa (pl. chineses, esas) adj. (s. XVII. . . )
portes
chinois, oise
chaval del rei bronca (lo -) expr. rien n’est sans chiquet n. m. 1. surplus 2. ce que le com-
défauts merçant donne en plus 3. petit morceau
chaval e se’n tornèt a pè (Supèrbia anèt a -) expr. chiquet a chiquet loc. par bribes et morceaux
on n’est jamais à l’abri de déconvenues chiquetas (a -) loc. peu à peu
chaval es totjorn desferrat (un marrit -) expr. à chiu-chiu n. m. (s. XVII.) cui-cui (cri des
mauvais ouvrier mauvais outils oiseaux)
chaval falet n. m. cheval Isabelle chòc n. m. (s. XVI. . . , del francés) choc
chaval la brida (segon lo -) expr. il savoir s’y chocolat n. m. (s. XVI. . . , del cast. ? astèca) choco-
prendre lat
chaval lanusquet n. m. cheval landais chocolatariá n. f. (s. XIX. . . ) chocolaterie
chaval mossur, s’èra vòstre ! (bèl -) expr. chocolatat, ada adj. (s. XVIII. . . ) chocolaté, ée
réponse à un prétentieux chocolatièr, ièra n. (s. XVIII. . . ) chocolatier, ière
chaval negre n. m. cheval noir chocolatièra n. f. (s. XVII. . . ) chocolatièra (récip-
chaval novèl, sèla nòva (a -) loc. tout nouveau, ient)
tout beau chocolatina n. f. (s. XX.) pain au chocolat
chaval ongrat n. m. cheval hongre chorma n. f. équipage (bateau)
chaval patacat n. m. cheval pommelé chorra n. f. petit oiseau des haies

136
chorrar cineasta

chorrar v. (onomatopèa) 1. couler peu à peu (liq- ciclomotor n. m. (s. XX.) cyclomoteur
uide) 2. croupir 3. rêvasser - cit.: Aviá vistalhat lo ciclomotorista n. m. (s. XX.) cyclomotoriste
jornal, legida, de pòst a fin, la [pagina] de l’espòrt. Ara ciclon n. m. (s. XIX. . . , per l’anglés) ciclòn cyclone
chorrava; vacanças son fachas per fenhantejar. Pen- ciclòp n. m. (s. XIV.) cyclope
sava pas a res. Cutava (Paul Gayraud, La sexològa, cicne n. cygne - cit.: Prològue per les companhons
1982) de [Diomèdes] tresmudats en cicnes (Pèire Godelin,
chorrar v. (du tzigane) voler (faucher, piquer ...) Tresena floreta, 1638)
veire: panar, raubar cicorèa n. f. chicorée
chòt n. m. hibou cigal n. m. cigale qui ne chante pas (femelle)
chòt per cardelina (préner -) loc. prendre cigala n. f. 1. cigale 2. ivresse (fam.)
martre pour renard cigala (cargar la -) loc. prendre une cuite
chuc n. m. suc, jus - cit.: Aprèp aver totis los dits cigalar v. papillonner
/ dins un bon peis emprigondits, / e mes en forma cigalas dins la tèsta (aver -) expr. faire / avoir
la cogeta / damb le brave chuc de soqueta : / An- des caprices
demelè, Cucòis e jo, / totis tres prens de bèla umor / cigalas se calan (amb lo solelh colc, las -) expr.
nos ajaguèrem d’una rima / sense la passar jos la lima quand ça va mal, on ne les entend plus
(Pèire Godelin, s. XVII) cigarreta n. f. (s. XIX. . . ) cigarette
chuc de fruits n. m. jus de fruits cigarrièra n. f. (s. XIX. . . ) cigarière (ouvrière
chuc de soqueta loc. (s. XVII.) jus de la treille roulant les cigares)
chuc ni muc (aquò non a ni -) loc. c’est une cigarrillo n. m. (s. XX., mot cast.) cigarillò cigar-
chose sans saveur illo
chuc ni muc (sense -) loc. sans saveur, sans in- cigarro n. m. (s. XVII. . . , mot cast. ? maia) cigare
térêt, sans valeur cigne n. m. (s. XIV.) cygne
chucar v. sucer cigonhar v. travailler mal
chucar lo morre (se) loc. se bécoter (fam. pej.) ciguda n. f. (s. XIV : « cicuda ») ciguë
chucar sa set Soif (rester sur sa) cilh n. m. cil
chupada n. f. baiser sur la bouche cilha n. f. sourcil
chupar v. bécoter (embrasser sur la bouche) cilhas (far las -) loc. froncer les sourcils
chuquet / chucon n. m. sucette (bébé) cilici n. m. (s. XIV.) cilice
churlar v. boire à longs traits Cilícia / Cilicia n. pr. Cilicie (pays antique
chut ! interj. (s. XVII.) chut ! - cit.: Chut ! e vòstras d’Asie Mineure) f. - cit.: La Pamfília [Pampilia]
paraulas vos sovengan (Pèire Godelin, tresena floreta, corrú, conquistè la Cilícia, / la Frígia, la Pisídia e la
s. XVII) dòcta Fenícia (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567
chut (cargar un grand -) loc. garder le silence cilindre n. m. (s. XIV. . . ) cylindre
chut (demorar -) loc. garder le silence cilindric, ica adj. (s. XVI. . . ) cylindrique
chut (far - ) loc. ne pas souffler mot cima n. f. cime
chut-chut (a la -) loc. en secret cima (a -) loc. à la cime
chutar v. placer un mot cima (a la bèla -) loc. au plus haut
chutar (non ausa -) loc. il ne peut pas en placer cima d’aiga (a -) loc. à fleur de l’eau
une cima de braç (a -) loc. à bout de bras
chutar (non ausa / ausa pas -) loc. il n’ose ou- cima del cap a la punta dels artèlhs (de la -) loc.
vrir la bouche de la tête aux pieds
cibòri n. m. (s. XIV.) ciboire cimbal n. f. (s. XII. . . ) cymbale
cicatrisable, abla adj. (s. XIV. . . ) cicatrisable cimbèl n. m. 1. appeau veire: loire 2. sonaille
cicatrisacion n. f. (s. XIV. . . ) cicatrisation de bétail
cicatrisant n. m. (s. XIV. . . ) cicatrisant cimbèl (far lo -) loc. servir d’appeau
cicatrisar v. (s. XIV. . . ) cicatriser címec n. m. (lat. cimex, cimicis) cime punaise des
cicatritz (pl. cicatrises) n. f. (s. XIV. . . ) cicatriça bois
cicatrice - cit.: Har ua linha, ua grana cicatritz dreta címec (aplatit coma un -) loc. plat comme une
a la cara deu cèu (Bernat Manciet, Òc, oct. 1950) punaise veire: bernat pudent
ciclable, abla adj. (s. XX.) cyclable cimèl n. m. sommet, cime
ciclamèn n. m. (s. XIV. . . ) cyclamen cimèl de la glòria (al -) loc. au sommet de la
cicle n. m. (s. XIV.) cycle gloire
cicle n. m. (s. XIX. . . ) cycle (véhicule à deux ciment n. m. (s. XII.) ciment
roues) cinc adj. cinq
ciclic, ica adj. (s. XVI. . . ) cyclique cinc qu’èran loc. ils étaient au nombre de cinq
ciclisme n. m. (s. XIX. . . ) cyclisme ciné n. m. (s. XX.) cinéma veire: cinèma
ciclista adj. e n. (s. XIX. . . ) cycliste cineasta n. (s. XX.) cineast cinéaste

137
cinèma civilizable, abla

cinèma n. m. (s. XX.) cinemà cinéma cisalhar v. cisailler


cingle n. m. corniche (géogr.) cisalhas n. f. plur. cisailles
cinic, ica adj. (s. XIV. . . ) cynique cisalhièra n. f. chaîne pour les ciseaux
cinicament adv. (s. XVI. . . ) cyniquement cisampa n. f. bise (vent)
cinisme n. m. (s. XVII. . . ) cynisme cisampa (préner la -) loc. prendre froid
cinquanta adj. num. card. cinquante cisèl n. m. ciseau
cinquantena n. f. cinquantaine ciseladura n. f. ciselure
cinquen, ena adj. (s. XII.) cinquième ciselar v. ciseler
cinsar v. priser du tabac cisèls n. m. plur. ciseaux
cinta n. f. (s. XIV.) ceinture cist (pl. cistes) n. m. ciste (bot.)
cipressièr n. m. cyprès cistercian, ana adj. e n. m. (s. XV. . . ) cistercenc
cira (aquò me -) loc. cela m’ennuie cistercien, enne
cirar tourbillonner pluie, neige. . . ) cistèrna n. f. citerne
cirats (aver los uèlhs -) loc. avoir les yeux bat- citable, abla adj. (s. XIII. . . ) citador citable
tus citacion n. f. (s. XIV.) citament citation
circ n. m. (s. XIV. . . ) cirque citar v. (s. XII.) citer
Circe n. pr. Circé f. citara n. f. (s. XIV.) cithare
circomcire v. (s. XII. . . ) circoncire citarista n. (s. XIV.) cithariste
circomcís, isa (pl. circomcises, isas) adj. e n. (s. citator, tritz (pl. citators, trises) n. (s. XVIII. . . )
XII. . . ) circoncis, ise citaire citateur, trice
circomcision n. f. (s. XII. . . ) circoncision citrin, ina adj. (s. XIV.) citrin
circomferéncia n. f. (s. XIV : “circumferensa”) cir- citrinitat n. f. (s. XIV.) caractère du citron
conférence citron n. m. citron veire: limon
circomflèxe adj. (s. XVI. . . ) circonflèx circonflèxe citronada n. f. 1. conserve de citron veire: limon-
circomlocucion n. f. (s. XIII. . . ) circonlocution ada 2. citronade
circomscripcion n. f. (s. XIV...) circonscription citronièr n. m. citronnier veire: limonièr
circomscriure v. (s. XIV..., de "circomscripcion") cir- ciutadan, ana adj. (s. XII., de ciutat) citoyen, enne
conscrire ciutadaniá n. f. (s. XVIII. . . , de ciutadan)
circomspeccion n. f. (s. XIII. . . ) circonspection ciutadanatge citoyenneté
circomspècte, ècta adj. (s. XIV. . . ) circonspect, ciutadèla n. f. (de l’ital. cittadella) citadelle
ecte ciutadin, ina adj. (s. XIII. . . , de l’ital. cittadino)
circomstància n. f. (s. XIII. . . ) circonstance citadin, ine
circomstancial, ala adj. (s. XVIII. . . ) circonstan- ciutadinatge n. m. (de ciutadin) droit de cité
ciel, elle ciutat n. f. (s. XI., lat. civitas, -atis) 1. cité (ville)
circomstanciat, ada adj. (s. XV. . . ) circonstancié, 2. cité (groupe d’habitations dans une ville)
ée ciutat del repaus n. f. cimetière
circomvallacion n. f. (s. XVII...) circonvallation ciutat dormitòri n. f. (s. XX.) cité-dortoir
circomvenir v. (s. XIV. . . ) circonvenir ciutat jardin n. f. (s. XX.) cité-jardin
circomvolucion n. f. (s. XIII. . . ) circonvolution civada n. f. 1. avoine - cit.: Cossí ? Cada bon com-
circuit n. m. (s. XIV.) circuit panhon / aurà mestressa sonque jo ? / Cadun trobarà
circuit economic n. m. circuit économique sa caduna, / e jo non trobarai pas una ? / Non fumetís
circulacion n. f. (s. XIV. . . ) circulation ! Que si farai/ e se la que [cortesarai] / n’es de còrs
circular v. (s. XIV. . . ) circuler e [d’esperit] triada, / tornatz me far manjar civada
circular, ara adj. (s. XIV.) circulaire (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII); Aquela
circulara n. f. circulaire frasa virariá un ase de per una civada (Paul Gayraud,
circulara administrativa n. f. circulaire admin- La sexològa, 1982) 2. champ d’avoine - cit.: Aquela
istrative frasa virariá un ase de per una civada (Paul Gairaud,
circularament adv. (s. XIV : “circularmen”) circu- La sexològa, 1982)
lairement civada de capelan n. f. poivre
circularitat n. f. (s. XIV.) circularité civet n. m. civet
circulatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) circulatoire civet davant aver la lèbre (non cal far lo / cal
ciri n. m. (s. XIII.) cierge pas far lo -) expr. il ne faut pas vendre la peau
cirròsi n. f. (s. XIX. . . ) cirrhose de l’ours avant de l’avoir tué
cirurgia n. f. (s. XIII.) chirurgie civic, ica adj. (s. XVIII. . . ) civique
cirurgian, ana n. (s. XII. . . ) chirurgien, enne civil, ila adj. (s. XIV.) civil, ile
cirurgical, ala adj. (s. XIV. . . ) chirurgical, ale civilament adv. (s. XIV : « civilment ».) civilement
cirurgicalament adv. (s. XIX. . . ) chirurgicale- civilitat n. f. (s. XIV.) civilité
ment civilizable, abla adj. (s. XVIII. . . ) civilisable

138
civilizacion classificator, tritz (pl. classificators, trises)

civilizacion n. f. (s. XVIII. . . ) civilisation - cit.: De clarièra n. f. cavalièra → clariana 1. clairière


drollassas dau MLF se vougueron prene Anna Maria e 2. éclaircie du ciel 3. vide
Maria Anna amb élei sota l’escapa que la civilizacion clarificacion n. f. (s. XIV.) clarification
occitana es tradicionalament fallocentrica, la pròva clarificar v. (s. XIV.) clarifier
n’eran aquelei quatre masclàs que s’eran cargat doas clarificatiu, iva adj. (s. XIV.) qui clarifie
filhetas sens pensar de li fisar lo volant (Robèrt Lafònt, clarin n. m. 1. clarine 2. hautbois
1984) clarinejar v. 1. rendre clair 2. répandre une
civilizar v. (s. XVI. . . ) civiliser douce clarté
civilizat, ada adj. e n. (s. XVI. . . ) civilisé, ée clarinèl, èla adj. limpide veire: limpide
civilizator, tritz (pl. civilizators, trises) adj. e n. clarineta n. f. clarinette
(s. XVIII. . . ) civilizaire; civilizador civilisateur, claron n. m. clairon
trice claror n. f. (s. XIV.) clarté veire: claretat - cit.:
civisme n. m. (s. XVIII. . . ) civisme Joan de la taula, levèt lo cap. Pel primièr còp vegèt
clacaire (es un -) loc. c’est un dépensier la serviciala. La plegava tota, la claror que montava
clacar v. 1. claquer 2. bâfrer de la flamba viva. Jogava sul front cande, la lusor
clacat (s’es tot -) loc. il a mangé tout son bien del calelh (Joan Bodon, 1953); Al fons de l’orizont,
clam n. m. (s. XIV.) 1. plainte 2. réclamation devèrs Praga, una granda claror passa al dessús de las
clamada n. f. clameur darrièras montanhas. Manjam un tròç de pan ambe
clamaire, aira n. qui réclame de tripon e bevèm lo cafè. Una granda jòia illumina
clamar v. (s. XII.) clamer, proclamer los còrs. Nos abraçam, nos regaudissèm (Josèp Salvat,
clamatièr n. m. braillard Diurnal de la deportacion, 1975)
clame del jorn (lo sant -) n. m. toute la journée clarós, osa (pl. claroses, osas) adj. peu consis-
Clamenç, Clamença n. pr. Clément, Clémence tant (potage trop noyé . . . )
(prénoms) veire: cleméncia clarvesença n. f. clairvoyance
clamor n. f. (s. XII.) clameur clarvesent, enta adj. clairvoyant, ante
clandestin, ina adj. e n. (s. XIV. . . ) clandestin, ine clas (pl. classes) n. m. (s. XII.) glas
clandestinament adv. (s. XIV. . . ) clandestine- classa n. f. (s. XIV. . . , del francés) classe
ment classa (mancar -) loc. manquer la classe
clandestinitat n. f. (s. XVIII. . . ) clandestinité classa sociala n. f. classe sociale (socio.)
clantir v. claquer (retentir) classament n. m. (s. XVIII. . . ) classement
clapa n. f. éclat de bois, de pierre classar v. (s. XVI. . . ) classer
clapa d’òme (una -) n. f. une armoire à glace classejar v. sonner le glas - cit.: Dins totes los
(colosse) cloquièrs trelhonavan las campanas. Per qual classe-
clapar v. claquer (fouet, mains) jan ? Per Jaurés mòrt ? O ja pels òmes e pels joves
clapareda n. f. champ de pierres que devon quitar la femna e los dròlles, o lo paire e
clapet n. m. clapet la maire, en lor daissant trabalh e pensaments, e que
clar coma d’aiga de ròc loc. clair comme de fòrça non tornaràn ? Pels regimes que van cabussar,
l’eau de roche pels empèris que se van desboselar ? Pel campèstre e
clar coma de lessiu loc. 1. pas clair du tout 2. ob- per las vilòtas occitanas que se voidaràn ? Per un país
scur que ne demorarà desparaulat ? (Jòrdi Blanc, Jaurés e
clar coma de pega (es -) loc. c’est la bouteille à Occitania, 1985)
l’encre classes (sonar los -) loc. sonner le glas
clar e brun loc. clair obscur classic, ica adj. (s. XVII. . . ) classique - cit.: Esti-
clar, clara adj. 1. clair, claire (couleur) 2. rare mam qu’al punt de vista de la grafia, cal conciliar
(pas nombreux) nòstras tradicions classicas, los resultats de l’estudi
clarament adv. (s. XIII.) clairement scientific de la lenga, la grafia mistralenca e la grafia
claranda n. f. clairière catalana, sens tròp nos alunhar de las costumas a
claravia n. f. claire-voie las qualas èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt,
clarejant (discors -) loc. brillant discours Gramatica, 1935)
clarejant, anta adj. (de clar) brillant, ante classicament adv. (s. XIX. . . ) classiquement
clarejar v. 1. briller 2. poindre 3. être clair classicisme n. m. (s. XIX. . . ) classicisme
clarent, enta adj. 1. clair 2. transparent classificacion n. f. (s. XVIII. . . ) classification
3. limpide classificar v. (s. XVI. . . ) classifier
clareta n. f. clairette (raisin) classificator n. m. (s. XIX. . . ) classeur (objet)
claretat n. f. clarté veire: claror classificator, tritz adj. (s. XX.) classificateur, trice
claretat li nòi (es de raça de cavèca / machòta /, classificator, tritz (pl. classificators, trises) n. (s.
la -) loc. il use de dissimulation XIX. . . ) classificaire, aira classificateur, trice (per-
clariana n. f. 1. clairière 2. narcisse des poètes sonnes)

139
classificatritz (pl. classificatrises) clèsc d’una pruna (non val lo -)

classificatritz (pl. classificatrises) n. f. (s. XX.) clavèl de faure n. m. clou forgé


classeuse (machine à classer) clavèl de giròfle n. m. clou de girofle - cit.: I
clau n. f. clé a que la man de la mèstra per adobar aquela salsa
clau (barrar en -) loc. fermer la porte à clé veire: amb porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e
clavar laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es
clau dels àbets (a la -) loc. on ne lui fait pas con- mesclat amb la sang e remena que remenaràs, tasta
fiance - cit.: Li an donat una responsabilitat mendre. que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
A la clau dels àbets clavèl ferrador n. m. clou à ferrer
clau jos la gatonièra (la -) loc. la clé sous la clavèl se pèrd un fèrre, e per un fèrre se pèrd
porte un chaval (per un -) expr. il ne faut rien nég-
clau jos la gatonièra (metre la -) loc. faire fail- liger
lite clavelar v. clouer - cit.: Açò ditz, e me ven de còsta,
clau sus totes (aver la -) loc. avoir la supériorité / revisitar, còsta per còsta, / le descarat còp que son
claudicacion n. f. (s. XIV.) claudication trait / dins mon paure còrs aviá fait, / e vist que l’a,
claudicant, anta adj. (s. XIV. . . ) claudicant, ante de mala fòrça, / le retira damb una estòrça / afin que
claudicar v. (s. XIV.) boiter le cap barbelat, /que s’èra lasins clavelat, / forès per
claufir v. remplir entièrement la metissa traça, / le còr [desregat] de sa plaça (Pèire
claufit de tot ben de Dieu (lòc -) expr. lieu où Godelin, Ramelet, s. XVII)
règne l’abondance clavèls (revirar los -) loc. river son clou
claufit, ida adj. entièrement rempli clavèls als esclòps (li manca totjorn qualques -)
claure v. 1. clore 2. enfermer 3. contenir expr. il a toujours un oeuf à cuire
claure dins sos esclòps (non pòt plus -) expr. il cleda n. f. barrière mobile (bétail) - cit.: Mon
a les chevilles qui enflent (image) país aviá set al mitan de l’erbatge / mon país sabes ben
claus (tròca de -) n. f. trousseau de clés a de cledas dins l’aire / e ta man las durbís (Andrieu
claus ? te curan los uèlhs ! (cercas tas -) loc. cela Combetas, Borassa, 1974)
te crève les yeux cleda (sautar la -) loc. s’émanciper
claus, clausa (pl : clauses) adj. clos, close cledat, ada adj. à claire-voie
clausa n. f. (s. XIII.) clause cleméncia n. f. (s. XIII. . . ) clamença clémence -
clausada n. f. enclos cit.: Demest los bons préner assisténcia / e de com-
clausar v. clôturer parèr hugirà / dejà damnada en sa consciéncia / perque
clàuser v. → claure 1. clore 2. enfermer lo Senhor d’excelléncia / d’aqueths qui l’an en reverén-
claustracion n. f. (s. XVIII. . . ) claustration cia / coneish plan lo camin tengut :/ mès abusar de
claustral, ala adj. (s. XIV. . . ) claustral, ale (relatif sa cleméncia, / amear tarda peniténcia, / per camin
au cloître) de tau consequéncia, / a bon pòrt degun n’es vengut
claustrar v. cloîtrer (Pèir de Garròs, Psaume I, 1565)
claustras n. f. plur. (s. XII.) cloître (m.) (couvent) clement, enta adj. (s. XIII. . . ) clément, ente
claustrofòbe, òba adj. (s. XIX. . . ) claustrofòb cleptoman, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) kleptomane
claustrophobe cleptomania n. f. (s. XIX. . . ) kleptomanie
claustrofobia n. f. (s. XIX. . . ) claustrofòbia claus- clerc n. clerc (notaire. . . ) veire: clergue
trophobie clergat n. m. (s. XIII.) clergé
clausuga n. f. cul-de-sac veire: carrièra bòrnia / clergue n. m. (s. XIII. . . ) clerc (religieux) veire:
òrba clerc - cit.: Coma l’abat canta, lo clergue respond
clausura n. f. (s. XIII.) clôture clergue e mai lo capelan (far lo -) loc. être au
clavadura n. f. mise en place d’une clé de four et au moulin
voûte clergyman n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) clergyman
clavaire, aira n. 1. trésorier, ière (qui détient clerical, ala adj. (s. XIX. . . ) clérical, ale
les clés) 2. gardien des clés clericalisme n. m. (s. XIX. . . ) cléricalisme
clavar v. 1. fermer à clé; ancrer ; mettre au pied clericalizar v. (s. XIX. . . ) cléricaliser
du mur; figer sur place 2. mettre au pied du mur clericatura n. f. (s. XV. . . ) cléricature
3. figer sur place clerjon n. m. (s. XIII : « clerczon », « clerzo »., de
clavar los uèlhs dessús loc. fixer les yeux sur clèrc) enfant de chœur
clavar sot loc. suspendre le jeu clèsc (far -) loc. → clesquejar son répétitif déce-
clavariá n. f. trésorerie lant un défaut technique, mécanique
clavat a perfeccion loc. (s. XVII.) réalisé à la per- clèsc (pl. clèsques) n. m. coquille (de noix,
fection fruit, œuf, coquille vide de mollusque, escar-
clavecin n. m. (s. XVIII. . . , del francés) clavecin got. . . ) veire: clòsca
clavecinista n. (s. XVIII. . . ) claveciniste clèsc d’una pruna (non val lo -) loc. il ne vaut
clavèl n. m. (s. XIII.) 1. clou 2. claveau rien

140
clèsc per aver la notz (cal copar lo -) clucar (se -)

clèsc per aver la notz (cal copar lo -) expr. un Jaurés mòrt ? O ja pels òmes e pels joves que devon
effort est toujours nécessaire quitar la femna e los dròlles, o lo paire e la maire, en
clesquejar v. 1. sonner fêlé 2. bruit répétitif et lor daissant trabalh e pensaments, e que fòrça non
inquiétant (moteur. . . ) 3. cliqueter tornaràn ? Pels regimes que van cabussar, pels em-
clicas (a las -) loc. à l’aube pèris que se van desboselar ? Pel campèstre e per
clichat n. m. (s. XIX. . . , del francés cliché) cliché las vilòtas occitanas que se voidaràn ? Per un país
client, enta n. m. (s. XV. . . ) client, ente que ne demorarà desparaulat ? (Jòrdi Blanc, Jaurés e
clientèla n. f. clientèle Occitania, 1985)
clima n. m. (s. XII. . . ) climat climat clòr n. m. (s. XVIII. . . ) chlore
climatic, ica adj. (s. XIX. . . ) climatique cloracetic, ica adj. (s. XX.) chloracétique
climatizacion n. f. (s. XX.) climatisation cloracetòna n. f. (s. XX.) chloracétone
climatizar v. (s. XX.) climatiser cloracion n. f. (s. XX.) chloration
climatizator n. m. (s. XX.) climatizador clima- clorar v. (s. XIX. . . ) chlorer
tiseur clorat n. m. (s. XIX. . . ) chlorate
climatologia n. f. (s. XIX. . . ) climatologie clorat, ada adj. (s. XIX. . . ) chloré, ée
climatologic, ica adj. (s. XIX. . . ) climatologique cloratat, ada adj. (s. XIX. . . ) chloraté, ée
climatologista n. (s. XX.) climatologiste cloremia n. f. (s. XX.) chlorémie
climatològue, òga n. (s. XX.) climatologue cloretilèn n. m. (s. XX.) chloréthylène
climatoterapia n. f. (s. XX.) climatothérapie cloric, ica adj. (s. XIX. . . ) chlorique
clin, clina adj. (s. XIII.) incliné, ée cloridrat n. m. (s. XIX. . . ) chlorhydrate
clinar v. (s. XII.) incliner cloridric adj. m. (s. XIX. . . ) chlorhydrique
clinar las espatlas loc. plier les épaules clorit n. m. (s. XIX. . . ) chlorite
clinar lo cap loc. 1. courber la tête 2. se cloritizacion n. f. (s. XIX. . . ) chloritisation
prosterner clorizacion n. f. (s. XIX. . . ) chlorisation
clinar los uèlhs loc. baisser les yeux clorofilla n. f. (s. XIX. . . ) chlorophylle
clinhar v. guigner de l’œil clorofillian, ana adj. (s. XIX. . . ) chlorophyllien,
clinica n. f. (s. XX.) clinique enne
clistèri n. m. (s. XIV.) clystère clorofòrme n. m. (s. XIX. . . ) chloroforme
clistèri (inquiet coma un -) loc. inquiet comme clorós (pl. cloroses) adj. m. (s. XIX. . . ) chloreux
un clystère cloròsi n. f. (s. XVII. . . ) chlorose
clisterizacion n. f. (s. XIV.) clystérisation clorur n. m. (s. XIX. . . ) chlorure
clitoridectomia n. f. (s. XX.) cliotoridectomie cloruracion n. f. (s. XX.) chloruration
clitoridian, ana adj. (s. XX.) clitoridien, enne - clorurar v. (s. XIX. . . ) chlorurer
cit.: Transdòlfi marmotegèt quauque ren de misteriós clorurat, ada adj. (s. XIX. . . ) chloruré, ée
sus l’imperialisme clitoridian de París e comandèt : clòsca n. f. crâne (familier) veire: clesc - cit.:
"Li fremas dedins, partem" (Robèrt Lafònt, 1984) Quant de temps i aviá qu’èra pas tornat al seu os-
clitòris (pl. clitorises) n. m. (s. XVII. . . ) clitoris tal: sièis ans benlèu. El, la clòsca dura dels Balssàs,
clitorisme n. m. (s. XX.) clitorisme aviá fugit lo seu paire. Se podián pas endevenir (Joan
cloca n. f. poule couveuse veire: colcar Bodon, 1953)
cloca (li manca una setmana de -) loc. il n’est clòsca (aver quicòm dins la -) loc. être très têtu
pas fini clòsca d’un testut n. f. tête dure
cloca (li manca una setmana de -) loc. il n’est clòsca de mòrt n. f. → cap de mòrt tête de mort
pas fini clòsca dura (aver la -) loc. 1. avoir la tête dure
clocada n. f. couvée 2. comprendre mal
clocar v. glousser clòscapelat, ada adj. chauve (fam.) veire: calvet
clòn n. m. (s. XX., gr. klòn) clone clòscaplumat n. m. chauve (fam.)
cloqueta n. f. 1. poule couveuse (hypocoris- clòt n. m. fosse, creux - cit.: Un còp, per tot jamai,
tique) 2. constellation des Pléiades veire: la Mòrt, tot a bèl talh, / endròm dedins [lo] clòt [lo]
polzinièra - cit.: A perpaus de la Cloqueta, aquò’s ela pagés e [lo] nòble (Pèire Godelin, s. XVII) ; Era plan
que nos crida que temps es d’acabar la petita [revista] lo corrent que montava per a mesura que la conca del
començada despuèi l’alba (Pèire Godelin, Prumièra camin n’arribava a son clòt. Pensèt : "Se me nèga lo
floreta, s. XVII) carburator soi plantat aquí (Leon Còrdas, Sèt pans,
cloquièr (cloquèr; clochier) n. m. (celt. clocca) 1977)
clocher - cit.: E quand sèt oras avián picat despuèi clòt de la man n. m. creux de la main
un tròç al cloquièr de Sant Miquèl, me caliá partir. . . clòta n. f. mare veire: sampa
Mas, en me’n tornant, aviái d’alas que me portavan clotet n. m. fossette
(Julieta Dissèl, s. XX); Dins totes los cloquièrs trel- clucar v. 1. fermer (les yeux) 2. mourir (fam.)
honavan las campanas. Per qual classejan ? Per clucar (se -) loc. se cacher (astre)

141
clucar los uèlhs cocaïna

clucar los uèlhs loc. 1. fermer les yeux 2. cligner cobèrt n. m. couvert (sous arcades, place cou-
des yeux verte, préau, hangar. . . )
clucas n. f. plur. lunettes (arg.) cobèrt (al -) loc. (s. XVII.) 1. à couvert 2. à l’abri
clucat ! (a -) loc. il est mort ! cobèrt, èrta adj. couvert, erte
clucons (a -) loc. les yeux fermés cobèrta n. f. couverture (de lit. . . )
clucons (de -) loc. à l’aveuglette cobèrta n. f. pont de navire
clucons (i anar de -) loc. y aller les yeux fermés cobèrtament adv. (s. XII.) de façon dissimulée,
cluèg (pl. cluèges) n. m. chaume (toit) en cachette
clujada n. f. toit de chaume veire: teulada, lau- cobertor n. m. couvercle veire: acaptador
sada cobèrts n. m. plur. arcade couverte
clujaire, aira loc. couvreur de chaume (toit) cobertura n. f. (s. XII.) couverture, protection
clujar v. couvrir un toit de chaume cobés, esa (pl. cobeses, esas) adj. envieux, cu-
cluquents (tot de -) loc. les yeux fermés pide, avide - cit.: Enfin, jo som damnat per aver
çò pron. indef. (lat. ecce + hoc) ce fait d’usuras, / per tant de fals [contractes] e de falsas
cò (chas) prep. (lat. casa) chez mesuras, / jo lairon, jo cobés, que per un fals boissèl, /
cò de (a -) loc. chez (dans la maison de) m’ai ganhat un Infèrn e m’ai perdut le Cèl (Bertomieu
cò de (en -) loc. prep. chez (dans la maison de) Amilhat, Exercici de la fe, 1673)
veire: a çò de cobesejar v. convoiter, envier
çò de nòstre (en -) loc. chez nous (dans notre cobesença n. f. convoitise, cupidité veire: cobe-
propriété) siá
cobesiá n. f. convoitise, cupidité veire: cobe-
çò de vòstre (en -) loc. adv. chez vous (dans
sença
votre propriété)
coble n. m. couple, ménage (conjoints)
çò mieu (en -) loc. (lat. ecce + hoc) chez moi (dans
cobrada n. f. (s. XIII.) fait de recouvrer
ma propriété)
cobrança, cobra n. f. (s. XII.) recouvrance
çò que de loc. pour ce qui est de
cobrar v. (s. XII.) recouvrer
çò-meteis (es -) expr. c’est la même chose
cobre v. → cobrir couvrir, recouvrir, cacher, pro-
coa n. f. queue
téger
coa a tot (trobar de -) loc. trouver toujours à
cobribrèç (pl. cobribrèces) n. m. couverture de
redire
berceau
coa del can, se lo gafa n’a lo dreit (qui tira la -)
cobricap n. m. (s. XIV.) couvre-chef
expr. celui qui est dans son tort n’a rien à dire
cobricèl n. m. ciel de lit
coa dels ases (fa un vent a desrabar la -) expr. il
cobricèla n. f. natte pour sécher les fruits
fait un vent à décorner un bœuf
cobrida n. f. terre ensemencée
coa lo veren (a la -) loc. in cauda venenum (à la
cobrifòc n. m. couvre-feu
queue le venin)
cobriment n. m. 1. action de couvrir 2. ce qui
coabitacion n. f. (s. XIII. . . ) cohabitation
couvre
coabitacion n. f. cohabitation cobripè n. f. couvre-pied
coabitar v. (s. XIV. . . ) cohabiter cobriplat n. m. couvre-plat
coadjutor, tritz (pl. coadjutors, trises) n. m. (s. cobrir (cubrir) v. couvrir, recouvrir, cacher, pro-
XII..., lat. coadjutor) coatjuteur, trice - src.: Achard téger veire: cobre
(1785) : "coadjutour"; Honnorat, 1846, "coadju- cobrisons n. f. plur. 1. saison des semailles
tour"; Mistral, 1878: "couajutour"; Alibèrt (règla): 2. action de "cobrir"
"coadjutor" còca n. f. (s. XIV.) coque (bateau)
coagulacion n. f. (s. XIV.) coagulation còca n. f. touffe de cheveux lissés
coagulant, anta adj. e n. m. (s. XIX. . . ) coagulant, còca n. f. 1. gâteau - cit.: Siam quitis damb les
ante que donan del nas a la lenga mondina, tant per non
coagular v. (s. XIV.) 1. coaguler 2. figer se poder pas emprigondir dedins la coneissença de sa
coalicion n. f. (s. XVI. . . ) coalition gràcia, coma per nos far creire qu’elis an trobat la
coalizar v. pron. (s. XVIII. . . ) coaliser fava a la còca de la sufisença (Pèire Godelin, s. XVII)
coalizat, ada adj. e n. (s. XVIII. . . ) coalisé, ée 2. boule de pastel (analogie avec un gâteau)
coar v. couver còca d’ostal n. f. pâtisserie maison
coard adj. (s. XII.) couard còca ni mòca (aquò non val ni -) loc. cela ne
coardiá n. f. (s. XII.) coardisa couardise vaut rien
coarnar v. croasser còca, ni mòca (aver ni -) loc. être dénué de tout
coassegurança n. f. (s. XX.) coassurance coçada (i manca una -) expr. 1. il y manque peu
coautor, tora n. (s. XIX. . . ) coauteur, teure de chose 2. il n’a pas tout son bon sens
cobalte n. m. (s. XVIII. . . ) cobalt cobalt cocaïna n. f. (s. XIX. . . ) cocaïne

142
cocaïnoman, ana coeta

cocaïnoman, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) cocaïno- codèrc n. m. espace herbeux, pâturage commu-
mane nal
cocaïnomania n. f. (s. XIX. . . ) cocaïnomanie codetengut, uda adj. e n. (co (cum) + detengut)
cocanha n. f. (s. XV.) ensemble des boules de codetenu, ue
pastel codèx (pl. codèxes) n. m. (s. XVI. . . ) codex
cocanha (albre de -) n. m. mât de cocagne còdi n. m. code (dr.)
cocanha (aquò’s -) loc. c’est très facile còdi civil n. m. code civil (dr.)
cocanha (es -) loc. c’est très facile còdi de la rota n. m. code de la route (dr.)
cocanha (país de -) n. m. jardin des délices còdi del trabalh n. m. code du travail (dr.)
cocarro n. m. 1. gueux 2. va-nu-pieds còdi electoral n. m. code électoral (dr.)
cocarro de sa biaça (gelós coma un -) expr. còdi penal n. m. code pénal (dr.)
jaloux comme un gueux de sa besace codicille n. m. (s. XIII.) codicille
cocassièr, ièra n. pâtissier, ière veire: pastissièr codificacion n. f. (s. XIX. . . ) codification
coccinèla n. f. (lat. coccinella < coccinus) coc- codificar v. (s. XIX. . . ) codifier - cit.: En mès d’aquò,
cinelle veire: catarineta, galineta del bon Dieu, los problèmas pausats per Jonin a prepaus de la sua
vòlaguiraud revirada en francés modèrne que’s pausan diferenta-
coccix (pl. coccixes) n. m. (s. XVI. . . ) coccyx veire: ment dab l’occitan gascon, lenga populara, encara
òs bertram (fam.) plegadissa e polimòrfa, de cap au francés academic,
cocena n. f. matelas de plume codificat dinc a l’extrème, on lo mendre arcaïsme o
cocena (non es qu’una / es pas qu’una -) loc. il dialectalisme qu’ei hòrabanit o deu mens sentit coma
est gonflé d’orgueil "chocant" (Pèire Bèc, La canta de Rotland, 2014, p.
cocktail (pl. cocktails) n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) 6)
cocktail codificator, tritz (pl. codificators, trises) adj. e
còco n. m. (s. XVI. . . ) cocò coco (noix de) n. (s. XIX. . . ) codificaire; codificador codificateur,
cocodril n. m. (s. XIV.) crocodile trice
cocolons (a -) loc. à croupetons codirector, tritz (pl. codirectors, trises) n. (s.
cocolucha n. f. (s. XV. . . ) coqueluche XIX. . . ) codirecteur, trice
coconhon n. m. chignon veire: tinhon - cit.: Des- codoissada n. f. coup de coude
marga son coconhon, las pausa sus la fauda una per codoissadas (a -) loc. en jouant des coudes
una, e passa ambe delici las mans dins son pel desnosat codoissar v. jouer des coudes
(Joana Bartès, Lison, 1934) codonatari, ària adj. e n. codonataire
cocorda n. f. courge codonh n. m. coing
cocordas (s’abraçar coma de -) expr. codonh (aver lo -) loc. en avoir lourd sur le
s’embrasser comme du bon pain cœur
cocoresca n. f. cocorico - cit.: Les pols an brandit codonhat n. m. confiture de coings
las alas pels joquièrs e revelhat a còps de cocorescas codonhièr n. m. cognassier
tota la família pòrtabarbòlas (Pèire Godelin, Ramelet coedicion n. f. (s. XX.) coédition
Mondin, s. XVII) coeditar v. (s. XX.) coéditer
cocotièr n. m. (s. XVII. . . ) cocotier (bot.) coeditor, tritz (pl. coeditors, trises) n. (s. XX.)
cocuda n. f. jonquille, narcisse, coucou (fleur) coéditeur, trice
cocut n. m. coucou - cit.: Los cocuts alucan can- coëficient n. m. (s. XVII. . . ) coefficient
dèlas sus los taps, las primavèras e las margaridetas coëficient d’emplenament n. m. (s. XX.) coeffi-
floquejan, lo cocut canta au bòsc, lavetz la vinha que i cient de remplissage
va de bon còr e los sharments e’s doblan d’ua setmana coercicion n. f. (s. XVI. . . ) coercition
a l’auta tot lo mes d’abriu (Raimond Lajús, Armanhac coercitiu, iva adj. (s. XVI. . . ) coercitif, ive
II, 1991) coeréncia n. f. (s. XVI. . . ) cohérence
cocut (far -) loc. faire le guet / être aux écoutes coerent, enta adj. (s. XVI. . . ) cohérent, ente
cocut coar los uòus qu’a pondut ? (non vesètz coeretar v. (s. XIX..., de eretar) cohériter
lo -) expr. c’est un irresponsable, on ne peut coeretièr, ièra n. (de eretièr) cohéritier, ère
rien lui demander coeritièr, ièra n. cohéritier, ière
cocut, uda n. cocu, cocue coesion n. f. (s. XVIII. . . ) cohésion
cocuts non fan d’agaças (los -) loc. tel père, tel coesion nacionala n. f. cohésion nationale (so-
fils veire: raça raceja cio.)
codar v. tasser, rendre compact coesion sociala n. f. cohésion sociale (socio.)
codemandaire, aira n. (s. XIX., co (cum) + de- coeta n. f. → coa 1. petite queue 2. queue - cit.:
mandaire) codemandeur Lo paure ase se sauvariá als quatre pès, ni mai agèsse
codena n. f. couenne lo fuòc a la coeta (Paul Gayraud, La sexològa, 1982)

143
coeta (far la -) coïncidir

coeta (far la -) loc. faire la queue (attendre dans coflat, ada adj. conflat gonflé, ée - src.: couflát
la file) (A. Vaissièr, 1879)
coexisténcia n. f. (s. XVI. . . ) coexistence coflatge n. m. conflatge gonflage
coexistent, enta adj. (s. XVIII. . . ) coexistant, ante cofle (far un -) loc. manger beaucoup
coexistir v. (s. XVIII. . . ) coexister cofle (n’aver un -) loc. 1. en avoir plus qu’assez
còfa n. f. coiffe 2. « en avoir par-dessus la tête »
còfa (a quicòm jos la -) loc. il a quelque chose cofle (n’èsser -) loc. en avoir son soûl
dans la tête cofle coma un céser qu’a trempat uèit jorns loc.
còfa (èsser de -) loc. être de connivence très prétentieux
còfa (non son de -) loc. ils ne s’entendent pas cofle coma un pesolh (es -) loc. c’est un vani-
cofada n. f. taloche, claque (gifle) teux
cofadura n. f. coiffure (coiffer) cofle, cofla adj. (de coflar) confle 1. gonflé, ée 2. re-
cofaire, aira n. coiffeur, euse veire: perruquièr bondi, ie - src.: A. Vaissièr, 1879: cóufle
cofal n. m. taloche (giffle) cofleta n. f. prétentieux (fam.) veire: coflar
cofalar v. cofalhar donner une claque / gifle cofleta (èsser -) loc. être prétentieux (fam.)
cofar v. coiffer cofondator, tritz (pl. f. cofondatrises) adj. e n.
cofetas (far -) loc. s’enivrer cofondateur, trice
cofidor n. m. (de cofir) 1. étuvée (cuisson) cofraire (cofrair) n. m. (s. XIII.) confrère - src.:
2. ustensil de fonda per cofir - src.: A. Vaissièr, Gonfroy, 1975 : cofrair
1879: coufidóu cofrairiá n. f. (de cofraire) confrairie
cofiment n. m. (s. XIII.) confiment 1. action de còfre n. m. (s. XIII.) coffre
confire 2. confiserie (marchandise) còfrefòrt n. m. coffre-fort
cofin n. m. (s. XIV.) 1. cabas veire: descofinar cog (far -) loc. rester coi veire: estar en una
2. couffin (panier pour bébés) cogestion n. f. (s. XX.) cogestion
cofin (a para lo -) loc. à profusion cogeta n. f. gourde veire: coja - cit.: Aprèp aver
cofin (voidar lo -) loc. accoucher secrètement totis los dits / dins un bon peis emprigondits, / e mes
(fam) en forma la cogeta / damb le brave chuc de soqueta : /
cofinh n. m. (lat. confinium) confinh confin - src.: Andemelè, Cucòis e jo, / totis tres prens de bèla umor /
Alibèrt, 1966 : cofinh ; Gonfroy, 1975: cofinh nos ajaguèrem d’una rima / sense la passar jos la lima
cofinhament n. m. (de cofinhar) confinement - (Pèire Godelin, s. XVII)
src.: Vayssier : cofignament cogitacion n. f. (s. XIII.) cogitation, pensée
cofinhar v. (s. XIII., de cofinh) confinhar confiner cogitar v. (s. XIII.) 1. cogiter 2. penser 3. con-
- src.: A. Vaissièr, 1879: coufigná cevoir
cofinhar (se -) v. (de confinh) se caser cognicion n. m. (lat. cognitio) cognition
cofins (a -) loc. à profusion veire: cofin cognitiu, iva adj. (s. XIV..., lat. cognitum) cognitif,
cofir v. (s. XIII.) confir confire - src.: Vaissièr, 1875 ive - cit.: Tirèri camin en soscant a las capacitats
: coufí ; Gonfroy, 1975 : cofir intuitivas e cognitivas de las vacas. Aquesta semblava
cofison n. f. confison cuisson lente - src.: A. pas acceptar lo cambiament (Sèrgi Viaule, Dins las
Vaissièr, 1879: coufisóu pesadas d’en Robèrt-Loís Stevenson, 2019)
cofisseire, eira n. confidor; confiseire confiseur, cogombre n. m. concombre
euse cogorda (es prompte coma un bolhon de co-
cofit n. m. confit confit - src.: A. Vaissièr, 1879 : gorda -) expr. il est très soupe au lait
coufit cogorla n. f. courge
cofla n. f. (de coflar) 1. ampoule (peau) • bour- cogorlat n. m. soupe de courges
souflure 2. bulle d’eau cogorlièr n. m. pied de courge
cofla (aquò me -) loc. j’en ai gros sur le cœur cogorlièr (restar al -) loc. 1. rester célibataire
("ça me gonfle") 2. coiffer sainte Catherine
coflament n. m. conflament gonflement veire: cogorlitge n. m. sottise, imbécilité
coflason còi totjorn de tròp parlar (ne -) expr. il ne faut
coflar v. conflar 1. casser les pieds 2. "gonfler" pas trop parler veire: còire
coflar v. (lat. conflare) conflar gonfler - src.: A. coidada n. f. 1. coudée 2. coup de coude
Vaissièr, 1879 :couflá coidar v. couder
coflar (se) v. être prétentieux coide n. m. 1. coude (du bras) 2. coude (angle)
coflar lo cap loc. monter la tête à quelqu’un coide (far lo -) loc. faire un coude
coflas n. f. plur. conflas robe bouffante, crino- coidejar v. coudoyer
line coides (me fas rire los -) loc. tu me fais bien
coflason n. f. conflason gonflement - src.: cou- rire !
flosóu (A. Vaissièr, 1879) coïncidir v. coïncider

144
coineta colha

coineta n. f. couette còla (non èsser de -) loc. ne pas sympathiser


coirassa n. f. (s. XIII...) cuirasse - cit.: Aras qu’òm còla de chavals expr. couple de chevaux at-
vos a vist ses coirassa e ses casco / e lo còrs tot en harda tachés ensemble
alindat coma un Basco, / que la cort vos admire aquò coladís, issa (pl. coladisses, issas) adj. coulant,
non sufís pont (Francés de Corteta, Sancho Pança, s. ante
XVII) colaire, aira n. colleur, euse (d’affiches. . . )
coire n. m. cuivre - cit.: Un jorn de promier abrial veire: empegaire
que son mestre l’avia enviat a Tula crompar un bleston colar v. (s. XII) 1. couler (liquide) 2. décuver
de fial de fer en coire, seguet totas las botigas de la colar v. coller veire: empegar
vila per far sa comession e se’n tornet a detz oras del colar n. m. (s. XII.) collier veire: golar - cit.: Tren-
ser furiós contra los merchands que [non] an pas çò quem los laç de lor dominacion / e los colars de longa
que chal per contentar las practicas (Alfred Marpilhat, subjeccion / qui, devath eths, si regnan, nos demòra, /
Las [fadardiás] de Marsalet, 1899) gitem là-hòra (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565)
còire v. cuire veire: còser colareta n. f. collerette
còire (aver de -) loc. avoir les moyens (argent) colars (fred de -) loc. franc du collier
còire a son degut loc. cuire à point còlas (anar en -) loc. aller par groupes
coissin n. m. coussin colatge n. m. collage veire: empegament
coissin (cal que passe pel -) loc. 1. la nuit porte colca n. f. couche (lit)
conseil 2. ça se règle sur l’oreiller colcant (al -) loc. à l’ouest veire: marin, ponent
coissin d’alaitar n. m. coussin d’allaitement colcar v. coucher - cit.: Mentre qu’èran aquí, ven-
coissinejar v. faire la grasse matinée guèt lo temps que deviá enfantar, e metèt al [mond]
coissinièra adobarà (la -) loc. ça s’arrangera sur son Filh primièr nascut, qu’estropèt ambe de trocèls e
l’oreiller colquèt dins una grépia, perque i aviá pas de plaça per
coït n. m. (s. XIV.) coït eles dins l’ostalariá (Josèp Salvat, tr. Evangèli de Luc,
coita n. f. hâte - src.: cocha 1957)
coita (a la -) loc. 1. à toutes jambes 2. en vitesse colcar (non se cal despolhar abans de se -) expr.
coita (anar de -) loc. marcher vite 1. il ne faut pas se dévêtir avant d’entrer dans
coita (aver -) loc. 1. avoir hâte 2. être pressé 3. i son lit (afin de ne pas attraper froid) 2. il faut
avoir urgence assurer ses arrières
coita (de -) loc. à la hâte colcar a l’esponda (se -) loc. se coucher du côté
coita (fait a la -) loc. personnage mal dégrossi de la ruelle (bord du lit)
coita (i a -) loc. il y a urgence colcar a la paret (se -) loc. se coucher du côté
coita (non i a / i a pas -) loc. il n’y a pas le feu du mur (lit)
au lac colcar coma las galinas / polas (se -) loc. se
coitança n. f. 1. diligence 2. empressement coucher comme les poules
coïtar v. (s. XIX. . . ) coïter colcar en fusta (se -) loc. se coucher de tout son
coitar (cochar) v. (lat. coctare) 1. hâter 2. pour- long
chasser colectomia n. f. (s. XX.) colectomie (méd.)
coitar (se -); se cochar v. (lat. coctare) se hâter, colent, enta adj. chômable, vénérable
se dépêcher - cit.: Un còp al vilatge, nos coitavem coleoptèr n. m. (s. XVIII. . . ) coléoptère
de copiar la cançon sus un casèrn, nòstre casèrn de còler v. → còler chômer une fête, célébrer, hon-
cançons (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) orer veire: colar - cit.: L’ofici dels sants apòstols,
coitós, osa (anar -) loc. marcher vite per plan còler lors fèstas e obtenir lor proteccion
coitós, osa (pl. coitoses, osas) adj. pressé, ée (Bertomieu Amilhan, Exercici de la fe, 1673)
coitosament adv. à la hâte, promptement colèra n. f. (s. XV. . . ) colère
coja n. f. courge colèra n. m. (s. XVI. . . ) colerà choléra
còl (còu) n. m. cou colèra ! (aquò fa -) loc. elle est un peu raide !
còl d’alauseta (un -) loc. un cou de cygne colèra (cargar una -) loc. avoir un accès de
còl de pè n. m. cou de pied colère
còl de platja n. m. grève (rivage) colèra (préner la -) loc. se mettre en colère
còla n. f. colle veire: pega colèra de tenguda (una -) loc. une longue colère
còla n. f. colline coleric, ica adj. (s. XIX. . . ) cholérique
còla n. f. → còla 1. équipe de travailleurs 2. co- coleric, ica adj. (s. XX.) colérique
terie colerifòrme adj. (s. XIX. . . ) cholériforme
còla (anar de -) loc. aller de compagnie colesteròl n. m. (s. XX.) cholestérol
còla (èsser de -) 1. sympathiser 2. ou plus si colet (arrapar al -) loc. prendre au collet
affinités (être à la colle !) colha adj. e n. f. conne (injure) veire: con (injure)
còla (far la -) loc. être de connivence

145
colha color de lop

colha n. f. → testicul (m.) couille collector, tritz (pl. collectors, trises) n. (s. XIV.)
còlha n. f. (lat. colla) → còla 1. équipe de tra- collecteur - src.: Honnorat, 1846 : "coulectour"
vailleurs 2. coterie collèga n. (s. XVI. . . ) collègue
colhonat quand t’ai vist (a la m’as -) loc. collègi n. m. (s. XIV. . . ) collège
1. n’importe comment 2. pas sérieux du tout ("à collègi dels avocats n. m. barreau (justice)
la con" 3. "à la mords-moi le nœud") triv. collegial, ala adj. (s. XVI.) collégial, ale
colic, ica adj. (s. XVII...) colique collimator n. m. (s. XIX. . . ) collimador collima-
colica n. f. (s. XIV...) colique veire: foira teur
colicas nefreticas n. f. coliques néphrétiques colliri n. m. (s. XIV.) collyre
veire: mal de masclum collision n. f. (s. XIV.) collision
còlis (pl. colisses) n. m. (de l’italian) colis collòqui n. m. (s. XV.) colloque
collaboracion n. f. (s. XIX. . . , de collaborar) collab- collusion n. f. (s. XIV. . . ) collusion
oration - src.: Barta, 1980 : "collaboracion" colòbra n. f. couleuvre
collaboracionisme n. m. (s. XX.) collabora- colocacion n. f. colocation
tionnisme colocatari, ària n. (s. XIX. . . ) cologatari colo-
collaboracionista n. (s. XX.) collaborationniste cataire
collaborar v. (s. XIX. . . , lat. collaborare) colaurar colofònia n. f. (s. XIV.) colophane
collaborer - src.: Barta, 1980: "collaborar" colomb n. m. pigeon
collaborator, tritz (pl. collaborators, trises) n. (s. colomb a la sang n. m. pigeon en civet
XVIII. . . , de collaborar) collaborador; collaboraire colomba n. f. colombe
collaborateur, trice - cit.: D’auditors [de la ràdio] colombat n. m. pigeonneau
repròchan tant a ieu coma a la majoritat dels meus colombièr n. m. pigeonnier, colombier
collaborators d’aver pas l’accent païsan. . . Person- colombièr de meçorgas (un -) loc. un tissu de
alament, cerqui pas de l’aver (Andrieu J. Boussac, mensonges
Òc, oct. 1950); se pensava au mejan d’anar destrau- colomna n. f. (s. XIII.) colona; colonna colonne
car lo vielh collaborator qu’ara collaborava plus ges, colomna vertebrala n. f. (s. XVIII. . . ) colonne
mai s’escondiá au fons de son granièr (Robèrt Lafònt, vertébrale veire: rastèl de l’esquina (fam.)
1984) - src.: Honnorat, 1846: "coullabouratour"; colomnada n. f. (s. XVII. . . ) colonnade
Alibèrt (règle), 1935 : collaborator, tritz"; Barta, colomnas de Tarn n. f. gorges du Tarn
1980: "collaborator, tritz". colon n. m. (s. XIV...) côlon (anat.)
collacion n. f. (s. XV.) collation (registre, repas) colon n. m. (s. XIV. . . ) colon (colonie)
collacionament n. m. (s. XIX. . . ) collation- Colonha n. pr. (de la vila de Colonha een Alemanha)
nement Cologne
collacionar v. (s. XV.) collationner colonia n. f. (s. XIV. . . ) colònia colonie
collateral, ala adj. (s. XIV.) collatéral, ale colonial, ala adj. (s. XVIII. . . ) colonial, ale
colleccion n. f. (s. XIV.) collection colonialisme n. m. (s. XVI. . . ) colonialisme
colleccionar v. (s. XIX. . . ) collectionner colonialista n. (s. XX. . . ) colonialiste
colleccionisme n. m. (s. XIX. . . ) collectionnisme colonizacion n. f. (s. XVIII. . . ) colonisation
colleccionista adj. e n. (s. XIX. . . ) colleccionaire colonizar v. (s. XVIII. . . ) coloniser
collectionneur, euse colonizat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) colonisé, ée
collècta n. f. (s. XIV.) collectatge → collècta 1. col- colonizator, tritz (pl. colonizators, trises) adj. e
lecte veire: quista - cit.: an fait una collècta per n. (s. XIX. . . ) colonizador; colonizaire 1. colonisa-
ajudar un collèga 2. collectage - cit.: Los etnològues teur, atrice 2. coloniseur
son a far de collècta lingüistica en Africa coloquinta n. f. coloquinte
collectar v. (s. XVI. . . ) collecter color n. f. (s. XII.) couleur - cit.: Tot lo còrs li
collectiu, iva adj. e n. m. (s. XIV.) collectif, ive tremòla e muda de color (Francés de Corteta, Ramonet,
collectiva (accion -) n. f. action collective s. XVII)
collectiva (convencion -) n. f. convention col- color (aver bona -) loc. avoir de bonnes
lective (socio.) couleurs
collectivament adv. (s. XVI. . . ) collectivement color (non te fises / te fises pas a la -) expr.
collectivisme n. m. (s. XIX. . . ) collectivisme 1. les couleurs son changeantes 2. ne te fie pas
collectivista adj. e n. (s. XIX. . . ) collectiviste à l’apparence
collectivitat n. f. (s. XIX. . . ) collectivité color d’ala de gòrp loc. très noir
collectivitat locala o territoriala n. f. collectiv- color de baisa-ma-mia loc. couleur fade (fam.)
ité locale ou territoriale (adm.) color de fòc loc. couleur de feu
collectivizacion n. f. (s. XIX. . . ) collectivisation color de la bèstia loc. couleur fauve veire: falbe
collectivizar v. (s. XIX. . . ) collectiviser color de lop loc. couleur fauve veire: falbe

146
color de vessina comanditaire, aira

color de vessina loc. 1. couleur de vesse còltòrs, a (pl. còltòrses, as) adj. (de còl + tòrs
2. couleur terne (participi passat classic)) qui a le cou tordu veire:
color encra n. f. couleur foncée, obscure còltòrcer
color que tira l’uèlh (una -) loc. une couleur còltòrt, a n. (occ. "còl + tòrt") 1. hypocrite
criarde 2. tartuffe
coloracion n. f. (s. XIV.) coloration veire: coloriza- còltrencar v. couper le cou
cion còltrencar (se) v. se rompre le cou
colorament n. m. colorizacion action de colorer còlverd n. m. canard sauvage
colorant, anta adj. e n. m. (s. XVII. . . ) colorant, coma n. m. (s. XVII. . . ) comà coma
ante coma conj. comme
colorar v. (s. XII.) 1. colorer veire: acolorir, col- còma n. f. (s. XII.) chevelure veire: pel, ca-
orizar 2. se colorer beladura - cit.: Corrada, èra una bèla chata a còma
colorat, ada adj. colorizat coloré, ée veire: acol- negrinèla, abondosa, anelada, sota son riban arlatenc
orit (Frederic Mistral, s. XIX) ; pèr que rèn l’esconde, /
coloratiu, iva adj. (s. XIV.) 1. colorant, ante 2. qui [geta] a rèire dins lo cèu / sa fièra còma e s’amusa
colore / a folejar tota nusa, / la serena, sus li clars (Teodòr
colorent, enta adj. qui a le teint coloré Aubanèl, s. XIX.)
coloret n. m. (s. XX., del catalan) fond de teint coma (es tot non sabi -) expr. il est tout chose
(fard) coma (non podètz creire -) loc. vous ne sauriez
coloreta n. f. 1. vermillon des joues veire: ar- combien
caneta 2. couleur légère, agréable coma sa maire (aver -) loc. tenir / ressembler à
coloretas (aver las -) loc. avoir les joues ver- sa mère
meilles comaire (comair) n. f. (s. XII., lat. cum + mater)
colorimètre n. m. (s. XIX...) colorimètre (phys.) commaire commère veire: compaire
colorimetria n. f. (s. XIX...) colorimétrie (chim.) comanda n. f. (s.XII., de comandar) commande
colorimetric, ica adj. (s. XIX...) colorimétrique comanda (fait de -) loc. (s. XVII.) fait sur com-
colorista adj. e n. (s. XVII..., del francés) coloriste mande
(art) comandador, airitz (pl. comandadors, airises)
n. (s. XII.) commandeur - src.: Raynouard, 1844,
colorista n. (s. XX.) coloriste (benda dessen-
IV, 137 : "comandador"
hada)
comandament n. m. (s. XIII.) commandement
colorit n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) coloris
veire: mandament
colorizacion n. m. (s. XX., de l’anglés) colorisa-
comandament n. m. (s. XIII.) 1. commandement
tion (films) veire: coloracion
veire: mandament - cit.: Entrò quan mon gran ad-
colorizar v. (s. XX., de l’anglés) coloriser (films)
versari / aurà sus mi comandament ? (Arnaud de
veire: colorar, acolorir
Saleta, Psalme XIII, s. XVI) 2. commandement
colormudar v. changer de couleur (personne
(grade) 3. commandement (commander) - src.:
émue, blé. . . )
Raynouard, 1844, IV, 137 : "comandament"
colors (donar de -) loc. donner des couleurs
comandant, a en cap n. commandant, e en chef
colors (ne dire de totas las -) loc. insulter comandant, anta n. (s. XVII...) commandant,
colors (non es als òrbs de jutjar de las -) expr. ante
chacun selon sa compétence comandar v. (s. XII.) 1. commander (ordre)
colors (préner -) loc. prendre des couleurs 2. commander (acquérir)
colors (venir de sèt -) loc. passer par toutes les comandar (sense vos -) loc. s’il vous plaît veire:
couleurs de l’arc-en-ciel se vos plai
colors que s’endevenon (de -) loc. des couleurs comandar al baston loc. mener à la baguette
qui vont bien ensemble (en harmonie) comandar son servidor loc. commander à son
colors que se revènon loc. couleurs assorties serviteur
colòs (pl. colòsses) n. m. (s. XV. . . ) colosse comandariá n. f. (av. s. XV.) commanderie
colostrum n. m. (s. XIX.) colostrum veire: lait comandas n. f. plur. (s. XX., de comandar) com-
mairal mandes
colpablament adv. (s. XIII.) coupablement comandat adj. (s. XIX..., de comandar) de com-
colpable, abla adj. (s. XII.) coupable mande
còlpodar v. rompre le cou comandita n. f. (s. XVII. . . , de l’ital. accomandita)
còlportar v. 1. porter sur le cou 2. colporter commandite
còlprim, ima adj. qui a le cou mince comanditaire, aira n. (s. XVIII. . . , de l’italian "acco-
còlregde, da adj. qui a le cou raide mandita") comanditari commanditaire veire: co-
còltòrcer loc. tordre le cou mandita

147
comanditar commercializable, abla

comanditar v. (s. XIX. . . ) commanditer veire: co- comerçant, anta adj. e n. comerciant com-
mandita merçant, ante - src.: Mistral, 1878, "coumerçant"
comba (coma) n. f. (gall. cumba) combe, vallon comerçar v. comerciar commercer - src.: Alibèrt,
combas e sèrres (per -) loc. par monts et par 1966, "comerçar"
vaux comercejar v. commercer (petit commerce)
combat n. m. combat comerçon n. m. petit commerce - src.: Mistral,
combat d’òme contra òme n. combat d’homme 1878, "coumerçou"
à homme cometa n. f. (s. XIV.) comète
combatent, enta adj. e n. combattant, ante cometre v. (s. XII., lat. commitere) commettre - src.:
combatre v. combattre - cit.: Plan se pòt tenir Lévy, 1909: cometre; Alibèrt, 1966 : cometre
l’òme fièr, / b’es [aürós] tres còps amai quatre, / uèi comitat n. m. (s. XVII. . . , del francés ? anglés com-
que per el Dieu ven combatre / totas las potestats mittee) comité - cit.: Aquela òbra fuguèt remesa a
d’Infèrn (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) la vila per lo general Martinia, president del comitat
combinable, abla adj. (s. XVIII. . . ) combinable parisenc, que lauvet dins son discors los explorators
combinacion n. f. (s. XVII. . . ) combinason com- produchs autres còps per lo Lemosin (Josèp Ros,
binaison L’annada lemosina, 1898)
combinar v. (s. XIV.) combiner comitat d’entrepresa n. m. comité d’entreprise
combinat, ada adj. (s. XVIII. . . ) combiné, ée comjat n. m. (s. XII., lat. commeatus) conget congé
combinatiu, iva adj. (s. XIV.) qui peut être com- commando n. m. (s. XX., de l’anglés ? afrikaans ?
biné portugués) comandò commando
combinator n. m. (s. XX.) combinador combina- commemoracion n. f. (s. XIV., lat. commemoratio)
teur comemoracion commémoration - src.: Honno-
combinatòri, òria adj. (s. XVIII. . . ) combinatoire rat, 1848 : "coummemouration"; J. Ubaud, 2011 :
commemoracion"
combor n. m. 1. combustion 2. émoi
commemorar v. (s. XIV. . . ) commemorar - src.: J.
combor (metre en -) loc. mettre en émoi
Ubaud, 2011 : "commemorar"
comedia n. f. (s. XVI. . . ) comèdia comédie
commemoratiu, iva adj. comemoratiu commé-
comedia (far la -) n. jouer la comédie
moratif, ive - src.: J. Ubaud, 2011 : "commemo-
comedian, ana n. (s. XVI. . . ) comédien, enne ratiu"
començ (pl. comences) n. m. (s. XII.) commence- commenda n. f. (s. XV. . . ) comenda commende
ment veire: començament (abbayes. . . )
començaire, aira n. (s. XII.) qui commence commendatari, ària adj. e n. (s. XV. . . )
començament n. m. (s. XII.) commencement comendatari commendataire (abbayes. . . )
veire: començ commensal, ala n. (s. XV. . . ) comensal commen-
començament (del fin -) loc. du tout début sal, ale - src.: Mistral, 1878 : "counmensal"
començant, anta adj. (s. XV. . . ) commençant, commensalisme n. m. (s. XIX. . . ) comensalisme
ante commensalisme
començar v. (s. XII.) commençar → començar commensurable, abla adj. (s. XIV. . . )
commencer - cit.: Uèi que le mes de mai comença comensurable commensurable veire: incom-
/ a l’aunor del país mondin, / mon còr se vòl regal- mensurable - src.: J. Ubaud, 2011 : commensu-
hardir / sur las flors de dama Clamença (Pèire Godelin, rable"
Tresena floreta, s. XVII) commentar v. (s. XIV. . . ) comentari commenter
començar (tre -) loc. 1. à peine 2. sitôt que commentari n. m. (s. XIV. . . ) comentari commen-
començat (es el que m’a -) loc. c’est lui qui m’a taire
provoqué commentator, tritz (pl. commentators, trises) n.
comerç (cambra de -) n. f. chambre de com- (s. XIV. . . , lat. commentator) comentator commen-
merce tateur, trice - src.: Honnorat, 1848 : "coumenta-
comerç (pl. comerces) n. m. comèrci → comèrç tour" ; Mistral, 1878 : "comentatour" (prononcia-
commerce veire: commèrci - src.: Mistral, 1878, cion provençala)
"coumers" commèrci n. m. → comerç commerce
comerç en demens loc. un commerce en souf- commercial, ala adj. (s. XVIII. . . ) comercial com-
france mercial, ale
comerç es a pausa (lo -) loc. l’activité commercialament adv. (s. XIX. . . ) comercialament
économique est très calme commercialement
comerç exterior (écon.) n. m. commerce ex- commercialitat n. f. (s. XIX. . . ) comercialitat com-
térieur (écon.) mercialité
comerç triangular (hist.) n. m. commerce trian- commercializable, abla adj. (s. XX.)
gulaire (hist.) comercializable commercialisable

148
commercializacion compactor

commercializacion n. f. (s. XX.) comercializacion communicator, tritz (pl. communicators, trises)


commercializacion n. (s. XIX. . . , de communicar) comunicaire;
commercializar v. (s. XIX. . . ) comercializar com- comunicador communicateur
mercialiser communitari, ària adj. (s. XIX. . . ) comunautari
comminatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) cominatòri communautaire
comminatoire - src.: J. Ubaud, 2011 : "commi- communitarisme n. m. (s. XX., de communitat)
natòri" comunautarisme communautarisme
commiseracion n. f. (s. XIII. . . ) comiseracion communitarizacion n. f. (s. XX., de communitat)
commisération - src.: Mistral, 1878 : "counmis- comunautarizacion communautarisation
eracioun"; J. Ubaud, 2011: "commiseracion" communitat n. f. (s. XIII.) comunautat commu-
commissari, ària n. (s. XVI. . . ) commissaire - cit.: nauté - src.: Raynouard, 1844, 1844, IV, 290.
Lo commissari deu assignar la partida, o sos procu- communitat europèa n. f. communauté eu-
raires, e los balhar delai de tres jorns, o plus,per com- ropéenne
parir (Fòrs e costumas de Bearn, 1552) - src.: Hon- commutabilitat n. f. commutabilité
norat, 1844, I, p. 565 commutable, abla adj. (s. XX.) comutable com-
commissariat n. m. (s. XVIII. . . ) comissariat com- mutable
missariat commutacion n. f. (s. XIV.) comutacion commu-
commission n. f. (s. XVII. . . ) comission commis- tation - src.: Raynouard, 1844, IV, 282 : "com-
sion mutacion"; J. Ubaud, 2011 : "commutacion"
commission de las operacions de borsa n. f. commutar v. (s. XX.) comutar commuter - src.: J.
commission des opérations de bourse (COB) Ubaud, 2011 : "commutar"
(écon.) commutatiu, iva adj. (s. XIV...) comutatiu com-
commissionar v. (s. XV. . . ) comissionar commis- mutatif - src.: J. Ubaud, 2011 : "commutatif "
sionner commutativitat n. f. (s. XX.) commutativité - src.:
J. Ubaud, 2011 : "commutativitat "
commissionari, ària n. (s. XVI. . . ) comissionari
commutator n. m. (s. XIX. . . ) comutador;
commissionnaire
commutador commutateur
commissura n. f. (s. XVIII. . . ) comissura commis-
commutatritz (pl. commutatrises) n. f. (s. XX.)
sure
commutatrice
commocion n. f. (s. XIII.) comocion commotion
comòda n. f. (s. XVIII. . . , del francés) commode
- src.: Raynouard, 1844, IV, 278 : "commocio";
(meuble)
Mistral, 1878 : "counmocioun"; J. Ubaud, 2011 :
comòdament adv. (s. XV.) commodément
"commocion"
comòde, òda adj. (s. XV. . . , de l’ital. comodo) com-
commocionar v. commotionner - src.: J. Ubaud,
mode (facile)
2011 : commocionar
comoditat n. f. (s. XV., de l’ital. comodità) com-
communalista n. (s. XIX. . . ) communaliste modité
communalizacion n. f. (s. XIX. . . ) communalisa- comol (per -) loc. par-dessus le marché
tion comol, ola adj. (s. XII.) 1. comble veire: acumu-
communalizar v. (s. XIX. . . ) communaliser lacion, comolum - cit.: Escrivans aujòls, de qui
communicabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) [l’esperit] comol de raras invencions ten tant de plaça
comunicabilitat communicabilité per totis les camins de la sciéncia, que [dificilament]
communicable, abla adj. (s. XIV..., de communicar) òm pòt passar per un [subjècte] comun sense vos tus-
communicable tar, plàcia vos agradar que, de la fòrça de qualqu’una
communicacion n. f. (s. XIV. . . , lat. communicatio) de vòstras autoritats, ieu piège nòstra flaquièra (Pèire
comunicacion communication Godelin, Ramelet, s. XVII). 2. plein, pleine (rem-
communicar v. (s. XIII., lat. communicare) pli)
comunicar communiquer - cit.: « Perque donc libe comolada n. f. comblement
plen de doctrina tant bona / siá communicat [cõmuni- comolar v. combler, remplir (complètement)
cat] a la nacion gascona... » (Pèir de Garròs, Psalmes, veire: cumular
1565) ; çò qui m’avè tocat de tira en Estieu, qu’èra la comolatge n. m. action de combler
soa fe occitana, l’amor qui portava a la patria, e que comolum (far lo -) loc. être à son comble
crei que la communicava a tots los qui l’apressavan e compaccion n. f. (s. XIV.) 1. compacité 2. com-
qui devienguèn los sons amics. . . (Simin Palay, 1940) paction
- src.: Raynouard,1844, IV, 290 : "communicar" compacitat n. f. (s. XVIII...) compacité
communicat n. m. (s. XIX. . . , de communicar) compactage n. m. (s. XX...) compactage
comunicat communiqué compactar v. (s. XX.) compacter
communicatiu, iva adj. (s. XVI. . . , de communicar) compacte, acta adj. (s. XIV. . . ) compact, acte
comunicatiu communicatif, ive compactor n. m. (s. XX...) compacteur

149
compaire (compair) competitiu, iva

compaire (compair) n. m. (lat. compater) com- compàs (branca de -) loc. jambe de compas (in-
père veire: commaire strument)
compaire gatet (lo -) n. m. le chat botté (conte) compàs (far per -) loc. faire dans les règles
companatge n. m. 1. camaraderie 2. ce qui se compàs (far una causa per -) loc. faire une
mange avec le pain - cit.: S’aqueste Març, fraire chose selon les règles, avec ponctualité
d’Abril, / fòra de páur e de perilh, / torna damb son compàs (per -) loc. en mesure - cit.: Se cantas
bèl equipatge, / nos le pregarem a sopar, / mai que non bravament, se danças per compàs, / compaire Tò-
vòlga vin, ni pan, / e que se pòrte companatge (Pèire casòm, non m’en estoni pas; / car una levador, que
Godelin, Segonda floreta, s. XVII) 3. hors-d’œuvre t’apapaissonava, / ditz que quand tu naissiás ta maire
(repas) te sonava (Pèire Godelin, Segonda floreta, s. XVII)
companatge (far -) loc. ménager la nourriture compàs (pl. compasses) n. m. compas
companh n. m. ami, collègue, concubin, com- (géométrie)
pagnon compàs (pl. compasses) n. m. règle à suivre,
companha n. f. compagne (épouse, concubine) mesure - cit.: Se cantas bravament, se danças per
companhiá n. f. compagnie compàs, / compaire Tòcasòm, non m’en estoni pas; /
companhon n. m. 1. compagnon - cit.: Cossí ? car una levador, que t’apapaissonava, / ditz que quand
Cada bon companhon / aurà mestressa sonque jo ? / tu naissiás ta maire te sonava (Pèire Godelin, Segonda
Cadun trobarà sa caduna, / e jo non trobarai pas una ? floreta, s. XVII)
/ Non fumetis ! Que si farai ; / e se la que cortisarai / compàs (téner per -) loc. conduire selon les rè-
n’es de còrs e [d’esperit] triada, / tornatz me far man- gles
jar civada (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) compàs dins l’uèlh (aver lo -) loc. 1. avoir le
2. concubin coup d’œil 2. bien mesurer à l’œil
comparabilitat n. f. (s. XIX. . . ) comparabilité compassion n. f. (s. XII. . . ) compassion
comparablament adv. (s. XIII. . . ) de façon com- compatir v. (s. XVI. . . ) compatir
parable compausadoira n. f. (de "compausar") com-
comparable, abla adj. (s. XIII. . . ) comparable poseuse (imprimerie)
comparança de (a -) loc. en comparaison de compausant n. m. (s. XVIII..., de "compausar") com-
comparant n. m. réplique (discussion, débat) posant
comparant (téner lo -) loc. donner la réplique compausar v. (s. XII. . . , lat. componere X pausar)
comparar v. (s. XIII. . . ) comparer composer - cit.: Puish doncas que plasut vos a /
comparar (sense -) loc. sans comparaison ritmes en gascon compausar, / de mi vos n’èratz pas es-
comparason n. f. (s. XIII. . . , de comparar) com- tat / en vaganaut sollicitat /a préner la causa damnada
paraison veire: comparacion - cit.: Açò siá dit / de nòsta lenga mespresada (Pèir de Garròs, 1567)
sense comparason, solament per gandir nòstre Nonrés compausat n. m. (s. XII. . . ) composé
d’aqueste repròpchi, que perqué se met en campanha be compausat, ada adj. (s. XII. . . ) composé, ée
sembla sordament s’estimar quicomet (Pèire Godelin, compelir v. contraindre, forcer, obliger (forcer)
Contra tu, s. XVII) - src.: Lévy, 1909 : comparazon compensacion n. f. (s. XVI. . . ) compensation
comparason (téner -) loc. soutenir la comparai- compensar v. (s. XIII. . . ) compenser
son compensator, tritz (pl. compensators, trises) adj.
comparatisme n. m. (s. XIX. . . ) comparatisme (s. XVIII. . . ) compensador compensateur
comparatista adj. e n. (s. XIX. . . ) comparatiste compensatòri, òria adj. (s. XIX. . . ) compen-
comparatiu, iva n. (s. XIII. . . ) comparatif, ive satoire
comparativament adv. (s. XVI. . . ) comparative- compés (de -) loc. en équilibre
ment compés (far -) loc. faire contrepoids
comparator, tritz (pl. comparators, trises) adj. e compés (pl. compeses) n. m. 1. compoix 2. com-
n. m. (s. XIX. . . ) comparador; comparaire com- pensation
parateur, trice competéncia n. f. (s. XVI. . . ) 1. ressort juridique
compareissent, enta adj. e n. (s. XIV. . . ) 2. capacité professionnelle
comparent comparant, ante competent, enta adj. (s. XIII. . . ) compétent, ente
comparéisser v. (s. XV. . . ) comparaître competicion n. f. (s. XVIII. . . , lat. competitio (per
comparucion n. f. (s. XV.) comparution l’anglés)) compétition - src.: Barta, 1980 : "com-
compàs (al -) loc. 1. en mesure - cit.: Bigarrat peticion"
apròp las ensenhas, / coma santa Crotz de Verenhas, / competitiu, iva adj. (s. XX.) compétitif, ive
jo camini de tau compàs / que la grua mia sos pas (P. competitor, tritz (pl. competitors, trises) n. (s.
de Garròs, 1567) 2. bien réglé 3. marcher au pas XV. . . , lat. competitor) competidor compétiteur,
compàs (alongar lo -) loc. marcher à grands pas trice - src.: Pellas, 1723 : coumpetitour; Honno-
compàs (bada de -) loc. ouverture d’un compas rat, 1846 : "coumpetitour"; Mistral, 1878 : "coum-

150
competitor, tritz (pl. competitors, trises) comptant

petitour"; Alibèrt (règla), 1935/1966: "competitor, compostador n. m. (s. XIX..., de l’italian "compos-
tritz" tore") composteur (appareil)
compilacion n. f. (s. XIII. . . ) compilation compostar v. (s. XX., de compostador) composter
compilar v. (s. XII. . . ) compiler (ticket...)
compilator, tritz (pl. compilators, trises) n. (s. compostar v. (s. XVIII..., de "compòst") épandre
XV. . . , lat. compilator) compilador; compilaire du compost (terreau)
compilateur - src.: Honnorat, 1846: " coumpi- compostatge n. m. (s. XX., de "compòst") com-
latour"; Alibèrt (règla), 1935: compilator, tritz postage
complaire v. 1. complaire 2. obliger (rendre ser- compreensible, ibla adj. (s. XV. . . ) comprensible
vice) compréhensible - src.: Honnorat, 1846 :
complanta n. f. complainte "coumprehensible
complasença n. f. (s. XIV. . . ) complaisance compreension n. f. (s. XIV. . . ) compreneson com-
complasent, enta adj. (s. XVI. . . ) complaisant, préhension
ante compreensiu, iva adj. (s. XVI. . . ) compréhensif,
complement n. m. (s. XVI..., lat. complementum) ive
complément compren coma las aucas loc. il ne comprend
complementari, ària n. (s. XVIII...) complemen- rien
taire compréner v. (s. XII. . . ) comprendre - cit.: Se con-
complementaritat n. f. (s. XIX...) complémentar- tentèt de parpelejar en pallevant un pauquet las ussas
ité e comprenguère que me covidava antau a li dictar sa
complèt, èta adj. (s. XIV. . . ) complet, ète respònsa (Max Allier, L’Emperau, 1977) ; Los que
complètament adv. (s. XIII. . . ) complètement menavan vida nòbla [...] per castèls o sembla-castèls,
completar v. (s. XVIII. . . ) compléter ni non la parlavan, ni non la comprenián [...] aquela
completas n. f. plur. (lat. completus) complies lenga dels vailets (Paul Gairaud, 1980)
complèxe, èxa adj. (s. XVI. . . ) complexe compréner (çò important es de -) loc. le tout est
complexitat n. f. (s. XVIII. . . ) complexité de comprendre
complicacion n. f. (s. XIV. . . ) complication compréner a mièg aire loc. comprendre à demi-
complicar v. (s. XVI. . . ) compliquer mot
complicat, ada adj. (s. XVI. . . ) compliqué, ée compréner al vira boca loc. lire sur les lèvres
complice, iça adj. e n. (s. XIV.) complice compréner bota per barral loc. comprendre de
complicitat n. f. (s. XV. . . ) complicité travers
compliment n. m. (s. XVII. . . ) compliment veire: compreni res mai (non i -) loc. je n’y com-
acompliment - cit.: enregar un compliment (ir. : prends plus rien
faire ses compliments) compreni torra ni borra (non i -) loc. je n’y com-
complimentar v. (s. XVII. . . ) complimenter prends pas un traître mot
complir v. 1. accomplir - cit.: En art, ont la per- comprés, esa lo / la (pl. compreses, esas los /
sonalitat es gaireben tot, l’òbra inacabada [non] es las) loc. y compris
jamai complida per un autre : la mòrt de l’obrièr compreses (los enfants -) y compris les en-
causa donc plan una pèrda irreparabla (Antonin Per- fants
bòsc, Per Capvath la Lana, 1924) 2. exécuter (tâche) comprimir v. (s. XIV. . . , lat. comprimere) com-
3. remplir (ses obligations) primer
complir son dever loc. accomplir son devoir comprimit n. m. (s. XIX. . . , de comprimir) → cachet
complir una mission loc. s’acquitter d’une mis- comprimé (médicament) veire: pastilha
sion compromés (pl. compromeses) n. m. (s. XIII. . . )
compòrtament electoral n. m. comportement compromis
électoral (socio.) comprometre v. (s. XIII. . . ) compromettre
composicion n. f. (s. XIII. . . , lat. compositio) compta (n’es una que -) loc. celle-là est drôle
compausicion composition comptabilitat n. f. (s. XVI. . . ) comptabilité
composit, ita adj. (s. XIV. . . , lat. compositus) com- comptabilitat nacionala n. f. comptabilité na-
posite tionale (écon.)
compositor, tritz (pl. compositors, trises) n. (s. comptabilizable, abla adj. (s. XX.) comptabilis-
XV. . . , lat. compositor) compausaire compositeur, able
trice - cit.: E d’autes vengueràn, compositors occi- comptabilizar v. (s. XX.) comptabiliser
tans pastats d’aquera memòria que perseguiràn l’òbra comptable, abla adj. e n. (s. XIV. . . ) comptable
creatritz de nòste país (Ismaël Girard, Òc, oct. 1950) - comptafials n. m. (s. XIX.) compte-fils - src.: Piat,
src.: Honnorat, 1846 : "coumpousitour" 1893.
compòst (pl. compòstes) n. (s. XVIII..., de l’anglés comptagotas n. m. compte-gouttes
< francés) compost (terreau) comptant adv. (s. XIII. . . ) comptant

151
comptar con coma la luna

comptar v. (s. XIII., lat. computare) compter veire: compte-rendut n. m. (s. XV. . . ) compte-rendu
condar comptes de peiretas (far de -) loc. se tromper
comptar a milas coma lo teulièr expr. dépenser en comptant
beaucoup comput n. m. (s. XIII : “compot”.) comput (calen-
comptar amb l’òste loc. 1. faire un compte ex- drier ecclésiastique)
act entre les deux partis 2. agir avec garantie computacion n. f. (s. XIV...) computation (calen-
comptar de (a -) loc. à compter de drier ecclésiastique)
comptar sas camisas loc. vomir (triv.) computista n. (s. XVII...) computiste (calendrier
comptar sense l’òste loc. 1. compter sans le con- ecclésiastique)
trôle de l’intéressé - cit.: "Jo condi volentèrs damb comtal, ala adj. (s. XII.) comtal, ale
l’òste" [ironic : lo personatge paga l’òste amb de pat- comtat n. m. (s. XII.) comté
acs] (P. de Garròs, s. XVI); "mais je comtais sans comte n. m. (s. XI. . . ) comte
l’hoste" [sas promessas non èran garentidas] (B. de comtessa n. f. (s. XII.) comtesse
Monluc, s. XVI); "Au bot d’un mes vit clarament / comulum n. m. comble (pire)
qu’avèva comptat sans son òste" [s’èra enganat sus comun (amb totes) ne pas être fier
las qualitats de son esposa] (M. Verdièr, s. XIX); " comun coma la palha als ases expr. très com-
Quau compta sens l’òste, compta doas fes" (F. Mistral, mun
s. XIX). 2. agir sans garantie de l’autre partie - comun de (viure sul -) loc. vivre aux crochets
cit.: "mais je comtais sans l’hoste" [sas promessas non de
èran garentidas] (B. de Monluc, s. XVI) comun, una adj. (s. XII. . . ) commun, une - cit.:
comptar sos uòus davant que sián ponduts Escrivans aujòls, de qui [l’esperit] comol de raras in-
(non cal / cal pas -) expr. il ne faut pas vendre vencions ten tant de plaça per totis les camins de
la peau de l’ours avant de l’avoir tué la siéncia, que [dificilament] òm pòt passar per un
comptat (tot -) loc. au bout du compte [subjècte] comun sense vos tustar, plàcia vos agradar
comptat e rebatut (tot -) loc. tout compte fait; que, de la fòrça de qualqu’una de vòstras autoritats,
tout bien considéré ieu piège nòstra flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s.
comptatge n. m. (s. XV...) comptage XVII).
comptator n. m. (s. XIX...) comptador compteur comuna n. f. (s. XII., lat. communia) 1. mairie
(instrument) veire: taulièr 2. commune
compte n. m. (s. XII.) compte comuna (maison) n. f. mairie
compte (al cap del -) loc. au bout du compte comuna (maridatge a la -) expr. mariage civil
compte (donar -) loc. rendre compte veire: maridatge civil
compte (èsser de bon -) loc. être franc comunal, ala adj. (s. XII., de comuna) communal,
compte (far -) loc. 1. rendre compte 2. tenir ale
compte comunalizacion n. f. (s. XIX..., de comuna) com-
compte (far per son -) loc. être établi à son munalisation
compte comunalizar v. (s. XIX..., de comuna) commu-
compte (metre en -) loc. mettre en ligne de naliser
compte comunament adv. (s. XVI. . . ) communément
compte (metre en -) loc. mettre en ligne de comunard, arda n. (s. XIX., de comuna) commu-
compte nard, arde
compte (per mon -) loc. en ce qui me concerne comunard, arda n. (s. XIX., de comuna) commu-
compte (sense -) loc. innombrable nard, arde
compte (tirar un -) loc. dresser un compte comuniant, anta n. (s. XVI. . . , de comuniar) com-
compte (trobar son -) loc. trouver son avantage muniant, ante
compte (venir a -) loc. être profitable comuniar v. (s. X., lat. communicare) communier -
compte de (non téner -) loc. 1. ne pas tenir src.: Raynouard, 1844, IV, 291
compte de 2. faire abstraction de comunion n. f. (s. XIII., de comuniar) communion
compte de (sense téner -) loc. 1. sans tenir comunisme n. m. (s. XIX. . . , de comun)
compte de 2. abstraction faite de comunisme communisme
compte fait e rebatut (tot -) loc. tout bien con- comunista adj. e n. (s. XIX. . . , de comun)
sidéré comunista communiste
compte financièr n. m. compte financier (écon.) comunizant, a adj. e n. (s. XX., de comuna) com-
compte rendut n. m. compte-rendu munisant, e
compte tengut de la situacion loc. vu les cir- comuns n. m. plur. toilettes (lavabos, WC)
constances / la situation con adj. e n. m. con (injure) veire: colha
compte-chèc (compte corrent dels chècs con n. m. → vagina con (sexe féminin)
postals) n. m. (s. XX.) compte chèques con coma la luna loc. con comme la lune (fam.)

152
con coma un panièr traucat condicions anticiclonicas

con coma un panièr traucat loc. con comme une conclusion (per tota -) loc. 1. j’en conclus que
valise (sans poignées). . . (fam.) 2. en définitive 3. en un mot
con coma una armèla loc. con comme. . . (fam.) conclusiu, iva adj. (s. XIV.) conclusif
con coma una banasta loc. con comme un concòrdi n. m. (s. XII.) accord, traité veire: con-
panier (fam.) còrdia
con coma una bleda loc. con comme une blette concòrdia n. f. (s. XII.) concorde veire: concòrdi
(fam.) concordiar v. (s. XII.) concorder, accorder
con que vira (es -) loc. il est très con (fam.) concórrer v. (s. XV. . . ) concourir
conca n. f. bassin (fontaine) - cit.: Era plan lo concors (pl. concorses) n. m. (s. XVI. . . ) concours
corrent que montava per a mesura que la conca del concrèt, eta adj. (s. XVI..., lat. concretus) concret,
camin n’arribava a son clòt. Pensèt : "Se me nèga lo concrète
carburator soi plantat aquí (Leon Còrdas, Sèt pans, concubin, ina n. (s. XIV. . . ) concubin, ine
1977) concubinatge n. m. concubinage
concau, ava adj. (s. XIV., lat. concavus) concave concupiscéncia n. f. (s. XIV.) concupiscence
concavitat n. f. (s. XIV., de concau) concavité concupiscent, enta adj. (s. XIV. . . ) concupiscent,
concebible, ibla adj. (s. XVI. . . ) concebable con- ente
cevable concussion n. f. (s. XIV.) 1. ébranlement 2. con-
concebre v. (s. XII. . . ) concevoir cussion.
concedir v. (s. XIII. . . ) concéder condar v. (lat. computare) → comptar compter
concepcion n. f. (s. XIV.) conception - cit.: Noiri- condemnable, abla adj. (s. XV. . . ) condamnable;
gat de Tolosa, me plai de mantenir son lengatge bèl, condemnador condamnable
e capable de desrambulhar tota sòrta de concepcion ; condemnacion n. f. (s. XIV.) condamnacion;
e per aquò digne de se carrar dambe un plumacho de condemnament condamnation
prètz e d’estima (Pèire Godelin, s. XVII) condemnar v. (s. XIV.) condamnar condamner
concèpte n. m. (s. XV. . . ) concept condemnat, ada adj. e n. (s. XVI. . . ) condamnat
conceptor, tritz (pl. conceptors, trises) adj. e n. condamné, ée
(s. XX.) concepteur, trice
condemnator, tritz (pl. condemnators, trises)
adj. e n. (s. XVI. . . ) condemnador; condemnaire
conceptual, ala adj. (s. XIX. . . ) conceptuel, elle
condamnateur, trice
conceptualisme n. m. (s. XIX. . . ) conceptualisme
condemnatòri, òria adj. (s. XIV.) condamnatòri
conceptualizacion n. f. (s. XX.) conceptualisa-
condamnatoire
tion
condensable, abla adj. (s. XIX...) condensable
conceptualizar v. (s. XX.) conceptualiser
condensacion n. f. (s. XIV..., lat. condensatio) con-
concernir v. (s. XIV. . . ) concerner densation
concèrt n. m. (s. XVI. . . , ital. concerto) concert condensar v. (s. XIV., lat. condensare) condenser
concession n. f. (s. XV.) concession condensat n. m. (s. XIX...) condensé
concili n. m. (s. XII. . . ) concile condensatiu, iva adj. (s. XIV.) qui peut se con-
conciliacion n. f. (s. XX.) conciliation veire: rec- denser
onciliacion condensator n. m. (s. XVIII..., de condensar)
conciliant, anta adj. (s. XVII. . . ) conciliant, ante condensador condensateur, condenseur - src.:
conciliar v. (s. XVI. . . ) concilier - cit.: Estimam Honnorat, 1846: "coundensatour"; Alibèrt (règla),
qu’al punt de vista de la grafia, cal conciliar nòstras 1935 : "condensator, tritz"
tradicions classicas, los resultats de l’estudi scientific condicion n. f. (s. XIV.) condition
de la lenga, la grafia mistralenca e la grafia catalana, condicional, ala adj. (s. XIV.) conditionnel, elle
sens tròp nos alunhar de las costumas a las qualas condicionalament adv. (s. XIV.) conditionnelle-
èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gramatica, ment
1935) condicionar v. (s. XIV.) conditionner
conciliator, tritz (pl. conciliators, trises) adj. e n. condicionat, ada adj. (s. XIX...) conditionné
(s. XIV. . . , lat. conciliator) conciliaire; conciliador condicionator n. m. (s. XX.) condicionador con-
conciliateur, trice - src.: Honnorat, 1846 : "coun- ditionneur (machine)
ciliatour"; Alibèrt (règla), 1935 : "conciliator, condicionator, tritz (pl. condicionators, trises)
tritz". n. (s. XX.) condicionaire conditionneur (per-
conciutadan, ana n. (s. XIII. . . ) concitoyen, enne sonne)
conclave n. m. (s. XIV.) conclau conclave condicions (complir las -) loc. satisfaire aux
conclure v. (s. XIV.) conclure conditions
conclús, usa (pl. concluses, usas) adj. conclu, condicions anticiclonicas n. f. plur. (s. XX.) con-
ue ditions anticycloniques - cit.: Aqueste estiu anam
conclusion n. f. (s. XIV.) conclusion conéisser en meteorologia de condicions anticiclonicas

153
condiscípol confirmar

condiscípol n. (s. XV. . . ) condisciple que, dins aqueste darrièr cas, la lenga anciana coneis-
condòl n. m. (s. XII., lat. condolere) → condolenças siá que de pronoms atòns (Loís Alibèrt, Gramatica,
condoléance 1935) 2. reconnaître (distinguer quelqu’un)
condolenças n. f. (s. XV. . . , de condòl X dolença) conéisser (cal saber se -) loc. il faut connaître
condeléncias condoléances ses propres limites
condreit, eita adj. correct, ecte (comme il con- conéisser a son anar loc. reconnaître à son al-
vient) lure
conduccion n. f. (s. XIX. . . ) conduction (électr.) conéisser a son demenar loc. reconnaître à son
conductància n. f. (s. XIX. . . ) conductance allure
(électr.) conéisser mai (non se -) loc. être hors de soi
conductibilitat n. f. (s. XIX. . . ) conductibilité conéisser totas las viradas loc. savoir les expé-
(électr.) dients
conductible, ibla adj. (s. XIX. . . ) conductible coneisses lo reitor d’Aussona ? loc. tu
(électr.) m’ennuies
conductimetria n. f. (s. XX. . . ) conductimétrie coneisses que m’entartugas ! (non -) loc. tu
(électr.) m’ennuies
conductimetric, ica adj. (s. XX. . . ) conduc- coneissi (despuèi que me -) loc. de toute ma
timétrique (électr.) vie
conductiu, iva adj. (s. XIX. . . ) conductif, ive confeccion n. f. (s. XIX. . . ) confection
(électr.) confeccionar v. (s. XVI. . . ) confectionner
conductivitat n. f. (s. XX. . . ) conductivité conferéncia n. f. (s. XIV. . . ) conférence
(électr.) conferencièr, èra n. (s. XIX. . . ) conférencier, ère
conductor, tritz (pl. conductors, trises) adj. e n.
conferir v. (s. XIV. . . ) conférer
(s. XIII.) conduseire conducteur, trice
confés, essa (pl. confesses, essas) n. (s. XII.) qui
conduire v. (s. XIII...) conduire (un véhicule, une
s’est confessé, qui a avoué
affaire...) veire: menar
confessar v. (s. XII.) 1. confesser 2. avouer 3. con-
conduita n. f. conduite veire: captenença - cit.:
venir de quelque chose
Mon sermon serà [divisit] en tres punts : dins lo pru-
confessar a la mandra (se -) loc. 1. dire son se-
mièr vos detalharai, per sa conduita, la castetat de
cret à son ennemi 2. parler trop
santa Ceselha, e çò que dirai regardarà las filhas (Joan
Loís Fornèrs, s. XVIII) confession n. f. (s. XII.) 1. confession 2. aveu
conduseire, eira n. personne qui mène une af- confessional n. m. (s. XVII. . . ) confessionnal
faire veire: conductor, menaire confessional, ala adj. (s. XIX. . . ) confessionnel,
còne n. m. (s. XVI. . . ) còn cône elle
conegut (far lo -) loc. faire l’entendu confessionalizacion n. f. (s. XX. . . ) confession-
conegut coma Barrabàs a la Passion expr. nalisation
connu comme le loup blanc confessionalizar v. (s. XX. . . ) confessionnaliser
conegut l’aparrat (es -) loc. il a mauvaise répu- confessor n. m. (s. XII.) confessaire; confessador
tation confesseur
conegut, uda adj. connu, ue confessor (per -) loc. comme / en qualité de
coneis (ben aja qual se -) loc. heureux celui qui confesseur
se connaît confidéncia n. f. (s. XIV. . . ) confidence - cit.: A
coneis coma lo nas al mièg de la cara (se -) loc. l’ora de l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Verdun se quil-
cela saute aux yeux hèt per una declaracion solemna : "Vos caldrà venir
coneisseire, eira. n. (occ. conéisser) connaisseur, a P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia : "Nos em-
euse moninarem". Avètz plan legit e comprés : " prendrem
coneissença n. f. 1. connaissance - cit.: Siam la monina ensems" o, s volètz, "nos bandarem". Sabi
quitis damb les que donan del nas a la lenga mond- pas se m’engani: ai vist dins aquela promessa merav-
ina, tant per non se poder pas emprigondir dedins ilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr Barta, Pròsas de
la coneissença de sa gràcia, coma per nos far creire tota mena, 1979
qu’elis an trobat la fava a la còca de la sufisença (Pèire confidencial, ala adj. (s. XVIII. . . ) confidentiel,
Godelin, s. XVII) 2. âge de raison elle
coneissença (aver la -) loc. 1. avoir sa connais- confidencialament adv. (s. XVIII. . . ) confiden-
sance 2. être conscient tiellement
coneissença de (a la -) loc. au su de confidencialitat n. f. (s. XX.) confidentialité
conéisser v. 1. connaître - cit.: Lo grop pronomi- configuracion n. f. (s. XII. . . ) configuration
nal precedent lo vèrb es proclitic e atòn, mentre que lo confirmacion n. f. (s. XIIII. . . ) confirmation
grop seguissent lo vèrb es enclitic e tonic. Cal notar confirmar v. (s.XIII. . . ) confirmer

154
confitariá connèxe, èxa

confitariá n. f. (s. XIX.) confisariá confiserie (bou- congregacion n. f. (s. XVI.) congrégation
tique) congrès (pl. congrèsses) n. m. (s. XVII. . . ) con-
confitura n. f. (s. XIII. . . ) confiture grès
conflicte n. m. (s. XVII. . . ) conflit congressista n. (s. XIX. . . ) congressiste
conflicte social n. m. conflit social (socio.) congrú, ua adj. (s. XIII. . . ) congru, ue veire: con-
confondre v. (s. XII. . . ) confondre gruent
conformacion n. f. (s. XVI. . . ) conformation congruent, enta adj. (s. XIV.) congruent, ente
confòrmament adv. (s. XVI. . . ) conformément veire: congrú
conformar v. (s. XII. . . ) conformer conhièra n. congère veire: congièra
conformator n. m. (s. XVII. . . ) conformador con- conifèr n. m. (s. XVI...) conifère
formateur conilh de garriga n. m. lapin de garenne
confòrme, òrma adj. (s. XIV. . . ) conforme conilh, ilha n. lapin, ine de garenne veire:
conformisme n. m. (s. XVII. . . ) conformisme lapin - cit.: Car fòrt sovent cal anar córrer cercar
conformista adj. e n. (s. XX.) conformiste los medecins e apoticaris que pòrtan [clistèris] e [an-
conformitat n. f. (s. XIV. . . ) conformité timòni], coma qui va cercar un furet per tirar lo conilh
conformitat sociala n. f. conformité sociale (so- d’una cròsa (Augièr Galhard, s. XVI) ; Mon rabat
cio.) dejà s’acomòda / damb les cordonets a la mòda, / e
confòrt n. m. (s. XIII.) 1. réconfort 2. confort dejà la pèl d’un conilh / lusís sul capelet gentil (Pèire
confortablament adv. (s. XIX. . . ) confortable- Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII)
ment conilhar v. mettre bas (lapine sauvage) veire:
confortable, abla adj. (s. XVIII. . . ) confortable conilhar, lapinar
confòrtament n. m. (s. XIII.) réconfort conilhar v. 1. s’évader veire: conilhar 2. (fig)
confortar v. (s. XIII.) conforter tergiverser
confrariá n. f. (s. XIII.) confrérie conilhat n. m. lapereau sauvage
confraternal, ala adj. (s. XIX. . . ) confraternel, conilhièra n. f. 1. garenne 2. échappatoire (fig.)
elle conjectura n. f. (s. XIII..., lat. conjectura) conjec-
confraternitat n. f. (s. XIV.) confraternité ture
confront n. m. 1. limite 2. confrontation conjonccion n. f. (s. XIII., lat. conjonctio)
confront (sense -) loc. 1. d’une étendue illim- conjoncion conjonction
itée 2. sans vis-à-vis
conjonctiu n. m. (s. XIV., lat. conjunctivus)
confront amb loc. limitrophe avec
conjontiu conjonctif (gram.)
confrontacion n. f. (s. XIV.) confrontation
conjonctiva n. f. (s. XIV. . . , lat. conjunctivus)
confrontar v. (s. XIV.) confronter
conjontiva conjonctive (méd.)
confronts n. m. plur. aboutissants
conjonctival, ala adj. (s. XV. . . , de conjonctiu)
confronts (donar los -) loc. énoncer les aboutis-
conjontival conjonctival, ale (méd.)
sants
conjonctiviti n. f. (s. XIX. . . , de conjonctiu)
confús, usa (pl. confuses, usas) adj. (s. XIII.) con-
conjontiviti conjonctivite (méd.)
fus
conjonctura n. f. (s. XV..., de conjonccion X conjec-
confusament adv. (s. XVI. . . ) confusément
tura - pel francés) conjontura conjoncture
confusion n. f. (s. XII.) confusion - cit.: Sens la
gramatica, que ten còp a l’evolucion naturala dels conjugador n. m. (s. XX.) conjugueur
parlars, tota lenga cor a la confusion e a la perdicion conjugal, ala adj. (s. XIV.) conjugal, ale
(Antonin Perbòsc, La tradicion occitana, 1905) conjugar v. (s. XVI. . . ) conjuguer
congelable, abla adj. (s. XX.) congelable conjugason n. f. (s. XIV.) conjugaison - cit.: « tuit
congelacion n. f. (s. XIV. . . ) congélation li verbe de la prima conjugazo » (Donats proensals).
congelar v. (s. XIII. . . ) congeler conjuntament adv. (s. XIV.) conjointement
congelator n. m. (s. XX.) congelador congélateur conjuracion n. f. (s. XIV.) conjurament 1. conju-
congièra n. f. (s. XIX., lat. congeries, var.: con- ration 2. complot
gèsta, congièira) congère veire: conhièra - src.: Mis- conjurar v. (s. XIII.) conjurer
tral, 1878 : coungèro, coungièro; Vayssier, 1879 : conjurat, ada adj. (s. XIII. . . ) conjuré, ée (com-
coungièyro; Alibèrt, 1966 : congièra plot)
congosta n. f. régal conjurator, tritz (pl. conjurators, osas) n. (s.
congosta (èsser en -) loc. s’en donner à cœur XV. . . ) conjuraire conjurateur (complot)
joie connectar v. (s. XX.) connecter
congostar (se) v. pron. se régaler connèxe, èxa adj. (s. XIII. . . ) conèxe connexe
congostós, osa (pl. congostoses, osas) adj. connexion n. f. (s. XIV.) connexion - cit.: Item, to-
savoureux, euse tas res que han natural unitat e connexio, de las quals
congre n. m. (s. XIV.) congre (poisson) la una ajuda a mantener l’autra, han una fi comuna,

155
connexion consisténcia

a la qual so ordenadas e no tropas (Elucidari, s. XIV.) consequéncia n. f. (s. XIII. . . , lat. consequentia)
- src.: Raynouard, 1844, IV, 330 conséquence - cit.: Demest los bons préner assistén-
connexitat n. f. (s. XIV.) connexité - cit.: Perque cia / e de comparèr hugirà / dejà damnada en sa con-
haian connexitat en lor (Leis d’amor, s. XIV) - src.: sciéncia / perque lo Senhor d’excelléncia / d’aqueths
Raynouard, 1844, IV, 331 qui l’an en reveréncia / coneish plan lo camin tengut :/
conquerent, enta n. (s. XII. . . ) conquistador; mès abusar de sa cleméncia, / amear tarda peniténcia,
conquistaire conquérant, ante / per camin de tau consequéncia, / a bon pòrt degun
conqueriment n. m. (s. XII.) conquête veire: con- n’es vengut (Pèir de Garròs, Psaume I, 1565)
quista consequéncia de (en -) loc. par suite de
conquerir v. (s. XII.) conquérir veire: conquèrre consequent, enta adj. (s. XIV. . . ) conséquent,
conquèrre v. → conquerir conquérir ente
conquist, ista (pl. conquistes, istas) adj. (s. XII.) consèrva n. f. (s. XIV. . . ) conserve veire: sèrva
conquis, ise consèrva (de -) loc. adv. (s. XVI. . . ) de conserve
conquista n. f. (s. XII.) conquête veire: conqueri- conservable, abla adj. (s. XIX.) conservable veire:
ment servant
conquistar v. → conquerir conquérir conservacion n. f. (s. XIII. . . ) conservation (con-
conquistar tot (sembla qu’o va -) expr. il prend serve. . . ) veire: sèrva, servador
des airs de conquérant conservacion n. f. (s. XVII. . . ) conservation
consacracion n. f. (s. XII. . . , lat. consecratio) (musée. . . )
consagracion; consacracion consécration - src.: conservar v. (s. XVI. . . ) conserver veire: servar
Honnorat, 1848 : "counsecration" conservariá n. f. (s. XIX.) conserverie
consacrar v. (s. XII. . . ) consagrar consacrer conservatisme n. m. (s. XIX.) conservatisme
consciéncia n. f. (s. XII. . . , lat. conscientia) con- conservatiu, iva adj. (s. XIV.) qui se peut con-
science - cit.: Demest los bons préner assisténcia / e server veire: servant
de comparèr hugirà / dejà damnada en sa consciéncia conservator, tritz adj. e n. (s. XVIII. . . , lat. con-
/ perque lo Senhor d’excelléncia / d’aqueths qui l’an servator (de l’anglés)) conservador; conservaire;
en reveréncia / coneish plan lo camin tengut :/ mès conservadoira conservateur (politique. . . ) - src.:
abusar de sa cleméncia, / amear tarda peniténcia, / per Honnorat, 1846 : "counservatour"; Alibèrt (règla),
camin de tau consequéncia, / a bon pòrt degun n’es 1935/1966 : "conservator, tritz"
vengut (Pèir de Garròs, Psaume I, 1565) ; "La con- conservator, tritz (pl. conservators, trises) n. (s.
sciéncia dau ieu, çò fasiá mai, endecada ò desaviada XIV. . . , lat. conservator) conservador; conservaire;
devers un subre-ieu, es aquò que ditz tota situacion conservairitz conservateur, trice (de musée,
(Robèrt Lafont, Tè tu tè ieu, 1968); Soi estat mogut, bibliothèque. . . ) veire: servador - src.: Honnorat,
dins ma recèrca, per la consciéncia de l’unitat occitana, 1846 : "counservatour"; Alibèrt (règla), 1935/1966
sens cap de resèrva de cap de mena (Rodgièr Barta, : "conservator, tritz"
Pròsas de tota mena, 1974) conservatòri n. m. (s. XVIII., de l’italian) conserva-
consciéncia li repropchava (la -) loc. il avait du toire (musique. . . )
remords conservatòri, òria adj. (s. XIX.) conservatoire
conscienciós, osa (pl. consciencioses, osas) adj. considerable, abla adj. (s. XVII. . . ) considérable
(s. XVI. . . ) consciencieux, euse consideracion n. f. (s. XIV.) considération
conscient, enta adj. (s. XVIII. . . ) conscient, ente consideracion de (sense -) loc. (s. XVII.) sans
conscripcion n. f. conscription tenir compte de - cit.: Aquel a totjorn tengut le
consecrator, tritz (pl. consecrators, trises) adj. cap entre doas aurelhas que [non a] ausit parlar de
e n. (s. XVII. . . , lat. consecrator) consacrador; Patracòlis [. . . ], tan grand astrològue, que laissa les
consacrator; consagrador; consagraire; astres a lòc, e que sense consideracion de las plane-
consacraire; consacraire; consacrador 1. con- tas, ten totjorn las siètas plan netas (Peire Godelin, s.
sécrateur 2. consacrant - src.: Honnorat, 1846 : XVII).
"counsecratour"; Alibèrt (règla), 1935 : "consecra- considerant n. m. (s. XIV.) attendu (droit)
tor, tritz" considerant que loc. conj. (s. XIV.) attendu que
consecutiu, iva adj. (s. XV. . . ) consécutif, ive (droit)
consent (qual non ditz res -) loc. qui ne dit mot considerar v. (s. XIV.) considérer
consent consigna n. f. (s. XX.) consigne
consent de (èsser -) loc. consentir à consignacion n. f. (s. XIV. . . ) consignation
consent per tot (èsser -) loc. souscrire à tout consignar v. (s. XV. . . ) consigner
consent, enta adj. (s. XVII. . . ) consentant, ante consignatari, ària adj. (s. XVII. . . ) consignataire
consentiment n. m. (s. XII. . . ) consentement consignator, tritz (pl. consignators, trises) n. (s.
consentiment de boca loc. accord verbal XVII. . . ) consignador; consignaire consignateur
consentir v. (s. XVII. . . ) consentir consisténcia n. f. (s. XV. . . ) consistance

156
consistent, enta consummat, ada

consistent, enta adj. (s. XVI. . . ) consistant, ante constituïr v. (s. XIV. . . ) constituer - cit.: Lo preterit
consistir v. (s. XV. . . ) consister de l’indicatiu e l’imperfait del subjonctiu que consti-
consistòri n. m. (s. XII. . . ) consistoire tuisson en francés parlat de temps en via de dispari-
consistorial, ala adj. (s. XV. . . ) consistorial, ale cion, son del tot vius en lenga d’Òc (Loís Alibèrt,
consòla n. f. (s. XVI. . . ) console Gramarica occitana, 1935)
consòla de jòcs n. f. (s. XX.) console de jeu construccion n. f. (s. XV.) construction
consolacion n. f. (s. XI. . . ) consolation veire: as- constructible, ibla adj. (s. XX.) constructible
solament, solaç constructiu, iva adj. (s. XV...) constructif, ive
consolar v. (s. XIII. . . ) consoler veire: assolar constructivisme n. m. (s. XX.) constructivisme
consolator, tritz (pl. consolators, trises) adj. e n. constructivista adj. e n. (s. XX.) constructiviste
(s. XIII. . . , lat. consolator) consolaire; consolador constructor, tritz (pl. constructors, trises) n. (s.
consolateur, trice veire: assolaire - src.: Honnorat, XIV. . . ) constructeur, trice
1846 : "counsolatour"; Alibèrt (règla), 1935/1966: constructor, tritz (pl. constructors, trises) adj. (s.
"consolator, tritz" XVIII. . . ) constructeur, trice
consolidar v. (s. XIV. . . ) consolider construire v. (s. XVI.) construire (en général)
consompcion n. f. (s. XVII. . . ) consomption consul n. m. (s. XVII...) cònsol consul (représen-
consonant, anta adj. (s. XII. . . ) consonant, ante tant à l’étranger...) veire: còssol
consonanta n. f. (s. XVI. . . ) consonne consular, ara adj. (s. XX...) consolar consulaire
consòrt adj. m. (s. XVI.) consort consulat n. m. (s. XVII...) consolat consulat
conspiracion n. f. (s. XII. . . ) conspiration - cit.: (charge de consul, lieu de son exercice)
Aquò b’es, a plan tot pensar, / son país mau recom- consulta n. f. (s. XIV. . . ) consultation veire: con-
pensar / mès, de ma part, jo’vs asseguri / e religiosa- sultacion
ment vos juri / que jo’scriurèi damb veeméncia, / no’m consultacion n. f. (s. XIV. . . ) consultation veire:
cararèi, n’aurèi paciéncia / dequiá que siam tots acor- consulta
dats / e d’ua conspiracion bandats / per l’onor deu consultant, anta n. (s. XVI...) consultaire consul-
païs sosténguer / e per sa dignitat manténguer (Pèir tant, ante
de Garròs, 1567) consultar v. (s. XV...) consulter
conspirar v. (s. XII. . . ) conspirer consultatiu, iva adj. (s. XVII...) consultatif, ive
conspirator, tritz (pl. conspirators, trises) n. (s. consultor n. m. (s. XV. . . ) consulteur (relig.)
XIV. . . ) conspirador; conspiraire conspirateur, consum n. m. (de consumir) → consum consom-
trice - src.: Honnorat, 1846 : "counspiratour" mation (nourriture, électricité...) veire: consum-
constància n. f. (s. XIII. . . ) constance macion - src.: Mistral, 1878, "counsume"
constant, anta adj. (s. XIV. . . ) constant consumerisme n. m. (s. XX..., de l’anglés) con-
constantament adv. (s. XIV. . . ) constamment sumérisme (nourriture. . . )
constat n. m. (s. XIX. . . ) constat consumerista adj. (s. XX...) consumériste (nour-
constatacion n. f. (s. XVI. . . ) constatation riture. . . )
constatar v. (s. XVIII. . . , lat. constat) constater - consumible, ibla adj. consommable (nourrit-
cit.: Soi susprés de constatar cossí aquela borgada es ure. . . )
fòrça toristica (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas d’en consumible, ibla adj. (s. XVI. . . , de consumir) con-
Robèrt-Loís Stevenson, 2019) sommable
constellacion n. f. (s. XIII. . . ) constellation consumir v. (s. XVI..., lat. consumere) 1. consom-
constellar v. (s. XVI. . . ) consteller mer (faire usage, se nourrir) 2. consumer
consternacion n. f. (s. XVI...) consternation consumir (se) v. se consumer (inquiétude)
consternant, anta adj. (s. XIX...) consternant, consumitor, tritz (pl. consumitors, trises) n. (de
ante consumir) consumeire, consumidor consomma-
consternar v. (s. XIV...) consterner teur, trice (nourriture. . . )
constipacion n. f. (s. XIV) constipation consumitòri, òria adj. (s. XX., de consumir)
constipant, anta adj. (s. XIX...) constipant consumatòri consommatoire (nourriture. . . )
constipar v. (s. XIV.) constiper consummacion n. f. (s. XVII. . . , de consummar)
constitucion n. f. (s. XII. . . ) constitution consommation (action d’accomplir)
constitucional (dreit -) n. m. droit constitution- consummacion dels sègles n. f. (de consummar)
nel consommation des siècles
constitucional, ala adj. (s. XVIII...) constitution- consummar v. (lat. consummare) consommer (ac-
nel, elle complir)
constitucionalament adj. (s. XVIII...) constitu- consummar un maridatge loc. consommer un
tionnellement mariage
constitucionalitat n. f. (s. XVIII...) constitution- consummat, ada adj. (de consummar) consommé,
nalité e (émérite, accompli, e)

157
contactar continualament

contactar v. contacter content, enta adj. (s. XIII.) content - cit.: Voliá
contacte n. m. (s. XVI. . . ) contact dire son content. Voliá dire tanben lo viure de totis.
contagion n. f. (s. XIV. . . ) contagion Perque tot aicí nos ven del vin. . . Leon Còrdas, Sèt
contagiós, osa (pl. contagioses, osas) adj. (s. pans, 1977)
XIV. . . ) contagieux, euse contenta-te de sos diga-me’n-Dieus (diga-me’n-
contaire, aira n. conteur, euse diga). expr. contente-toi de ses promesses
contaminacion n. f. (s. XV. . . ) contamination contentament n. m. contentement - cit.: Le con-
contaminar v. (s. XIII. . . ) contaminer tentament qu’ieu recebi per ací, me fa cercar pretèxte
contar v. conter, raconter d’i demorar (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII)
contar de baias loc. raconter des balivernes contentament (n’aver a son -) loc. s’en donner
contar de cracas loc. raconter des balivernes à cœur joie
contar de fadesas loc. raconter des balivernes contentar v. contenter
contar de farivòlas loc. raconter des balivernes contes (far de -) loc. en conter
contar de gròs en gròs loc. raconter en gros contes de ma grand la bòrnia (de -) loc. des
contar de senserigalhas loc. raconter des baliv- histoires à dormir debout
ernes contèst (pl. contèstes) n. m. (s. XIV. . . ) dispute
contar joguina loc. conter fleurette contèsta n. f. (s. XVII. . . ) contestation veire: con-
contar lo menudet loc. raconter en détails testacion
contar pel menut loc. raconter par le menu contestable, abla adj. (s. XVII. . . ) contestable
contaralha loc. 1. conte 2. sornette contestacion n. f. (s. XVII. . . ) contestation veire:
contaralhas (far de -) loc. conter des balivernes contèsta
conte n. m. conte contestar v. (s. XIV.) contester
conte ! (mas qué vos -) n. mais que vous dire ! contestatari, ària n. (s. XX.) contestataire
conte a morir dreit (un -) expr. une histoire à contestator, tritz (pl. contestators, trises) adj. e
dormir debout n. (s. XIX. . . ) contestaire contestateur, trice
conte de Bernat mon oncle (un -) expr. une his- contèxte n. m. (s. XVI. . . ) contexte
toire sans intérêt contextual, ala adj. (s. XX.) contextuel, elle
conte de ma grand la bòrnia (un -) expr. une contigú, ua adj. (s. XIV. . . ) contigu, ue
histoire sans intérêt continéncia n. f. (s. XIII. . . ) continence
conte de ta fabrica (es un -) loc. c’est une his- continent n. m. (s. XVI. . . ) continent (terres)
toire de ton invention continent, enta adj. (s. XII. . . ) continent, ente
conte pebrat n. m. un conte égrillard contingent, enta adj. (s. XV.) contingent, ente
conte que m’avián fait (al -) expr. d’après ce - cit.: Granda pròva, d’alhors, del perfèit equilibre
qu’on m’avait raconté d’aquel engenh que domina los eveniments contin-
contemplacion n. f. (s. XII. . . ) contemplation gents per s’enanar plus luènh trobar çò que demòra e
contemplar v. (s. XIII. . . ) contempler - cit.: Ad- que, fin finala, triomfarà (Irena Bonnet, Lo Gai Saber,
miracion deu monde e glòria de nòste atge, / quan 1940)
jo contempli en mi ton invençut coratge / com un continú, ua adj. (s. XIV.) continu, ue
ròc marterat d’ardentas peirassadas (Pèir de Garròs, continua (a la -) loc. 1. à la continue 2. à
Psaumes. A la Regina, 1565) l’ordinaire
contemplatiu, iva adj. (s. XII. . . ) contemplatif, continua (aquò non es de -) loc. ce n’est pas
ive une habitude
contemplator, tritz n. (s. XIV. . . ) contemplador; continua (aquò non es de -) expr. ce n’est pas
contemplaire contemplateur, trice - src.: Achard continu
(1785): "countemplatour"; Honnorat, 1846: "coun- continua (de -) loc. de contunha / de contunh
templatour"; 1. continuellement 2. de façon continue 3. sans
contemporanèu, èa adj. e n. (s. XV. . . ) contempo- relâche
rain, aine continua (de fèbre -) loc. sans relâche
contenedor n. m. (s. XX., de l’anglés) conteneur continua (fèbre -) n. f. fièvre continue
contenéncia n. f. (s. XVI. . . ) contenença conte- continua (non es de -) loc. ce n’est pas une habi-
nance (sens moral) tude
conténer v. (s. XVI. . . ) contenir (volume, mod- continua (plueja de -) loc. pluie continue
ération) veire: caber, téner continuable, abla adj. (s. XIV.) continuable
contengut n. m. (s. XVI...) contenu, contenance continuacion n. f. (s. XIV., lat. continuatio) contin-
(volume, ce qui est dedans) uation - src.: Honnorat, 1848 : countinuatioun;
content (son -) loc. combien il était content Mistral, 1878 : "countinuacioun"
content d’èsser al mond (es -) loc. c’est un car- continual, ala adj. (s. XII...) continuel, elle
actère heureux continualament adv. (s. XII...) continuellement

158
continuament contrari

continuament adv. (s. XIV.) 1. continûment contracte de durada determinada n. m. contrat


2. continuellement à durée déterminée (CDD)
continuar v. (s. XIII.) continuer - cit.: Aquò’s çò contracte de durada indeterminada n. m. con-
que vos avètz dejà fait, e que jo vos pregui de continuar trat à durée indéterminée (CDI)
(Bertomieu Amilhan, Tablèu, s. XVII) contracte de trabalh n. m. contrat de travail
continuator, tritz (pl. continuators, trises) n. (s. (socio.)
XVI. . . , de continuar) continuaire continuateur - contracte social n. m. contrat social (socio.)
src.: Honnorat, 1846: "countinuatour"; Alibèrt contractil, ila adj. (s. XVIII. . . ) contractile (méd.)
(règla), 1935 : "continuator, tritz" contractilitat n. f. (s. XVIII. . . ) contractilité
continuitat n. f. (s. XIV...) continuité - src.: F. (méd.)
Mistral, TDF, 1878 : countinuïtat contractiu, iva adj. (s. XIV.) contractif, ive
continuós, osa (pl. continuoses, osas) adj. (s.
contractual, ala adj. e n. (s. XVI. . . ) contractuel,
XIV.) continuel, elle
elle
continuum n. m. (s. XX., del latin) continuum
contractualament adv. (s. XIX. . . ) contractuelle-
contorn n. m. tournant
ment
contornar v. contourner
contractualizacion n. f. (s. XIX. . . ) contractuali-
contra prep. contre
sation
contra (al -) loc. 1. au contraire 2. à l’opposé
contra (anar -) loc. contrecarrer contractualizar v. (s. XIX. . . ) contractualiser
contra (anar -) loc. contrecarrer contractura n. f. (s. XIX. . . ) contracture (méd.)
contra (aquò m’es -) expr. cela m’est contraire contracturar v. (s. XIX. . . ) contracturer (méd.)
contra (es totjorn lo -) expr. il a l’esprit de con- contrada n. f. les parages
trariété contradiccion n. f. (s. XIV.) contradiction
contra (lo partit -) expr. le parti opposé contradictor, tritz (pl. contradictors, trises) n. (s.
contra (non se pòt dire res -) expr. on ne peut XIII. . . ) contradicteur, trice
rien dire contre contradictòri, òria adj. (s. XIV.) contradictoire
contra (per -) loc. au contraire contradire v. (s. XII.) contredire
contra de (al -) loc. au contraire de contradit n. m. (s. XIV.) contredit, opposition
contra el (sembla un nan -) loc. il semble un contrafactor, tritz (pl. contrafactors, trises) n. (s.
nain à côté de lui XVIII. . . ) contrefacteur veire: contrafaseire
contra-acusacion n. f. contre-accusation contrafar v. contrefaire, imiter
contra-ataca n. f. contre-attaque contrafar v. (de contra + far) contrefaire
contra-indicacion n. f. contre-indication contrafaseire, eira adj. qui contrefait, se
contra-ofensiva n. f. contre-offensive moque veire: contrafactor
contra-refòrma n. f. (s. XX.) contre-réforme contralto n. (s. XVIII., mot italian) contraltò con-
contra-revolucionari, ària adj. e n. (s. XVIII. . . ) tralto
contre-révolutionnaire
contralto n. m. (de l’italian) contralto
contra-sagèl n. m. contre-sceau
contranòvi n. m. garçon d’honneur (mariage)
contra-sens n. m. contresens
contranòvi n. m. garçon d’honneur (mariage)
contrabalançar v. (de contra + balançar) contrebal-
ancer contrapartida n. f. contrepartie
contrabanda n. f. contrebande contrapoder n. m. contre-pouvoir
contrabandièr n. m. contebandier - cit.: Aquel contraproductiu, iva adj. (s. XX.) contreproduc-
ostalàs deviá servir de refugi als contrabandièrs que tif, ive
venián d’Andòrra e qu’avèm encontrats pus tard dins contrapunt n. m. (s. XIV...) contrepoint
lo vilatge (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) (musique)
contraccion n. f. (s. XIV.) contraction contrapuntat, ada adj. en contrepoint - cit.: Mès
contracepcion n. f. (s. XX. . . , de l’anglés) contra- aquò siá pro dit per ara, / que le cèl son mantol prepara,
ception / contrapuntat, tan plen que vuèit, / de las estelas de
contraceptiu, iva adj. e n. (s. XX. . . ) contraceptif, la nuèit (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
ive contrapuntic, ica adj. (s. XX., de l’italian) contra-
contraceptor, tritz (pl. contraceptors, trises) adj. puntique
(s. XX. . . ) contracepteur, trice contrapuntista n. (s. XIX..., de l’italian) contrapun-
contractant, anta adj. e n. (s. XV. . . ) contractant, tiste
ante contrari n. m. (s. XIII.) contraire - cit.: Al con-
contractar v. (s. XIV.) contracter trari de çò que se pòt creire, èra subretot a l’intrada de
contractat, ada adj. (s. XIX. . . ) contracté, ée l’ivèrn que las carrièras, per ieu, s’animavan (Loïsa
contracte n. m. (s. XIV. . . ) contrat Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940)

159
contrari (al -) convocacion

contrari (al -) loc. au contraire - cit.: Era pas brica contumàcia n. f. (s. XIV.) contumace (fait de ne
per los espaurugar, al contrari, èra per los atissar pas comparaître) veire: contumaç
(Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) contuniar v. (metatèsi de "continuar") contunhar →
contrari (es a son -) loc. c’est à son préjudice continuar continuer veire: continuar, seguir - cit.:
contrari, ària adj. (s. XIII.) contraire Ma sòrre e mis fraires caminavan de frònt emé ieu;
contràriament n. m. (s. XIII.) contrarité mon paire contuniava a nos venir darrièr (Baptista
contràriament adv. (s. XIV.) contrairement veire: Bonet, Vida d’enfant, 1894) - src.: Mistral, 1878,
contrarietat "countunia"
contrariant, anta adj. (s. XIV...) contrariant, ante convencent, enta adj. (s. XVII...) convenceire con-
contrariar v. (s. XIII.) contrarier vaincant, ante
contrariat sonque en idèa (non es / es pas -) loc. convéncer v. (s. XII. . . ) convaincre
il n’est pas le moins du monde contrarié convencion n. f. (s. XIII. . . ) convention
contrarietat n. f. (s. XIV.) contrariété veire: con- convencion collectiva n. f. convention collec-
tràriament tive (socio.)
contrario (a -) loc. adv. (s. XX., del latin) a con- convencion internacionala dels dreits de
trario l’enfant n. f. convention internationale des
contrariós, osa (pl. contrarioses, osas) adj. (s. droits de l’enfant (dr.)
XII.) qui aime contrarier convencional, ala adj. (s. XV. . . ) conventionnel,
contrasenh n. m. (s. XX.) mot de passe (ordina- elle - cit.: Se parlava nagaire de sièis dialèctes d’òc
teur. . . ) (. . . ). I a quicòm de pejoratiu - una flaira de patés -
contrast (pl. contrastes) n. m. (s. XIII.) contraste dins aquel mot de dialècte e mai que mai quicòm de
contrastar v. (s. XIII.) contraster convencional, que ne fa incèrt l’emplec. Ont comença
un dialècte e ont finís (Rogièr Barta, Pròsas de tota
contratemps n. m. contretemps
mena, 1979)
contravencion n. f. (s. XIV..., de contravenir) 1. con-
convencionar v. (s. XX. . . ) conventionner
travention 2. contravention (procès-verbal)
convencions socialas n. f. plur. conventions
contravenent, a adj. e n. contrevenant, e
sociales (socio.)
contravenent, enta n. (s. XVII..., de contravenir)
convençut, uda adj. (s. XVII. . . ) convaincu, ue
contrevenant, ante
convenéncia n. f. convenença convenance
contravenir v. (s. XIV..., lat. contravenire) con-
convenent de (èsser -) loc. → convenir convenir
trevenir
convenent, enta adj. (de convenir) convenable
contravent n. m. volet
convengut, uda adj. (s. XVII. . . ) convenu, ue
contravent n. m. contrevent
convenir v. (s. XIII..., lat. convenire) convenir - cit.:
contravents en embut loc. volets entrebaillés Conven de persiègre aquel trabalh d’unificacion dins
contre de (en -) loc. contre lo vocabulari e mai que mai dins la morfologia (Loís
contribucion n. f. (s. XIV. . . ) contribution Alibèrt, Gramatica, 1935)
contribuent, enta adj. e n. (s. XV. . . ) contribuable convergir v. (s. XVIII. . . ) converger
contribuable convèrsa n. f. entretien (conversation)
contribuïr v. (s. XV.) contribuer conversa ((téner -) loc. être en conversation
contributiu, iva adj. (s. XVI. . . ) contributif, ive conversion n. f. (s. XII. . . ) conversion
contributor, tritz (pl. contributors, trises) n. (s. convertir v. (s. X. . . ) convertir
XVI. . . ) contributeur convertissor n. m. (s. XVI. . . , de convertir X confes-
contricion n. f. (s. XIII.) contrition sor) converteire, convertidor, convertisseire con-
contrit, ida adj. (s. XIII.) contrit, ite vertisseur (relig. personne)
controtlabilitat n. f. (s. XX.) contrôlabilité convertissor, ora adj. e n. m. (s. XIX. . . )
controtlable, abla adj. (s. XX.) contrôlable convertidor convertisseur (instrument)
controtlador n. m. (s. XIX. . . ) contrôleur (ap- convertissor, ora n. (s. XIX. . . , de convertir X confes-
pareil) sor) convertisseire; converteire; convertidor con-
controtlaire, aira n. (s. XIII. . . ) contrôleur, euse vertisseur (personne)
(personne) convertit, ida adj. e n. (s. XIV. . . ) converti, ie
controtlar v. (s. XIV. . . , occ. contr(ar)otlar) con- convèxe, èxa adj. (s. XIV. . . ) convexe
trôler convexitat n. f. (s. XV. . . ) convexité
contròtle n. m. (s. XIV. . . , de l’occ. contra ròtle) conviccion n. f. (s. XVI. . . ) conviction - cit.: Ai la
contrôle conviccion qu’aquela equipa non pòt plus tolerar lo
contròtle social n. m. contrôle social (écon.) trabalh scientific coma l’ai totjorn concebut e coma lo
contumaç, aça pl. contumaces, aças) adj. (s. XIV : concebe encara (Robèrt Lafont, 1980)
« contumax ».) contumace (qui refuse de com- conviccion intima n. f. intime conviction (jur.)
paraître) veire: contumàcia convocacion n. f. (s. XIV. . . ) convocation

160
convocator, tritz (pl. convocators, trises) copa coa (a -)

convocator, tritz (pl. convocators, trises) n. (s. còp de nas (un -) loc. une ripaille
XVII. . . ) convocador; convocaire convocateur còp de partença (lo -) loc. le signal du départ
cooperacion n. f. (s. XIX...) coopération còp de pè de l’ase (lo -) loc. une vengeance tar-
cooperant, anta adj. e n. (s. XX...) cooperaire; dive
cooperador coopérant (militaire...) còp de promptitud (far quicòm dins un -) loc.
cooperar v. (s. XIV...) coopérer agir sans préparation / préméditation
cooperatiu, iva adj. (s. XIX...) coopératif, ive còp de sant Eutròpi (un -) loc. un coup mal-
cooperativa n. f. (s. XIX...) cooperative heureux
cooperator, tritz (pl. cooperators, trises) adj. e còp de temps (un -) loc. un événement imprévu
n. (s. XVI..., de cooperar) cooperador; cooperaire còp de toalha (un -) loc. un bon repas
coopérateur, trice còp de traïdor (un -) loc. un coup de Jarnac
coordenable, a adj. (s. XIX..., de coordenar) coor- còp del conilh (lo -) loc. le coup de Jarnac
donable (géo.) còp del jorn (un -) loc. une fois par jour
coordenada n. f. (s. XX., de coordenar) 1. coordon- còp del lapin (lo -) loc. le coup du lapin
née (géo.) 2. coordonnée (adresse personnelle) còp descarat (un -) loc. un coup horrible
coordenant, a adj. e n. m. (s. XIX..., de ordenar) còp d’astre (per -) loc. 1. par chance 2. par bon-
coordonant (ling.) heur
coordenar v. (de ordenar) coordonner còp d’aur (un -) loc. un coup de fortune
coordenat, ada adj. (s. XIX..., de coordenar) 1. co- còp d’espasa dins la mar (es un -) loc. c’est un
ordonné, e (ling.) 2. coordonné, e (math.) coup d’épée dans l’eau
coordinacion n. f. (d. XIV..., lat. coordinatio) 1. co-
còp e còp loc. → regularament régulièrement
ordinacion (géo.) 2. coordination (ling.)
còp e de lanç (tocar de -) loc. toucher d’emblée
coordinator, tritz adj. e n. (s. XX., de coordenar)
còp e quilha loc. → plan sovent très souvent
coordinateur, trice (géo.)
còp e volada (tocar de -) loc. toucher d’emblée
coordinéncia n. f. (s. XX., de coordinacion) coordi-
còp èra (un -) loc. adv. → bèl temps a autrefois
nence (chimie)
còp n. m. 1. coup (frapper) 2. fois 3. reprise còp èra. . . (un -) loc. il était une fois. . . (for-
4. coup (boire) - cit.: Per faire davalar lo tripon, lo mule de contes)
lombet e tota la seguida, avèm begut un còp de blan- còp i aviá (un -) il était une fois. . .
queta e avèm cantat. Es après sopar que se tauleja. La còp la gata non ne farà / ne farà pas / nòu (cada
nuèit es longa (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) -) expr. ça ne marche pas à tous les coups
còp (al -) loc. 1. à la fois 2. ensemble còp non es mortal (lo -) loc. il y a de l’espoir
còp (amb un -) loc. en un mot còp non fa puta (un -) loc. 1. on peut se tromper
còp (d’un -) loc. soudainement 2. l’erreur est humaine
còp (de -) loc. 1. tout d’un coup 2. brusquement còp o autre loc. une fois ou une autre
còp (èsser a -) loc. être prêt còp o jamai (ara es lo -) loc. c’est le moment ou
còp (portar -) loc. porter tort jamais
còp (s’un -) loc. si jamais còp per la filosofia (aver un -) loc. être féru de
còp (sense donar un -) loc. sans coup férir philosophie
còp (seriá lo -) loc. il ne manquerait plus que còp per tuar lo lop (non cal qu’un -) loc. 1. ça
ça - cit.: Fa una ora que l’espèri, seriá lo còp que non peut réussir 2. il faut tenter le coup 3. on peut
venguèsse ! l’emporter au premier coup
còp (sul -) loc. adv. tout de suite còp perfièit (un -) loc. un coup décisif
còp (tot -) loc. 1. de temps à autre 2. quelque- còp plòu (s’un -) loc. s’il pleut
fois còp sec loc. 1. tout à coup 2. soudain
còp (tot d’un -) loc. adv. 1. tout d’un coup còp sus còp loc. à chaque coup
2. soudainement còp un, un còp l’autre (un -) loc. tantôt l’un,
còp (un -) loc. une fois tantôt l’autre
còp a man revèrsa (d’un -) loc. d’un revers de copa n. f. coupe
main copa a de reng loc. coupe réglée
còp d’aiga (un -) loc. une crue subite copa a talh n. f. coupe réglée
còp d’amor n. m. coup de foudre (amour) copa amb lo jaune (lo roge -) expr. le rouge
còp d’aur loc. excellente affaire tranche avec le jaune
còp d’aviada (lo -) loc. le coup d’envoi copa coa (a -) loc. suspension (figure de style
còp de (ara es lo -) loc. c’est le moment de consistant à laisser la phrase inachevée) - cit.:
còp de (èsser sul -) loc. être sur le point de . . . aquò’s una figura a copa coa, e se fa quand òm
còp de jos la chaminièra (un -) loc. un coup en s’arrèsta tot cort en fasent semblant de passar (Pèire
traitre Godelin, s. XVII).

161
copa e la boca (entre la -) còr ni corada (non aver ni / aver pas ni -)

copa e la boca (entre la -) loc. de la coupe aux còps que i a (de -) loc. 1. parfois 2. quelques
lèvres fois
copaborsa n. m. voleur à la tire còps sornes (far sos -) loc. il cache son jeu
copacap n. m. (de copa + cap) casse-tête còpte, còpta adj. e n. (s. XVII. . . ) copte
copar v. 1. casser 2. rompre 3. trancher (faire còpténer v. tenir le coup
contraste) 4. couper la parole à quelqu’un copula n. f. (s. XIV.) copule
copar (se -) loc. se contredire copulacion n. f. (s. XIII. . . ) copulation
copar (se) v. se contredire copular v. (s. XIV.) copuler
copar a pica loc. changer de propos brusque- copulatiu, iva adj. (s. XIV.) copulatif, ive
ment copulator, tritz (pl. copulators, trises) adj. e n. (s.
copar al viu loc. trancher dans le vif XIV. . . ) copulaire; copulador copulateur, trice
copar caire e jogar caire loc. souffler le chaud coquin se n’i a un (es un -) loc. c’est le pire des
et le froid coquins
copar carrals loc. contredire quelqu’un coquin, ina adj. e n. (del francés) 1. coquin, ine
copar carrals loc. contredire (fripon) 2. espiègle (enfant)
copar d’acorcha loc. prendre le raccourci còr n. m. (s. XII.) chœur
copar lo créisser loc. arrêter la croissance còr n. m. cœur - cit.: Açò ditz, e me ven de còsta, /
copar lo farcit loc. être le maître revisitar, còsta per còsta, / le descarat còp que son trait
copar lo fiulet loc. couper le sifflet / dins mon paure còrs aviá fait, / e vist que l’a, de mala
copar lo morre loc. casser la gueule à fòrça, / le retira damb una estòrça / afin que le cap bar-
quelqu’un belat, /que s’èra lasins clavelat, / tirès per la metissa
copar palhas loc. rompre les relations traça, / le còr [desregat] de sa plaça (Pèire Godelin,
copar qualqu’un loc. Interrompre quelqu’un Ramelet, s. XVII) ; Mon còr, mai que mai, pataquejava
copar ras loc. couper ras coma aquel de la lauseta qu’aviái tan sovent ausida,
copar redond loc. couper court (conversation) sus los rastolhs de Tèrra-l’òrt, dins lo calimàs, s’adelir
copar sec loc. trancher net en cantant "dins la mar blosa de l’aire (Julieta Dissèl,
copat las dents a las granhòtas (non a -) expr. il s. XX)
n’a pas inventé la poudre còr (aver un moriment de -) loc. avoir une faib-
copavatz benlèu ! (i -) loc. vous vous y êtes lesse (santé)
laissés prendre ! còr (barrar lo -) loc. serrer le cœur
copèla n. f. 1. coupelle 2. casserole en terre còr (de -) loc. par cœur
copèla de (èsser jos la -) loc. être sous la coupe còr (de per -) loc. par cœur
de
còr (del bon del -) loc. du fond du cœur
copet n. m. nuque
còr (del fons del -) loc. (s. XVII.) de tout cœur
copet (aver los uèlhs darrièr lo -) loc. n’y voir
còr (desembolhar çò qu’òm a sul -) loc. dire ce
pas clair (lucidité)
qu’on a sur le cœur
copetejar v. boire à petites gorgées
còr (dins l’esclin de son -) loc. au fond de son
copia n. f. (lat. copia) còpia copie
cœur
copiaire, aira n. copieur (personne)
còr (far cruissir lo -) loc. déchirer le cœur
copiar v. (de copia) copier - cit.: Un còp al vilatge,
cor après (me -) loc. il court après moi
nos coitavem de copiar la cançon sus un casèrn, nòstre
casèrn de cançons (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, còr aut e la fortuna bassa (aver lo -) expr. être
1977) pauvre mais fier
copiós, osa (pl. copioses, osas) adj. (s. XIV.) còr cofle n. m. cœur gros (chagrin)
copieux, euse còr cofle (aver lo -) loc. avoir le coeur gros
copiosament adv. (s. XIV.) copieusement còr d’òs de persec loc. cœur dur
copòla n. f. copola 1. coupole 2. dôme cor darrièr (me -) loc. il court après moi
còps (a bèls -) loc. parfois còr de canavèra n. m. coeur léger, frivole
còps (aparar de -) loc. protéger des coups còr de sambuc / saüc n. m. coeur tendre
còps (de -) loc. adv. parfois còr leugièr (un -) loc. un cœur léger
còps (dins dos -) loc. à deux fois còr li manquèt (lo -) loc. son cœur a lâché
còps (far los cent -) loc. faire les cent coups / le còr me fa tifa-tafa (lo -) loc. j’en ai le cœur qui
diable à quatre bat
còps (far los cent dètz e nòu -) loc. faire les cent còr me pataqueja (lo -) loc. j’en ai le cœur bat-
coups tant
còps de caissals (a -) loc. à coups de dents còr me tusta (lo -) loc. mon cœur bat
còps de dents (a -) loc. à coups de dents còr ni corada (non aver ni / aver pas ni -) loc.
còps d’enastada (los -) loc. les piques / pointes être sans pitié

162
còr non crèba (uèlh non vei -) corniça

còr non crèba (uèlh non vei -) loc. si on ne voit corcha (tombar en -) loc. voir un projet échouer
pas, on n’est pas dégoûté veire: acorcha
còr non desira (çò que l’uèlh non vei, lo -) expr. corcosson n. m. bruche (insecte) veire:
on n’est pas tenté par ce qu’on ne voit pas s’acorcossonir
còr per fòrça (far -) loc. vaincre sa répugnance corcossonar v. ronger par les bruches
cor que correràs ! loc. et de courir ! corcossonar lo cap (se -) loc. se creuser la tête
còr que de fètge (far mai de -) loc. faire contre corcossonós, osa (pl. corcossonoses, osas) adj.
mauvaise fortune bon cœur rongé par les bruches
còr que desiras (a -) loc. à bouche que veux-tu còrcrebar v. fendre le cœur
còr que desiras (a boca que vòls, -) loc. à còrda n. f. corde
bouche que veux-tu còrda de lana (es una -) loc. c’est quelqu’un
còr que desiras (èsser a ) loc. être à bouche que sans caractère
veux-tu còrda tiba (la -) loc. la situation est tendue
còr que fa polset (lo -) loc. le cœur qui bat còrdas tombar de -) loc. pleuvoir des halle-
còr s’obrís per el (mon -) loc. je l’aime de tout bardes
mon cœur cordeja (far -) loc. donner de la corde
còr se m’en va (lo -) loc. je vais défaillir cordèl (plantar a flor de -) loc. planter au
còr sec (un -) loc. un cœur sec cordeau
cor, que t’ai vist expr. va te faire pendre cordèla (far d’una -) loc. dormir d’une traite
cordilh n. m. ficelle
cor, que t’espèri expr. va te faire pendre
cordinada (a la -) loc. à la queue leu leu
corada n. f. fressures
còrdolent, enta (èsser -) loc. avoir le cœur gros
coral, ala adj. cordial, ale
còrdòler v. avoir mal au cœur
coralament adv. cordialement
còrdolor n. m. douleur (une grande)
coralh n. m. (s. XIV.) corail
cordon n. m. 1. cordon 2. rang de pierres en
corason n. f. aigreur d’estomac saillie autour d’un bâtiment
coratge n. m. courage - cit.: Admiracion deu cordonar v. border d’arbres un champ
monde e glòria de nòste atge, / quan jo contempli en mi cordonet n. m. petit cordon - cit.: Mon rabat dejà
ton invençut coratge / com un ròc marterat d’ardentas s’acomòda / damb les cordonets a la mòda, / e dejà la
peirassadas (Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina, pèl d’un conilh / lusís sul capelet gentil (Pèire Godelin,
1565); Ieu som ací vengut per dire, en mon lengatge, Ramelet Mondin, s. XVII)
/ que s’è le còrs petit pro grand es mon coratge, / per cordura n. f. couture
mostrar bravament qu’ieu sabi quicomet / de çò que cordura (non far qu’una / far pas qu’una -) loc.
dins le cap la musa nos trasmet (Pèire Godelin, Petita dormir d’une traite
galantariá, s. XVII) ; Tot vos rend [obesissença], / cordurar lo camin loc. marcher en zigzagant
la Tèrra, l’Aire, le Fòc/ Satan en vòstra presença / es
coregrafe, afa n. (s. XVIII. . . ) coregraf choré-
costrent de quitar le lòc / fasètz qu’armats de coratge /
graphe
evitem son esclavatge (Bertomieu Amilhan, Exercici
coregrafia n. f. (s. XIX. . . ) chorégraphie
de la fe, 1673)
coregrafic, ica adj. (s. XIX. . . ) chorégraphique
coratge ! / ardit ! / a tu petit ! interj. courage !
còrfalièr, ièra adj. 1. qui fend le cœur 2. qui
coratge (far -) loc. prendre courage provoque une très forte émotion
coratjós que coratjós loc. malgré son courage còrfalièra (una causa -) une chose terrible à
coratjós, osa (pl. coratjoses, osas) adj. entendre
courageux, euse còrfalir v. 1. tomber en syncope 2. défaillir
coratjosament adv. courageusement còrfalit (tombar -) loc. tomber en pâmoison
còrb n. m. → corbàs corbeau veire: corbàs, cor- còrfalit, ida (èsser -) loc. avoir le cœur brisé
batàs còrfèndre v. fendre le cœur
corba n. f. boucle, coude (forme, décor, còrferir v. frapper au cœur
dessin...) còrferit, ida adj. blessé au cœur (fig).
corbar v. courber còrfondre v. faire fondre le cœur
corbàs / corbatàs (pl. corbasses / corbatasses) n. coriambe n. m. (s. XVII. . . ) choriambe
m. 1. corbeau 2. gros corbeau corimbe n. m. (s. XVIII. . . ) corymbe (bot.)
corbe, corba adj. courbe còrn n. m. (s. XII.) cor (sonner)
còrbmarin n. m. (s. XII.) cormoran còrna que (quicòm me -) loc. quelque chose me
còrcachar v. serrer le cœur dit
còrcachat (èsser -) loc. avoir le cœur serré cornèa n. f. (s. XIV.) cornée (oeil)
corcha n. f. maladie des vers à soie, qui les corniça n. f. (s. XVI. . . , de l’ital. cornice) cornissa
ratatine corniche (archit.)

163
cornièr (al -) córrer (ton -)

cornièr (al -) loc. au coin du feu corregible, ibla adj. (s. XIV. . . , de corregir) corrigi-
corniòla n. f. 1. œsophage veire: esofague 2. tra- ble
chée corregir v. (s. XIII., lat. corrigere) corriger - cit.: Los
corniòla barrada (n’ai la -) loc. j’en ai la gorge libes doncas son perits / mès non pas los bons esperits
serrée / qui las pècas corregiràn / quan corregir las voleràn
corniòlas son sòrres (totas las -) expr. nous (Pèir de Garròs, 1567)
sommes tous logés à la même enseigne corregit n. m. (s. XIX..., de corregir) corrigé (de-
cornisson n. m. (de còrna) cornichon voir corrigé)
coròlla n. f. (s. XVIII. . . , lat. corolla) coròla correguda n. f. (de córrer) 1. parcours 2. concours
1. corolle 2. tresse autour de la tête 3. point de (participation)
départ des branches d’un arbre 4. entrejambe - correguda populara (un granda -) loc. un grand
cit.: Lo pichòt acapta d’aquò’s, sol vestit de Nadina, concours populaire
laissava las cambas nudas fins a la coròlla / cròlla corregut n. m. les intérêts échus
(Paul Gairaud, La sexològa, 1982) correire, eira n. m. coureur, euse (course)
corollari n. (s. XV. . . ) corollaire correja n. f. 1. courroie 2. bande de terrain
corollari, ària adj. (s. XIX. . . ) corollaire correja (alongar la -) loc. accorder d’avantage
corollàriament adv. (s. XX.) corollairement de liberté
corona n. f. couronne correja (èsser a la -) loc. être à l’attache
coronar v. couronner correja lo maca (ont la -) loc. où le bât blesse
coronèl, èla n. (s. XVI. . . , de l’ital. colonello) correjonar v. 1. lacer 2. serrer les cordons de la
colonel, elle - cit.: Lo coronèl Narés e Madama bourse
fasián camin cap a Tolosa (Paul Gairaud, La sexològa, correjonar la borsa loc. resserrer les cordons de
1982) la bourse
corós, osa adj. (lat. cor, cordis) 1. appétissant, ante correjons n. m. plur. (de correja) lacets de chaus-
2. élégant, ante 3. charmant, ante sures
corporacion n. f. (angl. corporation) corporation corrent n. m. 1. courant (rivière - cit.: Era plan
corporal n. m. (s. XIII.) corporal (pl. : corporaux lo corrent que montava per a mesura que la conca del
corporal, a adj. (s. XII..., lat. corporalis) corporel, camin n’arribava a son clòt. Pensèt : "Se me nèga lo
elle carburator soi plantat aquí (Leon Còrdas, Sèt pans,
corporalament adv. (s. XIII: “corporalmen”) cor- 1977) 2. électricité. . . )
porellement corrent (prètz -) n. m. prix courant
corporatisme n. m. (s. XX..., de corporacion) cor- corrent, enta adj. courant, ante
poratisme córrer n. m. l’action de courir
corporatiu, iva adj. (s. XIX...) corporatif, ive córrer v. courir - cit.: Car fòrt sovent cal anar córrer
corporatiu, iva n. (s. XIX..., de corporacion) corpo- cercar los medecins e apoticaris que pòrtan [clistèris]
ratif, ive e [antimòni], coma qui va cercar un furet per tirar lo
corporeïtat n. f. (s. XIV.) corporéité, corporalité conilh d’una cròsa (Augièr Galhard, s. XVI) ; Mès
corporent, enta adj. (s. XIV.) qui fait corps veire: que ? lo lop s’enfug; tot lo monde li crida / e cadun
incorporar per lo préner i cor a tota brida; de faiçon qu’a lo veire e
corpuléncia n. f. (s. XIV.) corpulence coma es acorsat, jo teni que per uèi lo dangèr es passat,
corpulent, enta adj. (s. XIV.) corpulent, ente que jo pòdi, segura e ses crenta deguna / ni de [pèrda]
còrpus n. m. (s. XX...) corpus d’anhèl ni d’autra desfortuna, / gardar tota soleta e,
corpuscul n. m. (s. XVI...) corpuscule selon mon umor, / sonjar tant que me plàcia al fait
corpuscular, ara adj. (s. XVIII...) corpusculaire de mon amor (Francés de Corteta, La Miramonda, s.
corpusculós, osa (pl. corpusculoses, osas) adj. (s. XVII)
XX...) corpusculeux, euse córrer (ai una set que la vesi -) loc. je meurs de
correccion n. f. (s. XIV., lat. correctio) correction soif
corrèctament adv. (s. XV. . . ) correctement córrer (ai una talent que la vesi -) loc. j’ai très
corrècte, ècta adj. (s. XVI. . . , lat. correctus) correct, faim
ecte córrer (al mai -) loc. 1. au plus vite 2. à bride
correctiu, iva adj. e n. (s. XIV..., lat. correctivus) abattue 3. à qui court le plus vite
correctif, ive córrer (aver lo -) loc. aimer courir
corrector n. m. (s. XX...) corregidor correcteur córrer (lo qui li a après a marchar, sabiá -) expr.
(machine) il a eu un bon maître
corrector, tritz adj. e n. (s. XVI..., lat. corrector) córrer (préner lo -) loc. se mettre à courir
correcteur, trice córrer (se non l’ai al saut, l’aurai al -) expr. il ne
corredor n. m. (s. XVII..., ital. corridore X córrer) perd rien pour attendre
1. corridor (dans la maison) 2. couloir córrer (ton -) loc. ton plaisir de courir

164
córrer a cambas ajudatz-me corsa (a -)

córrer a cambas ajudatz-me loc. prendre ses corromput, uda adj. (s. XVII. . . ) corrompu, ue
jambes à son cou (sens concret et figuré)
córrer a l’après de loc. courir après córron coma l’aret a la sal (i - ) loc. cela a beau-
córrer a las rusas loc. (s. XVII.) recourir aux ruses coup de succès
córrer a qual mai pòt loc. faire la course corrotada dels desaguicis (la -) loc. la kyrielle
córrer a tot pols loc. courir à perdre haleine des ennuis
córrer borrida loc. essayer de rattraper son re- corruda (préner la -) loc. prendre la course
tard corrupcion n. f. (s. XII. . . , lat. corruptio) corrup-
córrer coma la grand galèra loc. marcher très tion
vite corrupcion de minors n. f. corruption des
córrer coma las cabras a la sal (i -) loc. se pré- mineurs
cipiter en foule quelque part corruptibilitat n. m. (s. XV..., lat. corruptibilitas)
córrer coma una galèra loc. marcher très vite corruptibilité
córrer darrièr las dròllas loc. courir après les corruptible, ibla adj. (s. XIII. . . , lat. corruptibilis)
filles 1. corruptible (sens concret) 2. corruptible (fig.)
córrer en cresent que (e de -) loc. croyant que corruptor, tritz (pl. corruptors, trises) adj. e n. (s.
córrer fortuna de loc. courir le risque de XIV. . . , lat. corruptor) corrompedor; corrompeire;
córrer l’aiga dins lo valat (daissar -) loc. laisser courrompeire; corrompedor 1. corrupteur (sens
courir concret) 2. corrupteur, trice (sens moral) - src.:
córrer la bèla eissèrva loc. 1. ne plus obéir au Honnorat, 1848 : "courruptor; Alibèrt (règla),
gouvernail 2. fig. aller à l’aventure 3. aller à vau 1935/1966: corruptor, tritz
l’eau 4. perdre la tête 5. courir le jupon cors n. m. (s. XII. . . ) cours (d’eau, mouve-
córrer la patantèina loc. courir la prétentaine ment. . . )
(courir la) cors n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. corso) cours (lieu
córrer la plata loc. courir pour un prix de promenade)
córrer las jòias loc. courir pour un prix cors n. m. (s. XVII. . . ) cours (leçon)
córrer lisc loc. trotter menu cors n. m. cours (prix)
córrer lo torrofle loc. fréquenter les mauvais còrs n. m. (s. X., lat. corpus) 1. corps - cit.: Espiatz
lieux com era bada: / sembla lo hilh de la graula ahamada
córrer lo vent arrièr loc. voguer / aller avec un ! Plan li poiré la sèrp au còrs entrar (Pèir de Garròs,
vent favorable Eglògas, 1567) ; Açò ditz, e me ven de còsta, / revisitar,
córrer los ases, lor cal botar las saumas davant còsta per còsta, / le descarat còp que son trait / dins
(per far -) expr. il faut toujours laisser espérer mon paure còrs aviá fait... (Pèire Godelin, Ramelet, s.
quelque chose XVII) 2. cadavre - cit.: En vesent còrs un camarada
córrer pèdescauç loc. courir pieds nus / damb qui sovent avèm rigut, / tot [l’esperit] se m’es
córrer per anar plan (quitar lo -) loc. modérer esmogut (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII)
sa fougue còrs (anar de -) loc. aller à la selle
correspondéncia n. f. (s. XIII. . . ) correspondance còrs (de tot son -) loc. de tout son pouvoir
correspondre v. (s. XIV. . . ) corrrepondre còrs (es a mon -) loc. c’est à ma taille
corrida n. f. (s. XIX. . . ) corridà corrida (course de còrs (es un -) loc. c’est un vrai boulet
taureaux) cors (èsser al -) loc. être au courant
corrièr n. m. (s. XIV. . . , de l’ital. corriere) courrier cors (far son -) loc. suivre son cours
corrieu n. m. (s. XIII.) 1. message 2. e-mail còrs (préner al -) loc. appréhender au corps
corriu n. m. trotteur pour apprendre à marcher) còrs (préner per lo -) loc. prendre à bras le
- src.: Achard (1785) : "courrieu"; Honnorat, 1846 corps
: "courrioou" còrs a còrs loc. corps à corps
corroboracion n. f. (s. XIII..., lat. corroboratio) cor- Còrs de Dieu (lo -) n. pr. m. (lat. corpus domini)
roboration la Fête-Dieu
corroborar v. (s. XIV..., lat. corroborare) corroborer Còrs de Dieu (lo -) n. pr. m. (lat. corpus domini)
corróç n. m. courroux la Fête-Dieu
corróç (aver lo -) loc. être en courroux còrs de garda loc. corps de garde
corroç (pl. corroces) n. m. (s. XII.) courroux còrs del mond (aquò’s lo -) loc. c’est dans
corroçar v. (s. XII., lat. corruptiare) 1. courroucer l’ordre des choses
2. quereller 3. réprimander còrs e anma loc. corps et âmes, corps et biens
corroçós, osa (pl. corroçoses, osas) adj. (de corróç) còrs emai de l’esperit (del -) loc. corps et âme
irascible, a còrs sants loc. 1. corps saint 2. reliques
corrompre v. (s. XI. . . , lat. corrumpere) 1. cor- corsa n. f. (s. XIII. . . ) course (de courir)
rompre (sens concret) 2. corrompre (fig.) corsa (a -) loc. en courant

165
corsa (a bèla -) cosmografia

corsa (a bèla -) loc. avec empressement coruscacion n. f. (s. XIV.) coruscation


corsa (anar a grand -) loc. courir vite coruscant, anta adj. (s. XIV...) coruscant, ante
corsa (préner -) loc. prendre de l’élan còrvirar v. soulever le cœur
corsa a la baranha loc. course de haies cosedoira n. f. couseuse (machine)
corsari n. m. (s. XIII., de l’italian) corsaire corsaire cosedura n. f. couture
còrsarrar v. (de còr + sarrar) serrer le coeur coseire, eira n. couseur, euse (personne)
còrse, còrsa adj. còrs corse veire: Corsega cosent, enta adj. cuisant
còrsec, a n. (de còr + sec) cœur sec cóser v. coudre - cit.: De femnas se sarravan amb de
còrsecar v. dessécher le cœur fial e d’agulhas. Demandavan se i aviá pas de botons
Corsega n. pr. f. Corse veire: Còrse, a de tornar cóser, de pòchas de petaçar o de biaudas de
corsièr n. m. cheval de course sarcir, e mai tanben de farda per lavar qu’amb aquel
cort n. f. (s. XII.) 1. cour (d’école) - cit.: Aras qu’òm polit temps la bugada seriá lèu seca (Joan Bodon, La
vos a vist ses coirassa e ses casco / e lo còrs tot en harda Quimèra, 1974)
alindat coma un Basco, / que la cort vos admire aquò coseson n. f. 1. cuisson 2. dépit
non sufís pont (Francés de Corteta, Sancho Pança, s. cosin (primièr -) n. m. 1. cousin germain
XVII) 2. du roi. . . ) 2. cousin au premier degré
cort (èsser -) loc. ne pas atteindre son but cosin german n. m. 1. cousin germain 2. cousin
cort (tot -) loc. sans rien ajouter au premier degré
cort (tot li es -) loc. 1. il n’en a jamais assez cosin remudat de germans n. m. 1. cousin issu
veire: tot li es cort, es Joan mal-m’agrada 2. il de germain - cit.: - Sèm benlèu cosins; remudats
n’est jamais satisfait veire: tot li es cort, es Joan de germans. - E mai que remudats, saique (Paul
mal-m’agrada Gayraud, La sexològa, 1982) 2. cousin au second
cort a la virada (non es / es pas -) loc. il est loin degré
d’être bête cosin segond n. m. 1. cousin issu de germain
cort d’alen (non èsser / èsser pas -) loc. 1. ne 2. cousin au second degré
pas manquer d’air 2. être gonflé cosin tresen n. m. cousin au troisième degré
cort d’apèl n. f. cour d’appel (dr.) cosin, ina n. m. cousin, ine - cit.: ieu ai vist le
cort d’assisas n. f. cour d’assises (dr.) paire de l’aujòl de la tanta de ma sian, cosina ger-
cort de cassacion n. f. (s. XVI. . . ) cour de cassa- mana del fraire de mon paire qu’èra mon oncle. . . que
tion veire: cassacion coneguèc les ases demest las aucas (Odde de Triors,
cort d’alen loc. hors d’haleine 1578)
cort europèa dels dreits de l’òme n. f. cour eu- cosin, ina n. m. cousin, ine
ropéennne des droits de l’homme (dr.) cosina n. f. cuisine - cit.: E se prepara un bèl din-
cort penala internacionala n. f. cour pénale nar, ambe per cadun un tròç del pòrc prés als S.S. e
internationale (CPI) passat [ja] a la cosina (Josèp Salvat, Diurnal de la
cort, corta adj. court, courte deportacion, 1975)
corta (qualqu’una li serà -) loc. il finira per lui cosinar v. cuisiner
arriver malheur cosinar quicòm loc. faire cuire quelque chose
corta lenga, longas aurelhas expr. parler peu (improvisation)
et écouter cosinat (non sabi pas tròp çò qu’aquí a -) expr.
corta portada (a -) loc. à bout portant je ne sais trop ce qu’il a cherché dans cette af-
corta vista (a -) loc. à courte vue faire
cortas bragas n. m. plur. culotte courte cosinièr (per -) loc. comme / en qualité de
cortègi n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. corteggio) cortège cuisinier
cortés, esa (pl. corteses, esas) adj. (s. XII.) cour- cosinièr, èra n. cuisinier, ère
tois, oise cosinièra n. f. cuisinière (objet)
cortesament adv. (s. XII.) courtoisement cosívol adj. facile à cuire
cortesar v. (s. XII.) courtiser une femme cosmic, ica adj. (s. XIV...) 1. cosmique (univers)
cortesiá n. f. (s. XII.) courtoisie, politesse 2. cosmique (proportions)
cortesiá (de -) loc. (s. XVII.) par courtoisie cosmodicèa n. f. (s. XIX...) cosmodicée
cortina n. f. rideau cosmofisica n. f. (s. XX.) cosmophysique
cortisan, ana adj. e n. (s. XV. . . , de l’ital. Cortigiano) cosmogenia n. f. (s. XVI...) cosmogénie
cortesan courtisan, anne - cit.: Un Zefir cortisan i cosmogenic, ica adj. (s. XVI...) cosmogénique
passa, / totjorn fresquet e musquetat, / e per creissença cosmogonia n. f. (s. XVI...) cosmogonie
de beutat, / una font i ven de Parnassa (Pèire Godelin, cosmogonicament adv. (s. XIX...) cosmogonique-
Ramelet mondin, s. XVII) ment
cortison n. m. (s. XVII.) damoiseau (péj.) - src.: cosmografe, a n. (s. XIV...) cosmographe
Honnorat, 1846: "courtisoun" cosmografia n. f. (s. XVI...) cosmographie

166
cosmografic, ica còsta (de -)

cosmografic, ica adj. (s. XVI...) cosmographique cosselhièr, èra n. conselhaire conseiller, èra
cosmograficament adj. (s. XIX...) cosmo- (municipal, ministériel, financier. . . ) veire: cos-
graphiquement selhaire - src.: Frederic Mistral, 1878 : cousselhè;
cosmologia n. f. (s. XVI...) cosmologie Escòla gabala, 2000 : cousselhiè
cosmologic, ica adj. (s. XVI...) cosmologique cossèrgas n. f. plur. chatouilles veire: cotigas
cosmonomia n. f. cosmonomie cossergós, osa (pl. cossergoses, osas) adj. (de
cosmonomic, ica adj. cosmonomique cossèrgas) chatouilleux, euse veire: cotigós
cosmopolitisme n. m. cosmopolitisme cosserguejar v. chatouiller
cosmoquimia n. f. (s. XX.) cosmochimie cossèrgues n. m. plur. chatouilles
còsmos n. m. (s. XIX. . . ) cosmòs cosmos cossèrgues (far de -) loc. faire des chatouilles
cosor n. f. brûlure cossí adv. comment - cit.: i ai respondut cossí aquò
cosseguir (/cossègre) v. 1. poursuivre 2. pour- se pòt far, som pas brica preparat ? (Joan-Loís Fornèrs,
chasser - src.: coussegre [...] coussegui (Frederic s. XVIII)
Mistal, 1878) cossí que siá loc. d’une façon ou d’une autre
cosselh n. m. (lat. consilium) conseil (personne cossí quicòm loc. tant bien que mal
en matière technique, fiscale. . . ) cossir v. 1. hacher menu veire: pancossièr
cosselh n. m. (s. XV. . . , lat. consilium) 1. con- 2. pétrir
seil (général, constitutionnel...) - cit.: Los jornals cossirar v. (s. XII.) consirar penser, être soucieux
ne van parlar, benlèu botaràn lo retrach del Cosselh (attentif)
(Pèire Miremont, L’espion, 1952) 2. assemblée - cit.: cossirièr / cossir n. m. (s. XII.) souci, pensée
Perqué hèn brut e s’amassan las gents, / damb lo cos- cossirós de loc. soucieux de (attentif)
selh deus princes e regents ? (Pèir de Garròs, Psaume cossirós, osa (pl. cossiroses, osas) adj. (s. XII.)
II, 1565) - src.: conselh [...]. Var. cossel (Lois Al- soucieux (attentif) - cit.: Vos qu’ètz tan cossirosa
ibèrt, 1966) deu salut de las gents (J. G. Dastròs, s. XVII)
cosselh n. m. (s. XI.s., lat. consilium) conseil (sens còssol n. m. / f. (lat. consul) cònsol, consolessa
général) - cit.: E de la granda ira e del gran destorbier consul (échevin) - cit.: De còssols anavan presentar
/ primeirament a Dieu es a vos cosselh quier (Cançon [lo] pabilhon a lor senhor, que fasiá son intrada dedins
de la crosada, anonime, XX, 38-39), s. XIII; Tos cos- lor vilata (Pèire Godelin, s. XVII) - src.: Mistral,
selhs a pòrt condusisca, / e tas demandas acomplisca 1878 : còssoul ; Palay, 1961 : còssou
(Pèir de Garròs, Psaume 20, 1565) ; Lo que n’a sen còssol (refermar un -) loc. réélire un élu
no’n pòt guaire balhar, / e bon cosselh n’ei pas a la còssol màger n. m. / f. cònsol, consolessa maire
tavèrna (Guilhèm Adèrn, Catonet LI, s. XVII) - src.: veire: còssol
Vaissièr, 1879 : coussél ; Palay; 1961 : coussey; còssols vièlhs (los -) loc. la municipalité sor-
Gonfroy, 1975 : cosselh tante
cosselh (se balhar -) loc. se donner du cœur còst (a tot -) loc. à tout prix
cosselh constitucional n. m. conseil constitu- còst (pl. còstes) n. m. coût (écon.)
tionnel còst e despens (a son -) loc. à ses frais et dépens
cosselh d’Estat n. m. conseil d’Etat còst e despens de la princessa (a -) loc. aux frais
cosselh de refòrma n. m. conseil de révision de la princesse
cosselh dels prudòmes n. m. conseil des còst, a tot pèrdre (a tot -) loc. coûte que coûte
prud’hommes còsta n. f. côte (relief, rivage. . . )
cosselh economic e social n. m. conselh conseil còsta prep. contre (près de)
économique et social còsta n. f. 1. côte (anatomie - cit.: Açò ditz, e me
cosselh estreit (en -) loc. en petit comité ven de còsta, / revisitar, còsta per còsta, / le descarat
cosselh municipal n. m. conselh conseil mu- còp que son trait / dins mon paure còrs aviá fait, / e
nicipal vist que l’a, de mala fòrça, / le retira damb una estòrsa
cosselh prés (causa faita -) expr. quand c’est / afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins clavelat, /
fait, il n’y a plus rien à dire tirès per la metissa traça, / le còr [desregat] de sa plaça
cosselh regional n. m. conselh conseil régional (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. boucherie)
cosselhaire, aira n. (s. XII.) conselhaire con- còsta en tèrra loc. bord à quai
seilleur, euse (sphère privée, intime) veire: con- còsta (daissar de -) loc. laisser de côté
selhièr - src.: F. Mistral, 1878 : cousselhaire; Es- còsta (de -) loc. auprès de moi - cit.: Açò ditz,
còla gabala, 2000 : cousselhaire e me ven de còsta, / revisitar, còsta per còsta, / le
cosselhar v. (s. XV...) conselhar conseiller veire: descarat còp que son trait / dins mon paure còrs aviá
acosselhar - src.: F. Mistral, 1878 : cousselha; Es- fait, / e vist que l’a, de mala fòrça, / le retira damb
còla gabala, 2000 : cousselha una estòrsa / afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins
cosselhièr (èsser de -) loc. il est là en qualité de clavelat, / tirès per la metissa traça, / le còr [desregat]
conseiller de sa plaça (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)

167
còsta (de -) coton

còsta (de -) loc. 1. sur le côté 2. sur le flanc la Tèrra, l’Aire, le Fòc/ Satan en vòstra presença / es
3. côte à côte costrent de quitar le lòc / fasètz qu’armats de coratge /
còsta de (de -) loc. adv. près de evitem son esclavatge (Bertomieu Amilhan, Exercici
còsta de dire (non -) loc. c’est facile à dire de la fe, 1673)
còsta de melon loc. tranche de melon costrenta n. f. (s. XII. . . , de costrénher) contrainte
còsta fèrma (la -) loc. la terre ferme costuma n. f. 1. habitude - cit.: Estimam qu’al
còsta gaire (vent de boca non -) on peut tou- punt de vista de la grafia, cal conciliar nòstras tradi-
jours en parler cions classicas, los resultats de l’estudi scientific de
còsta gaire de parlar loc. parler ne coûte rien la lenga, la grafia mistralenca e la grafia catalana,
còsta las dents de la gola loc. c’est un prix in- sens tròp nos alunhar de las costumas a las qualas
abordable (fam.) èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gramatica,
còsta los uèlhs del cap loc. c’est un prix inabor- 1935) 2. coutume
dable costuma (de -) loc. adv. 1. ordinairement 2. à
còsta plena (èsser de la -) loc. 1. avoir la l’accoutumée
côte charnue en parlant de légumes 2. être au- costuma (l’ai per -) loc. j’en ai pris l’habitude
dessus du panier 3. fig. être de la meilleure so- costuma (tot se pren per -) loc. on s’habitue à
ciété, du gratin tout
costal n. m. 1. côteau veire: semal 2. grosse costuma de (aver -) loc. avoir l’habitude / coû-
comporte (vendange) tume de
costar v. coûter - cit.: Encara l’ausissi lo paure mon costuma e memòria perdudas (per -) loc. de
paire : "Cal sèt pans per passar la setmana, un per temps immémorial
cada jorn, e lo darrièr es lo que mai còsta de pagar." costume n. m. (s. XIX. . . , de l’ital. costume) costum
(Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) costume (vêtement)
costat n. m. côté còta n. f. → cotet nuque
costat (de -) loc. de côté còta a rèire (tirar -) loc. 1. détourner la tête
costat de (al -) loc. à côté de 2. passer outre
còste (quant que -) loc. quoi qu’il en coûte cotada (a -) loc. à bâtons rompus
còste que còste loc. à tout prix còtanenet n. m. (s. XX.) cale bébé
costejar v. 1. côtoyer 2. longer (la côte) cotar v. 1. frapper sur la nuque 2. donner une
costejar lo riu loc. suivre la rivière taloche
costèla n. f. 1. côtelette (boucherie) - cit.: L’un cotèl n. m. couteau
sentiá d’un estòc desclavar las costèlas, / per ont cotèl (téner lo cantèl e lo -) loc. être le maître
s’estorissiá la sang a bèl rajòl ; l’autre, que mila pics cotèl al còl (metre lo -) loc. mettre le couteau
alongavan pel sòl, / vesiá son paure còrs despartit en sous la gorge
estèlas (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) ; D’una
cotèl de mèstre n. m. très bon couteau
costèla tendra, fina, / m’a desraubat lo nogalhon: / lo
cotèl talha coma un genolh de vièlha (aqueste
gròs catàs de la vesina / sap plan causir lo bon tal-
-) expr. ce couteau ne coupe pas (fam.)
hon (August Benazet, Menudas tròbas, 1926) 2. côte
cotèl tripièr n. m. 1. couteau à double tran-
humaine (iron.)
chant 2. fig. personnage à double visage
costeleta n. f. côtelette, petite côtelette
cotèla n. f. couteau (grand)
costelons n. m. plur. fausses côtes (boucherie)
costèsse (quant me -) loc. quoi qu’il m’en coûte cotelada (donar la -) loc. jouer du couteau
costièr (èsser -) loc. manquer le but cotelariá n. f. coutellerie
costièr (far -) loc. rater veire: pecar cotelàs (pl. cotelasses) n. m. coutelas (très
costièr (tirar -) loc. 1. tirer à côté 2. manquer la grand couteau)
cible / le but cotelet n. m. jeu du furet
costosir v. soigner (choyer) cotelon n. m. petit couteau
costrenhent, enta adj. (s. XIII. . . , b bnv) cotet n. m. → cotet nuque veire: còta
constrenhedor contraignant, ante cotigas (crénher las -) loc. être chatouilleux
costrénher v. (s. XII. . . , lat. constringere) contrain- cotigós, osa adj. (de cotiga) chatouilleux, euse
dre veire: cossergós
costrent, enta adj. (s. XVII. . . , de costrénher) con- cotilhons fronzits (de -) n. m. plur. une robe
traint, ainte - cit.: Talament qu’un paure poèta es plissée
costrent de far coma los sansonhaires : quand so- cotizacion n. f. (s. XVI.) cotisation veire: escotis-
nan devant la pòrta d’un catolic, sonan de cançons, son
quand son devant la pòrta d’un de la religion, sonan cotizacions socialas n. f. plur. cotisations so-
de psalmes, e de la faiçon contentan tot lo [mond] ciales (socio.)
(Augèr Galhard, s. XVI); Tot vos rend [obesissença], / coton n. m. (s. XII. . . , de l’ital. cottone ? arabi) coton

168
cotria crebar

cotria n. f. còtria troupe de camarades - cit.: Vos crana passada (una -) loc. un bon moment
enaneriatz, e pèr beure, desenant vengueriatz cotria cranament adv. fièrement (positif)
(Robèrt Lafònt, 1971, p. 49) cranc n. m. (s. XIV. . . ) cancer (zodiaque)
cotria (anar -) loc. aller de compagnie cranc n. m. 1. crabe - cit.: Apropiatz-vos, ò bèl
cotria (de la meteissa -) loc. de la même en- nas d’esquina de cranc bulhit ! per escotar cossí en
geance vos seguint e non vos trobant, ieu me som cent còps
cotria (èsser -) loc. être liés rendut a la mercé de la paura [cosina], qu’en trista
cotria (èsser de -) loc. 1. être liés (amitié, rela- languison me drubissiá la finèstra de las dents, e sense
tions) 2. être de connivence fustièr la me piejava de [crosada] (Pèire Godelin, Tre-
cotria (non son de -) loc. ils ne s’entendent pas sena floreta, s. XVII) 2. chancre
coturne n. m. (s. XV. . . ) cothurne crane coma un sòu loc. joli comme un sou
coulomb n. m. (s. XIX., nom pr.) coulomb (phys. crane, a adj. fièr, fière (t. positif)
Unité de mesure) cranèl n. m. (s. XV.) créneau
covent n. m. (s. XI.) couvent crani n. m. (gr. kranion) cran crane
covidaire, aira n. convidaire qui invite - src.: Crantòr n. m. Crantor (philosophe grec) - cit.:
counvidaire [...] couvidaire (Frederic Mistral, . . . l’òme pòt préner en taus arguments / de Cran-
1878); coubidayre (A. Vayssièr, 1879) tòr e Crisip los bons ensenhaments (Pèir de Garròs,
covidar v. (s. XII.) convidar 1. convier - cit.: Una Eglògas, 1567)
lèbre ? [Grandmercé], pauròt, e tan melhor ! Tombarà crassa n. f. 1. crasse 2. scories 3. lie 4. fig. gens
plan : veni de covidar quauques [prèires] vesins a de rien
venir disnar doman passat, te respondi qu’i tiraràn crassa (cercar -) loc. chercher noise
la carn de pels òs (Paul Froment, La lèbre, 1894); crassa (es el que m’a cercat -) loc. c’est lui qui
Se contentèt de parpelejar en pallevant un pauquet m’a provoqué
las ussas e comprenguère que me covidava antau a crassa (far una -) loc. 1. faire une vilénie 2. faire
li dictar sa respònsa (Max Allier, L’Emperau, 1977) une crasse
2. inviter - src.: Mistral, 1878 : counvida [...] cou- crassa (se tirar de la -) loc. sortir de la misère
vida ; Vayssier, 1875 : coubidá; Gonfroy, 1975 : crassa d’òli n. f. lie de l’huile
covidar crassa d’òli (aquò es -) loc. cela ne s’oublie pas
covidar per beure loc. Inviter à boire (rancune)
covidas ? - te convidi d’un gòt d’aiga (de qué crassa del pòble n. f. lie du peuple
-) expr. que m’offres-tu ? - je t’offre un verre crassalh n. m. lie du peuple
d’eau crassièr n. m. scorie du minerai
covidat (èsser -) loc. être invité crassós, osa (pl. crassoses, osas) adj. crasseux,
covidat, ada adj. e n. invité, ée - cit.: Los covidats euse
fan onor als plats e als produchs del país, gigas de cratèr n. m. (s. XV..., grec. kratêr > lat. crater)
motons, tortons, fruchs, Englantina de chas Audiòt 1. cratère 2. cratère (volcan)
de Tula, pastissons (...) e mais que mais als vins ro- cravata n. f. (s. XVII. . . , de l’alemand dial. krawat)
ges, blancs e rosats de Chastel Lascamps (L’annada cravate
lemosina, Briva, 1897) creacion n. f. (s. XII.) création
covidèt de lait / de vin (me -) loc. il m’offrit à crear v. (s. XII. . . ) créer
boire du lait / du vin creatiu, iva adj. (s. XVI. . . ) créatif, ive
covís /covisa (pl. covises / covisas) n. veillée creativitat n. f. (s. XX.) créativité
où l’on parle - src.: coubís (A. Vayssièr, 1879) creator, tritz (pl. creators, trises) adj. (s. X.)
covisar v. 1. visiter les voisin 2. jaser - src.: creador; creatora créateur, trice - cit.: E d’autes
coubisá (A. Vayssièr, 1879) vengueràn, compositors occitans pastats d’aquera
covit n. m. (s. XII.) convit; convidada; memòria que perseguiràn l’òbra creatritz de nòste país
convidacion fait de convier, invitation veire: in- (Ismaël Girard, Òc, oct. 1950) - src.: Achard (1785) :
vitacion "creatour"; Honnorat, 1846: "creatour";
covit (èsser de -) loc. être invité creator, tritz (pl. creators, trises) n. (s. X., lat. cre-
covit (èsser del -) loc. être de la fête ator) créateur, trice - cit.: Mès damb lo bon secors
covit de Montpelhièr (far lo -) loc. inviter deu Creator, jo’spèri / que tu veiràs en brèu, Gascon,
quelqu’un tout en sachant qu’il ne viendra pas tot lo psautèri (Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina,
crabimè (al -) loc. → al crabumièr) à la chèvre- s. XVI)
morte creatura n. f. (s. XII.) créature
cracinar v. grincer (en général) creatura (aquò es sa -) loc. c’est son âme
crampeta (far -) loc. (de l’occ. gascon : hèr crampeta) damnée
faire chambrette (avoir una aventure galante) crèbacòr n. m. 1. crève cœur 2. grand déplaisir
fam. crebar v. (s. XIII. . . ) 1. crever 2. fam. mourir

169
crebar crenilhar

crebar v. percer (un abcès...) - cit.: Òr vaquí, musquetat, / e per creissença de beutat, / una font i
pauc a pauc, que dins l’escur se lèva, / monta un es- ven de Parnassa (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s.
claire, apuèi grandís ; / al bòrd de l’orizont l’ombra XVII)
esquinçada crèba: / palle, un rai daurat s’espandís creissença economica n. f. croissance
(Paul Froment, Efeit de luna, 1897) économique
crebar la pèl de rire (se -) loc. mourir de rire creissent n. m. croissant (viennoiserie)
credibilitat n. f. (s. XVII. . . ) crédibilité creissent, enta adj. croissant, ante
crèdit n. m. (s. XV. . . ) 1. crédit (croire) 2. créance créisser v. 1. croître, grandir 2. venir (plante)
crèdit (a -) loc. à crédit créisser (aqueste dròlle se vei -) loc. cet enfant
creditar v. (s. XVII. . . ) créditer grandit à vue d’oeil
creditor, tritz (pl. creditors, trises) adj. e n. (s. crèisser coma de bolets loc. pousser comme
XVIII. . . ) créditeur, créancier - src.: Honnorat, des champignons
1846 : "creditour"; créisser coma la pasta a la pastièra loc. croître
credo n. m. (s. XIII.., mot latin) credò crédo à vue d’œil
creguda n. f. (s. XV.) crue (augmentation) créisser coma los bolets de bòsc expr. pousser
crei d’aver trobat la maire al nis loc. il croit comme des champignons
avoir fait un exploit créisser l’ola loc. allonger le bouillon (ajouter
crei de pro far loc. il croit bien faire de l’eau)
crei guilhar Guilhòt, qu’es Guilhòt que lo créisser lo pan loc. hausser les prix (du pain. . . )
guilha (qui -) expr. à malin, malin et demi créisser ni crebar (ni -) loc. demeurer en l’état
crei ni Dieu ni diable (non -) loc. il ne croit ni crèma n. f. crème
à Dieu ni à diable crèma (li an oblidat la -) expr. c’est un niais
creire v. croire veire: créser - cit.: Cresètz-o, los crèma (non aver la / aver pas la -) expr. ne pas
que levèron aquel niu de fissalons agèron pas freg a avoir le sens commun
las aurelhas! (Antonin Perbòsc, Paratge, 1911) crema al lum loc. c’est une évidence
creire ! (e m’es de -) loc. et je le crois ! cremacion n. f. (s. XIII. . . ) crémation
creire (a lo -) loc. à l’en croire cremador n. m. (de cremar) 1. foyer d’incendie
creire (de per en -) loc. pour la forme 2. lieu qui a brûlé - cit.: Montsegur, l’as ausit,
creire (non de / pas de -) loc. incroyable l’aule cant d’asirança, / martelar tas parets de sa
creire (non es de / es pas de -) loc. ce n’est pas ràbia d’infèrn, / roncar dins los lenhièrs, cremadors
croyable d’esperança, getant nòstre país dins l’eternal ivèrn
creire (se -) v. être présomptueux (Loïsa Paulin, La colomba de patz, 1947)
creire (se’n -) loc. faire le fier cremar v. brûler
creire (se’n far -) loc. (s. XVII.) s’en faire accroire cremar qualqu’un en palha loc. brûler
creire al cap del pin (se -) loc. se croire sûr de quelqu’un en effigie
la victoire cremason n. f. brûlure
creire coma (non podètz -) loc. vous ne sauriez crematòri, òria adj. (s. XIX. . . ) crématoire
croire combien crematorium n. m. (s. XIX. . . ) crématorium
creire coma a son sant Pater (i -) loc. y croire cremeson de (aver -) loc. brûler de (empresse-
dur comme fer ment)
creire de far mercat e far barat loc. faire un cremor n. f. brûlure d’estomac
marché de dupe crenèl n. m. créneau
creire de poder (se -) loc. croire pouvoir crenhença n. f. crainte - cit.: Sos servidors,
creire que (es de -) loc. il est à croire que tremolatz damb plaser, / en gai crenhetz de li har
creire que plòu de crespèls loc. croire que les desplaser, / l’amor, lo gai, la crenhença s’amassen / e
alouettes tombent toutes rôties frem s’abracen (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565)
crèire sortit de la còsta d’Adam (se -) loc. se crenhença de (s’avètz -) expr. si vous craignez
croire sorti de la cuisse de Jupiter de
creis (aver de -) loc. agrandir sa famille crenhent (far son -) loc. faire le dégoûté
creis (copar lo -) loc. arrêter la croissance crenhent, enta n. m. 1. timide 2. craintif 3. déli-
creis (far son -) loc. → créisser croître cat
creis (pl. creisses) n. m. 1. accroissement crénher v. craindre
2. croissant de lune crénher coma lo fòc loc. redouter comme la
creis a uèlhs vesents (aqueste dròlle -) loc. cet peste
enfant grandit à vue d’œil crénher la despensa loc. regarder à la dépense
creissença n. f. croissance crénher lo còst loc. regarder à la dépense
creissença (per -) loc. (s. XVII.) de / par surcroît crénher regardadura loc. craindre les regards
- cit.: Un Zefir cortisan i passa, / totjorn fresquet e crenilhar v. grincer

170
crenilhar coma una carrèla / carriòla mal untada cridar assisténcia

crenilhar coma una carrèla / carriòla mal un- cresta n. f. 1. crête 2. crème de lait 3. terre
tada expr. grommeler relevée
crenilhar coma una vièlha padena expr. gein- cresta (levar la -) loc. être orgueilleux
dre crestablasit, ida n. qui a le visage flétri
crenta n. f. crainte - cit.: Mès que ? lo lop s’enfug; crestadoira n. f. castradoira flûte de Pan (util-
tot lo monde li crida / e cadun per lo préner i cor a tota isée par les châtreurs)
brida; de faiçon qu’a lo veire e coma es acorsat, jo teni crestador adj. propre à être châtré
que per uèi lo dangèr es passat, que jo pòdi, segura e crestaire, aira n. (s. XII.) châtreur (animal) veire:
ses crenta deguna / ni de [pèrda] d’anhèl ni d’autra castrator
desfortuna, / gardar tota soleta e, selon mon umor, / crestament n. m. action de châtrer un animal
sonjar tant que me plàcia al fait de mon amor (Francés veire: castracion
de Corteta, La Miramonda, s. XVII) ; Camandiu, da- crestar v. (s. XIII.) châtrer un animal veire: castrar
vant sa molhèr, gausèt pas beure e cridar coma fasiá
ièr a la beguda del bal, los dròlles boleguèron pas tant crestar l’ola loc. faire danser l’anse du panier
e i aviá dins sa tenguda mens de crenta que de respècte (tricher sur les prix, faire des profits illicites sur
(Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) les achats)
crenta (aver -) loc. 1. être timide 2. avoir peur crestat adj. animal châtré veire: castrat
crenta de loc. de crainte de crestèl n. m. 1. arête (relief) 2. angle de pierre
crenta deguna (sense -) loc. sans crainte crestian, ana adj. (s. IX.) chrétien, enne veire:
crentós (èsser -) loc. être timide Cristian - src.: Achard (1785): "chrestian, ano"
crentós aguèt bèla amiga (jamai amorós -) expr. crestianament adv. (s. XVI. . . ) chrétiennement
la chance sourit aux audacieux creston n. m. animal châtré veire: castrat
crentós, osa (pl. crentoses, osas) adj. timide cretacèu, èa adj. e n. (s. XIX. . . ) crétacé
crepuscul n. m. → calabrun crépuscule veire: crèu (non a / a pas -) loc. (crèu : catalanisme
luscre per "crotz") il n’a pas le sou (avers de la pièce)
cresable, abla adj. croyable veire: credible crèu (non i a / i a pas -) loc. il n’y a rien
cresca / creissa ! (Dieu te /vos -) expr. à vos crida n. f. 1. cri 2. appel (lancer un)
souhaits ! (après un éternuement) - cit.: Dieu te crida que cridaràs loc. tu as beau crier
creissa ... e te faga lo nas coma la cuèissa cridadissa e l’autre mòla (un -) loc. tirer à hue
cresença n. f. (s. XIII.) 1. croyance 2. fig. pré- et à dia
somption cridaire, aira n. crieur, euse
cresença (non a que / a pas que -) expr. c’est un cridals (a -) loc. à cor et à cris
présomptueux cridar v. 1. crier - cit.: Mès que ? lo lop s’enfug;
cresença que de sciéncia (a mai de -) expr. c’est tot lo monde li crida / e cadun per lo préner i cor a
un présomptueux tota brida; de faiçon qu’a lo veire e coma es acorsat,
cresent, enta adj. e n. (s. XII. . . ) croyant jo teni que per uèi lo dangèr es passat, que jo pòdi,
créser v. → creire croire segura e ses crenta deguna / ni de [pèrda] d’anhèl
cresètz de còire lo forn se desbolís (quand -) ni d’autra desfortuna, / gardar tota soleta e, selon
expr. c’est toujours au mauvais moment que mon umor, / sonjar tant que me plàcia al fait de mon
ça arrive amor (Francés de Corteta, La Miramonda, s. XVII)
cresi (coma ieu -) loc. à ce que je crois ; Camandiu, davant sa molhèr, gausèt pas beure e
cresi que (me -) loc. je pense que cridar coma fasiá ièr a la beguda del bal, los dròlles
cresi que faga loc. je crois qu’il fera boleguèron pas tant e i aviá dins sa tenguda mens de
cresi que los fa ténher ! loc. je me demande crenta que de respècte (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)
d’où il sort ça 2. appeler 3. interpeller (un ami, un passant. . . )
crèsma n. f. (s. XII.) chrême (m.) 4. proclamer 5. gronder (un enfant)
cresp (pl. crespes) n. m. 1. crêpe (étoffe) cridar (es dit de cantar, mas non pas de -) expr.
2. crépu il ne faut pas exagérer
crespadura n. f. crespacion action de crêper cridar (plumar la galina sense la far -) expr. es-
crespar v. crêper croquer quelqu’un sans qu’il s’en aperçoive
crespèl n. m. crêpes (patisserie) cridar a Dieu loc. crier vengeance
crespina n. f. 1. crépine 2. membrane des cridar a plen cap loc. crier à tue-tête
nouveaux-nés censée être un signe favorable cridar a que s’escana loc. s’égosiller à
3. parure fig. chance, bonheur cridar a s’escanar loc. s’égosiller à
crespina (aver una brava -) loc. avoir une sacrée cridar ajuda loc. appeler au secours
chance cridar ajudament loc. implorer assistance
crespina (èsser nascut amb la -) expr. être béni cridar al can fòl loc. crier haro sur le baudet
des dieux cridar assisténcia loc. appeler au secours

171
cridar ban e rèireban cròi, cròia

cridar ban e rèireban loc. convoquer le ban et crisolit n. f. (s. XIV.) chrysolite
l’arrière ban crisoprasi n. f. (s. XIV.) chrysoprase
cridar cent misericòrdias loc. pousser les hauts cristal n. m. (s. XIV. . . ) cristal
cris cristallariá n. f. (s. XVIII. . . ) cristallerie
cridar coma un baug loc. crier comme un fou cristallin, ina adj. (s. XIV.) cristallin, ine
cridar coma un esglasiat loc. crier comme un cristallizable, abla adj. (s. XIX. . . ) cristallisable
fou cristallizacion n. f. (s. XVII. . . ) cristallisation
cridar coma un estraçaire loc. crier à tue-tête cristallizar v. (s. XVII. . . ) cristalliser
cridar coma un giscle loc. pousser les hauts cris cristallografia n. f. (s. XVIII. . . ) cristallographie
cridar coma un òrb qu’a perdut lo baston loc. cristalloïde n. m. (s. XIV.) cristalloïde
crier à tue-tête cristallomancia n. f. (s. XVIII. . . ) cristallomancie
cridar coma un pelharòt loc. crier à tue-tête Cristian, ana n. pr. Christian, ane veire: crestian
cridar contra qualqu’un loc. crier après
quelqu’un cristiandat n. f. (s. XII.) crestianiá; crestianitat;
cridar la guèrra loc. déclarer la guerre crestiandat chrétienté - src.: Honnorat, 1846 :
cridar la pregària loc. dire la prière à haute voix "cristiandat"
cridar los annóncis loc. publier les bans cristianisme n. m. (s. XIII. . . ) crestianisme chris-
cridar misericòrdia loc. pousser les hauts cris tianisme
cridar qualqu’un loc. 1. appeler quelqu’un cristianizar v. (s. XVI. . . ) crestianizar chris-
2. gronder quelqu’un tianiser
cridar seba loc. s’avouer vaincu crit n. m. cri
cridar socors loc. appeler au secours crit (far qu’un -) loc. pousser les hauts cris
cridar son vinagre loc. exposer sa honte à la crit (non far qu’un -) loc. n’entendre qu’un cri
cantonade (unanime)
cridar viafòra loc. donner l’alarme critèri n. m. (s. XVII..., lat. rel. criterium < gr.
cridar zo loc. crier haro kritêrion) critère - src.: Laus, 1997: critèri
cridar « venètz veire » (non n’i a per / n’i a pas critic, ica adj. critique (commentaire) - cit.: Ai
per -) loc. il n’y a pas de quoi pavoiser longtemps somniat d’una edicion de trobadors, o d’un
cridas (far las -) loc. publier les bans trobador, que seriá lisa de tota carga critica, critica
cridas (vendemiar abans las -) expr. consom- al sens ont aquò s’entend per un romanista (Max
mer le mariage avant la date Roqueta, Òc, oct. 1948, p. 35)
cridassar v. (de cridar + as (pej.) criailler critic, ica n. critique (commentateur)
cridassièr, ièra (cridassèr, èra) adj. (de cridassar) critica n. f. critique (commentaire)
1. qui parle bruyamment 2. criard, criarde criticable, abla adj. critiquable
crime n. m. (s. XII. . . ) crime criticaire, aira n. critiqueur (en mauvaise part)
crime contra l’umanitat n. m. crime contre criticar v. critiquer
l’humanité (dr.) crivèl n. m. crible
crime de guèrra n. m. crime de guerre (dr.) crivèla n. m. crible à gros trous
criminal, ala adj. e n. (s. XI. . . ) criminel, elle crivelada n. f. contenu d’un crible
criminalament adv. (s. XIII. . . ) criminalament crivelaire, aira n. 1. criveleur, euse 2. qui passe
criminalista n. (s. XVII. . . ) criminaliste au crible
criminalistica n. f. (s. XX. . . ) criminalistique crivelar v. cribler
criminalitat n. f. (s. XVI. . . ) criminalité crivelat de picòta loc. marqué par le petite vé-
criminalizacion n. f. (s. XX.) criminalisation role
criminalizar v. (s. XVI. . . ) criminaliser crivelatge n. m. 1. criblage 2. action de passer
criminogèn, èna adj. (s. XX. . . ) criminogène au crible
criminologia n. f. (s. XIX. . . ) criminologie crivelet n. m. petit crible
criminològue, òga n. (s. XX. . . ) criminològ crim- crivelet n. m. gaufre (pâtisserie)
inologue crivelum n. m. criblure
criptogame adj. (s. XVIII. . . ) cryptogame croac onom. (s. XIV.) cri du corbeau
criptogamia n. f. (s. XVIII. . . ) cryptogamie Croacia n. pr. f. Croatie
crisalida n. f. chrysalide croat, ata adj. e n. croate
crisantèm n. m. (s. XVI. . . ) chrysanthème cròc (demorar al -) loc. ne pas trouver de mari
crisi n. f. (s. XIV. . . ) crise cròca te cròque ! (que la -) loc. que le diable
Crisip n. m. Chrysippe (philosophe grec) - cit.: t’emporte (atténué)
. . . l’òme pòt préner en taus arguments / de Cran- crocarèl, èla adj. coquet, ette
tòr e Crisip los bons ensenhaments (Pèir de Garròs, crochon n. m. quignon de pain
Eglògas, 1567) cròi, cròia adj. creux, euse veire: cròs

172
cròia (cargar de -) crudèl, de tombar d’esquina e de se curar l’uèlh (aquò es plan trist e -)

cròia (cargar de -) loc. devenir fier los medecins e apoticaris que pòrtan [clistèris] e [an-
cròme n. m. cròm chrome timòni], coma qui va cercar un furet per tirar lo conilh
cromosòme n. m. (s. XIX..., gr. khrôma + sôma) d’una cròsa (Augièr Galhard, s. XVI)
cromosòm cromosome crosada n. f. (s. XII.) croisade
crompa n. f. achat - cit.: Plus per ordenança deu crosador n. m. croisillon
Cosselh au licenciat de Romans per aumòina per çò crosament n. m. croisement
qu’avé predicat [...], plus per crompa de papèr [...], crosar v. croiser
plus a frair Ramonet d’Ossau... (Condes de Pau, s. croscar v. croquer (quelque chose)
XV) croses (faseire de -) adj. e n. pessimiste veire:
crompa (de -) loc. prêt-à-porter crotz
crompa sense argent, non pas de crompar, vend croses de palha (se far de -) loc. se créer des
(qui -) il est dangereux de faire des dettes chagrins, des problèmes
crompa-te un chut ! loc. Silence ! crosièr n. m. (s. XVII. . . ) crosaire croiseur (ma-
crompaire, aira n. acheteur, euse rine)
crompar v. (var.: achaptar, crompar) acheter - cit.: crosièra n. f. 1. croisée 2. croisière
Un jorn de promier abrial que son mestre l’avia enviat crosificar v. → crucificar crucifier
a Tula crompar un bleston de fial de fer en coire, seguet crosificat, ada adj. → crucificat crucifié, ée - cit.:
totas las botigas de la vila per far sa comession e se’n Que siá crosificat ! Ça cridan les cru(d)èls (Pèire
tornet a detz oras del ser furiós contra los merchands Godelin, De la mòrt de N. S. s. XVII)
que [non] an pas çò que chal per contentar las prac- crosta n. f. croûte
ticas (Alfred Marpilhat, Las [fadardiás] de Marsalet, crosta de (viure sus la -) loc. vivre aux dépens
1899) de
crompar a bèl èime loc. acheter à vue de nez crostada n. f. 1. tarte 2. croustade
crompar a crèdit loc. acheter à crédit crostet n. m. casse-croûte
crompar a la destara loc. acheter à la baisse (fin crostet (voler sa part del -) expr. vouloir sa part
de marché. . . ) du gâteau
crompar a l’uèlh loc. acheter à vue de nez crostet de la man (levar lo -) loc. ôter le pain de
crompar a meitat còire loc. acheter à moitié la bouche
prix crostilhons n. m. plur. rogatons
crompar a sosta loc. acheter à crédit crotz (davalament de -) n. m. descente de croix
crompar a vista de nas loc. acheter à vue de nez crotz (en -) loc. en sautoir
crompar al pes loc. acheter en vrac crotz (es una -) loc. c’est un vrai cauchemard
crompar las cledas avant las fedas (non cal / cal crotz (pl. croses) n. f. croix
pas -) expr. il ne faut pas vendre la peau de crotz de camins n. f. → caireforc carrefour veire:
l’ours avant de l’avoir tué flor de quatre camins, flor de camins, als quatre
crompar los uèlhs barrats loc. acheter en confi- cantons
ance crotz de palha se. . . expr. je veux bien être
crompar un chut loc. ne pas souffler mot pendu si. . .
crompas n. f. plur. courses (achats) crotz ni pila (non aver ni / aver pas ni -) loc. être
crompas (far las -) loc. faire les courses / les sans le sous
achats crotz o pila loc. (s. XVII) pile ou face
cronica n. f. (s. XIV.) chronique crotz suls estudis (far la -) loc. renoncer aux
cronografe n. m. (s. XIX...) cronograf chrono- études
graphe (instrument) crotz sus / de (far la -) loc. faire son deuil de
cronografe, afa n. (s. XIX...) cronograf chrono- crucific n. m. (s. XII. . . ) crucifix
graphe (personne) crucificar v. (s. XII. . . ) crucifier veire: crosificar
cronografia n. f. (s. XIV.) chronographie - cit.: Oc, mas Jèsus Crist foguèt renegat per la sia
croquet n. m. (s. XIX.) agrafe família, escarnit pel seu pòble, crucificat dins la sia
croquet grandalhat (lo -) n. m. (occ. "gran + de + vila, injuriat dins la lenga de Maria, la sia maire (Joan
alhat") quignon frotté d’ail Bodon, La Quimèra, 1974)
croquetadoira n. f. (s. XX.) acrancaira; crucificat, ada adj. crucifié, ée veire: crosificat
croquetaira agrafeuse (instrument) crucifixion n. f. (s. XVI. . . ) crucifixion
croquetaire, aira n. (s. XIX.) agrafeur, euse (per- crucifòrme, òrma adj. (s. XVII. . . ) cruciforme
sonne) cruciverbista n. (s. XX.) cruciverbiste
croquetar v. (s. XIX.) agrafer crudèl, de tombar d’esquina e de se curar l’uèlh
cròs / cròsa (pl. cròses, cròsas) n. creux (en (aquò es plan trist e -) expr. il faut savoir faire
général) - cit.: Car fòrt sovent cal anar córrer cercar face aux impondérables

173
crudèl, èla (crudèu, èla; crudeu, ela) cultivator, tritz (pl. cultivators, trises)

crudèl, èla (crudèu, èla; crudeu, ela) adj. (s. cuf, cufa (pl : cufes) adj. creux (se) en dedans
XIV. . . ) crusèl cruel, elle (fruit, légume)
crudèlament adv. (s. XIV. . . ) cruellement - src.: cufar v. décaver (faire perdre quelqu’un au
Honnorat, 1846: "crudelament" jeu)
crudelitat n. f. (s. XIV..., lat. crudelitas) cruauté cufat, ada adj. qui a perdu tout son argent au
cruissiment n. m. craquement jeu
cruissir v. 1. croquer, craquer 2. grincer (des cuja de (en -) loc. au lieu de
dents) cujaire, aira n. 1. téméraire 2. outrecuidant,
cruissir un (ne far -) loc. faire un coup d’éclat ante
cruissit, ida adj. cassé (personne) cujança n. f. 1. croyance 2. présomption 3. out-
crus, crusa (pl. cruses, crusas) adj. cru, crue recuidance
cruscar d’uòus loc. casser des oeufs cujar (cuidar) v. penser, croire, faillir (man-
quer de)
crusòl n. m. creuset - cit.: Cresi que se’n cal téner,
cujar morir loc. manquer mourir
per ara a una normalizacion dins lo crusòl de caduna
de las quatre variantas principalas. Es vertat que, cujat l’agafar (ai -) loc. j’ai failli l’attraper
demest elas, l’occitan mejan - amb sa fòrma lengado- cujat li donar (ai -) loc. j’ai pensé lui donner
ciana centrala - es demorat per excelléncia fidèl a nòs- cujat morir (a -) loc. il a failli mourir
tra lenga classica. Aquò li dona una valor segura de culassejar v. se tortiller sur une chaise (fam.)
referéncia. Aquò li dona pas cap de primautat, cap de culèfa n. f. (gr. kelyphos) 1. gousse (légume)
privilègi (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) 2. chose de peu d’importance
crusòl social n. m. 1. creuset social 2. melting culèfa (préner una -) loc. prendre une cuite
pot culèfas de (far -) loc. (s. XVII.) 1. dédaigner
quelque chose 2. faire peu de cas de
crustacèu, èa n. (s. XVIII. . . ) crustacée
culèx (pl. culèxes) n. m. (s. XX.) culex (mous-
cruvèl d’uòu loc. coquille d’œuf
tique cousin)
cube n. m. (s. XIV. . . ) cub cube
culheire, eira n. de "cuèlher" cueilleur, euse
cubic, ica adj. (s. XIV. . . ) cubique
(personne)
cubisme n. m. (s. XX.) cubisme culheron n. m. cueillère à café
cubista n. (s. XX.) cubiste culhida n. f. cueillette
cubricap n. m. coiffure (couvre-chef) culhidor, oira adj. bon à cueillir
cubricèl n. m. ciel de lit culhièr n. m. cuillère
cuca n. f. 1. chenille - cit.: Los vesins son venguts culhièra n. f. cuiller (grande)
a la despelocada, / los joens apariats: amorós e vesiada culhierèl, èla n. jeune cueilleur, euse
/ en dus virats de man descohan lo cabelh, / l’estòrcen culhiment n. m. action de cueillir
ras deu còth, darrigan sa perruca ; / lavetz sa punta culhir v. cueillir veire: cuèlher
d’aur, nusa coma la cuca, / clareja dins los dits coma culhir de pel sòl (aquò non val lo -) loc. cela ne
un tròç de sorelh (Josèp Nolens, La flaüta gascona, vaut pas la peine
1897) 2. insecte mal déterminé culhir del sòl (non val lo -) loc. cela ne vaut pas
cuèit (un mal -) expr. qui a mauvais caractère la peine
cuèit a punt loc. cuit à point - cit.: I a que la culhir la fraga de loc. avoir les prémices de
man de la mèstra per adobar aquela salsa amb porrats, culhison n. f. saison pour cueillir
clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e laurièr, sal e culhit (èsser meitat -) loc. être ravi
pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es mesclat amb culpa (non es de ma / es pas de ma -) loc. ce
la sang e remena que remenaràs, tasta que tastaràs n’est pas de ma faute
(Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) culpabilitat n. f. (XIX. . . ) culpabilité
cuèit, cuèita adj. (de còire) cuit, cuite - cit.: I a que culpabilizacion n. f. (s. XX.) culpabilisation
la man de la mèstra per adobar aquela salsa amb por- culpabilizant, anta adj. (s. XX.) culpabilisant,
rats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e laurièr, sal ante
e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es mesclat amb culpabilizar v. (s. XX.) culpabiliser
la sang e remena que remenaràs, tasta que tastaràs culte n. m. (s. XVI. . . ) cult culte
(Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) culte dels images n. m. culte des images
cuèita (la -) n. f. la fournée de pain cultivar v. (s. XIII.) cultiver
cuèita / cuècha n. f. (de còire) cuisson (t. de cui- cultivator, tritz (pl. cultivators, trises) n.
sine) veire: coseson cultivaire; cultivador cultivateur, trice - src.:
cuèlher v. → culhir cueillir Honnorat, 1846 : "cultivatour"; Couzinié, 1850 :
cuèlher la fraga loc. prendre le meilleur de "cultivatou"
quelque chose cultura n. f. (s. XIII.) culture - cit.: Vesiá dins lo
cuèr n. m. cuir primièr movement subre-realista que i èra estat dels

174
cultura cutar

mai afogats l’irrupcion dels primaris, al sens univer- faire face aux impondérables
sitari del mot, dins la cultura e aquò li agradava, car curar las cervèlas (se -) loc. se creuser la tête
s’èra pas aquò l’irrupcion del pòble èra un esclatament curar las dents loc. (s. XVII.) curer les dents
a un moment donat dels quadres de l’elèit cultural (Fe- curar los uèlhs loc. (s. XVII.) crever les yeux
lix Castan, Joe Bousquet, Òc, abr. 1951) curar l’uèlh (aquò es plan trist e crudèl, de
cultural, ala adj. culturel, elle - cit.: Vesiá dins lo tombar d’esquina e de se -) expr. il faut savoir
primièr movement subre-realista que i èra estat dels faire face aux impondérables
mai afogats l’irrupcion dels primaris, al sens univer- curar l’uèlh (se -) loc. se mettre le doigt dans
sitari del mot, dins la cultura e aquò li agradava, car l’oeil
s’èra pas aquò l’irrupcion del pòble èra un esclatament curar un ostal loc. cambrioler une maison
a un moment donat dels quadres de l’elèit cultural (Fe- curare n. m. (s. XVIII. . . , del cast. ? carib) curare
lix Castan, Joe Bousquet, Òc, abr. 1951) curat n. m. (s. XIII. . . ) curé veire: capelan, reitor
cumul dels mandats n. m. cumul des mandats curat ! (es la fauta del -) loc. si ce n’est pas de
cumulant, anta n. comolaire cumulard, arde ta faute, de qui alors !
cumular v. (s. XV.) cumuler veire: comolar - src.: curat (vestit de -) loc. habillé en curé
Honnorat, 1846: "cumular" curat pel tron loc. frappé par la foudre
cunh n. m. coin (pour fendre le bois)
curat te fas, pendut te vesi expr. tu es un hyp-
cunhat, ada n. beau-frère, belle-sœur - cit.: E ocrite
èra aqueste Bosombas sògre de la cunhada de la rèira
curat, ada adj. creux (arbre)
cunhada de l’aujolet, la quala quidem cunhada per
curator, tritz (pl. curators, trises) n. (s. XIII...,
plan sofrir le cunh s’ajaguèc d’un jolit, polit, polidet e
lat. curator) curador, doira curateur, trice - src.:
berotèl filhet (Odde de Triors, 1578)
Achard (1785): "curatour"; Honnorat, 1846: "cura-
cuol (cul; cuu) n. m. cul
tour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : "curator, tritz"
cuol (far -) loc. lâcher pied
curde, curda adj. e n. (s. XVII. . . ) curd kurde
cuol a la lausa (donar de -) loc. tomber sur le
cure (que lo tron me -) loc. le diable m’emporte
derrière
curial, ala adj. (s. XIII.) relatif à la cour
cuol del pastre sentís totjorn a farigola (lo -)
expr. on ne peut pas cacher ses origines, sa con- curiós coma un cròs de sarralha loc. très
dition curieux (indiscret)
cuol d’un agaçon (tremolar coma lo -) expr. curiós coma una agaça loc. curieux comme une
trembler comme une feuille vieille pie
cuol e camisa (èsser coma -) loc. être intime- curiós, osa adj. (s. XVI. . . ) curieux, euse
ment liés (triv.) curiosament adv. (s. XVIII. . . ) curieusement
cuol e un parelh de bragas (a sonque un -) expr. curiositat n. f. (s. XVII. . . ) curiosité
il ne possède rien curron n. m. croupion (volaille)
cuol entre soas sèlas (aver lo -) loc. avoir le cul cursor n. m. (s. XVI. . . ) curseur
entre deux chaises cursus n. m. (s. XX., mot latin) cursus
cuol qu’unas bragas (non aver qu’un / aver pas curvitat n. f. (s. XIV.) courbure
qu’un -) expr. être dénué de tout cusson adj. e n. m. avare (fam.) veire: avar
cuol tot palha (aver lo -) loc. s’abandonner à la cusson n. m. (lat. cossus) 1. charançon veire:
peur quèra 2. radin (avare)
cuol-sucrada (far la -) loc. faire la mijaurée cussonar v. charançonner veire: querar
cuols (/de culs) (de -) loc. sur le cul cussonat, ada adj. 1. vermoulu, e veire: querat,
cuols (tombar de -) loc. tomber sur le cul ada, querós, osa 2. charançonné, ée
cupide, ida adj. (s. XIV. . . ) cupid cupide custòdia de la polícia n. f. garde à vue (police)
cupiditat n. f. (s. XIV.) cupidité cutanèu, èa adj. (s. XVI. . . ) cutané, ée
cura n. f. (s. XII.) cure (soin, charge) cutar v. → clucar fermer les yeux - cit.: Aviá
cura los uèlhs (aquò li -) loc. cela lui crève les vistalhat lo jornal, legida, de pòst a fin, la [pagina] de
yeux l’espòrt. Ara chorrava; vacanças son fachas per fen-
curar l’uèlh (aquò es plan trist e crudèl, de hantejar. Pensava pas a res. Cutava (Paul Gayraud,
tombar d’esquina et de se -) expr. il faut savoir La sexològa, 1982)

175
d : de (alfabet) dançaire, aira

d : de (alfabet) n. f. d dalh n. m. (lat. daculum, dacula) dail (type de


d’alisar (fèrre -) expr. fer à repasser faux)
d’ametlas (donatz-me -) loc. donnez-moi des dalha n. f. (lat. daculum, dacula) faux
amandes dalhada n. f. 1. fauchée 2. lieu fauché
d’aqueles pècs ! loc. quels sots ! dalhadoira n. f. dalhaira faucheuse (machine)
dacion n. f. (s. XV.) dation dalhador, doira (dalhader, era; dalhaor, oira)
dactilografe, afa ; dactilo n. (s. XIX. . . ) adj. (de dalhar, var.: dalhader, era) qui est prêt à
dactilograf dactylographe, dactylo être fauché
dactilografia n. f. (s. XIX. . . ) dactylographie dalhaire, aira n. faucheur
dactilografiar v. (s. XX. . . ) dactylographier dalhament n. m. (de dalhar) action de faucher
dactilografic, ica adj. (s. XX. . . ) dactylo- dalhar v. faucher
graphique dalhar n. m. (de dalhar (v)) action de faucher
dactilologia n. f. (s. XVIII. . . ) dactylologie dalhar (al -) expr. 1. sur le lieu où l’on fauche
dactiloscopia n. f. (s. XX. . . ) dactiloscòpia dacty- 2. en train de faucher
loscopie dalhason n. f. fauchaison
daga n. f. dague dalhatge n. m. fauchage
daguejada n. f. 1. coup de poignard 2. action dalhon n. m. petite faux
d’aiguillonner, de tracasser dàlia n. f. dalià dahlia
daguejaire, aira n. 1. tueur 2. qui aiguillonne, dalmatica n. f. (s. XIV.) dalmatique
tracasse daltonian, ana adj. (s. XIX. . . ) daltonien, enne
daguejar v. 1. poignarder 2. aiguillonner, tra- daltonisme n. m. (s. XIX. . . ) daltonisme
casser dam n. m. (s. XI., lat. damnare, damnum) 1. tort
daguerrotipe n. m. daguerréotype 2. dommage 3. détriment (au grand dam)
daguerrotipia n. f. daguerréotypie dam (li an fait -) loc. on lui a fait du tort
daissa n. f. legs veire: laissa, lèg dam (non nos en -) loc. (de "dar") nous ne nous
daissa m’estar loc. laisse-moi tranquille en faisons pas
daissa m’anar n. m. laisser aller dam, dama n. (s. XII.) daim
daissa qualqu’un en tantarra loc. laisser damajana n. f. damajoana dame-jeanne
quelqu’un dans l’embarras / le doute (bouteille)
daissa-lo estar loc. laisse-le de côté damajana n. f. 1. dame-jeanne 2. grosse
daissa-m’estar n. indolent (“laisse-moi tran- bouteille
quille”) damnable, abla adj. (s. XIV. . . ) damnable
daissa-m’estós, osa adj. indolent, ente damnacion n. f. (s. XIV.) damnation
daissar v. 1. laisser 2. lâcher 3. abandonner damnar v. (s. XIV.) damner - cit.: Enfin, jo som
4. léguer damnat per aver fait d’usuras, / per tant de fals [con-
daissar a lòc loc. laisser en place tractes] e de falsas mesuras, / jo lairon, jo cobés, que
daissar al degalh loc. laisser perdre per un fals boissèl, / m’ai ganhat un Infèrn e m’ai
daissar bridar (se -) loc. se laisser embobiner / perdut le Cèl (Bertomieu Amilhat, Exercici de la fe,
brider 1673)
daissar tombar pel sòl (non las -) loc. 1. relever damnat, ada adj. e n. (s. XIV. . . ) damné, ée
les paroles de quelqu’un 2. le prendre au mot damnatge n. m. (s. XIII.) damatge dommage
daissar-passar n. m. laisser-passer damnatjar v. (s. XIV.) damatjar endommager
daissas embastar e puèi reguitnas ! (te -) expr. damnatjós, osa (pl. damnatjoses, osas) adj. (s.
c’est un peu tard pour te plaindre XIV.) damatjós préjudiciable
daissat d’onglas per se rasclar (non li an -) expr. damnatjosament adv. (s. XIV.) damatjosament de
il n’a que ses yeux pour pleurer façon préjudiciable
daissat fial d’eissut (non se n’a -) expr. 1. il a damne ! (me -) loc. que je sois damné !
tout perdu au jeu 2. il est à sec damnós, osa (pl. damnoses, osas) adj. (s. XIV.)
daissat sas petas ( i a -) expr. il y a laissé la peau dommageable
daissèt per quatre sòus (lo me -) loc. il me le damont daval (çò de -) loc. sens dessus-
céda pour quatre sous dessous
dalfin n. m. (s. XIV.) 1. dauphin (mammifère dança n. f. (s. XII.) danse
marin) 2. dauphin (dignité) dança del lop (far la -) loc. faire l’amour (fam.)
dalfinés, esa (pl. dalfineses, esas) adj. dauphi- dançador n. m. salle de danse
nois, oise dançaire, aira n. danseur, euse

176
dançar daurat coma un calici de catedrala

dançar v. (s. XII.) danser - cit.: Se cal dançar, darna n. f. 1. tranche 2. rouelle 3. quartier de
dancem; se cal beure, begam; a tot çò que l’òm vòl fruit
ela es aparelhada (Francés de Corteta, Ramonet, s. darnar v. faire des tranches
XVII) darrièr n. m. derrière
dançar davant l’armari loc. n’avoir rien à darrièr n. m. arrière train
manger darrièr (a son -) loc. dans ses vieux jours
dançar la mangana loc. danser devant le buf- darrièr (d’en -) loc. 1. en dernier lieu 2. dans
fet - cit.: Plus no’t cau dançar la mangana (Pèir de les derniers temps
Garròs, Eglògas, 1567) darrièr (en -) loc. en dernier lieu
dançar lo branle del trompilh (far -) expr. don- darrièr (èsser a son -) loc. être aux abois
ner le fouet darrièr (lo bèl -) loc. (s. XVII.) le tout dernier
dançar mai lèu que lo tambor non tòca expr. darrièr (m’es -) loc. il est derrière moi
aller plus vite que la musique
darrièr (per -) loc. par derrière
dançar per compàs loc. (s. XVII.) danser en
darrièr badal n. m. dernier soupir
mesure
darrièr de (al -) loc. derrière
dançar sul serpol loc. retrouver la santé
darrièr de l’autre (un al -) loc. l’un après l’autre
dançarèl (un aire -) loc. un air dansant
darrièr d’el (al -) loc. derrière lui
dançarèl, èla adj. dansant, ante
darrièr estiralh (èsser al -) loc. en être au
danças (sonar las -) loc. jouer les airs
dernier soupir
dance ! (me -) loc. que je sois damné ! [forme
darrièr lo ganha (lo -) loc. il est de l’avis du
euphémique]
dernier qui parle
dancejar v. faire un pas de danse
darrièr qualqu’un (èsser -) loc. se mettre aux
dançum n. m. danse de saint Guy
trousses de quelqu’un
danés, esa (pl. daneses, esas) adj. danois, oise
darrièr, ièra adj. dernier, ière - cit.: Lo grop
dangièr n. m. (s. XIII., del francés) danger veire:
pronominal precedent lo vèrb es proclitic e atòn, men-
perilh, dam
tre que lo grop seguissent lo vèrb es enclitic e tonic.
dangierós, osa adj. (s. XIII. . . ) dangereux, euse
Cal notar que, dins aqueste darrièr cas, la lenga an-
veire: perilhós
ciana coneissiá que de pronoms atòns (Loís Alibèrt,
dangierosament adv. (s. XVI. . . ) dangereuse- Gramatica, 1935)
ment veire: perilhosament
darrièra lapinada (non es de la / es pas de la -)
dangierositat n. f. (s. XX.) dangerosité il n’est pas le premier venu (fam.)
dantesc, esca (pl. dantesques, escas) adj. (s.
darwinisme n. m. (s. XIX. . . ) darwinisme
XIX. . . , del poèta Dante) dantesque
dat n. m. (s. XII.) dé (à jouer)
dapàs adv. 1. au pas 2. pas à pas 3. lentement
data n. f. (s. XIII.) date
dapasset adv. tout doucement veire: suau
datable, abla adj. (s. XIX. . . ) datable
dapassièr, ièra adj. 1. qui met un pied devant
datacion n. f. (s. XIX. . . ) datation
l’autre 2. prudent 3. réfléchi
datar v. (s. XIV. . . ) dater
daquòs (pl. daquòsses) n. m. 1. machin
2. chose 3. truc datatge n. m. (s. XX. . . ) datage
dar v. (s. XII.) 1. donner veire: donar, balhar 2. ac- datator n. m. (s. XIX. . . ) dateur (instrument)
corder 3. frapper dàtil n. m. (s. XIV.) datte
dar (non se’n -) loc. ne pas s’en faire (de soucis) datilièr n. m. dattier
veire: dau datiu, iva adj. (s. XIV.) datif, ive
dar (se’n -) loc. (s. XVI., derivat de l’expression « a dau (me -) loc. Dieu me garde
Dieu me dau ».) se faire du souci veire: dau dau per tu (me’n -) loc. je me fais [du souci]
dar tracha (se -) loc. prendre garde pour toi
dard n. m. (s. XII.) 1. dard 2. flèche 3. pointe daurada n. f. dorade (poisson)
(litt.) dauradura n. f. (s. XIV.) dorure
dardalh n. m. rayonnement dauraire, aira n. (s. XII.) doreur, euse
dardalh del solelh loc. l’ardeur du soleil daurament n. m. (s. XIII.) dorage
dardalhant, anta adj. rayonnant daurar v. (s. XII.) dorer - cit.: Se pòt pas daurar lo
dardalhar, dardalhejar v. rayonner solelh ni argentar la luna
dardalhon n. m. → clitòris clitoris daurar (se -) v. se parer de bijoux
Dàrius / Dari n. pr. Darius (roi des Pèrses) - cit.: daurat coma un calici de catedrala expr. d’un
. . . traversè lo Granic, la Pèrsia catulhè, / Dari de très beau doré
sa tiara e sceptre despulhè (Pèir de Garròs, Lissandre, daurat, ada adj. doré, ée - cit.: Òr vaquí, pauc a
1567). pauc, que dins l’escur se lèva, / monta un esclaire,

177
daurat, ada de tres puas (forca -)

apuèi grandís ; / al bòrd de l’orizont l’ombra es- de buòus (carreta -) expr. char à boeufs
quinçada crèba: / palle, un rai daurat s’espandís (Paul de buòus (carreta -) n. f. char à bœufs
Froment, Efeit de luna, 1897) de cap (mal -) n. m. mal à la tête
dauriòla n. f. (s. XIV.) dariole (pâtisserie) de cauç (forn -) expr. four à chaux
davalada n. f. descente de cauç (forn-) n. m. four à chaux
davalada (préner la -) loc. 1. péricliter 2. se faire de caulet (sopa -) n. f. soupe aux choux
vieux de caulets (sopa -) n. f. soupe aux choux
davalada planeja (la -) loc. la descente de chaval (fèrre -) n. m. fer à cheval
s’adoucit de còser (fial -) n. m. fil à coudre
davalada, tant tira lo chaval coma la cavala (a la de creire (es -) loc. c’est à croire
-) expr. c’est seulement dans la difficulté qu’on de dents (mal -) n. m. mal aux dents
voit la différence de director (èsser -) expr. être en qualité de di-
davalar v. 1. descendre veire: descendre - cit.: recteur
Per faire davalar lo tripon, lo lombet e tota la seguida, de farmacian (estúdia -) expr. il étudie pour
avèm begut un còp de blanqueta e avèm cantat. Es être pharmacien
après sopar que se tauleja. La nuèit es longa (Pèire de fòc (pèira -) n. f. pierre à feu
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) 2. dévaler 3. dé- de fòtos (aparelh -) n. m. appareil à photos
choir
de fusta (una caissa -) expr. une caisse en bois
davalar del cade loc. tomber de haut
de grèu (m’es -) loc. cela m’est désagréable
davalar los uèlhs (te vau -) loc. je vais t’arracher
de ieu (es -) c’est à moi
les yeux
de ieu (paure -) expr. misérable que je suis
davalar, totes los sants ajudan (per -) expr.
de jogar (cartas -) n. f. cartes à jouer
quand c’est facile tout le monde aide
de Juli (la bicicleta es -) expr. la bicyclette est à
davancièr, ièra n. devancier, ière
Jules
davant prep. devant - cit.: Tre que nos [acaminam]
de l’ase (far -) expr. faire l’âne
cap a l’ivèrn, vaquí que se lèvan los remembres del
temps que ma vilòta èra, per ieu, un libre d’images, de la cara usclada (pastre -) expr. berger au vis-
lo primièr dubèrt davant mos uèlhs e lo plus bèl que age hâlé
jamai m’es estat donat (Loïsa Paulin, Nadalet, 1940); de la rauba blava (la filheta -) la fillette à la
Demorèron totes a perpensar. Un secrèt, es plan aisit robe bleue
a dire. Semblava qu’èran davant un sacat de páur que de la vesta blanca (l’òme -) expr. l’homme à la
volián sens plan gausar, escampilhar totis amassa. E veste blanche
se sarrèron un paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire de las aigas claras (riu -) expr. ruisseau aux
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) eaux claires
davant ! (fai-te -) loc. passe devant ! de las èrbas (plaça -) n. f. place aux herbes
davant (préner lo -) loc. prendre les devants de las plumas verdas (aucèl -) expr. oiseau au
davant (tirar -) loc. marcher en tête plumage vert
davant de (al -) loc. au-devant de de lavar (maquina -) n. f. machine à laver veire:
davant Dieu e tot lo mond loc. publiquement lavadoira
davant Dieu siá ! loc. Dieu ait son âme ! de mai (lo -) loc. 1. le surplus 2. ce que le com-
davant e davant loc. face à face merçant donne en plus
davant ièr loc. adv. avant hier de mai (lo primièr -) expr. le premier mai
davant ora loc. 1. prématurément 2. trop tôt de mal legir expr. difficile à lire
davant-darrièr sus la crotz (èsser -) expr. être de matin (partir -) expr. partir le matin
dans une position pénible de pautas (caire -) expr. tomber sur ses pattes
davantal n. m. tablier de pel negre (chaval -) expr. cheval à poil noir
davantura n. f. devanture de per còr loc. par cœur
Dàvid n. m. David - cit.: Josuè, Gedeon e Samson de per el (ieu, tu, eles. . . ) loc. adv. d’esper el par
cantarí, / los grans amics Dàvid e Jonatàs dirí (Pèir lui-même (moi, toi, elles. . . )
de Garròs, Eglògas, 1567) de plànher (es -) expr. 1. il est à plaindre 2. c’est
de prep. 1. de 2. à regrettable
de (tala) faiçon que loc. de façon que de plànher (èsser -) expr. il est à plaindre
de / a grapapautas loc. à quatre pattes de plec a plec loc. à plate couture
de / en land loc. grand ouvert de portaires (cadièra -) n. f. chaise à porteurs
de / en torna loc. en retour de qui ès ? loc. qui es-tu ? (à un enfant)
de bada loc. en vain de soldat (vestit -) expr. vêtu en soldat
de balaja (margue -) n. m. manche à balai de tres puas (forca -) n. m. fourche à trois
de brocar (agulha -) n. f. aiguille à tricoter pointes

178
de vendemiar (maquina -) decenni

de vendemiar (maquina -) n. f. machine à ven- debuta (a la -) loc. au début


danger debutant, anta adj. e n. débutant, ante
de vendemiar (panièr -) n. f. panier à vendange debutar v. 1. débuter veire: començar 2. entrer
de vent (molin -) n. m. moulin à vent en matière
deambulacion n. f. (s. XIV.) déambulation debutar (entre -) loc. dès le début
deambular v. (s. XV. . . ) déambuler debutar (lo veirem a son -) loc. nous le verrons
deambulator n. m. (s. XX. . . ) déambulateur à ses débuts
deambulatòri n. m. (s. XVI. . . ) déambulatoire deca (decha) n. f. (s. XII., de decar) 1. défaut
(arch.) 2. tare 3. détérioration
debana (Marta filava, ara -) expr. 1. il y a un deca en tot (trobar -) loc. trouver à redire en
temps pour tout 2. une chose après l’autre tout
debana (qui non pòt filar, -) expr. chacun son deca presa a la muda (una -) loc. un défaut de
rôle selon ses capacités jeunesse
debana pro (ne -) loc. il en a assez dit decadéncia n. f. (s. XV. . . , lat. decadentia) déca-
debanadoira n. f. dévidoir dence veire: decasença - cit.: Me soveniái que mon
debanament n. m. déroulement (bobine, ac- grand n’aviá parlat sovent, de la decadéncia de la vila,
tion. . . ) autres còps rasonablament prospèra coma n’èran tes-
debanar v. (s. XII.) 1. dévider - cit.: Lo vièlh pe- timònis los ostals borgeses, las bèlas avengudas e los
lut de 14 avia lèu comprés que trobariá pas un esco- castèls dels environs bastits al sègle XIX al temps de
taire domètge de sas valentiás de Verdun se me las la granda prosperitat de la vinha, e cossí aviá per-
debanava en francés, tant i a qu’en plaça d’un repapi- dut talhièrs e industrias (Florian Vernet, Cachavièlha
atge un pauc bestiàs me regalèri sovent d’un raconte psicomotritz, 2018)
granat, totjorn nòu (Rodgièr Barta, Pròsas de tota decadent, enta adj. (s. XVI. . . ) décadent, ente
mena, 1979) 2. dérouler 3. débiter (paroles) decagramma n. m. (s. XVIII. . . ) decagrame déca-
debanar (es pro -) loc. assez parlé ! gramme
debàs (pl. debasses) n. m. bas (de nylon, de deçai de (al -) loc. au deçà de
soie. . . ) decaire v. (s. XII.) descaire déchoir
debàs (pl. debasses) n. m. rez-de-chaussée decalògue n. m. (s. XV., lat. decalogus < gr. dekalo-
debasses (cargar sos -) expr. mettre ses bas gos) decalòg décalogue - cit.: Los retors ou bicaris
debat n. m. (s. XV. . . ) débat deusdits locxs (...) poderan en lors prosnes solement
debat (levar -) loc. soulever un débat exortar lo poble et far entender los comendements de
debil, ila adj. (s. XIII. . . ) débile Diu compries au decalogue (...) en lengoe bulgare deu
debilitacion n. f. (s. XV.) affaiblissement pays (Joana d’Albret, Letra patenta del 13 de julhet de
debilitant, ante adj. (s. XVI. . . ) débilitant, ante 1568) - src.: Mistral, 1878 : "decalogue"
debilitar v. (s. XIV.) 1. débiliter 2. affaiblir decanat n. m. deganat 1. doyenné veire: deganiá
debilitat n. f. (s. XIV.) 1. débilité 2. faiblesse 2. décanat (fonction eccl., universit.)
debit (aver bon -) loc. avoir du débit (com- decantacion n. f. décantation
merce) decantar v. décanter
debitor, tritz adj. e n. (s. XV., lat. debitor) débi- decantator, tritz (pl. decantators, trises) adj. e n.
teur, trice - src.: Honnorat, 1848 : debitour; Mis- m. decantador; decantor décanteur, trice
tral, 1878: "debitour"; Alibèrt (règla): 1935/1966: decapitacion n. f. (s. XIV. . . ) décapitation
"debitor, tritz" decapitar v. (s. XIV. . . ) descapitar étêter, dé-
debrembar v. (lat. dememorare) desbrembar → capiter
demembrar oublier (mémoire, souvenir) veire: Decasavila n. pr. f. (s. XIX., Del nom del fondator de
brembar - cit.: Totis venèm d’apréner, per una de l’usina de carbon a l’origina de la vila modèrna, Elias
las vòstras, que vos non debrembatz pas les que vos Decasas (1780-1860). Lo vilatge d’origina s’apelava La
an aimat e aiman, onorat e onòran (Pèire Godelin, A Sala.) Decazeville (ville, 12)
París, S. XVII) decasillabe, aba (/deca-sillabe, aba) adj. e n. m.
debrembat, ada adj. desbrembat → demembrat decasillab décasyllabe - src.: Mestral, 1878 : "de-
oublié, ée (mémoire, souvenir) casilabe"
debrembièr (al trauc del -) loc. au fond de decasut, uda adj. descasut déchu, ue
l’oubli decebre v. 1. décevoir 2. tromper
debrembièr (riu del -) n. m. (s. XVII.) fleuve de decebre los espèrs loc. tromper l’attente
l’oubli (Léthé) decebuda n. f. 1. déception 2. tromperie
debrembièr (tombar en) loc. tomber dans decebuda (a la -) loc. 1. à l’étourdie 2. à l’insu
l’oubli decelar v. (s. XIII.) déceler
debut n. m. (s. XVII.) début veire: començament decembre n. m. (s. XIV.) décembre
debuta n. f. (s. XVII.) début veire: començament decenni n. m. décennie (f.)

179
decentralizacion defectiu, iva

decentralizacion n. f. décentralisation decorticacion n. f. (s. XVIII. . . ) décortication


decentralizator, tritz (pl. decentralizators, decorticar v. (s. XIV.) décortiquer
trises) adj. e n. decentralisador décentralisateur, decorticatge n. m. (s. XIX. . . ) décorticage
trice decorum n. m. (s. XVI. . . ) décorum
decepcion n. f. (s. XI.) déception decostament n. m. (s. XIV.) défraiement
decernir v. (s. XIV.) décerner decrepit, ida adj. (s. XIV.) descrepit décrépit, ite
decidibilitat n. f. (s. XX.) décidabilité decrepitud n. f. (s. XIV.) décrépitude
decidible, ibla adj. (s. XX.) décidable decret n. m. (s. XIII.) décret
decidir v. (s. XVI. . . ) décider decretala n. f. (s. XII.) décrétale
decima n. f. (s. XIII.) décime dedal n. m. dé à coudre
decision n. f. (s. XIV. . . ) décision dedal n. m. dédale
decisionari, ària adj. (s. XX.) décisionnaire (pou- dedalat n. m. petite mesure (un dé à coudre. . . )
voir) dedicacion n. f. (s. XIII.) dédicace (d’un lieu de
decisionari, ària n. (s. XX., occ. decision) decideire culte. . . )
décideur (agent) dedicar v. (s. XIII.) dédier, consacrer
decisiu, iva adj. (s. XV. . . ) décisif, ive dedicatari, ària n. (s. XX.) dédicataire
decisòri, òria adj. (s. XX. . . ) décisoire dedicatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) dédicatoire
declaracion n. f. (s. XIII.) déclaration - cit.: A l’ora dedins adv. (s. XII., lat. de intus) dans
de l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Verdun se quilhèt dedins n. m. (lat. de intus) 1. lntérieur 2. dedans
per una declaracion solemna : "Vos caldrà venir a dedins (aquí -) loc. à l’intérieur
P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia : "Nos em- dedins (de per -) loc. par-dedans
moninarem". Avètz plan legit e comprés : " prendrem dedins (en -) loc. adv. 1. dedans 2. à l’intérieur
la monina ensems" o, s volètz, "nos bandarem". Sabi dedins (per de -) loc. de l’intérieur
pas se m’engani: ai vist dins aquela promessa merav- dedins de (en -) loc. en dedans de
ilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr Barta, Pròsas de dedins d’ostal (lo -) loc. l’intérieur d’une mai-
tota mena, 1979 son
declaracion de naissença n. f. déclaration de deduccion n. f. (s. XIV.) déduction (con-
naissance séquence) veire: dedusida
declaracion dels dreits de l’òme e del ciutadan deductibilitat n. f. (s. XX.) déductibilité
n. f. déclaration des droits de l’homme et du deductible, a adj. (s. XX.) déductible
citoyen (dr.) deductiu, iva adj. (s. XIX...) déductif, ive
declaracion universala dels dreits de l’òme n. f. deduire v. (s. XIV...) déduire
déclaration universelle des droits de l’homme dedusida n. f. (s. XVI.) fait de déduire (argent...)
declarar v. (s. XIII.) déclarer veire: deduccion
declarar d’alcoòl a la doana loc. déclarer de defalcacion n. f. défalcation
l’alcool à la douane defalcar v. (s. XIV.) défalquer
declarar de tabat a la doana loc. déclarer du defalhença n. f. (s. XII.) défaillance
tabac à la douane defalhent, enta adj. défaillant, ante
declaratiu, iva adj. (s. XIV.) déclaratif, ive defalhida n. f. (s. XIII.) faute
declin n. m. (s. XII.) déclin defalhiment n. m. (s. XIII.) défaillance
declinable, abla adj. (s. XIV.) déclinable defalhir v. (s. XIII.) 1. défaillir 2. manquer
declinament n. m. (s. XIII.) inclinaison defaut n. m. (s. XIII.) défaut
declinar v. (s. XIII.) décliner defaut (lo màger -) loc. le plus grand défaut
declinatòri, òria adj. e n. m. (s. XVII.) déclina- defauts (totes avèm de -) loc. personne n’est
toire parfait
decoccion n. f. (s. XIV.) décoction defecacion n. f. (s. XVII. . . ) défécation (matières
decopar v. (de copar) découper (papier) - src.: fécales)
Mistral, 1878 : decoupa; Sèrras, 2007: decopar; defecacion n. f. (s. XVIII. . . ) défécation (chimie)
Ubaud, 2011: decopar defecar v. (s. XIX. . . ) 1. déféquer (matières fé-
decòr n. m. (s. XVI. . . ) décor cales) 2. déféquer (purifier)
decoracion n. f. (s. XV. . . ) décoration defecator n. m. (s. XIX. . . ) défécateur (instru-
decorar v. (s. XIV.) décorer ment purification)
decorar v. (s. XIV., de còr) 1. apprendre par cœur defecator, tritz (pl. defecators, trises) adj. (s.
veire: descorar 2. réciter par cœur XX. . . ) défécateur, trice (fonction digestive)
decoratiu, iva adj. (s. XIV.) décoratif, ive defeccion n. f. (s. XVII. . . ) défection
decorator, tritz (pl. decorators, trises) n. (s. defèci n. m. (s. XII.) désagrément, dégoût
XVII. . . ) decoraire décorateur, trice - src.: Hon- defectiu, iva adj. (s. XVII. . . ) défectif, ive (lin-
norat, 1846 : "decoratour" guistique)

180
defectivitat deguèrt, èrta

defectivitat n. f. (s. XVII. . . ) défectivité (linguis- defòra (virar -) loc. mettre à la porte
tique) defòra de (en -) loc. en dehors de
defectuós, osa (pl. defectuoses, osas) adj. (s. defòra non es plen ! loc. allez voir ailleurs !
XIV.) défectueux, euse defòra vila loc. hors de la ville
defectuosament adv. (s. XIV. . . ) défectueuse- deformabilitat n. f. (s. XIX. . . ) desformabilitat
ment déformabilité
defectuositat n. f. (s. XIV.) défectuosité deformable, abla adj. (s. XIX. . . ) desformable dé-
defendable, a adj. défendable (justice...) formable
defendeire, a n. (s. XIII.) défendeur, euse (qui deformacion n. f. (s. XIV.) desformacion défor-
se défend d’une plainte) jur. mation
defendre v. (s. XII.) défendre, prohiber veire: de- deformant, a adj. (s. XX. . . ) desformant défor-
fensor mant, e
defensa n. f. (s. XIII.) 1. défense - cit.: Ditz, una deformar v. (s. XIII.) desformar déformer
femna a sa filha : "Anes pas a aquela fèsta". Es una deformat, ada adj. (s. XIII. . . ) desformat déformé,
defensa amistosa; un cosselh. Se la maire ditz: "Anès- e
sas pas a aquela fèsta." Aquò’s una defensa fòrta, que defunt, unta adj. e n. (s. XIII.) défunt, e
flaira lo sistral (Paul Gayraud, La sexològa, 1982) degalh n. m. 1. dégât 2. déchet 3. ravage
2. fortification degalha (aqueste vestit te -) loc. ce vêtement te
defensa nacionala n. f. défense nationale va mal
defensable, abla adj. (s. XIV.) defendable degalhadís (pl. degalhadisses) n. m.
défendable veire: defensa gaspillage
defensaire, aira n. (s. XIV.) défenseur (mu- degalhaire, aira n. 1. gaspilleur, euse 2. dépen-
railles. . . ) veire: defensa sier, ère
defensar v. (s. XIV.) mettre en défense (mu- degalhar v. 1. gâter 2. détériorer 3. faire du
railles. . . ) veire: defensa dégât
defensiu, iva adj. (s. XIV.) défensif, ive degalhar sa santat loc. user sa santé
defensivament adv. (s. XIX. . . ) défensivement degalhièr adj. e n. m. (s. XIII.) prodigue
defensor, ora adj. e n. (s. XIV.) defendor degalhiu, iva adj. 1. gaspilleur 2. qui coûte cher
défenseur (justice. . . ) veire: defendeire degalhívol adj. 1. gaspilleur 2. qui coûte cher
deferéncia n. f. (s. XIV. . . ) déférence degalhós, osa (pl. degalhoses, osas) adj.
deferent, enta adj. (s. XVII. . . ) déférent, e 1. dépensier 2. ruineux
deferir v. (av. s. XV.) déférer degan, ana n. (s. XIII.) 1. doyen, enne (ecclés.
defibrillator n. m. (s. XX. . . ) defibrillador défib- 2. universit. 3. âge. . . )
rillateur deganiá n. f. (s. XIII.) doyenné (m.) (demeure
deficiéncia n. f. (s. XIV.) déficience ecclés.) veire: decanat
deficient, enta adj. (s. XIV.) déficient, ente degast (pl. degastes) n. m. (s. XII.) dégât
defícit n. m. (s. XVI. . . ) deficit déficit degastaire, aira n. (s. XII.) 1. dévastateur veire:
deficit commercial n. m. déficit commercial gastador 2. qui fait le « dégât » (guerres. . . )
(écon.) degastar v. (s. XII.) dévaster, faire le « dégât »
deficit corrent n. m. déficit courant (écon.) (guerres. . . )
deficit public n. m. déficit public (écon.) deglend n. m. laisser-aller, négligence
deficitari, ària adj. (s. XX.) déficitaire deglendar v. 1. pervertir 2. se dissiper
defilada (a la -) loc. à la file degodilhada n. f. action de se démener
definicion n. f. (s. XIV.) définition degodilhar (se) v. se démener, s’agiter
definir v. (s. XII.) définir degot n. m. (s. XII.) égout
definitiu, iva adj. (s. XIII.) définitif, ive degrà n. m. (s. X.) degré
deflacion n. f. (s. XX.) déflation degradacion n. f. dégradation (vandalisme, al-
deflacionista adj. e n. (s. XX.) déflationniste tération. . . )
deflagracion n. f. (s. XVII. . . ) déflagration veire: degradar v. (s. XIII., de l’italian digradare)
explosion desgradar dégrader
deflagrator n. m. (s. XIX. . . ) deflagrador déflagra- degrèu (per -) loc. par ennui
teur degudament adv. (s. XIV.) dûment
deflorar v. (s. XV.) déflorer veire: desflorar deguèrt, èrta adj. affecté, ée
defòra prep. dehors degun pron. indef. 1. personne (aucune per-
defòra n. m. extérieur sonne) veire: persona, cap - cit.: Garòna mai que
defòra ! interj. à la porte ! mai carreja, / e degun potz n’es sanitós, / e l’aiga de
defòra (botar -) loc. jeter dehors quelqu’un las fonts plus netas / sent a susor de las rainetas (Pèire
defòra (en -) loc. adv. au dehors Godelin, s. XVII) 2. aucun - cit.: Mès que ? lo lop

181
degun delegator, tritz (pl. delegators, trises)

s’enfug; tot lo monde li crida / e cadun per lo préner i dejós (en -) loc. adv. en-dessous
cor a tota brida; de faiçon qu’a lo veire e coma es acor- dejós (per -) loc. prep. par-dessous
sat, jo teni que per uèi lo dangèr es passat, que jo pòdi, dejós (pl. dejoses) n. m. (de dejós) 1. rez-de-
segura e ses crenta deguna / ni de [pèrda] d’anhèl ni chaussée 2. partie inférieure 3. dessous (chose
d’autra desfortuna, / gardar tota soleta e, selon mon cachée) - cit.: lo dejós de las cartas; los dejoses fe-
umor, / sonjar tant que me plàcia al fait de mon amor menins
(Francés de Corteta, La Miramonda, s. XVII) dejós de (al -) loc. au-dessous de
degun (aqueste òme es -) loc. 1. cet homme est dejoses femenins n. m. plur. (de dejós) dessous
nul 2. ce n’est pas un homme féminins
degun lòc (en -) loc. nulle part dejun (en -) loc. à jeun
degun mai ! loc. 1. personne de plus ! 2. c’est dejun (èsser -) loc. être à jeun
complet ! dejun, una adj. à jeun veire: jun
degun non ausa levar bata loc. personne n’ose dejunar n. m. petit déjeuner veire: disnar
bouger / intervenir dejunar v. prendre le petit déjeuner veire: dis-
degun non deu ignorar la lei expr. nul n’est nar
censé ignorer la loi dejunar (après -) loc. aprèp-dejunar après le pe-
degun non dona çò que non a expr. la plus tit déjeuner
belle fille du monde ne peut donner que ce dejunar (es anat prigond lo -) expr. j’ai très
qu’elle a faim
degun non es causa d’aquò sonque tu expr. tu del capèl roge (la filha -) expr. la fille au cha-
es seul responsable peau rouge
degun non sap çò que li pend sul cap expr. per- del fòc (pala -) n. f. pelle à feu
sonne ne sait ce que lui réserve l’avenir del pel blond (femna -) expr. femme aux
degun non sap la vida que non siá finida expr. cheveux blonds
personne ne connaît sa vie avant qu’elle ne soit del, dels (dau, daus; deu, deus) art. def. contr. m.
achevée (occ. "de + lo".) du, des
degun non vòl estacar lo cascavèl al gat expr. delà de (al -) loc. au-delà de
personne n’est volontaire pour exécuter la dé- delà ièr loc. adv. avant-hier
cision périlleuse prise en commun delà ont conj. où
degut (a son -) loc. 1. dûment 2. convenable- delai n. m. délai - cit.: Lo commissari deu assignar
ment 3. comme il se doit 4. dans les formes la partida, o sos procuraires, e los balhar delai de tres
degut (far son -) loc. faire son devoir jorns, o plus,per comparir (Fòrs e costumas de Bearn,
degut, uda n. m. dû, due - cit.: Vai dire a Dòna 1552)
Vidala que demòra al canton dels presicadors, o ben a delaissar v. (s. XIII.) délaisser
dòna Antònia que demòra a la carrièra de Colomièrs delargar v. deslargar 1. élargir 2. lâcher le trou-
près dels estudis, o ben a Peirona . . . que me fassen peau
prestar, si lor plai, en pagant coma es le degut, l’èstre delargar (se) loc. dire ce qu’on a le cœur
de lor vesina, la quala vesina demòra a èstre, près delargar lo tropèl loc. lâcher le troupeau
d’èstre, coma qui va a èstre (Odde de Triors, 1578) delatar v. 1. s’étendre 2. développer (en
degut, uda n. m. dû, due paroles)
deïcida adj. e n. (s. XVIII. . . ) déicide (agent) delatar sus sas qualitats (se -) loc. s’étendre
deïcidi n. m. (s. XVI. . . ) déicide (acte) sur ses qualités
deïficacion n. f. (s. XIV. . . ) déification delator, tritz (pl. delators, trises) n. (s. XVI..., lat.
deïficar v. (s. XIV.) déifier delator) delador; delataire délateur, trice - src.:
deimar v. (s. XII.) dîmer Honnorat, 1846: "delatour"; Mestral, 1878: "dela-
deimariá n. f. (s. XIII.) dîmerie tour"; Alibèrt (règla), 1935/1966: "delator, tritz"
dèime n. m. (s. XII.) dîme (f.) delavaci n. m. forte averse
deis (pl. deisses) n. m. (s. XII.) dais delectablament adv. (s. XIII.) délectablement
dèisha n. f. (de l’occ. gascon dèishas) 1. dèche veire: delectable, abla adj. (s. XIII.) délectable
daissa 2. abandon 3. misère (ce qu’on a laissé, delectacion n. f. (s. XIII.) délectation veire: delèit
jeté)
deishet n. m. (de l’occ. gascon) → descais 1. ce delegacion n. f. (s. XIII. . . ) délégation
qu’on laisse 2. déchet delegant, anta n. (s. XIX. . . ) délégant, ante
deishetar v. → descaissejar produire du déchet delegar v. (s. XVI. . . ) déléguer
deïsme n. m. déisme delegat, ada adj. (s. XVI. . . ) délégué, ée
deïtat n. f. (s. XIII.) déité delegatari, ària n. (s. XIX. . . ) délégataire
dejós prep. dessous delegator, tritz (pl. delegators, trises) n. (s.
dejós (aver lo -) loc. être vaincu XIV. . . ) delegaire; delegador délégateur, trice

182
delèit / delèch (pl. delèches) demandar non fa vendre (tròp -)

delèit / delèch (pl. delèches) n. m. (s. XIII., lat. dels píbols (l’ostal -) expr. la maison aux peu-
delectus < delectare) 1. délectation veire: delecta- pliers
cion 2. délice dels pòrcs (estable -) n. m. étable à cochons
deleitar v. (s. XII.) délecter demagogia n. f. (s. XVIII. . . ) démagogie
deleitar (se) v. se délecter demagogic, ica adj. (s. XIX. . . ) démagogique
deleitós, osa (pl. deleitoses, osas) adj. (s. XII.) demagògue, òga n. (s. XIV. . . ) demagòg déma-
délicieux, euse veire: delectable gogue - src.: Mistral, 1878: "demagogue".
deletèri, èria adj. (s. XIV. . . ) délétère deman adv. demain
deliberacion n. f. (s. XIII. . . ) délibération deman (a bèl -) loc. dès demain
deliberadament adv. (s. XIV. . . ) délibérément deman (entre tot -) loc. dans la journée de de-
deliberant, anta adj. (s. XVII. . . ) délibérant, ante main
deliberar v. (s. XIII. . . ) délibérer deman al ser loc. demain soir
deliberat, ada adj. (s. XV. . . ) délibéré, ée deman al vèspre loc. demain après-midi
deliberatiu, iva adj. (s. XIV. . . ) délibératif, ive deman de matin loc. demain matin
deliberatòri, òria adj. (s. XIX. . . ) délibératoire deman de vèspre loc. demain soir
delicadament adv. (s. XIV. . . ) délicatement deman en uèit loc. demain en huit
delicadesa n. f. (s. XVI. . . ) délicatesse deman es un bon ase loc. il est facile de remet-
delicat coma un can de caminada loc. très dif- tre à plus tard
ficile pour la nourriture deman farà jorn loc. rien ne presse
delicat non es jamai gras (pòrc -) expr. il ne faut deman faràn crèdit loc. demain on rase gratis
pas être trop difficile deman matin loc. demain matin
delicat, ada adj. (s. XV. . . ) délicat, ate - cit.: Sus deman nuèit loc. demain à la nuit, dans la
donc! Fasètz-nos veire una pèl delicada / que diu sen- soirée
tir l’ulhet e la ròsa muscada (Francés de Corteta, s. deman passat loc. adv. après demain
XVII) deman passat (après -) loc. dans trois jours
delici (per -) loc. avec délice deman, degun l’a vist loc. on ignore ce qui se
passera demain
delici (pl. las delícias) n. m. sing. (s. XIII.) délice
demanda n. f. (s. XII.) demande
- cit.: Res, per ieu, passarà jamai en delícias aqueles
demanda (a la -) loc. sur commande
esclopons de sucre ròses o blaus ont dormissiá un Jè-
sus tan saure e tan lusent que lo sentissiái fondre dins demanda (tal me deu que me -) loc. il a le culot
la boca (Loisa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) de se présenter à moi
demanda ton anar loc. il demande des nou-
deliciós, osa (pl. delicioses, osas) adj. (s. XIV.)
velles de ta santé
délicieux, euse
demanda, cap de responsa (a fòla -) expr. à
deliciosament adv. (s. XIV.) délicieusement
sotte question, point de réponse
delicte n. m. (s. XIV. . . ) délit
demandaire, aira n. (s. XII.) 1. demandeur (qui
delicte de fugida n. m. délit de fuite
intente un procès 2. qui demande. . . )
delictual, ala adj. (s. XX.) délictuel, elle
demandaire, bon refusaire (a bon -) expr. 1. on
delictuós, osa (pl. delictuoses, osas) adj. (s. ne risque que le non 2. on peut toujours deman-
XIX. . . ) délictueux, euse
der
delinquéncia n. f. délinquance demandar v. (s. XII.) demander - cit.: De femnas
delinquéncia internacionala n. f. délinquance se sarravan amb de fial e d’agulhas. Demandavan
internationale se i aviá pas de botons de tornar cóser, de pòchas de
delinquéncia juvenila n. f. délinquance ju- petaçar o de biaudas de sarcir, e mai tanben de farda
vénile per lavar qu’amb aquel polit temps la bugada seriá lèu
delinquent, enta adj. e n. délinquant, ante seca (Joan Bodon, La Quimèra, 1974)
delinquent, enta adj. (s. XIII.) délinquant, ante demandar (se -) v. se demander - cit.: A la fèsta
deliurança n. f. desliurança délivrance s’i pensava tres meses a l’avança e los pols de devián
deliurança ! (bèla -) loc. bon débarras ! demandar perqué èran tant plan noirits (Pèire Gogaud,
deliurança ! (santa -) loc. cri de soulagement L’uèlh de la font, 1977)
deliurar v. desliurar délivrer demandar a causir loc. exiger le choix
deliurat, ada adj. délivré, ée - cit.: Alara, la demandar de peras a un píbol (non se pòt -)
mainadeta qu’èri, deliurada de l’escòla, començava expr. on ne peut demander l’impossible
de carrièra en carrièra de s’assabentar dins lo sol libre demandar la retirada loc. demander
que sos uèlhs e son còr totis nòus posquèssen legir sens l’hospitalité
ajuda (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) demandar luta loc. demander quartier
deliure, iura adj. desliure 1. libre 2. exempt demandar non fa vendre (tròp -) loc. il ne faut
dels de delà loc. de ceux d’à côté pas être trop exigeant

183
demans demòra (a la -)

demans n. m. plur. lendemains - cit.: Uèit ans 1578); Demest la rica espelison de poètas que, despuèi
que se trobavan a vendémias sens aver nosat los caps, Mistral, an reviscolat la produccion literària occitana,
que la guèrra d’un costat e son traïn de malastre, la Prospèr Estieu representa, ambe la perfeccion classica
secada de l’autre avián demesit son aver, restrenhit de la fòrma, l’equilibre e la varietat (Irena Bonnet, Gai
sa vida, rosegat sos demans (Leon Còrdas, Sèt pans, Saber, 1940)
1977) demest los Indians loc. chez les Indiens. . .
demembrança n. f. (s. XII. . . ) desbrembança ou- demission n. f. (s. XIV. . . ) démission
bli (mémoire, souvenir) veire: debrembièr demissionar v. (s. XVIII. . . ) démissionner
demembrar v. (s. XII., lat. dememorare) demissionari, ària adj. e n. (s. XVIII. . . ) démis-
desmembrar → demembrar oublier (mémoire, sionnaire
souvenir) veire: debrembar, brembar - src.: de- demiurgia n. f. (s. XX. . . ) démiurgie
membra (F. Mistral, 1878) demiurgic, ica adj. (s. XIX. . . ) démiurgique
demembrar son ase expr. oublier de se servir à demiurgue n. m. (s. XIX. . . ) demiurg démiurge
table Demòcles n. pr. m. Démoclès
demembrat, ada adj. oublié, ée (mémoire, sou- democracia n. f. (s. XIV. . . ) démocratie
venir) veire: debrembat
democrata n. m. (s. XVI. . . ) démocrate
demembrièr n. m. (de demembrar) 1. oubli veire:
democratic, ica adj. (s. XIV. . . ) démocratique
debrembièr - cit.: En 1985, après la mesa al demem-
democraticament adv. (s. XVI. . . ) démocratique-
brièr de la proposicion de lèi n° 2157 del Partit Social-
ment
ista, la pòrta entredubèrta semblariá que se tornèsse
democratizacion n. f. (s. XVIII. . . ) démocratisa-
puslèu tancar (Jòrdi Blanc, Jaurés e Occitania, 1985)
tion
2. fleuve de l’oubli
demenar n. m. 1. la démarche (marcher) democratizar v. (s. XIX. . . ) démocratiser
2. l’allure 3. le maintien demografe, afa n. (s. XIX. . . ) demograf démo-
demenar (se) v. pron. se démener graphe
deméncia n. f. (s. XIV. . . ) démence demografic, ica adj. (s. XIX. . . ) démographique
demencial, ala adj. (s. XIX. . . ) démentiel, elle demolicion n. f. (s. XIII.) démolition
demens (anar en -) loc. 1. s’affaiblir veire: demolir v. (s. XIII.) démolir
s’afeblir, s’aflaquir 2. aller en s’affaiblissant demòni n. m. (s. XIII.) demon démon
demens (far amb -) loc. aller en diminuant demoniac, aca adj. (s. XIII.) démoniaque
demens (pl. demenses) n. m. 1. déficit 2. ce qui demoniar (se) v. pron. se donner au démon
manque demonstrable, abla adj. (s. XIII. . . ) demostrable
demens (tombar en -) loc. péricliter démontrable (mathématiques. . . )
demens (venir en -) loc. dépérir de jour en jour demonstracion n. f. (s. XIV. . . , lat. demon-
dement, enta adj. e n. (s. XV. . . ) dément, ente stratio) demostracion démonstration (mathéma-
demerit n. m. (s. XIV.) démérite tiques. . . ) veire: demòstrament
demeritar v. démériter demonstrar v. (s. XV. . . ) démontrer (mathéma-
demesfisar v. (occ. demesir + fisar) faire en sorte tiques. . . ) veire: demostrar - cit.: Mossur, ieu vos
que l’on ne se méfie plus - cit.: A tot moment, nos èi demonstrat en rima la rason per que ieu vos èi [ded-
cal demesfisar davant la família (...). Aver l’atencion icat] lo libre, e aras ieu vos vòli demonstrar en pròsa,
ponchuda; velhar que las pòtas, los uèlhs, un det, lo bi- s’el vos plai, la rason per que ieu l’intituli lo Banquet
ais de se téner drecha o mièg ajassada dins un cadièiràs, (Augièr Galhard, Prològue d’Augièr a M. de Seren,
anèssen pas cridar : - Se sabiatz qun plaser n’avèm, 1583)
totas doas, pel lièch (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) demonstratiu, iva adj. (s. XIV. . . , lat. demonstra-
demesiment n. m. diminution veire: diminu- tivus) demostratiu démonstratif, ive (mathéma-
cion tiques. . . )
demesir v. diminuer veire: diminuar - cit.: Uèit demonstrativament adv. (s. XV. . . )
ans que se trobavan a vendémias sens aver nosat los demostrativament démonstrativement (mathé-
caps, que la guèrra d’un costat e son traïn de malastre, matiques. . . )
la secada de l’autre avián demesit son aver, restrenhit demonstrator, tritz n. (s. XV. . . , lat. demonstra-
sa vida, rosegat sos demans (Leon Còrdas, Sèt pans, tor) demonstrador; demostrator démonstrateur,
1977) trice (mathématiques. . . ) veire: demostraire
demesir (se) v. venir à rien - src.: Achard (1785): "demoustratour"; Hon-
demespesar (se) v. pron. diminuer de poids norat, 1846 : "demoustratour"; Alibèrt (règla),
demest prep. e adv. parmi - cit.: ieu ai vist le 1935/1966: "demonstrator, tritz"
paire de l’aujòl de la tanta de ma sian, cosina ger- demòra n. f. (s. XII.) 1. demeure 2. attente 3. af-
mana del fraire de mon paire qu’èra mon oncle. . . que fût
coneguèc les ases demest las aucas (Odde de Triors, demòra (a la -) loc. à l’affût

184
demòra per l’enquantaire (tres èuros o -) deontologia

demòra per l’enquantaire (tres èuros o -) expr. ciateur, trice - src.: Achard (1785) : "denouncia-
1. trois euros c’est mon dernier prix 2. vous pou- tour"; Honnorat, 1846 : "denounciatour"; Alibèrt
vez le ravaler (règla), 1935/1966 : "denonciator, tritz"
demorada n. f. (s. XII.) attente denotar v. (s. XIV.) dénoter
demorança n. f. 1. demeure - cit.: En un mas, pas dens, densa (pl. denses, densas) adj. dense
tròp luenh de nòsta demorança, èra vengut s’establir dent n. f. (s. XII.) dent - cit.: mon paire / pecaire /
una família de la vila onte i aviá de damisèlas (Frederic aviá qu’una dent / emai trantalhava quand fasiá de
Mistral, s. XIX). 2. habitation vent (cançon pop.)
demorant n. m. 1. le reste 2. la suite dent (aver qualqu’un a la -) loc. haïr quelqu’un
demorar v. 1. demeurer - cit.: Le contentament dent (préner a la -) loc. prendre en grippe
qu’ieu recebi per ací, me fa cercar pretèxte d’i demorar dent traucada n. f. dent creuse
(Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) ; La paura dent ulhal loc. → canina canine (dent de l’œil)
automobila èra demorada unes cinc ans clauseguda dentada n. f. 1. coup de dent 2. morsure
a Latason, dins aquela escura ont, dins lo temps, se dentadura n. f. (s. XIV. . . ) denture
podián recaptar tres o quatre chavals (Paul Gairaud, dentar v. 1. faire les dents 2. voir quelqu’un de
La sexològa, 1982) 2. rester - cit.: Mès aquò dit, près
que’ns esforçam de demorar fidèu a las assonàncias dentari, ària adj. (s. XVIII. . . ) dentaire
fondamentalas (Pèire Bèc, La Canta de Rotland, 2014); dentat n. m. quelque chose à se mettre sous la
Eran segurs que tornarián pas, mas demòra totjorn dent
un per grana (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) dentat, ada adj. (s. XIV.) denté, ée
demorar a la bòria loc. demeurer à la ferme dentejar v. 1. mettre ses dents 2. mordre 3. cla-
demorarem per grana (non -) expr. il faut quer des dents
mourir un jour dentèla n. f. (s. XVI. . . ) dentelle veire: dentelh
demotic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) démotique dentelejar v. être dentelé
denantida n. f. retard dentelh n. m. (s. XII.) 1. créneau veire: dentèla
denantir v. 1. retarder 2. aller doucement 2. dentelure
denegacion n. f. (s. XIV. . . ) dénégation dentelhar v. créneler
denegar v. (s. XIV.) dénier, nier dentelièr, èra n. dentelier, ière
denegator, tritz (pl. denegators, trises) adj. e n. denticion n. f. (s. XVIII. . . ) dentition
(s. XVIII. . . ) denegador dénégateur, trice dentièr n. m. (s. XIX. . . ) dentier
denegatòri, òria adj. (s. XIX. . . ) dénégatoire dentifrici n. m. (s. XX.) dentifrice
denhada n. f. bon vouloir dentilha n. f. dentelure
denhar v. (s. XII.) 1. daigner 2. juger digne dentilhon n. m. 1. denticule 2. chicot
denièr n. m. (s. XII.) denier dentista n. (s. XVIII. . . ) dentiste
denierada n. f. (s. XII.) denrèa denrée dents (a còps de -) à coups de dents
denieròla n. f. tirelire dents (alongar las -) loc. être affamé, ée
denigrament n. m. (s. XVI. . . ) dénigrement dents (botar de -) loc. faire les dents
denigrant, anta adj. (s. XVIII. . . ) dénigrant, anta dents (clavar las -) loc. serrer les dents
denigrar v. (s. XIV. . . ) dénigrer dents (far cracinar las -) loc. grincer des dents
denomenar v. (s. XII.) dénommer dents (far cruissir las -) loc. grincer des dents
denomenat, ada adj. (s. XII.) dénommé, ée dents (far fòc de las -) loc. grincer des dents de
denominacion n. f. (s. XIV.) dénomination colère
denominatiu, iva adj. e n. (s. XIV.) dénominatif, dents (levar -) loc. faire ses dents
ive dents (téner la mòrt entre las -) expr. être un
denominator n. m. (s. XV. . . , lat. denominator) mort en sursis
denominador dénominateur - src.: Honnorat, dents contra qualqu’un (virar las -) loc. mon-
1846: "denominatour"; Mistral, 1878 : "denoumi- trer les dents
natour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : "denomina- dents de secas (non a que las / a pas que las -)
tor" expr. il est trempé
denominator comun n. m. dénominateur com- dents del sen n. f. plur. dents de sagesse
mun dents d’eissudas (non aver que las / aver pas
denóncia n. f. (de denonciar) dénonciation veire: que las -) expr. être trempé jusqu’aux os
denonciacion dents li glatisson (las -) loc. les dents lui
denonciacion n. f. (s. XIII., lat. denuntiatio) dénon- claquent
ciation veire: denóncia dents ulhals n. f. plur. canines supérieures
denonciar v. (s. XII.) dénoncer denudar v. (s. XIV.) desnudar 1. dénuder
denonciator, tritz (pl. denonciators, trises) adj. 2. dépouiller
e n. (s. XIV. . . , lat. denuntiator) denonciaire dénon- deontologia n. f. (s. XX.) déontologie

185
deontologic, ica desafilar

deontologic, ica adj. (s. XX.) déontologique depredacion n. f. (s. XVII. . . ) déprédation
departament n. m. (s. XIX.) despartament dé- depredator, tritz (pl. depredators, trises) n. (s.
partement XIII. . . ) déprédateur, trice
departaments d’otramar n. m. plur. départe- depression n. f. (s. XIV.) dépression
ments d’outre-mer depressiu, iva adj. e n. (s. XIX. . . ) dépressif, ive
departida n. f. (s. XIII.) départ depriment, enta adj. (s. XIX. . . ) déprimant, ante
depaus (pl. depauses) n. m. dépôt deprimir v. (s. XIX. . . ) déprimer
depausament n. m. (s. XIII.) action de déposer depuracion n. f. (s. XIV.) dépuration
depausant, anta adj. e n. (de "depausar") dé- depurament n. m. (s. XIV.) action de dépurer
posant, ante (qui fait une déposition) depurar v. (s. XIV.) dépurer
depausar v. (s. XIII., de "pausar") 1. déposer (des- depuratiu, iva adj. (s. XIV.) dépuratif, ive
tituer) 2. déposer (faire une déposition) 3. dé- deputacion n. f. (s. XV. . . ) députation
poser (faire un dépôt) deputar v. (s. XIII.) députer
depausat, ada adj. (s. XIX.) déposé, ée (marque deputat, ada n. (s. XVI.) député, ée
...) dequé n. m. 1. bien 2. avoir 3. fortune
depend (aquò -) loc. c’est selon dequé (aver son -) loc. être aisé
depend sonque d’el (aquò -) loc. il ne tient qu’à dereliccion n. f. (s. XVI. . . ) déréliction
lui derision n. f. (s. XIII.) dérision
dependéncia n. f. dépendance derisòri, òria adj. (s. XIV.) dérisoire
dependent, enta adj. dépendant, ante derivable, abla adj. (s. XIX. . . ) dérivable
dependre v. dépendre veire: despendre - cit.: A derivacion n. f. (s. XIV.) dérivation
pena fosquèri nascut que ma maire se trobèt [sense] derivar v. (s. XIV.) dériver veire: desrivar
lait, calguèt cercar de noirissa ; e mon paire dont èri derivat, ada adj. (s. XVIII. . . ) dérivé, ée
lo prumièr fruit, a fòrça de rodar, ne trobèt una a En derivatiu, iva adj. e n. m. (s. XIII.) dérivatif, ive
Menon que depend d’aquesta [parròquia], m’i portèt e dèrma n. m. (s. XVII. . . ) derme (peau)
aquò’s aquí que som estat noirit (Joan-Loís Fornèrs, s. dermatologia n. f. (s. XIX. . . ) dermatologie
XVIII) dermatologic, ica adj. (s. XIX. . . ) derma-
depénher v. (s. XII.) dépeindre (décrire) tologique
depensas publicas n. f. plur. dépenses dermatologista n. (s. XIX. . . ) dermatologiste
publiques (écon.) dermatològue, òga n. (s. XX. . . ) dermatològ der-
deperdicion n. f. (s. XIV.) déperdition matologue
deperir v. (s. XIV.) dépérir dermatoptic, ica adj. (s. XX. . . ) dermatoptique
depilacion n. f. (s. XIV.) épilation dermatòsi n. f. (s. XIX. . . ) dermatose
depilar v. (s. XIV.) despilar épiler dermic, ica adj. (s. XIX. . . ) dermique
depilatiu, iva adj. (s. XIV.) dépilatif, ive dermiti n. f. (s. XIX. . . ) dermite
deplorablament adv. (s. XVII. . . ) déplorable- dermografia n. f. (s. XX. . . ) dermographie
ment derogacion n. f. (s. XV. . . ) dérogation
deplorable, abla adj. (s. XV. . . ) déplorable derogar v. (s. XIV.) desrogar déroger
deplorar v. (s. XII. . . ) déplorer derogatòri, òria adj. (s. XIV. . . ) dérogatoire
deportacion n. f. (s. XX.) déportation derogéncia n. f. (s. XVII. . . ) dérogeance (no-
deportar v. (s. XX.) déporter blesse. . . )
deposicion n. f. (s. XIV., lat. depositio) déposition deroïr v. 1. détruire 2. tomber en ruines
depositari, ària adj. e n. (s. XV., lat. depositarius) derraic, aiga adj. → tardiu, iva tardif, ive
dépositaire dès prep. (s. XII.) 1. dès 2. depuis
depositòri n. m. (de "depausar") dépositoire desabitar (se -) v. changer de logement
depòst (pl. depòstes) n. (lat. depositum) dépôt desabrivar (se -) v. 1. se déshabituer 2. se cor-
(choses déposéees) veire: depaus - src.: J. Ubaud, riger
2011 : depòst desabrivar del tabat (se -) loc. perdre
depravacion n. f. (s. XVI. . . ) dépravation l’habitude du tabac
depravar v. (s. XIV.) dépraver desacòrd n. m. (s. XII.) désaccord
depreciacion n. f. (s. XVIII. . . ) despreciacion desacordar v. (s. XII.) désaccorder (ne plus être
dépréciation d’accord)
depreciar v. (s. XVIII. . . ) despreciar déprécier desacosselhar v. (s. XII.) desaconselhar ne pas
veire: despresar donner de bons conseils veire: acosselhar
depreciatiu, iva adj. (s. XIII. . . ) dépréciatif, ive desacosselhat, ada adj. qui n’a pas reçu
depreciator, tritz (pl. depreciators, trises) n. de bons conseils (sphère privée, intime) veire:
(s. XVIII. . . ) despreciador; despreciaire déprécia- acosselhat
teur, trice desafilar v. (s. XII.) émousser

186
desagafar desbolonar

desagafar v. 1. détacher 2. décoller désaviant, anta adj. 1. déroutant, ante 2. dé-


desagradable, abla adj. (s. XIV.) désagréable solant, e (qui provoque le désarroi)
desagradança n. f. (s. XIV.) désagrément desaviar v. (de aviar) 1. dérouter 2. détourner -
desagradiu, iva adj. (s. XIII.) déplaisant, ante cit.: "La consciéncia dau ieu, çò fasiá mai, endecada ò
desagrat (a son -) loc. contre son gré desaviada devers un subre-ieu, es aquò que ditz tota
desaguici n. m. désagrément - cit.: Tot e jamai situacion (Robèrt Lafont, Tè tu tè ieu, 1968) 3. se
s’es tengut a me [borolar] l’agràs e me far qualque perdre 4. dévoyer
desaguici, aquel mistoflet dieu dels gratilhons (Pèire desaviar (se) v. se fourvoyer
Godelin, Tresena floreta, s. XVII) desaviat (es -) loc. il est en désarroi
desalbergar (desauberjar) v. (s. XIV., de albergar) desaviat per sas frequentacions (foguèt -) expr.
déloger il a été dévoyé par ses fréquentations
desamiantar v. désamianter desaviat, ada adj. e n. 1. dérouté, ée 2. détourné,
desamiantatge n. m. désamiantage ée, perdu 3. fig. dévoyé, ée 4. en désarroi
desamistat n. f. (s. XIII. . . ) brouillerie desaviat, ada n. un déclassé
desamor n. m. (s. XIII.) désamour desaviats (nos sèm -) loc. nous nous sommes
desamparament n. m. (s. XIII.) desemparament perdus
action de désemparer desbanar los buòus (fa un vent a -) expr. il fait
desamparar v. (s. XII.) desemparar désemparer un vent à décorner un bœuf
desamparar de sos dreits (se) loc. abandonner desbarat n. m. (s. XII.) déroute
ses droits desbarcador n. m. débarcadère
desanada n. f. mauvaise mine desbarcament n. m. débarquement
desanar v. (s. XIII.) cesser d’aller bien desbarcar v. débarquer
desanar (se) v. aller à vau-l’eau desbarqui (ara me -) loc. là, je suis complète-
desanat, ada adj. 1. qui ne va pas bien 2. qui ment largué (fam.)
perd sa santé desbarrotar v. 1. ouvrir 2. renverser
desancar (desanchar) v. 1. déhancher 2. érein- desbartassadoira n. f. débroussailleuse (ma-
ter chine)
desapariar v. dépareiller desbartassar v. débroussailler
desapesar v. 1. perdre pied 2. ne plus pouvoir desbartassatge n. m. débroussaillage
marcher desbastar n. m. 1. enlèvement du bât
desapesat (soi -) loc. je ne peux plus mettre un 2. déchargement
pied devant l’autre desbastar v. enlever le bât
desapréner v. (s. XII.) désapprendre - cit.: lo còrs desbastar de l’ase que se coneis la macadura (es
se duèrb coma un portal de prima / la nuèch s’ensenha al -) expr. c’est dans l’action que l’on découvre
/ lo jorn se pren / tot es possible a una condicion les problèmes
practica /magica / unica / impossibla / e simpla / cal desbastejar v. 1. quitter le travail 2. débrayer
desapréner l’ortografia (Andrieu Combetas, Borassa, 3. se mettre en grève (poser le bât)
1974) desbatejar ! (n’i a per se -) expr. cela me rend
desaprofièitar v. (de des + aprofieitar, var.: de- fou
saprofièchar; desaprofiechar) 1. abîmer (une chose) desbatejar (se) v. se donner au diable
2. gaspiller desbatre v. (s. XII.) débattre
desarmar v. (s. XII.) désarmer desbelugar v. dessiller les yeux
desarrapar v. détacher une chose fixée desbendar v. ôter un bandeau
desastrat, ada adj. (s. XIII.) abandonné des dieux desbigossar v. 1. disloquer 2. désarticuler 3. se
desastre n. m. (s. XII.) 1. infortune 2. désastre tortiller
desastruc, uga adj. (s. XII.) infortuné, ée desbinhar v. 1. contrefaire 2. débiner 3. dire
desaurelhar v. 1. essoriller 2. couper les or- du mal.
eilles desbocar v. 1. déboucher 2. débouquer (t. de
desaurelhar la nòvia loc. publier les bans (que marine : sortir d’un chenal)
chacun apprenne) desbocassament n. m. propos osés
desavenir (se) v. être en désaccord desbocassar v. parler sans retenue, sans
desaviada n. f. 1. dévoiement 2. détournement mesurer ses propos
desaviada una mainada (a -) expr. a dévoyé une desbocassat, ada n. déshonnête en paroles
jeune fille desbocat, ada adj. 1. bavard 2. libre dans ses
desaviadura n. f. 1. fourvoiement 2. erreur propos
3. désarroi desbolir v. 1. blanchir les légumes veire: bolir
desaviaire, aira n. 1. qui dévoie / détourne / 2. cesser de bouillir 3. se refroidir
égare 2. esprit brouillon desbolonar v. déboulonner

187
desbondar descauç, auça (pl. descauces, auças)

desbondar v. 1. débonder 2. (fig.) dire ce que descaissariá n. f. (s. XX., occ. de descais) déchet-
l’on a sur le cœur terie
desborrada n. f. volée de coups descaissejar v. (de « descais ») produire du
desboselar v. démolir - cit.: Dins totes los clo- déchet veire: descaissar, deishetar
quièrs trelhonavan las campanas. Per qual classejan descaladaire, aira n. 1. dépaveur 2. émeutier
? Per Jaurés mòrt ? O ja pels òmes e pels joves que descaladar v. dépaver veire: caladar
devon quitar la femna e los dròlles, o lo paire e la descambiar v. rompre un échange
maire, en lor daissant trabalh e pensaments, e que descaminar v. s’égarer
fòrça non tornaràn ? Pels regimes que van cabussar, descampar v. 1. décamper 2. fuir
pels empèris que se van desboselar ? Pel campèstre e descampeta n. f. 1. évasion 2. fuite (fam.)
per las vilòtas occitanas que se voidaràn ? Per un país descampeta (préner la -) loc. prendre la poudre
que ne demorarà desparaulat ? (Jòrdi Blanc, Jaurés e d’escampette
Occitania, 1985) descanilhar v. 1. écheniller 2. décamper (fuir)
desbosiga n. f. défrichement 3. décaniller
desbosigaire, aira n. défricheur, euse descantonar v. écorner (briser les coins)
desbosigar v. (de bosiga) → bosigar défricher descapdelada n. f. mauvais rangement ou dis-
desbosir v. cuire trop position (lieu)
desbotar v. débotter descapdelar v. 1. déranger 2. mettre en désor-
desbotar v. tirer le vin d’un tonneau dre (défaire une pelote)
desbracar v. cesser d’être braqué sur descapdelat, ada adj. en désordre (lieu)
desbracar (sense -) loc. sans désemparer descapelada n. f. 1. salut 2. coup de chapeau
desbragar v. 1. déculotter 2. (fig.) défaire les descapelada ! interj. chapeau bas !
cordes d’un fardeau descapelar (se) v. pron. se découvrir (chapeau)
desbragar (se) v. 1. quitter son pantalon 2. fig. descapelatz-vos ! loc. découvrez-vous !
manquer à sa parole descaradament adv. 1. effrontément 2. affreuse-
desbranda (préner la -) loc. tomber en déconfi- ment
ture descarat, ada n. 1. défiguré, ée 2. effronté, ée
desbrossadoira n. f. (s. XX., de brossa) débrous- 3. affreux - cit.: Açò ditz, e me ven de còsta, / revis-
sailleuse itar, còsta per còsta, / le descarat còp que son trait /
desbrossar v. (de brossa) 1. couper les bruyères dins mon paure còrs aviá fait, / e vist que l’a, de mala
2. débroussailler veire: desbartassar fòrça, / le retira damb una estòrsa / afin que le cap bar-
desca n. f. grande corbeille ronde belat, /que s’èra lasins clavelat, / tirès per la metissa
descabeçar v. 1. décapiter 2. fig. ne plus y traça, / le còr [desregat] de sa plaça (Pèire Godelin,
penser Ramelet, s. XVII)
descabeçar (non lo se poder -) loc. ne pas pou- descarcavelar de (se) loc. se dépêcher de
voir se le sortir de la tête descarga n. f. décharge
descabeçar (non s’o pòt -) loc. il ne peut pas se descarga ! (bèla -) loc. débarras ! (bon)
l’ôter de la tête descargador n. m. (s. XIX. . . ) déchargeur (ma-
descabelhar v. (s. XII.) écheveler chine)
descabelhat, ada adj. échevelé, ée descargador n. m. déchargeoir (lieu où l’on
descabestrar v. débrider décharge) - src.: Achard, 1785 : "descargadou"
descabestrat, ada adj. 1. être débridé, ée 2. (fig.) descargaire, aira n. déchargeur, euse (per-
être sans retenue sonne)
descaça n. f. 1. aversion veire: òdi 2. acharne- descargament n. m. déchargement
ment contre quelqu’un descargar v. (s. XIII.) décharger
descaça (préner en -) loc. prendre en aversion descargat, ada adj. déchargé, ée
descaçar v. 1. chasser veire: caçar 2. supplanter descarnar v. (s. XIII.) décharner
descada n. f. contenu d’une corbeille descarnat, ada adj. décharné, ée
descadenar v. (s. XII.) désenchaîner descasença n. f. (s. XIII.) déchéance veire:
descadençar (se) v. prendre la mesure decadéncia - cit.: Un pòble pòt pas se contentar
descagassar v. élever (démerder) un enfant [d’exprimir] sa pensada en d’innombrables parlars.
(triv.) Los parlars populars, espelisons galhardas mas assal-
descaire v. déchoir vatgidas d’una lenga en descasença, an una fin natu-
descais (pl. descaisses) n. m. (occ. de descaire > rala : es de s’escartar pauc a pauc de la lenga-maire,
descai + s (del plural)) déchet veire: deishet de s’abastardir de mai en mai (Antonin Perbòsc, Fòc
descaissalar v. (occ. de caissal) édenter nòu, 1904)
descaissar v. (occ. de caissa) 1. décaisser 2. vider descauç, auça (pl. descauces, auças) adj. (s. XIII.)
une caisse déchaussé, ée

188
descauçament descorrejonar la borsa

descauçament n. m. action de déchausser la sang a bèl rajòl, l’autre, que mila pics alonga-
descauçar v. (s. XIII.) déchausser van pel sòl, / vesiá son paure còrs despartit en
descauçar (lo farai sense me -) loc. je le ferai estèlas (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) 1. dé-
sans peine, sans me gêner clencher 2. ouvrir (porte fermée à clé) 3. desser-
descauçar per dire (non se -) loc. 1. ne pas pren- rer (dents) 4. disjoindre
dre des gants pour dire 2. dire sans ménage- desclavar (se) v. (de des + clavar) se déclencher
ment desclavelar v. déclouer
descausir v. 1. pousser vers la sortie (emploi) descloscar v. 1. extraire le noyau d’un fruit
2. harceler pour congédier 2. tirer un animal de sa coquille
descavalgar v. descendre de cheval desclucar v. 1. ouvrir les yeux 2. se dessiller
descendéncia n. f. (s. XIII. . . ) descendance descoatar v. couper la queue
descendent, enta n. (s. XIV.) descendant, ante descobèrta n. f. (s. XII. . . ) découverte (inven-
(généalogie. . . ) tion)
descendre v. (s. XIII.) descendre (généalogie. . . ) descobèrta n. f. 1. mine à ciel ouvert 2. vide
veire: davalar descobèrta (aquela mòrt fa una bèla -) expr. ce
descenta n. f. (s. XVIII.) descente décès laisse un grand vide
descenta de justícia / de polícia. . . n. f. de- descoblar v. (s. XII.) découpler
scente de justice / de police. . . descobrir v. (s. X.) découvrir (inventer)
descentralizacion n. f. (s. XIX. . . ) décentralisa- descodificacion n. m. (s. XX.) descodatge dé-
tion codage
descentralizar v. (s. XIX. . . ) décentraliser descodificar v. (s. XX.) descodar décoder
descentralizator, tritz (pl. descentralizators, descodificator n. m. (s. XX.) descodador;
trises) adj. e n. (s. XIX. . . ) descentralizaire; descodificador décodeur
descentralizador décentralisateur, trice descofar v. décoiffer
descervelar v. faire sauter la cervelle descofinar v. accoucher secrètement (fam)
deschicar v. r mettre en morceaux, déchirer, descofir v. (s. XII.) desconfir 1. déconfire 2. vain-
déchiqueter veire: chic, chica, deschicotar cre 3. ruiner
deschicotada (rauba) n. f. (s. XVIII. . . ) robe à descofit, ida adj. (s. XII.) desconfit 1. déconfit, ite
crevés (hist. costume) veire: cofin 2. vaincu, ue 3. ruiné, ée
deschicotadoira n. f. (s. XX.) déchiqueteuse (ma- descolonizacion n. f. (s. XIX. . . ) décolonisation
chine) descolonizar v. (s. XIX. . . ) décoloniser
deschicotar v. 1. taillader veire: chicotar 2. met- descolonizator, tritz (pl. descolonizators,
tre en pièces, en morceaux 3. déchiqueter (am- trises) adj. e n. (s. XIX. . . ) descolonizaire dé-
plif.) colonisateur, trice
deschicotat, ada adj. déchiqueté, ée descoloracion n. f. (s. XIII.) décoloration
deschicotatge n. m. (s. XX.) déchiquetage descolorar v. (s. XII.) décolorer
deschifrable, abla adj. (s. XVII. . . ) déchiffrable descomptar v. (s. XIX.) décompter - src.: . Piat,
deschifraire, aire n. (s. XVI. . . ) déchiffreur (per- 1893 : descomtar
sonne) descomptatge n. m. décomptage
deschiframent n. m. (s. XVI. . . ) déchiffrement descompte n. m. décompte
deschifrar v. (s. XV. . . ) déchiffrer veire: chifra descompte n. m. (s. XIX.) décompte - src.: L. Piat,
deschifratge n. m. (s. XVI. . . ) déchiffrage 1893 : descomte
deschucar v. exprimer le suc descompte n. m. décompte
deschucat, ada adj. tari de son suc desconegut, uda adj. inconnu, ue - cit.: E me
desclavadas las dents (non a / a pas -) loc. 1. il trobèri dins la rèirebotiga escura, siegut sus una saca,
n’a pas desserré les dents 2. il est resté silen- una tassa dins las mans. Lo cafè caud, brutlant e
cieux sucrat, un beuratge negre desconegut dins mon país,
desclavador n. m. (de desclavar) déclencheur cossí noliá ! E me reviscolèt (Joan Bodon, La Quimèra,
(mécanisme) 1974)
desclavador, adoira adj. (de desclavar) dé- desconfessat, ada adj. (s. XIII.) non confessé, ée
clencheur, euse desconfitura n. f. (s. XIII.) 1. déconfiture 2. ruine
desclavaire, aira n. (de desclavar) déclancheur, descordar v. délacer
euse (personne) - cit.: aquel òme foguèt lo de- descordurar v. 1. déplier 2. découdre
sclavaire de la guèrra descorquilhar v. décortiquer (maïs)
desclavament n. m. (de desclavar) déclenche- descorrejonar v. 1. défaire les lacets 2. déserrer
ment les cordons de la bourse
desclavar v. (de des + clavar) → L’un sentiá d’un descorrejonar la borsa loc. délier les cordons
estòc desclavar las costèlas, / per ont s’estorissiá de la bourse

189
descortés, esa (pl. descorteses, esas) desensar

descortés, esa (pl. descorteses, esas) adj. (s. XIII.) desembaucha n. f. (s. XX.) desbaucha
discourtois, oise 1. débauchage (licenciement veire: embaucha
descortesiá n. f. (s. XIII.) discourtoisie 2. t. ouvrier)
descóser v. (s. XII.) découdre desembauchar v. (s. XX.) desbauchar débaucher
descosselhar v. desconselhar 1. se récuser (priver de travail) veire: embauchar
2. laisser quelqu’un à son idée desembauchat, ada adj. (s. XX.) desbauchat
descosselhat, ada adj. desconselhat seul avec débauché, ée (privé de travail) veire: embauchat
ses idées, sans conseil
descotida n. f. peignée (démêler) desembauchatge n. m. (s. XX.) desbauchatge
descotidor n. m. démêloir 1. débauchage (licenciement veire: embauchatge
descotir v. 1. démêler 2. découvrir quelque 2. t. technique)
chose desembolhar v. 1. débrouiller 2. démêler
descotir que loc. découvrir que desembriagar v. désenivrer
descreire v. ne pas/plus croire desempachar v. (s. XIV.) 1. dépêtrer 2. lever des
descréisser v. (s. XII.) décroître obstacles
descresença n. f. incrédulité desemparada n. f. fait d’être désemparé,
descresent, enta adj. incroyant, ante d’avoir abandonné veire: desemparament
descrestar v. couper la crête (maïs) desemparada (metre qualqu’un a la -) loc.
descrestianar ! (n’i a per se -) loc. cela me rend pousser quelqu’un à bout
fou desemparament n. m. fait d’être désemparé,
descrestianar (se) v. 1. ne plus se comporter en d’avoir abandonné veire: desemparada
chrétien 2. se mettre en colère : « sortir de ses desemparar v. 1. désemparer 2. abandonner
gonds » 3. démâter (marit.)
descripcion n. f. (s. XIV.) description - cit.: ... çò desemparar de sos dreits (se -) loc. abandonner
qu’ua traduccion ritmada e permet benlhèu de milhor ses droits
retrobar (estile formular, emistiquis o vèrses sancèrs desempedegar (se) v. (de empedegar) se dépêtrer
recurrents, cavilhas de tota traca, personatges tipizats desempegar v. (occ. des + empegar) retirer un élé-
per un adjectiu passapertot, laissas a represas ditas ment poisseux - cit.: Per escriure un occitan de bona
similaras, evocacion de personnatges mes o mens is- mena, se cal desempegar de la lenga francesa (Paul
torics o mitics sus la sola sonoritat, de còps arabizanta Gayraud, La sexològa, 1982)
de son nom, descripcions repetitivas e esteorotipadas desempetegar v. 1. dégager 2. dépêtrer
de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta de Rotland, 2014
desen, ena adj. (s. XIII.) dixième
descriptar v. (s. XX., gr. kruptos) décrypter
desena n. f. (s. XIV.) dizaine
descriptatge n. m. (s. XX., de descriptar)
desenament n. m. (s. XIV.) dixièmement
décryptage
desenant adv. désormais - cit.: Vos enaneriatz, e
descriptor, tritz (pl. descriptors, trises) n. (s. XX.,
pèr beure, desenant vengueriatz cotria (Robèrt Lafònt,
de descriptar) descripteur, teuse
1971, p. 49)
descriure v. (s. XII.) décrire
desenar v. décupler
descrocar (descrochar) v. (de des + crocar)
desencarnar v. amaigrir
décrocher
descrochonar v. dégrafer desenclavada n. f. (de desenclavar) desenclave-
ment
desculefar v. 1. écosser 2. (fam.) décoiffer
3. se faire accrocher par une voiture (tailler un desenclavament n. m. (s. XX., de enclavament)
short) désenclavement
desculefar (ai mancat de me far -) loc. j’ai failli desenclavar v. (s. XX., de enclavar) désenclaver
me faire heurter par une voiture desencofrar v. descofrar décoffrer veire: en-
desdaurar v. (s. XIX. . . ) dédorer cofrar
desdauratge n. m. (s. XIX. . . ) dédorage desencofratge n. m. descofratge décoffrage
desdenh n. m. (s. XII.) dédain veire: encofratge
desdenhar v. (s. XIII.) dédaigner desencolar v. 1. décoller (colle) 2. déprendre
desdenhós, osa (pl. desdenhoses, osas) adj. (s. desencombrar v. (s. XII.) désencombrer
XIII.) dédaigneux, euse desencrosar v. déterrer
desdire v. (s. XII.) dédire desenculpar v. (s. XVI. . . ) disculper
desdire que far un marrit mercat (val mai se -) desenfornar v. défourner
expr. il vaut mieux se dédire que faire un mau- desenièr n. m. (s. XIV.) dizenier
vais marché desenjocada n. f. lever de son lit (fam.)
desdramatizar v. (s. XX. . . ) dédramatiser desenjocar v. 1. déjucher 2. dénicher
desembargar v. (s. XIV.) débarrasser desensar v. faire perdre le sens

190
desensenhat, ada desgordit coma un cabrit de tres meses

desensenhat, ada n. mal appris veire: malensen- desferrat (a totjorn un pè -) loc. il ne peut tenir
hat en place
desentortibilhar v. détortiller desferratge n. m. (s. XX., de des + fèrre + atge)
desentutar v. faire sortir de son trou déferrage / déferrement
desenvesc (pl. desenvesques) n. m. action de desferrizacion n. f. (s. XX., de desferrizar) deferri-
s’ôter le visqueux sation
desenvescar v. 1. désengluer 2. s’en sortir desferrizar v. (de fèrre) deferriser
desenvescar (se’n -) loc. s’en dépêtrer desferrolhar v. (de ferrolhar) déverrouiller
desenvolopament n. m. (s. XVIII. . . ) développe- desferrolhatge n. m. (de ferrolhatge) déverrouil-
ment lage
desenvolopar v. (s. XVI. . . ) 1. développer desfila (préner la -) loc. prendre la tangente
2. délivrer de l’entourage - cit.: Lo profèta [Dàvid], desfilar v. (s. XII.) 1. effiler 2. découdre 3. défiler
extrèmament marrit de véder desonorar Diu per los (troupes, etc.) veire: passavila
maishants, demanda de n’estar desenvalopat [per de- desfilfrar v. 1. effilocher 2. déchirer une répu-
senvolopat] e s’escrida contra eths (Arnaud de Saleta, tation
Los Psalmes de Dàvid, 1583) desfisança n. f. défiance
desequilibri n. m. (de equilibri) déséquilibre desfisança es maire de l’assegurança (la -) expr.
deseretaire, aira n. (s. XIII.) qui déshérite la défiance est mère de la sureté
deseretament n. m. (s. XII..., de deseretar) desfisar (se-); se desfiar v. pron. 1. se défier
déshéritement 2. reprendre sa parole
deseretar v. (s. XIII., de eretar) déshériter desflacar v. 1. cesser 2. lâcher
desèrt n. m. (s. XII.) désert - cit.: Eran polidas(. . . ), desflorar v. choisir le meilleur au détri-
talament polidas qu’aurián fait virar lo cap al quite ment du vendeur, des autres acheteurs (fruits,
sent Antòni dins lo desèrt, e aimablas. . . Que vos di- légumes. . . ) veire: deflorar
rai. De carn atal ne fariá pecar mai d’un lo divendres, desforrelar l’espasa loc. dégainer l’épée
coma disiá l’autre jorn un de mos amics. . . N’i ajusti desfortuna n. f. infortune - cit.: Mès que ? lo lop
pas mai ! (Paul Froment, Menuts afars de la vita, s’enfug; tot lo monde li crida / e cadun per lo préner i
1894) cor a tota brida; de faiçon qu’a lo veire e coma es acor-
desertar v. (s. XVII. . . ) déserter sat, jo teni que per uèi lo dangèr es passat, que jo pòdi,
desertor n. m. (s. XVII. . . ) déserteur segura e ses crenta deguna / ni de [pèrda] d’anhèl ni
d’autra desfortuna, / gardar tota soleta e, selon mon
desesper n. m. (s. XIII.) désespoir
umor, / sonjar tant que me plàcia al fait de mon amor
desesperada (a la -) loc. de façon désespérée
(Francés de Corteta, La Miramonda, s. XVII)
desesperadament adv. (s. XII. . . ) désespérément
desfortuna (per -) loc. par malheur
desesperança n. f. (s. XII.) désespérance
desfortunar v. rendre malheureux
desesperant, anta adj. (s. XVII. . . ) désespérant,
desfrenar v. (s. XII.) agir sans retenue, sans frein
ante
desfrenat, ada adj. effréné, ée
desesperar v. (s. XII.) désespérer
desfresar v. (s. XIII.) débroder
desesperat, ada adj. (s. XIII. . . ) désespéré, ée desfronzir v. défroncer
desfaita (desfacha) n. f. défaite desgargalhar v. 1. se débrailler 2. être mal
desfantasiar v. dissuader d’une erreur ajusté
desfar v. (s. X.) défaire desgargalhat, ada adj. 1. débraillé 2. mal ajusté
desfasador n. m. (s. XX., del francés) déphaseur desgargantar (se) v. pron. s’égosiller
desfasament n. m. (s. XX.) déphasage desgarnir v. (s. XII.) dégarnir
desfasar v. (s. XX.) déphaser desgarnir un autar per ne garnir un autre expr.
desfasat, ada adj. (s. XX.) déphasé, ée prendre à Pierre pour donner à Paul
desfautar qualqu’un loc. manquer à sa parole desgarronar v. 1. couper le jarret 2. fig. briser
desfèci (far -) loc. causer du dégoût les membres
desferrar v. 1. perdre ses fers (cheval. . . ) desgaspar v. égrapper
2. déchaîner desgaunhada n. f. grimace
desferrar (se -) v. 1. se déferrer 2. perdre un desgaunhar v. 1. minauder 2. contrefaire
fer (cheval) 3. fig. se déconcentrer 4. se laisser 3. singer
troubler, démonter desgordir v. dégourdir
desferrar (sense -) loc. sans se laisser démonter desgordir son ben loc. dissiper sa fortune
desferrar per compréner (non se cal -) loc. il ne desgordit coma l’aucèl qu’apèlan lo buòu (es -)
faut pas se casser la tête pour comprendre expr. il est pataud à l’extrême
desferrar per li tèner pè (non se cal -) loc. il ne desgordit coma un cabrit de tres meses expr.
faut pas perdre pied pour le suivre dégourdi comme un chevreau de trois mois

191
desgordit, cada còp son ascla (a -) desmistificator, tritz (pl. desmistificators, trises)

desgordit, cada còp son ascla (a -) expr. pour le desleialament adv. (s. XIII. « desleialment »)
dégourdi chaque coup porte déloyalement
desgorgat (èsser -) loc. être fort en gueule desleialtat n. f. (s. XIII.) déloyauté
desgrat n. m. (s. XII.) 1. désagrément 2. mauvais desligar v. délier
gré deslogada n. f. entorse
desgrifar de loc. arracher aux griffes de deslogadura n. f. dislocation
desgrunador n. m. égrenoir deslogar v. (s. XII.) degolhar; desgolhar
desgrunar v. égrener 1. déboîter 2. disloquer
desgrunar sa pitança loc. engager sa fortuna desmairar v. 1. sevrer (séparer de sa mère)
(fam.) 2. sortir de son lit (fleuve)
desguisable, abla adj. (s. XIII.) déguisable desmaissar v. casser la mâchoire
desguisament n. m. (s. XIII.) déguisement desmalhar v. (s. XII.) démailler
desguisar v. (s. XIII.) déguiser desmamar v. → sebrar sevrer veire: despopar -
design n. m. (s. XX. . . , mot anglés) design cit.: Mas aquel òme despuèi dos ans es desmamat de
designacion n. f. (s. XIV.) désignation careças de femna. Sens que Lison n’aja la sentida, lo
designar v. (s. XII.) désigner - cit.: Existís de nom- sang [li] monta al cap, sos uèlhs venon fosques, e tot
broses adjectius qualificatius o substantivats formats d’un còp, son poton fòl marca la boca de Lison d’un
suls numerals, que servisson sovent a designar de ferre brosent (Joana Bartés, Lison, 1934)
mesuras o de causas en relacion amb lo nombre (Loís desmamar dels autres (se -) loc. faire bande à
Alibèrt, Gramatica occitana, 1935) part
desmamatge n. m. sevrage
designer n. m. (s. XX. . . , mot anglés) designer
desmanilhar v. rompre l’anse
desinéncia n. f. (s. XIV. . . ) désinence
desmarcar v. démarquer
desinencial, ala adj. (s. XIX. . . ) désinentiel, elle
desmargar v. 1. démancher - cit.: Elàs ! Ça disi
desinformar v. désinformer
jo, Satiri, / ara qu’as ausit mon martiri, / non te’n
desinvòlte, òlta adj. (s. XVII. . . , del cast. desen-
trufes pas, se te plai, / coma jo non feguí [faguèri] ja-
vuelto) desinvòlt désinvolte
mai / quand le bèl uèlh de Peironèla / t’aviá desmargat
desinvoltura n. f. (s. XIX. . . , de l’ital. disinvoltura) la cervèla / e que, tot enjaurit e baug, / vivotejavas
désinvolture sense gaug (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII)
desir n. m. (s. XII.) désir 2. disjoindre 3. détraquer
desirable, abla adj. (s. XIII. . . ) désirable desmarrimar (se) v. 1. s’attrister 2. s’affliger
desirar v. (s. XII.) 1. désirer - cit.: Plus de- desmembrar v. (s. XIII.) démembrer
sirar nos cau / aqueths qu’un gran tesaur / ni l’aur desmemòriament adv. (s. XIV.) perte de la mé-
fin qu’òm enveja (Arnaud de Saleta, Psalme XIX, moire
s. XVI) ; Los nòstres libèls s’escampilhavan que desmemoriar v. (s. XIV.) perdre la mémoire / la
prometián la venguda d’un capmèstre coma totes lo tête
desiràvem. E proclamàvem que las nacions èran en ar- desmentar (se) v. devenir fou
mas per nos desliurar (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) desmentida n. f. démenti (m.)
2. souhaiter - cit.: Vos desiri una bona annada, plan desmentir v. (s. XII.) démentir - cit.: La mòrt
granada d’Hitler es desmentida, e se parla pas de la fin de la
desirar los bons tostemps n. souhaiter le bon- guèrra. Cal totjorn esperar. Pr’aquò dison que los
heur internats chècs del camp son liberats aqueste maitin.
desirar una bona annada loc. souhaiter une Qué voldriá dire aquò ? (Josèp Salvat, Diurnal de la
bonne année deportacion, 1975)
desirièr, ièra adj. (s. XII.) convoiteux desmentit n. m. (s. XVIII.) démenti
desirós, osa (pl. desiroses, osas) adj. (s. XII.) desmentit (donar un -) loc. opposer un dé-
désireux, euse menti
desistir v. (s. XIII.) désister desmesclar v. démêler
desjaçar v. sortir du gîte desmesura n. f. (s. XIII.) démesure
desjónher v. 1. disjoindre 2. se disjoindre desmesura (a -) loc. outre mesure
deslaçar v. (s. XIII.) délacer desmesurar v. (s. XIII.) dépasser la mesure
deslagastar v. 1. arracher les tiques 2. (fig) ar- desmesurat, ada adj. démesuré, ée
racher pour soulager desmingrar v. 1. désoler 2. donner du souci
deslargar v. 1. sortir 2. déloger 3. lâcher 4. ré- desmistificacion n. f. (s. XX. . . ) démystification
pandre desmistificar v. (s. XX. . . ) démystifier
deslargar (se) v. 1. dire crûment sa pensée 2. se desmistificator, tritz (pl. desmistificators,
lâcher trises) adj. e n. (s. XX. . . ) desmistificaire démys-
desleial, ala adj. (s. XIII.) déloyal, ale tificateur, trice

192
desmontar despasimentar

desmontar v. (s. XIII.) 1. descendre de cheval despampat de las vinhas (al -) loc. à la chute
2. démonter des feuilles
desmontar de son chaval (non se -) loc. de- despampatge n. m. épamprage
meurer inébranlable despanar (se) v. 1. se dérober 2. partir 3. dis-
desmusclar v. démettre l’épaule paraître 4. filer à l’anglaise
desnaturar v. (s. XII.) dénaturer despanjarnar (se) v. se débrailler
desnevar v. 1. fondre (la neige) 2. déneiger despanolhar v. 1. dépouiller le maïs 2. (fam.)
desnosador n. m. 1. joint 2. (fig.) solution 3. in- dépouillement des bulletins de vote
terprétation, dénouement desparaulat, ada adj. → Dins totes los cloquièrs
desnosaire, aira n. qui dénoue, trouve la solu- trelhonavan las campanas. Per qual classejan ?
tion Per Jaurés mòrt ? O ja pels òmes e pels joves que
desnosar v. (s. XIV. « denozar ») dénouer devon quitar la femna e los dròlles, o lo paire e
desnud, uda adj. nu, nue - cit.: E d’a genol- la maire, en lor daissant trabalh e pensaments, e
hons sus lo lièch, desnuda coma una victòria, piquèt que fòrça non tornaràn ? Pels regimes que van
de las mans amb una fòga de manida (Max Allier, cabussar, pels empèris que se van desboselar ?
L’Emperau, 1977) Pel campèstre e per las vilòtas occitanas que se
desobesir v. (s. XIII.) désobéir voidaràn ? Per un país que ne demorarà despa-
desobesissença (dever de -) n. m. devoir de raulat ? (Jòrdi Blanc, Jaurés e Occitania, 1985)
désobéissance 1. réduit au silence 2. qui a perdu la parole
desoccitanizar v. désoccitaniser despareguda n. f. (de paréisser, pareguda)
desoccitanizat, ada adj. désoccitanisé, ée - cit.: desparicion, desaparicion, disparicion dispari-
Cresi pas çaquelà, e ne soi moquet, que cap de nòstres tion veire: avaliment
occitans desoccitanizats aja pensat que sas paraulas desparegut, uda adj. e n. disparegut disparu,
poguèssen portar frucha al dedins de l’exagòn (Rodg- ue veire: desparegut, aparegut
ièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) desparéisser v. (s. XIII.) disparéisser;
desolacion n. f. (s. XII..., lat. desolatio) désolation disparéisser; desaparéisser 1. disparaître veire:
- src.: Honnorat, 1848: "desolatioun; Barta, 1980: aparéisser 2. s’évanouir - src.: Lévy, 1909 : des-
desolacion pareiser
desolar v. (s. XIV.) désoler desparéisser coma una páur expr. dis-
desondra-família n. m. déshonneur pour la paraître furtivement
famille desparelhar v. (s. XII.) dépareiller
desondrar v. 1. déparer 2. abîmer 3. dire du desparentada n. f. désaveu des siens
mal 4. déshonorer desparentar v. (de des + parent + ar) 1. perdre
desonèst, èsta (pl. desonèstes, èstas) adj. (s. XIV.) / quitter ses parents 2. être désavoué par les
malhonnête siens
desonèstament adv. (s. XIV.) malhonnêtement despariar v. (s. XIV.) séparer d’une paire
desonestetat n. f. (s. XIV.) malhonnêteté desparlar v. parler à tort et à travers
desonor n. m. (s. XII.) déshonneur desparpelar v. dessiller les yeux
desonorar v. (s. XII.) déshonorer desparpelar (te vau -) loc. je vais t’arracher les
desopilar v. (s. XIV.) désopiler yeux
desòrdre n. m. (s. XIV.) désordre despart (metre a -) loc. mettre de côté (en
desorganizacion n. f. (s. XVIII. . . ) désorganisa- réserve)
tion despart (préner qualqu’un a -) loc. prendre
desorganizar v. (s. XVI. . . ) désorganiser quelqu’un à part
desorganizator, tritz (pl. desorganizators, despart de çò que (a -) loc. outre ce que
trises) adj. e n. (s. XVIII. . . ) desorganizaire dé- despartida n. f. séparation
sorganisateur, trice despartida (èsser sus la -) loc. être sur le départ
despacha coma un gavach (ne -) expr. il fait despartida (sus la -) loc. sur le départ
beaucoup de travail despartida dels bens (la -) loc. le partage des
despachar v. 1. dépêcher 2. hâter 3. dégager biens
despachar besonha loc. aller vite en besogne despartir v. 1. séparer - cit.: L’un sentiá d’un
(aller) estòc desclavar las costèlas, / per ont s’estorissiá la
despalar v. perdre ses dents de lait sang a bèl rajòl ; l’autre, que mila pics alongavan pel
despampa n. f. chute des feuilles (vigne) sòl, / vesiá son paure còrs despartit en estèlas (Pèire
despampaire, aira n. épampreur, euse (vigne) Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. partager
despampar v. épamprer (vigne) despartir (se) v. se séparer (couple. . . )
despampat n. m. chute des feuilles (vigne) despasimentar v. décarreler

193
despassament desprofieitat, ada

despassament n. m. (de despassar) → lo mètge desplaire (se) v. s’ennuyer


practica lo despassament d’onoraris; sus aquela desplaser n. m. (s. XII.) déplaisir - cit.: Sos servi-
rota los despassaments son interdits dépasse- dors, tremolatz damb plaser, / en gai crenhetz de li har
ment desplaser, / l’amor, lo gai, la crenhença s’amassen / e
despassar v. (s. XII., de passar) dépasser frem s’abracen (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565)
despassar lo capelet loc. n’être plus maître de desplaser (morir de -) loc. mourir de chagrin
ses paroles desplega n. f. 1. étalage 2. fait de dire ou faire
despeçar v. (s. XIII.) dépecer trop long
despelhar v. déshabiller desplega (en -) loc. en étalage (boutique)
despelhar sant Peire per vestir sant Joan loc. desplega (far una -) loc. en dire / faire trop
déshabiller Pierre pour habiller Paul desplega de (far -) loc. faire étalage de
despelocada n. f. dépouillement du maïs - cit.: desplegada n. f. 1. déploiement 2. mise à jour
Los vesins son venguts a la despelocada, / los joens desplegar v. (s. XII.) 1. déplier 2. étaler 3. (armée)
apariats: amorós e vesiada / en dus virats de man de- déployer
scohan lo cabelh, / l’estòrcen ras deu còth, darrigan sa desplegar las velas loc. 1. déplier les voiles
perruca ; / lavetz sa punta d’aur, nusa coma la cuca, 2. étaler la marchandise
/ clareja dins los dits coma un tròç de sorelh (Josèp desplumar v. 1. plumer 2. déplumer
Nolens, La flaüta gascona, 1897) despoder n. m. (s. XIII.) impuissance
despendre v. dépenser despoderament n. m. 1. impuissance 2. dépos-
despens n. m. plur. (s. XV.) dépens session
despens de la princessa (a còst e -) loc. aux frais despoderar v. 1. ôter le pouvoir 2. dépos-
de la princesse séder 3. estropier 4. affecter 5. faire perdre ses
despensa n. f. (s. XV., lat. dispensa) dépense - cit.: moyens
D’aquí ven que servicials, potatges, potingas e vin et despoderar la cara de qualqu’un loc. 1. défig-
ceteràs de despensa m’an fait un jòc de palma del chai urer quelqu’un 2. casser la gueule à quelqu’un
e del granièr ont non tròbi provision que d’aire (Pèire despoderar una citacion loc. altérer une cita-
Godelin, A París, s. XVII) tion
despensar v. (s. XV.) dépenser veire: despendre despoderat de còr loc. (s. XVII.) sans courage
despèrdre v. 1. égarer 2. perdre despoderat, ada adj. e n. (s. XIII.) 1. impuissant
despèrt, èrta adj. 1. réveillé, ée 2. éveillé, ée 2. estropié 3. dépossédé
despertar v. réveiller veire: desrevelhar despodère aitan coma (non i a res que me -) expr.
despesolhar v. épouiller rien ne m’affecte autant que
despièit (despièch; pl. despièches) n. m. (s. XII., despoders n. m. plur. infirmités
lat. despectus) dépit - cit.: Atanben plan me bremba, despòlha n. f. (s. XII.) dépouille
dirà l’autre, quand le sénher paire bailèc fòrça trucs despolhament n. m. (s. XIII.) dépouillement
a dòna maire dedins aquel valat que vesètz aquí, per despolhar v. (s. XII.) 1. dépouiller 2. désabiller
despièit que non voliá manjar sopas (Odde de Triors, despolhar abans de se colcar (non se cal -)
1578). chaque chose en son temps
despièit (en -) loc. en dépit de despopador, oira adj. (de popar) 1. qui est en âge
despièit de (en -) loc. prep. en dépit de d’être sevré, ée 2. qui doit être sevré, ée
despièit per el (n’ai -) loc. j’en ai honte pour despopaire, aira n. (de popar) qui sèvre (per-
lui sonne)
despièit que n’aja (en -) loc. malgré qu’il en ait despopar v. → sebrar sevrer veire: desmamar -
despieitant d’el (en -) loc. malgré lui cit.: "Non, disiái ieu ; car ieu sòi despopat, / ieu mangi
despièitós, osa / despièchós, osa (pl. de- plan la sopa, amai salsissa, / [non] ai pus besonh
spieitoses / despièchoses) adj. (de despièit / de- d’aver cap de noirissa" (Augèr Galhard, A Josiàs, s.
spièch) qui agit par dépit XVI)
despiucelaire de noirissas (un -) loc. un enfon- despopat de temps a (es -) expr. il n’est plus
ceur de portes ouvertes très jeune
despiucelar v. (s. XII.) dépuceler despopat, ada adj. 1. sevré 2. dégoûté
despiucelatge n. m. (s. XII.) dépucelage despopatge n. m. sevrage veire: desmamatge
desplaçar v. déplacer - cit.: Jos l’influéncia despòta n. despote
d’aquela lei generala, los ancians proparoxitòns (mots despoterlar v. casser le bord d’un vase
accentuats sus l’antepenultima sillaba) de l’anciana despotisme n. m. despotisme
lenga [...] an desplaçat l’accent per se cambiar en despresar v. 1. dépriser veire: depreciar
paroxitòns (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) 2. déprécier
desplai (s’aquò non vos -) loc. ne vous déplaise desprofieitar v. gâter
desplaire v. (s. XII.) déplaire desprofieitat, ada adj. 1. gâché, ée 2. gâté, ée

194
desprofieitós (un trabalh -) destacar (destachar)

desprofieitós (un trabalh -) loc. un travail ni desregat, ada adj. derrigat 1. désenrayé, ée 2. ar-
fait ni a faire raché, ée
desproporcionar (se -) v. (de proporcion) passer desrengar v. (s. XIII.) déranger
les bornes desròc n. m. → roïna ruine
desprovesit, ida adj. dépourvu, ue desrocar v. 1. renverser 2. démolir
despuèi (despuòi, despuish) prep. (occ. dès + desrompre de (se -) loc. se défaire de
puèi) dempuèi (s > m) depuis veire: desempuèi dessaber v. être dans l’ignorance
- cit.: Elàs ! Joan, qu’es açò ? D’ont ven que Mi- dessabuda de (a la -) loc. à l’insu de
ramonda, / despuèi tres jorns ença, de nosauts se dessacar (dessachar) v. (de des + sacar) vider un
resconda ? (Francés de Corteta, La Miramonda, s. sac
XVII); Estimam qu’al punt de vista de la grafia, cal dessagelar v. (s. XIV.) desceller
conciliar nòstras tradicions classicas, los resultats de dessarrar v. (occ. des+sarrar) 1. desserrer 2. lâcher
l’estudi scientific de la lenga, la grafia mistralenca e la - cit.: Aviá lo fusilh a l’anca. Quand lo faube se roncèt
grafia catalana, sens tròp nos alunhar de las costumas sus el, dessarrèt lo còp 3. lancer - cit.: Vesi [Saturn] le
a las qualas èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, pensatiu, e Jupitèr le dessarra-pericles (Pèire Godelin,
Gramatica, 1935); E quand sèt oras avián picat de- Segonda floreta, 1619)
spuèi un tròç al cloquièr de Sant Miquèl, me caliá dessarrar un matràs loc. décocher un trait
partir. . . Mas, en me’n tornant, aviái d’alas que me dessasiment n. m. (s. XIII.) dessaisissement
portavan (Julieta Dissèl, s. XX) dessasir v. (s. XIII.) dessaisir
despuèi non i anèri loc. la dernière fois que j’y dessasonar v. (s. XII.) 1. dessaisonner 2. (fig.)
allais déconcerter, parler hors du propos
despuèi non i èri loc. quand j’y étais dessecar (dessechar) v. (de des + secar) dessécher
despuntar v. épointer dessemblança n. f. (s. XIV.) dissemblance
desquaresmar v. rompre le jeûne dessemblant, anta adj. (s. XIV. . . ) 1. dissemblant,
desquilhar v. abattre comme des quilles ante 2. dissemblable
desrabar v. (des + raba + ar) arracher - cit.: Nòs- dessemblar v. (s. XII.) différer (être différent)
tra lenga a las raices plondas. S’èra pas aital, n’a bèl dessenada n. f. chose insensée
temps que seriá escanada, amudida, enterrada, que dessenar v. perdre le sens
se’n parlariá pas mai. Amb aquò, jamai coma duèi dessenat, ada adj. 1. insensé 2. fou
aviá pas sentit lo dangèr d’èstre desrabada per tot de dessenh n. m. (s. XV. . . ) dessin
bon (Enric Molin, En tutant lo grelh, 1965) dessenhaire, aira n. (s. XV. . . ) dessinateur, trice
desrabar la coa dels ases (fa un vent a -) expr. il dessenhar v. (s. XV. . . , Ital. disegnare < lat. des-
fait un vent à décorner un bœuf ignare) dessiner
dessentèri n. m. (s. XIII. . . ) dysenterie (f.)
desrabar lo pel (se -) loc. s’arracher les cheveux
dessèrt n. m. dessert
desrabar ni fèrre ni clavèl (ne pòdi -) expr. je
dessèrt (èsser sense -) loc. être privé de dessert
ne peux rien en tirer
desservir v. (s. XIII.) desservir
desrabat (me’n soi -) loc. je m’en suis tiré
dessicacion n. f. (s. XIV.) dessiccation
desrabatge n. m. arrachage
dessicar v. (s. XIV.) dessécher
desramar v. 1. effeuiller 2. gauler les fruits dessicatiu, iva adj. (s. XIV.) dessicatif, ive
desrambolhada n. f. mise en ordre dessicator n. m. (s. XX. . . ) dessicador dessicca-
desrambolhar v. démêler - cit.: Noirigat de teur
Tolosa, me plai de mantenir son lengatge bèl, e ca- dessosterrar v. dejosterrar déterrer
pable de desrambulhar tota sòrta de concepcion ; e per dessosterrar de vièlhs debats loc. réveiller de
aquò digne de se carrar dambe un plumacho de prètz vieilles querelles
e d’estima (Pèire Godelin, s. XVII) dessús n. m. dessus
desrapar v. 1. déraper 2. glisser 3. détacher dessús prep. dessus
l’ancre dessús n. m. ton aigu (musique)
desrasigament n. m. (s. XIV.) déracinement dessús (en -) loc. adv. au-dessus
desrasigar v. (s. XIV.) déraciner dessús (far lo -) loc. donner le ton aigu
desrason n. f. (s. XII.) déraison dessús (per -) loc. prep. par-dessus
desraubar v. (s. XIII. « deraubar ») dérober (voler dessús (préner lo -) loc. surmonter la maladie
sournoisement) veire: raubar - cit.: D’una costèla dessús (venir -) loc. fondre sur
tendra, fina, / m’a desraubat lo nogalhon: / lo gròs dessús de (al -) loc. au-dessus de
catàs de la vesina / sap plan causir lo bon talhon (Au- dessús dejós (çò de -) loc. sens dessus-dessous
gust Benazet, Menudas tròbas, 1926) dessús-dejós (èsser -) loc. être sens dessus-
desregar v. derrigar 1. désenrayer 2. arracher dessous
desregar (se) v. ne pas avoir de retenue destacar (destachar) v. (s. XII.) détacher

195
destalentada desverdiada

destalentada n. f. manque de désir destorbe (sense -) loc. à moins d’un accident,


destalentar v. 1. faire passer la faim 2. (fig.) d’un imprévu
ôter l’envie, le désir - cit.: E alòr, entre ela e ieu, destorbes (aver de -) loc. être empêché
s’engatgèt una correspondéncia, o puslèu un escambi destorn n. m. détour
d’amor e d’amistança, que durèt mai de tres ans (...) destornar v. 1. détourner 2. renverser
: ieu, polidetament, abondant dins son feble, pèr la destorrar v. 1. dégeler 2. se décoincer, briser la
destalentar, se podiáu, a cha pauc ela, de mai en mai glace 3. venir à de meilleurs sentiments
adolentida e ferma, me trasènt, de letra en letra, sis destorrat, ada adj. 1. dégelé 2. dégourdi
adieus desesperats. . . (F. Mistral, 1906) destrabalhar v. (s. XIX.) débrayer (cesser le tra-
destalentar (se) v. passer son envie vail) veire: grèva, cauma
destalentat (èsser -) loc. être refroidi dans son destral n. f. hache (f.)
désir destrantalhar v. détraquer
destampar l’aiga loc. tirer la chasse destrauca la carrièra ? (ont -) loc. où débouche
destancar v. 1. enlever la souche d’un arbre cette rue ?
2. enlever ce qui résiste destraucar v. 1. faire sortir de son trou - cit.:
destapar v. déboucher . . . se pensava au mejan d’anar destraucar lo
destapar lo pastís loc. divulguer un secret vielh collaborator qu’ara collaborava plus ges, mai
destara n. f. baisse des prix (fin de marchés. . . ) s’escondiá au fons de son granièr (Robèrt Lafònt,
veire: tara 1984) 2. déboucher (rue. . . )
destariolar v. (de l’occ. gascon) 1. désorienter - destraucar (se -) v. se tirer d’embarras
cit.: De segur, aqueth gascon literari au servici d’un dèstre n. m. dextre (côté droit)
tèxte venerable e multisecular, que pòt en primièr dèstre (anar a grand -) loc. aller à grands pas
destariolar, mès fòrça mens que [l’anglo-normand] de dèstre (èsser en -) loc. être dans le ravissement
l’auba deu sègle dotze (Pèire Bèc, La canta de Rotland, dèstre (trabalhar a grand -) loc. travailler à
2014, p. 6). 2. faire perdre la tête toute hâte
destataranhadoira n. f. (de destelaranhadoira) tête destreit n. m. (s. XII.) détroit
de loup (netejar) destreit (èsser al -) loc. être dans la détresse
destelaranhada n. f. action d’enlever les toiles destressa n. f. (s. XIII.) détresse
d’araignées destressonada (a la -) loc. en sursaut
destelaranhar v. enlever les toiles d’araignées destressonar (se) v. s’éveiller en sursaut
destendre v. (s. XII.) détendre destriament n. m. (s. XIV.) triage
destermenada n. f. agitation exagérée destriar v. (s. XIV.) 1. distinguer 2. séparer
destermenaire, aira n. (de tèrme) 1. qui dépasse destric n. m. (s. XII.) 1. dextérité 2. divertisse-
les bornes 2. qui tourne la tête à quelqu’un ment - cit.: Açò siá dit de fregada contra les tr-
3. qui déconcerte ufandièrs, en favor de la lenga mondina, tolosana,
destermenar v. (de tèrme) 1. dépasser les bornes tolosenca, que nos a fornit de sas floretas per far le
2. tourner la tête à quelqu’un 3. excéder ramelet que cèrca qui, per destric e fòra d’afars, le
destermenar qualqu’un loc. (de tèrme) tourner vòlga véser de bon uèlh (Pèire Godelin, Ramelet, s.
la tête à quelqu’un veire: destermenar XVII)
destermenat, ada adj. 1. hors de soi 2. immense destrièr n. m. (s. XIII.) 1. destrier 2. cheval attelé
destimborlada (a la -) loc. follement du côté droit
destimborlar v. 1. faire perdre la tête 2. mettre destrigada n. f. un passe-temps
hors de soi 3. devenir fou destrigament n. m. (s. XIII.) action de hâter ou
destimborlat (n’èsser -) loc. en perdre la tête de divertir
destimborlat, ada adj. e n. qui a perdu la tête destrigar v. (s. XIII.) 1. hâter 2. divertir
destin n. m. (s. XII.) destin destruccion n. f. (s. XIII.) destruction
destinacion n. f. (s. XIV.) destination destructible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) destructible
destinada n. f. (s. XII.) destinée destructiu, iva adj. (s. XIV.) destructif, ive
destinada (cadun sèc sa -) expr. chacun sa des- destructor, tritz (pl. destructors, trises) adj. e
tinée veire: astrada n. (s. XV. . . ) destruseire destruidor; destrusidor
destinada (cadun sèc sa -) expr. chacun sa des- destructeur, trice
tinée destruire v. (s. XII.) détruire
destinar v. (s. XII.) destiner desvariar v. 1. extravaguer 2. troubler
destinat a (èsser -) loc. être voué à desvariat (èsser -) loc. 1. perdre le fil 2. être à
destinatari, ària adj. e n. (s. XIX. . . ) destinataire côté de ses pompes
destituir v. (s. XIV.) destituer desvariat, ada adj. 1. troublé 2. égaré
destorbe n. m. 1. empêchement 2. dérange- desverdiada n. f. 1. cueillette avant maturité
ment 3. accident 2. fig. détournement de mineurs

196
desverdiada de dròlles / minors deute public

desverdiada de dròlles / minors loc. détourne- deterioracion n. f. (s. XV. . . ) détérioration


ment de mineurs deteriorar v. (s. XV.) détériorer
desverdiar v. 1. cueillir avant maturité 2. fig. determinabilitat n. f. (s. XIX. . . ) déterminabilité
détourner des mineurs determinable, abla adj. (s. XII. . . ) determinador
desvergonhadament adv. (s. XIII.) effrontément déterminable
desvergonhar v. (s. XIII.) se conduire de façon determinacion n. f. (s. XIV.) détermination
éhontée determinant, anta adj. (s. XIX. . . ) déterminant,
desvergonhar (se) v. renoncer à toute honte ante
desvergonhat, ada adj. (s. XIII.) sans honte; sans determinar v. (s. XIII.) déterminer
scrupule - cit.: Es encara possible a un mèstre de determinat, ada adj. (s. XIII. . . ) déterminé, ée
la geografia, coma de l’istòria, coma de la sociolo- determinatiu, iva adj. (s. XV. . . ) déterminatif,
gia o de l’etnologia "miègjornalas" de se targar de ive
la mesconoissença e del mesprètz de la lenga d’òc, determinisme n. m. (s. XIX. . . ) déterminisme
e d’estampar las pròvas desvergonhadas de son [ig- determinista adj. e n. (s. XIX. . . ) déterministe
norància] (Robèrt Lafont, Per un Institut d’Estudis detestablament adv. (s. XIV. . . ) détestablement
occitans, 1980) detestable, abla adj. (s. XIV. . . ) détestable
desvestir v. dévêtir detestacion n. f. (s. XIV.) détestation
desviament n. m. (s. XIII.) 1. dévoiement veire:
detestar v. (s. XV. . . ) détester
deviacion 2. détournement
deton n. m. petit doigt de la main
desviança n. f. déviance
detraccion n. f. (s. XIV.) détraction
desviar v. (s. XIII.) 1. dévoyer veire: deviar 2. dé-
detractacion n. f. (s. XIV.) détractation
tourner
detractar v. (s. XIV. . . ) destractar; detraire dé-
desvirar v. dévirer (t. maritime : tourner en
tracter
sens contraire).
detractor, tritz (pl. detractors, trises) adj. e n. (s.
desvirar las paraulas loc. détourner un propos
XIV.) destractaire détracteur, trice
desvirar sa vèsta loc. retourner sa veste (poli-
detràs (per -) loc. par derrière
tique)
detràs (pl. detrasses) n. m. l’arrière train
desviratge n. m. dévirage (t. de marine : fait
de tourner en sens contraire) detràs de loc. adv. derrière de
desvolopament n. m. développement detràs de (al -) loc. derrière
det n. m. (s. XII.) doigt - cit.: A tot moment, nos dets (aver de pega als -) expr. avoir les doigts
cal demesfisar davant la família (...). Aver l’atencion crochus (être un voleur)
ponchuda; velhar que las pòtas, los uèlhs, un det, lo bi- dets (se’n rosegar los -) loc. s’en mordre les
ais de se téner drecha o mièg ajaçada dins un cadièiràs, doigts
anèssen pas cridar : - Se sabiatz qun plaser n’avèm, dets de la man (coma los dos -) loc. être intime-
totas doas, pel lièch (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) ment liés
det (i metre lo -) loc. mettre le doigt sur la plaie dets entre doas pèiras (aver los -) loc. ménager
det (triar al -) loc. trier sur le volet la chèvre et le chou
det entre doas pèiras (aver lo -) loc. être entre dètz adj. num. (s. XIII.) dix
l’enclume et le marteau dètz-e-nòu adj. num. dix-neuf - cit.: Me mancava
detalh n. m. (s. XIV.) détail ben dètz-e-nòu sòus, mas coma teniái çò plus gròs,
detalh (a -) loc. adv. au détail me pensavi que çò menut tombariá tot sol un jorn
detalh (en -) loc. en détail d’estrenas. Tot virava plan, e i aviá qu’a esperar aquel
detalhaire, aira n. détailleur, euse jorn astruc (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images)
detalhar v. détailler - cit.: Mon sermon serà [di- dètz-e-sèt adj. num. dix-sept
visit] en tres punts : dins lo prumièr vos detalharai, dètz-e-uèit adj. num. dix-huit
per sa conduita, la castetat de santa Ceselha, e çò que dètz-e-uèit (èsser en -) loc. être sens dessus-
dirai regardarà las filhas (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) dessous
deteccion n. f. (s. XIV.) détection dètz-e-uèit (metre en -) loc. mettre en désordre
detectable, abla adj. (s. XX. . . ) détectable deu (coma se -) expr. comme il convient
detectar v. (s. XX. . . ) détecter deure v. → dever devoir
detectiu n. m. (s. XIX. . . ) détective deuriá èsser (non es lo que / es pas lo que -) loc.
detector, tritz (pl. detectors, trises) adj. e n. m. (s. il n’est pas tel qu’il devrait être
XX. . . ) détecteur, trice deuriá, li ven çò que non voldriá (qui fa çò que
detencion n. f. (s. XIV.) détention non -) expr. on récolte ce qu’on a semé
deténer v. (s. XIII.) détenir deute n. m. (s. XIII.) dette
detentor, tritz (pl. dententors, trises) adj. e n. (s. deute preissant (un -) loc. une dette criarde
XIV. . . ) detendor; deteneire détenteur, trice deute public n. m. dette publique (écon.)

197
deutes (lo recobrat dels -) diable lo bacele (lo -)

deutes (lo recobrat dels -) loc. le recouvrement e a la sorcelariá, de jovents coma vautres. . . Daissatz-
des dettes me rire. . . " (Joan Bodon, contes, 1953) 2. sorcier
deutes (tres litres de marrida sang non pagan devinon devinalha (es -) loc. 1. c’est aléatoire
pas un sòu de -) expr. le souci n’arrange pas les 2. c’est hasardeux
choses devís (pl. devises) n. m. (s. XIII.) 1. discours
devastacion n. f. (s. XVI. . . ) dévastation 2. propos
devastar v. (s. XV. . . ) dévaster devisar v. (s. XIII.) 1. parler 2. raconter
devastator, tritz (pl. devastator, trises) adj. e n. devistar v. 1. apercevoir à l’instant - cit.: Pas-
(s. XVI. . . ) devastaire dévastateur, trice veire: de- mens, passant prèp de Marcon, Manuèla retenguèt
gastaire son pas e, sens para ni gara, de tot son aplomb, a son
deveire, eira n. (s. XII., de deure / dever) qui est aise, muda, insolenta gaireben, lo devistèt longament,
redevable - src.: Levy, 1909, p. 123 sos uèlhs negres e durs plan plantats dins los seus
devéner v. → devenir devenir (Leon Còrdas, La vèspa, Òc, abr. 1951) 2. dévisager
devenir v. (s. XII.) devenir veire: devéner devocion n. f. (s. XIII.) dévotion
dever n. m. le devoir devocion (anar en -) loc. aller en pèlerinage
dever v. (s. XIII.) devoir veire: deure devoraire, aira n. (s. XIII.) 1. dévoreur 2. vorace
dever de desobesissença n. m. devoir de dé- devorar v. (s. XIII.) devorir dévorer
sobéissance devoriment n. m. tourment, souci
deverbal, ala adj. e n. m. (s. XX. . . ) déverbal, ale devorir (se) loc. se désespérer
devers n. m. plur. devoirs (respect de la loi, de devòt que lo bon Dieu (es mai -) expr. il est
sa conscience. . . ) plus royaliste que le roi
devèrs (pl. devèrses) n. m. 1. dévers 2. pente devòt, òta v. (s. XIII.) 1. dévot, ote 2. dévoué, ée
devèrs ma maire loc. 1. du côté de ma mère devòtament adv. (s. XIII.) dévotement
2. du chef de ma mère dexteritat n. f. (s. XVI. . . ) dextérité
devèrs pertot loc. de tous côtés dextralitat n. f. (s. XX. . . ) dextralité
deversar v. (s. XIII.) déverser diabèta n. m. (s. XV. . . ) diabèti diabète
devesiment n. m. (s. XII., de devesir) 1. division diabetic, ica adj. (s. XIV. . . ) diabétique
(partage) veire: division 2. désaccord diabetogèn, èna adj. (s. XX. . . ) diabétogène
devesir v. (s. XII., lat. dividere) dividir diviser diabetologia n. f. (s. XX. . . ) diabétologie
devesir (se) v. (s. XII., lat. dividere) se diviser diabetològue, òga n. (s. XX. . . ) diabetològ diabé-
devètz dire de ieu ? (que -) loc. que devez-vous tologue
penser de moi ? diable n. m. (s. XII.) diable
deviacion n. f. (s. XV. . . ) déviation veire: desvia- diable (far l’almòina al -) loc. aider quelqu’un
ment qui n’en a pas besoin
deviacionisme n. m. (s. XX. . . ) déviationnisme diable a, al mai volriá aver (al mai lo -) loc. plus
deviacionisme n. m. (s. XX., de deviar) deviation- il en a, plus il en veut
nisme diable al chaurit (anar del -) loc. tomber de
deviacionista adj. e n. (s. XX. . . ) déviationniste Charybde en Scylla
deviacionista n. (s. XX., de deviar) devia- diable anar (del) loc. au pire; au pis aller
cionniste diable bat sa femna (lo -) loc. il pleut et fait
deviança n. f. (s. XX., de deviar) desviança dé- soleil
viance (psi.) diable dins la borsa (aver totjorn lo -) loc. être
deviant, anta adj. e n. (s. XX., de deviar) déviant, toujours fauché
ante (psi.) diable dins lo còrs (aver lo -) loc. avoir le dia-
deviar v. (s. XIV. . . ) dévier veire: desviar ble au corps
deviator, tritz (pl. deviators, trises) adj. (s. diable dins lo còrs (aver lo -) expr. avoir le dia-
XIX. . . ) desviador déviateur, trice ble au corps
devin, ina n. (s. XIII.) devin, devineresse diable dins lo ventre (a lo -) expr. il a le diable
devina (a la -) loc. au petit bonheur au corps
devina (anar a la -) loc. aller au hasard diable èra bèl (a quinze ans lo -) loc. il a mal
devina las fèstas un còp passadas expr. il est tourné
peu perspicace diable i foguèsse (quand lo -) expr. même s’il
devina que (se -) loc. il se trouve que y avait le diable
devinaire, aira n. devin, sorcier, ère diable jos la calòta (las devòtas an lo -) expr. les
devinar v. (s. XII.) deviner (sens fort ou fami- dévotes ont le diable sous la coiffe
lier) diable lo bacèla (qui dona e puèi lèva, lo -) expr.
devinhaire, aira n. 1. devin - cit.: L’òme rafiguèt donner, c’est donner, reprendre, c’est voler
los pòts : "Lo devinhaire ! Cresètz encara al devinhaire diable lo bacele (lo -) expr. le diable le fesse

198
diable lo maneja (lo -) Dieu (tron de -)

diable lo maneja (lo -) expr. il est possédé du dialectalizar (se) v. pron. (s. XIX. . . ) se dialec-
démon taliser
diable lo pastissa (lo -) expr. il est possédé du dialècte n. m. (s. XVI. . . ) dialecte - cit.: Se parlava
démon nagaire de sièis dialèctes d’òc (. . . ). I a quicòm de pejo-
diable lo tabase (lo -) expr. le diable le batte ratiu - una flaira de patés - dins aquel mot de dialècte e
diable m’a petat al morre (lo -) expr. je n’ai pas mai que mai quicòm de convencional, que ne fa incèrt
de chance au jeu l’emplec. Ont comença un dialècte e ont finís (Rogièr
diable non poguèt plus far lo mal, se faguèt er- Barta, Pròsas de tota mena, 1979)
mita (quand lo -) expr. les méchants tentent dialectica n. f. (s. XIII.) dialectique
parfois de se "refaire une virginité" dialecticament adv. (s. XVI. . . ) dialectiquement
diable non serà totjorn a la pòrta d’un paure dialectician, ana n. (s. XII. . . ) dialecticien, enne
òme (lo -) expr. l’injustice ne peut pas durer dialectologia n. f. (s. XIX. . . ) dialectologie
diable per tornar (àngel per manlevar, -) expr. dialectologic, ica adj. (s. XIX. . . ) dialectologique
il est plus facile d’emprunter que de payer ses dialectològue, òga n. (s. XIX. . . ) dialectològ di-
dettes alectologue
diable pòrta pèira (lo -) loc. à quelque chose dialisable, abla adj. (s. XX.) dializable
malheur est bon dialysable
diable qu’es negre (non es tan / es pas tan -) dialisar v. (s. XX.) dializar dialyser
expr. il est moins méchant qu’il n’en a l’air dialisator n. m. (s. XX.) dialisador; dializator
diable sap çò que fa, s’esperreca lo cuol (quand dialyseur
lo -) expr. on regrette ses erreurs dialisi n. f. (s. XX.) dialyse
diable te patacuòle (que lo -) loc. que le diable dialogar v. (s. XVIII. . . ) dialoguer
t’emporte dialogic, ica adj. (s. XVIII. . . ) dialogique
diable te patafiòle (que lo -) que le diable dialògue n. m. (s. XII. . . ) dialòg dialogue - cit.:
t’emporte (euphémisme) Dialògue de Pan e [d’Eco] (Pèire Godelin, s. XVII) -
diable ven l’anhèl, al diable torna la pèl (del -) src.: Mistral, 1878: "dialogue"
expr. bien mal acquis ne profite jamais dialògue social n. m. dialogue social (socio.)
diablèra (far la -) loc. faire le diable à quatre
dialoguista n. f. (s. XX. . . ) dialoguiste
diabolic, ica adj. (s. XIV.) diabolique - cit.: Lo
Diana n. pr. Diana (mytho.)
vièlh s’èra enfuscat tanlèu sentir de qué ne virava,
diarquia n. f. (s. XIX. . . ) dyarchie
mantenent que, per res de res, levariá pas la lausas
diarrèa n. f. (s. XIV. « diarria ») diarrhée
e qu’aquela sarralha diabolica èra bona que per tot
diarreïc, ïca adj. (s. XIII. « dyasretic ») diarrhéique
abrasugar (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)
diadèma n. f. (s. XIII.) diadème diaspòra n. f. (s. XX. . . ) diasporà diaspora
diafan, ana adj. (s. XII.) diaphane - src.: Honno- diastòla n. f. (s. XIV.) diastole
rat, 1846 : "diafan, ana" diccion n. f. (s. XIV.) diction
diafaneïtat n. f. (s. XIV. . . ) diaphanéité diccionari n. m. (s. XVI. . . ) dictionnaire
diafanoscopia n. f. (s. XX. . . ) diaphanoscopie dictada n. f. (s. XVII. . . ) dictée
diaforèsi n. f. (s. XIV.) diaphorèse (rhétorique) dictafòn n. m. (s. XX. . . ) dictafòne dictaphone
diaforetic, ica adj. (s. XIV. . . ) diaphorétique dictar v. (s. XIII.) 1. dicter 2. prononcer 3. lire
diafragma n. m. (s. XIV.) diaphragme dictat n. m. (s. XV. . . ) 1. dire 2. dicton 3. pièce de
diagnostic n. m. (s. XVI. . . ) diagnostic littérature
diagnostica n. f. (s. XVI. . . ) diagnostique dictator, tritz (pl. dictators, trises) n. m. (s.
diagnosticar v. (s. XIX. . . ) diagnostiquer XIX. . . , lat. dictator) dictador dictateur - src.:
diague n. m. (s. XIII.) diacre diacre - cit.: Senhor, Honnorat, 1846: "dictatour"; Alibèrt (règla),
te pregam pels diagues (Missal, 1979) 1935/1966 : "dictator, tritz)
dialectal, ala adj. (s. XIX. . . ) dialectal, ale dictatura n. f. (s. XIX. . . ) dictature
dialectalament adv. (s. XIX. . . ) dialectalement dierèsi n. f. (s. XIV.) diérèse
dialectalisme n. m. (s. XIX. . . ) dialectalisme - diesèl n. m. (s. XX. . . ) diésel
cit.: En mès d’aquò, los problèmas pausats per Jonin a dieselificacion n. f. (s. XX. . . ) diésélification
prepaus de la sua revirada en francés modèrne que’s dièta n. f. (s. XIII.) diète
pausan diferentament dab l’occitan gascon, lenga pop- dieu n. m. (s. X.) dieu - cit.: Quant ne faguèt de
ulara, encara plegadissa e polimòrfa, de cap au francés presics, l’abat Salvat, dins totes los ròdols d’Occitania
academic, codificat dinc a l’extrème, on lo mendre ! Dieu sol o sap (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena,
arcaïsme o dialectalisme qu’ei hòrabanit o deu mens 1979)
sentit coma "chocant" (Pèire Bèc, La canta de Rotland, Dieu (èsser amb -) loc. être dans la jubilation
2014, p. 6) Dieu (tron de -) n. m. 1. il ne tient pas en place
dialectalizacion n. f. (s. XIX. . . ) dialectalisacion 2. c’est un homme intrépide

199
Dieu barba de palha (far de -) digne (aquel n’es lo -)

Dieu barba de palha (far de -) expr. parler de diferat non es perdut (çò qu’es -) expr. ce qui
Dieu avec irrévérence est différé n’est pas perdu (ironie)
Dieu çai siá ! loc. Dieu soit avec vous ! diferéncia n. m. (s. XII. . . ) différence
Dieu çai siá ! interj. Dieu bénisse ce lieu ! diferenciar v. (s. XIV. . . ) différencier
Dieu de son ventre (far -) expr. vivre pour diferent, enta adj. (s. XIV. . . ) différent, ente
manger diferentament adv. (s. XIV. . . ) différemment -
Dieu e consciéncia (en -) loc. en conscience cit.: En mès d’aquò, los problèmas pausats per Jonin a
Dieu fa lo mond, lo diable los apària expr. prepaus de la sua revirada en francés modèrne que’s
Dieu crée les gens, le diable les accouple pausan diferentament dab l’occitan gascon (Pèire Bèc,
Dieu garde ! loc. Dieu ne plaise ! (à) 2014)
Dieu gràcia ! loc. Dieu merci ! diferir v. différer
Dieu l’aja (recebut, da) loc. Dieu ait son âme ! dificil, ila adj. (s. XIV.) difficile
Dieu l’ajude loc. Dieu l’aide dificilament adv. (s. XIV. « dificilment ») difficile-
ment
Dieu me damne se ! loc. que je sois damné si
dificultat n. f. (s. XIII.) difficulté - cit.: Se me fise ai
Dieu me dau (a -) loc. Dieu me garde (à Dieu
dificultats qu’ai agudas, nòstre organisme a evoluït de-
je me donne) veire: dar
vers un neò-felibrisme qu’es sa negacion fondamentala
Dieu mercé loc. 1. Dieu merci - cit.: Non cal a
(Robèrt Lafont, 1980)
filh de guita apréner de nadar, / jo sabi, Dieu mercé,
diformar v. (s. XVII. . . ) desformar difformer
coma que jo tribalhi / e quin son los [mejans] del marit
difòrme, òrma adj. (s. XIV. . . ) difforme
que li balhi (Francés de Corteta, La Miramonda, s.
diformitat n. f. (s. XIV. « deformitat ») desformitat
XVII) 2. grâce à Dieu
difformité
Dieu nos (en) preserve ! loc. Dieu ne plaise !
difteria n. f. (s. XIX. . . ) diphtérie
(à)
difteric, ica adj. (s. XIX. . . ) diphtérique
Dieu podèm (trabalham tant que -) loc. on tra-
difteroïde, ïda adj. (s. XIX. . . ) diphtéroïde
vaille tant qu’on peut
diftong n. m. (s. XIV.) diphtongue (f.)
Dieu siá ! (davant -) n. Dieu ait son âme !
diftongar v. (s. XIV.) diphtonguer
Dieu siá lausat ! loc. Dieu soit loué ! difús, difusa (pl. difuses, difusas) adj. (s. XV. . . )
Dieu siatz (a -) loc. Dieu vous garde veire: adis- diffus, use
siatz - cit.: Il y eut une grande contestation entre difusar v. (s. XX.) difusir diffuser
ceux du pays d’Adiousias, qui étoient tous ceux de difusion n. f. (s. XIV.) diffusion
delà la Loire, et ceux du pays de deçà, qu’il appeloit difusiu, iva adj. (s. XIV.) diffusif, ive
du pays de Dieu vous conduise (F. de Malherbe, s. difusor n. (s. XIX. . . ) difusaire diffuseur
XVII) ; A l’ora de l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de
diga ! interj. dis donc !
Verdun se quilhèt per una declaracion solemna : "Vos
diga ! digatz ! interj. allô !
caldrà venir a P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia
diga grèga ! loc. dis chiche ! (défi)
: "Nos emmoninarem". Avètz plan legit e comprés
diga que diga loc. quoi qu’il dise
: " prendrem la monina ensems" o, s volètz, "nos
diga-me de qui te fas, te dirai qui ès expr. dis-
bandarem". Sabi pas se m’engani: ai vist dins aquela
moi qui tu fréquentes je te dirai qui tu es
promessa meravilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr
digamendieu n. m. promesses vaine
Barta, Pròsas de tota mena, 1979
digatz que ! (me -) loc. pensez donc !
Dieu te faga nòstre ! loc. tant de gagné !
digerible, ibla adj. (s. XVI. . . ) digérable
Dieu te mostrarà miracle loc. Dieu te punira
digerir v. (s. XIV.) digérer
Dieu verai n. m. vrai Dieu digerir (èsser de mal -) loc. être difficile à
Dieu vos assiste ! loc. à vos souhaits ! digérer
Dieu vos cresca ! loc. à vos souhaits ! digèst, èsta (pl. digèstes, èstas) adj. (s. XIV.)
difamacion n. f. (s. XIII.) diffamation 1. digéré, ée 2. digeste
difamant, anta adj. (s. XVII. . . ) diffamant, ante digestibilitat n. f. (s. XIV.) digestibilité
difamar v. (s. XIII.) diffamer digestible, ibla adj. (s. XIV.) digestible
difamat, ada adj. (s. XVII. . . ) diffamé, ée digestion n. f. (s. XIV.) digestion
difamator, tritz (pl. difamators, trises) adj. digestiu, iva adj. (s. XIV.) digestif, ive
e n. (s. XV. . . , lat. diffamator) difamaire; digitigrade, ada adj. (s. XIX. . . ) digitigrad digiti-
difamador diffamateur, trice - src.: Honnorat, grade
1846 : "diffamatour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : dignament adv. (s. XIII.) dignement
"difamator, tritz) digne (aquel n’es lo -) loc. c’est l’homme de la
difamatòri, òria adj. (s. XV. . . ) diffamatoire situation
difasat, ada adj. (s. XIX. . . ) diphasé, ée digne, digna adj. (s. XII.) 1. digne - cit.: Ta leuge-
diferar v. différer ria encartada serà / coma es digna, e peus cantons irà

200
digne, digna dirà (ben te -)

(Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) ; Noirigat de Tolosa, dimarts n. m. (s. XII.) dimars; dimarç mardi
me plai de mantenir son lengatge bèl, e capable de dimècres n. m. (s. XIII.) mercredi
desrambulhar tota sòrta de concepcion ; e per aquò dimenge n. m. (s. XII.) dimanche
digne de se carrar dambe un plumacho de prètz e dimenjada n. f. (s. XX.) week-end (samedi et
d’estima (Pèire Godelin, s. XVII) 2. capable 3. ce dimanche)
qui est mérité dimension n. f. (s. XIV.) dimension
digne, ni digne (non es / es pas -) loc. il dimensional, ala adj. (s. XIX. . . ) dimensionnel,
n’entend rien à tout cela elle
dignificar v. (s. XIV.) dignifier dimensionar v. (s. XX. . . ) dimensionner
dignitari, ària n. (s. XVIII. . . ) dignitaire diminuar v. (s. XV.) → demesir diminuer
dignitat n. f. (s. XIII.) dignité - cit.: Aquel par- diminucion n. f. (s. XIV.) diminution veire:
lar de ton Lauragués qu’aviás espurgat, reviscolat demesiment
en l’enaurant a la dignitat de lenga, apareissiá, non diminutiu, iva adj. e n. m. (s. XIV.) diminutif,
pas solament als pacans lauragueses, mas encara a la ive
[màger] part dels felibres lengadocians, coma tròp dimòrfe, òrfa adj. (s. XIX. . . ) dimorphe
sabent per lo pòble (Antonin Perbòsc, Discors de dinamic, ica adj. (s. XVIII. . . ) dynamique
Castèlnòu d’Arri, 1927) dinamicament adv. (s. XIX. . . ) dynamiquement
digramma n. m. (s. XIX. . . ) digrame digramme dinamisme n. m. (s. XIX. . . ) dynamisme
digression n. f. (s. XII. . . ) digression dinamita n. f. (s. XIX. . . ) dynamite
diguèt que. . . (qual non vos -) loc. peut-on
dinamitar v. (s. XIX. . . ) dynamiter
imaginer que
dinamitatge n. m. (s. XX. . . ) dynamitage
diguèt, « Bèstia qué fas aquí ? » (non me -) expr.
dinamizacion n. f. (s. XX. . . ) dynamisation
il ne daigna pas m’adresser la parole
dinamizar v. (s. XIX. . . ) dynamiser
dijòus n. m. (s. XII.) jeudi - cit.: Tot còp, lo di-
dinamo n. f. (s. XIX. . . ) dinamò dynamo
jòus, a la piscina, anavan pescolhar (Paul Gairaud, La
dinamogèn, èna adj. (s. XX. . . ) dynamogène
sexològa, 1982)
Dijòus absolut n. m. Jeudi saint dinamografe n. m. (s. XIX. . . ) dinamograf dy-
namographe
dijòus que ven loc. jeudi prochain
dijòus venent loc. jeudi prochain dinasta n. m. (s. XVI. . . ) dynaste
dilacion n. f. (s. XIII.) dilation dinastia n. f. (s. XV. . . ) dynastie
dilapidacion n. f. (s. XV. . . ) dilapidation dinastic, ica adj. (s. XIX. . . ) dynastique
dilapidar v. (s. XIII. . . ) dilapider dinosaure n. m. (s. XIX. . . ) dinosaure
dilapidator, tritz (pl. dilapidators, trises) adj. e dins prep. (s. XII.) dans
n. (s. XV. . . ) dilapidaire dilapideur, euse dins / cò de Max Roqueta loc. dans l’œuvre de
dilatabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) dilatabilité Max Roqueta
dilatable, abla adj. (s. XIV.) dilatable dintre prep. (s. XII.) à l’intérieur
dilatacion n. f. (s. XIV.) dilatation dintre ieu loc. en moi-même
dilatància n. f. (s. XX. . . ) dilatance diocesan, ana adj. (s. XIII. . . ) diocesian diocésain,
dilatant, anta adj. (s. XVIII. . . ) dilatant, ante aine
dilatar v. (s. XIV.) dilater diocèsi n. f. (s. XIV.) diocèse (m.)
dilatat, ada adj. (s. XIV. . . ) dilaté, ée Diogènes n. pr. m. Diogène (philosophe grec)
dilatatiu adj. (s. XIV.) qui peut se dilater m. - cit.: Dambe un lum pariu al de Diogènes, bèla
dilatator, tritz (pl. dilatators, trises) adj. (s. pausa me som espoilat a cercar qui non pensa saber
XVII. . . ) dilataire dilatateur, trice quicomet (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII)
dilatomètre n. m. (s. XIX. . . ) dilatomètre dionisiac, aca adj. (s. XIX. . . ) dionysiaque (phil.)
dilatòri, òria adj. (s. XV.) dilatoire dionisiac, aca adj. (s. XVIII. . . ) dionysiaque
dilatòriament adv. (s. XIV. . . ) dilatoirement diplodòcus n. m. (s. XX.) diplodocús diplodocus
dileccion n. f. (s. XV.) dilection diplòma n. m. (s. XIX. . . ) diplòme diplôme
dilèmma n. m. (s. XVI. . . ) dilèma; dilèmna diplomar v. (s. XIX. . . ) diplômer
dilemme diplomat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) diplômé, ée
dilemmatic, ica adj. (s. XIX. . . ) dilemmatique diplomata adj. e n. (s. XVIII. . . ) diplomat diplo-
diligéncia n. f. (s. XIII.) 1. diligence 2. soin mate
diligent, enta adj. (s. XIII.) diligent, ente diplomatic, ica adj. (s. XVIII. . . ) diplomatique
diligentament adv. (s. XIII. « diligentment ») de diplomatica n. f. (s. XVII. . . ) diplomatique
façon diligente diplomaticament adv. (s. XVIII. . . ) diploma-
diluns n. m. (s. XII.) lundi tiquement
diluvi n. m. (s. XIII.) deluvi déluge diptic n. m. (s. XVII. . . ) diptyque
diluvian, ana adj. (s. XVIII. . . ) diluvien, ienne dirà (ben te -) loc. bien t’en prendra

201
dirà ont nisan los faucilhs (non es el que / es pas el que -) dire para ni gara (sense -)

dirà ont nisan los faucilhs (non es el que / es dire adieu loc. 1. s’en aller veire: far la mala,
pas el que -) loc. il n’a pas inventé la poudre partir 2. se retirer
diràn (eles) loc. dit-on dire aital (per o -) loc. pour ainsi dire
dire n. m. dire veire: dit dire al far, i a bèl cambàs (del -) expr. il y a loin
dire v. (s. XII., lat. dicere) dire - cit.: Demorèron des paroles aux actes
totes a perpensar. Un secrèt, es plan aisit a dire. Sem- dire al papa (lo vau -) loc. je veux aller le dire
blava qu’èran davant un sacat de páur que volián sens à Rome
plan gausar, escampilhar totis amassa. E se sarrèron dire al plus net loc. expliquer clairement
un paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire Gogaud, dire arri que tirar lo carri (val mai -) expr. il
L’uèlh de la font, 1977) vaut mieux être le patron que l’employé
dire ! (aquò non es de -) loc. c’est incroyable dire basta ! loc. dire assez !
dire ! (fa bon -) loc. facile à dire ! dire çò que cal a loc. dire son fait à
dire "ma maire me sona" ! (aquí non i a a -) loc. dire d’ont venètz (n’i a per -) loc. il y a de quoi
là, il n’y a rien à dire ! (fam.) dire / s’étonner
dire (a comparança -) loc. comme qui dirait dire de (per -) loc. afin de
dire (a tot -) loc. pour tout dire dire de (per de -) loc. c’est une façon de parler
dire (aiçò non val lo -) loc. ce n’est pas la peine dire de boca loc. dire de vive voix
d’en parler dire de bonas (ne -) loc. en raconter de bonnes
dire (aquò es de bon far, encara mai de -) loc. dire de calhòlas (ne -) loc. en dire
c’est plus facile à dire qu’à faire d’équivoques
dire (aquò fa bon -) loc. c’est facile à dire dire de fotres coma una pera verda expr. jurer
dire (aquò te fa bon -) loc. tu en parles à ton comme un charretier
aise dire de mal loc. jurer (blasphémer)
dire (aquò va sense -) loc. cela va sans dire dire de messas bassas loc. chuchotter à son
dire (aquò vos fa bon dire -) loc. vous en parlez voisin
à votre aise dire de non loc. 1. nier 2. dire non
dire (aquò’s a -) loc. 1. ce qui revient à dire dire de òc loc. dire oui
2. c’est-à-dire dire de pan (non pòt -) loc. il ne peut pas en
dire (aquò’s un) loc. c’est un dicton populaire placer une / placer un mot
dire de parlar (per -) loc. histoire de parler
dire (d’ausir -) loc. d’ouï dire
dire de pebradas (ne -) loc. en dire de salées
dire (es a -) loc. conj. c’est à dire veire: çò es
dire de petòfias loc. dire des sornettes
dire (es de bon -) loc. c’est facile à dire
dire de rossas (ne -) loc. en dire de toutes
dire (es pas de - / non es de) loc. c’est inouï
dire de saladas (ne -) loc. en dire de salées
dire (es per -) loc. c’est une façon de parler
dire de totas (ne -) loc. en dire de toutes
dire (èsser del meteis -) loc. être du même avis
dire del mond (al -) loc. selon l’opinion
dire (lo plan -) loc. le bien dire (éloquence générale
dire (m’o sauretz -) loc. vous me’n donnerez dire d’abominacions loc. dire des horreurs
des nouvelles dire d’ont venètz (n’i a per -) loc. il y a de quoi
dire (non es de / es pas de -) loc. c’est indicible s’étonner
dire (non soi pas d’aquel -) loc. je ne suis pas dire e far i a tres legas de camin (entre -) expr.
de cet avis il y a loin de la coupe aux lèvres
dire (non val lo -) loc. ce n’est pas la peine d’en dire grèga loc. mettre au défi
parler dire la vertat (a -) loc. à vrai dire
dire (o saber -) loc. le faire savoir dire la vertat (per -) loc. à vrai dire
dire (o vos saurai a -) loc. je vous le ferai savoir dire la vertat (per de -) loc. 1. à dire le vrai
dire (per plan -) loc. pour tout dire 2. franchement
dire (per tot -) loc. en un mot dire las quatre vertats a loc. dire son fait à
dire (soi de vòstre -) loc. je suis de votre avis dire lo verai (a -) loc. à vrai dire
dire (sus aquò non sèm del meteis -) expr. nous dire los sèt pecats de qualqu’un expr. dire pis
ne nous entendons pas sur ce point que pendre de quelqu’un
dire (tant val -) loc. pour ainsi dire dire luta loc. s’avouer vaincu
dire ? (bonament, que me volètz -) expr. venez- dire mai e mai (li pòdes -) loc. tu as beau lui
en au fait ! dire
dire ? (de qui volètz -) expr. à qui faites-vous dire ni grat ni gràcia (non -) expr. ne pas dire
allusion ? un mot de remerciement
dire ? (perqué non lo -) expr. pourquoi ne pas dire non als estudis expr. renoncer aux études
le dire ? dire para ni gara (sense -) loc. sans crier gare

202
dire per rastelada discrecion

dire per rastelada loc. dire tout ce qu’on sait dirigit, ida adj. (s. XVII. . . ) dirigé, ée
dire per sa rason que. . . expr. il donne pour disc (pl. disques) n. m. (s. XVII. . . ) disque
raison que. . . discal, ala adj. (s. XX.) discal, ale
dire quant val ni quant còsta (sense -) loc. 1. ex discari, ària n. (s. XX.) disquaire
abrupto 2. brusquement discernible, ibla adj. (s. XIV. . . ) discernable
dire que (per de -) loc. pour vous expliquer discerniment n. m. (s. XVII. . . ) discernement
dire que l’anma es siá (non ausar / ausar pas -) discernir v. (s. XIII. . . ) discerner
expr. être timide disciplina n. f. (s. XII.) discipline (enseigne-
dire que se ditz (aquò’s un -) expr. c’est un dic- ment, pénitence)
ton populaire disciplinable, abla adj. (s. XIV.) disciplinable
dire qu’en gratacuols òm vei cambiar la ròsa disciplinar v. (s. XII.) discipliner
expr. tant que vivent les roses disciplinari, ària adj. (s. XVII. . . ) disciplinaire
dire seba loc. 1. demander grâce 2. s’avouer
disciplinat, ada adj. (s. XIV. . . ) discipliné, ée
vaincu
discípol n. (s. XIII.) disciple - cit.: E lo cant inte-
dire son franc valentin loc. avoir son franc par-
rior qu’ausiguèt sus son cabeç [d’agonia] , en pensant
ler
a sos discípols fervoroses, èra segurament, ambe mai
dire tas benfaitas (te vau -) expr. je vais te dire
de claror e mai de [plenitud], lo cant qu’enlusiguèt
tes quatre vérités
la mòrt del grand faidit dont nos a dit la gèsta (Irena
dire un cantar (far -) loc. faire dire un service
Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
religieux
discobòl n. m. (s. XVI. . . ) discobole
dire una brava loc. en dire une bien bonne
discofil, ila n. (s. XX.) discophile
dire verenós (un -) loc. des propos méchants,
discofilia n. f. (s. XX.) discophilie
venimeux
discografia n. f. (s. XX.) discographie
dire, mas (non es per / es pas per -) loc. sans
me vanter, mais discografic, ica adj. (s. XX.) discographique
direccion n. f. (s. XIV. . . ) direction (orientation) discoïde, ïda adj. (s. XIX. . . ) discoïde
direccion n. f. (s. XIX. . . ) direction (commander) discontinú, ua adj. (s. XIV. . . ) discontinu, ue
direccional, ala adj. (s. XX. . . ) directionnel, elle discontinuacion n. f. (s. XIV. . . ) discontinuation
dirèctament adv. (s. XIV.) directement discontinuar v. (s. XIV. . . ) discontinuer
dirècte, ècta adj. (s. XIII. . . ) direct, ecte discontinuitat n. f. (s. XIV.) discontinuité
directiu, iva adj. (s. XIII. . . ) directif, ive disconvenéncia n. f. (s. XV..., de disconvenir) dis-
directiva n. f. (s. XIX. . . ) directive convenance
directivitat n. f. (s. XX. . . ) directivité disconvenent, a adj. (s. XIV., de disconvenir)
director (per -) loc. comme / en qualité de di- desconvenent inconvenant
recteur disconvenir v. (s. XVI. . . , lat. disconvenire)
director, tritz (pl. directors, trises) adj. (s. XIX. . . ) desconvenir 1. être inconvenant 2. disconvenir
directeur, trice discordança n. f. (s. XII., de discordar) discor-
directorat n. m. (s. XVII. . . ) directorat dance
directòri n. m. (s. XV. . . ) directoire discordant, anta adj. (s. XII..., de discordar) discor-
directorial, ala adj. (s. XVIII. . . ) directorial, ale dant, ante
dires (èsser de dos -) loc. tenir un double dis- discordar v. (s. XII..., lat. discordare) discorder
cours discòrdia n. f. (s. XIII.) discorde
dires (l’aspror de sos -) loc. la dureté de ses discors (pl. discorses) n. m. (s. XVI. . . ) discours -
propos cit.: Aquela òbra fuguèt remesa a la vila per lo general
dires (l’engorgadís de sos -) loc. la confusion Martinia, president del comitat parisenc, que lauvet
de son discours dins son discors los explorators produchs autres còps
diretz plan de causas (li -) loc. vous lui présen- per lo Lemosin (Josèp Ros, L’annada lemosina, 1898)
terez mes civilités discors plen de bòrda expr. propos immoral
diriatz on dirait discotèca n. f. (s. XX.) discothèque
diriatz (coma -) loc. comme qui dirait discrecion n. f. (s. XIV.) discrétion - cit.: [Aqueste]
diriatz d’avís que on dirait que fasiá manjar per mesura e discrecion le fen a son rossin
dirigent, enta n. (s. XX., de dirigir) dirigeant, ante per un trauc de barrica, de páur que n’esclatèsse per
dirigibilitat n. f. (s. XIX. . . ) dirigeabilité ne manjar tròp (Odde de Triors, 1578) ; . . . òm a
dirigible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) dirigidor dirige- acostumat d’enviar (. . . ) dos obrièrs, non pas coma
able d’espions per reconéisser la plaça e l’abandonar puèi
dirigir v. (s. XV.) diriger veire: bailejar a la discrecion de sos enemics, mas coma de capita-
dirigisme n. m. (s. XX. . . ) dirigisme nis expèrts, per jutjar del [socors] qu’es necessari (B.
dirigista adj. e n. (s. XX. . . ) dirigiste Amilhan,1673).

203
discrecionari, ària dissolubilitat

discrecionari, ària adj. (s. XVIII. . . ) discrétion- dison (cossí te -) loc. comment t’appelles-tu ?
naire disparitat n. f. (s. XIV.) disparité
discrèt, èta adj. (s. XIII.) discret, ète dispausar v. (s. XV.) disposer
discrètament adv. (s. XIII.) discrètement dispensacion n. f. (s. XIV.) dispensation
discriminacion n. f. (s. XIX. . . ) discrimination dispensar v. (s. XIV.) dispenser
discriminant, anta adj. (s. XIX. . . ) discriminant, dispensatiu, iva adj. (s. XIV.) qui peut être dis-
ante pensé
discriminar v. (s. XIX. . . ) discriminer dispensator, tritz (pl. dispensators, trises) adj.
discriminator n. m. discriminador; e n. (s. XII. . . ) dispensador dispensateur, trice -
discriminaire discriminateur (appareil) src.: Honnorat, 1846 : "dispensatour"
discriminatòri, òria adj. (s. XX. . . ) discrimina- dispèrs, èrsa (pl. dispèrses, èrsas) adj. (s. XIV.)
toire dispersé, ée
disculpar v. (s. XVI. . . ) disculper dispersar (/dispergir) v. (s. XIV. « disperger ») dis-
discursiu, iva adj. (s. XIV.) discursif, ive perser
discussion n. f. (s. XII.) discussion dispersion n. f. (s. XIV.) dispersion
discutejar v. (s. XX.) discutailler disposicion n. f. (s. XIII., occ. dispausar) disposi-
discutible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) discutable tion - cit.: Aprop alcus dias retornet admilioracio de
discutida n. f. (s. XX.) discussion las suas disposicios (tr. Albucasis)
discutir v. (s. XIII. . . ) discuter disproporcion n. f. (s. XVI. . . ) desproporcion dis-
discutit, ida adj. (s. XVII. . . ) discuté, ée proportion
diseire, eira n. (s. XVI. . . ) 1. diseur, euse 2. qui disproporcionar v. (s. XVI. . . ) disproportionner
porte la parole disproporcionat, ada adj. (s. XVI. . . ) dispropor-
disèrt, a adj. disert, e tionné, ée
disètz ! (quand vosautres -) loc. ce que sont les disputa n. f. (s. XIII.) dispute (sens noble e sens
choses ! familier)
disfonccionament n. m. (s. XX. . . ) dysfonction- disputar v. (s. XIII.) débattre
nement disputar de la capa de l’evesque expr. discuter
disgràcia n. f. (s. XVI. . . , ital. « disgrazia ») dis- de questions oiseuses / du sexe des anges
grâce
dissabte n. m. (s. XIII.) samedi
disi de non (non -) loc. je ne dis pas le contraire
dissecable, abla adj. (s. XIX. . . ) dissécable
disi e ni ne lèvi, ni n’ajusti (o te -) expr. je te le
dissecar v. (s. XVI. . . ) disséquer
dis tel quel
disseccion n. f. (s. XVI. . . ) dissection
disi que si ! loc. que oui !
dissector, tritz (pl. dissectors, trises) n. (s.
disiá (n’i a un que -) loc. comme disait l’autre
XVII. . . ) disséqueur, euse
disiái pro ! (me -) loc. je me disais bien
disseminacion n. f. (s. XVIII. . . ) dissémination
disiatz que (e se me -) loc. vous me direz peut-
être que disseminar v. (s. XVI. . . ) disséminer
dislocacion n. f. (s. XIII.) dislocation dissension n. f. (s. XIII.) dissension
dislocar v. (s. XIII.) disloquer veire: deslogar dissentiment n. m. (s. XVI. . . ) dissentiment
disnada n. f. (s. XII.) déjeuner dissestre n. m. 1. l’autre jour 2. l’ancien temps
disnar v. (s. XII.) 1. déjeuner - cit.: Una lèbre ? dissidéncia n. f. (s. XV. . . ) dissidence
[Grandmercé], pauròt, e tan melhor ! Tombarà plan dissident, enta adj. (s. XX.) dissident, ente
: veni de covidar quauques [prèires] vesins a venir dissillabe, aba adj. (s. XVI. . . ) dissillab dissyl-
disnar doman passat, te respondi qu’i tiraràn la carn labe
de pels òs (Paul Froment, La lèbre, 1894) 2. manger dissimulacion n. f. (s. XII. . . ) dissimulation
disnar n. m. le déjeuner (miègjorn) dissimular v. (s. XIV. . . ) dissimuler
disnar (afusta-te lo cotèl qu’anam -) expr. je dissimulat, ada adj. (s. XIV. . . ) dissimulé, ée
crois que l’heure de vérité est venue dissimulator, tritz (pl. dissimulators, trises) adj.
disnar (après -) loc. après dîner e n. (s. XV. . . ) dissimulaire dissimulateur, trice
disnar (non an per / an pas per -) loc. ils n’ont dissipacion n. f. (s. XIII., lat. dissipatio) dissipa-
rien à manger tion - src.: Honnorat, 1848 : "dissipation"
disnar de canonge (un -) loc. un bon et long dissipar v. (s. XIV., lat. dissipare) dissiper
repas dissipator, tritz (pl. dissipators, trises) adj. e
disnar de regardèlas loc. 1. regarder manger n. (s. XVIII. . . , de dissipar) dissipaire dissipateur,
les autres 2. fig. ne pas obtenir ce qu’on voulait trice - src.: Honnorat, 1846: "dissipatour"; Alibèrt
disnar, li rèsta res per son sopar (qui manja tot (règla), 1935/1966 : "dissipator, tritz"
a son -) expr. il faut être prévoyant dissolubilitat n. f. (s. XIX..., de dissoluble) dissol-
dison (çò -) loc. dit-on ubilité

204
dissoluble, a ditz res, non ditz jamai meçorga (qui non -)

dissoluble, a adj. (s. XIII..., de dissòlver X soluble) dit ! (aicí siá -) loc. entre nous soit dit !
soluble dit (aquí lo -) loc. voila ce qu’on en dit
dissolucion n. f. (s. XIV., lat. dissolutio) dissolu- dit (ben me’n a -) loc. bien m’en a pris
tion dit (cal que siá -) loc. il faut que ce soit dit
dissolut, uda adj. (s. XIV., lat. dissolutus) dissous, dit (de fait e de -) loc. sitôt dit, sitôt fait
dissoute dit (dich) n. m. (s. XIII., de dire) 1. parole 2. pro-
dissolutiu, iva adj. (s. XIV.) dissolutif, ive pos 3. sentence
dissolvent n. m. (s. XVI. . . , de dissòlver) dis- dit (fait coma -) loc. sitôt dit, sitôt fait
solvant dit (n’i a pro de -) loc. assez parlé
dissolvent, enta adj. (s. XVI..., de dissòlver) dis- dit (n’i a pro de -) n. assez causé !
solvant, ante dit (que siá lo -) loc. qu’il soit dit
dissòlver v. (s. XIV. . . , lat. dissolvere) dissoudre dit al fait i a grand trait (del -) expr. il y a loin
dissòlver (se) v. (s. XII..., lat. dissolvere) se dis- de la coupe aux lèvres
soudre dit al fait i a grand trait (del -) loc. il y a loin de
distància n. f. (s. XIV.) distance la coupe aux lèvres
distanciacion n. f. (s. XX. . . ) distanciation dit de (a -) loc. à force de
distanciar v. (s. XIX. . . ) distancer dit de (èsser -) loc. convenir de
distant, anta adj. (s. XIV. . . ) distant, ante dit de cantar, non pas de cridar (es -) expr. il ne
distillable, abla adj. (s. XIV. . . ) distillable faut pas trop pousser les choses
distillacion n. f. (s. XIV.) distillament distillation dit de fregada (aquò siá -) loc. cela soit dit en
distillada (aiga -) n. f. eau distillée passant
distillar v. (s. XIV.) destillar 1. distiller 2. couler dit de parlar (per lo -) loc. histoire de parler
goutte à goutte, dégoutter
dit de passada (aquò siá -) loc. cela soit dit en
distillariá n. f. (s. XVIII. . . ) distillerie
passant
distillat n. m. (s. XIX. . . ) distillat
dit de rire (pel -) loc. histoire de rire
distillat, ada adj. distillé, ée
dit de t’anar veire (me soi -) loc. j’ai eu l’idée
distillator n. m. distillador distillateur (ap-
de passer te voir
pareil)
dit del mond (lo -) loc. le qu’en dira-t-on
distillator, tritz (pl. distillators, trises) n. (s.
dit d’escarlimpada (aquò siá -) loc. cela soit dit
XVI. . . ) distillaire distillateur, trice (personne)
en passant
veire: brutlaire - src.: Honnorat, 1846 : "distilla-
dit e apuntat que (es -) loc. il est convenu que
tour"
dit lo mot (se son -) loc. ils sont d’intelligence
distillatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) distillatoire
distinccion n. f. (s. XIII.) distinction dit que (qual non t’a -) loc. croirais-tu que
distinctament adv. (s. XIV.) distintament dis- dit que (qual non vos a -) loc. se douterait-on ?
tinctement dit res, as dit de òc (se non as -) loc. qui ne dit
distincte, incta adj. (s. XIV. . . ) dinstint distinct, mot consent
incte dit sensat (aital -) loc. ce qui semble dire
distinctiu, iva adj. (s. XIV. . . ) distinctif, ive dit, a dit (quand a -) loc. il ne revient pas sur
distinguir v. (s. XIV.) distinguer sa parole
distinguit, ida adj. (s. XVII. . . ) distingué, ée dita n. f. 1. discours 2. déclaration 3. cours
distinguo n. m. (s. XVI. . . , latinisme) distingò dis- 4. enchère 5. débit
tinguo dita (aquò non a de -) loc. cela n’a plus cours
distraccion n. f. (s. XIV. . . ) distraction dita (aver bona -) loc. 1. réussir 2. avoir du suc-
distractiu, iva adj. (s. XVI. . . ) distrayant, ante cès
distraire v. (s. XIII., lat. distrahere) distraire dita (tirar un autre de -) loc. surenchérir sur
distrait, aita / distrach, acha (pl. distraches, quelqu’un
achas) adj. (s. XIII. . . , de distraire) distrait, aite dita de (en -) loc. (s. XVII.) au dire de
distraitament / distrachament adv. (s. XIX. . . , de dita d’unes (en -) loc. aux dires de certains
distrait / distrach) distraitement dita que (a -) loc. à mesure veire: a proporcion,
distre n. m. 1. l’autre jour 2. l’ancien temps a mesura
distribucion n. f. (s. XIV.) distribution ditirambe n. m. (s. XVI. . . ) dithyrambe
distribuïr v. (s. XVI.) distribuer ditz (alara çò -) loc. alors, me dit-il
distributiu, iva adj. (s. XIV.) distributif, ive ditz (alara me -) loc. alors, me dit-il
distributor, tritz (pl. distributors, trises) adj. e ditz (alara que me -) loc. alors, me dit-il
n. (s. XIV. . . ) distribuidor distributeur, trice - src.: ditz (çò -) loc. dit-il
Honnorat, 1846: "distributour" ditz res, non ditz jamai meçorga (qui non -) expr.
districte n. m. (s. XVII. . . ) district celui qui ne promet rien ne trompe personne

205
ditz una vertat quand non sap plus de meçorgas dochar

ditz una vertat quand non sap plus de meçor- divisionari, ària adj. e n. (s. XVIII. . . , de division)
gas expr. c’est un menteur divisionnaire
ditz, n’i a pro un pauc (quand se -) loc. il n’y a divisionisme n. m. (s. XX., de division) division-
pas de fumée sans feu nisme
diürèsi n. f. (s. XVIII. . . ) diurèse divisionista adj. e n. (s. XX., de divisionisme) divi-
diuretic n. m. (s. XIV.) diurétique sionniste
diuretic, ica adj. (s. XIV.) diurérique divisor n. m. (s. XIII. . . , de devesir X dividere)
diürne, diürna adj. (s. XIII. « diurn ») diurn di- divisaire diviseur (math.)
urne divisor, ora n. (s. XV. . . , de devesir X dividere) di-
diva n. f. (s. XIX. . . , mot italian) diva (cantatrice) viseur, euse
divagar (se -) v. se mettre hors de soi / très en divòrci n. m. (s. XIV.) divorce
colère divorciar v. (s. XIV. . . ) divorcer
divagat (aver -) loc. avoir perdu la raison divorciat, ada adj. (s. XVIII. . . ) divorcé, ée
divagat (èsser -) loc. être hors de soi / très en divulgacion n. f. (s. XVI. . . ) divulgation
colère divulgar v. (s. XIV.) divulguer
divendres n. m. (s. XIV.) vendredi - cit.: Eran divulgator, tritz (pl. divulgators, trises) adj. e
polidas(. . . ), talament polidas qu’aurián fait virar lo n. (s. XVI. . . ) divulgador; divulgaire divulgateur,
cap al quite sent Antòni dins lo desèrt, e aimablas. . . trice
Que vos dirai. De carn atal ne fariá pecar mai d’un lo doana n. f. (s. XIII.) douane
divendres, coma disiá l’autre jorn un de mos amics. . . doari n. m. (s. XIV.) douaire
N’i ajusti pas mai ! (Paul Froment, Menuts afars de doat n. m. 1. fossé 2. conduit couvert
la vita, 1894) dobladura n. f. (s. XIV.) doublure
divergéncia n. f. (s. XIX. . . ) divergence doblament adv. e n. m. (s. XIII.) doublement
divergent, enta adj. (s. XVII. . . ) divergent, ente doblar v. (s. XII.) 1. doubler - cit.: Los cocuts alu-
divergir v. (s. XVIII. . . ) diverger can candèlas sus los taps, las primavèras e las mar-
divèrs, èrsa (pl. divèrses, èrsas) adj. (s. XII.) garidetas floquejan, lo cocut canta au bòsc, lavetz la
divers, erse vinha que i va de bon còr e los sharments e’s doblan
divèrsament adv. (s. XII.) diversement d’ua setmana a l’auta tot lo mes d’abriu (Raimond
Lajús, Armanhac II, 1991) 2. plier 3. tordre
diversificacion n. f. (s. XX.) diversification
doblat, ada adj. doublé, ée (vêtement. . . ) - cit.:
diversificament adv. (s. XIV.) diversification
Prumièrament, per plan piafar, / un mántol nòu me
diversificar v. (s. XIV.) diversifier
farai far / d’un drap de vint escuts la cana, / doblat
diversification n. f. (s. XX.) diversification (nour-
de velós o de pana, / e vestirai cada maitin / un abil-
riture bébé)
hament de satin (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s.
diversion n. f. (s. XIV. . . ) diversion XVII)
diversitat n. f. (s. XIV.) diversité doblatge n. m. (s. XX. . . ) doublage
divertiment n. m. (s. XV. . . ) divertissament; doble, dobla adj. e n. m. (s. XIII.) double
divertissença divertissement doblet n. m. doublon
divertir v. (s. XVII. . . ) divertir doblièr n. m. (s. XII.) damier
divertir coma un còfre (se -) loc. s’ennuyer à dobtar v. (s. XII.) 1. douter - cit.: Eth èra anat [hu-
mourir mar] ja tres còps a ta pòrta, / tres còps s’en es tornat
divertir coma un crostet de pan mosit (se -) expr. en darrèr, / de tau sòrta / qu’un arrossin qui dobta un
s’ennuyer à mourir maupàs a passar / tira lo pè tres còps, ara enlà, puish
divertiu, iva adj. (s. XIV.) divertissent divertis- ençà (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) 2. craindre
sant, ante dobte n. m. (s. XII.) 1. doute 2. crainte
divessa n. f. (s. XIV. « devessa ») déesse dobte (levar un -) loc. élever un soupçon
dividend n. m. (s. XVI. . . ) dividende dobte (sense -) loc. sans doute
divin, ina adj. (s. XIII.) divin, ine dobtós, osa (pl. dobtoses, osas) adj. (s. XII.) dou-
divinacion n. f. (s. XIV.) divination teux, euse
divinitat n. f. (s. XIII.) divinité dobtosament adv. (s. XIII.) douteusement
divisibilitat n. f. (s. XV. . . , de divisible) divisibil- doç, doça (pl. doces, doças) adj. (s. XII: "dolç")
ité doux, douce
divisible, ibla adj. (s. XIV. . . , de devesir X dividere) doçament adv. (s. XI.) doucement
divisible doceta n. f. mâche (salade)
division n. f. (s. XII. . . ) division (math.) veire: docetament adv. (s. XII.) doucettement
devesiment docha n. f. (s. XVI. . . , italian « doccia ») douche
division n. f. (s. XIX. . . , de devesir X dividere) 1. di- dochaire, aira n. (s. XVII. . . ) doucheur, euse
vision (mathématiques) 2. division (militaire) dochar v. (s. XVII. . . ) doucher

206
docil, ila domdar

docil, ila adj. (s. XV. . . ) docile dòl (far -) loc. (s. XVII.) 1. faire de la peine
docinàs, assa (pl. docinasses, assas) adj. 2. avoir regret 3. porter le deuil
douceâtre dòl (lo cap me -) loc. j’ai mal à la tête
doçor n. f. (s. XII.) douceur dòl (pausar lo -) loc. quitter le deuil
doçor (préner per -) loc. prendre par la douceur dòl (portar -) loc. porter le deuil
dòctament adv. (s. XVI. . . ) doctement dòl (préner lo -) loc. prendre le deuil
dòcte, dòcta adj. (s. XVI..., lat. doctus < docere) dòl de (me -) loc. 1. je regrette de 2. il m’en cuit
docte - cit.: La Pamfília [Pampilia] corrú, conquistè de
la Cilícia, / la Frígia, la Pisídia e la dòcta Fenícia (Pèir dòl de (me’n -) loc. il m’en cuit de
de Garròs, Lissandre, 1567) dòl pro de vos far saber (me -) loc. j’ai le regret
doctor, ora n. (s. XI.) docteur - cit.: A la taula de vous faire savoir
d’onor, Madama la comtessa de Valon que [presidís], a doladoira n. f. (s. XII. . . ) doloire
a sa drecha Mossur Beiran, a [son esquerra] lo doctor dòlça n. f. (s. XIII.) gousse
Prioleau dont la genta dòmna se troba en fàcia, entre doléncia n. f. (s. XIII.) 1. affliction 2. doléance
Mossur de Pebeire e lo comte de Bretàs, l’explorator 3. fainéantise
(L’annada Lemouzina, 1897); Dintratz doctor. Vos dolent n. m. 1. souffrant - cit.: Cantar non pòt
vau far veire aquela paura femna (Paul Gairaud, La l’òme trist e dolent (Pèir de Garròs, Eglòga IV, 1567)
sexològa, 1982) 2. fainéant 3. méchant
doctoral, ala adj. (s. XIV. . . ) doctoral, ale dolenta (far la -) loc. minauder d’un air plaintif
doctoralament adv. (s. XVII. . . ) doctoralement dolentat, ada adj. pris de douleur
doctorat n. m. (s. XVI. . . ) doctorat dòler v. (s. XII.) 1. souffrir - cit.: Fraire, lo cap me
doctors de la Glèisa (los -) n. m. plur. les doc- dòl (Claudi Martí, 1971) 2. regretter 3. s’affliger
teurs de l’Eglise dolha n. f. (s. XIII. . . ) douille
doctors de la lei (los -) n. les docteurs de la loi dollar n. m. (s. XIX.) dollar
doctrina n. f. (s. XII.) doctrine - cit.: Mentretant, dolmèn n. m. (s. XIX. . . , del breton) dolmen
lo que fa la doctrina abans vèspras, se poirà servir dels dolor n. f. (s. XII.) douleur - cit.: E quand pensi,
fondaments del Salut que trobarà p. 38 (B. Amilhan, de còps, que ma polida aimada / de sos potons d’amor
1673). brèça un autre amorós / una enveja me pren d’anar
doctrinal, ala adj. (s. XIV.) doctrinal, ale de rescondons / dins l’aiga negra e freja e d’ombra
doctrinalament adv. (s. XV. . . ) doctrinalement capelada, / negadís, escantir mon fuec e garir mas do-
doctrinari, ària adj. (s. XIV. . . ) doctrinaire lors (Paul Froment, Un jorn d’abrial, 1898) ; La dolor
doctrinàriament adv. (s. XIX. . . ) doctrinairement monta del còr als pòts, coma una aiga que vèrsa, de
document n. m. (s. XIII.) document tròp bolir. Dins aquela lenga qu’es la seuna, lo païsan
documentacion n. f. (s. XIX. . . ) documentation plora sos mòrts ambe de mots patetics e vertadièrs
documentalista n. (s. XX. . . ) documentaliste (Joana Bartès, Lison, 1934)
documentar v. (s. XVIII. . . ) documenter dolorós, osa (pl. doloroses, osas) adj. (s. XII.)
documentari n. m. (s. XIX. . . ) documentaire douloureux, euse - cit.: D’autres an tastat e an
documentarista n. (s. XX. . . ) documentariste sabut dire l’encantament de nòstra tèrra privilegiada
dodecaedre n. m. (s. XVI. . . ) dodécaèdre ; d’autres an cantat tot çò que pòt faire bategar un
dodecagòn n. m. (s. XVII. . . ) dodecagòne còr uman ; mas es el qu’a portat vertadièrament, dins
dodécagone la simfonia dels poètas occitans, la nòta dolorosa de
dodecagonal, ala adj. (s. XVIII. . . ) dodécagonal, l’anma lengadociana, nòta que monta d’un luentan
ale passat (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
doga n. f. 1. douve 2. talus de chemin dolorosament adv. (s. XII.) douloureusement
doga (anar en -) loc. tomber en ruines domaisèla n. f. (s. XVII. . . ) 1. demoiselle 2. libel-
dogat n. m. 1. canal 2. égout lule 3. carcasse d’oie ou de canard à griller sur
dògma n. m. (s. XVI. . . ) dogme le feu
dogmatic, ica adj. (s. XVI. . . ) dogmatique domaiselar v. faire la demoiselle
dogmaticament adv. (s. XVI. . . ) dogmatique- domaiselenc, enca adj. 1. efféminé, ée 2. qui
ment fait la demoiselle
dogmatisme n. m. (s. XVI. . . ) dogmatisme domanial, ala adj. (s. XVI. . . ) domanial, ale
dogmatista n. (s. XVI. . . ) dogmatiste domdable, abla adj. domptable
dogmatizar v. (s. XIII. . . ) dogmatiser domdada n. f. domptage
dòl n. m. (s. XIII.) 1. douleur 2. regret 3. deuil domdadís, issa (pl. domdadisses, issas) adj. ac-
dòl (cargar lo -) loc. prendre le deuil tion de dompter
dòl (çò que los uèlhs non veson lo còr non -) domdadura n. f. (s. XIII.) action de dompter
expr. on n’est pas dégoûté par ce qu’on ne voit domdaire, aira n. (s. XIII. . . ) dompteur, trice
pas domdar v. (s. XIII.) dompter

207
domde, domda donar lo còp mortal (se -)

domde, domda adj. (s. XIII.) dompté, ée dòmna faita a la coita (una -) loc. une grande
dòme n. m. (av. s. XIV. « dom ») dòma dôme dame depuis hier
("maison de Dieu") veire: copòla dòmna Liseta n. f. bouche (style plaisant)
domeni n. m. (s. XII.) domaine don n. m. 1. don 2. présent
domenicar v. (s. XVII.) dominicar commander don (donar quicòm a plen -) loc. donner
avec autorité quelque chose en pleine propriété
domenjar v. faire le maître veire: dominar dòna n. f. (de dòmna, per l’occitan provençal
domestic, ica adj. (s. XIII.) domestique (relatif à : dò(m)na.) → dòmna 1. dame veire: dòmna
la maison) veire: domètge 2. madame
domesticitat n. f. (s. XVI. . . ) domesticité dona d’aire (se -) loc. c’est un fat
domètge, ètja adj. 1. domestique (qui n’est pas dona de pena a creire (me -) loc. j’ai peine à le
sauvage, animal, plante. . . ) veire: domestic - cit.: croire
Lo vièlh pelut de 14 avia lèu comprés que trobariá pas dòna es mai bèla (a la candèla la -) expr. ne pas
un escotaire domètge de sas valentiás de Verdun se se laisser duper par un artifice
me las debanava en francés, tant i a qu’en plaça d’un dona lo brug (se -) loc. le bruit court
repapiatge un pauc bestiàs me regalèri sovent d’un donacion n. f. (s. XIII.) donation
raconte granat, totjorn nòu (Rodgièr Barta, Pròsas de donaire de benediccions loc. 1. donneur de
tota mena, 1979) 2. docile bonnes paroles 2. donneur de leçons
dometjar v. domesticar domestiquer donaire, aira n. (s. XII., de donar) 1. qui donne •
domicili n. m. (s. XIV.) domicile donneur 2. généreux, euse
domiciliacion n. f. (s. XX. . . ) domiciliation donan (quant te -) loc. combien tu gagnes (dia-
domiciliar v. (s. XVI. . . ) domicilier logues d’ouvriers)
domiciliari, ària adj. (s. XVI. . . ) domiciliaire donan ? (quant te -) loc. combien gagnes-tu ?
dominacion n. f. (s. XIII.) domination - cit.: Tren- donar v. (s. X.) 1. donner - cit.: Tre que nos [acami-
quem los laç de lor dominacion / e los colars de longa nam] cap a l’ivèrn, vaquí que se lèvan los remembres
subjeccion / qui, devath eths, si regnan, nos demòra, / del temps que ma vilòta èra, per ieu, un libre d’images,
gitem là-hòra (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565) lo primièr dubèrt davant mos uèlhs e lo plus bèl que
dominància n. f. (s. XVI. . . ) dominance jamai m’es estat donat (Loïsa Paulin, Nadalet, 1940)
dominant, anta adj. (s. XIII. . . ) dominant, ante 2. accorder
dominar v. (s. X., lat. dominare) dominer veire: donar al mai vivent (se -) loc. faire donation au
domenjar dernier vivant
dominar (se -) v. rester maître de soi donar de bren a la truèja del molinièr expr.
dominator, tritz (pl. dominators, trises) adj. e porter de l’eau à la rivière
n. (s. XIII. . . , lat. dominator) dominaire domina- donar de fardas a lavar loc. donner du fil à re-
teur, trice - src.: Honnorat, 1848: "douminatour"; tordre à
Alibèrt (règla), 1935/1966 : "dominator, tritz" donar de gaubi (se -) loc. se donner de la peine
dominica n. f. (s. XIV.) 1. dominique 2. di- donar de gram a triar loc. donner du fil à retor-
manche dre à
dominical, ala adj. (s. XIV.) dominical, ale donar de la sapa sul pè (se -) loc. se porter tort
dominican, ana adj. e n. (s. XIII. . . ) dominicain, à soi-même
aine donar de lonja (se -) loc. déguerpir
domino n. m. (s. XVI. . . ) dominò domino donar de percaç (se -) loc. se donner de la peine
dòmna n. f. (s. XI., lat. domina) 1. dame veire: donar del nas loc. affecter un air méprisant -
dòna - cit.: (Guilhòt ) - Aquò ditz nòstra dòmna. cit.: Siam quitis damb les que donan del nas a la
(Estève) - E mèi, cèrta la nòstra (Francés de Corteta lenga mondina, tant per non se poder pas emprigondir
(La Miramonda, s. XVII); A la taula d’onor, Madama dedins la coneissença de sa gràcia, coma per nos far
la comtessa de Valon que [presidís], a a sa drecha creire qu’elis an trobat la fava a la còca de la sufisença
Mossur Beiran, a [son esquerra] lo doctor Prioleau (Pèire Godelin, s. XVII)
dont la genta dòmna se troba en fàcia, entre Mossur donar del punh sul pitre (se -) loc. faire son
de Pebeire e lo comte de Bretàs, l’explorator (L’annada mea culpa
Lemouzina, 1897) 2. madame donar dels dos loc. piquer des deux
dòmna (nòstra -) n. pr. 1. notre Dame 2. Vierge donar e prometre non fan meteissa cançon expr.
Marie (f.) il est facile de promettre
dòmna de bon córrer lo sauvèt (nòstra -) expr. donar garda (se -) loc. prendre garde
il trouva son salut dans la fuite donar lo còp de la mòrt (se -) loc. se suicider
dòmna de las cambas lo sauvèt (nòstra -) expr. donar lo còp mortal (se -) loc. mettre fin à ses
il trouva son salut dans la fuite jours

208
donar lo mot de la gacha (se -) dotar

donar lo mot de la gacha (se -) loc. 1. se donner çò qu’ieu practiqui per amor (Gautièr, La Mòstra, s.
le mot 2. se donner le mot de passe XVII); Roja de fred, enlai se lèva / la luna al front mir-
donar lo vam (se -) loc. se lâcher galhat d’òr/ sus aquela palhada nuèva / d’argent fin
donar lo vertige loc. donner le vertige se mira. Tot dòrm (Paul Froment, Nadal, 1897); Res,
donar páur (se -) loc. s’effrayer per ieu, passarà jamai en delícias aqueles esclopons de
donar per mètge (se -) loc. se faire passer pour sucre ròses o blaus ont dormissiá un Jèsus tan saure e
un médecin tan lusent que lo sentissiái fondre dins la boca (Loisa
donar suènh de (se -) loc. prendre garde à Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) 2. coucher -
donarai res de res (non te -) loc. tu n’auras rien cit.: Ièr, avèm dormit dins una ostalariá de Besièrs
du tout dormir (ton -) loc. ton besoin de dormir
donat a (me soi -) loc. j’ai fait une donation à dormir a la serena loc. dormir à la belle étoile
donat per (es -) loc. il passe pour médecin dormir coma un cibòt loc. dormir comme. . .
donat, ada n. m. (s. XIII.) qui s’est donné (e) à dormir coma un socàs loc. dormir comme une
un monastère souche
donatari, ària n. (s. XIV. . . ) donataire dormir coma un vièlh deute loc. dormir
donatiu, iva adj. (s. XIV.) 1. dispensateur 2. qui comme. . .
donne dormir coma una marmòta (un muret) loc.
donator, tritz (pl. donators, trises) n. (s. XIV. . . , dormir comme une marmotte
lat. donator) donador donateur, trice veire: dormir coma una missara loc. dormir comme
donaire - src.: Honnorat, 1846 : "dounatour"; un loir
Couzinié, 1850 : "donatou"; Alibèrt (règla), dormir coma una soca loc. dormir comme une
1935/1966 : "donator, tritz" souche
donc, doncas conj. (s. XI.) donc - cit.: Bensai per dormir coma una turra loc. dormir comme. . .
qu’a Pinsaguèl, en escrimant d’esperit amb tu sota dormir del brug (non pòdi -) expr. je ne peux
Lucili, aviái [demembrat] de saber escrimar d’espasa. pas dormir à cause du bruit
Paravi doncas de quarta, ponhet torçut (Robèrt Lafònt, dormir son sadol loc. dormir tout son soûl
L’eròi, 2001) dormir virat d’esquina loc. dormir sur le dos
donjon n. m. (s. XIII.) donjon dormís e velha (entre -) loc. être à moitié en-
dont dont - cit.: A pena fosquèri nascut que ma dormi
maire se trobèt [sense] lait, calguèt cercar de noirissa ; dormit a Rodés (aver -) loc. avoir couché à
e mon paire dont èri lo prumièr fruit, a fòrça de rodar, Rodez
ne trobèt una a En Menon que depend d’aquesta [par- dormitòri n. m. (s. XIII.) dortoir - cit.: Leis eròis
ròquia], m’i portèt e aquò’s aquí que som estat noirit arriban las au terme de la carrièra ; abans de li celebrar
(Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) la glòria, caudrà lei mandar au refectòri e au dormitòri
donzèl n. m. (s. XI.) 1. damoiseau 2. garçon (Robèrt Lafònt, 1984)
d’honneur (mariage) dorna n. f. cruche veire: cruga
donzèla n. f. (s. XI.) 1. demoiselle (pej.) dornièr n. m. → aiguièr évier veire: cruguièr
2. demoiselle d’honneur (mariage) dornièr bas (aver lo -) loc. avoir les jambes
dopar v. doper (drogue. . . ) courtes
dopatge n. m. 1. dopage 2. doping dos (trabalhar de -) loc. faire le travail de deux
dorifòr n. m. doryphore dos / tres, quatre. . . (a -) par deux, par trois,
dòrm e velha (èsser entre -) loc. être en demi par quatre. . .
sommeil dos / tres, quatre. . . (a bels -) loc. par deux, par
dormeire, eira n. (s. XII., de "dòrmer") dormeur, trois, par quatre. . . (emphase)
euse dos ans a loc. il y a deux ans
dormicion n. f. (s. XIV.) dormition (mort de la dos en dos, de tres en tres (de -) loc. par deux,
Vierge) par trois
dormida n. f. somme (m.) dos se lo carguèron dins la veitura (entre -) expr.
dormida (far -) loc. faire la sieste à deux, ils le chargèrent dans la voiture
dormilhós, osa (pl. dormilhoses, osas) adj. (s. dos, doás adj. num. (s. XII.) deux
XII.) dormeur, euse dosar v. sourdre
dormir n. m. fait de dormir dòsi n. f. (s. XIV., gr. dosis > lat. dosis.) dose
dormir v. (s. XII.) 1. dormir - cit.: Filhetas, afin que dosilh n. m. fausset
qualqu’una d’elas [faitilhièras] non vos ane cachar dosilh (a vist lo bon Dieu pel -) expr. il est ivre
dins vòstra cramba, non dormatz pas soletas e prenètz dòt n. f. (s. XIV.) dot
plan garda al trauc del gat (Pèire Godelin, Tresena dotacion n. f. (s. XIV.) dotation
floreta, s. XVII); Digas a la bèla Maria, / que non dotal, ala adj. (s. XIII.) relatif à la dot
dòrmi ni nuèit ni jorn, / e que tu fas per industria, / dotar v. (s. XIV.) doter

209
dotz (pl. doses) dreit que (es plan -)

dotz (pl. doses) n. f. (s. XII.) source dreit (anar fial -) loc. aller tout droit
dotze adj. num. (s. XII.) douze dreit (aquí -) loc. là, en face
dotzen, ena adj. num. (s. XII.) douzième dreit (aver -) loc. avoir raison
dotzena n. f. (s. XIII.) douzaine dreit (carrejar -) loc. se bien conduire
drac n. m. (s. XII.) 1. être malfaisant 2. dragon dreit (dar lo -) loc. rendre justice
3. diable 4. lutin dreit (de -) loc. tout droit
drac (far lo -) loc. 1. être infernal / dissipé / très dreit (drech; dret) n. m. droit
brillant 2. faire les cent coups dreit (estat de -) n. m. état de droit
dracs (trevat dels -) loc. hanté de fantômes dreit (far -) loc. rendre justice
draga n. f. (s. XIV. . . , de l’anglés drag) drague (riv- dreit (far son -) loc. rendre justice
ières. . . ) dreit a dreit loc. vis-à-vis
dragadoira n. f. (s. XX.) dragueuse (machine) dreit a l’assisténcia n. m. droit à l’assistance
dragar v. (s. XVII. . . ) draguer (bateau) veire: dreit a l’educacion n. m. droit à l’éducation
fringar dreit a la seguretat n. m. droit à la sûreté
dragàs (trabalhar coma un -) loc. travailler dreit anar (a -) loc. à vrai dire
comme un beau diable dreit anar (a bon -) loc. à juste raison
dragatge n. m. (s. XVIII. . . ) dragage dreit anar (de -) loc. pour bien faire
dragèia n. f. (s. XV., del francés) dragée veire: dreit camin (anar -) loc. suivre le droit chemin
amètla ensucrada dreit coma la camba d’un can expr. pas droit
dragèia (far badar la -) loc. tenir la dragée du tout
haute
dreit coma un I loc. droit comme un i
drageièr n. m. (s. XIX.) drageoir
dreit coma un pòt de cabeça expr. droit comme
drageïficacion n. f. (s. XX.) dragéification
un « i »
drageïficar v. (s. XX.) dragéifier
dreit coma un volam expr. pas droit du tout
dragon n. m. (s. XIII.) dragon
dreit coma una barra expr. droit comme. . .
draguièr n. m. (s. XVII. . . ) dragueur (bateau)
dreit coma una candela expr. droit comme une
veire: fringaire
chandelle
dralha n. f. draia draille (chemin ancien)
dreit coma una coa de pòrc expr. pas droit du
drama n. m. (s. XVIII. . . ) drame
tout
dramatic, ica adj. (s. XVI.) dramatique
dreit constitucional n. m. droit constitutionnel
dramaticament adv. (s. XVIII. . . ) dramatique-
dreit d’ainat loc. droit d’ainesse
ment
dreit d’ingeréncia n. m. droit d’ingérence
dramatizacion n. f. (s. XIX. . . ) dramatisation
dreit de grèva n. m. droit de grève
dramatizar v. (s. XIX. . . ) dramatiser
dramaturgia n. f. (s. XVII. . . ) dramaturgie dreit de la família n. m. droit de la famille
dramaturgue, urga n. (s. XVIII. . . ) dramaturg dreit de la persona n. m. droit de la personne
dramaturge dreit de proprietat n. m. droit de propriété
drap n. m. (s. XII.) drap (matière) - cit.: Prumièra- dreit de publicacion n. m. droit de publication
ment, per plan piafar, / un mántol nòu me farai far / dreit de sojorn n. m. droit de séjour
d’un drap de vint escuts la cana, / doblat de velós o de dreit de tu loc. en face de toi
pana, / e vestirai cada maitin / un abilhament de satin dreit de vòte n. m. droit de vote
(Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) dreit d’aqueste moment loc. juste à ce moment
drapariá n. f. (s. XIII.) draperie dreit d’espasa loc. droit de conquête
drapèl n. m. (s. XIII.) → bandièra drapeau dreit e aut cintat (ten-te -) loc. tiens-toi prêt à
drapièr n. m. (s. XIII.) drapier l’action
dreçadoira n. f. (s. XX.) dresseuse (machine dreit eretièr loc. héritier direct
pour contre-plaqué. . . ) dreit espanhòl n. m. droit espagnol
dreçador n. m. (s. XIII. . . ) dressoir (buffet. . . ) dreit fial (a -) loc. de droit fil
dreçaire, aira n. (s. XVI. . . ) dresseur, euse (d’un dreit fial (anar dins lo -) loc. agir à bonne fin
animal. . . ) dreit italian n. m. droit italien
dreçar v. (s. XI. . . ) dresser (un animal. . . ) dreit o tòrt (a -) loc. à tort ou à raison
dreçar la busca loc. rompre avec un amoureux dreit ont cal (cal metre lo -) loc. donner raison
dreçatge n. m. (s. XIX. . . ) dressage (d’un ani- à qui de droit
mal. . . ) dreit qu’es condemnat (tal a -) expr. il n’y a pas
dredredré onom. claquement des dents du de justice
froid dreit qu’es condemnat (tal a -) expr. il n’y a pas
dreit (a bon -) loc. a bon droit de justice
dreit (al -) loc. à l’endroit dreit que (es plan -) loc. il est bien juste que

210
dreit, dreita durar a lagui

dreit, dreita adj. 1. droit, droite veire: de pès ! drudor n. f. (s. XIII. . . ) 1. vigueur 2. gaillardise
2. debout (être debout) druide n. m. (s. XIII. . . ) druide
dreita n. f. droite (politique) druidic, ica adj. (s. XVIII. . . ) druidique
dreita n. f. droite druidisme n. m. (s. XVIII. . . ) druidisme
dreita (a -) loc. à droite dual, ala adj. (s. XX. . . ) dual, ale
dreitièra (en -) loc. en ligne droite dualisme n. m. (s. XVIII. . . ) dualisme
dreitièra (la -) n. f. le droit chemin dualista adj. e n. (s. XVIII. . . ) dualiste
dreits (ont i a res, lo rei pèrd sos -) expr. celui dualitat n. f. (s. XIV.) dualité
qui n’a rien n’a rien à perdre dubitacion n. f. (s. XIII.) doute (rhétorique) veire:
dreits de l’òme (cort europèa dels -) n. f. cour dobte
européennne des droits de l’homme (dr.) dubitatiu, iva adj. (s. XIV.) dubitatif, ive
dreits de l’òme (declaracion universala dels - dubitativament adv. (s. XIX. . . ) dubitativement
) n. f. déclaration universelle des droits de duc n. m. (s. XII.) duc
l’homme ducal, ala adj. (s. XII. . . ) ducal, ale
dreits de l’òme e del ciutadan (declaracion dels ducat n. m. (s. XII.) 1. duché 2. sorte de monnaie
-) n. f. déclaration des droits de l’homme et du ductil, ila adj. (s. XIV.) ductile
citoyen (dr.) ductilitat n. f. (s. XIV. « ductibilitat ») ductilité
dreits e devèrs dels minors n. m. plur. droits - ductilomètre n. m. (s. XX. . . ) ductilomètre
devoirs des mineurs duèl n. m. (s. XVI. . . ) duel veire: dual
dreits fondamentals de l’Union Europèa (carta duellista n. m. (s. XVI. . . ) duelista duelliste
dels -) n. f. charte des droits fondamentaux de duganèl n. m. 1. petit duc (oiseau de nuit) 2. ni-
l’Union européenne (dr.) gaud
dreits sindicals n. m. plur. droits syndicaux
duna n. f. (s. XIII. . . ) dune
(socio.)
duo n. m. (s. XVI. . . , mot italian) duò duo
dreitura n. f. (s. XIII.) droiture
duodenal, ala adj. (s. XIX. . . ) duodénal, ale
dreiturièr, ièra adj. (s. XIV.) qui est droit dans
duodenectomia n. f. (s. XIX. . . ) duodénectomie
son comportement
duodeniti n. f. (s. XIX. . . ) duodénite
drèn n. m. (de l’anglés) drain
duodenopancreatectomia n. f. (s. XIX. . . ) duo-
driade n. f. (s. XIII. . . ) dryade
denopancreatectomie
dridram n. m. carillonnement
duodenotomia n. f. (s. XIX. . . ) duodénotomie
dròga n. f. drogue
duodenum n. m. (s. XIV. « duodeni ») duodénum
dròga n. f. (s. XV.) drogue
duplèx (pl. duplèxes) n. m. duplex
drogar v. (s. XVI. . . ) droguer
duplicacion n. f. (s. XIV.) duplication
drogariá n. f. (s. XIX. . . ) droguerie
duplicar v. (s. XIV.) dupliquer
drogat, ada adj. (s. XX.) drogué, ée
duplicat n. m. (s. XVI. . . ) duplicatà duplicata
droguista n. (s. XX.) droguiste
drollàs, assa (pl. drollasses, assas) n. vilain duplicatiu, iva adj. (s. XIV.) duplicatif, ive
garçon, vilaine fille - cit.: De drollassas dau MLF duplicator n. m. (s. XIX. . . ) duplicador duplica-
se vougueron prene Anna Maria e Maria Anna amb teur
élei sota l’escapa que la civilizacion occitana es tradi- duplicitat n. f. (s. XIII. . . ) duplicité
cionalament fallocentrica, la pròva n’eran aquelei qua- duquessa n. f. (s. XII.) duchesse
tre masclàs que s’eran cargat doas filhetas sens pensar dur (far son -) loc. faire le dur (bravache)
de li fisar lo volant (Robèrt Lafònt, 1984) dur coma una bata loc. dur comme. . .
dròlle aluserpit (un -) loc. un enfant éveillé, dur, dura adj. (s. XII.) dur, dure
dégourdi veire: lusèrp durabilitat n. f. (s. XVI. . . ) durabilité
dròlle, dròlla n. 1. garçon, fillette veire: mainat, durablament adv. (s. XIII.) durablement
gojat - cit.: Quand la filloxèra tuèt la vinha, èrem cinc durable, abla adj. (s. XIII.) durable
dròlles a l’ostal, ieu lo pus jove, e l’ainat tot just s’aviá durada n. f. (s. XII.) durée
la fòrça de téner l’esteva (Leon Còrda, Sèt pans, 1977) durada (aquesta estòfa farà -) loc. faire bon us-
2. gosse age
dromadari, ària n. (s. XIV.) dromadaire durada (aquò non farà de -) loc. cela ne durera
dròp n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) drop (sport) pas
dropar v. (s. XX.) droper (sport) durada (de -) loc. de longue durée
drud, druda adj. (s. XII.) 1. dru, drue 2. robuste durada (far -) loc. durer veire: durar
3. galant, ante durament adv. (s. XIII.) durement
drudament adv. 1. drument 2. vigoureusement durant prep. (s. XIII.) durant
drudariá n. f. (s. XIII.) 1. galanterie 2. gaillardise durar v. (s. XII.) durer
drudièra (en -) loc. en pleine force de l’âge durar a lagui loc. trop durer

211
durar la vida dels barris duumvirat

durar la vida dels barris loc. durer ad vitam durdurdur n. m. chant du rossignol
aeternam duretat n. f. dureté
durarà (aqueste vestit -) expr. ce vêtement dur- dusca prep. (s. XIII.) → fins a ; d’aquí a jusque
era longtemps duumvir n. m. (s. XVI. . . ) duumvir
durat de (al -) loc. pendant la durée de duumviral, ala adj. (s. XVIII. . . ) duumviral, ale
durava que durava loc. cela n’en finissait pas duumvirat n. m. (s. XVI. . . ) duumvirat

212
e edèn

e conj. et econòme, òma n. econòm économe veire: orde-


e ! interj. eh ! nador, airitz
e (alfabet) n. f. e economia n. f. (s. XIV. . . ) économie
ebèn n. m. ébène economia clavada n. f. économie fermée
ebenista n. ébéniste (écon.)
ebraïc, ïca adj. (s. XII. « ebray ») hébraïque economia keynesiana n. f. économie keynési-
ebri mortal, ébria mortala loc. adj. ivre mort, enne (écon.)
morte economia neoclassica n. f. économie néo-
ebri, ébria adj. (s. XII.) ivre veire: begut classique (écon.)
èbri, èbria adj. (lat. ebrius) → ebriac ivre economic e social (cosselh -) n. m. conseil
ebriac (es un tròç d’ -) loc. c’est un fieffé économique et social
ivrogne economic, ica adj. (s. XIV. . . ) économique
ebriac, aga adj. (s. XII., lat. ebriacus) embriac ivre economica (creissença -) n. f. croissance
veire: bandat économique
ebriagar v. (de ebriac) enivrer veire: bandar economicament adv. (s. XVII. . . ) économique-
ebriagar (s’) v. (de ebriac) s’enivrer ment
ebriagàs, assa n. 1. soûlard veire: bandarri economista n. (s. XVIII. . . ) économiste
2. ivrogne ecran n. m. (s. XX., del francés ? neerl. scherm)
ebriaguesa n. f. (de ebriagar) 1. ivrognerie veire: écran (cinéma)
ebriesa 2. soûlerie ectara n. f. (s. XVIII. . . ) ectar hectare
ebriant, anta adj. embriagador enivrant, ante ectogramma n. m. (s. XVIII. . . ) ectograma;
ebriar v. (de ebri) enivrer - cit.: Cadun legissiá las ectogram hectogramme
paraulas. Caduna portava sa musica, una musica que ectolitre n. m. (s. XVIII. . . ) hectolitre
vos ebriava coma un fumet (Pèire Gogaud, L’uèlh de
ectomètre n. m. (s. XVIII. . . ) hectomètre
la font, 1977)
ectoplasma n. m. (s. XIX. . . ) ectoplasme
ebriesa n. f. (s. XIII., de èbri) ivresse veire:
Ectòr n. pr. m. Aitòr Hector - cit.: Memnon lo ne-
ebriaguesa
gre, ací los Grècs non persecuta / e lo valent Ectòr non
ebrietat n. f. (s. XIII., lat. ebrietas) embriaguesa
los bota en dehuta (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
ébriété veire: ebriaguesa
Ecuba n. f. Hécube (mythologie grecque) - cit.:
ebrieu n. (s. XIII. « ebrieu », lat. hebraeus) hébreu
En teatric spectacle, ací non se presenta / Ecuba ; ací
ebullicion n. f. (s. XIV.) ébullition
la tèrra e la mar non tormenta, / ni ditz contra son
ecatomba n. f. (s. XVI. . . ) hécatombe
jorn nadau execracions, / ni hè plorar las gents damb
eclectic, ica adj. e n. (s. XVII. . . ) éclectique
sas lamentacions" (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
eclectisme n. m. (s. XVIII. . . ) éclectisme
ecumenic, ica adj. (s. XVI. . . ) œcuménique
eclesial, ala adj. (s. XII. . . ) ecclésial, ale
ecumenisme n. m. (s. XX.) œcuménisme
eclesiastic, ica adj. e n. (s. XIII.) ecclésiastique
eclipsar v. (s. XIV.) éclipser veire: far eclipsi, tirar eczèma n. m. (s. XIX. . . ) eczemà eczéma
d’eclipsi eczematica n. f. (s. XX.) eczématique
eclipsi n. m. (s. XII. . . ) esclipsi éclipse (f.) eczematizar v. (s. XX.) eczématiser
eclipsi (far -) loc. far esclussi / esclipsi eczematogèn, èna adj. (s. XX.) eczématogène
s’éclipser eczematós, osa (pl. exzematoses, osas) adj. (s.
eclipsi (tirar d’ -) loc. éclaircir un malentendu / XX.) eczémateux, euse
tirer de l’obscurité edat n. f. âge (période) veire: temps - cit.: Robèrt
eclipsi (tirar d’ -) loc. sortir de l’obscurité (faire Lafont o a mostrat dins son estudi sus las vertuts
connaître) occitanas de l’Edat Mejana (Enric Espieut, Istòria
ecliptic, ica adj. e n. (s. XIV.) écliptique d’Occitania, 1968)
èco n. m. (s. XIII. « echo », de la nimfa Èco) ecò écho edat d’aur n. m. (s. XVI...) âge d’or
veire: resson edat de la pèira n. f. (s. XIX.) → neolitic / pale-
ecocardiografia n. f. (s. XX.) échocardiographie olitic âge de la pierre
ecografia n. f. (s. XX.) échographie Edat del bronze n. f. (s. XIX.) âge du bronze
ecologia n. f. (s. XX.) écologie edat del fèrre n. f. âge du fer
ecologic, ica adj. (s. XX.) écologique edèma n. m. (s. XVI. . . ) œdème
ecologista n. (s. XX.) écologiste edematós, osa (pl. edematoses, osas) adj. (s.
econòme, òma adj. (s. XIV. . . ) econòm économe - XVI. . . ) œdémateux, euse
src.: Mistral, 1878 : "ecounome". edèn n. m. (s. XVIII. . . ) éden

213
edicion egoïstament

edicion n. f. (s. XIII.) édition - cit.: Ai longtemps eficaç, aça (pl. eficaces, aças) adj. (s. XIII. « effi-
somniat d’una edicion de trobadors, o d’un trobador, caci ») efficace
que seriá lisa de tota carga critica, critica al sens ont eficaçament adv. (s. XIV. . . ) efficacement
aquò s’entend per un romanista (Max Roqueta, Òc, eficacitat n. f. (s. XV. . . (s. XIII. « efficacia »), lat. effi-
oct. 1948, p. 35) cacitas) efficacité - cit.: La dificultat de l’ortografia
edictar v. (s. XIV. . . ) édicter occitana es ligada a son eficacitat (Robèrt Lafont,
edicte n. m. (s. XIII. « edict ») édit L’ortografia occitana, 1983)
edificacion n. f. (s. XIV., lat. aedificatio) édifi- eficiéncia n. f. (s. XIV. « eficientia ») efficience
cation - cit.: Quand siam estats entre la poma e lo eficient, enta adj. (s. XIV. « eficient ») efficient,
formatge, vèrs la fin del repais, monsur vòstre reitor ente
m’a dit : monsur Plausòlas, vos caldriá donar un efièit (d’ -) loc. en effet
mot d’edificacion a mon pòble (Joan-Loís Fornèrs, s. efièit (efièch ; pl. efièches) n. m. (s. XIV. « effeit »,
XVIII) - src.: Honnorat, 1848 : "edification" lat. effectus) effet
edificar v. (s. XIV.) édifier - cit.: . . . pensam qu’al efigia n. f. (s. XV. . . ) efígia effigie
dessús dels parlars populars e de la literatura populara eflorescéncia n. f. (s. XVIII. . . ) efflorescence
cal edificar la lenga nacionala d’Occitania, la granda eflorescent, enta adj. (s. XVIII. . . ) efflorescent,
literatura occitana (Antonin Perbòsc, Fòc nòu, 1904) ente
edificator, tritz (pl. edificators, trises) adj. e n. efluvi n. m. effluve
(s. XVI. . . , lat. edificator) edificaire édificateur, efraccion n. f. (s. XV.) effraction
trice - src.: Honnorat, 1846 : "edificatour"; Alibèrt efusion n. f. (s. XIV.) effusion
(règla), 1935/1966 : "edificator, tritz" èga n. f. (s. XII. « egua ») jument poulinière veire:
edifici n. m. (s. XII.) édifice cavala
edil n. m. (s. XVIII. . . ) édile egal, ala adj. (s. XIII.) égal, ale
edilitari, ària adj. (s. XIX. . . ) édilitaire egalable, abla adj. (s. XIII. . . ) égalable
edilitat n. f. (s. XIV. . . ) édilité egalament adv. (s. XIII.) également
editor, tritz (pl. editors, trises) n. (s. XVIII. . . ) egalar v. (s. XII.) égaler
éditeur, trice - cit.: Cap d’editor non se voldriá egalitari, ària adj. (s. XIX. . . ) égalitaire
mainar d’aquela confession: lo patiràs d’una anma egalitarisme n. m. (s. XIX. . . ) égalitarisme
canda (Paul Gayraud, La sexològa, 1982) - src.: egalitarista n. (s. XX.) égalitariste
Achard (1785): "editour" egalitat n. f. (s. XIII. . . ) égalité
èdra n. f. lierre (bot.) egalizacion n. f. (s. XVI. . . ) égalisation
èdra (verd coma l’ -) loc. vert comme. . . egalizar v. (s. XVI. . . ) egalejar égaliser
educable, abla adj. (s. XIX. . . ) éducable egalizator n. m. (s. XVIII. . . ) egalizador égaliseur
educacion n. f. (s. XV. . . ) éducation (électricité)
educacion (dreit a l’ -) n. m. droit à l’éducation egalizator, tritz (pl. egalizators, trises) adj. (s.
XIX. . . ) egalizador; egalizaire égalisateur, trice
educar v. (s. XIV. . . ) éduquer, élever (enfants)
egalizatritz (pl. egalizatrises) n. f. (s. XX.)
educatiu, iva adj. (s. XIX. . . ) éducatif, ive
egalizadoira égaliseuse (machine)
educator, tritz (pl. educators, trises) adj. e n. (s.
egida n. f. (s. XVI. . . ) égide
XIX. . . ) educador éducateur, trice
egipcian, ana adj. (s. XIII. . . ) égyptien, enne
efèbe n. m. (s. XV. . . ) efèb éphèbe
Egipta n. pr. f. Egypte - cit.: Coma lo gran de blat
efectiu, iva adj. (s. XIV.) effectif, ive
que los rèis de l’Egipta avèn hèit enterrar dambe eths
efectiu, iva adj. (s. XIV..., lat. effectivus) effectif, devath montanhas de pèira, qu’es pro, [quitament]
ive dus mila ans après, d’aver un punhat de bona tèrra,
efectivament adv. (s. XV..., de efectiu) effective- ua gota d’aiga e un arrajat de sorelh entau tornar hèr
ment cabelhar ! (F. Sarrant, Devis gascon, 1908)
efectivitat n. f. (s. XX., de efectiu) effectivité egiptologia n. f. (s. XIX. . . ) égyptologie
(théol.) egiptològue, òga n. (s. XIX. . . ) egiptològ égypto-
efectuacion n. f. (s. XXI., de efectuar) effectuation logue
efectuar v. (s. XV. . . , lat. effectuare) effectuer eglòga n. f. (s. XV. . . ) églogue - cit.: ... mens aman
efectuar (s’) v. (s. XVI..., lat. effectuare) s’exécuter la leçon d’eglòga o d’epistòla, / se delèctan aus vèrs qui
efemèr, èra adj. (s. XIV.) éphémère d’ambolas son plens (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
efemerida n. f. (s. XVIII. . . ) éphéméride ègo n. m. (s. XX.) egò égo
efeminar v. (s. XIII.) efféminer egocentrisme n. m. (s. XX.) égocentrisme
efeminat adj. m. efféminé egocentrista adj. e n. (s. XX.) égocentriste
efervescéncia n. f. (s. XVII. . . ) effervescence egoïsme n. m. (s. XVIII. . . ) égoïsme
efervescent, enta adj. (s. XVIII. . . ) effervescent, egoïsta adj. e n. (s. XVII. . . ) égoïste
ente egoïstament adv. (s. XIX. . . ) égoïstement

214
egotisme electrificar

egotisme n. m. (s. XX.) égotisme eissordada n. f. assourdissement (bruit impor-


egotista adj. e n. (s. XVIII. . . ) égotiste tun, bavardage)
egrègi, ègia adj. (s. XIII.) éminent, ente eissordada n. f. bruit assourdissant
èime n. m. 1. esprit - cit.: Aquò li teniá l’èime eissordar v. 1. assourdir 2. (fig.) casser les or-
desvelhat, un brieu (Max Roqueta, Lo corbatàs roge, eilles, importuner
2003) 2. bon sens 3. jugement eissordós, osa adj. assordissent assommant,
èime (a bèl -) loc. à foison, sans compter veire: ante (importun, fâcheux)
èime eissuc n. m. (s. XIII.) sècheresse veire: secada
èime (a l’ -) loc. à la mesure eissuc, uga adj. (s. XIII.) 1. sec, sèche 2. ressuyé,
èime (a son -) loc. à son idée ée (terrain)
èime (a tot -) loc. au hasard eissugada n. f. essuiement
èime (aiçò non a d’ -) loc. c’est insensé eissugamans n. m. essuie-mains
èime (non a d’ / a pas d’ -) loc. il est dans dis- eissugar v. (s. XII.) essuyer (nettoyer)|
cernement eissut (eissuch; eishut) n. (de eissugar / eissujar)
èime (sense -) loc. sans jugement veire: èime 1. essuyé 2. désséché
èime (trabalhar d’ -) loc. travailler sans modèle ejaculacion n. f. (s. XVI. . . ) éjaculation
èime ? (avètz -) loc. y pensez-vous ? ejacular v. (s. XIX. . . ) éjaculer
èime d’aquò ? (avètz -) loc. vous vous rendez ejaculator, tritz (pl. ejaculators, trises) adj. (s.
compte ? XVI. . . ) éjaculateur, trice
èime de (aver -) loc. avoir l’idée de el (n’a pas per -) loc. il est ivre de joie
èime de (téner -) loc. s’occuper de el, ela (pl. eles, elas) pron. pers. lui, elle
èime pel trabalh (non a d’ / a pas d’ -) loc. il n’a el-meteis loc. lui-même
pas le goût du travail ela (a tot per -) loc. elle est très belle
èime que (aver agut -) loc. avoir eu le pressen- ela-meteissa loc. elle-même
timent que elaboracion n. f. (s. XV. . . ) élaboration
eimina n. f. hémine (mesure de capacité pour elaborar v. (s. XVI. . . ) élaborer
le grain) elaborat, ada adj. (s. XX.) élaboré, ée
eimina (cargar l’ -) loc. faire bonne mesure elaborator, tritz (pl. elaborators, trises) adj. e
eissac n. m. eau de gouttière n. (s. XIX. . . ) elaborador; elaboraire élaborateur,
eissam n. m. (s. XII.) essaim trice
eissamenar v. (s. XII.) essaimer elan, ana n. (s. XVII. . . , del germanic ancian) élan
eissarpa n. f. (s. XIII. . . ) écharpe (animal)
eissarpa pòrtanen n. f. (s. XX.) écharpe porte elastic, ica adj. e n. m. (s. XVII. . . ) élastique
bébé elasticament adv. (s. XX.) élastiquement
eissaurar v. (s. XII.) 1. exposer à l’air 2. essorer elasticitat n. f. (s. XVII. . . ) élasticité
eissaure n. m. vent frais et agréable elastoplasticitat n. f. (s.XX.) élastoplasticité
eissaure d’un ventalh (l’ -) loc. l’air d’un éven- eleccion n. f. (s. XIV. « electio ») élection
tail electisme n. m. (s. XX.) elitisme élitisme
eissausir v. exaucer electista adj. e n. (s. XX.) elitista élitiste
eisserment n. m. (s. XII.) sarment veire: gavèl electiu, iva adj. (s. XIV.) électif, ive
eisserva n. f. direction prise par le bateau electivament adv. (s. XVIII. . . ) électivement
eissèrva (téner l’ -) loc. suivre le bon chemin electivitat n. f. (s. XIX. . . ) électivité
(fig.) elector, tritz (pl. electors, trises) n. (s. XIV. . . )
eissèrva d’onor (l’ -) loc. le chemin de elegeire; elegidor électeur, trice
l’honneur electoral (còdi -) n. m. code électoral (dr.)
eisservar (s’) v. se conduire electoral, ala adj. (s. XVI. . . ) électoral, ale
eissida n. f. (de eissir) issue electorala (campanha -) n. f. campagne élec-
eissinge, inja adj. 1. délivré, ée de veire: deli- torale
urat, exempte 2. privé, ée 3. exempt, empte electoralament adv. (s. XIX. . . ) électoralement
4. débarrassé, ée electoralisme n. m. (s. XX.) électoralisme
eissinjar v. 1. délivrer de 2. débarrasser 3. dé- electoralista adj. e n. (s. XX.) électoraliste
gager 4. priver electorat n. m. (s. XVII. . . ) électorat
eissinjar (se’n -) loc. s’en dépêtrer electric, ica adj. (s. XVII. . . ) électrique
eissinjat (me’n soi -) loc. je m’en suis défait electrician, ana n. (s. XIX. . . ) électricien, enne
eissir v. (s. XII., lat. exire) → sortir sortir electricitat n. f. (s. XVIII. . . ) électricité
eissit, ida adj. (s. XIII.) issu, ue electricitat estatica n. f. électricité statique
eissorbar v. (s. XII.) aveugler electrificacion n. f. (s. XIX. . . ) électrification
eissorbat de gaug loc. transporté de joie electrificar v. (s. XIX. . . ) électrifier

215
electrizable, abla elogiosament

electrizable, abla adj. (s. XVIII. . . ) électrisable elevator n. m. (s. XX.) elevador élévateur (ma-
electrizacion n. f. (s. XVIII. . . ) électrisation chine)
electrizar v. (s. XVIII. . . ) électriser èlfe n. m. (s. XVI. . . , del suedés ancian) èlf elfe
electrocardiogramma n. m. (s. XX.) èli n. m. (s. XIX. . . ) hélium
electrocardiogram; electrocardiograme; elicoïdal, ala adj. (s. XIX...) hélicoïdal, ale
electrocardiograma électrocardiogramme elicoïde, a adj. (s. XVIII...) hélicoïde (math.)
electrochòc n. m. (s. XX.) électrochoc elicoptèr n. m. (s. XIX. . . ) hélicoptère
electrocucion n. f. (s. XIX. . . ) électrocution elidir v. (s. XVI. . . ) élider
electrocutar v. (s. XIX. . . ) électrocuter eligibilitat n. f. (s. XVIII. . . , de eligible) elegebilitat
electrocutor, tritz (pl. electrocutors, trises) adj. éligibilité
(s. XX.) électrocuteur, trice eligible, ibla adj. (s. XIII. . . , lat. eligibilis) elegible
electròde n. m. (s. XIX. . . ) électrode éligible
electrodomestic, ica adj. e n. m. (s. XX.) élec- eliminacion n. f. (s. XVIII. . . ) élimination
troménager, ère eliminar v. (s. XV. . . ) éliminer
electrofòn n. m. (s. XIX. . . ) electrofòne électro- eliminator, tritz (pl. eliminators, trises) adj. e n.
phone (s. XIX. . . ) eliminaire éliminateur
electrogèn, èna adj. (s. XIX. . . ) électrogène eliminatòri, òria adj. (s. XIX. . . ) éliminatoire
electrolisar v. (s. XIX. . . ) electrolizar électrolyser eliocentric, ica adj. (s. XVIII...) héliocentrique
electrolisator n. m. (s. XX.) electrolisaire électrol- eliocentrisme n. m. (s. XVIII...) héliocentrisme
yseur eliogravadura n. f. (s. XIX. . . ) héliogravure
electrolisi n. f. (s. XIX. . . ) électrolyse eliogravaire, aira n. (s. XX.) héliograveur, euse
(personne)
electrolitic, ica adj. (s. XIX. . . ) électrolytique
eliotròpi n. m. (s. XIV.) héliotrope
electron n. m. (s. XX., de l’anglés) électron
Elisèu n. pr. m. Elisée (Bible)
electronic, ica adj. (s. XX.) électronique
elisi, elísia adj. (s. XVI. . . ) elisean élyséen, enne
electronica n. f. (s. XX.) électronique
elision n. f. (s. XVI. . . ) élision
electronician, ana n. (s. XX.) électronicien, enne
elitz (pl. elises) n. f. (s. XIX. . . , lat. hellix) 1. hélice
elefant, anta n. (s. XIV. « elephant ») éléphant,
(mécanique) 2. hélice (architecture : escalier,
ante
volute)
elefantin, ina adj. (s. XIV. « elephantin »)
elix (pl. elixes) n. m. (s. XVIII..., lat. hellix) hélix
éléphantin, ine (anat. e zool.) veire: elitz
elegància n. f. (s. XV. . . ) élégance elixir n. m. (s. XIV. . . ) élixir
elegant, anta adj. (s. XV. . . ) élégant, ante ellebòr n. m. (s. XIII. . . ) ellébore
elegia n. f. (s. XVI.) élégie ellenic, ica adj. (s. XIII. . . ) hellénique
elegiac, aca adj. (s. XV. . . ) élégiaque ellenisme n. m. (s. XVI. . . ) hellénisme
elegir v. (s. XII.) élire ellenista n. (s. XVII. . . ) helléniste
elegit, ida adj. e n. (s. XII. . . ) élu, ue ellenistic, ica adj. (s. XVII. . . ) hellénistique
elèit n. m. (s. XIV. . . , lat. electus < eligere) elècte ellenizacion n. f. (s. XIX. . . ) hellénisation
élite (f.) - cit.: Vesiá dins lo primièr movement subre- ellenizant, anta adj. (s. XIX. . . ) hellénisant, ante
realista que i èra estat dels mai afogats l’irrupcion dels ellenizar v. (s. XIX. . . ) helléniser
primaris, al sens universitari del mot, dins la cultura ellipse n. f. (s. XVII. . . ) ellipse (géométrie)
e aquò li agradava, car s’èra pas aquò l’irrupcion del ellipsi n. f. (s. XVI. . . ) ellipse (grammaire)
pòble èra un esclatament a un moment donat dels ellipsoïde n. m. (s. XVIII.) ellipsoïd ellipsoïde
quadres de l’elèit cultural (Felix Castan, Joe Bousquet, (géométrie)
Òc, abr. 1951) elliptic, ica adj. (s. XVII. . . ) elliptique (gram-
eleits socials n. m. plur. élites sociales (socio.) maire)
f. plur. èlme n. m. (s. XII.) èlm heaume - cit.: Tira l’espasa,
element n. m. (s. XII.) élément lo pom n’ei de cristau / e truca Naimes sus son èlme
elementar, ara adj. (s. XIV.) élémentaire tot nau (Pèire Bèc, La canta de Rotland, 248, 2014)
eles (non èran / èran pas qu’ -) loc. chacun dans elocucion n. f. (s. XVI. . . ) élocution
ses pensées - cit.: Non disián res las doas sòrres. elògi n. m. (s. XVI. . . ) éloge
Eran pas qu’elas (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) elògi de m’as colhonat quand t’ai vist (non es
eles, elas pron. pers. eux, elles un / es pas un -) expr. ce n’est pas un petit éloge
elevacion n. f. (s. XIV.) élévation elògi de tira-t’enlà (non es un / es pas un -) expr.
elevaire, aira n. (s. XVII. . . ) éleveur, euse ce n’est pas un petit éloge
elevar v. (s. XV. . . ) élever (nourrir) veire: far venir elogiós, osa (pl. elogioses, osas) adj. (s. XIX. . . )
élogieux, euse
elevatge n. m. (s. XIX. . . ) élevage elogiosament adv. (s. XIX. . . ) élogieusement

216
eloquéncia embelinat per la geografia (èsser -)

eloquéncia n. f. (s. XIV.) éloquence embardosit, ida adj. (de bardós) qui est devenu
eloquent, enta adj. (s. XIV.) éloquent, ente boueux veire: abardosir - cit.: après la pluèja, aque-
eloquentament adv. (s. XVI. . . ) éloquemment ste camin es embardosit
elucidar v. (s. XV. . . ) élucider embarg n. m. (s. XIV.) embarras
elucidari n. m. (s. XIV.) éclaircissement - cit.: embargar v. (s. XII.) 1. embarrasser
Elucidari de las proprietatz de totas res naturals (s. 2. s’embarquer (dans une affaire. . . )
XIV). embargar dins un afar loc. embarquer / em-
elucubracion n. f. (s. XVI. . . ) élucubration pêtrer dans une affaire
eludir v. (s. XV. . . ) éluder embargo n. m. (s. XIX. . . , del castelhan) embargò
emanacion n. f. (s. XVI. . . ) émanation embargo
embarra (s’ -) v. (de en + barrar) s’enfermer - cit.:
emanar v. (s. XV. . . ) émaner
Riscavi antau de m’embarrar dins mon sistèma, noirit
emancipacion n. f. (s. XIII. « emancipatio ») éman-
de lingüistica (Robèrt Lafont, Tè tu tè ieu, 1968)
cipation
embarrar v. (s. XIII.) 1. enfermer 2. boucler (en
emancipar v. (s. XIII.) émanciper
prison)
emancipat, ada adj. (s. XIX. . . ) émancipé, ée embarrar v. rentrer le troupeau
emancipator, tritz (pl. emancipators, trises) adj. embarràs (pl. embarrasses) n. m. embarras
e n. (s. XIX. . . ) emancipador émancipateur, trice embarrassant, anta adj. embarrassant, ante
emasculacion n. f. (s. XVIII. . . ) émasculation embarrassar v. embarrasser
emascular v. (s. XVIII. . . ) émasculer embarrassat per causir (èsser sonque -) loc.
ematologia n. f. (s. XIX. . . ) hématologie avoir l’embarras du choix
ematològue, ga n. (s. XIX. . . ) ematològ hémato- embarrassièr, ièra n. faiseur d’embarras
logue embarrat, ada adj. enfermé, ée veire: abarrar,
ematòma n. m. (s. XIX. . . ) hématome embarrar
embabinar v. enjôler embartassit, ida adj. envahi de buissons (sens
embabotir v. étourdir de paroles passiu) veire: s’abartassir (sens actiu)
embabotir de promessas loc. étourdir de embasa n. f. (s. XVIII. . . , del francés) embase
promesses embasta sus qualqu’un (metre l’ -) loc. mettre
embafar v. bâfrer tous les frais sur une seule personne
embalar v. (s. XIX. . . ) emballer (moteur) embastar v. 1. mettre le bât 2. fig. charger
embalar v. (s. XV. . . ) emballer (ballot) quelqu’un des frais du groupe
embalatge n. m. (s. XVI. . . ) emballage (ballot) embastardit, ida adj. (s. XII.) être devenu bâtard
embalmaire, aira n. (s. XIV. . . ) embaumeur (sens passif) veire: abastardir (sens actiu)
(momies. . . ) embauç (pl. embauces) n. m. précipice
embalmament n. m. (s. XIV. . . ) embaumement embauçada n. f. mauvais pas (affaire. . . ) veire:
(momies. . . ) malpàs
embalmar v. (s. XIV. « embalsmar ») embaumer embauçar v. 1. jeter dans un précipice veire: em-
(momies. . . ) bargar 2. s’engager dans une mauvaise affaire
embaucha n. f. (s. XIX.) embauchage (t. ouvrier)
embalum n. m. volume occupé par des objets,
veire: embauchatge
marchandises. . .
embauchaire, aira n. (s. XVIII.) embaucheur,
embalum (aver fòrça -) loc. faire du volume
euse
embandir v. expulser
embauchar v. (s. XVIII., del francés) embaucher
embaranar v. 1. obséder 2. fatiguer veire: logar
embaranat (èsser -) loc. avoir le vertige embauchat, ada adj. (s. XVIII.) embauché, ée
embaratar v. 1. duper dans une affaire 2. faire veire: logat
un mauvais mariage embauchatge n. m. (s. XX.) embauchage (t. tech-
embarbassit adj. m. être devenu barbu (sens nique) veire: embaucha
passiu) veire: abarbassir (sens actiu) embelinaire, aira n. 1. ensorceleur, euse veire:
embarcador n. m. embarcadère encantaire 2. enchanteur, resse
embarcament n. m. embarquement embelinament n. m. charme (magie)
embarcar v. (s. XII.) embarquer embelinant, anta adj. 1. ensorceleur 2. en-
embardada n. f. (de embardar) embardée (fausse chanteur
manœuvre) veire: bard - cit.: a l’entrada del vilatge, embelinar v. 1. charmer (magie) 2. enjôler
lo camion aviá fait una embardada - src.: Alibert, embelinarèl, èla adj. enchanteur, enchanter-
1966 : embardada esse veire: encantarèl
embardar v. (de en + bardar + ar) 1. embourber embelinat per la geografia (èsser -) loc. être
2. embarder - src.: Alibèrt, 1966: embardar féru de géographie. . .

217
embelit, ida embuscada

embelit, ida adj. (s. XII.) rendu beau (sens pas- la mossuralha, es arribat a creire que sa lenga valiá
siu) veire: abelir (sens actiu) pas ren... (Enric Molin, En tutant lo grelh, 1965)
embernicar v. mettre en morceaux emborrar v. rembourrer
embestiar v. (del francés) embêter veire: abetar emboscassit, ida adj. envahi par la végétation
embetumar v. (s. XIV.) bitumer (sens passiu) veire: aboscassir (sens actiu)
embeure v. (s. XIV.) 1. imbiber veire: imbibir emboscat, ada adj. devenu boisé, ée (sens pas-
2. estomper 3. se résorber 4. élider siu) veire: aboscar (sens actif)
embevement adv. action d’imbiber, d’absorber, embosenar (s’) v. pron. 1. se lézarder
d’élider veire: imbibicion 2. s’ébouler
emblada (d’ -) loc. d’amblada tout de suite, embosigat, ada adj. en friche
d’emblée embotelhar v. mettre en bouteille
embladat, ada adj. qui est emblavé (sens pas- embotir v. emboutir (écraser, froisser)
siu) veire: abladar (sens actiu) embòudrit, ida adj. ameubli, ie : terre et
emblanquesit, ida adj. qui a été passé au blanc champs (sens passiu) veire: abòudrir (sens actiu)
(sens passiu) veire: ablanquesir (sens actiu)
emblanquit, ida adj. 1. blanchi, ie veire: ablan- embraçada n. f. (s. XVI. . . ) embrassade
quir (sens actiu) 2. badigeonné, ée (formes pas- embraçat, ada adj. 1. embrassé, ée veire: abraçar
sives) (sens actiu) 2. serré, ée dans ses bras (sens pas-
siu)
embocadura n. f. embouchure veire: abocadura
embracetar (s’ -) v. se donner le bras
embracetat, ada adj. bras dessus, bras dessous
embocar (embochar) v. (de en + boca + ar) 1. nour-
veire: en braceta
rir à la cuillère veire: abocar 2. avaler un men-
embragar v. embrayer
songe 3. emboucher 4. embouquer (t. de ma-
embragat just (èsser -) loc. n’avoir que le strict
rine) : s’engager dans un passage étroit.
nécessaire
embochardit, ida adj. (de en + bochard + it,
embragat, ada adj. revêtu de son pantalon
ida) 1. avoir le visage barbouillé, sali veire:
(sens passiu) veire: abragar / bragar (sens actiu)
abochardir (sens actiu) 2. être assombri pour le
embragatge n. m. embrayage
ciel (forme passive) veire: abochardir (sens actiu)
embrancar (s’); s’embranchar v. (de en + branca +
ar) s’engager dans une affaire douteuse
embocinat, ada adj. coupé (aliment) en petit
embrandat, ada adj. enflammé, ée (sens passif)
morceaux (sens passiu) veire: abocinar (sens ac-
veire: abrandar (sens actiu)
tiu)
embrasat, ada adj. embrasé, ée (sens passif)
emboissonir (s’) n. (de em + boisson - ir)
veire: abrasar (sens actiu)
1. s’entraver dans les buissons 2. se compromet-
embrascat, ada adj. ébranché, ée (sens passif)
tre
veire: abrascar (sens actiu)
emboissonit, ida adj. 1. embuissonné (sens
embregonar v. 1. embringuer 2. enrôler 3. en-
passiu) veire: aboissonir (sens actiu) 2. empêtré
canailler
dans une mauvaise affaire
embrenicar v. émietter
embolh n. m. trouble (confusion, désordre) embricar v. 1. émietter 2. pulvériser
embolh (es un -) loc. c’est la bouteille à l’encre embriologia n. f. (s. XVIII. . . ) embryologie
embolh (èsser dins l’ -) être dans l’embarras embrion n. m. (s. XIV. « embrio ») embryon
embolh (tirar d’ -) loc. tirer quelqu’un embrionari, ària adj. (s. XIX. . . ) embryonnaire
d’embarras embrueissar v. jeter le mauvais sort
embolhar v. 1. emmêler 2. embrouiller 3. (fig.) embrum n. m. embrun
embarrasser embrumar v. 1. s’obscurcir 2. se couvrir de nu-
embolhar los cabedèls loc. brouiller les cartes ages 3. embrumer
embolia n. f. (s. XIX. . . ) embolie embrunit (a / sus l’ -) loc. à la nuit tombante
embonilh n. m. nombril embrutir v. salir - cit.: Lo solelh passa sus la fanga
embonilh enverinat (a l’ -) loc. elle est enceinte e non s’embrutís
(triv.) embucar v. gaver veire: embocar
embonilh li cofla (l’ -) loc. elle est enceinte embufa aisat (s’ -) loc. il est très susceptible
(triv.) embufar (s’) v. 1. se fâcher 2. se mettre en
emborniat, ada adj. → eissorbat 1. éborgné, ée colère
veire: aborniar (sens actiu) 2. aveuglé, ée veire: embullar v. 1. enjôler 2. duper
aborniar (sens actiu) - cit.: A per aquí, dempuèi embullar (s’) v. pron. se tromper
1920, dempuèi que nòstre pòble, emborniat per de pro- embuscada n. f. 1. embuscade 2. action de net-
pagandas de totas menas, e per sègre l’exemple de tota toyer un cours d’eau

218
embuscar emorroïdas

embuscar v. (s. XII.) 1. nettoyer un cours d’eau emmalautit, ida adj. (s. XII.) rendu malade veire:
de branches, algues. . . veire: busca, emboscar amalautir (sens actiu)
2. se cacher dans un bois 3. s’embusquer emmalhotar v. (s. XIII.) emmailloter
embuscat, ada adj. embusqué, ée veire: em- emmaliciat, ada adj. en colère (sens passiu)
boscat veire: amaliciar (sens actiu)
embuscum n. m. herbes aquatiques retirées emmaliciat, ada (èsser -) loc. être en colère
des cours d’eau emmalir v. rendre / devenir mauvais
embut n. m. (lat. imbutum < imbuere) entonnoir emmalit, ida adj. rendu mauvais (sens passiu)
- cit.: L’embut emplena la tripa que, un còp estacada, veire: amalit (sens actiu)
se’n va prendre un banh dins aquela aiga bolhenta emmandar v. 1. éconduire 2. congédier 3. ren-
(Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) voyer
embut (donar per un -) loc. donner parci- emmandar la man loc. envoyer une baffe / gif-
monieusement fle
embutar v. verser à l’aide d’un entonnoir veire: emmantelar v. 1. couvrir d’un manteau 2. en-
embucar velopper
emenda n. f. (s. XIII.) esmenda amende emmascament n. m. 1. sortilège 2. mauvais sort
emendament n. m. (s. XIV.) esmendament emmascar v. 1. ensorceler 2. fasciner
amendement emmelar v. (s. XIII.) emmieller
emendar v. (s. XIV.) esmendar amender emmenar v. emmener veire: amenar
emergéncia n. f. (s. XV. . . ) émergence emmerçar v. 1. employer 2. utiliser 3. dépenser
emergent, enta adj. (s. XV. . . ) émergent, ente emmimarelar v. éblouir
emergir v. (s. XIV. « emerger ») émerger emmoninar (s’) v. pron. → ebriar s’enivrer
emerit, ita adj. (s. XIX. . . ) émérite (fam.) veire: monina, encigalar - cit.: A l’ora de
emersion n. f. (s. XVIII. . . ) émersion l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Verdun se quilhèt
emetor, tritz (pl. emetors, trises) adj. e n. m. (s. per una declaracion solemna : "Vos caldrà venir a
XVIII. . . , del francés) emeteire émetteur P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia : "Nos em-
emetre v. (s. XV. . . ) émettre (rendre un son. . . ) moninarem". Avètz plan legit e comprés : " prendrem
emfasi n. m. (s. XIV.) emphase la monina ensems" o, se volètz, "nos bandarem". Sabi
emfatic, ica adj. (s. XVI. . . ) emphatique pas se m’engani: ai vist dins aquela promessa merav-
emfaticament adv. (s. XVI. . . ) emphatiquement ilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr Barta, Pròsas de
emfisèma n. m. (s. XVII. . . ) emphysème tota mena, 1979
emfisematós, osa (pl. emfisematoses, osas) adj. emmoscalhar v. emmouscailler veire: mosca
(s. XVIII. . . ) emphysémateux, euse emmostar v. 1. couvrir de moût de raisin
emfiteòsi n. f. (s. XIII. . . ) emphytéose 2. (fig.) se compromettre
emfiteotic, ica adj. emphytéotique emmostilhar v. émoustiller veire: most
emicicle n. m. (s. XVI. . . ) hémicycle emmurar v. (s. XIII.) 1. emmurer 2. fortifier
emigracion n. f. (s. XVIII. . . ) émigration 3. emprisonner
emigrant, anta adj. (s. XVIII. . . ) émigrant, ante emmurat, ada n. emprisonné, ée (Moyen Age)
emigrar v. (s. XVIII. . . ) émigrer Emmurats (plaça dels -) n. pr. place des "Hauts
emigrat, ada adj. (s. XVIII. . . ) émigré, ée Murats" (Toulouse, anciennes prisons) f.
eminéncia n. f. (s. XIV.) éminence emocion n. f. (s. XVI. . . ) émotion (sens fort) veire:
eminent, enta adj. (s. XVI. . . ) éminent, ente esmoguda - cit.: I a, segurament, dins d’autras
eminentament adv. (s. XVII. . . ) éminemment partidas de son òbra abondosa, un vocabulari mai
emiplegia n. f. (s. XVIII. . . ) hémiplégie gostós, de vèrses melhor escrincelats, e quitament
emisfèri n. m. (s. XIV.) hémisphère mai de vertadièra poësia, mas i a pas l’emocion fòrta,
emissari, ària n. (s. XVI. . . ) émissaire prigonda que refòfa d’aquelas paginas ont tot un pas-
emission n. f. (s. XIV.) émission sat ressurgís (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
emissiu, iva adj. (s. XIV.) émissif, ive emocionable, abla adj. (s. XIX. . . ) émotionnable
emistiqui n. m. (s. XVI. . . , lat. hemistichium) emocional, ala adj. (s. XIX. . . ) émotionnel, elle
hémistiche - cit.: ... çò qu’ua traduccion ritmada emocionar v. (s. XX.) émotionner veire: esmòure
e permet benlhèu de milhor retrobar (estile formular, emofil, ila adj. (s. XIX. . . ) hémophile
emistiquis o vèrses sancèrs recurrents, cavilhas de tota emofilia n. f. (s. XIX. . . ) hémophilie
traca, personatges tipizats per un adjectiu passaper- emolument n. m. (s. XIV.) émolument
tot, laissas a represas ditas similaras, evocacion de emoptoïc, ïca adj. (s. XIV.) hémoptoïque
personnatges mes o mens istorics o mitics sus la sola emorragia n. f. (s. XVI. . . ) hémorragie
sonoritat, de còps arabizanta de son nom, descripcions emorroïdal, ala adj. (s. XIV.) hémorroïdal
repetitivas e esteorotipadas de batalhas, etc.), Pèire emorroïdas n. f. plur. (s. XIV.) hémorroïdes veire:
Bèc,La Canta de Rotland, 2014 morenas

219
emotiu, iva emplegaire, aira

emotiu, iva adj. (s. XIX. . . ) émotif, ive empegat coma un linhòl (es -) expr. il est ivre
emotivitat n. f. (s. XIX. . . ) émotivité empegat coma una barca nòva (es -) expr. il est
empacar v. tasser ivre
empach ( i a un-) loc. il y a un obstacle empegat, ada adj. enduit de poix
empach (pl. empaches) n. m. (s. XII.) 1. em- empegue (vòls que t’ -) loc. tu veux que je t’en
pêchement 2. obstacle colle une
empacha, es parièr (non -) loc. qu’importe, empeirar v. empierrer
c’est pareil empeiresir v. (s. XII.) → petrificar pétrifier (sens
empachament n. m. (s. XIV.) empêchement concret)
empachar v. (s. XII.) empêcher empelada n. f. un gros repas
empachas (metre d’ -) loc. soulever des diffi- empelar v. avaler gloutonnement
cultés empencha n. f. 1. poussée 2. impulsion
empachat (ne soi -) loc. je ne puis y arriver / empenha n. f. empeigne
parvenir empenhar v. mettre en gage
empalhaire, aira n. rempailleur, euse empenta n. f. 1. gouvernail 2. barre (navire)
empalhar v. empailler veire: naturalizar emperador, emperairitz (pl. emperadors, em-
empalissar v. palisser perairises) n. (s. XII.) empereur, impératrice -
empanelar (s’) v. tomber dans le panneau cit.: Los Lemosins pareisson en bona plaça dins las
empantenar v. 1. prendre dans un filet, une festas donadas a l’emperador de Russia (L’annada
nasse 2. embarrasser lemouzina, 1897); L’emperador baisha lo cap a hons
empaquetar v. empaqueter / Lassa sa barba, adoba son menton, / Ni ben ne mau
empaquetatge n. m. empaquetage au nebot ne respón (Pèire Bec, La canta de Rotland,
emparar (s’) v. s’appuyer veire: apiejar 2014)
emparat (l’an -) loc. on l’a soutenu empèri n. m. (s. XII.) 1. empire 2. autorité
emparat, ada adj. défendu, protégé, soutenu empèri n. m. rive gauche du Rhône
(sens passiu) veire: aparar (sens actiu) empèri (costat -) n. m. rive gauche du Rhône
emparaulat (èsser plan -) loc. être éloquent empèri (far l’ -) loc. 1. faire le maître 2. réussir
emparaulat, ada adj. 1. disert, e veire: aparaular au delà de tout espoir
(sens actiu) 2. qui possède la parole (sens pas- emperlar v. orner de perles
siu) empés (pl. empeses) n. m. empois
emparchar v. (s. XIII.) empêtrer empesa n. f. colle de tisserand
emparentar v. (s. XIII.) apparenter empesar v. empeser
emparlat, ada adj. (s. XVI.) 1. disert, e - cit.: Aquí empestar v. empester
los gais emparlats, de caquets / recreatius l’an un empetegar v. 1. empêtrer 2. entraver
pauc retenguda (P. de Garròs, Eglògas, 1567) 2. qui empèut n. m. (s. XII., de empeutar) 1. greffon
possède la parole (sens passiu) 2. ajout à un récit (exagération)
empassar v. 1. avaler 2. ingurgiter empeutaire, aira n. greffeur, euse
empassar un mòs n. avaler un morceau empeutar v. (s. XIII., lat. impellitare) greffer
(manger rapidement) empirèu n. m. (s. XIII. « empirey ») empyrée
empastar v. (s. XIII.) empâter empiric, ica adj. (s. XIV. . . ) empirique
empatufar v. jeter le mauvais sort empirisme n. m. (s. XVIII. . . ) empirisme
empautrar v. (de pautra) 1. salir de boue 2. em- emplaçament n. m. emplacement
bourber emplastrar v. (s. XIV.) poser un emplâtre
empedegar v. (s. XII., lat. impedicare) 1. empêcher emplastre n. m. (s. XIV.) 1. emplâtre 2. gifle
2. empêtrer 3. bon à rien
empediment n. m. (s. XIV.) 1. empêchement emplec n. m. emploi - cit.: Se parlava nagaire de
2. obstacle sièis dialèctes d’òc (. . . ). I a quicòm de pejoratiu - una
empega ! (aquela -) loc. c’est un peu fort ! flaira de patés - dins aquel mot de dialècte e mai que
empega al nas ! (aquela -) loc. c’est un peu fort mai quicòm de convencional, que ne fa incèrt l’emplec.
! Ont comença un dialècte e ont finís (Rogièr Barta,
empegada a l’esquina (aver la pèl del ventre -) Pròsas de tota mena, 1979)
expr. être affamé emplec (agença nacionala per l’ -) n. f. agence
empegaire, aira n. colleur veire: colaire nationale pour l’emploi
empegament n. m. 1. action de coller veire: co- emplegaire, aira n. employeur, euse - cit.:
latge 2. collage L’ivèrn, lo paire de Riqueta fasiá encara [qualques
empegar v. (s. XIV.) enduire de poix, coller veire: ] jornadas per [un], per l’autre. Mas causissiá sos
colar emplegaires ; fasiá pas qun trabalh que seguèsse (Paul
empegar a (s’ -) loc. se coller à (tâche...) Gairaud, Per las colomnas de Tarn, 1980)

220
emplegar enca

emplegar v. (s. XIII.) employer - cit.: Los noms emprincipiat, ada (èsser -) loc. être à cheval sur
comuns presis dins un sens general e indeterminat o les principes
dins un sens collectiu s’emplegan sens article dins una emprumt n. m. (s. XII. . . ) emprunt veire: manlèu
mesura plan mai granda qu’en francés (Loís Alibèrt, emprumtaire, aira n. (s. XIII. . . ) emprunteur,
Gramatica occitana, 1935) euse
emplegat, ada adj. e n. employé, ée emprumtar v. (s. XII. . . ) emprunter
emplenar v. (de plen) remplir (choses diverses) empurar lo gavèl loc. jeter de l’huile sur le feu
- cit.: L’embut emplena la tripa que, un còp estacada, empusaire, aira n. instigateur, trice veire: insti-
se’n va prendre un banh dins aquela aiga bolhenta gator
(Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) empusament n. m. instigation veire: instigacion
empliment n. m. emplissatge emplissage
emplir v. (s. XIII.) emplir empusar v. attiser - cit.: Èra amorós qu’amorós, lo
empobolar v. infester medecin Luc Narès. E cada còp que jasiá [amb] ela,
empochar v. empocher s’empusava aquel fuòc (Paul Gayraud, La sexològa,
empoisonaire, aira n. empoisonneur, euse 1982)
empoisonament n. m. empoisonnement emulacion n. f. (s. XIV.) émulation
empoisonar v. (s. XIII.) empoisonner en prep. en
empolverar v. (s. XIII.) poudrer en (’n aprèp voc.; n’ davant voc.) pron. pers. en
emponha n. f. empoigne en (« n’ » davant vocala) n. m. monsieur (titre
emponha (veire sonque l’ -) loc. ne voir que emphatique devant le prénom ou le nom)
son intérêt enagriment n. m. aigrissement
emponhada n. f. empoignade enaigar v. inonder
emponhar v. empoigner enairada de la pensada (l’ -) loc. l’élévation de
empont n. m. estrade la pensée
emportar v. (s. XIII.) 1. emporter 2. emballer enairar v. 1. lever 2. soulever
(cheval) enamorar (s’) v. pron. (s. XII.) tomber amoureux
emportar lo gat (s’ -) loc. 1. quitter les lieux enantiment n. m. avancement de la besogne
secrètement 2. partir à la cloche de bois (sans
enantir v. (s. XII.) aller vite en besogne
payer le loyer)
enantora adv. sans délai
emposcar v. empoussiérer veire: esposcar
enap n. m. (s. XII.) hanap (coupe)
empreisonament n. m. emprisonnement
enarcar (s’) v. faire le gros dos pour un chien
empreisonar v. (s. XII.) empresonar emprison-
enardir v. (av. 1500.) enhardir
ner
enarquilhar (s’) v. pron. 1. se redresser 2. se
empremeire, eira n. (s. XVI. « empremedo / em-
rengorger
premeire », de emprémer) imprimeire; imprimidor
imprimeur, euse enart n. m. échafaudage
emprémer v. (s. XIV., lat. imprimere) imprimar → enart (èsser sus son -) loc. parler de haut
emprémer→ imprimir 1. imprimer (sur étoffe, enartar v. 1. ériger 2. élever (bâtir, créer. . . )
céramiques. . . ) veire: estampar, imprimir 2. im- enastar v. (s. XIV.) ennastar embrocher
primer (sur papier) enastrar v. (s. XII.) douer d’une bonne étoile
empremeriá n. f. imprimeriá; imprimariá im- enastrat, ada adj. né sous une bonne étoile
primerie (atelier, métier, technique) enauçar v. 1. hausser 2. élever un fardeau, la
emprenhament n. m. grossesse voix
emprenhar v. (s. XIII.) 1. engrosser 2. féconder enaurar v. 1. élever - cit.: Aquel parlar de ton
emprenta n. f. (s. XIV.) empreinte Lauragués quaviás espurgat, reviscolat en l’enaurant
emprés, essa (pl. empresses, essas) adj. e n. m. a la dignitat de lenga, apareissiá, non pas solament als
imprimé (tissus etc.) veire: imprimit pacans lauragueses, mas encara a la [màger] part dels
emprigondit, ida v. 1. approfondi, ie veire: felibres lengadocians, coma tròp sabent per lo pòble
aprigondir - cit.: Siam quitis damb les que donan (Antonin Perbòsc, Discors de Castèlnòu d’Arri, 1927)
del nas a la lenga mondina, tant per non se poder pas 2. exalter
emprigondir dedins la coneissença de sa gràcia, coma enausir v. exaucer
per nos far creire qu’elis an trobat la fava a la còca enavant n. m. 1. entrain 2. énergie
de la sufisença (Pèire Godelin, s. XVII) ; Aprèp aver enavant (aqueste trabalh a d’-) loc. c’est un tra-
totis los dits / dins un bon peis emprigondits, / e mes vail qui avance
en forma la cogeta / damb le brave chuc de soqueta : / enavant (far -) loc. avancer rapidement le tra-
Andemelè, Cucòis e jo, / totis tres prens de bèla umor / vail
nos ajaguèrem d’una rima / sense la passar jos la lima enbàs adv. en bas
(id.) 2. possédé, ée en profondeur (savoir) enca n. f. 1. anche (clarinette. . . ) 2. cannelle

221
ençà encastrament

ençà adv. 1. par ici - cit.: Eth èra anat [humar] ja encantarèl, èla adj. (s. XII. . . ) enchanteur, en-
tres còps a ta pòrta, / tres còps s’en es tornat en darrèr, chanteresse
/ de tau sòrta / qu’un arrossin qui dobta un maupàs a encantat, ada adj. (s. XIII.) enchanté, ée (magie,
passar / tira lo pè tres còps, ara enlà, puish ençà (Pèir civilité)
de Garròs, Eglògas, 1567) 2. vers ici encap n. m. entête d’un livre
ençà (fai-te -) loc. approche-toi encap a la finida del libre (de l’ -) expr. de
ençà enlà loc. adv. çà et là l’entête jusqu’à la fin du livre
encabalar v. (s. XII.) rendre puissant encapa aquò loc. entre-toi cela dans la tête
encabanar (s’ -) v. 1. s’enfermer 2. s’obstiner encapa que (s’ -) loc. il se trouve que
encabanar una idèa (s’ -) loc. s’obstiner dans encapa que (s’) loc. il advient que
une idée encapar v. 1. concevoir 2. se mettre en tête
encabdelar v. pelotonner 3. saisir (comprendre) 4. se rencontrer (éventu-
encabestrar v. mettre le licou alité)
encabrar (s’) v. pron. se cabrer encapriciat (lo temps es -) loc. le temps est à la
encadenament n. m. (s. XIV.) enchaînement bourrasque
encadenar (enchadenar) v. (s. XIII.) enchaîner encapriciat, ada adj. 1. obstiné, e veire: acapri-
encadenassar v. cadenasser ciar (sens actiu) 2. irrité, e 3. fig. temps
encadrament (/enquadrament) n. m. cadre menaçant (sens passiu)
(peinture) encara adv. encore
encadrar (/enquadrar) v. encadrer encara (per -) loc. jusqu’à présent
encaduquit, ida adj. devenu caduc (sens pas- encara èra brave (s’ -) loc. si du moins il était
siu) veire: acaduquir (sens actiu) gentil
encaduquit, ida adj. rendu caduc, uque veire: encara foguèsse brave (s’ -) loc. si du moins il
acaduquir était gentil
encairelar v. (s. XIII.) accabler de traits
encara mai que loc. conj. d’autant plus que
encaissaire, aira n. (s. XIX. . . ) encaisseur, euse
encara que loc. conj. 1. encore que - cit.: Vera-
encaissament n. m. (s. XIX. . . ) encaissement
ment òc, coma se la ròsa muscadèla rèsta de nos fiule-
encaissar v. (s. XVII. . . ) encaisser
tar le nas e les uèlhs encara que le tavar a cabussets
encaitivar v. (av. 1500.) rendre captif
rebonda le fisson dins [sos extasis amoroses] (Pèire
encaladaire, aira n. paveur, euse
Godelin, s. XVII) 2. alors même
encaladar v. paver
encara un pauc (d’ -) loc. il s’en est fallu de peu
encalar v. échouer un navire
encarar v. 1. regarder en face 2. discuter avec
encalcinar v. chauler
passion 3. coucher en joue (viser)
encambada n. f. enjambée
encarar (non lo pòdi -) loc. 1. je ne peux pas le
encambar v. enjamber
voir (je le déteste) 2. je ne peux pas "l’encadrer"
encambat, ada adj. enjambé, ée (forme passive)
encarar qualqu’un loc. regarder quelqu’un en
veire: acambar
face
encaminat, ada adj. (s. XII.) être sur le chemin
encarcerar v. (s. XIII.) incarcérer
veire: acaminar
encanalhar v. encanailler encargar v. (s. XIII.) charger d’une mission
encanhada (a l’ -) loc. faire par dépit encarir (encharir) v. (s. XIV. . . , de en + carir)
encanossar (s’) loc. avaler de travers enchérir
encantaire, aira n. (s. XII.) enquantaire en- encarisseire, eira n. (s. XIV. . . ) encaridor
chanteur, teresse (magie, merveilleux) veire: em- enchérisseur
belinaire, enquantaire encarnament n. m. fait d’entrer dans la chair
encantament n. m. (s. XII.) enchantement (blessure) veire: incarnacion
(magie, civilité) veire: embelinament - cit.: encarnar v. entrer dans la chair (blessure) veire:
D’autres an tastat e an sabut dire l’encantament de incarnar
nòstra tèrra privilegiada ; d’autres an cantat tot çò encarrelar v. 1. étendre sur le carreau 2. tuer
que pòt faire bategar un còr uman ; mas es el qu’a encartar v. (s. XVII. . . ) 1. enregistrer - cit.: Ta leuge-
portat vertadièrament, dins la simfonia dels poètas oc- ria encartada serà / coma es digna, e peus cantons irà
citans, la nòta dolorosa de l’anma lengadociana, nòta (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) 2. inscrire
que monta d’un luentan passat (Irena Bonnet, Lo Gai encartat, ada adj. inscrit dans un parti poli-
Saber, 1940) tique
encantar (enchantar v. (s. XII., de en + cantar) en- encasernar v. (s. XIX. . . ) casèrna encaserner veire:
chanter veire: embelinar casèrna
encantarèl, èla adj. 1. enchanteur, euresse encastraire, aira n. sertisseur, euse
2. ravissant, ante encastrament n. m. encastrement

222
encastrar encombrant, anta

encastrar v. (s. XIV.) 1. encastrer 2. enchâsser enclava n. f. (de enclavar) enclave


3. sertir enclavada n. (de enclavar) enclavement
encastratge n. m. encastrage enclavament n. m. (de enclavar) enclenchement
encastre n. m. 1. cadre 2. châssis 3. contexte enclavar v. (de en + clavar) enclencher
encausa n. f. motif (raison) enclavar v. (lat.p. inclavare) enclaver
encausa ! (per -) loc. et pour cause ! enclavar (s’) v. (de en + clavar) s’enclencher
encaustica n. f. (s. XVIII. . . ) encaustic encaus- enclin, ina adj. (s. XIII.) enclin, ine
tique enclinament n. m. (s. XIII.) inclinament inclina-
encavar v. encaver, mettre en cave tion (penchant)
encefal n. m. (s. XVIII. . . ) encéphale enclinar v. inclinar incliner
encefaliti n. f. (s. XIX. . . ) encéphalite enclinason n. f. inclinason inclinaison
encefalografia n. f. (s. XX.) encéphalographie enclitic, ica adj. (s. XVIII. . . ) enclitique veire: pro-
encefalogramma n. m. (s. XX.) encéphalo- clitic - cit.: Lo grop pronominal precedent lo vèrb es
gramme proclitic e atòn, mentre que lo grop seguissent lo vèrb
encefalopatia n. f. (s. XIX. . . ) encéphalopathie es enclitic e tonic. Cal notar que, dins aqueste darrièr
encefalòsi n. f. (s. XIX. . . ) encéphalose cas, la lenga anciana coneissiá que de pronoms atòns
encendrar v. (s. XIV.) réduire en cendres (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935)
encendre v. → alucar allumer veire: incendi enclotada del Lauragués (l’ -) les vallons du
encénher v. enceindre Lauragais
encens n. m. (s. XII.) encens enclusa n. f. (s. XIII. . . ) écluse
encens (donar d’ -) loc. flagorner enclusar v. (s. XII. . . ) écluser
encens amb una bana (donar d’ -) loc. dorer la enclusièr, ièra n. (s. XVIII. . . ) éclusier
pilule enclutge n. m. (s. XIV.) enclume (n. f.)
encensament n. m. encensement enclutge, gròs martèl (a gròs -) expr. 1. il faut
encensar v. (s. XIII.) 1. encenser 2. (fig.) flagorner prendre les grands moyens 2. il faut savoir
encensièr n. m. (s. XIII.) encensoir s’adapter
encenta n. f. (s. XIII. . . ) enceinte de murailles enclutges (quand tombèsse d’ -) expr. 1. même
encerar v. cerar cirer s’il pleuvait des hallebardes 2. dans le pire des
encerclar v. encercler cas
enchaiar v. 1. mettre en chai 2. (fig.) boire beau- enclutges (tombar d’ -) pleuvoir des halle-
coup bardes
enchaiatge n. m. mise en chai encoatiu, iva adj. (s. XIV.) inchoatif, ive
enche n. m. → enca anche (clarinette. . . ) encoblament n. m. disposition par deux veire:
enche (banar l’ -) loc. boire un coup acoblament
enche (tirar l’ -) loc. renifler (faire remonter la encoblar v. 1. disposer par deux veire: acoblar
morve). Triv. 2. (fig.) marier
enchiprar (s’) v. 1. se fâcher 2. se mettre en encocolar (s’) v. 1. se mettre la tête sous l’aile
colère (oiseau) 2. fig. être confus, craintif
enciclopedia n. f. (s. XVI. . . ) enciclopèdia ency- encodenar (s’) v. prendre de l’embonpoint
clopédie (fam.)
enciclopedic, ica adj. (s. XVIII. . . ) ency- encodenar coma un vicari (s’ -) devenir gras
clopédique comme. . . (fam.)
enciclopedista n. (s. XVIII. . . ) encyclopédiste encofrar v. cofrar 1. coffrer (béton) veire: desen-
encigalar v. → ebriar 1. (fam.) se griser veire: cofrar 2. (fam.) coffrer (emprisonner)
emmoninar 2. s’enivrer encofratge n. m. cofratge coffrage (béton) veire:
encimelar v. pointer vers le ciel desencofratge
encimelat lo píbol (s’es -) loc. le peuplier a encoissinar v. capitonner
bien poussé encolar v. colar 1. coller veire: colar 2. garnir de
enclaure v. 1. enclore - cit.: A la [meteissa] tem- colle
pora, m’escriviá una longa letra qu’enclaus un brave encolats sus quicòm (los uèlhs -) loc. les yeux
pauc de sa pensada : es per aquò qu’està plan de ne rivés sur quelque chose
citar aicí qualques passatges ont Delbosquet escapola encolerir (s’) v. pron. 1. s’emporter veire:
sens se’n trachar un tròc de son tèstament felibrenc s’amaliciar 2. se mettre en colère
(Antonin Perbòsc, Per Capvath la Lana, 1924) 2. in- encolerit, ida (èsser -) loc. être en colère
clure encombrament n. m. (s. XII.) 1. encombrement
enclaure qualqu’un loc. jeter le mauvais sort 2. embouteillage
enclaus (pl. enclauses) n. m. enclos encombrament de tot ( i a -) loc. il y a pléthore
enclausar v. enclore (faire un enclos) encombrant, anta adj. e n. m. encombrant, ante

223
encombrar endevenir amb qualqu’un (s’ -)

encombrar v. (s. XII.) encombrer endarrièr adv. en arrière


encombre n. m. (s. XI.) encombre endarrièr (a l’ -) loc. 1. en arrière 2. en dernier
encombrós, osa (pl. encombroses, osas) adj. (s. lieu
XII.) qui encombre endarrièr (sus l’ -) loc. sur la fin
encontra (far l’ -) loc. faire le contraire veire: endarrièr de (a l’ -) loc. derrière
contrari endarrierar v. arriérer
encontra (s’aiçò s’ -) loc. si l’occasion se endarrierat, ada adj. 1. arriéré, ée 2. attardé, ée
présente (mental)
encontra de loc. contre endavalar v. 1. renverser veire: davalar 2. dis-
encontrada n. f. (s. XIII.) contrada 1. contrée loquer
veire: contrada 2. rencontre 3. occurrence endavant n. m. 1. devant 2. au-devant
encontrar v. (s. XII., lat. in + contra + are) rescontrar, endavant (anar a l’ -) loc. être prévenant
rencontrar rencontrer - cit.: Aquel ostalàs de- endavant de qualqu’un (anar a l’ -) loc. aller à
viá servir de refugi als contrabandièrs que venián la rencontre de quelqu’un
d’Andòrra e qu’avèm encontrats pus tard dins lo vi- endec n. m. (s. XII.) défaut (tare, vice)
latge (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) endecar (endechar) v. (de deca) 1. altérer - cit.: La
encontrar (s’ -) v. (lat. in + contra + are) se consciéncia dau ieu, çò fasiá mai, endecada ò desaviada
rescontrar, se rencontrar se rencontrer devers un subre-ieu, es aquò que ditz tota situacion
encontre n. m. (s. XIII., occ. encontrar) rescontre; (Robèrt Lafont, Tè tu tè ieu, 1968) 2. entacher
rencontre rencontre (n. f.) endecat, ada adj. (s. XII.) entaché, ée
encontre (bon -) bonne fortune endecós, osa (pl. endecoses, osas) adj. 1. taré
encontre (de laid -) loc. d’abord facheux 2. rachitique
encontre de (a l’ -) loc. à l’encontre de endeman (de uèi -) loc. 1. du jour au lendemain
encontrèt aquí per azard (s’ -) loc. il s’est trouvé 2. un jour après l’autre
là par hasard endeman (l’ -) loc. lendeman le lendemain
encòp (a l’ -) loc. du même coup endeman passat (l’ -) loc. le surlendemain veire:
encorar v. donner du cœur veire: descorar lo reire-endeman
encoratjament n. m. encouragement endemesir (me fas -) tu me fais rager
encoratjat, ada adj. (s. XII.) encouragé, ée (sens endemia n. f. (s. XVI. . . ) endèmia endémie
passiu) veire: acoratjar (sens actiu) endemic, ica adj. (s. XVI. . . ) endémique
encórrer v. (s. XIII.) encourir endemoniat, ada adj. (s. XIII.) 1. possédé, ée
encortinar v. (s. XII.) tendre des draperies 2. insupportable (enfant)
encrancar v. 1. accrocher (véhicule. . . ) 2. mettre endentelar v. (s. XII.) 1. créneler 2. garnir de
l’un dans l’autre. dentelles
encraumit, ida adj. encrassé, ée endèrbi n. m. dartre
encre, a adj. 1. foncé (couleur) 2. rude endeutament n. m. (s. XVII. . . , de endeutar) endet-
encre, encra adj. 1. sombre 2. noir 3. rude tement
(temps) 4. caractère dur (personne) endeutar v. (s. XII. « endeutar », de deute) endetter
encreire v. (s. XII.) acreire accroire veire: acreire endeven (s’aquò s’ -) loc. si l’occasion se
encreire (s’) v. être plein de suffisance présente
encreire de (s’) loc. tirer vanité de endeven plan (aquò s’ -) loc. cela convient très
encréisser v. (s. XII.) accroître bien
encrena n. f. (lat. n. crena) 1. cran 2. entaille endeven que (s’ -) loc. il arrive que
encrenadura n. f. crénelure endevenença n. f. conjoncture
encrenament n. m. (s. XVIII..., de encrenar) endevenença de l’experiéncia (l’ -) expr. la réus-
engrenament; engrenament 1. engrènement site de l’expérience
(mécanique) 2. engrènement (médical) endevenenças (vist las -) loc. vu les circon-
encrenar v. (de encrena) engrenar 1. créneler stances / la situation
2. engrener (engrenage) 3. entailler endevenir (s’) v. 1. s’entendre (sympathiser) -
encrenatge n. (s. XVIII..., de encrena) engrenatge cit.: Quant de temps i aviá qu’èra pas tornat al seu
engrenage (mécanique) ostal: sièis ans benlèu. El, la clòsca dura dels Balssàs,
encrocat, ada adj. qui a le dos voûté aviá fugit lo seu paire. Se podián pas endevenir (Joan
encrumir v. obscurcir (le temps) Bodon, Contes dels Balssàs1953); Cossí s’endevenon
encrumit, ida adj. couvert (temps) aquelas doas, s’o disián totes dins la família (Paul
encura de (a l’ -) loc. à la place de Gairaud, La sexològa, 1982) 2. s’accorder 3. coïn-
endacòm adv. quelque part cider
endacòm mai loc. adv. ailleurs veire: alhors endevenir amb qualqu’un (s’ -) expr. 1. bien
endarrièr n. m. ce qui est derrière s’entendre avec quelqu’un 2. sympathiser

224
endevinaire, aira enfant de luna

endevinaire, aira n. devin, devineresse endurar v. (s. XII.) 1. endurer 2. essuyer (subir)
endevinar v. deviner endurar (las d’ -) loc. poussé à bout
endiablar v. (s. XIII.) endiabler endurar (non se pòt -) il est insociable
endilh n. m. hennissement endurcir v. endurcir
endilhada n. f. hennissement prolongé enebir v. → interdire 1. interdire veire: inter-
endilhar v. hennir dire, proïbir 2. supprimer, disparaître - cit.: Mas
endilhet n. m. hennissement bref sa femna sabiá ben que lo còr del vièlh guerrièr sag-
endimenjar v. endimancher nava de veire aital s’enebir aqueles remembres (Paul
endimenjat, ada adj. endimanché, ée - cit.: Tot Gairaud, La sexològa, 1982) 3. empêcher
[m’annóncia] la part que prenètz a la fèsta de uèi, enebir un establiment fermer un établisse-
òmes, femnas, filhas, gojats, vos vesi totes endimen- ment
jats, las fardas [...] pus bèlas son sortidas, los ribans enemic, iga n. (s. XII.) ennemi, ie - cit.: Qu’ieu
mirgalhats lusisson, e totes siatz dins la pus granda siá le pecador dels [pièges] pecadors, / que per dessús
[netetat] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) mon cap [l’impudéncia] rebofe, / e que, damb tot aquò
endívia n. f. (s. XIV.) endive l’enemic non m’estofe, / plan me val, Senhor Dieu,
endocardi n. m. (s. XIX. . . ) endocarde que vos ètz pietadós (Pèire Godelin, De la mòrt de
endocrina adj. f. (s. XX.) endocrine (glande) N. S, s. XVII) ; . . . òm a acostumat d’enviar (. . . )
endocrinian, ana adj. (s. XX.) endocrinien, ienne dos obrièrs, non pas coma d’espions per reconéisser la
endocrinologia n. f. (s. XX.) endocrinologie plaça e l’abandonar puèi a la discrecion de sos enemics,
endocrinològue, òga n. (s. XX.) endocrinològ en- mas coma de capitanis expèrts, per jutjar del [socors]
docrinologue qu’es necessari (B. Amilhan,1673).
endoctrinat, ada adj. (s. XIII.) endoctriné, ée enemistat n. f. (s. XII.) inimitié
(sens passiu) veire: adoctrinar (sens actiu) energetic, ica adj. (s. XX.) énergétique
endogame, ama adj. e n. (s. XX.) endogam en- energia n. f. (s. XVI. . . ) énergie
dogame energic, ica adj. (s. XVI. . . ) énergique
endogamia n. f. (s. XIX. . . ) endogamie energicament adv. (s. XVI. . . ) énergiquement
endogamic, ica adj. (s. XX.) endogamique energumèn n. m. (s. XVI. . . ) énergumène
endogèn, èna adj. (s. XIX. . . ) endogène exogène enescar v. (s. XII.) amorcer
endomaiselit adj. m. (de en + domaisèla + it) ef- enfadit, a adj. affadi, e
féminé enfaitilhar (enfachilhar) v. (lat. in + facticulare)
endomergit, ida adj. domestiqué, e 1. ensorceler veire: bruèis, masc 2. fasciner
endòrmas (aver las -) loc. tomber de sommeil 3. charmer
endormit, ida adj. (s. XII.) être endormi (sens enfalenat, ada adj. empesté, ée (sens passiu)
passiu) veire: adormir (sens actiu) veire: afalenar (sens actiu)
endormitòri n. m. somnifère veire: somnifèr enfança n. f. (s. XII.) enfància 1. enfance veire:
endorsar v. (s. XII.) 1. endosser (un chèque enfantesa - cit.: Los qu’an pas ausit tindar Nadalet
2. une responsabilité) dins lor enfança pòdon pas se far una idèa de tot lo
endralhat, ada adj. être sur la bonne voie (sens gaug que la vida lor a panat. Lo nòstre campanièr,
passiu) veire: adralhar (sens actiu) qu’alara èra pas vièlh, ni pigre, lo nos sonava, uèit
endreç, eça (pl. endreces, eças) adj. 1. en état jorns avant Nadal, cada ser aprèp l’Angèlus, durant
2. en bon état una ora (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940)
endreçar v. 1. redresser 2. mettre en ordre 2. commencement - cit.: Aquò es l’enfança de l’art
endreit (endrech; pl. endreches) n. m. (s. XII.) enfangar v. embourber
endroit - cit.: L’endreit es rascanhut, traversut, rib- enfangar l’ostal (non tornar -) loc. ne plus
assut. Un país de singlars e autres còps de lops (Pèire remettre les pieds à la maison
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) enfant n. (s. XII.) 1. enfant veire: nen, dròlle,
endreit d’escòrna cabra (un -) expr. un endroit mainat, gojat - cit.: Son prètzfach èra coma un castèl
dangereux par son relief de sable arborat peniblament per la man d’un enfant
endrudir v. fertiliser e que n’i a pro d’un còp de det per lo faire cabussar
enduèlh n. m. andouille (Joana Bartès, Lison, 1934) 2. garçon
enduire v. (s. XIII.) enduire enfant (convencion internacionala dels dreits
enduit, uita adj. e n. m. enduit de l’ -) n. f. convention internationale des
endura n. f. (s. XII.) fait d’endurer droits de l’enfant (dr.)
endura (far l’ -) souffrir de la faim enfant aborriu n. m. enfant né avant le
endura (las d’ -) loc. poussé à bout mariage
endura (las d’ -) loc. poussé à bout enfant de la manicla loc. enfant de la balle
endura fa bon remèdi (lo grais d’ -) expr. il faut enfant de lait n. m. enfant au sein
prendre son mal en pacience enfant de luna loc. enfant illégitime

225
enfant de popa engana-capitani

enfant de popa loc. enfant au sein enfle, enfla adj. enflé, ée - cit.: aqueste malaut a
enfant legitime n. m. enfant légitime las cambas enflas
enfant natural n. m. enfant naturel enfleumar v. causer un rhume de cerveau
enfant se fisarà, lèu en camisa se trobarà (qui d’ enfleumat ! (non es / es pas -) expr. 1. tu es
-) expr. qui se fiera à un enfant se retrouvera gonflé ! 2. tu ne manques pas d’air !
bientôt en chemise enflor n. f. enflure
enfant solet n. m. fils unique enfonilh n. m. entonnoir
enfantament n. m. (s. XIII.) enfantement veire: enfonsat, ada adj. qui est enfoncé, ée (sens pas-
jasilha siu) veire: afonsar (sens actiu)
enfantar v. (s. XIII.) enfanter veire: parir - cit.: enfonzar v. (de fons) enfoncer - cit.: Lo tirèron [lo
Mentre qu’èran aquí, venguèt lo temps que deviá en- pòrc], lo butèron, l’estirèron sul platèu, cap penjant.
fantar, e metèt al [mond] son Filh primièr nascut, E el de téner de bramar, mas lo Chòcho agèt lèu fait
qu’estropèt ambe de trocèls e colquèt dins una grépia, de palpar la garganta e d’enfonzar la ganiva (Pèire
perque i aviá pas de plaça per eles dins l’ostalariá Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
(Josèp Salval, tr. Evangèli de Luc, 1957) enforcar (enforchar) v. (s. XII., de en + forca) en-
enfantat, ada adj. (s. XVIII.) pourvu d’enfants fourcher
enfantejar v. faire l’enfant enfornar v. (s. XIII.) enfourner
enfantesa n. f. (s. XIII.) relatif aux enfants veire: enfornar (a l’ -) loc. 1. à la mise au four 2. à la
enfança mise en œuvre (fig.)
enfantet n. m. (s. XII.) petit enfant enfoscar v. obscurcir
enfantiá n. f. (av. 1500.) enfantisa 1. enfance 2. en-
enfra adv. enfrà 1. au-dessous 2. entre
fantillage
enfrànher v. (av. 1500.) 1. enfreindre 2. rompre
enfantilhar v. tomber en enfance
enfre tèrra loc. dans les terres [opposition à
enfantilhatge n. m. (s. XII.) enfantillage
« mar »]
enfantin, ina adj. (s. XIII.) enfantin, ine
enfugir v. (s. XII.) s’enfuir - cit.: Mès que ? lo lop
enfants (téner plan los -) loc. s’occuper cor-
s’enfug; tot lo monde li crida / e cadun per lo préner i
rectement des enfants
cor a tota brida; de faiçon qu’a lo veire e coma es acor-
enfantuènha n. f. les petits enfants
sat, jo teni que per uèi lo dangèr es passat, que jo pòdi,
enfarinar v. enfariner
segura e ses crenta deguna / ni de [pèrda] d’anhèl ni
enfarinar d’una filha (s’) loc. s’affoler pour une
d’autra desfortuna, / gardar tota soleta e, selon mon
fille
umor, / sonjar tant que me plàcia al fait de mon amor
enfecir v. 1. infester 2. empoisonner (fig.)
(Francés de Corteta, La Miramonda, s. XVII)
enfecís ni me maca (aquò non m’ -) expr. cela
enfulhir v. (s. XII.) mettre les feuilles
me laisse indifférent
enfumargar v. 1. enfumer 2. noircir de fumée
enfenestrar (s’) v. (de en + fenestra + ar) se mettre
/ être aux fenêtres enfumargar qualqu’un loc. monter la tête à
enferonit, ida adj. transporté de fureur quelqu’un
enferriar v. (s. XIII.) mettre aux fers enfumat, ada adj. enfumé, ée (sens passiu)
enfèrrias n. f. plur. 1. entraves 2. fers des pris- veire: afumar (sens actiu)
onniers enfurgar (s’) v. pron. 1. se faufiler
enfestolit, ida adj. qui est en fête 2. s’engouffrer
enfeusat a aqueles principis expr. lié à ces enfuscaire, aira n. personne qui « monte la
principes tête » à quelqu’un
enfilada n. f. enfilade enfuscar v. 1. « monter la tête » à quelqu’un -
enfilar v. enfiler cit.: Lo vièlh s’èra enfuscat tanlèu sentir de qué ne
enfin adv. enfin virava, mantenent que, per res de res, levariá pas la
enfisèma n. m. (s. XVII. . . ) emphysème lausas e qu’aquela sarralha diabolica èra bona que per
enfiteòsi n. f. (s. XIII. . . ) emphytéose tot abrasugar (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) 2. "se
enfiteotic, ica adj. emphytéotique monter la tête"
enflada n. f. rossée engalinar (s’) v. s’échauffer, s’acharner
enflamat, ada v. (s. XII.) enflammé, ée (sens pas- engamar v. enrouer
sif) veire: aflamar (sens actiu) engamassit, ida adj. rabougri, ie
enflambat, ada adj. (de en + flambla + at) en- engambi n. m. 1. faux prétexte 2. anicroche
flammé, ée (forme passive) veire: aflambar engana n. f. 1. erreur 2. tromperie
enflament n. m. enflement engana (per -) loc. par surprise
enflancat, ada adj. flanqué, ée (forme passive) engana lo paréisser (se non -) expr. si les ap-
enflar v. (s. XIII.) 1. enfler veire: coflar, uflar parences ne trompent pas
2. enorgueillir 3. rosser engana-capitani n. m. qui ne paye pas de mine

226
enganador, doira enjós de l’aiga

enganador, doira n. (var.: enganader, era) lieu où englobar v. (s. XVII. . . ) englober
l’on est trompé (commerce. . . ) engloriar de (s’ -) loc. se glorifier de
enganaire, aira n. (s. XIII.) trompeur, euse (per- englotir v. (s. XIII.) engloutir (disparaître)
sonne) engofir (s’) v. s’en mettre jusque là
enganament n. m. tromperie engolir v. (s. XIII.) 1. avaler 2. avaler - cit.: Veni
enganar v. (s. XI.) 1. tromper 2. abuser d’engolir mai de dos cents quilomètres per de sendarèls
enganar la carabassa expr. tricher qualques còps rebeluts (Sergi Viaule, Dins las pesadas
engani (se non m’ -) loc. si je ne m’abuse d’en Robèrt-Loís Stevenson, 2019) 3. ingurgiter
enganós, osa, enganiu, iva adj. trompeur engolir amar e escupir doç loc. accepter un af-
enganosament adv. (s. XIII.) trompeusement front
enganossar (s’) v. pron. avaler de travers engolir sense tocar expr. boire d’un trait
engarçar v. 1. tromper 2. flouer engordiment n. m. engourdissement
engard n. m. (ger. haimgard) hangar engordir v. (s. XIV.) engourdir
engardar (s’) v. pron. se garder de engorgadís n. m. 1. engorgement 2. confusion
engargassar (s’) v. pron. avoir quelque chose engorgar v. (s. XII.) 1. engorger 2. obstruer 3. em-
dans le gosier piffrer
engarrar (s’) v. pron. se blesser au jarret engorgar sos sabatons expr. remplir ses chaus-
engatge n. m. (s. XII.) enjeu veire: enjòc sures d’eau
engatjament n. m. engagement engorrinar v. débaucher
engatjar v. (s. XII.) 1. engager 2. enrôler engrais (pl. engraisses) n. m. plur. (s. XVI. . . )
engatjar (s’) v. pron. (s. XII.) s’engager engrais
engatjar per mecanician expr. engager comme engraissa (tot -) expr. tout est bon à prendre
mécanicien engraissar v. (s. XII.) engraisser
engaubi n. m. 1. esprit 2. adresse engrana (qual primièr es al molin, -) loc. pre-
engaubiadura n. f. savoir-faire mier arrivé, premier servi
engaubiar v. 1. former 2. instruire engranar v. engrener
engaulaire, aira n. enjôleur, euse engranatge n. m. engrenage
engaular v. enjôler engranièra n. f. → balaja balai de la maison, en
engaunhada n. f. grimace sorgho
engaunhaire, aira n. 1. grimacier 2. moqueur engrepiment n. m. engourdissement
engaunhar v. 1. contrefaire, singer veire: engrepir v. engourdir
gaunha 2. prendre par les ouïes (poissons) engrisòla n. f. lézard gris veire: cernalha
engautar v. mettre en joue (arme) engrunar (s’) v. 1. s’égrener 2. s’effriter
engeladura n. f. engelure 3. s’émietter
engelosir v. rendre jaloux engue n. m. aine (f.)
engendrar v. (s. XVI. . . ) engendrer enguent n. m. (s. XIII. . . ) → unta onguent
engenh n. m. (s. XII.) 1. engin 2. talent - cit.: enguent ! (aquò’s son -) expr. ça, c’est son
Granda pròva, d’alhors, del perfèit equilibre d’aquel remède !
engenh que domina los eveniments contingents per enguent de Mèstre Arnaud (es d’ -) expr. c’est
s’enanar plus luènh trobar çò que demòra e que, fin un remède inutile
finala, triomfarà (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) enguent de mèstre Arnaud, que non fa ben ni
engenh val mai que fòrça expr. patience et mal (l’ -) expr. 1. un emplâtre sur une jambe de
longueur de temps. . . bois 2. un placebo
engenhaire, aira n. (s. XII.) ingénieur, eure - cit.: enguila n. f. anguille
Joan aviá fach sos estudis segondaris a Besièrs, ont engulhar v. 1. enfiler une aiguille 2. se faufiler
son paire, engenhaire de l’Escòla centrala, bailejava enigma n. f. (s. XIV.) énigme
lo servici tecnic del camin de fèrre (Rodgièr Barta, enjaurir v. 1. effaroucher 2. épouvanter
Pròsas de tota mena, 1979) - src.: E. Levy, 1909: enjaurit, ida adj. 1. effarouché, ée - cit.: Elàs !
"engenhador" Ça disi jo, Satiri, / ara qu’as ausit mon martiri, / non
engenhar v. (s. XII.) 1. ajuster 2. agencer 3. in- te’n trufes pas, se te plai, / coma jo non feguí [faguèri]
génier jamai / quand le bèl uèlh de Peironèla / t’aviá desmar-
engenhós, osa (pl. engenhoses, osas) adj. (s. XII.) gat la cervèla / e que, tot enjaurit e baug, / vivotejavas
ingénieux, euse sense gaug (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII)
engenhosament adv. ingénieusement 2. épouvanté, ée
engimbar v. 1. agencer 2. organiser enjoncar v. (s. XII.) joncher
engimerrar (s’) v. pron. se cabrer enjós (a l’ -) loc. au sud
englandar v. 1. défoncer 2. écraser 3. assommer enjós (tot a l’ -) loc. tout au-dessous
englantar (s’) v. gagner au jeu enjós de l’aiga loc. sous l’eau

227
enlà enregat (aquò’s plan -)

enlà adv. 1. par là - cit.: Eth èra anat [humar] ja enonciacion n. f. (s. XIV..., lat. ennuntiatio) énon-
tres còps a ta pòrta, / tres còps s’en es tornat en darrèr, ciation
/ de tau sòrta / qu’un arrossin qui dobta un maupàs a enonciar v. (s. XIV..., lat. enuntiare) énoncer
passar / tira lo pè tres còps, ara enlà, puish ençà (Pèir enonciat n. m. (s. XVII..., de enonciar) énoncé
de Garròs, Eglògas, 1567) 2. vers là enonciatiu, iva adj. (s. XIV..., lat. enuntiativus)
enlà (fai-te -) loc. 1. écarte-toi 2. éloigne-toi énonciatif, ive
enlà luènh loc. là-bas, au loin - cit.: Que deu enonciator n. m. (s. XX., de enonciar) énonciateur
estar content lo Dastròs de véser qu’a l’entorn d’eth (ling.)
que son venguts ací, en aquesta catedrala, au despiet enorgulhir v. (s. XIII.) enorgueillir
de las virolèras de la politica, los d’Aush, los de Tolosa, enòrme, a adj. (s. XIII.) énorme
los de Pau, los de mei lonh enlà, tots los qui vòn que enormitat n. f. (s. XIV. . . ) énormité
posquim víver pr’ací las gents dens un arrai de patz e enoscament n. m. (de oscar) encochement
d’amistat (C. Lafarga, Dus devisets gascons, 1932) enoscatge n. m. (s. XXI., de oscar) 1. encochage
enlaçament n. m. (s. XIV. « enlassamen ») enlace- (électricité) 2. encochage (reliure)
ment enquant n. m. (s. XIII.) encan
enlaçar v. (s. XIII. « enlassar ») enlacer enquantaire (demorar per l’ -) loc. 1. rester pour
enlaidiment n. m. enlaidissement compte 2. invendu
enlaidir v. enlaidir enquantaire (tres èuros o demòra per l’ - expr.
enlairament n. m. 1. élévation 2. exaltation trois euros c’est mon dernier prix
3. décollage (avion) enquantaire, aira n. vendeur à l’encan veire:
enlairar (s’) v. pron. 1. élever 2. exalter 3. dé- commissari presaire
coller (avion) enquantar v. vendre à l’encan
enlardar v. (s. XII.) barder de lard enquerir v. (s. XII.) 1. enquêter 2. interroger
enlevar v. (s. XIII.) 1. enlever 2. emporter 3. ravir 3. s’enquérir
enlevar coma un còrs sant expr. porter en tri- enquèsta n. f. (s. XII.) enquête
omphe enquestaire, aira n. (s. XII.) enquêteur, euse
enlòc adv. nulle part enquestar v. (s. XII. . . ) enquêter
enlòc lo tròp non es jamai bon expr. le trop enquèstas d’opinion n. f. plur. enquêtes
n’est jamais bon d’opinion
enlòc mai loc. nulle part ailleurs enquitranar v. (s. XV. . . ) goudronner
enlòc, non es jamai bon (lo tròp -) loc. le trop enrabiada (a l’ -) loc. avec rage
n’est jamais bon enrabiar v. (s. XIII.) faire enrager
enlumenaire, aira n. chargé, ée des illumina- enrabiar de fam loc. avoir très faim
tions veire: illuminaire enrabiat, ada adj. (s. XIII. . . ) enragé, ée
enlumenament n. m. illumination (de monu- enracinament n. m. (s. XIII. . . ) enracinement
ment. . . ) veire: illuminacion enracinar v. (s. XII. . . ) enraciner
enlumenar v. (s. XII., de en + lumenar) illuminer enraiar v. (s. XVII. . . ) enrayer
(lumière) veire: illuminar enrambolhar v. embrouiller
enlumenar (s’ -) v. s’illuminer (éclairer) enrasigament n. m. enracinement veire: enraci-
enlusir v. 1. illuminer - cit.: E lo cant interior nament
qu’ausiguèt sus son cabeç [d’agonia] , en pensant a enrasigar v. (s. XIII.) enraciner veire: enracinar
sos discípols fervoroses, èra segurament, ambe mai de enrauquiment n. m. enrouement
claror e mai de [plenitud], lo cant qu’enlusiguèt la enrauquir v. enrouer
mòrt del grand faidit dont nos a dit la gèsta (Irena enrè (fai-te -) loc. recule-toi / éloigne-toi de moi
Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) 2. éblouir enrè (far -) loc. se reculer - cit.: Fug, jauparèl, e
ennegrar (s’) v. prendre le deuil fai-t’enrè, / o que segon l’òrdre / sortèm de parlar de
ennegrir v. (s. XII.) noircir darrèr / afin que trobèssas ont mòrdre (Pèire Godelin,
enneussat, ada (/ennevassat, ada) adj. 1. cou- A l’envejós, s. XVII)
vert de neige 2. fig. blanc comme neige enregar (enrejar) v. (de en + rega + ar) 1. tracer
ennivolar v. 1. couvrir de nuages un premier sillon 2. ranger (en rang) 3. engager
2. s’assombrir, avoir envie de pleurer - cit.: (commencer. . . ) - cit.: enregar lo discors
T’ennivolèsses pas, mon Camilon. Uèi, d’unes fan enregar camin se mettre sur la route
belcòp pus mal (Pau Gayraud, La sexològa, 1982) enregar lo camin de loc. prendre le chemin de
enofil, ila n. (s. XIX. . . ) œnophile enregar lo discors loc. entamer la discussion
enologia n. f. (s. XVII. . . ) œnologie enregar un compliment loc. (de en + regar)
enologic, ica adj. (s. XIX. . . ) œnologique présenter / faire ses compliments
enològue, òga n. (s. XIX. . . ) enològ œnologue enregat (aquò’s plan -) voilà qui est bien dit

228
enregdenament entaular un òrt

enregdenament n. m. enreddenament raidisse- ensenha (a bon vin, pas d’ -) expr. la qualité


ment prime toujours
enregdenar v. enreddenar 1. raidir 2. rendre ensenha (a bona -) loc. en connaissance de
raide cause
enregdiment n. m. → enregdenament raidisse- ensenha (far quicòm per -) expr. faire quelque
ment chose par ostentation
enregdir → enregdenar 1. raidir 2. rendre raide ensenhable, abla adj. (s. XIV.) enseignable
enregistrable, abla adj. (s. XVI. . . ) enregistrable ensenhador n. m. table des matières d’un livre
enregistrament n. m. (s. XIV. . . ) enregistrement veire: sommari
enregistrar v. (s. XVI., del francés) enregistrer ensenhaire, aira n. m. (s. XII.) enseignant, ante
veire: registrar veire: professor
enregistrator, tritz (pl. enregistrators, trises) adj. ensenhament n. m. (s. XII.) enseignement
e n. (s. XIX. . . ) enregistraire; enregistrador enreg- ensenhar v. (s. XII.) 1. enseigner - cit.: lo còrs se
istreur, euse duèrb coma un portal de prima / la nuèch s’ensenha
enrèire adv. en arrière / lo jorn se pren / tot es possible a una condicion
enrèire (far -) loc. se reculer practica /magica / unica / impossibla / e simpla / cal
enreumar v. (s. XII.) enraumar enrhumer veire: desapréner l’ortografia (Andrieu Combetas, Borassa,
rèume 1974) 2. indiquer (montrer)
enreumassar v. → enreumar enrhumer ensenhat, ada adj. éduqué, ée veire: malensen-
enreumassi per far la bassa (m’ -) expr. recon- hat
naître ironiquement une difficulté ensèrt n. m. → empeut greffe (f.)
enriquiment n. m. enrichissement ensertar v. → empeutar greffer
enriquir v. (s. XII.) enrichir ensiladoira n. f. (s. XX.) ensileuse (machine)
enriquir a la fièra d’emponha (s’ -) expr. ensilar v. (s. XIX. . . ) ensiler
s’enrichir malhonnêtement ensilatge n. m. (s. XIX. . . ) ensilage veire: sil
enrodar v. entourer
ensolelhat, ada adj. qui a pris un « coup de
enromegar (s’ -) loc. s’accrocher à des ronces
soleil », une insolation (sens passiu) veire: as-
enrotar un procès loc. intenter un procès
solelhar (sens actiu)
enrotlar v. enrouler
ensordit, ida adj. en état d’assourdissement
ensacar (ensachar) v. (de en + sac + ar) ensacher
ensucador n. m. assommoir
ensacar de repròpche loc. repròche subir des
ensucat, ada adj. assommé, ée (sens passiu)
reproches
veire: assucat (sens actiu)
ensacat (es blat -) loc. c’est une affaire / chose
ensucradís de sas paraulas (l’ -) expr. ses
entendue
paroles mielleuses
ensacat, ada adj. 1. mis en sac 2. dans le sac
3. fig. engoncé dans son vêtement ensucrar v. (s. XV. . . ) 1. sucrer 2. mettre du sucre
ensagnosir v. ensanglanter ensús (a l’ -) au nord
ensagnosit, ida adj. (de sang) ensanglanté, ée - ensús (d’ -) loc. (de en + sus) d’en haut
cit.: Aquí lo poèta a reviscolat amb una intensitat enta de (a l’ -) loc. au moment de
inegalada [ni mai] per Forés - plus violent, mas mens entacar v. (s. XII.) entacher
poderós -, los sègles ensagnosits e doloroses de nòstra entaïnar v. être tourmenté, soucieux (spleen) -
istòria (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) cit.: E pasmens lo brave curat, / tant [carit] e tant
ensalada n. f. salade (légume) onorat / de sa pichòta tropelada, / aviá son anma entaï-
ensalada (èsser de l’ -) loc. 1. être dans le coup nada. Cregatz qu’èra pas sens rason, / car lo dimenge,
2. faire partie de l’intrigue a son sermon / pauquis de fidèls [assistissián]/ e los
ensalada mal triada (una -) expr. 1. un im- pus [exactes] i roncavan (Aquiles Mir, lo curat de
broglio 2. une affaire louche Cucunhan, s. XIX)
ensaladièr n. m. saladier entalentat, ada adj. 1. désireux, euse veire: atal-
ensalvatgit, ida adj. devenu sauvage veire: as- entar (sens actiu) 2. qui a envie (sens passiu)
salvatgir entalhar v. (s. XII.) entailler
ensarrar v. enserrer entamenan (los sabatons m’ -) expr. mes
enseguir (s’) v. pron. (s. XIII.) s’ensuivre souliers me blessent
enseguís que (s’ -) il s’ensuit que entamenar v. (s. XII.) 1. entamer 2. commencer
enselar v. mettre en selle entant ni enquant loc. en aucune façon
ensemble n. m. ensemble entartugar v. ennuyer, enivrer
ensemenar v. ensemencer entaulament n. m. entablement
ensems adv. (s. XII.) ensemble entaular un òrt loc. (occ. "en + taula") disposer les
ensenha n. f. (s. XIII.) enseigne cultures en planches

229
entaulat, ada entre vos e ieu

entaulat, ada adj. (s. XII.) 1. attablé, ée veire: entomologista n. (s. XVIII. . . ) entomologiste
ataular (sens actiu) 2. être à table (sens passiu) entonar v. entonner
entendeire, eira n. (s. XII.) entendeur (qui com- entopinar v. mettre en pot
prend) entopinar (s’) v. pron. (fam.) s’emmitoufler
entendement n. m. (s. XII.) entendement entorn n. m. (s. XII.) pourtour
entendre v. (s. XII.) entendre (comprendre) entorn (a l’ -) loc. autour
entendre (a doble -) à double sens entorn de (a l’ -) loc. autour de - cit.: Que deu
entendre (dins mon -) loc. à mon sens estar content lo Dastròs de véser qu’a l’entorn d’eth
entendre a mièg aire loc. comprendre à demi- que son venguts ací, en aquesta catedrala, au despiet
mot de las virolèras de la politica, los d’Aush, los de Tolosa,
entendre al jòc (s’) loc. connaître le dessous los de Pau, los de mei lonh enlà, tots los qui vòn que
des cartes posquim víver pr’ací las gents dens un arrai de patz e
entendre bota per barral loc. comprendre de d’amistat (C. Lafarga, Dus devisets gascons, 1932)
travers entorna (quora s’ -) loc. quand rentre-t-il ?
entendre lo miègjorn expr. comprendre à demi- entornar (s’) prep. autour
mot entorns (non o digas a tos -) expr. ne le dis pas
entendre lo numèro expr. être au fait d’une in- autour de nous
trigue entorns d’una vila (los) loc. le pourtour / les
entendre marta per rainald expr. se méprendre environs d’une ville
(se) entosiasmar v. (s. XVI. . . ) enthousiasmer
entenduda n. f. entente entosiasme n. m. (s. XVI. . . ) enthousiasme veire:
entendut ( i a un -) loc. c’est un coup monté estrambòrd
entendut, uda adj. entendu, ue entracte n. m. (s. XVII. . . , del francés) entracte
enténer coma un ase per agantar catlas (s’i -) entrada n. f. → entrada entrée veire: intrada -
expr. être incompétent cit.: A l’entrada del temps clar, per jòia recomençar
enténer coma un pòrc a ramar césers (s’i -) expr. (cançon, s. XII)
être incompétent entraïnaire, aira n. entraineur, euse
enténer coma un pòrc a ratar (s’i -) expr. être entraïnament n. m. entrainement
incompétent entraïnar v. (s. XIX. . . ) entraîner
ententa ? (a quina -) loc. dans quel but ? entraïnar (s’) v. se mettre en train
enteriga (donar l’ -) loc. agacer les dents entraïnar quicòm expr. mettre en train quelque
enteriti n. f. (s. XIX. . . ) entérite chose
enterraire n. m. (s. XV.) fossoyeur veire: tombièr entralhas n. f. plur. entrailles
enterrament n. m. enterrement entram prep. (s. XIII.) entre deux
enterrar v. (s. XIII.) enterrer - cit.: Nòstra lenga a entramar (s’) v. (s. XIII.) s’aimer réciproquement
las raices plondas. S’èra pas aital, n’a bèl temps que entramar la conversacion loc. engager la con-
seriá escanada, amudida, enterrada, que se’n parlariá versation
pas mai. Amb aquò, jamai coma duèi aviá pas sentit lo entranta de (èsser -) loc. être sur le point de
dangèr d’èstre desrabada per tot de bon (Enric Molin, entrar v. → entrar entrer veire: intrar
En tutant lo grelh, 1965) entraucar (aver lo biais de s’ -) expr. avoir l’art
entestar v. (s. XIII.) entêter de s’insinuer
entestardir (s’) v. pron. s’entêter entraular (s’) v. fuir à travers champs
entièr (se trufar del rot coma de l’ -) expr. se entrava n. f. entrave
moquer du tiers comme du quart (se) entravar v. (s. XII.) 1. entraver 2. gêner
entièr, ièra adj. (s. XII.) entier, ière entravar (s’) v. faire un faux pas
entièrament adv. (s. XII.) entièrement entraversada dins lo còrs (aver l’anma -) loc.
entimonar v. 1. mettre au timon 2. boire trop avoir l’âme chevillée au corps
entimonat (aver una brica -) expr. avoir bu un entraversat, ada adj. mis en travers (sens pas-
coup de trop siu) veire: atraversar (sens actiu)
entindar v. 1. agencer 2. organiser entre prep. (s. XII.) 1. entre 2. dès que
entitat n. f. (s. XIV.) entité entre començar loc. dès le commencement
entomofague, aga adj. (s. XIX. . . ) entomofag en- entre dos loc. à deux personnes (additionner
tomophage un effort)
entomofil, ila adj. (s. XIX. . . ) entomophile entre partir loc. après être parti
entomofilia n. f. (s. XX.) entomophilie entre que loc. conj. 1. aussitôt que 2. pendant
entomologia n. f. (s. XVIII. . . ) entomologie que
entomologic, ica adj. (s. XVIII. . . ) ento- entre tot loc. en tout
mologique entre vos e ieu loc. de vous à moi

230
entrebadar envasissent, enta

entrebadar v. entrebâiller entrepréner v. (s. XII. « entreprendre ») entrepren-


entrebescar (entrebeschar) v. 1. entremêler dre
2. embrouiller entrepréner qualqu’un expr. se mettre aux
entrebescat, ada adj. entremêlé, ée trousses de quelqu’un
entrecòire v. cuire à demi entrepresa n. f. entreprise
entrecòsta n. f. entrecôte (boucherie) entrepresa (comitat d’ -) n. m. comité
entrecridar (s’) v. pron. s’appeler l’un l’autre d’entreprise
entrecrosar v. entrecroiser entresenha (entre-senha) n. f. (s. XII.) renseigne-
entreculhir v. cueillir avant l’heure ment
entredire (s’ -) v. se dire entre plusieurs per- entresenha (entre-senha) del passatge (l’ -) loc.
sonnes la preuve du passage veire: pròva
entredormir v. (s. XII.) sommeiller entresenhar (/entre-senhar) v. renseigner|
entredós adv. hésitant entre deux entresenhas que (en talas -) loc. 1. a telle en-
entredós (èsser dins l’ -) loc. 1. être en balance seigne que 2. tellement que
2. être dans le doute entresomir (s’) (/s’entre-somir) v. pron.
entrefaitas / entrefachas n. f. plur. (de entre + s’assoupir veire: entredormir
fachas) entrefaites entretant adv. 1. en attendant veire: entretemps
entrelaçada n. f. (s. XVII. . . , italian : « intrecciata ») 2. pendant 3. entretemps
entrechat entretant adv. 1. en attendant 2. pendant ce
entrelaçar v. entrelacer temps
entretant de loc. en attendant de
entrelusida n. f. lueur (fugace)
entretemps adv. 1. pendant ce temps veire: en-
entrelusir v. luire à travers
tretant 2. entretemps
entremés (pl. entremeses) n. m. entremets
entretemps adv. pendant ce temps
entremesa n. f. entremise
entreten n. m. entretien (maintient en l’état)
entremesclament n. m. (s. XIII.) choses en-
entreténer v. (s. XII.) entretenir (maintenir en
tremêlées
l’état)
entremesclar v. (s. XII.) entremêler
entretustar (s’) v. pron. s’entrechoquer
entremeteire, eira n. entremetteur, euse entrevadís n. m. ennui (tracas)
entremetre v. (s. XII.) entremettre entreveire v. entrevoir
entremièg adv. (s. XIV.) à travers entrevista n. f. 1. entrevue 2. interview
entremièjas n. f. plur. entrefaites entristesir v. rendre triste
entremièjas (sus aqualas -) loc. sur ces entre- entrobrir v. (s. XII. « entrubrir ») entrouvrir
faites entrumar v. s’obscurcir en parlant du ciel et
entremièjas (sus aquelas -) loc. sur ces entre- des nuages
faites entrumat (veire -) n. m. verre dépoli
entremitan (èsser -) loc. tenir le milieu entre entrumat, ada adj. ciel : nuageux, obscurci
deux extrèmes (sens passiu) veire: atrumar (sens actiu)
entrenar v. tresser enuèg (pl. enuèges) n. m. (s. XII.) anuèg 1. ennui
entrepachaire, aira n. qui entrave / embarrasse 2. chagrin
entrepachament loc. action d’embarrasser / enugiu, iva adj. ennuyeux, euse
d’entraver enugívol adj. très ennuyeux
entrepachar v. 1. embarrasser 2. entraver 3. em- enujant, anta adj. qui ennuie (chose)
pêcher enujar v. (s. XII.) anujar ennuyer
entrepachós de l’afar (l’ -) loc. le compliqué de enujós, osa (pl. enujoses, osas) adj. ennuyeux,
l’affaire euse: importun
entrepachós, osa (pl. entrepachoses, osas) adj. enumerable, abla adj. (s. XX.) énumérable
qui embarrasse enumeracion n. f. (s. XV. . . ) énumération
entreparlaire, aira n. (s. XVI.) 1. chacune des per- enumerar v. (s. XVI. . . ) énumérer
sonnes qui parlent ensemble veire: interlocutor enumeratiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) énumératif, ive
2. interlocuteur enumerator, tritz (pl. enumerators, trises) adj.
entrepaus (pl. entrepauses) n. m. (de "en- (s. XVII. . . ) énumérateur
trepausar") entrepôt envasidor, oira adj. e n. (s. XII.) envahisseur,
entrepausar v. (de "entre" + "pausar") 1. entreposer euse
2. interposer envasiment n. m. (s. XII.) envahissement veire:
entrepont n. m. (s. XVII. . . ) entrepont invasion
entrepreneire, eira n. entrepreneur, eure envasir v. (s. XII.) envahir
entreprenent, enta adj. entreprenant, ante envasissent, enta adj. envahissant, ante

231
envegetas (far -) episodic, ica

envegetas (far -) loc. donner très envie de la decadéncia de la vila, autres còps rasonablament
enveja n. f. (s. XII.) envie - cit.: E quand pensi, de prospèra coma n’èran testimònis los ostals borgeses,
còps, que ma polida aimada / de sos potons d’amor las bèlas avengudas e los castèls dels environs bastits
brèça un autre amorós / una enveja me pren d’anar al sègle XIX al temps de la granda prosperitat de la
de rescondons / dins l’aiga negra e freja e d’ombra vinha, e cossí aviá perdut talhièrs e industrias (Florian
capelada / negadís escantir mon fuec e garir mas do- Vernet, Cachavièlha psicomotritz, 2018)
lors (Paul Froment, Un jorn d’abrial, 1898) environament n. m. (s. XIV. . . ) environnement
enveja de plan far envie de bien faire environar v. (s. XIII.) environner
envejable, abla adj. enviable environs de (als -) loc. aux environs de
envejar v. (s. XII.) envier envolar (s’) v. pron. s’envoler
envejassa n. f. grosse envie envolopa n. f. (s. XIII..., lat. faluppa X volvere) en-
envejós, osa (pl. envejoses, osas) adj. (s. XII.) veloppe
envieux, euse envolopa (dins -) loc. sous enveloppe
envergadura n. f. (occ. de verga) 1. envergure envolopament n. m. (s. XIII., de envolopar) en-
2. sodomie veire: sodomia veloppement
envergar l’espasa loc. ceindre l’épée envolopar v. (s. XIII., de envolopa) envelopper -
enverinar v. (s. XIII.) infecter de venin, enven- src.: Lévy, 1909 : envolopar / envelopar
imer enzimatic, ica adj. (s. XX.) enzymatique
enverinar una plaga loc. infecter une plaie enzime n. m. (s. XIX. . . ) enzim enzyme
envernissar v. vernir enzimologia n. f. (s. XX.) enzymologie
envèrs prep. 1. envers 2. à l’égard de enzimopatia n. f. (s. XX.) enzymopathie
envèrs (per aquel -) loc. par ce biais eocèn adj. e n. m. (s. XIX. . . ) éocène
envèrs (pl. envèrses) n. m. 1. envers veire: avèrs eolian, ana adj. e n. m. (s. XIX. . . ) éolien, enne
2. revers 3. verso epatic, ica adj. (s. XIV.) hépatique
envèrs d’una estòfa loc. le revers d’une étoffe epatiti n. f. (s. XVI. . . ) hépatite
envèrs, èrsa (pl. envèrses, èrsas) adj. (s. XII.) ren- epatològue, òga n. (s. XX.) hépatologue
versé, ée epentèsi n. f. (s. XIV.) épenthèse
enversada n. f. ce qu’on verse en une fois epic, ica adj. (s. XVI. . . ) épique
enversador n. m. lieu où on verse (charge-
epicèn, èna adj. (s. XV. . . ) épicène
ment. . . )
epicicle n. m. (s. XIV.) épicycle
enversaire, aira n. qui verse / renverse (per-
epicurèu, èa adj. (s. XIII. « epicurieu ») epicurian
sonne)
→ epicurèu épicurien, ienne
enversat (èsser -) loc. être débouté
epicurisme n. m. (s. XVI. . . ) épicurisme
enversat, ada adj. renversé, ée (sens passiu)
epidemia n. f. (s. XIV. « epidimia ») epidèmia
veire: aversar (sens actiu)
épidémie
enversenc n. m. iversenc versant nord
epidèrma n. m. (s. XVI. . . ) epidèrm épiderme
envescant, anta adj. gluant, ante
epidermic, ica adj. (s. XIX. . . ) épidermique
envescar (enveschar) v. (de en + vesc + ar) en-
epifania n. f. (s. XIII.) épiphanie
gluer
envestir de marbre loc. recouvrir de marbre epifenomèn n. m. (s. XVIII. . . ) epifenomène
épiphénomène
enviar v. (s. XII.) envoyer veire: mandar - cit.: . . .
òm a acostumat d’enviar (. . . ) dos obrièrs, non pas epifonèma n. m. (s. XVI. . . ) epifonèm
coma d’espions per reconéisser la plaça e l’abandonar épiphonème
puèi a la discrecion de sos enemics, mas coma de cap- epigastri n. m. (s. XVI. . . ) épigastre
itanis expèrts, per jutjar del [socors] qu’es necessari epigòn n. m. (s. XVIII. . . ) epigòne épigone
(B. Amilhan,1673). Un jorn de promier abrial que epigrafe n. m. (s. XVII. . . ) epigraf épigraphe
son mestre l’avia enviat a Tula crompar un bleston epigrafia n. f. (s. XIX. . . ) épigraphie
de fial de fer en coire, seguet totas las botigas de la epigramma n. m. (s. XIV. . . ) epigram épigramme
vila per far sa comession e se’n tornet a detz oras del - cit.: Plat d’epigrammas. Vènus, del cèl fòrabandida...
ser furiós contra los merchands que [non] an pas çò (Pèire Godelin, Prumièra floreta, s. XVII)
que chal per contentar las practicas (Alfred Marpilhat, epilepsia n. f. (s. XIV.) épilepsie
Las [fadardiás] de Marsalet, 1899) epileptic, ica adj. (s. XIV.) épileptique
envilir v. (s. XIV.) avilir epilògue n. m. (s. XIV. « epilogus ») epilòg épi-
envinagrada d’un conte (l’ -) loc. le pi- logue - src.: Mistral, 1878 : "epilogue"
quant d’un conte episcopal, ala adj. (s. XIII.) épiscopal, ale
environ adv. (s. XIII.) environ veire: a per aquí episcopat n. m. (s. XVII. . . ) épiscopat
environ n. m. (en + virar) environ • alentour - episòdi n. m. (s. XV. . . ) épisode
cit.: Me soveniái que mon grand n’aviá parlat sovent, episodic, ica adj. (s. XVII. . . ) épisodique

232
epistòla eriçament

epistòla n. f. (s. XII.) 1. épître - cit.: ... mens aman èra n. f. ère
la leçon d’eglòga o d’epistòla, / se delèctan aus vèrs qui èra que (se tant -) expr. s’il arrivait que
d’ambolas son plens (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) eradicacion n. f. (s. XIII.) éradication
2. épître eradicar v. (s. XIII.) éradiquer
epistolar, ara adj. (s. XIV.) épistolaire eraldica n. f. (s. XIX...) eraudica héraldique
epistolari, ària adj. épistolaire eraldica adj. (s. XV...) eraudica héraldique
epistolièr n. m. (av. 1500.) missel contenant les eraldista n. (s. XIX...) héraldiste
épîtres erasmian, ana adj. (s. XIX. . . ) érasmien, enne
epistolièr, ièra n. (s. XVI. . . ) épistolier, ière (qui èrba n. f. (s. XII.) herbe
écrit des lettres) èrba de crénher loc. plante vénéneuse
epitafi n. m. (s. XIII.) épitaphe erbacèu, èa adj. (s. XVI..., lat. herbaceus) erbós →
epitalami n. m. (s. XVI. . . ) épithalame erbacèu herbacé, ée veire: erbós - cit.: Existisson
epitèt n. m. (s. XVI. . . ) épithète las plantas lignosas e las plantas erbacèas
epitòme n. m. (s. XVI. . . ) epitòm épitomé - src.: erbariá n. f. (s. XIV.) herberie
Mistral, 1878 : "epitome" èrbas finas loc. fines herbes
epizootia n. f. (s. XVIII. . . ) épizootie veire: mo- erbatge n. m. (s. XII.) herbage
rina erbejar v. arracher l’herbe (jardinage)
epizootic, ica adj. (s. XVIII. . . ) épizootique erbetas n. f. plur. fines herbes veire: èrbas finas
epòca n. f. (s. XVII. . . ) époque erbicida adj. e n. m. (s. XX.) herbicide
eponime, ima adj. (s. XVIII. . . ) eponim éponyme erbilh n. m. gazon (naturel)
epopèa n. f. (s. XVII. . . ) épopée erbivòr, òra adj. (s. XVIII. . . ) herbivore
eptacòrde n. m. (s. XVI. . . ) heptacorde erborista n. (s. XV. . . ) erborizaire herboriste
eptagòn n. m. (s. XVI. . . ) eptagòne heptagone erborizacion n. f. (s. XVIII. . . ) herborisation
eqüacion n. f. (s. XIV.) équation erborizar v. (s. XVI. . . ) herboriser
eqüator n. m. (s. XIV. . . , lat. aequator) equador erbós, osa (pl. erboses, osas) adj. (s. XII.) her-
équateur - src.: Honnorat, 1846 : "equatour"; Mis- beux, euse
tral, 1878: equatour; Alibèrt (règla), 1935/1966 : erbut, uda adj. (s. XII.) herbu, ue
"eqüator" Ercules n. pr. Hercules (m.)
eqüatorial, ala adj. (s. XVIII. . . ) équatorial, ale erculèu, èa adj. (s. XVI. . . ) herculéen, enne
equèstre, èstra adj. (s. XIV. . . ) équestre ereccion n. f. (s. XVI. . . ) érection
equide n. m. (s. XIX. . . ) équidé erectil, ila adj. (s. XIX. . . ) érectile
eqüidistant, anta adj. (s. XIV.) équidistant, ante ereditari, ària adj. (s. XIII., lat. hereditarius) hérédi-
eqüilateral, ala adj. (s. XVI. . . ) équilatéral, ale taire
equilibrant, anta adj. (s. XIX. . . ) équilibrant, ereditariàment adv. (s. XIV..., de ereditari) hérédi-
ante tairement
equilibrar v. (s. XVI. . . ) équilibrer ereditat n. f. (s. XIX. . . , lat. hereditas) hérédité
equilibrat, ada adj. (s. XIX. . . ) équilibré, ée eresiarca n. m. (s. XVI..., lat. ecl. haeresiarches)
equilibre n. m. équilibre - cit.: Demest la rica hérésiarque
espelison de poètas que, despuèi Mistral, an revisco- eretar v. (s. XII., lat.b. hereditare) eiretar hériter
lat la produccion literària occitana, Prospèr Estieu eretatge n. m. (s. XII., de eretar) héritage
representa, ambe la perfeccion classica de la fòrma, erètge, ètja adj. e n. (s. XIII., lat. haereticus < gr.
l’equilibre e la varietat (Irena Bonnet, Gai Saber, 1940) hairetikos) hérétique veire: eretic
equilibri n. m. (s. XVI. . . , lat. aequilibrium) équili- eretgiá n. f. (s. XIII. « heretgia », lat. haeresis < gr.
bre hairesis) eretgia hérésie
equilibrista n. (s. XVIII. . . ) équilibriste eretic, ica adj. e n. (s. XIV. . . , lat. lat. haereticus < gr.
equimòsi n. f. (s. XVI. . . ) ecchymose veire: hairetikos) hérétique veire: erètge
macadura, blavairòl eretièr, ièra n. (s. XII., lat. hereditarius) eiritièr
equinòcci n. m. (s. XIV.) équinoxe héritier, ière - cit.: Amor, eretièr de las plaças dont
equitable, abla adj. équitable - cit.: Per çò que tu Vènus se vanta d’èstre senhoressa (Pèire Godelin, Con-
as justament / de ma causa hèit jutjament / e sus ton tra, s. XVII)
sèti venerable / t’es segut com jutge equitable (Arnaud ergonomia n. f. (s. XX.) ergonomie
de Saleta, Psalme IX, s. XVI) èri de tu (s’ -) à ta place
equitacion n. f. (s. XVI. . . ) équitation èri que de vos (s’ -) si j’étais à votre place
equitat n. f. (s. XIV.) équité eriç (pl. erices) n. m. 1. hérisson 2. hydne coral-
equivaléncia n. f. (s. XIV. . . ) équivalence loïde (champignon) 3. bogue des châtaignes
equivalent, enta adj. (s. XIV.) équivalent, ente eriçada n. f. 1. peignée (bagarre) 2. réprimande
equivaler v. (s. XV. . . ) équivaloir eriçament n. m. hérissement
equivòc, òca adj. (s. XIV.) équivoque eriçament n. m. (s. XV..., de eriçar) hérissement

233
eriçar esca (préner coma -)

eriçar v. (s. XIV., lat. b. ericiare < ericius) 1. hérisser erronèu, èa adj. (s. XV..., lat. erroneus) erroné, e -
2. irriter src.: Laus, 1997: erronèu, èa
eriçat, ada adj. (s. XIV., de eriçar) hérissé, ée error n. f. (s. XIII.) erreur
erigir (s’) v. pron. (s. XIV.) s’ériger (se déclarer) èrsa n. f. vague (mer)
eritèma de las paterlas n. m. (s. XX.) érythème èrsa (metre en -) loc. mettre en émoi
fessier (bébés) eructacion n. f. (s. XIV.) éructation
ermafrodita adj. e n. (s. XIV.) hermaphrodite erudicion n. f. (s. XV. . . ) érudition
èrme n. m. (s. XIII: « erm ») èrm 1. lande veire: erudit, ita adj. e n. (s. XIV. . . ) érudit, ite
desèrt 2. lieu désert eruga n. f. (s. XIV. « eruca ») chenille
ermina n. f. hermine erupcion n. f. (s. XIV. . . ) éruption
ermita (quand lo diable non poguèt plus far lo eruptiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) éruptif, ive
mal, se faguèt -) expr. les méchants tentent par- eruptivitat n. f. (s. XX.) éruptivité
fois de se "refaire une virginité" Ervieu n. pr. Arvèi Hervé (m.)
ermita, ermitan n. m. (s. XII.) ermite - cit.: es ! (i -) loc. ça y est !
Amics que, per m’obligar tròp, / me venètz véser es ? (qual -) qui vive ?
qualque còp / dins la crambeta d’un ermita, / vos es de tot que loc. le fait est que
non sauriatz creire cossí / ieu senti mon mal adocir / es tot un loc. c’est la même chose
quand m’onoratz d’una visita (Pèire Godelin, Ramelet es tot un (aquò -) c’est la même chose
Mondin, s. XVII) es tot un (aquò m’ -) cela m’est égal
ermitatge, ermitanatge n. m. (s. XIII.) ermitage esbaïment n. m. ébahissement
èrnha n. f. hargne esbaïr v. (s. XII.) ébahir
èrnha de l’ostal (l’ -) loc. le râleur de service esbalausida n. f. embalausida; abalausida
ernhar v. chagriner éblouissement
ernhós, osa (pl. ernhoses, osas) adj. hargneux, esbalausiment n. m. embalausiment;
euse abalaisiment éblouissement
ernia n. f. (s. XIII. « hernia ») hernie esbalausir v. (s. XII., lat. v. exblaudire) embalausir;
erodar v. (s. XVI. . . ) éroder abalausir 1. éblouir 2. abasourdir 3. émerveiller
Eròdes n. pr. Hérode (m.) esbalausit (demorar -) loc. rester stupéfait
erogèn, èna adj. (s. XX.) erogène érogène esbatre (s’) v. pron. s’ébattre (divertir)
eròi n. m. (s. XVI. . . ) héros - cit.: Leis eròis arriban esbats n. m. plur. ébats
las au terme de la carrièra ; abans de li celebrar la esbaudir v. s’esbaudir
glòria, caudrà lei mandar au refectòri e au dormitòri esbercar (esberchar) v. (de es + bercar) ébrécher
(Robèrt Lafònt, 1984) esbinhar (s’) v. pron. 1. "s’esbigner" 2. se
eroïc, ïca adj. (s. XVI. . . ) héroïque - cit.: Eths avèn débiner 3. filer à l’anglaise
leishat per istòria / deus hèits eroïcs la memòria / e, esbleugiment n. m. éblouissement
quant a la causa rustica, / eths n’avèn descriut la prac- esbleugir v. éblouir
tica / qui, per Columella, es estada / despuish en latin esbleugissent, enta adj. éblouissant, ante
translatada (Pèir de Garròs, 1567) esborrassar v. houspiller
eroïna n. f. (s. XVI. . . ) héroïne esborrifar v. ébouriffer
Èros n. pr. m. (s. XX.) Eros esborrifat, ada adj. ébouriffé, ée veire: espelofit
erosion n. f. (s. XVI. . . ) érosion
erosiu, iva adj. (s. XIX. . . ) érosif, ive esbòs (pl. esbòsses) n. m. esquisse (f.)
erotic, ica adj. e n. f. (s. XVI. . . ) érotique esbossar v. esquisser
eroticament adv. (s. XIX. . . ) érotiquement esbrancar (esbranchar) v. (s. XII., de es + branca +
erotisme n. m. (s. XIX. . . ) érotisme ar) ébrancher
erotizacion n. f. (s. XX.) érotisation esbrandar v. 1. ébranler 2. fig. émouvoir
erotizar v. (s. XIX. . . ) érotiser esbrof (pl. esbrofes) n. m. 1. ébrouement 2. es-
erotologia n. f. (s. XIX. . . ) érotologie broufe
erotologic, ica adj. (s. XX.) érotologique esbrofar v. ébrouer
erotològue, òga n. (s. XX.) érotologue esbrofas (far sas -) loc. avoir de la morgue
erotoman, ana adj. (s. XIX. . . ) érotomane esbrondar v. (s. XII.) émonder
errament n. m. (s. XIII.) errement esbrudiment n. m. divulgation (rumeur)
errança n. f. (s. XIII. « erransa », de errar) errància esbrudir v. ébruiter
errance - src.: Levy, 1909 : erransa esbrugir (esbrusir) v. (s. XII., de brug) embrudir
errant, anta adj. errant, ante répandre le bruit
errar v. (s. XIII., lat. errare (o iterare)) errer esca n. f. (s. XII.) 1. amadou 2. appât (pêche)
errata n. m. (s. XVI. . . ) erratà errata esca (préner coma -) loc. prendre feu facile-
erratum n. m. (s. XVIII. . . , mot latin) erratum ment

234
esca (préner fòc coma l’ -) escambi

esca (préner fòc coma l’ -) loc. prendre feu escalaire, aira n. escaladeur, euse
comme l’amadou escalar v. (s. XIII.) 1. grimper 2. escalader
escabeçar (eschabeçar) n. 1. étêter 2. couper escalar las muralhas loc. monter sur ses grands
l’extrémité chevaux
escabèl n. m. (s. XIV.) escabeau escalar los barris loc. escalader les remparts
escabelhar v. (s. XII.) écheveler escalar un arbre loc. grimper à un arbre au
escabiosa n. f. (V 165) scabieuse moyen d’une échelle
escabòt n. m. troupeau (petit) escalas (far d’ -) loc. mal tailler les cheveux
escabrós, osa (pl. escabroses, osas) adj. escalcir v. tremper la soupe
scabreux, euse escaleta (far -) loc. faire la courte échelle
escacalassar v. rire aux éclats escalfa ! (aiçò s’ -) loc. ça chauffe !
escaças (eschaças) n. f. plur. 1. échasses escalfa ! (s’ -) loc. ça chauffe !
2. béquilles escalfada n. f. échauffourée
escacièr n. m. (s. XII.) échassier escalfador n. m. bassinoire
escacs n. m. plur. (s. XII.) échecs (jeu) escalfament (eschaufament) n. m. (s. XIII., de
escafadura n. f. action de biffer (rayer) escalfar) échauffement
escafandre n. m. (s. XVIII. . . , del francés) scaphan- escalfar (eschaufar) v. (s. XII., lat. excalefare)
dre échauffer
escafandrièr n. m. (s. XIX. . . ) scaphandrier escalfar coma una lende (s’ -) s’échauffer
escafar v. 1. biffer (rayer) 2. effacer - cit.: Un comme. . .
solelh solet escafa cent mila ombras escalfat, ada adj. (de escalfar) en chaleur, en rut
escag (pl. escages) n. m. → escapolon échantil- (animals) veire: en sason
lon veire: escai escalfèstre (donar l’ -) loc. épouvanter
escai n. m. → escapolon échantillon veire: escag escalfeta (eschaufeta) n. f. 1. réchaud 2. chauf-
ferette
escai que (s’ -) expr. s’il arrive que escalfurada n. f. échauffourée
escairaire, aira n. équarisseur escalfurada (venètz, prendretz l’ -) expr. venez
escairar v. équarrir vous réchauffer
escaire v. (s. XII.) 1. échoir 2. survenir escalfurar (s’) v. s’échauffer
escais n. m. sobriquet - cit.: Las filhas de Tolosa escalgait / escalgach n. m. (s. XII., frc. skarwahta)
s’apèlan, per escais, Mondinas (Peire Godelin, s. échauguette
XVII) ; Amont, cadun pòrta un nom d’escais (Pèire escalha n. f. écaille
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) escalhaire, aira n. écailleur, euse
escaissar v. (s. XII.) 1. rompre la mâchoire 2. (fig.) escalhar v. écailler
casser la gueule escalhatge n. m. écaillage
escala n. f. (s. X., var.: eschala) 1. échelle escalièrs (eschaliers) n. m. plur. (s. XIII.) escalier
2. passerelle pour débarquer 3. escale, lieu où escalièrs de veire n. m. plur. escalier glissant
l’on peut débarquer escalon n. m. (s. XII.) 1. échelon 2. barreau
escala (far -) loc. faire escale veire: escala (échelle) 3. tranche (d’imposition)
escala (lo farai tombar de l’-) loc. je le dégom- escalonar v. échelonner, étaler (dans le temps)
merai escalorir v. 1. réchauffer 2. échauffer
escala (lo getar de l’ -) loc. 1. torpiller escalpèl n. m. scalpel
quelqu’un 2. ruiner la carrière de quelqu’un escalpraire, aira n. m. (de escalprar) ciseleur,
escala (sismologica) de Richter n. f. (s. XX.) euse veire: escultor
échelle de Richter escalprar v. (lat. scalprum) ciseler veire: esculptar
escala (téner l’ -) loc. être complice d’un voleur
escala (tombar qualqu’un de -) v. supplanter escalpre n. m. (lat. scalprum) 1. échoppe 2. ciseau
quelqu’un par l’intrigue d’artisan
escala de còrda n. f. échelle de corde escalustrar v. offusquer
escala manièra n. f. 1. échelle à main 2. échelle escambarlar v. 1. enjamber 2. jambes (écarter
"meunière" les)
escalabrar v. gravir escambarlat (èsser -) loc. ménager la chèvre et
escalabrós, osa (pl. escalabroses, osas) adj. le chou
raide (pente) escambarlat, ada adj. à califourchon
escalada n. f. (s. XIII. . . ) escalade escambarlons (d’ -) loc. à califourchon
escalada (donar l’ -) loc. donner l’assaut escambi n. m. échange (circulation des biens
(Moyen Age) et des services)
escaladar v. escalader escambi n. m. (s. XII.) échange

235
escambiar escapçar

escambiar v. (s. X.) échanger a lo pel qual arriban ! / Valdriá mai per el que li
escamositat n. f. (III 145) squammosité metan al còl una mòla de molin e que siá getat dins
escamotar v. (av. 1500., del cast. escamotear) la mar que d’escandalizar un sol d’aquestes pichons
1. égrener les gerbes 2. escamoter (Luc, 17. 1, 2) 2. scandale (sens courant) - cit.: A
escampa (far d’ -) loc. faire une fugue sa parucion, aqueste libre provoquèt un escandal
escampa sus qualqu’un (metre l’ -) expr. se escandalhar v. sonder la situation
décharger d’une faute sur quelqu’un escandalizar v. (s. XIII.) scandaliser
escampador n. m. fuite d’eau escandalós, osa (pl. escandaloses, osas) adj.
escampar v. (s. XIII.) 1. jeter 2. répandre scandaleux, euse
escampar (sas fèbres. . . ) loc. se débarrasser de escandalosament adv. scandaleusement
escampar coma venon (las -) expr. parler sans escandinau, ava adj. scandinave
réflexion escandir v. scander
escampar dins lo lièit (s’ -) expr. se prélasser escandre n. m. (s. XIII.) esclandre esclandre
dans son lit escannèr n. m. (s. XX., de l’anglés) escannerizador
escampar d’aiga v. → urinar uriner (politesse) scanner
veire: pissar escannerizacion n. f. (s. XX.) scannérisation
escampar la rauba sus un bartàs expr. jeter le escannerizar v. (s. XX.) scannériser
froc aux orties escantiment n. m. (s. XIII.) extinction
escampar la salsa amb lo pè expr. ne pas prof- escantir v. (s. XII.) éteindre - cit.: E quand pensi,
iter de l’occasion de còps, que ma polida aimada / de sos potons d’amor
escampar la toalha expr. étendre la nappe sur brèça un autre amorós / una enveja me pren d’anar
la table de rescondons / dins l’aiga negra e freja e d’ombra
escampar lo negre coma las sèpias expr. éc- capelada / negadís escantir mon fuec e garir mas do-
umer de rage lors (Paul Froment, Un jorn d’abrial, 1898)
escampar per escudèlas expr. manger son bien escap n. m. escape (fauconnerie)
escampar son argent loc. gaspiller son argent escap (èsser -) loc. être hors de danger
escampar son òli loc. perdre son temps à escap de (non soi -) loc. je ne suis pas à l’abri
raisonner quelqu’un (cf. lampe à huile) de
escampas (cercar d’ -) loc. alléguer des excuses escap, apa adj. sauf (hors de danger)
escampilhar v. (de escampar) 1. répandre - cit.: escapa n. f. prétexte fallacieux - cit.: De drol-
Los nòstres libèls s’escampilhavan que prometian la lassas dau MLF se vougueron prene Anna Maria e
venguda d’un capmèstre coma totes lo desiràvem. Maria Anna amb élei sota l’escapa que la civilizacion
E proclamàvem que las nacions èran en armas occitana es tradicionalament fallocentrica, la pròva
per nos desliurar (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) n’eran aquelei quatre masclàs que s’eran cargat doas
2. éparpiller 3. divulguer - cit.: Demorèron totes a filhetas sens pensar de li fisar lo volant (Robèrt Lafònt,
perpensar. Un secrèt, es plan aisit a dire. Semblava 1984)
qu’èran davant un sacat de páur que volián sens plan escapada n. f. escapade
gausar, escampilhar totis amassa. E se sarrèron un escapada (a l’ -) loc. à la sauvette
paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire Gogaud, L’uèlh escapada d’ -) loc. à la dérobée
de la font, 1977) escapadas (d’ -) loc. à la dérobée
escanador n. m. coupe-gorge (lieu) escapament n. m. échappement
escanaire, aira n. étrangleur, euse escapar (eschapar) v. (s. XII.) échapper
escanar v. étrangler - cit.: Nòstra lenga a las raices escapar de la vista loc. perdre de vue
plondas. S’èra pas aital, n’a bèl temps que seriá es- escapar la vida de qualqu’un expr. sauver la
canada, amudida, enterrada, que se’n parlariá pas mai. vie de quelqu’un
Amb aquò, jamai coma duèi aviá pas sentit lo dangèr escapat coma a pogut (s’es -) expr. il s’en est
d’èstre desrabada per tot de bon (Enric Molin, En sorti comme il a pu
tutant lo grelh, 1965) escapatòri n. m. (s. XVI.) échappatoire - cit.: Tan-
escanar (rire a s’ -) loc. s’étouffer de rire ben tostemps, quan òm l’acusa / d’aqueths escapatòris
escanar de rire (s’ -) loc. s’étouffer de rire usa (Pèir de Garròs, 1567)
escanas (èsser a las -) loc. être accablé de fa- escapçada (d’una -) loc. sur un ton sans ré-
tigue, de travail plique
escanas (èsser a las -) loc. être accablé de fa- escapçar v. (s. XII.) 1. couper la tête - cit.: . . .
tigue per totas mas labors, damb mi non vòu plus èster /
escanat de set (èsser -) expr. avoir très soif e, m’escapça lo mot, que vòu cambiar de mèste (P.
escandal n. m. (s. XIII / s. XVII., lat. scandalum) de Garròs, Eglògas, 1567) 2. trancher net 3. met-
1. scandale (relig.) - cit.: E diguèt a sos discípols : es tre en ordre 4. couper au jeu de cartes 5. parler
impossible que non arriben d’escandals, mas malaür franchement

236
escapolaire, aira escata (eschata)

escapolaire, aira n. ébaucheur escarnir v. (s. XII.) railler - cit.: Òc, mas Jèsus Crist
escapolar v. ébaucher - cit.: A la [meteissa] tem- foguèt renegat per la sia família, escarnit pel seu pòble,
pora, m’escriviá una longa letra qu’enclaus un brave crucificat dins la sia vila, injuriat dins la lenga de
pauc de sa pensada : es per aquò qu’està plan de ne Maria, la sia maire (Joan Bodon, La Quimèra, 1974)
citar aicí qualques passatges ont Delbosquet escapola escaròla n. f. scarole
sens se’n trachar un tròc de son tèstament felibrenc escarpida (escharpida) n. f. (de escarpir)
(Antonin Perbòsc, Per Capvath la Lana, 1924) 1. charpie 2. volée de coups 3. rixe
escapolon n. m. 1. ébauche 2. échantillon escarpin n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) escarpin
escapulari n. m. (s. XIII. « escapolari ») scapulaire escarpinar (s’ -) v. (de escarpir) s’arracher les
escaquièr n. m. (s. XII.) échiquier veire: escacs cheveux
escar v. mettre l’appât à l’hameçon escarpir (escharpir) v. (lat. carpere + es) 1. mettre
escara n. f. (V 166) escarre en charpie 2. se chamailler
escarabeïdes n. m. plur. (s. XX.) scarabéidés escarrabilhat, ada adj. dégourdi, ie (éveillé)
escaragòl n. m. (lat. conchylium X scarabaeus) es- escarraunhar (escharraunhar) v. (de es + car-
cargot veire: caragòl raunha + ar) 1. écorcher veire: escorjar 2. mal
escaragolaire, aira n. chasseur, euse d’escargot parler
escaramossa n. f. (s. XVII. . . , de l’italian) escar- escarraunhar lo paure sant francés expr.
mouche écorcher le français
escaravat n. m. (s. XII.) scarabée escarraunhar una lenga loc. écorcher une
escaravissa n. f. écrevisse langue
escaravissa (d’un roge d’ -) loc. rouge
escars (li ten l’argent -) expr. il lui donne peu
comme. . .
d’argent
escarcalhada n. f. écarquillement
escars (tot -) loc. totescàs; totescàs; totescàs;
escarcalhar v. écarquiller
totescàs 1. il y a un instant 2. tout au plus 3. à
escardassal n. m. volée de coups
peine 4. « à tout casser »
escardassar v. 1. carder 2. étriller 3. rosser
escars d’argent (èsser -) loc. être à court
escardassat (l’an -) expr. on l’a dépouillé / ex-
d’argent
ploité
escars se nos respond (tot -) expr. c’est à peine
escargassament n. m. (de escargassar) affaisse-
s’il nous répond
ment
escars, arsa (pl. escarses, arsas) adj. (s. XII.) escàs
escargassar v. (de cargar) → afaissar→ espotir
1. en petite quantité 2. peu
1. affaisser - cit.: Aquí la vòuta s’es escargassada
jol pes del bastiment 2. écraser - cit.: Dins l’accident, escarsa pena loc. tant soit peu
li an escargassada la veitura 3. se donner du mal - escarsa pena (d’ -) loc. 1. un tant soit peu 2. à
cit.: S’es pas esca(r)gassada en te donant aquò (Fred- peine
eric Mistral, TDF) escarsament adv. (s. XII. « escassamen ») chiche-
escargassar de rire (s’ -) loc. s’écrouler de rire ment
escarificacion n. f. (s. XIV.) scarification escarsament (arribat -) à peine arrivé
escarificar v. (III 147) scarifier escartafiga n. m. (de escarta + figa) personne
escarificator n. m. escarificador scarificateur chargée de l’insémination dans les élevages
escarlambicar (s’) v. enfourcher / se mettre à veire: figa
cheval sur quelque chose escartar v. 1. écarter - cit.: Un pòble pòt pas se
escarlat, ata adj. e n. m. (s. XII., del persan) écar- contentar [d’exprimir] sa pensada en d’innombrables
late parlars. Los parlars populars, espelisons galhardas
escarlatina n. f. scarlatine mas assalvatgidas d’una lenga en descasença, an una
escarlimpa (d’ -) loc. l’air de ne pas y toucher fin naturala : es de s’escartar pauc a pauc de la lenga-
escarlimpada n. f. 1. faux pas 2. glissade maire, de s’abastardir de mai en mai (Antonin Perbòsc,
escarlimpada (d’ -) loc. incidemment veire: inci- Fòc nòu, 1904) 2. esquiver les cornes (courses
dentament landaises)
escarlimpada (d’ -) loc. 1. en passant 2. en escasença n. f. (s. XII.) 1. échéance 2. chance
faisant glisser (occasion)
escarlimpant (en -) loc. obliquement escasença (per -) loc. 1. par hasard 2. par un
escarlimpar v. gravir un relief glissant concours de circonstances 3. par chance
escarnar v. (s. XIII.) décharner escasuda n. f. réussite
escarni, escarniment n. m. (s. XII.) raillerie in- escasuda de las recèrcas (l’ -) loc. le succès des
jurieuse recherches
escarniós, osa (pl. escarnioses, osas) adj. escata (eschata) n. f. (s. XIII.) 1. écaille veire: es-
railleur, euse calha, rusca 2. écorce d’arbre

237
escata suls uèlhs (a l’ -) escòire

escata suls uèlhs (a l’ -) loc. 1. il a des écailles esclatament n. m. éclatement - cit.: Vesiá dins lo
sur les yeux 2. il ne voit rien (il est naïf) primièr movement subre-realista que i èra estat dels
escatar (eschatar) v. (de escata) écailler mai afogats l’irrupcion dels primaris, al sens univer-
escatologia n. f. (s. XIX. . . ) eschatologie sitari del mot, dins la cultura e aquò li agradava, car
escatologic, ica adj. (s. XIX. . . ) eschatologique s’èra pas aquò l’irrupcion del pòble èra un esclatament
escatós, osa (pl. escatoses, osas) adj. (s. XIII.) a un moment donat dels quadres de l’elèit cultural (Fe-
écailleux, euse lix Castan, Joe Bousquet, Òc, abr. 1951)
escaudar v. (s. XII.) échauder esclatar v. (s. XII.) éclater (se briser, rendre pub-
escauta n. f. écheveau lic) veire: espetar - cit.: [Aqueste] fasiá manjar per
escauta (desfila-me l’ -) loc. 1. dis tout ce que mesura e discrecion le fen a son rossin per un trauc de
tu sais 2. vide ton sac 3. crache le morceau barrica, de páur que n’esclatèsse per ne manjar tròp
escavar v. fouiller (sol, archéol.) (Odde de Triors, 1578)
escavèl (eschaveu) n. m. 1. escabeau 2. dévi- esclatar v. (s. XII.) éclater (se briser, rendre pub-
doir lic) veire: espetar
escavelar (eschavelar) v. 1. dévider (écheveau) esclau, ava n. (s. XII.) esclave
2. rouler en s’aidant des pieds et des mains esclavatge n. m. (s. XVI. . . ) esclavage - cit.: Tot
3. tituber vos rend [obesissença], / la Tèrra, l’Aire, le Fòc ; /
Satan en vòstra presença / es costrent de quitar le lòc
eschaudat n. m. (de eschaudar (nòrd-occitan))
; fasètz qu’armats de coratge / evitem son esclavatge
échaudé (pâtisserie)
(Bertomieu Amilhan, Exercici de la fe, 1673)
escient n. m. (s. XI.) escient
esclavatgisme n. m. (s. XIX. . . ) esclavagisme
escilhar v. (lat. ex + cilium + are) eissilhar; eissalar;
esclavatgista n. (s. XIX. . . ) esclavagiste
eissilhar; eissalar 1. lever les cils 2. retirer les
esclerosat, ada adj. sclérosé, ée
pétales d’une fleur (effeuiller) 3. frire des œufs
escleròsi n. f. sclérose
escilhar (s’ -) v. (lat. ex + cilium + are) perdre les
esclòp n. m. 1. sabot (chaussure) 2. boulet (per-
cils
sonne pénible, pesante)
escilhar la margarida loc. desfuelhar la
esclòp (es un -) expr. c’est un vrai boulet
margarida effeuiller la marguerite
esclòp (rasonar coma un -) loc. raisonner / ré-
escilhat, ada adj. (de escilhar) 1. dépourvu de cils
sonner comme un tambour
2. erraillé (œil) 3. frit (œuf)
esclòp de son pè (trobar -) loc. trouver chaus-
esclaca n. f. goutte de liquide
sure à son pied
esclafar v. esclaffer (écraser)
esclopon n. m. petit sabot - cit.: Res, per ieu, pas-
esclafir v. s’esclaffer sarà jamai en delícias aqueles esclopons de sucre ròses
esclairament n. m. (s. XIII.) éclairement o blaus ont dormissiá un Jèsus tan saure e tan lusent
esclairar v. (s. XII.) 1. éclairer 2. ajourer que lo sentissiái fondre dins la boca (Loisa Paulin, Lo
esclaire n. m. éclair - cit.: Òr vaquí, pauc a pauc, vièlh libre d’images, 1940)
que dins l’escur se lèva, / monta un esclaire, apuèi esclòps (aver pro palha dins sos -) expr. être
grandís ; / al bòrd de l’orizont l’ombra esquinçada aisé
crèba: / palle, un rai daurat s’espandís (Paul Froment, esclòps (sovent los petits òmes an gròsses -)
Efeit de luna, 1897) expr. certains ont besoin d’en rajouter
esclaire de la candèla (a l’ -) loc. à la lueur de escoba n. f. (s. XII.) → balaja balai
la chandelle escobada n. f. coup de balai
esclaire de la luna (a l’ -) loc. au clair de la lune escobada n. f. coup de balai
esclaire raja (l’ -) loc. il fait des éclairs escobaire, aira n. balayeur, euse
esclap n. m. éclat de bois escobar v. (s. XII.) balayer
esclapar v. fendre le bois escobàs (pl. escobasses) n. m. grand balai
esclapons n. m. plur. copeaux escobatge n. m. balayage
esclaquejar loc. 1. tomber goutte à goutte 2. fig. escobejar v. balayer légèrement
dire à demi-mots escobet n. m. plumeau
esclarciment n. m. éclaircissement (propre et escobilhas n. f. plur. (s. XII.) balayures
figuré) escodre v. battre le blé
esclarcir v. 1. éclaircir (devenir plus lumineux) escofinar de rire (s’ -) étouffer de rire
2. dégager (ciel) 3. (fig.) devenir plus com- escofir v. (s. XIII.) esconfir escoffier (déconfire,
préhensible dépouiller, assommer).
esclarir v. éclaircir (devenir rare) escòire v. cuire (douleur)
esclat n. m. éclat (fragment, scandale. . . ) veire: escòla n. f. (s. XIII.) école - cit.: Estimam qu’al punt
explosion, espet de vista de la grafia, cal conciliar nòstras tradicions
esclata n. f. crevasse (méd.) classicas, los resultats de l’estudi scientific de la lenga,

238
escòla escotar

la grafia mistralenca e la grafia catalana, sens tròp nos escopetal n. m. coup sur la nuque
alunhar de las costumas a las qualas èm avesats de- escopetar una boutelha loc. vider une bouteille
spuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) ; Anna fam. veire: far petar
Maria respond qu’a l’escòla li an pas dit lo nom de son escopir agre loc. être très déçu • avoir du dépit
país, e que i ei dehenut parlar gascon, e que s’es pas escorbut n. m. (s. XVI. . . ) scorbut
vertat qu’ajam pas cap d’istòria (Robèrt Lafònt, 1984) escorbutic, ica adj. (s. XVII. . . ) scorbutique
escòla de conduita n. f. (s. XX.) auto-école escorcolhar v. fouiller (maison, perquisition)
escòla mairala n. f. (s. XX.) école maternelle escòre n. m. (s. XX., de l’anglés) score veire: òsca
escolament n. m. écoulement escoria n. f. (s. XVI. . . ) scorie
escolan, ana n. (s. XIII.) 1. écolier, ère 2. élève escorificar v. (s. XVIII. . . ) scorifier
escolar v. écouler (liquide) escorjar v. (s. XII.) écorcher (animal. . . )
escolar (falhiment -) n. m. échec scolaire (so- escòrna n. f. affront veire: afront
cio.) escòrna (far -) loc. faire un affront
escolar, ara adj. (s. XIII.) scolaire escornar v. (s. XIII.) 1. écorner 2. faire un affront
escolarizable, abla adj. (s. XX.) scolarisable escorpion n. m. (s. XIII.) scorpion
escolarizacion n. f. (s. XX.) scolarisation escorreguda n. f. 1. excursion 2. randonnée
escolarizar v. (s. XX.) scolariser escorreguda (tot d’una -) loc. d’une seule traite
escolastic, ica adj. e n. f. (s. XIII.) scolastique escórrer v. (s. XIV.) 1. écouler 2. échapper 3. se
escolopendra n. f. (s. XVI. . . ) scolopendre (mille- découdre 4. filer
pattes) veire: milapatas escorsa (a la bèla -) loc. à toute vitesse
escolorit coma un escalfador nòu expr. rouge escorsièras n. f. plur. (de escorsar) 1. chemin de
comme un coquelicot (pâle comme une bassi- ronde 2. rue longeant les remparts
noire neuve: antiphrase) escortar v. (s. XII.) écourter
escolorit, ida adj. décolorer escosent, enta adj. cuisant, ante (douleur)
escomesa n. f. (de escometre) 1. pari 2. gageure escòt n. m. (s. XIII.) écot - cit.: Rolin m’aviá fòrt
veire: gatjadura otratjat / mai li ai rendut escòt pèr bronda (Claudi
escomesa (arborar una -) loc. relever une Bruèis, s. XVII) ; L’ai cregut per doas rasons : la
gageure prumièra [per çò] que m’i caliá pagar mon escòt de
escomesa que (te fau l’ -) loc. je te parie que qualque faiçon (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII)
escometeire, eira n. (de escometre) 1. parieur, escot (far l’ -) faire la sourde oreille
euse 2. qui se lance des défis escòt montava aut (l’ -) loc. l’ardoise était
escometre v. (s. XII., lat. ex + committere) 1. parier élevée
2. défier escota n. f. 1. écoute 2. fam. esgourde (oreille)
escomptar v. escompter escota (èsser a l’ -) loc. être aux écoutes
escondeta (d’ -) loc. 1. tapinois (en) 2. en ca- escota (far l’ -) loc. tendre l’oreille
chette escota primièr, parla darrièr expr. écoute avant
escondon (far a l’ -) expr. jouer à cache-cache de parler
escondons (d’ -) loc. en cachette escota qué ditz ! loc. retiens ce qu’il dit !
escondre v. (s. XII.) 1. cacher veire: amagar - cit.: escota que te parli ! loc. écoute-moi bien !
. . . se pensava au mejan d’anar destraucar lo vielh col- escotador n. m. (s. XX.) escotaire écouteur
laborator qu’ara collaborava plus ges, mai s’escondiá (téléphone. . . ) - cit.: S’apauta davant l’aparelh
au fons de son granièr (Robèrt Lafònt, 1984) 2. dis- sens préner los escotadors e escota (Pèire Miremont,
simuler L’espion, 1952)
escondre: la tos, lo fum e l’amor (i a tres causas escotaire, aira n. (s. XII.) 1. écouteur (la per-
que non se pòdon -) expr. il y a trois choses que sonne qui écoute) - cit.: Lo vièlh pelut de 14 avia
l’on ne peut cacher: la toux, la fumée et l’amour lèu comprés que trobariá pas un escotaire domètge de
esconduda n. f. 1. cachette veire: amagatal sas valentiás de Verdun se me las debanava en francés,
2. rendez-vous galant tant i a qu’en plaça d’un repapiatge un pauc bestiàs
esconduda (a l’ -) loc. de façon dissimulée me regalèri sovent d’un raconte granat, totjorn nòu
esconilhar (s’) v. se blottir veire: s’acoconar (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) 2. audi-
esconjur n. m. 1. action de conjurer veire: exor- teur
cisme 2. formule 3. exorcisme escotanenon n. m. (s. XX.) écoute-bébé, baby-
esconjuraire, aira n. 1. qui conjure veire: ex- phone
orcista 2. exorciste escotar v. (s. XII.) 1. écouter - cit.: Quand òm es
esconjurar v. (s. XII.) 1. conjurer veire: exorcizar davant una clara font - o davant un bon barricòt - i a
2. exorciser melhor a far que d’escotar lor [lausenjaire] : i a qu’a
escòp a son pè (trapar l’ -) loc. trouver l’âme s’amorrar a la font - o a parar lo gòt (Antonin Perbòsc,
sœur / ce que l’on désire Per Mon solaç, 1926) 2. obéir 3. ausculter (fam.)

239
escotar plòure escudièr non val lo senhor / val pas lo senhor (l’ -)

escotar plòure loc. croquer le marmot escrit, ita adj. (s. XII.) écrit, ite
escotela (tant val aquel que ten coma aquel qu’ escriure v. (s. XI., var.: escríver) écrire - cit.: Ai
-) expr. le complice ne vaut pas mieux que le escrit qualques cartas postalas que lo regent de Tynec
coupable s’a emportadas : aquel brave òme èra vengut reculhir
escotelar v. poignarder veire: daguejar - cit.: d’autografes sul [casèrn] de son escòla : i ai escrit
Après dètz jorns d’angoissa a non saber se l’òme lo mieu en lenga d’òc (Josèp Salvat, Diurnal de la
qu’aviá escotelat anava morir, a paur d’arribar tard deportacion, 1975); Per escriure un occitan de bona
(Robèrt Lafont, Tua culpa, 1974) mena, se cal desempegar de la lenga francesa (Paul
escotèr n. m. scooter Gayraud, La sexològa, 1982)
escotison n. m. cotisation veire: cotizacion escrivan arraulit n. m. un écrivain sans inspi-
escotons (d’ -) loc. aux écoutes ration
escotons (èsser d’ -) être aux écoutes escrivan, ana n. (s. XII.) écrivain, aine - cit.: Es-
escrachament n. m. écrasement crivans aujòls, de qui [l’esperit] comol de raras in-
escrachar v. 1. écraser (avion. . . ) 2. fouler la vencions ten tant de plaça per totis les camins de
vendange la sciéncia, que [dificilament] òm pòt passar per un
escrachar una meçòrga loc. mentir effronté- [subjècte] comun sense vos tustar, plàcia vos agradar
ment que, de la fòrça de qualqu’una de vòstras autoritats,
escrancar de rire (s’ -) loc. étouffer de rire ieu piège nòstra flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s.
escremar v. écrémer XVII).
escriba n. m. (s. XIV. . . ) scribe escrivassejar v. écrivasser
escridar (s’) v. pron. (s. XII.) s’écrier escrivassièr, ièra n. (s. XVIII. . . ) mauvais
escridar la jòia loc. chanter victoire écrivain
escridassar v. parler fort et violemment escriveire, eira n. écrivain public
escridassar (s’ -) v. se chamailler escrofula n. f. (s. XIV. . . ) scrofule
escrima n. f. (s. XII., del germanic ancian) escrime escrofulós, osa (pl. escrofuloses, osas) n. f. (s.
escrimaire, aira n. escrimeur, euse XIV. . . ) scrofuleux, euse
escrimar v. escrimer - cit.: Bensai per qu’a Pin- escrotar v. décrotter
saguèl, en escrimant d’esperit amb tu sota Lucili, aviái escrupul n. m. (s. XIV. . . ) scrupule
[demembrat] de saber escrimar d’espasa. Paravi don- escrupulós, osa (pl. escrupuloses, osas) adj. (s.
cas de quarta, ponhet torçut (Robèrt Lafònt, L’eròi, XIV. . . ) scrupuleux, euse
2001) escrupulosament adv. (s. XIV. . . ) scrupuleuse-
escrinceladura n. f. 1. ciselure 2. gravure sur ment
bois 3. gerçure des fruits escrutar v. (s. XIII.) scruter
escrincelar v. 1. ciseler 2. graver sur bois
escrutator, tritz (pl. escrutators, trises) n. (s.
3. gercer (fruits)
XV..., lat. scrutator) escrutaire; escrutador scru-
escrincelat, ada adj. 1. ciselé, ée - cit.: I a, segu-
tateur, trice - src.: Honnorat, 1848: escrutatour;
rament, dins d’autras partidas de son òbra abondosa,
Alibèrt (règla), 1935/1966 : "escrutator, tritz"
un vocabulari mai gostós, de vèrses melhor escrince-
escrutinh n. m. (s. XV. . . ) escrutin scrutin
lats, e quitament mai de vertadièra poesia, mas i a pas
escudariá n. f. écurie
l’emocion fòrta, prigonda que refòfa d’aquelas pagi-
nas ont tot un passat ressurgís (Irena Bonnet, Lo Gai escudèla n. f. (s. XII.) → sièta 1. écuelle 2. assiette
Saber, 1940) 2. gravé sur bois 3. gercé (fruits) escudèla (voidar l’ -) loc. dévoiler le pot aux
escrinh n. m. (s. XII.) écrin roses
escriptor, tritz (pl. escriptors, trises) n. (s. XIV. . . ) escudelada n. f. → sietada assiettée
escritor scripteur (n. m.) escudelar v. 1. tremper / verser la soupe dans
escriptòri n. m. (s. XIV.) escritòri écritoire les assiettes 2. fig. vider son sac
escriptura n. f. (s. XIII. (Escriptura : s. XII.)) escudelar (tot -) loc. 1. passer à table 2. vider
escritura écriture - cit.: Amic lector, d’autan que son sac
l’escriptura e prononciacion de la lengüa bernesa es escudelar amb tota l’ola expr. dire brutalement
en plusors endrets diferenta de la francesa... (Arnaud la vérité
de Saleta, Los psalmes de Dàvid, s. XVI) escudèlas (anar per -) loc. aller grand train
escriptura (aver l’ -) loc. savoir écrire escudèlas (plòure a bèlas -) loc. pleuvoir à
Escriptura santa (l’) n. f. l’Ecriture sainte verse
escriptural, ala adj. (s. XIV.) scriptural, ale escudeleta n. f. → sieton petite assiette
escripturari, ària adj. (s. XVIII. . . ) scripturaire escudelièr n. m. 1. dressoir 2. égouttoir
escrit n. m. écrit escudièr non val lo senhor / val pas lo senhor
escrit (sense carta ni -) loc. sans acte et conven- (l’ -) expr. il vaut mieux s’adresser au bon Dieu
tion préalable qu’à ses saints

240
escudièr, èra esfòrç (pl. esfòrces)

escudièr, èra n. (s. XII.) 1. écuyer, ère 2. valet podián recaptar tres o quatre chavals (Paul Gairaud,
(jeu de cartes) La sexològa, 1982)
escuèlh n. m. (s. XIII., lat. scholium) écueil escurament adv. (s. XIII. . . ) obscurément veire:
escuèlh (metre d’ -) loc. prendre des forces escuresiment
esculefar v. (s. XII.) écosser escurament / escuratge n. m. nettoyage veire:
esculefar (se far -) loc. se faire accrocher par escuresiment
une voiture (piéton) escurar v. 1. écurer veire: escuresir 2. astiquer
esculptar v. (s. XVII. . . , lat. sculptus < sculpere) (nettoyer)
sculpter veire: escalprar escuresiment n. m. (s. XIII. « escurziment »)
esculptor, tritz (pl. esculptors; trises) n. (s. XV. . . , escurciment obscurcissement (sens concret)
lat. sculptor) sculpteur, trice - src.: Honnorat, veire: escurament, cf.obscurciment
1848 : esculptour; Mistral, 1878 : escultour; Al- escuresin, ina adj. obscurci, ie (concret) veire:
ibèrt (règla), 1935/1966 : "esculptor, tritz" obscur
esculptura n. f. (s. XIII. « sculptura ») sculpture escuresina n. f. (s. XII. « escurzina ») escurcina;
veire: escalpradura escuritat 1. obscurité veire: obscuritat 2. crépus-
esculptural, ala adj. (s. XVIII. . . ) sculptural, ale cule (sens concret)
escuma n. f. (s. XII. « escuma », del germanic) éc- escuresir v. (s. XII. « escurzir ») escurcir obscurcir
ume, mousse (liquide) veire: escurar, obscurcir
escumadoira n. f. écumoire escurós, osa (pl. escuroses, osas) adj.
escumaire, aira n. écumeur, euse ténébreux, euse veire: solombrós
escumar v. (s. XII. « escumar ») écumer escut n. m. (s. XII.) écu - cit.: Prumièrament, per
escumenge n. m. 1. imprécation veire: excomu- plan piafar, / un mántol nòu me farai far / d’un drap
nicacion 2. malédiction de vint escuts la cana, / doblat de velós o de pana, / e
escumenge (getar l’) loc. geter l’anathème vestirai cada maitin / un abilhament de satin (Pèire
escumenjar v. (s. XIII.) excomuniar excommu- Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII); Ataca ! Mòrt
nier, maudire de non! non pas per dètz escuts : / tan bons son los
escumenjat, ada adj. e n. excomuniat excommu- [profièits] quand se parla de trucs (Francés de Corteta,
nié, ée Ramonet, s. XVII)
escupidor n. m. 1. crachoir 2. fig. souffre- escutlar v. 1. tremper la soupe 2. (fig.) (avouer)
douleur « vider son sac » 3. « se mettre à table »
escupinha n. f. (de escupir) salive crachée escutlar amb tota l’ola expr. dire crûment sa
escupinhejar v. (de escupir) crachoter pensée
escupir v. (s. XIII.) cracher escutlar la vertat loc. dire brutalement la vérité
escupir agre loc. avoir du dépit escuts (a d’ -) loc. il a de l’argent
escupir doç (engolir amar e -) expr. accepter un escuts (la musica dels -) loc. l’appât du gain
affront escuts coma un grapald de plumas (es tant car-
escupir pels uèlhs (s’ -) loc. se dire des injures gat d’ -) expr. il n’a pas le sou
escupir tota son asirança loc. cracher toute sa esdentat, ada adj. (s. XIII.) édenté, ée
haine
esfaçar v. effacer
escupit n. m. crachat
esfar (s’ -) v. 1. se défaire 2. oublier
escupit (aquò non val un -) loc. ça ne vaut pas
esfar d’una mestressa (s’ -) expr. rompre avec
tripette
une maîtresse
escur n. m. obscurité - cit.: Òr vaquí, pauc a pauc,
esfasèm (per totjorn -) loc. n’en parlons plus !
que dins l’escur se lèva, / monta un esclaire, apuèi
grandís ; / al bòrd de l’orizont l’ombra esquinçada esfèra n. f. sphère
crèba: / palle, un rai daurat s’espandís (Paul Froment, esferic, ica adj. sphérique
Efeit de luna, 1897) esfericitat n. f. sphéricité
escur espèra l’astoret (a l’ -) loc. l’obscurité esfilar v. (s. XIII.) effiler
profite aux malfaisants esfinge n. f. sphinx (m.)
escur, ura adj. (s. XII.) 1. obscur, ure - cit.: E me esflorar v. 1. effleurer 2. couler (vigne)
trobèri dins la rèirebotiga escura, siegut sus una saca, esfoirar v. foirer
una tassa dins las mans. Lo cafè caud, brutlant e esfondre v. (s. XII.) effondrer
sucrat, un beuratge negre desconegut dins mon país, esfòrç (pl. esfòrces) n. m. (s. XIII.) effort - cit.:
cossí noliá ! E me reviscolèt (Joan Bodon, La Quimèra, L’experiéncia pedagogica d’una vintena d’annadas ara
1974) 2. sombre (sens concret et figuré) nos pròva qu’es un esfòrç de dos nivèls (Robèrt Lafont,
escura n. f. fenil (m.) veire: fenial - cit.: La paura L’ortografia occitana, 1983)
automobila èra demorada unes cinc ans clauseguda esforçar (s’) v. pron. (s. XIII.) 1. s’efforcer veire: es-
a Latason, dins aquela escura ont, dins lo temps, se perforçar (s’) - cit.: Mès aquò dit, que’ns esforçam de

241
esforçar (s’) esparpalhar

demorar fidèu a las assonàncias fondamentalas (Pèire la comba abrasada una sensacion d’eternitat (Joana
Bèc, La Canta de Rotland, 2014) 2. tâcher de Bartès, Lison, 1934)
esforçar per (s’ -) loc. tâcher de espaci (a travèrs de l’ -) loc. à travers l’espace
esfòrces bufècs n. m. plur. vains efforts espaci (i a d’ -) loc. il y a de la marge
esforcet n. m. un petit effort espacionauta n. (s. XX.) spationaute
esfoscar v. assombrir espaciós, osa (pl. espacioses, osas) adj. (s. XIV.)
esfredir v. (s. XII.) → fredir refroidir spacieux
esfrontat, ada adj. e n. (s. XIII.) effronté, ée espaciosament adv. spacieusement
esfulhar v. (s. XII.) effeuiller espadon n. m. espadon
esgard n. m. (s. XII.) égard (respect) espaimar (s’) v. tomber en syncope
esgargamelar (s’) v. pron. s’égosiller espaime (èsser en -) loc. être dans les transes
esgarrar (esjarrar) v. (de es + garra + ar) blesser espalaissar (s’) v. pron. se prélasser
au jarret espançar v. éventrer
esglasi n. m. (s. XII. « esglai ») 1. effroi 2. frayeur espandi n. m. étendue
esglasiant, anta adj. effroyable espandida n. f. 1. étendue 2. nappe (d’eau)
esglasiar v. (s. XII.) effrayer espandiment n. m. (s. XIV.) épanchement
esgolhar v. zigouiller (couper la gorge) espandir v. (s. XIII.) 1. étendre - cit.: Òr vaquí,
esgotar v. (s. XIII.) égoutter pauc a pauc, que dins l’escur se lèva, / monta un es-
esitacion n. f. (s. XIV. « esitacio ») hésitation claire, apuèi grandís ; / al bòrd de l’orizont l’ombra
esitar v. hésiter veire: trantalhar, trastejar esquinçada crèba: / palle, un rai daurat s’espandís
eslalòm n. m. (s. XX., del norvegian) slalom (Paul Froment, Efeit de luna, 1897) 2. étaler 3. ré-
eslalomaire, aira n. (s. XX.) slalomeur, euse pandre 4. épanouir (fleur)
eslalomar v. (s. XX.) slalomer espandir pel sòl (s’ -) loc. tomber de tout son
eslançar v. (s. XII.) élancer long
eslargar (eslarjar) v. (s. XIII., de es + larg + ar) espandís coma una auca (s’ -) loc. c’est un van-
élargir (libérer) iteux
eslau, ava adj. (s. XVII. . . ) slave Espanha n. pr. Espagne - cit.: Montat [sus]
eslip n. m. (de l’anglés) slip un ginet d’Espanha, / travèrsi la rasa campanha, /
eslunhament n. m. éloignement e renègui, tot en fumant, / damb le pistolet a la man
eslunhar v. (s. XII.) éloigner : / pics e patacs ! / alarma ! Alarma ! Qui ne vòl al
esmarrar (s’) v. pron. s’égarer (se tromper de novèl gendarma ? (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s.
chemin) XVII)
esmartfòn 1. smartphone 2. téléphone intelli- espanhòl n. m. espagnol (castillan), langue -
gent cit.: - A ! La patrona ! Abraçadas de las hemnas,
esmaut n. m. (s. XIII.) esmalt émail las uas parlan espanhòl, l’auta francés o gascon. . . e
esmautaire, aira n. esmaltaire émailleur, euse los cans de’us har hèsta com tot an (Raimond Lajús,
esmautar v. esmaltar émailler Armanhac II, 1991)
esmerauda n. f. (s. XIV.) émeraude espanhòl, òla adj. (s. XII.) espagnol, ole
esmogut, uda adj. ému, ue espant n. m. épouvante
esmolinar (s’) v. 1. s’ébouler 2. s’émietter espantable, abla adj. épouvantable
esmonedar v. changer la monnaie espantar v. épouvanter, stupéfier
esmoscar (s’) v. prendre la mouche espantat, ada adj. 1. épouvanté, ée 2. stupéfié,
esmòure v. émouvoir veire: emocionar ée
esmovent, enta adj. émouvant, ante espantós, osa (pl. espantoses, osas) adj. épou-
esnosilhar v. casser des noix vantable
esofagic, ica adj. œsophagique espargue n. m. asperge
esofagiti n. f. œsophagite esparguièra n. f. plantation d’asperges
esofague n. m. esofag œsophage esparnha n. f. épargne
espaçament n. m. espacement esparnha de ma grand (aquò es d’ -) expr. c’est
espaçar v. (s. XII. « espassar ») 1. espacer 2. se une économie de bouts de chandelles
promener esparnhar v. (s. XIII.) 1. ménager 2. épargner
espaci n. m. (s. XIII.) espace - cit.: Lo zin-zin [de las esparnhar tot (s’ -) loc. se priver de tout
cigalas] montava, traucant las aurelhas, moriguent esparpalh n. m. éparpillement
dins un sospir, per tornar renàisser e morir sens esparpalhar v. (lat. sparpaliare) éparpiller
pausa, d’oras e d’oras ; vagas d’armonias que sens esparpalhat, ada adj. éparpillé, ée - cit.: Son rèn
fin s’esperlongavan ; misteriosa incantacion qu’aviá que de trocets esparpalhats, d’images coma vists pèr
pres possession del temps e de l’espaci, e que getava sus leis uelhs que quauqu’un mai, que se pòt pas saber

242
esparpalhat, ada espectacular, a

d’ont vènon e ont trestomban (Robèrt Lafont, Tua espatlar (s’) v. se démettre l’épaule
culpa, 1974) espatlas (agaitar qualqu’un sus las -) loc. re-
esparpalhejar v. éparpiller de tous côtés garder quelqu’un avec mépris
esparrada n. f. 1. glissade 2. entreprise espatlas (aver bonas -) loc. avoir bon dos
hasardeuse espatlut (èsser -) loc. avoir le dos voûté
esparrada (far una -) loc. 1. faire un espatlut, uda adj. (s. XIII.) 1. aux larges épaules
four (théâtre. . . 2. avoir un échec (costaud) 2. voûté
esparrar v. 1. glisser 2. faire un faux pas 3. faire espauriment n. m. frayeur
un four (théâtre. . . ) 4. avoir un échec espaurir v. 1. apeurer; effrayer - cit.: Aquí le vais-
esparron n. m. 1. échelon 2. barreau (chaise) sèl èra d’una tina, un ast èra mast, la vela una toalha,
espars, arsa (pl. esparses, arsas) adj. (s. XII.) e l’artilhariá de cinquanta flascous, damb lor glo-glo-
épars, arse glo espaurissián totis les abitants de las aigas saladas
esparsion n. f. (s. XIV.) dispersion (Pèire Godelin, Tresena floreta, 1638) 2. effrayer
esparsir v. (s. XII. « esparser ») 1. disperser espaurit, ida adj. 1. apeuré 2. effrayé
2. éparpiller espaurugal n. m. épouvantail veire: espavental
esparvièr n. m. (s. XII.) filet (de pêche) espaurugar v. (de pauruc) faire peur veire: espau-
espasa n. f. (s. XII.) épée - cit.: Non pas d’espasas rir, pauruc - cit.: Era pas brica per los espaurugar, al
agusadas, / ni lanças de sang ahamadas : / òm sap contrari, èra per los atissar (Pèire Gogaud, L’uèlh de
pro que l’arnés lusent / nos es de natura plasent / la font, 1977)
e que’u sabèm plan maejar / qui nos ven tarabuste- espausada n. f. expausada 1. étalage 2. exposi-
jar/ mès au lòc de lanças ponchudas, / armem-nos de tion - src.: Alibert, 1966, "espausada"
plumas agudas / per ornar lo gascon lengatge (Pèir espausat n. m. exposé - src.: L. Alibèrt, 1966 :
de Garròs, 1567); Bensai per qu’a Pinsaguèl, en esc- espausat
rimant d’esperit amb tu sota Lucili, aviái [demembrat] espava n. f. épave
de saber escrimar d’espasa. Paravi doncas de quarta, espavent n. m. (s. XII.) épouvante
ponhet torçut... (Robèrt Lafònt, L’eròi, 2001); Tira espaventablament adv. (s. XIII.) épouvantable-
l’espasa, lo pom n’ei de cristau / e truca Naimes sus ment
son èlme tot nau (Pèire Bèc, La canta de Rotland, 248, espaventable, abla adj. (s. XIII.) épouvantable
2014) espavental n. m. (s. XII.) épouvantail veire: es-
espasa (aver avalat una -) loc. avoir avalé un paurugal
parapluie espavental (aquesta estòfa es tròp -) expr. cette
espasa (aver engolit una -) loc. avoir avalé un étoffe est trop voyante
parapluie espaventar v. (s. XII.) épouvanter
espasa (tirar l’ -) loc. tirer l’épée espècia n. f. (s. XIV.) 1. espèce 2. épice
espasa al costat (l’ -) loc. l’épée au côté especial, ala adj. (s. XIII.) spécial, ale
espasa al pièit (metre l’ -) loc. mettre le couteau especialament adv. (s. XIII. « especialmens ») spé-
sur la gorge (l’épée sur la poitrine) cialement
espasa de dos talhs loc. épée à deux tranchants especialista n. m. (s. XIX. . . ) spécialiste
espasa dins l’estug (tornar l’ -) loc. remettre especialitat n. f. (s. XIII. . . ) spécialité
l’épée au fourreau especializar v. (s. XVI. . . ) spécialiser
espasa e cotèl (a -) loc. à couteaux tirés especiar v. 1. épicer 2. relever (cuisine)
espasa e cotèl (èsser a -) loc. être à couteaux especiariá n. f. (s. XIII.) épicerie
tirés especièr, èra n. (s. XII.) épicier, ière
espasa ten pas al bot / a l’estug / al forrèl (mon especific, ica adj. (s. XVI. . . ) spécifique - cit.: Los
-) loc. je suis prêt à me battre neologismes sabents son estats formats segon los prin-
espasmar (s’) v. pron. se pâmer cipis de Fabra e d’Alibèrt, tant sul grèc coma sul latin,
espasme n. m. (s. XIV.) espaime spasme dins la tradicion especifica de l’occitan (Rodgièr Barta,
espassadís n. m. temps d’arrêt Pròsas de tota mena, 1974)
espatarrar (s’) v. 1. s’étendre 2. prendre ses especificacion n. f. (s. XIV.) spécification
aises 3. tomber de tout son long especificament adv. (s. XIII.) spécifiquement
espatla n. f. (s. XIII.) épaule - cit.: Se levèt; bal- especificar v. (s. XIV.) spécifier
hèt sa drecha al professor, pausèt sa man esquèrra especificatiu, iva adj. (s. XIV. . . ) spécificatif, ive
sus l’espatla del cavalièr (Paul Gairaud, La sexològa, especificitat n. f. (s. XIX. . . ) spécificité
1982) especimèn n. m. (s. XVII. . . , de l’anglés) spécimen
espatla (far -) loc. 1. apporter son aide 2. pis- espectacle n. m. spectacle
tonner 3. faire la courte échelle espectaclós, osa (pl. espectacloses, osas) adj.
espatlar v. 1. épauler (aider) 2. démettre prodigieux
l’épaule espectacular, a adj. (s. XX.) spectaculaire

243
espectator, tritz (pl. espectators, trises) esperfòrç (pl. esperfòrces)

espectator, tritz (pl. espectators, trises) n. (s. espepissonar coma lo gal lo matin (s’ -) expr.
XVI. . . , lat. spectator) espectador spectateur, trice soigner sa mise comme. . .
- src.: Honnorat, 1846 : "espectatour"; Mistral, espepissonar la maissèla (s’ -) expr. se curer les
1878 : "espetatour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : dents
"espectator, tritz" espèr n. m. (s. XII.) espoir - cit.: Las promessas
especulacion n. f. (s. XIV., lat. speculatio) spécula- an lo còr solide, un còr que truca fèrme coma l’espèr
tion (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
especular v. (s. XIV.) spéculer espèr neblat n. m. espoir déçu
especulatiu, iva adj. (s. XIV., lat. speculativus) espèra n. f. 1. attente 2. affût
spéculatif, ive espèra (a l’ -) loc. à l’affût
especulator, tritz (pl. especulators, trises) adj. e espèra (auràs una rauba de verd -) expr. on te
n. (s. XVI. . . , de especular) especulaire spécula- donne de faux espoirs
teur, trice - src.: Honnorat, 1846 : "especulatour"; espèra (en -) loc. en souffrance (attente)
Alibèrt (règla), 1935/1966 : "especulator, tritz"
espèra que lebraut esperat (val mai èsser a l’ -)
espeleologia n. f. (s. XIX. . . ) spéléologie
expr. mieux vaut être chasseur que gibier
espeleològue, òga n. (s. XX.) espeleológ spéléo-
espèra que te passi darrièr loc. attends, je vais
logue
te donner une raclée
espelferida de la páur (l’ -) loc. le saisissement
espèra-me al portal, vau quèrre la machòta expr.
de la peur
va voir ailleurs si j’y suis
espelferir v. 1. hérisser les poils 2. dresser les
esperança n. f. (s. XII.) espérance - cit.: Montsegur,
cheveux sur la tête
l’as ausit, l’aule cant d’asirança, / martelar tas parets
espelhandar v. 1. dégueniller 2. mettre en hail-
de sa ràbia d’infèrn, / roncar dins los lenhièrs, cre-
lons
madors d’esperança, getant nòstre país dins l’eternal
espelhandrat coma sant Bertomieu loc. lo-
ivèrn (Loïsa Paulin, La colomba de patz, 1947)
queteux comme. . . (mais sant Bertomieu était
écorché !) esperança (bondat d’ -) loc. ivre d’espoir
espelhandrat, ada adj. loqueteux, euse esperanto n. m. (s. XIX. . . ) esperantò esperanto
espelida n. f. éclosion esperar v. (s. XII.) 1. attendre - cit.: Me mancava
espelida (aver pres aquò de l’ -) expr. tenir cela ben dètz-e-nòu sòus, mas coma teniái çò plus gròs,
de naissance me pensavi que çò menut tombariá tot sol un jorn
espelir v. (s. XIII.) 1. éclore - cit.: Aquel miracle se d’estrenas. Tot virava plan, e i aviá qu’a esperar aquel
fasquèt simplament, coma una ròsa espelís al solelh jorn astruc (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images);
(Antonin Perbòsc, s. XX) 2. venir au monde Tròp de gaug, tròp de novèl, tròp de prètzfachs que
espelir que loc. découvrir que l’estrambordavan, l’esperavan dau matin au vèspre
espelison n. f. éclosion - cit.: Un pòble pòt pas se (Max Roqueta, Lo corbatàs roge, 2003) 2. espérer -
contentar [d’exprimir] sa pensada en d’innombrables cit.: La mòrt d’Hitler es desmentida, e se parla pas
parlars. Los parlars populars, espelisons galhardas de la fin de la guèrra. Cal totjorn esperar. Pr’aquò
mas assalvatgidas d’una lenga en descasença, an una dison que los internats chècs del camp son liberats
fin naturala : es de s’escartar pauc a pauc de la lenga- aqueste maitin. Qué voldriá dire aquò ? (Josèp Salvat,
maire, de s’abastardir de mai en mai (Antonin Perbòsc, Diurnal de la deportacion, 1975)
Fòc nòu, 1904); Demest la rica espelison de poètas que, esperar (val mai téner qu’ -) expr. tenir vaut
despuèi Mistral, an reviscolat la produccion literària mieux que courir
occitana, Prospèr Estieu representa, ambe la perfec- esperar a (s’ -) loc. s’attendre à
cion classica de la fòrma, l’equilibre e la varietat (Irena esperar la becada loc. attendre que les cailles
Bonnet, Gai Saber, 1940) tombent toutes rôties
espelofir v. (s. XIII.) ébouriffer espèras (a las -) loc. à l’article de la mort
espelofir (a vos -) loc. à faire dresser les esperat coma la prima loc. attendu comme le
cheveux sur la tête Messie
espelofir (s’) v. s’ébourriffer esperavi de vos veire ! (non m’ -) loc. si je m’y
espelofit, ida adj. hérissé (cheveux) attendais!
espelonga n. f. → cavèrna caverne veire: balma esperem lo sanctus loc. attendons la fin
espelucar (espeluchar) v. (lat. ex + pilucare) esperencs n. m. plur. pièges tendus
1. éplucher 2. examiner avec attention esperfòrç (pl. esperfòrces) n. m. 1. gros effort -
espepinejar v. pinailler cit.: Manadet de floretas comunas que gausas esperar
espepissaire, aira n. vétilleur (qui cherche la dedins lo grand e mirgalhat [pertèrra] del [Lengadòc]
petite bête) de totis tos esperfòrces, te vesi pagat en moneda de
espepissar v. vétiller trufas se non te salvas per ací (Pèire Godelin, Contra
espepissonar (s’) v. soigner sa mise, sa toilette tu, s. XVII) 2. effort violent

244
esperforçar (s’) espigat (se n’a plan -)

esperforçar (s’) v. 1. s’évertuer 2. fournir un esperitós, osa (pl. esperitoses, osas) adj. spir-
gros effort ituel, elle (qui a de l’esprit) veire: espiritual
esperforçar de (s’ -) loc. tâcher de esperitualista adj. e n. (s. XIX. . . ) spiritualiste
espèri venir loc. je compte venir esperitualizar v. (s. XVI. . . ) spiritualiser
esperit n. m. (s. XII.) esprit - cit.: Tu reconeishes esperituós (pl. esperituoses) n. m. (s. XVII. . . )
plan que tot çò que tu ès, / tas valors, ton poder tan spiritueux (alcool)
magnific com es / e ton bon esperit tengues de sas mer- esperlecant, anta adj. alléchant, ante (gourman-
cés (Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina, 1565); Be dise)
seratz plan en pena de saber qui jo soi e com m’apèri, si esperlecar v. 1. allécher 2. pourlécher
de qüate liuras d’esperit e de jutjament (. . . ) vòste cap esperlecar (s’) v. se lécher les babines
non n’a, per lo mens, las tres e meja (Guiraud Bedot, esperlongar (s’) v. se prolonger démesurément
s. XVII); Bensai per qu’a Pinsaguèl, en escrimant - cit.: Lo zin-zin [de las cigalas] montava, traucant
d’esperit amb tu sota Lucili, aviái [demembrat] de las aurelhas, moriguent dins un sospir, per tornar
saber escrimar d’espasa (Robèrt Lafònt, L’eròi, 2001) - renàisser e morir sens pausa, d’oras e d’oras ; vagas
src.: Achard (1785): "esperit"; "lou sant Esperit" d’armonias que sens fin s’esperlongavan ; misteriosa
esperit (a fòrça -) loc. il a beaucoup d’esprit incantacion qu’aviá pres possession del temps e de
esperit (en -) loc. en esprit l’espaci, e que getava sus la comba abrasada una sen-
esperit (li an pas raubat son -) loc. il a oublié sacion d’eternitat (Joana Bartès, Lison, 1934)
d’être bête esperlucar v. (occ. es + per + lucar) 1. dessiller les
esperit (marrit -) n. m. esprit malin (démon) yeux veire: lucar 2. ouvrir les yeux à la lumière
esperit (pèrdre l’ -) loc. perdre l’esprit esperlucat, ada adj. (de esperlucar) 1. éveillé, ée
esperit a rebors de pel loc. esprit rebours (vivacité) 2. parsemé d’étoiles (ciel) - cit.: lo cèl
esperit aucelet loc. esprit léger es esperlucat
esperit de larguesa loc. largesse d’esprit espèrma n. f. (s. XIV.) sperme
esperit de sal n. m. esprit de sel espermatic, ica adj. (s. XIV.) spermatique
esperit del temps n. m. l’esprit du temps espermatozoïde n. m. (s. XIX. . . ) spermatozoïde
esperit d’erbeta loc. esprit superficiel esperon n. m. (s. XII.) éperon
esperit en commission (aver l’ -) loc. avoir des esperonar v. (s. XII.) éperonner
absences
esperons (donar dels -) loc. piquer des deux
esperit en sequèstre (aver l’ -) loc. avoir l’esprit
esperrecar v. déchirer, mettre en lambeaux
obtus
espertinada del dimenge n. f. déjeuner sur
esperit entreversat (aver l’ -) loc. avoir l’esprit
l’herbe
de contradiction
espés (i èsser -) loc. y être nombreux
esperit esberit n. m. esprit vif
esperit esquicha-meleta loc. 1. esprit étriqué espés (n’i a d’ -) loc. il y en a beaucoup
2. vétilleur (qui se nourrit de menu fretin) espés (ne vau dire d’ -) loc. je vais dire quelque
esperit fantastic n. m. farfadet chose de grave
esperit garrèl loc. esprit tordu espés (se’n va passar d’ -) loc. ça va barder
esperit messatgièr (aver l’ -) loc. avoir un espés (vos en vau dire d’ -) loc. je vais vous en
pressentiment dire une de bonne
esperit motut loc. esprit obtus espés, essa (pl. espesses, essas adj. (s. XII.) épais,
esperit òrre n. m. esprit immonde épaisse
esperit per òrta (aver l’ -) loc. avoir des ab- espesotar v. rompre le pied d’un meuble
sences (esprit) espet n. m. éclat (grand bruit) fam veire: explo-
esperit ponchut loc. esprit pénétrant sion, esclat
esperit ponchut loc. esprit vif espetar v. éclater (faire un grand bruit) (fam.)
esperit ponchut coma un cuol de tina fam. veire: esclatar.
(aver l’ -) expr. 1. manquer d’esprit 2. être sot espetar de rire (s’ -) loc. crever de rire
esperit present (l’ -) loc. présence d’esprit espetorrida n. f. un coup de tête (caprice)
esperit que se repausa expr. esprit faible espiar v. (s. XII.) 1. regarder 2. épier
esperit reborsièr loc. esprit rebours espiar n. m. regard
Esperit sant (l’ -) n. m. l’Esprit saint espic n. m. (s. XII.) aspic (sorte de lavande)
esperit tòrt loc. esprit mal tourné espiga n. f. (s. XII.) épi (céréale)
esperit traversièr loc. esprit rebours espiga a sa glena (metre aquela -) expr. enreg-
esperitalament adv. (s. XIII. . . ) spirituellement istrer sur ses tablettes
esperitisme n. m. (s. XIX. . . ) spiritisme espigal n. m. épi (cheveux)
esperitista n. (s. XIX. . . ) 1. spiritiste 2. spirite espigat (se n’a plan -) loc. il en a bien glané

245
espilla esposcar

espilla n. f. (lat. spinula) épingle - cit.: Lo cap li espleitable, abla (esplechable, abla) adj. (de es-
lanceja e las espillas del pel li macan lo copet (Joana pleitar / esplechar) exploitable
Bartès, Lison, 1934) espleitaire, aira (esplachaire, aira) n. (de es-
espillar v. espingar 1. piquer 2. piquer des pleitar) espleitador, airitz exploiteur, euse
deux (éperonner 3. prendre la course à cheval) espleitant, anta (esplechant, anta) n. (de es-
espina n. f. (s. XII.) épine pleitar) espleitador exploitant, ante
espina del pè (se tirar una -) loc. se tirer espleitar (esplechar) v. (s. XIII., lat. explicitum <
d’embarras explicare) expleitar exploiter
espinal, ala adj. (s. XVI. . . ) spinal, ale (épine dor- esplendide, ida adj. (s. XIV. . . ) splendide
sale) esplendor n. f. (s. XIV.) splendeur
espinalgia n. f. spinalgie esplendor (èsser a son -) loc. être dans sa splen-
espinaloscòpi n. m. (s. XX.) spinaloscope deur
espinarc n. m. épinard espofar v. pouffer (éclater de rire) veire: esca-
espinchada n. f. (de espinchar) coup d’oeil calassar
espinchaire, a n. qui épie - src.: Alibèrt, 1966 : espofidar v. pouffer de rire
espinchaire espofit n. f. éclat de rire
espinchament n. m. (de espinchar) action d’épier espoilar (s’) v. pron. 1. s’éreinter - cit.: Dambe un
espinchar v. (de espiar) épier lum pariu al de Diogènes, bèla pausa me som espoilat
espinchon (d’ -) loc. (de espinchar) en épiant a cercar qui non pensa saber quicomet (Pèire Godelin,
espinchon (far -) loc. (de espinchar) épier Contra tu, s. XVII) 2. faire des efforts sans effet
espingar v. (s. XII.) regimber espoliacion n. f. (s. XIV. « expoliatio ») spoliation
espingla dins un palhièr (cercar una -) loc. espoliar v. (s. XIV.) spolier
chercher une aiguille dans une meule de foin espoliator, tritz (pl. espoliators, trises) n. (s.
espingòla n. f. épingle XV. . . ) espoliaire; espoliador spoliateur, trice
espingolar v. épingler espolsa-ensalada n. f. panier à salade
espingolat (èsser -) loc. être tiré à quatre épin- espolsar v. épousseter
gles espolsar las arnas loc. flanquer une raclée à
espinós, osa (pl. espinoses, osas) adj. (s. XIV.) quelqu’un
épineux, euse espompiment n. m. 1. gonflement 2. fig.
espion, ona n. (s. XIII. « espia ») espion, onne - orgueil
cit.: . . . òm a acostumat d’enviar (. . . ) dos obrièrs, espompir v. gonfler, bouffir, devenir dodu
non pas coma d’espions per reconéisser la plaça e espompir (s’) v. pron. 1. faire du volume, se
l’abandonar puèi a la discrecion de sos enemics, mas gonfler, s’imbiber 2. (fig.) faire l’important, se
coma de capitanis expèrts, per jutjar del [socors] qu’es gonfler (d’orgueil)
necessari (B. Amilhan,1673) ; Qual onor per Salanhac espompit, ida adj. 1. imbibé, dodu 2. fig. gon-
d’aver un espion ! (Pèire Miremont, L’espion, 1952) flé, ée d’orgueil
espirala n. f. spirale espondièra n. f. ruelle du lit
espiritual, ala adj. (s. XII. « espirital ») spirituel, esponga (esponja) n. f. (s. XII., lat. sponga)
elle (mystique) éponge
espiritualament adv. (s. XIII. . . ) spirituellement espongar (esponjar) v. (de esponga) éponger
espiritualisme n. m. (s. XVIII. . . ) spiritualisme espongar (far -) loc. mettre à contribution
espiritualitat n. f. (s. XIII. . . ) spiritualité espongiós, osa (pl. espongioses, osas) adj. (s.
espiritualizacion n. f. (s. XVII. . . ) spiritualisa- XIV.) spongieux, euse
tion espongiositat n. f. (s. XIV.) spongiosité
espital n. m. (s. XIII.) hôpital veire: ospitalizar espòrt n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) sport
espital (anar en carròça a l’ -) loc. se ruiner en esportiu, iva adj. e n. sportif, ive
folles dépenses espós, osa (pl. esposes, osas) n. (s. XII.) époux,
espitalièr n. m. (s. XIII.) hospitalier (ordre re- épouse veire: molhèr (esposa)
ligieux) veire: ospitalièr esposalhas n. f. plur. (s. XIII.) épousailles
espitlòri n. m. (s. XIV.) pilori esposar v. épouser
esplanada n. f. (s. XV. . . , de l’italian) 1. esplanade esposc (far d’ -) loc. faire de l’embarras
2. lieu plat aménagé esposc (pl. esposques) n. m. éclaboussure
esplanar v. aplanir esposcada n. f. 1. aspersion 2. volée de coups
espleit n. m. (lat. explicitum) exploit esposcada de (una -) loc. une couche légère de
espleit (esplech) n. m. (lat. explicitum) outil esposcador n. m. panier à salade
espleit fa l’obrièr (l’ -) expr. l’outil fait l’ouvrier esposcar v. (s. XIII.) 1. épousseter (pous-
espleita (esplecha) n. f. (s. XIII., de espleitar / es- sière) 2. saupoudrer 3. éclabousser (liquide)
plechar) expleitacion; explotacion exploitation 4. s’emporter (colère)

246
esposcar d’aiga benesida esquinas (d’ -)

esposcar d’aiga benesida loc. asperger d’eau esquerrièr (ven de l’ -) il vient du mauvais
bénite côté
esposcar de sucre loc. saupoudre de sucre esquerrièr, ièrra adj. (s. XIII.) 1. gaucher,
esposcar l’ensalada loc. égoutter la salade gauchère 2. incommode
espotir v. écraser esquerrós, osa (pl. esquerroses, osas) adj. drôle
esprémer v. (s. XIII.) exprimir. 1. exprimer veire: (étrange) veire: esquèr
exprimir. 2. presser (un fruit) esquí n. m. (s. XX., del norvegian) ski
esprès adv. exprès (à dessein) veire: exprès esquiaire, aira n. skieur, euse
esprès (es per -) loc. c’est pour rire esquiar v. skier
esprès (far a bèl -) loc. faire exprès esquich (pl. esquiches) n. m. esquiche (injec-
esprès (far per -) loc. faire exprès tion de liquide ou de ciment sous pression)
espressitè adv. tout exprès esquicha -meleta (esperit -) loc. 1. esprit
espressitè (far d’ -) loc. faire à dessein étriqué 2. vétilleur (qui se nourrit de menu
espressitè (tot -) loc. tout exprès fretin)
espressitè (tot bèl -) loc. tout exprès esquicha-anchòia (fa totjorn a l’ -) loc. il lésine
sur tout
espròva n. f. (s. XII. « esproa ») épreuve - cit.:
Mèstre, metètz-las a l’espròva abans de vos [decidir] esquicha-paures n. m. exploiteur, trice
(J. F. Bladèr, La gardaira de piòts, 1874) esquichar v. esquicher (comprimer, presser)
esquichar l’anchòia loc. vivre pauvrement
esprovar v. (s. XII.) 1. éprouver 2. mettre à
l’épreuve esquichar l’esponga loc. faire rendre gorge
esquichar per rire (s’ -) expr. avoir un rire forcé
espudir v. prendre en aversion veire: espudre
esquila (eschinla) n. f. (got. squilla) 1. clochette
espunta (aver l’ -) loc. avoir envie / la tentation
2. sonnette
de
esquilada (eschinlada) n. f. (de esquila) coupde
espurgar (espurjar) v. (s. XII., lat. expurgare)
clochette / sonnette
purger - cit.: Aquel parlar de ton Lauragués qu’aviás
esquilar (eschinlar) n. (de esquila) agiter la clo-
espurgat, reviscolat en l’enaurant a la dignitat
chette
de lenga, apareissiá, non pas solament als pacans
esquilha n. f. esquille (éclat de bois, écharde)
lauragueses, mas encara a la [màger] part dels felibres
esquilon n. m. timbre (sonnette)
lengadocians, coma tròp sabent per lo pòble (Antonin
Perbòsc, Discors de Castèlnòu d’Arri, 1927) esquina (aver bona -) loc. avoir bon dos
esquina (aver la pèl del ventre empegada a l’ -)
espurgar sa bila loc. épancher sa bile
expr. être affamé
espurgatòri n. m. (s. XIII.) purgatoire
esquina (aver los uèlhs darrièr l’ -) loc. n’y voir
espurgatòri (es a l’ -) loc. 1. il aspire à sortir de
pas clair (lucidité)
là 2. c’est sa traversée du désert
esquina (d’ -) loc. de dos
esquadra n. f. (s. XV. . . , occ. gascon : « esqüada »)
esquina (esquia, eschina) n. f. (frc. skina) 1. dos -
escadra 1. escadre 2. escouade
cit.: Lo gros catàs de la vesina / sap plan causir lo bon
esquadrilha n. f. (s. XVI. . . ) escadrilha escadrille
talhon / e dins lo plat pren çò melhor / atanlèu que
esquadron n. m. (s. XV. . . ) escadron escadron virèm l’esquina (August Benezet, Menudas tròbas,
esquaire n. m. (s. XV.) équerre veire: falsesquaire 1926); Las mans mieunas, per l’esquina, balhan la
libertat al sosten, que se’n ane (Paul Gairaud, La sex-
esquèma n. m. (s. XVIII. . . ) schéma ològa, 1982) 2. échine 3. crête de montagne
esquematic, ica adj. (s. XIV. . . ) schématique esquina (èsser d’ -) loc. être renversé / vaincu
esquematicament adv. schématiquement esquina (far un present d’ -) loc. tourner le dos
esquematisme n. m. (s. XVII. . . ) schématisme esquina (lo voldriái veire que per -) expr. je ne
esquematizacion n. f. (s. XX.) schématisation veux plus le voir
esquematizar v. (s. XIX. . . ) schématiser esquina (metre l’ -) loc. pousser à la roue
esquèr (s’aquò non vos es -) expr. 1. si cela ne esquina (tombar d’ -) loc. 1. tomber à la ren-
vous contrarie pas 2. si cela ne vous choque pas verse 2. être très surpris
esquèr, èrra adj. 1. gauche (maladroit) veire: esquina (virar l’ -) loc. tourner le dos
maladreit 2. mal formé (mot) esquina e de se curar l’uèlh (aquò es plan trist
esquèr, èrra adj. (s. XIV.) gauche - cit.: Se levèt; e crudèl de tombar d’ -) expr. il faut savoir faire
balhèt sa drecha al professor, pausèt sa man esquèrra face aux impondérables
sus l’espatla del cavalièr (Paul Gairaud, La sexològa, esquinada (eschinada) n. f. (de esquina) une
1982) volée de coups
esquerisme n. m. (s. XX.) gauchisme esquinar (eschinar) v. (de esquina) 1. rompre
esquèrra n. f. gauche l’échine 2. s’échiner
esquèrra (a -) loc. à gauche esquinas (d’ -) loc. de dos

247
esquinç (pl. esquinces) establir (s’)

esquinç (pl. esquinces) n. m. accroc èsser (non èsser dins son -) loc. ne pas être dans
esquinçada n. f. déchirure son assiette
esquinçar v. (s. XII.) déchirer veire: estrifar èsser (tornar a son -) loc. retourner à son état
esquinçat, ada adj. déchiré, ée - cit.: Òr vaquí, normal
pauc a pauc, que dins l’escur se lèva, / monta un es- èsser a (+ vèrbe) loc. être en train de
claire, apuèi grandís ; / al bòrd de l’orizont l’ombra èsser a l’autar emai a las campanas (non se pòt
esquinçada crèba: / palle, un rai daurat s’espandís -) expr. on ne pas être au four et au moulin
(Paul Froment, Efeit de luna, 1897) èsser a nòças (non -) loc. être dans ses petits
esquineta (far -) loc. pistonner quelqu’un souliers
esquintar v. (s. XIII.) 1. échiner 2. esquinter èsser a sas pensas (non -) loc. ne pas en mener
esquipa n. f. (s. XIX. . . , del germanic ancian) equipa large
équipe (sport) èsser ajaguda (s’ -) loc. avoir accouché
esquipar v. equipar équiper èsser al cloquièr emai a la procession (non se
esquipatge n. m. equipatge équipage (instru- pòt -) expr. on ne pas être au four et au moulin
ments) veire: chorma èsser de biais (non -) loc. être mal placé
esquipòt n. m. magot (économies) èsser de bon pel (non - loc. être de mauvaise
esquiròl n. m. (s. XII.) écureuil humeur
esquisma n. m. (s. XII. . . ) schisme èsser de director expr. être en qualité de di-
esquismatic, ica adj. (s. XIII. . . ) schismatique recteur
esquist (pl. esquistes) n. m. (s. XVI. . . ) schiste èsser de la darrièra lapinada (non -) loc. ne pas
esquistós, osa (pl. esquistoses, osas) adj. (s. être un perdreau de l’année
XVIII. . . ) schisteux, euse èsser de legir loc. il doit être lu (ce livre)
esquistositat n. f. (s. XIX. . . ) schistosité èsser de nòça loc. être invité à une noce
esquiu, iva adj. (s. XII.) hostile, abrupt èsser dins son bon prepaus (non -) loc. avoir
esquiva (en -) loc. obliquement perdu la raison
esquivar (eschivar) v. (s. XII., frc. skiuhan) es- èsser dos còps (non podètz -) loc. on ne peut
quiver pas être et avoir été
esquizofrèn, èna adj. (s. XX.) schizophrène èsser per loc. être sur le point de
esquizofrenia n. f. (s. XX.) esquizofrènia èsser plan tombat loc. être très affaibli
schizophrénie èsser tombat de la darrièra ramada (non -) loc.
esquizofrenic, ica adj. (s. XX.) schizophrénique ne pas être un perdreau de l’année
èssas (far d’ -) loc. marcher pour un ivrogne èsser tot non sai coma loc. être tout chose
esséncia n. f. (s. XIV.) essence (phil. . . .) veire: èst n. m. (s. XII. . . ) Est
gasolina està (qui non n’a n’ / n’a pas n’ -) loc. qui n’en
esséncia de (tirar la quinta -) loc. tirer la a pas s’en passe
quintessence de està ? (en qué -) loc. en quoi cela consiste-t-il ?
essencial n. m. essentiel - cit.: Me sembla que
està aquí ! loc. reste là !
l’essencial de la pensada de Prospèr Estieu, la clau de
està mal (aquò t’ -) loc. cela te va mal
sa vida felibrenca, vida de poèta e d’òme d’accion, ten
està plan (aquò t’ -) loc. 1. cela te va bien 2. ça
dins La Cançon occitana, expression cremanta e fòrta
te reste bien (tu ne l’as pas volé)
de sa fe (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
està plan (s’ -) loc. il est à son aise
essencial, ala adj. (s. XIV.) essentiel, elle
essencialament adv. (s. XIV.) essentiellement estabilitat n. f. (s. XIV.) stabilité
essencialisme n. m. (s. XX.) essentialisme (phil.) estabilizacion n. f. (s. XVIII. . . ) stabilisation
essent que loc. attendu que estabilizant, anta adj. (s. XIX. . . ) stabilisant
èsser n. m. machin (chose, personne non estabilizar v. (s. XVIII. . . ) stabiliser
définies) estabilizator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . )
èsser v. (s. XII., lat.v. essere) être - cit.: essent que estabilizador; estabilizaire stabilisateur, trice
voliá establament adv. (s. XIII.) stablement
èsser (aquò aviá d’ -) loc. son sort était ainsi estable n. m. étable (f.)
tracé estable (vist e agaitat, tornatz-lo metre a l’ -)
èsser (aquò’s son -) loc. c’est sa manière expr. je n’en veux pas, vous pouvez le garder
èsser (en bon -) loc. en bon état / bonne santé estable dels pòrcs n. m. → sot étable à cochons
èsser (es totjorn d’un -) loc. il est toujours le estable, abla adj. (s. XIII.) stable
même establiment n. m. (s. XIII.) établissement
èsser (non es dins son / es pas dins son -) loc. il establir v. (s. XI.) établir
n’est pas dans son assiette establir (s’) v. pron. fixer (se)

248
estabordiment estar

estabordiment n. m. étourdissement - cit.: Una estam aquí loc. nous sommes là


lusida morruda vèn banhar mas parpelas e salisse de estamaire n. étameur, euse
mon estabordiment (Max Allier, L’Emperau, 1977) estamar v. étamer
estabordir v. (s. XIV.) 1. étourdir d’un coup estamenha n. f. (s. XIII.) étamine
2. abasourdir estament n. m. (s. XIII.) état, condition
estabosiment n. m. stupéfaction estament (tornar metre en -) loc. remettre en
estabosir v. (s. XII.) 1. stupéfier 2. abasourdir état
estabosit (demorar -) loc. tomber du ciel estament de gràcia (en -) loc. en état de grâce
estabosit, ida adj. stupéfié, ée estampa n. f. (s. XIII. . . , de l’italian stampa) es-
estabosit, ida n. ahuri, ie tampe
estaca (estacha) n. f. (s. XIII., frc. stakka) 1. attache estampaire, aira n. (s. XIX. . . ) 1. estampeur 2. im-
2. lieu d’attache des bateaux 3. estaque primeur d’estampes
estaca al pè (aver l’ -) loc. avoir un fil à la patte estampar v. (s. XIV. . . ) estamper
estaca per (aver fòrça -) loc. avoir de estampatge n. m. (s. XVIII. . . ) estampage
l’attachement pour estampèl (far d’ -) loc. 1. tenir tête à quelqu’un
estacament n. m. attachement (affection) 2. exciter l’envie 3. faire du bruit
estacan los ases amb los chavals (non s’ -) expr. estampilha n. f. (s. XVIII. . . , del castelhan) es-
on ne mélange pas les torchons et les serviettes tampille
estacar (estachar) v. (s. XII., de estaca / estacha) at- estampilhar v. (s. XVIII. . . ) estampiller
tacher - cit.: Mas, per aquels que s’estacaràn a cercar, estampilhatge n. m. estampillage
jos l’estrop embelinant del vèrbe, l’anma del poèta, estanc n. m. (de estancar) 1. arrêt 2. retenue d’eau
fièra, dreita, poderosa, passionada de vertat, la partida 3. étang
mai significativa de son òbra, cresi que la trobaràn estanc, anca adj. (de estancar) étanche
dins La Cançon Occitana (Irèna Bonnet, Gai Saber, estança n. f. (s. XVI., ital. stanza) stance
1940) estanca (estancha) n. f. (de estancar) retenue
estacat (se téner per -) loc. se croire obligé d’eau, de terre. . . veire: restanca
estacat coma un salsissòt (èsser -) loc. 1. être estancada n. f. (de estancar) volume d’eau
mal ficelé 2. être mal vêtu retenue
estacat, ada adj. attaché, ée - cit.: L’embut em- estancament n. m. étanchement
plena la tripa que, un còp estacada, se’n va prendre un estancar (estanchar) v. (s. XIII., lat. stancus)
banh dins aquela aiga bolhenta (Pèire Gogaud, L’uèlh 1. étancher (une fuite) 2. faire barrage (eau,
de la font, 1977) terre...) 3. arrêter
estacion n. f. (s. XIII.) station estancar la set loc. étancher sa soif
estacion que ven loc. prochaine station estandard n. m. (s. XIII.) étendard
estacion servici n. f. station service estandard (occitan -) n. m. occitan standard
estacion venenta loc. (s. XX.) prochaine station estandardizacion n. f. (s. XX.) standardisation
estacionament n. m. (s. XX.) stationnement estandardizar v. (s. XX.) standardiser
estacionar v. (s. XX.) stationner estanh n. m. (s. XII., de estanhar) étendue d’eau
estacionari, ària adj. (s. XIV.) stationnaire veire: stagnante
cf estadís estanhal n. m. (de estanhar) zone humide
estadi n. m. (s. XIV.) stade estanhar v. (lat. stagnare) stagner
estadís, issa (pl. estadisses, issas) adj. 1. stag- estanqueïtat n. f. étanchéité
nant, ante veire: estacionari 2. constant, ante estant (d’aquí -) loc. adv. d’aqui’stant depuis ici
3. stationnaire estant (de Clarmont -) loc. depuis Clarmont où
estafinhar v. dédaigner (faire le difficile) je me trouve
estafinhós, osa (pl. estafinhoses, osas) adj. dé- estant (de la fenèstra -) loc. de la fenêtre où je
daigneux, euse me trouve
estagi n. m. (s. XVII. . . ) stage estant (de Marselha -) loc. depuis Marseille (où
estagiari, ària adj. e n. (s. XX.) stagiaire je me trouve)
estala n. f. (s. XVIII. . . ) stalle estant que loc. attendu que
estalactita n. f. (s. XVII. . . ) stalactite estapa n. f. (s. XIX..., neerl. stapel) étape
estalagmita n. f. (s. XVII. . . ) stalagmite estar v. ester (justice)
estalinian, ana adj. stalinien, enne estar v. (s. XII.) 1. être, demeurer - cit.: Sias secrèt,
estalinisme n. m. stalinisme sias fidèl, adieu, laissa m’estar; n’ai paur que de te tròp
estalvi n. m. (s. XII.) épargne aimar (Suzon de Terson, Poësias, s. XVII) ; Estarem
estalviaire, aira adj. économe pas dins aquesta cambra ! me venguèt una passada
estalviar v. (s. XII.) économiser puòi (Max Allier, L’Emperau, 1977) 2. seoir - cit.:
estam n. m. (s. XII.) étain A la [meteissa] tempora, m’escriviá una longa letra

249
estar estela de mar

qu’enclaus un brave pauc de sa pensada : es per aquò Estat n. m. (s. XV. . . ) Etat (politique)
qu’està plan de ne citar aicí qualques passatges ont estat (ben -) expr. aller bien
Delbosquet escapola sens se’n trachar un tròc de son estat civil n. m. état civil
tèstament felibrenc (Antonin Perbòsc, Per Capvath estat d’urgéncia n. m. (s. XX.) état d’urgence
la Lana, 1924) 3. cesser, manquer - cit.: estar de estat de (en -) loc. à même de
cantar; estar de pan; estar de repaus 4. obtenir - cit.: estat de dreit n. m. état de droit
Ela gausa esperar / que se, fòra del jòc, ela lo pòt tirar, estat de sètge n. m. état de siège veire: assetjar
/ que Robèrt serà seu : tot autre, a çò que pensa, / estat federal n. m. état fédéral
non pòt de sa beutat estar la recompensa (Francés de estat providéncia n. m. état providence
Corteta, La Miramonda, s. XVII) 5. rester - cit.: Los estat unitari n. m. état unitaire
pès marcavan la musica, mas estavan en plaça (Paul estatge n. m. (s. XIII.) étage
Gairaud, La sexològa, 1982) estatic,a adj. (s. XIX..., gr. statikos) statique
estar (aiçò non es d’ / es pas d’-) loc. ceci n’a estaticament adv. (s. XX., de estatic) statiquement
pas lieu d’être estatisme n. m. (s. XX., de estatic) statisme
estar (daissa m’ -) loc. laisse-moi tranquille estatistic, ica adj. (s. XVIII. . . , de l’all. statistik)
estar (daissar -) loc. 1. laisser tomber (abandon- estadistic statistique
ner) 2. laisser tranquille estatistica n. f. (s. XVIII. . . ) estadistica statistique
estar (demorar -) loc. rester tranquille / silen- estatisticament adv. (s. XX.) estadisticament
cieux statistiquement
estar (n’ -) loc. s’en passer estatistician, ana adj. (s. XIX. . . ) estadistician
estar (ne cal -) loc. il faut s’en passer statisticien, ienne
estar (s’ -) v. 1. se tenir 2. s’abstenir 3. seoir estatjant, anta n. (s. XIII.) 1. habitant à demeure
estar (sense gaire -) loc. sans rester longtemps veire: abitant 2. autochtone
estar cog loc. rester coi, se taire estatua n. f. (s. XIII.) statue
estar de loc. 1. cesser de 2. se passer de 3. man- estatuari, ària adj. e n. (s. XV. . . ) statuaire
quer de estatuïr v. (s. XIV.) statuer
estar de cantar loc. cesser de chanter estatura n. f. (s. XIV.) stature
estar de manjar loc. se passer de manger estatut n. m. (s. XIII.) statut - cit.: Lo Felibrige es
estar de pan loc. manquer de pain establit, coma pòrta l’estatut, pèr sauvar nòsta lenga;
estar de repaus loc. rester en repos e, en sauvant la lenga sentèm au fons dau còr que
estar de tabat (non poder -) loc. ne pas pouvoir gandirem de mai tot çò que fai portar la tèsta drecha
se passer de tabac a l’òme (Frederic Mistral, Santa Estèla d’Avinhon,
estar en fenestra loc. être à la fenêtre 1877)
estar en unas loc. 1. être immobile, stupéfait estatutari, ària adj. (s. XVI. . . ) statutaire
2. rester silencieux 3. ne pas répondre estatutariament adv. (s. XIX. . . ) statutairement
estar gaire (non -) loc. ne pas rester longtemps estatz ? (ont -) loc. où habitez-vous ?
estar gaire (sense -) loc. 1. sans tarder davan- estavanir (s’) v. pron. s’évanouir (perdre con-
tage 2. sans rester longtemps naissance)
estar mai loc. tarder davantage estavila cette ville
estar mal loc. aller mal (seoir) estèc n. m. 1. ancien jeu de cartes 2. adresse
estar mut loc. rester sans rien dire 3. truc 4. nœud de l’affaire
estar plan loc. aller bien (seoir) estèc (per aqueste -) dans cette vue
estar plan (s’ -) loc. être à l’aise estegosaure n. m. (s. XX.) stégosaure
estar suau loc. 1. rester tranquille 2. se taire estela n. f. (s. XIII.) étoile - cit.: Mès aquò siá pro
estar suau n. m. un ange passe (silence dans la dit per ara, / que le cèl son màntol prepara, / con-
conversation) trapuntat, tan plen que vuèit, / de las estelas de la
estar suau (èsser -) loc. rester ranquille / silen- nuèit (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) ; Mai tot d’un
cieux còp una estela pareis, puèi una autra lusís, puèi una
estar suau (te disi d’ -) loc. je te prie de te taire autra belugueja, e lo cèu tot entièr finís per s’estelar
estar tròp loc. tarder (Frederic Mistral, A Mir, 1875)
estariá n. f. estarie (temps de déchargement estèla n. f. éclat (de bois qu’on fend) - cit.:
stipulé pour un navire). L’un sentiá d’un estòc desclavar las costèlas, / per ont
estartèr n. m. (s. XX., de l’anglés) starter s’estorissiá la sang a bèl rajòl ; l’autre, que mila pics
estat n. m. (s. XIII. . . ) état - cit.: . . . vos aprendrai alongavan pel sòl, / vesiá son paure còrs despartit en
quna es la castetat que deu regnar entre las personas estèlas (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
maridadas, car aquela vertut non deu pas nos aban- estèla (a cada pic l’ -) loc. 1. gagner à chaque
donar jamai dins qun estat que siagam (Joan Loís coup 2. efficacité
Fornèrs, s. XVIII) estela de mar n. f. étoile de mer

250
estela marina estiman mai una taula garnida a una messa cantada (n’i a que’ -)

estela marina n. f. étoile polaire esteticament adv. (s. XIX. . . ) esthétiquement


estela que tomba n. f. étoile filante estetician, ana n. (s. XIX. . . ) esthéticien, ienne
estela vos adutz ? (quina bèla -) expr. quel bon estetisme n. m. (s. XIX. . . ) esthétisme
vent vous amène ? estetoscòpi n. m. (s. XIX. . . ) stéthoscope
estelas (veire las -) expr. voir trente-six chan- esteva n. f. 1. manche de charrue - cit.: Quand la
delles filloxèra tuèt la vinha, èrem cinc dròlles a l’ostal, ieu
estelas de la sopa n. f. yeux du potage (gras) lo pus jove, e l’ainat tot just s’aviá la fòrça de téner
estelas del cèl (anar quérre las -) expr. aller l’esteva (Leon Còrda, Sèt pans, 1977) 2. timon de
chercher la lune gouvernail
estelat, ada adj. (s. XIII.) étoilé, ée esteva dreita (téner l’ -) loc. mener sa vie / ses
estellar, ara adj. (s. XVII. . . ) stellaire affaires avec sagesse
estendilhar coma un lusèrp (s’ -) s’étirer au estiblada n. f. 1. usure du linge 2. fatigue
soleil comme. . . 3. rossée
estendre v. (s. XII.) étendre - cit.: Traucant sols la estiblada (li an donat una brava -) loc. ils l’ont
rauba cendrosa / que s’estend, los albres, quilhats, / bien rossé
d’aquela posca farinosa / florits pertot, son abilhats estiblar v. 1. étirer le linge 2. étendre en tirant
(Paul Froment, Nadal, 1897) estiblassada n. f. rossée
estenduda n. f. (s. XII.) étendue estiblassar v. rosser
estèno n. f. (s. XX.) estenò sténo
estigança (non a l’ / a pas l’ -) il n’a pas la
estenografe, afa n. (s. XVIII. . . ) estenograf sténo- manière
graphe
estigmatas n. m. plur. (s. XV. . . ) stigmates
estenografia n. f. (s. XVIII. . . ) sténographie
estigmatizacion n. f. (s. XIX. . . ) stigmatisation
estenografiar v. (s.XVIII. . . ) sténographier
estigmatizar v. (s. XVI. . . ) stigmatiser
esteorotipat, ada adj. (s. XX.) stéréotypé, ée - cit.:
estil n. m. (s. XIV.) 1. style 2. écriture d’un
... çò qu’ua traduccion ritmada e permet benlhèu de
écrivain
milhor retrobar (estile formular, emistiquis o vèrses
sancèrs recurrents, cavilhas de tota traca, personatges estilista n. (s. XX.) styliste
tipizats per un adjectiu passapertot, laissas a repre- estilistica n. f. (s. XIX. . . ) stylistique
sas ditas similaras, evocacion de personnatges mes o estilizacion n. f. (s. XIX. . . ) stylisation
mens istorics o mitics sus la sola sonoritat, de còps estilizar v. (s. XX.) styliser
arabizanta de son nom, descripcions repetitivas e es- estillar v. (occ. instillar) enseigner veire: instil-
teorotipadas de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta de lar - cit.: Lo grand Anglada nos estillava l’Ancian
Rotland, 2014 Provençal, coma se disiá alara (Paul Gayraud, La sex-
esterèo n. f. (s. XX.) stéréo ològa, 1982)
estereofonia n. f. (s. XX.) stéréophonie estilo n. m. (s. XX.) estilò stylo
estereofonic, ica adj. (s. XX.) stéréophonique estilo a pluma n. m. stylo a plume
estereotipar v. (s. XVIII. . . ) stéréotyper estima n. f. (s. XII.) 1. estime - cit.: Noirigat de
estereotipat, ada adj. (s. XIX. . . ) stéréotypé, ée Tolosa, me plai de mantenir son lengatge bèl, e capa-
estereotipe n. m. (s. XVIII. . . ) stéréotype ble de desrambulhar tota sòrta de concepcion ; e per
estereotipes n. m. plur. stéréotypes (idées aquò digne de se carrar dambe un plumacho de prètz
toutes faites. . . ) socio. e d’estima (Pèire Godelin, s. XVII) 2. estimation
estereotipia n. f. (s. XIX. . . ) stéréotypie estima (auta -) n. f. haute estime
esteril, ila adj. (s. XIV. . . ) stérile veire: estèrle estimablament adv. estimablement
esterilet n. m. (s. XX.) stérilet estimable, abla adj. (s. XIII.) estimador es-
esterilitat n. f. (s. XIII.) stérilité timable
esterilizacion n. f. (s. XIX. . . ) stérilisation estimacion n. f. (s. XIV.) estimason estimation
esterilizant, anta adj. (s. XIX. . . ) stérilisant, ante estiman mai una taula garnida a una messa can-
esterilizar v. (s. XVIII. . . ) stériliser tada (n’i a que’ -) loc. pas tant de boniments,
esterilizat, ada adj. (s. XIX. . . ) stérilisé, ée venons-en au fait
esterilizator n. m. (s. XIX. . . ) esterilizador stéril- estimar v. (s. XIII.) estimer veire: aimar, amar
isateur (machine) - cit.: Açò siá dit sense comparason, solament per
estèrle, èrla adj. e n. jeune célibataire veire: es- gandir nòstre Nonrés d’aqueste repròpche, que perqué
teril se met en campanha be sembla sordament s’estimar
esternudar v. (lat. sternutare) éternuer quicomet (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII) ; Es-
esternum n. m. (s. XVI. . . ) sternum timam qu’al punt de vista de la grafia, cal conciliar
esternut n. m. (de esternudar) éternuement nòstras tradicions classicas, los resultats de l’estudi
estèta n. (s. XIX. . . ) esthète scientific de la lenga, la grafia mistralenca e la grafia
estetica n. f. (s. XVIII. . . ) esthétique catalana, sens tròp nos alunhar de las costumas a

251
estimar estonament

las qualas èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, estivandièr, ièra n. 1. estivandier, ière 2. ou-
Gramatica, 1935) vrier, ère d’été
estimar a l’èime loc. juger approximativement estivant, anta n. estivant, ante
estimar a vista de nas loc. fam. Juger approxi- estivar v. estiver veire: estiu
mativement estivar v. 1. décuver le vin 2. s’entasser
estimar mai loc. verb. 1. préférer 2. aimer mieux 3. resserrer le chargement d’un bateau
estimar mai (s’) loc. aimer mieux estivatge n. m. estivage
estimar mièlhs loc. 1. préférer 2. aimer mieux estivenc, enca adj. (s. XIV.) relatif à l’été
estimatiu, iva adj. (s. XIV.) estimatif, ive estòc n. m. (s. XIII.) 1. estoc (épée large) - cit.:
estimator, tritz n. (s. XIX. . . ) estimaire estima- L’un sentiá d’un estòc desclavar las costèlas, / per ont
teur, trice - src.: Honnorat, 1846 : "estimatour" s’estorissiá la sang a bèl rajòl ; l’autre, que mila pics
estimborlat, ada adj. écervelé, ée (étourdi) alongavan pel sòl, / vesiá son paure còrs despartit en
estimulacion n. f. (s. XIV. . . ) stimulation estèlas (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. étau
estimulant, anta adj. (s. XVIII. . . ) stimulant, ante estocada n. f. estocade (coup de la pointe de
estimular v. (s. XIV. . . ) stimuler l’épée).
estimulator n. m. (s. XIX. . . ) estimulador stimu- estòcafich (pl. estòcafiches) n. m. (av. 1500. « es-
lateur (instrument) tocfich », de l’anglés ? neerd.) stockfisch
estimulator, tritz (pl. estimulators, trises) adj. (s. estocar v. estoquer
XIX. . . ) estimulaire stimulateur, trice estòfa n. f. étoffe
estipulacion n. f. (s. XII.) stipulation estòfa impermeabla n. f. étoffe imperméable
estipular v. (s. XIII.) stipuler estòfa que non se’n vei la fin (una -) expr. un
tissu inusable
estira n. f. 1. tension 2. torture
estofada n. f. estouffade (plat cuit à l’étouffée)
estira (èsser -) loc. vivre dans la gêne
estofadoira (a l’ -) loc. à l’étuvée
estiracina n. f. (s. XVII. . . ) styracine (tirée du
estofador n. m. étouffoir
styrax)
estofament n. m. étouffement
estirada n. f. 1. traite 2. tirée (distance de
estofar v. étouffer - cit.: Qu’ieu siá le pecador
chemin).
dels [pièges] pecadors, / que per dessús mon cap
estirada (tot d’una -) loc. d’une seule traite
[l’impudéncia] rebofe, / e que, damb tot aquò l’enemic
estirada de camin (una -) loc. une longue
non m’estofe, / plan me val, Senhor Dieu, que vos ètz
course
pietadós (Pèire Godelin, De la mòrt de N. S, s. XVII)
estirador (aqueste vièlh es -) loc. ce vieillard a
estofegament n. m. (de estofegar) suffocation -
une longue vie
cit.: Ausiguèt un estofegament sord; puèi pas mai. Se
estirament n. m. étirement levèt al brutle; s’acorsèt a la cambra de l’òme (Paul
estirar v. (s. XII.) étirer - cit.: Lo tirèron [lo pòrc], Gairaud, La sexològa, 1982)
lo butèron, l’estirèron sul platèu, cap penjant. E el de estofegar v. (de estofar + egar (frequentatiu)) suffo-
téner de bramar, mas lo Chòcho agèt lèu fait de pal- quer
par la garganta e d’enfonzar la ganiva (Pèire Gogaud, estofet (/estofat) n. m. préparation culinaire
L’uèlh de la font, 1977) (haricots. . . )
estirar los braces loc. étendre les bras estofinada n. f. préparation culinaire (morue)
estirax (pl. estiraxes) n. m. (s. XVII. . . ) styrax estoïc, ica adj. e n. (s. XIII. . . ) stoïque
(arbrisseau) estoïcament adv. (s. XVI. . . ) stoïquement
estirossar v. tirailler estoïcian, ana adj. e n. (s. XIV. « estoci ») stoïcien,
estiu n. m. été enne
estiu (cargar l’ -) loc. prendre les habits d’été estoïcisme n. m. (s. XVII. . . ) stoïcisme
estiu (èrem d’ -) loc. c’était l’été estòla n. f. (s. XII.) étole
estiu (per l’ -) loc. pendant l’été estomac n. m. (s. XIV.) estomac
estiu apastura fams (l’ -) loc. l’été nourrit la estomac (aver un codonh sus l’ -) loc. avoir un
faim poids sur le cœur
estiu de Sant-Martin (l’ -) n. m. l’été de la saint- estomac als talons (aver l’ -) loc. avoir très faim
Martin estomagada n. f. fait d’être estomaqué
estiu fa grand jorn ! (l’ -) loc. va te promener ! estomagar v. 1. estomaquer (frapper à
estiva n. f. estive, alpage l’estomac) 2. choquer
estiva n. f. fond de cale estomatiti n. f. (s. XIX. . . ) stomatite
estiva (a l’ -) loc. à fond de cale estomatologia n. f. (s. XIX. . . ) stomatologie
estiva (a l’ -) loc. à fond de cale estomatològue, òga n. (s. XX.) stomatologue
estivada n. f. période d’été estona n. f. instant
estival, ala adj. estival, ale estonament n. m. étonnement

252
estonar estreit al bren e larg a la farina (èsser -)

estonar v. (s. XVII..., lat. extonare) étonner - cit.: estrambòrd (far d’ -) loc. faire des démonstra-
Aquel mecanician seguèt estonat que la dameta i tions de joie
tombèsse tan [lèu] a mestrejar una automobila (Paul estrambordar v. emballer (enthousiasme) - cit.:
Gairaud, La sexològa, 1982) Tròp de gaug, tròp de novèl, tròp de prètzfachs que
estonian, ana adj. (s. XX.) estonien, ienne l’estrambordavan, l’esperavan dau matin au vèspre
estopa n. f. (s. XIV.) étoupe (Max Roqueta, Lo corbatàs roge, 2003)
estopa (metre dins l’ -) loc. mettre quelqu’un estrangièr, ièra adj. e n. (s. XIII.) étranger, gère
dans l’embarras veire: estranh, forastièr
estorceire, eira n. extorqueire; extorquisseire; estrangièr, las vacas tuman los buòus (en país
extorquidor extorqueur, euse -) expr. ailleurs tout est différent
estòrcer v. extorcar 1. tordre veire: extorquir estrangla-gat (metre qualqu’un a l’ -) expr.
2. extorquer pousser quelqu’un à bout
estornèl n. m. (s. XII.) étourneau estrangulacion n. f. strangulation
estornudament, estornut n. m. (s. XIV.) éternue- estranh, anha adj. (s. XII.) 1. étrange veire: es-
ment trangièr 2. bizarre
estornudar v. (s. XIV.) éternuer estranhament adv. (s. XII.) 1. étrangement
estorrir v. 1. essuyer, essorer 2. égoutter 2. éloignement
3. vider estranhar v. (s. XII.) éloigner
estorrir (s’ -) v. 1. s’essorer - cit.: L’un sentiá d’un estranhesa n. f. étrangeté
estòc desclavar las costèlas, / per ont s’estorissiá la estransi (viure d’ -) loc. vivre dans une an-
sang a bèl rajòl ; l’autre, que mila pics alongavan pel goisse permanente
sòl, / vesiá son paure còrs despartit en estèlas (Pèire estransinar (s’) v. 1. harasser 2. se tuer au tra-
Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. s’égoutter 3. se vider vail
estòrsa n. f. 1. entorse - cit.: Açò ditz, e me ven estransinat (viure -) loc. vivre dans une an-
de còsta, / revisitar, còsta per còsta, / le descarat còp goisse permanente
que son trait / dins mon paure còrs aviá fait, / e vist estrat n. m. strate (f.)
que l’a, de mala fòrça, / le retira damb una estòrsa / estratagèma n. m. (s. XVI. . . ) stratagème
afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins clavelat, / estrategia n. f. (s. XIX. . . ) stratégie
tirès per la metissa traça, / le còr [desregat] de sa plaça estrategic, ica adj. (s. XIX. . . ) stratégique
(Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. torsion estratègue, èga n. (s. XVIII. . . ) estratèg stratège
estrabic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) strabique estratificacion n. f. (s. XVI. . . ) stratification
estrabisme n. m. (s. XVI. . . ) strabisme estratificar v. (s. XVII. . . ) stratifier
estraç (daissar tot a l’ -) loc. laisser tout se gâter estratificat, ada adj. e n. (s. XVII. . . ) stratifié, ée
estraç (pl. estraces) n. m. 1. accroc 2. strasse, estratigrafia n. f. (s. XIX. . . ) stratigraphie
estrasse 3. doudou estratigrafic, ica adj. (s. XIX. . . ) stratigraphique
estraçar v. (s. XII.) 1. déchirer 2. détacher èstre n. m. 1. chose veire: daquòs - cit.: Vai dire
a Dòna Vidala que demòra al canton dels presicadors,
estraçar la pèrça loc. vendre à vil prix
o ben a dòna Antònia que demòra a la carrièra de
estraçar lo mal loc. tromper son mal
Colomièrs près dels estudis, o ben a Peirona . . . que
estraçar l’abit de sant Francés loc. écorcher le
me fassen prestar, si lor plai, en pagant coma es le
français
degut, l’èstre de lor vesina, la quala vesina demòra a
estraçar tot aiçò (cal -) loc. il faut oublier tout
èstre, près d’èstre, coma qui va a èstre (Odde de Triors,
cela (il faut)
1578) 2. machin
estrada n. f. (s. XII.) estrade èstre v. → èsser être - cit.: Joan-Guilhem, per alassa-
estrada (batre l’ -) loc. battre l’estrade ment e estent totei lei besonhas qu’aviá, e mai perque
estradièr, èra n. (s. XII.) batteur d’estrade voliá èstre un pauc mai sovent ambé sei mestressas,
estrafaita (son -) loc. 1. sa fameuse affaire 2. ce diguèt ren e laissèt a Pèire Baglione l’organizacion de
qui lui est arrivé. . . la manifestacion (Glaudi Barsòtti, Lo capitani de la
estragon n. m. estragon Republica, 2012)
estralh n. m. 1. abatis 2. déchet 3. vestige 4. em- èstre (o ai dit a -) loc. je l’ai dit à un tel / à
barras machin
estralh (far -) loc. faire litière estrefait (es -) loc. 1. il est mort 2. c’est fait
estralh (metre a l’ -) loc. mettre au panier estrefait a (s’i es -) loc. cela lui est arrivé
estralha-brasa n. 1. brise-tout 2. faiseur estrefaita / estrefacha n. f. (de estrefar) truc,
d’embarras machin qu’on fait / qui a été fait
estralhar v. 1. gâter quelque chose 2. faire estrefar v. faire le truc (non défini)
litière de veire: far estralh estreit al bren e larg a la farina (èsser -) expr.
estrambòrd n. m. enthousiasme (exaltation) mal gérer son affaire

253
estreit, eita (estrech, a; pl. estreches) estudiant, anta

estreit, eita (estrech, a; pl. estreches) adj. (s. XII., estrop n. m. 1. maillot (bébés) 2. enveloppe
lat. strictus) 1. étroit 2. trop juste de dimensions - cit.: Mas, per aquels que s’estacaràn a cercar, jos
estreitament (estrechament) adv. (s. XII., de estreit l’estrop embelinant del vèrbe, l’anma del poèta, fièra,
/ estrech) étroitement dreita, poderosa, passionada de vertat, la partida mai
estreitesa n. f. étroitesse significativa de son òbra, cresi que la trobaràn dins
estreitiment n. m. rétrécissement La Cançon Occitana (Irèna Bonnet, Gai Saber, 1940)
estreitir (estrechir) v. (de estreit / estrech) restrecir; 3. pansement
retrecir rétrécir estrop (es encara a l’-) loc. il est très jeune
estrèm n. m. extrèm 1. bout veire: extrème estropada n. f. emplâtre
2. point éloigné estropar v. 1. emmailloter veire: trocelar - cit.:
estrem n. m. 1. extrémité 2. point éloigné - cit.: Mentre qu’èran aquí, venguèt lo temps que deviá en-
Demanda’m donc e ma man liberala / per eretat las fantar, e metèt al [mond] son Filh primièr nascut,
gents te balharà / e los estrems de la tèrra totala / a qu’estropèt ambe de trocèls e colquèt dins una grépia,
ton voler era assubjectirà (Arnaud de Saleta, Psalme perque i aviá pas de plaça per eles dins l’ostalariá
II, s. XVI) (Josèp Salval, tr. Evangèli de Luc, 1957) 2. envelop-
estrema (a l’ -) à l’horizon per 3. faire un pansement
estremar v. (s. XII.) mettre en lieu sûr estropat dins una fuèlha de jolverd expr. tout
estremar (s’) v. pron. se renfermer (personne) petit
estremat (l’an -) loc. il est en prison (fam.) estropiaduras d’occitan (qualques -) expr.
estrementida n. f. frisson quelques bribes d’occitan
estrementir v. (s. XIII.) 1. ébranler - cit.: Lavetz sa estrós (a bèl -) loc. tot d’un coup: nettement
votz herotja toarà / e tots de paur los estrementirà, / estrós (pl. estrosses) n. m. débris, rebut, déchet
e non i aurà qui’u gause contradíser (Pèir de Garròs, estrós en estrós (d’ -) loc. 1. d’un seul coup
Psaume II, 1565) 2. secouer (fig.) 2. nettement 3. tout à fait
estrementir (s’) v. pron. frissonner (de peur) estruci n. m. (s. XIV.) autruche
estremolir v. tressaillir (trembler de peur) estructura n. f. (s. XV. . . ) structure
estrena n. f. (s. XII.) 1. étrenne veire: la pèça - cit.: estructura sociala n. f. structure sociale (socio.)
Me mancava ben dètz-e-nòu sòus, mas coma teniái
estructuracion n. f. (s. XX.) structuration
çò plus gròs, me pensavi que çò menut tombariá tot
estructural, ala adj. (s. XIX. . . ) structurel, elle
sol un jorn d’estrenas. Tot virava plan, e i aviá qu’a
estructuralisme n. m. (s. XX.) structuralisme
esperar aquel jorn astruc (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre
d’images) 2. pourboire estructuralista adj. e n. (s. XX.) structuraliste
estrena (donar una -) loc. donner un pourboire estructurar v. (s. XIX. . . ) structurer
estrena de (aver l’ -) loc. avoir la primeur de estructurat, ada adj. (s. XIX. . . ) structuré, ée
estrenar v. (s. XII.) faire le premier usage estuari n. m. (s. XIX. . . ) estuaire
estrenar qualqu’un loc. graisser la patte estuba n. f. étuve
estrenas (per -) loc. en présent, pourboire estubada de quicòm (aver l’ -) expr. avoir vent
estrénher v. (s. XII.) étreindre de quelque chose
estrenta n. f. (s. XII.) étreinte estubar v. 1. étuver 2. fumiger 3. enfumer
estrepar v. (s. XII.) fouler au pied estuc n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. stucco) stuc
estrictament adv. (s. XVI. . . ) strictement estucator, tritz (pl. estucators, trises) n. (s.
estricte, icta adj. (s. XVIII. . . ) strict, stricte XVII. . . , de l’ital. stuccatore) estucaire stucateur,
estridéncia n. f. (s. XIX. . . ) stridence trice
estrident, enta adj. (s. XVI. . . ) strident, ente estudi n. m. (s. XIII.) étude - cit.: Estimam qu’al
estrifar v. déchirer veire: esquinçar - cit.: punt de vista de la grafia, cal conciliar nòstras tradi-
Meteguèt a la vela e quand lo mazot s’estrifèt, quand cions classicas, los resultats de l’estudi scientific de
se levèt l’aura d’amont ; comencèt sa navigacion la lenga, la grafia mistralenca e la grafia catalana,
(Robèrt Lafònt, 1971, p. 56) sens tròp nos alunhar de las costumas a las qualas
estrilhar v. (s. XII.) étriller èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gramatica,
estring n. m. (s. XX., de l’anglés) string 1935) ; Joan aviá fach sos estudis segondaris a Besièrs,
estripar v. étriper ont son paire, engenhaire de l’Escòla centrala, baile-
estripar lo borset loc. vider les poches java lo servici tecnic del camin de fèrre (Rodgièr Barta,
estriu n. m. étrier Pròsas de tota mena, 1979)
estrius (es suls -) loc. 1. il est prêt à se lancer estúdia de veterinari expr. il étudie pour être
2. il ira loin vétérinaire
estrivièra n. f. courroie de l’étrier estudiant, anta n. (s. XIV.) étudiant, ante
estrivièra (alongar l’ -) loc. donner à foison estudiar v. (s. XIII.) étudier - cit.: Aquò fa pas res
estròfa n. f. (s. XVI. . . ) strophe m’a dit el, avètz lo cap pro farcit de bonas causas per

254
estudiar europeïsta

n’aver pas besonh d’estudiar (Joan-Loís Fornèrs, s. eteromòrfe, òrfa adj. (s. XIX. . . ) eteromòrf hétéro-
XVIII) morphe
estudiar a (s’ -) loc. s’ingénier à eterosexual, ala (/etero-sexual, ala), etèro adj. e
estudiar a (s’) v. s’appliquer à n. (s. XX.) 1. hétérosexuel, elle 2. hétéro
estudiat jos una banasta (a -) expr. c’est un ig- etic, ica adj. (s. XIV.) éthique
norant etime n. m. (s. XX.) étymon
estúdio n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés ? italian) studio etimologia n. f. (s. XIV.) étymologie
estudiós, osa (pl. estudioses, osas) adj. (s. XIV.) etimologic, ica adj. (s. XVI. . . ) étymologique
studieux etimologista n. (s. XVI. . . ) étymologiste
estudiosament adv. (s. XIV.) studieusement etimologizar v. (s. XIV.) étymologiser
estudis (aver d’ -) expr. avoir de l’instruction etiqueta n. f. (s. XVI. . . ) griffe (marque)
estudis (renonciar los -) loc. renoncer aux etnia n. f. (s. XX.) ethnie
études etnic, ica adj. (s. XIII. . . ) ethnique
estug (pl. estuges) n. m. (s. XI.) 1. étui 2. four- etnisme n. m. (s. XX.) ethnisme
reau etnocentrisme n. m. ethnocentisme (socio.)
estujar v. (s. XII.) ranger avec soin etnocentrisme n. m. (s. XX.) ethnocentrisme
estupefaccion n. f. (s. XVIII. . . ) stupéfaction etnocidi n. m. (s. XX.) ethnocide
etnografe, afa n. (s. XIX. . . ) etnograf ethno-
estupide, ida adj. (s. XIV. . . ) estupid stupide
graphe
veire: estupit
etnologia n. f. (s. XIX. . . ) ethnologie - cit.: Es
estupit, da adj. stupéfié veire: estupide
encara possible a un mèstre de la geografia, coma
estupor n. f. (s. XIV.) stupeur
de l’istòria, coma de la sociologia o de l’etnologia
esturassar son dequé loc. dissiper son bien
"miègjornalas" de se targar de la mesconoissença e
esturjon n. m. (s. XIII.) esturgeon del mesprètz de la lenga d’òc, e d’estampar las pròvas
esvèlte, èlta adj. (de l’italian) esvèlt svelte desvergonhadas de son [ignorància] (Robèrt Lafont,
esventar v. (s. XIV.) 1. éventer 2. jeter au vent Per un Institut d’Estudis occitans, 1980)
3. divulguer etnologic, ica adj. (s. XIX. . . ) ethnologique
esvertudar v. (s. XII.) évertuer etnològue, òga n. (s. XIX. . . ) etnològ ethnologue
etcetèra (etc.) loc. (s. XIV. . . ) etceterà etcetera etrusc, usca (pl. etrusques, uscas) adj. (s. XIX. . . )
(etc.) étrusque
etèr n. m. (s. XIV.) éther eucaristia n. f. (s. XIII.) eucharistie
eterèu, èa adj. (s. XIV. « etherey ») eterenc éthéré, eucaristic, ica adj. (s. XVI. . . ) eucharistique
ée eufemic, ica adj. (s. XIX. . . ) euphémique
eternal, ala adj. (s. XIV.) éternel, elle veire: etèrne eufemicament adv. (s. XIX. . . ) euphémiquement
- cit.: Montsegur, l’as ausit, l’aule cant d’asirança, / eufemisme n. m. (s. XVIII. . . ) euphémisme
martelar tas parets de sa ràbia d’infèrn, / roncar dins eufonia n. f. (s. XIV.) euphonie
los lenhièrs, cremadors d’esperança, getant nòstre país eufonic, ica adj. (s. XVI. . . ) euphonique
dins l’eternal ivèrn (Loïsa Paulin, La colomba de patz, euforia n. f. (s. XVIII. . . ) euphorie
1947) euforic, ica adj. (s. XX.) euphorique
eternalament adv. (s. XIV.) éternellement - cit.: Eufrates n. pr. m. Euphrate (fleuve) m. - cit.:
Ò Dieu, ton tròne eternalament dura / e a jamés ton La mar Ircània [Hircania], Càspia e l’ocean pregon,
scèptre non procura / que l’equitat (Arnaud de Saleta, / e l’Eufrates sentic mon navigatge prompt (Pèir de
Psalme XLV, s. XVI) Garròs, Lissandre, 1567)
etèrne, èrna adj. etèrn éternel, elle veire: eternal eugenisme n. m. (s. XX.) eugénisme
eugenista adj. e n. (s. XX.) eugéniste
eternitat n. f. (s. XIV.) éternité - cit.: Lo zin- eunuc n. m. (s. XVII. . . ) eunuque
zin [de las cigalas] montava, traucant las aurelhas, eureka interj. (s. XIX. . . ) eurekà eurêka
moriguent dins un sospir, per tornar renàisser e morir Euridice n. pr. f. Eurydice (f.)
sens pausa, d’oras e d’oras, vagas d’armonias que sens Euripides n. pr. m. Euripide (tragique grec) -
fin s’esperlongavan, misteriosa incantacion qu’aviá cit.: Mès si jo non som pas un aute Euripides, / ni
pres possession del temps e de l’espaci, e que getava sus Vergili segond, ni tèrç Meonides, / au mens è jo l’onor,
la comba abrasada una sensacion d’eternitat (Joana Prince de gran renom, / qu’aqueste libe au hront, es-
Bartès, Lison, 1934) criut, pòrta ton nom (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
eternizar v. (s. XVI. . . ) éterniser èuro n. m. (s. XX.) eurò euro
eterodòxe, òxa adj. (s. XVII. . . ) eterodòx hétéro- europèa (comunitat -) n. f. communauté eu-
doxe ropéenne
eterogenèu, èa adj. (s. XIV. « etherogeneos ») europeïsme n. m. (s. XX.) européisme
hétérogène veire: omogenèu europeïsta n. (s. XX.) européiste

255
europeïzacion exagòn

europeïzacion n. f. (s. XX.) européanisation / similaras, evocacion de personnatges mes o mens is-
européisation torics o mitics sus la sola sonoritat, de còps arabizanta
europèu, èa adj. e n. (s. XVIII. . . ) europenc eu- de son nom, descripcions repetitivas e esteorotipadas
ropéen, enne de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta de Rotland, 2014
eusièra n. f. (s. XIII.) bois d’yeuses evocar v. (s. XIV. . . ) évoquer - cit.: En evocant
eutanasia n. f. (s. XVIII. . . ) euthanasie aquela fin tragica e gloriosa de la patria lengadociana,
eutanasiar v. (s. XX.) euthanasier cossí mon esperit seriá pas trevat pel sovenir del grand
evacuacion n. f. (s. XIII.) évacuation istorian-trobaire dels Albigeses, Napoleon Peirat (An-
evacuar v. (s. XIII.) évacuer tonin Perbòsc, Discors de Foish, 1896)
evanescéncia n. f. (s. XIX. . . ) évanescence evocator, tritz (pl. evocators, trises) adj. (s.
evanescent, enta adj. (s. XVIII. . . ) évanescent, XIX. . . ) evocador évocateur, trice
ente evolucion n. f. (s. XVII. . . ) évolution - cit.: Sens
evangèli n. m. (s. XIII.) évangile la gramatica, que ten còp a l’evolucion naturala dels
evangelic, ica adj. (s. XIV.) évangélique parlars, tota lenga cor a la confusion e a la perdicion
evangelista n. m. (s. XIII.) évangéliste (Antonin Perbòsc, La tradicion occitana, 1905)
evoluïr v. (s. XVIII. . . ) évoluer - cit.: Se me fise ai
evangelizacion n. f. (s. XIV.) évangélisation
dificultats qu’ai agudas, nòstre organisme a evoluït de-
evangelizar v. (s. XIV.) évangéliser
vers un neò-felibrisme qu’es sa negacion fondamentala
evangelizator, tritz (pl. evangelizators, trises)
(Robèrt Lafont, 1980)
adj. e n. (s. XIX. . . ) evangelizaire évangélisateur,
evolutiu, iva adj. (s. XIX. . . ) évolutif, ive
trice
evorariá n. f. (s. XVII. . . ) ivoirerie
evaporable, abla adj. (s. XIV.) esvaporable éva-
evòri n. m. (s. XII.) ivòri ivoire
porable
evorièr, ièra n. (s. XIV. . . ) ivoirier, ière
evaporacion n. f. (s. XIII.) esvaporacion évapora-
evorin, ina adj. (s. XII. . . ) ivoirin
tion
ex abrupto loc. (s. XVII. . . , mots latins) ex abruptò
evaporar v. (s. XIV.) esvaporar évaporer
ex abrupto
evaporator n. m. (s. XX.) evaporador évapora-
ex nihilo loc. (s. XVII. . . , mots latins) ex nihilò ex
teur (instrument)
nihilo
evasion n. f. (s. XVII. . . ) évasion
ex-libris n. m. (s. XIX. . . , mots latins) ex-librís ex-
evasir v. (s. XIV.) évader libris
evenemencial, ala adj. (s. XX., de evenement) ex-vivo adv. (s. XX., mots latins) ex-vivò ex-vivo
événementiel, elle ex-voto adv. (s. XVII. . . , mots latins) ex-vòtò ex-
evenement n. m. (s. XVI. . . , lat. evenire) événe- voto
ment - cit.: Granda pròva, d’alhors, del perfèit equili- exaccion n. f. (s. XIII., lat. exactio) exaction
bre d’aquel engenh que domina los evenements contin- exacerbacion n. f. (s. XVIII..., lat. exacerbatio) exac-
gents per s’enanar plus luènh trobar çò que demòra e erbation
que, fin finala, triomfarà (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, exacerbar v. (lat. exacerbare) exacerber
1940)
exacerbat, ada adj. (s. XIV..., de exacerbar) exac-
evenimencial, ala adj. (s. XX.) événementiel, erbé, ée
elle exactament adv. (s. XVI. . . , de exacte) exactement
evescat n. m. (s. XIII.) évêché exacte, acta adj. (s. XVI. . . , lat. exactus) exact, ex-
evesque n. m. (s. XIII.) évêque veire: bisbe (arc.) acte
eviccion n. f. (s. XIII.) éviction exactitud n. f. (s. XVII. . . ) exactitude
evidéncia n. f. (s. XIV.) évidence exageracion n. f. (s. XVI. . . , lat. exaggeratio) ex-
evident, enta adj. (s. XIV.) évident, ente agération
evidentament adv. (s. XIV. . . ) évidemment exageradament adv. (s. XIX. . . , de exagerat) ex-
evinciment n. m. (s. XII. . . ) évincement agérément
evincir v. (s. XII. « evencer ») évincer exagerar v. (s. XVI. . . , lat. exaggerare) exagérer
evincit, ida adj. (s. XII. . . ) évincé, ée exagerat, ada adj. (s. XVIII. . . , de exagerar) exagéré,
evitar v. (s. XIII.) éviter ée
evitar d’èsser aital (non pòt -) expr. il ne peut exagerator, tritz (pl. exagerators, trises) n. (s.
manquer d’en être ainsi XVII..., lat. exaggerator) exageraire; exagerador ex-
evitat, ada adj. (s. XIII. . . ) évité, ée agérateur - src.: Honnorat, 1848: "exageratour"
evocacion n. f. (s. XIV.) évocation - cit.: ... çò exagòn n. m. (s. XIV. . . ) exagòne hexagone - cit.:
qu’ua traduccion ritmada e permet benlhèu de milhor Cresi pas çaquelà, e ne soi moquet, que cap de nòstres
retrobar (estile formular, emistiquis o vèrses sancèrs occitans desoccitanizats aja pensat que sas paraulas
recurrents, cavilhas de tota traca, personatges tipizats poguèssen portar frucha al dedins de l’exagòn (Rodg-
per un adjectiu passapertot, laissas a represas ditas ièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979)

256
exagonal, ala executar

exagonal, ala adj. (s. XVII. . . ) hexagonal, ale excellent, enta adj. (s. XIV.) excellent, ente
exalacion n. f. (s. XIV.) exhalation excellir v. (s. XVI. . . ) exceller
exalar v. (s. XIV. . . ) 1. exhaler 2. répandre (odeur) excentric, ica adj. (s. XIV.) excentrique
exaltacion n. f. (s. XV., lat. eccl. exaltatio) exalta- excepcion n. f. (s. XIII.) exception
tion excepcion de (a l’ -) loc. a l’exception de
exaltant, anta adj. (s. XIX., de exaltar) exaltant, exceptar v. (s. XIV.) excepter
ante exceptat, ada adj. (s. XIV. . . ) excepté, ée
exaltar v. (s. XIII., lat. exaltare) exalter excès (pl. excèsses) n. m. (s. XIV., lat. excessus)
exaltat, ada adj. e n. (s. XVII..., de exaltar) exalté, excès
ée excessiu, iva adj. (s. XIV.) excessif, ive
examèn n. m. (s. XV. . . , lat. examen) examen excision n. f. (s. XIV. . . ) excision
examinar v. (s. XIII., lat. examinare) examiner excitabilitat n. f. (s. XIX. . . ) excitabilité
examinator, tritz (pl. examinators, trises) n. (s. excitable, abla adj. (s. XIX. . . ) excitable
XVII. . . , lat. examinator) examinaire; examinador excitacion n. f. (s. XIV.) excitation
examinateur, trice - src.: Honnorat, 1846 : "exam- excitant, anta adj. (s. XVII. . . ) excitant, ante
inatour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : "examinator, excitar v. (s. XIV.) exciter
tritz" excitat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) excité, ée
exarca n. m. (s. XVI..., lat. exarchus < gr. exarkhos) excitatiu, iva adj. (s. XIV.) excitatif, ive
exarque excitator, tritz (pl. exitators, trises) n. (s. XIV. . . )
exarcat n. m. (s. XVI..., de exarca) exarchat excitador 1. excitateur, trice 2. exciteur, euse
exasperacion n. f. (s. XVIII..., lat. exasperatio) ex- exclamacion n. f. (s. XIV., lat. exclamatio) excla-
aspération mation
exasperant, anta adj. (s. XIX..., de exasperar) exas- exclamar (s’ -) v. pron. (s. XVI..., lat. exclamare)
pérant, ante s’esclamar s’exclamer
exasperar v. (s. XVIII..., lat. exasperare) exaspérer exclamatiu, iva adj. (s. XIV., lat. exclamativus) ex-
exasperat, ada adj. (s. XVIII..., de exasperar) exas- clamatif, ive
péré, ée exclure v. exclaure exclure
exausiment n. m. (s. XVI..., de exausir, var.: exaudi- exclús, usa (pl. excluses, usas) adj. exclu, ue
ment) exaucement exclusion n. f. (s. XIV.) exclusion
exausir n. (s. XVI., lat. exaudire, var.: exaudir) exclusiu, iva adj. e n. (s. XVIII. . . ) exclusif, ive
enausir (marrida lectura) exaucer - cit.: Ma hòrça, exclusivitat n. f. (s. XVIII. . . ) exclusivité
mon broquèr , mon Diu siás benasit, / qui m’as tenut excommunicacion n. f. (s. XIV. . . )
l’aurelha, e mon crit exaucit (Pèir de Garròs, Psaume excomunicacion; escomunicacion excommuni-
28, 1565); Exaudeish ma votz e cridòria / quan entà cation veire: escumenge
ton sant oratòri / te pregant tien las mans lhevadas excrecion n. f. (s. XVI..., lat. excretio) excrétion
(Arnaud de Saleta, Psalme 28, 1583) excremencial, ala adj. (s. XVI..., de excrement) ex-
excavacion n. f. (s. XVI..., lat. excavatio) 1. excava- crémenteux; excrémentiel
tion 2. Trauc important dins lo sòl excrement n. m. (s. XVI..., lat. excrementum) excré-
excavar v. (lat. excavare) excaver ment
excavator, tritz n. m. / f. (s. XIX., de l’anglés; exca- excrementacion n. f. (s. XIX..., de excrement) ex-
vator) excavateur crémentation
excecrable, abla adj. (s. XIV.) excécrable excretar v. (s. XIX..., de excrecion) excréter
excedent n. m. (s. XIV..., lat. exedens) excédent excretor, tritz adj. (s. XVI..., de excrecion) excré-
excedent, enta adj. e n. m. (s. XIV. . . ) excédent teur, trice
excedent, enta adj. (s. XVIII..., de excedir) 1. excé- excretòri, òria adj. (s. XVI..., de excrecion) excré-
dant, ante 2. excédentaire toire
excedir v. (s. XIII. . . , lat. excedere) excéder excusa n. f. (s. XIV.) 1. excuse 2. justification
excelléncia n. f. (s. XIV., lat. excellentia) excel- excusa (vos demandi -) loc. excusez-moi !
lence - cit.: Demest los bons préner assisténcia / e excusable, abla adj. (s. XIV.) excusable
de comparèr hugirà / dejà damnada en sa consciéncia excusar v. (s. XIII.) excuser
/ perque lo Senhor d’excelléncia / d’aqueths qui l’an excusar (aver de s’ -) loc. devoir s’excuser
en reveréncia / coneish plan lo camin tengut :/ mès execrable, abla adj. (s. XIV.) exécrable
abusar de sa cleméncia, / amear tarda peniténcia, / execrable, abla adj. (s. XVI..., de execrar) exécrable
per camin de tau consequéncia, / a bon pòrt degun execracion n. f. (s. XIII..., lat. execracio) exécration
n’es vengut (Pèir de Garròs, Psaume I, 1565) ; Òc. execrar v. (s. XV..., lat. execrari) exécrer
Excelléncia deu manuscrit d’Oxford ? Òc. Mès n’ei execucion n. f. (s. XIV.) exécution
pas qu’un manuscrit" (Pèire Bèc, 2014, p. 7) executar v. (s. XV.) 1. exécuter (ordre 2. mettre à
excelléncia (per -) loc. par excellence mort)

257
executiu, iva explosibilitat

executiu, iva adj. e n. m. (s. XIV.) exécutif, ive exortar v. (s. XVI., lat. exhortari) exhorter - cit.: E
executor, tritz (pl. executors, trises) n. (s. XIV., lat. ben que sia adromit, eth nos exortarà / per son libe dau-
executor) executaire exécuteur, trice - src.: Hon- rat tant que’u monde serà (Pèir de Garròs, Psaumes.
norat, 1846 : "executour"; Mistral, 1878 : "eise- A la regina, s. XVI)
cutour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : "executor, expansiu, iva adj. (s. XIV.) expansif, ive
tritz" expausant, anta adj. e n. (s. XX.) exposant, ante
executòri, òria adj. (s. XIV.) exécutoire expausar v. (s. XIV., lat. exponere X pausare)
exegèsi n. f. exégèse 1. présenter ses idées, son travail 2. exposer des
exempcion n. f. (s. XIII.) exemption œuvres d’art (exposition) 3. soumettre à la lu-
exemplar, ara adj. (s. XII. . . , lat. exemplaris) mière (photo) - src.: Alibèrt, 1966, "espausar"
1. exemplaire (ce qui peut être cité en exem- expausar (s’) v. (lat. exponere X pausar) s’exposer
ple) 2. exemplaire (sanction qui peut servir (se mettre en danger)
d’exemple) expectacion n. f. (s. XIV.) 1. expectation 2. at-
exemplari n. m. (s. XVI..., b. lat. exemplar- tente
ium) 1. exemplaire (un objet d’une série) 2. ex- expectant, anta adj. (s. XIX. . . ) expectant, ante
emplaire (échantillon d’une espèce, plante, in- expectativa n. f. (s. XIX. . . ) expectative
secte...) expedicion n. f. (s. XIV.) expédition
exemplaritat n. f. (s. XIV. . . ) exemplarité expedient n. m. (s. XV.) expédient
expedir v. (s. XV.) expédier
exemple n. m. (s. XIII.) exemple - cit.: A per
aquí, dempuèi 1920, dempuèi que nòstre pòble, embor- expeditor, tritz (pl. expeditors, trises) n. (s.
XVIII. . . ) expedidor, oira expéditeur, trice - src.:
niat per de propagandas de totas menas, e per sègre
l’exemple de tota la mossuralha, es arribat a creire que Honnorat, 1846 : "expeditour"
sa lenga valiá pas ren... (Enric Molin, En tutant lo experiéncia n. f. (s. XIV.) expérience - cit.:
grelh, 1965) L’experiéncia pedagogica d’una vintena d’annadas
ara nos pròva qu’es un esfòrç de dos nivèls (Robèrt
exemple (per -) loc. adv. par exemple
Lafont, L’ortografia occitana, 1983)
exemple a (préner -) loc. suivre l’exemple de
experimentar v. (s. XIV.) expérimenter
exempte, empta adj. (s. XIV. « exempt ») exempt, experimentator, tritz (pl. experimenta-
empte veire: eissinge tors, trises) n. (s. XIX. . . ) experimentador;
exercici n. m. (s. XIV.) exercice experimentaire expérimentateur, trice
exercir v. (s. XIV.) 1. exercer 2. remplir (une fonc- expèrt, èrta adj. (s. XIII.) expert, erte - cit.: . . . òm
tion) a acostumat d’enviar (. . . ) dos obrièrs, non pas coma
exèrgue n. m. (s. XVII. . . ) exèrg exergue d’espions per reconéisser la plaça e l’abandonar puèi
exibicion n. f. (s. XV.) exhibition a la discrecion de sos enemics, mas coma de capita-
exibir v. (s. XVI. . . ) exhiber nis expèrts, per jutjar del [socors] qu’es necessari (B.
exigir v. (s. XV.) exiger Amilhan,1673).
exigú, ua adj. (s. XV. . . ) exigu, uë expiacion n. f. (s. XIV.) expiation
exili n. m. (s. XII. « essil ») exilh; eissilh exil expiar v. (s. XIV. . . ) expier
exiliar v. (s. XX.) exilhar exiler expirar v. (s. XIV. . . ) expirer (souffler)
exiliat, ada adj. (s. XX.) exilhat exilé, ée veire: explicable, abla adj. (s. XVI. . . ) explicador expli-
faidit cable
existéncia n. f. (s. XIV.) existence explicacion n. f. (s. XIV. . . ) explication
existencialisme n. m. (s. XX.) existentialisme explicar v. (s. XIV.) expliquer
(phil.) explicatiu, iva adj. (s. XIV.) explicatif, ive
exploracion n. f. (s. XV. . . ) exploration
existir v. (s. XIV.) exister
explorar v. (s. XVI. . . ) explorer
exocrina adj. f. (s. XX.) exocrine (sécrétion)
explorator n. m. (s. XX.) explorador explorateur
exòde n. m. (s. XIII. . . ) exode
(logiciel)
exogame, ama adj. e n. (s. XX.) exogam exogame explorator, tritz (pl. explorators, trises) n. (s.
exogamia n. f. (s. XIX. . . ) exogamie XVIII. . . , lat. explorator) exploraire; explorador ex-
exogamic, ica adj. (s. XX.) exogamique plorateur, trice - cit.: Aquela òbra fuguèt remesa a
exogèn, èna adj. (s. XIX. . . ) exogène la vila per lo general Martinia, president del comitat
exorcisme n. m. (s. XV. . . ) exorcisme veire: escon- parisenc, que lauvet dins son discors los explorators
jur produchs autres còps per lo Lemosin (Josèp Ros,
exorcista n. (s. XIV.) exorcizaire exorciste veire: L’annada lemosina, 1898)
esconjuraire explosable, ibla adj. (s. XIX. . . ) explosible
exorcizar v. (s. XVII. . . ) exorciser veire: esconjurar explosar v. (s. XIX. . . , del francés) exploser
explosibilitat n. f. (s. XX.) explosibilité

258
explosion exutòri

explosion n. m. (s. XVIII. . . ) explosion - cit.: extinctor n. m. (s. XIX. . . ) extincteur


D’explosions atomicas avián emmudit li ràdios de extirpable, abla adj. (s. XIX. . . ) extirpable
tot l’Oriènt arabi (Robèrt Lafònt, 1971, p. 20) extirpacion n. f. (s. XV. . . ) extirpation
explosiu, iva adj. e n. m. (s. XIX. . . ) explosif, ive extirpar v. (s. XVII. . . ) extirper
exportacion n. f. (s. XVIII. . . , de l’anglés) exporta- extirpator, tritz (pl. extirpators, trises) adj. e n.
tion (s. XIV. . . ) extirpaire extirpateur, trice
exportar v. (s. XVIII. . . ) exporter extorquir v. (s. XIV. . . ) estòrcer extorquer veire:
exportator, tritz (pl. exportators, trises) adj. e n. estòrcer
(s. XVIII. . . ) exportaire exportateur, trice extorsion n. f. (s. XIII.) extorsion
exposicion n. f. (s. XIV., lat. expositio) expausicion extra-uterin, a adj. extra-utérin,e
exposition (œuvres d’art...) veire: mòstra extraccion n. f. (s. XIV. . . ) extraction
exprès (òrdre -) loc. ordre exprès extractor, tritz (pl. extractors, trises) adj. e n. (s.
exprès, èssa (pl. exprèsses, èssas) adj. (s. XIII.) XIX. . . ) extracteur, trice
exprès, esse veire: esprès extraire v. (s. XII.) extraire veire: extràser
expressament adv. (s. XIII.) expressément extraordinari, ària adj. (s. XIII. . . ) extraordinaire
expression n. f. (s. XIV. . . ) expression extravagància n. f. (s. XVII. . . ) estravagança ex-
expressiu, iva adj. (s. XIV.) expressif, ive travagance
exprèsso n. m. (s. XX., de l’italian) expresso (café) extravagant, anta adj. e n. (s. XVII. . . )
exprimir v. (s. XIV.) exprimer (parole) veire: es- estravangant extravagant, ante
prémer extravagar v. (s. XIV.) extravaguer
expropriacion n. f. (s. XVIII. . . ) expropriation extrèmament adv. (s. XVI. . . ) extrêmement
expropriar v. (s. XVII. . . ) exproprier extrème, èma adj. (s. XVI. . . ) extrèm extrême
expulsion n. f. (s. XIII.) expulsion veire: estrem - cit.: En mès d’aquò, los problè-
expulsiu, iva adj. (s. XIV.) expulsif, ive mas pausats per Jonin a prepaus de la sua revirada
exsangüe, gua adj. (s. XVI. . . ) exsangue en francés modèrne que’s pausan diferentament dab
extasi n. f. (s. XIV.) extase l’occitan gascon, lenga populara, encara plegadissa e
extension n. f. (s. XIII.) extension polimòrfa, de cap au francés academic, codificat dinc a
extensiu, iva adj. (s. XIV.) extensif, ive l’extrème, on lo mendre arcaïsme o dialectalisme qu’ei
extenuar v. (s. XIII.) exténuer hòrabanit o deu mens sentit coma "chocant" (Pèire
exterior, ora adj. (s. XIV.) extérieur, ieure Bèc, La canta de Rotland, 2014, p. 6) - src.: Mistral,
exterminacion n. f. (s. XVI. . . ) extermination 1878: "estrème"
exterminar v. (s. XIV.) exterminer extremisme n. m. (s. XX.) extrémisme
exterminator, tritz (pl. exterminators, trises) adj. extremista n. (s. XX.) extrémiste
e n. (s. XIII. . . ) exterminaire; exterminador exter- extremitat n. f. (s. XIV. . . ) extrémité
minateur, trice - src.: Honnorat, 1846 : "extermi- exuberància n. f. (s. XVI. . . ) exuberança ex-
natour" ubérance
extèrne, èrna adj. (s. XIX. . . ) extèrn externe exuberant, anta adj. (s. XV. . . ) exubérant, ante
extinccion n. f. (s. XV.) extinction exutòri n. m. (s. XVIII. . . ) exutoire

259
f (èfa) (alfabet) fabulista

f (èfa) (alfabet) n. f. f fa mai de còr que de fetge loc. il fait contre


fa n. m. fa (musique) mauvaise fortune bon cœur
fa (alara que me -) loc. alors, me dit-il fa mai, es parièr (non i -) expr. qu’importe, c’est
fa a mon det loc. (s. XVII.) il m’obéit au doigt et pareil
à l’œil fa mal loc. il est fâcheux / regrettable / triste
fa aisat (se -) loc. ça se fait aisément fa mal estar pigre quand cal trabalhar expr. il
fa amb totes (se -) loc. il est très sociable est dur d’être fainéant quand il faut travailler
fa badar ! loc. c’est admirable ! fa marrit èsser paure expr. il fait mauvais d’être
fa badar de veire ! loc. c’est admirable ! pauvre
fa bèl brieu loc. 1. il y a très longtemps 2. jadis fa mestièr (se -) loc. au besoin
fa bon ausir loc. c’est bon à savoir fa negre nuèit loc. il fait nuit noire
fa bon ausir dire loc. c’est bon à savoir fa per 10 èuros (se’n -) expr. il en a pour dix
fa bon far loc. il est bon de euros
fa bon far (i -) loc. c’est un lieu / un séjour fa per ieu loc. cela fait mon affaire
agréable fa petar sa noblesa expr. il se targue de sa no-
fa bon far (non i -) loc. c’est un lieu, un séjour blesse
désagréable fa plan gras (se -) expr. il devient bien gras
fa calor ! loc. il fait chaud fa quand pòt, non fa quand vòl (qui non -) expr.
fa cinc ans loc. il y a cinq ans qui ne fait quand il peut, ne fait quand il veut
fa cog ! està cog ! interj. "couché" ! (ordre à un fa que de partir loc. il vient de partir
chien) fa que tant ! (quand -) loc. quand il se décide !
fa coma a un ase de còps de berret expr. ça n’a fa rampèl en tot (li -) loc. il le vaut en tout
aucun effet fa rara amb (que -) loc. limitrophe avec
fa coma de bren al gat (i -) expr. c’est un remède fa solelh pertot expr. le monde est le même
inutile partout
fa coma la crotz davant la mòrt (i -) expr. c’est fa sos vint ans uèi loc. il a vingt ans au-
une chose inutile jourd’hui
fa coma lo tròt de la mula, dura tant que pòt fa tant coma se penchenar lo capèl (li -) expr.
expr. il fait des efforts, mais ça ne dure pas cela ne sert à rien
fa coma un pegat a un banc (i -) expr. cela ne fa tard (se -) loc. il est tard
sert à rien fa ton paire ? (qué -) expr. comment va ton père
fa de ben a l’ase te pagarà de pets expr. oint ?
vilain, il te poindra fa tres jorns loc. il y a trois jours
fa de dos, de tres expr. il travaille pour deux, fa un an de nuèit loc. les nuits sont longues
pour trois fa un jorn loc. il y a un jour
fa de rasonaments expr. il raisonne bêtement fa un mes loc. il y a un mois
fa de Rodés, Nimes, Marselha. . . (se -) expr. il fa vent, cal ventar (quand -) loc. il faut battre
se dit de Rodez le fer quand il est chaud
fa dire « sénher » del gròs del braç (se -) expr. il fa vièlh (se -) loc. il devient vieux
se fait dire monsieur, gros comme le bras fa, fai-li ! (qui te -) loc. rends-lui la pareille !
fa dòl de lo veire loc. il fait peine à voir fablèl n. m. (s. XIII.) fabliau - cit.: Se veirà pro que
fa e non me fa (me -) loc. ça ne me touche pas l’autor dels novèls Fablèls n’a gardat dels vièlhs que
beaucoup çò que [li] a agradat, mai que mai çò que los aparenta a
fa escur coma dins la gòrja del lop expr. il fait de contes [populars] occitans, en i apondent un brave
noir comme dans un four pauc de çò que s’es tròp avalit de las literaturas, mas
fa l’afar (non me -) loc. ça ne fait pas mon af- qu’es demorat plan vivent dins nòstra lenga e dins
faire nòstras tradicions (Antonin Perbòsc, Fablèls calhòls,
fa la pasta dura o mòla (aquel òme -) expr. cet 1936)
homme-là fait la pluie et le beau temps fablièr (faulièr) n. m. fablier
fa lo rire del can expr. ricaner fabrica n. f. (s. XVII. . . ) 1. fabrique 2. usine
fa los dos, fa los tres expr. et de deux, et de fabricacion n. f. (s. XIV.) fabrication
trois fabricant, anta n. (s. XVIII. . . ) fabricant, ante
fa luna loc. il fait clair de lune fabricar v. (s. XII. . . ) fabriquer
fa mai (non i -) loc. c’est égal fabulista n. (s. XVII. . . ) fabuliste

260
fabulós, osa (pl. fabuloses, osas) faiçon (a -)

fabulós, osa (pl. fabuloses, osas) adj. (s. XIX. . . ) fadejar v. (s. XIII.) 1. badiner - cit.: Non demanda
fabuleux, euse plus quina es la novèla del jorn, s’es vertat que sa
faccion n. f. (s. XIV. . . ) faction (groupe) vesina, en fadejant, a fait la fadesa (Joan-Loís Fornès,
facciós, osa (pl. faccioses, osas) adj. e n. (s. XV. . . ) Santa Ceselha, s. XVIII) 2. folâtrer 3. extravaguer
factieux, euse fadesa n. f. (s. XIII.) 1. "fadaise" - cit.: Non de-
facecia n. f. (s. XV. . . ) facétie manda plus quina es la novèla del jorn, s’es vertat
faceciós, osa (pl. facecioses, osas) adj. e n. (s. que sa vesina, en fadejant, a fait la fadesa (Joan-Loís
XV. . . ) facétieux, euse Fornès, Santa Ceselha, s. XVIII) 2. folie
faceciosament adv. (s. XV. . . ) facétieusement fadesa del jovent loc. erreur de jeunesse
fachin n. m. (de fachinar) charme (sortilège) veire: fadestèl n. m. (s. XII.) faudesteuil, fauteuil
faitilha - src.: Alibèrt, 1966 : fachin médiéval veire: cadieral, fautuèlh
fachinar v. (lat. factinare) ensorceler fadet n. m. (s. XII.) 1. farfadet 2. personne friv-
fàcia n. f. (s. XII.) 1. face 2. figure (jeu de cartes) ole
fàcia (de -) loc. de face fadeta n. f. petite fée
fàcia (en -) loc. adv. en face fadièr, ièra adj. féerique
fàcia a loc. face à fador n. f. (s. XVII. . . ) fadeur
fàcia a (en -) loc. en face de fadorla n. un peu fou
fàcia de mala mòrt loc. face cadavérique fadorlàs, assa (pl. fadorlasses, assas) adj. e n.
faciada n. f. (s. XVII. . . , de l’ital. facciata) façade grand fou
facial, ala adj. (s. XIV.) facial, ale fadorlejar v. faire le fou
fàcies n. f. (s. XIX. . . , mot latin) faciès fag; pl. fages n. m. (lat. fagus, var.: fai; fau; hau)
facieta n. f. 1. facette 2. minois hêtre veire: faja
facil, ila adj. (s. XIV. . . ) facile fagatz d’aquesta persona (non vos -) loc. 1. ne
facilament adv. (s. XIV.) facilement faites pas attention 2. ne vous mêlez pas
facilitacion n. f. (s. XVII. . . ) facilitation fagatz d’aquò (non vos -) expr. n’ayez pas de
facilitar v. (s. XIV. . . ) faciliter souci pour cela
facilitat n. f. (s. XIV., lat. facilitas) facilité - cit.: A fageda n. f. bois de hêtres
escríver qué, Dieu deu cèu, dab ua tau celeritat, ua fagocit n. m. (s. XIX. . . ) phagocyte
tau febrilitat, ua tau sagacitat ? Mès la novèla, Dieu fagocitar v. (s. XX.) phagocyter
vivant, la novèla... (Pèire Bèc, Contes de l’unic, 1977) fagocitòsi n. f. (s. XIX. . . ) phagocytose
facóndia n. f. (s. XIV.) faconde fagòt n. m. (s. XIII.) fagot
factibilitat n. f. (s. XX., de l’anglés) faisabilité fagòt (bròca e bròca fan -) loc. petit à petit
factici, ícia adj. (s. XVI. . . ) factice veire: faitiç l’oiseau fait son nid
facticitat n. f. (s. XIX. . . ) facticité fagòt de secum (far -) loc. ramasser du bois
facto (de -) loc. (mots latins) de factò de facto mort
factor n. m. (s. XIII.) facteur (élément) fagòt tròba son ram (cada -) expr. on trouve
factor rhèsus n. m. (s. XX., mot latin) rhésus toujours chaussure à son pied
factor, tritz (pl. factors, trises) n. (s. XVII. . . ) fac- faguèt (çò -) loc. il me dit
teur, factrice (poste. . . ) faguèt (me -) loc. il me dit
factorial, ala adj. (s. XIX. . . ) factoriel, elle faguèt de (me -) loc. il m’a roulé de
factorizacion n. f. (s. XX. . . ) factorisation faguèt una cordura loc. il a fait un somme
factorizar v. (s. XX. . . ) factoriser fai chòt ! loc. silence !
factura n. f. (s. XVI. . . ) facture (façon, note de fai gintet se vòls que dure loc. économise le
frais) pour qu’il dure
facturacion n. f. (s. XX. . . ) facturation fai te enlà loc. recule-toi / mets-toi plus loin
facturar v. (s. XIX. . . ) facturer fai tirar ! loc. en route !
facturièr, èra n. (s. XIX. . . ) facturier, ère fai tirar Marius ! loc. fouette cocher
facultat n. f. (s. XIV.) 1. faculté 2. aptitude fai ton cap loc. fais à ta tête
facultatiu, iva adj. (s. XVI. . . ) facultatif, ive fai-li la retutèla loc. donne-lui ce qui lui
facultativement adv. (s. XIX. . . ) facultativement manque
fada n. f. (s. XII., lat. fata, var.: hada) fée veire: fat fai-me lum loc. éclaire-moi
fada ? (creses qu’ai la man -) expr. crois-tu que faiçon n. f. (s. XII.) 1. façon - cit.: L’ai cregut per
j’aie une baguette magique ? doas rasons : la prumièra [per çò] que m’i caliá pa-
fadar v. (s. XII.) 1. enchanter 2. jeter un sort gar mon escòt de qualque faiçon (Joan-Loís Fornèrs, s.
fadariá n. f. 1. féerie 2. pouvoir des fées XVIII) 2. main-d’œuvre
fadat ! (aital èra -) loc. c’était écrit ! faiçon (a -) loc. mesure (sur)
fadat, ada adj. 1. ensorcelé, ée 2. niais (fada) faiçon a (de -) loc. adv. de façon à - cit.: Mès que
fade, fada adj. (s. XIV. : « fad ») fad fade veire: fat ? lo lop s’enfug; tot lo monde li crida / e cadun per

261
faiçon a (de -) faiturar

lo préner i cor a tota brida; de faiçon qu’a lo veire e fait aquò, non sai ! (as -) loc. tu n’as pas fait ça,
coma es acorsat, jo teni que per uèi lo dangèr es passat, j’espère !
que jo pòdi, segura e ses crenta deguna / ni de [pèrda] fait caça (non ai / ai pas -) loc. j’ai échoué dans
d’anhèl ni d’autra desfortuna, / gardar tota soleta e, mes recherches
selon mon umor, / sonjar tant que me plàcia al fait fait de (en -) loc. en fait de
de mon amor (Francés de Corteta, La Miramonda, s. fait de (pel -) loc. par le fait de
XVII) fait del mieu (non l’ai -) loc. je ne l’ai pas in-
faiçonar v. (s. XII.) 1. façonner 2. minauder venté
faiçonar quicòm a grand dèstre expr. faire fait d’aquò (en -) loc. 1. Plutôt 2. au contraire
quelque chose rapidement fait d’aquò (en / per -) loc. quant à cela
faiçonós, osa (pl. faiçonoses, osas) adj. qui fait fait d’aquò (per -) loc. à cet égard
des façons fait e de dit (de -) loc. (s. XVII.) aussitôt dit, aus-
faidiment n. m. → bandiment bannissement sitôt fait
faidir v. (s. XII.) → bandir 1. bannir veire: fòra- fait i a grand trait (del dit al -) loc. il y a loin de
bandir 2. exiler veire: exiliar la coupe aux lèvres
faidit, ida adj. 1. banni, ie - cit.: E lo cant interior fait ja (vos an -) loc. on a déjà donné
qu’ausiguèt sus son cabeç [d’agonia] , en pensant a fait ni de far (aquò non es / es pas -) loc. ce
sos discípols fervoroses, èra segurament, ambe mai de n’est ni fait ni à faire
claror e mai de [plenitud], lo cant qu’enlusiguèt la fait per un ben (l’ai -) loc. j’ai cru bien faire
mòrt del grand faidit dont nos a dit la gèsta (Irena fait per un brave escalon (me’n soi -) expr. j’ai
Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) 2. déshérité, ée payé une forte somme
faiença n. f. (s. XVI. . . , de l’italian « Faenza ») fait que te lepe (qui t’a -) loc. c’est la respons-
faïence abilité de ton père
faiençariá n. f. (s. XVIII. . . ) faïencerie fait social n. m. fait social (socio.)
faiencièr, ièra n. (s. XVII. . . ) faïencier, ière fait te lepe (qual t’a -) loc. que tes parents
faïna (hagina) n. f. (s. XIII.) fouine s’occupent de toi
faïnas van far lo mal luènh (los rainards e las -) fait un peis (non ai / ai pas -) loc. je n’ai pas
expr. les malfaiteurs agissent loin de chez eux pris un poisson
fais (abaissar un -) loc. déposer un fardeau fait una (me’n a -) loc. il m‘a fait une offense
fais (aquò non fa mon / fa pas mon -) loc. cela fait una banasta, pòt far un banaston (qui a -)
ne fait pas mon affaire loc. qui peut le plus peut le moins
fais (aver son -) loc. avoir son fardeau faita bona bladada (me n’an -) loc. 1. on m’en
fais (la liga val mai que lo -) loc. le jeu n’en a fait des compliments 2. j’en ai tiré de grands
vaut pas la chandelle bénéfices
fais (n’ai mon -) loc. j’en ai par-dessus la tête faita una que tuba (me n’a -) loc. il m’a joué un
sale tour
fais (pl. faisses) n. m. (s. XII., var.: hèish) faix,
faitiç, iça (pl. faitices, iças) adj. (s. XIII.) faitís
fardeau
1. bien fait veire: factici 2. joli
fais de tota lenha (far -) loc. 1. il fait profit de
faitièr, a / fachièr, a n. 1. fermier 2. qui travaille
tout 2. il n’est pas regardant
les terres d’un propriétaire
faisan, ana n. (s. XII., var.: hasan, a; ) faisan, ane
faitilha n. f. (lat. facticula) charme (sortilège)
faissèl n. m. faisceau
veire: fachin - src.: Alibèrt, 1966 ; faitilha
faissèla n. f. faisselle (fromage)
faitilhièr, ièra (fachilièr, ièra; fachilier, iera) n.
faissièr n. m. (s. XIV.) portefaix (s. XII., de faitilha / fachilha) sorcier, ière veire:
fait n. m. (lat. factus < facere, var.: hèit; fach, faches) bruèis
1. fait 2. acte faitura n. f. facturar (ipèrcorreccion) 1. façon
fait (aquò’s tant de -) loc. c’est autant de fait 2. labour 3. travail de la terre
fait (lo te fau coma lo m’an fait -) expr. je te le faituradís, dissa (pl. faituradisses, issas) adj.
dis comme on me l’a dit facturadís qui peut être labouré, travaillé
fait (m’avètz -) loc. vous m’avez bien eu faituraire, aira n. facturaire (ipèrcorrecccion)
(trompé) 1. cultivateur, trice 2. travailleuse, euse de la
fait ? (vos an -) loc. on vous a donné quelque terre
chose ? faiturar v. facturar (ipèrcorreccion) 1. cultiver
fait a luna (èsser -) loc. avoir des lubies - cit.: E"m aquò lo Sènher Dieu prenguèt l’òme,
fait a maròta (èsser -) loc. avoir des lubies e lo meteguèt dins lo paradís terrèstre, pèr que lo
fait a quadrants (èsser -) loc. avoir des lubies fachurèsse [faturèsse] e lo gardèsse (Frederic Mistral,
fait aguèsse volgut (l’aguèsse -) expr. je l’aurais La Genèsi, 1910, II, 15) 2. labourer (rare) - src.:
fait si j’avais voulu Mistral, 1878: "fatura"

262
faiturat, ada fantasia (se li fa -)

faiturat, ada adj. facturat (ipèrcorreccion) falsar a çò que deviá loc. manquer à son devoir
1. façonné, ée 2. travaillé, ée 3. labouré, ée falsari, ària n. (s. XIII.) faussaire
faja n. f. faîne (gland du hêtre) veire: fag. falsejar v. 1. feindre 2. être faux
falabrega n. f. micocoule falsesquaire n. m. falsescaire fausse équerre
falabreguièr n. m. micocoulier veire: esquaire
falange n. f. phalange falsetat n. f. (s. XIII.) fausseté
falangista n. f. phalangiste falsificabilitat n. f. (s. XVI. . . ) falsifiabilité
falbe, falba adj. e n. m. fauve falsificable, abla adj. (s. XVI. . . ) falsifiable
falbeta n. f. fauvette veire: boscarla falsificacion n. f. (s. XIV. . . ) falsification
falcon n. m. (s. XII.) faucon falsificar v. (s. XIV. . . ) falsifier
falcon (aver d’uèlhs de -) loc. avoir des yeux de falsificator, tritz (pl. falsificators, trises) n. (s.
lynx XVI. . . ) falsificaire falsificateur, trice - src.: Hon-
falconide n. m. (s. XIX. . . ) falconidé norat, 1846 : "falsificatour"
falconièr, èra n. (s. XII.) fauconnier falsmonedièr, ièra n. (s. XV. . . ) faux-monnayeur
falguièra n. f. fougère fam (aver la -) loc. crever de faim
falhida n. f. (s. XII.) faillite veire: falhiment fam (ham) n. f. (s. X.) faim veire: talent
falhida (far -) loc. faire faillite fam canina n. f. grand faim
falhiment n. m. (s. XIII.) faute veire: falhida fama n. f. (s. XIII.) 1. renommée - cit.: Tots person-
falhiment escolar n. m. échec scolaire (socio.) atges son admetuts en testimònis si son de bona fama
falhir v. (s. XII.) faillir (fauter) - cit.: Baisatz las (Fòrs e costumas de Bearn, 1552) 2. réputation
mans de son hilh tant amat, / que contra vos no’u fama (de bona -) loc. de bonne renommée
vejatz animat, / perquedegun son camin non falhisca / famelic, ica adj. (s. XV. . . ) famélique
e non perisca (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565) famgala n. f. fringale
fallaciós, osa (pl. fallacioses, osas) adj. (s. XV. . . ) família n. f. (s. XIII. (gens ; serviteurs); s. XVII. (sens
fallacieux, euse actuel), lat. familia) familha famille veire: ostalada,
fallaciosament adv. (s. XVI. . . ) fallacieusement mainada, mainatge
fallibilitat n. f. (s. XIII. . . ) falhibilitat; falhibletat família (dreit de la -) n. m. droit de la famille
faillibilité família (èsser sièis de -) loc. être six enfants
fallible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) falhible faillible (frères et sœurs)
fallic, ica adj. (s. XVI. . . ) phallique família (venir en -) loc. agrandir sa famille
fallocentric, ica adj. (s. XX.) phallocentrique - familial, ala adj. (s. XIX. . . ) familhal familial, ale
cit.: De drollassas dau MLF se vougueron prene Anna familiar, ara adj. (s. XIV.) familhar familier, ière
Maria e Maria Anna amb élei sota l’escapa que la civ- familiarament adv. (s. XIV. : « familiarment »)
ilizacion occitana es tradicionalament fallocentrica, la familièrement
pròva n’eran aquelei quatre masclàs que s’eran cargat familiaritat n. f. (s. XIV.) familharitat familiarité
doas filhetas sens pensar de li fisar lo volant (Robèrt familiarizar v. (s. XVI. . . ) familharizar famil-
Lafònt, 1984) iariser
fallocracia n. f. (s. XX.) phallocratie familistèri n. m. (s. XIX. . . ) familistère
fallocrata n. (s. XX.) phallocrate famina n. f. (s. XIII.) famine
falloïde, ida adj. (s. XIX. . . ) phalloïde famós, osa (pl. famoses, osas) adj. (s. XIII.)
fallus n. m. (s. XVI. . . ) fallús phallus 1. renommé 2. fameux
falopada n. f. (germ. faluppa) 1. grosse vague famosament adv. (s. XIII. . . ) fameusement
2. pluie torrentielle fanatic, ica adj. e n. (s. XVI. . . ) fanatique
fals (vos obsèrvi qu’aiçò es -) expr. je vous fait fanaticament adv. (s. XVII. . . ) fanatiquement
observer que c’est faux fanatisme n. m. (s. XVII. . . ) fanatisme
fals fòc n. m. fiasco fanatizar v. (s. XVIII. . . ) fanatiser
fals fòc (far -) loc. faire long feu fandango n. m. (s. XIX., mot castilhan) fandangò
fals tant que l’aule loc. faux comme. . . fandango
fals, falsa (pl. falses, falsas) adj. (s. XII.) faux, fanga n. f. (s. XIII., var.: hanga; fanha; fanja) boue
fausse fanga (èsser tot -) loc. être tout crotté
falsa aparença (una -) loc. un faux semblant fangàs (pl. fangasses) n. m. (s. XIII., de fanga, var.:
falsa moneda n. f. (s. XV. . . ) fausse monnaie hangar; fanjàs) bourbier
falsada (préner en -) loc. prendre par trahison fangós, osa (pl. fangoses, osas) adj. (s. XIII.)
falsament adv. (s. XII.) faussement boueux, euse
falsamoneda n. f. (s. XV. . . ) fausse monnaie fangoterapia n. f. (s. XX. . . ) fangothérapie
falsar v. (s. XII.) fausser fantasc, asca pl. fantasques, ascas) adj. (s. XVI. . . )
falsar (me fas -) loc. tu me fais manquer mon fantasque
coup fantasia (se li fa -) loc. s’il lui prend fantaisie

263
fantasiá / fantasia far petar una botelha. . .

fantasiá / fantasia n. f. (s. XII., lat. fantasia < gr. far ben voler (se -) loc. se faire bien voir
phantasia) 1. fantaisie 2. imagination - cit.: ... a far blanca loc. faire faux bond veire: tirar pè
l’ora de la maitiada, / deu mieijorn o de la vrespada, arrièr, far brost
/ en tot lòc e temps com que sia, jo som damb tu per far bolhir la sang (se -) loc. s’irriter
fantasia (Pèir de Garròs, Elegia, 1567) far bon (se -) loc. se bonifier
fantasiós, osa (pl. fantasioses, osas) adj. (s. far bona loc. réussir
XIV. . . ) 1. capricieux, euse 2. inconstant, ante far cridar contra (se -) loc. faire crier après soi
fantasista n. (s. XIX. . . ) fantaisiste far d’un cent loc. produire au centuple
fantasma n. m. (s. XIV.) fantasme far davant (se -) loc. passer devant
fantasmagoria n. f. (s. XIX. . . ) fantasmagorie far de (se -) loc. fréquenter (quelqu’un) (péjor.)
fantasmagoric, ica adj. (s. XIX. . . ) fantas- far de croses de palha (se -) loc. s’affecter /
magorique s’inquiéter d’un rien
fantasmar v. (s. XX. . . ) fantasmer far de grisas (ne -) loc. en faire de rudes
fantassin n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. fantaccino) fan- far de totas (ne -) loc. en faire de toutes
tassin far dur (se -) loc. durcir (matériau. . . )
fantastic, ica adj. (s. XIV.) fantastique far en reire (se -) loc. s’éloigner
fantauma n. f. (s. XIV.) fantôme far en tot (se -) loc. se faire à tout
fantaumatic, ica adj. (s. XIX. . . ) fantomatique far enganar (se -) loc. se faire berner
far n. m. (s. XIII.) phare far enlà (se -) loc. s’éloigner
far ! (i cal -) loc. il faut y aller ! far ensacar (se -) loc. se faire avoir
far ! (l’i cal -) loc. il faut le faire ! far escardassar (se -) loc. se faire étriller (fig.)
far (aquò non es de -) loc. ce n’est pas conven- far escudèla (se -) loc. se tailler la part du lion
able far estrilhar (se -) loc. se faire avoir
far (as de bèl -) loc. tu as beau faire far fòrt que (se -) loc. se prévaloir de
far (aver de qué -) loc. avoir de l’aisance far glòria de (se -) loc. se vanter de
far (aver son pro a -) loc. ne pas manquer far intrada vèrs la filha loc. être admis chez la
d’ouvrage jeune fille pour le prétendant
far (de bon -) loc. facile à faire far la cadaula loc. lâcher prise
far (en tot -) loc. tout en faisant far la catla loc. se blottir veire: s’acoconar,
far (es de pro bon -) loc. c’est assez facile / com- s’esconilhar
mode à faire far lo fòrt (ni per -) expr. tu as beau faire le fort
far (èsser abenat de -) loc. être fatigué de servir far los pòts lises (se -) loc. se graisser le museau
(instrument usé) far luna loc. faire clair de lune
far (hèr; har; faire v. 1. faire 2. dire - cit.: Avètz far lusir (se -) loc. se faire valoir
de temps de sòbra, saique ! me faguèt frejament (Max far lusir la pèça loc. 1. graisser la patte
Allier, L’emperau, 1977) 2. promettre un pourboire
far (i se -) loc. s’y faire far luta loc. 1. faire assaut 2. rivaliser
far (non es de / es pas de -) loc. il n’est pas far macari loc. faire merveille
permis far madon loc. faire la dame
far (que non siá de -) expr. qui ne soit pas con- far malaut (se -) loc. se rendre malade
venable far malvoler (se -) loc. se faire haïr
far (s’i -) loc. être du jeu far ónher la carrèla (se -) loc. se faire graisser
far ? (cossi -) loc. comment faire ? la patte
far a loc. jouer à. . . far petar loc. (fam.) faire quelque chose de sur-
far a de malas loc. se battre méchamment prenant (chanter, manger, jurer, payer, se tar-
far a la belesa loc. faire de son mieux guer. . . )
far a la mala loc. faire exprès far petar la charra loc. lancer des discussions
far a mala loc. faire à dessein passionnées / du bavardage médisant
far a mièg ast loc. faire à moitié far petar lo bèc loc. médire
far a mièjas loc. faire à mi-fruit far petar son argent loc. 1. payer cash 2. payer
far a rebors loc. faire à contre-sens la tournée. . .
far a tornatemps loc. s’aider mutuellement far petar son grade loc. se prévaloir de son
far afre loc. faire horreur grade. . .
far amb loc. rivaliser avec far petar un caçolet / un gigòt. . . loc. dévorer
far amb (se -) loc. fréquenter souvent un cassoulet, un gigot. . . (ne pas en laisser une
quelqu’un miette)
far amb aquò (cal -) loc. il faut faire avec far petar una botelha. . . loc. vider une
far anar après (se -) loc. se faire prier bouteille

264
far petar una cançon farivòl, òla

far petar una cançon loc. faire éclater une chan- farcir qualqu’un sense tapenas expr. duper
son quelqu’un
far portar (se -) loc. être candidat farcit, ida adj. e n. farci, ie - cit.: Aquò fa pas res
far pro amb loc. se débrouiller avec m’a dit el, avètz lo cap pro farcit de bonas causas per
far pro de loc. se débrouiller avec n’aver pas besonh d’estudiar (Joan-Loís Fornèrs, s.
far qualqu’un sabent de loc. Informer XVIII)
quelqu’un de fard n. m. fard
far qualqu’un. . . de vint èuros loc. voler farda (harda) n. f. 1. vêtements (les) - cit.: Tot
quelqu’un (de vingt euros. . . ) [m’annóncia] la part que prenètz a la fèsta de uèi,
far remarcar (se -) loc. se signaler (singulariser) òmes, femnas, filhas, gojats, vos vesi totes endimenjats,
far Sant-Joan loc. changer de maître las fardas [...] pus bèlas son sortidas, los ribans mirgal-
far seguir / sègre (se -) loc. être en rut (animal hats lusisson, e totes siatz dins la pus granda [netetat]
femelle) (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) 2. effets 3. linge
far solaç (se -) loc. 1. se consoler 2. se donner farda-pilha (far -) loc. ramasser ses hardes et
consolation son argent au plus tôt
far son pro loc. faire son profit fardar v. (s. XIV.) farder
far son pro de quicòm loc. se trouver bien de fardeta n. f. layette
quelque chose fardolha (a la -) loc. à la hâte, en désordre
far tirar l’estafa (se -) loc. 1. se faire prier 2. se farem ben loc. nous y arriverons bien
faire graisser la patte farfadet n. m. farfadet
far un mestièr loc. exercer un métier farfant, anta n. (de l’arabi) hâbleur
far una cofa loc. faire une gaffe farfanta n. f. forfanterie veire: farfantariá
far una crotz de palha (se -) loc. être d’un pes- farfantaire, aira n. 1. hâbleur 2. fanfaron
simisme injustifié farfantariá n. f. forfanterie veire: farfanta
far una sang de vinagre (se -) loc. se faire un farfantejar v. fanfaronner
sang d’encre farfantèla n. f. 1. éblouissement 2. berlue
far una sang trista (se -) loc. s’ennuyer à mourir farfantelar v. avoir la berlue
far veire (ne -) loc. donner du souci farfantèlas (aver de -) loc. avoir des illusions
far veire (se -) loc. se signaler farga (harga; farja) n. f. (s. XIII.) forge
far veire al medecin (se -) loc. consulter le fargar (hargar; farjar) v. (s. XIII.) 1. forger 2. fab-
médecin riquer 3. concevoir
far vièlh a (se -) loc. s’entêter à fariá plan per tu (aquò -) loc. ça ferait bien ton
far vièlh de tot (se -) loc. s’inquiéter à propos affaire - cit.: aquò fariá plan per el de ganhar a la
de tout lotariá
farà pas que non lo fòrçan (lo -) expr. il ne ne farián batejar un teule (li -) loc. il croit
fera que si on l’y force n’importe quoi
farà per tu (non -) loc. ça ne peut pas te servir farina (haria) n. f. (s. XIII.) farine
farà vint ans dins res loc. il aura vingt ans sous farineta n. f. sorte de pâtisserie
peu faringal, ala adj. e n. f. pharyngal, ale
farai (non -) loc. je m’en garderai bien faringe n. f. (s. XVI. . . ) pharynx
farai çò que cal loc. je ferai le nécessaire faringectomia n. f. (s. XX. . . ) pharyngectomie
farai de tal pan sopa (li -) loc. je lui rendrai la faringian, ana adj. (s. XVIII. . . ) pharyngien, enne
monnaie de sa pièce faringiòme n. m. (s. XX. . . ) faringiòm pharyn-
farai ieu (non -) loc. je n’en ferai rien giome
farai lo perqué loc. je ferai ce qu’il faut faringisme n. m. (s. XIX. . . ) pharyngisme
farai mai bèla (la te -) loc. je te proposerai faringiti n. f. (s. XIX. . . ) pharyngite
mieux faringolaringiti n. f. (s. XIX. . . ) pharyngo-
farandòla n. f. farandole laryngite
farandolaire, aira n. farandoleur, euse faringoscòpi n. m. (s. XIX. . . ) pharyngoscope
farandolar v. farandoler faringoscopia n. f. (s. XIX. . . ) pharyngoscopie
faraon n. m. (s. XVI. . . ) pharaon faringotomia n. f. (s. XVIII. . . ) pharyngotomie
faraonic, ica adj. (s. XIX. . . ) pharaonique farinós, osa (pl. farinoses, osas) adj. farineux,
faràs, trobaràs (coma -) loc. tu seras jugé / ré- euse - cit.: Traucant sols la rauba cendrosa / que
compensé selon tes actes s’estend, los albres, quilhats, / d’aquela posca farinosa
farç, farcit (pl. farces, farcits) n. m. farce (cui- / florits pertot, son abilhats (Paul Froment, Nadal,
sine) 1897)
farcidura n. f. hachis farisèu, èa n. (s. XVII. . . ) pharisien, enne
farcir v. farcir farivòl, òla adj. 1. folâtre 2. frivole

265
farivòla fatum

farivòla n. f. 1. baliverne 2. faribole fasedor, oira adj. (de far, var.: haseder, era) 1. qui
farlabica n. f. (fam.) falsification veire: falsifica- est à faire 2. qui doit être fait
cion faseire, eira (fasedor, dora /airitz) n. (s. XII., de
farlabicaire, aira n. (fam.) falsificateur, trice far) faiseur, euse
veire: falsificator fasent (en -) loc. en faisant
farlabicar v. (de l’occ. fabricar) 1. (fam.) frelater fasètz que non tombetz / fasètz que tombetz
veire: falsificar 2. falsifier pas loc. prenez garde de tomber
farlanda (far -) loc. faire des siennes fasiá, lo de manca sobrariá (se cadun -) expr. si
farlatar v. (s. XVI..., neerlandés mejan "verlaten"; chacun y mettait du sien, on ne manquerait de
atracc. par. "farlabicar") → farlatar frelater - src.: J. rien
Ubaud, 2011, "farlatar" fasic, ica adj. (s. XX.) phasique
farmaceutic, ica adj. (s. XVI. . . ) pharmaceutique fasti n. m. (s. XII..., lat. fastidium, var.: hasti) →
farmacia n. f. (s. XVII. . . ) pharmacie fàstic 1. dégoût 2. répugnance
farmacian (estudia de -) loc. il étudie pour être fàstic n. m. (s. XII., lat. fastidium, var.: hàstic; hasti)
pharmacien → fàstic 1. dégoût veire: fasti 2. répugnance
farmacian, ana n. (s. XVII. . . ) pharmacien, enne fàstic (aquò fa -) loc. c’est ennuyeux / dégoû-
farmacologia n. f. (s. XVIII. . . ) pharmacologie tant
farmacologic, ica adj. (s. XIX. . . ) pharma- fàstic (far -) loc. causer du dégoût
cologique fàstic (far lo -) loc. faire le dégoûté
farmacopèa n. f. (s. XVI. . . ) pharmacopée fàstic (n’ai un -) loc. j’en ai par-dessus la tête
farmacoterapia n. f. (s. XIX. . . ) pharma- fàstic (non fagas tant de -) loc. ne sois pas au-
cothérapie tant dédaigneux
farnacar v. manger goulûment fastidiós, osa (pl. fastidioses, osas) adj. (s. XIV. . . ,
farnós, osa (pl. farnoses, osas) adj. qui a le lat. fastidium) fastidieux, euse veire: fastigós
visage barbouillé (enfant) fastidiosament adv. (s. XVIII. . . ) fastidieusement
faró n. m. chien berger (vaches) veire: labrit, fastigar v. (s. XII., de fàstic, var.: hastigar) 1. dé-
can goûter 2. ennuyer 3. peser
faron n. m. chien à vaches fastigatge n. m. (de fastigar, var.: hastigada) 1. em-
faròt, òta (/faraud, auda) adj. e n. 1. faraud 2. co- barras • tracas - cit.: los fastigatge de l’ostal 2. ac-
quet, ette 3. impertinent, ente tion de trop gâter les enfants
farrog (pl. farroges) n. m. (s. XVIII. . . , de l’occ. fastigós, osa (pl. fastigoses, osas) adj. (s. XII., de
farrage X rog) farouch fàstic, var.: hastiós, osa; hastiau, ala) 1. dégoûtant,
farsejada n. f. farce (comédie) ante veire: fastidiós 2. pesant, ante (fig.)
farsejaire, aira n. farceur, euse - cit.: Aquel capèl fastigosament adv. (de fastigós, var.: hastiosament)
solet signava l’òme : un farsejaire impenitent, un tòca- 1. de façon dégoûtante 2. de façon pesante • qui
suau qu’auriá fait [borrolar] sèt vilas (Leon Còrdas, saoule
La vèspa, Òc, abr. 1951) fastuós, osa (pl. fastuoses, osas) adj. (s. XVI. . . )
fart, farta (hart, harta) adj. (lat. farctus) 1. repu, e fastueux, euse
2. excédé, ée fastuosament adv. (s. XVI. . . ) fastueusement
fas (per tu -) loc. cela te regarde fat n. m. (s. XII., var.: hat) 1. fatum veire: fatum
fasa n. f. (s. XVII. . . , lat. phase) fasi phase 2. destin 3. fatalité
fasable, abla adj. (de far, var.: haseder, era) faisable fat (èsser de -) loc. (s. XVII.) être pénible de
veire: fasedor, doira - src.: Frederic Mistral, 1878: fat o diga (en bon -) loc. je touche du bois (con-
fasable jurer le sort)
fasametre n. m. (s. XX.) phasemètre fat, fada adj. e n. (s. XII.) 1. insensé 2. fou
fascicul n. m. (s. XV. . . ) fascicule fatal, ala adj. (s. XIV. . . ) fatal, ale
fascinacion n. f. (s. XIV. . . ) fascination fatalament adv. (s. XVI. . . ) fatalement
fascinant, anta adj. (s. XX.) fascinaire; fascinador fatalisme n. m. (s. XVIII. . . ) fatalisme
fascinant, ante fatalista adj. e n. (s. XVII. . . ) fataliste
fascinar v. (s. XVI. . . ) fasciner fatalitat n. f. (s. XV. . . ) fatalité
fascisme n. m. (s. XX., ital. fascismo) faissisme fatidic, ica adj. (s. XV. . . ) fatidique
fascisme fatiga n. f. (s. XIV. . . ) fatigue
fascista adj. e n. (s. XX., ital. fascista) faissista; fatigant, anta adj. (s. XIV. . . ) fatigant, ante
faicista fasciste fatigar v. (s. XIV.) fatiguer
fascizacion n. f. (s. XX.) faissisacion fascisation fatràs (pl. fatrasses) n. m. guenille veire: afa-
fascizant, anta adj. e n. (s. XX.) faissisant fas- trassir
cisant, ante fatuitat n. f. (s. XIV.) fatuité
fascizar v. (s. XX.) faissisar fasciser fatum n. m. (s. XVIII. . . , mot latin) fatum

266
fau (non m’i -) febril, ila

fau (non m’i -) loc. je n’entre pas dans ce jeu favas de bon còire (a las -) expr. il est aisé fi-
fau pas de degun (me -) loc. je ne fréquente nancièrement
personne favièra n. f. (s. XIII.) champ de fèves
faube, fauba adj. fauve (couleur) favòl n. m. (s. XVI.) 1. haricot veire: monja, mon-
faucilh n. m. martinet (oiseau) geta 2. "fayot"
fauda n. f. (ger. faldo) 1. giron 2. pan de robe - favòl n. m. (s. XVI., de fava, var.: havòla; faviòu)
src.: hauda; hauta haricot veire: mongeta
fauda de sa maire (sus la -) loc. dans les jupes favor n. f. (s. XIV.) faveur - cit.: Açò siá dit de
de sa mère fregada contra les trufandièrs, en favor de la lenga
faudada n. f. contenu du giron, du tablier mondina, tolosana, tolosenca, que nos a fornit de sas
faudal n. m. tablier - cit.: Lo meu faudal es plen floretas per far le ramelet que cèrca qui, per destric e
de fòlas brancas : alucarem un fuòc brandal, / anem, fòra d’afars, le vòlga véser de bon uèlh (Pèire Godelin,
mena-nos a l’ostal (Loïsa Paulin, 1940) Ramelet, s. XVII)
faudas d’una rauba (las -) loc. les pans d’une favor (èsser de la -) loc. être favorisé
robe favor (un vent en -) loc. un vent favorable
faula n. f. (s. XIII.) fable favorablament adv. (s. XIV. . . ) favorablement
faulèl n. m. fabliau favorable, abla adj. (s. XIV.) favorable
faulièr n. m. fablier favorir v. (s. XIV. . . ) favoriser
fauna n. f. (s. XVIII. . . ) faune (animaux) favorit, ida adj. (s. XVI. . . ) favori, ite
faune n. m. (s. XIV. . . ) faune (mythologie) favoritisme n. m. (s. XIX. . . ) favoritisme
faure d’En Caudon, quand a lo fèrre non a pus favorizar v. (s. XV. . . ) favoriser
carbon ! (aquò’s lo -) expr. il lui manque tou- fax (pl. faxes) n. m. (s. XX.) fax
jours quelque chose fe n. f. (s. XII.) 1. foi - cit.: çò qui m’avè tocat de tira
faure, faura n. forgeron, onne en Estieu, qu’èra la soa fe occitana, l’amor qui portava
fauta n. f. (s. XII.) faute a la patria, e que crei que la communicava a tots los
fauta (non i a / i a pas -) loc. il n’y a pas de mal qui l’apressavan e qui devienguèn los sons amics. . .
fauta de (a -) loc. à défaut de (Simin Palay, 1940) 2. confiance
fauta de (en -) loc. à défaut de fe (a la bona -) loc. de bonne foi
fauta de buòu, fan laurar l’ase expr. on fait fe (per ma -) loc. par ma foi veire: per ma figa
selon ses moyens fe de (far -) loc. faire la preuve de
fauta de mièlhs (a -) loc. faute de mieux fe de qualqu’un (far la -) loc. se porter garant
fauta recobrada loc. faute réparée fe e fisança (a -) loc. en toute bonne foi
fautar v. (s. XVI. . . ) 1. fauter 2. faillir fe ni lei (sense -) loc. 1. sans foi ni loi 2. sans
fautar de gaire (se’n -) loc. s’en falloir de peu aveu
fautas davant (me meton mas -) expr. ils me fe que venga (non ai / ai pas -) loc. je ne crois
reprochent mes fautes pas qu’il vienne
fautor, tritz (pl. fautors, trises) n. (s. XIV.) fau- feblament adv. (s. XIII.) faiblement
teur, euse feble, febla adj. (s. X.) faible
fautuèlh n. m. (s. XVI. . . , del fr. fauteuil) fauteuil feblesa n. f. (s. XIII.) faiblesse
veire: cadieral, fadestèl febrada n. f. accès de fièvre
fava n. f. (s. XIII., lat. faba, var.: hava) 1. fève - cit.: fèbre n. f. (s. XII.) fièvre
Siam quitis damb les que donan del nas a la lenga mon- fèbre (lo gròs de la -) loc. le paroxysme de la
dina, tant per non se poder pas emprigondir dedins fièvre
la coneissença de sa gràcia, coma per nos far creire fèbre a mal caud (tombar de la -) loc. 1. aller de
qu’elis an trobat la fava a la còca de la sufisença (Pèire mal en pis 2. tomber de Charybde en Sylla
Godelin, s. XVII) 2. gland (pénis) fèbre continua (de -) loc. d’arrache-pied veire:
fava (aver la -) loc. avoir la guigne (antiphrase) de pè e d’ongla
fava (rei de la -) expr. chef sans autorité fèbre manjarèla (una -) loc. un appétit dévo-
fava a la fogaça (trobar la -) loc. 1. découvrir la rant
fève 2. être chanceux febre nasicarda dépit concentré
fava ni céser (aquò non es / es pas -) expr. cela febrejar v. (de febrièr, var.: heurejar) → febrejar
n’est rien qui vaille faire un temps de février
fava ni céser (ni -) loc. rien qui vaille febrièr n. m. (s. XII., lat. februarius, var.: heurèr)
favaral n. m. (de fava, var.: havar) champ de fèves février
favas (manjar de -) expr. bredouiller febrifugue, uga adj. (s. XVII. . . ) febrifug
favas al topin (botar de -) expr. réussir dans les fébrifuge
affaires febril, ila adj. (s. XIV., lat. febrilis) fébrile

267
febrilitat femna de cabeça

febrilitat n. f. (s. XIX., de febril) fébrilité - cit.: A encara a la [màger] part dels felibres lengadocians,
escríver qué, Dieu deu cèu, dab ua tau celeritat, ua coma tròp sabent per lo pòble (Antonin Perbòsc, Dis-
tau febrilitat, ua tau sagacitat ? Mès la novèla, Dieu cors de Castèlnòu d’Arri, 1927) ; Las femnas vièlhas
vivant, la novèla... (Pèire Bèc, Contes de l’unic, 1977) de l’automne / amassan de caulets / perqué ne dire mai
febrós, osa (pl. febroses, osas) adj. (s. XIV.) / quand vendrà lo solelh / sus cada pèira fendasclada
fiévreux, euse / se pausarà / un capèl de felibre (Andrieu Combetas,
fecal, ala adj. (s. XVI. . . ) fécal, ale Borassa, 1974)
fecond, onda adj. (s. XIII. . . ) fegond fécond, felibrenc, enca adj. (s. XIX.) félibréen, enne - cit.:
onde Aquel miracle se fasquèt simplament, coma una ròsa
fecondable, abla adj. (s. XIX. . . ) fegondable fé- espelís al solelh. Inoblidabla vesprada d’afrairament
condable felibrenc (Antonin Perbòsc, s. XX); Me sembla que
fecondacion n. f. (s. XVIII. . . ) fegondacion fécon- l’essencial de la pensada de Prospèr Estieu, la clau de
dation sa vida felibrenca, vida de poèta e d’òme d’accion, ten
fecondant, anta adj. (s. XVIII. . . ) fegondaire fé- dins La Cançon occitana, expression cremanta e fòrta
condant, ante de sa fe (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
fecondar v. (s. XIV.) fegondar féconder Felibritge n. pr. Félibrige (institution littéraire
fecondator, tritz (pl. fecondators, trises) adj. e n. occitane) - cit.: Lo Felibrige es establit, coma pòrta
(s. XVIII. . . ) fecondador fécondateur, trice l’estatut, pèr sauvar nòsta lenga; e, en sauvant la
feconditat n. f. (s. XIV.) fegonditat fécondité lenga sentèm au fons dau còr que gandirem de mai
fecula n. f. (s. XVII. . . ) fécule tot çò que fai portar la tèsta drecha a l’òme (Frederic
feculent n. m. (s. XIV.) féculent Mistral, Santa Estèla d’Avinhon, 1877) ; Al nom del
feda n. f. (s. XII.) brebis veire: oelha Felibritge, me fa gaug de vos portar un salut d’amistat
feda / l’oelha gamada (la -) loc. la brebis occitana e felibrenca (Antonin Perbòsc, Discors de
galeuse Foish, 1896)
feda pòrta sa lana (cada -) expr. chacun fait ce felicitacion n. f. (s. XVII. . . ) félicitation
qu’il peut avec ce qu’il a felicitar v. (s. XV. . . ) 1. féliciter veire: benastrugar
feda que belega pèrd un mòs (cada -) expr. il 2. présenter ses vœux
vaut mieux faire que dire felicitat n. f. (s. XIV.) félicité
feda, non cal pastre / cal pas pastre (a bona -) felicitat ’s’aquò fa ta -) loc. si cela fait ton bon-
expr. un bon ouvrier n’a pas besoin d’être com- heur
mandé felide n. m. (s. XIX. . . ) félidé
feda, per tant que siás menuda, segur seràs felin, ina adj. (s. XVIII. . . ) félin, ine
totjorn tonduda expr. même le plus pauvre est felitge n. m. 1. jaunisse 2. maladie des mou-
exploité tons
fedas tròp comptadas, lo lop las a manjadas felon, ona adj. e n. (s. XII.) félon, onne
expr. à trop surveiller son bien on finit par le feloniá n. f. (s. XIII.) félonie
perdre felze n. m. (lat. filix, filicis, var.: heuç) → falguièra
federacion n. f. (s. XIV. . . ) fédération fougère
federal (estat -) n. m. état fédéral femadura n. f. (s. XIV.) engrais veire: engrais
federal, ala adj. (s. XVIII. . . ) fédéral, ale femar v. (s. XIV.) fumer (la terre)
federalisme n. m. (s. XVIII. . . ) fédéralisme feme n. f. (s. XII.) femelle
federalista adj. e n. (s. XVIII. . . ) fédéraliste femenin, ina adj. (s. XII.) féminin, ine
federalizacion n. f. (s. XVIII. . . ) fédéralisation feminisme n. m. (s. XIX. . . ) féminisme
federalizar v. (s. XVIII. . . ) fédéraliser feminista adj. e n. (s. XIX. . . ) féministe
federar v. (s. XIX. . . ) fédérer feminitat n. f. (s. XIII. . . ) féminité
federat, ada adj. e n. (s. XVI. . . ) fédéré, ée feminizacion n. f. (s. XIX. . . ) féminisation
federatiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) fédératif, ive feminizar v. (s. XVI. . . ) féminiser
federator, tritz (pl. federators, trises) adj. e n. (s. femna (hemna) n. f. (s. XI.) femme - cit.: Tot
XIX. . . ) fédérateur, trice [m’annóncia] la part que prenètz a la fèsta de uèi,
fèl n. m. (s. XIII., var.: hèu; ) fiel òmes, femnas, filhas, gojats, vos vesi totes endimen-
fèl (non aver de / aver pas de -) loc. il est sans jats, las fardas [...] pus bèlas son sortidas, los ribans
malice mirgalhats lusisson, e totes siatz dins la pus granda
fèl li vèrsa (la -) loc. il se fait de la bile [netetat] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII); Un libre, un
felen, ena n. petit-fils, petite-fille chabal o una femna se prestan pas (cartèl ironic e
félibre, felibressa n. félibre, félibresse - cit.: provocator dins la bibliotèca de R. de Brossa, c. 1900)
Aquel parlar de ton Lauragués qu’aviás espurgat, re- femna daurada, lèu consolada expr. une riche
viscolat en l’enaurant a la dignitat de lenga, apareis- veuve est souvent très courtisée
siá, non pas solament als pacans lauragueses, mas femna de cabeça loc. femme de tête

268
femna del pel blond feràmia

femna del pel blond expr. femme aux cheveux fenejar v. faner (foin)
blonds fenèstra n. f. (s. XII.) fenêtre
femna e flor de mai, dins un jorn la beutat se’n fenestra (alandar la -) loc. ouvrir en grand la
vai (de crana -) expr. la beauté est éphémère fenêtre
femna e fortuna viran coma la luna (temps -) fenestra (en -) loc. à la fenêtre
expr. rien n’est jamais acquis fenèstra estant (de la -) loc. de la fenêtre
femna fa l’ostal (la -) expr. la femme fait la mai- fenestral n. m. (s. XII.) 1. grande fenêtre 2. baie
son vitrée
femna li fa de blat de luna (sa -) expr. sa femme fenestratge n. m. (s. XIII.) fenêtrage
le trompe fenestron n. m. 1. fenestron 2. lucarne
femna lo passa mèstre (sa -) expr. sa femme le fenha n. f. (s. XII.) feinte
trompe fenheire, eira n. (s. XII.) hypocrite veire: ipocrita,
femna lo recapta (sa -) expr. sa femme prend còltòrt
soin de lui fénher v. (s. X.) feindre
femna pecoleta (una -) expr. une femme sur le fenial n. f. grange à foin
retour Fenícia / Fenicia n. pr. Phénicie (anc. Pays
femna pren cura d’el (sa -) expr. sa femme d’Asie Mineure) f. - cit.: La Pamfília [Pampilia]
prend soin de lui corrú, conquistè la Cilícia, / la Frígia, la Pisídia e la
femna pren suènh d’el (sa -) expr. sa femme dòcta Fenícia (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567)
prend soin de lui fenièra n. f. meule de foin
femna vòl, Dieu o vòl (çò que -) expr. il faut
fènix (pl. fenixes) n. m. (s. XII.) phénix
écouter les désirs des femmes (galanterie)
Fènix de beutat (es un -) c’est une beauté rare
femnas e un aucat tenon un mercat (tres -) expr.
fènix d’azard (per un -) loc. par un hasard ex-
trois femmes et un oison font un marché
traordinaire
femnas, cartas, e mai ensaladas non son jamai
fenolh n. m. (s. XII.) fenouil
pro bolegadas expr. femmes, cartes et salades
fenolh (tremolar coma un -) expr. trembler
ne sont jamais assez remuées
comme une feuille
femnassièr adj. e n. m. homme à femmes
femnum n. m. les femmes (collectif) fenolheta n. f. 1. fenouillette (sorte de pomme
2. eau de vie)
femoral, ala adj. (s. XVIII. . . ) fémoral, ale
femorièr n. m. (s. XIV.) fumier (tas) veire: fems fenolhs (far de -) loc. manger les pissenlits par
fems (pl. femses) n. m. (s. XII.) fumier (matière) la racine
veire: femorièr fenomèn n. m. (s. XVI. . . ) phénomène
femsa n. f. fiente fenomenal, ala adj. (s. XIX. . . ) phénoménal
femur n. m. (s. XVI. . . ) fémur feodal (sistèma -) n. m. (s. XIX.) système féodal
fen n. f. (s. XII., var.: hen) foin feodal, ala adj. (s. XV. . . , lat. med. feodalis) feudal
fen (lo que trabalha manja palha, lo que fa ren féodal, ale veire: feusal - src.: Alibèrt, 1935 : "feo-
manja -) expr. ce n’est pas celui qui travaille dal".
qui profite le plus de son labeur feodala (epòca -) n. f. (s. XIX.) époque féodale
fen, annada de ren (annada de -) expr. année feodalament adv. (s. XVI. . . , de "feodal")
de foin, année de rien feusalament; feudalament féodalement
fendascla n. f. crevasse (géol.) veire: fendil- feodalisme n. m. (s. XIX. . . , de "feodal") feusalisme;
hament, fendilha feudalime féodalisme
fendasclada n. f. lézarde feodalitat n. f. (s. XVI. . . , de "feodal") feusaltat;
fendasclar v. 1. fendre largement 2. lézarder feudalitat féodalité
fendasclat, ada adj. lézardé, ée (mur, pierre. . . ) feodals (grands -) n. m. plur. (s. XIX.) grands
- cit.: Las femnas vièlhas de l’automne / amassan de féodaux
caulets / perqué ne dire mai / quand vendrà lo solelh / fèr (es de -) loc. c’est dur / pénible
sus cada pèira fendasclada / se pausarà / un capèl de fèr (m’es de -) loc. 1. cela m’est pénible /
felibre (Andrieu Combetas, Borassa, 1974) douloureux 2. je regrette fortement
fendasclatge n. m. action de lézarder, de fèr d’èsser paure (es de -) expr. il est pénible
crevasser d’être pauvre
fendilha n. f. (s. XIV.) 1. petite fente veire: fendas- fèr, a adj. (lat. ferus) sauvage (animaux, plantes)
cla, fendilhament 2. crevasse (peau) veire: salvatge
fendilhament n. m. (s. XIV.) 1. fendillement feram n. m. (s. XIII., de fèr) 1. animaux sauvages
veire: fendascla, fendilha 2. crevasse (peau) 2. arbres non greffés 3. sauvageons (arbres)
fendilhar v. (s. XIV.) fendiller feràmia n. f. (de fèr, feram) les animaux sauvages
fendre v. (s. XII., var.: héner) fendre veire: feram

269
fèrblanquièr, a ferrite

fèrblanquièr, a n. (s. XVIII..., de fèr / fèrre blanc) ferramentas (saber ont lo diable ten sas -) expr.
ferblantier, ière - src.: Alibèrt, 1966, fèrblanquièr être fin comme un renard
ferejar v. (de fèr) avoir l’air farouche ferrar v. (s. XII., lat. ferrare) ferrer
feresa n. f. (de fèr) sauvagerie ferrar (es de mal -) loc. 1. difficile à ferrer 2. fig.
ferida n. f. (s. XII. . . ) blessure d’un caractère difficile (personne)
feriment n. m. (s. XIII., de ferir) action de blesser ferrar a la luna (èsser de mal -) loc. il a mauvais
ferir v. (s. XII., lat. ferire, var.: herir) blesser caractère
ferit, ida adj. (de ferir, var.: herit, ida) blessé ferrar la mula loc. s’enrichir
fèrma n. f. (s. XIII.) ferme (exploitation) veire: ferrar las moscas loc. être tatillon
afermar ferrat n. m. (de ferrat (adj.), var.: herrat) seau
fermalh n. m. (s. XIII.) 1. fermail 2. fermoir ferrat a la glaça loc. 1. ferré à glace 2. fig. prêt à
fermament adv. (s. XIII.) fermement se défendre sur telle question
fermament i ten loc. il y tient fermement ferrat a la glaça (èsser -) expr. être prêt à se
fermatge n. m. (s. XIII.) fermage défendre
fèrme adv. ferme - cit.: Vos vòli pas far vòstre ferrat a tot pè (èsser -) loc. 1. pourvoir affronter
procès, mès se caduna d’aquelas se mordissiá fèrme tous les problèmes 2. être imperturbable
los pòts, veiriam fòrças bodoflas (Joan Loís Fornèrs, ferrat, ada adj. (de ferrar) ferré, e
s. XVIII); Las promessas an lo còr solide, un còr que ferratariá n. f. (s. XX., de ferratièr) ferronnerie -
truca fèrme coma l’espèr (Pèire Gogaud, L’uèlh de la src.: Ubaud, 2011, ferratariá
font, 1977) ferratats (a -) loc. à pleins seaux
fèrme, fèrma adj. (s. XIII. . . ) fèrm ferme ferrate n. m. (s. XIX..., de fèrre) ferrat ferrate
ferment n. m. (s. XIV.) ferment ferratge n. m. ferrage veire: ferrage
fermentacion n. f. (s. XVI. . . ) fermentation ferratièr, a n. (de fèrre) marchand de fer
ferratièr, a n. (de ferrat) ferronnier, ière - src.:
fermentar v. (s. XIII. . . ) fermenter
Mistral, 1878, ferratié; Laus, 1997, ferretièr, a; Sèr-
fermetat n. f. (s. XII.) fermeté
ras, 2007, ferratièr, a
feròç, a (pl. feròces, feròças) adj. (s. XVII. . . , lat.
ferrats sus (aver los uèlhs -) loc. avoir les yeux
ferox, -cis) féroce
intensément fixés sur
feròçament adv. (s. XVI. . . , de feròç) férocement
fèrre n. m. fer
ferocitat n. f. (s. XIV., lat. ferocitas) férocité
fèrre abrandant loc. fer rougi au feu
feror n. f. (de fèr) sauvagerie fèrre albenc loc. fer chauffé à blanc
ferotge, otja adj. (s. XIV., lat. forasticus X ferox, -cis, fèrre blanc n. m. fer blanc - src.: Mistral, 1878,
var.: herotge, ja) farouche veire: feròç - cit.: E tant ferre blanc
que lo mistrau ferotge / bramarà dins li ròcas aurotges fèrre de chaval n. m. fer à cheval
/ t’apararem a bolets roges, / car tu es la patria e tu la fèrre d’alisar n. m. fer à repasser
libertat (Frederic Mistral, Calendau, 1867)
fèrre encre n. m. fer cassant, rude
ferotjament adv. farouchement; férocement - fèrre que branda (aver totjorn qualque -) expr.
cit.: Ací bufa l’autan, aquí rebufa Sèrs, ací la mar se plaindre sans cesse
rona, aquí le cèl trona, e tan ferotjament que le plus fèrre que li branda (a totjorn un -) expr. il a tou-
grand de nòstres capitanis, Armand de Lòrt, non pen- jours quelque chose qui cloche / un problème /
sava pas de mens que de far per tot jamai a catitòrba un pet en travers
damb les peisses (Pèire Godelin, Tresena floreta, s.
fèrre vièlh n. m. vieux fers
XVII)
ferrejar v. (de ferrar) ferrailler (a l’épée) - src.:
ferotjament adv. (de ferotge) farouchement Alibèrt, 1966, ferrejar
fèrra n. f. (de fèrre) fèr de bœuf fèrres al fòc (metre los -) loc. commencer
ferrada n. f. (de ferrat, ada (adj.)) 1. ferrade 2. mar- sérieusement
quage du bétail fèrres d’un can crebat (non val los quatre -) expr.
ferradat n. m. (de ferrat (n)) contenu d’un seau il ne vaut rien
ferradièr, ièra adj. (de fèrre) qui sert à forger les fèrrevirant n. m. (de fèrre + virant) tarière - src.:
fers des chevaux Mistral, 1878, ferre-virant
ferrador (clavèl -) n. m. clou à ferrer ferric, a adj. (s. XIX..., de fèrre) ferrique
ferrador, oira adj. (s. XIII.) propre à ferrer ferrièr, a n. (de fèrre) ouvrier, ière du fer - src.:
ferradura n. f. (s. XII.) 1. ferrure 2. fer à cheval Alibèrt, 1966, ferrièr
ferrage n. m. fourrage veire: ferratge ferrièra n. f. (de fèrre) forge "catalane" - src.: Al-
ferralha n. f. (de fèrre, var.: herralha) ferraille ibèrt, 1966, ferrièra
ferralhaire, aira n. (de ferralha) ferrailleur, euse ferriòl n. m. (de fèrre) seau metallique - src.: Al-
fèrrament n. m. (s. XIX..., de ferrar) ferrement ibèrt, 1966, ferriòl
ferramenta n. f. outils de fer ferrite n. m. (s. XIX..., de fèrre) ferrite

270
ferrolh fial (la liga val mai que lo -)

ferrolh n. m. (s. XII., lat. veruculum X ferrum) → festejar lo sant de loc. célébrer la fête de
verrolh verrou - src.: Alibèrt, 1966, verrolh festejar los ans de loc. célébrer l’anniversaire
ferrolhar v. (de ferrolh) verrouiller - src.: Alibèrt, de veire: anniversari
1966, ferrolhar festenal n. m. grande fête
ferrolhatge n. m. (de ferrolhar) verrouillage festival adj. e n. m. (s. XIV.) festival
ferrós, osa (pl. feroses, osas) adj. (s. XVIII., de festivitat n. f. (s. XIV.) festivité
fèrre) ferreux, euse fetal, ala adj. (s. XIX. . . ) fœtal, ale
ferroviari, ària adj. (s. XX., itaL ferroviario) fer- fetge n. m. (s. XIII., lat. ficatum / fitacum, var.: hetge,
roviaire - src.: Laus, 1997, ferroviari hitge) foie
ferruga n. f. (s. XIV.) limaille de fer fetge (aver de -) loc. avoir du culot / courage
ferruginós, osa (pl. ferruginoses, osas) adj. (s. fetge d’acièr n. très audacieux, euse
XVI..., lat. ferrugo, -ginis) ferrugineux, euse fetge de (aver lo -) loc. avoir l’audace de
ferruginositat n. f. (de ferruginós) ferruginosité fetge de me dire aquò ! (as lo -) expr. tu oses
ferrussalha n. f. (de fèrre) vieux fers - src.: Al- me dire cela
ibèrt, 1966, ferrussalha fetichaire, aira n. (s. XIX. . . ) féticheur
fersa n. f. (s. XII.) reine au jeu d’échec fetiche n. m. (s. XVII. . . , del port. "feitiço") fétiche
fertil, ila adj. (s. XIV.) fertile fetichisme n. m. (s. XVIII. . . ) fétichisme
fertilitat n. f. (s. XIV.) fertilité fetichista adj. e n. (s. XIX. . . ) fétichiste
fertilizable, abla adj. (s. XIX. . . ) fertilisable fetichizacion n. f. (s. XX.) fétichisation
fertilizacion n. f. (s. XVIII. . . ) fertilisation fetichizar v. (s. XX.) fétichiser
fertilizar v. (s. XVI. . . ) fertiliser fetide, ida adj. (s. XV. . . ) fétide
fertilizator, tritz (pl. fertilizators, trises) adj. e fètus n. m. (s. XIV.) fœtus
n. (s. XX.) fertilizador; fertilizaire 1. fertiliseur fèu n. m. (s. XII.) fief
2. fertilisant fèu n. f. 1. moment agréable 2. festin
ferula n. f. (s. XIV.) férule fèu (far la -) loc. faire la fête / se régaler
ferum n. m. (de fèr, var.: herum) 1. sauvagine veire: feudista n. (s. XVI. . . , lat. med. feudista (mot de
feràmia 2. odeur de sauvagine formacion sabenta)) feudiste veire: feusal
ferum d’afachament n. m. odeur de sang feusal, ala adj. e n. (s. XII.) féal, féale
ferumejar v. (de ferum) sentir la bête sauvage feusar v. couper la fougère
fervent, enta adj. (s. XIV.) fervent, ente feusar v. (s. XII. . . , de fèu) fieffer
fervor n. f. (s. XIV.) ferveur feusat adj. m. (s. XII. . . ) fieffé
fervorós, osa (pl. fervoroses, osas) adj. (s. XIV. . . ) feusatge n. m. (s. XIII.) féage veire: afeusatge,
fervent, ente - cit.: E lo cant interior qu’ausiguèt afeusament
sus son cabeç [d’agonia] , en pensant a sos discípols feusatièr n. m. (s. XIII.) feudataire
fervoroses, èra segurament, ambe mai de claror e mai feusièra n. f. terrain couvert de fougère
de [plenitud], lo cant qu’enlusiguèt la mòrt del grand feusina n. f. variété de fougère
faidit dont nos a dit la gèsta (Irena Bonnet, Lo Gai feutrar v. (s. XIV.) feutrer
Saber, 1940) feutre n. m. (s. XII.) feutre (étoffe, chapeau,
fèsta n. f. (s. XIII., var.: hèsta) fête - cit.: Tot stylo. . . )
[m’annóncia] la part que prenètz a la fèsta de uèi, feval, ala adj. e n. → feusal féal, ale
òmes, femnas, filhas, gojats, vos vesi totes endimen- fevatièr n. m. → feusatièr feudataire
jats, las fardas [...] pus bèlas son sortidas, los ribans fial n. m. (lat. filum, var.: hiu; fiau) fil veire: filh,
mirgalhats lusisson, e totes siatz dins la pus granda filar - cit.: Un jorn de promier abrial que son mestre
[netetat] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) l’avia enviat a Tula crompar un bleston de fial de fer
fèsta (après -) loc. après la fête en coire, seguet totas las botigas de la vila per far sa
fèsta (es a -) loc. il est en fête comession e se’n tornet a detz oras del ser furiós contra
fèsta a (far -) loc. faire des démonstrations los merchands que [non] an pas çò que chal per con-
d’amitié à tentar las practicas (Alfred Marpilhat, Las [fadardiás]
fèsta cambiadissa n. f. fête mobile de Marsalet, 1899) ; De femnas se sarravan amb de
fèsta colenta n. f. fête chômée fial e d’agulhas. Demandavan se i aviá pas de botons
fèsta nacionala n. m. fête nationale de tornar cóser, de pòchas de petaçar o de biaudas de
fèsta passada, lo fat demòra (la -) expr. après la sarcir, e mai tanben de farda per lavar qu’amb aquel
fête le fou reste polit temps la bugada seriá lèu seca (Joan Bodon, La
fèsta tomba un diluns (la -) expr. la fête a lieu Quimèra, 1974)
un lundi fial (aver lo -) loc. 1. être fin 2. habile
fèsta, cal un jorn de repaus (après tres jorns de fial (èsser al -) loc. être au courant
-) expr. il ne faut pas abuser des bonnes choses fial (la liga val mai que lo -) expr. ça ne vaut
festejar v. (s. XIII., de fèsta, var.: hestejar) festoyer rien

271
fial d’aiga (a -) figas d’un autre panièr (son -)

fial d’aiga (a -) loc. à vau-l’eau ficat es coma cacaròt per vendèmias expr. il est
fial d’aiga (anar al -) loc. aller tout seul (bien mal habillé
fonctionner) ficat l’alhada (me’n soi -) expr. j’en suis pour
fial d’aiga (aqueste prètzfait va -) expr. ce tra- mes frais
vail marche tout seul ficcion n. f. (s. XIV.) fiction
fial d’aiga (aqueste prètzfait va a -) expr. ce tra- ficha n. f. fiche
vail marche tout seul fichar v. ficher
fial de (far -) loc. tirer parti de fichièr n. m. fichier
fial de còser n. f. fil à coudre ficre v. foutre (euphémisme). Triv.
fial de l’espasa (al -) loc. au fil de l’épée fictici, fictícia adj. (s. XVIII. . . ) fictif
fial dreit (anar -) loc. aller tout droit ficticiament adv. (s. XV. . . ) fictivement
fial d’eissut (non ai un / ai pas un -) expr. 1. je ficut (aquò es -) loc. c’est fichu
suis trempé de sueur 2. être en nage
fidèl (aquò’s -) loc. c’est véridique
fial en cordura (de -) loc. de fil en aiguille
fidèl, èla adj. e n. (s. XVII. . . , lat. fidelis) fisèl →
fial en correja (de -) loc. de fil en aiguille
fidèl 1. fidèle - cit.: En eth jo’m hidi, eth me sèrv
fial en veta (de -) loc. de fil en aiguille
de rodèla; ma còrna eth es e retrèita fidèla (Arnaud
fial per agulha loc. de fil en aiguille
de Saleta, Psalme XVIII, s. XVI); Siás secret, siás
fials de raspalh n. m. plur. fibres de chanvre /
fidèl, adieu, laissa m’estar (Suson de Terson, conte,
chènevotte
s. XVII) 2. fidèle - cit.: E pasmens lo brave curat,
fiasco n. m. (s. XIX. . . , mot italian) fiascò fiasco / tant [carit] e tant onorat / de sa pichòta tropelada,
veire: mèuca / aviá son anma entaïnada. Cregatz qu’èra pas sens
fibra n. f. (s. XIV. . . , lat. fibra) fibre rason, / car lo dimenge, a son sermon / pauquis de
fibra optica n. f. (s. XX.) fibre optique fidèls [assistissián] / e los pus [exactes] i roncavan
fibrariá n. f. (s. XX.) fibrerie (bois) (Aquiles Mir, lo curat de Cucunhan, s. XIX) - src.:
fibrilla n. f. (s. XX.) fibrilha fibrille (anat. et Achard (1785) : "fidèou, èla"
bois) fidèlament adv. (s. XVIII. . . ) fiselament fidèle-
fibrillacion n. f. (s. XX.) fibrilhacion fibrillation ment
fibrillar, ara adj. (s. XIX.) fibrillaire (méd.)
fidelitat n. f. (s. XIV.) fiseltat fidélité - src.:
fibrina n. f. (s. XIX.) fibrine (chim.)
Achard (1785): "fidelita"
fibrinemia n. f. (s. XX.) fibrinémie (méd.)
fidelitat (auta -) n. f. haute fidélité
fibrinogèn n. m. (s. XIX. . . ) fibrinogène (méd.)
fièch (a -) loc. à la file, sans choisir
fibrinolisi n. f. (s. XX.) fibrinolyse (méd.)
fièr coma Berreta loc. (s. XVII.) fier comma Arta-
fibrinós, osa (pl. fibrinoses, osas) adj. (s. XIX. . . )
ban
fibrineux, euse (méd.)
fièr gusàs (es un -) expr. c’est un fieffé coquin
fibroblast (pl. fibroblastes) n. m. (s. XX.) fibrob-
laste (méd.) fièr, fièra adj. (del francés) 1. fièr, fière veire: glo-
fibrocartilage n. m. (s. XX.) fibrocartilatge fibro- riós - cit.: Mas, per aquels que s’estacaràn a cercar, jos
cartilage (méd.) l’estrop embelinant del vèrbe, l’anma del poèta, fièra,
fibrociment n. m. (s. XX.) fibrociment dreita, poderosa, passionada de vertat, la partida mai
significativa de son òbra, cresi que la trobaràn dins
fibroïde, ïda adj. (s. XX.) fibroïde
La Cançon Occitana (Irèna Bonnet, Gai Saber, 1940)
fibroïna n. f. (s. XX.) fibroïne (biol.)
2. bien habillé
fibròma n. m. (s. XIX. . . ) fibrome
fibromialgia n. f. (s. XX.) fibromyalgie fièra n. f. (var.: hèira; hera) foire
fibrós, osa (pl. fibroses, osas) adj. (s. XVI. . . ) fi- fièra (far bona -) loc. faire une bonne affaire
breux, euse fièra dels trucs (es la -) loc. c’est un jeu brutal
fibroscòpi n. m. (s. XX.) fibroscope fieral n. m. champ de foire
fibroscopia n. f. (s. XX.) fibroscopie figa n. f. (var.: higa; fija) 1. figue - cit.: Figa de camin,
fibrovascular, ara adj. (s. XX.) fibrovasculaire filha d’albèrga son tastadas abans d’èsser maduras
fica-li un patac ! expr. frappe-le ! 2. lèvre de la vulve veire: escartafiga
ficar v. (s. XIII., var.: hicar; fichar) 1. ficher 2. enfon- figa ! (per ma -) loc. par ma foi (euphémisme)
cer veire: per ma fé
ficar sulcuol ! (te vau -) expr. je vais te donner figa (far la -) loc. 1. narguer 2. se moquer
une fessée figa d’ase n. f. figue sauvage
ficar sus las ancas ! (te vau -) expr. je vais te figa ni rasim (èsser ni -) loc. équivoque (être)
donner une fessée figas (non turariá un ase a còps de -) expr. il
ficar un papachat (se’n -) expr. s’en ficher une n’est pas très énergique
ventrée figas d’un autre panièr (son -) loc. 1. c’est une
ficar una pila expr. flanquer une raclée autre affaire 2. c’est une autre paire de manches

272
figas per ton nas (de -) filme, l’as vist ? (lo -)

figas per ton nas (de -) loc. 1. cela t’est passé filh, filha n. (s. XII., lat. filius, var.: hilh, hilha) fils,
sous le nez 2. ce n’est pas pour toi fille - cit.: Tot [m’annóncia] la part que prenètz a la
figuièr n. m. (var.: higuèr; figièr) figuier fèsta de uèi, òmes, femnas, filhas, gojats, vos vesi totes
figura n. f. (s. XIII.) figure (représentation) endimenjats, las fardas [...] pus bèlas son sortidas, los
figura de papièr loc. figure blême ribans mirgalhats lusisson, e totes siatz dins la pus
figurable, abla adj. (s. XIV.) figurable granda [netetat] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII); Ditz,
figuracion n. f. (s. XIV.) figuration una femna a sa filha : "Anes pas a aquela fèsta". Es
figurar v. (s. XIV.) figurer una defensa amistosa; un cosselh. Se la maire ditz:
figurat, ada adj. (s. XIV. . . ) figuré, ée "Anèssas pas a aquela fèsta." Aquò’s una defensa
figuratiu, ive adj. (s. XIV.) figuratif, ive fòrta, que flaira lo sistral (Paul Gayraud, La sexològa,
figurativament adv. (s. XIV.) figurativement 1982)
figure de relèu loc. figure en relief filha (desbaratar una -) loc. marier mal une fille
fila n. f. (de fil / fial) file filha (una bèla esclapa de -) expr. un beau brin
fila (a la -) loc. à la file de fille
filable, a adj. (de filar) filable filha abalida loc. fille pubère (élevée)
filachon n. m. (de filar) fialachon filament (tex- filha del capèl roge (la) expr. la fille au chapeau
tile) rouge
filactèri n. m. (lat. phylacterium (del grèc)) phylac- filha en calh n. f. fille nubile
tère filha maridada, fòrça galants expr. il y a tou-
filada n. f. (de filar) 1. filasse 2. action de faire jours des volontaires quand l’affaire est réglée
de la filasse filha pas tant filha (una -) expr. une fille déver-
filadís, issa adj. (de filar) ce qui a été filé gondée
filadoira n. f. fialadoira fileuse (machine) filha recaptada loc. fille rangée
filador (pl. filadors) n. m. fialador → filador filha va sovent plorant lo rire de i a un an (la -)
réunion de fileuses - cit.: Adieu per una veusa to- expr. ne pas croire toutes les promesses
tas las paraulas minhardas que los galants insinuon filhastre n. m. (s. XII.) beau-fils
tant adrechament dins las aurelhas de las joves filhas ; filheta n. f. (de filha, var.: hilheta) fillette veire: fil-
adieu Dins los filadors, entre elas, las femnas parlavan hòta - cit.: De drollassas dau MLF se vougueron
liurament prene Anna Maria e Maria Anna amb élei sota
filador, airitz n. (de filar) fileur professionnel l’escapa que la civilizacion occitana es tradicionala-
veire: filaire ment fallocentrica, la pròva n’eran aquelei quatre mas-
filadura n. f. fialadura matière à filer clàs que s’eran cargat doas filhetas sens pensar de li
filaire, aira n. fialaire fileur, euse (non profes- fisar lo volant (Robèrt Lafònt, 1984)
sionnel) - cit.: A Tolosa ma carrièra de la filaira es filhòl n. m. (lat. filiolus, var.: hilhòu) fête à
prèp de l’avenguda Joan-Rius. l’occasion d’un baptême veire: baptisme, bate-
filament n. m. filament (méd.) jalhas - cit.: . . . per las permenadas, musicas,
filandrós, osa (pl. filandroses, osas) adj. filan- [vespralhas], parauletas de sucre, presents, filhòls,
dreux, euse bals, [balets], corsas de baga e totas [apertenenças]
filantròp, òpa n. (s. XIV. : « philantropos ») philan- amorosas (Peire Godelin, s. XVII).
thrope filhòl (far -) loc. être invité à un baptême
filantropia n. f. (s. XVI. . . ) philanthropie filhòl, òla n. (s. XII., lat. filiolus, var.: hilhòu) filleul,
filantropic, ica adj. (s. XVIII. . . ) philanthropique eule
filar v. (lat. filare, var.: hilar) fialar filer (la laine) - filhòta n. f. (s. XIX. . . ) 1. (triv.) fiote veire: filheta
cit.: Aquò se passava del temps que Bèrta filava 2. homosexuel
filar prim loc. économiser petitement filiacion n. f. (s. XIV.) filhacion filiation
filar son camin loc. poursuivre son chemin filial, ala adj. (s. XIV.) filhal filial, ale
filar, debana (qual non pòt -) expr. chacun son filiala n. f. (s. XX.) filiale
rôle filièra (tot d’una -) loc. à la file
filarmonia n. f. (s. XIX. . . ) philharmonie filigrana n. f. (s. XVII. . . ) filigrane
filarmonic, ica adj. (s. XVIII. . . , de l’italian) phil- filigranar v. (s. XIX. . . ) filigraner
harmonique filloxèra n. f. (s. XIX. . . ) filloxerà phylloxéra - cit.:
filat n. m. (var.: hilat) fialat filet (à mailles) Quand la filloxèra tuèt la vinha, èrem cinc dròlles a
filatelia n. f. (s. XIX. . . ) philatélie l’ostal, ieu lo pus jove, e l’ainat tot just s’aviá la fòrça
filatelic, ica adj. (s. XX.) philatélique de téner l’esteva (Leon Còrda, Sèt pans, 1977)
filatelista n. (s. XX.) philatéliste filmar v. (s. XX.) filmer
filatura n. f. (s. XVIII. . . ) filature (usine) filmatge n. m. (s. XX.) filmage
filava, ara debana (Marta -) expr. 1. il y a un filme n. m. (s. XIX. . . ) film film
temps pour tout 2. une chose après l’autre filme, l’as vist ? (lo -) expr. tu as vu le film ?

273
filmografe, afa firmament

filmografe, afa n. (s. XX.) filmograf filmographe fin del mestièr (lo -) les secrets / ficelles du
filmografia n. f. (s. XX.) filmographie métier
filologia n. f. (s. XIV. . . ) philologie fin finala loc. adv. finalement veire: finalament
filologic, ica adj. (s. XIX. . . ) philologique fin finala (en -) loc. en somme
filològue, òga n. (s. XVI. . . ) filològ philologue - fin mandrat (es un -) loc. c’est un fin renard
cit.: En fòra d’aquel cas, qualques mots sabents pòdon fin ni pausa (sense -) loc. 1. sans cesse veire:
servar e final : filosòfe, teosòfe, fotografe, catalògue, sense relambi, a tengut 2. sans répit
filològue, fonografe, regionalisme (Loís Alibèrt, Le fin ni pausa fins que (non aver -) expr. n’avoir
lengadocian literari, 1923) ; Quan èri dròlle, en efèit, ni paix ni trêve jusqu’à ce que
lo men pair, qui n’èra pas un medievista ni tanpòc fin ni tèrme (sense -) loc. d’une étendue illim-
un filològue mès un òme intellectualament curiós, itée
aubèrt, letraherit e de recargue poèta occitan, be’m fin pelegrin (es un -) loc. c’est un rusé
disèva que’s podèva léger la Chanson de Roland de fin pelissièr (es un -) loc. c’est un rusé
duas faiçons diferentas: sia a la francesa, sia a la gas- fin, fina adj. 1. fin, fine 2. précis, ise 3. rusé, ée -
cona (Pèire Bèc, 2014, p. 5). - src.: Mistral, 1878: cit.: Mesfisa-te de ta mamà. Es fina qu’es fina aquela
"filoulogue". santa persona (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
filosofar v. (s. XIV.) philosopher fin, ni pausa (ni -) loc. sans répit
filosòfe, òfa n. (s. XIII. : « philosophe ») filosòf final, ala adj. e n. (s. XII. . . ) final, ale
philosophe - cit.: « so que pot esser proat / per es- finalament adv. (s. XIII. . . ) finalement
critz de nostres majors / de felosophes o doctors » finament adv. (s. XII.) finement
(Trobador anonime); « aquist eran agut philosophe finança n. f. (s. XIII.) finance
nomat » (Vida de S. Honorat); Enfin l’an trapat, lo finançament n. m. (s. XIX. . . ) financement
filosòfe de la non-violéncia, crestian de subrepés! E finançar v. (s. XVI. . . ) financer
quand siás teorician, se sap ben que l’essencial per tu financièr, ièra n. (s. XVIII. . . ) financier, ière
es pas tant la victòria de ta lucha que lo triomfe de la financièrament adv. (s. XIX. . . ) financièrement
teoria (Joan Larzac, Aici e ara, mai de 1979) finas (de las -) loc. des plus fines - cit.: Aquò’s
filosofia n. f. (s. XIII.) philosophie pro seriós; una psicologia de las finas (Paul Gairaud,
filosofic, ica adj. (s. XIV. . . ) philosophique La sexològa, 1982)
filosoficament adv. (s. XIV. . . ) philosophique- finaudèl, èla adj. malin, igne
ment finesa n. f. (s. XII.) 1. finesse 2. pureté
filtrabilitat n. f. (s. XX.) filtrabilité finfa (es en -) loc. il est ivre de joie
filtrable, abla adj. (s. XX.) filtrable finfa (èsser en -) loc. être dans la prospérité
filtracion n. f. (s. XVI. . . ) 1. filtration 2. filtrage finida ! (amb aquò, bèla -) loc. finissons-en là !
filtrar v. (s. XVI. . . ) filtrer finimond n. f. fin du monde
filtre n. m. (s. XVI. . . ) filtre (café. . . ) finir v. finir veire: acabar
fin n. f. fin - cit.: La filha d’un bon artisan / pòrta finir sa bancada loc. terminer sa tâche
de pèrla de tot bèla, / de gants a la mòda novèla / e de finirà pel palhàs loc. il finira sur la paille
fin [aur] un gròs carcan (Pèire Godelin, Ramelet, s. fins (a totas -) loc. 1. en tout cas 2. à la fin des
XVII) fins
fin (a la -) loc. finalement fins a loc. prep. jusqu’à
fin (es un -) loc. c’est un fin renard fins a l’asuèlh loc. à perte de vue
fin (far del -) loc. faire le malin fins a l’ametlon loc. jusqu’à la moelle
fin (mala -) n. f. mauvaise fin fins a tant que loc. jusqu’à ce que
fin coma la mandra loc. rusé comme un renard fins ara loc. jusqu’à maintenant
fin coma una arna loc. rusé comme. . . fins que loc. conj. jusqu’à ce que
fin compaire (un -) loc. un rusé compère fins que de loc. même de
fin contra fin non fa dobladura / fa pas finta n. f. (s. XVII.) fable mythologique (ar-
dobladura expr. à malin, malin et demi chaïsme) - cit.: La finta ditz que Siringa, Nimfa
fin còr de l’estiu (al -) loc. au cœur même de boscassièra, perseguida de Pan, [foguèt], a sa meteissa
l’été pregària, cambiada en canavièra salvatja (Pèire
fin d’alen (a -) loc. à bout de souffle Godelin, Ramelet, s. XVII)
fin de (a -) loc. afin de fintanèla (far -) loc. faire le guet
fin de (far -) loc. en finir avec fintat (téner de -) loc. tenir à l’œil
fin de (per a -) loc. afin de fiòla n. f. (s. XIV. : « fiala ») fiole
fin de se (far -) loc. mettre fin à ses jours fion n. m. 1. bonne tournure 2. brocard 3. mot
fin de setmana (la -) loc. le week end veire: di- piquant
menjada fion de (al -) loc. à la manière de
fin de tot (a la -) loc. au bout du compte firmament n. m. (s. XIV.) firmament

274
fisa (aver -) flanc

fisa (aver -) loc. 1. avoir bon espoir 2. compter fissar v. (s. XIII., lat. fixare, var.: hissar) 1. piquer
sur (insecte) 2. vexer • lancer des pointes
fisa (far -) loc. compter sur fissar los uèlhs loc. 1. fixer les yeux 2. percer du
fisa (se téner -) loc. 1. avoir bon espoir regard
2. compter sur fissil, ila adj. (s. XVI. . . ) fissile
fisa (se téner bèla -) expr. avoir grande confi- fisson n. m. (s. XIV., de fissar, var.: hisson) 1. aiguil-
ance lon, épine - cit.: Verament òc, coma se la ròsa mus-
fisa-te a aquesta ! loc. compte là-dessus ! cadèla rèsta de nos fiuletar le nas e les uèlhs encara
fisa-te aquí ! loc. compte là-dessus ! que le tavar a cabussets rebonda le fisson dins [sos
fisable (l’avèm -) loc. il nous est dévoué extasis amoroses] (Pèire Godelin, s. XVII) 2. dard
fisables (d’amics -) loc. des amis sûrs 3. langue de serpent
fisança n. f. (s. XII., de fisar, var.: hisança; hidança; ) fisson (a bon -) loc. il est médisant
confiance fistula n. f. (s. XIV.) fistule
fisança (a -) loc. en toute sécurité fitas (aver las -) loc. avoir l’onglée
fisança (a fe e -) en toute confiance fitofague, ga adj. (s. XIX. . . ) fitofag phytophage
fisança de qualqu’un (anar sus la -) loc. se fier fiulet n. m. coup de sifflet
à quelqu’un fiulet n. m. coup de sifflet
fisançós, osa (pl. fisançoses, osas) adj. (s. XIII.) fiuleta pauròt ! loc. tu peux te fouiller !
confiant, ante fixacion n. f. (s. XVI. . . ) fixation
fisançosament adv. (s. XIII.) 1. de confiance fixament adv. (s. XIV.) fixement
2. avec confiance fixar v. (s. XVIII. . . ) fixer (un clou. . . )
fisar (hisar; fiar) v. (s. XII.) 1. fier 2. confier - cit.: fixatiu, iva adj. e n. m. (s. XIX. . . ) fixatif, ive
De drollassas dau MLF se vougueron prene Anna fixator, tritz (pl. fixators, trises) adj. e n. (s. XX.)
Maria e Maria Anna amb élei sota l’escapa que la civ- fixador fixateur
ilizacion occitana es tradicionalament fallocentrica, la fixe, fixa adj. (s. XVII. . . ) fixe
pròva n’eran aquelei quatre masclàs que s’eran cargat fixitat n. f. (s. XVII. . . ) fixité
doas filhetas sens pensar de li fisar lo volant (Robèrt flac (aver lo -) loc. être sans force
Lafònt, Fèsta, 1984) flac coma una tela loc. mou comme une chiffe
fisar (qui non se fisa, non es de -) expr. qui flac coma una tripa loc. mou comme une chiffe
n’accorde pas sa confiance n’est pas digne de la flaçada (far la -) loc. lâcher pied
recevoir flacat (non a / a pas -) loc. il n’a pas faibli
fisar de (se tròp -) loc. présumer de flagèl n. m. (s. XIV., var.: hlagèth; flagèu; flageu)
fisar de qualqu’un (se -) loc. se fier à quelqu’un fléau
fisar de son amic (se -) loc. se fier à un ami flagellacion n. f. (s. XIV. . . , lat. flagellatio) flagella-
fisar las fedas a la garda del lop expr. mal tion
placer sa confiance flagellant, anta n. (s. XIX..., de flagellar) flagellant,
fisar sus qualqu’un (se -) loc. se reposer sur ante
quelqu’un (se) flagellar v. (s. XIII., lat. flagellare) flageller
fisariam la canha (non li -) expr. c’est un mau- flagellator, tritz n. (s. XVI..., de flagellacion) flagel-
vais médecin lateur, trice
fisc n. m. (s. XII.) fisc flairar v. (s. XII.) flairer
fiscal (fraudament -) n. m. fraude fiscale (jur.) flairor n. f. (s. XII.) odeur
f. flama n. f. (s. XII.) flamme
fiscal, ala adj. (s. XV.) fiscal, ale flambar v. (s. XVII. . . ) flamber
fiscalament adv. (s. XVIII. . . ) fiscalement flambar coma de palha loc. flamber comme. . .
fiscalista n. (s. XX.) fiscaliste flambar coma un luquet loc. flamber comme. . .
fiscalitat n. f. (s. XVIII. . . ) fiscalité flambèl (es un -) loc. c’est un homme sans
fiscalizacion n. f. (s. XX.) fiscalisation pareil
fiscalizar v. (s. XX.) fiscaliser flambuscar v. flamber (une volaille)
fisi (d’aquò me -) expr. j’en suis assuré flame / crane (èsser -) loc. être élégant
fisic, ica adj. (s. XIV. . . ) physique flame nòu loc. flambant neuf
fisica n. f. (s. XIV.) physique (science) flamejar v. (s. XII., de flama, var.: hlamejar) flam-
fisicament adv. (s. XIV. . . ) physiquement boyer
fisician, ana n. (s. XIV.) physicien, enne flamenc n. m. flamant (oiseau) veire: flama
fisionomia n. f. (s. XIV.) physionomie flamenc, enca adj. e n. m. flamand, ande (peu-
fissada n. f. (de fissar, var.: hissada) 1. piqure ple, langue. . . )
d’insecte • morsure de serpent 2. élancement flamina n. m. (s. XIV.) flamine
(douleur) 3. parole méchante flanc n. m. flanc

275
flaquièra floquet

flaquièra n. f. faiblesse veire: flac - cit.: Escrivans del vèrs (Pèire Godelin, s. XVII). En realitat, sageta,
aujòls, de qui [l’esperit] comol de raras invencions ten flècha, trait e cairèl son d’autres sinonimes occitans.
tant de plaça per totis les camins de la sciéncia, que flechiment n. m. (s. XIV. . . ) fléchissement
[dificilament] òm pòt passar per un [subjècte] comun flechir v. (s. XIV.) 1. fléchir 2. détourner
sense vos tustar, plàcia vos agradar que, de la fòrça flèu n. m. (s. X..., lat. flagellum) fléau veire: flagèl -
de qualqu’una de vòstras autoritats, ieu piège nòstra cit.: E cu vos a pas dich que totei aqueleis abominables
flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII). flèus de Dieu prevènon pas dau gròs carbon de pèira
flaquièra (aver la -) Indolent (être) que si brutla a bèlei montanhas sus la tèrra coma sus
flascon n. m. flacon - cit.: [Sénher], respondèc un la mar ! (Victòr Gelú, Novè Granet, s. XIX) - src.:
per tots (en virant la trumada damb una pefonariá), Mistral, 1878.
ai páur que vos aurián melhor netejat la farda, se flèu de Dieu n. m. (s. X..., de flèu) fléau de Dieu
forradura de flascon nos avèssa mai escalfat le casco (religion) - cit.: E cu vos a pas dich que totei aque-
(Pèire Godelin, Contra, s. XVII) leis abominables flèus de Dieu prevènon pas dau gròs
flataire, aira n. (s. XIII.) flatteur, euse carbon de pèira que si brutla a bèlei montanhas sus la
flatar v. (s. XII. . . ) flatter - cit.: La castetat, mas sòrs, tèrra coma sus la mar ! (Victòr Gelú, Novè Granet, s.
es la pus bèla [paradura] qu’una [nòvia] pòsca portar XIX)
al leit nupcial. E ! quna de vosautras [se] pòt flatar flèuma n. f. (s. XIII. : « flegma ») flegme (humeurs)
de n’aver pas sulhat aquela rauba blanca que Dieus i fleumatic, ica adj. (s. XIV. : « flegmatic ») flegma-
carguèt en naissent ? Vos vòli pas far vòstre procès, tique
mès se caduna d’aquelas se mordissiá fèrme los pòts, flexibilitat n. f. (s. XIV.) flexibilité
veiriam fòrças bodoflas (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) flexible, ibla adj. e n. m. (s. XIV. . . ) flexible
flatar lo jòc loc. laisser quelqu’un gagner au flisca (a la -) loc. à la cravache
jeu flisca (a la -) loc. à la cravache
flatariá n. f. (s. XIII.) flatacion flatterie flòc n. m. 1. houppe 2. fine fleur - cit.: Mes ne
flati pas (non lo vos -) loc. je ne vous cache pas manca pas jamès de díser hòrt a qui vòu l’enténer :
la vérité "L’Armanhac [licor] qu’ei lo flòc e lo renom de la Gas-
flatingas n. f. plur. → flatariás flatteries (fam) conha" (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991) 3. flo-
flatingas (far -) loc. amadouer veire: amanhagar con 4. touffe 5. bouquet
flòc (a -) pêle-mêle
flaujòl (flaujòu) n. m. (lat. flabeolum) flageolet - flòc (far son -) loc. faire son profit
cit.: quand lo mèstre jòga del flaujòl, los vailets dançan flòc (tot d’un -) loc. tout d’une pièce
flaujolar v. (s. XIII.) flûter flòc sus qualqu’un (far lo -) loc. damer le pion
à quelqu’un
flaüt n. m. (de flaujòl X laüt) flageolet (musique)
flòca n. f. touffe (de cheveux)
flaüta n. f. (s. XIV., de flaujòl X laüt, var.: hlaguta)
flocada de las dòmnas n. f. parure des femmes
flûte (musique)
flocar v. 1. orner, parer 2. garnir de houppes,
flaüta (sonar de la -) loc. jouer de la flûte
pompons
flaüta de crestaire n. f. flute de Pan - cit.: Pan,
flocassejar v. tomber à gros flocons
per se far solaç e se brembar totjorn de sa mestressa
flocon n. m. 1. flocon 2. houppe
avalida, [copèt] de canèls, e [los ajustèt amb] de cera
floquejar v. 1. tomber à flocons 2. parsemer de
a mòda d’una flaüta de crestaire (Pèire Godelin, s.
couleurs - cit.: Los cocuts alucan candèlas sus los
XVII)
taps, las primavèras e las margaridetas floquejan, lo
flaütaire, aira n. (de flaüta) flaütista joueur de
cocut canta au bòsc, lavetz la vinha que i va de bon còr
flûte - src.: hlaütaire, aira
e los sharments e’s doblan d’ua setmana a l’auta tot lo
flaütar v. (s. XIV.) 1. jouer de la flûte 2. dire crû- mes d’abriu (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991)
ment sa pensée
floquet n. m. 1. petit flocon 2. touffe - cit.: Le
flaütat dètz èuros (aquò li a -) loc. il en a eu petit camparòl que culhís un pastor, / le tutet que l’òm
pour dix euros fa sur un cap de canton, / ombra, polvèra, son, fum,
flaütejar v. (de flaüta, var.: hlaütejar) jouer de la bodofletas d’aiga, / petit molin de prat, a la sason pri-
flûte maiga, / qu’es adesara flor, e dins un pauc serà / un
flaütèl n. m. (s. XII., de flaüta) fifre floquet de borrilhs que le vent desfarà (Pèire Godelin,
flaütet n. m. (de flaüta) galoubet Segonda floreta, s. XVII)
flaütòl n. m. (s. XII.) flageolet flor n. f. (s. XII.) fleur veire: flors - cit.: Nom imag-
flebiti n. f. (s. XIX. . . , del francés) phlébite inat de mestressa, coma Clorís, Filís, Florís. E se
flècha n. f. (s. XII.) → matràs flèche veire: sageta, tira de liri, flor conescuda autrament Ròsa de Junon.
vira, passador - cit.: E se prenèm [indiferentament] Tot del long au ditz un brave medecin (Pèire Godelin,
matràs, matrassina, passador, vira, trait, coma dard, Contra, s. XVII) ; Colatz la fèsta de santa Ceselha,
sagette, flesche, traict, quarelle [...], segon [lo] besonh patrona d’aquesta glèisa, qu’après aver gardat la flor

276
flor fòc de cambòrlas (far un -)

de sa virginitat tota sa vida, finiguèt per versar son flotant, anta adj. flotaire flottant
sang per la glòria de Jèsus Crist (Joan-Loís Fornèrs, s. flotar v. flotter (bateau. . . )
XVIII) flotason n. f. flotacion flottaison
flor (d’a -) loc. à fleur flotejar v. 1. flotter 2. ondoyer
flor (en -) loc. en fleur fluctuacion n. f. (s. XII. . . ) fluctuation
flor a flor loc. à niveau fluïde, ïda adj. e n. m. (s. XIV. . . ) fluide
flor de loc. à fleur de / près de fluïdificacion n. f. (s. XIX. . . ) fluidification
flor de ben (de -) loc. un excellent fonds de fluïdificar v. (s. XIX. . . ) fluidifier
commerce fluïditat n. f. (s. XVI. . . ) fluidité
flor de camins n. f. → caireforc carrefour veire: fluir v. (s. XIV.) fluer
flor dels quatre camins, als quatre cantons, crotz flume n. m. (s. XII. : « flum ») 1. fleuve veire: fluvi
de camins 2. grande foule
flor de l’aiga n. f. vapeur du matin flume navigable n. m. fleuve navigable
flor del liri n. f. fleur de lys flume que pòrta batèus loc. → flume navigable
flor del plan dire (es la -) loc. ce sont des fleuve navigable
paroles persuasives fluòr n. m. (s. XVIII. . . ) fluor
flor dels ans (a la -) loc. à la fleur de l’âge flus, flussa (pl. flusses, flussas) adj. 1. lâche
flor dels òmes (la -) loc. l’élite des hommes. . . veire: flac 2. flasque (lin, soie, laine. . . )
flor dels quatre camins n. f. → caireforc car- flush n. m. (s. XX., mot anglés) flush (poker)
refour veire: als quatre cantons fluvi n. m. (s. XII.) fleuve veire: flume
flor non fa la prima (una -) une hirondelle ne fluvial, ala adj. (s. XIV.) fluvial, ale
fait pas le printemps flux (pl. fluxes) n. m. (s. XIV.) 1. flux (écoulement
flòra n. f. (s. XVIII. . . ) flore 2. marée 3. t. de physique)
flòra (èsser la -) être le dindon de la farce fluxar v. (s. XX.) fluxer
florada n. f. la fleur (élite) fluxatge n. m. (s. XX.) fluxage
florada coma una pruna (es -) elle a un teint fluxion n. f. (s. XVII. . . ) fluxion
de rose fluxmètre n. m. (s. XX.) fluxmètre
floret n. m. (de flor) fleuret fobia n. f. (s. XIX. . . ) fòbia phobie
floret botonat (a -) loc. à fleurets mouchetés fobic, ica adj. (s. XX. . . ) phobique
floreta n. f. (s. XII.) fleurette - cit.: Açò siá dit de fòc ! (a -) loc. au feu !
fregada contra les trufandièrs, en favor de la lenga fòc (botar -) mettre le feu
mondina, tolosana, tolosenca, que nos a fornit de sas fòc (es a -) loc. c’est trop cher
floretas per far le ramelet que cèrca qui, per destric e fòc (far -) loc. aire du feu
fòra d’afars, le vòlga véser de bon uèlh (Pèire Godelin, fòc (huec; fuec; fuòc) n. m. (lat. focus) feu - cit.:
Ramelet, s. XVII) Tot vos rend [obesissença], / la Tèrra, l’Aire, le Fòc/
flòri (far -) faire florès Satan en vòstra presença / es costrent de quitar le lòc
florièr n. m. vase à fleurs / fasètz qu’armats de coratge / evitem son esclavatge
florin n. m. (s. XIV.) florin (Bertomieu Amilhan, Exercici de la fe, 1673); De-
florir v. (s. XII.) fleurir - cit.: Traucant sols la rauba morèron totes a perpensar. Un secrèt, es plan aisit a
cendrosa / que s’estend, los albres, quilhats, / d’aquela dire. Semblava qu’èran davant un sacat de páur que
posca farinosa / florits pertot, son abilhats (Paul Fro- volián sens plan gausar, escampilhar totis amassa. E
ment, Nadal, 1897) se sarrèron un paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire
florissent, enta adj. (s. XII..., de flor) florissant, Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
ante fòc (i anar de -) loc. avec feu
florit, ida adj. fleuri, ie - cit.: Aviá panat del parpal- fòc (metre -) loc. metre le feu
hòl / la talha fina, al rossinhòl / son parlar florit de fòc (ne metriái la man sul -) loc. j’en mettrais
mistèri (Paul Froment, Fantasia, 1899) la main au feu
floronc n. m. (s. XIV.) furoncle fòc a las estopas (metre -) loc. mettre le feu aux
floroncós, osa (pl. floroncoses, osas) adj. (s. XIV.) poudres
furonculeux, euse fòc a l’ola (far -) loc. garder la maison pendant
flors n. f. plur. 1. menstrues veire: flor 2. règles l’absence de. . .
flors del mes de març (son -) ce sont des es- fòc amb d’estopas (atudar lo -) loc. jeter de
poirs fragiles l’huile sur le feu
flòt n. m. flot fòc brandal n. m. grand feu
flòta n. f. flotte (navires) fòc de boca / de lenga (lo -) loc. la vivacité de
flòta (en -) loc. 1. en troupe 2. à flòt la parole
flòta de peisses n. f. banc de poissons fòc de cambòrlas (far un -) loc. faire un feu de
flòtament n. m. flottement paille

277
fòc de clarjàs fonda sus (donar -)

fòc de clarjàs n. m. feu de forge foguèsses vengut loc. même si tu étais venu
fòc de Dieu n. m. un foudre de guerre foguièr n. m. foyer (âtre) veire: fogal
fòc del cèl aquel dròlle (aquò’s lo -) expr. cet foira n. f. → colica colique veire: diarrèa
enfant est plein de vivacité fòire v. 1. piocher veire: fòser 2. enfouir
fòc del cèl dins la pèl del ventre (a lo -) expr. il Foish / Foix n. pr. Foix (ville, 09)
a le diable au corps fojaire de mar n. m. loup de mer (marin)
fòc e fum (far -) loc. faire le diable à quatre fòl (es gaire mai que -) loc. il est à moitié fou
fòc e sang (a -) loc. à feu et à sang fòl (es tengut per -) loc. il est tenu pour fou
fòc grèc (èsser totjorn dins lo -) loc. être tou- fòl coma la luna de març loc. fou comme. . .
jours en émoi fòl de cadena n. m. fou à lier
fòc que lo fum non sòrte (tant prigond non se fòl de rire (n’i a per venir -) loc. c’est à mourir
fa lo -) expr. la vérité finit toujours par sortir de rire
du puits fòl estacador n. m. fou à lier
fòc que plòu (aquò’s de -) expr. le soleil est fòl, fòla (hòu, hòla; fòu, fòla) adj. e n. fou, folle
brûlant - cit.: Lo meu faudal es plen de fòlas brancas : alu-
fòc sense fum (far veire -) expr. raconter des carem un fuòc brandal, / anem, mena-nos a l’ostal
balivernes (Loïsa Paulin, 1940)
fòca n. f. (s. XIV., lat. phoca < gr. phôkê) phoque fòla demanda, cap de responsa (a -) loc. à sotte
(n. m.) question, point de réponse
focal, ala adj. (s. XIX. . . ) focal, ale veire: afocal fòlament adv. follement
focalizacion n. f. (s. XIX. . . ) focalisation folariás (son de -) loc. ce sont des folies
focalizar v. (s. XX.) focaliser folastre (èsser -) loc. être folâtre
focar v. feu (attiser le) folastre, astra (pl. folastres, astras) adj. folâtre
focèu, èa adj. (s. XIX. . . ) phocéen, enne folat n. m. foulard
focomètre n. m. (s. XIX. . . ) focomètre folca n. f. foulque (oiseau)
focometria n. f. (s. XIX. . . ) focométrie folclòre n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) folclòr folk-
focometric, ica adj. (s. XIX. . . ) focométrique lore
fòcus n. m. (s. XX., del latin) foyer (physique) folcloric, ica adj. (s. XIX. . . ) folklorique
foet n. m. (s. XVI. . . , del francés) fouet folclorista n. (s. XIX. . . ) folkloriste
foetar v. (s. XVI. . . , del francés) fouetter folejar v. (s. XIII.) faire des folies
fòga n. f. foga fougue - cit.: E d’a genolhons sus lo foliacion n. f. (s. XVIII. . . ) folhacion foliation
lièch, desnuda coma una victòria, piquèt de las mans foliat, ada adj. (s. XVIII. . . ) folhat folié, ée
amb una fòga de manida (Max Allier, L’Emperau, foligaud (èsser -) loc. être folâtre
1977) fòlio n. m. (s. XVII. . . , del latin) foliò folio
fòga de la fèbre (la -) loc. le paroxysme de la fólzer n. m. foudre - cit.: Ja levava l’un pè, le
fièvre descarat [colòs], / per sautar dins le cèl vesin de quatre
fòga de la malautiá (la -) loc. le fort d’une mal- pams, / quand Jupitèr sasic un fólzer de tres brancs. . .
adie (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
fogaça n. f. (s. XIII.) 1. fouace 2. fougasse fólzer de guèrra n. m. foudre de guerre
fogaça (far -) loc. 1. échouer à un examen / aux fomentacion n. f. (s. XIV.) fomentation
élections 2. être bredouille 3. faire fiasco fomentar v. (s. XIV.) fomenter
fogaça (rendre pan per -) loc. rendre la pareille fomentator, tritz (pl. fomentators, trises) n. (s.
fogaça (trobar la fava a la -) loc. trouver la fève XVII. . . ) fomentateur
fogacièr, èra n. fouacier fonccion n. f. (s. XVI. . . ) fonction - cit.: L’article
fogada n. f. focada foucade mai interessant, de nòstre vejaire, es una analisi com-
fogairon n. m. 1. petit foyer 2. âtre 3. feu de parada de la plaça e de la fonccion dels tèxtes literaris
joie - cit.: Avalisca le gus de qui la man profana / dins los manuals recents d’anglés e d’alemand (Clara
ven de ronçar pel sòl l’autar de la vertut ! / Son còp Torrelhas, Lenga e païs d’òc, 1997, n° 31)
passa lo còp d’aquel autre perdut / que fèc [faguèt] un fonccion (far -) loc. faire du profit
fogairon del temple de Diana (Pèire Godelin, Ramelet fonccional, ala adj. (s. XIX. . . ) fonctionnel
Mondin, s. XVII) 4. feu de peu de durée fonccionament n. m. (s. XIX. . . ) fonctionnement
fogairon (passar al -) loc. purifier par le feu fonccionar v. (s. XVII. . . ) fonctionner
fogal n. m. (s. XIII.) foyer (maison) veire: foguièr fonccionari, ària n. (s. XVIII. . . ) fonctionnaire
fonccionarizar v. (s. XX.) fonctionnariser
fogatge n. m. (s. XIV.) fouage fonda n. f. (s. XV. . . ) 1. fonte (métal) veire: fronda
foguejament n. m. (de foguejar) chatoiement 2. fusion
foguejar v. (de fòc) 1. être en feu 2. chatoyer fonda sus (donar -) loc. fondre sur quelqu’un /
3. rougir d’émotion quelque chose

278
fondacion fòra (d’aquí en -)

fondacion n. m. (s. XIV., lat. fundatio) fonda- fonografe n. m. (s. XIX. . . ) fonograf phono-
tion (création, œuvre, organisme. . . ) veire: fon- graphe - cit.: En fòra d’aquel cas, qualques mots
damenta - cit.: Festas organizadas pel quatren an- sabents pòdon servar e final : filosòfe, teosòfe, fotografe,
niversari de la fondacion del Bornat catalògue, filològue, fonografe, regionalisme (Loís Al-
fondament n. m. (s. XIII.) 1. fondement - cit.: ibèrt, Le lengadocian literari, 1923) - src.: Jacme
Mentretant, lo que fa la doctrina abans vèspras, se Taupiac, 1977, "fonografe"
poirà servir dels fondaments del Salut que trobarà fonografic, ica adj. (s. XIX. . . ) phonographique
p. 38 (B. Amilhan, Lo tablèu de la vida del perfèit fonologia n. f. (s. XIX. . . ) phonologie
crestian, 1673). 2. base fonologic, ica adj. (s. XIX. . . ) phonologique
fondamenta n. f. (s. XIII.) fondation d’un édifice fonològue, òga n. (s. XX.) fonològ phonologue
(maçonnerie) fonotèca n. f. (s. XX.) phonothèque
fondamental, ala adj. (s. XV...) fondamental, ale fons (al bèl -) loc. au fond même
- cit.: Se me fise ai dificultats qu’ai agudas, nòstre or- fons (d’a -) loc. 1. à fond 2. complètement
ganisme a evoluït devers un neò-felibrisme qu’es sa ne- fons (de -) loc. de fond en comble
gacion fondamentala (Robèrt Lafont, 1980); Mès aquò fons (lo fin -) loc. le fin fond
dit, que’ns esforçam de demorar fidèu a las assonàn- fons (pl. fonses) n. m. (s. XIII.) 1. fond - cit.: . . .
cias fondamentalas (Pèire Bèc, La Canta de Rotland, se pensava au mejan d’anar destraucar lo vielh collab-
2014) orator qu’ara collaborava plus ges, mai s’escondiá au
fondar v. (s. XIV.) 1. fonder (créer. . . ) 2. creuser fons de son granièr (Robèrt Lafònt, 1984) 2. base
des fondations 3. défoncer un champ. . .
fons (pl. fonses) n. m. fonds (argent)
fondar a (se -) loc. se fier à quelque chose
fons (recampar sos -) loc. faire rentrer ses fonds
fondar sus (se -) loc. compter sur
fons de (al -) loc. au fond de
fondas (virar las -) loc. ruer violemment
fons de pensions n. m. plur. fonds de pension
(cheval)
(écon.)
fondator, tritz (pl. fondators, trises) adj. e n.
fons en cima (de -) loc. de fond en comble
(s. XV., lat. fundator) fondador; fondaire fonda-
fons perdut (donar son ben a -) loc. donner son
teur, trice (créateur, œuvre, organisme. . . ) - cit.:
bien en viager
Joanès Plantadís legís [Aürós Malaür], peça en l’onor
de Jan Teissier, fondator dels Jòcs" (L’Annada lemouz- fons sus (far -) loc. compter sur
ina, 1897) - src.: Honnorat, 1846 : "foundatour"; fonsar v. → donar fonda sus fondre sur
Couzinié, 1850: "foundatou"; Alibèrt (règla), quelqu’un / quelque chose
1935/1966 : "fondator, tritz" font n. f. fontaine veire: dotz - cit.: "Garòna mai
fondeire, eira n. fondeur que mai carreja, / e degun potz n’es sanitós, / e l’aiga
fondre v. (lat. fundere) 1. fondre (rendre à l’état de las fonts plus netas / sent a susor de las rainetas
liquide) 2. fondre (dissoudre) - cit.: Res, per ieu, (Pèire Godelin, s. XVII) ; Quand òm es davant una
passarà jamai en delícias aqueles esclapons de sucre clara font - o davant un bon barricòt - i a melhor a far
ròses o blaus ont dormissiá un Jèsus tan saure e tan que d’escotar lor [lausenjaire] : i a qu’a s’amorrar a
lusent que lo sentissiái fondre dins la boca (Loisa la font - o a parar lo gòt (Antonin Perbòsc, Per Mon
Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) 3. craquer solaç, 1926)
(être séduit) font (de bona -) loc. de bonne source
fondre en plors (se -) loc. fondre en larmes font (qui vòl de bona aiga ane a bona -) expr. il
fonèma n. m. (s. XIX. . . ) phonème faut s’informer à bonne source
fonetic, ica adj. e n. f. (s. XIX. . . ) phonétique font (uèlh de la -) n. m. la naissance de la
foneticament adv. (s. XIX. . . ) phonétiquement source
fonetician, ana n. (s. XX.) phonéticien, enne font de l’estomac n. f. creux de l’estomac
fonetisme n. m. (s. XIX. . . ) phonétisme font de larguesa (una -) loc. une personne
fongicida adj. e n. m. (s. XX.) fongicide généreuse
fonha n. f. 1. bouderie 2. moue font d’aiga cauda n. f. source thermale
fonha (aver la -) loc. bouder fontanèla n. f. (s. XVII. . . ) fontanelle
fonha (far la -) loc. faire la moue fontanièr, ièra n. sourcier
fonhador n. m. boudoir fonzalhas n. f. fonçailles (fond d’un tonneau)
fonhador (al -) loc. derrière la porte (épier) fonzar v. 1. foncer veire: fons 2. financer 3. met-
fonhaire, aira n. boudeur, euse tre un fond à un tonneau (foncer)
fonhar v. bouder fonzor n. f. profondeur
fonhariá n. f. bouderie fòr n. m. (s. XIII.) 1. for 2. loi 3. usage
fonheta n. petit boudeur fòra prep. hors
fonhós, osa (pl. fonhoses, osas) adj. boudeur, fòra ! interj. 1. hors d’ici ! Dehors ! 2. à bas !
euse fòra (d’aquí en -) loc. à partir de là

279
fòra (far -) forgon

fòra (far -) loc. mettre à la porte (chasser de fòrasen (fòra-sen) adj. e n. 1. qui n’a pas sa
chez soi) raison veire: dessenat, fòrsenat 2. exalté, ée 3. ir-
fòra aquò loc. hors cela raisonnable
fòra cleda loc. hors du bercail forastièr, èra adj. e n. forestièr étranger, ère au
fòra d’afars loc. pour se distraire pays veire: forestièr
fòra d’aicí loc. hors d’ici foratge n. m. (s. XIV. . . ) forage veire: forratge,
fòra d’alen loc. hors d’haleine ferratge
fòra de loc. 1. hors de 2. exempt de fòravertat n. f. (av. 1500.) 1. en dehors de la
fòra de (en -) loc. en dehors de vérité 2. contre-vérité
fòraviada n. f. fourvoiement
fòra de barris loc. hors les murs
fòraviar v. fourvoyer
fòra de centena (èsser -) loc. perdre la raison
fòravila adv. hors de la ville
fòra de ieu (d’el. . . ) loc. hors de moi / de lui. . .
forbir v. (s. XII.) fourbir
fòra de part loc. hors de partage
forbisseire, eira n. (s. XII. . . ) forbidor fourbis-
fòra de páur loc. 1. sans peur 2. sans crainte seur, euse
fòra dels barris loc. extramuros forc de camins n. m. embranchement routier
fòra d’aquò loc. sauf cela forc de cebas loc. chapelet d’oignons
fòra família loc. en dehors de la famille fòrça adv. beaucoup (avec insistance) veire:
fòra l’ostal loc. hors de la maison plan - cit.: Vos vòli pas far vòstre procès, mès se
fòra la lei loc. hors la loi caduna d’aquelas se mordissiá fèrme los pòts, veiriam
fòra man loc. hors de portée fòrça bodoflas (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
fòra pantalons (far -) loc. quitter le pantalon fòrça n. f. force
fòra peresa ! loc. jamais plus de . . . ! fòrça (de -) loc. par force
fòra perilh loc. hors de danger fòrça (de per -) loc. par force
fòra sason loc. hors de saison forca (forcha) n. f. fourche
fòra tiran. . . ! loc. à bas le tyran. . . ! - cit.: Fòra fòrça (per -) loc. par force
Satan ! Fòra Satan / plus ges de guerra (Nicolau fòrça a l’encòp loc. beaucoup à la fois
Sabòli, s. fòrça ande ( i a -) loc. il y a de la marge
fòra tutèla loc. hors de tutelle fòrça de (a -) loc. à force de
fòra usatge loc. hors d’usage forca de tres puas n. f. fourche à trois pointes
fòra vèsta (far -) loc. ôter sa veste fòrça manca ( i a -) loc. il y a bien des défauts
fòra vila loc. hors de la ville fòrça publica n. f. force publique
fòra vista loc. hors de la vue forçada (a la -) loc. par force
forçar v. forcer
fòrabandir v. → exiliar 1. exiler 2. bannir
forçar de vela loc. mettre toutes voiles dehors
3. chasser (expulser) veire: virar del semenat
fòrças (acampar de -) loc. prendre des forces
fòrabandit, ida adj. (fòra + bandit (per evitar
forçat n. m. forçat (homme condamné aux
l’ambiguïtat sus "bandit"))) bandit, ida banni, e;
travaux forcés)
exilé, e veire: exiliat, ada - cit.: Vènus, del cèl fòra-
forcèps (pl. forcèpses) n. m. (s. XVII. . . ) forceps
bandida / per l’afront que fèc a Vulcan, / disen que se
forèst (pl. forèstes) n. f. (s. XIII., lat. forestis) forêt
ganha la vida / a far ruscada tot ongan (Pèire Godelin,
veire: defòra, selva
Prumièra floreta, s. XVII)
forestar v. (s. XIV.) exercer le forestage
fòraciutat n. m. hors de la cité
forestatge n. m. (s. XIV.) forestage, droit de pren-
foradar v. → forar forer
dre du bois
foradoira n. f. (s. XIX. . . ) foreuse (machine) veire: forestèl n. m. lutrin
foraire
forestièr, èra adj. e n. forestier, ère veire:
fòradreit n. m. passe-droit forastièr
fòragandir v. (occ. fòra + gandir) 1. tirer d’un forfait / forfach (pl. forfaches) n. m. (s. XII., de
mauvais pas 2. mettre hors de danger forfar) forfait
fòragetar v. (s. XIV.) jeter dehors veire: virar (del forfaitura n. f. (s. XIII., de forfar) forfaiture
semenat) forfar v. (s. XI., lat. foris + facere) commettre un
foraire, aira n. (s. XIX. . . ) foreur, euse (personne) forfait
veire: foradoira forgon n. m. (s. XII.) 1. fourgon 2. charrette
fòranisar v. 1. quitter le nid 2. prendre son vol forma n. f. (s. XI. . . ) 1. moule veire: fòrma, mòtle
fòranison n. m. 1. jeune oiseau qui quitte le - cit.: Aprèp aver totis los dits / dins un bon peis em-
nid 2. fig. enfant qui quitte ses parents prigondits, / e mes en forma la cogeta / damb le brave
fòrapaís (pl. fòrapaïses) n. m. hors du pays chuc de soqueta : / Andemelè, Cucòis e jo, / totis tres
forar v. (s. XII. . . ) forer veire: forrar prens de bèla umor / nos ajaguèrem d’una rima / sense

280
forma fornièr, ièra

la passar jos la lima (Pèire Godelin, s. XVII) 2. forme mon pòble ; i ai respondut cossí aquò se pòt far, som
(chapeaux, chaussures. . . ) 3. fourme, (fromage) pas brica preparat ? Aquò fa pas res m’a dit el, avètz
4. stalle de chœur lo cap pro farcit de bonas causas per n’aver pas besonh
fòrma n. f. (s. XV. . . ) 1. forme (contours d’un ob- d’estudiar (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII)
jet, d’une personne. . . ) veire: forma - cit.: Demest formatge a l’artison n. m. fromage du Velay
la rica espelison de poètas que, despuèi Mistral, an veire: artison
reviscolat la produccion literària occitana, Prospèr formatgièr, ièra adj. e n. (de forma) fromager, ère
Estieu representa, ambe la perfeccion classica de la formatiu, iva adj. (s. XIV., de fòrma) 1. formatif
fòrma, l’equilibre e la varietat (Irena Bonnet, Gai 2. qui sait organiser
Saber, 1940) 2. état 3. modalité formatjariá n. f. (s. XIV. . . , de forma) fromagerie
forma (metre en -) loc. (s. XVII.) passer par la formator, tritz (pl. formators, trises) adj. e n. (s.
forme (moule) - cit.: Aprèp aver totis los dits / dins XVI. . . , de fòrma) formateur, trice (éducateur. . . )
un bon peis emprigondits, / e mes en forma la cogeta / veire: formador, formaire
damb le brave chuc de soqueta : / Andemelè, Cucòis formidable, abla adj. (s. XIX. . . ) formidable
e jo, / totis tres prens de bèla umor / nos ajaguè(r)em formièr, ièra n. (s. XIII. . . , de forma) 1. formier
d’una rima / sense la passar jos la lima 2. qui fabrique des formes (mouler)
formable, bla adj. (de formar) formable veire: for- formiga n. f. (s. XIV.) fourmi
mador formigament n. m. (s. XIV.) fourmillement
formacion n. f. (s. XIV., de fòrma) 1. formation formiguejament n. m. (s. XIV. . . ) fourmillement
(action de prendre forme 2. instruction) formiguejar v. (s. XIV.) fourmiller
formacion professionala n. f. formation pro-
formiguièr n. m. (s. XIV.) fourmilière veire: ors
fessionnelle
formiguièr
formador, doira adj. (de forma) qui donne la
formòl n. m. (s. XIX. . . ) formol
forme à un objet veire: formator, formable
formologia n. f. (s. XX. . . , de fòrma) formologie
formaire, aira n. (de forma) personne qui forme
formula n. f. (s. XVII. . . , de fòrma) formule
les objets veire: formator
formulable, abla adj. (s. XIX. . . , de fòrma) formu-
formal, ala adj. (s. XIV., de fòrma) formel, elle
lable
formalament adv. (s. XIV. . . , de fòrma) formelle-
formulacion n. f. (s. XIX. . . , de fòrma) formula-
ment
tion
formalisme n. m. (s. XIX. . . , de fòrma) formal-
formular v. (s. XIV. . . , de fòrma) formuler
isme
formalista adj. e n. (s. XVI. . . , de fòrma) formaliste formulari n. m. (s. XV. . . , lat. formularius) formu-
laire
formalitat n. f. (s. XV. . . , de fòrma) formalité
formalizacion n. f. (s. XX., de fòrma) acte de for- forn n. m. (s. XII.) four
maliser forn a microondas n. m. (s. XX.) four à micro-
formalizar v. (s. XX., de fòrma) mettre en forme ondes
une théorie, un proje,t etc. forn calfa (aquò non es / es pas per tu / que
formalizar (se) v. pron. (s. XVI. . . , de fòrma) lo -) expr. ne perds pas ton temps, elle a un
s’offenser amoureux
formalizat, ada adj. (s. XX. . . , de fòrma) formalisé, forn de cauç n. m. four à chaux
ée forn entre doas granjas (non trobariá un -) expr.
formar v. (s. XIII., de forma) former (sens concret : il ne trouverait pas. . .
donner une apparence à un objet) fornada n. f. (s. XV.) fournée
formar v. (s. XIII., de fòrma) 1. former (sens ab- fornariá n. f. (s. XIII.) 1. fonction du boulanger
strait) 2. constituer 3. enseigner 2. boulangerie
formason n. f. (de forma) formage (chapeaux. . . ) fornàs (pl. fornases) n. m. (s. XII.) fournaise
veire: formatge fornèl n. m. (s. XII.) fourneau
formassa n. f. (de forma) grosse fourme (fro- fornet n. m. poêle (pour chauffer)
mage) fornial n. m. fournil
format n. m. (s. XVIII. . . , de l’ital. formato) format fornicacion n. f. (s. XIV.) fornication
format, ada adj. (s. XIII. . . , de fòrma) 1. formé, ée fornicar v. (s. XIV.) forniquer
(développé, ée 2. instruit, uite. . . ) fornicator, tritz (pl. fornicators, trises) adj. e n.
formatar v. (s. XX. . . , de format) formater (s. XIV. . . , lat. fornicator) fornicaire fornicateur,
formatatge n. m. (s. XX. . . , de format) formatage trice - src.: Honnorat, 1848: fournicatour"; Al-
formatge n. m. (s. XII., de forma) fromage - cit.: ibèrt (règla), 1935/1966 : "fornicator, tritz"
Quand siam estats entre la poma e lo formatge, vèrs la fornidura n. f. (s. XVI. . . ) fourniture
fin del repais, monsur vòstre reitor m’a dit : monsur fornièr, ièra n. 1. boulanger veire: pancossièr
Plausòlas, vos caldriá donar un mot d’edificacion a 2. class. celui qui cuit le pain

281
forniment fotogravaire, aira

forniment n. m. (s. XVIII. . . ) 1. fournissement fortuna (aquò èra sa -) expr. son sort était ainsi
2. fourniment (du soldat) tracé
fornir v. (s. XII.) fournir - cit.: Açò siá dit de fregada fortuna (lo poirit de la -) loc. gâté par la fortune
contra les trufandièrs, en favor de la lenga mondina, fortuna (per -) loc. par hasard, par chance
tolosana, tolosenca, que nos a fornit de sas floretas per fortuna d’i anar (a -) loc. à force d’y revenir
far le ramelet que cèrca qui, per destric e fòra d’afars, fortuna de mar (per -) loc. par les hasards d’une
le vòlga véser de bon uèlh (Pèire Godelin, Ramelet, s. expédition
XVII) fortuna de ventar, poiriá ben plòure (a -) loc.
fornisseire, eira n. (s. XVIII. . . ) fornidor four- Force de venter, il pourrait bien pleuvoir (à)
nisseur, euse fortuna desconeguda (una -) expr. Incalculable
fornit de fial e d’agulha (èsser -) loc. avoir tout (une fortune)
ce qu’il faut fortuna en papièrs n. f. fortune en valeurs mo-
forqueta n. f. fourchette bilières
forra-borra loc. pêle-mêle fortuna esquèrra n. f. une mauvaise fortune
forra-borra (èsser tot -) loc. être sens dessus- fortuna viran coma la luna (temps, femna e -)
dessous, en vrac expr. rien n’est jamais acquis
forrada de verd espèra (auràs una rauba -) expr. fortunable deu l’ajuda al menut (lo -) expr. le
on te donne de faux espoirs puissant doit aider le faible
forradura n. f. fourrure fortunable, a adj. 1. heureux, euse 2. puissant,
forrar v. fourrer (fourrure) veire: forar ante
forrar lo nas loc. (s. XVII.) mettre son nez (indis- fortunat, ada adj. (s. XIII. . . ) fortuné, ée
crétion) forum n. m. (s. XVIII..., lat. forum) forum
forratge n. m. (s. XIII.) fourrage (pillage) veire: foseire, eira n. piocheur veire: picassaire
foratge, ferrage fòser v. → fòire 1. piocher 2. enfouir
forrejar v. (s. XIII.) fourrager (piller) fosfat n. m. (s. XVIII. . . ) phosphate
forrup (horrup) n. (de forrupar) gorgée fosfòr n. m. (s. XVII. . . ) phosphore
forrupar (horrupar) v. (onomatopèa) lamper fosforescéncia n. f. (s. XVIII. . . ) phosphores-
(boisson) cence
fòrsenar v. (s. XII. : « forsenar ») perdre la raison fosforescent, enta adj. (s. XVIII. . . ) phosphores-
veire: dessenar cent, ente
fòrsenat, ada n. (s. XII. : « forsenat ») 1. forcené, ée fosic, ica adj. espiègle
veire: dessenat, fòrasen 2. qui a perdu la raison fosilhar v. (s. XIV.) fouiller veire: fusilhar
fòrt adv. fort, très - cit.: Car fòrt sovent cal anar fossil, ila adj. e n. m. (s. XVI. . . ) fossile
córrer cercar los medecins e apoticaris que pòrtan fossilizacion n. f. (s. XIX. . . ) fossilisation
[clistèris] e [antimòni], coma qui va cercar un furet fossilizar v. (s. XIX. . . ) fossiliser
per tirar lo conilh d’una cròsa (Augièr Galhard, s. fotbòl (/football) n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) foot-
XVI) ; Pèire l’òrb e Guilhèm la guida, / dròlles e de ball
fòrt [gentila] vida, / partiguèn un jorn de l’autre an, / fotbolaire, aira n. (s. XIX. . . ) footballeur, euse
del bon país de Carmentrant, / per a plaser véser las fotbolistic, ica adj. (s. XX.) footballistique
minas / de las tostonetas mondinas, / e saber se lor fotimàs (non èsser / èsser pas -) ne pas y aller
perfeccion / junta damb la reputacion (Pèire Godelin, par quatre chemins
Ramelet, s. XVII) fotocòpia n. f. (s. XX.) photocopie
fòrt (es regde -) loc. très fort (il est) fotocopiadoira n. f. (s. XX.) fotocopiaira photo-
fòrt coma Rodric expr. fort comme. . . copieuse
fòrt coma un brau expr. fort comme. . . fotocopiar v. (s. XX.) photocopier
fòrt coma un brau loc. très fort (jeune taureau) fotografe, afa n. (s. XIX. . . ) fotograf photographe
fòrt coma una carreta expr. fort comme. . . - cit.: En fòra d’aquel cas, qualques mots sabents pòdon
fòrt còrs n. m. homme robuste servar e final : filosòfe, teosòfe, fotografe, catalògue,
fòrt et mòrt loc. avec acharnement filològue, fonografe, regionalisme (Loís Alibèrt, Le
fòrt plan loc. très bien lengadocian literari, 1923) - src.: Mistral, 1878 :
fòrt plan amb qualqu’un (èsser -) expr. mieux "foutougrafe"
avec (être au) fotografia (/fòto) n. f. (s. XIX. . . ) fotò photogra-
fòrt, fòrta adj. fort, forte phie
fortalesa n. f. (s. XIII.) forteresse fotografiar v. (s. XIX. . . ) photographier
fòrtament adv. fortement fotografic, ica adj. (s. XIX. . . ) photographique
fortificar v. (s. XIII.) fortifier fotogravadura n. f. (s. XIX. . . ) photogravure
fortuna n. f. (s. XIII.) 1. fortune 2. condition fotogravaire, aira n. (s. XIX. . . ) photograveur,
3. hasard euse (personne)

282
fotomontatge franquesa

fotomontatge n. m. (s. XX.) photomontage franc coma un ase que recula loc. recuola franc
fotosintèsi n. f. (s. XX.) photosynthèse comme. . . (antiphrase)
fototèca n. f. (s. XX.) photothèque franc de desencofratge loc. brut de décoffrage
fotre v. foutre (triv.) (arch.) veire: desencofrar
fotre (non val un -) cela ne vaut rien franc d’auvari loc. sans accident
fotriquet n. m. (fam.) foutriquet (homme de franc jorn de Dieu (tot lo -) expr. toute la sainte
rien) journée
fracàs (pl. fracasses) n. m. échec (non réussite) franc, anca (franc, francha) adj. (av. 1500.)
fracàs (pl. fracasses) n. m. 1. fracas 2. grand 1. franc, franche 2. authentique
bruit franc-maçonariá n. f. franc-maçonnerie
fracassar v. fracasser franca (a la -) loc. à la bonne franquette
fraccion n. f. (s. XIV.) fraction franca margarida (a la -) loc. à la bonne fran-
fraccionar v. (s. XVIII...) fractionner quette
fractura n. f. (s. XIV.) fracture França prigonda n. f. partie de l’Etat français
fractura rejunta loc. fracture réduite francophone d’origine veire: Francimandia
fraga n. f. fraise (fruit) francament adv. (av. 1500.) franchement
fragar v. 1. briser 2. rompre francés (pl. franceses, esas) n. m. français
fragassar v. fricasser (ragoût de viande coupée (langue, nationalité) - cit.: - A ! La patrona !
en petits morceaux) Abraçadas de las hemnas, las uas parlan espanhòl,
fragil, ila adj. (s. XIII.) fragile l’auta francés o gascon. . . e los cans de’us har hèsta
fragilitat n. f. (s. XIII.) fragilité com tot an (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991)
fragilizacion n. f. (s. XX.) fragilisation francés, esa (pl. franceses, esas) adj. (s. XII.)
fragilizar v. (s. XX.) fragiliser français, aise
fragment n. m. (s. XIV.) fragment francimand n. m. → francés langue française
fragosta n. f. framboise - cit.: Digatz-me, d’abòrd que venètz de Perigús
frairal, ala adj. fraternel veire: fraternal [Periguers], avètz pas trobat un òme que parlava
frairastre n. m. demi-frère francimand ? (Pèire Miremont, L’espion, 1952)
fraire (frair) n. m. 1. frère 2. religieux francimand, anda adj. e n. (lat. francia + ger. mann)
fraire boscàs n. m. frère utérin habitant de la région française francophone
fraire de branca n. m. frère consanguin ou d’origine veire: Francimandia, França prigonda
utérin francimandejada dels emmossurats (la -) expr.
fraire de doas maires n. m. frère consan- les petits messieurs qui affectent de parler
guin ou utérin français parisien
fraire de dos paires n. m. frère utérin francimandejaire, aira n. qui affecte de parler
fraire de maire n. m. frère utérin français pointu
fraire del costat esquèr n. m. frère naturel francimandejar v. affecter de parler français
fraire devèrs maire n. m. frère utérin francimandejat, ada adj. (de francimandejar) fran-
fraire devèrs paire n. m. frère consanguin cisé à outrance - cit.: Josèp Ros es lo primairenc
fraire es pièger (son -) expr. son frère est pire obrièr que, tornant a las sorgas blosas de nòstras tradi-
fraire mendre n. m. frère puîné cions, a obrat al reviscolament nacional en adoptant,
fraire revèrsa (son -) expr. son frère est pire en retrobant, per delà los parlars populars abastardits
fraire uterin n. m. frère utérin e francimandejats, la lenga nacionala (Antonin Per-
frairejar v. se conduire en frères veire: frater- bòsc, En Josèp Ros, 1905)
nizar Francimandia n. pr. f. (de Francimand) partie
fraires de branca loc. demi-frères (d’un seul de l’Etat français francophone d’origine veire:
parent) França prigonda
fraires fins a miègjorn (son -) expr. ils sont francizacion n. f. (s. XVIII. . . ) francisation
demi-frères francizar v. (s. XVI. . . ) franciser
fraisse n. m. (lat. fraxinus) frêne - cit.: M’arresti francor n. f. (s. XV. . . ) franchise (vérité) veire:
beure a l’ombra d’un fraisse. Torni partir en tirant franquesa
l’abrassac (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas d’en Robèrt- frangibilitat n. f. (s. XIV.) frangibilité
Loís Stevenson, 2019) frangible, ibla adj. (s. XIV.) frangible
fraissineda n. f. frênaie, bois de frênes franja a qualqu’un (far la -) expr. flatter
fraita de loc. faute de franja a un conte (far la -) loc. broder sur un
fraita de mièlhs loc. faute de mieux récit
framèa n. f. (s. XVI. . . , del germanic) framée franquesa n. f. (av. 1500.) franchise (vérité) veire:
(javelot des Francs) francor
franc arbitre n. m. libre arbitre franquesa n. f. franchise (postale. . . )

283
franquir fresc, esca; pl. fresques, escas (fresche, a)

franquir v. franchir fregada n. f. frai (poissons)


fràpia n. f. 1. turbulent 2. (petite) frappe fregada (de -) loc. en passant (l’air de rien) - cit.:
frasa n. f. (s. XVI. . . ) phrase - cit.: Aquela frasa Açò siá dit de fregada contra les trufandièrs, en favor
virariá un ase de per una civada (Paul Gairaud, La de la lenga mondina, tolosana, tolosenca, que nos a
sexològa, 1982) fornit de sas floretas per far le ramelet que cèrca qui,
frasa (virar -) loc. 1. changer de propos 2. re- per destric e fòra d’afars, le vòlga véser de bon uèlh
tourner sa veste (politique) (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
fraternal, ala adj. (s. XIII.) frairenal fraternel fregadís (pl. fregadisses) n. m. 1. frôlement
veire: frairal 2. froissement
fraternitat n. f. (s. XIII.) frairetat fraternité fregador n. m. frottoir
fraternizacion n. f. (s. XVIII. . . ) frairejacion fregar v. frayer (poissons)
fraternisation fregar (fretar) v. (s. XIV.) 1. frôler 2. frotter
fraternizar v. (s. XVI. . . ) fraterniser veire: frairejar 3. froisser
fregidoira n. f. (s. XX. . . ) friteuse veire: refrigera-
fratricida n. m. (s. XV. . . ) fratricide (agent) tor
fratricidi n. m. (s. XV. . . ) fratricide (acte) fregidura n. f. (s. XIV.) friture
frau n. m. gorge (géographie) freginar v. 1. frémir (dans la poêle) veire: fremir
fraudament n. m. (s. XIV.) fraude 2. fricasser
fraudament fiscal n. m. fraude fiscale (jur.) f. fregir v. (s. XIV.) 1. frire veire: fredir 2. être im-
fraudar v. (s. XIII.) frauder patient de 3. être émotionné
fraudar lo trabalh loc. travailler sans entrain fregir de loc. (s. XVII.) brûler du désir de
fraudulent, enta adj. (s. XIV.) frauduleux, euse fregir de far aquò loc. → treslimar brûler de
fraudulentament adv. (s. XIV.) frauduleusement faire cela
fred n. f. (var.: hred, freg) froid m - cit.: Roja de fremir v. (s. XII.) frémir (trembler) veire: freginar
fred, enlai se lèva / la luna al front mirgalhat d’òr/ sus
aquela palhada nuèva / d’argent fin se mira. Tot dòrm fren n. m. (s. XII.) frèn frein
(Paul Froment, Nadal, 1897) fren ni mòrs (non aver ni / aver pas ni -) expr.
fred (aparar la -) loc. protéger du froid être effréné
fred (s’aparar de la -) loc. parar de la fred se frenar v. (s. XIII.) 1. freiner 2. brider
protéger du froid frenesia n. f. (s. XIV.) frenèsia frénésie
fred (virar la -) loc. chasser le froid frenetic, ica adj. (s. XIV.) frénétique
fred a fendre lo cuol a un mèrle (una -) expr. un freneticament adv. (s. XIX. . . ) frénétiquement
froid à fendre les pierres frequéncia n. f. (s. XVI. . . ) fréquence
fred coma la cadena del potz expr. froid frequent, enta adj. (s. XVI. . . ) fréquent, ente
comme. . . frequentable, abla adj. (s. XVI. . . ) fréquentable
fred de lop (una -) loc. un froid de loup frequentacion n. m. (s. XIV.) fréquentation
fred lo seguís de pertot (la -) expr. il est transi frequentament adv. (s. XIV. . . ) fréquemment
de froid frequentar v. (s. XIV.) 1. fréquenter veire: se far
fred mordenta n. f. froid très vif (m) 2. sortir avec (fiancé)
fred nos trauca (la -) expr. le froid nous frequentatiu, iva adj. (s. XIV.) fréquentatif, ive
transperce fresadoira n. f. (s. XIX. . . ) fresaira fraiseuse (in-
fred que pela (fa una -) expr. il fait un froid strument)
glacial fresadura n. f. (s. XIV.) fraise (broderie, cos-
fred, freda (hred, hreda; freg, freja) adj. (s. XII.) tume)
froid, froide fresaire, aira n. (s. XX.) fraiseur (personne)
fred, jamai lo lop la manja (la -) expr. il fera fresar v. (s. XIII.) fraiser (galonner, souder)
toujours froid fresc (de -) loc. Récemment
fred, lo vestit (segon la -) expr. il faut savoir fresc coma la ròsa de mai expr. très frais
s’adapter aux situations fresc coma las cuèissas d’una bugadièra expr.
fredàs, assa (pl. fredasses, assas) adj. e n. m. très chaud (antiphrase)
1. très froid 2. id. fig. fresc coma un barbèl expr. frais comme un gar-
fredeluc, uga adj. frileux, euse don
fredir v. refroidir veire: esfredir, fredir fresc que sagna (es -) expr. il resplendit de
fredor n. f. (s. XII.) froideur santé
fredor (arrapar una -) prendre un coup de fresc, esca; pl. fresques, escas (fresche, a) adj.
froid frais, fraîche
fredura n. f. (s. XII.) froidure fresc, esca; pl. fresques, escas (fresche, a) n.
fregada n. f. 1. frôlement 2. frottement frais, fraîche

284
fresca ! (aquí una de -) fruitièr

fresca ! (aquí una de -) loc. vous connaissez la frigola n. f. (lat. filicula) thym (m) - cit.: I a que la
dernière ! man de la mèstra per adobar aquela salsa amb porrats,
fresca (n’i a una -) il y a du nouveau clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e laurièr, sal e
fresca (préner la -) loc. prendre le frais pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es mesclat amb
frescament (freschament) adv. fraîchement la sang e remena que remenaràs, tasta que tastaràs
frescor (freschor) n. f. fraîcheur (fig.) (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
frescor (tomba de -) loc. l’air se rafraîchit frimar v. (s. XII.) frimer
frescum (freschum) n. m. ensemble de ce qui fringa n. f. 1. toilette recherchée 2. fringue
est frais (viande. . . ) 3. jeux amoureux
frescura (freschura) n. f. fraîcheur (froid) fringaire, aira n. amoureux, euse
frescura (préner la -) loc. prendre le frais fringant, anta adj. fringant, ante
fresilhament n. m. froissement fringar v. 1. se parer 2. faire l’amour
fresilhar v. froisser (du papier. . . ) fringar amb las dròllas expr. flirter avec les
fresilhon n. m. frisson filles
fresilhon (far -) loc. donner des frissons fringas (far -) loc. → careçar caresser
fresquet, eta adj. frais, fraîche (dimin.) - cit.: frisons (far los -) loc. boucler les cheveux
Un Zefir cortisan i passa, / totjorn fresquet e musque- fritas n. f. plur. (del francés) frites veire: patanas
tat, / e per creissença de beutat, / una font i ven de fregidas
Parnassa (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) froment n. m. (av. 1500.) froment
fresquièra n. f. 1. lieu frais 2. froidure froncir las ussas loc. froncer les sourcils
fronda n. f. (s. XII.) fronde veire: fonda
fresquièra (a la -) loc. au frais
frondejaire, aira n. 1. frondeur 2. qui se sert de
fresquièra (èsser a la -) loc. être ruiné (au frais)
la fronde
fresquièra (fa -) loc. il commence à fraîchir
frondejar v. 1. utiliser une fronde 2. causer des
fresquièra (préner la -) loc. prendre le frais
embarras
fresquièra (un -) n. m. homme très froid dans
front n. m. front - cit.: Roja de fred, enlai se lèva /
ses rapports (froideur)
la luna al front mirgalhat d’òr ; / sus aquela palhada
fresquièras (las -) n. f. plur. les premiers froids
nuèva / d’argent fin se mira. Tot dòrm (Paul Froment,
fresquièras (las darrièras) loc. les derniers Nadal, 1897)
froids. front (aver de -) loc. être effronté
fresquièras arriban (las -) loc. les premiers front (de -) loc. de front, de face
frois arrivent front (en -) loc. ex æquo. . .
fretar v. frotter front de repetaçaire (a un -) expr. il a un de ces
fretar (as bèl -) tu as beau faire et beau dire culots !
fretats (los an -) loc. ils leur ont donné une cor- front encontra front loc. front contre front
rection front levat (a -) loc. effrontément
freule, freula adj. frêle frontièra n. f. (s. XIV. . . ) frontière
fricassa n. f. fricassée, friture veire: fregidura fronton n. m. (s. XVII..., it. frontone) fronton
fricassada n. f. fricassée fronzir v. 1. froncer 2. rider
fricassaire, aira n. mauvais, e cuisinier, ère fructifèr, èra adj. (s. XVI. . . ) fructifère veire:
fricassar v. (lat. p. "frigicare") 1. fricasser, frire fruchós
2. fig. manger son bien fructificacion n. f. (s. XIV. . . ) fructification
fricassar la paga expr. gaspiller son argent fructificar v. (s. XIII.) fructifier
fricassar los espinarcs loc. conter fleurette veire: fructòsa n. f. (s. XX.) fructose (m)
calinhar, contar joïnas fructuari, ària adj. (s. XIV.) usufruitier, ère veire:
fricassat n. m. friture usufructuari
fricassatge n. m. 1. action de fricasser veire: fructuós, osa (pl. fructuoses, osas) adj. (s. XIV.)
fregidura 2. friture fructueux, euse
fricassats (de ronhons -) expr. des rognons fruit (aver del -) loc. (var.: aver del fruch) avoir le
sautés goût du fruit
fricassièr n. m. 1. fricasseur veire: fricassaire fruit (far -) prospérer
2. gargotier fruit (frut; fruch) n. m. fruit
fricassum n. m. restes de cuisine fricassés fruit aboriu n. m. fruit hâtif
Frígia / Frigia n. pr. Phrygie (anc. Pays d’Asie fruit de totora n. m. fruit de toute saison
Mineure) - cit.: La Pamfília [Pampilia] corrú, con- fruita n. f. les fruits
quistè la Cilícia, / la Frígia, la Pisídia e la dòcta Fenícia fruita (portar -) loc. être profitable
(Pèir de Garròs, Lissandre, 1567 fruitada n. f. récolte (produit)
frigiditat n. f. (s. XIV.) frigidité fruitièr adj. e n. fruitier

285
fruitós, osa (pl. fruitoses, osas) fura

fruitós, osa (pl. fruitoses, osas) adj. 1. abon- e de fum, cap a Severac (Paul Gayraud, La sexològa,
dant en fruits veire: fructifèr 2. fructifère 1982)
fruits refrugats loc. des fruits choisis fum (far de -) loc. faire l’important
frustrar v. (s. XII.) frustrer fum (mena fòrça -) expr. c’est un vantard
frustratòri, òria adj. (s. XIII.) frustratoire - cit.: fum (non veire lo -) loc. ne pas soupçonner
Entrò quan vanitat notòria / e la mensonja frustratòria fum (préner lo -) loc. se mettre en colère
/ enter vosautes aurà cors ? (Arnaud de Saleta, Psalme fum (un -) n. m. une grande foule
IV, s. XVI) fum de calhaus (a -) loc. 1. à plein gaz 2. à toute
ftalats n. m. plur. (s. XX.) phtalates (chimie) berzingue 3. à fond la caisse
fuèlh n. m. feuillet (papier) fum de cap loc. → caprici caprice
fuèlha n. f. feuille d’arbre fum de cap (un -) n. m. une envie, une idée
fug-l’òbra n. m. fainéant veire: pigre subite
fuga n. f. (s. XIV.) 1. fuite veire: fugida 2. fugue fum de quicòm (aver lo -) loc. avoir vent de
fugaç, aça (pl. fugaces, aças) adj. (s. XIX. . . ) fu- quelque chose
gace fum de quicòm (veire lo -) expr. se douter de
fugacitat n. f. (s. XIX. . . ) fugacité quelque chose
fugeire, eira n. (de " fúger") fugisseire 1. fuyard fum d’aquò (aver agut lo -) loc. avoir eu le
2. qui fuit (personne) pressentiment de cela
fùger v. → fugir fuir fum e l’amor (i a tres causas que non se pòdon
fugida n. f. (s. XIV.) fuite (pour échapper) escondre : la tos, lo -) expr. il y a trois choses
fugida (delicte de -) n. m. délit de fuite que l’on ne peut cacher: la toux, la fumée et
fugida (far la -) loc. Fuir / décamper l’amour
fugidís, issa (pl. fugidisses, issas) adj. fuyant, fum non sòrte (tant prigond non se fa lo fòc
ante que lo -) expr. la vérité finit toujours par sortir
fugir v. (s. XII.) fuir - cit.: Fug, jauparèl, e fai-t’en rè, du puits
/ o que segon l’òrdre / sortèm de parlar de darrèr / afin fumada n. f. fumée (grosse)
que trobèssas ont mòrdre (Pèire Godelin, A l’envejós, fumada (n’ai agut una -) expr. j’en ai eu le
s. XVII) pressentiment
fugir a tota brida loc. (XVII.) fuir à bride abattue fumar v. fumer - cit.: Montat [sus] un ginet
fugir cambas ajudatz-me fuir à toutes jambes d’Espanha, / travèrsi la rasa campanha, / e renègui, tot
fugir d’ausida loc. (s. XVII.) filer à l’anglaise en fumant, / damb le pistolet a la man : / pics e patacs
(quitter les lieux pour éviter une autre per- ! / alarma ! Alarma ! Qui ne vòl al novèl gendarma ?
sonne) (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII)
fugir tant que tèrra loc. fuir au bout du monde fumar (far -) loc. produire avec éclat
fugir, qualqu’un se salva (de -) expr. des fumar son cap d’òbra (far -) expr. produire son
peureux, il s’en sauvera quelques-uns chef-d’œuvre
fugitiu, iva adj. (s. XII.) fugitif, ive fumatièra ! (es una -) expr. c’est une tabagie !
fuita n. f. fuite fumet n. m. 1. fumet 2. bouquet - cit.: Cadun
fuita (a -) loc. en toute hâte legissiá las paraulas. Caduna portava sa musica, una
fuita que se’n va (a -) loc. il s’enfuit musica que vos ebriava coma un fumet (Pèire Gogaud,
fuitas (botar a -) loc. mettre en fuite L’uèlh de la font, 1977)
fulhada n. f. feuillée, ramée fumetís (non -) loc. (s. XVII.) "ne fumetis" :
fulham n. m. les feuilles, feuillage calmez-vous ! - cit.: Cossí ? Cada bon compan-
fulhar v. mettre les feuilles hon / aurà mestressa sonque jo ? / Cadun trobarà sa
fulhatge n. m. feuillage caduna, / e jo non trobarai pas una ? / Non fumetís
fulhet n. m. feuillet ! Que si farai/ e se la que cortisarai / n’es de còrs
fulhet (virar -) loc. changer de propos e [d’esperit] triada, / tornatz me far manjar civada
fulhetar v. feuilleter (parcourir un livre) (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII)
fulheton n. m. (s. XIX. . . ) feuilleton fumós, osa (pl. fumoses, osas) adj. (s. XII.)
fulhetonista n. (s. XIX. . . ) feuilletoniste fumeux
fulhós, osa (pl. fulhoses, osas) adj. touffu, ue fumositat n. f. (s. XIV.) caractère de ce qui fume
fulminacion n. f. (s. XIV.) fulmination funeràrias n. f. plur. (s. XV.) funérailles
fulminar v. (s. XIV.) fulminer funèst, èsta (pl. funèstes, èstas) adj. (s. XVII. . . )
fum n. m. (s. XII.) fumée funeste
fum n. m. masse (nombre) fur n. m. action de fouiller, de perquisitionner
fum (a -) loc. 1. à fond de train 2. à toute vitesse fur (far lo -) loc. 1. faire des recherches
fum (de -) loc. à fond la caisse - cit.: Lo divendres, 2. perquisitionner
tan lèu burèus barrats, Camila atalava son automobila; fura n. f. furet femelle veire: furet

286
fura ! futurològue, òga

fura ! loc. ça creuse (appétit) fusilhièr n. m. (s. XVII. . . ) fusilier marin


furaire, aira n. chasseur au furet fusion n. f. (s. XIV.) fusion
furar v. chasser au furet fust (pl. fustes) n. m. (s. XIII.) boès 1. bois
furet n. m. furet - cit.: Car fòrt sovent cal anar (matière) veire: fusta 2. fût
córrer cercar los medecins e apoticaris que pòrtan fust (s’es pres a -) loc. il s’est pris lui-même au
[clistèris] e [antimòni], coma qui va cercar un furet piège
per tirar lo conilh d’una cròsa (Augièr Galhard, s. fusta n. f. (s. XIV.) bois d’œuvre veire: carpenta
XVI)
fusta (lenga de -) n. f. langue de bois
furetaire, aira n. fureteur, euse
fusta (se virar del biais de la -) loc. se plier aux
furetar v. fureter
circonstances
furetariá n. f. habitude de fureter
furgar v. fouiller (personne, meuble) fusta (trobar cara de -) loc. trouver porte close
furia n. f. (s. XIV. . . ) fúria furie fusta (una caissa de -) loc. une caisse en bois
furibond, onda adj. (s. XIII. . . ) furibond, onde fusta que fan las flaütas (èsser de la -) loc.
furiós, osa (pl. furioses, osas) adj. (s. XIV.) fu- 1. tourner à tous les vents 2. être inconstant
rieux, euse fustariá n. f. (s. XIII.) 1. ensemble des bois
furnaire, aira n. → rafegaire fureteur, euse d’œuvre 2. charpenterie
furnar v. → rafegar fureter fustet n. m. (s. XIII.) fustet, arbre utilisé pour la
furor n. f. (s. XIV.) fureur teinture
furtièr, ièra adj. (s. XII.) furtif, ive fustièr per mestièr qui vend du bois d’œuvre
fus (aquò non aponcha / aponcha pas / un -) fustièr, ièra n. (s. XIII.) 1. artisan qui travaille
expr. cela n’aboutit à rien / n’apporte rien le bois, qui fournit le bois de charpente veire:
fus (pl. fuses) n. m. fuseau carpentièr 2. charpentier
fusada n. f. fusée fustigar v. (s. XIII.) fustiger
fusanh n. m. (s. XII.) fusain (arbre et crayon) futil, a adj. (s. XIV..., lat. futilis) futile
fusible, ibla adj. e n. m. (s. XIV.) fusible
futilament adv. (s. XIX..., de futil) futilement
fusilh n. m. (s. XVII. . . ) fusil
futilitat n. m. (s. XVII..., lat. futilitas) futilité
fusilh (acarar lo -) loc. mettre le fusil en joue
fusilh de mossur Gervais, totjorn carga e part futur n. m. (s. XIII.) futur
jamai (lo -) expr. il ne met jamais ses menaces futurisme n. m. (s. XX.) futurisme
à exécution futurista adj. (s. XX.) futuriste
fusilh-mitralhador n. m. (s. XX.) futurologia n. f. (s. XX.) futurologie
fusilh-mitralhaire fusil-mitrailleur veire: mi- futurològue, òga n. (s. XX.) futurològ futuro-
tralhadoira logue

287
g : ge (alfabet) galaupada (a la -)

g : ge (alfabet) n. f. g gaire (non i a / i a pas -) loc. il n’y a pas


ga n. m. (lat. vadum X germ. wad) gué longtemps
gabarra n. f. gabare veire: pinassa gaire en dire loc. peu s’en faut
gabarrièr, èra n. gabarier gaireben prep. presque veire: quasi
gabarrit n. m. gabarit gait (gach) n. m. (de gaitar / gachar) guet
gabe n. m. (mot occ. gascon) gave gait d’espèra n. m. poste de guet
gabèla n. f. (s. XIII., de l’arabi) gabelle gaita (far -) loc. 1. guetter 2. observer
gabelador (/gabelaire) n. m. (s. XIII.) gabelou gaita (far la -) loc. faire le guet
gàbia n. f. 1. cage 2. gabie (t. de marine) gaita (gacha) n. f. (s. XIII., de gaitar / gachar) guet-
gabièr n. m. gabier (t. de marine) teur
gabiòla (en -) loc. en taule (en prison) fam. gaitar (gachar) v. (frc. wahtôn) guetter
veire: en cabana gaitar de coa d’uèlh loc. regarder du coin de
gabion n. m. gabion (cage contenant des pier- l’œil
res) gaitar de reiruèlh loc. regarder du coin de l’œil
gacha empega (far quicòm a la -) expr. faire gal (jal; jau) n. m. (lat. gallus) → pol coq veire:
quelque chose à la diable galina, pol
gacha empega (far un trabalh a la -) expr. bâcler gal (s’embufar coma un -) loc. se mettre en
un travail colère
gadós (es un -) loc. on ne sait par quel bout le gal (se coflar coma un -) loc. prendre un air
prendre suffisant
gadós (pl. gadòsses) n. m. genêt épineux gal de carrièra, dolor d’ostal expr. coq de vil-
gaëlic, ica adj. gaélique lage, douleur chez-lui
gafa n. f. (s. XV : « gaf ».) gaffe gal galina n. m. un homme efféminé
gafa (far la -) loc. ouvrir la route gal non cante pas, lo temps non pèrd un pas (e
gafa (sondar la -) loc. 1. tâter le terrain 2. tirer mai lo -) expr. rien n’arrête le temps
les vers du nez gal per la brasa (i cal passar coma lo -) loc. on
gafar v. 1. gaffer 2. faire gaffe ne peut pas faire autrement
gafats (a -) loc. 1. à pleines mains 2. à poignées galà n. m. (s. XVII. . . , del francés ? castelhan) gala
gafet, eta n. → aprendís apprentis gala (non aver la -) loc. ne pas être contagieux
gag (pl. gags) n. m. (s. XX., mot anglés) gag (t. plaisant)
gag; pl. gages (gai; jai) n. m. geai galabontemps (pl. galabontempses) n. m.
gai (jai) n. m. (lat. gaius) gaité (f) - cit.: Sos servi- gaudeire 1. jouisseur 2. viveur
dors, tremolatz damb plaser, / en gai crenhetz de li har galafatar v. (de l’arabi) 1. calfater 2. calfeutrer
desplaser, / l’amor, lo gai, la crenhença s’amassen / e galafatatge n. m. 1. calfatage 2. calfeutrage
frem s’abracen (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565) galafre, afra (/ golafre, afra) n. goinfre
gai coma un alleluia de Pascas (èsser -) expr. galant biais (un -) n. m. une grâce
être gai comme un pinson galant d’un jorn loc. amant d’un jour
gai coma un gal de bòria (èsser -) expr. être gai galant, anta adj. e n. galant, ante
comme un pinson galantament adv. galamment
gai coma un peis dins l’aiga (èsser -) expr. être galantariá n. f. galanterie - cit.: Ieu som ací
comme le poisson dans l’eau vengut per dire, en mon lengatge, / que s’è le còrs
gai coma un podaire (èsser -) expr. être gai petit pro grand es mon coratge, / per mostrar brava-
comme un pinson ment qu’ieu sabi quicomet / de çò que dins le cap la
gai saber (lo) n. m. (s. XIV.) gai savoir, gaie sci- musa nos trasmet (Pèire Godelin, Petita galantariá, s.
ence XVII)
gai, gaia adj. gai, gaie galapian n. m. galapiat
gaiament adv. gaiement galar v. 1. réjouir 2. amuser
gaietat n. f. gaieté galariá n. f. (s. XIV. . . , de l’italian « galleria ») ga-
gaina n. f. (s. XIV.) gaine lerie (d’exposition. . . )
gainar v. gainer galàs (far -) loc. exagérer / se vanter
gainat, ada adj. gainé, ée galaup (levar lo -) loc. prendre le galop
gainatge n. m. gainage galaup (pl. falaups) n. m. galop
gainièr, èra n. gainier, ère galaupa-pitança n. m. pique-assiette
gaire adv. guère galaupada n. f. galopade
gaire (dins -) loc. sous peu galaupada (a la -) loc. au plus vite

288
galaupar ganga (a -)

galaupar v. galoper galinariá n. f. → polalha volaille


galaupar coma un pescabernat expr. galoper galinas an dos rossets / mujòls (los uòus de sas
comme. . . -) expr. c’est un vantard
galaups (als quatre -) loc. au grand galop galinat n. m. (s. XIII.) → polard ; polastre poulard
galavard, da n. goinfre, goulu, e galinèla n. f. poule d’eau veire: pola d’aiga
galavardejar v. manger goulûment galinet n. m. → polet poulet
galaxia n. f. galaxie galineta n. f. → catarineta coccinelle
galejada n. f. 1. plaisanterie (aux frais de galinièr n. m. → polalhièr 1. poulailler 2. par-
l’interlocuteur) 2. galéjade adis (théâtre)
galejar v. 1. plaisanter 2. coqueter galinièr, ièra n. → polalhièr volailler, volaillère
galèra n. f. (s. XV. . . , del catalan) galère galís (de -) loc. de côté, obliquement
galèra (anar coma la grand -) loc. marcher très galís (pl. galisses) n. m. 1. ligne oblique
vite 2. glacis 3. talus
galèra (e vòga la -) loc. vogue la galère gallés, esa adj. e n. gaulois, oise
galèra (remar la -) loc. peiner grandement Gàllia en tòga (la -) loc. la Gaule en toge (Nar-
galerian, ana n. (s. XVII. . . ) galérien, enne bonnaise romaine)
galés (far del -) loc. faire le joyeux gallican, ana adj. e n. (s. XIV. . . ) gallican, anne
galés, esa (pl. galeses, esas) adj. e n. gallois, gallicanisme n. m. (s. XIX. . . ) gallicanisme
oise gallicisme n. m. (s. XVI. . . ) → francisme galli-
galesc (a -) loc. à la régalade cisme
galesc (pl. galesques) n. m. gosier veire: galet gallinacèu n. m. (s. XVIII. . . ) gallinacé
galet n. m. (del catalan) 1. gosier veire: galesc gallo adj. e n. (s. XIII. . . ) gallo (de Bretagne)
2. goulot de bouteille gallo-roman, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) gallo-
galet (préner pel -) loc. prendre au collet romain, aine
galeta n. f. galette galobet n. m. galoubet
galetat (qu’un -) loc. qu’une gorgée galuchon n. m. (de gal) → bernat pescaire 1. petit
Galhac e Rabastens (èsser entre -) expr. être coq 2. héron
ivre (entre deux régions de vignes) galurenc, enca adj. e n. 1. joyeux 2. réjoui
galhard coma un Turc (èsser -) expr. se porter à 3. galurin
merveille gamat, ada (èsser -) loc. avoir un chat dans la
galhard, arda adj. gaillard, arde - cit.: Un gorge
pòble pòt pas se contentar [d’exprimir] sa pensada gambadas (a -) loc. à grandes enjambées
en d’innombrables parlars. Los parlars populars, es- gamberlejar v. 1. boiter veire: gambejar, cambe-
pelisons galhardas mas assalvatgidas d’una lenga en jar 2. aller à cloche-pied 3. gamberger
descasença, an una fin naturala : es de s’escartar pauc gamma n. f. (s. XII. . . ) gamme (musique etc.)
a pauc de la lenga-maire, de s’abastardir de mai en gamma n. m. (s. XIX. . . ) gammà 1. gamma (lettre
mai (Antonin Perbòsc, Fòc nòu, 1904) grecque.. 2. )
galhèc, èga adj. e n. galicien, enne gammaglobulina n. f. (s. XX.) gammaglobuline
Galilèa n. f. Galilée gammagrafia n. f. (s. XX.) gammagraphie
galina n. f. → pola poule gammamètre n. m. (s. XX.) gammamètre
galina (far la -) loc. faire le joli-cœur (caqueter) gammaterapia n. f. (s. XX.) gammathérapie
galina / pola banhada (se’n anar coma una -) loc. ganariá n. f. gainerie
être une poule mouillée ganarra n. f. cuite (ivresse)
galina blanca (èsser de la -) loc. être favorisé ganarra (préner una -) loc. prendre une cuite
galina coa ! (i a quicòm : la -) loc. 1. il y a un gandin n. m. gandin
événement imminent 2. quelque chose se pré- gandir v. préserver - cit.: Açò siá dit sense com-
pare iron. parason, solament per gandir nòstre Nonrés d’aqueste
galina coa (la -) loc. le torchon brûle repròpche, que perqué se met en campanha be sembla
galina negra (a la -) loc. il est devenu riche on sordament s’estimar quicomet (Pèire Godelin, Con-
ne sait comment tra tu, s. XVII) ; Lo Felibrige es establit, coma pòrta
galina qu’a trobat un rosari (es coma una -) expr. l’estatut, pèr sauvar nòsta lenga; e, en sauvant la
1. être incapable de comprendre 2. il est comme lenga sentèm au fons dau còr que gandirem de mai
une poule devant un couteau tot çò que fai portar la tèsta drecha a l’òme (Frederic
galinada, galinassa n. f. fiente de poule Mistral, Santa Estèla d’Avinhon, 1877)
galinaire, aira n. → polalhièr volailler, ère (per- gandís-te un pauc loc. écarte-toi un peu
sonne) gang (pl. gangs) n. m. (s. XIX. . . , mot angloameri-
galinar v. 1. avoir la chair de poule 2. coqueter can) gang
galinar la carn loc. donner la chair de poule ganga (a -) loc. à son affaire

289
ganglion gardariá

ganglion n. m. ganglion gara-t’aquí que (e -) loc. et voici que


gangrena n. f. gangrène garait (garach; varach) n. terre en friche
gangstèr n. m. (s. XX., mot angloamerican) gang- garapòt n. m. galipot, résine de pin.
ster garatge n. m. (s. XIX. . . ) garage
gangsterisme n. m. (s. XX., mot angloamerican) garatgista n. (s. XX.) garagiste
gangstérisme garatz que loc. sachez que
ganha l’aiga que beu (non -) expr. c’est un garatz-vos davant ! (far lo -) expr. crier pour
fainéant faire ranger les gens
ganha que l’aiga que beu (non -) expr. il ne garba n. f. gerbe
gagne rien du tout garbièr n. m. gerbier
ganhaire, aira n. gagneur, euse garbièra loc. grande meule de gerbes
ganhar n. m. 1. gain 2. bénéfice garbotge (/ gargotge ) n. m. grabuge
ganhar v. 1. gagner - cit.: Òc, òc-ben, saique, son garbura n. f. (mot de l’occ. gascon) garbure (soupe
aquí filhas qu’an besonh de se ganhar la vida; e benlèu gasconne)
son pas plan pagadas. Mas fan mestièr nòble (Paul garçon n. m. (s. XVIII. . . , del francic) garçon (de
Gairaud, La sexològa, 1982) 2. remporter (un prix, café. . . ) veire: gojat
une bataille. . . ) garda n. m. garde veire: gardian
ganhar d’argent a carrada loc. gagner beau- garda (non préner brica -) loc. ne pas se soucier
coup d’argent garda (se préner -) loc. se tenir sur ses gardes
ganhar del pè loc. 1. s’enfuir 2. décamper garda de languitòri (aquò -) expr. cela empêche
ganhar del pè coma un amolaire expr. fausser de s’ennuyer
compagnie garda que (non a / a pas -) loc. il n’y a pas de
ganhar l’escamp loc. prendre le large danger que
ganhar la plata expr. remporter un prix gardacaça n. m. garde-chasse
ganhar la vida loc. gagner sa vie gardachorma n. m. garde-chiourme
ganhar la vida (se -) loc. gagner sa vie gardacòrs (p. gardacòrses) n. m. (s. XIII.) 1. jus-
ganhar las jòias loc. remporter les prix taucorps 2. vêtement de guerre
ganhar lo camin loc. se diriger vers le chemin gardar v. garder (prendre soin) - cit.: Colgatz
ganhar lo córrer loc. gagner la course la fèsta de santa Ceselha, patrona d’aquesta glèisa,
ganhar lo gres loc. déguerpir qu’après aver gardat la flor de sa virginitat tota sa
ganhar país loc. 1. faire du chemin vida, feniguèt per versar son sang per la glòria de
2. s’acheminer Jèsus Crist (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII)
ganhar partida loc. gagner la partie gardar (se) v. se garder
ganhar partida loc. gagner la partie gardar la paraula loc. tenir parole
ganhar sus son còrs (lo -) expr. surmonter la gardar la vaca e manjar la lait expr. bien gérer
douleur son capital
ganhar un tèrne loc. faire fortune gardar las cabras expr. ne pas oser rentrer
ganheta (non ai la / ai pas la -) loc. je n’ai pas dans la maison paternelle de peur de répri-
de chance au jeu mande (enfant)
ganhum n. m. chance au jeu gardar las cabras (far -) loc. tenir la dragée
ganiva n. f. (frc. knîf) couteau de boucher veire: haute
ganivet, ganiveta - cit.: Lo tirèron [lo pòrc], lo gardar lo cap sul còl loc. garder la tête froide
butèron, l’estirèron sul platèu, cap penjant. E el de gardar lo dedins loc. rester à la maison, la
téner de bramar, mas lo Chòcho agèt lèu fait de pal- chambre
par la garganta e d’enfonzar la ganiva (Pèire Gogaud, gardar lo dintre loc. 1. garder la maison
L’uèlh de la font, 1977) 2. garder la chambre
ganivet n. m. canif veire: ganiva, ganiveta gardar l’escamp loc. prendre le large
ganiveta n. f. (de ganivet) gros couteau gardar l’estar-suau loc. garder le silence
gansa n. f. 1. ganse 2. cordon. gardar qualqu’un de sautar als blats expr. tenir
gansòla n. f. bride à l’œil
gant n. m. gant - cit.: La filha d’un bon artisan / gardar sas tenéncias loc. faire bonne conte-
pòrta de pèrla de tot bèla, / de gants a la mòda novèla / nance
e de fin [aur] un gròs carcan (Pèire Godelin, Ramelet, gardar una dent loc. garder rancune
s. XVII) gardar una pera per se levar la set expr. garder
gara n. f. (s. XIX. . . ) gare une poire pour la soif
gara (sense cridar para ni -) loc. sans crier gare gardarai de sautar als blats (te -) expr. je vais te
gara aquí que loc. voilà donc que surveiller étroitement
gara d’aquí ! loc. sort de là ! gardariá n. f. 1. garderie 2. halte garderie

290
gardènia gat (aicí i a un -)

gardènia n. f. (s. XVIII. . . ) gardenià gardénia garrèl (un pauc de -) loc. un peu brouillés
gardian, ana n. (s. XIII.) 1. gardien, enne veire: (fâchés)
garda 2. gardian (de Camargue) garric n. m. (s. XII.) chêne yeuse
gardiatge n. m. gardiage garric non fa un píbol (un -) expr. tel père, tel
garèl adj. m. qui porte à faux fils
garent, enta adj. (s. XII.) garant, ante garriga n. f. (s. XIII.) garrigue
garentida n. f. (s. XII : « garentia ».) garantie garriga (en -) loc. dans la garrigue
garentir v. (s. XIII., del germanic) 1. garantir garrolha n. f. querelle (bagarre) veire: carpin-
2. répondre (caution) har, pelejar
gargamèla n. f. (s. XIII.) → garganta 1. gorge garrolha (cercar -) loc. chercher noise
(anatomie) 2. gargamelle (fam.) garron n. m. gîte (boucherie)
garganta n. f. (de garg (onomatopèa)) gorge garròt n. m. (de garra) garrot
(anatomie) - cit.: Lo tirèron [lo pòrc], lo butèron, gas (pl. gases) n. m. (s. XIX. . . ) gaz
l’estirèron sul platèu, cap penjant. E el de téner de gasanh n. m. (s. XII.) gain
bramar, mas lo Chòcho agèt lèu fait de palpar la gar- gasanha n. f. (s. XII.) 1. gain 2. profit
ganta e d’enfonzar la ganiva (Pèire Gogaud, L’uèlh de gasar v. (s. XIX. . . ) gazer
la font, 1977) gasar v. (de ga) 1. passer à gué 2. mener une ac-
gargarisme n. m. (s. XIV.) gargarisme tivité sur le gué
gargarizar v. (s. XIV.) gargariser gasatge n. m. (s. XIX. . . ) gazage
gargolhar v. gargouiller gascon, ona adj. e n. (s. XII.) gascon, onne - cit.:
garguilh (cercar -) loc. chercher noise Anna Maria respond qu’a l’escòla i an pas dit lo nom
garguilh (pro de -) loc. pas tant de discussions de son país, e que i ei dehenut parlar gascon, e que s’es
garir v. (s. XII.) guérir - cit.: E quand pensi, de còps, pas vertat qu’ajam pas cap d’istòria (Robèrt Lafònt,
que ma polida aimada / de sos potons d’amor brèça un 1984)
autre amorós / una enveja me pren d’anar de rescon- Gasconha tolzana n. pr. f. Gasconha tolosana
dons / dins l’aiga negra e freja e d’ombra capelada / Gascogne du Savés, du Comminges...
negadís escantir mon fuec e garir mas dolors (Paul gasconisme n. m. (s. XVII. . . ) gasconnisme
Froment, Un jorn d’abrial, 1898) gasificacion n. f. (s. XIX. . . ) gazéification
garir de la fèbre per préner lo mal caud expr. gasificar v. (s. XIX. . . ) gazéifier
tomber de Charybde en Scylla gasogèn n. m. (s. XIX. . . ) gazogène
garison n. f. guérison gasòli n. m. (s. XX.) gasoil
garissable, abla adj. guérissable gasolina n. m. (s. XIX. . . ) essence (moteurs)
gaspa n. f. 1. rafle 2. grappe de raisin 3. crème
garisseire, eira n. garidor guérisseur, euse veire:
de petit lait
adobaire
gaspacho n. m. (s. XIX. . . , mot castelhan) gaspachò
garita n. f. guérite
gaspacho
garlanda n. f. (s. XIII., de l’italian) guirlande
gaspilhaire, aira n. 1. celui qui gâte en grappil-
garlandejar v. se dérouler en guirlande
lant 2. gaspilleur
garlandèu n. m. place entourée d’arcades
gaspilhar v. 1. grappiller 2. gaspiller
garlòpa f n. f. (s. XVI. . . ) varlope
gassendisme n. m. (s. XIX. . . ) gassendisme
garnidoira n. f. (s. XIX. . . ) garnisseuse (ma- gassendista adj. e n. (s. XVII. . . ) gassendiste
chine) gast (far lo -) loc. ravager le pays ennemi
garnidura n. f. (s. XIV.) garniture gast (pl. gastes) n. m. (s. XIII.) dévastation veire:
garniment de brèç n. m. layette degast
garnir v. 1. garnir 2. remplir (un imprimé) gasta (lo tròp -) loc. le trop n’est jamais bon
garnir l’ensalada loc. assaisonner la salade gasta la salsa (tròp de pèbre -) loc. il ne faut
garnir la man a loc. graisser la patte à pas trop pousser / demander / provoquer
garnison n. f. (s. XV.) garnison gastador / gastaire adj. (s. XIII.) dévastateur
garnissatge n. m. (s. XVIII. . . ) garnissage (guerres anciennes)
garnisseire, eira n. (s. XIV.) garnisseur, euse gastar v. 1. gâter (abîmer) 2. dépenser sans
(personne) mesure
garnit coma un rampam expr. rampalm bien gasteropòde n. m. (s. XVIII. . . ) gastéropode
garni gastronòme, òma n. (s. XIX. . . ) gastronòm gas-
garra (alongar la -) loc. aller à grands pas tronome - src.: Mistra, 1878 : "gastrounome"
garra (jarra) n. f. (gall. garra) jarret gat (a los vistons coma lo) loc. il voit très bien
garrabièr n. m. 1. églantier (ronce) 2. fig. / très clair
femme mauvaise gat (aicí i a un -) loc. 1. là il y a un truc
garrèl (de -) loc. obliquement 2. quelque chose de caché

291
gat (emportar lo -) gaug (far -)

gat (emportar lo -) loc. partir à la cloche de bois gatget n. m. (de l’occ. gascon) 1. ustensile (petit)
(décamper en secret, sans payer le loyer 2. gadget
gat bordilha n. m. chat de gouttière gatilh n. m. chatouille
gat de Bernat que garda los uèlhs barrats de gatilh (catil; chatilh) n. m. (de gat) chatouille
páur de veire los rats (es coma lo -) expr. il ne gatilhar (catilhar; chatilhar) v. (de gat / cat / chat)
recherche pas les difficultés chatouiller
gat de nòu coas (te donarai un -) expr. promet- gatilhós, osa (pl. gatilhoses, osas) adj. cha-
tre une correction violente touilleux, euse
gat de revèrs (s’aparar coma un -) loc. se gatjar v. (s. XIII.) gager
défendre bec et ongle gatonada (catonada; chatonada) n. f. (de gatonar)
gat e rat (èsser coma -) loc. être comme chien et portée de chatons
chat gatonar (catonar; chatonar) v. (de gat) mettre bas
gat fèr n. m. chat sauvage (chatte)
gat mòrt (far -) loc. faire le mort gatonejaire, aira n. galant, ante, qui est cares-
gat mòrt / de gats mòrts (aver un -) expr. avoir sant, ante
des dettes cachées gatonejar v. 1. faire des chatteries 2. être en
gat per lèbre (far préner -) loc. faire prendre chaleur (chatte)
des vessies pour des lanternes gatoniá n. f. chatterie
gat pudre n. m. putois gatonièr, ièra adj. qui aime les chats
gat que caga dins lo cendre (far d’uèlhs coma gatonièr, ièra n. qui aime les chats
un -) expr. faire des yeux ronds gatonièra (catonièra; chatoniera) n. f. (de gat /
gat se penchena (es aquí que lo -) expr. voilà la cat / chat) chatière
difficulté gats (tombar totjorn de patas, coma los -) loc.
gat, gata (cat, ata; chat, ata) n. (lat. cattus) chat, savoir toujours de tirer d’affaire
chatte gats an d’arpas (totes los -) expr. il n’y a pas de
gat, quand non pòt mòrdre, escarraunha (a la rose sans épine
gentilesa del -) expr. il est très méchant gats, mai de rats (mai de -) expr. trop de per-
gata n. f. 1. gatte (t. de marine) 2. chatte (ma- sonnes s’occupent de cette affaire
chine de guerre médiévale) gatsause n. m. saule marsault
gatuènha n. f. les chats (collectif)
gata banhada (èsser una -) loc. 1. être une poule
mouillée 2. être tout penaud gaubi n. m. 1. aptitude 2. habileté 3. aisance
naturelle
gata banhada (far la -) loc. prendre une attitude
gaubi (aver bon -) loc. avoir bonne tournure
humble
gaubi (aver de -) loc. avoir de l’entregent, de
gata de las nòu coas n. f. la chatte à neuf
l’allure
queues : fouet à neuf lanières.
gaubi (aver lo -) loc. être très adroit, malin
gata e la gatina (aver la -) expr. avoir la richesse
gaubi (non aver cap de -) loc. être gauche
gata faleta (far la -) loc. faire la sainte Nitouche
gaubi (sense -) loc. 1. sans grâce 2. sans attrait
gata mòrta (far la -) loc. faire la sainte Nitouche
gaubi de (aver lo -) loc. avoir la force de
gata òrba n. f. colin-maillard
gaubi de (non aver lo -) loc. ne pas avoir le
gata que miaula non caça gaire expr. il parle courage, la force de
trop pour être efficace gaubi triat (un -) loc. une grâce exquise
gata, benlèu ? (non a fait los uèlhs a la -) expr. gaudença / gaudida n. f. (s. XIII.) gaudéncia
a quelqu’un qui vante trop un tiers jouissance (d’un bien. . . ) veire: gaudiment
gatadas (a -) loc. à heures perdues gaudiment n. m. jouissance (plaisir) veire: gau-
gatamiaula n. f. chattemite dença, gaudida, chal
gatamiaula (far la -) loc. faitre la chattemine gaudina n. f. 1. femme libertine 2. gourgan-
gatarràs, assa (pl. gatarrasses, assas) n. gros et dine
vilain chat, grosse et vilaine chatte gaudinar de son amor (se -) loc. se jouer / se
gatàs, assa (pl. gatasses, assas) n. gros chat, moquer de son amour
grosse chatte gaudir (gausir, jauvir) v. (s. XII., lat. gaudire <
gatet, eta gaton, ona gatonet, eta n. chaton gaudere) jouir
gatetas (de -) loc. avec humilité veire: gat gaug (aquò me fa bèla -) loc. cela me sourit
gatetas (far -) caresser veire: gat gaug (aver -) loc. avoir de la joie
gatfaïn n. m. fouine gaug (èsser de -) loc. être de bonne humeur
gatfèr n. m. chat sauvage gaug (far -) loc. faire plaisir
gatge n. m. (s. XII.) → faïna 1. gage 2. ustensile gaug (pl. gauges) n. m. 1. joie - cit.: Elàs ! Ça
gatge d’amistat (un -) loc. un gage d’amitié disi jo, Satiri, / ara qu’as ausit mon martiri, / non te’n

292
gaug (pl. gauges) gemegaire, aira

trufes pas, se te plai, / coma jo non feguí [faguèri] ja- gavèl n. m. 1. javelle de sarments veire: eisser-
mai / quand le bèl uèlh de Peironèla / t’aviá desmargat ment 2. sarment de vigne
la cervèla / e que, tot enjaurit e baug, / vivotejavas gavèla (javela) n. f. (lat. gabella) javelle
sense gaug (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII); gavelada (javelada) n. f. (de gabèla / javela) fagot
Al nom del Felibritge, me fa gaug de vos portar un de javelles
salut d’amistat occitana e felibrenca (Antonin Perbòsc, gavelar (javelar) v. (de gavèla / javela) mettre en
Discors de Foish, 1896); Tròp de gaug, tròp de novèl, javelle
tròp de prètzfachs que l’estrambordavan, l’esperavan gavèls (a la recòlta dels -) expr. aux calendes
dau matin au vèspre (Max Roqueta, Lo corbatàs roge, grecques
2003) 2. souci (plante) gavian n. m. goéland
gaug (tocar cèl de -) loc. être transporté de joie gavina n. f. (s. XIII.) mouette cendrée
gaug de (aver grand -) loc. 1. s’estimer heureux gavitèl n. m. (de l’ital. gavitello) 1. bouée 2. balise
de 2. avoir grand plaisir de gavòt, òta adj. 1. gavot (du pays dauphinois)
gaug de l’estudi, del trabalh... (aver lo -) loc. 2. occitan vivaro-alpin
avoir le goût des études, du travail... gavòta n. f. gavotte (danse)
gaug de trabalhar (aver -) loc. avoir plaisir à Gedeon n. m. Gédéon (pers. biblique) - cit.:
travailler Josuè, Gedeon e Samson cantarí, / los grans amics
gaug de veire (far -) loc. faire plaisir à voir Dàvid e Jonatàs dirí (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
gaug non te farà mal (se te fa -) expr. si tu en geina n. f. (s. XVI. . . , del francés ancian ? germanic)
veux, tu n’en auras pas 1. gêne 2. tourment
gaug nos i trobem mai ! (en -) loc. au plaisir de geinant, anta adj. (s. XVI. . . ) gênant, ante
vous revoir ! geinar v. (s. XVII. . . ) 1. gêner 2. tourmenter
gaujor n. f. joie veire: jòia gèis (pl. gèisses) n. m. (s. XIII.) → gip gypse
gaujós, osa adj. joyeux, euse veire: joiós geissar v. → gipar pratiquer la gypserie
gaujosament adv. joyeusement geissièr n. m. (s. XIV.) → gipièr gippier, gypier
gaula n. f. (got. walus) 1. gaule 2. jeune plant (auteur des gypseries)
gaular v. (de gaula) gauler geissièra n. f. (s. XIV. . . ) → gipièra carrière de
gaunha n. f. 1. ouïe du poisson 2. pêche à la gypse
main dans les rivières gèl (geu) n. m. (s. XII.) gel
gaunha (tòrcer la -) loc. 1. rechigner 2. tordre le gelada n. f. (s. XII.) gelée
nez geladís (pl. geladisses) n. m. (s. XII. . . ) engelure
gausar v. (lat. ausare) → ausar oser - cit.: Man- geladura n. f. (s. XVI. . . ) gelure
adet de floretas comunas que gausas esperar dedins gelant, anta adj. (s. XII. . . ) gelant, ante
lo grand e mirgalhat [pertèrra] del [Lengadòc] de to- gelar v. (s. XII.) geler
tis tos esperfòrces, te vesi pagat en moneda de trufas gelar coma de fèrre loc. geler sec
se non te salvas per ací (Pèire Godelin, Contra tu, s. gelar en l’aire loc. geler sec
XVII); Demorèron totes a perpensar. Un secrèt, es gelarèia n. f. (s. XVII. . . , del francés) 1. gelée (de
plan aisit a dire. Semblava qu’èran davant un sacat viande, de fruits. . . ) 2. gélatine
de páur que volián sens plan gausar, escampilhar totis gelat coma un ametlon loc. gelé jusqu’aux os
amassa. E se sarrèron un paux mai cap al fòc, a se gelha n. f. jante de roue
tustar (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) gelós coma un cocarro de sa biaça expr. jaloux
gauta (far -) loc. être bouche bée comme un gueux de sa besace
gauta (jauta) n. f. (lat. gabata) joue - cit.: Non disiá gelós coma una cabra de sa coa expr. jaloux
mot. Las gautas de la joveneta èran un pauc mai ròsas comme. . .
qu’a l’acostumada (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) gelós, osa (pl. geloses, osas) adj. (s. XII.) jaloux,
gauta (rire d’una -) loc. rire jaune ouse
gauta (rire de -) loc. sourire moqueur gelosiá n. f. (s. XII.) jalousie
gauta de milhàs loc. joue potelée gelosiá crebadissa (a una -) expr. il est jaloux à
gauta espompida loc. joue rebondie en crever
gauta lisa (la -) loc. 1. joues pleines 2. bien gelosiá lo seca (la -) expr. il est malade de
rasées jalousie
gautada n. f. soufflet (gifle) gema n. f. (s. XII.) gemme (résine)
gautejar v. souffleter gemada n. f. (s. XII. . . ) gemmage
gautissons n. m. plur. oreillons gemar v. (s. XII. . . , mot de formacion semi-sabenta)
gavach, acha (pl. gavaches, achas) n. 1. rustre gemmer (pin)
2. qui s’exprime dans un parler jugé incorrect gemèc n. m. plainte (gémissement)
gavadas (far sas -) loc. faire ses gorges chaudes gemegaire, aira n. 1. geignard, arde 2. qui se
gavat (es -) loc. il est riche come Crésus plaint

293
gemegant, anta gent, enta

gemegant, anta adj. gemissent; gemegaire generalitat n. f. (s. XVII...) généralité


gémissant, ante generalitat (de Tolosa etc.) n. f. (s. XV. . . )
gemegar v. geindre généralité (division administrative d’Ancien
gemièr n. m. (s. XII. . . ) gemmeur régime)
gemiment n. m. (s. XIII.) gémissement generalizable, abla adj. (s. XIX. . . ) généralisable
gemir v. (s. XIII.) gémir generalizacion n. f. (s. XVIII. . . ) généralisation
gemma n. f. (s. XIX. . . ) gemme (bourgeon) generalizar v. (s. XVI. . . ) généraliser
gemma n. f. (s. XIII.) gemme (pierre précieuse) generar v. (s. XIII.) générer
gemmacion n. f. (s. XVIII. . . ) gemmation (forma- generator n. m. (s. XX.) generador générateur
tion des bourgeons) (machine)
gemmar v. (s. XIII.) orner de pierres précieuses generator, tritz (pl. generators, trises) adj. (s.
gemmar v. (s. XIX. . . ) gemmer (bourgeonner) XVI. . . ) générateur, trice
gemmat, ada adj. (s. XIII. . . ) gemmé, ée (de pier- generic, ica adj. e n. m. (s. XVI. . . ) générique
res précieuses) generós, osa (pl. generoses, osas) adj. (s. XV.)
gemmifèr, èra adj. (s. XVIII. . . ) gemmifère (bour- généreux, euse
geons) generosament adv. (s. XVI. . . ) généreusement
gemmiparitat n. f. (s. XIX. . . ) gemmiparité generositat n. f. (s. XVI. . . ) générosité
(bourgeon) genèsi n. f. (s. XIV.) genèse - cit.: La grand [com-
gemmologia n. f. (s. XX.) gemmologie (étude parança] de la vida biblica e de sa lenga pastorala
des pierres précieuses) eme aquela dis pastres e gardians de Provènça, i a
gemmologista n. (s. XX.) gemmologiste (qui longtemps que nos avián donat idèa e gost de traduire
étudie les pierres précieuses) en provençau lo libre de la Genèsi (Frederic Mistral,
gemmula n. f. (s. XIX. . . ) gemmule (bourgeon) La Genèsi, 1910)
gèn n. m. (s. XX. . . ) gène genèst (pl. genèstes) n. m. genêt
gendarma n. m. (s. XVI. . . ) 1. gendarme 2. soldat genetica n. f. (s. XX. . . ) génétique
(ancien) - cit.: Montat [sus] un ginet d’Espanha, / geneticament adv. (s. XX. . . ) génétiquement
travèrsi la rasa campanha, / e renègui, tot en fumant, genetician, ana n. (s. XX. . . ) généticien, enne
/ damb le pistolet a la man : / pics e patacs ! / alarma gengiva n. f. gencive
! Alarma ! Qui ne vòl al novèl gendarma ? (Pèire gèni n. m. (s. XVII. . . ) génie
Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) genial, ala adj. (s. XIX. . . ) génial, ale
gendarmariá n. f. (s. XVI., del francés) gen- genibre n. m. genièvre
darmerie genic, ica adj. (s. XX. . . ) génique / génétique
gendre n. m. gendre genièr n. m. (lat. januarius) janvier - cit.: La fèsta
genealogia n. f. (s. XIII : « genologia ».) généalogie tombava plan, al mes de genièr, fa que veniam de tuar
genealogic, ica adj. (s. XV. . . ) généalogique lo pòrc: i aviá tripon, salsissa, salat pel caçolet e lo
genealogista n. (s. XVII. . . ) généalogiste lombet, çò melhor del pòrc (Pèire Gogaud, L’uèlh de la
generacion n. f. (s. XIII.) génération - cit.: font, 1977)
Bernartz de Ventadorn si fo de Limozin del castel genièr fa lo pecat e març n’es acusat expr.
de Ventadorn. Hom fo de paubra generacion, fils d’un on n’est pas responsable des fautes d’un
sirven qu’era forniers (Biografias dels trobadors, s. prédécesseur
XIII) genissèr n. m. (s. XIX. . . ) janissari janissaire
general (en -) loc. adv. en général genital, ala adj. (s. XIII.) génital, ale
general en cap n. m. général en chef genitiu n. m. (s. XIII.) génitif
general, a n. (s. XV. . . ) général, ale - cit.: Aquela genitor, tritz (pl. genitors, trises) n. (s. XII. . . )
òbra fuguèt remesa a la vila per lo general Martinia, géniteur, trice
president del comitat parisenc, que lauvet dins son genocidi n. m. (s. XX.) génocide
discors los explorators produchs autres còps per lo genolh n. m. genou
Lemosin (Josèp Ros, L’annada lemosina, 1898) genolhons (de -) loc. à genoux
general, ala adj. (s. XIV.) général, ale - cit.: genolhs (de -) loc. à genoux
Jos l’influéncia d’aquela lei generala, los ancians genòme n. m. (s. XX.) genòm génome
proparoxitòns (mots accentuats sus l’antepenultima genotipe n. m. (s. XX.) genotip génotype
sillaba) de l’anciana lenga [...] an desplaçat l’accent genre n. m. (s. XIV.) genre
per se cambiar en paroxitòns (Loís Alibèrt, Gramatica, gent (non i aver una -) loc. n’y avoir pas âme
1935) qui vive
generalament adv. (s. XII : « generalment ».) gent o bèstia (cal èsser -) expr. il faut se com-
généralement porter dignement
generalat n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. generalato) gent, enta adj. janti 1. gentil, ille veire: gentil,
généralat agradívol 2. charmant, ante

294
gentament gestion

gentament adv. gentiment geometria n. f. (s. XIV.) géométrie


gentet (far -) loc. 1. ménager, économiser geometric, ica adj. (s. XIV. . . ) géométrique
2. faire petit à petit geranium n. m. (s. XVI. . . ) géranium
gentet, eta adj. 1. gentillet, ette 2. petit à petit geréncia n. f. (s. XIX. . . ) gérance
gentetas (a -) loc. a petits moyens gerent, enta adj. e n. (s. XVIII. . . ) gérant, ante
gentil (pl. gentils) n. m. (s. XV.) étranger, païen gerir v. (s. XIII.) gérer
pour les anciens juifs germanic, ica adj. (s. XVI. . . ) germanique
gentil, ila adj. (s. XIII. . . ) 1. gentil, ille - cit.: Mon germanisme n. m. (s. XVIII. . . ) germanisme
rabat dejà s’acomòda / damb les cordonets a la mòda, / germanista n. (s. XIX. . . ) germaniste
e dejà la pèl d’un conilh / lusís sul capelet gentil (Pèire germanizant, anta adj. (s. XIX. . . ) germanisant,
Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) 2. bien élevé, ante
ée germanizar v. (s. XVI. . . ) germaniser
gentilesa n. f. (s. XIII. . . ) 1. gentillesse 2. no- germanofil, ila adj. (s. XIX. . . ) germanophile
blesse (vieux) germanofòbe, òba adj. (s. XIX. . . ) germanofòb
gentilesa del gat, quand non pòt mòrdre, escar- germanophobe
raunha (a la -) expr. il est très mauvais germanofobia n. f. (s. XIX. . . ) germanofòbia ger-
gentilfemna n. f. femme noble (vieux) manophobie
gentilòme (pl. gentilsòmes) n. m. (s. XII : « gentils germanofòn, òna adj. (s. XX. . . ) germanophone
hom ».) gentilhomme gèrme n. m. (s. XII. . . ) germe
gentils n. m. plur. les païens (relig.) germenar v. (s. XIII.) germer
gents n. f. plur. gens germinacion n. f. (s. XIII.) germination
gents (trabalha lo temps plan mai que las -) germinator, tritz (pl. germinators, trises) adj. (s.
expr. le temps travaille plus que les gens XVIII. . . ) germinador germinateur, trice
gents coma se deu loc. de gens comme il faut germinator, tritz (pl. germinators, trises) n. (s.
gents coma son (cal passar las -) expr. il faut XX.) germinador germinateur, trice (personne)
prendre les gens comme ils sont gerondiu n. m. (s. XIV.) gérondif
gents conegudas n. f. plur. gens connus gerontocracia n. f. (s. XIX. . . ) gérontocratie
gents d’auta marèia (las -) expr. les gens de gerontologia n. f. (s. XX.) gérontologie
haut parage gerontològue, òga n. (s. XX.) gerontològ géron-
gents de ben loc. gens de bien tologue
gents de la meteissa jauja loc. gens de la même ges de coratge (non aver / aver pas -) loc. être
farine sans force
gents de léser (las -) loc. les oisifs ges de manièra (de -) loc. en aucune façon
gents de trabalh (las -) expr. la classe ouvrière ges de mòda (de -) loc. d’aucune manière
gents fan lo ben, non lo ben las gents (las -) expr. gèst (èsser de -) loc. être en rut
les personnes font les biens, non les biens les gèst (pl. gèstes) n. m. (s. XIII. . . ) geste - cit.: D’un
personnes gèst rabent passèt en segonda e, sul pacte, cachèt de
gents que (avètz de -) loc. il y a des gens qui tot son pes sus l’accelerator" (Leon Còrdas, Sèt pans,
gents que (i a de -) expr. il y a des gens qui . . . 1977)
genuflexion n. f. (s. XIII.) génuflexion gèst (pl. gèstes) n. m. rut
geografe, afa n. (s. XVI. . . ) geograf géographe - gesta n. f. (s. XIII.) 1. geste (chronique 2. poème)
src.: Mistral, 1878 : "geougrafe" gèsta n. f. geste - cit.: E lo cant interior qu’ausiguèt
geografia n. f. (s. XVI. . . ) géographie - cit.: Es sus son cabeç [d’agonia] , en pensant a sos discípols
encara possible a un mèstre de la geografia, coma fervoroses, èra segurament, ambe mai de claror e mai
de l’istòria, coma de la sociologia o de l’etnologia de [plenitud], lo cant qu’enlusiguèt la mòrt del grand
"miègjornalas" de se targar de la mesconoissença e faidit dont nos a dit la gèsta (Irena Bonnet, Lo Gai
del mesprètz de la lenga d’òc, e d’estampar las pròvas Saber, 1940)
desvergonhadas de son [ignorància] (Robèrt Lafont, gestacion n. f. (s. XVIII. . . ) gestation
Per un Institut d’Estudis occitans, 1980) gestapo n. f. (s. XX., de l’alemand) gestapò
geografic, ica adj. (s. XVI. . . ) géographique gestapo
geograficament adv. (s. XVI. . . ) géographique- gesticulacion n. f. (s. XX.) gesticulation
ment gesticular v. (s. XVI. . . ) gesticuler
geologia n. f. (s. XVIII. . . ) géologie gesticulator, tritz (pl. gesticulators, trises) n. (s.
geologic, ica adj. (s. XVIII. . . ) géologique XVI., lat. gesticulator) gesticulaire; gesticulador
geologicament adv. (s. XIX. . . ) géologiquement gesticulateur, trice - src.: Honnorat, 1846 : "ges-
geològue, òga n. (s. XVIII. . . ) geològ géologue - ticulatour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : "gesticu-
src.: Mistral, 1878 : "geoulogue". lator, tritz"
geomètre n. (s. XVII. . . ) géomètre gestion n. f. (s. XII.) gestion

295
gestionari, ària giroleta

gestionari, ària adj. e n. (s. XIX. . . ) gestionnaire que la nòstra non forèssa pas de l’asempre ? (Pèire
get n. m. jet (action de jeter) Godelin, Ramelet, s. XVII)
getar v. jeter - cit.: Montsegur, l’as ausit, l’aule cant gigantesc, esca (pl. gigantesques, escas) adj. (s.
d’asirança, / martelar tas parets de sa ràbia d’infèrn, XVI. . . ) gigantesque
/ roncar dins los lenhièrs, cremadors d’esperança, gigantisme n. m. (s. XVIII. . . ) gigantisme
getant nòstre país dins l’eternal ivèrn (Loïsa Paulin, gigantomaquia n. f. (s. XVI. . . ) gigantomachie
La colomba de patz, 1947) gigòt n. m. gigot veire: giga
getar a las arnas loc. mettre au rebut gigotar v. gigoter
getar a las escobilhas loc. mettre au rebut gigotièra n. f. (s. XX;) gigoteuse (bébé)
getar a l’estralh loc. mettre au rebut gilet n. m. (s. XVI. . . , del cast. ? arabi) gilet (vête-
getar al degalh loc. mettre au rebut ment)
getar de lagremas loc. répandre des larmes gimbeleta n. f. gimblette (pâtisserie)
getar la palma loc. renvoyer la balle gimbeletaire, aira n. marchand de gimblettes
getar la pèira e tirar lo braç loc. 1. intervenir gimnasi n. m. (s. XVIII. . . ) gymnase
dans l’ombre 2. tirer les ficelles gimnasta n. (s. XIX. . . ) gymnaste
getar la rauba sus un bartàs loc. jeter son froc gimnastica n. f. (s. XX. . . ) gymnastique
aux orties gimnic, ica adj. (s. XX. . . ) gymnique
getar lo margue aprèp lo bigòs loc. 1. jeter le gimpla n. f. (s. XIII.) guimpe
manche après la cognée 2. se décourager ginecèu n. m. (s. XVII. . . ) gynécée
getar lo negre coma las sèpias expr. écumer de ginecografia n. f. (s. XX. . . ) gynécographie
rage ginecologia n. f. (s. XIX. . . ) gynécologie
getar pels pòts loc. jeter à la figure ginecologic, ica adj. (s. XIX. . . ) gynécologique
getar un bastiment a l’aiga loc. lancer un ginecològue, òga n. (s. XIX. . . ) ginecològ gyné-
navire cologue
getar una lei loc. → promulgar una lei pro- ginet n. m. (del castelhan (jinete) ? arabi) genet
mulguer une loi (cheval espagnol) - cit.: Montat [sus] un ginet
getar ventre loc. prendre du ventre d’Espanha, / travèrsi la rasa campanha, / e renègui, tot
ghètto n. m. (s. XIX. . . , de l’ital. ghetto) ghettò en fumant, / damb le pistolet a la man : / pics e patacs
ghetto ! / alarma ! Alarma ! Qui ne vòl al novèl gendarma ?
ghettoïzacion n. f. (s. XX.) ghettoïsation (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII)
giba n. f. (s. XIV.) → bòça bosse gip n. m. gypse
gibar v. → boçar ; bocelar former une bosse gipar v. pratiquer la gypserie
gibbós, osa (pl. gibboses, gibbosas) adj. (s. gipariá n. f. (de l’occ. provençal) gypserie veire:
XVI. . . , lat. gibbosus. Mot de formacion sabenta) estuc
gibbeux, euse veire: gibós gipatge n. m. gypsage
gibbositat n. f. (s. XIV : « gibositat », mot de for- gipièr n. m. gippier, gypier (auteur des
macion sabenta) gibosetat gibbosité veire: gibós gypseries) veire: estucaire
gipièra n. f. carrière de gypse
giblar v. tordre (plier) gipós, osa (pl. gipôses, osas) adj. gypseux, euse
gibós, osa (pl. giboses, osas) adj. e n. (s. XIII., Mot gipsifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) gypsifère
de formacion populara) → boçut bossu, ue gipsofila n. f. (s. XIX. . . ) gypsophile (bot.)
gibossejar v. (s. XIII. . . ) → bocejar bosseler gipsomètre n. m. (s. XIX. . . ) gypsomètre
gibossejat, ada adj. (s. XIII. . . ) → bocejat bosselé, girada n. f. (s. XIII.) → virada 1. tour 2. révolu-
ée tion
gibrar v. givrer girada n. f. galette à l’huile
gibre n. m. givre girador n. m. → giroleta girouette veire: c.f. vi-
giga n. f. (s. XII.) gigue (musique) radoira
giga n. f. gigue (cuisse de chevreuil, mou- girament n. m. (s. XIV.) → virada 1. rotation
ton. . . ) veire: gigòt 2. parcours
giga grandalhada n. f. (occ. "gran + de + alh") un girar v. (s. XIV.) → virar tourner
gigot piqué d’ail giratòri n. m. (s. XX.) giratoire
gigant, anta adj. e n. (s. XIII.) géant, ante - cit.: girfalc n. m. gerfaut (oiseau)
Tanben aicí metís, dirà le plus [ancian], un gigant al girgon n. m. jargon
temps passat èra [tan] grand [que] se tirava les brians girgonejar v. jargonner
amb un pigasson (Odde de Triors, 1578) ; Quand del giroflada n. f. giroflée
mandament de Dieu las lengas se trobèguen a la sepul- giròla n. f. girolle (champignon)
tura de la temeritat del gigant Nem(b)ròd, qui dirà giroleta n. f. girouette veire: girador, viradoira

296
gisclar gloton, ona

gisclar v. 1. pousser des cris aigus 2. jaillir - cit.: glops (a bèls -) loc. à grandes gorgées
Mon adesion a la grafia classica, a catòrze ans, quand glòria n. f. (s. XI. . . ) gloire - cit.: Admiracion deu
[degun] l’emplegava pas (. . . ), implicava mon adesion monde e glòria de nòste atge, / quan jo contempli
a l’unitat lingüistica occitana, que giscla de la grafia en mi ton invençut coratge / com un ròc marterat
classica coma l’aiga de la font (Rodgièr Barta, Lexic, d’ardentas peirassadas (Pèir de Garròs, Psaumes. A
1980) 3. éclabousser 4. gicler la Regina, 1565); Colgatz la fèsta de santa Ceselha,
gisclar de páur loc. crier de peur patrona d’aquesta glèisa, qu’après aver gardat la flor
giscle / gisclet n. m. cri aigu de sa virginitat tota sa vida, finiguèt per versar son
glaç (l’aiga ven -) loc. l’eau se transforme en sang per la glòria de Jèsus Crist (Joan-Loís Fornèrs, s.
glace XVIII); Leis eròis arriban las au terme de la carrièra
glaç (pl. graces) n. m. (s. XII. . . ) glace (eau gelée) abans de li celebrar la glòria, caudrà lei mandar au
glaçairon n. m. glaçon (naturel) refectòri e au dormitòri (Robèrt Lafònt, 1984)
glaçant, anta adj. (s. XVIII. . . ) glaçaire glaçant, glòria (emportar la -) loc. remporter les prix
ante glòria (non a que de / a pas que de -) loc. c’est
glaçar v. (s. XVI. . . ) glacer un vaniteux
glaçat, ada adj. (s. XVII. . . ) glacé, ée glòria (non es de -) loc. ce n’est pas du luxe
glaçatge n. m. (s. XX.) glaçage glòria a chaval, misèria darrièr la sèla expr.
glacet n. m. (s. XX.) glace (crème glacée) veire: faire bonne figure malgré ses difficultés
sorbet glòria de (tirar -) loc. tirer vanité de
glaciacion n. f. (s. XVI. . . ) glaciation gloriar (se -) v. se vanter
glacial, ala adj. (s. XIV. . . ) 1. glacial, ale glorificacion n. f. (s. XIV.) glorification
2. glaciaire glorificar v. (s. XIII.) glorifier
glacièr n. m. (s. XX.) 1. glacier 2. marchand de glorificator, tritz (pl. glorificators, trises) adj. e
glaces n. (s. XVI. . . ) glorificaire glorificateur, trice
glacièra n. f. (s. XX.) glacière gloriòla n. f. (s. XVIII. . . ) gloriole
glacina n. f. verglas gloriós coma Berreta expr. fier comme Artaban
glacinar v. faire du verglas gloriós coma un ase portant relíquias expr. fier
glacís (pl. glacises) n. m. (s. XV. . . ) glacis comme qui se glorifie d’un mérite illusoire (cf.
glaçon n. m. (s. XX.) glaçon (cube de glace) La Fontaine)
gladiator n. m. (s. XIII. . . ) gladiador gladiateur - gloriós coma un castanhaire expr. fier comme
src.: Honnorat, 1846 : "gladiatour" Artaban
glària n. f. 1. glaire 2. blanc de l’œuf gloriós coma un castanhaire expr. fier comme
glèisa n. f. église - cit.: Colgatz la fèsta de santa Artaban
Ceselha, patrona d’aquesta glèisa, qu’après aver gar- gloriós coma un galon qu’auriá trapat un lom-
dat la flor de sa virginitat tota sa vida, feniguèt per bric expr. fier comme un naïf qui croit avoir
versar son sang per la glòria de Jèsus Crist (Joan-Loís fait un exploit
Fornèrs, s. XVIII) gloriós coma un pesolh sus una camisa blanca
glicemia n. f. (s. XIX. . . ) glycémie expr. fier comme un parvenu
glicerina n. f. (s. XIX. . . ) glycérine gloriós que Berreta (es plus -) loc. plus fier que
glicina n. f. (s. XVIII. . . ) glycine gloriós, osa (pl. glorioses, gloriosas) adj. (s. XIII.)
glife n. m. (s. XVIII. . . ) glif glyphe 1. glorieux, euse - cit.: Aishí Dàvid, deu gran Goliat
gliptica n. f. (s. XVIII. . . ) glyptique maçador / e de tribulacions gloriós vencedor... (Pèir
gliptografia n. f. (s. XVIII. . . ) glyptographie de Garròs, Psaumes. A la Regina, 1565); En evocant
gliptologia n. f. (s. XIX. . . ) glyptologie aquela fin tragica e gloriosa de la patria lengadociana,
gliptotèca n. f. (s. XIX. . . ) glyptothèque cossí mon esperit seriá pas trevat pel sovenir del grand
global, ala adj. (s. XIX. . . ) global, ale istorian-trobaire dels Albigeses, Napoleon Peirat (An-
globalament adv. (s. XIX. . . ) globalement tonin Perbòsc, Discors de Foish, 1896) 2. vaniteux,
globalitat n. f. (s. XX.) globalité euse - cit.: I avèva un còp ua hemna que s’aperava
globalizacion n. f. (s. XX.) globalisation Supèrba, la bien nomada. Era gloriosa coma un cent
globalizar v. (s. XX.) globaliser de polhs, e s’èra lotjat au cap de se hèr botar dens las
glòbe n. m. (s. XVIII. . . ) glòb globe litanias (J. F. Bladèr, Armanhac, 1867)
glop n. m. goutte, gorgée gloriosament adv. (s. XIII.) glorieusement
glop de mai (un -) loc. 1. un dernier verre 2. un glòsa n. f. (s. XIII.) glose
coup de plus à boire glosar v. (s. XIII.) gloser
glopar v. 1. tomber goutte à goutte 2. larmoyer glossari n. m. (s. XVI. . . ) glossaire
glopejar v. boire par petites gorgées glossator, tritz (pl. glossators, trises) n. (s. XV. . . )
glopet n. m. petite gorgée glosaire glossateur, trice
glops (a -) loc. 1. goutte à goutte 2. par gorgées gloton, ona adj. e n. (s. XIII.) glouton, onne

297
glotoniá gostós, osa

glotoniá n. f. (s. XIII.) gloutonnerie gomaire, aire n. (s. XIX. . . ) gommeur, euse (ou-
glucide n. m. (s. XX. . . ) glucid glucide vrier. . . )
glucina n. f. (s. XVIII. . . ) glucine gomar v. (s. XX.) gommer (effacer)
glucocorticoïde adj. e n. m. (s. XX. . . ) glucocorti- gomat, ada adj. (s. XIX. . . ) gommé, ée (effacer)
coïde gomatge n. m. (s. XIX. . . ) gommage (effacer)
glucolipide n. m. (s. XX.) glucolipide gomièr n. m. (s. XVII. . . ) gommier (arbre)
glucòsa n. f. (s. XIX...) glucose (m) gomós, osa (pl. gomoses, osas) adj. (s. XV. . . )
glucosat, ada adj. (s. XX. . . ) glucosé, ée gommeux, euse (arbre. . . )
glucoside n. m. (s. XIX. . . ) glucosid glucoside gondòla n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) gondole
glut n. m. (s. XIII.) glu gondolièr n. m. (s. XVI. . . ) gondolier
glutèn n. m. (s. XVI. . . ) gluten gorg (pl. gorgs) n. m. 1. gouffre 2. trou d’eau
glutinós, osa (pl. glutinoses, osas) adj. (s. XIV.) dans une rivière
gluant, ante gorgs gròsses, se pescan los peisses gròsses
gnòme n. m. (s. XVI. . . ) gnòm gnome (dins los -) expr. qui ne risque rien, n’a rien
gnoseologia n. f. (s. XX. . . ) gnoséologie gorilla n. (s. XIX. . . ) gorille
gnòsi n. f. (s. XVII. . . ) gnose gòrja (bona -) loc. gros mangeur
gnostic, ica adj. e n. m. (s. XVII. . . ) gnostique gòrja del lop (a la -) loc. 1. à la merci de
gnosticisme n. m. (s. XIX. . . ) gnosticisme quelqu’un 2. sous la menace
goapo n. m. (s. XIX. . . , del castelhan) goapa gorjabadat, ada (demorar -) loc. rester bouche
gouape (n. f.) bée
gof (pl. gofes) n. m. golf golfe gòrjafin, ina n. gourmet
gòrjalís, isa (pl. gòrjalises, isas) adj. qui se
gòf coma una sopa loc. trempé comme. . .
réserve les meilleurs morceaux
gof persic n. m. golfe persique
goró n. m. (s. XIX. . . ) gourou
gòf, gòfa adj. mouillé, ée
gorrin, ina adj. e n. cochon, onne (fig.)
gofir v. mouiller
gorrina n. f. gouine
gòira n. f. buse (oiseau) veire: tartarassa, car-
gorrinar v. traîner (dans de mauvais lieux) -
canàs, ruissa
cit.: ai gorrinat per la serena / tota la santa de la nuèit
goja n. f. serveuse (auberge)
(Pèire Godelin, s. XVII)
gojat n. m. garçon veire: garçon - cit.: Tot
gos, gossa (pl. gosses, gossas) n. → can chien,
[m’annóncia] la part que prenètz a la fèsta de uèi,
chienne
òmes, femnas, filhas, gojats, vos vesi totes endimen-
gossa n. f. lesbienne
jats, las fardas [...] pus bèlas son sortidas, los ribans
gossejar v. → canhotar mettre bas (chienne)
mirgalhats lusisson, e totes siatz dins la pus granda
gossetada n. f. → canhotada portée de chiots
[netetat] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
gost (èsser d’un -) loc. avoir le même goût
gojata n. f. jeune fille
gost (pl. gostes) n. m. goût
gola n. f. 1. gueule 2. ouverture 3. bouche
gost a caulet (a -) loc. cela a goût de chou
(fam.)
gost de (li auriá grand -) loc. il serait agréable
gola de sac (a -) loc. à foison
de
golar n. m. 1. fanon de bœuf veire: colar 2. cou gost de torna- i (un -) expr. un gôut de revenez-
de porc y
golar (aver lo -) loc. avoir un visage à triple gost ni gosta (sense -) loc. sans originalité
menton gost, ni gosta (non a ni / a pas ni -) loc. c’est
golard mai que la loira expr. plus gourmand une chose sans saveur
que. . . gost, se’n avança per dos (çò que se fa per -) expr.
golard, arda adj. e n. gourmand on travaille mieux quand on y prend goût
golardiá n. f. golardisa gourmandise gosta solet (un -) n. m. 1. c’est un égoïste 2. tout
golaud coma un calelh expr. gourmand pour sa gueule
comme. . . gostar v. (s. XIII.) → tastar goûter
golaud, auda adj. e n. 1. goulu 2. goinfre gostós, osa adj. 1. savoureux, euse 2. savoureux
gòlf n. m. (s. XVIII. . . , mot anglés) golf - cit.: I a, segurament, dins d’autras partidas de son
golf arabic n. m. golfe arabique òbra abondosa, un vocabulari mai gostós, de vèrses
golfaire, aira n. (s. XIX. . . ) golfeur, euse melhor escrincelats, e quitament mai de vertadièra poe-
goludar (se) v. se rouler à terre sia, mas i a pas l’emocion fòrta, prigonda que refòfa
goma n. f. (s. XII. . . ) gomme (des arbres) d’aquelas paginas ont tot un passat ressurgís (Irena
goma n. f. (s. XIX. . . ) gomme (pour effacer) Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
goma arabica n. f. gomme arabique gòt n. m. verre (pour boire), gobelet - cit.:
gomador n. m. (s. XIX. . . ) gommoir (récipient) Quand òm es davant una clara font - o davant un bon

298
gòt graissar

barricòt - i a melhor a far que d’escotar lor [lausen- gràcia (de -) loc. de grâce
jaire] : i a qu’a s’amorrar a la font - o a parar lo gòt gràcia de Dieu (viure de la -) loc. vivre de l’air
(Antonin Perbòsc, Per Mon solaç, 1926) du temps
gòt d’aiga (de qué covidas ? - te covidi d’un -) gràcia, n’a a revèrsa (de -) expr. elle a de la
expr. à quoi m’invites-tu ? - d’un verre d’eau. grâce en surcroît
got, goda adj. (s. XI. . . (+ var. topon. : « godon »)) graciar v. (s. XIV. . . ) gracier
1. goth, gothe (peuple) veire: gotic 2. gotique gràcias a loc. grâce à
(langue. . . ) gracil, ila adj. (s. XVI. . . ) gracile
gota n. f. goutte (liquide) veire: esclaca gracilitat n. f. (s. XVI. . . ) gracilité
gota n. f. goutte (maladie) graciós coma un agalencièr loc. aimable
gotas (a fait quatre -) loc. il a fait une petite comme une porte de prison
pluie graciós, osa (pl. gracioses, osas) adj. (s. XIII. . . )
gotat n. m. plein verre gracieux (aimable)
gotejar v. couler goutte à goutte graciosament adv. (s. XIV. . . ) gracieusement
gotent (tot -) loc. trempé par la rosée graciosàs, assa (pl. graciosasses, assas) adj.
gotent del ròs loc. trempé par la rosée froidement poli, ie
gotet n. m. petit verre (liqueur. . . ) gradacion n. f. (s. XIV.) gradation
gotic, ica adj. e n. (s. XVII. . . ) gothique (art) veire: gradat, ada adj. e n. (s. XVIII. . . ) gradé, ée
got grade n. m. (s. XVI. . . ) grade
gouda n. m. (s. XX.) godà gouda (fromage) graduacion n. f. (s. XIV.) graduation
govèrn n. m. (s. XIII.) govèrna 1. gouvernement gradual, ala adj. (s. XIV.) graduel, elle
(poder politic) 2. gouverne (f.) gradualament adv. (s. XVI. . . ) graduellement
govèrn (aver de -) loc. avoir de l’ordre graduar v. (s. XIV.) graduer
govèrn (donar -) loc. surveiller les travaux graduat, ada adj. (s. XIV. . . ) gradué, e
govèrn (èsser de bon -) loc. être facile à gou- graffiti n. m. plur. (s. XIX. . . , mot italian) graffití
verner graffiti
govèrn (èsser de mal -) loc. être difficile à gou- grafia n. f. (s. XIX.) graphie - cit.: Estimam qu’al
verner punt de vista de la grafia, cal conciliar nòstras tradi-
govèrn a (donar -) loc. mettre ordre à cions classicas, los resultats de l’estudi scientific de
govèrn de (jol -) loc. sous la conduite de la lenga, la grafia mistralenca e la grafia catalana,
governable, abla adj. (s. XIX. . . ) governador, oira sens tròp nos alunhar de las costumas a las qualas
gouvernable èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gramatica,
governador, ora n. (s. XIII.) gouverneur (poli- 1935) ; Mon adesion a la grafia classica, a catòrze ans,
tique. . . ) veire: governaire - cit.: E per tant quand [degun] l’emplegava pas (. . . ), implicava mon
donc, vosauts reis, entenetz / governadors de la tèrra, adesion a l’unitat lingüistica occitana, que giscla de la
aprenetz:/ vodatz a Dieu, nets e porgats de vici, / bòste grafia classica coma l’aiga de la font (Rodgièr Barta,
servici (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565) Lexic, 1980)
governaire, aira n. (s. XVIII. . . ) gouverneur, euse grafic, ica adj. (s. XVIII.) graphique
(ouvrier) veire: governador grafinhada n. f. égratignure
governament n. m. gouvernement (action de grafinhada per peçuc expr. oeil pour œil, dent
gouverner) veire: govèrn pour dent
governamental, ala adj. (s. XIX. . . ) gouverne- grafinhar v. égratigner
mental, ale grafinhós coma lo gat expr. qui griffe comme. . .
governança n. f. (s. XV. . . ) gouvernance grafinhós, osa (pl. grafinhoses, osas) adj. qui
governant, anta adj. e n. m. plur. (s. XVIII. . . ) agratigne
gouvernant, ante grafisme n. m. (s. XIX.) graphisme
governanta n. f. (s. XVI. . . ) gouvernante grafista n. (s. XX.) graphiste
governar v. (s. XIII.) gouverner grafit n. m. (s. XIX.) graphite
governar (se) v. se conduire grafologia n. f. (s. XIX.) graphologie
gràcia n. f. (s. XIII. . . ) grâce - cit.: Siam quitis damb grafologic, ica adj. (s. XX.) graphologique
les que donan del nas a la lenga mondina, tant per non grafològue, òga n. (s. XIX.) grafològ grapho-
se poder pas emprigondir dedins la coneissença de sa logue
gràcia, coma per nos far creire qu’elis an trobat la fava graile n. m. hautbois
a la còca de la sufisença (Pèire Godelin, s. XVII) ; Tu grais (pl. graisses) n. m. graisse (f.) (cuisine)
que per ofensar n’aviás que tròp d’audàcia, / perqué graissa n. f. graisse (mécanique)
non n’as autant per obtenir ta gràcia ? (Bertomieu graissa (acampar de -) loc. prendre de
Amilhan, Exercici de la fe, 1673) l’embonpoint
gràcia (a sa bona -) loc. a ses bonnes grâces graissar v. graisser

299
graissós, osa (pl. grassoses, osas) grand vela (a -)

graissós, osa (pl. grassoses, osas) adj. grais- granalha n. f. grenaille


seux, euse granason n. f. grenaison (formation des
gralha n. f. → gralha corneille graines)
gram n. m. chiendent (bot.) veire: tranuga granat, ada adj. 1. grené, ée 2. riche en grains
gram (avèm trapat de -) expr. il y a des diffi- 3. productif, ive 4. riche en événements favor-
cultés ables ou pittoresques (fig. - cit.: Lo vièlh pelut
gram (triar de -) loc. faire des objections de 14 avia lèu comprés que trobariá pas un esco-
gram a triar (i a de -) expr. il y a des difficultés taire domètge de sas valentiás de Verdun se me las
gramatica n. f. (s. XII., lat. grammatica (mot de debanava en francés, tant i a qu’en plaça d’un repapi-
formacion semisabenta)) grammaire - cit.: Sens la atge un pauc bestiàs me regalèri sovent d’un raconte
gramatica, que ten còp a l’evolucion naturala dels granat, totjorn nòu (Rodgièr Barta, Pròsas de tota
parlars, tota lenga cor a la confusion e a la perdicion mena, 1979)
(Antonin Perbòsc, La tradicion occitana, 1905) grand n. m. (de pairegrand, mairegrand) grand-
gramatician, ana n. (s. XIII. . . , lat. grammaticus. père, grand-mère veire: pairegrand, mairegrand,
Occ. med. "gramatic") grammairien - src.: L. Al- aujòl, a, pepin, menina - cit.: Me soveniái que mon
ibèrt, 1966 : "gramatician" grand n’aviá parlat sovent, de la decadéncia de la vila,
gramma n. m. (s. XVIII. . . ) gram; grama gramme autres còps rasonablament prospèra coma n’èran tes-
- src.: Honnorat, 1846, "grammo" timònis los ostals borgeses, las bèlas avengudas e los
grammatical, ala adj. (s. XIV., lat. grammaticalis.) castèls dels environs bastits al sègle XIX al temps de
grammatical, ale la granda prosperitat de la vinha, e cossí aviá per-
grammaticalament adv. (s. XVI. . . , de "grammati- dut talhièrs e industrias (Florian Vernet, Cachavièlha
cal") grammaticalement psicomotritz, 2018)
grammaticalitat n. f. (s. XX., de "grammatical") grand ( i a tot de -) loc. tout y est grand
grammaticalité grand (aquò’s dins lo -) loc. c’est somptueux
grammaticalizacion n. f. (s. XX., de "grammatical") grand (tirar del -) loc. être prétentieux
grammaticalisation grand balanç (a -) loc. à toute volée
grammaticalizar v. (s. XX., de "grammatical") grand brand (a -) loc. à toute volée
grammaticaliser grand brug (a -) loc. adv. bruyamment
grammatista n. (s. XVI. . . , lat. grammatista. Mot de grand carrièra n. f. rue principale dans cer-
formacion sabenta.) grammatiste taines villes (adjectif épicène)
grammatologia n. f. (s. XX.) grammatologie grand coma tu (non soi tan -) expr. je ne suis
gramofòn n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) gramofòne pas aussi grand que toi
gramophone grand coma un senhor (anar en -) expr. vivre
gran n. m. (s. XII.) grain (blé. . . ) en grand seigneur
gran n. m. grain (t. de marine). veire: gropada grand corsa (a -) loc. à toutes jambes
gran (a -) loc. prêt à produire grand dequé (non a / a pas -) loc. il n’est pas
gran (del bon -) loc. volaille de qualité riche
supérieure grand desplasença (a la -) loc. au grand dé-
gran (es del -) loc. il est bien de la famille plaisir de
gran al manjador (i a de -) expr. la place est grand gaug a far aquò ( i a -) loc. il y a du plaisir
bonne à faire cela
gran de las espigas (farem de -) expr. nous grand gaug de loc. je suis bien aise de
saurons en tirer profit grand gaug per tu loc. heureusement pour toi
gran de milh dins la gòrja d’un ase (aquò’s un grand gaug se se’n tira expr. bien heureux s’il
-) expr. c’est une goutte d’eau dans la mer en réchappe
grana n. f. (s. XII.) graine (qui se sème) grand golís (un -) n. m. goinfre
grana (per -) loc. pour la graine - cit.: Eran se- grand jorn loc. plein jour
gurs que tornarián pas, mas demòra totjorn un per grand lanç, petit còp loc. la montagne accouche
grana (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) d’une souris
granada n. f. (s. XVI. . . ) grenade (arme) veire: grand mercés loc. merci beaucoup
milgrana grand pèca (una -) loc. (s. XVII.) une grosse sot-
granada (bon temps, bon boièr, bon semen, fan tise
la pèça plan -) expr. c’est facile quand la situa- grand que siá (per -) loc. pour grand qu’il soit
tion est favorable grand que tu (soi mens -) expr. je suis moins
granada e seguida de fòrça autras (bona an- grand que toi
nada, plan -) expr. souhait de bonne année grand vela (a -) loc. à pleines voiles
granadièr n. m. (s. XVII. . . ) grenadier (militaire) grand, a adj. grand, e - cit.: Mas las botigas
granadina n. f. (s. XIX. . . ) grenadine foguèssen pas tan grandas coma ara ni rajolantas de

300
grand, a grava

lum, sabiái descubrir al temps de Nadal pertot de mer- gras coma una espasa / una bicicleta loc. très
avilhas (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) maigre
granda escorsa (a la -) loc. à toutes jambes gras coma una grasilha expr. maigre comme
granda família n. f. famille nombreuse gras de catla (d’un -) loc. gras comme une caille
grandet, eta adj. assez grand, e gras, grassa (pl. grasses, assas) adj. gras, grasse
grandiloquéncia n. f. (s. XVI. . . ) grandiloquence grasa n. f. (s. XIV.) 1. degré 2. marche d’escalier
grandiloquent, enta adj. (s. XVI. . . ) grandilo- grasal n. m. (s. XII.) 1. jatte 2. graal
quent, ente grasilha n. f. 1. gril 2. grille (treillis, herse. . . )
grandiós, osa (pl. grandioses, osas) adj. (s. grasilha (es sus la -) loc. il est sur le gril
XVIII. . . , de l’italian) grandiose grasilha (passar a la -) loc. berner
grandor n. f. (s. XII. . . ) grandeur grasilha (se regalar coma un peis sus la -) expr.
grands n. m. plur. grands-parents avoir de grandes difficultés
granhòta n. f. grenouille veire: granolha grasilhada n. f. grillade
granièr n. m. (s. XIII., lat. granarium) grenier - cit.: grasilhar lo sang (se) loc. se faire du mauvais
D’aquí ven que servicials, potatges, potingas e vin sang
et ceteràs de despensa m’an fait un jòc de palma del grat n. m. (s. XII.) gré
chai e del granièr ont non tròbi provision que d’aire grat (a mon -) loc. à mon gré
(Pèire Godelin, A París, s. XVII) ; . . . se pensava au grat (a son -) loc. à sa volonté
mejan d’anar destraucar lo vielh collaborator qu’ara grat (amb -) loc. de bon gré
collaborava plus ges, mai s’escondiá au fons de son grat (de -) loc. de bon gré
granièr (Robèrt Lafònt, 1984) grat (de bon -) loc. de bon gré
granièr se voida, los rats se’n van (quand lo -) grat (préner a -) loc. prendre en faveur
expr. quand ça va mal les rats quittent le navire grat de vos veire (me sabi -) loc. je suis heureux
granissa n. f. 1. grêle fine 2. grésil de vous voir
granivòr, òra adj. e n. (s. XVIII. . . ) granivòre grat en grat (de -) loc. de gré à gré
granivore grat fait que (es -) loc. c’est un miracle que
granja n. f. (s. XIII.) grange monastique grat, mal grat (bon -) loc. bon gré, mal gré
granjas (non trobariá un forn entre doas -) expr. grata ont li prutz, non fa tòrt a deguns (qual se
il ne trouverait pas. . . -) expr. → degun il a le droit de faire ce qu’il
granolha n. f. → granhòta grenouille veut
granolhièra n. f. (s. XX.) grenouillère (pyjama gratacuol n. m. fruit de l’églantier
bébé) gratador n. m. grattoir
granulós, osa (pl. granuloses, osas) adj. (s. XIV.) gratar v. gratter (avec les ongles)
granuleux, euse gratar camin loc. déguerpir
grapa n. f. 1. patte 2. engourdissement des or- gratar ont li prutz loc. toucher quelqu’un a un
teils et des doigts point sensible
grapapautas (a -) loc. à quatre pattes gratar país loc. déguerpir
grapapautas (anar a -) loc. ramper gratar pineda loc. déguerpir
grapas (a -) loc. à quatre pattes gratificacion n. f. (s. XVII. . . ) gratification
grapas (a / de -) loc. à quatre pattes gratificar v. (s. XVI. . . ) gratifier
grapas (anar de -) loc. aller à quatre pattes gratilhar v. 1. gratouiller 2. chatouiller
grapas (de -) loc. à quatre pattes gratilhon n. m. 1. chatouille - cit.: Tot e jamai
grapaud n. m. (s. XIV.) crapaud s’es tengut a me [borolar] l’agràs e me far qualque
grapauds portaràn de pluma (quand los -) expr. desaguici, aquel mistoflet dieu dels gratilhons (Pèire
quand les poules auront des dents Godelin, Tresena floreta, s. XVII); car le dieu Mars,
gras ( i a -) loc. il y a du profit amai sa sòr, / me fan gratilhons dins le còr (Pèire
gras (non cal tuar tot çò qu’es -) expr. il faut Godelin, id., s. XVII) 2. un petit peu 3. grumeau
être prévoyant, ne pas utiliser tous ses atouts de pâte
gras (pòrc delicat es jamai -) expr. il ne faut pas gratilhons (far -) loc. faire des chatouilles
être trop difficile gratipautas (a / de -) loc. à quatre pattes veire: a
gras (se far -) loc. faire ses choux gras pautas, d’apautons
gras coma un benarric loc. gras comme. . . gratis adv. (s. XV. . . ) gratís gratis
gras coma un ortolan loc. gras comme. . . gratis (a -) loc. gratuitement
gras coma un pòrc de cent escuts loc. gras gratitud n. f. (s. XV. . . ) gratitude
comme. . . gratuit, uita adj. (s. XVI. . . ) gratuit, uite (gra-
gras coma un pòrc de molin loc. gras comme. . . cieux, euse)
gras coma un tais loc. gras comme. . . grava n. f. (s. XII.) 1. grève (bord de l’eau)
gras coma una auca loc. gras comme 2. gravier

301
gravador grolhar

gravador n. m. (s. XIV. . . ) gravoir (instrument) greu (aquò m’es de -) loc. cela me chagrine
gravadura n. f. (s. XVI. . . ) gravure greu (de -) loc. adv. péniblement
gravaire, aira n. (s. XIV. . . ) graveur, euse greu (es de -) loc. c’est difficile
gravar v. (s. XIV. . . ) graver greu (levar lo -) loc. redresser sa situation
gravat, ada adj. (s. XIV. . . ) gravé, ée greu (non m’es a -) loc. cela ne m’est pas
gravilhejar v. craquer sous la dent (sable. . . ) désagréable
gravitacion n. f. (s. XVIII. . . ) gravitation greu (se t’es pas de -) si cela ne te gêne pas
gravitacional, ala adj. (s. XX. . . ) gravitationnel, greu, greva adj. 1. grave 2. lourd, lourde (à sup-
elle porter)
gravitar v. (s. XVIII. . . ) graviter greujar v. 1. léser 2. gruger
gravitat n. f. (s. XII. . . ) gravité grèva n. f. (s. XIX., del francés) grève (cessation
grèc, grèga adj. e n. (s. XVI. . . ) grec, grecque - cit.: de travail, de se nourrir. . . ) veire: destrabalhar,
Los neologismes sabents son estats formats segon los cauma
principis de Fabra e d’Alibèrt, tant sul grèc coma sul grèva (dreit de -) n. m. droit de grève
latin, dins la tradicion especifica de l’occitan (Rodgièr greva (se non te -) loc. si tu veux bien
Barta, Pròsas de tota mena, 1974) grèva de la fam n. f. (s. XX.) grève de la faim
grecitat n. f. (s. XIX. . . ) grécité grèva de solidaritat n. f. (s. XX.) grève de soli-
grecizar v. (s. XVI. . . ) gréciser darité
greco-roman, ana adj. (s. XIX. . . ) gréco-romain, greva de veire (me -) loc. cela me fait de la
aine peine
grecoboddic, ica adj. (s. XX.) grecobodic gréco- grèva generala n. f. (s. XX.) grève générale
bouddhique grèva illimitada n. f. (s. XX.) grève illimitée
grecolatin, ina adj. (s. XIX. . . ) gréco-latin, ine grèva parciala n. f. (s. XX.) grève partielle
greda n. f. craie grèva pateta n. f. (s.XIX.) grève du zèle veire: far
gredon n. m. crayon la mòla
gredon de color n. m. crayon de couleur grèva reconductibla n. f. (s. XX.) grève recon-
grèga ! interj. chiche ! ductible
grèga, pica ! loc. chiche, frappe ! (défi) grèva salvatja n. f. (s. XX.) grève sauvage
gregal n. m. vent grèva sul mont n. f. grève sur le tas
gregon n. m. "grigou" (avare, Grec) grèva sus plaça n. f. (s. XIX.) grève sur le tas
gregorian, ana adj. (s. XV. . . ) grégorien, enne grèva suspresa / subta n. f. (s. XX.) grève sur-
grelhar v. pousser (graine) prise
grépia (a bona -) loc. 1. il a une bonne place grèva viranta n. f. (s. XX.) grève tournante
2. il est à l’aise grevament adv. de façon pénible veire: grava-
grépia (grepcha) n. f. 1. crèche (étable) - cit.: ment
Dos mulets, companhons al carriòt, a l’araire, / dins grevament n. m. acte de grever
l’estable vivián coma fraire ambe fraire. / (. . . ) / Un grevar v. grever
chaval jove, afirolat [aferonat], / a la [meteissa] grépia grevar (se’n -) loc. s’en repentir
manjava (Aquiles Mir, Faulas, s. XIX) ; Mentre grevista n. (s. XX., del francés) gréviste
qu’èran aquí, venguèt lo temps que deviá enfantar, grífol n. m. 1. griffon 2. fontaine.
e metèt al [mond] son Filh primièr nascut, qu’estropèt grífol de mos plasers loc. source de mes délices
ambe de trocèls e colquèt dins una grépia, perque i grífol de Parpan n. m. fontaine de Purpan
aviá pas de plaça per eles dins l’ostalariá (Josèp Salval, (Toulouse)
tr. Evangèli de Luc, 1957) 2. crèche de Noël grilh (grelh; greu) n. (lat. gryllus) grillon
grépia collectiva n. f. (s. XX.) crèche collective grimaça (aqueste vestit fa -) expr. ce vêtement
(garde enfants) est mal ajusté
grépia familiala n. f. (s. XX.) crèche familiale gripa n. f. (s. XVIII. . . ) grippe (maladie)
(garde enfants) gris, grisa (pl. grises, grisas) adj. gris, grise
grépia garnida (aver la -) expr. avoir trouvé un groar v. couver (une maladie)
bon fromage (emploi) groar una malautiá loc. "couver" une maladie
grépia parentala n. f. (s. XX.) crèche parentale grola n. f. 1. savate 2. pantoufle 3. souillon
(enfants) grola (en -) loc. le pied engagé dans la chaus-
grépia plan garnida (a la -) expr. il a trouvé un sure sans attaches
bon fromage (emploi) grola (rebalar la -) loc. traîner la savate
gres (pl. greses) n. m. grès grolh n. m. bouillonnement
gresièr n. m. → peirièr gésier grolhament n. m. grouillement
gresièr dur (aver lo -) loc. être insensible grolhant, anta adj. grouillant, ante
greu n. m. grief grolhar v. 1. grouiller 2. remuer

302
grolhar (se) guerre es cridada (la -)

grolhar (se) v. pron. se grouiller gròs, gròssa (pl. gròsses, gròssas) adj. gros,
grolla n. f. grolle (chaussure) grosse - cit.: Me mancava ben dètz-e-nòu sòus, mas
gromand, a adj. e n. (del francés) gourmet - cit.: Ce coma teniái çò plus gròs, me pensavi que çò menut
terme répond chez nous à friand & non à gourmand. tombariá tot sol un jorn d’estrenas. Tot virava plan, e
Le friand recherche les morceaux délicats & bien as- i aviá qu’a esperar aquel jorn astruc (Loïsa Paulin, Lo
saisonnés, le gourmand mange avec avidité & intem- vièlh libre d’images, s. XX)
pérance (Abbé de Sauvage, Dictionnaire, 1756) - src.: gròssa (a la -) loc. à la louche, en gros
Abbé de Sauvage, 1756 : "grouman"; F. Mistral, gròssa tombada n. f. gros débit (commerce)
1878 : "groumand"; J. Taupiac, 1977: "gromand" gròsses n. m. plur. les gros bonnets
gromandejar v. manger en gourmet grossièr coma palha de favas (es -) expr. c’est
gromandèl, èla adj. e n. fin gourmet veire: gro- un rustre
mand - src.: F. Mistral, 1878 : groumandèu / grossièr coma un pan d’òrdi expr. grossier
groumandèl comme. . .
gromandiá n. f. qualité du gourmet - src.: F. grossièr, ièra adj. grossier, ière
Mistral, 1878 : "groumandié" grossièra (a la -) loc. grosso modo
gromandonejar v. manger en fin gourmet - src.: grossir v. grossir
F. Mistral, 1878 : "groumandouneja" grotesc, esca (pl. grotesques, escas) adj. (s.
grop n. m. 1. nœud du bois / diamant veire: nos, XVI. . . , de l’ital. grottesca) 1. grotesque (art)
nosèl, sin, bronc 2. ensemble de pièces de mon- 2. grotesque (ridicule)
naie (magot) 3. groupe de personnes ou autres grua n. f. (s. XIII.) 1. grue (oiseau 2. machine)
- cit.: Es un grop admirablament creat, e reüssit, pèr grum n. m. grain de raisin
[l’estatuari] Fulcònis, d’Avinhon, e que fai doble onor grum (tombar un -) loc. boire un coup
a l’artista (Frederic Mistral, La copa felibrenca, 1868 grum de sal (aquò non a un / a pas un -) expr.
; Lo grop pronominal precedent lo vèrb es proclitic e cela est insipide
atòn, mentre que lo grop seguissent lo vèrb es enclitic grum de sal (se’n tirariá pas un -) expr. cela ne
e tonic. Cal notar que, dins aqueste darrièr cas, la vaut rien
lenga anciana coneissiá que de pronoms atòns (Loís grumèl de linheta (un -) n. m. peloton de fi-
Alibèrt, Gramatica, 1935) celle
grop de pression n. m. groupe de pression grumicèl de burre n. m. motte de beurre
grop social n. m. groupe social (socio.) guasha n. f. (s. XVII. . . , de l’ital. guazzo) gouache
gropada n. f. grain (ondée) veire: gran guepard n. m. (s. XVIII..., del francés per l’italian
gropar a (se -) loc. se mettre à chanter "gattopardo") → guepard guépard - src.: J. Ubaud,
gropelar v. 1. grouper veire: agropelar, agropar 2011, "guepard"
2. réunir guerdon n. m. 1. salaire 2. récompense
gropós, osa (pl. groposes, osas) adj. noueux, guerdon (far -) loc. 1. payer de retour 2. rendre
euse une journée de travail 3. rendre la pareille
gropuscul n. m. (s. XX.) groupuscule guerdonar v. récompenser
gròs (çò qu’es -) loc. il est tellement gros guèrle, èrla adj. (s. XIV.) 1. gauche (de travers)
gròs (en -) loc. tout ensemble 2. qui louche
gròs al mendre (del plus -) loc. du plus gros au guèrra n. f. (s. XII.) guerre - cit.: Uèit ans que se
plus petit trobavan a vendémias sens aver nosat los caps, que la
gròs coma un rat de tireta expr. petit comme. . . guèrra d’un costat e son traïn de malastre, la secada
gròs de (del -) loc. de la grosseur de (de la) de l’autre avián demesit son aver, restrenhit sa vida,
gròs de l’estiu (al -) loc. en plein été rosegat sos demans (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)
gròs de l’ivèrn (al -) loc. en plein hiver guèrra (crime de -) n. m. crime de guerre (dr.)
gròs de l’aigat (al -) loc. au plus fort de la crue guèrra (la trèva de la -) n. f. le spectre de la
gròs del trabalh (al -) loc. au plus fort du travail guerre
gròs en gròs (de -) loc. grosso modo guèrra (levar -) loc. déclarer la guerre
gròs grum (del -) loc. 1. de la belle espèce 2. fig. guèrra (los azards de la -) loc. le sort des armes
d’une famille huppée guèrra d’otrança n. f. guerre à outrance
gròs mai que loc. plus gros que guèrra se recaliva (la -) loc. la guerre se rallume
gròs modòl, totjorn ne vòl loc. il en veut tou- guerre es cridada (la -) loc. la guerre est
jours plus déclarée
gròs parlaire n. m. 1. bavard 2. volubile guerrejaire, aira n. (s. XII.) 1. guerroyeur, euse -
gròs qu’aquò (non es tan / es pas tan -) expr. il cit.: A l’ora de l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Ver-
n’est pas tellement gros dun se quilhèt per una declaracion solemna : "Vos
gròs valent n. m. très vaillant caldrà venir a P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia
gròs vent loc. grand vent : "Nos emmoninarem". Avètz plan legit e comprés

303
guerrejaire, aira gutural, ala

: " prendrem la monina ensems" o, s volètz, "nos guinha-coa n. m. 1. hoche-queue 2. bergeron-


bandarem". Sabi pas se m’engani: ai vist dins aquela nette (oiseau)
promessa meravilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr guinha-coa d’araire (que) se crei grand sus una
Barta, Pròsas de tota mena, 1979 2. guerrier, ière turra (es coma lo -) expr. 1. il est imbu de lui-
guerrejar v. (s. XII.) guerroyer même 2. il se croit plus fort qu’il ne l’est
guerrièr n. m. (s. XII.) guerrier - cit.: Mas sa femna guinhada n. f. clin d’œil (n. m.)
sabiá ben que lo còr del vièlh guerrièr sagnava de veire guinhada (far la -) loc. faire un clin d’œil
aital s’enebir aqueles remembres (Paul Gairaud, La guinhada val lo còp (la -) loc. cela vaut le coup
sexològa, 1982) d’œil
guètas n. f. plur. guêtres guinhar al det loc. montrer du doigt
guètas (far tibar las -) loc. marcher vite guinhar l’uèlh loc. cligner de l’œil
guètas (tirar sas -) loc. s’enfuir guinhat d’uèlh n. m. un coup d’œil
guètas (unas -) loc. une paire de guêtres guinhon de pels n. f. mèche de cheveux
guètas de qualqu’un (pissar a las -) expr. guinièr n. m. (s. XIV.) guignier
mépriser quelqu’un guinsalh n. m. (s. XVI.) guinsal corde de pendu
guètas de qualqu’un (sarrar las -) expr. être aux guisa n. f. (s. XII.) guise, façon
trousses de quelqu’un guisa (d’una autra -) loc. d’une autre manière
Guianha n. pr. Guyenne - cit.: . . . als senhors guisa de (en -) loc. en guise de
sobeyrans, lo duc de Guiayna e lo rey de Fransa (Bou- guisièr n. m. (s. XIV.) → peirièr gésier
glon, Serment des consuls, s. XIV) guisquet n. m. (s. XIII.) guichet
guida n. f. (s. XVI. . . ) guide - cit.: Pèire l’òrb e guit (anar coma una baveta a un -) expr. aller
Guilhèm la guida, / dròlles e de fòrt [gentila] vida, mal (seoir)
/ partiguèn un jorn de l’autre an, / del bon país de guit (tremp coma un -) loc. être trempé comme
Carmentrant, / per a plaser véser las minas / de las un canard
tostonetas mondinas, / e saber se lor perfeccion / junta guit davant una pompa (es coma un -) expr. il
damb la reputacion (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) n’y comprend rien
guidar v. (s. XVI. . . ) guider guit, guita n. canard, cane veire: tir, tiron - cit.:
guilhador (/guilhaire) n. m. (s. XII.) 1. trompeur Non cal a filh de guita apréner de nadar, / jo sabi,
veire: trichador 2. séducteur Dieu mercé, coma que jo tribalhi / e quin son los [me-
guilhaire ! (as vist lo -) tu as vu cette canaille jans] del marit que li balhi (Francés de Corteta, La
guilhaire, aira n. faiseur, euse de dupes; Miramonda, s. XVII)
trompeur, euse guitarra n. f. (s. XIV : « guitara »., del castelhan)
guilhar v. (s. XII.) 1. duper - cit.: qual crei guil- guitara guitare
har Guilhòt, Guilhòt lo guilha 2. tromper - cit.: t’an guitarrista n. (s. XIX. . . ) guitariste
guilhat que cresi guitèrn n. m. goitre
guilhat, ada adj. e n. dupé, dupée guiternut, uda adj. goitreux
guilhèlme n. m. (lat. guillelmus) → Guilhèm nom guiton n. m. caneton veire: tiron
donné au rabot veire: rabòt gummifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) gummifère
guilhèlme (far -) loc. 1. faire la chaîne 2. passer gummòsi n. f. (s. XIX. . . ) gommose (maladie des
quelque chose de main en main arbres)
Guilhèm prenom (lat. Guillelmus < ger.Wilja-Helm, gus (es un tròç de -) expr. c’est un fieffé coquin
var.: pr. Guilheume) Guillaume gus (pl. guses) n. m. type (homme)
guilhemet n. m. (s. XVII.) guillemet gus coma un rat de glèisa expr. pauvre comme
guilhon (es de -) loc. tu es dupé veire: guilhar Job
guimbar v. gambader veire: gamberlejar gus, gusa (pl. guses, gusas) n. gueux, gueuse
guimbarda n. f. (s. XVII. . . ) 1. guimbarde (danse gusalha n. f. gueusaille
2. instrument de musique) gustable, abla adj. (s. XIV.) goûtable
guimbas ensús loc. jambes en l’air gustacion n. f. (s. XVI. . . ) gustation
guina n. f. guigne (cerise). gustatiu, iva adj. (s. XIV.) gustatif
guingasson n. m. clou de tapissier gutural, ala adj. (s. XVI. . . ) guttural, ale

304
h (acha) (alfabet) hunnic, ica

h (acha) (alfabet) n. f. h hicceïtat n. f. (s. XIX. . . ) hiccéité


habanés, esa (pl. habaneses, esas) adj. ha- hidalgo n. m. (s. XVI. . . , del castelhan) idalgó hi-
vanais (habitant et cigare) dalgo
habeas corpus n. m. (s. XVII. . . , mots latins) habeàs hilhòt n. m. (s. XVI. . . , mot de l’occ. gascon) jeune
corpús habeas corpus Gascon (mot ancien)
habitus n. m. (s. XVI. . . , mot latin) abitús habitus himalaian, ana adj. (s. XIX. . . ) himalayen, enne
hacienda n. f. (s. XIX. . . , del castelhan) haciendà hindi adj. e n. m. (s. XIX. . . , del hindi) hindi
hacienda veire: fasenda hippy n. m. (s. XX., mot american) hippy
haddock n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) haddock hitita adj. (s. XIX. . . , mot anglés) hittite
hadji n. m. (s. XVI. . . , mot arabi) hadjdj, hadji hitlerian, ana adj. (s. XX.) hitlérien, enne
haitian, ana adj. (s. XIX. . . , mot haitian) aïcian haï- hitlerisme n. m. (s. XX.) hitlérisme
tien, enne hobby n. m. (s. XX., mot anglés) hobby, violon
hall n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) hall d’Ingres
hamstèr n. m. (s. XVIII. . . , de l’aleman) hamster hockey n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) hockey
handball n. m. (s. XX., mot alemand) andbòl hand-
hogarés, esa (pl. hogareses, esa) adj. e n. (s. XX.,
ball
mot de l’occ. gascon) folgarien, enne (sic) (habi-
hannoverian, ana adj. (s. XIX. . . ) hanovrien,
tants du Houga en Armagnac) veire: los deu
enne
Hogar
haram n. m. (s. XX., mot arabi) haram
hold-up n. m. (s. XX., de l’angloamerican) hold-up
haràs (pl. harasses) n. m. (s. XVII. . . , del francés ?
holding n. m. (s. XX., de l’anglés) holding
escandinau) haras
harem n. m. (s. XVII. . . , mot arabi) harem hondurés, esa (pl. hondureses, esas) adj. (s.
XIX. . . ) hondurien, enne
hashish n. m. sing. (s. XIX. . . , de l’arabi) haschish
hastingòt, òta adj. e n. (de l’anglés Hast- hongkongués, esa (hongkongueses, esas) adj. (s.
ings) hastingot, ote (habitants d’Astingues en XX., del chinés) de Hong-Kong
Gascogne) honoris causa loc. (s. XIX. . . , mots latins) honorís
hawaian, ana adj. (s. XIX. . . , del hawaian) hawai- causà honoris causa
ien, enne horí n. f. (s. XVII. . . , del persan ? arabi) orí houri
herranés, esa (pl. herraneses, esas) adj. e n. (occ. hortinés, esa (pl. hortineses, esas) adj. e n. (mot
gascon) herranois, oise (habitants de Herran en de l’occ. gascon) hourtinois, oise (habitants de
Comminges) veire: los de Herran Hourtin, en Gironde) veire: los de Hortin
herrerés, esa (pl. herrereses, esas) adj. e n. (occ. horvira n. f. (de l’occ. gascon "horvirar" / "hòravi-
gascon) herrerois, herreroise (habitants de Her- rar") 1. hourvari (m.) t. de chasse veire: forviar
rère en Béarn) veire: los de Herrèra 2. tumulte 3. digression - src.: Morà, 2011:
hèrtz n. m. (s. XX., nom de persona (invariable)) hòravira
hertz hosanna n. m. (s. XVII. . . , mot latin ? ebrieu) osannà
hèrtzian, ana adj. (s. XIX. . . ) hertzien, enne hosanna
hi ! interj. dia ! hot dog n. m. (s. XX., mot american) hot dog
hiatus n. m. (s. XVII. . . , mot latin) hiatus hotèl n. m. (s. XIX. . . , del francés) hôtel veire: osta-
hic n. m. (s. XIX. . . , mot latin) hic lariá
hic et nunc loc. adv. (s. XIX. . . , mots latins) hic et hugolian, ana adj. (s. XIX. . . ) hugolien, enne
nunc hunnic, ica adj. (s. XIX. . . ) hunnique (des Huns)

305
i idonèu, èa

i adv. y idèa mai de còca ? (una -) expr. encore un peu


i pron. pers. y de gâteau ?
i ! interj. hue ! veire: ir idèa que (ai -) loc. je pense que
i (i) (alfabet) n. f. i idèa vesent (per -) loc. idéalement
i cal far ! loc. il faut y aller ! ideal, ala adj. e n. m. (s. XVI. . . ) idéal, ale
i cal far ! (l’ -) loc. il faut le faire ! idealament adv. (s. XVI. . . ) idéalement
iala n. f. andouille idealisme n. m. (s. XVIII. . . ) idéalisme
iambe n. m. iambe idealista adj. e n. (s. XVII. . . ) idéaliste
iaort n. m. yaourt idealizacion n. f. (s. XIX. . . ) idéalisation
iard n. m. yard idealizar v. (s. XVIII. . . ) idéaliser
ibèr, èra adj. ibère idear v. (s. XIX. . . ) imaginer
iberic, ica adj. ibérique idèas a (non aver las / aver pas las -) loc. n’être
ibernacion n. f. (s. XIX. . . ) ivernacion hiberna- pas porté à
tion idèas cortas a la virada (aver las -) expr. n’être
ibernal, ala adj. (XIX. . . ) hibernal, ale (relat. hi- pas très intelligent
bernation) idèas cortas a la virada (non a las / a pas las -)
ibernant, anta adj. e n. m. (s. XIX. . . ) hibernant, expr. il est loin d’être bête
ante idèas seguidas (aver d’ -) loc. avoir de la suite
ibernar v. (s. XVIII. . . ) hiberner (sommeil de cer- dans les idées
tains animaux) veire: ivernar ideassa n. f. mauvaise idée veire: envejassa
ibidem adv. (s. XVII. . . ) ibidem idem adv. (s. XVI. . . , mot latin) idem
ibís (pl. ibises) n. m. (s. XVI. . . ) ibis identic, ica adj. (s. XVII. . . ) identique
ibridacion n. f. (s. XIX. . . ) hybridation identificable, abla adj. (s. XIX. . . ) identifiable
ibridar v. (s. XIX. . . , de ibrida) hybrider identificable, abla adj. (s. XIX. . . ) identifiable
ibridar (s’ -) v. pron. (s. XX., de ibrida) s’hybrider identificacion n. f. (s. XVIII. . . ) identification
ibride, a adj. e n. (s. XVI. . . , lat. hybrida) ibrid identificar v. (s. XVII. . . ) identifier
hybride identificator n. m. (s. XX.) identificador identifi-
ibridisme n. m. (s. XIX. . . ) hybridisme cateur
ibriditat n. f. (s. XIX. . . ) hybridité identitat n. f. (s. XIV. . . ) identité
icebèrg (pl. icebèrgs) n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés ? ideografia n. f. (s. XIX. . . ) idéographie
norvegian) iceberg ideografic, ica adj. (s. XIX. . . ) idéographique
icòna n. f. (s. XIX. . . , del rus) icône ideogramma n. m. (s. XIX. . . ) idéogramme
iconoclasta adj. (s. XVII. . . ) iconoclaste ideologia n. f. (s. XVIII. . . ) idéologie
iconografia n. f. (s. XVI. . . ) iconographie ideologic, ica adj. (s. XIX. . . ) idéologique - cit.:
iconotèca n. f. (s. XX.) iconothèque L’ortografia alibertina nos sembla iniciada segon de
ictèr n. m. (s. XIV « ictericia ».) ictère (jaunisse) donadas ideologicas pro diferentas (Robèrt Lafont, Or-
ictiofague, aga adj. (s. XX.) ichtyophage tografia, 1971)
ictiosaure n. m. (s. XX.) ichtyosaures ideologicament adv. (s. XX.) idéologiquement
ida n. f. → anada 1. allée (mouvement) veire: ir, ideologizar v. (s. XX.) idéologiser
i ! 2. départ ideològue, òga n. (s. XIX. . . ) ideològ idéologue
idas n. m. plur. ides (calendrier romain) ideós, osa (pl. ideoses, osas) adj. qui a des
idas pro, a venidas non (a -) expr. (ir (anar): it, ida idées, des projets, peu sérieux
(adj.); ida (anada) (subs.)) les promesses ne sont idilli n. m. (s. XVI. . . ) idili idylle (n. f.)
pas toujours tenues idillic, ica adj. (s. XIX. . . ) idilic idyllique
idèa n. f. (s. XIII. . . ) idèia 1. idée - cit.: L’idèa mès- idiolècte n. m. (s. XX.) idiolecte
tra es la, coma se vei, d’una 0ccitània [Occitania] fu- idiòma n. m. (s. XVI. . . ) idiome
tura, unificada, totalament apoderada de las esplechas idiomatic, ica adj. (s. XIX. . . ) idiomatique
estatalas, dessenhada tre ara, en distància maximala idiòt, òta adj. e n. (s. XII. . . ) idiot, ote (class. na-
de la realitat, per qualques tecnicians-ideològs [ide- turel, commun)
ològues] (Robèrt Lafont, Ortografia, 1971) 2. imagi- idiotisme n. m. (s. XVI. . . ) idiotisme
nation 3. inspiration 4. un peu idòla n. f. (s. XIII.) idole
idèa (m’es passat de l’ -) loc. je l’ai oublié idolatra adj. e n. (s. XIII. . . ) idolâtre
idèa (s’encabanar una -) loc. s’obstiner dans idolatrar v. (s. XIII.) idolâtrer
une idée idolatria n. f. (s. XIII.) idolâtrie
idèa de partir (aver -) loc. avoir envie de partir idonèu, èa adj. (s. XX.) idoine

306
idra illuminat, ada

idra n. f. (s. XII. . . ) hydre ieu (jo) pron. pers. (lat. ego) ièu 1. moi - cit.: "La
idrat n. m. (s. XIX. . . ) hydrate consciéncia dau ieu, çò fasiá mai, endecada ò desaviada
idratacion n. f. (s. XIX. . . ) hydratation devers un subre-ieu, es aquò que ditz tota situacion
idratar v. (s. XIX. . . ) hydrater (Robèrt Lafont, Tè tu tè ieu, 1968) 2. je
idraulic, ica adj. e n. f. (s. XVII. . . ) hydraulique ieu (lo) n. m. le moi (psy.) veire: l’aquò, lo
idravion n. m. (s. XX. . . ) hydravion subreieu
idrocarbur n. m. (s. XIX. . . ) hydrocarbure ieu (paure de -) loc. pauvre de moi
idrocefal, ala adj. (s. XVI. . . ) hydrocéphale ieu me’n viri loc. moi, je m’en moque
idrodinamic, ica adj. (s. XX.) hydrodynamique ieu-meteis loc. moi-même
idroelectric, ica adj. (s. XIX. . . ) hydro-électrique iga n. f. 1. igue 2. bas-fond marécageux 3. fon-
idrofil, ila adj. (s. XIX. . . ) hydrophile drière 4. ravin creusé par les eaux
idrofòbe, òba adj. (s. XVI. . . ) idrofòb hy- igada n. f. éboulement
drophobe - src.: Mistral, 1878 : "idroufobe" igar (s’) v. pron. s’ébouler
idrofobia n. f. (s. XIV. . . ) idrofòbia hydrophobie igièna n. f. (s. XVI. . . ) hygiène
idrofugue, uga adj. (s. XIX. . . ) idrofug hydrofuge igienic, ica adj. (s. XVIII. . . ) hygiénique
idrogèn n. m. (s. XVIII. . . ) hydrogène igienista n. (s. XIX. . . ) hygiéniste
idrografe, afa n. (s. XVI. . . ) idrograf hydro- igló n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés ? inuït) igloo
graphe ignar, ara adj. e n. (s. XIV.) ignare
idrografia n. f. (s. XVI. . . ) hydrographie ignifugar v. (s. XX.) ignifuger
idrografic, ica adj. (s. XVI. . . ) hydrographique ignifugue, uga adj. (s. XIX. . . ) ignifug ignifuge
idrolisar v. (s. XIX. . . ) idrolizar hydrolyser ignòblament adv. (s. XVI. . . ) ignoblement
idrolisi n. f. (s. XIX. . . ) hydrolyse ignòble, òbla adj. (s. XVIII. . . ) ignoble
idrologia n. f. (s. XVII. . . ) hydrologie ignominia n. f. (s. XV. . . ) ignominie
idrològue, òga n. (s. XIX. . . ) idrològ hydrologue ignominiós, osa (pl. ignominioses, osas) adj. (s.
idromèl n. m. (s. XIV. . . ) hydromel XVI. . . ) ignominieux, euse
idronime n. m. (s. XX.) idronim hydronyme ignorància n. f. (s. XIII.) ignorance
idronimia n. f. (s. XX.) hydronymie ignorant, anta adj. (s. XIII.) ignorant, ante
idropic, ica adj. (s. XIV. . . ) hydropique ignorar v. (s. XIV.) ignorer
idropisia n. f. (s. XII. . . ) hydropisie ignorat, ada adj. (s. XVI. . . ) ignoré, ée
idrostatic, ica adj. e n. (s. XVII. . . ) hydrostatique igrometria n. f. (s. XVIII. . . ) hygrométrie
idroterapia n. f. (s. XIX. . . ) hydrothérapie igüana n. f. (s. XVI. . . ) iguane (n. m.)
idroxide n. m. (s. XIX. . . ) idroxid hydroxyde ilarant, anta adj. (s. XX.) hilarant, ante
ièna n. f. (s. XVI. . . ) hyène ilari, ària adj. (s. XVI. . . ) hilare
ièr adv. hier ilaritat n. f. (s. XIII. . . ) hilarité
ièr al ser loc. hier au soir iliac, aca adj. (s. XVI. . . ) iliaque
ièr de matin loc. adv. hier matin ilIegitime, ima adj. (s. XIV. . . ) illegitim illégitime
ièr de ser loc. adv. hier au soir veire: arser illegal, ala adj. (s. XIV. . . ) illégal, ale
ièr delà loc. adv. avant-hier illegalament adv. (s. XVIII. . . ) illégalement
ièr delà al ser loc. adv. avant-hier au soir illegalitat n. f. (s. XIV. . . ) illégalité
ièr nuèit loc. adv. hier au soir veire: ièr de ser illegibilitat n. f. (s. XIX. . . ) illisibilité
ièr vèspre loc. adv. hier après-midi illegiblament adv. (s. XIX. . . ) illisiblement
ièra n. f. 1. aire (à battre le blé) veire: sòl 2. en- illegible, ibla adj. (s. XVII. . . ) illisible
clume de faucheur illegitimament adv. (s. XV. . . ) illégitimement
ierarc n. m. (s. XVI. . . ) hiérarque illetrat, ada adj. e n. (s. XVI. . . ) illettré, ée
ierarquia n. f. (s. XIV.) hiérarchie illetrisme n. m. (s. XX.) illettrisme
ierarquic, ica adj. (s. XIV.) hiérarchique illicit, ita adj. (s. XIV. . . ) illicite
ierarquicament adv. (s. XVII. . . ) hiérarchique- illico adv. (s. XVI. . . , del latin) illicò illico
ment illimitar v. (s. XVIII. . . ) illimiter
ierarquizacion n. f. (s. XIX. . . ) hiérarchisation illimitat, ada adj. (s. XVII. . . ) illimité, ée
ierarquizar v. (s. XIX. . . ) hiérarchiser illogic, ica adj. (s. XIX. . . ) illogique
ieratic, ica adj. (s. XVI. . . ) hiératique illuminacion n. f. (s. XIV. . . ) illumination (inspi-
ieraticament adv. (s. XIX. . . ) hiératiquement ration mystique. . . ) veire: enluminament
ieratisme n. m. (s. XIX. . . ) hiératisme illuminaire, aira n. (s. XIV.) enlumineur, euse
ieroglife n. m. (s. XVI. . . ) ieroglif hiéroglyphe (peinture) veire: enluminaire, imagenaire
ieu (a -) loc. à moi illuminar v. (s. XIII., lat. illuminare) enluminer
ieu (entre -) loc. en moi-même (peinture) veire: enluminar
ieu (es de -) loc. c’est à moi illuminat, ada adj. e n. (s. XVII. . . ) enluminé, ée
ieu (es mercé de -) loc. c’est grâce à moi (peinture) veire: enluminat

307
illusion immaturitat

illusion n. f. (s. XIV.) illusion imaginacion descabestrada (una -) loc. une


illusionar v. (s. XIX. . . ) illusionner imagination débridée / débordante
illusionisme n. m. (s. XX.) illusionnisme imaginal, ala adj. (s. XX.) imaginal, ale (biol.)
illusionista n. (s. XX.) illusionniste imaginar v. (s. XIII.) imaginer - cit.: Nom imaginat
illusòri, òria adj. (s. XIV. . . ) illusoire de mestressa, coma Clorís, Filís, Florís. E se tira de
illusòriament adv. (s. XIV. . . ) illusoirement liri, flor conescuda, autrament Ròsa de Junon. Tot del
illustracion n. f. (s. XVII. . . ) illustration long au ditz un brave medecin (Pèire Godelin, Contra,
s. XVII)
illustrar v. (s. XVI. . . ) illustrer
imaginari, ària adj. e n. m. (s. XIV.) imaginaire
illustrator, tritz (pl. illustrators, trises) n. (s.
imaginàriament adv. (s. XVI. . . ) imaginairement
XIX. . . ) illustrador; illustraire illustrateur, trice
imaginatiu, iva adj. (s. XIV.) imaginatif, ive
illustre, tra adj. (s. XII. « illustri ») illustre - cit.:
imago n. m. (s. XX., mot latin) imago (biol. psy.)
Regina très illustra e très hauta princessa, / inspirada
imam n. m. (s. XVI. . . , de l’arabi ? turc) iman
amplament de celèsta saviessa, / qui, sens córrer tan
imbatable, abla adj. (s. XIX. . . ) imbattable
lonh en tèrra palestina, / aprés de Salomon as la Santa
imbecil, illa adj. e n. (s. XVI. . . ) imbécile
Doctrina, / e d’un mèste plus gran que Salomon non
imbecillitat n. f. (s. XVII. . . ) imbécillité
hoc / e de qui Salomon sas vertuts aprengoc (Pèir de
imbèrbe n. m. (s. XV. . . ) imberbe
Garròs, Psaumes. A la Regina, 1565)
imbevable, abla adj. (s. XVII. . . ) imbuvable
illustrissime, ima adj. e n. (s. XV. . . , de l’italian)
imbibicion n. f. (s. XIV. . . ) imbibition (techn.)
illustrissim illustrissime
veire: embevament
image n. m. (s. XX.) imagerie (médicale, scien-
imbibir v. (s. XVI. . . ) imbiber (techn.) veire: em-
tifique. . . )
beure
image n. m. (s. XIII.) imatge 1. image veire: ma- imbrandablament adv. inébranlablement
gena - cit.: E Dieu creèt l’òme a son image, a l’image imbrandable, abla adj. inébranlable
de Dieu lo creèt, li creèt mascle e femèu (Frederic Mis-
imbricacion n. f. (s. XIX. . . ) imbrication
tral, Genèsi, I, 27, 1910) ; Tre que nos [acaminam]
imbricar v. (s. XIX. . . ) imbriquer
cap a l’ivèrn, vaquí que se lèvan los remembres del
imbricat, ada adj. (s. XVI. . . ) imbriqué, ée
temps que ma vilòta èra, per ieu, un libre d’images,
imbroglio n. m. (s. XVII. . . , mot italian) imbrogliò
lo primièr dubèrt davant mos uèlhs e lo plus bèl que
imbroglio
jamai m’es estat donat (Loïsa Paulin, Nadalet, 1940);
ime, ima adj. → umid 1. humide 2. onctueux
Son rèn que de trocets esparpalhats, d’images coma
3. doux au toucher
vists pèr leis uelhs que quauqu’un mai, que se pòt pas
imèn n. m. (s. XVI. . . ) hymen
saber d’ont vènon e ont trestomban (Robèrt Lafont,
imenèu n. m. (s. XVI. . . ) 1. hymen (mariage)
Tua culpa, 1974) 2. (class.) statue, figure - src.:
2. hyménée
Alibèrt, 1966: "image"
imenoptèr n. m. (s. XVIII. . . ) hyménoptère
image de marca n. m. (s. XX.) image de marque
imitable, abla adj. (s. XVI. . . ) imitable
(f.)
imitacion n. f. (s. XIII. . . ) imitation
image medical per evaluar l’estat anatomic del
imitar v. (s. XV. . . ) imiter
malaut (exploracion per -) exploration par im-
imitatiu, iva adj. (s. XV. . . ) imitatif, ive
agerie médicale pour évaluer l’état anatomique
imitator, tritz (pl. imitators, trises) adj. e n. (s.
du malade
XIV. . . ) imitaire; imitador imitateur, trice - src.:
image public n. m. (s. XX.) image publique (f.) Honnorat, 1846 : "imitatour"
image virtual n. m. (s. XX.) image virtuelle immaculat, ada adj. (s. XV. . . ) immaculé, ée - cit.:
imagenaire, aira n. m. (s. XIII.) imatjaire Que sòi era immaculada concepcion (Santa Bernadeta,
1. imagier, faiseur d’images - cit.: adobar las veyri- s. XIX)
nas del concistori devers los ymagenayres [carrièra immancable que. . . (es -) loc. il est sûr qu’il
dels] e las plombar de tot nou (Comptes del Capitòli, viendra
Tolosa,1511) 2. (class.) artiste immancable, abla adj. (s. XVII. . . ) immanquable
imagenar v. (s. XIII « emaginar ».) imatjar 1. im- immanéncia n. f. (s. XIX. . . ) immanence
ager 2. figurer immanent, enta adj. (s. XIV. . . ) immanent, ente
imagenariá n. f. (s. XX.) imatjariá imagerie (reli- immanjable, abla adj. (s. XVII. . . ) immangeable
giosa, populaire. . . ) immaterial, ala adj. (s. XIV.) immatériel, elle
imagenièr n. m. (s. XX.) imatgièr imagier (re- immatriculacion n. f. (s. XVII. . . ) immatricula-
cueil d’images) tion
imagenós, osa (pl. imagenoses, osas) adj. (s. immatricular v. (s. XV. . . ) immatriculer
XIX.) imatjat; imatjós imagé, ée immatur, ura adj. (s. XX.) immature veire: madur
imaginable, abla adj. (s. XIV.) imaginable
imaginacion n. f. (s. XIV.) imagination immaturitat n. f. (s. XX.) immaturité

308
immediat, ata imperial, ala

immediat, ata adj. (s. XIV. . . ) immédiat, ate immutable, abla adj. (s. XX.) immudable im-
immediatament adv. (s. XVI. . . ) immédiatement muable
immemorial, ala adj. (s. XVI. . . ) immémorial, ale imne n. m. (s. XII. . . ) hymne
immens, ensa (pl. immenses, ensas) adj. (s. imne nacional n. m. hymne national
XV. . . ) immense impaccion n. f. (s. XIX. . . ) impaction (méd.)
immensitat n. f. (s. XIV.) immensité impaciéncia n. f. (s. XIV., lat. impatientia)
immensurable, abla adj. (s. XIV. . . ) 1. immensu- despaciéncia impatience
rable 2. incommensurable impacient, enta adj. (s. XIV.) impatient, ente
immergir v. (s. XVI. . . ) immerger impacientament adv. (s. XIV. . . ) impatiemment
immergit, ida adj. (s. XVII. . . ) immergé, ée impacientar v. (s. XVI. . . ) impatienter
immeritat, ada adj. (s. XV. . . ) immérité, ée impactar v. (s. XX.) impacter (méd.)
immersion n. f. (s. XIV. . . ) immersion impacte n. m. (s. XIX. . . ) impact
immigracion n. f. (s. XVIII. . . ) immigration impactor n. (s. XX.) impacteur (instrument)
immigrant, anta adj. e n. (s. XVIII. . . ) immigrant, impagable, abla adj. (s. XVIII. . . ) impayable
ante impar, ara adj. (s. XVI. . . ) impair, aire
immigrar v. (s. XVIII. . . ) immigrer imparable, abla adj. (s. XIV.) imparable
immigrat, ada adj. e n. (s. XVIII. . . ) immigré, ée imparcial, ala adj. (s. XVI. . . ) impartial, ale
imminéncia n. f. (s. XVIII. . . ) imminence imparcialitat n. f. (s. XVI. . . ) impartialité
imminent, enta adj. (s. XIV. . . ) imminent, ente impassibilitat n. f. (s. XIII. . . ) impassibilité
immiscir v. (s. XV. . . ) immiscer impassiblament adv. (s. XVI. . . ) impassiblement
immixcion n. f. (s. XVIII. . . ) immixtion impassible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) impassible
immobil, ila adj. (s. XVI. . . ) immobile impausable, abla adj. (s. XV. . . ) imposable
immobiliari, ària adj. (s. XVI. . . ) immobilier, impausar v. (s. XV. . . ) imposer
ière impavide, ida adj. (s. XIX. . . ) impavid impavide
immobilisme n. m. (s. XIX. . . ) immobilisme impaviditat n. f. (s. XIX. . . ) impavidité
immobilitat n. f. (s. XIV.) immobilité impeccablament adv. (s. XVIII) impeccablement
immobilizacion n. f. (s. XIX. . . ) immobilisation impeccable, abla adj. (s. XV. . . ) impeccable
immobilizar v. (s. XVIII. . . ) immobiliser impedància n. f. (s. XX.) impédance
immòble, òbla adj. e n. (s. XIII.) immeuble impediment n. m. (s. XIV.) empêchement
immoderat, ada adj. (s. XV. . . ) immodéré, ée impedir v. (s. XIV.) empêcher
immodèst, èsta (pl. immodèstes, èstas) adj. (s. impenetrabilitat n. f. (s. XVII. . . ) impénétrabil-
XVI. . . ) immodeste ité
immodestia n. f. (s. XVI. . . ) immodestie impenetrable, abla adj. (s. XIV. . . ) impénétrable
immolacion n. f. (s. XIII. . . ) immolation impenitent, enta adj. (s. XIV. . . ) impénitent, ente
immolar v. (s. XV. . . ) immoler impensable, abla adj. (s. XIX. . . ) impensable
immolator n. m. (s. XVI. . . ) immolateur imperatiu n. m. (s. XIII. . . ) impératif - cit.: Lo
immond, onda adj. (s. XIII. . . ) immonde francés conjuga l’imperatiu negatiu coma lo positiu.
immondícia n. f. (s. XIII. . . ) immondice Nautres, pel negatiu, avèm doas fòrmas [amb] una
immoral, ala adj. (s. XVII. . . ) immoral, ale [diferéncia] de pensada plan marcada (Paul Gayraud,
immortal, ala (immortau, ala) adj. e n. (s. XIV.) La sexològa, 1982)
immortel, elle imperatiu, iva adj. (s. XIV.) impératif, ive
immortalitat n. f. (s. XII. . . ) immortalité imperceptible, ibla adj. (s. XIV. . . ) 1. impercepti-
immortalizar v. (s. XVI. . . ) immortaliser ble 2. insaisissable (différence. . . )
immudable, abla adj. (s. XX.) qui ne peut être imperdonable, abla adj. (s. XIV. . . ) impar-
déménagé donnable
immunicion n. f. (s. XX.) immunition imperfait / imperfach (pl. imperfaches) n. m. (s.
immunitari, ària adj. (s. XX.) immunitaire XV. . . , lat. in + perfectus) imparfait (gammaire) -
immunitat n. f. (s. XIV.) immunité cit.: Lo preterit de l’indicatiu e l’imperfait del subjonc-
immunizacion n. f. (s. XX.) immunisation tiu que constituisson en francés parlat de temps en
immunizant, anta adj. (s. XX.) immunisant, ante via de disparicion, son del tot vius en lenga d’Òc (Loís
immunizar v. (s. XX.) immuniser Alibèrt, Gramarica occitana, 1935)
immunogèn, èna adj. (s. XX.) immunogène imperfeccion n. f. (s. XII. . . ) imperfection
immunologia n. f. (s. XX.) immunologie imperfectible, ibla adj. (s. XIX. . . ) imperfectible
immunologic, ica adj. (s. XX.) immunologique imperfièit, èita / imperfièch, ècha (pl. imper-
immunologista adj. e n. (s. XX.) immunologiste fièches) adj. (s. XIV. . . , lat. in + perfectus) imparfait,
immutabilitat n. f. (s. XIV.) immudabilitat im- aite
mutabilité imperial, ala adj. (s. XII. . . ) impérial, ale

309
imperialisme imprimatur

imperialisme n. m. (s. XIX. . . ) impérialisme - cit.: importatge n. m. (s. XVI. . . ) importacion impor-
Transdòlfi marmotegèt quauque ren de misteriós sus tation
l’imperialisme clitoridian de París e comandèt : "Li importator, tritz (pl. importators, trises) n. (s.
fremas dedins, partem" (Robèrt Lafònt, 1984) XVI. . . ) importador importateur, trice
imperialista adj. e n. (s. XVI. . . ) impérialiste importun, una adj. e n. (s. XVI. . . ) importun, une
impericia n. f. (s. XIV. . . ) impéritie importunadament adv. (s. XIII. . . ) importuné-
imperiós, osa (pl. imperioses, osas) adj. (s. XV. . . ) ment
impérieux, euse importunar v. (s. XV. . . ) importuner
imperissable, abla adj. (s. XVI. . . ) impérissable imposicion n. f. (s. XIV.) impausicion 1. imposi-
impermeabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) imperméabil- tion 2. impôt
ité impossibilitat n. f. (s. XIV.) impossibilité
impermeabilizar v. (s. XIX. . . ) imperméabiliser impossible, ibla adj. (s. XIV.) impossible
impermeable, abla adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) im- impòst (pl. impòstes) n. m. (s. XV.) impôt
perméable impòsta n. f. (s. XVI. . . , de l’italian imposta) im-
impersonal, ala adj. (s. XIV.) impersonnel, elle poste veire: relais
impertinéncia n. f. (s. XVI. . . ) impertinence impostor, ora n. (s. XVI. . . ) imposteur, euse
impertinent, enta adj. e n. (s. XVII. . . ) imperti- impostura n. f. (s. XVI. . . ) imposture
nent, ente impoténcia n. f. (s. XIV.) impotence veire: de-
imperturbable, abla adj. (s. XV. . . ) imper- spoder
turbable
impotent, enta adj. e n. (s. XIV.) impotent, ente
impetigo n. m. (s. XV. . . ) impetigò impétigo veire: despoderat
impetrant, anta adj. e n. (s. XIII. « empetrador »)
impracticable, abla adj. (s. XVII. . . ) impraticable
impétrant, ante
imprecacion n. f. (s. XIV. . . ) imprécation
impetrar v. (s. XIII.) impétrer
imprecatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) imprécatoire
impetuós, osa (pl. impetuoses, osas) adj. (s.
imprecís, isa (pl. imprecises, isas) adj. (s. XIX. . . )
XIII. . . ) impétueux, euse
imprécis, ise
impetuosament adv. (s. XIV.) impétueusement
imprecision n. f. (s. XIX. . . ) imprécision
impetuositat n. f. (s. XIII. . . ) impétuosité
impietadós, osa (pl. impietadoses, osas) adj. (s. impregnacion n. f. (s. XIV.) imprégnation
XVI. . . ) impitoyable impregnar v. (s. XVII. . . ) imprégner veire: em-
impietat n. f. (s. XIV.) impiété prenhar
impiu, ia adj. (s. XV. . . ) impie impresario n. m. (s. XX., mot italian) impresariò
implacable, abla adj. (s. XV. . . ) implacable imprésario
implant n. m. (s. XX.) implant imprescriptibilitat n. f. (s. XVIII..., de impre-
implantacion n. f. (s. XVI. . . ) implantation scriptible) imprescriptibilité
implantar v. (s. XVII. . . ) implanter imprescriptible, ibla adj. (s. XV. . . ) impre-
implicacion n. f. (s. XVII. . . ) implication scriptible
implicar v. (s. XIV.) impliquer impression n. f. (s. XIII. . . ) impression (senti-
implicit, ita adj. (s. XV. . . ) implicite ment)
implicitament adv. (s. XV. . . ) implicitement impression n. f. (s. XVII. . . ) imprimerie (tech-
imploracion n. f. (s. XVIII. . . ) imploration nique)
implorar v. (s. XIII. . . ) implorer impressionable, abla adj. (s. XIX. . . ) impres-
implosion n. f. (s. XX.) implosion sionnable
implosiu, iva adj. (s. XIX. . . ) implosif, ive impressionar v. (s. XVIII. . . ) impressionner
imponderable, abla adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) im- impressionisme n. m. (s. XIX. . . , del francés) im-
pondérable pressionnisme (art)
impopular, ara adj. (s. XVIII. . . ) impopulaire impressionista adj. e n. (s. XIX. . . , del francés) im-
impopularitat n. f. (s. XVIII. . . ) impopularité pressionniste (art)
importacion n. f. (s. XVIII. . . , de l’anglés) importa- imprevesença n. f. (s. XVII. . . ) impreveséncia im-
tion prévoyance
importància n. f. (s. XIV. . . ) importance imprevesent, enta adj. e n. (s. XVI. . . ) imprévoy-
important, anta adj. (s. XIV. . . ) important, ante - ant
cit.: Dins sa cambra, Lison aviá ara un miralh, un imprevisible, ibla adj. (s. XIX. . . ) imprévisible
miralh que son cadre d’aur verd lusissiá, bavard e imprevision n. f. (s. XIX. . . ) imprévision
important davant los mòbles dels aujòls (Joana Bartès, imprevist, ista (pl. imprevistes, istas) adj. e n.
Lison, 1934) m. (s. XVI. . . ) imprévu, ue
importar v. (s. XVI. . . , de l’italian importare) im- imprimatur n. m. (s. XIX. . . , mot latin) impri-
porter matur

310
imprimenta inalator

imprimenta n. f. (s. XX.) imprimidoira impri- imputar v. (s. XIV. . . ) imputer


mante imputrescibilitat n. f. (s. XIX. . . ) imputrescibil-
imprimible, ibla adj. (s. XX.) imprimable im- ité veire: incorruptibilitat
primable imputrescible, ibla adj. (s. XIX. . . ) imputrescible
imprimir v. (s. XX., lat. imprimere) imprimar im- veire: incorruptible
primer (livres, journaux...) veire: emprémer, em- in absentia loc. adv. (s. XX., expr. latina) in absentià
premeire in absentia
imprimit, ida adj. e n. m. (s. XX.) imprimé, ée in abstracto loc. adv. (s. XX., expr. latina) in
veire: emprés abstractò in abstracto
improbabilitat n. f. (s. XVII. . . ) improbabilité in extremis loc. adv. (s. XVIII. . . , expr. latina) in
improbable, abla adj. (s. XVII. . . ) improbable extremís in extremis
improductiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) improductif, in pace n. m. (s. XVII. . . , mots latins) in-pace
ive in partibus loc. adj. (s. XVII. . . , mots latins) in
impromptú n. m. (s. XVII. . . ) impromptu partibus
imprononciable, abla adj. (s. XVI. . . ) in petto loc. adv. (s. XVII. . . , mots italians) in pettò
imprononçable imprononçable in petto
impròpri, ia adj. (s. XIV. « impropri ») impropre in plano adj. inv. e n. m. (s. XIX. . . , mots latins) in
impròpriament adv. (s. XIV. « impropriament ») im- planò in-plano
proprement in qüarto adj. inv. e n. m. (s. XVI. . . , mots latins)
improprietat n. f. (s. XIV. « improprietat ») impro- in-quarto
priété in situ loc. adv. (s. XIX. . . , mots latins) in situ
improvisacion n. f. (s. XIX..., de improvisar) im- in vitro loc. adv. (s. XIX. . . , mots latins) in vitrò in
provisation vitro
improvisar v. (s. XVII. . . , de l’italian) improviser in vivo loc. adv. (s. XX., mots latins) in vivò in
improvisator, tritz n. (s. XIX. . . , de impro- vivo
visar) improvisador; improvisaire improvisa- in-folio adj. inv. (s. XVI. . . ) in-foliò in-folio
teur, trice inabitable, abla adj. (s. XIV. . . ) inhabitable
imprudéncia n. f. (s. XVI. . . ) imprudence inabitat, ada adj. (s. XIV. . . ) inhabité, ée
imprudent, enta adj. e n. (s. XV. . . ) imprudent, inabitual, ala adj. (s. XIX. . . ) inhabituel, elle
ente inabordable, abla adj. (s. XVII. . . ) inabordable
impubèr, èra adj. e n. (s. XV. . . ) impubère inabrogable, abla adj. (s. XVIII. . . ) inabrogeable
impubertat n. f. (s. XIX. . . ) impuberté inacabament adv. (s. XIX. . . ) inachèvement
impublicable, abla adj. (s. XVI. . . , de publicable) inacabat, ada adj. (s. XVIII. . . ) inachevé, ée
impubliable inaccentuat, ada adj. (s. XIX. . . ) inaccentué, ée
impudéncia n. f. (s. XVI. . . ) impudence inacceptable, abla adj. (s. XVIII. . . ) inacceptable
impudent, enta adj. e n. (s. XVI. . . ) impudent, inaccessible, ibla adj. (s. XIV. . . ) inaccessible
ente inaccion n. f. (s. XVII. . . ) inaction
impudentament adv. (s. XVI. . . ) impudemment inacostumat, ada adj. (s. XVII. . . ) inaccoutumé,
impudic, ica adj. (s. XIV. . . ) impudique ée
impudicament adv. (s. XV. . . ) impudiquement inactiu, iva adj. e n. (s. XVIII. . . ) inactif, ive
impudicitat n. f. (s. XIV. . . ) impudicité inactivar v. (s. XX.) inactiver
impudor n. f. (s. XVII. . . ) impudeur inactivitat n. f. (s. XVIII. . . ) inactivité
impuls (pl. impulses) n. m. (s. XIV.) impulsion inactual, ala adj. (s. XIX. . . ) inactuel, elle
veire: impulsion inadaptable, abla adj. (s. XIX. . . ) inadaptable
impulsar v. (s. XVI. . . ) impulser inadaptacion n. f. (s. XIX. . . ) inadaptation
impulsion n. f. (s. XIV.) impulsion veire: impuls inadaptat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) inadapté, ée
impulsiu, iva adj. e n. (s. XIV.) impulsif, ive inadeqüacion n. f. (s. XX.) inadéquation
impulsivament adv. (s. XX.) impulsivement inadeqüat, ata adj. (s. XVIII. . . ) inadéquat, ate
impulsivitat n. f. (s. XX.) impulsivité inadmissibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) inadmissibil-
impunidament adv. (s. XVI. . . ) impunément ité
impunit, ida adj. (s. XIV.) impuni, ie inadmissible, ibla adj. (s. XV. . . ) inadmissible
impunitat n. f. (s. XIV. . . ) impunité inadverténcia n. f. (s. XIV. . . ) inadvertança inad-
impur, ua adj. (s. XIII. . . ) impur, ure vertance
impuritat n. f. (s. XIV. « impuritat ») impureté inagantable, abla adj. insaisissable
veire: puritat. inagotable, abla adj. (s. XX.) inépuisable veire:
imputabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) imputabilité intarible
imputable, abla adj. (s. XIV. . . ) imputable inalacion n. f. (s. XVIII. . . ) inhalation
imputacion n. f. (s. XV. . . ) imputation inalator n. m. (s. XIX. . . ) inalador inhalateur

311
inalienabilitat incomòde, òda

inalienabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) inaliénabilité incestuós, osa (pl. incestuoses, osas) adj. (s.
inalienable, abla adj. (s. XVI. . . ) inaliénable XIII. . . ) incestueux, euse
inalienacion n. f. (s. XVIII. . . ) inaliénation inchalença n. f. (de in + chaler + ença) inchalhença
inalterable, abla adj. (s. XIV. . . ) inaltérable insouciance veire: nonchalença - src.: Mistral,
inamovible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) inamovible 1878 : inchaienço; Jouve, 2017: inchalença
inanicion n. f. (s. XIV.) inanition inchalent, a adj. (de in + chalent ; cf. chaler) insou-
inanimat, ada adj. (s. XIV.) inanimé, ée ciant, e veire: chaler, chautar, nonchalent, a - src.:
inanitat n. f. (s. XV. . . ) inanité Mistral, 1878 : nounchalent; Lévy, 1909: noncalen
inapercebut, uda adj. (s. XVIII. . . ) inaperçu, ue inchalentament adv. (de inchalent + ment) de
inapIicable, abla adj. (s. XVIII. . . ) inapplicable façon insouciante
inaplicacion n. f. (s. XVII. . . ) inapplication incidéncia n. f. (s. XIV. . . ) incidence
inaplicat, ada adj. (s. XVII. . . ) inappliqué, ée incident, enta adj. e n. m. (s. XIV. . . ) incident,
inapreciable, abla adj. (s. XV. . . ) inappréciable ente
inapte, apta adj. (s. XVIII. . . ) inapte incidentament adv. (s. XIV. . . ) incidemment
incineracion n. f. (s. XIV.) incinération
inaptitud n. f. (s. XVIII. . . ) inaptitude
incinerar v. (s. XIV.) incinérer
inatacable, abla adj. (s. XVIII. . . ) inattaquable
incinerator n. m. (s. XX.) incinerador incinéra-
inatencion n. f. (s. XVIII. . . ) inattention
teur
inatentiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) inattentif, ive
incisa n. f. (s. XVIII. . . ) incise
inaudible, ibla adj. (s. XIX. . . ) inaudible
incisar v. (s. XII. . . ) inciser
inauguracion n. f. (s. XIV. . . ) inauguration
incision n. f. (s. XIV.) incision
inaugurar v. (s. XIX. . . ) inaugurer
incisiu, iva adj. (s. XIV.) incisif, ive
inausit, ida adj. (s. XV. . . ) inouï, e veire: in-
incisiva n. f. (s. XVI. . . ) incisive
cresable
incitacion n. f. (s. XIV. . . ) incitation
inausit, ida adj. (s. XVI. . . ) inouï, ïe (jamais en- incitar v. (s. XIV. . . ) inciter
tendu)
incivilament adv. (s. XV. . . ) incivilement
inca adj. e n. (s. XVII. . . , mot quechoa) incà inca incivilitat n. f. (s. XIV. . . ) incivilité
incalculable, abla adj. (s. XVIII. . . ) incalculable inclassable, abla adj. (s. XIX. . . ) inclassable
incandescéncia n. f. (s. XVIII. . . ) incandescence inclinable, abla adj. (s. XVII. . . ) inclinable
incandescent, enta adj. (s. XVIII. . . ) incandes- inclinacion n. f. (s. XIII. . . ) inclination
cent, ente inclinar v. (s. XIII.) incliner
incantacion n. f. (s. XIV.) incantation - cit.: Lo zin- inclure v. (s. XIV.) inclure
zin [de las cigalas] montava, traucant las aurelhas, inclús, usa (pl. incluses, usas) adj. (s. XVII. . . )
moriguent dins un sospir, per tornar renàisser e morir inclus, use
sens pausa, d’oras e d’oras ; vagas d’armonias que sens incluses (los enfants -) loc. y compris les en-
fin s’esperlongavan ; misteriosa incantacion qu’aviá fants
pres possession del temps e de l’espaci, e que getava sus inclusion n. f. (s. XIV.) inclusion
la comba abrasada una sensacion d’eternitat (Joana inclusivament adv. (s. XIV.) inclusivement
Bartès, Lison, 1934) incoatiu, iva adj. (s. XVI. . . ) inchoatif, ive
incantatòri, òria adj. (s. XIX. . . ) incantatoire incoercible, ibla adj. incoercible
incapable, abla adj. (s. XV. . . ) incapable incoeréncia n. f. (s. XVIII. . . ) incohérence
incapacitat n. f. (s. XVI. . . ) incapacité incoerent, enta adj. (s. XVIII. . . ) incohérent, ente
incarcerar v. (s. XIII. . . ) incarcérer incognito n. m. (s. XVI. . . , mot italian) incognitò
incarnacion n. f. (s. XIV. . . ) encarnacion incarna- incognito
tion (relig. et fig.) veire: encarnament incolòr, òra adj. (s. XVIII. . . ) incolore
incarnar v. (s. XIV. . . ) incarner (relig. et fig.) incombir v. (lat. Incombere) incomber - src.: Al-
veire: encarnar ibèrt, 1966 : incombir
incarnat, ada adj. (s. XVI. . . ) incarné, ée (relig. et incombustibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) incom-
fig.) veire: encarnat bustibilité
incarnat, ata adj. (s. XVI. . . , de l’italian) incarnat, incombustible, ibla adj. (s. XIV. . . ) incom-
ate (de couleur rouge chair) bustible
incendi n. m. (s. XII. . . ) incendie incommensurable, abla adj. (s. XIV. . . ) incom-
incendiar v. (s. XVI. . . ) incendier mensurable
incendiari, ària adj. e n. (s. XIII. . . ) incendiaire incommunicable, abla adj. (s. XV. . . ) incommu-
incertan, ana adj. (s. XIV. . . ) incertain, aine nicable
incertitud n. f. (s. XIV. . . ) incertitude incomodar v. (s. XV. . . ) incommoder
incessant, anta adj. (s. XVI. . . ) incessant, ante incomòde, òda adj. (s. XVI. . . , de l’ital. comodo)
incèst (pl. incèstes) n. m. (s. XII. . . ) inceste incomòd incommode

312
incomoditat indefinidament

incomoditat n. m. (s. XV., de l’ital. comodità) 1. in- inconvenient n. m. (s. XIV.) inconvénient
commodité veire: comoditat 2. inconfort incopable, a adj. (s. XIX. . . ) incassable
incomparable, abla adj. (s. XV. . . ) incomparable incorporable, abla adj. (s. XIX. . . ) incorporable
incompatibilitat n. f. (s. XV. . . ) incompatibilité incorporacion n. f. (s. XIV.) incorporation
incompatible, ibla adj. (s. XV. . . ) incompatible incorporal, ala adj. (s. XIV.) incorporel, elle
incompeténcia n. f. (s. XVI. . . ) incompétence incorporar v. (s. XIV.) incorporer
incompetent (se rendre -) loc. se déclarer in- incorporeïtat n. f. (s. XIV.) incorporéité
compétent incorreccion n. f. (s. XVI. . . , de correccion) incor-
incompetent, enta adj. e n. (s. XVI. . . ) incompé- rection
tent, ente incorrècte, ècta adj. (s. XV. . . , de corrècte) incor-
incomplèt, èta adj. (s. XIV. . . ) incomplet, ète rect, ecte
incomplètament adv. (s. XVI. . . ) incomplète- incorregible, ibla adj. (s. XIV. . . , de corregible) in-
ment corrigible
incompreensible, ibla adj. (s. XIV. . . ) incorruptibilitat n. f. (s. XIV., de corruptibilitat)
incomprensible 1. incompréhensible 2. insai- incorruptibilité
sissable (idée. . . ) incorruptible, ibla adj. (s. XIV. . . , de corruptible)
incompreension n. f. (s. XIX. . . ) incomprension incorruptible
incompréhension increbable, abla adj. (s. XIX. . . ) increvable
incomprés, esa (pl. incompreses, esas) adj. e n. incredul, ula adj. e n. (s. XIV. . . ) incrédule
(s. XV. . . ) incompris, ise incredulitat n. f. (s. XV.) incrédulité
incompressible, ibla adj. (s. XVII. . . ) incompress- increpar v. → blasmar 1. blâmer 2. réprimander
ible incresable, abla adj. (s. XVI. . . ) incroyable veire:
inconcebable, ibla adj. (s. XVI. . . ) inconcevable descresença, pas de dire
inconciliable, abla adj. (S. XVIII. . . ) inconciliable incriminable, abla adj. (s. XIX. . . ) incriminable
incondicional, ala adj. (s. XVIII. . . ) incondition- incriminacion n. f. (s. XIX. . . ) incrimination
nel, elle incriminar v. (s. XVIII. . . ) incriminer
inconduita n. f. (s. XVII. . . ) inconduite incrustacion n. f. (s. XVIII. . . ) incrustation
inconegut, uda adj. e n. (s. XVI. . . ) inconnu, ue incrustar v. (s. XX.) incruster
inconeissable, abla adj. inconnaissable incubacion n. f. (XVII. . . ) incubation
inconfessable, abla adj. (s. XIX. . . ) inavouable incubar v. (s. XVIII. . . ) incuber
inconfortable, abla adj. (s. XIX. . . ) inconfortable incubator, tritz (pl. incubators, trises) adj. e n.
incongrú, ua adj. (s. XIV. . . ) incongru, ue m. (s. XIX. . . ) incubador incubateur, trice
inconsciéncia n. f. (s. XVIII. . . ) inconscience incube n. m. (s. XIII. . . ) incube
inconscient, enta adj. e n. (s. XIX. . . ) inconscient, inculcar v. (s. XVI. . . ) inculquer
ente inculpable, abla adj. (s. XIX. . . ) inculpable
inconsequéncia n. f. (s. XVI. . . ) inconséquence inculpacion n. f. (s. XVI. . . ) inculpation
inconsiderat, ada adj. (s. XV. . . ) inconsidéré, ée inculpar v. (s. XVI. . . ) inculper
inconsisténcia n. f. (s. XX.) inconsistance inculpat, ada adj. (s. XIX. . . ) inculpé, ée
inconsistent, enta adj. (s. XVI. . . ) inconsistant, inculte, ulta adj. (s. XV. . . , lat. incultus) incult in-
ante culte
inconsistent; enta adj. (s. XX.) inconsistant, ante incultura n. f. (s. XVIII. . . ) inculture
inconsolable, abla adj. (s. XVI. . . ) inconsolable incunable n. m. (s. XIX. . . ) incunable
inconstància n. f. (s. XVIII. . . ) inconstance incurable, abla adj. (s. XIV.) incurable
inconstant, anta adj. e n. (s. XIII. . . ) inconstant, incuria n. f. (s. XVII. . . ) incurie
ante incursion n. f. (s. XIV. . . ) incursion
inconstructible, a adj. (s. XX.) inconstructible incurvacion n. f. (s. XIV.) incurvation
incontestable, abla adj. (s. XVII. . . ) incontestable incurvar v. (s. XIX. . . ) incurver
incontinéncia n. f. (s. XV. «incontinenza ») incon- incurvat, ada adj. (s. XVI. . . ) incurvé, ée
tinence indecéncia n. f. (s. XVI. . . ) indécence
incontinent adv. (s. XIII. . . ) incontinent indecent, enta adj. (s. XIV. . . ) indécent, ente
incontinent, enta adj. e n. (s. XIV. . . ) incontinent, indecentament adv. (s. XIX. . . ) indécemment
ente indecís, isa (pl. indecises, isas) adj. (s. XIV.) in-
incontrotlable, abla adj. (s. XIX. . . ) décis, ise
incontrarotlable incontrôlable veire: controtlar indecision n. f. (s. XVII. . . ) indécision
inconvenéncia n. f. (s. XVI. . . , de convenir) indefectible, ibla adj. (s. XVI. . . ) indéfectible
inconvenença inconvenance indefinible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) indefinissable
inconvenent, enta adj. (s. XIII. . . , de convenent) indéfinissable
inconvenant, ante indefinidament v. (s. XVI. . . ) indéfiniment

313
indefinit, ida indisponible, ibla

indefinit, ida adj. (s. XIV. . . ) indéfini, ie Indians (entre los -) loc. chez les Indiens. . .
indeformable, abla adj. (s. XIX. . . ) indéformable indica n. f. → indicacion indication
indefugible, ibla adj. (s. XX.) incontournable indicacion n. f. (s. XIV., lat. indicatio) indication
indegudament adv. (s. XIV. . . ) indûment veire: indica
indegut, uda adj. (s. XIV. . . ) indu, ue indicar v. (s. XIV.) indiquer
indelebil, ila adj. (s. XVI. . . ) indélébile indicas (préner d’ -) loc. se renseigner
indelebilitat n. f. (s. XVIII. . . ) indélébilité indicatiu, iva adj. e n. m. (s. XIII.) indicatif, ive
indelicadament adv. (s. XIX. . . ) indelicatament - cit.: Lo preterit de l’indicatiu e l’imperfait del sub-
indélicatement jonctiu que constituisson en francés parlat de temps
indelicadesa n. f. (s. XIX. . . ) indelicatessa indéli- en via de disparicion, son del tot vius en lenga d’Òc
catesse (Loís Alibèrt, Gramarica occitana, 1935)
indelicat, ada adj. (s. XVIII. . . ) indélicat, ate indicator, tritz adj. (s. XIX. . . , de indicar) endicaire
indemne, emna adj. (s. XVI. . . ) indemne indicateur, trice - src.: Honnorat, 1846 : "indi-
indemnitari, ària n. (s. XIX. . . ) indemnitaire catour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : "indicator,
indemnitat adj. (s. XIX. . . ) indemnité tritz"
indemnizable, abla adj. (s. XIX. . . ) indemnis- indiccion n. f. (s. XIII. « endecio ») indiction
able indici n. m. (s. XV. . . ) indice
indemnizacion n. f. (s. XVIII. . . ) indemnisation indicial, ala adj. (s. XX.) indiciel, elle
indemnizar v. (s. XV. . . ) indemniser indiciblament adv. (s. XVI. . . ) indiciblement
indemodable, abla adj. (s. XX.) indémodable indicible, ibla adj. e n. (s. XIV. . . ) indicible
indemonstrable, abla adj. (s. XVIII. . . ) indiferéncia n. f. (s. XIV. . . ) indifférence
indemostrable indémontrable indiferent, enta adj. (s. XVI. . . ) indifférent, ente
indenegable, abla adj. (s. XVIII. . . ) indéniable indiferentament adv. (s. XIV. . . ) indifféremment
independéncia n. f. (s. XVII. . . ) indépendance indigèna adj. e n. (s. XVIII. . . ) indigène
independent, enta adj. e n. (s. XVI. . . ) indépen- indigéncia n. f. (s. XIV.) indigence
dant, ante indigent, enta adj. e n. (s. XIII. . . ) indigent, ente
independentisme n. m. (s. XVIII. . . ) indépen- indigèst, èsta (pl. indigèstes, èstas) adj. (s. XIV.)
dantisme indigeste
independentista adj. e n. (s. XX.) indépendan- indigestibilitat n. f. (s. XIV.) indigestibilité
tiste
indigestion n. f. (s. XIV.) indigestion
indeschifrable, abla adj. (s. XVII. . . )
indignacion n. f. (s. XIV.) indignation
indechifrable indéchiffrable
indignament adv. (s. XII. . . ) indignement
indescriptible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) inde-
indignar v. (s. XIII.) indigner
scriptible
indignat, ada adj. (s. XIV. . . ) indigné, ée
indesirable, abla adj. e n. (s. XX., de l’anglés unde-
sirable) indésirable
indigne, igna adj. (s. XII. . . ) indigne
indesrasigable, abla adj. (s. XVIII. . . ) indéracin- indignitat n. f. (s. XV. . . ) indignité
able indigo n. m. (s. XVI. . . , mot castelhan) indigò in-
indestructibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) indestructibil- digo
ité indirèctament adv. (s. XIV.) indirectement
indestructiblament adv. (s. XIX. . . ) indestruc- indirècte, ècta adj. (s. XIV. « indirect ») indirect,
tiblement ecte
indestructible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) indestruc- indisciplina n. f. (s. XVI. . . ) indiscipline
tible indisciplinat, ada adj. (s. XIV. . . ) indiscipliné, ée
indeterminacion n. f. (s. XVIII. . . ) indétermina- indiscrecion n. f. (s. XIV.) indiscrétion
tion indiscrèt, èta adj. e n. (s. XIV. . . ) indiscret, ète
indeterminat, ada adj. (s. XIV. . . ) indéterminé, veire: discrèt
ée indiscrètament adj. (s. XIV. . . ) indiscrètement
indeterminisme n. m. (s. XVI. . . ) indétermin- indiscutiblament adj. (s. XIX. . . ) indiscutible-
isme ment
indeterminista adj. e n. (s. XIX. . . ) indétermin- indiscutible, ibla adj. (s. XIX. . . ) indiscutable
iste veire: discutir
indevinible, ibla adj. qui ne peut être deviné indispausar v. (s. XV. . . ) indisposer veire: dis-
indèx (pl. indèxes) n. m. (s. XIV.) index (doigt, pausar, embrumar
table, relig. , indice). indispensable, abla adj. (s. XVI. . . ) indispens-
indian, ana adj. e n. (s. XIII. . . ) indien, enne able
indiana n. f. (s. XVII.) sorte de châle (étoffe im- indisponibilitat n. f. (s. XIX. . . ) indisponibilité
primée) indisponible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) indisponible

314
indisposicion inenarrable, abla

indisposicion n. f. (s. XV. . . , de l’italian disposto) induit, uita adj. (s. XIV. . . ) induit, uite
indisposition veire: maganha indulgéncia n. f. (s. XIII.) indulgence
indissociable, abla adj. (s. XX.) indissociable indulgent, enta adj. (s. XVI. . . ) indulgent, ente
indissolubilitat n. f. (s. XVII. . . , de dissolubilitat) indulte n. m. (s. XV. . . ) indult indult (droit ec-
indissolubilité cles.)
indissolublament adv. (s. XIV. . . , de indissoluble) induracion n. f. (s. XV. . . ) induration veire: en-
indissolublement dura
indissoluble, bla adj. (s. XIV. . . , de dissoluble) in- indurar v. (s. XIX...) indurer
dissoluble indurat, ada adj. (s. XIX. . . ) induré, ée
indistincte, inta adj. (s. XIV.) indistint indistinct, industria n. f. (s. XIV., lat. industriosus) indústria
incte 1. industrie - cit.: Me soveniái que mon grand n’aviá
individú n. m. (s. XIII. . . ) individu parlat sovent, de la decadéncia de la vila, autres còps
individual, ala adj. (s. XV. . . ) individuel, elle rasonablament prospèra coma n’èran testimònis los
individualament adv. (s. XVI. . . ) individuelle- ostals borgeses, las bèlas avengudas e los castèls dels
ment environs bastits al sègle XIX al temps de la granda
individualisme n. m. (s. XIX. . . ) individualisme prosperitat de la vinha, e cossí aviá perdut talhièrs e
individualista adj. e n. (s. XIX. . . ) individualiste industrias (Florian Vernet, Cachavièlha psicomotritz,
individualitat n. f. (s. XVIII. . . ) individualité 2018) 2. moyen mécanique - cit.: Digas a la bèla
individualizacion n. f. (s. XVI. . . ) individualisa- Maria, / que non dòrmi ni nuèit ni jorn, / e que tu fas
tion per industria, / çò qu’ieu practiqui per amor (Gautièr,
individualizar v. (s. XVIII. . . ) individualiser La Mòstra, s. XVII)
indivís, isa (pl. indivises, isas) adj. (s. XIV.) in- industrial, ala adj. e n. (s. XIX. . . ) industriel, elle
divis, ise industrialament adv. (s. XIX. . . ) industrielle-
indivisament adv. (s. XVI. . . ) indivisément ment
indivisible, ibla adj. (s. XIV. . . , de divisible) industrialisme n. m. (s. XIX. . . ) industrialisme
indevesible indivisible industrializable, abla adj. (s. XX.) industrialis-
indivision n. f. (s. XVI. . . , de division) indivision able
indó, indoa adj. e n. (s. XVII. . . ) hindou, oue industrializacion n. f. (s. XIX. . . ) industrialisa-
indochinés, esa (pl. indochineses, esas) adj. e n. tion
(s. XIX. . . ) indochinois, oise industrializar v. (s. XIX. . . ) industrialiser
indocil, ila adj. (s. XV. . . ) indocile industriós, osa (pl. industrioses, osas) adj. (s.
indocilitat n. f. (s. XVI. . . ) indocilité XV. . . ) industrieux, euse
indoeuropèu, èa adj. e n. (s. XIX. . . ) indoeuropenc industriosament adv. (s. XV. . . ) industrieuse-
indo-européen, enne ment
indoïsme n. m. (s. XIX. . . ) hindouisme inedit, ita adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) inédit, ite
indoïsta adj. e n. (s. XX.) hindouiste inefablament adv. (s. XVII. . . ) ineffable
indoïzacion n. f. (s. XX.) hindouisation inefable, abla adj. (s. XV. . . ) ineffable
indoléncia n. f. (s. XVI. . . ) indolence ineficaç, aça (pl. ineficaces, aças) adj. (s. XIII. « in-
indolent, enta adj. e n. (s. XVII. . . ) indolent, ente eficax ») inefficace
indolentament adv. (s. XVIII. . . ) indolemment ineficaçament adv. (s. XVIII. . . ) inéficacement
indolòr, òra adj. (s. XIX. . . ) indolore ineficacitat n. f. (s. XVII. . . ) inefficacité
indomdable, abla adj. (s. XV. . . ) indomptable inegal, ala (inegau, ala) adj. (s. XIV. . . ) inégal,
veire: domdar ale
indomdat, ada adj. (s. XVI. . . ) indompté, ée veire: inegalat, ada adj. (s. XIX. . . ) inégalé, ée - cit.:
domdar Aquí lo poèta a reviscolat amb una intensitat inegal-
indonesian, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) indonésien, ada [ni mai] per Forés - plus violent, mas mens
enne poderós -, los sègles ensagnosits e doloroses de nòstra
indubitablament adv. (s. XV. . . ) indubitable- istòria (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
ment inegalitari, ària adj. (s. XIX. . . ) inégalitaire
indubitable, abla adj. (s. XV. . . ) indubitable inegalitat n. f. (s. XIV. . . ) inégalité
induccion n. f. (s. XIII.) induction ineligibilitat n. f. (s. XVIII. . . , de eligibilitat) inéli-
inductància n. f. (s. XIX., de l’anglés) inductance gibilité
inductiu, iva adj. (s. XIV.) inductif, ive ineligible, ibla adj. (s. XVIII. . . , de eligible)
inductivament adv. (s. XV. . . ) inductivement inelegible inéligible
inductomètre n. m. (s. XX.) inductomètre ineluctablament adv. (s. XIX. . . ) inéluctable-
inductor, tritz (pl. inductors, trises) adj. (s. ment
XVII. . . ) induire ineluctable, abla adj. (s. XVIII. . . ) inéluctable
induire v. (s. XIV. . . ) induire inenarrable, abla adj. (s. XV. . . ) inénarrable

315
inèpte, inèpta infidèl, èla

inèpte, inèpta adj. (s. XVI. . . ) inepte infallibilitat n. f. (s. XVI. . . ) infalhibilitat infail-
ineqüacion n. f. (s. XIX. . . ) inéquation libilité
inercia n. f. (s. XIV. . . ) inèrcia inertie infalliblament adv. (s. XV. . . ) infalhiblament in-
inèrme, èrma adj. (s. XVI. . . ) inèrm inerme failliblement
inèrt, èrta adj. (s. XVI. . . ) inerte infallible, ibla adj. (s. XVII. . . ) infalhible, ibla in-
inescafablament adv. (s. XVII. . . ) ineffaçable- faillible
ment infalsificable, abla adj. (s. XIX. . . ) infalsifiable
inescafable, abla adj. (s. XVI. . . ) inesfaçable 1. in- infame, ama adj. (s. XIII.) infâme
effaçable 2. indélébile infamia n. f. (s. XIII.) infamie
inescafat, ada adj. (s. XIX. . . ) ineffacé, ée infant, anta n. (s. XV. . . , del castelhan) infant, ante
inesperadament adv. (s. XVI. . . ) inespérément infanteria n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) infanterie
inesperat, ada adj. (s. XV. . . ) inespéré, ée infanticida adj. e n. (s. XVI. . . ) infanticide
inespleitable, abla (inesplechable, abla) adj. (s. (agent)
XIX. . . , de espleitar / esplechar) inexpleitable inex- infanticidi n. m. (s. XVI. . . ) infanticide (acte)
ploitable infantil, ila adj. (s. XIV.) infantile
inespleitat, ada (inesplechat, ada) adj. (s. XIX. . . , infantilisme n. m. (s. XIX. . . ) infantilisme
de espleitar / esplechar) inexpleitat inexploité, ée infantilizar v. (s. XX.) infantiliser
inestabilitat n. f. (s XV. . . ) instabilité infarctectomia n. f. (s. XX.) infarctectomie
inestable, abla adj. (s. XIV. . . ) instable infàrctus n. m. (s. XIX. . . ) infart, infarctús infarc-
inestimable, abla adj. (s. XIII.) inestimable tus
inevitablament adv. (s. XV. . . ) inévitablement infasable, abla adj. (s. XX.) infaisable
inevitable, abla adj. (s. XIV. . . ) inévitable infatigablament adv. (s. XIV. . . ) infatigablament
inexacte, acta adj. (s. XIX. . . ) inexact, acte infatigable, abla adj. (s. XIV. . . ) infatigable
inexactitud n. f. (s. XVII. . . ) inexactitude infatuacion n. f. (s. XVII. . . ) infatuation
inexcusable, abla adj. (s. XV. . . ) inexcusable infatuat, ada adj. (s. XVI. . . ) infatué, ée
inexisténcia n. f. (s. XVII. . . ) inexistence infeccion n. f. (s. XIV.) infection
inexistent, enta adj. (s. XIX. . . ) inexistant, ante infecciós, osa (pl. infeccioses, osas) adj. (s.
inexorabilitat n. f. (s. XVII. . . ) inexorabilité XIX. . . ) infectieux, euse
inexorablament adv. (s. XVII. . . ) inexorablement infectant, anta adj. (s. XIX. . . ) infectant, ante
inexorable, abla adj. (s. XV. . . ) inexorable infectar v. (s. XVI. . . ) enfectar infecter
inexperiéncia n. f. (s. XVIII. . . ) inexpérience infècte, ècta adj. (s. XV. « infect ») infect, ecte
inexperimentat, ada adj. (s. XIV. . . ) inexpéri- infeodacion n. f. (s. XV.) infeudacion inféoda-
menté, ée tion
inexpiable, abla adj. (s. XV. . . ) inexpiable infeodar v. (s. XV. . . ) infeudar inféoder
inexplicablament adv. (s. XVI. . . ) inexplicable- inferior, ora adj. (s. XV. . . ) inférieur, eure
ment inferioritat n. f. (s. XVI. . . ) infériorité
inexplicable, abla adj. (s. XV. . . ) inexplicable inferiorizacion n. f. (s. XIX. . . ) infériorisation
inexplicat, ada adj. (s. XVIII. . . ) inexpliqué, ée inferiorizar v. (s. XIX. . . ) inférioriser
inexplorable, abla adj. (s. XIX. . . ) inexplorable inferir v. (s. XIV. . . ) inférer
inexplorat, ada adj. (s. XIX. . . ) inexploré, ée infèrn n. m. (s. XIII. (s. XII. enfern)) enfer - cit.:
inexplosable, abla adj. (s. XIX. . . ) inexplosible in- Enfin, jo som damnat per aver fait d’usuras, / per tant
explosible de fals [contractes] e de falsas mesuras, / jo lairon, jo
inexplosiu, iva adj. (s. XIX. . . ) inexplosif, ive cobés, que per un fals boissèl, / m’ai ganhat un Infèrn e
inexpressiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) inexpressif, ive m’ai perdut le Cèl (Bertomieu Amilhat, Exercici de la
inexpressivitat n. f. (s. XX.) inexpressivité fe, 1673); Montsegur, l’as ausit, l’aule cant d’asirança,
inexprimiblament adv. (s. XV. . . ) inexprimibla- / martelar tas parets de sa ràbia d’infèrn, / roncar dins
ment los lenhièrs, cremadors d’esperança, getant nòstre país
inexprimible, ibla adj. (s. XV. . . ) inexprimable dins l’eternal ivèrn (Loïsa Paulin, La colomba de patz,
inexprimit, ida adj. (s. XIX. . . ) inexprimé, ée 1947)
inexpugnabilitat n. f. (s. XIX. . . ) inexpugnabil- infernal, ala (infernau, ala) adj. (s. XIII., de infèrn)
ité infernal, ale
inexpugnable, abla adj. (s. XIX. . . ) inexpugnable infernet n. m. 1. petit enfer m 2. (fig.) lieu
inextinguible, ibla adj. (s. XIV. . . ) inextinguible aride, difficile
inextricablament adv. (s. XIX..., de inextricable) in- infertil, ila adj. (s. XV.) infertile
extricablement infertilitat n. f. (s. XV. . . ) infertilité
inextricable, a adj. (s. XIV..., lat. inextricabilis) in- infestacion n. f. (s. XX.) infestation
extricable infestar v. (s. XVI. . . ) infester
infactibilitat n. f. (s. XX.) infaisabilité infidèl, èla adj. (s. XV. . . ) infisèl infidèle

316
infidèlament ingratitud

infidèlament adv. (s. XV. . . ) infidèlement informar v. (s. XIV.) informer


infidelitat n. f. (s. XV.) infiseltat infidélité informat, ada adj. (s. XIV. . . ) informé, ée
infiltracion n. f. (s. XVI. . . ) infiltration informatic, ica adj. e n. f. (s. XX.) informatique
infiltrar v. (s. XVI. . . ) 1. infiltrer 2. noyauter informatica e libertats (lei -) n. f. loi informa-
infiltrat, ada v. (s. XX.) infiltrer tique et libertés
infime, ima adj. (s.XIV. « infimos ») infim infime informatician, ana n. (s. XX.) informaticien,
infinidament adv. (s. XIV. . . ) infiniment enne
infinit, ida adj. e n. (s. XIV.) infini, ie informatiu, iva adj. (s. XIV.) informatif, ive
infinitat n. f. (s. XIV.) infinité informatizacion n. f. (s. XX.) informatisation
infinitesimal, ala adj. (s. XVIII. . . ) infinitésimal, informatizar v. (s. XX.) informatiser
ale informator, tritz (pl. informators, trises) n.
infinitiu, iva adj. e n. m. (s. XIII.) infinitif, ive (s. XIX. . . ) informador; informaire informateur,
infinitud n. f. (s. XVI. . . ) infinitude trice - cit.: Rintravan a l’ostalariá tótei leis sers, leis
infirmable, abla adj. (s. XIX. . . ) infirmable informators de premsa, que li restava plus qu’a cercar
infirmar v. (s. XIV. . . ) infirmer sus de televisions satellizadas un rebat dei novelas
infirmariá n. f. (s. XVII. . . ) infirmerie (Robèrt Lafònt, 1996)
infirmatiu, iva adj. (s. XVI. . . ) infirmatif, ive infòrme, òrma adj. (s. XV. . . ) informe
infirme, irma adj. e n. (s. XVII. . . ) infirm infirme infortuna n. f. (s. XIV. . . ) infortune
infirmièr, èra n. (s. XIV. . . ) infirmier, ère infortunat, ada adj. (s. XIV.) infortuné, ée
infirmitat n. f. (s. XIII. . . ) infirmité infraccion n. f. (s. XIII. . . ) infraction
infixe n. m. (s. XIV. infix) infix infixe infrangible, ibla adj. (s. XVI. . . ) infrangible veire:
inflacion n. f. (s. XIV.) inflation incopable
inflacionisme n. m. (s. XX.) inflationnisme infraroge, oja (/ infra-roge, oja) adj. (s. XIX. . . )
inflacionista adj. (s. XIX. . . ) inflationniste infrarouge
inflammabilitat n. f. (s. XVII. . . ) inflammabilité infrastructura n. f. (s. XIX. . . ) infrastructure
inflammable, abla adj. (s. XIV. . . ) inflamable in- infructuós, osa (pl. infructuoses, osas) adj. (s.
flammable XIV.) infrutós; infruchós infructueux, euse
inflammacion n. f. (s. XIV.) inflamacion inflam- infús, usa (pl. infuses, usas) adj. (s. XVI. . . ) in-
mation fus, use
inflammatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) inflamatòri in- infusar v. (s. XIV. . . ) infuser
flammatoire infusion n. f. (s. XIV.) infusion
inflechible, ibla adj. (s. XVII. . . ) infléchissable infusòri n. m. (s. XVIII. . . ) infusoire (zool.) - cit.:
inflechiment n. m. (s. XX.) infléchissement Bacterias dins l’èr, e micròbis, infusòris dins l’aiga
inflechir v. (s. XVIII. . . ) infléchir veire: flechir (Robèrt Lafònt, 1971, p. 103)
inflechit, ida adj. (s. XVIII. . . ) infléchi, ie ingarissable, abla adj. (s. XV. . . ) inguérissable
inflexibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) inflexibilité ingèni n. m. ingéniosité
inflexiblament adv. (s. XVI. . . ) inflexiblement ingeniar v. (s. XIV. . . ) ingénier veire: engenh en-
inflexible, ibla adj. (s. XIV. . . ) inflexible genhaire
inflexion n. f. (s. XIV. . . ) inflexion ingeniós, osa (pl. ingenioses, osas) adj. (s.
infligir v. (s. XV.) infliger XIV. . . ) ingénieux, euse
inflorescéncia n. f. (s. XVIII. . . ) inflorescence ingeniosament adv. (s. XIV. . . ) ingénieusement
influéncia n. f. (s. XIV.) influence - cit.: ingeniositat n. f. (s. XV. . . ) ingéniosité
Jos l’influéncia d’aquela lei generala, los ancians ingenú, ua adj. (s. XVII. . . ) 1. ingénu, ue veire:
proparoxitòns (mots accentuats sus l’antepenultima ninòi, èsser nòu coma un pifre 2. naïf
sillaba) de l’anciana lenga [...] an desplaçat l’accent ingenuament adv. (s. XVI. . . ) 1. ingénument
per se cambiar en paroxitòns (Loís Alibèrt, Gramatica, 2. naïvement
1935) ingenuïtat n. f. 1. ingénuité 2. naïveté
influenciable, abla adj. (s. XIX. . . ) influençable ingeréncia n. f. (s. XIX. . . ) ingérence
influenciar v. (s. XVIII. . . ) influencer ingeréncia (dreit d’ -) n. m. droit d’ingérence
influent, enta adj. (s. XVIII. . . ) influent, ente ingerir v. (s. XIV. . . ) ingérer
influïr v. (s. XIV. . . ) influer ingestion n. f. (s. XIX. . . ) ingestion
influx (pl. influxes) n. m. (s. XIX. . . ) inflús influx ingovernable, abla adj. (s. XVIII. . . ) ingouvern-
infondat, ada adj. (s. XX.) infondé, ée able
informacion n. f. (s. XIII.) information ingrat, ata adj. (s. XIV. . . ) ingrat, ate
informacional, ala adj. (s. XX.) informationnel, ingratitud n. f. (s. XIV.) ingratitude - cit.: O
elle praube liatge abusat, / digne d’èster despaïsat, / qui
informacions n. f. plur. informations mé- leishas per ingratitud / la lenga de ta noiritud (Pèir
dias. . . ) de Garròs, 1567)

317
ingredient inquièt coma un clistèri

ingredient n. m. (s. XVI. . . ) ingrédient innatista adj. e n. (s. XIX. . . ) innéiste


inibicion n. f. (s. XIV.) inhibition innatitat n. f. (s. XIX. . . ) innéité
inibir v. (s. XIV.) inhiber veire: enebir innervacion n. f. (s. XIX. . . ) innervation (méd.)
inic, ica adj. (s. XIV.) inique innocéncia n. f. (s. XIV.) inocéncia innocence
iniciacion n. f. (s. XV. . . ) initiation innocent qu’innocent. . . loc. bien qu’innocent
inicial, ala adj. e n. f. (s. XII. . . ) initial, ale innocent, enta adj. (s. XIV.) inocent 1. innocent,
inicializar v. (s. XX.) initialiser ente 2. niais, aise
iniciar v. (s. XIV. . . ) initier innocentament adv. (s. XIV. . . ) innocemment
iniciativa n. f. (s. XVI. . . ) initiative innocentar v. (s. XVI. . . ) innocenter
iniciator, tritz (pl. iniciators, trises) adj. e n. (s. innocuitat n. f. (s. XVIII. . . ) innocuité
XVI. . . ) iniciaire; iniciador initiateur, trice innombrable, abla adj. (s. XIV. . . ) innombrable -
inimaginable, abla adj. (s. XVI. . . ) inimaginable cit.: Un pòble pòt pas se contentar [d’exprimir] sa pen-
inimistat n. f. (s. XIV. . . ) inimitié sada en d’innombrables parlars. Los parlars populars,
inimitable, abla adj. (s. XVI. . . ) inimitable espelisons galhardas mas assalvatgidas d’una lenga
inimitat, ada adj. (s. XIX. . . ) inimité, ée en descasença, an una fin naturala : es de s’escartar
ininflammable, abla adj. (s. XVII. . . ) ininflamable pauc a pauc de la lenga-maire, de s’abastardir de mai
ininflammable en mai (Antonin Perbòsc, Fòc nòu, 1904)
inintelligéncia n. f. (s. XVIII. . . ) inintelligence innomenable, abla adj. (s. XVI. . . ) inommable in-
inintelligent, enta adj. (s. XVIII. . . ) inintelligent, nommable
ente innomenat, ada adj. (s. XIV. . . ) innommat 1. in-
inintelligibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) inintelligibil- ommé, ée 2. innominé, ée
ité innovacion n. f. (s. XIII. . . ) innovation
inintelligiblament adv. (s. XVII. . . ) inintelligi- innovar v. (s. XIV.) innover
blement innovator, tritz (pl. innovators, trises) adj. e n.
inintelligible, ibla adj. (s. XVII. . . ) inintelligible (s. XV. . . ) innovador, oira innovateur, trice
ininteressant, anta adj. (s. XIX. . . ) inintéressant, inoblidable, abla adj. (s. XIX. . . ) indoblidable in-
ante oubliable - cit.: Aquel miracle se fasquèt simpla-
ininteressat, ada adj. (s. XIX. . . ) inintéressé, ée ment, coma una ròsa espelís al solelh. Inoblidabla
iniquitat n. f. (s. XIII.) iniquité - cit.: Senhor! non vesprada d’afrairament felibrenc (Antonin Perbòsc, s.
m’arreprengas / quand corroçat devengas / per mon XX)
iniquitat (Arnaud de Saleta, Psalme VI, s. XVI) inoculabilitat n. f. (s. XIX. . . ) inoculabilité
injeccion n. f. (s. XIV. . . ) injection inoculable, abla adj. (s. XVIII. . . ) inoculable
injectable, abla adj. (s. XIX. . . ) injectable
inoculacion n. f. (s. XVI. . . ) inoculation
injectar v. (s. XVI. . . ) injecter
inocular v. (s. XVIII. . . ) inoculer
injectat, ada adj. (s. XVIII. . . ) injecté, ée
inoculator, tritz (pl. inoculators, trises) adj. (s.
injectiu, iva adj. (s. XX.) injectif, ive
XVIII. . . ) inoculateur, trice
injector, tritz (pl. injectors, trises) adj. e n. m. (s.
inodòr, òra adj. (s. XVII. . . ) inodore
XIX. . . ) injecteur, trice
inofensiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) inoffensif, ive
injonccion n. f. (s. XIV.) injonction
inondable, abla adj. (s. XIX. . . ) inondable
injúria n. f. (s. XII.) injure
injuriar v. (s. XIV. . . ) injurier - cit.: Òc, mas Jèsus inondacion n. f. (s. XIV.) inondation
Crist foguèt renegat per la sia família, escarnit pel inondar v. (s. XII. . . ) inonder
seu pòble, crucificat dins la sia vila, injuriat dins la inoperable, abla adj. (s. XIX. . . ) inopérable
lenga de Maria, la sia maire (Joan Bodon, La Quimèra, inopinadament adv. (s. XV. . . ) inopinément
1974) inopinat, ada adj. (s. XIV. . . ) inopiné, ée
injuriós, osa (pl. injurioses, osas) adj. (s. XIV. inoportun, una adj. (s. XIV. . . ) inopportun, une
« enjurios ») injurieux, euse inoportunadament adv. (s. XV. . . ) inopportuné-
injuriosament adv. (s. XIII.) injurieusement ment
injust, usta (pl. injustes, ustas) adj. (s. XIII.) in- inoportunitat n. f. (s. XV. . . ) inopportunitat
juste inoxidable, abla adj. (s. XIX. . . ) inoxydable
injustament adv. (s. XIII.) injustement inqualificable, abla adj. (s. XIX. . . ) inqualifiable
injustícia n. f. (s. XIII.) injustice inquant n. m. (s. XIV. . . ) 1. encan 2. enchères
injustificable, abla adj. (s. XVIII. . . ) injustifiable publiques
injustificat, ada adj. (s. XIX. . . ) injustifié, ée inquantar v. (s. XIV. . . ) vendre à l’encan veire:
inlassablament adv. (s. XX.) inlassablement encantar
inlassable, abla adj. (s. XIX. . . ) inlassable inquet n. m. marché aux puces de Toulouse
innat, ada adj. (s. XVII. . . ) inné, ée inquièt coma un clistèri expr. inquiet comme
innatisme n. m. (s. XIX. . . ) innéisme un clystère

318
inquièt, èta inspirar

inquièt, èta adj. (s. XVI. . . ) 1. inquiet, ète 2. en insidiós, osa (pl. insidioses, osas) adj. (s. XVII. . . )
colère insidieux, euse
inquietant, anta adj. (s. XVIII. . . ) inquiétant insigne n. m. (s. XIX. . . ) insigne
inquietar v. (s. XIV.) 1. inquiéter 2. mettre en insigne, gna adj. (s. XIV. . . ) insigne
colère insignificant, anta adj. (s. XVIII. . . ) insignifiant,
inquietós, osa (pl. inquietoses, osas) adj. (s. ante
XVI. . . ) souvent inquiet, ète insincèr, èra adj. (s. XVIII. . . ) insincère
inquietud n. f. (s. XIV.) inquiétude insinceritat n. f. (s. XVIII. . . ) insincérité
inquisicion n. f. (s. XIV.) inquisition insinuacion n. f. (s. XIII.) insinuation
inquisitor n. m. (s. XIII. . . ) inquisiteur veire: en- insinuar v. (s. XIII.) insinuer
queridor - src.: Honnorat, 1846 : "inquisitor" insipide, ida adj. (s. XIV. « insipid ») insipid in-
inquisitorial, ala adj. (s. XVI. . . ) inquisitorial, sipide
ale insipiditat n. f. (s. XIV.) insipidité
insaciabilitat n. f. (s. XVI. . . ) insadolabilitat insa- insisciplinable, abla adj. (s. XVI. . . ) indisciplin-
tiabilité able
insaciable, abla adj. (s. XIII. . . ) insadolable insa- insisténcia n. f. (s. XIX. . . ) insistance
tiable veire: remolut malplen insistir v. (s. XIV. . . ) insister
insalubre, bra adj. (s. XVI. . . ) insalubre insociabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) insociabilité
insalubritat n. f. (s. XVI. . . ) insalubrité insociable, abla adj. (s. XVI. . . ) insociable
insania n. f. (s. XIV.) 1. folie veire: insanitat 2. in- insolacion n. f. (s. XVI. . . ) insolation
sanité insolar v. (s. XVII. . . ) insoler
insanitat n. f. (s. XVIII. . . ) insanité veire: insania insoléncia n. f. (s. XVII. . . ) insolence
insasible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) inagantable insai- insolent, enta adj. e n. (s. XV. . . ) insolent, ente
sissable (objet. . . ) - cit.: Pasmens, passant prèp de Marcon, Manuèla
insatisfaccion n. f. (s. XVII. . . ) insatisfaction retenguèt son pas e, sens para ni gara, de tot son
insatisfait, aita / insatisfach, acha (pl. insatis- aplomb, a son aise, muda, insolenta gaireben, lo de-
faches) adj. (s. XIX. . . , de in + satisfait) insatisfait, vistèt longament, sos uèlhs negres e durs plan plantats
aite dins los seus (Leon Còrdas, La vèspa, Òc, abr. 1951)
insaturat, ada adj. (s. XIX. . . ) insaturé, ée insolentament adv. (s. XIV. . . ) insolemment
inscripcion n. f. (s. XV. . . ) inscription insolentar v. (s. XV. . . ) 1. insulter 2. injurier
inscrit, ita adj. (s. XVI. . . ) inscrit, ite insolentiá n. f. (s. XV. . . ) insolentisa 1. insulte
inscriure v. (s. XIII. . . ) inscrire 2. insolence
insculpir v. (s. XV. . . ) insculper insolit, ita adj. (s. XV. . . ) insolite
insecable, abla adj. (s. XVI. . . ) insécable insolubilitat n. f. (s. XVIII. . . ) insolubilité
insècte n. m. (s. XVI. . . ) insecte insoluble, ubla adj. (s. XVIII. . . ) insoluble
insecticida adj. e n. (s. XIX. . . ) insecticide insolvéncia n. f. (s. XVI. . . ) insolvabilitat insolv-
insectifugue, uga adj. e n. m. (s. XX.) insectifug abilité
insectifuge insolvent, enta adj. (s. XV. . . ) insolvable insolv-
insectivòr, òra adj. (s. XVIII. . . ) insectivore able
insecuritat n. f. (s. XVIII. . . ) inseguretat insécu- insomés, esa (pl. insomeses, esas) adj. (s.
rité XVIII. . . ) insoumis, e
inseminacion n. f. (s. XX.) insémination insomission n. f. (s. XIX. . . ) insoumission
inseminar v. (s. XX.) inséminer insomnia n. f. (s. XVI. . . ) insomnie
inseminator, tritz (pl. inseminators, trises) n. (s. insomniac, aca adj. e n. (s. XIX. . . ) insomniaque
XX.) inseminador inséminateur, trice insondable, abla adj. (s. XVI. . . ) insondable
insensat, ada adj. (s. XV. . . ) insensé, ée insonhable, abla adj. (s. XX.) insoignable
insensibilitat n. f. (s. XIV.) insensibilité insonòr, ora adj. (s. XIX. . . ) insonore
insensibilitat n. f. (s. XIV. . . ) insensibilité insonorizacion n. f. (s. XX.) insonorisation
insensibilizacion n. f. (s. XIX. . . ) insensibilisa- insonorizar v. (s. XX.) insonoriser
tion insospeitable, abla adj. (s. XIX. . . ) in-
insensibilizar v. (s. XVIII. . . ) insensibiliser soupçonnable
insensible, ibla adj. (s. XIII. . . ) insensible insospeitat, ada adj. (s. XIX. . . ) insoupçonné, ée
inseparabilitat n. f. (s. XIV.) inséparabilité insostenible, ibla adj. (s. XV. . . ) insoutenable
inseparable, abla adj. (s. XIV.) inséparable inspeccion n. f. (s. XV.) inspection
insercion n. f. (s. XIV.) insertion inspectar v. (s. XVIII. . . ) inspecter
inserible, abla adj. (s. XIX. . . ) insérable inspector, tritz n. (s. XVII. . . ) inspecteur, trice
inserir v. (s. XIV.) insérer inspiracion n. f. (s. XIV.) inspiration
insèrt n. m. (s. XX., de l’anglés) insert inspirar v. (s. XIV.) inspirer

319
inspirat, ada integrisme

inspirat, ada adj. (s. XVII. . . ) inspiré, ée - cit.: conesca que MM. les reitors, missionaris o autres n’an
Regina très illustra e très hauta princessa, / inspirada pas besonh de mas instruccions (B Amilhan, s. XVII)
amplament de celèsta saviessa, / qui, sens córrer tan instructiu, iva adj. (s. XIV.) instructif, ive
lonh en tèrra palestina, / aprés de Salomon as la Santa instructor, tritz (pl. instructors, trises) n. (s.
Doctrina, / e d’un mèste plus gran que Salomon non XIV. . . ) instructeur, trice
hoc / e de qui Salomon sas vertuts aprengoc (Pèir de instruire v. (s. XIV. . . ) instruire
Garròs, Psaumes. A la Regina, 1565) instrument n. m. (s. XIII.) instrument
instabilitat n. f. (s. XIII. . . ) instabilité instrumentacion n. f. (s. XIX. . . ) instrumenta-
instable, abla adj. (s. XVI. . . ) instable tion
installacion n. f. (s. XIV. . . ) installation instrumental, ala adj. (s. XIV.) instrumental, ale
installar v. (s. XIV.) installer instrumentalament adv. (s. XIV. « instrumental-
installator, tritz (pl. installators, trises) n. (s. ment ») instrumentalement
XIX. . . ) installateur, trice instrumentalisme n. m. (s. XX.) instrumental-
instància n. f. (s. XIV.) instance isme
instant n. m. (s. XIV. . . ) instant instrumentalizar v. (s. XX.) instrumentaliser
instant, anta adj. (s., s. XIII. . . ) instant, ante instrumentar v. (s. XV. . . ) instrumenter
instantanèament adv. (s. XVIII. . . ) instantané- instrumentista n. (s. XIX. . . ) instrumentiste
ment insubmersible, ibla adj. e n. m. (s. XVIII. . . )
instantaneïtat n. f. (s. XVIII. . . ) instantanéité insubmergible insubmersible
instantanèu, èa adj. (s. XVII. . . ) instantané, ée insubordinacion n. f. (s. XVIII. . . , de subordina-
instauracion n. f. (s. XV. . . ) instauration cion) insubordination
instaurar v. (s. XIX. . . ) instaurer insuccès (pl. insuccèsses, essas) n. m. (s.
instaurator, tritz (pl. intaurators, trises) n. (s. XVIII. . . ) insuccès
XVI. . . ) instauradorintauraire instaurateur, trice insufisença n. f. (s. XIV. « insufficiencia »)
instigacion n. f. (s. XIV.) estigacion instigation insufiséncia insuffisance
instigar v. (s. XIV.) estigar 1. instiguer 2. inciter insufisent, enta adj. (s. XIV. . . ) insuffisant, ante
3. intenter insuflar v. (s. XIV. . . ) insuffler
instigar un procès loc. intenter un procès insular, ara adj. e n. (s. XVI. . . ) insulaire
instigator, tritz (pl. instigators, trises) n. (s. insularitat n. f. (s. XIX. . . ) insularité
XIV. . . ) instigador, oira; estigador instigateur, insulina n. f. (s. XX., de l’anglés) insuline
trice - src.: Honnorat, 1846 : "instigatour" insultar v. (s. XIV. . . ) insulter
instillacion n. f. (s. XV. . . ) estillacion instillation insultat, ada adj. (s. XIX. . . ) insulté, ée
instillar v. (s. XVI. . . ) estillar instiller insulte n. m. (s. XVI. . . ) insulta insulte (f.)
instillator n. m. (s. XX.) estillador instillateur insuperable, abla adj. (s. XIV.) insubremontable
instincte n. m. (s. XV. . . ) instint instinct insurmontable
instinctiu, iva adj. (s. XIX. . . ) instintiu instinctif, insuportablament adv. (s. XV. . . ) insupportable-
ive ment
instinctivament adv. (s. XIX. . . ) instintivament insuportable, abla adj. (s. XIV. . . ) insupportable
instinctivement insuportar v. (s. XIX. . . ) insupporter
institucion n. f. (s. XIII.) institution insurgent, enta adj. e n. (s. XVIII. . . ) insurgé, ée
institucional, ala adj. (s. XIX. . . ) institutionnel, insurgir v. pron. (s. XVI. . . ) 1. s’insurger 2. se
elle révolter
institucionalizacion n. f. institutionnalisation insurreccion n. f. (s. XIV. . . ) insurrection
institucionalizacion n. f. (s. XX.) institutionnal- insurreccional, ala adj. (s. XVIII. . . ) insurrection-
isation nel, elle
institucionalizar v. (s. XX.) institutionnaliser intacte, acta adj. (s. XV. . . ) intact, acte
institucions n. f. plur. institutions (organisa- intangible, ibla adj. (s. XV. . . ) intangible
tion politique) intarible, ibla adj. (s. XVI. . . ) intarissable 1. in-
institucions europèas n. f. plur. institutions tarissable veire: inagotable 2. inépuisable
européennes integracion n. f. (s. XVIII. . . ) intégration
instituir v. (s. XIII.) instituer integracion sociala n. f. intégration sociale
institut n. m. (s. XIV.) institut integral, ala adj. (s. XIV.) intégral, ale
institutor, tritz (pl. institutors, trises) adj. e n. (s. integralitat n. f. (s. XVII. . . ) intégralité
XV. . . ) instituteur, trice veire: regent - src.: Hon- integrar v. (s. XIV. . . ) intégrer
norat, 1846 : "institutour" integrator, tritz (pl. integrators, trises) adj. e n.
instruccion n. f. (s. XIV.) instruction - cit.: [A la] m. (s. XIX. . . ) integrador intégrateur, trice
rèsta, jo non m’avanci pas tant de dire qu’aquò sián intègre, ègra adj. (s. XIII.) intègre
de sermons faits, e non som pas tant [òrb] que jo non integrisme n. m. (s. XX.) intégrisme

320
integrista interiorizar

integrista adj. e n. (s. XIX. . . ) intégriste interaccion n. f. (s. XIX. . . ) interaction


integritat n. f. (s. XIV.) intégrité interactiu, iva adj. (s. XX.) interactif, ive
integritat d’autrú (prejudicis involontaris a l’ -) intercalar v. (s. XVI. . . ) intercaler
n. m. plur. atteintes involontaires à l’intégrité intercalari, ària adj. (s. XIV. . . ) intercalari inter-
d’autrui calaire
integritat d’autrú (prejudicis volontaris a l’ -) intercambiable, abla adj. (s. XIX. . . ) interchange-
n. m. plur. atteintes volontaires à l’intégrité able
d’autrui intercedir v. (s. XIV. . . ) intercéder
intellècte n. m. (s. XIII. . . ) intellèct intellect intercepcion n. f. (s. XIV.) interception
intellectual, ala adj. e n. (s. XIV.) intellectuel, interceptar v. (s. XVI. . . ) intercepter
elle intercession n. f. (s. XIII. . . ) intercession
intellectualament adv. (s. XVI. . . ) intellectuala- intercessor, ora n. (s. XIII. . . ) intercesseur
ment intercompreension n. f. (s. XX.) intercom-
intellectualisme n. m. (s. XIX. . . ) intellectual- préhension
isme interconnectar v. (s. XX.) interconnecter
intellectualizacion n. f. (s. XIX. . . ) intellectuali- interconnexion n. f. (s. XX.) interconnexion
sation intercontinental, ala adj. (s. XIX. . . ) interconti-
intellectualizar v. (s. XIX. . . ) intellectualiser nental, ale
intelligéncia n. f. (s. XIII.) intelligence interdependéncia n. f. (s. XIX. . . ) interdépen-
intelligent (es bravament -) expr. il est très in- dance
telligent interdependent, enta adj. (s. XX.) interdépen-
intelligent que siá (per tant -) expr. si intelli- dant, ante
gent qu’il soit interdialectalitat n. f. interdialectalité - cit.:
intelligent, enta adj. (s. XV. . . ) intelligent, ente Lo paradigma morfologic èra aquí pas gaire justifi-
intelligentament adv. (s. XVII. . . ) intelligem- cat per l’interdialectalitat e mai èra d’un rendement
ment petit (Robèrt Lafont, L’ortografia occitana, 1983)
intelligentsia n. f. (s. XX., del polonés) interdiccion n. f. (s. XV. . . ) interdiction
intelligentsià intelligentsia interdire v. (s. XIII. . . ) interdire
intelligibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) intelligibilité interdisciplinari, ària adj. (s. XX.) interdisci-
intelligible, ibla adj. (s. XIII. . . ) intelligible plinaire
intemperància n. f. (s. XIV. . . ) intempérance interdisciplinaritat n. f. (s. XX.) interdisciplinar-
intemperant, anta adj. (s. XVI. . . ) intempérant, ité
ante interdit, ita adj. e n. m. (s. XV. . . ) interdit, ite
intempestiu, iva adj. (s. XV. . . ) intempestif, ive interdits n. m. plur. interdits (comportements
intemporal, ala adj. (s. XVIII. . . ) intemporel, elle réprouvés)
intemporalitat n. f. (s. XX.) intemporalité interès (pl. interèsses) n. m. (s. XV. . . ) intérêt
intencion n. f. (s. XII. . . ) intention interèssament n. m. (s. XX.) intéressement
intencion de (a l’ -) loc. à l’adresse de interessant, anta adj. (s. XVIII. . . ) intéressant,
intencional, ala adj. (s. XVIII. . . ) intentionnel, ante
elle interessar v. (s. XIV.) intéresser
intencionat, ada adj. (s. XVI. . . ) intentionné, ée interessat, ada adj. (s. XVI. . . ) intéressé, ée
intendéncia n. f. (s. XVI. . . , del francés) inten- interfasa n. f. (s. XX.) interphase
dance interferéncia n. f. (s. XVIII. . . ) interférence
intendent, enta n. (s. XVI. . . , del francés) inten- interferent, enta adj. (s. XIX. . . ) interférent, ente
dant, ante interferir v. (s. XIX. . . ) interférer
intens, ensa (pl. intenses, ensas) adj. (s. XIV.) interfòn n. m. (s. XX.) interfòne interphone
intense interim n. m. (s. XV. . . , mot latin) intérim
intensament adv. (s. XIX. . . ) intensément interimari, ària adj. e n. (s. XVIII. . . ) intérimaire
intensificacion n. f. (s. XIX. . . ) intensification interior (dins son -) loc. dans son for intérieur
intensificar v. (s. XIX. . . ) intensifier interior, ora adj. e n. m. (s. XIV.) intérieur, eure
intensitat n. f. (s. XVIII. . . ) intensité - cit.: Aquí - cit.: E lo cant interior qu’ausiguèt sus son cabeç
lo poèta a reviscolat amb una intensitat inegalada [ni [d’agonia] , en pensant a sos discípols fervoroses, èra
mai] per Forés - plus violent, mas mens poderós -, los segurament, ambe mai de claror e mai de [plenitud],
sègles ensagnosits e doloroses de nòstra istòria (Irena lo cant qu’enlusiguèt la mòrt del grand faidit dont nos
Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) a dit la gèsta (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
intensiu, iva adj. (s. XIV. . . ) intensif, ive interioritat n. f. (s. XVI. . . ) intériorité
intensivament adv. (s. XIV. . . ) intensivement interiorizacion n. f. (s. XIX. . . ) intériorisation
intentar v. (s. XIV. . . ) intenter interiorizar v. (s. XIX. . . ) intérioriser

321
interjeccion intolerable, abla

interjeccion n. f. (s. XIV.) interjection interrogativament adv. (de interrogatiu) interrog-


interjectar v. (s. XIV.) interjeter ativement
interlinha n. f. (s. XVII. . . ) interligne interrogator, tritz (pl. interrogators, trises) adj.
interlocutor, tritz (pl. interlocutors, trises) n. e n. (s. XVI. . . , lat. interrogator) interrogaire in-
(s. XVI. . . , lat. interlocutus) interlocuteur, trice terrogateur, trice - src.: Honnorat, 1846 : "inter-
veire: entreparlaire - src.: Honnorat, 1846 : "inter- rougatour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : "inter-
locutour"; Mistral, 1878: "interloucutour; Alibèrt rogator, tritz"
(règla), 1935/1966 : "interlocutor, tritz" interrogatòri n. m. (s. XIV., lat. interrogatorius)
interludi n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) interlude interrogatoire
intermèdi n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) intermède interrompre v. (s. XVI. . . ) interrompre
intermediari, ària adj. e n. (s. XVII. . . ) intermédi- interrupcion n. f. (s. XIV. . . ) interruption
aire interrupcion volontària de prensa n. f. inter-
intermèzzo n. m. (s. XIX. . . , de l’italian) ruption volontaire de grossesse
intermezzò intermezzo interruptor, tritz (pl. interruptors, trises) adj. e
interminable, abla adj. (s. XIV. . . ) interminable n. m. (s. XVI. . . ) interrupteur, trice
intermiténcia n. f. (s. XVII. . . ) intermittence intersason n. f. (s. XX.) intersaison
intermitent, enta adj. (s. XVI. . . ) intermittent, interseccion n. f. intersection
ente intersindical, ala adj. e n. f. (s. XVII. . . ) intersyn-
internacional, ala adj. (s. XIX. . . ) international, dical, ale
ale interstellar, ara adj. (s. XX., del lat. inter + stellaris)
internacionalament adv. à l’international interestellar interstellaire
internacionalisme n. m. (s. XIX. . . ) internation- interstici n. m. (s. XVI. . . ) interstice
alisme interurban, ana adj. (s. XIX. . . ) interurbain, aine
internacionalista n. (s. XIX. . . ) internationaliste interval n. m. (s. XIII. . . ) intervalle
internacionalitat n. f. (s. XIX. . . ) internationalité interval (dins aqueste -) loc. dans cet intervalle
internacionalizacion n. f. (s. XIX. . . ) internation- intervencion n. f. (s. XIV. . . ) intervention
alisation intervencionisme n. m. (s. XIX. . . ) intervention-
nisme
internacionalizar v. (s. XIX. . . ) internationaliser
intervenent, enta n. (s. XVI. . . ) intervenant, ante
intèrnament n. m. (s. XIX. . . ) internement
intervenir v. (s. XIV.) intervenir
internar v. (s. XIX. . . ) interner
interversion n. f. (s. XVI. . . ) interversion
internat n. m. (s. XIX. . . ) internat
intervertir v. (s. XVI. . . ) 1. intervertir 2. inverser
internauta n. (s. XX.) internaute
interview n. f. (s. XIX. . . , mot anglés) interview
intèrne, èrna adj. e n. (s. XVI. . . ) intèrn interne
veire: entrevista
internet n. m. (s. XX.) internet
interviewaire, aira n. (s. XX.) intervieweur, euse
interpausar v. (s. XIV. . . ) interposer veire: entrevistaire
interpellacion n. f. (s. XIV. . . ) interpellation interviewar v. (s. XIX. . . ) interviewer veire: entre-
interpellar v. (s. XIV. . . ) interpeler vistar
interplanetari, ària adj. (s. XIX. . . ) interplané- intervocalic, ica adj. (s. XIX. . . ) intervocalique
taire intestat, ada adj. (s. XIII. . . ) intestat
interpolacion n. f. (s. XIV.) interpolation intestin, ina adj. e n. m. (s. XIV. . . ) intestin, ine
interpolar v. (s. XIV.) interpoler intestinal, ala adj. (s. XV. . . ) intestinal, ale
interpolat, ada adj. (s. XIV.) interpolé, ée intimacion n. f. (s. XV.) intimation
interposicion n. f. (s. XIV.) interpausicion inter- intimar v. (s. XV.) intimer
position intime, ima adj. (s. XIV. . . ) intim intime
interprèt, èta n. (s. XIV. . . ) interpretaire inter- intimidacion n. f. (s. XVI. . . ) intimidation
prète intimidar v. (s. XVI. . . ) intimider
interpretable, abla adj. (s. XIV.) interprétable intimista adj. (s. XIX. . . ) intimiste
interpretacion n. f. (s. XIV.) interprétation intimitat n. f. (s. XVII. . . ) intimité
interpretar v. (s. XIV.) interpréter intitular v. (s. XVI., lat. b. intitulare) intitolar inti-
interpretatiu, iva adj. (s. XIV.) interprétatif, ive tuler veire: titolar - cit.: Mossur, ieu vos ai demon-
interregne (/ inter-regne) n. m. (s. XIV. . . ) inter- strat en rima la rason per que ieu vos ai [dedicat] lo
règne libre, e ara ieu vos vòli demostrar en pròsa, [se] vos
interrogacion n. f. (s. XIV., lat. interrogatio) inter- plai, la rason per que ieu l’intituli lo Banquet (Augièr
rogation Galhard, s. XVI)
interrogar v. (s. XIV., lat. interrogare) interroger intitulat n. m. (s. XVII..., de intitular) intitulé
interrogatiu, iva adj. (s. XIV., lat. interrogativus) intocable, abla adj. (s. XVI. . . ) intouchable
interrogatif, ive intolerable, abla adj. (s. XIII. . . ) intolérable

322
intolerància invectiva

intolerància n. f. (s. XVI. . . ) intolérance intravenós, osa (pl. intravenoses, osas) adj. (s.
intolerant, anta adj. (s. XVII. . . ) intolérant, ante XIX. . . ) intraveineux, euse
intonacion n. f. (s. XIV. . . ) intonation intrepide, ida adj. (s. XV. . . ) intrepid intrépide
intoxicacion n. f. (s. XIX. . . ) intoxication intrepiditat n. f. (s. XVII. . . ) intrépidité
intoxicar v. (s. XIX. . . ) intoxiquer intriga n. f. (s. XVI. . . ) intrigue
intra (ont qual sòrt, qual -) loc. où on assiste à intrigant, anta adj. e n. (s. XVI. . . , de l’ital. intrig-
un vrai va-et-vient ante) intrigaire 1. intriguant, ante 2. intrigant
intra-muros adv. e adj. inv. (s. XIX. . . ) intra-muròs intrigar v. (s. XVI. . . , de l’ital. intrigare) intriguer
intra-muros intrinsèc, èca adj. (s. XIV.) intrinsèque
intra-uterin, a adj. intra-utérin veire: extra- intrinsècament adv. (s. XIV.) intrinsèquement
uterin introbable, abla adj. (s. XVII. . . ) introuvable
intracommunitari, ària adj. (s. XX.) introduccion n. f. (s. XIV. « entroductio ») intro-
intracomunautari intracommunautaire duction
intractable, abla adj. (s. XV. . . ) intraitable veire: introductible, a adj. (s. XX.) introductible
inflexible introductiu, iva adj. (s. XVI. . . ) introductif, ive
intrada n. f. (s. XIII.) entrée - cit.: De còssols introductor, tritz (pl. introductors, trises) adj. e
anavan presentar [lo] pabilhon a lor senhor, que n. (s. XVI. . . ) introducteur, trice
fasiá son intrada dedins lor vilata (Pèire Godelin, introduire v. (s. XIV. « entroduire ») introduire
s. XVII); L’intrada en vila jos los arcanels de fu- introït n. m. (s. XIV.) introït
elhatge, entre doas alinhadas de mais endrapelats, intromission n. m. (s. XIV.) intromission
se faguet amb la musica e las bandieiras trusc a la intronizacion n. f. (s. XIV. . . ) intronisation
[comuna] onte lo [còssol] n’Esteve Brindel, reçau- intronizar v. (s. XIII. . . ) introniser
guet de l’organizator general, En Loís de Nussac introspeccion n. f. (s. XIX. . . , de l’anglés) intro-
[l’exposicion] (...) qu’ocupava atí quatre belas salas spection
(Josep Ros, L’annada Lemosina, 1898) introspectiu, iva adj. (s. XIX. . . ) introspectif, ive
intrada del bèl temps loc. arrivée de la belle introvertit, ida adj. (s. XX.) introverti, ie
saison intruit, ita adj. (s. XVIII. . . ) intruit, ite
intrada lo perilh (a l’ -) loc. 1. qui ne tente rien intrús, usa (pl. intruses, usas) adj. e n. (s. XIV.)
n’a rien 2. il y a toujours une part de risque intrus, use
intradòs (pl. intradòsses) n. m. (s. XVII. . . ) intra- intrusion n. f. (s. XIV. . . ) intrusion
dos intubacion n. f. (s. XX., de l’anglés) intubation
intradusible, ibla adj. (s. XVII. . . , de tradusible) intuicion n. f. (s. XVI. . . ) intuition
intraduisible - cit.: Aquel obratge mal escrit es in- intuitiu, iva adj. (s. XV. . . ) intuitif, ive
tradusible intuitivament adv. (s. XVI. . . ) intuitivament
intransigéncia n. f. (s. XIX. . . ) intransigeance inumacion n. f. (s. XV. . . ) inhumation
intransigent, enta adj. (s. XIX. . . ) intransigeant, inuman, ana adj. (s. XIV. . . ) inhumain, e
ante inumanitat n. f. (s. XIV. . . ) inhumanité
intransitiu, iva adj. (s. XVII. . . ) intransitif, ive inumar v. (s. XV. . . ) inhumer veire: sebelir
intransportable, abla adj. (s. XVIII. . . ) intrans- inusable, abla adj. (s. XIX. . . ) inusable
portable inusitat, ada adj. (s. XV. . . ) inusité, ée
intrant del mes (l’ -) loc. le début du mois inutil, ila adj. (s. XIV.) inutile
intrant, anta adj. (s. XVI. . . ) insinuant, ante inutilament adv. inutilement
intrar v. (s. XII.) 1. entrer - cit.: a l’intrant del inutilament li parlatz expr. il est inutile que
mes ; Aquò’s el que m’a pregada de metre totas mas vous lui parliez
tenèbras en un volum, per li donar [mejan] e conduita inutilitat n. f. (s. XIV. . . ) inutilité
d’intrar, o per la pòrta, o per la finèstra, dedins l’ostal inutilizable, abla adj. (s. XIX. . . ) inutilisable
de s’Aimieta (Pèire Godelin, tresena floreta, s. XVII) invalidar v. (s. XV. . . ) invalider
2. pénétrer - cit.: la setmana intrant invalide, ida adj. e n. (s. XVI. . . ) invalid invalide
intrar (acabatz d’ -) loc. entrez donc ! invaliditat n. f. (s. XVI. . . ) invalidité
intrar (donatz-vos la pena d’ -) loc. prenez la invariabilitat n. f. (s. XVII. . . ) invariabilité
peine d’entrer invariablament adv. (s. XV. . . ) invariablement
intrar dins lo redond loc. entrer dans l’arène invariable, abla adj. (s. XIV. . . ) invariable
intrar en pache loc. entamer en négociations invariant, anta adj. (s. XIX. . . ) invariant, ante
intrar primièr (far -) loc. 1. tenir la porte à invasion n. f. (s. XII. . . ) invasion
2. faire les honneurs à invasiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) invasif, ive
intrat de las vitras (es -) expr. il est entré par invectiva n. f. (s. XV. . . ) invective
les fenêtres invencion n. f. (s. XV.) invention - cit.: Escrivans
intraüterin, ina adj. (s. XIX. . . ) intra-utérin aujòls, de qui [l’esperit] comol de raras invencions ten

323
invencion ipnòsi

tant de plaça per totis les camins de la sciéncia, que invincible, ibla adj. (s. XIV. . . , lat. invincibilis)
[dificilament] òm pòt passar per un [subjècte] comun invencible invincible
sense vos tustar, plàcia vos agradar que, de la fòrça inviolablament adv. (s. XIV.) inviolablement
de qualqu’una de vòstras autoritats, ieu piège nòstra inviolable, abla adj. (s. XIV. . . ) inviolable
flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII). inviolat, ada adj. (s. XV. . . ) inviolé, ée
invençut, uda adj. (s. XV. . . ) invaincu, ue - cit.: invisibilitat n. f. (s. XVI. . . , lat. invisibilitas) invis-
Admiracion deu monde e glòria de nòste atge, / quan ibilité
jo contempli en mi ton invençut coratge / com un invisiblament adv. (s. XII. . . ) invisiblement
ròc marterat d’ardentas peirassadas (Pèir de Garròs, invisible, ibla adj. (s. XIV.) invesible invisible
Psaumes. A la Regina, 1565) invit n. m. (s. XVIII. . . ) invite (f.) veire: covit.,
invendable, ibla adj. (s. XVIII. . . , de vendable) in- invitacion
vendable invitacion n. f. (s. XIV. . . ) invitation veire: covit
invendut, uda adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) invendu, invitar v. (s. XIV. . . ) inviter veire: covidar
ue invitat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) invité, ée veire:
inventa bolòfas n. m. conteur de balivernes covidat
inventar v. (s. XV. . . ) inventer invocacion n. f. (s. XIV.) invocation
inventari n. m. (s. XIII.) inventaire invocar v. (s. XIV. . . ) invoquer - cit.: E d’invocar
inventiu, iva adj. (s. XV. . . ) inventif, ive no’s curan nullament / l’Omnipotent ? (Arnaud de
inventivitat n. f. (s. XX.) inventivité Saleta, Psalme XIV, s. XVI)
inventor, tritz (pl. inventors, trises) n. (s. XV. . . , invocatòri, òria adj. (s. XVII. . . ) invocatoire
lat. inventor, inventrix) inventaire; enventor in- involontari, ària adj. (s. XIV. . . ) involontaire
venteur, trice - src.: Honnorat, 1848 : "inventour"; invulnerabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) invulnérabilité
Alibèrt (règla), 1935/1966 : "inventor, tritz" invulnerable, abla adj. (s. XVI. . . ) invulnérable
invèrs, èrsa (pl. invèrses, èrsas) adj. e n. m. (s. ioca n. f. (s. XVI. . . , del cast. ? haïtian) iocà yucca
XVII. . . ) inverse (n. m.) (bot.)
invèrsament adv. (s. XVIII. . . ) inversement iòd n. m. (s. XX., de l’alemand) yod
inversar v. (s. XIX. . . ) inverser iodat, ada adj. (s. XIX. . . ) iodé, ée
inversemblable, abla adj. (s. XVIII. . . ) invraisem- iòde n. m. (s. XIX. . . ) iode (chim.)
blable iodur n. m. (s. XIX. . . ) iodure (chim.)
iodurat, ada adj. (s. XIX. . . ) ioduré, ée
inversemblança n. f. (s. XVIII. . . ) invraisem-
blance ioga n. m. (s. XIX. . . , del sanscrit) yoga
iogort n. m. (s. XX., del bulgar) yaourt
inversion n. f. (s. XVI. . . ) inversion
iogoslau, ava adj. e n. (s. XX., del croat e del sèrbi)
inversor n. m. (s. XIX. . . ) inverseur
yougoslave
invertebrat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) invertébré,
iòla n. f. (s. XVIII. . . , del neerl. ? danés) yole
ée
ion n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) ion
invertir v. (s. XIII. . . ) invertir
ionian, ana adj. e n. (s. XVI. . . ) ionien, enne
invertit, ida adj. e n. (s. XIX. . . ) inverti, ie ionic, ica adj. (s. XVI. . . ) ionique
investigacion n. m. (s. XIV. . . ) investigation ionizacion n. f. (s. XIX. . . ) ionisation
investigar v. (s. XIV.) 1. investiguer 2. scruter ionizar v. (s. XIX. . . ) ioniser
investigator, tritz (pl. investigators, trises) adj. iòta n. f. (s. XIII. . . ) iotà iota
e n. (s. XVI. . . ) investigaire investigateur, trice iotacisme n. m. (s. XIV.) iotacisme
investiment n. m. (s. XVIII. . . ) investissement iperactivitat n. f. (s. XX.) hyperactivité
investir v. (s. XII. . . ) investir (pouvoir, dig- iperbòla n. f. (s. XIII. . . ) hyperbole
nité. . . ) veire: revestir iperbolic, ica adj. (s. XVI. . . ) hyperbolique
investir v. (s. XV. . . , de l’italian investire) investir ipercorreccion n. f. (s. XX.) hypercorrection
(militaire. . . ) veire: envestir iperglicemia n. f. (s. XIX. . . ) hyperglycémie
investir v. (s. XX., de l’anglés to invest) investir ipermercat n. m. (s. XX.) hypermarché
(argent. . . ) veire: envestir ipermetròp, òpa adj. e n. (s. XIX. . . ) hyper-
investissor, ora adj. e n. (s. XX., del francés) in- métrope
vestisseur iperrealisme n. m. (s. XX.) hyperréalisme
investissors institucionals n. m. plur. investis- ipersensible, ibla adj. (s. XX.) hypersensible
seurs institutionnels ipertension n. f. (s. XIX. . . ) hypertension
investitura n. f. (s. XIV.) investidura investiture ipertonia n. f. (s. XIX. . . ) hypertonie
inveterat, ada adj. (s. XV. . . ) invétéré, ée ipertrofia n. f. (s. XIX. . . ) hypertrophie
invincibilitat n. f. (s. XVI. . . ) invincibilité ipic, ica adj. (s. XIX. . . ) hippique
invinciblament adv. (s. XV. . . , de invincible) ipisme n. m. (s. XIX. . . ) hippisme
invenciblament invinciblement ipnòsi n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) hypnose

324
ipnotic, ica irrespectuós, osa (pl. irrespectuoses, osas)

ipnotic, ica adj. (s. XVI. . . ) hypnotique irascible, ibla adj. (s. XII. . . ) irascible
ipnotisme n. m. (s. XIX. . . ) hypnotisme irat, ada adj. (s. X. . . ) 1. en colère 2. irrité, ée
ipnotizar v. (s. XIX. . . ) hypnotiser Ircània n. pr. f. Hyrcanie (anc. Pays d’Asie
ipnotizator, tritz (pl. ipnotizators, trises) n. (s. Mineure) f. - cit.: La mar Ircània [Hircania], Càspia
XIX. . . ) ipnotizaire hypnotiseur, euse e l’ocean pregon, / e l’Eufrates sentic mon navigatge
ipocaloric, ica adj. (s. XX.) hypocalorique prompt (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567)
ipocamp n. m. (s. XVI. . . ) hippocampe irís (pl. irises) n. m. (s. XIV.) iris (plante, œil)
ipocentaure n. m. (s. XIII.) hippocentaure irisacion n. f. (s. XIX. . . ) irisation
ipocondre n. m. (s. XIV.) hypocondre irisar v. (s. XVIII. . . ) iriser
ipocondriac, a adj. (s. XVI. . . ) hypocondriaque irlandés, esa (pl. irlandeses, esas) adj. e n. (s.
ipocoristic, ica adj. (s. XIX. . . , gr. hupokoristikos) XVI. . . ) irlandais, aise
hypocoristique ironda n. f. hirondelle
ipocràs n. m. sing. (s. XIV. . . ) hypocras ironda de l’ostal (l’ -) loc. qui fait la joie de la
ipocrisia n. f. (s. XII. . . ) hypocrisie maison (enfant. . . )
ipocrita adj. e n. (s. XII. . . ) hypocrite ironia n. f. (s. XIV.) ironie
ipodermic, ica adj. (s. XIX. . . ) hypodermique ironic, ica adj. (s. XV. . . ) ironique
ipodròme n. m. (s. XVI. . . ) ipodròm hippodrome ironicament adv. ironiquement
ipofagia n. f. (s. XIX. . . ) hippophagie ironista n. (s. XVIII. . . ) ironiste
ipofisi n. f. (s. XIX. . . ) hypophyse ironizar v. (s. XVII. . . ) ironiser
ipogèu n. m. (s. XVI. . . ) hypogée m irós, osa (pl. iroses, irosas) adj. (s. XII.) furieux
ipoglicemia n. f. (s. XX.) hypoglycémie irosta n. f. 1. fétu 2. écharde
ipogrife n. m. (s. XVI. . . ) ipogrif hippogriffe irracional, ala adj. (s. XIV.) irrationnel, elle
ipomobil, ila adj. (s. XIX. . . ) hippomobile irradiacion n. f. (s. XIV. . . ) irradiation
ipopotame n. m. (s. XVI. . . ) ipopotam hip- irradiar v. (s. XIX. . . , lat. irradiare) irradier
popotame irreal, ala adj. (s. XVIII. . . ) irréel, elle
ipotèca n. f. (s. XIII.) hypothèque irrealista adj. (s. XX.) irréaliste
ipotecar v. (s. XIV.) hypothéquer irrealitat n. f. (s. XIX. . . ) irréalité
ipotècas (far tombar las -) expr. faire radier les irrealizable, abla adj. (s. XIX. . . ) irréalisable
hypothèques irreconciliable, abla adj. (s. XVI. . . ) irréconcili-
ipotension n. f. (s. XIX. . . ) hypotension able
ipotensor adj. e n. m. (s. XX.) hypotenseur irrecuperable, abla adj. (s. XIV. . . ) irrécupérable
ipotenusa n. f. (s. XVI. . . ) hypoténuse irrecusable, abla adj. (s. XVIII. . . ) irrécusable
ipotermia n. f. (s. XIX. . . ) hypothermie irreductible, ibla adj. (s. XVII. . . ) irréductible
ipotèsi n. f. (s. XVI. . . ) hypothèse irreductible, ibla n. (s. XX.) 1. irréductible
ipotetic, ica adj. (s. XIII. . . ) hypothétique 2. jusqu’au-boutiste
ir v. aller veire: i !, anar, vàser irrefutable, abla adj. (s. XVIII. . . ) irréfutable
ira n. f. (s. X. . . ) 1. colère veire: colèra 2. dépit irregular, ara adj. (s. XIV.) irrégulier, ère
3. haine 4. aversion irregularitat n. f. (s. XIV., de in + regularitat) ir-
ira (far per -) loc. faire par dépit régularité
ira (préner en -) loc. prendre en grippe irremediable, abla adj. (s. XV. . . ) irrémédiable
iradament adv. (s. XII.) avec colère irremissible, ibla adj. (s. XIII. . . ) irrémissible
iraga n. f. ivraie irremplaçable, abla adj. (s. XIX. . . ) irrem-
iragar (s’) v. pron. être infesté d’ivraie plaçable
irange n. m. (s. XIII. . . , de l’ital. ? arabi ? persan) irreparable, abla adj. (s. XV., de reparable) irré-
orange parable - cit.: En art, ont la personalitat es gaireben
irangeda n. f. (s. XX.) orangeraie veire: iranjariá tot, l’òbra inacabada [non] es jamai complida per un
irangièr n. m. (s. XIV. . . ) oranger autre : la mòrt de l’obrièr causa donc plan una pèrda
iranian, ana adj. (s. XIX. . . ) iranien, enne irreparabla (Antonin Perbòsc, Per Capvath la Lana,
iranjada n. f. (s. XVII. . . ) 1. orangeade 2. oronge 1924)
(champignon). irrepressible, ibla adj. (s. XIX. . . ) irrépressible
iranjariá n. f. (s. XVII. . . ) orangerie irrepropchable, abla adj. (s. XV. . . ) irreprochable
iranjat n. m. (s. XVII. . . ) 1. confiture d’orange irréprochable
2. oronge irresistible, ibla adj. (s. XVII. . . ) irrésistible
iranjat, ada adj. (s. XVI. . . ) orangé, ée irresolgut, uda adj. (s. XVI. . . ) irrésolu, ue
iraquian, ana adj. e n. (s. XX.) iraquien, enne irresolucion n. f. (s. XVI. . . ) irrésolution
iràscer (s’) v. pron. (s. XIV.) 1. s’irriter 2. se mettre irrespècte n. m. (s. XVIII. . . ) irrespect
en colère irrespectuós, osa (pl. irrespectuoses, osas) adj.
irascibilitat n. f. (s. XIV.) irascibilité (s. XVII. . . ) irrespectueux, euse

325
irrespirable, abla istorian, ana

irrespirable, abla adj. (s. XVIII. . . ) irrespirable isocèl, èla adj. (s. XVI. . . ) isocèle
irresponsabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) irresponsabil- isocròn, òna adj. (s. XVII. . . ) isochrone
ité isoglòssa n. f. (s. XX.) isoglosse
irresponsable, abla adj. (s. XVIII. . . ) irrespons- isolable, abla adj. (s. XIX. . . ) isolable
able isolacion n. f. (s. XVIII. . . ) isolation
irreveréncia n. f. (s. XIV.) irrévérence isolacionisme n. m. (s. XX.) isolationnisme
irreverenciós, osa (pl. irreverencioses, osas) adj. isolacionista n. (s. XX.) isolationniste
(s. XVIII. . . ) irrévérencieux, euse isoladament adv. (s. XVIII. . . ) isolément.
irreversibilitat n. f. (s. XX.) irréversibilité isolament n. m. (s. XVIII. . . , del francés) isolement
irreversible, ibla adj. (s. XIX. . . ) irréversible isolant, anta adj. e n. m. (s. XX.) isolant, ante
irrevocable, abla adj. (s. XV. . . ) irrévocable isolar v. (s. XVII. . . ) isoler
irrigable, abla adj. (s. XIX. . . ) irrigable isolat n. m. (s. XX.) isolat
irrigacion n. f. (s. XIV.) irrigation isolat, ada adj. (s. XIX.) isolé, ée
irrigar v. (s. XIX. . . ) irriguer isolator n. m. (s. XIX. . . ) isolador isolateur
irritabilitat n. f. (s. XVII. . . ) irritabilité isomèr, èra adj. e n. m. (s. XIX. . . ) isomère
irritable, abla adj. (s. XVIII. . . ) irritable isomòrfe, òrfa adj. (s. XIX. . . ) isomòrf isomorphe
irritacion n. f. (s. XV. . . ) irritation isòp n. m. (s. XII.) hysope
irritar v. (s. XIII.) irriter isopòde, òda adj. (s. XIX. . . ) isopode
irrupcion n. f. (s. XV. . . ) irruption - cit.: Vesiá isotèrme, èrma adj. (s. XIX. . . ) isotèrm isotherme
dins lo primièr movement subre-realista que i èra es- isotòp n. m. (s. XX.) isotòpe isotope
tat dels mai afogats l’irrupcion dels primaris, al sens isotròp, òpa adj. (s. XIX. . . ) isotròpe isotrope
universitari del mot, dins la cultura e aquò li agra- ispanic, ica adj. (s. XVI. . . ) hispanique
dava, car s’èra pas aquò l’irrupcion del pòble èra un ispanisme n. m. (s. XVIII. . . ) hispanisme
esclatament a un moment donat dels quadres de l’elèit ispanizant, anta adj. e n. (s. XX.) hispanisant,
cultural (Felix Castan, Joe Bousquet, Òc, abr. 1951) ante
irsut, uta adj. (s. XIV. . . ) hirsute ispano-american, ana adj. e n. (s. XIX. . . )
isard n. m. isard ispanò-american hispano-américain, aine
iscla n. f. → isla île ispanofòn, òna adj. e n. (s. XIX. . . ) hispanophone
isla n. f. (s. XIII.) île veire: iscla israelian, ana adj. e n. (s. XX.) israélien, enne
Isla de Baish n. pr. (Designacion per localizacion israelita adj. e n. (s. XV. . . ) israélite
geografica en referéncia a una localitat vesina) → Isla issa ! interj. (s. XVI. . . ) hisse !
Jordan L’Isle-Jourdain (ville, 32) issalabre, bra adj. 1. hargneux, euse
Isla de Haut n. pr. (Designacion per localizacion 2. grincheux, euse
geografica en referéncia a una localitat vesina) → Isla issar v. (s. XVI. . . , de l’alemand) 1. hisser
En Dodon L’Isle-en-Dodon (ville, 31) 2. hausser
Isla En Dodon n. pr. (En Dodon del nom d’un de sos isterectomia n. f. (s. XIX. . . ) hystérectomie
senhors medievals. A conservat la particula onorifica isteria n. f. (s. XVIII. . . ) hystérie
classica.) L’Isle-en-Dodon (ville, 31) veire: L’Isla isteric, ica adj. (s. XVI. . . ) hystérique
de Haut isterografia n. f. (s. XX.) hystérographie
Isla Jordan n. pr. (Jordan del nom de sos senhors me- isterotomia n. f. (s. XVIII. . . ) hystérotomie
dievals. Portavan en Gasconha las armas dels comtes istme n. m. (s. XVI. . . ) isthme
de Tolosa (crotz de las dotze pèrlas, uèi emblèma oc- istòria n. f. (s. XIII.) histoire - cit.: Eths avèn leishat
citan)) L’Isle-Jourdain (ville, 32) veire: L’Isla de per istòria / deus hèits eroïcs la memòria / e, quant a
Baish la causa rustica, / eths n’avèn descriut la practica /
Isla Jordan (comtat de l’ -) n. pr. (Lo darrièr qui, per Columella, es estada / despuish en latin trans-
comte èra lo futur rei Loís XVIII.) comté de L’Isle- latada (Pèir de Garròs, 1567); Es encara possible a un
Jourdain mèstre de la geografia, coma de l’istòria, coma de la
islam n. m. (s. XVII. . . , de l’arabi) islam sociologia o de l’etnologia "miègjornalas" de se targar
islamic, ica adj. (s. XIX. . . ) islamique de la mesconoissença e del mesprètz de la lenga d’òc,
islamisme n. m. (s. XVII. . . ) islamisme e d’estampar las pròvas desvergonhadas de son [ig-
islamista adj. e n. (s. XIX. . . ) islamiste norància] (Robèrt Lafont, Per un Institut d’Estudis
islamizacion n. f. (s. XX.) islamisation occitans, 1980); Anna Maria respond qu’a l’escòla i
islamizar v. (s. XIX. . . ) islamiser an pas dit lo nom de son país, e que i ei dehenut parlar
islandés, esa (pl. islandeses, esas) adj. e n. (s. gascon, e que s’es pas vertat qu’ajam pas cap d’istòria
XVIII. . . ) islandais, aise (Robèrt Lafont, 1984)
Islas d’Aur (las) n. pr. f. Iles d’Hyères istòria (dins l’aram de l’ -) loc. au cours de
(Provence) l’histoire
isleta n. f. îlot istorian, ana n. (s. XIII. . . ) historien, enne

326
istoriar ivronhàs, assa (pl. ivronhasses, assas)

istoriar v. (s. XV. . . ) 1. historier - cit.: ... per la isto- italianizar v. (s. XVI. . . ) italianiser
ria qu’a fayta en lo libre de las istorias en lo quel son italic, ica adj. (s. XVI. . . ) italique
istoriatz totz los contes de la present villa de Tholoza item adv. e n. m. (s. XIII. . . , mot latin) item
(Comptes capitularis, 1491) 2. enjoliver item (sus aqueste -) loc. sur ce point
istòrias (pas tant d’ -) loc. pas tant de façons iteracion n. f. (s. XIV.) répétition, itération
istoriat, ada adj. (s. XVI. . . ) historié, ée iterar v. (s. XIV.) 1. répéter 2. réitérer
istoric, ica adj. historique - cit.: ... çò qu’ua tra- iteratiu, iva adj. (s. XV. . . ) 1. itératif, ive 2. répéti-
duccion ritmada e permet benlhèu de milhor retrobar tif, ive
(estile formular, emistiquis o vèrses sancèrs recurrents, itinerant, anta adj. (s. XIX. . . , de l’anglés) itinérant,
cavilhas de tota traca, personatges tipizats per un ad- ante
jectiu passapertot, laissas a represas ditas similaras, itinerari n. m. (s. XVII. . . ) itinéraire
evocacion de personnatges mes o mens istorics o mitics ivèrn n. m. (s. XII.) hiver - cit.: L’ivèrn, lo paire de
sus la sola sonoritat, de còps arabizanta de son nom, Riqueta fasiá encara [qualques ] jornadas per [un], per
descripcions repetitivas e esteorotipadas de batalhas, l’autre. Mas causissiá sos emplegaires ; fasiá pas qun
etc.), Pèire Bèc,La Canta de Rotland, 2014 trabalh que seguèsse (Paul Gairaud, Per las colomnas
istoricament adv. (s. XVII. . . ) historiquement de Tarn, 1980)
istoricisme n. m. (s. XX.) historicisme ivèrn (en plen -) loc. au cœur de l’hiver
istoricitat n. f. (s. XIX. . . ) historicité ivèrn (èrem d’ -) loc. c’était l’hiver
istoriografe, afa n. (s. XIV. « ystoriografi ») ivèrn se sarra (l’ -) loc. l’hiver s’approche
istoriograf historiographe - src.: Mistral, 1878 ivèrn-estiu loc. en toute saison
: "istouriougrafe" ivernada n. f. saison d’hiver
istoriografia n. f. (s. XIV. . . ) historiographie ivernaire n. m. (t. ironique) cochon qu’on en-
Istre n. pr. Istres graisse en hiver veire: mossur, ministre
istrion n. m. (s. XVI. . . ) histrion ivernal, ala adj. (s. XII.) hivernal
Itàlia / Italia n. pr. Italie - cit.: « — Que poiràs ivernar v. (s. XII.) 1. faire froid veire: ibernar
tu har rei, quan auràs tempestat / l’Itàlia, la Sicília e 2. hiverner (passer l’hiver)
qu’auràs conquistat / lo monde universau ? » (Pèir ivernatge n. m. 1. hivernage 2. pacage d’hiver
de Garròs, Pirrus, 1567); Torna sovent a la memòria 3. provisions d’hiver
de la siá mamà, aquel valent que trobèt la mòrt en 43, ivernejar v. 1. être en hiver 2. hiver qui dure
jol cèl d’Italia (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) ivernenc, enca adj. relatif à l’hiver
italian, ana adj. e n. (s. XIII. . . ) italien, enne iversenc n. m. versant nord
italianisme n. m. (s. XVI. . . ) italianisme ivronha n. (del francés) → bandarri ivrogne
italianizant, anta adj. e n. (s. XX.) italianisant, ivronhàs, assa (pl. ivronhasses, assas) n. (del
ante francés) → bandarri très ivrogne

327
j : ji (alfabet) jasent (far -)

j : ji (alfabet) n. m. j jamai (a -) loc. à tout jamais


ja adv. (s. XII.) 1. déjà 2. certes jamai (al grand -) loc. à tout jamais
ja i vau ! loc. j’y vais ! jamai de la vida loc. jamais de la vie
ja pòt venir loc. il peut certes venir jamai plus (que -) loc. au plus haut point
ja que loc. conj. puisque jamai pus loc. jamais pus - cit.: Aquel libre, se
ja que pòt èsser que loc. cela peut bien être non lo crompri ara non lo retrobarai jamai pus
que jamai s’es fait bugada que non se siá secada
jaba interj. 1. soit 2. j’y consens expr. c’est dans l’ordre des choses
jaba (a -) loc. à profusion jamai sant de país faguèt miracle expr. nul
jaç (l’avètz al -) loc. il est dans son lit (iron.) n’est prophète en son pays
jaç (pl. jaces) n. m. (s. XII.) 1. gîte - cit.: Sus, sus jamai tala fèsta loc. on n’a jamais rien vu de
deu jaç ! Ausatz com era rona ! / sus, de pès, mirpa pareil
! Espiatz com era bada: / sembla lo hilh de la graula jamai un ase non a fait un chaval expr. vous ne
ahamada ! Plan li poiré la sèrp au còrs entrar (Pèir de le changerez pas
Garròs, Eglògas, 1567) 2. litière 3. gisement jamai vailet cerquèt de remontar lo mèstre expr.
jaç carbonièr n. m. filon de mine de charbon jamais le petit ne chercha à enrichir le gros
jaç de pòrc n. m. filet de porc jamai vos avenga de loc. gardez-vous bien de
jaça n. f. 1. bergerie 2. couche (géologie. . . ) jamaïcan, ana adj. e n. (s. XIX. . . , de l’arawak) ja-
jaça de nèu loc. couche de neige maïcain, e.
jaça i èra encara (la -) expr. la place était encore jambin n. m. nasse d’osier
chaude jambin (èsser dins lo -) loc. 1. être dans la nasse
jacint n. m. (s. XIV.) jacinthe (pris au piège) 2. être dans l’embarras
jacobin, ina adj. e n. (s. XIII. . . ) 1. jacobin, ine janeta n. f. genette
(dominicain 2. nationaliste français) jangolada n. f. 1. glapissement 2. plainte
jacobinisme n. m. (s. XVIII. . . ) jacobinisme (chien)
jacomard n. m. (s. XV., del francés ? occitan (Jacme)) jangolament n. m. glapissement (chien) veire:
1. jacquemart 2. nigaud jaupilhariá
jactància n. f. (s. XIV.) jactance jangolar v. 1. glapir veire: jaupilhar 2. geindre
jade n. m. (s. XVII. . . , del castelhan) jade (chien)
jaguar n. m. (s. XVIII. . . , del castelhan ? guaraní) jangolar de pregàrias expr. marmonner des
jaguar prières
jaiet n. m. (s. XIII. . . ) jais jangolum n. m. plaintes d’un chien
jaire v. 1. coucher - cit.: Èra amorós qu’amorós, lo jansemin n. m. (s. XIV. . . , de l’arabi) jasmin
medecin Luc Narès. E cada còp que jasiá [amb] ela, jansenisme n. m. (s. XVII.) jansénisme
s’empusava aquel fuòc (Paul Gayraud, La sexològa, jansenista adj. e n. (s. XVII.) janséniste
1982) 2. (v. pron.) se coucher 3. gésir japonés, esa (pl. japoneses, esas) adj. e n. (s.
jaire coma las polas (se -) expr. se coucher avec XVI. . . , del japonés) japonais, aise
les poules japonisme n. m. (s. XIX. . . ) japonisme
jaissa n. f. postillon (salive) japonista n. (s. XIX. . . ) japoniste
jaissaire, aira n. postillonneur, euse japonizant, anta adj. (s. XIX. . . ) japonisant, ante
jaissar v. postillonner jaqueta n. f. (s. XIX. . . , de l’occ. ancian jaca) jaque-
jaissós, osa adj. 1. qui postillonne 2. bilieux, tte
euse jardin n. m. (s. XII. « gardin ») jardin d’agrément
jalon n. m. (s. XVII. . . , del francés) jalon veire: veire: òrt
marca jardin d’enfants n. m. (s. XX.) jardin d’enfants
jalonaire, aira n. (s. XIX. . . ) jalonneur, euse jardinar v. (s. XIV. . . ) jardiner
jalonament n. m. (s. XIX. . . ) jalonnement jardinariá n. f. (s. XX.) jardinerie
jalonar v. (s. XVII. . . ) jalonner jardinatge n. m. (s. XVI. . . ) jardinage
jamai adv. (s. XIII.) jamais - cit.: Tre que nos [acam- jardinejar v. (s. XVI.) 1. se promener 2. jardiner
inam] cap a l’ivèrn, vaquí que se lèvan los remembres 3. se cultiver
del temps que ma vilòta èra, per ieu, un libre d’images, jardinièr, ièra adj. e n. (s. XVI. . . ) jardinier, ière
lo primièr dubèrt davant mos uèlhs e lo plus bèl que jargàs (pl. jargasses) n. m. 1. buisson 2. hallier
jamai m’es estat donat (Loïsa Paulin, Nadalet, 1940); jarra n. f. (s. XIII., de l’arabi) jarre
Jamai soi pas estat coma los autres. Jamai. Perque soi jarreta n. f. (s. XIII.) petite jarre
Catòia (Joan Bodon, Lo libre de Catòia, 1966) jasent (far -) loc. accoucher

328
jasent, enta jogaire que pissa al trauc de l’aiguièr (un -)

jasent, enta adj. e n. 1. (n. f.) accouchée jès ! interj. (de l’occ. Jèsus) Jésus !
2. gisant, ante jesuita n. m. (s. XVI. . . ) jésuite
jasilha n. f. (s. XIII.) 1. accouchement 2. couches jesuitic, ica adj. (s. XVI. . . ) jésuitique
jasilha (en -) loc. en couche jesuiticament adv. (s. XVIII. . . ) jésuitiquement
jasilhar v. 1. être en couches 2. accoucher jesuitisme n. m. (s. XVI. . . ) jésuitisme
jaspadura n. f. (s. XVII. . . ) jaspure jèsus n. m. (s. XIX., de Jèsus) jésus (friandise) -
jaspar v. (s. XVI. . . ) jasper cit.: Res, per ieu, passarà jamai en delícias aqueles es-
jaspat, ada adj. (s. XVI. . . ) jaspé, ée clopons de sucre ròses o blaus ont dormissiá un Jèsus
jaspi n. m. (s. XIV.) jaspe tan saure e tan lusent que lo sentissiái fondre dins la
jaspic, ica adj. (s. XIX. . . ) jaspique boca (Loisa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940)
jaula n. f. (s. XIII. . . ) geôle Jèsus ! interj. Doux Jésus ! Grand Dieu ! veire:
jaulièr, ièra n. (s. XVII. . . ) geôlier, ière jès ! - cit.: Jèsus! Senha-te, tonha (Francés de Corteta,
jaunàs, assa (pl. jaunasses, assas) adj. jaunâtre Ramonet, s. XVII)
jaune coma un codonh expr. jaune coma. . . Jèsus Crist n. pr. Jésus Christ - cit.: Òc, mas Jè-
jaune coma una lima expr. jaune comme un sus Crist foguèt renegat per la sia família, escarnit pel
citron seu pòble, crucificat dins la sia vila, injuriat dins la
jaune, jauna adj. (s. XIII., del francés) jaune veire: lenga de Maria, la sia maire (Joan Bodon, La Quimèra,
mujòl 1974)
jaunejar v. tirer sur le jaune jèt n. m. (s. XX., mot anglés ? francés) jet (avion)
jaunet, eta adj. un peu jaune jo n. m. (s. XIV.) joug
jauniment n. m. jaunissement Joan Trespassa (aquò’s -) loc. c’est le nec-plus-
jaunir v. jaunir ultra
jaunissa n. f. 1. ictère veire: ictèr, felitge 2. jau- Joan, Joana n. pr. Jean, Jeanne - cit.: Elàs ! Joan,
nisse qu’es açò ? D’ont ven que Miramonda, / despuèi
jaunit, ida adj. jauni, ie tres jorns ença, de nosauts se resconda ? (Francés de
jaup n. m. jappement veire: jaupal Corteta, La Miramonda, s. XVII)
jaupada n. f. jappement prolongé veire: jau- joanic, ica adj. (s. XIX. . . ) johannique
padís, lairet joanita adj. e n. (s. XIX. . . ) johannite
jaupadís (pl. jaupadisses) n. m. jappement jòc (juòc; juec) n. m. (s. XIII., lat. jocus, jocare)
prolongé veire: jaupada, lairadís 1. jeu 2. pièce au jeu d’échec
jaupal n. m. jappement veire: jaup
jòc (metre en -) loc. mettre en train
jaupar v. japper veire: lairar
jòc de la baga cor n. m. jeu du furet
jauparèl n. m. 1. petit chien qui aboie - cit.:
jòc de palma n. m. jeu de paume - cit.: D’aquí
Per le mens, mentre que vivi me consòli de que mas
ven que servicials, potatges, potingas e vin et ceteràs
feblessas m’an quistat una calòta per crubir ma nèu,
de despensa m’an fait un jòc de palma del chai e
un baston per me virar le jauparèl dels debasses, e
del granièr ont non tròbi provision que d’aire (Pèire
las lunetas per imaginar le veire plus grand quand le
Godelin, A París, s. XVII)
vudi doçament a vòstra santat (Pèire Godelin, Ramelet
jòc de passa passa cotelet n. m. jeu du furet
Mondin, s. XVII) 2. roquet
jauparèl, èla adj. aboyeur, euse (affectueux) jòc de rèsta n. m. jeu de hasard
jaupilhar v. 1. glapir veire: jangolar 2. japper jòc de rire (non i a -) loc. il n’y a pas sujet à rire
comme un petit chien jòc del cotelet d’amor n. m. jeu du furet
jaupilhariá n. f. 1. glapissement veire: jangola- jòc dels quatre cantons n. m. jeu des quatre
ment 2. jappement de petit chien coins
jaurèl, èla adj. fringant, ante jòc per aquò (n’ai lo -) loc. j’ai mes raisons pour
java n. f. (s. XX.) javà java (danse) cela
javanés, esa (pl. javaneses, esas) adj. e n. m. (s. jòc perdut loc. mauvaise affaire
XVIII. . . ) javanais, aise jocador n. m. 1. juchoir 2. perchoir
javelina n. f. (s. XV. . . ) 1. javeline 2. javelot jocar v. 1. jucher 2. percher.
javelizacion n. f. (s. XX.) javellisation jockey n. m. (s. XVIII. . . , mot anglés) jockey
javelizar v. (s. XX.) javelliser jogadís, issa (pl. jogadisses, issas) adj.
jazz n. m. (s. XX., mot anglo-american) jazz 1. jouable 2. qui est mobile (pièce mécanique)
jazzman n. m. (s. XX., mot anglo-american) jogador, airitz (pl. jogadors, airises) n. (s. XIII.)
jazzman joueur professionnel (sport, casino. . . ) veire: jo-
jeep n. f. (s. XX., mot american) jeep gaire
jeremiadas n. f. plur. (s. XVII. . . ) jérémiades jogaire masc n. m. un joueur heureux
jerrican n. m. (s. XX., de l’anglés) jerrican jogaire que pissa al trauc de l’aiguièr (un -) expr.
jerricana n. f. (s. XX.) gros jerrican un joueur très chanceux (triv.)

329
jogaire, aira jordanian, ana

jogaire, aira n. (s. XIII.) joueur, euse (plaisir, am- joguet en pelucha n. m. jouet en peluche
ateur. . . ) veire: jogador, jogarèl jògui que (te -) loc. je te parie que
jogalha n. f. joujou joguina n. f. goût du jeu.
jogar v. (s. XI.) 1. jouer 2. mettre au défi veire: joguina (far -) loc. faire fête à quelqu’un
jogar que jogum n. m. passion du jeu.
jogar a brutla vista loc. jouer à coup sûr jòi n. m. (s. XII.) 1. joie veire: gaug 2. plaisir
jogar à còp sec loc. jouer à coup sûr 3. bonheur
jogar a còp segur loc. jouer à coup sûr jòia n. f. (s. XII.) 1. joie veire: gaug 2. bonheur
jogar a de bon loc. jouer avec enjeu 3. (Moyen Age) récompense 4. joyau
jogar a deure loc. jouer sur parole jòia de vila, dolor d’ostal expr. quand le père
jogar a la rafa loc. 1. tout rafler au jeu 2. tout s’amuse, les enfants souffrent
rafler (tout gagner) jòias (non es dins sas -) expr. il n’est pas con-
jogar a la segura loc. jouer à coup sûr tent
jogar a las totas loc. jouer le tout pour le tout joièl n. m. (s. XII.) joyau
jogar a pè-ranquet loc. jouer à la marelle joielariá n. f. 1. joaillerie 2. bijouterie
jogar a tèsta o crotz loc. jouer à pile ou face joielièr, ièra n. 1. joaillier, ère 2. bijoutier, ère
jogar a tòca-ròca loc. jouer à chat perché joiós, osa (pl. joioses, esas) adj. (s. XII.) joyeux,
jogar a tota rèsta loc. hasarder ses dernières euse veire: gaujós
ressources joiosament adv. (s. XII.) joyeusement veire: gau-
jogar aürós loc. jouer de bonheur josament
jogar d’escalfeta loc. s’échauffer au jeu / se joker n. m. (s. XX., mot anglés) joker
prendre au jeu jol ; jols prep. (occ. "jos + lo".) 1. sous le 2. sous
jogar de cap loc. réfléchir à quelque chose les
jogar de las arpas loc. voler (voleur) jol cobèrt de loc. sous le couvert de
jogar de las escampetas loc. prendre la poudre jòli, jòlia adj. (s. XIII., del francés ? escandinau an-
d’escampette cian) → polit 1. coquet, ette 2. joli, ie
jogar de per rire loc. jouer pour le plaisir jòliament adv. (s. XIII.) → polidament 1. coquet-
jogar de sa rèsta loc. hasarder ses dernières tement 2. joliment
ressources jolivetat n. f. (s. XIII.) 1. coquetterie 2. agrément
jogar del coide loc. lever le coude (boire) jolverd n. m. 1. persil 2. (triv.) poils pubiens
jogar del malaür loc. jouer de malheur jolverdassa n. f. grande cigüe
jogar del pè loc. s’enfuir jompet n. m. escarpolette veire: balançador
jogar del pifre loc. croquer le marmot Jonatàs n. m. Jonathan (pers. biblique) - cit.:
jogar la contra loc. jouer à quitte ou double Josuè, Gedeon e Samson cantarí, / los grans amics
jogar la dobla loc. jouer à quitte ou double Dàvid e Jonatàs dirí (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
jogar qualqu’un loc. manquer à sa parole jonc n. m. jonc
jogar que loc. mettre au défi de jonc (tremolar coma un -) expr. trembler
jogar son dequé loc. jouer ses biens comme une feuille
jogarèl, èla adj. joueur, euse (qui aime jouer) jonca n. f. (s. XVI. . . , del javanés) jonque
jogariái una cabra roja (m’i -) expr. je parierais joncada n. f. 1. jonchée 2. fromage frais
n’importe quoi joncar v. joncher
jogassejar v. 1. mal jouer 2. jouer sans atten- joncassa n. f. endroit couvert de joncs veire:
tion (cartes. . . ) jonquièra
jogat jol pont (a -) loc. c’est un gamin de jonccion n. f. (s. XV. . . ) jonction (t. technique)
Toulouse veire: junta
jogavan qual ririá lo primièr expr. ils jouaient jonquièra n. f. endroit où pousse le jonc veire:
à qui rirait le premier joncassa
joggaire, aira n. (s. XX., de l’anglés) joggeur, euse joquièr n. m. poulailler veire: galinièra - cit.:
joggar v. (s. XX., de l’anglés) jogger Les pols an brandit las alas pels joquièrs e revelhat a
jogging n. m. (s. XX., mot anglés) jogging còps de cocorescas tota la família pòrtabarbòlas (Pèire
joglaire, aira n. jonglaire jongleur, euse Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII)
joglar v. (s. XII.) jonglar jongler jordanian, ana adj. e n. jordanien, enne
joglar n. m. (s. XII.) jonglar qui chante les jorn n. m. (s. XII.) 1. jour - cit.: Pèire l’òrb e Guilhèm
œuvres des troubadours et effectue des tours la guida, / dròlles e de fòrt [genta] vida, / partiguèn un
d’adresse au Moyen Age veire: joglaire jorn de l’autre an, / del bon país de Carmentrant, / per
joglariá n. f. (s. XII.) jonglariá jonglerie a plaser véser las minas / de las tostonetas mondinas,
joguejar v. avoir du jeu (cartes) / e saber se lor perfeccion / junta damb la reputacion
joguet n. m. (s. XIII.) 1. jouet 2. petit jeu (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) ; Me mancava ben

330
jorn jos escampa de

dètz-e-nòu sòus, mas coma teniái çò plus gròs, me pen- jorn subre setmana (un -) loc. un jour de se-
savi que çò menut tombariá tot sol un jorn d’estrenas. maine
Tot virava plan, e i aviá qu’a esperar aquel jorn astruc jorn va blanquejar (lo -) loc. le jour va se lever
(Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images) 2. lumière jorn venent (lo -) loc. le jour suivant
3. passage de lumière jorn-emenda n. m. jour-amende
jorn (a l’aut del -) loc. vers midi jornada n. f. (s. XIII.) 1. journée 2. journée de
jorn (a la bona del -) loc. au milieu du jour travail - cit.: L’ivèrn, lo paire de Riqueta fasiá encara
jorn (abenar lo -) loc. mettre à profit le jour [qualques ] jornadas per [un], per l’autre. Mas causis-
jorn (bèl -) loc. un beau jour (projet) siá sos emplegaires, fasiá pas qun trabalh que seguèsse
jorn (cada -) loc. tous les jours (Paul Gairaud, Per las colomnas de Tarn, 1980)
jorn (davant -) loc. à l’aube jornada (viure de la -) loc. vivre au jour le jour
jorn (de -) loc. pendant le jour jornada (viure del jorn a la -) loc. vivre au jour
jorn (es encara -) loc. il fait encore jour le jour
jorn (èsser -) loc. faire jour jornada de santat loc. journée (de travail) peu
jorn (l’autre -) loc. il y a quelque temps pénible
jorn (préner un marrit -) loc. se faire du mau- jornada de tira (la -) loc. la journée continue
vais sang jornadièr, ièra adj. 1. quotidien veire: quotidian
jorn a falit (lo -) loc. il ne fait plus jour 2. de chaque jour
jorn a la jornada (del -) loc. vivre au jour le jornal n. m. (s. XIII.) 1. journal (presse) - cit.: Los
jour jornals ne van parlar, benlèu botaràn lo retrach del
jorn a la mòrt (un -) loc. un jour malheureux Cosselh (Pèire Miremont, L’espion, 1952) 2. journée
jorn a sa nuèit (cada -) loc. il y a toujours un de travail
revers à la médaille / une part d’ombre jornalament adv. (s. XIII : « jornalmen ») journelle-
jorn après n. m. le jour d’après ment
jornalièr, ièra adj. e n. journalier, ière
jorn davant l’autre (viure un -) loc. vivre au
jornalisme n. m. (s. XVIII. . . ) journalisme
jour le jour
jornalista n. (s. XVIII. . . ) journaliste
jorn de gràcia loc. jour heureux
jornalistic, ica adj. (s. XIX. . . ) journalistique
jorn de la Cèna (lo -) loc. le jeudi saint
jorns (èsser a -) loc. avoir ses jours (être bien
jorn de marrana (un -) loc. un jour malheureux
ou mal disposé)
jorn de s’ajaire (es a plen -) expr. elle est au
jorns (èsser a -) loc. être d’humeur changeante
terme d’accoucher
jorns (èsser a sos grands -) loc. être au plus
jorn de uèi (al -) loc. de nos jours
haut, à son apogée
jorn del ganhar es la velha del pèrdre (lo -) expr.
jorns abans la mòrt (aquò’s tres -) expr. pour se
1. rien n’est jamais acquis 2. tel qui rit vendredi,
moquer d’un mal insignifiant
dimanche pleurera
jorns creisson (los ) loc. les jours croissent
jorn dels sèts gauges (un -) expr. un jour de
jorns darrièr lo solelh ( i a pro de -) expr. de-
grande joie
main il fera jour
jorn d’abans n. m. la veille
jorns demesisson (los ) loc. les jours décrois-
jorn d’aur n. m. jour heureux sent
jorn d’òbra n. m. un jour de semaine jorns mèrman (los ) loc. les jours décroissent
jorn e nuèit (entre -) loc. entre chien et loup jorns primaics (als -) loc. au printemps
jorn entre autre loc. un jour sur deux jorns que non se nombran (despuèi de -) expr.
jorn falís (lo -) loc. le jour baisse depuis des jours sans nombre
jorn falit (a -) loc. au crépuscule jorns s’acorchan (los -) loc. les jours raccourcis-
jorn levant loc. soleil levant sent
jorn martiri (un -) loc. une journée de souf- jorns se fan grands (los ) loc. les jours croissent
france jorns un (cada dos -) loc. un jour sur deux
jorn ne passa un (cada -) expr. les jours passent jorns van en demens (los ) loc. les jours
jorn non es jornada (lo primièr -) expr. le pre- décroissent
mier jour ne compte pas jos prep. (s. XII.) 1. sous veire: sota - cit.:
jorn obrant n. m. un jour de semaine Jos l’influéncia d’aquela lei generala, los ancians
jorn prèp autre loc. jours consécutifs proparoxitòns (mots accentuats sus l’antepenultima
jorn quora autre (un -) loc. un jour sur deux sillaba) de l’anciana lenga [...] an desplaçat l’accent
jorn redond n. m. un pont entre deux fêtes per se cambiar en paroxitòns (Loís Alibèrt, Gramatica,
jorn redond (préner un -) loc. faire le pont 1935) 2. dessous
jorn se baton, de nuèit rauban amassa (de -) jos color de loc. → pretèxte sous prétexte de
expr. s’entendre comme larrons en foire jos escampa de loc. sous prétexte de

331
jos la capa del cèl jupiterian, ana

jos la capa del cèl loc. sous la voûte du ciel judaïcitat n. f. (s. XX.) judaïcité
jos la capa del solelh loc. sous le soleil judaïsme n. m. (s. XIII. . . ) judaïsme
jos la ròda del solelh loc. sur terre judaïzant, anta adj. (s. XVII. . . ) judaïsant, ante
jos pena de loc. sous peine de judaïzar v. (s. XIV.) judaïser
jos quinze jorns loc. dans quinze jours Judèa n. f. Judée (Palestine)
josaiga (carrièra -) n. f. (s. XII. (arc.)) → ghètto judeocristianisme n. m. (s. XIX. . . ) judéo-
1. ghetto (josieu) veire: jutariá, judaïc 2. quartier christianisme
juif au Moyen Âge judici n. m. (s. XII.) 1. jugement 2. discernement
josiba n. f. jujube judiciarament adv. (s. XV. . . ) judiciairement
josieu, ieva adj. e n. (s. XII.) juif, ive judiciari, ària adj. (s. XIV.) judiciaire
josta adv. (s. XIII.) près de judiciós, osa (pl. judicioses, osas) adj. (s. XVI. . . )
Josuè n. m. Josué (pers. biblique) - cit.: Josuè, judicieux, euse
Gedeon e Samson cantarí, / los grans amics Dàvid e judiciosament adv. (s. XVII. . . ) judicieusement
Jonatàs dirí (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) judo n. m. (s. XX., mot japonés) judò judo
joule n. m. (s. XIX. . . , de James Prescott Joule) joule judoka n. (s. XX., mot japonés) judoka
(phys.) veire: kilojoule jugular v. (s. XX.) juguler
jove adj. e n. (s. X.) 1. jeune veire: jovent - cit.: jugular, ara adj. (s. XVI. . . ) jugulaire
Quand la filloxèra tuèt la vinha, èrem cinc dròlles a jujitsu n. m. (s. XX., del japonés) jujitsú jiu-jitsu
l’ostal, ieu lo pus jove, e l’ainat tot just s’aviá la fòrça julhet n. m. juillet
de téner l’esteva (Leon Còrda, Sèt pans, 1977); Dins jumenta n. f. (s. XIV.) bête de somme
totes los cloquièrs trelhonavan las campanas. Per qual jumping n. m. (s. XX., mot anglés) jumping
classejan ? Per Jaurés mòrt ? O ja pels òmes e pels junaire, aira n. jeûneur, euse veire: dejunar
joves que devon quitar la femna e los dròlles, o lo paire junar v. (s. XII.) jeûner
e la maire, en lor daissant trabalh e pensaments, e que june n. m. jeûne veire: dejun
fòrça non tornaràn ? Pels regimes que van cabussar, junega n. f. génisse veire: vedèla
pels empèris que se van desboselar ? Pel campèstre e jungla n. f. (s. XVIII. . . , de l’anglés) jungle
per las vilòtas occitanas que se voidaràn ? Per un país junh n. m. (s. XIII.) juin
que ne demorarà desparaulat ? (Jòrdi Blanc, Jaurés e junh e julhet, boca banhada e conilh sec expr.
Occitania, 1985) 2. petit ami, petite amie en été, on ne pense qu’au travail (triv.)
jove cavala vièlh chaval (a -) expr. à jeune junhenc, enca adj. de juin
femme vieux mari junhent n. m. 1. confluent 2. trait d’union.
jovença n. f. (s. XII. . . ) 1. jeunesse 2. jouvence júnher v. (s. XII.) 1. joindre 2. atteler au joug
jovencèl, èla n. (s. XII.) jouvenceau, celle júnher las espatlas loc. hausser les épaules
jovenet, eta n. (s. XI.) petit jeune veire: plegar las espatlas
joveneta n. f. petite jeune fille - cit.: Non disiá júnher los bots loc. joindre les deux bouts
mot. Las gautas de la joveneta èran un pauc mai ròsas junt, junta adj. e n. m. joint, jointe
qu’a l’acostumada (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) junta n. f. (s. XVI. . . , del castelhan) junte
jovenisme n. m. (s. XX.) jeunisme junta n. f. point de rencontre, jonction veire:
jovenòme n. m. jeune homme jonccion
jovenòme (es encara -) expr. il n’est pas marié junta (aquò -) loc. ça marche
(célibataire) juntada de (una -) loc. une pleine main de
jovent n. m. (s. XII.) 1. jeune homme juntadoira n. f. (s. XX.) jointeuse (machine)
2. l’ensemble des jeunes gens juntar v. 1. jointoyer 2. ajuster 3. assembler
joventa n. f. jeune fille 4. correspondre - cit.: Pèire l’òrb e Guilhèm la guida,
joventejar v. faire le jeune homme / dròlles e de fòrt [genta] vida, / partiguèn un jorn
joventut n. f. (s. XIII.) 1. jeunesse (âge de la vie) de l’autre an, / del bon país de Carmentrant, / per a
2. l’ensemble des jeunes plaser véser las minas / de las tostonetas mondinas,
jubè n. m. (del latin: "jube, domine, benedicere » / e saber se lor perfeccion / junta damb la reputacion
(denhe, Senhor, me benesir)) clôture entre le chœur (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
des chanoines et le nef dans les cathédrales juntar los caps loc. joindre les deux bouts
(souvent disparue) juntar qualqu’un loc. prendre sa revanche sur
jubè menar (a -) loc. (del latin: "jube, domine, quelqu’un
benedicere ») forcer quelqu’un à se soumettre juntat de (un -) loc. une pleine main de
jubilacion n. f. (s. XII. . . ) jubilation juntura n. f. (s. XIII.) 1. jointure 2. articulation
jubilar v. (s. XVIII. . . ) jubiler 3. soudure (entre la réserve et la récolte)
jubilèu n. m. (s. XIV.) jubilé jupa n. f. (s. XII., de l’italian ? arabi) jupe
judaïc, ïca adj. (s. XV. . . ) judaïque jupièr, ièra n. (s. XIV.) jupier, ière
judaïcament adv. (s. XV. . . ) judaïquement jupiterian, ana adj. (s. XVIII. . . ) jupitérien, enne

332
jupon juxtaposicion

jupon n. f. (s. XII.) jupon justar v. (s. XIII.) jouter


jurada n. f. (s. XV.) jury justesa n. f. (s. XVII. . . ) justesse
jurada populara n. f. jury populaire (jur.) f justícia n. f. (s. XIII.) justice
juraire, aira n. (s. XII.) 1. personne qui prête justícia (en -) loc. en droit de
serment 2. qui dit des jurons veire: renegaire justícia (tirar en -) loc. assigner en justice
3. blasphémateur, trice justícia dels minors n. f. justice des mineurs
jurament n. m. (s. XIV.) 1. serment 2. allégeance justiciable, bla adj. e n. (s. XIII.) justiciable
jurament (far -) loc. prêter serment justícias n. f. plur. 1. les bois de justice 2. la
juranson n. m. (s. XIX.) jurançon (vin) potence
jurar v. (s. XII.) 1. jurer - cit.: Amor, ací, jura justicièr, ièra adj. e n. (s. XIV.) justiciaire justicier,
per una de las ribièras d’Infèrn, grand segrament ière
dels dieus (Pèire Godelin, Contra, s. XVII) 2. blas- justificable, abla adj. (s. XVIII. . . ) justifiable
phémer, dire des jurons veire: renegar justificacion n. f. (s. XIII.) justification
jurar Dieu e diable loc. jurer ses grands dieux justificant, anta adj. (s. XIV. . . ) justifiant, ante
jurassian, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) jurassien, enne (théologie)
jurassic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) jurassique justificar v. (s. XIV.) justifier
jurat, ada adj. e n. (s. XV.) 1. jurat 2. assermenté,
justificat, ada adj. (s. XIX. . . , de justificar) justi-
ée 3. juré 4. membre d’un jury
fié, ée - cit.: Lo paradigma morfologic èra aquí pas
juratòri, òria adj. (s. XIII.) juratoire
gaire justificat per l’interdialectalitat e mai èra d’un
juridic, ica adj. (s. XV.) juridique.
rendement petit (Robèrt Lafont, L’ortografia occitana,
juridicament adv. (s. XV.) juridiquement
1983)
juridiccion n. f. (s. XII.) juridiction
justificatiu, iva adj. e n. (s. XVI. . . ) justificatif,
juridiccional, ala adj. (s. XVI. . . ) juridictionnel
ive
juridisme n. m. (s. XX.) juridisme
justificator, tritz (pl. justificators, trises) adj. e n.
jurisconsulte n. m. (s. XIV. . . ) jurisconsulte
(s. XVI. . . ) justificador; justificaire justificateur,
jurisprudéncia n. f. (s. XVII. . . ) jurisprudence
trice
jurista n. (s. XIV. . . ) juriste
jutariá n. f. (s. XIII.) → ghetto juiverie (hist.
jus (pl. jusses) n. m. (s. XV.) → chuc jus
quartier juif) veire: josaiga
jusquiam n. m. (s. XIV.) jusquiame
just (aquò’s non es tant / es pas tant -) expr. il jute n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) jute (toile)
ne faut pas y regarder de si près jutge (aborniar un -) expr. corrompre un juge
just (coma de -) loc. 1. à juste titre 2. comme de jutge màger n. m. (s. XV.) 1. juge mage 2. juge
raison principal
just (èsser -) loc. être court jutge, jutja n. (s. XII.) juge
just (tot -) loc. 1. à peine - cit.: Quand la filloxèra jutjable, abla adj. (s. XIV. . . ) jugeable
tuèt la vinha, èrem cinc dròlles a l’ostal, ieu lo pus jutjament n. m. bon sens
jove, e l’ainat tot just s’aviá la fòrça de téner l’esteva jutjament n. m. (s. XII.) 1. jugement (justice) -
(Leon Còrda, Sèt pans, 1977) 2. pas beaucoup cit.: Per çò que tu as justament / de ma causa hèit
just (tot bèl -) loc. adv. 1. tout juste 2. précisé- jutjament / e sus ton sèti venerable / t’es segut com
ment jutge equitable (Arnaud de Saleta, Psalme IX, s. XVI)
just çò que cal (aver -) loc. n’avoir que le strict 2. discernement 3. opinion
nécessaire jutjar v. (s. XII.) 1. juger 2. apprécier - cit.: . . . òm
just e just loc. 1. tout juste 2. à peine a acostumat d’enviar (. . . ) dos obrièrs, non pas coma
just, justa (pl. justes, justas) adj. (s. XIII.) 1. juste d’espions per reconéisser la plaça e l’abandonar puèi
2. exactement 3. comme il faut a la discrecion de sos enemics, mas coma de capita-
justa n. f. (s. XII.) joute nis expèrts, per jutjar del [socors] qu’es necessari (B.
justacòrs (pl. justacòrses) n. m. (s. XVII. . . , del Amilhan,1673)
francés) justaucorps jutjariá n. f. (s. XII. . . ) jugerie
justaire, aira n. (s. XIII.) jouteur juvenil, ila adj. (s. XIV.) juvénile
justament adv. justement - cit.: Per çò que tu as juxtapausable, abla adj. (s. XX.) juxtaposable
justament / de ma causa hèit jutjament / e sus ton sèti juxtapausar v. (s. XVIII. . . ) juxtaposer
venerable / t’es segut com jutge equitable (Arnaud de juxtaposicion n. f. (s. XVII. . . , lat. juxta + posicion)
Saleta, Psalme IX, s. XVI) juxtapausicion juxtaposition

333
k (ca) (alfabet) kopek

k (ca) (alfabet) n. f. k kermès (pl. kermèses) n. m. (s. XIX. . . , de l’arabi ?


kafkaian, ana adj. (s. XX., de Franz Kafka) persan) kermès (bot.)
kafkaïen, enne kermessa n. f. (s. XIX. . . , del flamenc) kermesse
kàiser n. m. (s. XIX. . . , mot alemand) kaiser kerria n. f. (s. XIX. . . , de John Bellender Ker Gawler)
kakemòno n. m. (s. XIX. . . , mot japonés) kaké- kèrria kerrie (bot.)
mono ketchup n. m. (s. XX., mot anglés) ketchup
kaki n. m. (s. XIX. . . , mot japonés) kaki (fruit) keynesian, ana adj. (s. XX., de John Maynard
kaki (invar.) adj. e n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés ? Keynes) keynésien, enne
hindí) kaki (couleur) keynesianisme n. m. (s. XX.) keynésianisme
kalachnikòv n. f. (s. XX., del rus) kalachnikov khan n. m. (s. XIX. . . , de l’arabi ? persan) khân
kalmia n. f. (s. XVIII. . . , de Kalm) kalmie (bot.) khanat n. m. (s. XIX. . . ) khânat
kalmok adj. (s. XVIII. . . , mot mongòl) kalmouk khmèr, èra adj. e n. m. (s. XIX. . . , del hindí) khmer,
(peuple) ère (peuple, langue)
kalmok n. m. (s. XVIII. . . , mot mongòl) kalmouk khòl n. m. (s. XVIII. . . , de l’arabi) khôl
(tissu) kibbotz n. m. (s. XX., mot ebrieu) kibboutz
kami n. m. (s. XIX. . . , mot japonés) kami kidnappaire, aira n. (s. XX.) kidnappeur, euse
kamikaze n. m. (s. XX., mot japonés) kamikaze kidnappar v. (s. XX., de l’anglés) kidnapper
kanak, aka adj. e n. (mot kanak) canaque kidnapping n. m. (s. XX., mot anglés) kidnapping
kanakofil, ila adj. (s. XX.) qui aime les canaques kilt n. m. (s. XVIII. . . , mot anglés) kilt
kanakofòbe, òba adj. (s. XX.) qui n’aime pas les kimòno n. m. (s. XX., mot japonés) kimonò ki-
canaques mono
kanakofòn, òna adj. (s. XX.) qui parle canaque kippah n. f. (s. XIX. . . , mot ebrieu) kippa
kantian, ana adj. (s. XIX. . . , d’Emmanuel Kant) kir n. m. (s. XX., del canonge Félix Kir) kir
kantien, enne kirguiz, iza adj. (s. XX., del kirguiz) kirghize
kantisme n. m. (s. XIX. . . ) kantisme kirguizofil, ila adj. (s. XX.) qui aime les kirghiz
kirguizofòbe, òba adj. (s. XX.) qui n’aime pas
kaon n. m. (s. XX.) kaon (phys.)
les kirghiz
kapo n. m. (s. XX., mot alemand (abrev.)) kapo
kirguizofòn, òna adj. (s. XX.) qui parle kirghiz
kappa n. m. kappa (10e lettre alphabet grec)
kirsch n. m. (s. XVIII. . . , de l’alemand) kirsch
karaoke n. m. (s. XX., mot japonés) karaoké
kit n. m. (s. XX., mot anglés) kit
karate n. m. (s. XX., mot japonés) karaté
kitsch (invar.) adj. (s. XX., mot alemand) kitsch
karateka n. (s. XX., mot japonés) karateka
kiwi n. m. (s. XX., mot anglés ? maorí) kiwi (ani-
karman n. m. (s. XX., mot sanskrit) karma, kar- mal)
man
kiwi n. m. (s. XX., nom de l’aucèl « kiwi ») kiwi
karst n. m. (s. XX., de l’alemandde Karst) karst (fruit)
karstic, ica adj. (s. XX.) karstique klaxon n. m. (s. XX., de l’american) klaxon
karting n. m. (s. XX., mot anglés) karting klaxonar v. (s. XX.) klaxonner
kasakh, akha adj. (s. XX., del kasakh) kazakh kleinean, ana adj. (s. XX., de Felix Klein) kleinéen,
(langue, peuple) enne
kasakhofil, ila adj. (s. XX.) qui aime les kasakhs knock-out (K. O.) n. m. (s. XX., loc anglesa)
kasakhofòbe, òba adj. (s. XX.) qui n’aime pas knock-out veire: nhocaut (fam)
les kasakhs knot n. m. (s. XVII. . . , mot rus) knout
kasakhofòn, òna adj. (s. XX.) qui parle le kasakh knòt n. m. (s. XX., mot anglés) knout
kashèr (invar.) adj. (s. XIX. . . , mot ebrèu) kascher koala n. m. (s. XIX. . . , mot anglés – lenga austral.)
kayak n. m. (s. XIX. . . , mot inuit) kayak koala
kayakista n. (s. XX.) kayakiste koch (bacil de) n. m. (s. XIX. . . , de Robert Koch)
kebab n. m. (s. XX., mot turc) kébab bacille de koch
kelvin n. m. (s. XX., de Lord Kelvin) kelvin koglòf n. m. (s. XIX. . . , de l’alemand) kouglof
(physique) koinè n. f. (s. XX., del grèc) koinê
kendo n. m. (s. XX., mot japonés) kendo kolak n. m. (s. XX., mot rus ? tartar) koulak
kenyan, ana adj. (s. XX., de Kenya (mot suahili)) kolkòz n. m. (s. XX., mot rus) kolkhoze
kényan, ane kolkozian, ana adj. e n. (s. XX.) kolkhozien,
kèpi n. m. (s. XIX. . . , de l’alemand) képi enne
keplerian, ana adj. (s. XIX. . . , de Johannes Kepler) Komintèrn n. m. (s. XX., del rus) Komintèrn
képlérien, enne (astron.) kopek n. m. (s. XVII. . . , mot rus) kopeck

334
koròs kyrie eleison

koròs n. m. (s. XX., mot grèc) kouros kromir n. m. (s. XX., mot arabi) kroumir (chaus-
korrigan n. m. (s. XIX. . . , mot breton) korrigan son)
(lutin) krypton n. m. (s. XIX. . . , del grèc) krypton
kosovar, ara adj. (s. XX., de l’albanés) kosovar ksi n. m. ksi (14e lettre de l’alphabet grec)
koweitian, ana adj. (s. XX., de l’arabi) koweitien, kung-fu n. m. (s. XX., mots chineses) kung-fu
enne kurd, uda adj. e n. m. (s. XVII. . . , del kurd) kurde
krach n. m. (s. XIX. . . , mot alemand) krach kurdofil, ila adj. e n. (s. XX.) kurdophile
kraft n. m. (s. XX., mot alemand) kraft kurdofòn, òna adj. e n. (s. XX.) kurdophone
krak n. m. (s. XII. . . , de l’arabi) krak (des cheva- kyat n. m. (s. XX., del birman) kyat (monnaie
liers) birmane)
kremlin n. m. (s. XVIII. . . , mot eslau) kremlin kylix (pl. kylixes) n. f. (mot grèc) kylix (coupe
kremlinològue, òga n. (s. XX.) kremlinològ antique)
kremlinologue kymric, ica adj. (s. XIX. . . , mot galés) kymrique,
kreutzer n. m. (XVIII. . . , mot alemand) kreutzer cymrique (gallois)
(monnaie autrichienne) kyrie eleison n. m. (mots grècs) kyrie eleison

335
l èla (alfabet) laid coma boc de Bitèrna

l èla (alfabet) n. f. l (alphabet) lacrimatòri, òria adj. (s. XVII...) lagrematòri lacry-
la adv. 1. là 2. là-bas 3. y matoire
la ; l’ (pl. las) pron. pers. (lat. (il)la, (il)las, var.: era lacrimogèn, èna adj. (s. XX.) lacrymogène
(pl. eras)) la lactacion n. f. (s. XVII...) lactation
la ; l’ (pl. las) art. def. (lat. (il)la, (il)las, var.: era (pl. lactari n. m. (s. XIX...) lactaire (champignon)
eras)) → la la; l’ - cit.: Un còp, per tot jamai, la Mòrt, lactari, ària adj. (s. XIX...) lactaire (relatif au lait)
tot a bèl talh, / endròm dedins le clòt le pagés e le nòble veire: laitós
(Pèire Godelin, s. XVII) lactat, ada adj. (s. XIV...) lacté, ée
là-aut adv. là-haut veire: lai-sus lactescent, enta adj. (s. XIX...) lactescent, ente
là-jos adv. là-dessous lactic, ica adj. (s. XVIII...) lactique
la-jós adv. → aquí dejós là-dessous (vx) lactifèr, èra adj. (s. XVII...) lactifère
la-sus adv. là-haut lactòsa n. f. (s. XIX...) lactose (m)
labèl n. m. (s. XX., mot anglés) label lacuna n. f. (s. XVI...) lacune
labelizar v. (s. XX.) labelliser lacunar, ara adj. (s. XIX...) lacunaire
labial, ala adj. (s. XVII...) labial, ale lacustre, ustra adj. (s. XVI...) lacustre
labializacion n. f. (s. XX.) labialisation ladre, ladra n. 1. lépreux, euse veire: leprós
labializar v. (s. XIX...) labialiser 2. avare
labiodental, ala adj. e n. (s. XX.) labiodental, ale laganha n. f. (s. XIV.) ophtalmie (yeux qui
labiopalatal, ala adj. e n. (s. XX.) labiopalatal, coulent)
ale laganhós, osa (pl. laganhoses, osas) adj. (s. XIV.,
labiovelari, ària adj. e n. (s. XX.) labiovélaire de laganha) qui souffre d’ophtalmie (yeux qui
labirint n. m. (s. XV...) labyrinthe coulent)
labor n. m. (s. XIII.) labeur laganhoses (uèlhs -) n. m. plur. yeux chassieux
laboratòri n. m. (s. XVII...) laboratoire
lagast (pl. lagastes) n. m. tique veire: pat
laboriós, iosa (pl. laborioses, osas) adj. (s. XIV.)
lagon n. m. (s. XVIII..., del castelhan) lagon
laborieux, euse
lagrema n. f. (s. XII.) larme
laboriosament adv. (s. XIV...) laborieusement
lagrema (sense tombar una -) expr. d’un œil sec
labra n. f. (s. XIV.) lèvre veire: pòt
lagremable, abla adj. qui donne envie de
labrador n. m. (s. XX.) labradòr labrador (chien,
pleurer veire: deplorable
canard)
lagremar v. (s. XII.) verser une larme veire: plorar
labrit n. m. (del país de Gasconha) 1. labri 2. chien
de berger
lagremas (tirar de -) loc. arracher des larmes
labrut, uda adj. lippu, ue
lac n. m. lac lagremas (tombar de -) loc. verser des larmes
laç (pl. laces) n. m. 1. lacet veire: sedon 2. cor- lagremejar v. (s. XII.) larmoyer
don 3. collet (chasse) lagremós, osa (pl. lagremoses, osas) adj. lar-
laca n. f. (s. XIII.) laque moyant
laca n. f. 1. flaque veire: sompa 2. étendue d’eau lagui n. m. (lat.v. languire) 1. souci (inquiétude)
lacai n. m. (s. XVI. . . , del catalan ? grèc ? turc) veire: pensament 2. chagrin
laquais lagui (aver de -) loc. avoir du souci
lacar v. 1. former une flaque 2. inonder lagui (estraçar lo -) loc. chasser ses soucis
lacar v. laquer lagui (non ajatz -) loc. chassez ce souci
laçar v. lacer lagui de (aver -) loc. être en peine de
lacatge n. m. laquage laguiar v. (de lagui) 1. soucier 2. chaginer 3. en-
laçatge n. m. laçage nuyer
laceracion n. f. (s. XIV...) lacération laguiar (se -) v. se faire du souci
lacerar v. (s. XIV...) lacérer laguiòla (local : la(gu)iòla) n. m. (s. XX., de la vila
laces (calar de -) loc. tendre des collets veire: de Roergue) laguiole (fromage, couteau)
sedon laguiós, osa (pl. laguioses, osas) adj. (de laguiar)
lacet n. m. 1. lacet veire: sedon, laç 2. collet 1. soucieux, euse (inquiet) 2. chagriné, e
(chasse) laïc, laïca adj. e n. (s. XIII.) laïc, laïque
laconic, ica adj. (s. XVI...) laconique laïcitat n. f. (s. XIII.) laïcité
laconicament adv. (s. XVI...) laconiquement laïcizacion n. f. (s. XIX...) laïcisation
laconisme n. m. (s. XVI...) laconisme laïcizar v. (s. XIX...) laïciser
lacrimal, ala adj. (s. XIV.) lagremal lacrymal, ale laid coma boc de Bitèrna expr. laid comme

336
laid coma lo diable de Bitèrna lampejar

laid coma lo diable de Bitèrna expr. laid lait maternala (nenets) n. m. / f. lait maternel
comme (bébés)
laid coma lo pecat expr. laid comme le péché lait maternizada (nenets) n. m. / f. (s. XX.) lait
laid coma pissa-can expr. laid comme. . . maternisé (bébés)
laid, laida adj. (s. XIII.) laid, laide veire: lag lait se brossa (la -) loc. le lait tourne
laidesa n. f. (s. XIII.) → laidor laideur laitança n. f. (s. XIV...) lactància laitance (pois-
laidor n. f. laideur veire: laidesa sons) veire: agró, lait
lairadís (pl. lairadisses) n. m. aboiement laitaríá (lachariá; leitaria) n. f. (s. XIV..., de lait /
répété lach / lèit) laiterie
lairament n. m. (s. XIII.) aboiement laitenc, enca / lachenc, ena adj. (de lait / lach)
lairar v. (s. XIII., var.: 1 / japar) aboyer veire: jaupar laité, ée (poissons)
laitièr, ièra (lachièr, ièra; leitassèr, èra) n.
lairar a l’eretatge de loc. courir après l’héritage 1. laitier, ière 2. amateur de lait
de laiton (lachon; leiton) n. m. petit lait veire:
lairon n. m. (s. XIII.) 1. voleur (littéraire) veire: gaspa
panaire, raubaire 2. larron laitós, osa (lachós, osa ; pl. laitoses / lachoses;
laironalha n. f. (s. XVI.) 1. les voleurs 2. les lar- leitós, osa) adj. (de lait / lach / lèit) laiteux, euse
rons (pl.) laituènha / lachuènha n. f. laitage
laironici n. m. (s. XIV.) larcin laituga (lachuga; laituja; leituga) n. f. (s. XIV., de
lait /lach / lèit) laitue
lairons de Pisa (far los -) expr. s’entendre
comme larrons en foire lalejar v. 1. gazouiller 2. balbutier (bébé)
laissa n. f. 1. étagère 2. rayon (bibliothèque) lallera n. f. 1. amusement 2. divertissement
3. rayonnage (id.) 4. tablette 5. bande de terre 3. noce
en terrasse lallèra (far -) loc. 1. se divertir 2. faire la noce
laissa n. f. legs veire: legat lama n. f. (del francés) lame
laissa n. f. laisse (poésie) - cit.: ... çò qu’ua tra- lama n. f. lamà lama (animal)
duccion ritmada e permet benlhèu de milhor retrobar lambrada n. f. série d’éclairs veire: lieuçada
(estile formular, emistiquis o vèrses sancèrs recurrents, lambrar v. faire des éclairs veire: lieuçar
cavilhas de tota traca, personatges tipizats per un ad- lambrejada n. f. série d’éclairs (plus intense)
jectiu passapertot, laissas a represas ditas similaras, veire: lieucejada
evocacion de personnatges mes o mens istorics o mitics lambrejar v. faire des éclairs. veire: lieucejar
sus la sola sonoritat, de còps arabizanta de son nom, lambret n. m. éclair veire: lieuç, lamp
descripcions repetitivas e esteorotipadas de batalhas, lambrusca (lambruscha) n. f. (s. XIV « labrusca ».)
etc.), Pèire Bèc,La Canta de Rotland, 2014 1. lambrusque 2. (fam.) femme grande et mai-
laissar v. → daissar 1. laisser 2. abandonner gre
lait (préner un banh de -) loc. se délecter lambruscar v. grappiller
lait / lach (pl. laches) n. m. / f. (lat. lac, lactis) lait lambrusquejar v. grappiller
veire: laitança - cit.: A pena fosquèri nascut que ma lamentablament adv. (s. XV. . . ) lamentablement
maire se trobèt [sense] lait, calguèt cercar de noirissa lamentable, abla adj. (s. XIV. . . ) lamentable
e mon paire dont èri lo prumièr fruit, a fòrça de rodar, lamentacion n. f. (s. XIII.) lamentation
ne trobèt una a En Menon que depend d’aquesta [par- lamentar (se) v. pron. (s. XI. . . ) se lamenter
ròquia], m’i portèt e aquò’s aquí que som estat noirit làmia n. f. (s. XIV.) requin
(Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) laminador n. m. (s. XVII. . . ) laminoir
lait anti-reflux (nenets) n. m. / f. (s. XX.) lait laminar v. (s. XVI. . . ) laminer
anti-reflux (bébés) laminatge n. m. (s. XVIII. . . ) laminage
lait artificiala (nenets) n. m. / f. (s. XX.) lait arti- lamp n. m. (s. XIV.) → lambret éclair veire: lieuç
ficiel (bébés) lamp (dins un -) loc. dans un éclair
lait de creissença (nenets) lait de croissance lampa n. f. (s. XIV.) lampe
(bébés) veire: lait de seguida lampa es mòrta (la -) loc. la lampe s’est éteinte
lait de primièra enfança n. m. / f. (s. XX.) lait de lampada n. f. lumière vive
premier âge lampadari n. m. (s. XVI. . . ) lampadaire
lait de segonda enfança n. m. / f. (s. XX.) lait de lampant, anta adj. 1. brillant, ante 2. rapide
deuxième âge comme l’éclair
lait de seguida (nenets) n. m. / f. (s. XX.) lait de lampar v. 1. briller veire: lampejar 2. faire des
suite (bébés) veire: lait de creissença éclairs 3. fuir comme un éclair
lait ipoallergenica (HA) n. m. / f. (s. XX.) lait lampejar v. 1. briller veire: lampar 2. faire des
hypoallergénique (HA) éclairs 3. fuir comme un éclair

337
lampejar (d’un -) lanum

lampejar (d’un -) loc. 1. promptement lanfrariá n. f. goinfrerie


2. comme l’éclair langor n. f. (s. XII.) langueur
lampesa n. f. (s. XIV.) 1. lampe 2. cul-de-lampe langorós, osa (pl. langoroses, osas) adj. (s.
lampesa (en -) loc. en cul-de-lampe XVI. . . ) langoureux, euse
lampesièr n. m. lustre langorosament adv. (s. XVI. . . ) langoureusement
lampion n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) lampion langosta n. f. (s. XIII.) langouste
lampista n. (s. XVIII. . . ) lampiste langostièr n. m. (s. XVIII. . . ) langoustier
lampresa n. f. (s. XIV.) lamproie langostièra n. f. langoustière (filet à lan-
lana n. f. (s. XIII.) laine goustes)
lana agrumelada n. f. pelote de laine languiguèt (se -) loc. l’ennui le prit
lana surja n. f. laine surge languiment n. m. (s. XIII., de languir) langueur
lanada n. f. récolte de la laine languir v. (s. XIII., lat. languire) languir veire:
lanaire, aira n. ouvrier, ère en laine laguiar
lanar v. peigner le drap languir (non cal / cal pas -) loc. il faut avoir de
lanariá n. f. lainerie la patience
lanatge n. m. lainage languir (se) v. pron. se languir
lanç (d’un sol -) loc. d’un seul élan languir lo bèl temps loc. attendre le beau
lanç (pl. lances) n. m. (s. XII.) 1. élan 2. lancée temps
3. jet languison n. f. (de languir) état de la personne
lanç (préner -) loc. prendre de l’élan qui se languit - cit.: Apropiatz-vos, ò bèl nas
lanç (tocar de còp e de -) loc. toucher d’emblée d’esquina de cranc bulhit ! per escotar cossí en vos
lança n. f. (s. XII.) lance - cit.: . . . mès al lòc de seguint e non vos trobant, ieu me som cent còps rendut
lanças ponchudas, / armem-nos de plumas agudas a la mercé de la paura [cosina], qu’en trista languison
(Pèir de Garròs, 1567) me drubissiá la finèstra de las dents, e sense fustièr la
lançada n. f. élancement me piejava de [crosada] (Pèire Godelin, Tresena floreta,
lançadoira n. f. navette de tisserand s. XVII)
lançador n. m. (s. XX.) lanceur (aéron.) languissent, enta adj. languissant, ante
lançaflamas n. m. (s. XX.) lance-flammes languit, ida adj. (de languir) 1. espéré, e 2. at-
lançagranadas n. m. (s. XX.) lance-grenades tendu, e avec empressement
lançaire, aira n. m. lanceur, euse (personne) languitòri n. m. (s. XIX., de languir) maladie de
lançament n. m. lancement langueur (ironic)
lançar v. 1. lancer 2. ruer 3. élancer languitòri (aquí i a la grana de -) expr. c’est une
lancejada n. f. lancement source d’ennuis
lancejant, anta adj. (s. XVI. . . ) lancinant, ante languitòri (aver lo -) loc. avoir la maladie de
lanceta n. f. (s. XV.) lancette langueur (ironique)
lanci n. m. pluie accompagnée de la foudre languiu, iva adj. qui porte à la tristesse, à
lanci (al -) loc. au diable l’ennui
lanci (far lo -) loc. faire le diable à quatre languívol adj. (de languir) qui porte à la tristesse,
lancièr n. m. (s. XII.) lancier à l’ennui
land (d’un sol -) loc. d’un seul coup lanha n. f. (s. XIII.) 1. plainte 2. affliction
land en land (de -) loc. ouvert à deux battants lanha (aver la -) loc. être de mauvaise humeur
landa n. f. lande lanha (aver la -) expr. être dans l’affliction, le
landar coma un lapin loc. courir comme un chagrin
lapin lanhar (se) v. pron. (s. XIII.) 1. se plaindre 2. avoir
landau n. m. (s. XX., allemand) landau (voiture du souci
d’enfant). lanhós, osa (pl. lanhoses, osas) adj. soucieux,
landés, esa (pl. landeses; esas) adj. landais, euse (inquiet)
aise lanièr, èra adj. lainier, ère
landièr n. m. 1. landier 2. chenet lanissa n. f. 1. lainage 2. amas de laine
landrar v. 1. flâner 2. errer lanolina n. f. (s. XIX. . . , de l’alemand) lanoline
landrejaire, aira n. 1. flâneur 2. qui erre lanós, osa (pl. lanoses, osas) adj. (s. XIV.)
landrejar v. 1. flâner 2. errer (répétitif) laineux, euse
lànfia n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) 1. simagrée lantèrna n. f. (s. XIII.) lanterne
2. minauderie 3. cancan lanterna (vielha -) n. f. vieille coquine
lanfiejar v. 1. minauder 2. cancaner lanternièr n. m. (s. XIII.) lanternier
lanfiós, osa adj. 1. dédaigneux, euse 2. qui lanuginós, osa (pl. lanuginoses, osas) adj. (s.
minaude 3. cancanier XIV.) lanugineux, euse
lanfrar v. manger avec avidité lanum n. m. 1. odeur de laine 2. bêtes à laine

338
lanut (tropèl -) latèx (pl. latèxes)

lanut (tropèl -) n. m. animaux à laine largós, osa (pl. largoses, osas) adj. 1. libéral,
lanut, uda n. m. laineux, euse ale 2. généreux, euse
lapidacion n. f. (s. XIV.) lapidation larguejar v. (s. XIII.) 1. être généreux 2. faire des
lapidar v. (s. XIV.) lapider veire: acairar, acalhau- largesses
dar larguesa n. f. (s. XIII.) 1. largesse 2. libéralité
lapidari, ària adj. (s. XIV.) lapidaire larièr n. m. 1. foyer veire: fogal 2. âtre
lapidator n. m. (s. XV...) lapidateur laringal, ala adj. (s. XX.) laryngal, ale
lapidificacion n. f. (s. XVII...) lapidification laringe n. f. (s. XVI...) larynx
lapidificar v. (s. XVI...) lapidifier laringectomia n. f. (s. XIX...) laryngectomie
lapin bartassièr n. m. → conilh lapin domes- laringian, ana adj. (s. XVIII...) laryngien, enne
tique rendu à la vie sauvage laringisme n. m. (s. XIX...) laryngisme
lapin de defòra n. m. → conilh lapin sauvage laringiti n. f. (s. XIX...) laryngite
lapin de sa coa (adreit coma un -) expr. mal- laringologia n. f. (s. XVIII...) laryngologie
adroit laringologic, ica adj. (s. XVIII...) laryngologique
lapin domèrgue n. m. → lapin lapin domes- laringològue, òga n. (s. XX.) laryngologue
tique laringostenòsi n. f. (s. XX.) laryngosténose
lapin que seguir una lèbre (val mai téner un -) laringotomia n. f. (s. XVII...) laryngotomie
expr. mieux vaut un tiens que deux tu l’auras larze n. m. → mèle mélèze
lapin, ina n. (s. XIII.) lapin, ine (domestique) las, lassa (pl. lasses, lassas) adj. 1. las, lasse
veire: conilh 2. fatigué, ée
lapinada n. f. portée d’une lapine lasanha n. f. (s. XVIII..., de l’ital. « lasagna »)
lapinar v. 1. lapiner veire: conilhar 2. mettre lasagne
bas (lapine) lasc, lasca (pl. lasques, lascas) adj. 1. lâche
lapinièra n. f. cage à lapins veire: conilhièra 2. détendu, ue
lapinon / lapinòt n. m. lapereau veire: conilhon lascar v. → daissar lâcher veire: daissar
lasciu, iva adj. (s. XV. . . ) lascif, ive
lapon, ona adj. e n. (s. XVII. . . , del suedés) lapon, lascivament adv. (s. XVI...) lascivement
onne veire: sami, sàmia lascivitat n. f. (s. XVI. . . ) lascivité
laporda n. f. bardane (plante) lasèr n. m. (s. XX., mot anglés) laser
lapse n. m. (s. XIII. . . ) laps (temps) lasins adv. → aquí dedins là-dedans - cit.: Açò
lapsus n. m. (s. XIX. . . , mot latin) lapsùs lapsus ditz, e me ven de còsta, / revisitar, còsta per còsta, /
lard n. m. lard le descarat còp que son trait / dins mon paure còrs
lard (far de -) loc. se reposer outre mesure aviá fait, / e vist que l’a, de mala fòrça, / le retira damb
(fam.) una estòrça / afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins
lardadoira n. f. lardoire clavelat, / tirès per la metissa traça, / le còr [desregat]
lardadoira mai gròssa que los lardons (aver la de sa plaça (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
-) expr. avoir les yeux plus grands que le ventre lassar v. 1. lasser 2. fatiguer.
lardar v. (s. XIII.) larder lassièra n. f. fatigue
lardon n. m. lardon lassitud n. f. (s. XIV. . . ) lassitude
lardonar v. larder lassús adv. → aquí dessús là-dessus
larg n. m. (s. XII.) 1. "largue" (t. de marine) : lata n. f. 1. latte 2. baguette 3. houssine
allure d’un bateau prenant le vent 2. le large latar v. latter
larg (far -) loc. faire place latejar v. gauler
larg (pro -) loc. il y a de la marge laténcia n. f. (s. XIX. . . ) latence
larg e en long (en -) loc. en long et en large latent, enta adj. (s. XIV. . . ) latent, ente
larg, larga adj. (s. XII.) 1. large 2. généreux lateral, ala adj. (s. XIV.) latéral, ale
larga (donar la -) loc. remettre en liberté lateralament adv. (s. XIV. « lateralment ») latérale-
larga (préner a -) loc. prendre le large ment
largada n. f. vent du large lateralitat n. f. (s. XX.) latéralité (méd.)
largaire, aira n. (s. XX.) largeur (parachutage) lateralizacion n. f. (s. XX.) latéralisation (méd.)
largament adv. (s. XIII.) 1. largement lateralizat, ada adj. (s. XX.) latéralisé, ée (méd.)
2. généreusement lateroposicion n. f. (s. XX.) latéroposition
largar v. (s. XIII.) 1. lâcher 2. prodiguer 3. larguer (méd.)
(t. de marine) 4. élargir les voiles 5. s’éloigner lateropulsion n. f. (s. XX.) latéropulsion (méd.)
6. se débarrasser latèx (pl. latèxes) n. m. (s. XVIII...) latex
largar vela loc. mettre à la voile latin, ina adj. e n. (s. XI.) latin, ine - cit.: Los
largatge n. m. largage neologismes sabents son estats formats segon los prin-
largor n. f. (s. XIII.) 1. largeur 2. libéralité cipis de Fabra e d’Alibèrt, tant sul grèc coma sul latin,

339
latin, ina lavanha

dins la tradicion especifica de l’occitan (Rodgièr Barta, tot abrasugar (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) 2. ar-
Pròsas de tota mena, 1974) doise pour écrire
latinejar v. affecter de parler latin lausa fina n. f. → lausòta ardoise
latinisme n. m. (s. XVI...) latinisme lausada n. f. toiture de lauzes veire: clujada,
latinista n. (s. XV...) latiniste teulada
latinitat n. f. (s. XIV...) latinité lausaire, aira n. 1. ardoisier 2. poseur de lauzes
latinizacion n. f. (s. XVIII...) latinisation lausar v. (s. XII.) louer (éloge) veire: logar
latinizar v. (s. XVI...) latiniser lausar v. 1. daller 2. faire un toit de lauzes
latinoamerican, ana n. (s. XX.) latino-américain lausenja n. f. (s. XII.) louange
latitud n. f. (s. XIII.) latitude lausenja (a bon vin pas de -) expr. un bon pro-
latitudinal, ala adj. (s. XVIII. . . ) latitudinal, ale duit n’a pas besoin de réclame
laton n. m. (s. XIII.) laiton veire: auricalc lausenjaire, aira n. (s. XVI...) louangeur, euse
latria n. f. (s. XIII.) (t. eccl.) latrie, adoration veire: lausaire
latrina n. f. (s. XIV.) latrines (n. f. pl.) lausenjar v. (s. XII...) louanger
latz (pl. lases) n. m. (s. XIII.) → costat 1. côté veire: lausèrt n. m. lézard vert veire: lusèrp cernalha
caire, band 2. flanc lauseta n. f. alouette veire: alauseta - cit.: Mon
lau n. m. → lavanca avalanche veire: avalanca còr, mai que mai, pataquejava coma aquel de la lauseta
laudable, bla adj. (s. XIV.) louable (louange) qu’aviái tan sovent ausida, sus los rastolhs de Tèrra-
laudanum n. m. (s. XIV.) laudanum l’òrt, dins lo calimàs, s’adelir en cantant "dins la mar
laudas n. f. plur. (s. XIII.) laudes blosa de l’aire (Julieta Dissèl, s. XX)
laudatiu, iva adj. (s. XVIII...) laudatif, ive lausièr n. m. carrière de lauzes
laudator, tritz (pl. laudators, trises) n. (s. XVI...) lausièra n. f. ardoisière
laudateur, trice lausor n. f. (s. XII.) louange veire: laus, lausenja
laurable, abla adj. (de laurar) labourable veire: - cit.: A lausor, onor e glòria de Dieu, onor e profièit
laurador del rei nòstre sobeiran senhor, e per demonstrar la ve-
laurada n. f. labour raia reveréncia, fidelitat e subjeccion de las gens dels
lauradís, dissa (pl. lauradisses, issas) adj. tres estats del present país de Lengadòc. . . (Casèrn de
arable dolença, 1424)
laurador, doira adj. (de laurar, var.: laurader, era) lausòta n. f. ardoise veire: lausa fina
1. qui est prêt à être labouré 2. qui doit être laüt n. m. (s. XIII., ar. al’ ud) hlaüt luth
labouré veire: laurable laütaire, aira n. joueur, euse de luth
lauragués, esa (pl. lauragueses, esas) adj. e n. laütariá n. f. (s. XVIII..., de laüt, var.: laütaria)
m. lauraguais, aise - cit.: Aquel parlar de ton lutherie
Lauragués qu’aviás espurgat, reviscolat en l’enaurant laütièr, ièra n. (s. XVII..., de laüt) luthier, ière
a la dignitat de lenga, apareissiá, non pas solament als laütista n. (s. XVII..., de laüt) luthiste
pacans lauragueses, mas encara a la [màger] part dels lava n. f. (s. XVIII. . . , de l’italian) lave
felibres lengadocians, coma tròp sabent per lo pòble lavabilitat n. f. (s. XIV. . . ) qui peut être lavé
(Antonin Perbòsc, Discors de Castèlnòu d’Arri, 1927) lavable, abla adj. (s. XIV. . . ) lavable
lauraire, aira n. laboureur (m.) lavabo n. m. (s. XIX...) lavabò lavabo
laurar v. labourer lavabo (far lo -) loc. passer un savon (gronder)
laurar dreit (te farai -) expr. je te ferai marcher lavaci n. m. (s. XIV.) grosse averse
droit lavaci de plors (un -) loc. un torrent de larmes
laurason n. f. temps du labour lavada de cap (una -) loc. une réprimande
lauratge n. m. labourage lavadoira n. f. (s. XX.) lave-linge (machine à
laureat, ata n. (s. XIV.) lauréat, ate laver le linge) veire: lavalinge
laurièr n. m. (s. XIII., lat. laurus) laurier - cit.: lavador n. m. (s. XII.) lavoir
I a que la man de la mèstra per adobar aquela salsa lavaire, aira n. (s. XII. . . ) laveur, euse
amb porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e lavalinge n. m. (s. XX.) lave-linge veire:
laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es lavadoira
mesclat amb la sang e remena que remenaràs, tasta lavament n. m. (s. XIII.) lavement, clystère veire:
que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) clistèri
laus (pl. lauses) n. m. (s. XII.) éloge lavanca n. f. avalanche veire: lau
laus de tira-t’enlà (non es un / es pas un -) expr. lavanda n. f. (s. XIII. . . , de l’italian) lavande
ce n’est pas un petit éloge lavandat, ada adj. (s. XVII. . . ) lavandé, ée
lausa n. f. (s. XIII.) 1. lauze, pierre plate (toits) lavandièra n. f. (s. XII.) lavandière (qui lave)
- cit.: Lo vièlh s’èra enfuscat tanlèu sentir de qué ne lavandièra n. f. lavanderaie, lieu couvert de
virava, mantenent que, per res de res, levariá pas la lavandes veire: lavandièra 1
lausas e qu’aquela sarralha diabolica èra bona que per lavanha n. f. 1. lavogne 2. étendue d’eau

340
lavar legat

lavar v. (s. XIII.) laver - cit.: De femnas se sarravan lèc (montar lo -) loc. 1. pousser le bouchon
amb de fial e d’agulhas. Demandavan se i aviá pas de 2. pousser à bout
botons de tornar cóser, de pòchas de petaçar o de biau- lec (picar al -) loc. toucher le but
das de sarcir, e mai tanben de farda per lavar qu’amb lec (téner lo -) loc. 1. mener le jeu 2. être maître
aquel polit temps la bugada seriá lèu seca (Joan Bodon, du jeu
La Quimèra, 1974) lec, leca adj. (s. XII.) 1. gourmand, ande 2. friand,
lavar lo cap loc. réprimander quelqu’un ande
lavar lo cap d’un ase, òm pèrd son lessiu (a -) leca (se préner a la -) loc. tomber dans le pan-
expr. on perd son temps et ses efforts à raison- neau
ner un imbécile lecada n. f. 1. lippée veire: lecal 2. coup de
lavariá n. f. (s. XVI...) 1. laverie 2. blanchisserie langue 3. petite portion
lavassar v. 1. mal laver veire: lavassejar 2. faire lecafròia n. f. lèchefrite
une averse lecaire, aira n. 1. lécheur, euse 2. gourmand,
lavassejar v. 1. mal laver veire: lavassar 2. faire ande
une averse (idée de répétition) lecal n. m. 1. bouchée veire: lecada 2. collation
lavatge n. m. (s. XV...) lavage lecaplats n. m. 1. goinfre 2. pique-assiette
lavavaissèla n. m. (s. XX.) lave-vaisselle (m.) lecar v. (s. XII.) lécher - cit.: Vielhassa, as fait lo
veire: vaisseladoira mal: te lo pòdes lecar (Francés de Corteta, s. XVII)
laxatiu, iva adj. e n. m. (s. XIII.) laxatif, ive lecarèl, èla adj. agréable
laxisme n. m. (s. XX.) laxisme lecariá n. f. (s. XIV.) friandise
laxista n. (s. XX.) laxiste lecat que non pas agafat (val mai èsser -) expr.
lazarista n. m. (s. XVIII...) lazariste la flatterie ne nuit pas
lecat, ada adj. 1. soigné, ée 2. élégant, ante
lebrat, ata n. levraut
lector n. m. (s. XX.) lecteur (appareil) veire: leg-
lebratós, osa (pl. lebratoses, osas) adj. gi-
eire
boyeux, euse
lector, tritz (pl. lectors, trises) n. (s. XIII.) lecteur,
lèbre n. f. (s. XIII.) lièvre - cit.: Una lèbre ? [Grand-
trice (livre, journal, édition, abbayes...) veire:
mercé], pauròt, e tan melhor ! Tombarà plan : veni
legeire
de covidar quauques [prèires] vesins a venir disnar
lectorat n. m. (s. XX.) lectorat (ensemble des
doman passat, te respondi qu’i tiraràn la carn de pels
lecteurs)
òs (Paul Froment, La lèbre, 1894) ; Per una plaça al
lectura n. f. (s. XV...) lecture
camin de fèrre, es a la pòrta d’aquel mossur que vos
lecturas (aver de -) loc. être lettré veire: letroferit
cal anar tustar. Portatz-li una lèbre (Paul Gairaud,
Per las colomnas de Tarn, 1980)
lefinhar v. 1. dédaigner 2. mépriser
lèbre (aquò’s sus la coa de la -) expr. c’est im-
lefinhós, osa (pl. lefinhoses, osas) adj. 1. dé-
possible à obtenir
daigneux, euse veire: estafinhós 2. méprisant,
lèbre (coitar lo lebrièr davant la -) loc. mettre
ante
la charrue avant les bœufs
lega n. f. lenga envie (goûter) veire: lecar,
lèbre (far venir -) loc. faire perdre patience
legueta, lenga
lèbre (levar la -) loc. soulever un point sensible lèga n. f. (s. XIII.) lieue
lèbre (lo que se lèva matin aganta la -) expr. lega (aqueste projècte me fa -) expr. ce projet
l’avenir appartient à ceux qui se lèvent tôt me tente
lèbre (tirar a una -) loc. tirer un lièvre legacion n. f. (s. XIII.) légation
lèbre (val mai téner un lapin que seguir una -) legada n. f. distance d’une lieue
expr. mieux vaut un tiens que deux tu l’auras legadís (pl. lagadisses) n. m. saindoux veire:
lèbre (venir -) loc. 1. s’impatienter 2. se fâcher sagin
lèbre entre las cambas (totas las vertats que legal, ala adj. légal, ale
ditz, li passa una -) expr. c’est un menteur legalament adv. légalement
lebreta n. f. levrette (chien) veire: lebrièr legalisme n. m. légalisme
lebretar v. mettre bas (lièvre) legalista adj. légaliste
lebrieirum n. m. humeur vagabonde veire: legalitat n. f. légalité
umor lebrièra legalizacion n. f. légalisation
lebrièr n. m. (s. XIII.) lévrier (chien) veire: lebreta legalizar v. légaliser
legar v. léguer veire: legar 2
lec n. m. 1. cochonnet 2. but (jeu) legar v. fondre (graisse) veire: legar 1
lec (aver lo -) loc. 1. être maître du jeu 2. avoir legar de loc. faire envie
la parole legat n. m. (s. XII.) légat veire: legat 2
lec (montar lo -) loc. pousser à bout legat n. m. (s. XIII.) legs veire: legat 1

341
legat a (far un -) lenga (sortir la -)

legat a (far un -) loc. faire une crasse à leguenar v. → lisar glisser veire: resquilhar
legatari, ària n. (s. XIV...) légataire leguent, enta adj. → lisador glissant, ante veire:
legeire, eira n. (s. XIV., de « léger ») 1. liseur, euse resquilhós
veire: lector 2. qui aime lire (personne) legueta n. f. envie (goûter) veire: lega, lengueta
legenda n. f. (s. XIII.) légende (récit, inscription) legueta (far -) loc. far lengueta 1. tenir la dragée
legendari, ària adj. légendaire haute 2. donner l’envie
léger v. → légir lire legueta (me far -) loc. me donner envie
legibilitat n. f. lisibilité legum n. m. (s. XIV.) legume légume
legiblament adv. lisiblement lei n. f. (s. XII.) 1. loi - cit.: Jos l’influéncia d’aquela
legible, ibla adj. (s. XIV.) lisible lei generala, los ancians proparoxitòns (mots accen-
legidor, doira adj. (de legir, var.: legeder, era) de tuats sus l’antepenultima sillaba) de l’anciana lenga
bonne lecture veire: legible [...] an desplaçat l’accent per se cambiar en paroxitòns
legiferar v. (s. XVIII...) légiférer (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) 2. sorte
legion n. f. (s. XII. . . ) légion lei (far -) loc. avoir force de loi
legionari n. m. (s. XVI. . . ) légionnaire lei (quitar sa -) loc. → abjurar abjurer
legir v. (s. XI.) lire veire: léger - cit.: Alara, la lei antitrust n. f. loi anti-trust
mainadeta qu’èri, deliurada de l’escòla, començava de lei de finanças loi de finances (écon.)
carrièra en carrièra de s’assabentar dins lo sol libre lei de mèstre loc. droit de conquête
que sos uèlhs e son còr totis nòus posquèssen legir sens lei dels cans (la -) loc. 1. la loi de la jungle 2. la
ajuda (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) loi du plus fort
legir n. m. l’action de lire leial, ala adj. (s. XII.) loyal, ale
legir (es a -) expr. il est en train de lire leialament adv. (s. XIII. « leialment ») loyalement
legir (es de bon -) loc. c’est facile à lire leialisme n. m. (s. XIX...) loyalisme
legir (èsser de - loc. il faut le lire leialista adj. e n. (s. XVIII...) loyaliste
legir (èsser de bon -) loc. c’est facile à lire leialtat n. f. (s. XIII.) loyauté
legir (èsser de mal -) loc. être difficile à lire leiçon n. f. (s. XIII.) lecçon leçon
legir (s’adonar a -) loc. 1. s’adonner à la lecture leiçons (préner -) loc. prendre des leçons
2. prendre goût à la lecture leis regnantas n. f. plur. lois en vigueur
legir (ton -) loc. ton habitude de lire leitmotiv n. m. (s. XIX. . . , mot alemand) leitmotiv
legir, non signes res; sense i veire, non lemosin, ina adj. e n. (s. XII.) habitant du
bolègues res (sense -) expr. sois prudent dans Limousin - cit.: Josèp Ros es pas solament lo grand
tes affaires trobaire de la Chançon lemosina, lo reviudador qu’a
legislacion n. f. (s. XIX...) législation [incarnat] l’anma de son terraire: es lo precursor de
legislatiu, iva adj. (s. XIV...) législatif, ive la vertadièra Renaissença occitana (Antonin Perbòsc,
legislativament adv. (s. XIX...) législativement 1905)
legislator, tritz (pl. legislators, trises) n. (s. XIV..., lemosina n. f. (s. XIX...) limousine (manteau)
lat. legislator) legislador législateur, trice - src.: lemotjaud, auda adj. e n. limougeaud, aude (de
Honnorat, 1846 : "legislatour"; Mistral, 1878 : Limoges)
"legislatour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : "legisla- lençòl n. m. (s. XIV.) 1. drap de lit veire: susari
tor, tritz" 2. linceul
legislatura n. f. (s. XVIII...) législature lendal n. m. 1. seuil veire: sulhet 2. linteau
legista n. (s. XIII.) légiste lende n. f. (s. XIV.) lente
legitima n. f. (s. XIII.) légitime lene, lena adj. (s. XII.) 1. doux, douce 2. lisse
legitima defensa n. f. légitime défense lenga n. f. (s. XII.) 1. langue veire: lega - cit.: Òc,
legitimacion n. f. (s. XIV...) légitimation mas Jèsus Crist foguèt renegat per la sia família, es-
legitimament adv. (s. XIII.) légitimement carnit pel seu pòble, crucificat dins la sia vila, injuriat
legitimar v. (s. XIII...) légitimer dins la lenga de Maria, la sia maire (Joan Bodon, La
legitimat, ada adj. (s. XVII...) légitimé, ée Quimèra, 1974) ; Los que menavan vida nòbla [...]
legitime (enfant -) n. m. enfant légitime per castèls o sembla-castèls, ni non la parlavan, ni
legitime, ima adj. (s. XV. « legitim ») legitim non la comprenián [...] aquela lenga dels vailets (Paul
légitime Gairaud, 1980) 2. idiome
legitimisme n. m. (s. XIX. . . ) légitimisme lenga (es fòrt de la -) expr. c’est un vantard
legitimista adj. e n. (s. XIX. . . ) légitimiste lenga (levar -) loc. 1. parler 2. s’exprimer
legitimitat n. f. (s. XVI...) légitimité lenga (non a levat -) expr. il n’a pas dit un mot
leguenada n. f. → lisada glissade veire: resquil- lenga (non aver que / aver pas que -) expr.
hada n’avoir que la jactance / la gueule
leguenador n. m. → lisadoira glissoire veire: lenga (préner -) loc. prendre la parole
resquilhador lenga (sortir la -) loc. tirer la langue

342
lenga a a Roma va (qui -) leprós, osa (pl. leproses, osas)

lenga a a Roma va (qui -) expr. avec sa langue, capable de desrambulhar tota sòrta de concepcion e
on peut aller partout per aquò digne de se carrar dambe un plumacho de
lenga a badar (non aver -) expr. n’avoir rien à prètz e d’estima (Pèire Godelin, s. XVII); D’un costat,
dire lo pòble laissa s’apaurir son lengatge en restrenhent
lenga a levar (non aver -) expr. n’avoir rien à lo vocabulari als sols besonhs locals de l’autre, aprèp
dire aquel apauriment dont patís a un moment donat, lo
lenga amb qualqu’un (préner -) loc. s’informer pòble augmenta lo vocabulari en manlevant de novèls
auprès de quelqu’un mots a la lenga oficiala (Antonin Perbòsc, Fòc nòu,
lenga amotlada n. f. langue affilée 1904)
lenga d’òc n. f. langue d’oc - cit.: Ai escrit lengatge descadençat loc. langage décousu
qualques cartas postalas que lo regent de Tynec s’a lengós, osa adj. (s. XIII.) verbeux
emportadas : aquel brave òme èra vengut reculhir lengue (totjorn cal que -) expr. il faut toujours
d’autografes sul [casèrn] de son escòla : i ai escrit qu’il parle à tort et à travers
lo mieu en lenga d’òc (Josèp Salvat, Diurnal de la lenguejar v. (s. XII.) langueyer
deportacion, 1975) lengueta n. f. 1. languette veire: legueta
lenga de fusta n. f. langue de bois 2. langue affilée (dégoiser)
lenga de pelha n. f. mauvaise langue lenguetar loc. dégoiser, tenir des discours friv-
lenga de sèrp n. f. langue de vipère oles ou médisants
lenga d’escorpiu n. f. langue de vipère lengut, uda adj. (s. XII.) bavard, arde
lenga logat n. m. flatteur payé lenha n. f. bois de chauffage
lenga me fa tifa-tafa (la -) expr. la langue me lenhàs (pl. lenhasses) n. m. (de lenha) grosse
démange de dire bûche
lenga me larda de dire (la -) expr. la langue me lenhièr n. m. 1. bûcher - cit.: Montsegur, l’as
démange de dire ausit, l’aule cant d’asirança, / martelar tas parets de
lenga mondina n. f. langue toulousaine (des sa ràbia d’infèrn, / roncar dins los lenhièrs, cremadors
Raimonds) - cit.: Siam quitis damb les que donan d’esperança, getant nòstre país dins l’eternal ivèrn
del nas a la lenga mondina, tant per non se poder pas (Loïsa Paulin, La colomba de patz, 1947) 2. réserve
emprigondir dedins la coneissença de sa gràcia, coma de bois de chauffage
per nos far creire qu’elis an trobat la fava a la còca de lenhós, osa (pl. lenhoses, osas) adj. se dit d’un
la sufisença (Pèire Godelin, s. XVII) lieu où il y a du bois de chauffage veire: lignós
lenga m’a virat (la -) loc. ma langue a fourché lenificant, anta adj. (s. XIX...) lénifiant, ante
lenga m’escapa de (la -) loc. la langue me dé- lenificar v. (s. XIII.) lénifier
mange de dire leninisme n. m. (s. XX.) léninisme
lenga occitana n. f. langue occitane leninista adj. e n. (s. XX.) léniniste
lenga que s’atrapa al cèl de la boca (aver la -) lenitat n. f. (s. XIV.) 1. douceur 2. délicatesse
expr. avoir très soif lenitiu, iva adj. (s. XIV.) lénitif, ive
lenga serpentina loc. langue de vipère lent, lenta adj. (s. XII.) lent, ente
lengada n. f. 1. coup de langue 2. brocard lentament adv. (s. XIV.) lentement
3. pique lenticular, ara adj. (s. XIII.) lenticulaire
Lengadòc n. pr. m. (s. XIV., de lenga d’òc) Langue- lentilha n. f. (s. XII.) 1. lentille 2. tache de
doc - cit.: En parlant de Lengadòc, nos referissèm, rousseur
non pas a la província reiala de l’ancian [regime], lentilha n. f. (s. XX.) lentille (optique)
mas puslèu al grop de païses qu’emplegan los parlars lentilhós, osa (pl. lentilhoses, osas) adj. (s. XIII.)
lengadocians (L. Alibèrt, Gramatica occitana, 1935) marqué, ée de taches de rousseur
lengadocian, ana adj. e n. (s. XIX.) languedocien, lentisc (pl. lentisques) n. m. (s. XIV.) lentisque
enne - cit.: En evocant aquela fin tragica e gloriosa lentor n. f. (s. XIV. . . ) lenteur
de la patria lengadociana, cossí mon esperit seriá pas leon, leona n. (s. XII.) lion, lionne
trevat pel sovenir del grand istorian-trobaire dels Al- leonat n. m. (s. XIV.) lionceau
bigeses, Napoleon Peirat (Antonin Perbòsc, Discors leonin, ina adj. (s. XIV.) léonin, ine
de Foish, 1896) leopard n. m. (s. XIII.) leupard léopard
lengaire, aira n. 1. bavard, arde 2. indiscret, ète lepada n. f. 1. lippée 2. coup de langue
lengar v. 1. parler de façon indiscrète 2. médire lepaire, aira n. 1. lécheur, euse 2. gourmand,
3. parler à tort et à travers ande
lengassada n. f. 1. pique (langage) 2. raillerie lepar v. (s. XIV.) 1. laper 2. flatter
lengatejar v. 1. tirer la langue 2. passer la lepet, eta adj. e n. 1. friand, ande 2. gourmet
langue sur les lèvres. lèpra n. f. (s. XIII.) lèpre
lengatge n. m. (s. XII.) langage - cit.: Noirigat leprós, osa (pl. leproses, osas) adj. e n. (s. XIII.)
de Tolosa, me plai de mantenir son lengatge bèl, e lépreux, euse veire: ladre

343
leprosariá levada

leprosariá n. f. (s. XVI. . . ) léproserie letras (ajustar las -) loc. épeler les lettres
lequid, ida adj. 1. liquidé, ée veire: liquide 2. dé- letras de mòtle n. f. plur. caractères
cavé, ée 3. sans tache d’imprimerie (plomb)
lèri, lèria adj. 1. joyeux, euse 2. guilleret 3. bien letrat, ada adj. (s. XIII.) lettré, ée
portant, ante letrièr n. m. (s. XIV.) lutrin
lès (pl. lèses) n. m. 1. lé 2. largeur d’étoffe letruda n. f. bas bleu
lèsa n. f. 1. bande d’étoffe 2. planche de jardin letruda adj. 1. bas-bleu (péj.) 2. femme raison-
(culture) neuse (pej.)
lesamajestat n. f. (s. XIV. . . ) lèse-majesté letz (èsser de -) loc. être de bonne de bonne
lesbian, ana adj. e n. f. (s. XVIII. . . ) lesbien, enne humeur
lesca n. f. (s. XII.) tranche (pain, viande...) letz (pl. leses) n. m. 1. bonne humeur 2. gaieté
lesca de cambajon n. f. tranche de jambon 3. dans de bonnes dispositions
lesena n. f. → alzena alène lèu adv. (s. XII.) 1. vite 2. bientôt
lesena ! (quina -) loc. quel esprit fin ! lèu n. m. 1. poumon d’animal 2. mou
léser n. m. (s. XII.) loisir lèu (trobar d’òsses dins un -) expr. trouver à
léser (a -) loc. à loisir redire
léser (aver -) loc. avoir le temps lèu fait ! (e -) loc. dare-dare ! veire: adara, ara
léser (aver de -) loc. avoir du loisir per ara
léser (de -) loc. dans le désœuvrement lèu-lèu adv. très vite
léser (dona-me -) loc. donne-moi le temps leucemia n. f. (s. XIX...) leucémie
léser (èsser de -) loc. 1. être sans préoccupation leucemic, ica adj. (s. XX.) leucémique
2. avoir du loisir
leucocit n. m. (s. XIX. . . ) leucocyte
leserós, osa (pl. leseroses, osas) adj. (s. XIII.)
leucocitòsi n. f. (s. XIX. . . ) leucocytose
désœuvré, ée
leucòsi n. f. (s. XIX. . . ) leucose
lesinhanenc, enca adj. e n. de Lésignan (Aude)
leuda n. f. (s. XIII.) 1. leude 2. droit de péage
lesion n. f. (s. XIII.) lésion
leudièr n. m. (s. XIV.) 1. leudier 2. receveur de la
lesir v. (s. XVI. . . ) léser
leude
lesquejar v. couper en tranches
leugièr coma un sarri loc. très agile
lesqueta n. f. petite tranche
lessiu n. m. (s. XIII.) lessive (produit) leugièr, èra adj. (s. XII.) léger, ère
lessivar v. (s. XIV. . . ) lessiver leugièrament adv. (s. XIII.) légèrement
lèst (pl. lèstes) n. m. (s. XIII. . . , del neerl.) lest leugieretat n. f. (s. XIX. . . ) légèreté (poids)
lèst coma un petachin cosseguit per un brau leujariá n. f. (s. XIII.) 1. légèreté (fig.) veire: occ.
expr. conseguit leste comme gascon : « leugeria ». - cit.: Pus amors tornet en
lèst coma una auca travada expr. leste leujaria (Gaucèm Faidit, Chant e deport, s. XIII) ; Ta
comme. . . (antiphrase) leugeria encartada serà / coma es digna, e peus can-
lèst, lèsta (pl. lèstes, lèstas) adj. (s. XVI..., de l’ital. tons irà (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) 2. frivolité
lesto) 1. leste 2. agile 3. prêt 3. inconstance
lèsta (a la -) loc. en toute hâte lèumens adv. (s. XIV.) habituellement
lèsta (l’aver totjorn -) loc. avoir la répartie lèus n. f. plur. (s. XIV.) mou (poumons
prompte d’animaux) veire: palmon
lèstament adv. (s. XVII. . . ) lestement lèva (aver de -) loc. avoir du débit (commerce)
lestar v. (s. XIV. . . ) lester leva (es totjorn de -) loc. il est toujours prêt à
lestatge n. m. (s. XIV. . . ) lestage lèva (èsser de -) loc. être prêt à partir
lestesa n. f. agilité veire: agilitat lèva d’ora pòt pissar ont vòl (qui se -) expr.
let n. m. → lèc 1. cochonnet 2. but (jeu) l’avenir appartient à ceux qui se lèvent tôt
letal, ala adj. (s. XV. . . ) létal, ale lèva la palha (ne -) loc. il excelle en cela
letargia n. f. (s. XIV.) léthargie lèva los uèlhs de dessús (non li -) loc. il ne
letargic adj. (s. XIV.) léthargique cesse de la regarder
leton, ona adj. e n. (s. XIX. . . ) letton, onne lèva matin aganta la lèbre (lo que se -) expr.
letra n. f. (s. XII.) lettre l’avenir appartient à ceux qui se lèvent tôt
letra (bolar una -) loc. cacheter une lettre lèva un cada matin (se’n -) expr. les imbéciles
letra (plegar una -) loc. fermer une lettre ne manquent pas
letra a la pòsta (aver una -) expr. se trouver en- lèva, lo diable lo bacèla (qui dona e puèi -) expr.
ceinte hors mariage (triv.) donner, c’est donner, reprendre, c’est voler
letra de cambi n. f. lettre de change leva-coide n. m. ivrogne veire: bandarri
letraferit, ida adj. (s. XVI. . . ) 1. lettré, ée 2. féru levada n. f. (s. XIV.) 1. mou veire: levada 1 2. fres-
de littérature (ironique) sure (boucherie)

344
levada libèl

levada n. f. 1. levée veire: levada 2 2. digue levar lo govèrn loc. retirer le commandement
3. jetée 4. enrôlement levar lo mafre (se -) loc. se tuer à la tâche
levada (a la bèla -) loc. 1. sitôt levé 2. au débotté levar quicòm de la boca per qualqu’un (se -)
levadís, issa (pl. levadisses, issas) adj. qui peut expr. se priver en faveur de quelqu’un
se soulever (mobile) levar tèma (non ne cal -) loc. il ne faut pas en
levador n. m. levier veire: agre parler
levador, levairitz (pl. levadors, lavairises) n. → levarà de dejós (aquò me -) loc. cela com-
levandièr accoucheur, euse pensera ma perte)
levadura n. f. (s. XIV.) levure levarà pas jamai los pesolhs a las favas expr. il
levalhas n. f. plur. relevailles est stupide
levam n. m. (s. XIV.) levain levariá pas un ase d’una riba expr. c’est un in-
levam (botar -) loc. souffler la discorde capable
levam per nòu meses (botar -) expr. engrosser levariái pas de camin per el (non me -) expr. je
une fille (triv.) suis aussi fier qu’un autre
levandièr, èra n. accoucheur, euse veire: levador levat prep. 1. sauf veire: manca 2. excepté
levat aquò loc. sauf cela
levant n. m. 1. levant 2. orient levat de la boca (me l’as -) expr. j’allais le dire
levant (al -) loc. à l’Est levat lo pè que te vesi la sòla (non as / as pas -)
levantés, esa (pl. levanteses, levantesas) adj. e expr. je te vois venir
n. 1. du levant 2. levantin, ine levatàs (tombar coma un -) loc. plat (tomber à
levar v. (s. XII.) 1. lever veire: levar 2 - cit.: Roja plat
de fred, enlai se lèva / la luna al front mirgalhat d’òr levatge n. m. levage
; / sus aquela palhada nuèva / d’argent fin se mira. levats en l’aire (los iranges se son -) expr. le
Tot dòrm (Paul Froment, Nadal, 1897) 2. soulever prix des oranges est monté en flèche
3. enlever 4. ôter levita n. (s. XII. . . , de l’ebrieu) lévite
levar v. 1. lever (pâte) veire: levar 1 2. fermenter levita a qualqu’un (carga la -) expr. se
levar (entre se -) loc. au saut du lit décharger d’une faute sur quelqu’un
levar (entre se -) loc. au saut du lit levita non fa lo mossur (la -) expr. l’habit ne
levar abans ora (se -) loc. se lever de bonne fait pas le moine
heure levitacion n. f. (s. XIX..., de l’anglés) lévitation
levar de camin (se -) loc. céder le pas levitic, ica adj. (s. XII. . . ) lévitique
levar de davant (se -) loc. 1. débarrasser le lexèma n. m. (s. XX.) lexème veire: morfèma
plancher 2. ne pas demander son reste lexic n. m. (s. XVI. . . ) lexique
levar de dejós (se -) loc. se tirer d’affaire lexical, ala adj. (s. XIX...) lexical, ale
levar de la crassa (se -) loc. être de basse extrac- lexicalizacion n. f. (s. XX.) lexicalisation
tion lexicalizar v. (s. XX.) lexicaliser
levar de la rason (se -) loc. n’être pas lexicografe, afa n. (s. XVI...) lexicograf lexi-
raisonnable cographe - src.: Mistral, 1878: "leissicougrafe"
levar de posca (levar de -) loc. courir très vite lexicografia n. f. (s. XVIII...) lexicographie
(fam.) lexicografic, ica adj. (s. XIX...) lexicographique
levar de taula (se -) quitter la table lexicologia n. f. (s. XVIII...) lexicologie
levar del camin (aquò non val lo -) expr. 1. cela lexicologic, ica adj. (s. XIX...) lexicologique
ne vaut rien 2. ça ne vaut pas la peine de se lexicològue, òga n. (s. XIX...) lexicològ lexico-
baisser pour le ramasser logue
levar del camin de qualqu’un (se -) expr. céder li pron. pers. lui
le pas à quelqu’un liana n. f. (s. XVI. . . , del francés) liane
levar del mièg (se -) loc. se tirer d’embarras lianha n. f. liasse
levar del respècte (se -) loc. manquer de respect liasson n. m. gras-double
levar del traïn (se -) loc. sortir de la routine libacion n. f. (s. XV...) libation
levar la pèl (se -) loc. se tuer au travail liban n. m. (s. XVII. . . , de l’arabi) 1. corde
levar la set (se -) loc. étancher sa soif 2. amarre
levar las cambas (non pòdi plus -) expr. je ne libanés, esa (pl. libaneses, esas) adj. e n. (s. XX.)
peux plus mettre un pied devant l’autre libanais, aise
levar lenga loc. 1. parler 2. répondre libèl n. m. (s. XIII.) libelle - cit.: Los nostres
levar lenga (non poder -) loc. ne pas avoir voix libèls s’escampilhavan que prometian la venguda d’un
au chapitre capmèstre coma totes lo desiràvem. E proclamàvem
levar lo comandament loc. retirer le comman- que las nacions èran en armas per nos deliurar (Joan
dement Bodon, La Quimèra, 1974)

345
libellar lièja

libellar v. (s. XV. . . ) libeller icat] lo libre, e ara ieu vos vòli demostrar en pròsa,
libellista n. (s. XVII...) libelista libelliste [se] vos plai, la rason per que ieu l’intituli lo Banquet
liberable, abla adj. (s. XIX...) libérable (Augièr Galhard, s. XVI) ; Tre que nos [acaminam]
liberacion n. f. (s. XIV.) libération cap a l’ivèrn, vaquí que se lèvan los remembres del
liberal arbitre n. m. libre arbitre temps que ma vilòta èra, per ieu, un libre d’images,
liberal, ala adj. (s. XIII.) 1. libéral, ale lo primièr dubèrt davant mos uèlhs e lo plus bèl que
2. généreux, euse - cit.: Demanda’m donc e ma jamai m’es estat donat (Loïsa Paulin, Nadalet, 1940)
man liberala / per eretat las gents te balharà / e los libre (tornar un -) loc. rendre un livre
estrems de la tèrra totala / a ton voler era assubjectirà libre dels escafats (metre al -) expr. passer
(Arnaud de Saleta, Psalme II, s. XVI) l’éponge
liberalament adv. (s. XIV. « liberalmens ») libérale- libre, l’as legit ? (lo -) expr. tu as lu le livre ?
ment libres non tiran gaire / tiran pas gaire (los ) loc.
liberalisme n. m. (s. XIX...) libéralisme les livres ne se vendent guère
liberalitat n. f. (s. XIII...) libéralité libresc, esca (pl. libresques, escas) adj. (s. XVI. . . )
liberalizacion n. f. (s. XIX...) libéralisation livresque
liberalizar v. (s. XVIII...) libéraliser libret n. m. (s. XIX...) livret (brochure, pro-
liberar v. (s. XV...) libérer gramme, catalogue...) veire: libretto
liberat, ada adj. (s. XX.) libéré, ée - cit.: La mòrt libretista n. (s. XIX. . . ) librettiste
d’Hitler es desmentida, e se parla pas de la fin de la libretto n. m. (s. XIX. . . , mot italian) librettò li-
guèrra. Cal totjorn esperar. Pr’aquò dison que los bretto (théâtre. . . ) veire: libret
internats chècs del camp son liberats aqueste maitin. liça n. f. 1. fil de trame 2. fil de pêcheur 3. lice
Qué voldriá dire aquò ? (Josèp Salvat, Diurnal de la liça (botar en -) loc. donner l’occasion
deportacion, 1975) liça (botar qualqu’un en -) loc. décider
liberat, ada adj. (s. XX.) libéré, ée quelqu’un à
liberator, tritz (pl. liberators, trises) adj. e n. (s. liça (metre qualqu’un en -) loc. 1. engager
XVI...) liberador libérateur, trice - cit.: Diu es mon 2. mettre en train
ròc e ma très hòrta tor, / Diu es ma pèira e mon libera- licantròp n. m. (s. XVI. . . ) licantròpe lycanthrope
tor (Arnaud de Saleta, Psalme XVIII, s. XVI) - src.: licantropia n. f. (s. XVI. . . ) lycanthropie
Honnorat, 1846 : "liberatour" licean, ana n. (s. XIX. . . ) lycéen, enne
liberatòri, òria adj. (s. XIX...) libératoire licéncia n. f. (s. X.) licence (diplôme, désordre,
liberian, ana adj. e n. (s. XX.) libérien, ienne liberté)
libertari, ària adj. e n. (s. XX.) libertaire licenciament n. m. (s. XVI. . . ) licenciement
libertat n. f. (s. XIV.) liberté - cit.: E tant que licenciar v. (s. XIII.) licencier
lo mistrau ferotge / bramarà dins li ròcas aurotges / licenciat, ada adj. licencié, ée - cit.: Plus per
t’apararem a bolets roges, / car tu es la patria e tu la ordenança deu Cosselh au licenciat de Romans per
libertat (Frederic Mistral, Calendau, 1867); Las mans aumòina per çò qu’avé predicat [...], plus per crompa
mieunas, per l’esquina, balhan la libertat al sosten, de papèr [...], plus a frair Ramonet d’Ossau... (Condes
que se’n ane (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) de Pau, s. XV)
libertat d’associacion n. f. liberté d’association licenciat, ada en dreit n. licencié, ée en droit
(jur.) licenciós, osa (pl. licencioses, osas) adj. (s.
libertat per anar e venir n. f. liberté d’aller et XVI. . . ) licencieux, euse
venir (jur.) licenciosament adv. (s. XVI. . . ) licencieusement
libertat, egalitat, fraternitat n. f. liberté, égal- licèu n. m. (s. XIX. . . ) lycée (enseignement)
ité, fraternité lichi n. m. (s. XX.) lichí litchi
libertats fondamentalas n. f. libertés fonda- licit, ita adj. (s. XIII...) licite
mentales licitacion n. f. (s. XVI...) licitation
libertin, ina adj. e n. (s. XVI...) libertenc libertin, licitament adv. (s. XIII...) licitement
ine licòl n. m. licol
libertinatge n. m. (s. XVII...) libertinage lictor n. m. (s. XIV...) licteur (Rome)
libian, ana adj. e n. (s. XVII...) libyen, enne lieit (batejar lo -) loc. faire lestement son lit
libidinal, ala adj. (s. XX.) libidinal, ale (fam.)
libidinós, osa (pl. libidinoses, osas) adj. (s. lièit (bridat al -) loc. cloué au lit
XIII...) libidineux, euse lièit (téner -) loc. tenir le lit
libido n. f. (s. XX.) libidò libido lièit / lièch (pl. lièches) n. m. (s. XII., lat. lectum)
librari, ària n. (s. XIV.) libraire lit
librariá n. f. (s. XIV.) librairie lièit plegable n. m. lit parapluie
libre n. m. (s. XI. . . ) livre - cit.: Monsur, ieu vos ai lieitièra n. f. (s. XIV.) litièra litière veire: palhat
demonstrat en rima la rason per que ieu vos ai [ded- lièja n. f. 1. luge 2. traineau

346
lieuç (èsser lo tron e lo -) limpada

lieuç (èsser lo tron e lo -) loc. être vif comme lignivòr, òra adj. (s. XIX...) lignivore veire:
l’éclair xilofague
lieuç (pl. lieuces) n. m. liuç, lhauç → lambret lignós, osa (pl. lignoses, osas) adj. (s. XVI...,
éclair veire: lamp lat. lignosus) lenhós → lignós ligneux, euse veire:
lieuçada n. f. liuçada série d’éclairs veire: lam- lenhós - cit.: Existisson las plantas lignosas e las
brada plantas erbacèas
lieuçar v. liuçar faire des éclairs veire: lambrar ligòs (pl. ligòsses) n. m. affaire embrouillée
lieucejada n. f. liucejada série d’éclairs (plus veire: litigi
intense) veire: lambrejada ligossaire, aira n. 1. chicaneur, euse 2. procé-
lieucejar v. lieuceja.r faire des éclairs veire: lam- durier, ière
brejar ligossar v. 1. embrouiller une affaire 2. chi-
lifada n. f. 1. frôlement 2. partie frôlée caner
lifar v. 1. frôler 2. effleurer. ligossejar v. 1. embrouiller une affaire 2. chi-
lifre coma l’anquièr d’un tais expr. gras, potelé caner
comme. . . ligòt n. m. ligot (petit fagot pour allumer le
lifre, fra adj. 1. gras, asse 2. potelé, ée 3. en feu)
bonne santé ligotar v. ligoter
liftar v. (s. XX.) lifter ligur, ura adj. (s. XIX. . . ) ligure
lifting n. m. (s. XX., mot anglés) lifting ligurian, ana adj. (XIX. . . ) ligurien, enne
liga n. f. (s. XVII. . . , de l’italian) ligue lillipucian, ana adj. e n. (s. XVIII...) lilliputien,
liga n. f. (occitan ancian) → aliatge alliage enne
liga n. f. 1. lie 2. vase lima n. f. (s. XII.) lime - cit.: Aprèp aver totis
liga n. f. lien los dits / dins un bon peis emprigondits, / e mes en
forma la cogeta / damb le brave chuc de soqueta : /
liga (de bona -) loc. de bona lei de bon aloi veire:
Andemelè, Cucòis e jo, / totis tres prens de bèla umor /
aliatge, liga
nos ajaguèrem d’una rima / sense la passar jos la lima
liga (de tota -) loc. de toute sorte
(Pèire Godelin, s. XVII)
liga val mai que lo fial (la -) expr. la peau vaut
limadura n. f. (s. XII.) limure
plus que la bête
limaire, aira n. limeur, euse
liga val mai que lo fial (la -) expr. ça ne vaut
limalha n. f. limaille
rien
limar v. (s. XII.) 1. limer 2. polir
ligadura n. f. (s. XIII.) ligatura ligature
limatge n. m. limage
ligadurar v. ligaturar ligaturer
limauc n. m. limace
ligaire, aira n. (s. XVI. . . ) ligueur, euse limbes n. m. plur. (s. XIV.) limb limbes
ligaire, aira n. lieur, euse limfa n. f. (s. XVII...) lymphe
ligam n. m. lien limfangiti n. f. (s. XIX...) lymphangite
ligam social n. m. lien social (socio.) limfatic, ica adj. (s. XVII...) lymphatique
ligament n. m. (s. XIII.) ligament limfoïde, ïda adj. (s. XIX...) lymphoïde
ligams familials n. m. plur. liens familiaux liminar, ara adj. (s. XVI. . . ) liminaire
ligança n. f. allégence limit n. m. (s. XIV.) 1. limite 2. borne
ligant, anta adj. e n. m. liant, ante limitable, abla adj. (s. XIX...) limitable
ligar v. (s. XVI. . . ) liguer limitacion n. f. (s. XIV.) limitation
ligar v. (Lat. ligare) 1. lier - cit.: La dificultat de limitar v. (s. XIV.) limiter
l’ortografia occitana es ligada a son eficacitat (Robèrt limitat, ada adj. (s. XIV.) limité, ée
Lafont, L’ortografia occitana, 1983) 2. joindre 3. at- limitatiu, iva adj. (s. XVI...) limitatif, ive
teler 4. épaissir (sauce) limitativament adv. (s. XIX...) limitativement
ligason n. f. liaison limitròfe, òfa adj. (s. XV...) limitròf limitrophe
lige n. m. (s. XII.) lige (vassal) veire: ligança limon n. m. (s. XIII.) citron veire: citron
lignicòla adj. (s. XIX...) lignicole limon n. m. (s. XIII.) limon
lignificacion n. f. (s. XIX...) lignification limonada n. f. limonade
lignificar (se) v. pron. (s. XVII...) lenhierar se lig- limonadièr n. m. limonadier
nifier limonièr n. m. citronnier
lignificat, ada adj. (s. XVII...) lignifié, ée limós, osa (pl. limoses, osas) adj. (s. XIV.)
lignina n. f. (s. XIX...) lignine (chim.) limonós limoneux, euse
lignit n. m. (s. XVIII...) lignite limositat n. f. (s. XIV.) fait d’être limoneux
lignitifèr, èra adj. (s. XIX...) lignitifère limpa n. f. liquide gluant (escargots)
lignitós, osa (pl. lignitoses, osas) adj. (s. XX.) limpada n. f. glissade (sur quelque chose de
ligniteux, euse visqueux)

347
limpar lisar coma sabon

limpar n. f. glisser (sur quelque chose de linotipista n. (s. XX.) linotypiste


visqueux) linx (pl. linxes) n. m. (s. XII. . . ) lynx
limpide, ida adj. (s. XVI...) limpid limpide lipide n. m. (s. XX.) lipid lipide
limpiditat n. f. (s. XVII...) limpidesa limpidité lipidic, ica adj. (s. XX.) lipidique
limpós, osa (pl. limposes, osas) adj. 1. gluant, lipositat n. f. (s. XIV.) lippitude
ante 2. visqueux, euse liposoluble, ubla (/lipo-soluble, ubla) adj. (s.
lin n. m. (s. XIII.) lin XX.) liposoluble
lina n. f. (s. XIV...) linette (graine de lin) liposuccion (/lipo-succion) n. f. (s. XX.) liposuc-
linacèas n. f. plur. (s. XIX...) linacées cion
linason n. f. récolte du lin lipotimia n. f. (s. XVI...) lipothymie
linda gojata (una -) loc. une svelte jeune fille liquefaccion n. f. (s. XIV.) liquéfaction
linde, linda adj. 1. limpide 2. clair, claire liquefactible, ibla adj. (s. XVI. . . ) liquéfiable
lindesa n. f. limpidité liquefactor n. m. (s. XX.) liquéfacteur (appareil)
lindós, osa (pl. lindoses, osas) adj. limpide liquefactor, tritz (pl. liquefactors, trises) adj. e
linear, ara adj. (s. XIV...) linéaire n. m. (s. XX.) liquéfiant, ante
linearament adv. (s. XVI...) linéairement liquefar v. (s. XIV. . . ) liqueficar; liquidificar
linearitat n. f. (s. XX.) linéarité liquéfier
linge n. m. (s. XIII.) linge veire: lin liquèn n. m. (s. XVI. . . ) lichen (bot., biol.)
linge, linja adj. 1. svelte 2. mince 3. délié, ée liquenic, ica adj. (s. XX.) lichenique
lingesa adj. 1. sveltesse 2. minceur liquenificacion n. f. (s. XX.) lichenification
lingièr, èra n. (s. XIII...) linger, ère liquenina n. f. (s. XX.) lichenine
lingòt n. m. (s. XIV., de l’occ. provençal) lingot liquenoïde, oïda adj. (s. XIX. . . ) lichenoïde
veire: lenga liquidable, bla adj. (s. XVIII...) liquidable
lingotar v. (s. XX.) lingoter liquidacion n. f. (s. XV...) liquidation (judici-
lingotatge n. m. (s. XX.) lingotage aire...)
lingotièr n. m. (s. XX.) lingotier liquidar v. (s. XVI...) liquider (régler)
lingotièra n. f. (s. XVII. . . ) lingotière liquidar (se) v. payer ses dettes
lingotifòrme, òrma adj. (s. XIX. . . ) lingotiforme liquidatiu, iva adj. (s. XIX...) liquidatif, ive
lingüal, ala adj. (s. XVIII...) lingual, ale liquidator, tritz (pl. liquidators, trises) adj. (s.
lingüista n. (s. XVII...) linguiste XVIII...) liquidador liquidateur, trice
lingüistic, ica adj. e n. f. (s. XIX...) linguistique - liquide, ida adj. e n. m. (s. XIV. « liquid ») liquid
cit.: Mon adesion a la grafia classica, a catòrze ans, liquide veire: lequid
quand [degun] l’emplegava pas (. . . ), implicava mon liquiditat n. f. (s. XIV.) liquidité (qui est liq-
adesion a l’unitat lingüistica occitana, que giscla de la uide)
grafia classica coma l’aiga de la font (Rodgièr Barta, liquiditat n. f. (s. XVIII. . . ) liquidité (argent)
Lexic, 1980) liquor n. f. (s. XIII.) liqueur
lingüistica n. f. linguistique - cit.: Riscavi antau liquorista n. (s. XVIII...) liquoriste
de m’embarrar dins mon sistèma, noirit de lingüistica liquorós, osa (pl. liquoroses, osas) adj. (s. XVI...)
(Robèrt Lafont, Tè tu tè ieu, 1968) liquoreux, euse
lingüisticament adv. (s. XIX...) linguistiquement lira n. f. (s. XIII.) lyre
linha n. f. (s. XII.) 1. ligne (écrit, pêche...) lira n. f. (s. XIX. . . , mot italian) lire (monnaie)
2. cordeau liri n. m. (s. XIV.) lys - cit.: Nom imaginat de
linha de carga n. f. ligne de flottaison mestressa, coma Clorís, Filís, Florís. E se tira de liri,
linha d’aiga n. f. ligne de flottaison flor conescuda autrament Ròsa de Junon. Tot del long
linhada n. f. (s. XIII.) 1. lignée 2. descendance au ditz un brave medecin (Pèire Godelin, Contra, s.
linhar v. tracer une ligne (au cordeau) XVII)
linhatge n. m. (s. XII.) 1. lignage 2. famille 3. as- liric, ica adj. (s. XVIII...) lyrique
cendance liricament adv. (s. XVII...) lyriquement
linhòl n. m. ligneul lirisme n. m. (s. XIX...) lyrisme
linièr, ièra adj. (s. XIII...) linier (relatif au lin) lis coma postarèl expr. lisse comme. . .
linièra n. f. 1. champ de lin 2. marchande de lis, lisa (pl. lises, lisas) adj. (s. XII.) 1. lisse
lin 2. poli, ie 3. uni, ie
linjariá n. f. lingerie lisa n. f. 1. traineau 2. rouleau
linogravadura n. f. (s. XX.) linogravure lisada n. f. glissade
linoleum n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) linoléum lisada (digam de -) loc. soit dit en passant
linotipe n. f. (s. XIX., de l’anglés) linotype lisar v. glisser veire: leguenar, resquilhar
linotipia n. f. (s. XIX. . . ) linotypie lisar (fèrre de -) n. m. fer à repasser
linotipista n. (s. XX.) linotypiste lisar coma sabon loc. glisser comme. . .

348
lisièra lòc (préner -)

lisièra n. f. lisière liura n. f. (s. XVIII. . . ) 1. livre (poids 2. monnaie)


lisièra de sas fòrças (la -) expr. la limite de son liura pensada n. f. (s. XIX. . . ) libre pensée
pouvoir liura-causida n. f. (s. XX., de l’anglés) libre-choix
lisquet, eta adj. 1. lisse 2. soigné, ée liurable, abla adj. (s. XVIII. . . ) livrable
lissaire, aira n. repasseur, euse liuraire n. m. (s. XIV. . . ) livreur
lissar v. repasser (linge) veire: lisar liurar v. (s. XII.) livrer
lista n. f. (s. XII (bande, bordure)) liste veire: tièra liurason n. f. (s. XII.) livraison
lista electorala n. f. liste électorale liure arbitre n. m. (s. XIII. . . ) libre arbitre
listar v. (s. XX.) lister (mettre sur une liste) liure escambi n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) libre-
listatge n. m. (s. XX.) listage échange
listèl n. m. liteau liure pensaire, liura-pensaira n. (s. XVII. . . , de
listelar v. garnir de liteaux l’anglés) libre-penseur
listing n. m. (s. XX., mot anglés) listing liure servici n. m. (s. XX., de l’anglés) libre-
litanias n. m. plur. (s. XII. . . ) litanie - cit.: I avèva service
un còp ua hemna que s’aperava Supèrba, la bien no- liure, liura adj. (s. XII.) libre
mada. Era gloriosa coma un cent de polhs, e s’èra liurèa n. f. (s. XIII. . . , del francés) livrée (costume)
lotjat au cap de se hèr botar dens las litanias (J. F. livide, ida adj. (s. XIV. . . ) livid livide
Bladèr, Armanhac, 1867) lividitat n. f. (s. XIV.) lividité
literal, ala adj. (s. XIV.) littéral, ale lo (pl. los) art. def. (lat. illum, illos, var.: le (pl. les);
literalament adv. (s. XV. . . ) 1. littéralement 2. au eth (pl. eres / eths)) → lo le (pl. les)
sens propre lo (pl. los) pron. pers. (lat. illum, illos, var.: le (pl.
literari, ària adj. (s. XVI. . . ) littéraire - cit.: De les); eth (pl. eres / eths)) → lo le (pl. les)
segur, aqueth gascon literari au servici d’un tèxte ven- lo que loc. celui qui
erable e multisecular, que pòt en primièr destariolar, loba n. f. (s. XIII.) louve
mès fòrça mens que [l’anglo-normand] de l’auba deu lobar, ara adj. (s. XIX...) lobaire (lobe)
sègle dotze (Pèire Bèc, La canta de Rotland, 2014, p. lobariá n. f. les loups (m pl.)
6). lobat n. m. (s. XIV.) louveteau
literator, tritz (pl. literators, trises) n. (s. XVIII. . . ) lobat, ada adj. (s. XVIII. . . ) lobé, ée (lobe)
littérateur, trice - src.: Honnorat, 1846 : "littera- lobatada n. f. portée de louve
tour" lobatar v. mettre bas (louve)
literatura n. f. (s. XVIII. . . ) littérature - cit.: . . . lobatariá n. f. louveterie
pensam qu’al dessús dels parlars populars e de la lobatièr n. m. louvetier
literatura populara cal edificar la lenga nacionala lobatièra n. f. endroit hanté par les loups
d’Occitania, la granda literatura occitana (Antonin lòbe n. m. (s. XIV...) lobe (médecine, géographie,
Perbòsc, Fòc nòu, 1904) architecture...)
litigi n. m. (s. XIII.) litige veire: ligòs lobectomia n. f. (s. XX.) lobectomie
litigiós, osa (pl. litigioses, osas) adj. (s. XIII.) lobet n. m. petite lucarne
litigieux, euse lobet, eta n. chien, enne loup
litofague, aga adj. e n. (s. XVII...) litofag lobièra n. f. tanière du loup
lithophage lobiti n. f. (s. XX.) lobite
litografe, afa n. (s. XIX...) litograf lithographe - lobotomia n. f. (s. XX.) lobotomie
src.: Mistral, 1878 : "litougrafe" lobula n. f. (s. XVII...) lobule
litografia n. f. (s. XVIII...) lithographie lobular, ara adj. (s. XIX...) lobulaire
litografiar v. (s. XIX...) lithographier lobulat, ada adj. (s. XIX...) lobulé, ée
litografic, ica adj. (s. XIX...) lithographique lobulós, osa (pl. lobuloses, osas) adj. (s. XIX...)
litoral, ala adj. e n. m. littoral, ale lobuleux, euse
litosfèra n. f. (s. XX.) lithosphère lòc n. m. (s. XII.) 1. lieu - cit.: Tot vos rend [obe-
litosferic, ica adj. (s. XX.) lithosphérique sissença], / la Tèrra, l’Aire, le Fòc ; / Satan en vòstra
litòte n. f. (s. XIV.) litòta litote f presença / es costrent de quitar le lòc ; fasètz qu’armats
litre n. m. (s. XVIII. . . ) litre m. de coratge / evitem son esclavatge (Bertomieu Amil-
litres de marrida sang non pagan pas un sòu de han, Exercici de la fe, 1673) 2. place
deutes (tres -) expr. le souci n’arrange pas les lòc (a -) loc. en place
choses lòc (donar -) loc. donner lieu
lituan, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) lituanian litu- lòc (en darrièr -) loc. en dernier lieu
anien, enne lòc (en primièr -) loc. en premier lieu
liturgia n. f. (s. XVI...) litúrgia liturgie lòc (en qualque -) loc. quelque part
liturgic, ica adj. (s. XVIII...) liturgique lòc (en temps e -) loc. en temps et lieu
liturgista n. (s. XVIII...) liturgiste lòc (préner -) loc. prendre place / rang

349
lòc abandonat long, longa

lòc abandonat n. m. lieu désert logar (se) v. pron. → embauchar se faire


lòc agradiu (es un -) loc. c’est un lieu agréable embaucher comme journalier veire: engatjar,
lòc comun n. m. lieu commun préner
lòc de (al -) loc. prep. au lieu de - cit.: . . . mès logaritme n. m. (s. XVII...) logarithme
al lòc de lanças ponchudas, / armem-nos de plumas logat n. m. (s. XVI.) lieu loué veire: locacion
agudas (Pèir de Garròs, 1567) logat per pastre (s’es -) expr. il est devenu
lòc de (en -) loc. au lieu de berger
lòc de naissença n. m. lieu de naissance logic, ica adj. (s. XIII. . . ) logique
lòc de Pinsaguèl, atal se ditz (en -) expr. on dit logica n. f. (s. XIV.) logique
comme ça à Pinsaguel logicament adv. (s. XVIII...) logiquement
lòc de trabalh n. m. lieu de travail logicial n. m. (s. XX., del francés "logiciel") logiciel
lòc e plaça (en son -) loc. en son lieu et place logician, ana n. (s. XIII.) logicien, enne
lòc geometric n. m. lieu géométrique logicisme n. m. (s. XX.) logicisme
lòc mai (en qualque -) loc. quelque part logicista adj. e n. (s. XX.) logiciste
ailleurs logigramma n. m. (s. XX.) logigramme
lòc segur (en) loc. en lieu sûr logistic, ica adj. (s. XVI...) logistique
locacion n. f. (s. XIII., lat. locatio) logacion loca- logistica n. f. (s. XIX...) logistique
tion (loyer. . . ) loguièr n. m. (s. XIII.) loyer
local, ala adj. e n. m. (s. XIII.) local, ale loira n. f. 1. loutre veire: aloirar 2. (fam.) femme
localament adv. (s. XV...) localement légère
localisme n. m. (s. XX.) localisme loirar v. (s. XII.) leurrer
localitat n. f. (s. XVI. . . ) localité
loire n. m. (s. XII.) leurre veire: cimbèl
localizable, abla adj. (s. XIX...) localisable
Lomanha n. f. Lomagne (pays de Gascogne)
localizacion n. f. (s. XX.) localisation
lombalgia n. f. (s. XX.) lombalgie
localizar v. (s. XVIII...) localiser
lombar, ara adj. (s. XV. . . ) lombaire
localizator n. m. (s. XX.) localisateur (instru-
lombard, arda adj. e n. (s. XII. . . ) lombard, arde
ment radiol.)
lombet n. m. (de lomb) filet de porc - cit.: La fèsta
localizator, tritz (pl. localizators, trises) adj. (s.
tombava plan, al mes de genièr, fa que veniam de tuar
XIX...) localisateur, trice
lo pòrc: i aviá tripon, salsissa, salat pel caçolet e lo
locatari, ària n. (s. XV...) logatari locataire
lombet, çò melhor del pòrc (Pèire Gogaud, L’uèlh de la
locatiu, iva adj. (s. XIII. . . , de locacion) locatif, ive
font, 1977)
lòcdit n. m. (s. XIX. . . ) lieu-dit
lombric n. m. (s. XIII.) lombric
locion n. f. (s. XIV., lat.b. lotio) lotion
lòna n. f. (s. XIV.) 1. lagune veire: laguna
locion capillara n. f. (s. XX.) lotion capillaire
2. marais
locomocion n. f. (s. XVIII...) locomotion
londonian, ana adj. e n. (s. XVIII..) londonien,
locomotiva n. f. (s. XIX. . . ) locomotive
enne
locomotor, tritz (pl. locomotors, trises) adj. (s.
XVII...) locomoteur, trice
long (es puèi tròp -) loc. par trop long
locomotritz (pl. locomotrises) n. f. (s. XX.) loco- long (èsser -) loc. dépasser le but
motrice long (tirar de -) loc. traîner en longueur
Lòcs Sants n. m. plur. Lieux Saints long camin, palha pesa (a -) expr. tout est relatif
lòctenença n. f. (s. XV...) luòctenença lieutenance long coma Quaresma loc. long comme un jour
lòctenent, enta n. (s. XVI...) luòctenent lieu- sans pain
tenant long coma tot uèi loc. long comme un jour sans
locucion n. f. (s. XVII...) locution pain
locutor, tritz (pl. locutors, trises) n. (s. XX.) lo- long de (al -) loc. le long de
cuteur, trice long de (del -) loc. tout le long de
lofa n. f. vesse long de (lo -) loc. le long de
lofar v. vesser long de Garona (de -) expr. le long de la
logable, a adj. (de logar) louable (location) Garonne
logadís, issa (pl. logadisses, issas) adj. (de logar) long de l’ivèrn loc. au cours de l’hiver
à louer long de l’aiga loc. le long de l’eau
logador, airitz (pl. logadors, airises) n. (de logar) long e de caire (de -) loc. en long et en large
qui emploie des journaliers veire: logaire, em- long viatge voyage au long cours
plegaire, patron, logador long, fai-i un aucet (se t’es -) expr. débrouille
logaire, aira n. (de logar) loueur, euse veire: lo- toi avec pour t’en servir
gador long, longa adj. (s. XII.) 1. long, longue 2. lent,
logar v. (lat. locare) louer (loyer. . . ) lente 3. tardif, ive 4. stagnant, ante

350
long-corrièr luciòla

long-corrièr n. m. (s. XX.) long-courrier (avion) tota brida; de faiçon qu’a lo veire e coma es acorsat,
veire: mejan-corrièr jo teni que per uèi lo dangèr es passat, que jo pòdi,
longa (de -) loc. 1. longtemps encore 2. depuis segura e ses crenta deguna / ni de [pèrda] d’anhèl ni
longtemps 3. sans cesse / sans relâche veire: d’autra desfortuna, / gardar tota soleta e, selon mon
senses pausa umor, / sonjar tant que me plàcia al fait de mon amor
longa del temps (a la -) loc. avec le temps (Francés de Corteta, La Miramonda, s. XVII) 2. bar
longa del temps (a la -) loc. à la longue veire: a (poisson)
longa fin lop-cervièr n. m. (s. XII..) loup-cervier
longa del temps (per la -) loc. au cours des siè- lópia n. f. (s. XVII. . . ) loupe
cles loquaç, aça (pl. loquaces, aças) adj. (s. XVIII. . . )
longa dels sègles (per la -) loc. au cours des loquace
siècles loquacitat n. f. (s. XV. . . ) loquacité
longa fin (a -) loc. à la longue veire: a la longa lor adj. poss. leur
del temps lor pron. pers. leur
longa man (de -) loc. de longue date lòrd n. m. (s. XVI. . . , mot anglés) lord
longa proada (non far -) loc. ne pas rester lord coma un bast expr. sale comme. . .
longtemps lord, lorda adj. sale
longa tòca (de -) loc. de longue date Lorda n. pr. Lourdes
longamai adv. longtemps encore lordejant, anta adj. salissant, ante veire: tacadís
longament adv. (s. XII.) longuement
longanha adj. lambin, ine lordejar v. salir
longanhejar v. 1. trainer 2. lambiner (fam.) lordièra n. f. saleté
longanimitat n. f. (s. XIII.) longanimité los en preguèt. . . loc. las ne il les en pria
longevitat n. f. (s. XVIII. . . ) longévité lòsa n. f. 1. limon veire: limon 2. vase
longièra n. f. allonge loseròt, òta adj. e n. (s. XIX.) lauseròt lozérien,
longitud n. f. (s. XIII.) longitude enne
longitudinal, ala adj. (s. XIV...) longitudinal, ale lòt n. m. (s. XVII. . . ) lot
longor n. f. (s. XII. . . ) longueur lotar v. (s. XVII. . . ) mettre en loterie
longtemps adv. (s. X. . . ) longtemps lotariá n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) loterie
longtemps que dure la partida (per tan -) expr. lotariá (botar a la -) loc. prendre un billet de
aussi longtemps que dure la partie loterie
longuejar v. 1. lambiner 2. hésiter lotejaire, aira n. (s. XX.) lotisseur, euse
longuet de buòu n. m. filet de bœuf lotejament n. m. (s. XX.) lotissement (habita-
lonhdan, ana adj. (s. XII., lat. longitanus) lointain, tions)
aine veire: luènh; de luènh lotejar v. (s. XX.) lotir
lop (a ausit petar lo -) expr. il connaît le monde lòtja n. f. (s. XII.) loge
lop (a vist lo -) loc. il est enroué lòtja de la luna (a la -) loc. à la belle étoile
lop (a vist lo -) loc. elle a perdu sa virginité lotjaire, aira n. logeur, euse
lop (anar al pas de -) loc. marcher à pas de loup lòtjament n. m. logement
lop (aver ausit petar lo -) expr. faire des siennes lotjar v. loger
lop (escur coma la gòrja del -) expr. noir lòto n. m. (s. XVIII..., mot italian) lotò loto
comme. . . lòtus n. m. (s. XVI. . . , mot latin) lotus
lop (èsser dins la maissa del -) loc. être dans la lubric, ica adj. (s. XIII.) lubrique
gueule du loup lubricitat n. f. (s. XIII.) lubricité
lop (fa tant negre coma dins la tuta del -) expr. lubrificacion n. f. (s. XIX...) lubrification
on y voit comme dans un tunnel lubrificar v. (s. XIV...) lubrifier
lop (far la coa del -) loc. aller à la queue leu-leu lubrificator, tritz (pl. lubrificators, trises) adj. (s.
lop (far la dança del -) loc. faire l’amour XX.) lubrifiant, ante
lop al pargue (daissar anar lo -) loc. laisser en- lucaire, aira n. lorgneur, euse
trer le loup dans la bergerie lucana n. f. 1. lucane 2. cerf-volant
lop dins lo pargue (embarrar lo -) loc. intro- lucana n. f. lucarne
duire le loup dans la bergerie (introduire le) lucar v. 1. regarder 2. lorgner
lop la manja (la fred, jamai lo - expr. il fait lucidament adv. (s. XIX. . . ) lucidement
toujours aussi froid lucide, ida adj. (s. XIX. . . ) lucid lucide
lop, loba n. (s. XIII., lat. lupus) 1. loup, louve - luciditat n. f. (s. XIV.) lucidité
cit.: Enqüara anuèit entre can e lop èri / per l’Arramèr luciferian, ana adj. (s. XIX. . . ) luciférien, enne
(Pèir de Garròs, s. XVI); Mès que ? lo lop s’enfug; luciòla n. f. (s. XVIII. . . , de l’italian) 1. luciole
tot lo monde li crida / e cadun per lo préner i cor a 2. ver luisant

351
lucratiu, iva lunetas

lucratiu, iva adj. (s. XIV...) lucratif, ive luminós, osa (pl. luminoses, osas) adj. (s. XIV.)
lucrativament adv. (s. XIX...) lucrativement lumineux, euse
lucre n. m. (s. XI. « logre ») lucre luminositat n. f. (s. XIV.) luminosité
ludic, ica adj. (s. XX.) ludique lums (i veire que de -) loc. n’y voir que du feu
ludotèca n. f. (s. XX.) ludothèque lums (veire totes los -) loc. voir trente-six chan-
luènh adv. (s. XII. « lonh », lat. longe.) → luènh loin delles
veire: luènc luna n. f. (s. XII.) lune - cit.: Roja de fred, enlai se
luènh (de -) loc. lointain lèva / la luna al front mirgalhat d’òr ; / sus aquela
luènh (non lo quiti de -) loc. je le suis de près palhada nuèva / d’argent fin se mira. Tot dòrm (Paul
luènh de loc. loin de Froment, Nadal, 1897)
luènh de la boca a la man ( i a -) expr. il y a loin luna (far -) loc. faire clair de lune
de la coupe aux lèvres luna (far de blat de -) loc. 1. voler dans les
lugan n. m. (lat. luc, lucere) lugar; lugard; lugar; champs en profitant de la pleine lune 2. fig.
lugard 1. Vénus veire: lugarn 2. étoile du matin commettre un adultère
veire: lugarn luna (temps, femna e fortuna viran coma la -)
expr. rien n’est jamais acquis
lugana n. f. (s. XIII., de « lugarna ») 1. clair de lune
2. clarté nocturne luna ? (quora torna la -) loc. quand sera la nou-
velle lune ?
lugarn n. m. (s. XIII.) lugar; lugard → lugan
luna a sa plenor n. f. lune dans son plein
1. Vénus 2. étoile du matin
luna a treslucat (la -) loc. c’est le jour de pleine
lugrejar v. (lat. lucere) 1. briller 2. scintiller
lune
lugrejat (a -) loc. il a brillé
luna beu (la -) loc. la lune a le halo
lugubre, ubra adj. (s. XIII...) lugubre
luna dels raubaires (la -) loc. la pleine lune (fa-
lum n. m. (s. XX.) phare (automobile) vorable aux vols dans les cultures)
lum n. m. (s. XII.) 1. lumière (éclairage) ; lumi- luna es ennivolada (la -) loc. la lune est voilée
naire - cit.: Dambe un lum pariu al de Diogènes, bèla luna es lo solelh de las lèbres (la -) expr. il ex-
pausa me som espoilat a cercar qui non pensa saber iste d’autres façons de voir
quicomet (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII) ; Mas las luna es negada (la -) loc. la lune entre dans son
botigas foguèssen pas tan grandas coma ara ni rajolan- premier quartier
tas de lum, sabiái descubrir al temps de Nadal pertot luna fa pargue (la -) loc. la lune a le halo
de meravilhas (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images,
luna fa son treslús (la -) loc. la lune fait son
1940); Aluca lo lum del mitan de la cambra e ela, tot
plein
en un còp, s’arbora (A. J. Bossac, La barba, Òc, 1955,
luna febla n. f. lune décroissante
n° 195); 2. phare (automobile...)
luna fèla n. f. lune tachée
lum (aquò crema al -) loc. 1. c’est clair comme
luna fòrta n. f. lune voilée
de l’eau de roche 2. c’est manifeste
luna intra a son primièr quarton (la -) loc. la
lum (es bon sonque per far -) expr. 1. c’est un lune entre dans son premier quartier
imbécile 2. il n’est bon qu’à tenir la chandelle luna jove n. f. lune nouvelle
lum (fai-me -) loc. éclaire-moi luna mercruda n. f. lune du mercredi
lum (far -) loc. 1. allumer la lumière veire: alu- luna plena n. f. pleine lune
car 2. tenir la chandelle 3. regarder travailler luna plena non a jamai / a pas jamai / vist lo
les autres solelh se levar expr. il s’agit de deux mondes
lum (me’n faguèt una que crema al -) expr. il différents
m’a joué un sale tour luna rossa n. f. lune rousse
lum coma un calelh (far -) expr. donner une luna vaira n. f. lune voilée
lumière faible et insuffisante luna vièlha n. f. la pleine lune
lum jos l’eimina (metre lo -) loc. mettre la lunada n. f. 1. clair de lune 2. lubie
lampe sous le boisseau lunada (a la -) loc. au clair de lune
lum val luna (tot -) loc. la nuit, toute lumière lunar, ara adj. (s. XIII.) lunaire
est bonne à prendre (fig. tout secours est utile) lunason n. f. (s. XIV.) lunaison
lumbago n. m. (s. XVIII. . . ) lumbagò lumbago lunat, ada adj. 1. luné, ée 2. prédestiné, ée
lumenar v. (de lumen) → far lum éclairer; faire 3. qui a des taches rousses
de la lumière lunatic, ica adj. (s. XIII.) lunatique
lumenariá n. f. (s. XIV.) luminaire luneta n. f. (s. XVII...) lunette
luminescéncia n. f. (s. XIX...) luminescence luneta de longa vista loc. (s. XVII.) lunette
luminescent, enta adj. (s. XX.) luminescent, ente d’approche
luminisme n. m. (s. XX.) luminisme lunetariá n. f. lunetterie
luminista n. (s. XIX...) luministe lunetas n. f. plur. (s. XVII...) lunettes

352
luquet lynchatge

luquet n. m. allumette veire: aluqueta lusor (metre en -) loc. mettre en lumière


luquet d’irange n. m. un morceau d’écorce luta (en -) loc. en lutte
d’orange luta (lucha) n. f. (s. XII.) lutte
lusc, lusca (pl. lusques, luscas) adj. 1. qui luta de (far -) loc. faire assaut de
louche 2. douteux (personnage louche) luta sociala n. f. lutte sociale (socio.)
luscre n. m. crépuscule veire: calabrun, crepus- lutaire, aira n. lutteur, euse
cul lutar v. (s. XII.) 1. lutter 2. se battre
luscre (al -) loc. au crépuscule lutar a bona man loc. lutter loyalement
lusent, enta adj. luisant, ante - cit.: Res, per lutas (a -) loc. en lutte
ieu, passarà jamai en delícias aqueles esclapons de luterian, ana adj. e n. (s. XVII.) luthérien, enne
sucre ròses o blaus ont dormissiá un Jèsus tan saure e luterianisme n. m. (s. XVI...) luthérianisme
tan lusent que lo sentissiái fondre dins la boca (Loisa lutz (pl. luses) n. f. (s. XII.) 1. lumière naturelle
Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) 2. clarté
lúser v. → lusir 1. luire 2. briller lutzcambra (lutzchambra) n. f. luscambra
lusèrna n. f. luzerne 1. ver luisant 2. luciole
lusèrp n. m. lézard vert veire: aluserpit lux (pl. luxes) n. m. (s. XX.) lux (unité
lusida n. f. 1. jet de lumière - cit.: Una lusida d’éclairement)
morruda vèn banhar mas parpelas e salisse de mon es- luxacion n. f. (s. XVI...) luxation
tabordiment (Max Allier, L’Emperau, 1977) 2. éclair- luxar v. (s. XVI...) luxer
cie du temps 3. rémission d’une maladie luxe n. m. (s. XVI...) luxe
lusida de l’aiga (la -) loc. le miroitement de luxemborgés, esa (pl. luxemborgeses, esas) adj.
l’eau e n. luxembourgeois, oise
lusiment n. m. 1. éclat 2. action de luire luxmètre n. m. (s. XX.) luxmètre
lusir v. (s. XII.) 1. luire veire: lúser - cit.: Tot luxosament adv. (s. XIX...) luxueusement
[m’annóncia] la part que prenètz a la fèsta de uèi, luxuós, osa (pl. luxuoses, osas) adj. (s. XVIII...)
òmes, femnas, filhas, gojats, vos vesi totes endimenjats, luxós luxueux, euse
las fardas [...] pus bèlas son sortidas, los ribans mirgal- luxúria n. f. (s. XIII.) luxure
hats lusisson, e totes siatz dins la pus granda [netetat] luxuriància n. f. (s. XVIII...) luxuriance
(Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) ; Dins sa cambra, Lison luxuriant, anta adj. (s. XVI...) luxuriant, ante
aviá ara un miralh, un miralh que son cadre d’aur luxuriós, osa (pl. luxurioses, osas) adj. (s. XII.)
verd lusissiá, bavard e important davant los mòbles luxurieux, euse
dels aujòls (Joana Bartès, Lison, 1934) 2. briller luxuriosament adv. (s. XIII.) luxurieusement
lusor n. f. (s. XII. . . ) lueur - cit.: Joan de la taula, lynchaire, aira n. (s. XIX. . . , de l’anglés) lyncheur,
levèt lo cap. Pel primièr còp vegèt la serviciala. La euse
plegava tota, la claror que montava de la flamba viva. lynchar v. (s. XIX. . . , de l’anglés (nom d’òme))
Jogava sul front cande, la lusor del calelh (Joan Bodon, lyncher
1953) lynchatge n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) lynchage

353
m (èma) (alfabet) madòna

m (èma) (alfabet) n. f. m macedònia n. f. (s. XVIII. . . ) macédoine (cuisine)


m’arraca de partir loc. je regrette de partir maceracion n. f. (s. XIII. . . ) macération
m’es un solaç loc. cela m’est un soulagement macerar v. (s. XV. . . ) macérer
ma adj. poss. ma maceta n. f. maillet de bois
mac-carthysme n. m. (s. XX., de Joseph McCarthy) machisme n. m. (s. XX., cast. macho) masclisme
maccarthysme machisme veire: fallocracia
maça n. f. 1. masse 2. gros marteau machista n. m. (s. XX., cast. macho) masclista
maca (es aquí que lo bast lo -) loc. c’est là que machiste veire: fallocrata, misogin
le bât blesse macho n. m. (s. XX., del mexican) machò macho
macabre, abra adj. (s. XIV. . . , del francés) macabre veire: fallocrata
macaco n. m. (s. XVII. . . , mot portugués ? bantó) machòta n. f. → cavèca 1. chouette (oiseau)
macaque 2. souffre douleur
macada n. f. coup reçu machòta ! (espera-me al portal, vau quèrre la -)
macadam n. m. (s. XIX. . . , de McAdam) macadam expr. va voir ailleurs si j’y suis !
macadamizar v. (s. XIX. . . ) macadamiser machòta (préner la -) loc. prendre une cuite
maçador n. m. assommeur - cit.: Aishí Dàvid, macip, ipa n. jeune homme, jeune fille veire:
deu gran Goliat maçador / e de tribulacions gloriós gojat, gojata
vencedor... (Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina, maçòla n. f. maillet
1565) maçon n. m. (s. XIII.) maçon
macadura n. f. meurtrissure maçonar v. (s. XIII. . . ) maçonner
macadura (es al desbastar de l’ase que se coneis maçonariá n. f. (s. XIII. . . ) maçonnerie
la -) expr. c’est dans l’action que l’on découvre maçonatge n. m. (s. XIII. . . ) maçonnage
les problèmes maçonic, ica adj. (s. XVIII. . . ) maçonnique
macanicha interj. euphémisme de « macarèl » maçòt /maçeta n. m. petit maillet
veire: macarèl macrobiotica n. f. (s. XX.) macrobiotique
macar v. 1. meurtrir - cit.: A tu me’n vau, paure macrocefal, ala adj. (s. XVI. . . ) macrocéphale
pastor, / afin que del metís baston / que m’a tota la macrocòsme n. m. (s. XX.) macrocosme
carn macada, / tu me forniscas la pomada ; car per macrocosmic, ica adj. (s. XX.) macrocosmique
remèdis, non n’i a cap, / dels que defòra vila òm sap, macrofague, aga adj. e n. m. (s. XIX. . . ) macrofag
/ qu’ieu n’aja metut [sus] ma plaga (Pèire Godelin, macrophage
Ramelet mondin, s. XVII) 2. contusionner. macrografia n. f. (s. XX.) macrographie
maçar v. 1. frapper avec une masse 2. assom- macrologia n. f. (s. XIV.) redondance veire: re-
mer dondància
macaràs pas ! (te -) expr. tu n’auras pas grand macropòde, òda adj. (s. XIX. . . ) macropòd
peine ! macropode
macarèl n. m. → proxenèta 1. maquereau macroscopic, ica adj. (s. XIX. . . ) macroscopique
(poisson) 2. (triv.) proxénète 3. (interj.) veire: macrostructura n. f. (s. XX.) macrostructure
macanicha maçuga n. f. massue
macarèla n. f. (s. XVIII. . . ) → proxenèta maque- macula n. f. (s. XIII.) 1. tache veire: taca 2. meur-
relle trissure
macarelatge n. m. → proxenetisme 1. (triv.) ma- maculacion n. m. (s. XIX. . . ) maculage
querellage veire: proxenetisme 2. proxénétisme macular v. (s. XIII.) maculer veire: tacar, plapar
macaròni n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) macaroni madaissa n. f. (s. XIII.) écheveau
macaronic, ica adj. (s. XVI. . . , de l’italian) maca- made in loc. verb. (s. XX., de l’anglés) made in
ronique madèra n. m. (s. XVIII. . . , de l’isla de Madèra)
macarron n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) macaron madère (vin)
macat, ada adj. 1. meurtri, ie - cit.: Macat era madièr n. m. (s. XIII.) madrier
Pepito de la tactica en fonzor que li aviá donat aqueu madiran n. m. (de la vilòta de Gasconha) madiran
segon reng dins la victòria avenidoira, un ròtle de (vin)
reserva en soma (Robèrt Lafònt, 1984) 2. fâché, ée madomaisèla n. f. mademoiselle veire: donzèla
3. vexé, ée
macatge n. m. action de meurtrir madòna n. f. (s. XVII. . . , de l’italian) madone
macats (uèlhs -) n. m. plur. yeux cernés / pochés madraga n. f. (ar. ar + mazraba) madrague - cit.:
macedòni, ònia adj. e n. (s. XIII. . . ) macédonien, Lo pescador pesca pèr mestier e lo pescaire pesca pèr
enne [plaser]. Lo promier fai la pesca en grand, [sovent]

354
madraga magre coma una cleda

au larg de la mar; come dison: fai lo grand art. Mena magistèri n. m. (s. XIV.) magistère
de còps que i a una pescadoira, tèn una madraga, magistral, ala adj. (s. XIII. . . ) magistral, ale
etc. Lo pescaire, eu, fai que l’art menut long de la magistralament adv. (s. XV. . . ) Magistralement
costiera (Carles Arnoux, Lo breviari dau gent parlar magistrat, ata n. m. (s. XIV.) magistrat, ate
provençau) magistratura n. f. (s. XV. . . ) magistrature
madràs n. m. (s. XVIII. . . , de la vila d’Índia) madras magma n. m. (s. XVII. . . ) magmà magma
madrat, ada adj. madré, ée magnanimament adv. (s. XIII. . . ) magnanime-
madrigal n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) madrigal ment
madrilenc, enca adj. e n. madrilène magnanime, ima adj. (s. XIII. . . ) magnanim mag-
madur, ura adj. 1. mûr, mûre 2. (fam.) un peu nanime
fou, folle magnanimitat n. f. (s. XIV.) magnanimité
madurament n. m. mûrissement magnat n. m. (s. XVI. . . , del polonés) magnat
madurar v. mûrir magnèsi n. m. (s. XIX. . . ) magnésium
maestria n. f. (s. XIX. . . , de l’italian) → mestria magnesia n. f. (s. XVI. . . ) magnésie
maestria magnetic, ica adj. (s. XVII. . . ) magnétique
màfia n. f. (s. XIX. . . , del sicilian) mafia magneticament adv. (s. XIX. . . ) magnétiquement
mafiós, osa (pl. mafioses, osas) adj. (s. XX.) magnetisme n. m. (s. XVII. . . ) magnétisme
mafieux, euse magnetizable, abla adj. (s. XIX. . . ) magnétisable
maganha n. f. 1. malfaçon 2. mauvais travail magnetizacion n. f. (s. XVIII. . . ) magnétisation
3. querelle 4. guigne
magnetizar v. (s. XVIII. . . ) magnétiser
maganha (a de -) loc. c’est un fourbe
magnetizator, tritz (pl. magnetizators, trises) n.
maganha (sense -) loc. sans difficulté
(s. XVIII. . . ) magnetizaire magnétiseur, euse
maganhaire, aira n. qui travaille mal
magnetofòn n. m. (s. XIX. . . ) magnétophone
maganhar v. 1. bousiller 2. mal travailler
magnetogèn, èna adj. (s. XIX. . . ) magnétogène
maganhar un trabalh loc. bâcler un travail
magnetoscòpi n. m. (s. XX.) magnétoscope
maganhat (èsser tot -) loc. être mal en point
magnific, ica adj. (s. XV.) magnifique - cit.: Tu
maganhon n. m. mauvais professionnel. . .
reconeishes plan que tot çò que tu ès, / tas valors, ton
veire: maquinhon
poder tan magnific com es / e ton bon esperit tengues
maganhós, osa (pl. maganhoses, osas) adj.
de sas mercés (Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina,
1. mal disposé 2. fourbe
1565)
magazin n. m. (s. XIV., de l’arabi) magasin maga-
magnificament adv. (s. XIV. . . ) magnifiquement
sin (entrepôt) veire: botiga
magnificar v. (s. XIV.) magnifier
magazin n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) magasin
magnificat n. m. (s. XIV. . . , mot latin) magnificat
magazine
(relig.)
magazinatge n. m. (s. XX.) magasinatge magasi-
magnificat, ada n. m. (s. XIV. . . ) magnifié, ée
nage
magazinièr n. m. (s. XVII. . . ) magasinièr maga- magnificéncia n. f. (s. XIV.) magnificence
sinier magnificéncia de la Candelosa (veire la -) expr.
magdalenian, ana adj. e n. m. (s. XIX. . . , de la voir trente-six chandelles
cauna de la Magdalena en Peiregòrd) magdalénien, magnitud n. f. (s. XX.) magnitude
enne (préhist.) magnum n. m. (s. XIX. . . , mot latin) magnum
magena n. f. 1. image veire: image 2. médaille magòt n. m. (s. XV. . . ) → monin magot (singe)
3. santon magra sason quand un lop manja l’autre expr.
magenc, enca adj. e n. f. 1. de mai 2. crue de ça va mal quand les loups se mangent entre eux
printemps magrament adv. maigrement
magencar v. 1. faire les travaux du mois de mai magre coma Quaresma loc. maigre comme
2. grossir (rivière) (faire)
màger adj. (s. XIII.) 1. mage (juge mage) veire: magre coma un chòt loc. maigre comme
major 2. plus grand 3. supérieur magre coma un clavèl loc. maigre comme
màger al mendre (del -) loc. du plus grand au magre coma un cocut loc. maigre comme
plus petit magre coma un jaç de lebre loc. maigre comme
màger filh loc. fils aîné magre coma un pè de busard loc. maigre
màger filha loc. fille aînée comme
màger part (la -) loc. la majeure partie magre coma un picatalh loc. maigre comme
magia n. f. (s. XVI. . . ) magie veire: mague magre coma un picverd loc. maigre comme
magic, ica adj. (s. XIII. . . ) magique magre coma una ascla loc. maigre comme
magicament adv. (s. XVI. . . ) magiquement magre coma una bicicleta loc. maigre comme
magician, ana n. (s. XIV. . . ) magicien, enne magre coma una cleda loc. maigre comme

355
magre coma una espasa mai se’n manca

magre coma una espasa expr. maigre comme mai d’ases, mai de pets expr. il est inutile d’être
un clou aussi nombreux
magre, magra adj. 1. maigre 2. aride mai d’un, una loc. → mai d’un 1. plus d’un veire:
magrebin, ina adj. e n. (s. XIX. . . , de l’arabi) plusors - cit.: Mai d’un chaval èran dins la prada
maghrébin, ine 2. plusieurs veire: mant, mantun - cit.: Mai d’una
magrejar v. devenir / rester maigre veire: magre èran aquí a esperar
mai en mai (de -) loc. adv. de plus en plus
magrestin, ina adj. maigrichon, onne veire: ma- mai esquerrièr (lo -) loc. le plus différent
gre mai l’ase a la coa longa, melhor se vira las
magret n. m. magret (viande de canard) moscas expr. il faut se donner les moyens
magrièra n. f. → magror maigreur maladive mai la plaga es perilhosa, d’ont mai la marca es
magrinèl, èla adj. maigrelet, ette veire: magre poderosa (d’ont -) expr. à vaincre sans péril on
magrir v. maigrir triomphe sans gloire
magror n. f. maigreur veire: magrièra mai lèu (al -) loc. au plus vite
mague n. m. (s. XV. . . ) mage mage mai lo boc pudís, mai la cabra l’ama expr. des
magyar, ara adj. e n. (s. XIX. . . , mot ongrés) mag- goûts et des couleurs. . .
yar, are mai lo diable a, al mai volriá aver (al -) expr.
mahometan, ana adj. e n. (s. XVI. . . , de l’arabi) plus on en a, plus on en veut
mahométan mai mai (e -) loc. et même plus
mai n. m. 1. mai 2. fleur d’aubépine mai mèstre (lo -) loc. celui qui a le plus haut
mai adv. (lat. magis) 1. plus - cit.: Demorèron totes rang
a perpensar. Un secrèt, es plan aisit a dire. Semblava mai ni manca (ni -) loc. ni plus ni moins
qu’èran davant un sacat de páur que volián sens plan mai ni mens (ni -) loc. ni plus ni moins
gausar, escampilhar totis amassa. E se sarrèron un mai n’a, d’ont mai ne vòl (d’ont -) expr. plus il
paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire Gogaud, L’uèlh en a, plus il en veut
de la font, 1977) 2. davantage 3. encore mai òm se baissa, d’ont mai òm fa veire lo
mai (a qui lo -) loc. a qui en fera le plus cuol (d’ont -) expr. les mauvaises actions nous
mai (e -) loc. et même trahissent
mai (e -) conj. quoique mai plus (e -) loc. et qui plus est
mai (e -) loc. et aussi mai que loc. 1. en plus 2. à condition que - cit.:
mai (en -) loc. 1. d’ailleurs 2. en sus 3. par sur- S’aqueste Març, fraire d’Abril, / fòra de páur e de per-
croît ilh, / torna damb son bèl equipatge, / nos le pregarem
mai (lo -) loc. tout au plus a sopar, / mai que non vòlga vin, ni pan, / e que se
mai (lo dos de -) loc. le deux mai pòrte companatge (Pèire Godelin, Segonda floreta, s.
mai (ni -) conj. 1. ni même veire: ni non - cit.: XVII)
Aicesta n’èra pas sa filha, ni mai pel sang, ni mai per mai que fòrça loc. vraiment beaucoup
la lèi (Paul Gairaud, 1980) 2. ni non plus 3. pas mai que mai loc. prep. 1. surtout veire: subretot -
moins que - cit.: Lo paure ase se sauvariá als quatre cit.: Garòna mai que mai carreja, / e degun potz n’es
pès, ni mai agèsse lo fuòc a la coeta (Paul Gayraud, sanitós, / e l’aiga de las fonts plus netas / sent a susor
La sexològa, 1982) de las rainetas (Pèire Godelin, s. XVII) ; Conven de
mai (per lo -) loc. tout au plus persiègre aquel trabalh d’unificacion dins lo vocabu-
mai (qualqu’un -) loc. quelqu’un d’autre lari e mai que mai dins la morfologia (Loís Alibèrt,
mai (que -) loc. 1. d’autant plus 2. de plus belle Gramatica, 1935) ; Mon còr, mai que mai, pataquejava
mai (tornar -) loc. de nouveau coma aquel de la lauseta qu’aviái tan sovent ausida,
mai (tot al -) loc. adv. tout au plus sus los rastolhs de Tèrra-l’òrt, dins lo calimàs, s’adelir
mai (tot lo -) loc. tout au plus en cantant "dins la mar blosa de l’aire (Julieta Dissèl,
mai (val -) loc. il vaut mieux s. XX) 2. tant et plus
mai car a la mèca qu’a l’òli (es -) expr. il mange mai que mai la nuèit loc. le plus souvent la
moins qu’il ne boit nuit
mai de bren que de farina expr. plus de dé- mai que pro loc. plus qu’il n’en faut
fauts que de qualités / d’inconvénients que de mai que tu / qu’aquò (i a -) loc. il n’y a pas que
bénéfice toi / que cela
mai de gents bèstias que d’ases crestians ( i a -) mai quita (la -) loc. la plus petite / modeste. . .
expr. il y a beaucoup de personnes stupides mai serem, mai rirem expr. plus on est de fous
mai de léser loc. plus de temps plus on rit
mai de lo dire loc. rien que de le dire mai seretz, mens faretz expr. plus vous serez,
mai de temps que de vida ( i a -) expr. une vie moins vous ferez
n’y suffirait pas mai se’n manca loc. tant s’en faut

356
mai sovent que çò que vòl maitin (de -)

mai sovent que çò que vòl expr. plus souvent maire celibatària n. f. (s. XX.) mère célibataire
qu’il ne veut maire de lait n. f. nourrice
mai un pro (un pauc e -) loc. un peu et même maire de l’argent (es la -) expr. c’est une mine
beaucoup d’or
mai un professional (ni -) loc. 1. il est plus fort maire de popa n. f. nourrice
qu’un professionnel 2. un professionnel n’en maire dels jorn non es / es pas / mòrta (la -) loc.
aurait pas fait autant demain il fera jour
mai una reina (ni -) loc. elle est plus belle maire m’a fait (aquò’s ma -) loc. c’est une vérité
qu’une reine de la Palisse
mai vièlh que loc. plus âgé que mairegrand n. f. grand-mère veire: grand,
maid n. f. 1. maie veire: pastièra 2. pétrin (m.) menina
maidire v. enchérir mairina n. f. (s. XIII.) marraine veire: pairin
maidisent, enta n. enchérisseur, euse mairitz (pl.mairises) n. f. (s. XIV.) → utèrus ma-
maidita n. f. enchère trice (femme, animal. . . ) veire: matritz
maienc, enca adj. du mois de mai. veire: mai maison n. f. (s. XIII.) maison (astr.)
mainada n. f. 1. les enfants 2. la famille maison n. f. (s. XII.) maison (établissement, or-
mainadeta n. f. petite fille - cit.: Alara, la dre. . . ) veire: ostal, casa - cit.: Ara pòt òm créser, /
mainadeta qu’èri, deliurada de l’escòla, començava que’u Senhor vengut es nos véser, / e que de sa maison
de carrièra en carrièra de s’assabentar dins lo sol libre celèsta, / a son unctat l’aurelha prèsta (Pèir de Garròs,
que sos uèlhs e son còr totis nòus posquèssen legir sens Psaume 20, 1565)
ajuda (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) maison comuna n. f. ostal de vila; ostal comun
mainadièr n. m. 1. père de famille 2. chef de hôtel de ville; mairie veire: comuna - cit.: Lo vi-
famille latge qu’èra aquera prauba maison comuna on anavan
mainar (se) v. pron. 1. s’apercevoir veire: trachar a l’escòla sense fòrça libes, mès pr’aquò dambe plaser
(se) 2. s’occuper - cit.: Van veire los pichons, los (F. Sarrant, Devís gascon, 1908)
que patisson, los malauts, los vièlhs. Se mainan de los maison de comerç n. f. (s. XIX.) 1. maison de
far suenhar. Fan rampèl a las sòrres de caritat (Paul commerce 2. entreprise
Gairaud, La sexològa, 1982) 3. se mêler de - cit.: maison de fòls n. f. (s. XVIII. . . ) maison de fous
Cap d’editor non se voldriá mainar d’aquela confes- veire: asili
sion: lo patiràs d’una anma canda (Paul Gayraud, La maison de santat n. f. (s. XIX. . . ) maison de santé
sexològa, 1982) maison de vila n. f. (s. XII. . . ) ostal de vila; ostal
mainar de (se -) loc. se rendre compte de comun → maison comuna 1. hôtel de ville veire:
mainat aluserpit (un -) expr. un enfant éveillé, comuna 2. mairie
dégourdi maison d’edicion n. f. (s. XIX. . . ) maison
mainat, ada n. 1. enfant veire: dròlle, gojat d’édition veire: editor
2. garçon, fille maison d’òrdre n. f. (s. XII.) 1. communauté re-
mainatge n. m. 1. famille (class.) 2. enfant ligieuse 2. établissement religieux
(mod.) maison reiala n. f. (s. XVIII. . . ) maison royale
mainatge n. m. → bòrda exploitation rurale veire: rei
veire: bòria, mainatgièr maison sa faiçon (cada -) loc. chacun ses habi-
mainatge n. m. 1. ménage veire: mainat 2. les tudes
enfants maisonada n. f. maisonnée
mainatgièr, ièra n. propriétaire rural veire: maisoneta n. f. (s. XIV.) maisonnette
mainatge maissa n. f. (s. XIV.) 1. mâchoire veire: cais, mais-
maine n. m. 1. hameau 2. domaine sèla 2. goinfre 3. grande gueule
maionesa n. f. (s. XIX. . . , del francés) mayonnaise maissa (aver bona -) loc. avoir bonnes dents
veire: salsa maissa (aver marrida -) loc. avoir la dent dure
mairal, ala adj. e n. f. (s. XIV.) 1. maternel, elle maissa (èsser una -) loc. être fort en gueule
veire: maire 2. école maternelle maissa (non aver que de / aver pas que de -)
mairastra n. f. (s. XIII.) marâtre (seconde épouse expr. n’avoir que la gueule
du père) veire: maire, tanta, pairastre maissa de baudròi loc. sale gueule
maire n. f. 1. mère veire: mamà, mairastra 2. lit maissa d’ola (una -) n. f. un goinfre
d’une rivière 3. mère du vinaigre 4. reine des maissada n. f. → bocada 1. bouchée veire: bocin,
abeilles nhac 2. morsure
maire al nis (préner la -) loc. découvrir le pot maissèla n. f. (s. XII.) → maissa mâchoire veire:
aux roses cais
maire al nis (trobar la -) expr. découvrir le pot maissut, uda adj. qui a de fortes mâchoires
aux roses maitin (de -) loc. 1. ce matin 2. dans la matinée

357
maivalença mal long

maivalença n. f. (s. XX.) plus-value mal aisat (èsser -) loc. ne pas être aisé
majencs de Garona n. m. les crues de mai de mal aja ! interj. 1. qu’il soit maudit ! 2. malheur
la Garonne !
majestat n. f. (s. X.) majesté mal assentimentit (èsser -) loc. avoir de mau-
majestuós, osa adj. (s. XVII. . . ) majestós ma- vais sentiments
jestueux, euse mal atrencat, ada loc. mal accoutré
majofa n. f. fraise des bois veire: fraga mal avís (per un -) loc. par mégarde
majofièr n. m. fraisier sauvage veire: fraguièr mal avisada (per -) loc. par mégarde
major, ora adj. e n. (s. XVI. . . ) 1. majeur, eure mal blanc n. m. → candidòsi bucala muguet
veire: màger, ainat 2. majeur (doigt) 3. aîné (méd.)
4. major mal bragat loc. mal culotté
majoracion n. f. (s. XIX. . . ) majoration mal breu n. m. mauvais sort
majoral, ala adj. e n. (s. XIII.) 1. principal, ale mal capusat loc. mal taillé
2. supérieur, eure 3. maître-berger 4. majoral du mal contentar (de -) loc. difficile à contenter
Félibrige mal crebament te venga ! loc. tu peux crever !
majoralat n. m. (s. XIX.) majoralat (Félibrige) mal d’aqueles que (a lo -) expr. c’est comme
majorana n. f. (s. XIV.) marjolaine ceux qui
majorant, anta adj. (s. XIX. . . ) majorant, ante mal de (a lo -) loc. il a le même défaut / le même
(math.) problème
majorar v. (s. XIX. . . ) majorer mal de (pel -) loc. à cause de
majordòme n. m. (s. XIV.) majordòm 1. major- mal de (tirar -) loc. être mécontent de
dome - cit.: « Ne fes son majordome » (Abreujat de mal de cap n. m. mal à la tête
l’Ancian e del Novèl Tèstament) ; « En ayssi que te
mal de còr, òli de soqueta (a -) expr. le mal de
fay majordome » (Leys d’amors, s. XIV.). 2. maire
cœur se noie dans l’alcool
du palais - src.: Mistral, 1878: "majourdome"
mal de dents n. m. mal aux dents
majoreta n. f. (s. XX., de l’american) majorette
mal de ieu (a del -) loc. il a le même problème
majoritari, ària adj. (s. XX.) majoritaire
/ maladie que moi
majoritat n. f. (s. XIV.) majorité
mal de la mòrt n. m. → agonia agonie
majoritat civila n. f. majorité civile
mal de maire n. m. → isteria hystérie (f.)
majoritat silenciosa n. f. (s. XX.) majorité silen-
mal de masclum n. m. → colica nefretica col-
cieuse
ique néphrétique veire: colica
majoritat simpla (a la -) loc. à la majorité rela-
mal de pèrdre mon temps (m’es de -) Sup-
tive
porte pas de perdre mon temps (je ne)
majuscul, ula adj. e n. f. (s. XVI. . . ) majuscule
mal de tèrra n. m. → epilepsia épilepsie
mal (aquò m’es de -) loc. c’est une chose difi-
cile pour moi à supporter mal de ventre n. m. mal au ventre
mal (lo gròs del -) loc. le fort d’une maladie mal de Vènus n. m. (s. XIX.) maladie vénérienne
mal (m’es de -) loc. cela m’est désagréable mal digestir (de -) loc. difficile à digérer
mal (mau) n. m. mal - cit.: Es de l’escòla, per una mal d’endura n. m. mal sans remède
granda part qu’es vengut lo mal, es de l’escòla que mal encontre n. m. mauvaise rencontre
vendrà, se volèm, lo remèdi (Antonin Perbòsc, Discors mal endralhar (se -) loc. prendre le mauvais
de Castèlnòu, 1926) chemin
mal (mau) adv. mal mal esquinç (de -) loc. 1. difficile à déchirer
mal (non es que de / es pas que de -) loc. tu 2. fig. de mauvais gré
souffres mais tu n’en mourras pas mal estrenar loc. graisser la patte
mal (o a pas fait per -) loc. il n’était pas malin- mal fait loc. mal tourné
tentionné mal famat, ada loc. mal famé
mal (préner per -) loc. prendre en mauvaise mal far / cantar. . . (de -) loc. difficile à faire /
part chanter. . .
mal (te’n prendrà -) loc. il t’en cuira mal far non pòt durar / pòt pas durar expr. mal
mal (te’n saurà -) loc. il t’en cuira faire ne dure pas
mal (tirar -) loc. se chagriner mal fargat loc. mal fait
mal a (tirar -) loc. avoir de la peine à mal fisat (èsser -) loc. 1. être déçu 2. avoir donné
mal a l’òs (aver lo -) expr. être corrompu sa confiance à tort
jusqu’à la moelle mal govèrn n. m. mauvais gouvernement
mal a tòrt loc. injustement mal long n. m. → malautiá cronica maladie
mal a viure (tirar -) loc. gagner péniblement sa chronique
vie mal long n. m. maladie chronique

358
mal lunat (èsser -) malaquita

mal lunat (èsser -) loc. être de mauvaise mala ora (a la -) loc. à la mauvaise heure
humeur mala páur (de -) d’une peur bleue
mal matin (aver lo -) loc. se lever du pied mala pena (a -) loc. 1. difficilement 2. à grand
gauche peine
mal non fa, mal non pensa (qui -) expr. qui mal mala regardadura loc. mauvais regard
ne fait, mal ne pense mala restada loc. long retard
mal non i aja (autre -) loc. ce n’est qu’un petit mala set loc. grande soif
malheur mala tenguda (una -) loc. une mauvaise gestion
mal pagaire n. m. mauvais payeur malabèstia n. f. monstre imaginaire qui hante
mal passatge n. m. mauvais passage les rues la nuit
mal pensar loc. avoir de mauvaises pensées malabèstia (apara-te de la -) loc. ne fais pas de
mal per lo que tomba loc. tant pis pour celui mauvaise rencontre
qui tombe malacara n. f. 1. mauvaise mine veire: bonacara,
mal pichon, gròs emplastre (a -) expr. il ne faut cara 2. mauvais accueil
pas exagérer les difficultés / en rajouter malacarat, ada adj. e n. (s. XVI.) sale gueule veire:
mal que siá (bèl -) loc. pas étonnant que cara
mal reganhat loc. mal disposé maladobat, ada adj. e n. 1. mal arrangé, ée
mal siá loc. maudit soit 2. mal fagoté, ée 3. malfaçon 4. mésaventure
mal tombat loc. mal venu maladreça n. f. maladresse
mal traire loc. tourner mal maladreit, eita (maladrech, echa; pl. mal-
mal trobar, menar. . . (de -) loc. difficile à trou- adreches, echas) adj. e n. (s. XII.) maladroit, oite
ver, conduire. . . malafaita (a la -) loc. en fraude
mal tron se i vau ! loc. le diable m’emporte si... malafaita (m’a jogat una -) expr. il m’a joué un
mal uèlh (de -) loc. de mauvais œil sale tour
mal va quand. . . loc. c’est mauvais signe malafaita (trobar qualqu’un en -) loc. prendre
quand.. sur le fait
mal veire que (non es de / es pas de -) loc. il est malafaita / malafacha n. f. (s. XIII., de mal + far)
évident que... méfait
mal ven a chaval, e se’n torna a pè (lo -) expr. le malafaitièr, ièra / malfachièr, ièra adj. e n. (de
malheur arrive vite et s’en va lentement mal + fait / fach) malfaisant, ante veire: malfa-
mal vestits, la pelha (als -) expr. il pleut tou- seire
jours sur les mouillés malafam n. f. 1. famine veire: fam, talent 2. dis-
mal, mala adj. → marrit mauvais, aise ette (hist.)
mala n. f. (s. XII.) 1. malle veire: far la mala malafin n. f. triste fin veire: (triv.) putafin
2. valise 3. coffre de voiture malagent n. f. les mauvaises gens veire: gent
mala (far a -) loc. faire à mauvais dessein malaiga n. f. eau putride veire: aiga
mala (far la -) loc. 1. plier bagage veire: partir, malaise n. m. (s. XIII.) 1. malaise veire: aise
dire adieu 2. partie 3. s’échapper 2. mal-être
mala (o préner tot a la -) loc. prendre tout au malaisit, ida adj. 1. difficile veire: aisit 2. mal
pire commode 3. maladroit
mala (tocar al fons de la - loc. mettre ses plus malaja ! interj. maudit soit !
beaux habits malamanha n. f. 1. discorde 2. péril
mala cara loc. 1. mauvais visage 2. mauvaise malament adv. méchamment
mine malamòrt n. f. mort tragique veire: bonamòrt
mala èrba non torra / torra pas expr. les mau- malan n. m. 1. mauvaise année veire: an
vaises herbes ne meurent jamais 2. temps de malheur
mala fin n. f. mauvaise fin malan ! (li venga lo -) interj. qu’il soit maudit !
mala fin (a -) loc. après tout veire: dins tot aquò malandra n. f. maladie de langueur
mala fòrça (a -) loc. à toute force malandrin n. m. 1. vaurien 2. malandrin
mala fòrça (de -) loc. brutalement - cit.: Açò ditz, malandrós, osa (pl. malandroses, osas) adj.
e me ven de còsta, / revisitar, còsta per còsta, / le 1. malingre 2. maladif, ive
descarat còp que son trait / dins mon paure còrs aviá malanha n. f. → pensament 1. inquiétude
fait, / e vist que l’a, de mala fòrça, / le retira damb 2. souci (m.)
una estòrsa / afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins malanhós, osa (pl. malanhoses, osas) adj.
clavelat, / tirès per la metissa traça, / le còr [desregat] soucieux, euse (inquiet)
de sa plaça (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) malaprés, esa (pl. malapreses, esas) adj. e n.
mala novèla, lo vent la pòrta expr. une mau- 1. malappris, ise veire: malestruit 2. malhonnête
vaise nouvelle est vite répandue malaquita n. f. (lat. malachites) malachite

359
malària malensenhat, ada

malària n. f. (s. XIX. . . , de l’italian) malarià malautejar v. 1. être souvent malade veire:
malaria veire: paludisme malaut 2. traîner une maladie
malas (a -) loc. 1. en mauvaise part 2. mali- malautiá n. f. maladie
cieusement malautiá (m’a cargat sa -) expr. il m’a transmis
malas (a de -) loc. 1. en mauvaise part 2. mali- sa maladie
cieusement malautiá incurabla n. f. maladie incurable
malas (far a de -) loc. se battre méchamment malautiá infantila n. f. (s. XX.) maladie infan-
malas ditas (a -) loc. en mauvaise posture tile
malas endeveras (a-) loc. 1. a l’étourdie 2. dans malautiá que cor n. f. → malautiá epidemica
de mauvaises conditions maladie épidémique
malas fasendas loc. mauvaises affaires malautiá sexualament transmissibla n. f. mal-
malas penas (a-) loc. à grand peine adie sexuellement transmissible
malasir v. maudire veire: maldire malautièra n. f. maladrerie
malasit, da adj. e n. maudit, ite malautís, issa (pl. malautisses, issas) adj. mal-
malastrada n. f. 1. mauvais sort veire: adif, ive
bonastrada 2. malchance malavenda n. f. mévente veire: venda
malaventura n. f. mésaventure veire: aventura
malastre n. m. 1. mauvais sort veire: malaür,
bonastre - cit.: Uèit ans que se trobavan a vendémias malavet n. m. longue maladie veire: malaut
sens aver nosat los caps, que la guèrra d’un costat e malaviat n. m. 1. mal élevé veire: mal ensenhat
son traïn de malastre, la secada de l’autre avián deme- 2. vaurien
sit son aver, restrenhit sa vida, rosegat sos demans malaviat, ada n. débauché, ée
(Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) 2. malheur malaxacion n. f. (s. XX.) malaxage
malastre (per -) loc. 1. par malchance 2. par mal- malaxar v. (s. XIV. . . ) malaxer veire: mesclar
heur malaxator n. m. (s. XX.) malaxaire malaxeur (ma-
chine) veire: mesclador
malastre non arribe (autre -) loc. ce n’est qu’un
malbastit, ida adj. mal bâti, ie
petit malheur
malcomòde, da adj. incommode
malastrós, osa (pl. malastroses, osas) adj.
malcontent, a (maucontent, a) n. mécontent, e
touché, ée par le mauvais sort veire: malastruc
malcontent, enta adj. e n. mécontent, ente
malastruc, uga adj. 1. malchanceux, euse veire:
malcontentament n. m. mécontentement
malastrós, astruc 2. né sous une mauvaise étoile
malcontentar v. mécontenter
3. malotru
malcorar (maucorar) v. 1. décourager veire: de-
malastrugament adv. (s. XII.) 1. malheureuse-
scorar 2. rebuter
ment 2. par malchance
malcorós, osa (pl. malcoroses, osas) adj. 1. im-
malaudariá n. f. (s. XIV.) maladrerie veire: lep-
poli, ie veire: malonèst 2. déplaisant, ante
rosariá
3. malpropre
malaür n. m. (s. XII.) malheur veire: malastre, aür maldespièit / maldespièch prep. en dépit de
- cit.: se malaür deu arribar, per aquí se n’ane
maldespièit de loc. peste soit de
malaür per qual tòca ! malheur aux vaincus ! maldire (maudire) v. (s. XII.) médire veire:
malaürós, osa (malaüroses, osas) adj. (s. XII.) malasir
malheureux, euse maldiseire, eira n. (s. XII.) qui parle mal
malaürosament adv. (s. XIV. . . ) malheureuse- (grossier, jureur) veire: maldisent
ment maldisença n. f. (s. XII.) médisance
malaut (es un gròs -) loc. il est très malade maldisent, enta adj. e n. médisant, ante veire:
malaut (far lo -) loc. 1. prendre un air malade maldiseire
2. faire le malade maldobtança n. f. → premonicion 1. prémoni-
malaut a la mòrt loc. malade à mourir tion 2. suspicion
malaut a non plus loc. malade à mourir maldobtar v. avoir une prémonition
malaut mortal loc. malade à mourir malediccion n. f. (s. XIV.) malédiction
malaut, auta adj. e n. malade - cit.: Van veire los malefic, ica adj. (s. XVI. . . ) maléfique
pichons, los que patisson, los malauts, los vièlhs. Se malefici n. m. (s. XIII.) maléfice
mainan de los far suenhar. Fan rampèl a las sòrres de malenconiá n. f. (s. XIV., lat. melancholia < gr.
caritat (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) melagkholia) mélancolie
malaut, cal creire (es -) expr. il est malade malencontre n. m. mauvaise rencontre
paraît-il malencontre (aver un -) loc. avoir un coup dur
malaut, pareis (es -) expr. il est malade paraît-il malencontre (per -) loc. malencontreusement
malaut, per ausir dire (es -) expr. il est malade malensenhat, ada adj. mal appris, ise / élevé,
paraît-il ée veire: malestruit

360
malent, enta malplanièr, ièra

malent, enta adj. méchant, ante veire: marrit malícia (venir roge de -) loc. se fâcher tout
malentendut n. m. malentendu rouge
malés, esa (pl. maleses, esas) adj. e n. malais, maliciós, osa (pl. malicoses, osas) adj. (s. XII. . . )
aise 1. malicieux, euse 2. colérique
malesa n. f. méchanceté maligne, igna adj. (s. XV. . . ) malin, igne
malèsser n. m. (occ. "mal + èsser") mal-être malignitat n. f. (s. XII. . . ) malignité
malèsser (èsser dins lo -) expr. être dans la gêne malingèrt, èrta adj. mal tenu, ue - cit.: Pluton,
maleta n. f. 1. mallette 2. valise Proserpina e totis les estatjants de son ostal malingèrt
malfactor, tritz (pl. malfactors, trises) n. (s. XII., [venon] moninas quand me plai (Peire Godelin, s.
lat. malefactor) malfaitor malfaiteur veire: mal- XVII).
fasent, benfactor - src.: Mistral, 1878: "maufator"; malinstruit, uita n. (occ. « mal + instruit ») →
Taupiac, 1977: "malfactor" malensenhat 1. malappris 2. mal-élevé 3. mal-
malfait (maufait; maufach; pl. maufaches) n. m. otru
méfait malleabilitat n. f. (s. XVII. . . ) malléabilité
malfargat, ada adj. e n. 1. mal fichu, ue veire: malleabilizacion n. f. (s. XIX. . . ) malléabilisa-
fargar 2. mal ficelé, ée tion
malfaseire, eira n. (s. XIII.) malfaisant, ante veire: malleabilizar v. (s. XIX. . . ) malléabiliser
far malleable, abla adj. (s. XIV. . . ) malléable
malfasença n. f. malfaséncia malfaisance malmaridat, ada (maumaridat, ada) adj. e n.
malfasent, enta adj. e n. malfaisant, ante veire: 1. mal marié, ée veire: maridar 2. pingouin
malfaseire malmenar (maumenar) v. malmener
malfasièr, ièra adj. e n. désobligeant, ante malmenar (se) v. se mal comporter
malformacion n. f. (s. XIX. . . ) malformation malnet, eta adj. malpropre veire: netejar
veire: fòrma malnolent, enta adj. malodorant, ante veire:
nòler
malgalbiat, ada adj. 1. mal tourné, ée 2. sans
grâce malnutricion n. f. (s. XIX. . . , de l’anglés) malnu-
trition veire: noirir
malgalhard, arda adj. mal en point veire: gal-
malon n. m. (fam.) bobo
hard
malon n. m. carreau de terre cuite
malganhat n. m. 1. bien mal acquis veire: gan-
malonaire, aira n. carreleur, euse veire: malon
har 2. profit illicite
malonar v. 1. carreler veire: caladar 2. paver
malgastar v. 1. gâter 2. se gâter (temps)
malonatge n. m. carrelage
malgastar son argent expr. gaspiller son argent
malonèst, èsta (pl. malonèstes, èstas) adj. e
malgovèrn (maugovèrn) n. m. 1. mauvais gou-
n. 1. malhonnête veire: onèst 2. impoli, ie
vernement veire: govèrn 2. mauvaise adminis-
3. grossier, ère
tration 3. mauvaise conduite
malonièra n. f. 1. briqueterie veire: malon
malgraciós, osa (pl. malgracioses, osas) adj. e n.
2. fabrique de carreaux de brique
maussade
malor n. f. 1. malignité veire: mal 2. âpreté
malgrat (maugrat) prep. malgré
malor de quicòm (la -) expr. la douleur de
malgrat sas gents expr. contre l’avis de sa quelque chose
famille malora n. f. 1. mauvaise heure veire: ora
malh n. m. maillet veire: malhet 2. hasard malencontreux
malha n. f. maille malordit n. m. 1. malfaçon 2. méfait
malha (de la grand -) loc. 1. de la belle espèce malparada n. f. 1. mésaventure 2. malheur
2. d’une famille huppée malparat n. m. 1. péril 2. malheur
malha a son debàs (aver una -) expr. 1. être at- malparlar v. mal parler (dire des choses
teint dans sa réputation 2. n’être pas sans re- grossières, mauvaises. . . ) veire: desparlar
proche malpàs (pl. malpasses) n. m. 1. passage
malha escorruda n. f. maille filée périlleux veire: passar 2. (fig.) la mort
malhet n. m. maillet veire: malh malpenchenat, ada (maupenchenat, ada) adj. e
malhòl n. m. jeune vigne n. 1. mal peigné, ée veire: penchenar 2. négligé,
malhòt n. m. (s. XVI. . . ) 1. maillot 2. langes ée
malhòt de banh n. m. maillot de bain malpensar v. penser mal
malhotar v. emmailloter malpensós, osa; pl. malpensoses, osas (mau-
malhum n. m. → ret réseau pensós, osa) adj. 1. qui pense à mal 2. soupçon-
malícia n. f. (s. XII. . . ) 1. malice veire: colèra neux, euse
2. colère malplanièr, ièra adj. 1. inégal, ale (sol, surface)
malícia (far -) loc. donner du dépit veire: planièr 2. bosselé, ée

361
malplasent, enta (mauplasent, enta) man espompida

malplasent, enta (mauplasent, enta) adj. dé- mammectomia n. f. (s. XX.) mamectomia mam-
plaisant, ante mectomie
malplat, ata adj. e n. m. 1. raboteux, euse 2. mé- mammifèr n. m. (s. XVIII. . . ) mamifèr mam-
plat mifère
malsapiós, osa (pl. malsapioses, osas) adj. sus- mammita n. f. (s. XIX. . . ) mamita mammite
ceptible (qui se vexe) veire: susceptible mammografia n. f. (s. XX.) mamografia mammo-
malte n. m. (s. XVIII. . . , mot anglés) malt malt graphie
maltés, esa (pl. malteses, esas) adj. e n. (s. mammoplastia n. f. (s. XX.) mamoplastia mam-
XVII. . . ) maltais, aise moplastie
malthusian, ana adj. (s. XIX. . . , de Thomas Malthus) mamòi (pl. mamòis) n. f. violette veire: cap-
malthusien, enne tòrta, violeta
malthusianisme n. m. (s. XIX. . . , de Thomas mamot n. m. (s. XVII. . . , del rus ? lenga siberiana)
Malthus) malthusianisme mammouth
malthusianista n. (s. XX.) malthusianiste man n. f. 1. main - cit.: I a que la man de la mèstra
maltostemps (aver los sèt -) expr. avoir tous les per adobar aquela salsa amb porrats, clavèls de giròfle,
malheurs à la fois cebas, api, frigola e laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a
maltractància n. f. (s. XX.) maltractança maltrai- punt, tot aquò es mesclat amb la sang e remena que
tance veire: tractar remenaràs, tasta que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh
maltractant, anta adj. (s. XX.) maltraitant, ante de la font, 1977) 2. gant de toilette
maltractar v. (s. XVI. . . .) maltraiter man (a la -) loc. sous la main
maltraire v. 1. se conduire mal 2. tourner mal man (alongar la -) loc. mendier
3. avoir du mal à faire man (aver a sa -) loc. avoir à sa disposition
maltrasent, enta n. mauvais coucheur man (aver la -) loc. avoir la priorité
man (botar -) loc. mettre la main (à la pâte, au
malulhada n. f. 1. mauvais œil veire: ulhada
travail. . . )
2. maléfice
man (de la primièra -) loc. de premier choix
malva adj. e n. mauve (couleur, plante)
man (en un virat de -) loc. en un tour de main
malvenda n. f. mévente veire: venda
man (èsser coma lo dos dets de la -) expr. être
malvendre v. mévendre
intimes
malvengut, uda adj. e n. f. 1. malvenu, ue
man (èsser de -) loc. 1. être à sa main 2. du bon
2. événement malheureux
côté
malversacion n. f. (s. XIV. . . ) malversation
man (far la -) loc. donner la main
malversar v. commettre des malversations man (levar la -) loc. prêter serment
malvestit, ida adj. e n. mal habillé, ée veire: man (li ai bona -) loc. je l’ai en main (je vais y
vestir parvenir)
malviure n. m. 1. souci veire: viure 2. mal-être man (los gòts en -) loc. le verre à la main
malvolença n. f. 1. malveillance veire: voler man (téner sa -) loc. garder sa bonne direction
2. mauvaise volonté man (venir a -) loc. avoir en main
malvolent, enta adj. e n. 1. malveillant, ante man a l’esteva lo boièr laura expr. il sait mener
2. de mauvaise volonté sa barque
malvoler (mauvoler) n. m. mauvaise volonté man d’aur n. f. main heureuse
mamà n. f. maman veire: maire - cit.: Torna man d’aur (aver la -) loc. avoir la main
sovent a la memòria de la siá mamà, aquel valent que heureuse
trobèt la mòrt en 43, jol cèl d’Italia (Paul Gairaud, La man de delà de la mar (de la -) expr. outre-mer
sexològa, 1982) man de Dieu (es la -) loc. c’est un remède sou-
mamada n. f. tétée verain
mamar v. → popar téter man de lo cofalhar me fasiá tifa-tafa (la -) expr.
mamèl n. m. mamelon la main me démangeait de lui donner une gifle
mamèla n. f. → popa, popeta 1. mamelle 2. grap- man del Bon Dieu (far la -) expr. prêter serment
pillon man delà de la mar (de la -) expr. outre-mer
mamelar v. grappiller man dins la pòcha (intra ta -) expr. mets ta main
mamelièra n. f. → popelet bout du sein à la poche (pour payer)
mamelon n. m. mamelon man dreita (a -) loc. → a dreita à droite
mamelut, uda adj. → poput mamelu, ue man d’òbra n. f. main d’œuvre
mamet, mameta n. f. grand-mère veire: menina, man d’òbra (a -) loc. au travail
maneta man e margue (far quicòm entre -) expr. faire
mammari, ària adj. (s. XVII. . . ) mamari mam- quelque chose à propos
maire veire: mamèla man espompida n. f. maint potelée

362
man esquèrra (a -) mandaire, aira

man esquèrra (a -) loc. → a esquèrra à gauche mancant, anta adj. mancaire manquant, ante
man esquerrièr (èsser -) loc. être gaucher mancar v. 1. manquer - cit.: Santa Ceselha nasquèt
man fada n. f. main heureuse / habile de parents nòbles e opulents qu’aviau tot a [ronfle] ;
man fada (a la -) loc. il est habile de ses mains lor mancava pas res ; èron respectats e aimats dins lor
man fait (de -) loc. fait à la main país coma de [mond] que podiau e que fasiau plaser
man grèva (aver la -) loc. avoir la main lourde quand n’èron pregats (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
man lava l’autra (una -) expr. on peut rattraper ; Me mancava ben dètz-e-nòu sòus, mas coma teniái
ses erreurs çò plus gròs, me pensavi que çò menut tombariá tot
man mòrta n. f. main morte sol un jorn d’estrenas. Tot virava plan, e i aviá qu’a
man pausada (a -) loc. à tête reposée esperar aquel jorn astruc (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre
man pesuga (aver la -) loc. avoir la main lourde d’images) 2. omettre 3. offenser 4. faillir
man revèrsa n. f. revers de la main mancar (lo val mai tuar que -) loc. il ne faut pas
man sul colet (botar la -) loc. prendre au collet le vexer, il le prendrait très mal
man sus la granhòta (metre la -) expr. trouver mancar (se) v. commettre une faute
le magot mancar a qualqu’un loc. commettre une faute
man tastas (a -) loc. à tâtons veire: a palpas envers qualqu’un
man tocada, papièr signat expr. une main mancar bèla (la -) loc. l’avoir échappé belle
touchée vaut un papier signé mancar classa loc. manquer la classe
manada n. f. (s. XIX. . . , del castelhan) manade mancar de gaire (non se’n -) loc. ne s’en falloir
(troupeau de bovidés) de peu
manada de gents (una -) expr. un tas de gens mancar de gaire (se’n -) loc. s’en falloir de peu
manadièr n. m. (s. XX.) manadier (conducteur mancar lo caire (se -) loc. se fourvoyer
de troupeau) veire: manada, mainatgièr mancar perir loc. manquer mourir
manadon, manadet n. m. petite poignée (d’un mancar son paire loc. manquer de respect à son
objet) veire: manat - cit.: Manadet de floretas comu- père
nas que gausas esperar dedins lo grand e mirgalhat mancar un cors loc. sécher un cours
[pertèrra] del [Lengadòc] de totis tos esperfòrces, te mancat (a -) loc. il a failli (mourir. . . )
vesi pagat en moneda de trufas se non te salvas per
mancha n. f. (s. XVI., de l’italian mancia) → men-
ací (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII)
dicitat 1. quête 2. mendicité
manat, manada n. f. 1. contenu d’une main
mancha (far la -) loc. (s. XVI. . . ) « faire la
veire: man 2. botte (légume)
manche »
manatjaire, aira n. (s. XIX. . . , de l’anglés) manager
manchego n. m. (s. XIX. . . , mot castelhan)
veire: mainatgièr
manchego (fromage)
manats (a -) loc. à pleine main
manchó / mandjó adj. e n. (s. XVIII. . . , mot tongóz)
manca n. f. 1. manque 2. omission
mandchou, oue
manca prep. 1. moins (soustraction) veire: levat
2. sauf (exception) manchon n. f. manchon
manca (de ben se -) loc. il s’en faut bien mand n. m. 1. envoi veire: mandar 2. impulsion
manca (èsser de -) loc. 1. manquer 2. être en mand (aver -) loc. avoir l’ordre
moins mand (donar -) loc. donner l’ordre
manca (se’n -) loc. il s’en / tant s’en faut mand (levar -) loc. levar man 1. donner un con-
manca de gaire (se’n -) loc. peu s’en faut trordre veire: contròrdre 2. abandonner un pro-
manca de l’espatla (a la -) loc. au défaut de jet 3. cesser de travailler
l’épaule mand de (a -) loc. sur le point de
manca de sèt jorns (en -) loc. en moins de sept mand de (donar -) loc. → encargar charger
jours (quelqu’un) de
manca pas de destorbes loc. les incidents se mand de (èsser a -) loc. être sur le point de
multiplient mand de (far -) loc. 1. faire mine de 2. menacer
manca un bol (li -) loc. il est toqué de
manca un brocon a son fagòt (li -) expr. il mand de partit (a -) loc. sur le départ
manque de jugement mandadís (pl. mandadisses) n. m. envoi
manca una bolida (li -) expr. il manque de juge- mandagòt n. m. (s. XVI.) animal fabuleux qui
ment fournit des pièces d’or à celui qui le possède
mancadís, issa (pl. mancadisses, issas) adj. sus- mandaire, aira n. aide fournier / boulanger
ceptible (il se vexe) - cit.: Las comodidats del mestièr m’an fait botar
mancament n. m. 1. manquement 2. faute mandaire, e depisti tot aprendís d’autre menestral de
mancament (far un -) loc. commettre une faute se véser mai de pan sus taula (Pèire Godelin, Ramelet
mancança (per -) loc. faute de mondin, s. XVII)

363
mandaire, aira manejar

mandaire, aira n. mandadoira 1. messager, ère mandarèla (far la -) loc. se rafraîchir / boire un
veire: messatgièr 2. envoyé, ée coup
mandala n. m. mandalà mandala mandarin n. m. (s. XVI. . . , del portugués ? malai)
mandament n. m. → comandament 1. mande- mandarin
ment - cit.: Quand del mandament de Dieu las lengas mandarina n. f. (s. XVIII. . . , del castelhan) man-
se trobèguen a la sepultura de la temeritat del gigant darine
Nembròd, qui dirà que la nòstra non forèssa pas de mandarinat n. m. (s. XVIII. . . ) mandarinat
l’asempre ? (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. or- mandat n. m. (s. XV. . . ) mandat
dre mandat (far veire çò que lo Bon Dieu li a -) expr.
mandar v. 1. envoyer veire: enviar - cit.: Vos ai montrer sa nudité
mandat per vos donar mos òrdres (Pèire Miremont, mandatar v. (s. XIX. . . ) mandater
L’espion, 1952) ; Leis eròis arriban las au terme de mandatari, ària n. (s. XVI. . . ) mandataire
la carrièra ; abans de li celebrar la glòria, caudrà lei mandats (cumul dels -) n. m. cumul des man-
mandar au refectòri e au dormitòri (Robèrt Lafònt, dats
1984) 2. expédier 3. lancer 4. convoquer mandibula n. f. (s. XVIII. . . ) mandibule veire:
mandar / remandar un projècte a dètz-e-uèit maissa
expr. renvoyer un projet sine die mandolina n. f. (s. XVIII. . . , de l’italian) mando-
mandar a Puègcèlsis ; a Bòsols expr. envoyer line
promener / au diable mandòrla n. f. (s. XX., de l’italian) mandorle (hist.
mandar al bòsc expr. envoyer paître art)
mandar al diable expr. envoyer au diable mandòrra n. f. (s. XVI. . . ) mandore (musique)
mandar al fons de quaranta expr. mettre aux
mandra n. f. 1. renard, arde veire: vop, guèine,
oubliettes
rainard 2. personne rusée 3. entremetteuse
mandar bèl loc. frapper juste
mandra (arribar / apastar / la -) expr. faire de la
mandar bèl (li -) expr. ne pas y aller de main
propagande (attirer le renard vers le piège)
morte
mandra (tirar a la -) loc. tirer au flanc
mandar cagar a la vinha expr. envoyer paître
mandra dins una pèl d’ase (es una -) expr. il est
(triv.)
plus malin qu’il n’en a l’air
mandar cofir de muscles expr. envoyer paître
mandragora (a ausit cantar la -) expr. il a la pré-
mandar de fions loc. envoyer des piques
tention de tout savoir
(paroles blaissantes)
mandragora (aquò val una -) expr. c’est une
mandar far lanlèra expr. evoyer paître
mine d’or
mandar la man a l’esquipòt expr. trouver le
mandrat n. m. renardeau
magot
mandre n. m. 1. mandrin 2. manivelle 3. touril-
mandar la man sus loc. porter la main sur
lon 4. (fam.) pénis
mandar la pèira e amagar lo braç loc. agir dans
l’ombre mandrilh n. m. 1. poinçon 2. instrument de
mandar lo viatge en dètz-e-uèit loc. renvoyer tourneur
« sine die » mandrin n. m. mandrin
mandar los braces loc. tendre les bras mandrinar v. 1. mandriner 2. percer avec un
mandar los panièrs ont lo peis dona expr. être mandrin
opportuniste manducacion n. f. (s. XVIII. . . ) manducation
mandar los pès loc. 1. donner des coups de (méd.)
pieds 2. ruer manducator, tritz (pl. manducators, trises) adj.
mandar los uèlhs loc. lancer des regards (s. XIX. . . ) manducateur, trice (méd.)
mandar los uèlhs sus loc. jeter les yeux sur maneflariá n. f. flagornerie
mandar pénher de gàbias expr. envoyer paître manèfle (far -) loc. flagorner
mandar préner loc. ajourner manèfle, èfla adj. e n. flagorneur, euse
mandar quérre loc. envoyer chercher maneflejar v. flagorner
mandar rasclar de botas expr. envoyer paître manega n. f. rangement
mandar rasclar de canas expr. envoyer paître manegança n. f. manigança 1. manigance veire:
mandar sotar de muscles expr. envoyer paître manegar 2. arrangement
mandar un siscle loc. jeter un cri manegar v. 1. arranger veire: manejar 2. mettre
mandarèl, èla n. jeune aide fournier / en ordre
boulanger veire: mandaire - cit.: Ací les avèm les manejable, abla adj. maniable
mandarèls del forn d’endacòm, ont les Cupidonets, en- manejaire, aira n. manieur, euse
fants de Vènus, fan còire lors rigolistis (Pèire Godelin, manejament n. m. maniement
Ramelet mondin, s. XVII) manejar v. manier veire: manegar

364
manejós, osa (pl. manejoses, osas) manja coma un ressaire

manejós, osa (pl. manejoses, osas) adj. touche- maniacodepressiu, iva adj. e n. (s. XX.) maniaco-
à-tout dépressif, ive
manèl, èla adj. 1. maniable veire: man 2. doux, manicla n. f. manique (cordonnerie)
douce 3. apprivoisé, ée manicla n. f. manique
manèla n. f. 1. paquet 2. botte (légumes. . . ) manicla (es de la -) loc. il est du métier; il est
manèla d’espics (una -) expr. une poignée des nôtres
d’épis manicur, ura n. (s. XIX. . . ) manucure
manequin n. m. (s. XIX. . . , del neerl.) mannequin manièra n. f. 1. manière 2. usage
manestrenar v. donner un pourboire manièra (d’una cèrta -) loc. en quelque sorte
manet (a -) loc. à la main manièra (li far una marrida -) expr. désobliger
manet (far -) loc. faire la chaîne veire: far Guil- quelqu’un
hèm / Guilheume manièra ne vòl una autra (una -) expr. une po-
maneta n. f. (de l’occ. mamaneta) → menina litesse en appelle une autre
1. grand-mère veire: mameta, manon 2. mammy manièra que (de -) loc. de sorte que
maneta n. f. manette (technique) manierisme n. m. (s. XIX. . . ) maniérisme (art)
maneta n. f. petite main veire: man manierista adj. e n. (s. XVIII. . . ) maniériste (art)
manfar v. faire à la main manierós, osa (p. manieroses, osas) adj.
manga n. f. (s. XVI. . . , del portugués) mangue maniéré, ée
(fruit) manifèst, èsta (pl. manifèstes, èstas) adj. e n. m.
mangà n. m. (s. XX., del japonés) manga (s. XVI. . . , de l’italian) manifeste
mangà n. m. (s. XX.) manga (art graphique manifestacion n. m. (s. XVIII. . . ) 1. manifes-
japonais) tation (action d’organiser) - cit.: Joan-Guilhem,
mangana n. f. 1. flatterie 2. minauderie per alassament e estent totei lei besonhas qu’aviá,
manganés (pl. manganeses) n. m. (s. XVIII. . . , de e mai perque voliá èstre un pauc mai sovent ambé
l’italian) manganèse sei mestressas, diguèt ren e laissèt a Pèire Baglione
mangi cap (non -) loc. je ne mange pas l’organizacion de la manifestacion (Glaudi Barsòtti,
mangisca n. f. mangiscla 1. nourriture veire: Lo capitani de la Republica, 2012) 2. manifestation
manjar 2. victuailles (revendication de rues)
mangonariá n. f. petite épicerie du coin manifestant, anta n. (s. XIX. . . ) manifestaire;
mangonièr, ièra n. 1. petit commerçant manifestador manifestant, ante
2. revendeur manifestar v. (s. XII. . . ) manifester
mangosta n. f. (s. XVII. . . , del castilhan) man- manilha n. f. (s. XVII. . . , del castelhan) manille
gouste (animal) (jeu)
manguièr n. m. (s. XVII. . . ) manguier (arbre à manilha n. f. 1. anse 2. poignée
mangues) maniòc n. m. (s. XVI. . . , mot tupí) manioc
manhac, aga adj. mignon, onne manipòli n. m. 1. manœuvre 2. tour de passe-
manhagar v. 1. caresser 2. câliner passe 3. fraude
manhagós, osa (pl. manhagoses, osas) adj. manipulacion n. f. (s. XVIII. . . , del castelhan) ma-
1. caressant, ante 2. affectueux, euse nipulation
manhaguejar v. 1. caresser 2. câliner manipular v. (s. XVIII. . . ) manipuler
3. mignarder manipulator, tritz (pl. manipulators, trises) adj.
manhagum n. m. mignardise e n. (s. XVIII. . . ) manipulaire manipulateur, trice
manhan n. m. 1. magnan 2. ver à soie maniqueïsme n. m. (s. XVII. . . ) manichéisme
manhanaire, aira n. éleveur / éleveuse de vers maniquèu, èa adj. (s. XVI. . . ) manichéen, enne
à soie manit, ida n. → mainat enfant - cit.: E d’a genol-
manhanarèla n. f. charmante / petite éleveuse hons sus lo lièch, desnuda coma una victòria, piquèt
de vers à soie veire: manhanaire - cit.: En desful- de las mans amb una fòga de manida (Max Allier,
hant vòsti gitèlas, / cantatz, cantatz manhanarèlas ! L’Emperau, 1977)
(Frederic Mistral, Mirèlha,s. XIX) manitó n. m. (s. XVII. . . , de l’algonquin) manitou
manhanariá n. f. (s. XIX.) magnanerie (élevage manitòrta (far la -) loc. faire signe de la main
de vers à soie) manivèla n. f. (s. XIX. . . , del francés) manivelle
manhanièr, ièra n. (s. XIX.) → manhanarèla manja (aquò non es / es pas / de ma -) expr. cela
éleveur de vers à soie n’est pas à mon goût
manholièr n. m. (1702, de Peire Manhòl) manholià manja a crèba-pança expr. il mange comme un
magnolià magnolia (bot.) ogre
mania n. f. (s. XVII. . . ) manie manja coma un ressaire expr. il mange comme
maniac, aca adj. (s. XIII. . . ) maniaque un ogre

365
manja lo gal del senhor, cent ans après raca las plumas (qui -) manjarèl (amor -)

manja lo gal del senhor, cent ans après raca manjar coma un destruci expr. manger comme
las plumas (qui -) expr. il faut se garder de la un ogre
vengeance des puissants manjar coma un porcèl expr. 1. manger comme
manja ni beu (non -) loc. il ne mange ni ne boit un cochon 2. s’empiffrer
manja palha, lo que fa ren manja fen (lo que manjar coma un serraire expr. manger comme
trabalha -) expr. ce n’est pas celui qui travaille un ogre
qui profite le plus de son labeur manjar de bauca expr. crever de faim
manja que descalada expr. il mange comme un manjar de buòu a l’estofada expr. étouffer son
ogre veire: calada dépit
manja que destèrra expr. il mange comme un manjar de favas loc. bredouiller fam.
ogre manjar de porquet amb de sàlvia expr. se
manja que fa tremolar expr. il mange terrible- délecter
ment manjar de regardèlas expr. regarder les autres
manja tot a son disnar, li rèsta res per son sopar manger
(qui -) expr. il faut être prévoyant manjar dins sos cinquanta expr. être dans la
manja, gat, que romiaràs expr. 1. chat repu ron- cinquantaine
ronne 2. un bon repas rend conciliant manjar fava loc. donner sa langue au chat
manja-quand-n’a n. m. crève-la-faim manjar faveta loc. donner sa langue au chat
manja-quand-tròba n. meurt-de-faim veire: manjar fòrça estofada expr. souffrir sans se
brama-sopa plaindre
manjable, abla adj. (de manjar) mangeable veire: manjar la granhòta (se -) expr. faire faillite
manjador manjar las aurelhas (se -) expr. se ruiner en
manjacapelan n. → anticlerical anticlérical, ale folles dépenses
(fam.) veire: capelan, reitor manjar las sangs (se -) loc. se ronger
manjacrestian n. m. → antropofague (fam.) an- d’inquiétude
thropophage veire: crestian manjar lo ben de sèt glèisas expr. être prodigue
manjadís, issa (pl. manjadisses, issas) adj. → manjar lo ben d’un diocèsi expr. être prodigue
comestible comestible manjar lo camin loc. dévorer le chemin
manjadoira n. f. mangeoire manjar lo fenolh per la racina expr. manger les
manjador, doira adj. (de manjar, var.: minjader, era) pissenlits par la racine
bon à manger veire: manjable manjar lo lard loc. manquer à la règle
manjadreit n. m. (s. XX.) buffet (réception) manjar lo pan del sord expr. vivre aux crochets
manjafavas n. → barbotejaire 1. (fam.) d’autrui
bafouilleur 2. qui articule mal manjar lo sec e mai lo verd loc. manger son
manjaganhat, ada n. parasite blé en herbe
manjaire, aira n. 1. mangeur, euse veire: manjar pels images expr. manger sans appetit
prodigue 2. prodigue manjar pro de sopeta expr. donner sa langue
manjamèl e manjafèl son vesins expr. il faut se au chat
méfier des obséquieux manjar sant Crespin e las alsenas (se -) expr.
manjan los pichons (los peisses gròsses -) expr. travailler sans aucun profit
les gros poissons mangent les petits manjar sas tèrras loc. dissiper son bien
manjança n. f. → vermina 1. vermine veire: caci- manjar sec e verd loc. faire de folles dépenses
bralha 2. parasite 3. mauvaise herbe manjar son blat en verd loc. manger son blé en
manjapaures n. m. → usurièr 1. usurier 2. ex- herbe
ploiteur manjar son cabal loc. manger son patrimoine
manjar n. m. → noiridura 1. nourriture manjar son dequé loc. manger son bien
2. manger manjar son sadol loc. manger à satieté
manjar v. manger manjar sopas sul cap loc. dominer de la tête et
manjar (ton -) loc. ta préoccupation de manger des épaules
manjar a crèba-pança loc. s’empiffrer manjar tot son afanatge expr. manger son bien
manjar a la porcion loc. manger à la carte manjar un bocin loc. manger un morceau
manjar a qualqu’un son blat car (far -) expr. ru- manjar un mossèc loc. casser la croûte
iner quelqu’un manjar un pan mal afanat expr. jouir d’une
manjar a se far petar la pèl del ventre expr. sinécure
manger énormément manjar un talhon loc. casser la croûte
manjar calhadas loc. boire du petit lait manjar una bocada loc. manger un morceau
manjar coma un boièr expr. manger comme un manjar verd e sec loc. être prodigue
ogre manjarèl (amor -) expr. amour intéressé

366
manjarèl, èla mántol

manjarèl, èla adj. appétissant, ante manon de claus n. m. trousseau de clefs


manjarèlas (aver las fèbres -) expr. avoir bon manòtas n. f. plur. (s. XV.) menottes (police)
appétit veire: man
manjariá n. f. abus de pouvoir manpòt, òta adj. e n. qui a les mains gourdes
manjariá (de -) loc. des faux frais veire: man
manjariá dins l’aurelha d’un ase (ne -) expr. manquet, eta adj. e n. manchot, ote veire: man
j’en mangerais sur la tête d’un taigneux mans (aver entre -) loc. avoir en mains
manjariá las ramas de cent malhòls expr. il est mans (de las doas -) loc. à deux mains
très dépensier mans (entre -) loc. entre les mains
manjariá las ramas de sèt vinhas expr. il est mans (èsser de -) loc. être en mains
très dépensier mans (far las doas -) loc. 1. avoir deux emplois
manjariá lo diable amb las banas expr. il est 2. faire son travail et celui d’un autre
affamé mans (non me ven en -) loc. je ne l’ai pas en
manjariá ont los autres patirián expr. c’est un mains
homme très capable mans (tustar de -) loc. conclure un marché
manjariái un curat farcit de cantaridas (me -) mans de pata (aver de -) loc. avoir des mains
expr. j’ai très faim molles
manjariatz de potons (la -) loc. elle est jolie à mans de pati (aver de -) loc. être malhabile
croquer
mans dels revendeires (sèm entre las -) expr.
manjasants (/manja-sants) n. m. bigot nous sommes dans de sales draps (nous
manjat de deutes (èsser -) loc. être criblé de n’avons plus de moyen d’agir) veire: non sèm
dettes blancs
manjat sant Crespin mai las alzenas (aver -)
mans d’aur (aver las -) loc. être très habile
expr. avoir tout dépensé
mans fadas (aver las -) loc. être très habile
manjat una gata (a -) loc. il est enroué
mans negras fan manjar lo pan blanc (las -) expr.
manjatiu, iva adj. → apetitós appétissant, ante
il faut respecter les travailleurs
manjatívol (pl. manjatívols) adj. bon a manger
mans seguras (entre -) loc. entre de bonnes
manjucar v. 1. grignoter 2. picorer.
mains
manjuquejar v. manger sans appétit
mans tenon farina (bonas -) expr. un bon ou-
manlèu n. m. emprunt (chose, objet. . . ) veire:
vrier s’en sort toujours
emprumt
mans traucadas (a las -) loc. c’est un panier
manlèva n. f. bascule d’un puits
percé
manlevaire, aira n. emprunteur, euse (chose,
mans traucadas (aver las -) expr. avoir les
objet. . . )
mains percées
manlevar v. emprunter (chose, objet. . . ) - cit.:
D’un costat, lo pòble laissa s’apaurir son lengatge mansuetud n. f. (s. XIII. . . ) mansuétude
en restrenhent lo vocabulari als sols besonhs locals ; mant, anta adj. maint, mainte
de l’autre, aprèp aquel apauriment dont patís a un manta n. f. mante (vêtement sans manches)
moment donat, lo pòble augmenta lo vocabulari en mantasta (a la -) loc. adv. pêche à la main veire:
manlevant de novèls mots a la lenga oficiala (Antonin a la gaunha
Perbòsc, Fòc nòu, 1904) mantèl n. m. 1. manteau veire: màntol 2. cou-
manna n. f. (s. XII. . . , mot ebrèu) manne vercle (maie, pressoir...)
mannat, ada adj. 1. gentil, ille 2. bien arrangé, mantelar v. 1. couvrir d’un manteau veire: des-
ée mantelar 2. couvrir
manne del jorn (tot lo -) loc. tout au long du mantelet (far lo -) loc. traîner une aile blessée
jour / de la journée (oiseau)
manòbra n. f. (s. XVII. . . ) manœuvre (tentative) manten n. m. 1. maintien 2. soutien
manòbra n. m. (s. XX.) manœuvre (ouvrier) manteneire, eira n. mainteneur
manòbra (far -) loc. servir de manœuvre mantenença n. f. maintenance
manòbra per un curat (fariá un bon -) expr. manténer v. 1. maintenir veire: man 2. se main-
c’est un fainéant tenir
manobrable, abla adj. (s. XX.) manœuvrable manténer caud loc. tenir au chaud
manobrant, anta adj. (s. XIX. . . ) manœuvrant, mantilha n. f. (s. XVIII. . . , del castelhan) mantille
ante mántol n. m. grand manteau d’homme veire:
manobrar v. (s. XVII. . . ) manœuvrer veire: obrar mantèl - cit.: Mès aquò siá pro dit per ara, / que
manobrièr n. m. (s. XVII. . . ) manœuvrier veire: le cèl son mántol prepara, / contrapuntat, tan plen
obrièr que vuèit, / de las estelas de la nuèit (Pèire Godelin,
manomètre n. m. (s. XVIII. . . ) manomètre Ramelet mondin, s. XVII)

367
mantun, una marabot

mantun, una adj. inv. (de mant X mai d’un) → maquinacion n. f. (s. XIII. « machinatio ») machi-
mant, a 1. maint, mainte veire: mai d’un - cit.: nation
Mantun se retrobèron arroïnats per la crisi. Dins maquinal, ala adj. (s. XVII. . . ) machinal, ale
mantuna estructura sovent lexicalizada (Preposicion maquinar v. (s. XIII. « machinar ») machiner - cit.:
+ Nom) l’article es absent. 2. plus d’un, d’une - cit.: E pertant honan de vergonha, / e de mau acarada
Mantuna istòria . Ne coneissi mantun. tronha / hujan, trebolats de lors sens, / los qui de’m
manual n. m. (s. XVI. . . ) manuel (livre) pèrder maquinavan (Pèir de Garròs, Psaume 6, 1565)
manual, ala adj. e n. (s. XVI. . . ) manuel, elle maquinariá n. f. (s. XIX. . . ) machinerie
manualament adv. (s. XIV. . . ) manuellement maquinhon n. m. (s. XVI. . . , del francés? occ. maga-
manufactura n. f. (s. XVII. . . ) manufacture nhon) maquignon veire: maganhon
manufacturable, abla adj. (s. XIX. . . ) manufac- maquinhonar v. (s. XVI. . . ) maquignonner veire:
turable maganhonar
manufacturar v. (s. XVII. . . ) manufacturer maquinhonatge n. m. (s. XVI. . . ) maquignon-
manufacturièr, ièra adj. e n. (s. XVIII. . . ) manu- nage
facturier, ière maquinisme n. m. (s. XVIII. . . ) machinisme
manuguet n. m. menuet maquinista n. (s. XVII. . . ) maquinaire machin-
manuscrit, ita adj. e n. (s. XVI., del latin) manescrit, iste
manescrich 1. manuscrit, ite veire: man - cit.: Ex- maquís (pl. maquises) n. m. (s. XIX. . . , del còrs)
celléncia deu manuscrit d’Oxford ? Òc. Mès n’ei maquis
pas qu’un manuscrit" (Pèire Bèc, 2014, p. 7) 2. (m.) maquisard, arda n. m. (s. XX.) maquisard veire:
manuscrit camisard
manutencion n. f. (s. XIX. . . ) manutention mar n. f. mer - cit.: Mon còr, mai que mai, pataque-
manutencionari, ària n. (s. XVIII. . . ) manuten- java coma aquel de la lauseta qu’aviái tan sovent
tionnaire ausida, sus los rastolhs de Tèrra-l’òrt, dins lo cal-
maoïsme n. m. (s. XX.) maoïsme imàs, s’adelir en cantant "dins la mar blosa de l’aire
maoïsta n. (s. XX.) maoïste (Julieta Dissèl, s. XX)
mapa n. f. carta carte géographique mar (auta -) n. f. haute mer
mapamundi n. m. (s. XIII. . . ) mapamond mappe- mar (delà la -) loc. outre-mer
monde (f.) mar (es blanca -) loc. la mer est sereine
maqueta n. f. (s. XVIII. . . , de l’italian) maquette mar (far un trauc a la -) n. couler (bateau)
maquetista n. (s. XX.) maquettiste mar (l’espandida de la -) loc. l’étendue de la
Maquiavèl n. m. (s. XIX. . . , de Niccolò Machiavelli) mer
machiavel mar als Angleses (far la -) loc. apprendre à son
maquiavelic, ica adj. (s. XIX. . . ) machiavélique père à faire des enfants
maquiavelisme n. m. (s. XVIII. . . ) machi- mar aprèp los peisses (voler la -) expr. vouloir
avélisme le beurre et l’argent du beurre
maquilhaire, aira n. (s. XIX. . . ) maquilleur, euse mar deliura n. f. desliura marée haute
maquilhar v. (s. XIX. . . , del neerl.) maquiller veire: mar e mai la balena (aver la -) expr. avoir tous
fardar les atouts en main
maquilhatge n. m. (s. XIX. . . ) maquillage mar e monts (far -) loc. faire monts et
maquina n. f. (s. XVI. . . ) machine merveilles
maquina de cafè n. f. (s. XX.) machine à café mar enauçada loc. mer agitée
maquina de calcular n. f. (s. XX.) machine à mar es auta (la -) loc. la mer est agitée
calculer veire: calculatritz mar granda n. f. → ocean atlantic océan atlan-
maquina de cóser n. f. (s. XX.) machine à coudre tique
veire: cosedoira mar gròssa n. f. mer houleuse
maquina de fotocopiar n. f. (s. XX.) machine à mar lisa n. f. mer d’huile
photocopier veire: fotocopiadoira mar non brutla pas (la -) expr. il n’y a pas le feu
maquina de guèrra n. f. machine de guerre au lac
maquina de lavar n. f. machine à laver mar passada, amor oblidada expr. loin des
maquina de vapor n. f. (s. XX.) machine à yeux loin du cœur
vapeur mar plena n. f. marée haute
maquina de vendemiar n. f. machine à ven- mar sema n. f. marée basse
danger mar-aire adj. (s. XX.) mer-air (militaire)
maquina per comptar n. f. machine à calculer mar-mar adj. (s. XX.) mer-mer (militaire)
maquina per escriure n. f. machine à écrire mar-sòl adj. (s. XX.) mer-sol (militaire)
maquina per lavar n. f. machine à laver marabot n. m. (s. XIX. . . , de marabot) marabó
maquina-espleit n. f. (s. XX.) machine-outil marabout (oiseau)

368
marabot margolh

marabot n. m. (s. XVI. . . , de l’arabi) marabout marcesc, esca (pl. marcesques, escas) adj. de
(personne, tente) mars veire: març
marasme n. m. (s. XVI. . . ) marasme marcescada n. f. giboulée (de mars) veire: març
maratge n. m. 1. rivage veire: marina 2. plage
maraton n. m. (s. XIX. . . , de la vila grèca) marathon marcha n. f. (s. XVI. . . ) → camin marche (action
maratonian, ana n. (s. XIX. . . ) marathonien, de marcher)
enne marchaire, aira n. → caminaire marcheur, euse
marbradura n. f. (s. XVII. . . ) marbrure marchapè n. m. (s. XIV. . . ) marchepied
marbrar v. (s. XVII. . . ) marbrer marchar v. (s. XIII. . . , lat. marcare) → caminar
marbrariá n. f. (s. XVIII. . . ) marbrerie marcher
marbre n. m. (s. XV. . . ) marbre m. marchon n. m. nez de marche (d’escalier) veire:
marbre (tira un peçuc al -) loc. il lésine sur tout grasa
marbrièr n. m. (s. XIX. . . ) marbrier m. marcial, ala adj. (s. XVI. . . ) martial, ale
marbriu, iva adj. → marmorèu marmoréen, marcian, ana adj. e n. (s. XVI. . . ) martien, enne
enne (relatif au marbre) marcir v. 1. flétrir veire: passir 2. faner
marc n. m. (s. XIV. . . ) résidu (café, raisin, olives, marèia n. f. (s. XVIII..., del francés) 1. marée
etc.) veire: raca (haute, basse) veire: mar, marina; subèrna
març (pl. marces) n. m. mars (mois) veire: di- 2. poisson de mer (marché)
marts marèia negra n. f. (s. XX ;) marée noire
marca n. f. (s. XVI. . . , del germanic ancian) 1. mar- marèia umana n. f. (s. XX.) marée humaine
que 2. trace 3. sorte de pain marescal (marescau; mareschau) n. m. (s. XIII. . . )
marca (es bona -) loc. c’est bon signe 1. maréchal (militaire) veire: faure 2. maréchal-
marca (marcha) n. f. (s. XI. . . , del germanic ancian) ferrant.
marche (région frontière) marescala n. f. (s. XIX. . . ) maréchale
marca de se (aquò -) loc. cela va sans dire marescalat n. m. (s. XIX. . . ) maréchalat
marca d’aquò (per -) loc. pour preuve de cela marescalciá n. f. (s. XVIII. . . ) maréchaussée
marca la pluèja (aquò -) loc. ça veut dire qu’il marga n. f. manche (vêtement)
va pleuvoir marga (aver grand -) loc. être influent
marca mal loc. quelqu’un qui a mauvaise mine marga (aver longa -) loc. avoir le bras long
marca plan (aquò -) loc. c’est bon signe marga (èsser de la -) loc. faire partie de
marca que i a quicòm que truca expr. c’est l’intrigue
signe de/que marga (lo ten per la -) loc. 1. il le tient 2. il
marca suau (un -) loc. qui bat froid l’empêche d’agir
marcador n. m. (s. XX.) marqueur (crayon, in- marga longa (aver la -) loc. avoir le bras long
strument. . . ) margar v. 1. emmancher 2. assembler 3. fourrer
marcaire, aira n. (s. XVI. . . ) marqueur, euse (per- 4. se faufiler
sonne, sport...) margarida n. f. 1. marguerite 2. reine-
marcamal n. m. 1. mauvaise passe 2. homme à marguerite
mine patibulaire margarida (a la bona -) expr. à la bonne fran-
marcamal se passeja expr. 1. ça va mal 2. c’est quette
la série noire margarideta n. f. pâquerette veire: pimpanèla -
marcar v. (s. XVI. . . ) 1. marquer 2. indiquer cit.: Los cocuts alucan candèlas sus los taps, las pri-
marcar v. poser le pied mavèras e las margaridetas floquejan, lo cocut canta
marcar de se loc. aller de soi au bòsc, lavetz la vinha que i va de bon còr e los shar-
marcar la finimond expr. présager la fin du ments e’s doblan d’ua setmana a l’auta tot lo mes
monde d’abriu (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991)
marcar lo pas loc. marquer le pas margarina n. f. (s. XIX. . . ) margarine
marcar lo pè loc. faire du pied margas (se rebussar las -) loc. se retrousser les
marcar mal loc. v. 1. être de mauvais augure manches
veire: auguri 2. marquer mal margas de camisa (en -) loc. en manches de
marcar plan loc. v. 1. être de bon augure veire: chemise
auguri 2. présenter bien marge n. m. (s. XVI. . . ) 1. marge 2. bord 3. bor-
marcassin n. m. marcassin dure
marcassita n. f. (ar. marqachita) marcassite marginal, ala adj. e n. (s. XV. . . ) marginal, ale
marcat (l’ai -) loc. j’ai mis mon pied dessus marginalitat n. f. (s. XX.) marginalité
marcat de (córrer suls -) n. aller sur les brisées marginalizacion n. f. (s. XX.) marginalisation
de marginalizar v. (s. XX.) marginaliser
marcejar v. faire des giboulées margolh n. m. margouillis

369
margolhar marrida passa

margolhar v. 1. patauger 2. (fig.). magouiller marit n. m. 1. mari veire: maridar - cit.: Non cal
margolin n. m. margoulin a filh de guita apréner de nadar, / jo sabi, Dieu mercé,
margue n. m. manche (outil) coma que jo tribalhi / e quin son los [mejans] del marit
margue après la pigassa (traire lo -) expr. jeter que li balhi (Francés de Corteta, La Miramonda, s.
le manche après la cognée XVII) 2. époux
margue de balaja n. f. manche à balai marit e molhèr loc. mari et femme
margue d’estrilha (aquò non val un -) expr. cela marit e molhèr (viure -) loc. vivre maritalement
ne vaut rien maritime, ima adj. (s. XIV. . . ) maritim maritime
marguilhièr, ièra n. (s. XVI. . . ) marguillier marjassa n. m. fanfaron (m.)
Maria meca (far -) expr. faire la sainte Nitouche marjassada n. f. fanfaronnade
marial, ala adj. marial, ale mark (pl. markes) n. m. (s. XIX. . . , mot alemand)
marida se brida (qual se -) expr. qui se marie mark
perd sa liberté marla n. f. marne
marida tot es plan (quand òm se -) expr. au marlièra n. f. marnière
début, tout va bien marlós, osa (pl. marloses, osas) adj. marneux,
maridable, abla adj. qui peut se marier euse
maridador, oira adj. 1. qui est en âge de se marmalha n. f. marmaille veire: drollatalha
marier veire: nubil 2. qui est à marier marmalhòt n. m. → mainat ; dròlle petit garçon
maridaire, aira n. marieur, euse marmelada n. f. marmelade
maridanha n. f. envie de se marier veire: marmelar v. faire des confitures
maridèra marmorèu, èa adj. (s. XIX. . . ) marmoréen, enne
maridar v. marier veire: marbriu
maridar a l’ola (se -) expr. se marier à l’autel de marmorifòrme, òrma adj. (s. XIX. . . ) marmori-
nature forme
maridar a l’ombra d’un bartàs (se -) expr. se marmorizacion n. f. (s. XX.) marmorisation
marier à l’autel de nature
marmorizar v. (s. XVI. . . ) marmoriser
maridat, ada adj. marié, ée - cit.: ... dins lo [tre-
marmòta n. f. (s. XIII. . . ) marmotte
sen] vos aprendrai quna es la castetat que deu reg-
marmotaire, aira n. (s. XIII. . . ) marmonneur,
nar entre las personas maridadas, car aquela vertut
euse
non deu pas nos abandonar jamai dins qun estat que
marmotar / marmotejar v. (s. XIII. . . ) marmonner
siagam (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
- cit.: Transdòlfi marmotegèt quauque ren de misteriós
maridatge n. m. mariage
sus l’imperialisme clitoridian de París e comandèt :
maridatge a la comuna n. m. mariage civil
"Li fremas dedins, partem" (Robèrt Lafònt, 1984)
maridatge estropiat n. m. mésalliance
maronita adj. e n. (s. XV. . . ) maronite (religieux)
maridatge gelat n. m. mariage sans amour
maròta (aver la -) loc. ne pas avoir de chance
maridats per Carnaval que de contents per Pas-
au jeu
cas (i a mai de -) expr. il y aura des déceptions
maridèra n. f. (de l’occ. gascon) envie de se marqués, esa (pl. marqueses, esas) n. marquis,
marier (ironique : pseudo-maladie) veire: mari- ise
danha marquesat n. m. marquisat veire: marca
marijuana n. f. (s. XX., del castelhan) marijuana marquetaire, aira n. (s. XVI. . . ) marqueteur, euse
mariment n. m. douleur morale marquetar v. (s. XIV. . . ) marqueter
marin n. m. marin (équipage) marquetariá n. f. (s. XV. . . ) marqueterie
marin n. m. marin (vent de la mer) marquetat, ada adj. (s. XIV. . . ) marqueté, ée
marin (al -) loc. à l’Est veire: colcant, ponent marra (far la -) loc. faire la moue
marin pompièr n. m. (s. XIX. . . ) marin-pompier marran, ana n. (s. XVII. . . , del castelhan ? arabi)
marin, ina adj. marin, ine (relatif à la mer) marrane (maure converti)
marina n. f. marée (vente de poissons) marrana (aver la -) loc. ne pas avoir de chance
marina n. f. marine (bateaux) marre n. m. bélier veire: aret
marinada n. f. marinade (cuisine) marrega n. f. cape limousine veire: capa
marinada n. f. brise de mer marrida aisina n. f. mauvaise tête
marinar v. mariner (cuisine) marrida èrba fruita lèu expr. les mauvaises
marinièr, ièra n. marinier, ère herbes se développent
marinièra n. f. marinière (vêtement) marrida èrba totjorn creis expr. les mauvaises
marioneta n. f. (s. XVI. . . ) marionnette (guignol) herbes ne meurent pas
marionetista n. (s. XIX. . . ) marionnettiste marrida estampa n. f. mauvais sujet
mariòta n. f. marionnette (avec des cordes) marrida fin (far -) loc. mal finir
marista n. m. (s. XIX. . . ) mariste (religieux) marrida passa n. f. moment défavorable

370
marrida sang non pagan pas un sòu de deutes (tres litres de -) mascarar

marrida sang non pagan pas un sòu de deutes marsoïn n. m. marsouin veire: pòrc marin
(tres litres de -) expr. le souci n’arrange pas les Marta fila, puèi debana expr. le bonheur n’a
choses qu’un temps
marrida sentida n. f. mauvaise odeur martegala n. f. (de la vila de Martegues) 1. martin-
marrida sòna (una -) loc. un mauvais son de gale 2. courroie 3. martingale (jeu)
cloche Martegue (lo -) n. pr. Martigues
marrida tèsta n. f. mauvaise tête martèl (a gròs enclutge, gròs -) expr. il faut
marridariá dins lo ventre (non aver que / aver savoir adapter ses moyens
pas que -) expr. être plein de fiel / méchanceté martèl (martèu; marteu; martèth) n. m.
marridas figuras n. f. plur. figures incon- 1. marteau veire: tustet, tustador 2. heurtoir
venantes martèl pilon n. m. (s. XIX. . . ) marteau-pilon
marriment n. m. tristesse martèl-pic n. m. (s. XIX. . . ) martèl-picaire
marrir (se) v. pron. s’affliger marteau-piqueur
marrit afar quand lo margue val mai que la bal- martelada n. f. coup de marteau
aja expr. mauvaise affaire qu’un couple mal martelaire n. marteleur (personne)
assorti / qu’une mauvaise association martèlament n. m. martèlement
marrit atalar (es de marrit -) loc. il est d’un car- martelar v. marteler
actère difficile martelat, ada adj. (s. XV. . . ) martelé, ée
marrit balanç (un -) n. m. une démarche vacil- martelatge n. m. (s. XVI. . . ) martelage
lante (une)
martin pescaire n. m. martin-pêcheur veire:
marrit cap n. f. mauvaise tête bernat pescaire, guilhèm pescaire
marrit colar n. m. mauvaise tête
martir, ira n. (s. XII.) martyr (personne) veire:
marrit coma la gala expr. mauvais comme martiri
marrit coma la gala loc. très méchant
martiri n. m. (s. XIII.) martyre (acte) veire: mar-
marrit coma la ronha expr. méchant comme
tir - cit.: Elàs ! Ça disi jo, Satiri, / ara qu’as ausit
marrit coma l’ase roge / negre expr. mauvais mon martiri, / non te’n trufes pas, se te plai, / coma
comme jo non feguí [faguèri] jamai / quand le bèl uèlh de
marrit coma un escorpiu expr. mauvais comme Peironèla / t’aviá desmargat la cervèla / e que, tot en-
marrit coma un gat bòrni expr. mauvais comme jaurit e baug, / vivotejavas sense gaug (Pèire Godelin,
marrit coma un un ase expr. mauvais comme Ramelet Mondin, s. XVII)
marrit coma una verruga expr. méchant comme martirium n. m. (s. XIX. . . ) martyrium
marrit de páur loc. saisi de peur martirizar v. (s. XII. . . ) martyriser
marrit gran lo qu’a tròp d’abèts expr. il com-
martirològi n. m. (s. XIII.) martirològ marty-
mence par enrober les choses
rologe
marrit gus (un -) n. m. un sale type
martirologia n. f. (s. XVII. . . ) martyrologie
marrit jorn (un -) n. m. un jour malheureux
martirologic, ica adj. (s. XVII. . . ) martyrologique
marrit mal n. m. 1. maladie incurable 2. un mal
martirologista n. (s. XVII. . . ) martyrologiste
sans remède
martror n. f. (s. XIII.) Toussaint
marrit mercat (val mai se desdire que far un -)
marxisme n. m. (s. XIX. . . ) marxisme
expr. il vaut mieux se dédire que faire un mau-
vais marché marxista adj. e n. (s. XIX. . . ) marxiste
marrit voler n. m. mauvaise volonté mas conj. mais
marrit, ida adj. mauvais, aise mas (pl. mases) n. m. → bòrda 1. mas veire:
marron adj. e n. (s. XVI. . . ) marron (fruit, bòria, capmas 2. ferme
couleur) masatge n. m. (s. XIII.) hameau veire: maine
marronièr n. m. (s. XVI. . . ) marronnier masc, masca (pl. masques, ascas) n. m. (lat. ma-
marroquinariá n. f. (s. XVII. . . ) maroquinerie gus < gr. magos) → bruèis sorcier, ère veire: faitil-
marroquinièr n. m. (s. XVI. . . ) maroquinier hièr
Mars n. pr. Mars (mytho.) - cit.: Ara per segonda masca n. f. personne masquée
botada, / vòli la guèrra trompetada ; car le dieu Mars, mascanha n. f. travail mal fait
amai sa sòr, / me fan gratilhons dins le còr (Pèire mascanhaire, aira n. qui travaille mal
Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) mascanhar v. travailler mal
mars (èsser dins las grandas -) expr. être dans mascanhon n. m. mauvais ouvrier
les grandes affaires mascar v. (ital. maschera) 1. masquer 2. déguiser
mars e monts (far -) loc. faire monts et 3. cacher
merveilles mascarada n. f. mascarade
marselhés, esa adj. (de Marselha) marseillais, mascaradura n. f. 1. barbouillage 2. noircissure
aise veire: focèu mascarar v. (s. XIV.) 1. barbouiller 2. noircir

371
mascaret matabuòu

mascaret n. m. (de l’occ. gascon) mascaret (bœuf massacre n. m. (s. XVI., del francés) → chaple mas-
tacheté, vague déferlante dans les estuaires) sacre
mascariá n. f. (occ. mascar) → mascariá su- massacre (trabalhar coma un -) expr. travailler
percherie - cit.: Comprenguèt pro lèu qu’aquela très durement
proposicion èra una engana, una mascariá massaire, aira n. masseur, euse
mascariá n. f. (occ. masc) → brueissariá sorcel- massaliòta adj. e n. (s. XIX. . . ) massaliote veire:
lerie - src.: Alibèrt, 1966, p. 484 marselhés
mascariá literària n. f. supercherie littéraire - massapan n. m. massepain
cit.: Al s. XIX, se publiquèron en occitan qualques massar v. (s. XVIII. . . , de l’arabi) masser
famosas mascariás literàrias massar v. → agropar grouper
mascle adj. e n. m. (s. XIII.) 1. mâle 2. viril, ile massatge n. m. massage veire: quinesiterapia
masclejar v. se donner l’air viril massicòt n. m. (s. XIX. . . , de Guillaume Massiquot
masclum n. m. 1. jeunes gens (garçons) 2. les ou Massicot) massicot (instrument)
hommes massicotaire, aira n. (s. XIX. . . ) massicoteur
masclum (mal de -) coliques néphrétiques massicotar v. (s. XIX. . . ) massicoter
veire: colicas nefreticas massificacion n. f. (s. XX.) massification
mascòta n. f. 1. mascotte veire: masc 2. objet, massificar v. (s. XX.) massifier
animal fétiche massificator, tritz (pl. massificators, trises) adj.
masculin, ina adj. (s. XIII.) masculin, ine (s. XX.) massificaire massificateur, trice
masculinitat n. f. (s. XIII. . . ) masculinité massís (pl. massisses) n. m. (s. XII.) massif mon-
masculinizar v. (s. XVIII. . . ) masculiniser tagneux
masèl (far -) loc. 1. tuer le cochon 2. préparer la massís, issa (pl. massisses, issas) adj. (s. XII.)
viande massif, ive
masèl (masèu; maseu; masèth) n. m. → massissament adv. massivement
afachament 1. abattoir veire: chaple 2. (fig.) mas- mast n. m. (s. XIV.) mât - cit.: Aquí le vaissèl èra
sacre d’una tina, un ast èra mast, la vela una toalha, e
masoquisme n. m. (s. XIX. . . , de Sacher Masoch) l’artilhariá de cinquanta flascous, damb lor glo-glo-
masochisme masochisme glo espaurissián totis les abitants de las aigas saladas
(Pèire Godelin, Tresena floreta, 1638)
masoquista n. (s. XIX. . . ) masochiste
mastar v. mâter
massa n. f. (s. XII.) 1. masse 2. amas
mastegaire, aira n. 1. mâcheur 2. goinfre
massa n. f. (s. XII.) masse d’armes
mastegar v. (s. XII.) 1. mâcher veire: masticar
massa salariala n. f. (s. XX.) masse salariale
2. (fig.) bredouiller
massacraire, aira (massacrador, ora) n. (s. XVI., masteguejar v. mâchouiller
de massacrar) massacreur, euse - cit.: anç t’ès con-
mastic n. m. (s. XIII.) mastic (matière)
stituït cap deus massacradors déquia l’ora que Diu, de
masticacion n. f. (s. XIV.) mastication (action de
tos maus sadorat, ses plus te comportar, ton cap m’a
mâcher)
deliurat. anç t’ès constituït cap deus massacradors
masticar v. mastiquer (mastic) veire: mastegar
déquia l’ora que Diu, de tos maus sadorat, ses plus
masticatge n. m. masticage (de mastic) veire:
te comportar, ton cap m’a deliurat anç t’ès constituït
masticacion
cap deus massacradors déquia l’ora que Diu, de tos
maus sadorat, ses plus te comportar, ton cap m’a deli- mastin, ina n. (s. XIII.) mâtin, ine (gros chien)
urat anç t’ès constituït cap deus massacradors déquia mastiti n. f. (s. XIX...) mastite (méd.)
l’ora que Diu, de tos maus sadorat, ses plus te com- mastodont n. m. (s. XIX. . . ) mastodonte
portar, ton cap m’a deliurat. anç t’ès constituït cap mastulhar v. 1. mâcher 2. (fig). remâcher (pen-
deus massacradors déquia l’ora que Diu, de tos maus sée)
sadorat, ses plus te comportar, ton cap m’a deliurat. mastulhar (se) v. s’appliquer à
anç t’ès constituït cap deus massacradors / déquia mastulhat, ada adj. 1. remâché, ée 2. (fig.) ex-
l’ora que Diu, de tos maus sadorat (Pèir de Garròs, pliqué, ée
Annibal, 1567) ses plus te comportar, ton cap m’a masturbacion n. f. (s. XVI. . . ) masturbation
deliurat. anç t’ès constituït cap deus massacradors masturbar v. (s. XIX. . . ) masturber
déquia l’ora que Diu, de tos maus sadorat, ses plus te masuc n. m. buron veire: buron
comportar, ton cap m’a deliurat anç t’ès constituït cap mat n. m. mat (échecs)
deus massacradors déquia l’ora que Diu, de tos maus mat adj. → fòl fou
sadorat, ses plus te comportar, ton cap m’a deliurat mat de cadena n. m. fou à lier
massacrar v. (s. XVI., del francés) 1. massacrer mat, mata adj. mat, mate (couleur)
2. bousiller mata n. f. 1. buisson 2. (fam.) poils pubiens
massacrar (se) v. se tuer au travail matabuòu n. m. → afachament abattoir (arch.)

372
matalàs (pl. matalasses) mecanician, ana

matalàs (pl. matalasses) n. m. (s. XIII. . . , de matràs (pl. matrasses) n. m. 1. flèche (arc)
l’italian ? arabi) matelas 2. maladroit, lourdaud
matalassaire, aira n. matelassier, ière matriarcat n. m. (s. XIX. . . ) matriarcat
matalassar v. 1. faire un matelas 2. matelasser matricial, ala adj. (s. XIX. . . ) matriciel, elle
matamòro n. m. (s. XVI. . . , del castelhan) mata- matriciar v. (s. XX.) matricier
more matriciatge n. m. (s. XX.) matriçage
matar v. (s. XII.) faire mat (échecs) matricida adj. e n. (s. XVI. . . ) matricide (agent)
matar v. 1. humilier 2. mater matricidi n. m. (s. XVI. . . ) matricide (acte)
matat, ada de lassièra loc. accablé, ée de fa- matricula n. f. (s. XV. . . ) matricule
tigue matriculacion n. f. (s. XVII. . . ) immatriculation
match (pl. matches) n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) matricular v. (s. XVI. . . ) immatriculer
match matrimòni n. m. (s. XIII.) → maridatge mariage
matematic, ica adj. (s. XIV.) mathématique matrimonial, ala adj. (s. XIII.) matrimonial, ale
matematicas n. f. plur. (s. XIV.) mathématiques matrimonialament adv. (s. XIII. « matrimonial-
matematician, ana n. (s. XIV. . . ) mathématicien, men ») matrimonialement
enne matritz (pl. matrises) n. f. (s. XVI. . . ) matriça
matèria n. f. (s. XV.) 1. matière 2. matériau matrice (tech.) veire: mairitz
matèria grisa n. f. (s. XIX. . . ) matière grise matrona n. f. (s. XIV.) matrone
material n. m. matériau veire: matèria maturacion n. f. (s. XIV.) madurason maturation
material n. m. matériel maturator n. m. (s. XX.) maturateur
material, ala adj. (s. XIII.) matériel, elle maturitat n. f. (s. XV.) maduretat maturité
materialament adv. (s. XIV. « materialmen ») matutinal, ala adj. (s. XIV.) matutinal
matériellement maurassian, ana adj. (s. XX., de Carles Mauràs)
materialisme n. m. (s. XVIII. . . ) matérialisme maurassien, enne
maure, maura adj. e n. (s. XII. . . ) maure
materialista adj. e n. (s. XVI. . . ) matérialiste
maurèl, èla adj. brun, brune
materialitat n. f. (s. XV. . . ) matérialité
maurista n. (s. XVII. . . ) mauriste (relig.)
materializacion n. f. (s. XIX. . . ) matérialisation
mausolèu n. m. (s. XVI. . . ) mausolée
materializar v. (s. XVIII. . . ) matérialiser
maxillar, ara adj. e n. (s. XIV.) maxillaire
maternal, ala adj. (s. XIV.) maternel, elle
maxima n. f. (s. XIV. . . ) maxime
maternalament adv. (s. XIV. . . ) maternellement
maximal, ala adj. (s. XIX. . . ) maximal, ale
maternar v. (s. XX., de l’anglés) materner
maximalisme n. m. (s. XX.) maximalisme
maternatge n. m. (s. XX., de l’anglés) maternage
maximalista adj. e n. (s. XX.) maximaliste
maternitat n. f. (s. XV. . . ) maternité maximum n. m. (s. XVIII. . . ) maximum
matin n. m. (s. XII.) matin - cit.: Tròp de gaug, tròp maxwell n. m. (s. XX., de J. C. Maxwell) maxwell
de novèl, tròp de prètzfachs que l’estrambordavan, (phys.)
l’esperavan dau matin au vèspre (Max Roqueta, Lo maya adj. e n. (s. XIX. . . , del maya) maià maya
corbatàs roge, 2003) mazot n. m. (s. XX., del rus ? arabi) mazout -
matin (ara de -) loc. ce matin même cit.: Meteguèt a la vela e quand lo mazot s’estrifèt,
matin (de -) loc. de grand matin quand se levèt l’aura d’amont ; comencèt sa naviga-
matin (es partit de -) loc. il est parti le matin cion (Robèrt Lafònt, 1971, p. 56)
matin aganta la lèbre (lo que se lèva -) expr. mazotar v. (s. XX.) mazouter
l’avenir appartient à ceux qui se lèvent tôt mazotat, ada adj. (s. XX.) mazouté, ée
matin al ser (del -) loc. du matin jusqu’au soir mazotatge n. m. (s. XX.) mazoutage
matin non deu empachar de partir (la plueja mazotièr n. m. (s. XX.) mazotaire mazouteur
del -) expr. la pluie du matin n’arrête pas le (navire)
pèlerin mazurka n. f. (s. XIX. . . , mot polonés) masurcà
matinada n. f. (s. XII.) matinée mazurka
matinada (a fin de -) loc. a la fin de la matinée me pron. pers. me
matinada grassa (coar la -) loc. faire la grasse meca (mecha) n. f. (s. XIII.) 1. mèche veire: vorma
matinée 2. morve
matinal, ala adj. (s. XIV.) du matin meca al calelh (non a pas mai -) expr. il n’a plus
matinas n. f. plur. (s. XIII.) matines les moyens
matinet n. m. petit matin mecanic, ica adj. e n. f. (s. XIV.) mécanique
matinet adv. de bon matin - cit.: Eran partits mecanician, ana n. (s. XIV. « mecanic ») mécani-
de Severac pro matinet (Paul Gairaud, La sexològa, cien, enne - cit.: Aquel mecanician seguèt estonat
1982) que la dameta i tombèsse tan [lèu] a mestrejar una
matinièr, ièra adj. (s. XII.) matinal, ale (très tôt) automobila (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)

373
mecanisme megalopòli

mecanisme n. m. (s. XVIII. . . ) mécanisme mediatic, ica adj. (s. XX.) médiatique
mecanizar v. (s. XX.) mécaniser mediatizacion n. f. (s. XX.) médiatisation
mecanization n. f. (s. XIX. . . ) mécanisation mediatizar v. (s. XX.) médiatiser
mecanografia n. f. (s. XX.) mécanographie mediator de la Republica n. m. médiateur de
mecanografic, ica adj. (s. XX.) mécanographique la République (jur.)
mecènas n. m. (s. XVI.) mécène mediator, tritz (pl. mediators, trises) n. (s. XIV.,
meçorga n. f. mensonge lat. mediator) médiateur, trice - src.: Honnorat,
meçorga mal cordurada expr. mensonge ef- 1848 : "mediatour"; Mistral, 1878 : "mediatour";
fronté Alibèrt (règla), 1935/1966 : "mediator, tritz"l
meçorga que diguèt non l’escanèt (la primièra medicacion n. f. (s. XIII.) médication
-) expr. c’est un menteur medicaire, a n. mauvais médecin
meçorgas (es un colombièr de -) expr. c’est un medical, ala adj. (s. XVIII. . . ) médical, ale
tissu de mensonges medicalament adv. (s. XVII. . . ) médicalement
meçorguièr coma un abrasaire expr. menteur medicalizacion n. f. (s. XX.) médicalisation
comme un arracheur de dents medicalizar v. (s. XX.) médicaliser
meçorguièr coma un armanac expr. menteur medicalizat, ada adj. (s. XX.) médicalisé, ée
comme medicament n. m. (s. XIV.) médicament
meçorguièr coma un desrabaire de dents expr. medicamentós, osa (pl. medicamentoses, osas)
menteur comme un arracheur de dents adj. (s. XVI. . . ) médicamenteux, euse
meçorguièr coma un lende expr. menteur medicinal, ala adj. (s. XII. . . ) médicinal, ale
comme un arracheur de dents medicolegal, ala adj. (s. XIX. . . ) médico-légal
meçorguièr, ièra adj. e n. (s. XIII.) menteur, euse medicosocial, ala (/medico-social, ala) adj. (s.
meçorguièrs (d’aqueles -) loc. quels menteurs XX.) médico-social, ale
mecut, uda adj. e n. morveux, euse veire: medieval, ala adj. (s. XIX. . . ) médiéval, ale
vormelós medievisme n. m. (s. XIX. . . ) médiévisme
medalha n. f. (s. XV. . . , de l’italian) 1. médaille medievista adj. e n. (s. XIX. . . ) médiéviste - cit.:
2. (fam.) tache de gras sur un vêtement Quan èri dròlle, en efèit, lo men pair, qui n’èra pas
medalhaire, aira n. (s. XIX. . . ) médailleur, euse un medievista ni tanpòc un filològue mès un òme
medalhar v. (s. XIX. . . ) médailler intellectualament curiós, aubèrt, letraherit e de recar-
medalhat, ada adj. e n. (s. XVII. . . ) médaillé, ée gue poèta occitan, be’m disèva que’s podèva léger la
medalhièr n. m. (s. XVII. . . ) médaillier (meuble) Chanson de Roland de duas faiçons diferentas: sia a
medalhon n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) médaillon la francesa, sia a la gascona (Pèire Bèc, 2014, p. 5).
medecin n. m. (s. XIV. . . ) → mètge médecin - cit.: mediòcre, òcra adj. (s. XVI. . . ) médiocre
Car fòrt sovent cal anar córrer cercar los medecins e mediocritat n. f. (s. XIV.) médiocrité
apoticaris que pòrtan [clistèris] e [antimòni], coma meditacion n. f. (s. XIII.) méditation
qui va cercar un furet per tirar lo conilh d’una meditar v. (s. XVI. . . ) méditer
cròsa (Augièr Galhard, s. XVI); Nom imaginat de meditatiu, iva adj. (s. XIV.) méditatif, ive
mestressa, coma Clorís, Filís, Florís. E se tira de liri, Mediterranèa n. f. Méditerranée
flor conescuda, autrament Ròsa de Junon. Tot del long mediterranèu, èa adj. e n. (s. XVI. . . ) méditer-
au ditz un brave medecin (Pèire Godelin, Contra, s. ranéen, enne
XVII); Èra amorós qu’amorós, lo medecin Luc Narès. medium n. m. (s. XVI. . . ) médium
E cada còp que jasiá [amb] ela, s’empusava aquel fuòc mèdius n. m. (s. XVI. . . ) mediús médius
(Paul Gayraud, La sexològa, 1982) medòc n. m. (d’un parçan de Gasconha) médoc
medecina n. f. (s. XIII.) médecine (vin)
medecinal, ala adj. (s. XII.) médicinal, ale mèdre v. → segar moissonner (vx)
medecins : la tèrra tapa lors defauts (los cal- medulla n. f. (s. XIII.) médulla (biol.)
adaires an coma los -) expr. les paveurs ont medullar, ara adj. (s. XIV.) médullaire
le même avantage que les médecins: la terre medullós, osa (pl. medulloses, osas) adj. (s.
cache leurs défauts XVI. . . ) médulleux, euse
medeire, eira n. → segaire, aira moissonneur, medusa n. f. (s. XVIII. . . ) méduse
euse (vx) meeting n. m. (s. XVIII. . . , mot anglés) meeting
mèdia n. m. (s. XX., de l’american) medià media megafòn n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) mégaphone
Mèdia / Media n. pr. Médie (anc. Pays d’Asie megalit n. m. (s. XIX. . . ) mégalithe
Mineure) - cit.: Passant victoriós, Pàrtia e Mèdia megalitic, ica adj. (s. XIX. . . ) mégalithique
guastè (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567) megalocefal, ala adj. (s. XX.) mégalocéphale
mediacion n. f. (s. XVI. . . ) médiation megaloman, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) mégalomane
median, ana adj. e n. f. (s. XV. . . ) médian, ane megalomania n. f. (s. XIX. . . ) mégalomanie
mediatèca n. f. (s. XX.) médiathèque megalopòli n. f. (s. XX., de l’anglés) mégalopole

374
megalosaure membrat, ada

megalosaure n. m. (s. XIX. . . ) mégalosaure melat n. m. miellure (exsudation sucrée des


megatona n. f. (s. XX.) mégatonne arbres)
megawatt n. m. (s. XX.) mégawatt mèle n. m. mélèze veire: mèlze
megòt n. m. mégot meleta n. f. 1. petits poissons 2. menu fretin
mehari n. m. (s. XVII. . . , de l’arabi) meharí mehari melhor adv. (s. XII.) meilleur veire: mièlhs - cit.:
meharista n. (s. XIX. . . ) méhariste Lo gros catàs de la vesina / sap plan causir lo bon tal-
méisser v. (s. XIII.) 1. faire couler 2. verser à hon / e dins lo plat pren çò melhor / atanlèu que virèm
boire l’esquina (August Benezet, Menudas tròbas, 1926)
meisson n. f. (s. XIII.) moisson melhor (çò -) loc. le meilleur - cit.: La fèsta
meissonar v. (s. XII.) moissonner tombava plan, al mes de genièr, fa que veniam de
meissonièr, ièra n. (s. XIV.) moissonneur tuar lo pòrc: i aviá tripon, salsissa, salat pel caçolet e
meitadar v. (s. XII.) 1. mi-partir 2. diviser par lo lombet, çò melhor del pòrc (Pèire Gogaud, L’uèlh de
moitié la font, 1977)
meitadat, ada adj. mi-parti, ie melhor (me tròbi -) loc. je vais mieux
meitadièr, ièra n. 1. métayer, ère veire: bordièr melhor (pel -) loc. au mieux. . .
2. méteil melhor (se préner çò -) loc. choisir le meilleur
meitat n. f. (s. XII.) mitat moitié melhor es de se calar (son -) expr. le mieux pour
lui est de se taire
meitat cuèit adj. mi-cuit
melhor, ora adj. meilleur, eure
mejan de (pel -) loc. par le moyen de
melhorament n. m. (s. XII.) 1. fait de rendre
mejan, ana adj. e n. m. (s. XIII.) moyen, enne - cit.:
meilleur veire: amelioracion 2. mieux être
. . . se pensava au mejan d’anar destraucar lo vielh col-
melhorament (i a de -) loc. il y a du mieux
laborator qu’ara collaborava plus ges, mai s’escondiá
melhorança n. f. (de melhor) amélioration
au fons de son granièr (Robèrt Lafònt, 1984)
melhorança (i a de -) loc. il y a du mieux
mejan-corrièr n. m. (s. XX.) moyen-courrier
melhorar v. (s. XII.) améliorer (rendre meilleur)
(avion) veire: long-corrièr
veire: ameliorar
mejan-oriental, ala adj. (s. XX., de Mejan-Orient)
melica n. f. hydromel
moyen-oriental
melicós, osa (pl. melicoses, osas) adj. mielleux,
mejana (en -) loc. en moyenne
euse
mejanament adv. (s. XIV.) moyennement
melicosament adv. mielleusement
mejançant prep. (s. XIII. . . ) moyennant melissa n. f. mélisse
mejançar v. (s. XIII.) moyenner mellifèr, èra adj. (s. XVI. . . ) mellifère
mejançariá n. f. (s. XIII. . . ) mitoyenneté mellific, ica adj. (s. XVI. . . ) mellifique
mejancièr, ièra adj. (s. XIII.) moyen, enne mellificacion n. f. (s. XIX. . . ) mellification
mejancièra condicion (de -) loc. de condition mellificar v. (s. XIV.) produire du miel
médiocre melodia n. f. (s. XIII.) mélodie
mejanenc, enca adj. (s. XIII.) mitoyen, enne melodic, ica adj. (s. XVIII. . . ) mélodique
mejanet n. m. annulaire (doigt) melodiós, osa (pl. melodioses, osas) adj. (s. XIV.)
mejanet n. m. → anular annulaire (doigt) mélodieux, euse
mèl (mèu, meu) n. f. miel melodista n. (s. XIX. . . ) mélodiste
mèl e mai la brèsca (vòl la -) loc. il veut le melodrama n. (s. XVIII. . . ) mélodrame
beurre et l’argent du beurre melodramatic, ica adj. (s. XIX. . . ) mélodrama-
mèl en boca (aver de -) loc. parler sur un ton tique
mielleux meloman, ana n. (s. XVIII. . . ) mélomane
mèla n. f. lame (couteau...) melon n. m. (s. XIII. . . ) melon
melancolic, a adj. e n. (s. XIV., lat. melancholicus melsa (aver una bèla -) loc. ne pas se fouler la
< gr.melagkholikos) mélancolique veire: malen- rate
conic - cit.: Pròp las aigas babilonicas / grans arrius mèlsa (mialsa) n. f. rate veire: ratèla
de lermas gitavan / nòstas amnas melancolicas... (Pèir melsat n. m. boudin blanc
de Garròs, Psaume 137, 1565) melting pot n. f. (s. XX., mots angleses) → crusòl
melancolicament adv. (s. XVI. . . ) mélancolique- melting pot
ment mèlze n. m. → mèle mélèze
melanesian, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) mélanésien, membra que (me -) loc. il me souvient que
enne membrana n. f. (s. XIV. . . ) membrane
melanina n. f. (s. XIX. . . ) mélanine membranós, osa (pl. membranoses, osas) adj. (s.
melanòma n. m. (s. XIX. . . ) mélanome XVI. . . ) membraneux, euse
melar v. emmieller membrat coma Ercules loc. taillé en Hercule
melassa n. f. (s. XVI. . . ) mélasse membrat, ada adj. (s. XIII. . . ) bien membré, ée

375
membre menar plan

membre n. m. (s. XIII.) membre menar v. (s. XII.) → menar 1. mener - cit.: Lo meu
membre n. m. 1. pièce de la maison 2. chambre faudal es plen de fòlas brancas : alucarem un fuòc
- cit.: La flamba de las candelas monta dins lo mem- brandal, / anem, mena-nos a l’ostal (Loïsa Paulin,
bre claus e l’èr se fa pesuc a son pitre coma de plomb 1940) ; Los que menavan vida nòbla [...] per castèls
(Joana Bartès, Lison, 1934) o sembla-castèls, ni non la parlavan, ni non la com-
membrut, uda adj. (s. XIII.) 1. qui a de gros mem- prenián [...] aquela lenga dels vailets (Paul Gairaud,
bres 2. membru, ue 1980) 2. conduire
mementa n. f. mémoire (fam.) menar (de bon -) loc. facile à conduire
mementa (far la -) loc. attendre pour parler menar (se) v. 1. se démener 2. se répandre
(fam.) (bruit...)
memento n. m. (s. XIX. . . ) mementò mémento menar a loc. aboutir a - cit.: aquel camin mena la
Memnon n. m. Memnon (mythologie grecque) glèisa vièlha ; aquela charadissa non mena a res
- cit.: Memnon lo negre, ací los Grècs non persecuta menar a bon pro loc. mener à bien
/ e lo valent Ectòr non los bota en dehuta (Pèir de menar a jube loc. (s. XVII., del latin "jube domine"
Garròs, Eglògas, 1567) (ordona Senhor)) réduire à se soumettre
memorablament adv. (s. XV. . . ) mémorablement menar amb un fial de lana loc. mener par le
memorable, abla adj. (s. XV. . . ) mémorable bout du nez
memorandum n. m. (s. XVIII. . . ) mémorandum menar batent loc. mener tambour battant
memòri n. m. (s. XIV. . . ) mémoire (écrit) menar brug loc. (s. XVII.) 1. faire du bruit.
memòria n. f. (s. XIII.) mémoire (souvenir) - 2. faire du foin
cit.: Eths avèn leishat per istòria / deus hèits eroïcs la menar brug (non -) loc. être effacé
memòria / e, quant a la causa rustica, / eths n’avèn menar brug (non ne cal -) loc. il ne faut pas en
descriut la practica / qui, per Columèla, es estada / parler
despuish en latin translatada (Pèir de Garròs, 1567); menar coma un barbet loc. mener par le bout
Torna sovent a la memòria de la siá mamà, aquel va- du nez
lent que trobèt la mòrt en 43, jol cèl d’Italia (Paul menar de raissa loc. rechigner
Gairaud, La sexològa, 1982) menar de volume loc. faire du volume
memòria (aver mala -) loc. avoir la mémoire menar dòl loc. se lamenter
courte menar dur loc. traiter rudement
memòria de lapin, s’o pèrd en camin expr. une menar d’aise loc. traiter avec ménagements
tête de linotte menar d’aura loc. faire de l’embarras
memòria d’aujòl (de -) loc. de mémoire menar far loc. emmener faire
d’homme menar fòrça fum loc. faire de l’embarras
memòria perduda (per temps e -) loc. de temps menar jòia loc. se livrer à la joie
immémoriaux menar l’ast loc. 1. tourner la broche 2. tenir son
memorial n. m. (s. XV.) mémorial affaire en main
memorial, ala adj. (s. XX.) mémoriel, elle menar la farandòla loc. marcher en tête
memorialista n. (s. XVIII. . . ) mémorialiste menar lo ben loc. diriger l’exploitation
memoriar v. (s. XIII. . . ) rappeler, remémorer menar lo brande loc. exemple (donner l’)
memorizacion n. f. (s. XIX. . . ) mémorisation menar lo compendi loc. être dans l’embarras
memorizar v. (s. XX.) mémoriser menar lo grand batre loc. mener grand train de
mena n. f. (s. XII.) sorte vie
mena (amb la foissena se -) loc. il faut le sec- menar l’estiu loc. travailler pendant le temps
ouer des récoltes
mena (de bona -) loc. de bonne qualité - cit.: menar marrida vida loc. vivre dans la
Per escriure un occitan de bona mena, se cal desempe- débauche
gar de la lenga francesa (Paul Gayraud, La sexològa, menar mestièr loc. exercer un métier
1982) menar misèria loc. crier misère
mena (de tota -) loc. de toute sorte menar pel cabèstre loc. mener par le bout du
mena (de tota -) loc. 1. de toute sorte 2. de tout nez
acabit menar per la capçana loc. mener par le bout du
menaça n. f. (s. XII.) menace nez
menaçaire, aira n. (s. XII.) menaçant, ante menar per las narras loc. mener par le bout du
menaçant, anta adj. (s. XII. . . ) menaçant, ante nez
menaçar v. (s. XII.) menacer menar pèrdre loc. conduire à sa perte
menaire, aira n. (s. XIII.) 1. meneur, euse 2. con- menar pèrdre qualqu’un loc. conduire
ducteur, trice 3. garçon d’honneur (cavalier), quelqu’un à sa perte
demoiselle d’honneur menar plan loc. traiter avec ménagements

376
menar regde menugueta

menar regde loc. mener rudement menstruas n. f. plur. (s. XIV.) menstrues veire:
menar rejunt loc. agir selon la règle, avec ordre flors
menar un ben loc. exploiter un domaine mensual, ala adj. (s. XVIII. . . ) → mesadièr men-
mencion n. f. (s. XIII.) mention veire: mençon suel, elle
mencionar v. (s. XIII. . . ) mentionner veire: mensualitat n. f. (s. XIX. . . ) mensualité
mençonar mensualizacion n. f. (s. XX.) mensualisation
mençon n. f. mention mensualizar v. (s. XX.) mensualiser
mençonar v. (s. XIV.) mentionner mensuracion n. f. (s. XIV.) mensuration
mendic, iga n. (s. XII.) mendiant, ante mensvalença n. f. moins-value
mendicant, anta n. (s. XIII. . . ) mendiant, ante ment n. f. 1. esprit 2. mémoire
mendicar v. (s. XIII. « mendigar ») mendier ment (pèrdre la -) loc. perdre l’esprit
mendicitat n. f. (s. XIII. . . ) mendicité ment (téner -) loc. 1. être attentif (avoir à
mendre adj. 1. moindre 2. plus petit l’esprit) 2. faire attention
mendre (lo plus -) loc. le plus petit ment (téner d’a -) loc. surveiller (garder en tête)
menèl, èla adj. e n. m. 1. petit, ite 2. auriculaire menta n. f. (s. XII.) menthe veire: meçorga
(doigt) mental, ala adj. (s. XIV.) mental, ale
menerbés, esa (pl. menerbeses, esas) adj. e n. mentalament adv. (s. XIV. « mentalment ») men-
(de la vila de Menèrba) minervois, oise talement
menèstra (far la -) loc. faire la cuisine mentalitat n. f. (s. XIX. . . ) mentalité
menestral n. m. (s. XII.) artisan veire: artisan
mentastre n. m. (s. XII.) menthe sauvage
mengana n. f. 1. flatterie 2. minauderie
mentaure v. 1. mentionner 2. rappeler
menganas (far de -) loc. flatter
menteire, eira n. (s. XIII.) → meçorguièr menteur,
menganós, osa (pl. menganoses, osas) adj.
euse (arc.)
1. flatteur, euse 2. minaudier, ière
mentida n. f. → meçorga mensonge
menhir n. m. (s. XIX. . . , mots bretons (men hir : pèira
mentir v. (s. XII.) mentir
longa)) → peiraplantada menhir veire: peirafita
mentir non li fa pena / li fa pas pena expr. il ne
menimós, osa (pl. menimoses, osas) adj. minu-
lui coûte pas de mentir
tieux, euse
menina n. f. 1. (fam.) grand-mère veire: maire- mentison n. f. (s. XII.) menterie
grand, grand 2. femme âgée menton n. m. (s. XII.) menton
meninge n. f. (s. XV. . . ) meninja méninge menton en pala de fusta n. m. menton en ga-
meningiòma n. m. (s. XX.) méningiome loche
meningiti n. f. (s. XIX. . . ) méningite mentonièra n. f. (s. XIV. . . ) mentonnière
meningitic, ica adj. (s. XIX. . . ) méningitique mentonièra n. f. bouc (barbe)
meningo-encefaliti n. f. (s. XX.) méningo- mentre que conj. tandis que - cit.: Lo grop
encéphalite pronominal precedent lo vèrb es proclitic e atòn, men-
meningocòc n. m. (s. XX.) méningocoque tre que lo grop seguissent lo vèrb es enclitic e tonic.
menisc (pl. menisques) n. m. (s. XVII. . . ) Cal notar que, dins aqueste darrièr cas, la lenga an-
ménisque ciana coneissiá que de pronoms atòns (Loís Alibèrt,
menopausa n. f. (s. XIX. . . ) ménopause Gramatica, 1935)
menorquin, ina adj. e n. (de Menòrca) minorquin, mentre que viviá loc. du temps qu’il vivait
ine mentretant que loc. → mentre que 1. tandis que
mens adv. moins 2. pendant que
mens (al -) loc. au moins mentretrant adv. → entretant 1. cependant - cit.:
mens (pel -) loc. à tout le moins Mentretant, lo que fa la doctrina abans vèspras, se
mens (per aquò -) loc. malgré cela poirà servir dels fondaments del Salut que trobarà
mens (tot al -) loc. adv. tout au moins p. 38 (B. Amilhan, Lo tablèu de la vida del perfèit
mens avanças (al -) loc. moins tu avances. . . crestian, 1673). 2. pendant ce temps
mens de (a -) loc. 1. à moins de 2. excepté de menudalhas n. f. plur. (s. XIV. . . ) menues choses
mens dita (a la -) loc. au rabais menudament adv. (s. XII.) petitement
mens dita (adjudicacion a la -) loc. adjudica- menudar v. (s. XII. . . ) couper menu
tion au rabais menudariá n. f. (s. XIV. . . ) futilités
mens parlas (al -) loc. moins tu parles. . . menudesa n. f. (s. XIV.) ténuité
mens que (de -) loc. à moins que menudet, eta adj. e n. m. (s. XII.) 1. très menu,
mensdire v. baisser le prix ue 2. serpolet
mensdita n. f. rabais menudièr, ièra n. détaillant, ante
menstruacion n. f. (s. XVIII. . . ) menstruation menuguet n. m. (s. XVI. . . ) menuet
menstrual, ala adj. (s. XIV.) menstruel menugueta n. f. marjolaine

377
menusa mercé

menusa n. f. 1. planchette 2. menues viandes mèrça de tirada loc. marchandise qui se vend
3. abattis bien
menusar v. (s. XII., lat. minutiare) 1. menuiser mèrça latina loc. bonne marchandise
2. rendre menu mercadariá n. f. (s. XIII.) → merça marchandise
menusariá n. f. menuiserie veire: mercadariatge
menusièr, ièra n. menuisier mercadariatge n. m. (s. XX. (neologisme), de
menut n. m. menu (restaurant) l’anglés) merchandising, marchandisage veire:
menut (al -) loc. au détail commercializacion
menut (cercar pel -) loc. 1. vétiller 2. chercher mercadièr (rire de -) loc. un rire du bout des
du poil sur les œufs lèvres
menut (t’a agut lo -) loc. te voilà bien attrapé mercadièr, ièra n. (s. XII.) → merchand 1. marc-
menut coma un reibelet expr. → reicochet petit hand, ande 2. trafiquant
comme. . . mercandar v. (s. XII.) marchander veire: mercan-
menut coma un reicochet expr. petit comme. . . dejar
veire: reibelet mercandatge n. m. marchandage
menut, uda adj. (s. XII.) menu, ue - cit.: Me man- mercandejaire, aira n. marchandeur
cava ben dètz-e-nòu sòus, mas coma teniái çò plus mercandejar v. (s. XII.) → mercandar marchan-
gròs, me pensavi que çò menut tombariá tot sol un der
jorn d’estrenas. Tot virava plan, e i aviá qu’a es- mercandejar (non li -) loc. dire son fait à
perar aquel jorn astruc (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre quelqu’un
d’images) mercandejar plan sa vida loc. vendre cher sa
Meonides n. m. 1. premier Méonide : Homère peau
(premier poète grec) 2. second Méonide : Quin- mercantil, ila adj. (s. XVI. . . , de l’italian) mercan-
tius Ennius (premier poète latin) . . . tile
Meonides (tèrç -) n. pr. m. le troisième mercantilisme n. m. (s. XIX. . . ) mercantilisme
Méonide (le premier poète gascon : Pèir de merçar v. commercer
Garròs) - cit.: Mès si jo non som pas un aute Eu- merçariá n. f. (s. XIII.) mercerie
ripides, / ni Vergili segond, ni tèrç Meonides... (Pèir mercat (bon -) loc. bon marché
de Garròs, Eglògas, 1567) mercat (merchat) n. m. (s. XIII.) marché
mèr, mèra adj. → blos 1. pur, pure veire: cande, mercat (téner -) loc. vendre au marché
pur 2. vrai, vraie mercat (tres femnas e un aucat tenon un -) expr.
meravilha n. f. (s. XII.) merveille - cit.: Mas las trois femmes et un oison font un marché
botigas foguèssen pas tan grandas coma ara ni rajolan- mercat (val mai se desdire que far un marrit -)
tas de lum, sabiái descubrir al temps de Nadal pertot expr. il vaut mieux se dédire que faire un mau-
de meravilhas (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, vais marché
1940) mercat a tèrme n. m. marché à terme (écon.)
meravilhar v. (s. XII.) émerveiller mercat al comptant n. m. maché au comptant
meravilhas (a -) loc. à merveille (écon.)
meravilhós, osa (pl. meravilhoses, osas) adj. mercat comun n. m. (s. XX.) marché commun
(s. XII.) merveilleux, euse - cit.: A l’ora de mercat dels bens e dels servicis n. m. marché
l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Verdun se quilhèt des biens et services (écon.)
per una declaracion solemna : "Vos caldrà venir a mercat dels cambis n. m. marché des changes
P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia : "Nos em- (écon.)
moninarem". Avètz plan legit e comprés : " prendrem mercat derivat n. m. marché dérivé (écon.)
la monina ensems" o, s volètz, "nos bandarem". Sabi mercat fait ! loc. marché conclu !
pas se m’engani: ai vist dins aquela promessa merav- mercat financièr n. m. marché financier (écon.)
ilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr Barta, Pròsas de mercat poirit (far un -) vendre à vil prix
tota mena, 1979 mercé n. f. (s. XII.) 1. merci (dépendance) veire:
meravilhosament adv. (s. XIV.) merveilleuse- mercés - cit.: Apropiatz-vos, ò bèl nas d’esquina de
ment cranc bulhit ! per escotar cossí en vos seguint e non
merça n. f. (s. XII. « mers » (f.), lat. merx, mercis) vos trobant, ieu me som cent còps rendut a la mercé de
marchandisa 1. marchandise veire: mercadariá la paura [cosina], qu’en trista languison me drubissiá
2. sorte (qualité) - cit.: Una tela d’aquela merça. la finèstra de las dents, e sense fustièr la me piejava
merça (abenar la -) loc. écouler la marchandise de [crosada] (Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII)
mèrça (d’aquela -) loc. de cette qualité 2. grâce - cit.: Tu reconeishes plan que tot çò que
merça (de tota -) loc. de toute espèce tu ès, / tas valors, ton poder tan magnific com es / e
mèrça de tira loc. marchandise qui se vend ton bon esperit tengues de sas mercés (Pèir de Garròs,
bien Psaumes. A la Regina, 1565) 3. miséricorde

378
mercé a mescalina

mercé a loc. grâce à merluç (pl. merluces) n. m. (s. XIII.) 1. merlus


mercé a (de -) loc. adv. grâce à 2. merlan (poisson)
mercé de (a la -) loc. à la merci de merluç (tirassar lo -) loc. tirer le diable par la
mercejament n. m. (s. XII.) remerciement queue
mercejant Dieu loc. grâces à Dieu merluça n. f. morue
mercejar v. (s. XIII.) remercier merluçaire n. m. pécheur de morue
mercenari, ària n. (s. XIII.) mercenaire merlucièr, ièra n. marchand, ande de morue
mercés interj. merci ! (politesse) veire: mercé mermament n. m. (s. XIII.) 1. diminution
mercés (pl. merceses) n. m. merci (politesse) 2. baisse
veire: mercé mermar la pitança (se -) loc. se priver de
merchand de grimaças n. m. → ipocrita hyp- manger
ocrite merme, merma adj. 1. amoindri, ie 2. diminué,
merchand de mòrt subita (un -) n. m. homme ée
peu sérieux en affaires mermèc, èca adj. (mot de l’occ. gascon) débile
merchand de pèls d’anguilas (un -) n. m. veire: pèc, nèci, mondorro - cit.: Si som jo ton,
gagne-petit enqüara que n’ac volhas, / e non som pas, com tu
merchand d’aiga nafa n. m. marchand de chan- m’apèras, pèc, / nèci, ni sòt, mondorro, ni mermèc
sons (intrigant) (Pèir de Garròs, Eglògas, 1557)
mèro n. m. meron mérou
merchand d’embarràs n. m. faiseur
merovingian, ana adj. e n. (s. XIX. . . )
d’embarras
mérovingien, enne
merchand grossièr n. m. marchand en gros
mes (cada -) loc. tous les mois
merchand, anda adj. e n. (lat. mercatantem < mer-
mes (cada primièr del -) loc. tous les premiers
catare (pel nòrd occ.)) marchand marchand, ande
du mois
- cit.: Un jorn de promier abrial que son mestre l’avia
mes (l’intrant del -) loc. le début du mois
enviat a Tula crompar un bleston de fial de fer en coire,
mes (pl. meses) n. m. (lat. mensis) mois - cit.: A
seguet totas las botigas de la vila per far sa comession
la fèsta s’i pensava tres meses a l’avança e los pols de
e se’n tornet a detz oras del ser furiós contra los mer-
devián demandar perqué èran tant plan noirits (Pèire
chands que [non] an pas çò que chal per contentar
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
las practicas (Alfred Marpilhat, Las [fadardiás] de
mes (tombar lo -) échoir le loyer
Marsalet, 1899); Per se vestir, se trobava pas res. O
caliá esperar un briu e cigonhejar; balhar un plec de mes ? (quant tenèm del -) expr. le combien
salcissa, un tròç de lard al merchand (Paul Gairaud, sommes-nous ?
La sexològa, 1982) - src.: L. Alibèrt, 1966 : merc- mes que cor (lo -) loc. le courant du mois
hand mes, a mes (lo qu’a -) loc. chacun à la fin trouve
son compte
mercièr, ièra n. mercier, ière
mes, mesa (pl. meses, esas) adj. mis, mise
mercuri n. m. (s. XIV.) mercure
mesa n. f. 1. mise 2. offre 3. enjeu
mercuriala n. f. (s. XVI. . . ) mercuriale
mesa (afilatar la -) loc. voler la mise
mèrda n. f. merde
mesa (metre sa -) expr. se mêler à une conver-
merdós, osa (pl. merdoses, osas) adj. e n. (s. XIII.)
sation
merdeux, euse
mesa a jorn loc. mise à jour (journée, calen-
merenga n. f. (s. XVII. . . , del polonés) meringue
drier)
merguèz (pl. merguèzes) n. f. (s. XX., de l’arabi) mesa al jorn loc. 1. mise au jour (à la lumière)
merguez 2. découverte
meridian, ana adj. e n. f. (s. XIII.) méridien, enne mesa en examèn n. f. mise en examen
meridional, ala adj. (s. XIII.) méridional, ale mesa que (non es de / es pas de -) loc. il n’est
meritant, anta adj. (s. XVIII. . . ) méritant, ante pas question que
meritar v. (s. XV. . . ) mériter mesacòrd n. m. désaccord veire: acòrdi
meritat (s’o es plan -) loc. il ne l’a pas volé veire: mesacòrd (èsser de -) loc. être en désaccord
s’ameritar mesada n. f. 1. durée du mois 2. salaire du
meriti (/merit) n. m. (s. XII.) mérite mois 3. mensualité
meritòri, òria adj. (s. XIV.) méritoire mesadièr, ièra adj. mensuel, elle veire: mensual
merlar v. (s. XII.) créneler
merlaton n. m. jeune merle mesaliança n. f. mésalliance
mèrle n. m. (s. XII.) merle mesaliar (se) v. pron. se mésallier
merlet n. m. créneau mesar v. miser
merletar v. créneler mesaventura n. f. mésaventure
merluç (coitar lo -) loc. être dans la misère mescalina n. f. (s. XX., del mexican) mescaline

379
mescla mestissatge

mescla n. f. (s. XII.) mélange mespresable, abla adj. (s. XIV.) méprisable
mesclada n. f. (s. XII.) 1. mêlée 2. combat mespresaire, aira n. (s. XIII.) qui méprise
mescladament adv. (s. XIII.) 1. confusément mespresar v. (s. XIII.) 1. mépriser 2. dédaigner
2. pêle-mêle mespresat, ada adj. méprisé, ée - cit.: Puish don-
mescladís (pl. mescladisses) n. m. mauvais cas que plasut vos a / ritmes en gascon compausar, /
mélange de mi vos n’èratz pas estat / en vaganaut sollicitat /a
mesclador n. m. (s. XX.) mitigeur (robinet) préner la causa damnada / de nòsta lenga mespresada
mesclador n. m. mesclaire mélangeur (instru- (Pèir de Garròs, 1567)
ment) mespresós, osa (pl. mespresoses, osas) adj. (s.
mescladura n. f. mixture XIII.) méprisant, ante
mesclanha n. f. (s. XII.) 1. mêlée 2. vilain mesprètz (cargar de -) loc. accabler de mépris
mélange mesprètz (pl. mesprèses) n. m. (s. XIII. . . )
mesclar v. (s. XII.) 1. mêler 2. mélanger - cit.: I mépris - cit.: Acampem le mesprètz damb le
a que la man de la mèstra per adobar aquela salsa mesprètz, e de totas lors paraulas ufladas e tru-
amb porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e fandièras fasam de mòbles de bodofla (Pèire Godelin,
laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es s. XVII)
mesclat amb la sang e remena que remenaràs, tasta mesprètz (tractar de -) loc. traiter avec mépris
que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) mesprètz de (far -) loc. faire fi de
3. (pron.) se mêler 4. s’ingérer mesquin, ina adj. (s. XII., de l’arabi) 1. mesquin,
mesclatge n. m. action de mélanger ine 2. chétif, ive 3. misérable
mescle n. m. mélange mesquinariá n. f. (s. XVII. . . ) mesquinerie
mesclum n. m. 1. mélange, mesclun (salade) mesquinejar v. 1. lésiner 2. vivre chichement
2. imbroglio messa n. f. (s. XII.) messe
mescomptar (se) v. (s. XIII.) se tromper dans ses messa (lo darrièr de la -) expr. le dernier coup
prévisions (de cloche) de la messe
mescompte n. m. 1. mécompte 2. erreur messa (préner la -) loc. être ordonné prêtre
mesconeissença n. f. (s. XIII.) méconnaissance messa (tot çò que ditz non es -) expr. tout ce
mesconéisser v. (s. XIII.) méconnaître qu’il dit n’est pas parole d’Evangile
mescreire v. (s. XII.) ne pas croire messa es despuntada (la -) loc. la messe est
mescresença n. f. (s. XIII.) 1. incroyance veire: commencée
creire 2. incrédulité messa grand n. f. grand-messe
mescresent, enta adj. (s. XI. . . ) 1. mécréant, ante messa granda n. f. grand messe
veire: incredul 2. incrédule messatge n. m. (s. XII.) message
mesenga n. f. mésange messatgièr, ièra n. (s. XII.) messager, ère
meses (entre quatre -) loc. dans quatre mois messatjariá n. f. (s. XIII.) messagerie
mesestimar v. (s. XVI. . . ) mésestimer messianic, ica adj. (s. XIX. . . ) messianique
mesfait / mesfach (pl. mesfaches) n. m. (de mes- messianisme n. m. (s. XIX. . . ) messianisme
far) méfait messias n. m. (s. XIII.) messie
mesfar v. (s. XIII.) 1. méfaire 2. faire le mal mestièr n. m. 1. métier - cit.: Òc, òc-ben, saique,
mesfisança n. f. méfiance son aquí filhas qu’an besonh de se ganhar la vida; e
mesfisar (se) v. pron. se méfier - cit.: Mesfisa-te benlèu son pas plan pagadas. Mas fan mestièr nòble
de ta mamà. Es fina qu’es fina aquela santa persona (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) 2. besoin
(Paul Gairaud, La sexològa, 1982) mestièr (aver -) loc. avoir besoin
mesfisós, osa (pl. mesfisoses, osas) adj. méfiant mestièr (far -) loc. avoir besoin
mesgarda n. f. mégarde mestièr còsta d’apréner (tot -) expr. 1. Métier
mesolha n. f. 1. moelle 2. mie de pain qui rentre (c’est le) 2. rien ne se fait sans efforts
mesolitic, ica adj. e n. m. (s. XX.) mésolithique mestièr es (se -) loc. si besoin
mesopotamian, ana adj. (s. XIX. . . ) mé- mestièr vòl son obrièr (cada -) expr. chacun son
sopotamien, enne métier
mesoterapia n. f. (s. XX.) mésothérapie mestieral n. m. → artisan artisan
mesparlar v. (s. XII.) médire veire: maldire, mal- mestís, issa (pl. mestisses, issas) adj. e n. (s. XII.)
parlar métis, isse
mespla / mespola n. f. nèfle mestissar n. m. (s. XIX. . . ) métisser
mespla a mòrdre (non i aver una -) expr. n’avoir mestissat, ada adj. (s. XIX. . . ) métissé, ée
rien à y voir mestissatge n. m. (s. XIX. . . ) métissage
mesplièr n. m. néflier mèstra n. f. (de mèstre) maîtresse de maison -
mespréner (se) v. pron. se méprendre cit.: I a que la man de la mèstra per adobar aquela
mespresa n. f. méprise salsa amb porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola

380
mèstra metastasi

e laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò mesura que (a -) loc. à mesure
es mesclat amb la sang e remena que remenaràs, tasta mesurable, abla adj. (s. XIV.) mesurable
que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) mesuradament adv. (s. XIII.) 1. avec mesure
mèstra femna n. f. maîtresse femme 2. modérément
mèstre (cal estacar l’ase ont lo vòl lo -) expr. fais mesurador n. m. (s. XIX. . . ) mesureur (instru-
ce qu’on te dit sans poser de questions ment)
mèstre (èsser a -) loc. être en condition mesuraire, aira n. (s. XII. . . ) mesureur, euse (per-
mèstre (èsser sensat lo -) loc. être apparem- sonne)
ment le maître mesurar v. (s. XII.) mesurer
mèstre (far -) loc. tromper son mari (cocufier) mesurar a sa cana loc. apprécier selon ses
mèstre (val cent escuts d’èsser -) loc. tout le mérites
monde ne peut pas commander mesurar cadun a sa cana loc. mesurer chacun à
mèstre Bolegon (èsser -) expr. être remuant ses mérites
mèstre de dança loc. maître à danser met perilh en res (que -) loc. téméraire veire:
mèstre d’afars loc. homme d’affaires (vièlh) temerari
mèstre d’ostal loc. maître d’hôtel (vièlh) meta (qual n’a, ne -) expr. que les riches payent
mèstre es tamborinaire, lo vailet es dançaire metabolisme n. m. (s. XIX. . . ) métabolisme
(quand lo -) expr. le maître donne l’exemple metacarp n. m. (s. XVI. . . ) métacarpe
mèstre, tra n. (lat. magister) 1. maître, esse veire: metacisme n. m. (s. XIV.) métacisme
mestressa - cit.: Mèstre, metètz-las a l’espròva abans metafasa n. f. (s. XX.) métaphase
de vos [decidir] (J. F. Bladèr, La gardaira de piòts, metafisic, ica adj. e n. f. (s. XIII. . . / s. XVI. . . )
1874) 2. instituteur, trice 3. titre des notaires, av- métaphysique
ocats. . . metafisician, ana n. (s. XIV. . . ) métaphysicien,
mestrejaire, aira n. qui joue au maître veire: enne
mèstre metafòra n. f. (s. XIV.) métaphore
mestrejar v. (de mèstre) 1. maîtriser - cit.: Aquel metaforic, ica adj. (s. XIV. . . ) métaphorique
mecanician seguèt estonat que la dameta i tombèsse metafòricament adv. (s. XVII. . . ) métaphorique-
tan [lèu] a mestrejar una automobila (Paul Gairaud, ment
La sexològa, 1982) 2. régenter metal n. m. (s. XII.) métal
mestrejar la páur loc. surmonter la peur metal n. f. marmite en métal (fonte) veire: ola
mestressa n. f. (s. XVII., lat. magister) 1. maîtresse metalenga n. f. (s. XX.) métalangue
(amante) veire: mèstra - cit.: Joan-Guilhem, per alas-
metalengatge n. m. (s. XX.) métalangage
sament e estent totei lei besonhas qu’aviá, e mai perque
metalinguistic, ica adj. (s. XX.) métalinguis-
voliá èstre un pauc mai sovent ambé sei mestressas,
tique
diguèt ren e laissèt a Pèire Baglione l’organizacion de
metalleïtat n. f. (s. XX.) métalléité
la manifestacion (Glaudi Barsòtti, Lo capitani de la
metallic, ica adj. (s. XVI. . . ) métallique
Republica, 2012) 2. amoureuse (sens classique) -
cit.: Nom imaginat de mestressa, coma Clorís, Filís, metallifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) métallifère
Florís. E se tira de liri, flor conescuda, autrament metallizacion n. f. (s. XIV. . . ) métallisation
Ròsa de Junon. Tot del long au ditz un brave medecin metallizar v. (s. XIV. . . ) métalliser
(Pèire Godelin, Contra, s. XVII); metallizator adj. e n. m. (s. XX.) metallizador
mestria n. f. mestrisa maîtrise, autorité métalliseur (pistolet)
mestura n. f. (s. XIII.) 1. mélange veire: mixtura metallizator, tritz (pl. metallizators, trises) n. (s.
2. méteil XX.) metallizaire métalliseur, euse (personne)
mesturet n. m. pain de maïs metalloïde n. m. (s. XIX. . . ) metalloïd métalloïde
mesura n. f. (s. XII. . . ) 1. mesure - cit.: [Aqueste] metallurgia n. f. (s. XVII. . . ) métallurgie
fasiá manjar per mesura e discrecion le fen a son rossin metallurgic, ica adj. (s. XVIII. . . ) métallurgique
per un trauc de barrica, de páur que n’esclatèsse per metallurgista n. (s. XVIII. . . ) métallurgiste
ne manjar tròp (Odde de Triors, 1578); Enfin, jo som metam que loc. → metam que me siái enganat
damnat per aver fait d’usuras, / per tant de fals [con- 1. considerons que - cit.: metam que te siás copada
tractes] e de falsas mesuras, / jo lairon, jo cobés, que una camba 2. admettons que
per un fals boissèl, / m’ai ganhat un Infèrn e m’ai metamorfic, ica adj. (s. XIX. . . ) métamorphique
perdut le Cèl (Bertomieu Amilhat, Exercici de la fe, metamorfosar v. (s. XIX. . . ) métamorphoser
1673) 2. cadence 3. modération veire: mudar
mesura (a -) loc. a flor e a mesura à mesure veire: metamorfòsi n. f. (s. XV. . . ) métamorphose
a proporcion metan n. m. (s. XIX. . . ) méthane
mesura (per -) loc. avec mesure metanièr n. m. (s. XX.) méthanier (navire)
mesura (sense -) loc. sans compter metastasi n. f. (s. XVI. . . ) métastase

381
metatars (pl. metatarses) mica (mija)

metatars (pl. metatarses) n. m. (s. XVI. . . ) mé- metre avocat (se -) loc. s’installer comme avo-
tatarse cat
metatèsi n. f. (s. XIV. « methatezis ») métathèse metre dins la pena (se -) loc. se mettre dans
mete que mete, baste que pete ! expr. marche l’embarras
ou crève metre dins las penas (se -) loc. encourir les
metèc, èca n. (s. XVIII. . . ) métèque rigueurs de la loi
meteis (çò -) loc. la même chose metre d’acòrdi (se -) loc. tomber d’accord
meteis (es çò -) loc. c’est la même chose metre en (se -) loc. se métamorphoser en
meteis (es pas çò - / non es çò -) loc. ce n’est pas metre en ardas (se -) loc. piquer une colère
la même chose metre en assegurança (se -) loc. se mettre en
meteis orèmus (èsser al -) loc. en être au même sûreté
point metre en boca (non o cal -) expr. ce n’est pas la
meteis, eissa adj. (s. XII.) même peine d’en parler
metem qu’aja loc. supposons que metre en campanha (se -) loc. (s. XVII.) se met-
metempsicòsi n. f. (s. XVI. . . ) métempsychose tre en campagne - cit.: Açò siá dit sense compara-
metèo n. f. (s. XX.) meteò météo son, solament per gandir nòstre Nonrés d’aqueste
meteòr n. m. (s. XII. . . ) météore repròpche, que perqué se met en campanha be sembla
meteorit n. m. (s. XIX. . . ) météorite (m.) (f.) sordament s’estimar quicomet (Pèire Godelin, Contra
meteorologia n. f. (s. XVI. . . ) météorologie tu, s. XVII)
meteorologic, ica adj. (s. XVI. . . ) météorologique metre en despensa (se -) loc. se mettre en frais
metre en garda (se -) loc. être sur ses gardes
meteorologista n. (s. XVIII. . . ) météorologiste
metre en postada (se -) loc. se mettre en posi-
mètge (es tengut per -) loc. il passe pour
tion / garde
médecin
metre en postura de (se -) loc. se mettre en de-
mètge de las aucas (un -) expr. un mauvais
voir
médecin
metre en targa (se -) loc. se mettre en défense
mètge de las cabras (un -) expr. un mauvais
metre la pèira al pièit per aquò (non se -) expr.
médecin
1. ne pas se frapper pour cela 2. ne pas se casser
mètge de las tòras (un -) expr. un mauvais
la tête pour cela
médecin
metre lo cap jos l’ala (se -) loc. être confus
mètge, mètja n. (s. XII.) médecin
metre maçon (se -) loc. s’installer comme
metòde n. m. (s. XVI. . . ) méthode
maçon
metodic, ica adj. (s. XV. . . ) méthodique metre pèrdre (se -) loc. courir à sa perte
metodista adj. e n. (s. XVIII. . . ) méthodiste metre sal ni òli (non -) loc. parler sans ménage-
metodologia n. f. (s. XIX. . . ) méthodologie ment
meton per mètge (lo -) loc. il passe pour metric, ica adj. e n. f. (s. XV. . . ) métrique
médecin mètro n. m. (s. XX.) metrò métro
metonimia n. f. (s. XIV.) métonymie metrologia n. f. (s. XVIII. . . ) métrologie
metrai la pèira al pitre (non ne -) expr. je metronòme n. m. (s. XIX. . . ) metronòm
n’aurai aucun regret métronome
metraire, aira n. (s. XIX. . . ) métreur, euse metropòli n. f. (s. XIV. . . ) métropole
metrar v. (s. XIX. . . ) métrer metropòli d’equilibri n. f. (s. XX.) métropole
metratge n. m. (s. XIX. . . ) métrage d’équilibre
metre v. (s. XII.) 1. mettre - cit.: Mèstre, metètz- metropolitan, ana adj. e n. m. (s. XIV.) métropoli-
las a l’espròva abans de vos [decidir] (J. F. Bladèr, La tain, aine
gardaira de piòts, 1874) 2. placer 3. percer (dents) meuca n. f. 1. manque veire: pèca 2. échec
mètre n. m. (s. XVIII. . . ) mètre meuca (far -) loc. 1. manquer (échouer) veire:
metre a l’eissut (se -) loc. se mettre à couvert pecar 2. rater 3. être bredouille
metre a la ròda (se -) loc. pousser à la roue mexican, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) mexicain, aine
metre a la sosta (se -) loc. se mettre à couvert mezzanina n. f. (s. XX., mot italian) mezzanine
metre a l’onor del mond (se -) expr. se faire une mi n. m. mi (mus.)
position honorable mi pron. pers. → ieu moi
metre a non plus (se -) loc. se mettre dans tous miasma n. m. (s. XVII. . . ) miasme
ses états miauladís (pl. miauladisses) n. m. miaule-
metre a pòst (se -) loc. se mettre en place ments répétés
metre a sang e aiga (se -) loc. suer sang et eau miaular v. miauler
metre al mièg (se -) loc. s’interposer mica n. f. mica
metre al talh (se -) loc. se mettre au travail mica (mija) n. f. (s. XI.) 1. mie 2. bribe

382
mica amb de crosta (de -) mila (un de -)

mica amb de crosta (de -) loc. pain sec mièg ventre de mongetas expr. une demi-
micalha n. f. miettes portion de repas
micalhar v. émietter mièg, mièja (pl. mièges, mièjas) adj. 1. mi
micar v. paner 2. demi
micarèla n. f. petite miette miègjorn n. m. (s. XIII.) midi
micha n. f. (s. XII.) 1. miche 2. gros pain miègjorn (al -) loc. au sud
michetas (far -) loc. faire envie miègjornal, ala adj. méridional, ale - cit.: Es
michon n. m. petit pain encara possible a un mèstre de la geografia, coma
michor n. f. → mostor 1. moiteur 2. chaleur de l’istòria, coma de la sociologia o de l’etnologia
douce "miègjornalas" de se targar de la mesconoissença e
micmac n. m. (s. XII. « michmah », del neerlandés) del mesprètz de la lenga d’òc, e d’estampar las pròvas
micmac desvergonhadas de son [ignorància] (Robèrt Lafont,
micocolièr n. m. (s. XVI. . . ) micocoulier veire: Per un Institut d’Estudis occitans, 1980)
falabreguièr mièja asta (a -) loc. en berne
micologia n. f. (s. XIX. . . ) mycologie mièja bastonada (aquò’s -) loc. cest un demi-
micològue, òga n. (s. XIX. . . ) micològ mycologue mal
micòsi n. f. (s. XIX. . . ) mycose mièja còsta (a -) loc. à mi-côte
micro n. m. (s. XX.) micrò micro mièja ora n. f. demi-heure
micro-informatica n. f. (s. XX.) micro- mièja-votz (a -) loc. adv. à mi-voix
informatique mièjament adv. moyennement
micròbi n. m. (s. XIX. . . ) microbe - cit.: Bacte- mièjanuèit / mièjanuèch n. f. (de mièg + nuèit /
nuèch) minuit
rias dins l’èr, e micròbis, infusòris dins l’aiga (Robèrt
Lafònt, 1971, p. 103) mièjas (a -) loc. entreprise à moitié
microbian, ana adj. (s. XIX. . . ) microbien, enne mièjas (far a -) loc. faire à mi-fruit
microcefal, ala adj. (s. XIX. . . ) microcéphale. mièlhs adv. mieux veire: melhor
mièlhs (a fauta de -) loc. faute de mieux
microcirurgia n. f. (s. XX.) microchirurgie
mièlhs en mièlhs (de -) loc. de mieux en mieux
microclima n. m. (s. XX.) microclimat
mièlhs fait (aquò non me fa / me fa pas / lo
microcòsme n. m. (s. XIV. . . ) microcosme
pompilh -) expr. cela me fait une belle jambe
microeconomia n. f. (s. XX.) micro-économie
mieu ! adj. poss. mon cher ami !
microfilme n. m. (s. XX.) microfilm microfilm
mieu (al -) loc. chez moi
microfòn n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) microphone
mieu (aquò’s pas del -) loc. ce n’est pas mon
micrometric, ica adj. (s. XIX. . . ) micrométrique
habitude
micron n. m. (s. XIX. . . ) micron
mieu, miá (pl. mieus, miás) adj. poss. mien,
microonda n. f. (s. XIX. . . ) micro-onde mienne
microordinator n. m. (s. XX.) microordenador mieu, tieu, sieu. . . (es -) loc. c’est à moi, à toi, à
microordinateur lui. . .
microorganisme n. m. (s. XX.) micro-organisme mifa n. f. action de renifler veire: mifar
microscòpi n. m. (s. XVII. . . ) microscope mifada n. f. reniflement
microscopic, ica adj. (s. XVIII. . . ) microscopique mifaire, aira n. 1. renifleur, euse 2. morveux,
microtòme n. m. (s. XIX.) microtòm microtome euse
micut, uda adj. plein de mie (pain) mifar v. renifler
mièg (a -) loc. à demi mifla n. f. 1. gifle 2. chiquenaude
mièg (al -) loc. au milieu miflar v. gifler
mièg (èsser de -) loc. être complice / "de mèche" miflut, uda adj. joufflu, ue
mièg (se tirar del -) loc. se tirer d’embarras migala n. f. (s. XV. . . ) mygale
mièg camin (a -) loc. à mi-chemin migon n. m. 1. crottin de brebis 2. colombine
mièg can (un -) n. m. un jeune chien qui n’a migracion n. f. (s. XV. . . ) migration
pas fini de grandir migrana n. f. (s. XIV. « emigraena ») migraine
mièg cercle n. m. demi-cercle en géométrie migrant, anta n. (s. XX.) migraire migrant, ante
mièg de (al -) loc. au milieu de migrar v. (s. XVI. . . ) migrer
mièg estrós (a -) loc. à moitié migrator, tritz (pl. migrators, trises) adj. (s.
mièg gat n. m. un jeune chat qui n’a pas fini XIX. . . ) migrador migrateur, trice
de grandir migratòri, òria adj. (s. XIX. . . ) migratoire
mièg mòrt adj. à demi mort miguetas (far -) loc. caresser
mièg nud adj. demi-nu mila n. f. (s. XIX. . . , de l’anglés) mille (distance)
mièg ròdol n. m. demi-cercle ordinaire mila adj. num. (s. XVI.) mille
mièg ventre n. m. demi-portion de repas mila (un de -) loc. un sur mille

383
mila mals (totes los -) ministèri de l’accion e dels comptes publics (fr.)

mila mals (totes los -) loc. toutes les mimica n. f. (s. XVI. . . ) mimique
méchancetés mimòsa n. f. mimosà mimosa
milan n. m. (s. XII.) milan mina n. f. (s. XIV.) mine (gisement)
milanés, esa (pl. milaneses, esas) adj. e n. mi- mina n. f. 1. apparence - cit.: Pèire l’òrb e Guilhèm
lanais, aise la guida, / dròlles e de fòrt [genta] vida, / partiguèn un
milanta adj. indef. un grand nombre jorn de l’autre an, / del bon país de Carmentrant, / per
milanta (un de -) loc. un sur mille a plaser véser las minas / de las tostonetas mondinas,
milapatas n. m. mille-pattes / e saber se lor perfeccion / junta damb la reputacion
mildió n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés mildew) mil- (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. mine
diou mina (téner sa -) loc. tenir son sérieux
milen, ena adj. num. (s. XIII.) millième mina de plorar (far -) loc. faire semblant de
milgrana n. f. (s. XII.) grenade (fruit) pleurer
milgranièr n. m. (s. XIV.) grenadier (arbre) minaire, aira n. (s. XIV. . . ) mineur (mines) veire:
milh n. m. (s. XVII.) → milhòc maïs veire: turguet carbonièr
milh menut n. m. millet veire: milhet minar v. (s. XIV.) 1. miner 2. creuser
milhada n. f. gâteau de maïs minaret n. m. (s. XVII. . . , del turc ? arabi) minaret
milhàs (pl. milhasses) n. m. millasse (pâtis-
mineral, ala adj. (s. XIV.) minéral, ale
serie à base de bouillie de maïs) veire: milhas-
mineralizacion n. f. (s. XVIII. . . ) minéralisation
son
mineralizator, tritz (mineralizators, trises) adj.
milhasson n. m. → milhàs millasse (pâtisserie
e n. (s. XVIII. . . ) minéralisateur (substance. . . )
à base de bouillie de maïs) veire: milhàs
milhavés, esa (pl. milhaveses, esas) adj. e n. (de mineralogia n. f. (s. XVIII. . . ) minéralogie
la vila roergata de Milhau) millavois, oise mineralogic, ica adj. (s. XVIII. . . ) minéralogique
milhet n. m. millet veire: milh menut mineralogista n. (s. XVIII. . . ) minéralogiste
miliard n. m. (s. XVI. . . ) milliard minèrva n. f. (s. XIX. . . ) minerve (orthop.)
miliardari, ària adj. e n. (s. XIX. . . ) milliardaire mineta n. f. 1. petite mine 2. minois 3. doux
miliarden, ena adj. (s. XX.) milliardième propos
milícia n. f. (s. XVI. . . ) milice mineta (tot -) loc. 1. avec un air affecté 2. tout
milician, ana n. (s. XX.) milicien, enne miel, tout sucre
milièr n. m. (s. XIII.) millier minhard, arda adj. (s. XV. . . , del breton) 1. douil-
milion adj. num. (s. XIV.) million let, ette 2. caressant, ante
milionari, ària adj. e n. (s. XVIII. . . ) millionnaire minhardar v. prendre l’habitude de mignarder
milionen, ena adj. (s. XVI. . . ) millionième veire: minhardar, minhardejar
militant, anta adj. e n. (s. XIX. . . ) militant, ante minhardejar v. (s. XV. . . ) mignarder
militantisme n. m. (s. XX.) militantisme minhardiá n. f. (s. XVI. . . ) minhardisa
militar v. (s. XIII.) militer 1. mignardise 2. cajolerie
militar, ara adj. e n. (s. XIV. . . ) militaire minhòt, òta adj. mignon, onne
militarisme n. m. (s. XVIII. . . ) militarisme minhotar v. 1. caresser 2. flatter
militarista adj. e n. (s. XIX. . . ) militariste mini n. m. (s. XIV.) meni minium
militaroindustrial, ala adj. (s. XX.) militaro- miniatura n. f. (s. XVII. . . , mot italian) miniature
industriel veire: minium
millenari, ària adj. e n. m. (s. XV. . . ) millénaire miniaturista n. (s. XVIII. . . ) miniaturiste
millesime n. m. (s. XVI. . . ) millesim millésime miniaturizacion n. f. (s. XX.) miniaturisation
milliar, ara adj. (s. XVII. . . ) milliaire
miniaturizar v. (s. XX.) miniaturiser
milligramma n. m. (s. XVIII. . . ) milligramme
minibús (pl. minibuses) n. m. (s. XX.) minibus
millilitre n. m. (s. XVIII. . . ) millilitre
minièr, ièra adj. (s. XIX. . . ) minier, ière
millimètre n. m. (s. XVIII. . . ) millimètre
millimetric, ica adj. (s. XIX. . . ) millimétrique minijupa n. f. (s. XX., de l’anglés) mini-jupe
millivòlte n. m. (s. XX., d’Alessandro Volta) milli- minimal, ala adj. (s. XX.) minimal, ale
volt minimalista adj. e n. (s. XX.) minimaliste
mimar v. (s. XIX. . . ) mimer minime, ima adj. e n. (s. XIV. « minim ») minim
mimarèla n. f. 1. éblouissement 2. berlue minime
mimarèlas (far -) loc. éblouir, donner la berlue minimizar v. (s. XIX. . . ) minimiser
mimarèlas (los uèlhs me fan -) loc. je suis minimum n. m. (s. XVIII. . . , mot latin) minimum
ébloui ministèri n. m. (s. XIV.) ministère
mime, mima n. (s. XVI. . . ) mime ministèri de l’accion e dels comptes publics
mimetic, ica adj. (s. XIX. . . ) mimétique (fr.) n. m. ministère de l’action et des comptes
mimetisme n. m. (s. XIX. . . ) mimétisme publics

384
ministèri de l’agricultura e de l’alimentacion (fr.) miranda de quicòm (far -)

ministèri de l’agricultura e de l’alimentacion minutièr n. m. (s. XIX.) minutier (notari. . . )


(fr.) n. m. ministère de l’agriculture et de minutièr n. m. (s. XX.) minuteur
l’alimentation miocardi n. m. (s. XIX. . . ) myocarde
ministèri de l’economia e de las finanças (fr.) n. miocèn, èna adj. e n. (s. XIX. . . , de l’anglés)
m. ministère de l’économie et des finances miocène
ministèri de l’educacion nacionala (fr.) n. m. miòp, miòpa adj. (s. XVI. . . ) myope veire: sup
ministère de l’éducation nationale miopatia n. f. (s. XIX. . . ) myopathie
ministèri de l’ensenhament superior, de la miopia n. f. (s. XVII. . . ) myopie
recèrca e de l’innovacion (fr.) n. m. ministère miosòtis (pl. miosotises) n. f. (s. XVI. . . ) myoso-
de l’enseignement supérieur, de la recherche et tis
de l’innovation Miquèl l’Ardit (far -) loc. faire des rodomon-
ministèri de l’Euròpa e dels afars estrangièrs tades
(fr.) n. m. ministère de l’Europe et des affaires mira n. f. 1. mire 2. visée 3. (fig.) but
étrangères mira (aver en -) loc. avoir en vue
ministèri de l’Interior (fr.) n. m. ministère de mira (levar de -) loc. 1. déconcerter / désorien-
l’Intérieur ter 2. mettre hors de soi
ministèri de la coesion dels territòris (fr.) n. m. mira (préner -) loc. 1. prendre sa mire 2. viser
ministère de la cohésion des territoires mira sus (préner -) loc. prendre modèle sur
ministèri de la cultura (fr.) n. m. ministère de mirabèla n. f. mirabelle
la culture mirabelièr n. m. mirabellier (prunier)
ministèri de la justícia (fr.) n. m. ministère de miracle n. m. (s. XIII.) miracle - cit.: Caravi-
la justice rar les elements es un escais de mos miracles (Peire
ministèri de la solidaritat e de la santat (fr.) n. Godelin, s. XVII) ; Aquel miracle se fasquèt simpla-
m. ministère de la solidarité et de la santé ment, coma una ròsa espelís al solelh. Inoblidabla
ministèri de la transicion ecologica e solidària vesprada d’afrairament felibrenc (Antonin Perbòsc, s.
(fr.) n. m. minsistère de la transition XX)
écologique et solidaire miracle (a -) loc. à profusion
ministèri de las armadas (fr.) n. m. ministère miracle (far -) loc. faire l’important
des armées miracle (non fa / fa pas -) loc. ce n’est pas
ministèri del trabalh (fr.) n. m. ministère du fameux
travail miracles (n’a tant fait coma sant Pèire de -) expr.
ministèri dels espòrts (fr.) n. m. ministère des c’est un vantard
sports miraculós, osa (pl. miraculoses, osas) adj. (s.
ministèri dels Otramar (fr.) n. m. ministère des XIV.) miraclós miraculeux, euse
Outre-Mer miralh n. m. (s. XII.) miroir - cit.: Cadun, al miralh
ministerial, ala adj. (s. XVII. . . ) ministériel, elle. de son arma tròba son accion bèla ; cadun al bonhon
ministre que ministre bien qu’il soit ministre de l’aunor tira damb qualque qualitat que li en done
ministre, tra n. (s. XIII.) menistre ministre (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVI) ; Los uèlhs que son
minium n. m. (s. XVI. . . ) minium lo miralh de l’anma, devon èsser tranquilles e abais-
minor, ora adj. e n. mineur, eure (enfant) sats dins una veusa (J. L. Fornèrs, Sermon presicat
minorar v. (s. XIV. . . ) minorer a Santa-Ceselha, 1785) ; Dins sa cambra, Lison aviá
minoritari, ària adj. (s. XIX. . . ) minoritaire. ara un miralh, un miralh que son cadre d’aur verd
minoritat n. f. (s. XV. . . ) minorité lusissiá, bavard e important davant los mòbles dels
minors (dreits e devèrs dels -) n. m. plur. droits aujòls (Joana Bartès, Lison, 1934)
- devoirs des mineurs miralhar v. 1. réfléchir (reflet) 2. miroiter 3. se
minucia n. f. (s. XVII. . . ) minutie mirer
minuciós, osa (pl. minucioses, osas) adj. (s. miralhejar v. miroiter
XVIII. . . ) minutieux, euse miralhet n. m. 1. petit miroir 2. miroir aux alou-
minuscul, ula adj. (s. XVII. . . ) minuscule ettes
minuta n. f. (s. XIV...) minute notariée, diploma- miralhet (far -) loc. faire miroiter
tique... miralhièr n. m. miroitier
minuta n. f. (s. XIII. . . ) minute (temps) miralhs crebats (aver los -) loc. avoir la voix
minutar v. (s. XIV...) minuter (notari. . . ) éraillée
minutar v. (s. XIV. . . , de minuta) minuter (temps) miranda n. f. 1. belvédère 2. lieu élevé
minutari adj. (s. XVI. . . ) minutari (notari. . . ) miranda (far -) loc. faire merveille
minutari n. m. (s. XVI. . . ) minutari (notari. . . ) miranda de (far -) loc. faire étalage de
minutariá n. f. (s. XX.) minuterie miranda de quicòm (far -) loc. montrer avec
minutatge n. m. (s. XX.) minutage ostentation

385
mirar mite

mirar v. (s. XII.) 1. observer 2. viser missi dominici n. m. plur. (s. XVIII. . . , mots latins)
mirar (se) v. se mirer - cit.: Roja de fred, enlai se missi dominici
lèva / la luna al front mirgalhat d’òr ; / sus aquela missile n. m. (s. XX., mot latin) missil missile
palhada nuèva / d’argent fin se mira. Tot dòrm (Paul mission n. f. (s. XIV. . . ) mission
Froment, Nadal, 1897) missionari, ària adj. e n. (s. XVII. . . ) mission-
miratge n. m. (s. XVIII. . . ) mirage naire - cit.: [A la] rèsta, jo non m’avanci pas tant de
mirga (murja) n. f. souris veire: rata, ratòta - dire qu’aquò sián de sermons faits, e non som pas tant
cit.: Tot en trotinejant sus un montairon d’òrdi, / [òrb] que jo non conesca que MM. les reitors, mission-
dins un recanton de granièr, / doas mirgas, que vivián aris o autres n’an pas besonh de mas instruccions (B
tranquillas e d’acòrdi / e per qui tot èra planièr, / Amilhan, s. XVII)
[s’enchipravan] de la pitança (Aquiles Mir, La doas missiva n. f. (s. XV. . . ) 1. missive 2. lettre
mirgas, s. XIX) mistèri n. m. (s. XII. . . ) mystère - cit.: Aviá panat
mirgalhadura n. f. 1. diaprure 2. bigarrure del parpalhòl / la talha fina, al rossinhòl / son parlar
mirgalhar v. 1. diaprer 2. bigarrer florit de mistèri (Paul Froment, Fantasia, 1899)
mirgalhat, ada adj. 1. diapré, ée - cit.: Manadet de misteriós, osa (pl. misterioses, osas) adj. (s.
floretas comunas que gausas esperar dedins lo grand XV. . . ) mystérieux, euse - cit.: Transdòlfi mar-
e mirgalhat [pertèrra] del [Lengadòc] de totis tos es- motegèt quauque ren de misteriós sus l’imperialisme
perfòrces, te vesi pagat en moneda de trufas se non te clitoridian de París e comandèt : "Li fremas dedins,
salvas per ací (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII) ; partem" (Robèrt Lafònt, 1984)
Tot [m’annóncia] la part que prenètz a la fèsta de uèi, mistèris (cercar de -) loc. fournir de mauvaises
òmes, femnas, filhas, gojats, vos vesi totes endimen- raisons
jats, las fardas [...] pus bèlas son sortidas, los ribans mistèris (cercar de -) loc. chercher des faux-
mirgalhats lusisson, e totes siatz dins la pus granda fuyants, des détours
[netetat] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) 2. bigarré, ée mistic, ica adj. e n. (s. XIV. . . ) mystique
mirgalhejar v. 1. se diaprer 2. chatoyer. misticisme n. m. (s. XIX. . . ) mysticisme
mirgas (rosegat de las -) loc. rongé par les mistificacion n. f. (s. XVIII. . . ) mystification
souris mistificar v. (s. XVIII. . . , del francés) mystifier
Mirmidons n. m. plur. Myrmidons (mytholo- mistificator, tritz (pl. mistificators, trises) n. (s.
gie grecque) XVIII. . . ) mistificaire mystificateur
mirpa n. f. (occitan gascon) paresseuse (vx) mistofla n. f. godelureau
mirra n. f. (s. XIII.) myrrhe mistoflet, eta adj. e n. 1. poupin, ine - cit.: Tot
mirta n. f. (s. XIII.) myrte e jamai s’es tengut a me [borolar] l’agràs e me far
misantròp, òpa adj. e n. (s. XVI. . . ) misanthrope qualque desaguici, aquel mistoflet dieu dels gratilhons
misantropia n. f. (s. XVI. . . ) misanthropie (Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII) 2. mignon,
onne
misantropic, ica adj. (s. XVI. . . ) misanthropique
mistonar v. câliner
miserabilisme n. m. (s. XX.) misérabilisme
mistós, osa (pl. mistoses, osas) adj. 1. doux,
miserabilista adj. (s. XX.) misérabiliste
douce 2. caressant, ante 3. affable
miserable de ieu ! expr. misérable que je suis !
mistralada n. f. coup de mistral (vent)
miserable, abla adj. e n. (s. XIV.) misérable
mistralenc, enca adj. e n. (s. XIX.) mistralien,
misèria n. f. (s. XIII.) misère enne (de F. Mistral) - cit.: Estimam qu’al punt de
misèria de vin, petits forrups loc. pauvre vin, vista de la grafia, cal conciliar nòstras tradicions clas-
petites gorgées sicas, los resultats de l’estudi scientific de la lenga,
misèria me tuteja (la -) loc. je suis dans la mis- la grafia mistralenca e la grafia catalana, sens tròp
ère nos alunhar de las costumas a las qualas èm avesats
misericòrdia n. f. (s. XIII.) miséricorde despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935)
misericòrdia perduda (veire -) loc. n’avoir plus mitan n. m. 1. milieu 2. mitan
aucun recours mitan (al -) loc. au milieu
misericordiós, osa adj. (s. XIII.) miséricordieux, mitan (lo just -) loc. le moyen terme
euse mitan d’aqueste sègle (sul -) loc. vers la moitié
misogin, ina adj. e n. (s. XVIII. . . ) misogyne de ce siècle
misoginia n. f. (s. XIX. . . ) misogynie mitan, coma un dimècres (es al -) expr. au mi-
miss (pl. misses) n. f. (s. XVIII. . . , mot anglés) lieu comme. . .
miss (reine de beauté) mitana n. f. (s. XIX. . . , del francés) mitaine
missal (far -) loc. 1. changer ses habitudes mite n. m. (s. XIX. . . ) mit mythe
2. brûler une étape mitic, ica adj. (s. XIX. . . ) mythique - cit.: ... çò
missal (missau) n. f. (s. XII. . . ) missel qu’ua traduccion ritmada e permet benlhèu de milhor
missara n. f. loir retrobar (estile formular, emistiquis o vèrses sancèrs

386
mitic, ica mòde

recurrents, cavilhas de tota traca, personatges tipizats mòble adj. e n. m. (s. XIII.) meuble - cit.: Acam-
per un adjectiu passapertot, laissas a represas ditas pem le mesprètz damb le mesprètz, e de totas lors
similaras, evocacion de personnatges mes o mens is- paraulas ufladas e trufandièras fasam de mòbles de
torics o mitics sus la sola sonoritat, de còps arabizanta bodofla (Pèire Godelin, s. XVII); Dins sa cambra, Li-
de son nom, descripcions repetitivas e esteorotipadas son aviá ara un miralh, un miralh que son cadre d’aur
de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta de Rotland, 2014 verd lusissiá, bavard e important davant los mòbles
mitificar v. (s. XX.) mythifier dels aujòls (Joana Bartès, Lison, 1934)
mitigacion n. f. (s. XIV. . . ) mitigation mòble espesotat n. m. meuble qui a un pied
mitigar v. (s. XIII.) mitiger cassé
mitigat, ada adj. (s. XVI. . . ) mitigé, ée moca n. f. risée
mitilicòla adj. (s. XX.) mytilicole moca de qualqu’un (èsser la -) loc. être la risée
mitilicultor, tritz n. (s. XX.) mytiliculteur, trice de quelqu’un
mitilicultura n. f. (s. XIX. . . ) mytiliculture moca del mond (èsser la -) loc. être la risée de
mitilotoxina n. f. (s. XIX. . . ) mytilotoxine quelqu’un
mitologia n. f. (s. XIV. . . ) mythologie moca-te vormelós ! loc. ne parle pas de choses
mitologic, ica adj. (s. XV. . . ) mythologique qui ne sont pas de ton âge
mitològue, òga n. (s. XVI. . . ) mitològ mytho- mocador n. m. mouchoir
logue mocaire, aira n. moqueur veire: trufaire
mitoman, ana n. (s. XX., lat. mythos + mania) mocal n. m. 1. coup sur le nez veire: nasada
mythomane 2. soufflet
mitomania n. f. (s. XX., lat. mythos + mania) mocalhon n. m. lumignon
mythomanie mocandièr, ièra n. moqueur veire: trufandièr
mitra n. f. (s. XIII.) mitre mocar (mochar) v. 1. moucher 2. frapper sur le
mitralha n. f. (s. XIV. . . , del francés) mitraille nez 3. river son clou
mitralhadoira n. f. (s. XIX. . . , del francés) mocar (se -) v. se moquer veire: se trufar
mitralhaira mitrailleuse (arme) veire: fusilh mi- mocar la candèla a loc. river son clou à
tralhador - cit.: Una mitralhadoira acompanhava lo mocar un insolent loc. clouer le bec à un inso-
canon, son tir menut chaplava lo brancum dei euses e lent
lo fornit deis avaus (Robèrt Lafònt, 1983) mocariá n. f. moquerie veire: trufariá
mitralhaire, aira n. (s. XVIII. . . , del francés) mi- mocassin n. m. (s. XVIII. . . , de l’algonquin) mo-
trailleur (personne) cassin
mitralhar v. (s. XIX. . . , del francés) mitraille mocat (èsser -) loc. 1. être bien attrapé 2. fig.
mitralhatge n. m. (s. XX., del francés) mitraillage être mouché
miular v. (s. XIV.) miauler mocat (se trobar -) loc. être très attrapé, mouché
mixador n. m. (s. XX., de l’anglés) mixer (appareil vertement
ménager) veire: mesclador mocion n. f. (s. XIII. . . ) motion
mixar v. (s. XX., de l’anglés) mixer mòda n. f. (s. XIV. . . ) mode - cit.: La filha d’un bon
mixatge n. m. (s. XX.) mixage veire: mescla artisan / pòrta de pèrla de tot bèla, / de gants a la mòda
mixcion n. f. (s. XIV.) mixtion novèla / e de fin [aur] un gròs carcan (Pèire Godelin,
mixomatòsi n. f. (s. XX.) myxomatose Ramelet, s. XVII)
mixte, mixta adj. (s. XIII.) mixt mixte mòda (a la -) loc. à la mode
mixtitat n. f. (s. XX.) mixitat mixité mòda (a la bona -) loc. tout bonnement
mixtura n. f. (s. XIV.) mixture mòda (a ma -) loc. à ma façon
mnemotecnic, ica adj. (s. XIX. . . ) mnémotech- mòda (es la grand -) loc. c’est très à la mode
nique mòda (non n’es pas mai la -) expr. cela ne se
mobil, ila adj. e n. m. (s. XIV. . . ) mobile fait plus
mobileta n. m. (s. XX.) mobylette mòda de (a -) loc. 1. à la façon - cit.: Pan, per se
mobiliari, ària adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) mobilièr far solaç e se brembar totjorn de sa mestressa avalida,
mobilier, ère copèc de canèls, e les ajustèc damb de cera a mòda
mobilitat n. f. (s. XIII. . . ) mobilité d’una flaüta de crestaire (Pèire Godelin, s. XVII)
mobilitat sociala n. f. mobilité sociale (socio.) 2. en guise de
mobilizable, abla adj. (s. XIX. . . ) mobilisable mòda de (aver -) loc. avoir moyen de
mobilizacion n. f. (s. XVIII. . . ) mobilisation mòda de trufariá (en -) loc. pour se moquer
mobilizar v. (s. XIX. . . ) mobiliser mòda per tot ( i a -) loc. il y a moyen à tout
mobilizator, tritz adj. (s. XX.) mobilizaire mobil- mòda que (de -) loc. de sorte que
isateur modal, ala adj. (s. XVI. . . ) modal, ale
moblar v. (s. XIII. . . ) meubler modalitat n. f. (s. XVI. . . ) modalité
moblat, ada adj. e n. m. (s. XIII. . . ) meublé mòde n. m. (s. XIII. « modi ») mode

387
mòde de vida moleta (virar come una -)

mòde de vida n. m. mode de vie (socio.) moerrat, ada adj. (s. XVII. . . ) moiré, ée
modèl n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) modèle moerratge n. m. (s. XIX.) moirage
modèl cultural n. m. modèle culturel (socio.) mofa n. f. mousse
modèl social n. m. modèle social (socio.) mofla n. f. moufle
modelaire, aira n. (s. XVI. . . ) modeleur, euse mofle, mofla adj. (de l’occ. ancian mof) moelleux,
modelar v. (s. XVI. . . ) modeler euse
modelatge n. m. (s. XIX. . . ) modelage moflejar v. être moelleux, euse
modelisme n. m. (s. XX.) modélisme moflet n. m. (s. XIII.) 1. "mouflet" 2. enfant
modelista n. (s. XIX. . . , de l’italian) modéliste potelé 3. moelleux
moderacion n. f. (s. XIV.) modération moflon n. m. (s. XVIII. . . , de l’italian) mouflon
moderar v. (s. XV.) modérer moftí n. m. (s. XVII. . . , de l’arabi) mufti
moderato adv. (s. XIX. . . , mot italian) moderatò moguda n. f. 1. remuement 2. soulèvement
moderato mois, moissa (pl. moisses, moissas adj. 1. hu-
moderator, tritz (pl. moderators, trises) n. (s. mide veire: ime 2. moite
XV. . . ) moderaire; moderador modérateur, trice moissal n. m. → mosquilh moustique
modern style n. m. (s. XIX. . . , mots angleses) mod- moissalièra n. f. moustiquaire
ern style moissalós, osa (pl. moissaloses, osas) adj.
modèrne, èrna adj. (s. XIV. . . ) modèrn moderne - plein de moustiques
cit.: En mès d’aquò, los problèmas pausats per Jonin a moissals nos acaban (los ) expr. nous sommes
prepaus de la sua revirada en francés modèrne que’s dévorés par les moustiques
pausan diferentament dab l’occitan gascon (Pèire Bèc, moissalum n. m. les moustiques
La canta de Rotland, 2014, p. 6) moisse, moissa adj. écourté, ée
modernisme n. m. (s. XIX. . . ) modernisme moissèla n. f. grappillon
modernista adj. e n. (s. XVIII. . . ) moderniste moisselaire, aira n. grappilleur, euse
modernitat n. f. (s. XIX. . . ) modernité moissena n. f. moissine (grappe de raisin cueil-
modernizacion n. f. (s. XIX. . . ) modernisation lie avec le sarment)
modernizar v. (s. XVIII. . . ) moderniser mojòl n. m. 1. moyeu 2. jaune d’œuf
modernizator, tritz (pl. modernizators, trises) mòl (tirar -) loc. agir mollement
adj. e n. (s. XX.) modernizador modernisateur, mòl e tròba dur (cercar -) loc. 1. ne pas avoir de
trice chance 2. sousestimer quelqu’un
modèst, èsta (pl. modèstes, èstas) adj. (s. XIV. . . ) mòl, mòla (mòu, mòla) adj. mou, molle
modeste mòla n. f. (s. XIII.) meule
modestia n. f. (s. XIV. . . ) modestie mòla 1. relâche 2. rabais 3. quartier (guerre)
modic, ica adj. (s. XVII. . . ) modique mòla (far la -) loc. (s. XX.) 1. travailler lentement
modicitat n. f. (s. XVI. . . ) modicité / mollement 2. faire la grève perlée
modificable, abla adj. (s. XVII. . . ) modifiable mòla (lo vent -) loc. le vent faiblit
modificacion n. f. (s. XIV.) modification mòla (non i aurà -) loc. il n’y aura pas de
modificar v. (s. XIV.) modifier quartier (guerre)
modificator, tritz (pl. modificators, trises) adj. e molaire, aira n. meuleur (personne)
n. (s. XIX. . . ) modificador modificateur, trice mòlament adv. (s. XIII.) mollement
modilh n. m. groin molar v. 1. mollir 2. lâcher 3. céder 4. donner
modilhar v. fouiller du groin molar l’estrena loc. donner un pourboire
modista n. f. (s. XVII. . . ) modiste molar, ara adj. e n. f. (s. XIV.) meulier, ère
modòl n. m. 1. tas 2. monceau Molàs (Arnaud de) n. m. (del vilatge landés de
modolon n. m. 1. tas de foin 2. petite pelote l’artista) Arnaud de Moles (sic)
3. boule de neige molassa n. f. molasse
modolons (a -) loc. par tas molecula n. f. (s. XVII. . . ) molécule
modul n. m. (s. XVI. . . ) module molecular, ara adj. (s. XVIII. . . ) moléculaire
modulacion n. f. (s. XIV.) modulation mòler v. moudre
modulacion de frequéncia n. f. (s. XX.) modula- molesa n. f. (s. XIV.) mollesse
tion de fréquence molesquina n. f. (s. XIX. . . , de l’anglés) moleskine
modular v. (s. XIV.) moduler molestacion n. f. (s. XV.) molestation
modulator, tritz (pl. modulators, trises) adj. e n. molestar v. (s. XV.) molester
(s. XX.) modulador modulateur, trice moleta n. f. omelette veire: pascada
moèrra n. f. (s. XVII. . . , de l’angl. mohair) moire moleta n. f. 1. molette veire: mòla 2. petite
moerradura n. f. (s. XIX. . . ) moirure meule
moerraire, aira n. (s. XIX.) moireur, euse moleta (virar come una -) expr. changer sou-
moerrar v. (s. XVIII. . . ) moirer vent d’opinion veire: mòla

388
molgut; uda mondin, ina

molgut; uda adj. moulu, ue moment a moment (de -) loc. d’un moment à
molhèr n. f. (s. XII.) 1. femme veire: femna l’autre
2. épouse - cit.: Camandiu, davant sa molhèr, gausèt moment que (dins lo -) loc. au moment où
pas beure e cridar coma fasiá ièr a la beguda del bal, momentanèament adv. (s. XV. . . ) momentané-
los dròlles boleguèron pas tant e i aviá dins sa tenguda ment
mens de crenta que de respècte (Leon Còrdas, Sèt pans, momentanèu, èa adj. (s. XIV. . . ) momentané, ée
1977) momia n. f. (s. XVI. . . , del latin med. ? arabi)
molherar v. (s. XII.) → esposar prendre femme momie
veire: maridar momificacion n. f. (s. XVIII. . . ) momification
molin n. m. (s. XII.) moulin momificar v. (s. XVIII. . . ) momifier
molin (virar l’aiga a son -) loc. 1. interpréter à mon / ton / son degut loc. mon / ton / son dû
son avantage 2. apporter de l’eau à son moulin mon ; mos adj. poss. 1. mon 2. mes
molin a ròda n. m. moulin à aube mona n. f. 1. chatte (pour appeler) 2. moue
molin bladièr n. m. moulin à blé monaca n. f. → popòta poupée veire: tostona
molin d’aiga n. m. moulin à eau monacal, ala adj. (s. XV. . . ) monacal, ale
molin de cafè n. m. moulin à café monadèlfe, èlfa adj. (s. XVIII. . . ) monadelphe
molin de prat n. m. capitule (fleur de pissenlit monaquisme n. m. (s. XVI. . . ) monachisme
à maturité) - cit.: Le petit camparòl que culhís un monar v. 1. miauler doucement 2. faire la moue
pastor, / le tutet que l’òm fa sur un cap de canton, monarca n. m. (s. XIV. . . ) monarque
/ ombra, polvèra, son, fum, bodofletas d’aiga, / petit
monard, arda n. m. → monin singe
molin de prat, a la sason primaiga, / qu’es adesara flor,
monarquia n. f. (s. XIII.) monarchie
e dins un pauc serà / un floquet de borrilhs que le vent
monarquic, ica adj. (s. XIV. . . ) monarchique
desfarà (Pèire Godelin, Segonda floreta, s. XVII)
monarquisme n. m. (s. XVI. . . ) monarchisme
molin de vent n. m. moulin à vent
monarquista adj. e n. (s. XVIII. . . ) monarchiste
molina n. f. (s. XIII.) moulin à eau
monastèri n. m. (s. XIII.) monastère veire: mon-
molinar v. (s. XIII.) → mòler 1. moudre 2. (v. intr.)
estièr, mostièr
tourbillonner 3. (v. pron.) s’ébouler
monastic, ica adj. (s. XIII. . . ) monastique
molinariá n. f. (s. XIII.) meunerie (commerce de
la farine) mond n. m. 1. monde 2. les gens
molinariá n. f. (s. XIX. . . ) minotariá minoterie mond (de traces de -) loc. des personnes peu
molinariá n. f. (s. XX.) meunerie (les meuniers) fréquentables
molinejar v. tournoyer mond (far coma lo -) loc. 1. suivre l’usage 2. à
molinet n. m. 1. moulinet 2. pirouette Rome comme les Romains
molineta n. f. (s. XX.) moulinette mond (l’anar del -) loc. le train de la vie
molinièr, ièra n. m. (s. XIII.) minotièr 1. meunier, mond (lo pichon -) loc. le petit monde
ière 2. minotier mond (tot lo -) loc. 1. tout le monde 2. chacun
mollusc (pl. mollusques) n. m. (s. XVIII. . . ) mol- mond es mond (despuèi que lo -) loc. de tous
lusque temps
molon n. m. (s. XIII.) 1. amas 2. pâté de maisons mond gròs (lo -) loc. les grosses légumes
3. quartier mond i cor coma la cabra a la sal (lo -) expr. on
molon (préner al -) loc. prendre sur le tas s’y bouscule (succès)
molonada n. f. 1. multitude 2. grande quantité mond per carrièras (de -) loc. du monde dans
molons (a -) loc. en tas, en foule les rues
molza n. f. traite (laiterie. . . ) mond, monda adj. (s. X.) émondé, ée
molzedoira n. f. (s. XX.) molzoira trayeuse (ma- mondan, ana adj. e n. (s. XIII.) mondain, aine
chine) mondanitat n. f. (s. XVII. . . ) mondanité
molzeire, eira n. trayeur, euse (personne) mondar v. émonder
mólzer v. traire mondial, ala adj. (s. XVI. . . ) mondial, ale
mólzer la ratela (se -) loc. se dilater la rate (faire mondialament adv. (s. XX.) mondialement
rire) mondialisme n. m. (s. XX.) mondialisme
mólzer la ratèla (se -) loc. rire beaucoup mondialista adj. e n. (s. XX.) mondialiste
molzuda n. f. traite (lait) mondializacion n. f. (s. XX.) mondialisation
moment n. m. (s. XIII.) moment veire: passada, mondializar v. (s. XX.) mondialiser
passa mondin, ina adj. e n. (s. XVII.) toulousain, aine -
moment (aquò fa un brave -) loc. il y a beau cit.: Las filhas de Tolosa s’apèlan, per escais, mondinas
temps (Pèire Godelin, s. XVII)
moment (d’aqueste -) loc. en ce moment mondorro n. m. (mot de l’occ. gascon) 1. balourd
moment (tot un -) loc. un long instant - cit.: Si som jo ton, enqüara que n’ac volhas, / e non

389
mondorro monopolizator, tritz (pl. monopolizators, trises)

som pas, com tu m’apèras, pèc, / nèci, ni sòt, mon- monitor, tritz (pl. monotors, trises) n. (s. XX., de
dorro, ni mermèc (Pèir de Garròs, Eglògas, 1557) l’anglés) moniteur, trice
2. rustre monitorat n. m. (s. XX.) monitorat
mondovision n. f. (s. XX.) mondovision monitoratge n. m. (s. XX.) monitoring
moneda n. f. (s. XII.) 1. monnaie 2. argent monitòri, òria adj. e n. m. (s. XIII.) monitoire
moneda de trufas n. f. moquerie monitorial, ala adj. (s. XVI. . . ) monitorial, ale
moneda d’arlequin n. f. monnaie de singe monocefal, ala adj. (s. XIX. . . ) monocéphale
moneda pagadissa n. f. monnaie en cours monocit n. m. (s. XX.) monocyte
monedable, abla adj. (s. XIX. . . ) monnayable monòcle n. m. (s. XIX. . . ) monocle
monedar v. (s. XIV.) monnayer monocromatic, ica adj. (s. XIX. . . ) monochroma-
monedatge n. m. (s. XIII. . . ) monnayage tique
monedièr n. m. (s. XIII.) monnayeur veire: monocròme, òma adj. (s. XVIII. . . ) monocròm
falsmonedièr monochrome
monegasc, asca (pl. monegasques, ascas) adj. e monocular, ara adj. (s. XX.) monoculaire veire:
n. (de Monegue) monégasque (de Monaco) ocular
monestièr n. m. monastièr → monastèri monocultura n. m. (s. XX.) monoculture
monastère veire: mostièr monodia n. f. (s. XVI. . . ) monodie
moneta, monon, monet n. minette, minou monodic, ica adj. (s. XIX. . . ) monodique
monetari, ària adj. (s. XVI. . . ) monétaire monofasat, ada adj. (s. XX.) monophasé, ée
monetarisme n. m. (s. XX.) monétarisme monofille, illa adj. (s. XIX. . . ) monofil mono-
monetarista n. (s. XX.) monétariste phylle
monetarizacion n. f. (s. XX.) monétarisation monofisisme n. m. (s. XVIII. . . ) monophysisme
monetizacion n. f. (s. XIX. . . ) monétisation monofisit, ita adj. e n. (s. XVII. . . ) monophysite
monetizar v. (s. XIX. . . ) monétiser monogame, ama adj. (s. XV. . . ) monogam
monge, monja n. (s. XII.) 1. moine 2. religieuse monogame
mongeta n. f. haricot blanc veire: favòl monogamia n. f. (s. XVI. . . ) monogamie
mongetada n. f. 1. cassoulet veire: caçolet monogamic, ica adj. (s. XIX. . . ) monogamique
2. plat de haricots monografia n. f. (s. XVIII. . . ) monographie
mongòl, òla adj. e n. (s. XVIII. . . ) mongol, ole monogramma n. m. (s. XVII. . . ) monogram
mongolian, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) → trisomic monogramme
mongolien, enne monolingüe, güa adj. e n. (s. XX.) monolingue
mongolic, ica adj. (s. XIX. . . ) mongolique monolingüisme n. m. (s. XX.) monolinguisme
mongolisme n. m. (s. XIX. . . ) → trisomie 21 mon- monolit n. m. (s. XVIII. . . ) monolithe
golisme monolitic, ica adj. (s. XX.) monolithique
monhon n. m. moignon monolitisme n. m. (s. XIX. . . ) monolithisme
monicion n. f. (s. XIII.) monition monologar v. (s. XIX. . . ) monologuer
monifla n. f. → vagin sexe de la femme (fam.) monològue n. m. (s. XV. . . ) monològ monologue
veire: sèxe, parpalhòl, bergamòta, bonheta - src.: Mistral, 1878 : "mounoulogue"
monin, ina n. singe, guenon veire: monard monomania n. f. (s. XIX. . . ) monomanie
monina n. f. ivresse (fam.) - cit.: A l’ora de monomaniac, aca adj. e n. (s. XIX. . . ) 1. mono-
l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Verdun se quilhèt mane 2. monomaniaque
per una declaracion solemna : "Vos caldrà venir a monòmi n. m. (s. XVII. . . ) monòm monôme (al-
P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia : "Nos em- gèbre, étudiants. . . )
moninarem". Avètz plan legit e comprés : " prendrem monomotor, tritz (pl. monomotors, trises) adj. e
la monina ensems" o, s volètz, "nos bandarem". Sabi n. (s. XX.) monomoteur, trice
pas se m’engani: ai vist dins aquela promessa merav- monoparental, ala adj. (s. XX.) monoparental,
ilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr Barta, Pròsas de ale
tota mena, 1979 monoplaça adj. e n. (s. XX.) monoplace
monina (cargar la -) loc. enivrer (s’) monoplan n. m. (s. XX.) monoplan
monina (far de trabalh de -) loc. travailler mal monopòli n. m. (s. XIII.) monopole
monina (préner la -) loc. s’enivrer monopolista n. (s. XIX. . . ) monopoliste
moninada n. f. 1. singerie 2. caprice monopolistic, ica adj. (s. XX.) monopolistique
moninariá n. f. singerie monopolizacion n. f. (s. XIX. . . ) monopolisation
moninas (far -) loc. faire de mauvais plis (vête- monopolizar v. (s. XVI. . . ) monopoliser
ment) monopolizator, tritz (pl. monopolizators,
moninejar v. 1. minauder 2. faire le singe trises) n. (s. XIX. . . ) monopolizaire monopolisa-
monisme n. m. (s. XIX. . . ) monisme teur, trice

390
monosillaba (/mono-sillaba) monument

monosillaba (/mono-sillaba) n. m. (s. XV.) montanha en montanha (de -) direction Nord-


monosillab monosyllabe Sud (en)
monosillabic, ica (/mono-sillabic, ica) adj. (s. montanhas Pirenèas; las Pirenèas n. f. Pireneas
XV. . . ) monosyllabique → los Pirenèus les montagnes Pyrénées; les
monospèrme, èrma adj. (s. XVIII. . . ) Pyrénées
monosperme veire: espèrma montanhenc, enca adj. e n. (s. XIII.) de la mon-
monospermia n. f. (s. XVIII. . . ) monospermie tagne
monoteïsme n. m. (s. XIX. . . ) monothéisme montanhòl, òla adj. e n. montagnard, arde
monoteïsta adj. e n. (s. XIX. . . ) monothéiste montanhós, osa (pl. montanhoses, osas) adj.
monoteïstic, ica adj. (s. XX.) monothéistique montagneux, euse
monotòn, òna adj. (s. XVIII. . . ) monotòne mono- montant n. m. montant
tone montant sus (préner lo -) loc. prendre
monotonia n. f. (s. XVII. . . ) monotonie l’ascendant sur
monotrifasat, ada adj. (s. XIX. . . ) monotriphasé, montar v. (s. XII.) 1. monter 2. faire un montage
ée montar a l’arbre, cal aver lo cuol net (davant -)
monsen n. m. (arch. honor.) monsieur expr. pour monter haut, il ne faut rien avoir à
monsenhor n. m. (s. XIII.) monseigneur se reprocher
monstrància n. f. (s. XVI. . . ) monstrança mon- montar a pel loc. monter (à cheval) à cru
strance montar al cubricèl expr. monter à la tête
monstre de natura (un -) n. m. homme dé- montar als nívols loc. porter aux nues
naturé montar d’assetons loc. monter en amazone
monstre sacrat n. m. (s. XX., cf. Jean Cocteau) mon- montar en bicicleta loc. aller à bicyclette
stre sacré montar en cervèla loc. prendre la tête
monstre, tra n. m. (s. XIV.) mostre monstre montar lo lec loc. pousser à bout
monstruós, osa (pl. monstruoses, osas) adj. (s. montar ni davalar (non -) loc. demeurer station-
XIV.) mostrós monstrueux, euse naire
monstruosament adv. (s. XIV. . . ) monstrueuse- montar sas ardas loc. 1. monter sur ses grands
ment chevaux 2. piquer une colère
monstruositat n. f. (s. XIV.) monstruosité montar sul forn (far -) loc. mettre au pied du
mont n. m. 1. mont 2. montagne mur
monta n. f. 1. monte 2. haras montar sus sa figuièra loc. monter sur ses
monta ? (quant -) loc. à combien s’élève ? grands chevaux
monta-davala (far lo -) loc. avoir des hauts et montar una craca a qualqu’un expr. mystifier
des bas quelqu’un
montacargas n. m. (s. XIX. . . ) monte-charge montar una trapèla loc. tendre un piège
montada n. f. (s. XIV.) 1. montée 2. hausse des montatge n. m. (s. XX.) montage
prix montbasilhac n. m. (del nom de la vila) monbazil-
montada del temps (la -) loc. la venue des lac (vin)
beaux jours Montbasilhac n. pr. Monbazillac (ville)
montadavala n. m. 1. terrain accidenté montbasilhaqués, esa (pl. montbasilhaqueses,
2. péripétie esas) adj. monbazillacois, oise
montadavala (far lo -) loc. avoir des hauts et montet n. m. 1. petit tas 2. monticule
des bas montgolfièra n. f. (s. XVIII. . . , dels fraires Mont-
montador n. m. (s. XIII.) 1. montoir 2. raidillon golfier) montgolfière
montaire, aira n. 1. monteur, euse (ouvrier) montilha n. f. dune
veire: jockey 2. jockey montjòia n. f. (s. XII.) montjoie
montairon n. m. tas, amas, monticule - cit.: Montpelhièr n. pr. Montpellier (ville, 34)
Tot en trotinejant sus un montairon d’òrdi, / dins montpelhierenc, enca adj. (de Montpelhièr) mont-
un recanton de granièr, / doas mirgas, que vivián pelliérain, aine
tranquillas e d’acòrdi / e per qui tot èra planièr, / monts e còlas (per -) loc. par monts et par vaux
[s’enchipravan] de la pitança (Aquiles Mir, La doas monts e per combas (per -) loc. par monts et
mirgas, s. XIX) par vaux
montalbanés, esa (pl. montalbaneses, esas) adj. monts Pirenèus; los Pirenèus n. m. plur. les
montalbanais, aise monts Pyrénées; les Pyrénées veire: montanhas
montament n. m. (s. XIII.) montement (Ascen- Pirenèas
sion de la Vierge) montura n. f. monture (animal de selle,
montanha n. f. (s. XII.) montagne lunettes)
montanha (auta -) n. f. haute montagne monument n. m. (s. XIII.) monument

391
monumental, ala morir per morir

monumental, ala adj. (s. XIX. . . ) monumental, morenar v. visser veire: visar
ale morenas n. f. plur. (s. XIV.) hémorroïdes veire:
monumentalitat n. f. (s. XIX. . . ) monumentalité emoroïdas
moquet (èsser -) loc. être penaud morent, enta adj. e n. 1. moribond, onde veire:
moquet, eta adj. 1. penaud, aude 2. confus, use moribond 2. mourant, ante
- cit.: Cresi pas çaquelà, e ne soi moquet, que cap de morenta (far la -) loc. prendre des airs languis-
nòstres occitans desoccitanizats aja pensat que sas pa- sants
raulas poguèssen portar frucha al dedins de l’exagòn mòrer v. → morir mourir
(Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) moresc, esca (pl. moresques, escas) adj. → mau-
moqueta n. f. (s. XX.) moquette resc 1. mauresque 2. moresque
moquetar v. (s. XX.) moquetter morfèma n. m. (s. XX.) morphème
mora n. f. loup (masque) Morfèu n. m. (gr. Morpheús) Morphée
moral, ala adj. e n. m. (s. XIV.) moral, ale morfiar v. bâfrer
morala n. f. (s. XVII. . . ) morale morfina n. f. (s. XIX. . . ) morphine
moralament adv. (s. XIV. « moralmen ») morale- morfinoman, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) morfinaire
ment morphinomane
moralisme n. m. (s. XVIII. . . ) moralisme morfinomania n. f. (s. XIX. . . ) morphinomanie
moralista n. (s. XVII.. ;) moraliste morfologia n. f. (s. XIX. . . , All. morphologie) mor-
moralitat n. f. (s. XIV.) moralité phologie - cit.: Conven de persiègre aquel trabalh
moralizacion n. f. (s. XIX. . . ) moralisation d’unificacion dins lo vocabulari e mai que mai dins la
moralizar v. (s. XIV. . . ) moraliser morfologia (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935)
moralizator, tritz (pl. moralizators, trises) adj. (s. morfologic, ica adj. (s. XIX. . . , de morfologia) mor-
XIX. . . ) moralizaire; moralizador moralisateur,
phologique - cit.: Lo paradigma morfologic èra aquí
trice pas gaire justificat per l’interdialectalitat e mai èra
moratòri n. m. (s. XX.) moratoire d’un rendement petit (Robèrt Lafont, L’ortografia occ-
moratòri, òria adj. (s. XVIII...) moratoire itana, 1983)
morbide, ida adj. (s. XIX. . . ) morbid morbide mòrga n. f. (s. XVII. . . , del francés) → depositòri
morbiditat n. f. (s. XIX. . . .) morbidité morgue (cadavres)
mordaças n. f. plur. mordassas 1. pincettes à moribond, onda adj. e n. (s. XV. . . ) moribond,
feu 2. mordaches onde veire: morent
mordada n. f. rebuffade
moridor n. m. (s. XX.) mouroir
mordal n. m. → mordedura morsure
morigenar v. (s. XIV.) morigéner
mordalha n. f. serre-museau pour chevaux
morilha n. f. (s. XV.) morille
mordassa n. f. 1. lippe 2. babine
moriment n. m. → agonia 1. agonie 2. mort
mordassada n. f. 1. un coup de dent 2. une
morina n. f. → epizootia épizootie
morsure
mordassar v. mordre fortement morir v. (s. XII.) mourir veire: mòrer - cit.: A pena
mordedura n. f. morsure veire: mordal, santa Ceselha aviá l’atge de rason que vodèt sa vir-
mordissal ginitat a Jèsus Crist, n’aviá pas mai de cinc o sièis ans
qu’èra resolguda de morir [verge] (Joan Loís Fornèrs,
mordeire, eira n. 1. celui qui mord 2. mordeur,
s. XVIII) ; Morir totes dos al còp ? (Paul Gairaud, La
euse
sexològa, 1982)
mordejar v. mordiller
mordent, enta adj. e n. m. mordant, ante morir (s’ai de -) expr. si je dois mourir
mordida n. f. → mordedura morsure morir de la fred loc. mourir de froid
mordir v. → mòrdre mordre morir de lagui loc. mourir de chagrin
mordissal n. m. 1. morsure veire: mossec morir de lanha loc. mourir de chagrin
2. coup de dent morir de mala fam loc. mourir de faim
mòrdre v. (s. XII., lat. mordere) mordre veire: mòs, morir de rire (n’i a per -) loc. c’est à mourir de
mordir - cit.: Fug, jauparèl, e fai-t’en rè, / o que segon rire
l’òrdre / sortèm de parlar de darrèr / afin que trobèssas morir d’anequelit loc. mourir d’inanition
ont mòrdre (Pèire Godelin, A l’envejós, s. XVII); Vos morir d’estranci (se -) loc. se morfondre
vòli pas far vòstre procès, mès se caduna d’aquelas se morir en concèpte de santetat loc. mourir en
mordissiá fèrme los pòts, veiriam fòrças bodoflas (Joan odeur de sainteté
Loís Fornèrs, s. XVIII) morir jos la chaminièra (se daissar -) expr. se
mòrdre a la poma loc. 1. mordre a l’hameçon laisser mourir dans l’abandon
(fig.) 2. tomber dans le piège morir just loc. mourir sans fortune
morena n. f. filetage (pas de vis) veire: vitz morir per morir loc. puisqu’il faut mourir un
morena n. f. 1. murène 2. lamproie jour

392
morirà que lo mai malaut mortaisa

morirà que lo mai malaut expr. il faut mourir morron n. m. mouron des oiseaux
un jour morrut, uda adj. 1. lippu, ue 2. renfrogné, ée -
morisc, isca (pl. morisques, iscas) adj. e n. (s. cit.: Un pauquet risolièr, un pauquet morrut coma
XVI. . . ) morisque sempre, disiá pas res de ieu (Max Allièr, L’Emperau,
moriscaud, auda n. (s. XVI. . . ) 1. à peau brune 1977).
2. moricaud (péjoratif en français) mors n. f. plur. (s. XII. . . ) mœurs
moriscauda (oliva -) n. f. variété d’olive noire mòrs (pl. mòrses) n. m. (lat. morsus) mors
mormolh n. m. murmure (cheval) veire: mòs
mormolhar v. mumurer mòrs (pl. mòrses) n. m. (lat. morsus) 1. bouchée
mormon, ona n. mormon, one veire: bocada 2. coup de dent
mornarós, osa (pl. mornaroses, osas) adj. mo- mòrsa n. m. (s. XVI. . . , del rus ? lapon) morse
rose (animal)
mòrne adj. (s. XII. « morn ») morne mòrse n. m. (s. XIX. . . , de Samuel Morse) morse
mornifla n. f. 1. mornifle veire: nasada 2. coup (alphabet)
sur le nez morsèl n. m. (s. XIII., de mòrs) morceau veire: tròç,
mornurós, osa (èsser -) loc. avoir le cafard mòrs, bocin - src.: F. Mistral, 1878 : moussèl /
morrada n. f. (s. XIV.) coup sur le museau moussèu
morralh n. m. muselière morsura n. f. (s. XIII.) morsure veire: mordissal,
morralhar v. 1. morailler 2. museler morsal, nhac
morralhas n. f. morailles mòrt (a -) loc. implacablement
morranchon n. m. minois mòrt (es de tot -) loc. il est réellement mort
morre ! (faguèt un -) expr. il fit une tête ! mòrt (es mai -) loc. il est bien mort
morre (copar lo -) loc. casser la gueule à mòrt (èsser al trespàs de la -) loc. être à l’article
quelqu’un de la mort
morre (de -) loc. la face contre terre mòrt (lo pas de la -) loc. le trépas
morre (far lo -) loc. faire la tête mòrt (préner un jorn a la -) loc. perdre un jour
morre (far un pam de -) loc. être contrarié de vie en raison du désespoir, de l’émotion, de
morre (mor) n. m. (s. XIV.) 1. museau 2. (fam.) la peur. . .
visage 3. trogne mòrt abans-ora (una -) loc. une mort pré-
morre (rompre lo -) loc. casser la gueule à maturée
quelqu’un mòrt entre las dents (téner la -) expr. être un
morre (se chucar lo -) expr. se bécoter (fam. mort en sursis
pej.) mòrt lo can, mòrta la ràbia expr. mort le chien,
morre (tombar de -) loc. tomber face contre morte la rage
terre mòrt peleta (la -) n. f. spectre de la mort
morre a triple barbòt (aver un -) expr. avoir un mòrt que camina (un -) n. m. mort-vivant
visage à triple menton mòrt subta del noirigat n. f. (s. XIX...) mort
morre de (far -) loc. faire fi de subite du nourrisson
morre de faïna n. m. museau de fouine mòrt temps n. m. morte-saison
morre de fichoira n. m. museau pointu mòrt, degun fa per degun (a la -) expr. on est
morre de fus n. m. museau pointu seul devant la mort
morre de mostèla n. m. museau pointu mòrt, mòrta adj. e n. (s. XII.) mort, morte - cit.:
morre d’escalfalièit n. m. 1. un visage plein de La dolor monta del còr als pòts, coma una aiga que
santé 2. visage de pleine lune vèrsa, de tròp bolir. Dins aquela lenga qu’es la seuna,
morre fait (aver lo -) expr. être adulte lo païsan plora sos mòrts ambe de mots patetics e ver-
morre ponchut n. m. chafouin tadièrs (Joana Bartès, Lison, 1934) ; Vaquí, Madama,
morre tòrt n. m. air faux las paraulas pas de créser qu’aquel blasfemator a au-
morre-bordon (de -) loc. la face contre terre sadas prononciar sul sulhet de sa mòrt (Robèrt Lafònt,
morre-bordon (tombar de -) loc. mordre la 2001
poussière mòrt, tèrra sus (es mai -) loc. il est mort et en-
morrefina n. f. bégueule terré
morrejada n. f. 1. (fam.) coup sur le visage / mòrt-mòrt (es -) loc. il est réellement mort
museau 2. chute sur le visage mòrta de fred n. f. lépiote élevée (champignon)
morrejar v. 1. montrer le museau 2. (fam.) veire: camparòl
pointer le nez 3. mordre la poussière mòrta la sèrp, mòrt lo verin loc. nous voici
morrelevar v. être présomptueux débarrassés de ce problème
morrelevat (es un -) loc. c’est un présomptueux mòrta-sason n. f. (s. XX.) morte-saison
morrena n. f. moraine mortaisa n. f. (s. XII. . . , de l’arabi) mortaise

393
mortaisadoira mostacha (a brutla -)

mortaisadoira n. f. (s. XIX. . . ) mortaiseuse mosqueton n. m. (s. XVI. . . ) mousqueton


mortaisaire, aira n. (s. XX.) mortaiseur, euse mosquilh n. m. moustique
(personne) mossa ! (aquò -) ça gaze !
mortaisar v. (s. XIV. . . ) mortaiser mossairon n. m. mousseron
mortaisat, ada adj. (s. XX.) mortaisé, ée mossaka n. f. (s. XX., mot turc) mossakà mous-
mortaisatge n. m. (s. XIX. . . ) mortaisage saka
mortal, ala adj. (s. XII.) mortel, elle mossar v. pron. 1. mordiller 2. mordre à
mortalatge n. m. 1. carnage 2. épizootie l’hameçon
mortalitat n. f. (s. XVIII. . . ) mortalité mossec n. m. mossec 1. bouchée 2. morceau
mortièr n. m. (s. XIII.) mortier (cuisine) 3. coup de dent
mortièr sentís totjorn a l’alh (lo -) expr. on ne mossegada n. f. mossegada morsure
peut pas cacher ses origines, sa condition mossegar v. mossegar mordre, mordiller veire:
mortificacion n. f. (s. XIV.) mortification mòrdre
mortificar v. (s. XIV.) mortifier mossèl del gromand n. m. sot-l’y-laisse
mòrtnat, ada adj. e n. (s. XX.) mort-né, mort-née mosseladura n. f. partie mordue; trace de mor-
veire: morton sure
morton n. m. 1. mort-né veire: mòrt nat 2. avor- mosselar v. morcelar 1. mordre à belles dents
ton veire: morselar 2. morceler
mòrts (los vius e los -) loc. les vivants et les mosselàs (pl. mosselasses) n. m. gros morceau
morts mosselon n. m. petit morceau
mortuari, ària adj. (s. XV. . . ) mortuaire mossenh n. m. (s. XII.) monsen monsieur
mòs d’ostal (un -) loc. un coin pour se loger (onorific) veire: sénher
mos, mossa (pl. mosses, mossas) adj. (s. XII.) mossénher n. m. (s. XII.) monsenher 1. mon-
émoussé, ée seigneur veire: monsenhor 2. chef de groupe de
mosaïc, ïca adj. e n. f. (s. XIV.) mosaïque travailleurs agricoles
mosca n. f. (s. XII.) mouche mòssi n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) mousse
mosca blava (seguir la -) expr. faire des (matelot)
châteaux en Espagne veire: far de castèls en l’aire mossur n. m. (s. XVI. . . , del francés) monsur mon-
sieur (pej. idèa d’umilitat davant lo superior)
mosca fa renar un gròs ase (una pichona -) expr. - cit.: Per una plaça al camin de fèrre, es a la pòrta
un grain de sable peut bloquer la machine d’aquel mossur que vos cal anar tustar. Portatz-li una
mosca far un tavan (d’una -) loc. il a tendance lèbre (Paul Gairaud, Per las colomnas de Tarn, 1980)
à exagérer mossur (far lo -) loc. vivre en bourgeois
mosca li serà un tavan (la primièra -) expr. la mossur (mièg -) n. m. demi bourgeois
première épreuve lui sera difficile à surmonter mossur al lièit, las bragas se secan (un -) un
moscalh n. m. (s. XII.) émouchette miséreux qui donne le change
moscalha n. f. les mouches mossur de Sant Just (èsser -) expr. être gêné
moscalhat, ada adj. moucheté, ée d’argent
moscalhon n. m. (s. XIV.) 1. moucheron 2. fig. mossur just n. m. petit bourgeois
amateur de vin mossur rasclet (far -) loc. (fam.) décamper
moscovita adj. e n. moscovite mossur, un pauc mai d’argent (pas tant de -)
mosida (aquela non es / es pas -) loc. celle-là expr. trop poli pour être honnête
est un peu forte ! mossuralha n. f. (de mossur + alha) monsuralha
mosidura n. f. moisissure 1. les petits messieurs - cit.: A per aquí, dempuèi
mosir v. (s. XIV.) moisir 1920, dempuèi que nòstre pòble, emborniat per de pro-
mosit (non es / es pas -) loc. c’est un homme pagandas de totas menas, e per sègre l’exemple de tota
fort, vaillant la mossuralha, es arribat a creire que sa lenga valiá
mosit (sentir a -) loc. sentir le moisi pas ren... (Enric Molin, En tutant lo grelh, 1965)
mosit, ida adj. moisi, ie 2. les bourgeois
mosquet n. m. (s. XVI. . . ) mousquet veire: mosca mossurejar v. faire le monsieur
mossuret n. m. petits œillets veire: giroflada
mosqueta n. f. (s. XVI. . . , de l’italian ? castelhan ? mossuròt n. m. monsuròt 1. petit monsieur
arabi) mosquée 2. freluquet
mosquetada n. f. (s. XVI.) mousquetade most (pl. mostes) n. m. (s. XIV.) moût - cit.: Setem-
mosquetaire n. m. (s. XVI.) mousquetaire bre es una abelha bandada de most (Leon Còrdas, La
mosquetar v. moucheter Vèspa, Òc, abr. 1951)
mosquetièra n. f. 1. rideau pour arrêter les mostacha n. f. (s. XV. . . , de l’italian) moustache
mouches 2. moustiquaire mostacha (a brutla -) loc. à brûle-pourpoint

394
mostacha (a sa -) mòure litigi

mostacha (a sa -) loc. à son nez et à sa barbe mot granat n. m. mot riche


mostachut, uda adj. moustachu, ue mot non tombèt pas en palha (lo -) expr. ce mot
mostar v. barbouiller de moût ne tomba pas dans l’oreille d’un sourd
mostarda n. f. (s. XIV.) moutarde mot per mot loc. mot à mot
mostarda (gents amb gents e tripas amb -) expr. mòta n. f. butte artificielle (castrale. . . ) veire:
qui se ressemble s’assemble turra
mostardariá n. f. fabrique de moutarde motard, arda n. (s. XX.) motard veire: mòto
mostardièr n. m. 1. pot à moutarde 2. fabricant motàs, assa (pl. motasses, motassas) n. grosse
de moutarde motte (élévation de terre)
moste, mosta adj. moite motèl n. m. (s. XX., de l’angloamerican) motel
mostèla n. f. (s. XIII.) belette veire: polida motet n. m. (s. XIII.) 1. motet 2. dicton 3. locution
mostelon n. m. (s. XIII.) petit de la belette motiu n. m. (s. XIV. . . ) motif
mostièr n. m. → monastèri monastère veire: motivacion n. f. (s. XX.) motivation
monestièr motivar v. (s. XX.) motiver
mostor n. f. moiteur motladura n. f. (s. XV. . . ) moulure
mostós, osa (pl. mostoses, osas) adj. 1. plein, motlar v. (s. XI. . . ) mouler
pleine de moût 2. barbouillé, ée de moût motlar sus (se -) loc. prendre modèle sur
mòstra n. f. (s. XIV.) 1. montre 2. exposition 3. re- motlatge n. m. (s. XV. . . ) moulage
vue de troupes mòtle n. m. (s. XIV.) moule (modèle)
mòstra (far -) loc. faire étalage mòtle (far al -) loc. faire au tour
mòstra de (far -) loc. affecter de mòto n. f. (s. XX.) motò moto
mòstra de solelh n. f. cadran solaire (m) motocicleta n. f. (s. XX.) 1. motocyclette veire:
mostraire, aira n. démonstrateur (vendeur) mòto 2. moto
veire: demonstrator motociclista n. (s. XX.) 1. motocycliste 2. motard
mòstrament n. m. démonstration (vente) veire: motocròss n. m. (s. XX., de l’anglés) moto-cross
demonstracion motocultor n. m. (s. XX.) motoculteur
mòstran (per tot çò que los uèlhs me -) loc. motocultura n. f. (s. XX.) motoculture
pour tout l’or du monde moton n. m. mouton veire: feda, oelha
mostrança n. f. démonstration (vente) veire: moton (cercar cinc patas a un -) expr. chercher
demonstracion midi à quatorze heures
mostrar v. (s. XIV.) 1. montrer - cit.: dins lo segond motonada n. f. troupeau ovin
mostrarai quna es la castetat que devon aver las fem- motonèu n. f. (s. XX.) moto-neige
nas veusas (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) 2. faire une motonièr, ièra adj. e n. moutonnier, ière veire:
"démonstration" commerciale moton
mostrar al det loc. montrer du doigt motopompa n. f. (s. XX.) motopompe
mostrar miracle loc. accomplir un miracle motor n. m. (s. XVIII. . . ) moteur - cit.: Lo motor par-
mostrar tot (se -) loc. se montrer nu tiguèt e s’engalinèt au primièr quichar d’accelerator
mostrar vint ans loc. paraître avoir vingt ans (Robèrt Lafònt, La Fèsta, 1984)
mot adv. (s. XI : "molt") → fòrça ; plan beaucoup motor en afranquiment n. m. moteur en
(arch.) - cit.: e motz d’autre baros que en la ost avia, / rodage
de Bergonha [Borgonha] e de Fransa e de ves Norman- motor es aviat (lo -) loc. le moteur est en
dia (Cançon de la crosada, s. XIII) marche
mot n. m. (s. XII.) mot - cit.: Quand siam estats en- motor, tritz (pl. motors, trises) adj. (s. XVI. . . )
tre la poma e lo formatge, vèrs la fin del repais, monsur moteur, trice
vòstre reitor m’a dit : monsur Plausòlas, vos caldriá motorizacion n. f. (s. XX.) motorisation
donar un mot d’edificacion a mon pòble (Joan-Loís motorizar v. (s. XX.) motoriser
Fornèrs, s. XVIII) ; Lo lum dançava e Lison ambe motorizat, ada adj. (s. XX.) motorisé, ée
sa maire èran solas dins lo ròdol de clartat: ara de- motricitat n. f. (s. XIX. . . ) motricité
fòra èra nuèit clausa e a l’entorn de las doas femnas, motritz (pl. motrises) n. f. (s. XIX.) motrice
las causas, dintradas dins l’ombra, semblavan escotar mots (apariar los -) loc. 1. trouver les mots
los mots que disián pas (Joana Bartés, Lison, 1934) 2. s’exprimer
; Jos l’influéncia d’aquela lei generala, los ancians mòure v. (s. XII.) 1. mouvoir - cit.: Soi estat mogut,
proparoxitòns (mots accentuats sus l’antepenultima dins ma recèrca, per la consciéncia de l’unitat occitana,
sillaba) de l’anciana lenga [...] an desplaçat l’accent sens cap de resèrva de cap de mena (Rodgièr Barta,
per se cambiar en paroxitòns (Loís Alibèrt, Gramatica, Pròsas de tota mena, 1974) 2. déclencher
1935) mòure a loc. disposer à
mot de santa Clara (lo -) loc. 1. le fin mot 2. la mòure la guèrra loc. fomenter la guerre
clé du mystère 3. mot de passe 4. code mòure litigi loc. soulever un litige

395
mòure lo vespièr mural, ala

mòure lo vespièr loc. 1. provoquer une dins l’estable vivián coma fraire ambe fraire. / (. . . )
querelle 2. fomenter des désordres / Un chaval jove, afirolat [aferonat], / a la [meteissa]
mòure plaideja loc. intenter un procès grépia manjava (Aquiles Mir, Faulas, s. XIX)
mòure soi (a -) loc. je suis à votre disposition multa n. f. punition, amende
mòure una question loc. 1. soulever un lièvre multicolòr, òra adj. (s. XX.) multicolore
2. poser une question inattendue multicultural, ala adj. (s. XX.) multiculturel, elle
mòuta n. f. 1. mouture 2. quantité moulue multiculturalisme n. m. multiculturalisme (so-
movedís, issa (pl. movedisses, issas) adj. mou- cio.)
vant, ante multidisciplinari, ària adj. (s. XX.) multidisci-
movement n. m. (s. XIII.) mouvement plinaire
movement social n. m. mouvement social (so- multietnic, ica adj. (s. XX.) multiethnique
cio.) multifòrme, òrma adj. (s. XX.) multiforme
movéncia n. f. (s. XVI. . . ) mouvance multilateral, ala adj. (s. XX.) multilatéral, ale
muc n. m. 1. mucosité 2. suc multilingüisme n. m. (s. XX.) multilinguisme
mucós, osa adj. (s. XVI. . . ) muqueux, euse multimèdia adj. (s. XX.) multimedià multimédia
mucositat n. f. (s. XIV. . . ) mucosité multimilionari, ària adj. e n. (s. XX.) multimil-
mucus n. m. (s. XVIII. . . , mot latin) mucús mucus lionnaire
muda n. f. (s. XII.) mue multinacional, ala adj. (s. XX.) multinational,
muda (a la -) loc. sans bruit ale
muda en (far sa -) loc. se métamorphoser en multinacionala (entrepresa) n. m. multina-
mudable, bla adj. (s. XIV.) 1. muable tionale (écon.)
2. changeant, ante multipartidisme n. m. multipartisme (polit.)
mudadís, issa (pl. mudadisses, issas) adj. qui multiple, ipla adj. e n. m. (s. XIV. . . ) multiple
change de place multiplèx (pl. multiplèxes) n. m. (s. XX.) multi-
mudaire, aira n. (s. XX.) mutant, ante (qui plex
change de profession, de lieu. . . ) veire: mutant multiplicacion n. f. (s. XIV.) multiplication
mudament n. m. (s. XIII.) changement veire: mu- multiplicar v. (s. XIII.) multiplier
tacion multiplicator, tritz adj. e n. m. (s. XX., lat. mul-
mudar v. (s. XII.) 1. déménager 2. changer - cit.: tiplcator) multiplicador; multiplicaire multipli-
Tot lo còrs li tremòla e muda de color (Francés de cateur, trice - src.: Honnorat, 1846 : "multiplica-
Corteta, Ramonet, s. XVII) tour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : "multiplicator,
mudar (se) v. pron. 1. se métamorphoser, se tritz"
transformer 2. changer de place multiplicitat n. f. (s. XIV.) multiplicité
mudar d’autre coratge loc. changer son fusil multiracial, ala (/multi-racial, ala) adj. (s. XX.)
d’épaule multiracial, e
mudar gatons loc. déménager discrètement, à multirecidivista (/multi-recidivista) adj. e n. (s.
la cloche de bois XX.) multirécidiviste
mudason n. f. 1. déménagement 2. linge de multisecular, ara (multisecular, ara) adj. (s. XX.)
rechange multiséculaire - cit.: De segur, aqueth gascon lit-
mudejar adj. e n. (s. XVII. . . , del castelhan ? arabi) erari au servici d’un tèxte venerable e multisecular,
mudejar que pòt en primièr destariolar, mès fòrça mens que
mudejar v. garder le silence [l’anglo-normand] de l’auba deu sègle dotze (Pèire
muetzin n. m. (s. XVI. . . , del turc ? arabi) muezzin Bèc, La canta de Rotland, 2014, p. 6).
mugiment n. m. (s. XIV.) mugissement multitud n. f. (s. XII.) multitude
mugir v. (s. XIV.) mugir municion n. f. (s. XVI. . . ) munition
muguet n. m. (s. XVII., del francés) muguet (fleur) municipal (cosselh -) n. m. conseil municipal
mújol n. m. (s. XIV.) 1. muge 2. mulet (poisson) municipal, ala adj. (s. XIII.) municipal, ale
mujòl n. m. 1. jaune d’œuf 2. agaric oronge municipalitat n. f. (s. XVIII. . . ) municipalité
mujolièra n. f. filet à muges municipalizar v. (s. XX.) municipaliser
mujòls (los uòus de sas galinas an dos -) expr. municipi n. m. conseil municipal
c’est un vantard munificéncia n. f. (s. XIV. . . ) munificence
mul, mula n. mulet, mule munificent, enta adj. (s. XIX. . . ) munificent, enta
mula n. f. mule (chaussure) munir v. munir
mulastre, tra adj. e n. (s. XVI. . . , del portugués mu- mur n. m. (s. XIII.) mur veire: paret
lato) mulâtre, esse mur de faissa n. m. mur de soutènement
mulatièr n. m. muletier mur de sostenement n. m. mur de soutène-
mulet, eta n. (s. XII.) petit mulet, petite mule - ment
cit.: Dos mulets, companhons al carriòt, a l’araire, / mural, ala adj. (s. XVIII. . . ) mural, ale

396
muralha mutilacion

muralha n. f. (s. XIII., de mur) muraille museal, ala adj. muséal, ale
muralha mejana n. f. mur mitoyen museobús (pl. museobuses) n. m. (s. XX.)
muralhar v. (s. XV. . . ) 1. entourer de murs muséobus
2. murer museografe, afa n. (s. XX.) museograf muséo-
muralhas (rasclar las -) loc. raser les murs graphe
murar v. (s. XIII.) murer museografia n. f. (s. XX.) muséographie
murena n. f. (s. XII. . . ) murène museografia n. f. muséographie
muret / mureta n. muret, murette museografic, ica adj. muséographique
murèx (pl. murèxes) n. m. (s. XVI. . . ) murex museologia n. f. (s. XX.) muséologie
muride n. m. (s. XIX. . . ) murid muridé museologic, ica adj. (s. XX.) muséologique
murmur n. m. (s. XIII.) murmure museològue, òga n. (s. XX.) museològ muséo-
murmur se bolega (lo -) loc. le bruit se répand logue
(dire) museta n. f. 1. musette (musique) 2. sacoche
murmurar v. (s. XIII.) murmurer museta (far seguir la -) loc. emporter son casse-
murtre n. m. (s. XIV.) meurtre croûte
murtrièr, ièra adj. e n. (s. XIV.) meurtrier, ère musèu n. m. (s. XVIII. . . ) musée
murtrir v. (s. XIII.) meurtrir museum n. m. (s. XVIII.) muséum
mus (pl. muses) n. m. (s. XII.) museau veire: musica n. f. (s. XIII.) musique - cit.: L’intrada
morre en vila jos los arcanels de fuelhatge, entre doas alin-
musa n. f. (s. XI.) muse - cit.: Ieu som ací vengut per hadas de mais endrapelats, se faguet amb la musica
dire, en mon lengatge, / que s’è le còrs petit pro grand e las bandieiras trusc a la [comuna] onte lo [còssol]
es mon coratge, / per mostrar bravament qu’ieu sabi n’Esteve Brindel, reçauguet de l’organizator general,
quicomet / de çò que dins le cap la musa nos trasmet En Loís de Nussac [l’exposicion] (...) qu’ocupava
(Pèire Godelin, Petita galantariá, s. XVII) atí quatre belas salas (Josep Ros, L’annada Lemosina,
musaire, aira adj. (s. XII.) 1. lambin, ine 1898); Lo [mond] sabents escotan la musica de la
2. musard, arde lenga, de las frasas, [amb] los uèlhs (Paul Gayraud,
musairejar v. musarder La sexològa, 1982)
musar v. 1. muser 2. attendre en vain musica ! (bonser la -) loc. bonsoir, c’est fini !
musaranha n. f. (s. XV. . . ) musaraigne musica lo lèva de mira (la -) expr. il est très
musard, arda n. musard, arde passionné
musc (pl. musques) n. m. (s. XIII.) musc musicaire, aira n. musicien, enne de rue veire:
muscada n. f. muscade musician
muscada (/notz muscada) n. f. (s. XII.) muscade musical, ala adj. (s. XIV.) musical, ale
(noix muscade) musicalitat n. f. (s. XIX. . . ) musicalité
muscadèl, èla adj. qui sent le musc musician, ana n. (s. XIV.) musicien, enne
muscadèla n. f. muscadelle (poire) musicografe, afa n. (s. XIX. . . ) musicograf mu-
muscadet n. m. (s. XIV.) muscadet (vin) sicographe
muscadièr n. m. muscadier (arbre) musicologia n. f. (s. XX.) musicologie
muscar v. musquer musicològue, òga n. (s. XIX. . . ) musicològ musi-
muscardina n. f. muscardine (maladie vers à cologue
soie) musiquejar v. faire de la musique
muscat (/vin muscat) n. m. (s. XIV. . . ) muscat musquet n. m. (s. XIV.) 1. parfum 2. fumet
(vin muscat) musquetar v. 1. musquer 2. parfumer
muscat, ada adj. (s. XII.) musqué, e musquetat, ada adj. (de musc) 1. musqué, ée -
musclar v. (s. XVIII. . . ) muscler cit.: Un Zefir cortisan i passa, / totjorn fresquet e
musclat, ada adj. (s. XVI. . . ) musclé, ée musquetat, / e per creissença de beutat, / una font i
muscle n. m. (s. XII.) muscle ven de Parnassa (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s.
muscle n. m. moule (coquillage) veire: mòtle XVII) 2. parfumé, ée
musclièr, ièra n. m. 1. écailler veire: militicultor musulman, ana adj. e n. (s. XVI. . . , de l’arabi)
2. marchand, ande de moules musulman, ane veire: islam
musclièra n. f. parc à moules mut, muda adj. e n. (s. XII.) muet, ette
musculacion n. f. (s. XX.) musculation mutabilitat n. f. (s. XIV.) mutabilité
muscular, ara adj. (s. XVII. . . ) musculaire mutable, abla adj. (s. XIV.) mutable
musculatura n. f. (s. XIX. . . ) musculature mutacion n. f. (s. XIV.) mutation veire: mudason
musculocutanèu, èa adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) mutant, anta adj. e n. (s. XX.) mutant, ante (biol.,
musculo-cutané, ée bot.) veire: mudaire
musculós, osa (pl. musculoses, osas) adj. (s. mutar v. (s. XIII.) muter veire: mudar
XIV. . . ) musculeux, euse mutilacion n. f. (s. XIV.) mutilation

397
mutilar mutualizar

mutilar v. (s. XIV. . . ) mutiler mutual, ala adj. e n. f. (s. XIV. . . ) mutuel, elle
mutin adj. e n. (s. XV. . . , del francés) mutin mutualament adv. (s. XV. . . ) mutuellement
mutinar (se) v. pron. (s. XIV. . . ) se mutiner mutualista adj. e n. (s. XIX. . . ) mutualiste
mutinariá n. f. (s. XIV. . . ) mutinerie mutualitat n. f. (s. XVIII. . . ) mutualité
mutisme n. m. (s. XVIII. . . ) mutisme mutualizar v. (s. XVI. . . ) mutualiser

398
n (èna) (alfabet) nanisme

n (èna) (alfabet) n. f. n ni pigre, lo nos sonava, uèit jorns avant Nadal, cada
na n. f. (s. XII., del lat. "domina") madame (abrégé) ser aprèp l’Angèlus, durant una ora (Loïsa Paulin, Lo
nabab n. m. (s. XVII. . . , del portugués ? arabi) vièlh libre d’images, 1940) 2. cantique de Noël
nabab nadar n. m. → natacion natation
nabi n. m. (s. XIX. . . , mot ebrèu) nabi (peinture) nadar v. (s. XII.) nager - cit.: Non cal a filh de guita
nabièra n. f. champ de navets apréner de nadar, / jo sabi, Dieu mercé, coma que jo
nabina n. f. rave tribalhi / e quin son los [mejans] del marit que li balhi
nabisme n. m. (s. XIX. . . ) nabisme (Francés de Corteta, La Miramonda, s. XVII)
nacarat, ada adj. e n. m. (s. XVII. . . , del castelhan nadar coma un peis loc. nager comme. . .
nacarado) 1. nacré, ée 2. nacarat (entre rouge et nadar contra subèrna loc. (S. XII.) nager contre
rose) le courant - cit.: Ieu sui Arnautz qu"amas l’aura / e
nacèla n. f. (s. XVI., de l’italian navicela) nacelle chatz la lebr’ab lo bou / e nadi contra suberna (Arnaud
nacion n. f. (s. XII., lat. natio) nation - cit.: Regina Danièl, E c’est sonet coind’e leri, s. XII)
atau regnar poscas urosament, / atau nos governar nadar de reverseta loc. nager sur le dos
tu poscas longament, / atau pause ton hilh, ornat de nadar de susor loc. être en nage
gràcias raras, / lo jun de servitud sus las nacions bar- nadar dins l’aiga-ròsa loc. nager dans les
baras (Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina, s. XVI); délices
Los nòstres libèls s’escampilhavan que prometian la nadar dins l’òli loc. être ivre de joie
venguda d’un capmèstre coma totes lo desiràvem. E Nadau s’assorelha, Pascas s’atorrelha (se -) n.
proclamàvem que las nacions èran en armas per nos (occitan gascon) si Noël est ensoleillé, Pâques se
deliurar (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) chauffe au coin du feu (ou se gèle)
nacional, ala adj. (s. XVI. . . ) national, ale - cit.: nade (es dins l’aiga, que -) expr. qu’il se
. . . pensam qu’al dessús dels parlars populars e de débrouille
la literatura populara cal edificar la lenga nacionala naduèlh n. m. orvet
d’Occitania, la granda literatura occitana (Antonin nafra n. f. (s. XIII.) 1. blessure veire: nafradura
Perbòsc, Fòc nòu, 1904) 2. balafre
nacionalisme n. m. (s. XVIII. . . ) nationalisme nafradura n. f. 1. blessure veire: nafra 2. balafre
nacionalista adj. e n. (s. XIX. . . ) nationaliste naframent n. m. action de blesser
nacionalitat n. f. (s. XIX. . . ) nationalité nafrar v. (s. XII.) 1. blesser 2. balafrer
nacionalizacion n. f. (s. XVIII. . . ) nationalisation nafta n. f. (s. XX.) naphte
nacionalizar v. (s. XVIII. . . ) nationaliser naftalina n. f. (s. XIX. . . ) naphtaline
nacionalsocialisme (/nacional-socialisme) n. m. nagaire adv. (s. XII. . . ) naguère
(s. XX.) national-socialisme naïada n. f. (s. XV. . . ) naïade
Nacions unidas (Organizacion de las) n. f. plur. naissedura n. f. (s. XIII.) panaris
Nations unies naissença n. f. (s. XII.) 1. naissance 2. apparition
nacra n. f. nacre (mollusque) naissença (declaracion de -) n. f. déclaration
nacre n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. « naccaro » ? arabi) de naissance
nacre (matière) naissent, enta adj. naissant, ante
nada n. f. nage nàisser v. (s. XII.) naître - cit.: Santa Ceselha
nadaire, aira n. nageur, euse nasquèt de parents nòbles e opulents qu’aviau tot
Nadal n. pr. Noël - cit.: Mas las botigas foguèssen a [ronfle] ; lor mancava pas res ; èron respectats e
pas tan grandas coma ara ni rajolantas de lum, sabiái aimats dins lor país coma de [mond] que podiau e que
descubrir al temps de Nadal pertot de meravilhas fasiau plaser quand n’èron pregats (Joan Loís Fornèrs,
(Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) s. XVIII)
Nadal (Nadau) n. pr. m. Noël nàisser (se n’i a un autres, es a -) son pareil
Nadal (per -) loc. pour la Noël est à naître
Nadal tota l’annada (non es / es pas -) expr. ce nàisser amb la crespina loc. naître sous une
n’est pas toujours fête bonne étoile
Nadal ven qu’un còp per an expr. ce n’est pas nàisser astrat loc. naître sous une bonne étoile
toujours fête nàisser crespinat loc. naître sous une bonne
nadalenc, enca adj. de Noël étoile
nadalet n. m. 1. octave avant Noël - cit.: Los naja n. f. (s. XVII. . . , de l’arabi) najà naja (serpent)
qu’an pas ausit tindar Nadalet dins lor enfança pòdon nan, nana / nanet, eta adj. e n. (s. XII.) nain,
pas se far una idèa de tot lo gaug que la vida lor a naine
panat. Lo nòstre campanièr, qu’alara èra pas vièlh, nanisme n. m. (s. XIX. . . ) nanisme

399
nanotecnologia natural, ala

nanotecnologia n. f. (s. XX.) nanotechnologie nas a la romana n. nez aquilin


nantés, esa (pl. nanteses, esas) adj. nantais, nas darrièr l’aurelha (cercar lo -) expr. chercher
aise midi à quatorze heures
nap n. m. navet nas davant quicòm (fronzir lo -) loc.
napalm n. m. (s. XX., de « na » (naftenat) e de « palm » 1. mépriser 2. dédaigner
(palmitat)) napalm nas e nas loc. 1. face à face 2. nez à nez
napoleon n. m. (s. XIX.) napoléon (pièce d’or) nas en còsta loc. (s. XVII.) nez aquilin - cit.: Le
napoleonian, ana adj. (s. XIX.) napoléonien, nas pareisserà de còsta / lis, longuet e faitet en còsta. . .
ienne (Pèire Godelin, Prumièra floreta, s. XVII)
napolitan, ana adj. e n. (s. XVI. . . ) napolitain, nas fin (aver lo -) loc. 1. avoir l’odorat
aine développé 2. fig. avoir du flair
narbonés, esa (pl. narboneses, esas) adj. e n. nas long (far lo -) loc. 1. avoir l’air contrarié
narbonnais, aise 2. être dépité
narcís (pl. narcises) n. m. (s. XVI. . . ) narcisse nas per nas loc. nez à nez
(bot.) veire: cocuda nas pertot (prestar son -) loc. fourrer son nez
narcissic, ica adj. (s. XIX. . . ) narcissique partout
narcissisme n. m. (s. XIX. . . ) narcissisme nas virat (non i a lo / i a pas lo -) loc. il n’a pas
narcoanalisi n. f. (s. XX.) narcoanalyse envie de faire cela
narcòsi n. f. (s. XX.) narcose nas. . . a la cara (aquò non a de -) loc. cela n’a
narcoterapia n. f. (s. XX.) narcothérapie pas de sens
narcotic, ica adj. (s. XIV. . . ) narcotique nasada n. f. nasarde (coup sur le nez)
narcotrafic n. m. (s. XX.) narcotrafec narcotrafic nasal, ala adj. (s. XII.) nasal, ale
narcotraficant, anta n. (s. XX.) nacotrafegaire nasalitat n. f. (s. XVIII. . . ) nasalité
narcotrafiquant, ante nasalizacion n. f. (s. XIX. . . ) nasalisation
narga n. f. raillerie nasalizar v. (s. XIX. . . ) nasaliser
nargar v. narguer nasard n. m. gros nez
narra n. f. (s. XII.) narine nascut dedins (aqueste vestit, i sembli -) expr.
narra (aver bona -) loc. avoir du flair je suis à l’aise dans ce vêtement
narracion n. f. (s. XIV.) narration nascut en mala luna loc. né sous une mauvaise
narrada n. f. 1. reniflement 2. (fig.) intuition lune - cit.: Marcabruns, lo fills Na Bruna, / fo en-
narrada de quicòm (aver una -) avoir vent de gendraz en tal luna / qu’el saup d’amor cum degruna
quelque chose (Marcabrun, s. XII)
narrar v. (s. XII.) 1. narrer 2. raconter nascut, uda adj. né, née
narratiu, iva adj. (s. XV. . . ) narratif, ive nasejaire, aira adj. 1. curieux, euse 2. qui met
narrator, tritz (pl. narrators, trises) n. (s. XV. . . ) son nez partout
narrateur, trice - src.: Honnorat, 1846 : "narra- nasejar v. 1. mettre son nez partout 2. se mon-
tour" trer
narrejaire, aira adj. qui parle du nez nases (de -) loc. la face contre terre
narrejar v. 1. parler du nez veire: nasilhar, ron- nasic n. f. 1. narine veire: narra 2. naseau
car 2. ronfler nasilhar v. (s. XVI. . . ) nasiller veire: narrejar
narrut, uda 1. qui a du nez (intuitif) 2. rusé nasitòrt n. m. (s. XIII.) nasitort (cresson alénois)
narsa n. f. fondrière nassa n. f. nasse
nartèx (pl. nartèxes) n. m. (s. XVIII. . . ) narthex nat, nada adj. aucun, aucune veire: cap - cit.: Tu
narval n. m. (s. XVIII. . . , del danés ? islandés) nar- n’auràs nat ni repaus ni relambi / per aver hèit de la
val boha lo cambi (Pèir de Garròs, Eglòga V, 1567)
nas (aquò non li passèt lo -) loc. cela ne l’a pas nata n. f. natte
impressionné natacion n. f. (s. XVI. . . ) natation
nas (aver de -) loc. avoir du flair natal, ala adj. (s. XV. . . ) natal, ale veire: nadalenc
nas (aver quatre pams de -) loc. avoir une natalista adj. (s. XX.) nataliste
grande déception natalitat n. f. (s. XIX. . . ) natalité
nas (de -) loc. la face contre terre natiu, iva adj. (s. XIII.) natif, ive
nas (donar del) loc. 1. mépriser 2. dédaigner nativitat n. f. (s. XII.) nativité
nas (levar lo -) loc. prendre une attitude arro- natura n. f. (s. XII.) nature
gante natura (de -) loc. de par sa nature
nas (pl. nases) n. m. (s. XII.) nez natura (en -) loc. d’après nature
nas (tirar lo babòt del -) loc. tirer les vers du natural (al -) loc. d’après nature
nez natural (enfant -) n. m. enfant naturel
nas (tombar de -) loc. tomber la tête la première natural, ala adj. (s. XII.) naturel, elle

400
naturalament nèci que l’aiga longa (es mai -)

naturalament adv. (s. XIII : naturalment) naturelle- navigant, anta adj. e n. (s. XVI.) navegant navi-
ment gant, ante
naturalisme n. m. (s. XVI. . . ) naturalisme navigar v. (s. XIV. . . ) navegar naviguer veire:
naturalista adj. e n. (s. XIX. . . ) naturaliste navejar
naturalizacion n. f. (s. XVI. . . ) naturalisation navigator, tritz (pl. navigators, trises) n. (s.
(acte juridique) XVI. . . ) navigaire navigateur, trice veire: nave-
naturalizacion n. f. (s. XVII. . . ) naturalisation jaire - src.: Honnorat, 1846 : "navigatour"
(histoire naturelle) navili n. m. (s. XIII.) → flòta flotte (marchande,
naturalizar v. (s. XV. . . ) naturaliser armée. . . )
naturalizat, ada adj. e n. (s. XVI. . . ) naturalisé, ée naviri n. m. (s. XIV : navigi) navire veire: vaissèl,
naturisme n. m. (s. XVIII. . . ) naturisme batèl
naturista adj. e n. (s. XIX. . . ) naturiste nazí, ia adj. e n. (s. XX., mot alemand) nazi
nau n. f. (s. XII.) 1. nef (navire) 2. nef (église) nazisme n. m. (s. XX.) nazisme
nau (rampant d’una -) n. m. inclinaison d’un ne pron. (s. XI.) en
navire ne varietur loc. adv. (mots latins) ne varietur
nauc n. m. auge neandertalian, ana adj. (s. XX., del nom d’una val
nauca n. f. 1. auge (grande) 2. vasque de Renania) néandertalien, enne
naucada n. f. augée nèbla n. f. (s. XII.) 1. brume 2. brouillard
nauclèr / nauchièr n. m. (s. XIII.) nocher nèbla (aver la -) loc. avoir la vue trouble
naufragaire, aira n. (s. XIX. . . ) naufrageur, euse nèbla (far -) loc. pulluler
naufragar v. (s. XVI. . . ) 1. naufrager 2. faire nèbla (tot li -) loc. rien ne lui réussit
naufrage. nebladís (pl. nebladisses) n. m. nappe de
naufragat, ada adj. e n. (s. XIV. . . ) naufragé, ée brouillard
naufragi n. m. (s. XV. . . ) naufrage nebladura n. f. pourriture des plantes par le
naufragi al pòrt (far -) expr. échouer au but brouillard veire: poiridièr
naufragièr, ièra n. naufragé, ée neblar v. 1. bruiner 2. (fig.) attrister
naulage n. m. (s. XIV.) 1. naulage 2. fret neblarés n. m. 1. grande étendue de brouillard
naular v. voguer 2. brouillard "à couper au couteau"
naulejar v. affréter neblós, osa (pl. nebloses, osas) adj. brumeux,
nauquet n. m. petite auge euse
nausa n. f. 1. lagune 2. prairie marécageuse nebot, oda n. m. (s. XII.) neveu, nièce
nausèa n. f. (s. XVI. . . ) nausée veire: bescòr nebulizacion n. f. (s. XX.) nébulisation
nauseabond, onda adj. (s. XVIII. . . ) nauséabond, nebulizator n. m. (s. XX.) nebulizador nébu-
onde liseur
nautic, ica adj. (s. XV. . . ) nautique nebulós, osa (pl. nebuloses, osas) adj. (s. XIV. . . )
nautisme n. m. (s. XX.) nautisme nébuleux, euse
nautonièr n. m. (s. XII.) nautonier nebulosa n. f. (s. XVII. . . ) nébuleuse
naval, ala adj. (s. XIV. . . ) naval, ale nebulosament adv. (s. XIX. . . ) nébuleusement
navarrés, esa (pl. navarreses, esas) adj. e n. nebulositat n. f. (s. XV. . . ) nébulosité
navarrais, aise nec (demorar -) loc. rester interdit (stupéfait)
navejaire, aira n. navegaire 1. qui fait du nec, neca adj. (s. XII.) 1. penaud, aude veire: nèci
bateau 2. plaisancier 2. déconcerté, ée
navejament n. m. (s. XIII.) action de faire du necar v. 1. déconcerter 2. rendre penaud
bateau veire: navigacion necessari (èsser -) loc. être nécessaire
navejar v. (s. XIII.) navegar faire du bateau veire: necessari, ària adj. e n. m. (s. XIII.) nécessaire -
navigar cit.: . . . òm a acostumat d’enviar (. . . ) dos obrièrs,
naveta n. f. (s. XIII.) navette (tisserand, coursier, non pas coma d’espions per reconéisser la plaça e
espace. . . ) veire: nau l’abandonar puèi a la discrecion de sos enemics, mas
navicular, ara adj. (s. XV. . . ) naviculaire (anat.) coma de capitanis expèrts, per jutjar del [socors] qu’es
navigabilitat n. f. (s. XIX. . . ) navigabilité necessari (B. Amilhan,1673).
navigable, abla adj. (s. XV. . . ) navigable necessaris (far sos -) loc. faire ses besoins
navigacion n. f. (s. XIII. . . ) navegacion naviga- necessitat n. f. (s. XIII.) nécessité
tion veire: navejament - cit.: Meteguèt a la vela necessitós, osa (pl. necessitoses, osas) adj. (s.
e quand lo mazot s’estrifèt, quand se levèt l’aura XVI. . . ) nécessiteux, euse
d’amont ; comencèt sa navigacion (Robèrt Lafònt, nèci coma un rauba-sauma expr. sot comme. . .
1971, p. 56) veire: pèc
navigacion auturièra n. f. navigation au long nèci que l’aiga longa (es mai -) expr. il est plus
cours sot que. . . veire: pèc

401
nèci que non sai (es -) negra nuèit (a -)

nèci que non sai (es -) loc. il est très sot veire: negacion n. f. (s. XIV.) négation - cit.: Se me fise ai
pèc dificultats qu’ai agudas, nòstre organisme a evoluït de-
nèci, nècia adj. (s. XII : nesci) niais, sot veire: nèc, vers un neò-felibrisme qu’es sa negacion fondamentala
pèc - cit.: Si som jo ton, enqüara que n’ac volhas, / (Robèrt Lafont, 1980)
e non som pas, com tu m’apèras, pèc, / nèci, ni sòt, negacionista adj. e n. (s. XX.) négationniste
mondorro, ni mermèc (Pèir de Garròs, Eglògas, 1557) negada n. f. (s. XVIII. . . ) noyade
nèciament adv. (s. XII : nesciament) 1. sottement negadís de plors (uèlh -) loc. œil noyé de
2. niaisement larmes
neciàs, assa (pl. neciasses, assas) adj. e n. gros negadís, issa (negadisses, issas) adj. 1. qui peut
nigaud être noyé veire: negable 2. qui veut se noyer -
neciejada n. f. 1. sottise 2. folâtrerie cit.: E quand pensi, de còps, que ma polida aimada /
neciejar v. (s. XII : nesciejar) niaiser, faire le niais de sos potons d’amor brèça un autre amorós / una en-
necièra n. f. (s. XIII.) 1. manque veire: sofraita veja me pren d’anar de rescondons / dins l’aiga negra
2. disette e freja e d’ombra capelada / negadís escantir mon fuec
necierós, osa (pl. necieroses, osas) adj. nécessi- e garir mas dolors (Paul Froment, Un jorn d’abrial,
teux, euse veire: sofraitós 1898)
negador n. m. endroit où l’on peut se noyer
neciesa n. f. (s. XIV nescieza) niaiserie
veire: negator
necior n. f. niaiserie
negar v. (s. XIII.) nier veire: denegar
nècis (d’aqueles -) n. ces idiots
negar (nejar) v. noyer
nècis (vòl de -) n. m. bande d’imbéciles
negar (se val mai virar del mièg de l’aiga que
necite (èsser -) loc. être nécessaire s’acabar -) expr. mieux vaut renoncer que
necite, ita adj. 1. nécessaire veire: necessari s’entêter dans l’erreur
2. urgent negar dins un clòsc d’uòu (se -) loc. se noyer
necitge n. m. naïveté dans un verre d’eau
necitjada n. f. enfantillage negar dins un culhièr d’aiga (se -) loc. se noyer
necrofagia n. f. (s. XIX. . . ) nécrophagie dans un verre d’eau
necrofague, aga adj. e n. (s. XIX. . . ) necrofag negar dins un pam d’aiga (se -) loc. se noyer
nécrophage dans un verre d’eau
necrofilia n. f. (s. XIX. . . ) nécrophilie negar l’afar loc. refuser l’affaire
necrofòr, òra adj. (s. XIX. . . ) nécrophore negat, ada adj. (s. XIII. . . ) chose niée
necrològi n. m. (s. XVII. . . ) nécrologe negat, ada adj. e n. noyé, ée
necrologia n. f. (s. XVIII. . . ) nécrologie negatiu, iva adj. e n. m. (s. XIV.) négatif, ive
necrologic, ica adj. (s. XVIII. . . ) nécrologique negativament adv. (s. XIV. . . ) négativement
necrològue, òga n. (s. XIX. . . ) necrològ nécro- negativisme n. m. (s. XIX. . . ) négativisme
logue negativitat n. f. (s. XIX. . . ) négativité
necromancia n. f. (s. XIII.) nécromancie negator, tritz (pl. negators, negatrises) adj. e n.
necromancian, ana n. (s. XIII.) nécromancien, (s. XVIII. . . ) négateur, trice veire: negador
enne negligéncia n. f. (s. XIV.) négligence
necropòli n. f. (s. XIX. . . ) nécropole negligent, enta adj. (s. XIII.) négligent, ente
necrosar v. (s. XVIII. . . ) nécroser negligentament adv. (s. XIII. . . ) 1. négligemment
2. avec négligence
necrosat, ada adj. (s. XVIII. . . ) nécrosé, ée
negligible, ibla adj. (s. XIX. . . ) négligeable
necròsi n. f. (s. XVII. . . ) nécrose
negligir v. (s. XIV. . . ) négliger
necrotic, ica adj. (s. XX.) nécrotique
negligit, ida adj. (s. XVII. . . ) négligé, ée
nectar n. m. (s. XV. . . ) nectar
negòci n. m. (s. XII.) négoce
nectarina n. f. (s. XX.) nectarine negociabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) négociabilité
neerlandés, esa (pl. neerlandeses, esas) adj. e n. negociable, abla adj. (s. XVII. . . ) négociable
(s. XIX. . . ) néerlandais, aise negociacion n. f. (s. XVI. . . ) negociadura négoci-
nefast, asta (pl. nefastes, astas) adj. (s. XIV. . . ) ation
nefaste néfaste negociant, anta n. (s. XVI. . . ) negociaire négo-
nefrectomia n. f. (s. XX.) néphrectomie ciant, ante
nefretic, ica adj. (s. XIV. . . ) néphrétique negociar v. (s. XIV. . . ) négocier (discussion)
nefrita n. f. (s. XVIII. . . ) néphrite (miner.) negociat, ada adj. négocié, ée
nefriti n. f. (s. XIX. . . ) néphrite (méd.) negociator, tritz (pl. negociators, negociatrises)
nefrologia n. f. (s. XIX. . . ) néphrologie n. (s. XV. . . ) negociador négociateur, trice
negable, abla adj. (s. XVII. . . ) niable veire: ne- negra n. f. (s. XVII. . . ) noire (musique)
gadís negra nuèit (a -) loc. en pleine nuit

402
negra páur nervin, ina

negra páur n. f. peur bleue neo-impressionisme n. m. (s. XX.) néo-


negranuèit / negranuèch n. f. nuit noire impressionnisme (art)
negre (art -) n. m. art nègre neo-impressionista adj. e n. (s. XX.) néo-
negre (aver lo -) loc. être de mauvaise humeur impressionniste (art)
negre coma lo cramalh loc. noir comme.. neocaledonian, ana adj. e n. (s. XX.) néocalé-
negre coma lo pecat loc. noir comme. . . donien, enne
negre coma tineta loc. noir comme. . . neocapitalisme n. m. (s. XX.) néo-capitalisme
negre coma un babaròt loc. noir comme . . . neoceltic, ica adj. (s. XIX. . . ) néoceltique
negre coma un talpon loc. noir comme. . . neoclassic, ica adj. (s. XX.) néoclassique
negre coma un tartarin loc. noir comme le dia- neoclassicisme n. m. (s. XX.) néo-classicisme
ble neocolonialisme n. m. (s. XX.) néo-colonialisme
negre de jaiet (d’un -) loc. d’un noir de jais neofascisme n. m. (s. XX.) neofaissisme néofas-
negre, negra adj. e n. (s. XVI. . . , del portugués) cisme
negressa 1. noir (personne) 2. nègre (art. . . ) neofascista adj. e n. (s. XX.) neofaissisme néofas-
negre, negra (pl. negres, negras) adj. (s. XII.) ciste
noir, noire veire: cap negre - cit.: Pasmens, pas- neofit, ita adj. (s. XVII. . . ) néophyte
sant prèp de Marcon, Manuèla retenguèt son pas e, neogotic, ica adj. (s. XX.) néo-gothique
sens para ni gara, de tot son aplomb, a son aise, muda, neogrèc, èca adj. (s. XIX. . . ) néogrec, ecque
insolenta gaireben, lo devistèt longament, sos uèlhs neoliberalisme n. m. (s. XIX. . . ) néolibéralisme
negres e durs plan plantats dins los seus (Leon Còr- neolitic n. m. (s. XX.) néolithique veire: edat de
das, La vèspa, Òc, abr. 1951); E me trobèri dins la pèira
rèirebotiga escura, siegut sus una saca, una tassa dins neolitic, ica adj. (s. XX. . . ) néolithique veire: edat
las mans. Lo cafè caud, brutlant e sucrat, un beuratge de pèira
negre desconegut dins mon país, cossí noliá ! E me neologia n. f. (s. XVIII. . . ) néologie
reviscolèt (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) neologic, ica adj. (s. XVIII. . . ) néologique
negregi de fam loc. j’ai très faim neologisme n. m. (s. XIX. . . ) néologisme - cit.:
negrejar v. (s. XIV.) 1. devenir noir 2. broyer du Los neologismes sabents son estats formats segon los
noir principis de Fabra e d’Alibèrt, tant sul grèc coma sul
negresiment n. m. (s. XIII.) action de noircir latin, dins la tradicion especifica de l’occitan (Rodgièr
negresir v. (s. XII.) noircir Barta, Pròsas de tota mena, 1974)
negreta n. f. variété de raisin, d’olives. . . neomenia n. f. (s. XIV.) néoménie (nouvelle
negrièr, èra adj. e n. (s. XVII. . . ) négrier, ère lune) veire: luna jove
negrilhós, osa (pl. negrilhoses, osas) adj. un neon n. m. (s. XX.) néon
peu noirâtre neonazí, ia adj. e n. (s. XX.) néo-nazi, ie
negriment n. m. noircissure neonazisme n. m. (s. XX.) néonazisme
negrinèl, èla adj. noirâtre neoplatonician, ana n. (s. XIX. . . ) néoplatoni-
negrir v. devenir noir cien, enne
negrir las idèas loc. noircir les idées neorealisme (/neo-realisme) n. m. (s. XX.) néo-
negritud n. f. (s. XX.) négritude réalisme
negro-spiritual n. m. (s. XX., mot american) negro- neoromantic, ica (/ neo-romantic, ica) adj. (s.
spiritual XX.) néoromantique
negroïde, ïda adj. (s. XIX. . . ) négroïde neorural, ala (/neo-rural, ala) adj. (s. XX.) néo-
negror n. f. (s. XII.) 1. noirceur 2. obscurité rural, ale
negror (es la -) loc. c’est le point noir neozelandés, esa (pl. neozelandeses, esas) adj.
negror del pecat (la -) loc. la noirceur du péché e n. (s. XIX. . . ) néo-zélandais, aise
negrós, osa (pl. negroses, osas) adj. noirâtre nepalés, esa (pl. nepaleses, esas) adj. e n. (s.
negrum n. m. 1. noirceur 2. ce qui est noir XIX. . . ) népalais, aise
nèm n. m. (s. XX., del vietnamian) nem nepotisme n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. nepotismo)
Nemròd n. m. (s. XIX. . . , d’un nom biblic) (iron.) népotisme
Nemrod (homme qui aime la chasse) nepotista adj. (s. XVII. . . ) népotiste
nen nadaire n. m. bébé nageur nervadura n. f. (s. XIV. . . ) nervure
nen, nena n. bébé nervat, ada adj. nervuré, ée
nen-nen n. m. berceuse nèrvi n. m. (s. XII.) nerf
nenet, neneta n. f. garçonnet, fillette nèrvi n. m. (s. XIX.) nervi (homme de main)
neneta n. f. nénette (petite fille) nèrvi vague n. m. (s. XVII. . . ) nerf vague (méd.)
nenon n. m. 1. bébé 2. poupon veire: nèrvi pneunogastric
nenufar n. m. (s. XIII. . . , de l’arabi) nénuphar nervin, ina adj. relatif aux nerfs

403
nerviós, osa (pl. nervioses, osas) nevassadas (tirar -)

nerviós, osa (pl. nervioses, osas) adj. (s. XII.) nèu carbonica n. f. neige carbonique
1. nerveux, euse 2. musclé, ée nèu fa sòla (la -) loc. la neige s’attache sous les
nerviosament adv. nerveusement pieds
nèrvis li an mancat (los ) loc. ses nerfs ont nèu fondent n. f. neige fondante
craqué nèu polverosa n. f. neige poudreuse
nèrvis li mòron (los ) loc. elle est à bout de nèu s’acossomís (la -) loc. la neige s’apaise /
nerfs fond
nerviut, uda adj. 1. nerveux (viande. . . ) 2. qui nèu tomba a solada (la -) loc. il neige abondam-
a du nerf (homme) ment
nervositat n. f. (s. XIV.) nervosité nèu vièlha n. f. neiges éternelles
nescafè n. m. (s. XX., nom depausat « Nes(tlé) » + nèula n. f. (s. XIII.) 1. gaufre 2. oublie
« café ») nescafé neulièr n. m. 1. gaufrier 2. moule à gaufres
nestorian, ana n. (s. XIII. . . , de Nestorius (relig.)) neuralgia n. f. (s. XIX. . . ) névralgie
nestorien, enne neuralgic, ica adj. (s. XIX. . . ) névralgique
nestorianisme n. m. (s. XIX. . . ) nestorianisme neurastenia n. f. (s. XIX. . . ) neurasthénie
net (tirar al -) loc. tirer au clair neurastenic, ica adj. (s. XIX. . . ) neurasthénique
net coma un anèl loc. propre comme un sou neurita n. f. (s. XIX. . . ) névrite
neuf neurocirurgia n. f. (s. XX.) neurochirurgie
net coma un boquet loc. propre comme un sou neurofisiologia n. f. (s. XX.) neurophysiologie
neuf neurofisiologic, ica adj. (s. XX.) neurophysi-
net coma un calici loc. propre comme un sou ologique
neuf neurofisiologista n. (s. XX.) neurophysiologiste
net de quicòm (èsser -) loc. être innocent de neurogèn, èna adj. (s. XIX. . . ) neurogène
quelque chose neurologia n. f. (s. XIX. . . ) neurologie
net e clar loc. clair et net neurològue, òga n. (s. XIX. . . ) neurològ neuro-
net e clar (lo vos disi -) expr. je vous le dis clair logue
et net neuròna n. f. (s. XIX. . . ) neurone
net, neta adj. (s. XII.) 1. propre - cit.: E per tant neuropat, ata n. (s. XIX...) névropathe
donc, vosauts reis, entenetz / governadors de la tèrra, neuropatia n. f. (s. XX.) névropathie
aprenetz:/ vodatz a Dieu, nets e porgats de vici, / bòste neuroquimia n. f. (s. XX.) neurochimie
servici (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565); Garòna mai neuròsi n. f. (s. XVIII. . . ) névrose
que mai carreja, / e degun potz n’es sanitós, / e l’aiga neurotic, ica adj. (s. XIX. . . ) 1. névrosé, ée
de las fonts plus netas / sent a susor de las rainetas 2. névrotique
(Pèire Godelin, s. XVII) 2. net, nette neurovegetatiu, iva adj. (s. XX.) neurovégétatif,
netament adv. (s. XII.) 1. nettement 2. propre- ive
ment neutralisme n. m. (s. XX.) neutralisme
netejable, abla adj. (s. XVI. . . ) nettoyable neutralista adj. e n. (s. XX.) neutraliste
netejada n. m. nettoyage neutralitat n. f. (s. XIV. . . ) neutralité
netejadissa n. f. grand nettoyage neutralizacion n. f. (s. XVIII. . . ) neutralisation
netejadoira n. f. (s. XX.) nettoyeuse (machine) neutralizant, anta adj. e n. m. (s. XIX. . . ) neutral-
netejador n. m. (s. XX.) nettoyant veire: autonete- isant, ante
jant, anta neutralizar v. (s. XVII. . . ) neutraliser
netejaire, aira n. nettoyeur, euse (personne) neutralizator, tritz (pl. neutralizators, trises)
netejament n. m. nettoiement adj. e n. m. (s. XX.) neutralizador 1. neutral-
netejar (netiar) v. (s. XII.) nettoyer isateur 2. trice
netejar la farda a qualqu’un loc. tailler un cos- neutre, tra adj. (s. XIII.) neutre
tume (médire) - cit.: [Sénher], respondèc un per tots neutron n. m. (s. XX.) neutron
(...), ai páur que vos aurián melhor netejat la farda, se nevada n. f. chute de neige
forradura de flascon nos avèssa mai escalfat le casco nevadís, issa (pl. nevadisses, issas) adj.
(Pèire Godelin, Contra, s. XVII) neigeux, euse
netejat, ada adj. nettoyé, ée nevairat n. m. grande chute de neige
netetat n. f. 1. netteté 2. propreté nevar v. (s. XII.) neiger
nèu (anar a la -) loc. aller à la neige nevar (tornar -) loc. 1. reneiger veire: repartir
nèu (blanc coma -) loc. blanc comme neige 2. neiger à nouveau
nèu (canon a -) n. m. canon à neige nevàs (pl. nevasses) n. m. masse de neige
nèu (caucar la -) loc. damer la neige nevassada n. f. tempête de neige
nèu (neu) n. f. (s. XII.) neige nevassadas (tirar -) loc. lancer des boules de
nèu (tot -) loc. couvert de neige neige

404
nevassar nistós, osa (pl. nistoses, osas)

nevassar v. neiger en quantité niflada n. f. prise (tabac...)


nevassós, osa (pl. nevassoses, osas) adj. niflal n. m. reniflement
(temps) de neige niflar v. 1. renifler 2. flairer
nevatada n. f. légère couche de neige niflard, arda n. qui espionne
nevejar, nevatejar v. 1. neiger légèrement niflejar v. ne cesser de renifler
2. neigeoter nigaud, auda adj. (s. XVI. . . , de Nicodèmes) ni-
nevenc, enca adj. (s. XIV.) 1. neigeux, euse 2. re- gaud, aude
latif à la neige nigerian, ana adj. (s. XX.) nigérien, enne
nevièr / nevièra n. (s. XII.) "névé" (de l’occ. gas- nihilisme n. m. (s. XIX. . . , del mot latin nihil)
con) niïlisme nihilisme
nevós, osa (pl. nevoses, osas) adj. neigeux, nihilista adj. e n. (s. XVIII. . . , del mot latin nihil)
euse niïlista nihiliste
newtòn n. m. (s. XX., nom de persona) newton nilotic, ica adj. (s. XIX. . . , de Nil) nilotique
(mesure de force) nimai el loc. même pas lui
newtonian, ana adj. (s. XVIII. . . , d’un nom de per- nimbar v. (s. XIX. . . ) nimber
sona) newtonien, enne nimbe n. m. (s. XVII. . . ) nimbe
nhac n. m. 1. coup de dent (manger) 2. gnaque nimesenc, enca adj. e n. nîmois, oise
(f.) nimfa n. f. (s. XIII. . . ) nymphe - cit.: Jo som Nimfa
nhacada n. f. morsure gascoa, era es ara Gascoa, / son marit es Gascon, e sos
nhacar v. 1. manger avec bruit 2. mordre 3. don- subjèts Gascons (Guilhèm deu Bartàs, Dialògue de las
ner un coup de dent nimfas, 1579); La finta ditz que Siringa Nimfa boscas-
nhòca n. f. → bonha contusion, bosse au front sièra, perseguida de Pan, forèc, a sa metissa pregària,
nhòcas e bachòcas (cercar -) loc. chercher plaies cambiada en canavièra salvatja (Pèire Godelin, s.
et bosses XVII)
ni conj. (s. XII.) ni nimfèa n. f. (s. XVI. . . ) ninfeà 1. nymphéa
niçard, arda adj. e n. 1. niçois, oise 2. du pays 2. nénuphar
de Nice nimfomana n. f. (s. XIX. . . ) nymphomane
nickèl n. m. (s. XVIII. . . , del suedés / alemand) nimfomania n. f. (s. XVIII. . . ) nymphomanie
nickel nina n. f. (s. XIV.) prunelle
nickelar v. (s. XIX. . . ) nickeler nina sòm (far la -) loc. faire dodo (enfants)
nickelat, ada adj. (s. XIX. . . ) nickelé, ée ninarèl, èla n. petit enfant veire: nin, nina
nickelifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) nickélifère ninòi, òia adj. e n. → ingenú, ua naïf, naïve veire:
Nicomac de Gerasa n. pr. m. Nicomaque de candide, da
Gérase ninoietat n. f. (occ. ninòi) naïveté
nicotina n. f. (s. XIX. . . , de Nicot, nom de persona) nipa n. f. 1. nippe 2. guenille
nicotine nipon, ona adj. e n. nippon, onne veire: japonés
nictalòp, òpa adj. e n. (s. XVI. . . ) nyctalope
nictalopia n. f. (s. XVII. . . ) nyctalopie nirvana n. m. (s. XIX. . . , mot sanskrit) nirvanà
nidificacion n. f. (s. XIV.) nidification nirvâna
nidificar v. (s. XIV.) nidifier. veire: nisar nis (pl. nises) n. m. nid
nidificator, tritz (pl. nidificators, trises) adj. e n. nis (préner la maire al -) loc. découvrir le pot
(s. XX.) nidificateur, trice aux roses
nièla n. m. (s. XII.) nielle nis de la sèrp (anar quèrre lo -) loc. aller
nielar v. (s. XII.) nieller chercher la lune
nient n. m. (s. XII.) néant veire: nonres, anientar nis de la sèrp (èsser al -) loc. être aux abois
nièra n. f. (de l’occ. ancian nièr (negre)) puce veire: nis de la sèrp (lo -) n. m. le nœud de l’affaire
piuse nisada n. f. nichée
nierada n. f. beaucoup de puces nisador n. m. nichoir
nieram n. m. les puces nisal n. m. boulin de pigeonnier
nièras (coar las -) loc. faire la grasse matinée nisar v. nicher
nieret / nieron n. m. puceron nisejar v. être au nid
nierós, osa adj. qui est plein de puces nistar / nistejar / nistassejar v. 1. fureter
nietzschean, ana adj. (s. XIX. . . , d’un nom de per- 2. flairer 3. s’informer
sona) nietzschéen, enne nistejaire, aira / nistassejaire, aira n. 1. fure-
nifara n. f. 1. ruse 2. astuce teur, euse 2. curieux, euse
nifla n. f. 1. morve 2. odeur 3. grimace dé- niston n. m. bambin qui furète
daigneuse nistós, osa (pl. nistoses, osas) adj. 1. curieux,
nifla (tirar la -) loc. renifler euse 2. indiscret, ète

405
nitrat noiriment

nitrat n. m. (s. XVIII. . . ) nitrate non la comprenián [...] aquela lenga dels vailets (Paul
nitre n. m. (s. XIII.) 1. nitre 2. salpêtre Gairaud, 1980)
nitric, ica adj. (s. XVIII. . . ) nitrique noblesa n. f. (s. XIII.) noblesse
nitrificacion n. f. (s. XVIII. . . ) nitrification noblilhon n. m. 1. petit noble 2. nobliau
nitrificar v. (s. XVIII. . . ) nitrifier nòça n. f. (s. XII.) 1. noce 2. bamboche
nitrificator, tritz adj. (s. XIX. . . ) nitrificador ni- nòça (èsser de -) loc. être invité à une noce
trificateur, trice nocejaire, aira n. noceur, euse
nitrobacteria n. f. (s. XIX. . . ) nitrobactèria ni- nocejar v. faire la noce
trobactérie nocion n. f. (s. XIV.) notion
nitroglicerina n. f. (s. XIX. . . ) nitroglycérine nociu, iva adj. (s. XIV.) nocif, ive
nitrós, osa (pl. nitroses, osas) adj. (s. XIV.) ni- nocivitat n. f. (s. XIV. . . ) nosibilitat nocivité veire:
treux nòser; nosença; nosent, enta; nociu, iva
nitrositat n. f. (s. XIV.) caractère de ce qui est noctambul, ula adj. e n. (s. XVIII. . . ) noctambule
nitreux noctambulisme n. m. (s. XVIII. . . ) noctambu-
nivacion n. f. (s. XX.) nivation lisme
nival, ala adj. (s. XIX. . . ) 1. nival 2. nivéal, ale nocturne, urna adj. (s. XIV : nocturn) nocturne -
(bot.) cit.: Puèi, foguèt l’autre, lo de l’Òrt de l’Agonia / amb
nivèl (nivèu; niveu) n. m. (s. XIV.) niveau - cit.: son trople nocturne e ta susor de sang (Juli Cabainas,
L’experiéncia pedagogica d’una vintena d’annadas ara Òme de Dieu, 1951)
nos pròva qu’es un esfòrç de dos nivèls (Robèrt Lafont, nodal, ala adj. (s. XIX. . . ) nodal, ale
L’ortografia occitana, 1983) nodositat n. f. (s. XVI. . . ) nodosité
nivèl de (al -) loc. au niveau de nodul n. m. (s. XV. . . ) nodule
nivèl de vida n. m. niveau de vie (socio.) nodulós, osa (pl. noduloses, osas) adj. (s. XIX. . . )
niveladoira n. f. (s. XX.) nivelaira niveleuse (en- noduleux, euse
gin) noga n. f. noix veire: notz
nivelaire, aira n. (s. XVI. . . ) niveleur, euse (per- noga de tròp, crebèron l’ase (per una -) expr. la
sonne) goutte qui fait déborder le vase
nivèlament n. m. (s. XVI. . . ) nivellement nogalh n. m. (s. XIII.) amande d’une noix
nogalhar v. cerner les noix
nivelar v. (s. XIV. . . ) niveler
nogalhon n. m. (s. XIV.) 1. cerneau - cit.: D’una
nivelatge n. m. (s. XVII. . . ) nivellement
costèla tendra, fina, / m’a desraubat lo nogalhon: / lo
nívol n. f. (s. XII.) nuage
gròs catàs de la vesina / sap plan causir lo bon talhon
nivolada n. f. nuée
(August Benazet, Menudas pròvas, 1926) 2. petite
nivolar (se) v. pron. se couvrir de nuages amande des fruits à noyau 3. partie charnue de
nivolàs (pl. nivolasses) n. m. gros nuage la côtelette
nivolejar v. 1. se couvrir de nuages 2. être nogareda (nojareda) n. f. noiseraie
nuageux nogaròl n. m. plantation de noyer
nivoleta n. f. luette nogat n. m. 1. nougat veire: noga 2. tourteau de
nivolina n. f. 1. brume 2. brouillard léger noix
nivolós, osa (pl. nivoloses, osas) adj. nuageux, nogatina n. f. (s. XX.) nougatine
euse noguièr (nogièr) n. m. (s. XII.) noyer
nívols (tombar de las -) loc. tomber des nues nòire v. (s. XII.) → nòser nuire
nívols de l’an passat (las -) loc. les neiges nòire (se) v. attenter à ses jours
d’antan noiridor n. porc d’un an
nivomètre n. m. (s. XX.) nivomètre noiridura n. f. (s. XIII.) nourriture
nivometria n. f. (s. XX.) nivométrie noirigat, ata n. nourrisson - cit.: Noirigat de
nivositat n. f. (s. XX.) nivosité Tolosa, me plai de mantenir son lengatge bèl, e ca-
nò-nò n. m. (enfant) dodo pable de desrambulhar tota sòrta de concepcion ; e per
nobelizable, abla adj. (s. XX.) nobélisable aquò digne de se carrar dambe un plumacho de prètz
nobiliari, ària adj. (s. XVII. . . ) nobiliaire e d’estima (Pèire Godelin, s. XVII)
nòblament adv. (s. XIV.) noblement noiriguièr, ièra n. (s. XIII.) 1. nourrisseur
nòble, nòbla adj. e n. (s. XII.) noble - cit.: Santa 2. éleveur
Ceselha nasquèt de parents nòbles e opulents qu’aviau noiriment n. m. → placenta placenta
tot a [ronfle], lor mancava pas res, èron respectats noiriment nourriture
e aimats dins lor país coma de [mond] que podiau noirir v. (lat. nutrire) nourrir - cit.: A pena fosquèri
e que fasiau plaser quand n’èron pregats (Joan Loís nascut que ma maire se trobèt [sense] lait, calguèt
Fornèrs, s. XVIII) ; Los que menavan vida nòbla [...] cercar de noirissa ; e mon paire dont èri lo prumièr
per castèls o sembla-castèls, ni non la parlavan, ni fruit, a fòrça de rodar, ne trobèt una a En Menon que

406
noirir non-conformitat

depend d’aquesta [parròquia], m’i portèt e aquò’s aquí nomenar v. (s. XIII. . . ) nommar nommer veire:
que som estat noirit (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII); A nomar, nominar
la fèsta s’i pensava tres meses a l’avança e los pols de nomenclatura n. f. (s. XVI. . . ) nomenclature
devián demandar perqué èran tant plan noirits (Pèire nominacion n. f. (s. XIV. . . ) nomination
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) nominal, ala adj. (s. XVI. . . ) nominal, ale
noirir al sucre e a l’aiga-ròsa loc. 1. être aux nominalament adv. (s. XIV : nominalmen) nomi-
petits soins 2. élever dans du coton nalement
noirissa n. f. nourrice - cit.: A pena fosquèri nominalisme n. m. (s. XVIII. . . ) nominalisme
nascut que ma maire se trobèt [sense] lait, calguèt nominalista adj. (s. XVIII. . . ) nominaliste
cercar de noirissa ; e mon paire dont èri lo prumièr nominar v. (s. XX.) nominer veire: nomar, nome-
fruit, a fòrça de rodar, ne trobèt una a En Menon que nar
depend d’aquesta [parròquia], m’i portèt e aquò’s aquí nominatiu, iva adj. (s. XIII.) nominatif, ive
que som estat noirit (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) nominativament adv. (s. XVI. . . ) nominative-
noirissent, enta adj. nourrissant, ante ment
noirissièr, ièra adj. nourricier, ère non prep. non - cit.: Que ieu [vòlga] dire [que] non
nòisa n. f. 1. querelle 2. noise 3. chagrin siá bon de nos sovenir de la mòrt, non ! mas [...] i a
noisença n. f. (s. XIII.) → nosença nuisance temps e temps (Augèr Galhard, s. XVI) ; Non vos ditz
nolença n. f. parfum ren que non siá (Claudi Bruèis, s. XVII); Non ausiai
nolent, enta adj. 1. parfumé, ée 2. odorant, ante totjorn de compliments mas, fin finala, casiam totjorn
nòler v. 1. exhaler un parfum - cit.: E me trobèri d’acòrdi (Julieta Dissèl, Sovenirs, 1940); Al torn de
dins la rèirebotiga escura, siegut sus una saca, una mila nòu cent sièis, la bicicleta non èra un [espleit] de
tassa dins las mans. Lo cafè caud, brutlant e sucrat, trabalh (Paul Gairaud, 1980)
un beuratge negre desconegut dins mon país, cossí no- non adv. (s. XII.) non - cit.: Que ieu [vòlga] dire
liá ! E me reviscolèt (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) [que] non siá bon de nos sovenir de la mòrt, non ! mas
2. sentir bon [...] i a temps e temps (Augèr Galhard, s. XVI)
nòler a loc. sentir à non (ni -) loc. conj. non plus veire: ni mai - cit.:
nom n. m. (s. XII.) nom veire: prenom, subrenom, Los que menavan vida nòbla [...] per castèls o sembla-
escaisnom - cit.: Nom imaginat de mestressa, coma castèls, ni non la parlavan, ni non la comprenián [...]
Clorís, Filís, Florís. E se tira de liri, flor conescuda, aquela lenga dels vailets (Paul Gairaud, 1980)
autrament Ròsa de Junon. Tot del long au ditz un non assisténcia a persona en perilh n. f. non-
brave medecin (Pèire Godelin, Contra, s. XVII); Anna assistance à personne en danger (jur.)
Maria respond qu’a l’escòla i an pas dit lo nom de son non fume (pas un drollàs que -) expr. pas un
país, e que i ei dehenut parlar gascon, e que s’es pas ado qui ne fume
vertat qu’ajam pas cap d’istòria (Robèrt Lafònt, 1984) non n’a pas per el loc. il ne se sent plus de joie
nom comun n. m. nom commun - cit.: Los noms non n’ai pas mai loc. je n’en ai plus
comuns presis dins un sens general e indeterminat o non n’ai plus loc. je n’en ai plus
dins un sens collectiu s’emplegan sens article dins una non n’i a plus loc. rien d’autre
mesura plan mai granda qu’en francés (Loís Alibèrt, non pas cantar / voler / cridar. . . loc. au lieu de
Gramatica occitana, 1935) chanter / vouloir / crier. . .
nom de (conegut pel -) loc. connu sous le nom non plus (èsser a -) loc. 1. n’en pouvoir plus
de 2. être outré, désespéré
nom de la violeta (i metre lo -) loc. faire son non res plus loc. rien d’autre
deuil de non siá ! loc. c’est non !
nom de la violeta (li donar lo -) loc. faire son non tant qu’aquò / pas tant qu’aquò loc. 1. pas
deuil de tellement 2. non pas tant
nom s’avalisca (son -) loc. le diable l’emporte non viu, ni non crèba (ni -) loc. il ne vit ni ne
nomada adj. e n. (s. XVIII. . . ) nomade meurt (arbre. . . )
nomadisme n. m. (s. XIX. . . ) nomadisme non volètz ! / volètz pas ! loc. vous ne voulez
nomar v. nommar donner un nom veire: nom- pas !
enar, nominar - cit.: I avèva un còp ua hemna que non-assisténcia n. f. (s. XX.) non-assistance
s’aperava Supèrba, la bien nomada. Era gloriosa coma non-belligerància n. f. (s. XX.) non-belligérance
un cent de polhs, e s’èra lotjat au cap de se hèr botar non-conformisme n. m. (s. XVIII. . . ) non-
dens las litanias (J. F. Bladèr, Armanhac, 1867) conformisme
nombre n. m. (s. XIII.) nombre non-conformista adj. e n. (s. XVII. . . , de l’anglés)
nombrós, osa (pl. nombroses, osas) adj. (s. non-conformiste
XIV. . . ) nombreux, euse non-conformitat n. f. (s. XVII. . . ) non-
nomenament adv. (s. XIII.) nommément conformité

407
non-cresent, enta nosadura

non-cresent, enta adj. e n. (s. XX.) non-croyant, nònna n. f. (s. XIII.) nonne (religieuse)
ante veire: mescresent nonpacient, enta adj. impatient
non-cumul n. m. (s. XX.) non-cumul nonparièr, ièra adj. (s. XVI.) nonpareil, eille
non-discriminacion n. f. (s. XX.) non- nonrés n. m. (s. XIII.) néant veire: nient
discrimination nonres (botar a -) loc. réduire à néant
non-dit n. m. (s. XX.) non-dit nonrés (dins -) loc. dans un instant, dans
non-dreit n. m. (s. XX.) non-droit moins que rien
non-èsser n. m. (s. XIV. . . ) 1. non-être 2. néant nonsen n. m. (s. XII.) non-sens
non-existéncia n. f. (s. XVIII. . . ) non-existence nonvalor n. f. (s. XVI. . . ) non-valeur
non-figuratiu, iva adj. (s. XX.) non-figuratif, ive nonvolença n. f. non vouloir
non-fumaire, aira adj. (s. XX.) non-fumeur, euse nòra n. f. (s. XIII.) 1. bru 2. belle- fille
non-gausiment n. m. (s. XVII. . . ) non-jouissance nòrd n. m. nord
non-ingeréncia n. f. (s. XX.) non-ingérence nòrd-african, ana adj. e n. (s. XX.) nord-africain,
non-inscrit, ita adj. e n. (s. XX.) non-inscrit, ite aine
non-intervencion n. f. (s. XIX. . . ) non- nòrd-american, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) nord-
intervention américain, aine
non-intervencionisme n. m. (s. XX.) non- nòrd-èst n. m. (s. XIII. . . ) nord-est
interventionnisme nòrd-oèst n. (s. XVII. . . ) nord-ouest
non-lòc n. m. (s. XII : « loc ».) non-lieu (droit) nordic, ica adj. (s. XIX. . . ) nordique
non-pagament n. m. (s. XVIII. . . ) non-paiement nordista adj. e n. (s. XIX. . . ) nordiste
non-proliferacion n. f. (s. XX.) non- nòria n. f. (s. XX., mot castelhan) norià → potz-
prolifération rodièr ; posaraca noria
non-resident, enta adj. e n. (s. XX.) non-résident, nòrma n. f. (s. XIX. . . ) 1. norme 2. règle
ente normal, ala adj. (s. XVIII. . . ) normal, ale
non-tescut n. m. (s. XX.) non-tissé normalian, ana n. (s. XIX. . . ) normalien, enne
non-vesent, enta adj. e n. (s. XX.) non-voyant, normalitat n. f. (s. XIX. . . ) normalité
ante normalizacion n. f. (s. XIX. . . ) normalisation -
non-viable, abla adj. (s. XX.) non-viable veire: cit.: Cresi que se’n cal téner, per ara a una normaliza-
vital cion dins lo crusòl de caduna de las quatre variantas
non-violéncia n. f. (s. XX.) non-violence - cit.: principalas. Es vertat que, demest elas, l’occitan me-
Enfin l’an trapat, lo filosòfe de la non-violéncia, cres- jan - amb sa fòrma lengadociana centrala - es demorat
tian de subrepés! E quand siás teorician, se sap ben per excelléncia fidèl a nòstra lenga classica. Aquò li
que l’essencial per tu es pas tant la victòria de ta lucha dona una valor segura de referéncia. Aquò li dona
que lo triomfe de la teoria (Joan Larzac, Aici e ara, mai pas cap de primautat, cap de privilègi (Rodgièr Barta,
de 1979) Pròsas de tota mena, 1979)
nòna n. f. (s. XII.) 1. none 2. heure canoniale normalizar v. (s. XX.) normaliser
nonagenari, ària adj. e n. (s. XVII. . . ) nonagé- normalizator, tritz (pl. normalizators, trises)
naire adj. e n. (s. XX.) normalizador; normalizaire nor-
nonal adj. (s. XIV.) nonal malisateur, trice
nonanta adj. num. (s. XIV.) quatre-vingt-dix normand, anda adj. e n. normand, ande
nonanten, ena adj. num. quatre-vingt-dixième normar v. (s. XX.) normer
noncalença n. f. (s. XIII.) nonchalance veire: caler nòrmas n. f. plur. normes (règles de conduite
dans un groupe social) (socio.)
noncalent, enta adj. (s. XIII. « nonchalent ») non- normat, ada adj. (s. XX.) normé, ée
chalant, ante veire: caler normatiu, iva adj. (s. XIX. . . ) normatif, ive
noncaler v. (s. XIII.) 1. être nonchalant veire: caler norvegian, ana adj. e n. norvégien, enne
2. « nonchaloir » nos pron. pers. (s. XII.) nous
nonchalença n. f. (de non + chaler + ença) nos crida que temps es d’acabar loc. il nous
nonchalhença nonchalance veire: inchalença, dit qu’il est temps de terminer
chaler - src.: Mistral, 1878 : nounchalenço nos en (parlèt. . . ) loc. no’n; nos ne il nous en
nonchalent, a adj. (de non + chalent; cf. chaler) non- parla
chalant, e veire: inchalent - src.: Lévy, 1909: non- nos tenèm loc. nous sommes voisins contigus
calen; Mistral, 1878 : nounchalent nosador n. m. 1. articulation veire: articulacion,
nonchalentament adv. (de nonchalent + ment) juntura 2. jointure
nonchalamment nosadura n. f. incommodité physique
nonci n. m. (s. XVI. . . , de l’italian nunzio) nonce nosar v. (s. XII.) 1. nouer - cit.: Uèit ans que se
nondegun n. m. → degun personne (aucune) trobavan a vendémias sens aver nosat los caps, que la
nonent (de -) loc. 1. lentement 2. doucement guèrra d’un costat e son traïn de malastre, la secada

408
nosar novèla

de l’autre avián demesit son aver, restrenhit sa vida, notable, abla adj. (s. XIV.) notable
rosegat sos demans (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) notacion n. f. (s. XIV.) notation
2. former le fruit notadament adv. (s. XV. . . ) notamment
nosar los bots loc. faire la soudure (subsis- notar v. (s. XVI. . . ) noter - cit.: Lo grop pronominal
tance) precedent lo vèrb es proclitic e atòn, mentre que lo
nosar los correjons loc. nouer les deux bouts grop seguissent lo vèrb es enclitic e tonic. Cal notar
nosautres, autras pron. pers. nous autres que, dins aqueste darrièr cas, la lenga anciana coneis-
nosèl n. m. (s. XIII.) 1. nœud 2. articulation siá que de pronoms atòns (Loís Alibèrt, Gramatica,
nosèl corredís n. m. nœud coulant 1935)
nosèlament n. m. (s. XIV.) action de nouer notari, ària n. (s. XIII.) notaire
noselar v. (s. XIV.) nouer notariá n. f. (s. XIII.) étude de notaire
noselat, ada adj. 1. noué, ée 2. vigoureux, euse notarial, ala adj. (s. XVI. . . ) notarial, ale
noselós, osa (pl. noseloses, osas) adj. (s. XIV.) notariat n. m. (s. XV. . . ) notariat (fonction)
noueux notariat, ada adj. (s. XIII.) notarié, ée
noselut, uda adj. noueux, euse notícia n. f. (s. XIV.) notice
nòsement n. m. 1. action de nuire 2. dommage notificacion n. f. (s. XV. . . ) notification
nosença n. f. nuisance notificar v. (s. XIV.) notifier
nosent, enta adj. nosible nuisible notificatiu, iva adj. (s. XIV.) notificatif, ive
noseta n. f. 1. petite noix 2. rotule notòri, òria adj. (s. XIV.) notoire - cit.: Entrò quan
noseta del genolh (la -) n. f. → rotula rotule vanitat notòria / e la mensonja frustratòria / enter
(anat.) vosautes aurà cors ? (Arnaud de Saleta, Psalme IV, s.
nosiblament adv. (s. XVI...) nuisiblement XVI)
nosible, ibla adj. (s. XIV. . . ) nuisible notòriament adv. (s. XIII.) notoirement
nosièra n. f. noiseraie notorietat n. f. (s. XV. . . ) notoriété
nosilha n. f. petite noix notz (pl. noses) n. f. (s. XII.) noix veire: noga
nosilhon n. m. 1. cerneau 2. petite noix notz avara (una -) n. f. noix cerneuse
nosocomial, ala adj. (s. XIX. . . ) nosocomial, ale notz de tròp, crebèron l’ase (per una -) expr. la
nosografia n. f. (s. XVIII. . . ) nosographie goutte qui fait déborder le vase
nosologia n. f. (s. XVIII. . . ) nosologie nòu (autrament res de -) loc. (cf. J. F. Bladèr : "Au-
nostalgia n. f. (s. XVIII. . . ) nostalgie tament i a pas arren de nau" (La visita deu Bordilèr))
nostalgic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) nostalgique tout va très bien madame la marquise
nostalgicament adv. (s. XIX. . . ) nostalgiquement nòu (fait de -) loc. fait à neuf
nòstra Dòmna n. f. (s. XII. . . ) 1. notre Dame nòu (nau) adj. num. card. neuf (chiffre)
2. Vierge Marie nòu coma un pifre (èsser -) loc. 1. être très naïf
Nòstra Dòmna d’Agost n. f. fête de 2. novice
l’Assomption nòu e mièja (a -) loc. à neuf heures et demie
nòstra dòmna de bon córrer lo sauvèt expr. il nòu pèls (levar las -) loc. gruger
trouva son salut dans la fuite nòu, nòva (nau, nava) adj. (s. XII.) neuf, neuve
nòstra dòmna de las cambas lo sauvèt expr. il veire: novèl - cit.: Alara, la mainadeta qu’èri, deliu-
trouva son salut dans la fuite rada de l’escòla, començava de carrièra en carrièra de
nòstre (al -) loc. chez nous s’assabentar dins lo sol libre que sos uèlhs e son còr
nòstre propdan loc. notre prochain totis nòus posquèssen legir sens ajuda (Loïsa Paulin,
nòstre Sénher ! interj. seigneur Dieu ! veire: Lo vièlh libre d’images, 1940)
Senhor novacion n. f. (s. XIV. . . ) novation
nòstre Senhor n. m. notre Seigneur novator, tritz (pl. novators, trises) adj. e n. (s.
nòstre, nòstra adj. poss. (s. XII.) nôtre XVI. . . ) novateur, trice
nòta n. f. (s. XIII.) note - cit.: D’autres an tastat e an novèl n. m. nouveau - cit.: Tròp de gaug, tròp
sabut dire l’encantament de nòstra tèrra privilegiada de novèl, tròp de prètzfachs que l’estrambordavan,
; d’autres an cantat tot çò que pòt faire bategar un l’esperavan dau matin au vèspre (Max Roqueta, Lo
còr uman ; mas es el qu’a portat vertadièrament, dins corbatàs roge, 2003)
la simfonia dels poètas occitans, la nòta dolorosa de novèl vengut n. m. nouveau venu
l’anma lengadociana, nòta que monta d’un luentan novèl, èla adj. (s. XII.) nouveau, elle veire: nòu
passat (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) novèla n. f. (s. XII.) nouvelle (information)
nota bene (N.B.) loc. (s. XVIII. . . , mots italians) novèla n. f. (s. XV. . . , de l’italian « novella ») nou-
nota bene (N.B.) velle (litt.) - cit.: A escríver qué, Dieu deu cèu, dab
nòta falsa n. f. fausse note ua tau celeritat, ua tau febrilitat, ua tau sagacitat ?
notabilitat n. f. (s. XIII. . . ) notabilité Mès la novèla, Dieu vivant, la novèla... (Pèire Bèc,
notablament adv. (s. XIV.) notablement Contes de l’unic, 1977)

409
novèla (rasclar una -) numeracion

novèla (rasclar una -) loc. démentir une nou- nuèit (a l’aut de la -) loc. Minuit (vers)
velle nuèit (a la -) loc. à la nuit
novelaire, aira n. (s. XII : noellaire) → novelista nuèit (a la boca de la -) loc. à la nuit tombante
auteur de nouvelles nuèit (a la negra -) loc. à nuit noire
novèlament adv. (s. XII.) nouvellement nuèit (agantat per la -) n. surpris par la nuit
novelari, ària adj. 1. novice 2. débutant, ante nuèit (aicí lo bon Dieu i passèt que de -) expr.
novelet, eta adj. (s. XII.) tout nouveau, toute nou- c’est un pays désolé
velle nuèit (anar contra -) loc. marcher de nuit
noveletat n. f. (s. XIII.) 1. ce qui est nouveau nuèit (ara fa un an de -) loc. les jours sont
veire: novetat 2. primeur courts, les nuits sont longues
novelista n. (s. XVII. . . , de l’italian « novellista ») nuèit (bona -) loc. bonne nuit
1. nouvelliste 2. auteur de nouvelles nuèit (cridaire de -) n. m. veilleur de nuit autre-
novelum n. m. renouveau fois veire: revelhaire
novembre n. m. (s. XIV.) novembre nuèit (de -) loc. la nuit
noven, ena adj. (s. XII.) neuvième nuèit (èsser -) loc. faire nuit - cit.: "il est nuit"
novena n. f. (s. XIII.) neuvaine (Jules Vallès, L’enfant, s. XIX) ; Lo lum dançava e
novenament adv. (s. XIV.) neuvièmement Lison ambe sa maire èran solas dins lo ròdol de clartat:
novetat n. f. (s. XIV.) 1. ce qui est neuf 2. nou- ara defòra èra nuèit clausa e a l’entorn de las doas
veauté femnas, las causas, dintradas dins l’ombra, semblavan
nòvi, nòvia n. (s. XIII.) 1. fiancé, ée 2. nouveaux escotar los mots que disián pas (Joana Bartés, Lison,
mariés 1934)
noviada n. f. fiancée nuèit (l’astor vei la -) loc. méfie-toi des mal-
novial, ala (noviau, ala) adj. → nupcial 1. nup- faisants
tial, ale 2. relatif à la noce nuèit (nuèch, pl. nuèches; nuech) n. f. nuit
noviatge n. m. corbeille de mariage - cit.: Mès aquò siá pro dit per ara, / que le cèl son
noviatge n. m. 1. fiançailles 2. lune de miel màntol prepara, / contrapuntat, tan plen que vuèit, /
3. trousseau de las estelas de la nuèit (Pèire Godelin, Ramelet, s.
novici, ícia adj. e n. (s. XIII.) novice XVII)
noviciat n. m. (s. XVI. . . ) noviciat nuèit / nuèch (pl. nuèches) n. f. (lat. nox, noctis)
nòvis n. m. plur. nouveaux mariés nuit - cit.: Per faire davalar lo tripon, lo lombet e tota
nuança n. m. (s. XVIII., del francés) nuance la seguida, avèm begut un còp de blanqueta e avèm
nuançament n. m. (s. XXI.) nuancement cantat. Es après sopar que se tauleja. La nuèit es
nuançar v. (s. XIX.) nuancer veire: calhetar, cal- longa (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
hetejar nuèit al jorn, non i a de muralha (de la -) on
nuançat, ada adj. (s. XIX.) nuancé, ée veire: cal- n’est pas tout noir ou tout blanc
hetat nuèit amb lo jorn (es coma la -) loc. c’est dif-
nuançatge n. m. (s. XXI.) nuançage férent du tout au tout
nuancièr n. m. (s. XX.) nuancier nuèit clausa (a -) loc. à nuit close
nubil, ila adj. (s. XVI. . . ) nubile veire: maridador nuèit de l’afart (la -) loc. la nuit de Noël
nuca n. f. (s. XIV.) nuque nuèit destressonada loc. nuit d’insomnie
nuclear, ara adj. (s. XIX. . . ) nucléaire nuèit dins los armaris (cercar la -) loc. chercher
nuclearizacion n. f. (s. XX.) nucléarisation midi à quatorze heures
nuclearizar v. (s. XX.) nucléariser nuèit e jorn (entre -) loc. entre chien et loup
nuclèu n. m. (s. XX.) nucléus (arch. préhist.) nuèit es encra (la -) loc. la nuit est très noire
silex utilisé pour débiter des éclats de pierre) nuèit escura (a -) loc. à nuit close
nuclèu n. m. (s. XIX. . . ) noyau (cellule, atome, nuèit faita (a -) loc. à nuit close
informatique. . . ) nueit sarrada loc. nuit close
nuclèu, èa adj. (s. XX.) nucléé, ée nuèit sarrada (a -) loc. à nuit close
nud (dins son -) loc. dans sa nudité nueitada n. f. nuitée
nud, nuda adj. (s. XII.) nu, nue veire: nus nueitejar v. travailler de nuit
nuda (filha venguda, maire -) expr. belle-fille nueitenc, enca adj. de la nuit (noctambule. . . )
venue, mère inexistante veire: nocturne
nudet, eta adj. à moitié nu, nue nul de tota nullitat (es -) loc. il est tout à fait
nudisme n. m. (s. XX.) nudisme nul
nudista n. (s. XX.) nudiste nul, nulla adj. (s. X.) nul, nulle
nuditat n. f. (s. XIII.) nudité nullament adv. (s. XII. . . ) nullement
nuèit (a boca de -) loc. à l’entrée de la nuit nullitat n. f. (s. XIII.) nullité
nuèit (a clausa de -) loc. à nuit close numeracion n. f. (s. XIV. . . ) numération

410
numeral, ala nylon

numeral, ala adj. e n. (s. XV. . . ) numéral, ale - cit.: numéro


Existís de nombroses adjectius qualificatius o substan- numerotacion n. f. (s. XIX. . . ) numérotation
tivats formats suls numerals, que servisson sovent a numerotar v. (s. XVII. . . ) numéroter
designar de mesuras o de causas en relacion amb lo numismat, ata n. (s. XIX. . . ) numismate
nombre (Loís Alibèrt, Gramatica occitana, 1935) numismatic, ica adj. e n. f. (s. XVIII. . . ) numisma-
numerari n. m. (s. XVI. . . ) numéraire tique
numerator (pl. numerators) n. m. (s. XV. . . , lat. nupcial, ala adj. (s. XIV.) nuptial, ale veire: novial
numerator) numerador numérateur - src.: Hon- - cit.: La castetat, mas sòrs, es la pus bèla [paradura]
norat, 1846 : "numeratour" qu’una [nòvia] pòsca portar al leit nupcial (Joan Loís
numerator, tritz (pl. numerators, trises) adj. (s. Fornèrs, s. XVIII)
XV. . . , lat. numerator) numerador numérateur, nupcialament adv. (s. XII : nupcialmen) nuptiale-
trice - src.: Honnorat, 1848 : "numeratour"; Mis- ment
tral : "numeratour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : nus e crus (èsser -) loc. être dénué de tout
"numerator, tritz" nus, nusa (pl. nuses, nusas) adj. → nud, nuda
numeric, ica adj. (s. XVII. . . ) numérique nu, nue
numericament adv. (s. XVII. . . ) numériquement nutacion n. f. (s. XVIII. . . ) nutation (astron., bot.)
numerizacion n. f. (s. XX.) numérisation nutricion n. f. (s. XIV.) nutrition
numerizar v. (s. XX.) numériser nutricional, ala adj. (s. XX.) nutritionnel, elle
numerizator (pl. numerizators) n. m. (s. XX.) nutricionista n. (s. XX.) nutritionniste
numériseur (appareil) nutriment n. m. (s. XIX. . . ) nutriment
numèro n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) numerò nutritiu, iva adj. (s. XIV.) nutritif, ive
numéro nylon n. m. (s. XX., mot depausat american) nilon
numèro (acertar un fòrt -) loc. tirer un bon nylon

411
o obrièr pauc d’espleits (a bon -)

o pron. pers. neutre 1. cela 2. le quand m’onoratz d’una visita (Pèire Godelin, Ramelet
o conj. de coord. ou Mondin, s. XVII)
ò interj. oh obligat, ada adj. e n. (s. XIII...) obligé, ée
o (o) (alfabet) n. f. o obligatòri, òria adj. (s. XIV...) obligatoire
oasi n. m. (s. XVIII. . . ) oasis obligatòriament adv. (s. XIX...) obligatoirement
oata n. f. (XVII. . . , de l’italian) ouate obliquitat n. f. (s. XIV...) obliquité
obediéncia n. f. (s. XII.) obédience oblit n. m. (s. XII.) oubli
obelisc (pl. obelisques) n. m. (s. XVI...) obliteracion n. f. (s. XVIII...) oblitération
obélisque obliterar v. (s. XVI...) oblitérer
obèrt coma de barrat (n’i a tant d’ -) loc. il y a obliterat, ada adj. (s. XVI. . . ) oblitéré, ée
le pour et le contre obliterator, tritz (pl. obliterators, trises) adj. (s.
obèrt, èrta adj. (de obrir) ouvert, erte XIX...) obliterador oblitérateur, trice
obèrtament adv. 1. ouvertement 2. à visage dé- oblong, onga adj. (s. XV...) oblong, ongue
couvert obnubilacion n. f. (s. XV...) obnubilation
obertura n. f. (s. XIV.) ouverture obnubilar v. (s. XIII...) obnubiler.
obès, èsa (pl. obèses, èsas) adj. e n. (s. XIX...) obòl n. m. (s. XIII...) obole
obèse òbra n. f. (s. XII.) 1. œuvre - cit.: En art, ont la
obesir v. (s. XII.) obeïr obéir personalitat es gaireben tot, l’òbra inacabada [non] es
obesissença n. f. (s. XII. . . ) obéissance jamai complida per un autre : la mòrt de l’obrièr causa
obesissent, enta adj. (s. XII. . . ) obéissant, ante donc plan una pèrda irreparabla (Antonin Perbòsc,
Per Capvath la Lana, 1924) 2. travail
obesitat n. f. (s. XVI. . . ) obésité
òbra (aver pro -) loc. être très occupé
objeccion n. f. (s. XIII.) objection
òbra (bona -) n. f. bonne action
objectar v. (s. XIII...) objecter
òbra (èsser en -) loc. être occupé
objectar (non i a res a -) loc. il n’y a rien à ob-
òbra (metre en -) loc. mettre en pratique
jecter
òbra de caritat n. f. bonne œuvre
objècte n. m. (s. XIV. . . ) objet
òbra de longa n. f. travail de longue haleine
objècte transicional (nenet) objet transition-
òbra faita li fa gaug loc. le travail fait ne lui
nel (doudou de bébé. . . )
fait pas peur
objectiu, iva adj. e n. m. (s. XVII...) objectif, ive -
òbra mannada (aquò’s una -) loc. c’est une œu-
cit.: L’objectiu es de metre la lenga en boca, de far aque-
vre magnifique
sir los elements morfologics e sintaxics de basa, dins
òbra per (aver grand -) loc. avoir toutes les
una progression organizada (Miquèla Stenta, Lenga e
peines du monde pour
Païs d’òc, 1997, n° 31)
òbra prima n. f. ouvrage fin, précieux
objectivament adv. (s. XIV...) objectivement
obrador n. m. (s. XII.) 1. atelier 2. ouvroir
objectivar v. (s. XIX...) objectiver
obrant, anta adj. (s. XII. . . ) ouvrable veire: colent,
objectivitat n. f. (s. XX.) objectivité enta
objector n. m. (s. XVIII...) objecteur obrar v. (s. XII., de òbra) travailler, œuvrer, agir
oblacion n. f. (s. XIII.) oblation - cit.: Josèp Ros es lo primairenc obrièr que, tornant
oblia n. f. (s. XII.) oublie a las sorgas blosas de nòstras tradicions, a obrat al
oblic, ica adj. (s. XIII.) oblique reviscolament nacional en adoptant, en retrobant, per
oblicament adv. (s. XIV...) obliquement delà los parlars populars abastardits e francimande-
oblicar v. (s. XIII...) obliquer jats, la lenga nacionala (Antonin Perbòsc, En Josèp
oblidaire, aira n. (s. XII. . . ) marchand d’oublies Ros, 1905)
oblidar n. m. (s. XII.) oublier (un objet, un acte) òbras n. f. plur. travaux (voie publique. . . )
oblidós, osa (pl. oblidoses, osas) adj. (s. XII.) òbras bonas (las -) n. f. plur. les bonnes œuvres
1. oublieux, euse 2. négligent, ente obratge n. m. (s. XII.) 1. ouvrage 2. travail
obligacion n. f. (s. XIII.) obligation obratjar v. ouvrager
obligança n. f. (s. XIV.) obligeance obratjat, ada adj. ouvragé, ée
obligant, anta adj. (s. XVII...) obligeant, ante obrejar v. (s. XII. . . , de obrar) 1. travailler 2. œu-
obligantament adv. (s. XVII...) obligeamment vrer 3. être à l’œuvre
obligar (oblijar) v. (s. XIII., lat. obligare) obliger obreta n. f. (s. XII. . . ) petit travail
- cit.: Amics que, per m’obligar tròp, / me venètz obridor n. m. (s. XX.) ouvre-boîtes veire: clau
véser qualque còp / dins la crambeta d’un ermita, / vos obrièr pauc d’espleits (a bon -) à bon ouvrier
non sauriatz creire cossí / ieu senti mon mal adocir / peu d’outils

412
obrièr, èra occitan auvernhat

obrièr, èra n. (s. XIII., de òbra) ouvrier, ère - cit.: obsidiana n. f. (s. XVII...) obsidienne
. . . òm a acostumat d’enviar (. . . ) dos obrièrs, non pas obsolescéncia n. f. (s. XX., de l’anglés) obsoles-
coma d’espions per reconéisser la plaça e l’abandonar cence
puèi a la discrecion de sos enemics, mas coma de cap- obsolescent, enta adj. (s. XX.) obsolescent, ente
itanis expèrts, per jutjar del [socors] qu’es necessari obsolèt, èta adj. (s. XVI...) obsolète veire: caduc
(B. Amilhan,1673); Josèp Ros es lo primairenc obrièr obstacle n. m. (s. XIII...) obstacle
que, tornant a las sorgas blosas de nòstras tradicions, obstetrica n. f. (s. XIX...) obstétrique
a obrat al reviscolament nacional en adoptant, en obstetrical, ala adj. (s. XIX...) obstétrical, ale
retrobant, per delà los parlars populars abastardits obstetrician, ana n. (s. XIX...) obstétricien, enne
e francimandejats, la lenga nacionala (Antonin Per- obstinacion n. f. (s. XIII.) obstination
bòsc, En Josèp Ros, 1905) obstinadament adv. (s. XVI...) obstinément
obriment n. m. (s. XIV.) ouverture veire: obertura obstinar (s’) v. pron. (s. XIII.) s’obstiner
obstinat, ada adj. (s. XIII.) obstiné, ée
obrir v. (s. XII., lat. p. operire < aperire) ouvrir - src.: obstruccion n. f. (s. XVI...) obstruction
"oubri" (Frederic Mistral, 1878); "oubri" (Simin obstruïr v. (s. XVI..., lat. obstruere) obstruer
Palay, 1961) obtencion n. f. (s. XIV...) obtention
obrir d’uèlhs coma de palmas expr. ouvrir de obténer v. (s. XIII...) obtenir
grands yeux obturacion n. f. (s. XVI...) obturation
obrir d’uèlhs coma de portals expr. ouvrir de obturar v. (s. XVI..., lat. obturare) obturer
grands yeux obturator, tritz (pl. obturators, trises) adj. e n. (s.
obrir de grand land loc. ouvrir à deux battants XVI...) obturador obturateur, trice
obrir de pan en pan loc. ouvrir entièrement obtús, obtusa (pl. obtuses, usas) adj. (s. XVI...)
obrir la session loc. ouvrir la séance obtus, use
obrir lo talh loc. commencer un travail obús (pl. obuses) n. m. (s. XVI...) obus
obscèn, èna adj. (s. XVI. . . ) obscène obusièr n. m. (s. XVIII...) obusier
obscenitat n. f. (s. XVI...) obscénité obviar v. (s. XIV.) obvier
obscuracion n. f. (s. XX.) escuracion obscuration òc adv. (s. XII.) oui - cit.: Verament òc, coma se la
(astr., méd.) veire: escuresiment, escurament ròsa muscadèla rèsta de nos fiuletar le nas e les uèlhs
obscurantisme n. m. (s. XIX. . . ) escurantisme ob- encara que le tavar a cabussets rebonda le fisson dins
scurantisme [sos extasis amoroses] (Pèire Godelin, s. XVII) ; Òc,
obscurantista adj. e n. (s. XIX. . . ) escurantista ob- òc-ben, saique, son aquí filhas qu’an besonh de se gan-
scurantiste har la vida; e benlèu son pas plan pagadas. Mas fan
obscurator n. m. (s. XIX. . . ) escurator; escurador mestièr nòble (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
obscurateur (techn.) veire: escurador òc (aquò’s -) loc. c’est certain
obscuritat n. f. (s. XIX. . . ) escuritat obscurité òc-ben adv. oui, bien sûr
(sens figuré) veire: escuresina òc-ben ! interj. oui, bien sûr - cit.: Òc, òc-ben,
obsedir v. (s. XIV. . . ) obséder saique, son aquí filhas qu’an besonh de se ganhar la
obsedit, da adj. (s. XVII...) obsédé, ée vida; e benlèu son pas plan pagadas. Mas fan mestièr
obséquias n. f. plur. (s. XIII.) obsèques nòble (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
obsequiós, iosa (pl. obsequioses, osas) adj. (s. òc-ben plan loc. oui, absolument sûr
XIV...) obséquieux, euse òc-ben qu’es ! / òc-ben òc ! loc. certainement !
obsequiosament adv. (s. XIX...) obséquieuse- òc-plan adv. oui, bien sûr
ment òc-va ! loc. allons donc ! (fam.)
obsequiositat n. f. (s. XVI...) obséquiosité ocarina n. f. (s. XIX..., mot italian) ocarina (m.)
observable, abla adj. (s. XVI...) observable (musique)
observacion n. f. (s. XVI...) 1. observation 2. re- ocasion n. f. (s. XII : « ocaison ») occasion
marque ocasional, ala adj. (s. XVII...) occasionnel, elle
observància n. f. (s. XIII.) observance ocasionalament adv. (s. XIV...) occasionnelle-
observar v. (s. XIII.) observer. ment
observator, tritz (pl. observators, trises) n. (s. ocasionar v. (s. XII: «ocaisonar ») occasionner
XIV..., lat. observator) observador; observaire ob- occident n. m. (s. XIII.) occident
servateur, trice - src.: Honnorat, 1846 : "oubser- occidental, ala adj. e n. (s. XIII.) occidental, ale
vatour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : "observator, occidentalizar v. (s. XIX..., de Occident) occiden-
tritz" taliser
observatòri n. m. (s. XVII...) observatoire occipital, ala adj. (s. XV. . . ) occipital, ale
obsession n. f. (s. XIX...) obsession occiput n. m. (s. XIII.) occiput
obsessional, ala adj. (s. XX.) obsessionnel, elle occitan (nòrd -) n. m. nord-occitan (ling.)
obsessiu, iva adj. (s. XIX...) obsédant, ante occitan auvernhat n. m. occitan auvergnat

413
occitan estandard òdi (préner en -)

occitan estandard n. m. occitan standard de pics als s. XVI-XVII e al s. XIX. 2. occitanisa-


occitan gascon n. m. occitan gascon tion (traduction)
occitan lemosin n. m. occitan limousin occitanizar v. (s. XX.) occitanejar occitaniser
occitan lengadocian n. m. occitan languedo- veire: reoccitanizar
cien ocean n. m. (s. XII. . . ) océan
occitan medieval n. m. (s. XX.) occitan médiéval oceanian, ana adj. (s. XIX. . . ) océanien, enne
veire: ancian provençal / provençal ancian oceanic, ica adj. (s. XVI. . . ) océanique
oceanografia n. f. (s. XIX. . . ) océanographie
occitan mejan n. m. occitan moyen. - cit.: Cresi
que se’n cal téner, per ara a una normalizacion dins lo oceanografic, ica adj. (s. XIX. . . ) océanographique
crusòl de caduna de las quatre variantas principalas. ociós, osa (pl. ocioses, osas) adj. (s. XIII.) oisif,
Es vertat que, demest elas, l’occitan mejan - amb sa ive
fòrma lengadociana centrala - es demorat per excel- ociositat n. f. (s. XIII.) oisiveté
léncia fidèl a nòstra lenga classica. Aquò li dona una oclusion n. f. (s. XIX. . . ) occlusion
valor segura de referéncia. Aquò li dona pas cap de oclusiu, iva adj. (s. XX.) occlusif, ive
primautat, cap de privilègi (Rodgièr Barta, Pròsas de òcre n. m. (s. XIV.) ocre
tota mena, 1979) octaèdre n. m. (s. XVI. . . ) octaèdre
octan n. m. (s. XIX. . . ) octane
occitan niçard n. m. occitan niçard
octava n. f. (s. XIII.) octave
occitan provençal n. m. (s. XX.) occitan
octet n. m. (s. XX.) octet (informatique, chimie)
provençal
octòbre n. m. (s. XIV.) octobre
occitan sarrat loc. (s. XIX.) occitan soutenu
octogenari, ària adj. e n. (s. XVI. . . ) octogénaire
occitan sarrat (en -) loc. en bon occitan octogòn n. m. (s. XVI. . . ) octogone
occitan vivaroalpin n. m. occitan vivaro-alpin octogonal, ala adj. (s. XVI. . . ) octogonal, ale
occitan, ana adj. (s. XIX.) occitan, ane - cit.: Josèp octopòde, òda n. (s. XIX. . . ) octopòd octopode
Ros es pas solament lo grand trobaire de la Chançon m.
lemosina, lo reviudador qu’a [incarnat] l’anma de son octosillaba (/octo-sillaba) n. f. (s. XVII...) octo-
terraire: es lo precursor de la vertadièra Renaissença syllabe
occitana (Antonin Perbòsc, 1905) ; çò qui m’avè tocat octosillabe, aba (/octo-sillabe) adj. (s. XVII. . . )
de tira en Estieu, qu’èra la soa fe occitana, l’amor qui octosillab octosyllabe - src.: Mistral, 1878 :
portava a la patria, e que crei que la communicava "òutoussilabe"
a tots los qui l’apressavan e qui devienguèn los sons octosillabic, ica (/octo-sillabic, ica) adj. (s.
amics. . . (Simin Palay, 1940) ; De drollassas dau XVII. . . ) octosyllabique
MLF se vougueron prene Anna Maria e Maria Anna octuple, upla adj. (s. XIV. . . ) octuple
amb élei sota l’escapa que la civilizacion occitana es ocular, ara adj. (s. XV...) oculaire
tradicionalament fallocentrica, la pròva n’eran aquelei oculista n. (s. XVI...) oculiste
quatre masclàs que s’eran cargat doas filhetas sens ocultacion n. f. (s. XV...) occultation
pensar de li fisar lo volant (Robèrt Lafònt, 1984) - ocultar v. (s. XIV..., lat. occultare) 1. occulter
src.: "ouccitan" (Frederic Mistral, 1878); "Occitâ" 2. cacher
(Simin Palay, 1961) ocultator n. m. (s. XX.) occulteur
Occitania n. f. Occitània Occitanie - cit.: Victi- oculte, ulta adj. (s. XII...) ocult occulte
mas de la tirania / se vènon dins l’Occitania (J. A. ocultisme n. m. (s. XIII...) occultisme
Peiròtas, 1813-1858) ; La nomenclatura geografica ocultista adj. e n. (s. XIX...) occultiste
d’Occitania es pas estada estalviada dins son adapta- oculus n. m. (s. XIX...) oculús oculus (archit.)
cion al francés a partir de la mitat del sègle setzen ont ocupacion n. f. (s. XIV.) occupation
la lenga d’òc es descaçada de l’usatge escrit (Loís Al- ocupant, anta adj. e n. (s. XV. . . ) occupant, ante
ibèrt, Òc, n° 199, 1956) ; Quant ne faguèt de presics, ocupar v. (s. XIII.) occuper
l’abat Salvat, dins totes los ròdols d’Occitania ! Dieu ocupar fòrça loc. absorber beaucoup - cit.: a un
sol o sap (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) mestièr que l’ocupa fòrça
- src.: "Ouccitanío" (Frederic Mistral, 1878); "Oc- ocupat, ada adj. (s. XIII.) occupé, ée
citania" (Lois Alibèrt, 1935); "Occitanie" (Simin ocurréncia n. f. (s. XV...) occurrence
Palay, 1961) ocurrent, enta adj. (s. XV...) occurrent, ente
occitanian, ana adj. (s. XIX.) occitanien, enne òda n. f. (s. XV. . . ) ode
occitanisme n. m. (s. XX.) occitanisme odalisca n. f. (s. XVII. . . , del turc) odalisque
occitanista adj. e n. (s. XX.) 1. occitaniste (mili- òdi n. m. (s. XIV.) 1. haine veire: asirar 2. aver-
tant) 2. occitaniste (spécialiste) sion 3. répugnance
occitanizacion n. f. (s. XX.) 1. occitanisation (in- òdi (aver en -) loc. avoir en aversion
fluence) - cit.: L’occitanizacion del francés comencèt òdi (li èsser en -) loc. lui être odieux
al s. XII e s’amplifiquèt al. s. XIII abans de conéisser òdi (préner en -) loc. prendre en grippe

414
òdi (venir en -) òli al blèst (metre d’ -)

òdi (venir en -) loc. prendre en grippe oficiós, osa (pl. oficioses, osas) adj. (s. XVI. . . )
òdi a qualqu’un (venir en -) devenir odieux à officieux, euse
quelqu’un ofrenda n. f. (s. XIII.) offrande
odiós, osa (odioses, osas) adj. (s. XIV.) odieux, ofrent e darrièr metent (al mai -) expr. au plus
euse offrant
odissèa n. f. (s. XIX. . . ) odissèia odyssée òfrer v. → ofrir offrir
odor n. f. (s. XII.) odeur ofrir v. (s. XII.) offrir veire: òfrer
odorant, anta adj. (s. XIII. . . ) odorant, ante ofrir l’aiga loc. offrir un verre d’eau
odorat n. m. (s. XVI. . . ) odorat ofsèt n. m. (s. XX.) offset
odorós, osa (pl. odoroses, osas) adj. (s. XII.) oftalmia n. f. (s. XIII.) ophtalmie
odorant, ante oftalmic, ica adj. (s. XVI. . . ) ophtalmique
oelha n. f. 1. brebis veire: feda 2. (fig.) ouaille oftalmologia n. f. (s. XVIII. . . ) ophtalmologie
oelha que belega pèrd un mòs expr. il ne faut oftalmologic, ica adj. (s. XIX. . . ) ophtal-
pas lâcher la proie pour l’ombre / perdre son mologique
temps en paroles oftalmològue, òga n. (s. XIX. . . ) oftalmològ oph-
oelhaire, garda ton tropèl expr. occupe-toi de talmologiste
ce qui te regarde ofuscar v. (s. XIV.) offusquer
oelhas tròp comptadas, lo lop las a manjadas ogiva n. f. (s. XIII. . . , del francés (anglonormand))
expr. à trop surveiller son bien on finit par le ogive
perdre ogival, ala adj. (s. XIX. . . ) ogival, ale
oelhièr, ièra n. → pastre berger, ère veire: pastor, òi ! / oi ! interj. aïe ! ouille !
pastorèl oïdium n. m. (s. XIX. . . ) oïdium
oèst n. m. (s. XIV. . . , de l’anglés) ouest veire: po- oire n. m. (s. XII.) outre
nent, occident
oïstití n. m. (s. XVIII. . . , del francés (Buffon)) oistití
ofegament n. m. (s. XIV. . . ) suffocation
ouistiti
ofegar v. (s. XIV.) suffoquer
oitanta adj. quatre-vingts veire: quatre-vint
ofensa n. f. (s. XIII.) offense
oitanten, ena adj. quatre-vingtième
ofensant, anta adj. (s. XVII. . . ) offensant, ante
oiten, ena adj. (s. XII.) huitième
ofensar v. (s. XIII : « offendre ») offenser. - cit.: Tu
oitena n. f. (s. XIV. . . ) huitaine
que per ofensar n’aviás que tròp d’audàcia, / perqué
okàz (pl. ocazes) n. m. (s. XVIII. . . , del rus)
non n’as autant per obtenir ta gràcia ? (Bertomieu
oukase
Amilhan, Exercici de la fe, 1673)
ola n. f. (s. XIII.) 1. marmite 2. pot
ofensiu, iva adj. (s. XVI. . . ) offensif, ive
ola (es lo topin que se trufa de l’ -) expr. c’est
ofensiva n. f. (s. XVI. . . ) offensive
l’hôpital qui se moque de la Charité
ofensor n. m. (s. XVII. . . ) ofensaire offenseur
ola (i anar amb tota l’ -) loc. vider son sac
ofèrta n. f. (s. XIV.) 1. offre 2. offrande
ofèrta publica d’aquisicion n. f. offre publique olada n. f. (s. XV.) 1. contenu de la marmite
d’achat (OPA) écon. 2. potée
ofertòri n. m. (s. XIV. . . ) offertoire olandés, esa adj. (s. XIII. . . ) hollandais, aise
ofici n. m. (s. XIII.) 1. office - cit.: L’ofici dels sants oleaginós, osa (pl. oleaginoses, osas) adj. e n. (s.
apòstols, per plan còler lors fèstas e obtenir lor pro- XVI. . . ) oléagineux, euse
teccion (Bertomieu Amilhan, Exercici de la fe, 1673) oleastre n. m. (s. XIV.) oléastre (olivier sauvage)
2. fonction veire: olivastre
oficial, ala adj. (s. XIV.) officiel, elle - cit.: D’un oleïcultor, tritz (pl. oleïcultors, trises) n. (s. XX.)
costat, lo pòble laissa s’apaurir son lengatge en restren- oléiculteur, trice
hent lo vocabulari als sols besonhs locals ; de l’autre, oleïcultura n. f. (s. XX.) oléiculture
aprèp aquel apauriment dont patís a un moment do- oleoducte n. m. (s. XX.) oléoduc
nat, lo pòble augmenta lo vocabulari en manlevant de òler v. (s. XII.) sentir (exhaler de l’odeur)
novèls mots a la lenga oficiala (Antonin Perbòsc, Fòc olfaccion n. f. (s. XVI. . . ) olfaction
nòu, 1904) olfactiu, iva adj. (s. XVI. . . ) olfactif, ive
oficialament adv. (s. XVIII. . . ) officiellement olha n. f. (s. XVI. . . , del Walon) houille
oficialitat n. f. (s. XIII. . . ) officialité olhièra n. f. (s. XVI. . . ) houillère
oficializacion n. f. (s. XX.) officialisation òli n. m. (s. XII.) huile
oficializar v. (s. XIX. . . ) officialiser òli (rajada d’ -) n. f. filet d’huile
oficiar v. (s. XVI. . . ) officier òli (tombar l’ -) loc. commettre un faute diffi-
oficièr n. m. (s. XIV.) officier cile à reparer
oficina n. f. (s. XIII.) officine òli (tranquil coma d’ -) loc. tranquille comme
oficinal, ala adj. (s. XVIII. . . ) officinal, ale òli al blèst (metre d’ -) loc. garnir la lampe

415
òli al calelh (i far coma l ’-) òme ! (l’ -)

òli al calelh (i far coma l ’-) expr. être très effi- ombilicacion n. f. (s. XX.) ombilication
cace ombilical, ala adj. (s. XV...) ombilical, ale
òli als peses (aver d’ -) loc. 1. être aisé finan- ombilicat, ada adj. (s. XVIII...) ombiliqué, ée
cièrement 2. avoir du beurre dans les épinards ombra n. f. ombre (m.) (poisson)
òli als peses (i a d’ -) expr. il y a du profit ombra n. f. (lat. umbra) ombre - cit.: E quand pensi,
òli bolhent (èsser dins l’ -) expr. être dans ses de còps, que ma polida aimada / de sos potons d’amor
transes brèça un autre amorós / una enveja me pren d’anar
òli de cade n. m. huile de cade de rescondons / dins l’aiga negra e freja e d’ombra
òli de coide n. m. huile de coude capelada / negadís escantir mon fuec e garir mas do-
òli de soca n. m. le jus de la treille lors (Paul Froment, Un jorn d’abrial, 1898); M’arresti
òli d’endura (met-i d’ -) expr. souffre sans rien beure a l’ombra d’un fraisse. Torni partir en tirant
dire l’abrassac (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas d’en Robèrt-
òli sus tot (vòl èsser l’ -) loc. il prétend être Loís Stevenson, 2019)
supérieur en tout ombra (far -) loc. porter ombrage
oliaire, aira n. marchand (m) d’huile veire: olièr ombra (metre a l’ -) loc. mettre en prison
ombra (portar marrida -) loc. être un person-
oliar v. (s. XII.) huiler nage louche, suspect
olièr, ièra n. (s. XIV.) potier, ière ombra calheta loc. mi-ombre
olièra n. f. 1. huilier 2. burette ombra pel còrs (préner l’ -) expr. lâcher la proie
olieta n. f. œillette (pavot dont on tire une pour l’ombre
huile) ombrada n. f. lieu ombragé veire: ombrièra
olifant n. m. (s. XII.) olifant (cor) ombrada (aver la vista -) loc. avoir la vue trou-
oligarca n. m. (s. XX.) oligarque ble
oligarquia n. f. (s. XIV. . . ) oligarchie ombrar v. ombrer, ombrager
oligarquic, ica adj. (s. XIV. . . ) oligarchique ombratge n. m. (s. XII.) ombrage
oligocèn, èna adj. (s. XIX. . . ) oligocène ombrejar v. (s. XII.) 1. ombrager 2. faire de
oligoelement n. m. (s. XX.) oligoélément l’ombre.
olimpiada n. f. (s. XIV.) olympiade ombrèla n. f. (de l’italian) ombrelle
olimpian, ana adj. (s. XVI. . . ) olympien, enne ombrenc (a l’ -) loc. 1. à l’ombre 2. au nord
olimpic, a adj. (s. XVI. . . ) olympique ombrenc, enca adj. 1. ombreux, euse 2. om-
oliós, osa (pl. olioses, osas) adj. huileux, euse brageux, euse 3. au nord
oliu n. m. (s. XIII.) lieu planté d’oliviers veire: ombreta n. f. ombre légère veire: ombrina
montoliu, oliveda, oliveta ombrièra n. f. (s. XII.) lieu ombragé veire: om-
oliva n. (s. XIII.) olive brada
olivada n. f. cueillette des olives ombrièra (far -) faire ombrage
olivar v. oliver (cueillir des olives) ombrilha n. f. pénombre
olivas (agotar las -) loc. pressurer le peuple ombrina n. f. ombre légère veire: ombreta
olivastre, astra adj. olivâtre veire: oleastre ombrina n. f. ombrine (poisson)
oliveda n. f. oliveraie veire: oliveta ombriu, iva adj. (s. XII.) ombrageux, euse
oliveta n. f. olivette (plantation d’oliviers) ombrum n. m. ombre (en général)
olivièr n. m. (s. XIII.) olivier veire: oliu òme n. m. 1. homme - cit.: Tot [m’annóncia] la
olmada n. f. (s. XIII.) ormaie part que prenètz a la fèsta de uèi, òmes, femnas, fil-
olmat n. m. ormeau veire: olme has, gojats, vos vesi totes endimenjats, las fardas [...]
olme n. m. (s. XIII.) olm orme veire: olmat pus bèlas son sortidas, los ribans mirgalhats lusisson,
olmièra n. f. oulmière (pépinière d’ormeaux) e totes siatz dins la pus granda [netetat] (Joan Loís
olocaust (pl. olocaustes) n. m. (s. XIII.) holo- Fornèrs, s. XVIII); E Dieu creèt l’òme a son image,
causte a l’image de Dieu lo creèt, li creèt mascle e femèu
olografe, afa adj. (s. XVII. . . ) olograf holographe (Frederic Mistral, Genèsi, I, 27, 1910); Dins totes los
olografia n. f. (s. XX.) holographie cloquièrs trelhonavan las campanas. Per qual classe-
ologramma n. m. (s. XX.) olograma hologramme jan ? Per Jaurés mòrt ? O ja pels òmes e pels joves
olor n. f. (s. XIII.) 1. odeur 2. parfum que devon quitar la femna e los dròlles, o lo paire e
òlva n. f. balle de céréales la maire, en lor daissant trabalh e pensaments, e que
òm pron. indef. (s. XIII.) on - cit.: . . . òm a acostumat fòrça non tornaràn ? Pels regimes que van cabussar,
d’enviar (. . . ) dos obrièrs, non pas coma d’espions per pels empèris que se van desboselar ? Pel campèstre e
reconéisser la plaça e l’abandonar puèi a la discrecion per las vilòtas occitanas que se voidaràn ? Per un país
de sos enemics, mas coma de capitanis expèrts, per que ne demorarà desparaulat ? (Jòrdi Blanc, Jaurés e
jutjar del [socors] qu’es necessari (B. Amilhan,1673). Occitania, 1985) 2. mari
ombelic n. m. (s. XIII.) nombril veire: embonilh òme ! (l’ -) interj. brave homme !

416
òme ! (mon -) omogeneïzar

òme ! (mon -) interj. mon brave ! òme pastat amb d’aiga de merluça (es un -) expr.
òme (aquò non es lo trabalh d’un -) expr. c’est un homme nonchalant
1. c’est indigne d’un homme 2. c’est une indig- òme per esquinçar lo capèl (non es un / es pas
nité (trabalh = conduite de vie) un -) expr. il ne salue pas
òme (èsser a l’abric d’un -) loc. avoir un bon òme plan bastit n. m. homme taillé en Hercule
mari òme plan nascut n. m. homme de cœur
òme (far de son -) loc. faire l’important òme plombat n. m. homme de poids (fig.)
òme (lo diable non serà totjorn a la pòrta d’un òme sense fètge n. m. un homme lâche
paure -) expr. le malheur ne peut pas durer òme sense poder n. m. homme sans influence
òme (tròç d’ -) n. m. bout d’homme òme sense poder (es un sant -) expr. un brave
òme (un trace d’ -) n. m. sale type homme sans influence
òme (una bèla planta d’ -) loc. un beau jeune omèga n. m. omegà oméga
homme omelia n. f. (s. XIV.) homélie
òme / femna de (bon) govèrn n. personne omenatge n. m. (s. XII.) hommage
d’ordre omenet n. m. petit homme
òme a despart (un -) n. m. un homme singulier omeopat, ata n. (s. XIX...) homéopathe
òme a ferrar las moscas (es -) expr. il est très omeopatia n. f. (s. XIX...) homéopathie
habile de ses mains omeopatic, ica adj. (s. XIX...) homéopathique
òme acabat (un -) expr. homme ruiné / usé omeric, ica adj. (s. XVI...) homérique
òme amb tot lo pel loc. homme accompli òmes (la pasta dels -) loc. la crème des hommes
òme de biais loc. homme adroit òmes d’aquesta mesura (los -) loc. les hommes
òme de bon loc. homme d’élite de cette trempe
òme de bona pasta loc. la crème des hommes ometre v. (s. XIV..., lat. omittere) omettre
òme de cervèla en clòsca expr. homme de tête omicida adj. e n. (s. XII.) homicide (agent)
òme de fisança n. m. homme de confiance omicidi n. m. (s. XII.) homicide (acte)
òme de fisar n. m. homme de confiance omicidi involontari n. m. homicide involon-
òme de fusta n. m. homme sans énergie taire (jur.)
òme de govèrn n. m. homme d’ordre omicidi volontari n. m. homicide volontaire
(jur.)
òme de grand poder n. m. homme puissant
omicròn n. m. omicron
òme de l’ase (l’ -) loc.
omission n. m. (s. XIV...) omission
òme de la bona n. m. homme d’élite
omnibús (pl. omnibuses) n. m. (s. XIX...) om-
òme de la còsta plena n. m. homme important,
nibus
notable
omnipoténcia n. f. (s. XIV.) 1. omnipotence
òme de marca n. m. homme considérable
2. toute-puissance
òme de palha n. m. prête-nom
Omnipotent n. pr. m. Omnipotent - cit.: E
òme de pata n. m. homme lâche d’invocar no’s curan nullament / l’Omnipotent ? (Ar-
òme de patz n. m. homme paisible naud de Saleta, PsalmeXIV, s. XVI)
òme de pel n. m. homme viril omnipotent, enta adj. (s. X.) 1. omnipotent, ente
òme de primièra leva n. m. homme de pre- 2. tout-puissant, toute-puissante
mière omnipotent, enta adj. omnipotent, ente - cit.:
òme de sen n. m. homme d’esprit leva-te donc, ò Dieu poderós, / e rend tota aparenta /
òme de sentiment n. m. homme d’honneur ta fòrça omnipotenta (Arnaud de Saleta, s. XVI)
òme de sojorn n. m. homme oisif / rentier omnipreséncia n. f. (s. XIX...) omniprésence
òme de tria n. m. homme d’élite omnipresent, enta adj. (s. XIX...) omniprésent,
òme del besonh n. m. homme obligeant ente
òme deliberat n. m. homme décidé omnisciéncia n. f. (s. XVIII...) omniscience
òme doble n. m. personne à double visage omniscient, enta adj. (s. XVIII...) omniscient,
òme d’eleit loc. homme d’élite ente
òme d’esclaire loc. homme éclairé omnispòrts adj. inv. (s. XX.) omnisports
òme mai fòrt que la tèrra pòrta / pòrte (l’ -) loc. omnivòr, òra adj. (s. XVIII...) omnivore
l’homme le plus fort du monde omofòbe, òba adj. e n. (s. XX.) omofòb homo-
òme mal fondat n. m. homme de mauvaise foi phobe
òme mal pastat loc. homme mal bâti omofobia n. f. (s. XX.) homophobie
òme non val lo margue de l’escoba (aqueste -) omofòn, òna adj. (s. XIX. . . ) homophone
expr. il ne vaut pas grand-chose omofonia n. f. (s. XVIII. . . ) homophonie
òme non val lo margue de l’estrilha (aqueste -) omogeneïtat n. f. (s. XVI. . . ) homogénéité
expr. il ne vaut pas grand-chose omogeneïzar v. (s. XIX. . . ) homogénéiser

417
omogeneïzator, tritz (pl. omogeneïzators, trises) onor (tot en tot -)

omogeneïzator, tritz (pl. omogeneïzators, onglada n. f. onglée


trises) adj. e n. m. (s. XX.) omogeneïzador ho- onglas (non aver que sas vint -) expr. ne rien
mogénéisateur, trice posséder
omogenèu, èa adj. (s. XIII., lat. homogeneus < gr. onglas per se rascar (li a daissat las -) expr. il
homogenês) homogène veire: eterogenèu lui a laissé les yeux pour pleurer
omologacion n. f. (s. XVI. . . ) homologation ongles (anar als vint -) loc. se délecter
omologar v. (s. XV. . . ) homologuer onglon n. m. 1. griffe 2. serre
omologia n. f. (s. XIX. . . ) homologie onglut, uda adj. pourvu, ue d’ongles
omològue, òga adj. e n. (s. XVI. . . ) omològ homo- ongrat adj. e n. m. (s. XV. . . ) → sanat ; crestat
logue - src.: Mistral, 1878 : "oumoulogue". 1. hongre veire: castrat 2. châtré
omonime, ima adj. e n. (s. XVI. . . ) omonim ongrés, ongresa (pl. ongreses, esas) adj. (s. XV. . . )
homonyme hongrois, oise
omonimia n. f. (s. XVI. . . ) homonymie onguent n. m. (s. XIII.) onguent
omoplat n. m. (s. XIV...) omoplate veire: paleta ónher amb de grais d’agulhada expr. pousser
omosexual, ala / omo-sexual, ala adj. e n. (s. au cul un fainéant
XIX. . . , gr. homos + sexual) homosexuel, elle - cit.: ónher la carrèla loc. humecter le gosier
Un bon companh per ieu es aquel cosin omosexual ónher la pauta loc. graisser la patte
(Paul Gayraud, La sexològa, 1982) oniric, ica adj. (s. XIX. . . ) onirique
omosexualitat / omo-sexualitat n. f. (s. XIX. . . , de onirisme n. m. (s. XX.) onirisme
omosexual) homosexualité oniromancia n. f. (s. XVII. . . ) oniromancie
omotèrme, èrma adj. (s. XIX. . . ) homotherme oniromancian, ana n. (s. XIX. . . ) oniromancien,
omotermia n. f. (s. XIX...) homothermie enne
onagre n. m. (s. XIV.) onagre onix (pl. onixes) n. m. (s. XIV.) onyx
onanisme n. m. (s. XVIII...) onanisme onomastic, ica adj. e n. f. (s. XVI. . . ) onomastique
onça n. f. (s. XIII.) phalange onomatopèa n. f. (s. XIV.) onomatopèia ono-
onça n. f. (s. XIII. . . ) once (félin) matopée
onça n. f. (s. XIII., lat. uncia) once (mesure) onor n. m. (s. XII., var.: aunor) 1. honneur - cit.:
oncejar v. remuer les doigts Aquò b’es, a plan tot pensar, / son país mau recom-
oncle n. m. (s. XII.) 1. oncle 2. tonton pensar / mès, de ma part, jo’vs asseguri / e religiosa-
oncle devèrs maire n. m. oncle maternel ment vos juri / que jo’scriurèi damb veeméncia, / no’m
oncle devèrs paire n. m. oncle paternel cararèi, n’aurèi paciéncia / dequiá que siam tots acor-
oncles e nebots n. m. toute la famille dats / e d’ua conspiracion bandats / per l’onor deu
onda n. f. (s. XII. . . ) 1. onde 2. bouillon païs sosténguer / e per sa dignitat manténguer (Pèir
onda (virar l’ -) loc. commencer à bouillir de Garròs, Epistòla,1567); A la taula d’onor, Madama
ondada n. f. (s. XII. . . ) 1. flot 2. vague 3. ondée la comtessa de Valon que [presidís], a a sa drecha
ondas (a bèlas -) loc. à gros bouillons Mossur Beiran, a [son esquerra] lo doctor Prioleau
ondejament n. m. (s. XII. . . ) ondoiement dont la genta dòmna se troba en fàcia, entre Mossur
ondejant, anta adj. (s. XII. . . ) ondoyant, ante de Pebeire e lo comte de Bretàs, l’explorator (L’annada
ondejar v. (s. XIV.) ondoyer Lemouzina, 1897) 2. (f. plur.) las onors : les hon-
ondós, osa (pl. ondoses, osas) adj. (s. XVIII. . . ) neurs
houleux, euse onor (a son -) loc. en son honneur
ondradura n. f. 1. parure 2. ornement onor (abril fa la flor, mai n’a l’ -) expr. le
ondrar / ondrejar v. 1. orner 2. parer prédécesseur fait le travail, le successeur en re-
ondulacion n. f. (s. XVII. . . ) ondulation tire le bénéfice
ondular v. (s. XVIII. . . , lat. undulare) onduler onor (al senhor l’ -) loc. à tout seigneur tout
ondulatòri, òria adj. (s. XVIII. . . ) ondulatoire honneur
onerós, osa (pl. oneroses, osas) adj. (s. XVI. . . ) onor (ben d’ -) loc. très honoré
onéreux, euse onor (far d’ascles a l’ -) expr. 1. faire une brèche
onèst, èsta (pl. onèstes, estas) adj. (s. XIII.) à l’honneur 2. agir contre l’honneur veire: far
1. honnête 2. poli, ie d’òscas a l’onor
onèstament adv. (s. XIII.) 1. honnêtement - cit.: onor (far d’òscas a l’ -) loc. 1. faire une brêche
No’t lèishes pautejar mès dret a l’Excelléncia / deu à l’honneur 2. agir contre l’honneur
Prince, onèstament, vè har la reveréncia (Pèir de Gar- onor (far emenda d’ -) loc. faire amende honor-
ròs, Eglògas, 1567) 2. poliment able
onestetat n. f. (s. XIII.) 1. honnêteté 2. politesse onor (l’eissèrva d’ -) loc. le chemin de
onestetats (far d’ -) loc. faire des politesses l’honneur
ongan (ujan) adv. (s. XII.) cette année onor (s’acampar d’ -) loc. acquérir de l’honneur
ongla n. f. (s. XII.) ongle onor (tot en tot -) loc. en tout bien tout honneur

418
onor de (a l’ -) opuléncia (viure amb -)

onor de (a l’ -) loc. en l’honneur de operacion n. f. (s. XIII.) opération


onor de (se téner a -) loc. se faire un honneur operacional, ala adj. (s. XX.) opérationnel, elle
de operar v. (s. XV. . . ) opérer
onor del mond (se metre a l’ -) expr. se faire operator, tritz (pl. operators, trises) adj. e n. (s.
une position honorable XIV. . . , lat. operator, operatrix) operador; operaire
onor per tu (aquò non es d’ -) loc. cela ne te fait opérateur, trice - src.: Achard (1785): "oupera-
pas honneur tour"; Honnorat, 1846 : "ouperatour"; Mistral,
onor per tu (aquò’s d’ -) loc. cela te fait honneur 1879 : "ouperatour", "ouperatou"; Alibèrt (règla),
onorabilitat n. f. (s. XIX. . . ) honorabilité 1935/1966 : "operator, tritz"
onorablament adv. (s. XII. . . ) honorablement operatòri, òria adj. (s. XVIII. . . ) opératoire
onorable, abla adj. (s. XV.) honorable opercul n. m. (s. XVIII. . . ) opercule
onorar v. (s. XIII.) honorer - cit.: Amics que, per opereta n. f. (s. XIX. . . ) opérette
m’obligar tròp, / me venètz véser qualque còp / dins la opinar v. intr. (s. XIII.) opiner
crambeta d’un ermita, / vos non sauriatz creire cossí opinion n. f. (s. XIII.) opinion
/ ieu senti mon mal adocir / quand m’onoratz d’una opinion publica n. f. opinion publique (socio.)
visita (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) opinion publica n. f. opinion publique
onorari, ària adj. (s. XV. . . ) honoraire opioman, ana n. (s. XX.) opiomane
onoraris n. m. plur. (s. XVIII. . . ) honoraires (m. opium n. m. (s. XIV.) opium
pl.) oportun, una adj. (s. XIV : “opportun”) opportun,
onorat, ada adj. (s. XIX...) honoré, ée une
onorific, ica adj. (s. XV. . . ) honorifique oportunament adv. (s. XV...) opportunément
onors (far las -) loc. faire les funérailles oportunisme n. m. (s. XIX...) opportunisme
ont adv. (s. XII.) où
oportunista n. (s. XIX...) opportuniste
ont que loc. à quel point
oportunitat n. f. (s. XIV : “opportunitat”, lat. oppor-
ont que siá loc. adv. n’importe où
tunus) opportunité - cit.: Serà coma l’arbe plantat /
onta n. f. (s. XIII., occ. ancian (s. XII) : anta) →
au long d’ua ribèra correnta / qui pòrta a l’oportunitat
vergonha honte
fruta saborosa e plasenta (Pèir de Garròs, ¨Psaume I,
ontable, abla adj. (s. XII. . . ) honteux, euse
1565)
(acte. . . ) veire: vergonhable
oposicion n. f. (s. XIV : « oppozitio ») opausicion
ontas n. f. plur. parties honteuses (testicules)
opposition
ontologia n. f. (s. XVII. . . ) ontologie
oposicional, ala adj. (s. XX.) oppositionnel, elle
ontologic, ica adj. (s. XVIII. . . ) ontologique
oposit, ita adj. (s. XIV. . . ) opposite
ontós, ontosa (pl. ontoses, osas) adj. (s. XII. . . ,
opression n. f. (s. XIV.) oppression
occ. ancian : antos) honteux, euse (personne)
opressor, ora n. (s. XIV. . . ) oprimeire oppresseur
onusian, ana adj. e n. (s. XX.) onusien, enne
onzada n. f. vague opriment, enta adj. (s. XVIII. . . ) opprimant, ante
onze adj. num. onze oprimir v. (s. XIV : « opprimer ») opprimer
onze oras de la nuèit loc. vingt-trois heures oprimit, ida adj. e n. (s. XVI. . . ) opprimé, ée
onzen, ena adj. num. onzième opròbri n. m. (s. XII. . . ) opprobre
opac, opaca adj. (s. XIV. . . ) opaque òps n. m. plur. (s. XII.) 1. besoin 2. commodité
opacificar v. (s. XIX. . . ) opacifier òps (per -) loc. comme il convient
opacitat n. f. (s. XVI. . . ) opacité optar v. intr. (s. XV. . . ) opter
opal n. m. (s. XII. . . ) opale optatiu, iva adj. e n. m. (s. XIII.) optatif, ive
opalescéncia n. f. (s. XIX. . . ) opalescence optic, ica adj. e n. f. (s. XIV.) optique
opalescent, enta adj. (s. XVIII. . . ) opalescent, optician, ana n. (s. XVII. . . ) opticien, enne
ente optimal, ala adj. (s. XX.) optimal, ale
opalina n. f. (s. XIX. . . ) opaline optimisme n. m. (s. XVIII. . . ) optimisme veire:
opausable, abla adj. (s. XIX. . . ) opposable pessimisme
opausant, anta adj. (s. XIV. . . ) opausaire op- optimista adj. e n. (s. XVIII. . . ) optimiste veire:
posant, ante pessimista
opausant, anta n. (s. XIV. . . ) opausaire opposant, optimizacion n. f. (s. XX., de l’anglés) optimisa-
ante tion
opausar v. (s. XII. . . ) opposer optimizar v. (s. XX., de l’anglés) optimiser
opausat, ada adj. opposé, ée opuléncia n. f. (s. XIV.) opulence
opcion n. f. (s. XIV.) option opuléncia (viure amb -) loc. vivre dans
opcional, ala adj. (s. XX.) optionnel, elle l’opulence
opèra n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) operà opéra opulent, enta adj. (s. XIV. . . ) opulent, ente - cit.:
operable, abla adj. (s. XIX. . . ) opérable Santa Ceselha nasquèt de parents nòbles e opulents

419
opulent, enta ordenança

qu’aviau tot a [ronfle] ; lor mancava pas res (Joan Loís oras pican (las -) loc. les heures sonnent
Fornèrs, s. XVIII) oras seralas (las -) loc. les heures du soir
opuscul n. m. (s. XIV...) opuscule (emph.)
òr adv. e conj. (s. XII. . . ) or - cit.: Òr vaquí, pauc a orason n. f. (s. XIII.) oraison
pauc, que dins l’escur se lèva, / monta un esclaire, orator, tritz (pl. orators, trises) n. (s. XIV. . . ) ora-
apuèi grandís ; / al bòrd de l’orizont l’ombra es- teur, trice - src.: Mistral, 1879 : "ouratour, oura-
quinçada crèba: / palle, un rai daurat s’espandís (Paul tou"
Froment, Efeit de luna, 1897) oratòri n. m. (s. XIII.) oratoire m. veire: orador
òr n. m. (s. XVI., del francés) → aur or (métal) oratòrio n. m. (s. XVIII. . . , de l’italian) oratoriò or-
ora n. f. (s. XII.) heure - cit.: E quand sèt oras avián atorio
picat despuèi un tròç al cloquièr de Sant Miquèl, me òrb i veiriá (un -) loc. ce n’est pas bien difficile
caliá partir. . . Mas, en me’n tornant, aviái d’alas que òrb, òrba adj. e n. (s. XII.) aveugle veire: cec -
me portavan (Julieta Dissèl, s. XX) cit.: Pèire l’òrb e Guilhèm la guida, / dròlles e de fòrt
ora n. f. rendez-vous [genta] vida, / partiguèn un jorn de l’autre an, / del
ora (a bona -) loc. de bonne heure bon país de Carmentrant, / per a plaser véser las minas
ora (a la bona -) loc. à la bonne heure / de las tostonetas mondinas, / e saber se lor perfeccion
ora (anar d’aquesta -) loc. aller de ce pas / junta damb la reputacion (Pèire Godelin, Ramelet, s.
ora (arribar en bona -) loc. bien arriver XVII)
ora (arribar en mala -) loc. mal arriver òrba lutz (a l’ -) loc. entre chien et loup
ora (aver totjorn bèla -) loc. 1. être paresseux
òrbament n. m. (s. XIII.) aveuglément
2. être souvent en retard
orbar v. (s. XIII.) → eissorbar aveugler
ora (d’ -) loc. 1. de bonne heure veire: d’abora
òrbas (a -) loc. à l’aveuglette
2. tôt
òrbe n. m. (s. XVI. . . ) orbe (sphère céleste)
ora (d’a bona -) loc. de bonne heure
ora (dins mièja -) loc. dans une demi-heure orbita n. f. (s. XIV. . . ) orbite
ora (encara d’ -) loc. encore de bonne heure orbital, ala adj. (s. XIX. . . ) orbital, ale
ora (entre aicí e una -) loc. dans une heure òrca n. f. (s. XVI. . . ) orque
ora (es una -) loc. il est une heure òrda n. f. → tòca-senh tocsin
ora d’ara (a l’ -) loc. 1. actuellement 2. à l’heure ordalia n. f. (s. XVII. . . ) ordalie
actuelle veire: ara ordenable, abla adj. (s. XII. . . , de ordenar)
ora de (es -) loc. il est temps de ordonable; ordonable; ordinable 1. ordonnable
ora de bon solelh seca plan de bugadas (una -) (ordre) veire: òrdre 2. qui peut être ordonné (or-
expr. rien ne vaut une bonne explication dre)
ora s’engruna (l’ -) loc. le temps s’écoule ordenada n. f. (s. XVI. . . , de ordenar) ordonada;
oracle n. m. (s. XII. . . ) oracle ordinada ordonnée (math.)
orada n. f. heure (durée) ordenador n. m. (de ordenar) ordonador;
orador n. m. → oratòri oratoire ordinador ordonnateur (informatique)
oral, orala adj. (s. XVII. . . ) oral, orale ordenador, airitz (pl. ordenadors, airises) n. (s.
oralament adv. (s. XIX. . . ) oralement XIII., de ordenar) ordonador; ordinador → inten-
oralitat n. f. (s. XIX. . . ) oralité dent économe, intendant, ante - cit.: Fasiá admin-
orant, anta n. personnage priant (sculpture istrar sas proprietats per un ordenador
méd.) ordenaire, a n. (de ordenar) ordenator; ordinador;
orar v. (s. XII.) → pregar prier - cit.: Orar per sos ordenator; ordonator 1. ordonnateur, trice
persecutors (Matfre Ermengaud, Breviari d’amor, s. (administrateur des dépenses) 2. ordonnateur,
XIII) trice (qui ordonne et règle des événements)
orari, ària adj. e n. m. (s. XVII. . . ) horaire ordenança n. m. (de ordenar) ordonança;
oras (a bèlas -) loc. 1. en temps opportun 2. par- ordonància officier attaché à un supérieur
fois ordenança n. f. (s. XV., de ordenar) ordonança;
oras (picar las -) expr. sonner les heures (hor- ordonància 1. ordonnance (mise en ordre) 2. or-
loge) donnance (disposition législative) - cit.: Plus per
oras (son doas -) loc. il est deux heures ordenança deu Cosselh au licenciat de Romans per
oras (sus las dètz -) loc. aux environs de dix aumòina per çò qu’avé predicat [...], plus per crompade
heures papèr [...], plus a frair Ramonet d’Ossau... (Condes
oras (sus las quatre -) loc. aux environs de qua- de Pau, s. XV); Jo narrarèi e non tirèi secret /deu Tot-
tre heures Potent lo perpetuau decret / perque de tots l’ordenança
oras del matin (cinc -) loc. cinq heures entenuda / sia recebuda (Pèir de Garròs,Psaume II,
oras manca dètz (cinc -) loc. cinq heures moins 1565) 3. ordonnance (ordre de paiement) ; 4. or-
dix donnance (prescription médicale)

420
ordenançament orgulhosament

ordenançament n. m. (de ordenançar) òrdre estreit loc. observance étroite


ordonançament; ordonanciament 1. or- òrdre estreit (donar l’ -) loc. donner un ordre
donnancement (administration : ordre de précis
paiement) 2. ordonnancement (service chargé òrdre public n. m. ordre public (jur.)
du contrôle des commandes dans les en- òrdres (es jos sos -) loc. il est sous ses ordres
treprises) ordura n. f. (s. XIII.) → bordilha ordure
ordenançar v. (de ordenança) ordonançar; oreada n. f. (s. XV. . . ) oréade
ordinançar ordonnancer (administration : or- orèmus n. m. (s. XVI. . . , mot latin) oremús orémus
dre de paiement) orèmus (far d’ -) loc. faire des cérémonies
ordenar v. (s. XII., lat. ordinare) 1. ordonner (met- oreta n. f. petite heure
tre en ordre) 2. ordonner (donner des ordres) oreta (dins una -) loc. dans une petite heure
3. ordonner (prescrire médicalement) 4. ordon- orfanèl, èla adj. e n. (s. XIII.) orphelin, ine
ner (prêtrise) orfanelat n. m. (occ. anc. orfanat) orphelinat
ordenat, ada adj. (de ordenar) ordonat; ordinat orfeon n. m. (s. XVIII. . . ) orphéon
1. ordonné, e (rangé, en ordre) 2. ordonné, e orfeonista n. (s. XIX. . . ) orphéoniste
(mathématique) Orfèu n. pr. m. (gr. Orpheús) Orphée
òrdi n. m. (s. XIII.) orge organ n. m. (s. XII. . . ) organe
òrdi (ros coma l’ -) loc. roux comme. . . organic, ica adj. (s. XIV.) organique
ordiat n. m. (s. XV.) orgeat organicament adv. (s. XVI. . . ) organiquement
ordidoira n. f. (s. XV. . . ) ourdissoir (appareil) organigramma n. m. (s. XX.) organigrama;
ordiment n. m. (s. XIV.) action d’ourdir organigram organigramme
ordinacion n. f. (s. XIV., lat. ordinatio) ordenacion organisme n. m. (s. XVIII. . . ) organisme - cit.: Se
ordination (prêtrise) me fise ai dificultats qu’ai agudas, nòstre organisme
ordinal n. m. (s. XVI..., lat. ordinalis) ordenal ordi- a evoluït devers un neò-felibrisme qu’es sa negacion
nal (livre de prière) fondamentala (Robèrt Lafont, 1980)
ordinal, a adj. e n. m. (s. XIV., lat. ordinalis) ordenal organista n. (s. XIII. . . ) organiste
ordinal, ale organizable, abla adj. (s. XIX. . . ) organisable
ordinand n. m. (s. XVII..., lat. ordo, ordonis) organizacion n. f. (s. XIV. . . , de organizar) organi-
ordenand ordinand (qui est destiné aux ordres sation - cit.: Joan-Guilhem, per alassament e estent
sacrés) totei lei besonhas qu’aviá, e mai perque voliá èstre un
ordinant n. m. (lat. ordo, ordinis) ordenant ordi- pauc mai sovent ambé sei mestressas, diguèt ren e lais-
nant (évêque conférant les ordres sacrés) sèt a Pèire Baglione l’organizacion de la manifestacion
ordinari (d’ -) loc. ordinairement (Glaudi Barsòtti, Lo capitani de la Republica, 2012)
ordinari (es son -) loc. c’est son habitude organizacions umanitàrias n. f. organisations
ordinari, ària adj. e n. m. (s. XII., lat. ordinarius) humanitaires (socio.)
ordinaire organizar v. (s. XIV., de organ) organiser - cit.:
ordinàriament adv. (s. XIV., de ordinari) ordinaire- Festas organizadas pel quatren anniversari de la fon-
ment dacion del Bornat
ordinatician, a n. (s. XX., de ordinator) organizat, ada adj. (s. XVII. . . ) organisé, ée
ordenatician ordinaticien, enne (programma- organizator, tritz (pl. organizators, trises) n. (s.
teur...) XVIII. . . ) organizaire, organizador organisateur,
ordinator n. m. (s. XX., lat. ordinator) ordenador; trice - cit.: L’intrada en vila jos los arcanels de fu-
ordinador ordinateur (informatique) veire: or- elhatge, entre doas alinhadas de mais endrapelats,
denador - cit.: Pantaissava de verificar si formulas se faguet amb la musica e las bandieiras trusc a la
sus un ordinator (Robèrt Lafònt, 1971, p. 45) [comuna] onte lo [còssol] n’Esteve Brindel, reçau-
ordinogramma n. m. (s. XX., de ordinator) guet de l’organizator general, En Loís de Nussac
ordenograma ordinogramme [l’exposicion] (...) qu’ocupava atí quatre belas salas
ordir v. (s. XII.) ourdir (préparer le tissage) (Josep Ros, L’annada Lemosina, 1898)
ordisseire, eira n. (s. XIV : « ordidor ») ourdisseur orgasme n. m. (s. XIX. . . ) orgasme
(personne) orgia n. f. (s. XVI. . . ) orgie
òrdre n. m. (s. XII., lat. ordo) ordre (commande- orgiac, aca adj. (s. XVIII. . . ) orgiaque
ment) - cit.: Fug, jauparèl, e fai-t’en rè, / o que segon òrgue n. m. (s. XIV.) → orguena orgue
l’òrdre / sortèm de parlar de darrèr / afin que trobèssas orguèlh n. m. (s. XII.) orgueil
ont mòrdre (Pèire Godelin, A l’envejós, s. XVII); Vos orguelhar v. (s. XII.) enorgueillir
ai mandat per vos donar mos òrdres (Pèire Miremont, orguena n. f. (s. XII. . . ) orgue
L’espion, 1952) orgulhós, osa (pl. orgulhoses, osas) adj. (s. XII.)
òrdre n. m. (lat. ordo) ordre (rangement. . . ) orgueilleux, euse
òrdre n. m. (lat. ordo) ordre (religieux) orgulhosament adv. (s. XIII.) orgueilleusement

421
orient ortalha

orient n. m. (s. XIII.) 1. orient 2. est orodatador n. m. (s. XX.) orodataire horodateur
orient (a / de l’ -) loc. à l’Est veire: ora
orientacion n. f. (s. XIX. . . ) orientation orogenèsi n. f. (s. XX.) orogénèse
oriental, ala adj. e n. (s. XIII.) oriental, ale orografia n. f. (s. XIX. . . ) orographie
orientalista adj. e n. (s. XVIII. . . ) orientaliste oronge n. f. oronge
orientar v. (s. XVI. . . ) orienter oroscòp n. m. (s. XIX. . . ) horoscope
orientator n. m. (s. XIX. . . ) orienteur (appareil) orquestra n. f. (s. XVI. . . ) orchestre
orientator, tritz (pl. orientators, trises) n. (s. orquestracion n. f. (s. XIX. . . ) orchestration
XIX. . . ) 1. orienteur euse (pédagogue) 2. mili- orquestral, ala adj. (s. XIX. . . ) orchestral, ale
taire. . . ) orquestrar v. (s. XIX. . . ) orchestrer
orièra n. f. 1. lisière 2. bord orquidacèas n. f. plur. (s. XIX. . . ) orchidacées
orifici n. m. (s. XIV.) orifice orquidèa n. f. (s. XVIII. . . ) orchidée (bot.)
origan n. m. (s. XIV.) origan òrras (aver las -) loc. adv. être de mauvaise
origina n. f. (s. XIII. . . ) origine humeur
origina (aquí un bel lum de son -) expr. voilà òrre (far -) loc. faire horreur
ce qui trahit son origine òrre, òrra adj. (s. XIII.) horrible
original, ala adj. e n. (s. XIII.) 1. original, ale orrible, ibla adj. (s. XIII.) horrible
2. originel, elle orrific, ica adj. (s. XVI. . . ) horrifique
originalament adv. (s. XIV. . . ) originalement orripilacion n. f. (s. XIV.) horripilation
originalitat n. f. (s. XIV. . . ) originalité orripilar v. (s. XIX. . . ) horripiler
originari, ària adj. (s. XIV. . . ) originaire orror n. f. (s. XIII.) horreur
orizont n. m. (s. XIV.) horizon - cit.: Òr vaquí, ors formiguièr n. m. (s. XVIII. . . ) fourmilier veire:
pauc a pauc, que dins l’escur se lèva, / monta un es- formiguièr
claire, apuèi grandís ; / al bòrd de l’orizont l’ombra ors, orsa (pl. orses, orsas) n. (s. XIV.) ours, ourse
esquinçada crèba: / palle, un rai daurat s’espandís - cit.: Apèras-tu rigor, tacanh, dic-jo lavetz, / quan
(Paul Froment, Efeit de luna, 1897) l’orsa sos orsats lecant mantua vetz, / horma d’aquera
orizontal, ala adj. (s. XVI. . . ) horizontal, ale carn la ruda e leja massa ? (Pèir de Garròs, Eglògas,
orizontalitat n. f. (s. XVIII. . . ) horizontalité 1567)
òrsa n. f. 1. côté d’où vient le vent 2. bâbord
orjat n. f. orgeat veire: ordiat
òrsa (anar a l’ -) loc. redresser sa situation
orjòl n. m. orgelet
òrsa (cercar -) loc. chercher des détours
orladura n. f. (s. XIII.) 1. bordure 2. ourlet
òrsa (venir a l’ -) loc. remonter le courant
orlar v. (s. XIII.) ourler
òrsa e a poja (a -) loc. tant bien que mal
òrle n. m. 1. ourlet 2. bord (vase) 3. margelle
orsalhièr n. m. montreur d’ours
4. lisière (forêt)
orsat n. m. (s. XIV.) ourson - cit.: Apèras-tu rigor,
òrle de (a l’ -) loc. au bord de
tacanh, dic-jo lavetz, / quan l’orsa sos orsats lecant
òrle del potz (’ -) loc. la margelle du puits
mantua vetz, / horma d’aquera carn la ruda e leja
òrle del topin (l’ -) le rebord du pot massa ? (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
orlhagués, esa (pl. orlhagueses, esas) adj. e n. orsatièr n. m. chasseur d’ours
aurillacois, oise orsin n. m. oursin
ormòna n. f. (s. XX., de l’anglés) hormone orson n. m. bonnet à poil
ormonal, ala adj. (s. XX.) hormonal, ale òrt n. m. (s. XII.) jardin potager
ormonogenèsi n. f. (s. XX.) hormonogénèse òrt (n’avètz d’aquò [de menta] de l’ -) expr.
ormonoterapia n. f. (s. XX.) ormonoteràpia hor- vous avez menti veire: menta
monothérapie òrt de plasença n. m. → jardin jardin de plai-
ornament n. m. (s. XIII.) ornement sance
ornamentacion n. f. (s. XIX. . . ) ornementation òrta n. f. grand jardin potager
ornamental, ala adj. (s. XIX. . . ) ornemental, ale òrta (anar per -) loc. 1. courir les champs
ornamentista n. (s. XIX. . . ) ornemaniste 2. vagabonder
ornar v. (s. XIV.) orner òrta (èsser per -) loc. battre la campagne
ornat, ada adj. (s. XIV. . . ) orné, ée òrta (per -) loc. à travers champs
ornitologia n. f. (s. XVII. . . ) ornithologie òrta anar per -) loc. 1. aller de-ci de-là
ornitologic, ica adj. (s. XVII. . . ) ornithologique 2. vagabonder
ornitologista n. (s. XX.) ornithologiste ortada n. f. jardinage
ornitològue, òga n. (s. XVIII. . . ) ornitològ or- ortalécia n. f. (s. XIII.) 1. jardinage 2. légumes
nithologiste (m. pl.)
ornitomancia n. f. (s. XIX. . . ) ornithomancie ortalha n. f. 1. légumes veire: ortalécia 2. pro-
ornitorinc n. m. (s. XIX. . . ) ornithorynque duits du jardin

422
òrtas ossuari

òrtas n. f. plur. jardins potagers òs-bertram n. m. òs-bertrand → còccix coccyx


ortenc, enca adj. (s. XIV.) de jardin (fam.)
orténsia n. f. (s. XIX. . . , del francés »Hortense ».) òsca n. f. 1. encoche veire: oscar 2. entaille
hortensia òsca ! interj. bravo ! (digne d’être marqué
ortic n. m. ortie (f.) d’une encoche / d’une pierre blanche)
orticultor, tritz (pl. orticultors, trises) n. (s. òsca (aquela passa l’ -) loc. celle-là est un peu
XIX. . . ) horticulteur, trice forte !
orticultura n. f. (s. XIX. . . ) horticulture òsca (far son -) faire sa provision
ortiga (ortija) n. f. (lat. urtica) ortie òsca (passar -) loc. dépasser les limites / bornes
ortigada (ortijada) n. f. (de ortigar / ortijar) òsca (reglar l’ -) loc. 1. régler son compte / sa
piqûre d’ortie dette 2. tuer quelqu’un (gangsters)
ortigar (ortijar) v. (de ortiga / ortija) piquer avec òsca al bròc loc. 1. à noter 2. à marquer d’une
des orties pierre blanche
ortigon n. m. petite ortie òsca de tot (far -) loc. tenir compte de tout
ortodòxe, òxa adj. e n. (s. XV. . . ) ortodòx ortho- òsca per l’esquipa ! interj. bravo l’équipe !
doxe òsca segura (a -) loc. à coup sûr
ortodoxia n. f. (s. XVI. . . ) orthodoxie oscar v. (s. XII.) cocher (marquer d’une entaille)
veire: òsca
ortofonia n. f. (s. XIX. . . ) orthophonie
oscar v. (de òsca) cocher, encocher
ortofonic, ica adj. (s. XIX. . . ) orthophonique
oscillacion n. f. (s. XVIII. . . ) oscillation
ortofonista n. (s. XIX. . . ) orthophoniste
oscillar v. (s. XVIII. . . ) osciller
ortogonal, ala adj. (s. XVI. . . ) orthogonal, ale
oscillator n. m. (s. XX.) oscillateur
ortogonalament adv. (s. XVI. . . ) orthogonala-
oscillatòri, òria adj. (s. XVIII. . . ) oscillatoire
ment
oscillografe n. m. (s. XIX. . . ) oscillograf oscillo-
ortogonalitat n. f. (s. XVI. . . ) orthogonalité graphe
ortografia n. f. (s. XIV.) orthographe - cit.: lo còrs oscillogramma n. m. (s. XX.) oscillograma,
se duèrb coma un portal de prima / la nuèch s’ensenha oscillogram oscillagramme
/ lo jorn se pren / tot es possible a una condicion oscilloscòpi n. m. (s. XIX. . . ) oscilloscope
practica /magica / unica / impossibla / e simpla / cal osmòsi n. f. (s. XIX. . . ) osmose
desapréner l’ortografia (Andrieu Combetas, Borassa, ospici n. m. (s. XVIII. . . ) hospice
1974); La dificultat de l’ortografia occitana es ligada
ospitalièr, ièra adj. (s. XII.) hospitalier, ère veire:
a son eficacitat (Robèrt Lafont, L’ortografia occitana,
espitalièr
1983)
ospitalitat n. f. (s. XIV.) espitalitat hospitalité
ortografiar v. (s. XV. . . ) orthographier ospitalizacion n. f. (s. XIX. . . ) espitalizacion hos-
ortografic, ica adj. (s. XVIII. . . ) orthographique pitalisation
ortograficament adv. (s. XVIII. . . ) or- ospitalizar v. (s. XIX. . . ) espitalizar hospitaliser
thographiquement veire: espital
ortolan n. m. (s. XV.) 1. jardinier 2. ortolan òssa n. f. (s. XIII.) 1. ossature 2. vigueur
(oiseau) ossamenta n. f. squelette veire: esquelet
ortopedia n. f. (s. XVIII. . . ) orthopédie ossaments n. m. plur. ossements (m. pl.)
ortopedic, ica adj. (s. XVIII. . . ) orthopédique osseïna n. f. (s. XIX. . . ) osséine
ortopedista n. (s. XVIII. . . ) orthopédiste òsses dins un lèu (cercar d’ -) expr. chercher
orvari n. m. (de l’occ. gascon horvira X fr. hourvari) des poils sur un œuf
1. détour veire: horvirar 2. hourvari (chasse) òsses dins un lèu (trobar d’ -) expr. trouver à
veire: horvira 3. tumulte - src.: Mistral, 1878 : redire
ourbàri òsses en plaça (m’a mes los -) expr. il m’a rendu
orvaris (cercar d’ -) loc. (de d’occ. gascon "horvira") la vie
1. chercher des faux fuyants 2. chercher des pré- òsses tanben (a sos -) expr. il n’est pas sans re-
textes proches
òs (l’a dins l’ -) loc. c’est dans sa nature osset n. m. 1. osselet 2. petit os
òs (pl. òsses) n. m. (s. XIII.) 1. os - cit.: Los aban- ossifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) ossifère (géol.)
donèron dins un camp e los cans, las agraulas e las ossificacion n. f. (s. XVII. . . ) ossification
agaças los roseguèron dinc als òsses (J. F. Bladèr, La ossificar v. (s. XVII. . . ) ossifier
gardaira de piòts, 1874). 2. noyau de fruit ossifluent, enta adj. (s. XX.) ossifluent, ente
òs de guina n. m. noyau de guigne ossifòrme, òrma adj. (s. XX.) ossiforme
òs de persèc n. m. noyau de pêche ossós, osa (pl. ossoses, osas) adj. (s. XIII.) osseux,
òs roganhat a pauc de carn expr. il vaut mieux euse
ne pas passer après les autres ossuari n. m. (s. XVIII. . . ) ossuaire

423
ossut, uda otracujar (otracuidar)

ossut, uda adj. ossu, ue ostensiblament adv. (s. XVIII. . . ) ostensiblement


òst (pl. òstes) n. m. (s. XII.) → armada armée ostensible, ibla adj. (s. XIX. . . ) ostensible
(médiev.) ostensòri n. m. (s. XVI. . . ) ostensoir
ostal (a l’ -) loc. à la maison / chez soi ostentacion n. f. (s. XIV. . . ) ostentation
ostal (èsser a l’ -) loc. être chez soi ostentator, tritz (pl. ostentators, trises) adj. (s.
ostal (non met de fanga a mon -) expr. il ne met XVI. . . ) ostentador ostentateur, trice veire: osten-
pas les pieds chez moi tatòri
ostal (non tornar enfangar l’ -) loc. ne plus ostentatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) ostentatoire veire:
remettre les pieds à la maison ostentator
ostal (ostau) n. m. (s. XII.) 1. maison - cit.: Aquò’s osteocondriti n. f. (s. XX.) ostéochondrite
el que m’a pregada de metre totas mas tenèbras en un osteocondròsi n. f. (s. XX.) ostéochondrose
volum, per li donar [mejan] e conduita d’intrar, o per osteofibròsi n. f. (s. XX.) ostéofibrose
la pòrta, o per la finèstra, dedins l’ostal de s’Aimieta osteologia n. f. (s. XVI...) ostéologie
(Pèire Godelin, tresena floreta, s. XVII); Lo meu fau- osteologic, ica adj. (s. XIX...) ostéologique
dal es plen de fòlas brancas : alucarem un fuòc brandal, osteològue, òga n. (s. XIX...) ostéologue
/ anem, mena-nos a l’ostal (Loïsa Paulin, 1940) 2. hô- osteopata n. (s. XX.) ostéopathe
tel particulier osteopatia n. f. (s. XX.) ostéopathie
ostal (tornar a l’ -) loc. rentrer à la maison osteoporòsi n. f. (s. XIX. . . ) ostéoporose
ostal a plan-pè (metre son -) expr. ruiner sa osteòsi n. f. (s. XIX. . . ) ostéose
famille osteosintèsi n. f. (s. XX.) ostéosynthèse
ostal amb fòrça aise (un -) loc. une maison con- osteotomia n. f. (s. XVIII. . . ) ostéotomie
fortable ostessa n. f. (s. XX.) hôtesse (de l’air. . . )
ostal bastit amb d’escupinha loc. chateau de ostia n. f. (s. XIII.) hostie
cartes ostil, ostila adj. (s. XV. . . ) hostile
ostal dels píbols (l’) expr. la maison aux peu- ostilitat n. f. (s. XIII.) hostilité
pliers ostracisme n. m. (s. XVI. . . ) ostracisme
ostal nòble n. m. hôtel particulier ostracizar v. (s. XVIII. . . ) ostraciser
ostal non brutla pas (l’ -) loc. il n’y a pas ur- ostreïcòla adj. (s. XIX. . . ) ostréicole
gence ostreïcultor, tritz (pl. ostreïcultors, trises) n. (s.
ostal nòstre (a l’ -) loc. chez nous XIX. . . ) ostréiculteur, trice
ostal pairal n. m. maison de famille ostreïcultura n. f. (s. XIX. . . ) ostréiculture
ostal rejunt loc. maison rangée ostrogot, oda adj. e n. (s. XVII. . . ) ostrogòt ostro-
ostalada n. f. 1. maisonnée 2. famille goth, othe veire: got, visigot
ostalada de piscoalha (una -) expr. une pleine otaria n. f. (s. XIX., gr. ôtarion) otària otarie
maison de marmots otic, ica adj. (s. XIX. . . ) otique
ostalariá n. f. (s. XIII.) 1. hôtellerie veire: hotèl - otiti n. f. (s. XIX. . . ) otite
cit.: Mentre qu’èran aquí, venguèt lo temps que deviá otologia n. f. (s. XVIII. . . ) otologie
enfantar, e metèt al [mond] son Filh primièr nascut, otoman, ana adj. (s. XVII. . . , del turc : nom d’òme))
qu’estropèt ambe de trocèls e colquèt dins una grépia, ottoman, ane
perque i aviá pas de plaça per eles dins l’ostalariá otomicòsi n. f. (s. XX.) otomycose
(Josèp Salval, tr. Evangèli de Luc, 1957) ; Rintravan otoplastia n. f. (s. XX.) otoplastie
a l’ostalariá tótei leis sers, leis informators de premsa, otorinolaringologista n. (s. XX.) oto-rhino-
que li restava plus qu’a cercar sus de televisions satel- laryngologiste
lizadas un rebat dei novelas (Robèrt Lafònt, 1996) otorragia n. f. (s. XIX. . . ) otorràgia otorragie
2. corps de logis otorrèa n. f. (s. XIX. . . ) otorrhée
ostalàs (pl. ostalasses) n. m. (de ostal + aug.) otoscleròsi n. f. (s. XX.) otosclérose
grande maison - cit.: Aquel ostalàs deviá servir otra prep. e adv. 1. outre 2. au delà (de)
de refugi als contrabandièrs que venián d’Andòrra otra (en -) loc. en outre
e qu’avèm encontrats pus tard dins lo vilatge (Pèire otra aquò loc. en outre
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) otracuidament n. m. (s. XII.) → otracuidança out-
ostalet n. m. (s. XIV.) petite maison recuidance
ostalièr, ièra adj. (s. XII.) 1. qui s’occupe de sa otracuidança n. f. (s. XII. . . ) outrecuidance veire:
maison veire: casanièr 2. casanier, ière otracuidament
ostament n. m. (s. XIV.) retranchement otracuidat (èsser -) loc. être outrecuidant
ostar v. (s. XII.) dostar ôter otracuidat, ada adj. (s. XVII.) otracuidant outre-
ostarda n. f. outarde cuidant, ante
ostatge n. m. (s. XII.) otage otracujar (otracuidar) v. (s. XII.) se montrer out-
òste, ostessa n. (s. XIII.) hôte, hôtesse recuidant veire: cuidar

424
otramar ozonolisi

otramar n. m. outre-mer ovide n. m. (s. XX.) ovidé


otramar adv. outre-mer oviducte n. m. (s. XVIII...) oviducte
otramar adj. outremer (bleu) ovièra n. f. ovaire (ornith.)
otramar (departaments d’ -) n. m. plur. départe- ovilar, ara adj. (s. XIX. . . ) ovulaire
ments d’outre-mer ovin, ina adj. (s. XVI. . . ) 1. ovin 2. (n. m. plur.)
otramarin, ina adj. (s. XII.) d’outre-mer les ovins
otramonts adv. (s. XVI.) outre-monts ovipar, ara adj. (s. XVI. . . ) ovipare
otrança n. f. (s. XIII. . . ) outrance òvni n. m. (s. XX.) ovní ovni
otrança (a tota -) loc. à outrance ovocit n. m. (s. XX.) ovocyte
otrapassar v. (s. XII.) outrepasser ovoïde, ïda adj. (s. XVIII. . . ) ovoïd ovoïde
otrar v. (s. XII. . . ) 1. outrer 2. dépasser ovovivipar, ara adj. (s. XIX. . . ) ovovivipare
otratge n. m. (s. XIII., lat. ultra) outrage ovul n. m. (s. XVIII. . . ) ovule
otratjant, anta adj. (de otratjar) outrageant, ante ovulacion n. f. (s. XIX. . . ) ovulation
otratjant, anta adj. (de otratjar) outrageant, ante ovulatòri, òria adj. (s. XIX. . . ) ovulatoire
otratjar v. (s. XIII. . . , de otratge) outrager oxidable, abla adj. (s. XVIII. . . ) oxydable
otratjós, osa (pl. otratjoses, osas) adj. (s. XIII., de oxidacion n. f. (s. XVIII. . . ) oxydation
otratjar) outrageux, euse oxidar v. (s. XVIII. . . ) oxyder
otratomba adv. (s. XII. . . ) outre-tombe oxide n. m. (s. XVIII. . . ) oxid oxyde
òu ! interj. 1. salut ! 2. appel oxigèn n. m. (s. XVIII. . . ) oxygène m.
òuse n. m. òlze 1. goupille 2. clavette oxigenacion n. f. (s. XVIII...) oxygénation
ovacion n. f. (s. XVI. . . ) ovation oxigenar v. (s. XVIII...) oxygéner
ovacionar v. (s. XIX. . . ) ovationner oxigenat, ada adj. (s. XVIII. . . ) oxygéné, ée
ovada n. f. 1. lait de poule (potage) veire: uòu oxigenator n. m. (s. XX.) oxygénateur
2. œuf (contenu) oximòre n. m. (s. XVI. . . ) oxymore
ovador n. m. (s. XX.) ovoir (tech.) oxitòn, òna adj. (s. XVI. . . ) oxyton
oval, ala adj. (s. XIV. . . ) ovale oxitonizar v. (s. XX.) oxytoniser
ovalizacion n. f. (s. XX.) ovalisation ozòn n. m. (s. XIX. . . ) ozone
ovalizar v. (s. XIX. . . ) ovaliser ozonide n. m. (s. XIX. . . ) ozonide
ovari n. m. (s. XVII. . . ) ovaire veire: ovièra ozonizacion n. f. (s. XIX. . . ) ozonisation
ovarian, ana adj. (s. XIX. . . ) ovarien, enne ozonizar v. (s. XIX...) ozoniser
ovariectomia n. f. (s. XX.) ovariectomie ozonizat, ada adj. (s. XIX. . . ) ozonisé, ée
ovariti n. f. (s. XIX. . . ) ovarite ozonizator n. m. (s. XIX...) ozonizador ozoniseur,
ovat, ovada adj. (s. XVIII. . . ) ové, ovée ozonateur
ovelha n. f. (s. XII.) ouaille veire: oelha ozonolisi n. f. (s. XX.) ozonolyse

425
p pe (alfabet) pagant, mossur se recomanda (en -)

p pe (alfabet) n. m. p pacifisme n. m. (s. XIX. . . ) pacifisme


pabalhon n. m. (s. XII.) pavillon pacifista adj. e n. (s. XX.) pacifiste
pabalhon bas (metre -) loc. baisser pavillon pacotilha n. f. (s. XVIII. . . , del castelhan) pacotille
pacan, ana n. 1. paysan, anne veire: païsan, pacte n. m. (s. XIV. . . ) 1. pacte (entre Etats. . . )
pagés - cit.: Aquel parlar de ton Lauragués qu’aviás veire: pacha - cit.: D’un gèst rabent passèt en segonda
espurgat, reviscolat en l’enaurant a la dignitat e, sul pacte, cachèt de tot son pes sus l’accelerator"
de lenga, apareissiá, non pas solament als pacans (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) 2. marché conclu
lauragueses, mas encara a la [màger] part dels felibres pacte (sul -) loc. par-dessus le marché
lengadocians, coma tròp sabent per lo pòble (Antonin pacte civil de solidaritat n. m. pacte civil de
Perbòsc, Discors de Castèlnòu d’Arri, 1927) 2. rustre solidarité (PACS) jur.
pacanariá n. f. → rusticitat rusticité pactizar v. (s. XV. . . ) pactiser
pacanejar v. faire le rustre padena ! (a tu -) loc. c’est bien de toi, idiot !
pacha n. f. (s. XIII.) → pacte accord, marché entre padena (padela; paela) n. f. (s. XIII., lat. patena,
particuliers patella) 1. poêle à frire 2. sot, sotte
pacha (venir en -) loc. entamer des négocia- padena castanhièra n. f. poêle à châtaignes
tions padenada n. f. (s. XIII.) 1. poêlée 2. contenu de
pachaca (far una -) loc. marché (faire un mau- la poêle
vais) padenar v. (s. XIII. . . ) (fam.) faire la cuisine
pachaquejar v. médire padenejar v. (s. XIII. . . ) cuisiner (improvisation)
pache (a bon -) loc. bon marché veire: cosinar, cosinejar
pache (far un marrit -) loc. faire une mauvaise padeneta n. f. (s. XIII.) poêlon
affaire padenon n. m. (s. XIII. . . ) poêlon
pache (sus tot -) loc. par-dessus le marché Paflagònia n. pr. Paphlagonie (anc. Pays
pachejar v. faire un pacte d’Asie Mineure) - cit.: Jo vençú Capadòcia [Cap-
paciéncia n. f. (s. XIII., lat. patientia) patience padòcia], e Scítia, e Paflagònia (Pèir de Garròs, Lis-
- cit.: Aquò b’es, a plan tot pensar, / son país mau sandre, 1567).
recompensar / mès, de ma part, jo’vs asseguri / e reli- paga (en -) loc. en récompense
giosament vos juri / que jo’scriurèi damb veeméncia, / paga (èsser de bona -) loc. être bon payeur
no’m cararèi, n’aurèi paciéncia / dequiá que siam tots paga (paia) n. f. (s. XIII.) 1. paie 2. salaire
acordats / e d’ua conspiracion bandats / per l’onor deu paga (per -) loc. en récompense
païs sosténguer / e per sa dignitat manténguer (Pèir paga païsan loc. il faut toujours payer
de Garròs, 1567) paga primièr, servit darrièr expr. premier à
paciéncia (demorar en -) loc. rester tranquille / payer, dernier servi
silencieux pagable, abla (paiable, abla) adj. (s. XV. . . , de pa-
paciéncia (embraçar l’albre de la -) loc. s’armer gar / paiar) payable veire: pagador
de patience pagadís, dissa (pl. pagadisses, issas) adj. 1. qui
paciéncia es la medecina del paure (la -) expr. il peut servir à payer 2. qu’on doit payer
faut prendre son mal en patience pagador, doira (pagader, era) adj. (de pagar, var.:
pacient, enta adj. (s. XIII.) patient, ente pagader, era) qui est à payer veire: pagable
pacient, enta n. (s. XIII.) patient, ente (souffrant) pagaire, aira n. (s. XII.) payeur, euse
pacientament adv. (s. XIII : « patienmen ».) patiem- pagalha n. f. 1. pagaille 2. (t. de marine : rame
ment - cit.: Deu sant voler de Dieu l’acompliment et désordre)
/ pacientament èi atendut (arnaud de Saleta, Psalme pagament (paiament) n. m. (s. XII., de pagar /
XL, s. XVI) paiar) 1. paiement 2. versement
pacientar v. patienter pagan, ana adj. e n. (s. XII.) païen, enne
pacientatz un pauc loc. attendez un peu paganisme n. m. (s. XIII.) paganisme
pacific, ica adj. (s. XIII.) pacifique paganizar v. (s. XV. . . ) paganiser
pacificacion n. f. (s. XV. . . ) pacification pagant, mossur se recomanda (en -) expr. le
pacificament adv. (s. XIII.) pacifiquement riche doit se montrer généreux
pacificar v. (s. XIII.) pacifier pagar (paiar) v. (s. XII.) payer - cit.: L’ai cregut
pacificator, tritz (pl. pacificators, trises) adj. e n. per doas rasons : la prumièra [per çò] que m’i caliá
(s. XVI. . . , lat. pacificator) pacificaire; pacificador pagar mon escòt de qualque faiçon (Joan-Loís Fornèrs,
pacificateur, trice - src.: Honnorat, 1847 : "pacifi- s. XVIII) ; Encara l’ausissi lo paure mon paire : "Cal
catour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : "pacificator, sèt pans per passar la setmana, un per cada jorn, e lo
tritz" darrièr es lo que mai còsta de pagar." (Leon Còrdas,

426
pagar (paiar) país (lo languiment del -)

Sèt pans, 1977) ; Òc, òc-ben, saique, son aquí filhas l’emocion fòrta, prigonda que refòfa d’aquelas pagi-
qu’an besonh de se ganhar la vida; e benlèu son pas nas ont tot un passat ressurgís (Irena Bonnet, Lo Gai
plan pagadas. Mas fan mestièr nòble (Paul Gairaud, Saber, 1940)
La sexològa, 1982) paginacion n. f. (s. XIX. . . ) pagination
pagar amb de moneda d’arlequin loc. payer en paginar v. (s. XIX. . . ) paginer
monnaie de singe pagòda n. f. (s. XVI. . . , del portugués ? tamol)
pagar censa loc. payer tribut pagode
pagar de son còrs loc. payer de sa personne pagui ! (bota, que -) va, je paie !
pagar e morir, avèm totjorn lo temps (entre -) pairal, ala (pairau, ala) adj. (de paire) paternel,
expr. il faut mourir un jour elle veire: paternal
pagar en moneda de trufas loc. payé en mo- pairastre n. m. (s. XII.) 1. parâtre 2. beau-père
queries - cit.: Manadet de floretas comunas que (second mari de la mère)
gausas esperar dedins lo grand e mirgalhat [pertèrra] pairbon n. m. (de pair + bon) grand-père veire:
del [Lengadòc] de totis tos esperfòrces, te vesi pagat pairegrand, pepin
en moneda de trufas se non te salvas per ací (Pèire paire n. m. (s. XII.) père - cit.: A pena fosquèri
Godelin, Contra tu, s. XVII) nascut que ma maire se trobèt [sense] lait, calguèt
pagar jamai (prestar a -) loc. prêt à fonds per- cercar de noirissa ; e mon paire dont èri lo prumièr
dus fruit, a fòrça de rodar, ne trobèt una a En Menon que
pagar la barganhòla loc. donner des pots de depend d’aquesta [parròquia], m’i portèt e aquò’s aquí
vin que som estat noirit (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) ;
pagar la salsa loc. payer les pots cassés Encara l’ausissi lo paure mon paire : "Cal sèt pans
pagar larg loc. payer généreusement per passar la setmana, un per cada jorn, e lo darrièr
pagar lo tamborin per far dançar los autres expr. es lo que mai còsta de pagar." (Leon Còrdas, Sèt pans,
être le dindon de la farce 1977)
pagar l’embastada loc. payer pour les autres paire (tira de son -) loc. il ressemble à son père
pagar l’escòt loc. payer sa part paire ? (qué fa ton -) loc. quel est le métier de
ton père ?
pagar l’escotisson loc. payer son écot
paire amassaire, filh esparricaire expr. à père
pagar mai que çò que pesa expr. se faire avoir
avare, fils prodigue
pagar per pagar loc. puisqu’il faut payer
paire fa Carnaval, los filhs fan Quarèsme a
pagar son degut loc. payer sa dette
l’ostal (quand lo -) expr. quand le père s’amuse,
pagar son equivalent loc. payer sa quote-part
les enfants souffrent
pagar tintin loc. payer comptant paire lo paure el (mon -) loc. feu mon père
pagar truquet loc. payer rubis sur l’ongle paire ni lo filh (lo -) loc. ni le père, ni le fils
pagar truquet-truquet loc. payer comptant paire portava sabatons quand nasquèt (son -)
pagar un pic loc. offrir un verre expr. il fait le fier
pagaràs (la me -) loc. tu m’en répondras paire tot pastat (son -) loc. son père tout craché
pagat (se téner per -) loc. être satisfait paire tot patrat (son -) loc. son père tout craché
pagat d’avança, mal servit expr. il ne faut ja- pairegrand n. m. (de paire + grand) grand-père
mais payer d’avance veire: pepin, mairegrand, pairbon, grand
page n. m. (s. XIV..) page (jeune garçon de cour) pairin n. m. (s. XVI. . . ) parrain
pagèla n. f. 1. mesure 2. dimension (bois, pairinar v. (s. XX.) parrainer
vin. . . ) pairinatge n. m. (s. XX.) parrainage
pagèla (de sa -) loc. de son acabit pairòl (pairòu) n. m. (s. XII.) chaudron
pagela (es de ma -) loc. il est de ma taille / force pairòl que mascara la padena (es lo -) expr. c’est
pagèla (far bona -) loc. faire bonne mesure l’hôpital qui se moque de l’infirmerie
pagelar v. 1. mesurer 2. arpenter pairòla n. f. grand chaudron
pagés, esa (pl. pageses, esas) n. (s. XII.) pairolada n. f. contenu d’un chaudron
1. paysan, anne riche veire: païsan, pacan 2. pro- pairolariá n. f. chaudronnerie
priétaire pairolièr n. m. (s. XII.) chaudronnier
pagesa (far la -) loc. se tenir les mains sur les pairòls del capitòli n. m. plur. les niches
anches contenant les bustes de la salle des Illustres, à
pagesiá n. f. (s. XII.) paysannerie veire: païsa- Toulouse
nariá país (èsser totjorn per -) loc. courir le monde
pagina n. f. (s. XIV.) page (livre) - cit.: I a, segu- país (l’anar d’un -) loc. les habitudes d’un pays
rament, dins d’autras partidas de son òbra abondosa, país (lo languiment del -) loc. le mal du pays
un vocabulari mai gostós, de vèrses melhor escrince- país (pl. païses) n. m. pays - cit.: Pèire l’òrb
lats, e quitament mai de vertadièra poësia, mas i a pas e Guilhèm la guida, / dròlles e de fòrt [genta] vida,

427
país (pl. païses) paleolitic, ica

/ partiguèn un jorn de l’autre an, / del bon país de pala e pic nos separen (cal que -) expr. restons
Carmentrant, / per a plaser véser las minas / de las unis jusqu’à la mort
tostonetas mondinas, / e saber se lor perfeccion / junta palaci n. m. (s. XX., de l’anglés palace) palace (hô-
damb la reputacion (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) tel de luxe) veire: palatz
; Anna Maria respond qu’a l’escòla li an pas dit lo palada n. f. pelletée
nom de son país, e que i ei dehenut parlar gascon, e paladar n. m. (s. XIV.) palais (de la bouche)
que s’es pas vertat qu’ajam pas cap d’istòria (Robèrt paladas (a -) loc. à la pelle
Lafònt, 1984) paladas (a bèlas -) loc. à grandes pelletées
país abondant n. m. pays plantureux paladin n. m. (s. XVI. . . , de l’ital. paladino) paladin
país de cocanha n. m. 1. jardin des délices - cit.: veire: palatz
A ! paure país de Cocanha, / tos macarrons tan reno- palaficar (se -) v. se carrer (se mettre à l’aise sur
mats / non son que de crostets rumats / prèp de las son siège)
còcas de Sant Anha (Pèire Godelin, s. XVII) 2. pays palaficar pertot (se -) loc. se mêler de tout
de cocagne palaficat (demorar -) loc. rester pétrifié
país de cocanha, / qual lo mai dòrm, aquel mai palafren n. m. (s. XII.) palafré palefroi veire: fren
ganha (al -) expr. au pays de cocagne, qui dort
le plus, gagne le plus palafrenièr n. m. (s. XII. . . ) palefrenier
país de Pampaligòssa, qui non pòt carrejar, palairon n. m. paleron (boucherie)
trigòssa (al -) expr. chacun fait comme il peut palanc n. m. 1. palan 2. grue
país del milhàs (lo -) le Lauragais palanca n. f. palanche (ustensile de bois pour
país descobèrt (en -) loc. en rase campagne porter deux seaux)
país estrangièr, las vacas tuman los buòus (en palanca n. f. 1. palanque (passerelle) veire:
-) expr. ailleurs tout est différent potz-rodièr 2. puits à bascule
país non es planièr (tot lo -) expr. il n’y a pas palangrar v. palangrer
de roses sans épines palangre n. m. palangre (lignes pour la pêche
país provesit (èsser en -) loc. ne pas manquer en mer)
de ressources palangrièr n. m. palangrier (pêcheur et bateau)
país qu’anaretz, coma faràn, faretz (al -) expr. à palatal, ala adj. (s. XVII. . . ) palatal, ale (ling.)
Rome, comme les Romains palatalizacion n. f. (s. XIX. . . ) palatalisation
païsan, ana n. m. paysan, anne (ling.)
païsanariá n. f. (s. XVI. . . ) paysannerie veire: pa- palatalizar v. (s. XX.) palataliser (ling.)
gesiá palatalizat, ada adj. (s. XX.) palatalisé, ée (ling.)
païsatge n. m. (s. XVI. . . ) paysage - cit.: A la votz palatin, ina adj. (s. XII. . . ) palatin, ine veire:
del trobaire, plenament armonizada ambe lo païsatge, palatz
las combas e las sèrras s’emplenan d’ombras, ressurgi- palatinat n. m. (s. XVII. . . ) palatinat
das de la prigondor del passat (Irena, Bonnet, Lo Gay palatoplastia n. f. (s. XX.) palatoplastie
Saber, 1940) palatz (pl. palases) n. m. (s. XII.) palais palais
(édifice) - cit.: Aqueths an plan complit e ganhat lor
païsatgista n. (s. XVII. . . ) paysagiste
jornada / en vos edificar un palatz en aucèu, / sens
paísbassòl, òla adj. habitant, ante du Bas-
se plànher jamès de pena o de susada (J. Nolens, La
Languedoc
flaüta gascona, 1897)
paissèl n. m. (s. XII.) 1. échalas 2. tuteur (piquet)
palavèrs (pl. palavèrses) n. m. bêche
paisselar v. 1. échalasser 2. ramer
palavèrsa amb l’òs Bertram expr. il mange les
pàisser v. paître pissenlits par la racine (triv.)
pàisser pel belar (quitar lo -) loc. lâcher la proie palaversar v. bêcher (pelleverser)
pour l’ombre palejar v. 1. pelleter 2. travailler avec la pelle
paissièra n. f. (s. XIII.) 1. chaussée de moulin ou la pelle-bêche
veire: barratge 2. digue de rivière palenc n. m. (s. XII.) palissade veire: palissada
paissièra (trobar la -) loc. faire une fortune palencar v. (s. XII. . . ) bâtir une palissade
rapide paleocrestian, ana adj. (s. XX.) paléochrétien,
pal (pau) n. m. (s. XII.) pieu enne
pala n. f. (s. XIII.) pelle paleografe, afa n. (s. XIX. . . ) paleograf paléo-
pala n. f. pala (raquette en bois – pelote graphe - src.: Mistral, 1878 : "paleougrafe"
basque) paleografia n. f. (s. XVIII. . . ) paléographie
pala n. f. pale (élément de roue à aube, élé- paleolitic n. m. (s. XX.) paléolithique veire: edat
ment d’une hélice) de pèira
pala n. f. pale (partie plate de la rame) paleolitic, ica adj. (s. XIX. . . ) paléolithique veire:
pala del fòc n. f. pelle à feu edat de la pèira

428
paleontologia palpable, abla

paleontologia n. f. (s. XIX. . . ) paléontologie palindròme n. m. (s. XVIII. . . ) palindròm palin-


paleontològue, òga n. (s. XIX. . . ) paleontològ drome
paléontologue - src.: Mistral, 1878 : "paleoun- palingenesia n. f. (s. XVI. . . ) palingénésie
tologue" palingenesic, ica adj. (s. XVII. . . ) palingénésique
palés, esa (pl. paleses, esas) adj. e n. paulés palinodia n. f. (s. XVI. . . ) palinodie
palois, oise (habitant de Pau) palís (pl. palisses) n. m. 1. palis veire: pal 2. clô-
palestinian, ana adj. e n. (s. XX.) palestinien, ture
enne palissada n. f. (s. XIV.) palissade veire: palenc
palet n. m. palet (jeu) veire: pala palissar v. (s. XIV. . . ) palisser
paleta n. f. (s. XIII.) petite pelle veire: pala palle coma las cendras expr. pâle comme
paleta n. f. (s. XVII. . . ) 1. palette (peintre) veire: palle, palla adj. (s. XIII.) pâle - cit.: Òr vaquí,
pala 2. plateau de chargement pauc a pauc, que dins l’escur se lèva, / monta un es-
paleta n. f. palette (boucherie) veire: pala claire, apuèi grandís ; / al bòrd de l’orizont l’ombra
palfèrre (paufèrre; paufer) n. m. 1. levier veire: esquinçada crèba: / palle, un rai daurat s’espandís
pal 2. barre à mine (Paul Froment, Efeit de luna, 1897)
palfic n. m. 1. pieu veire: pal 2. pilotis pallevar v. → soslevar soulever - cit.: Se con-
palha n. f. (s. XII.) 1. paille 2. défaut du métal tentèt de parpelejar en pallevant un pauquet las ussas
palha ! (copem -) loc. 1. restons-en là ! 2. n’en e comprenguère que me covidava antau a li dictar sa
parlons plus ! 3. brisons-là ! respònsa (Max Allier, L’Emperau, 1977)
palha (aver la -) loc. remporter le pompon palli n. m. (s. XIII.) 1. dais 2. drap mortuaire
palliacion n. f. (s. XIII.) palliation
palha (copar -) loc. être brouillé (fâché)
palliar v. (s. XIII., lat. palliare) pallier
palha (non tombar en -) loc. ne pas tomber
palliatiu, iva adj. e n. m. (s. XIII., lat. pallativus)
dans l’oreille d’un sourd
palliatif, ive
palha al lièit (aver de -) loc. avoir de l’aisance
palliment n. m. palissement
(fam.)
pallinejar v. commencer à pâlir
palha corta (tirar a -) loc. tirer à la courte paille
pallinèl, èla adj. pâlot, ote
palha dins sos esclòps (aver pro -) expr. être
pallir v. pâlir
aisé
pallissent, enta adj. (s. XVI. . . ) pâlissant
palha non val lo caucatge (la -) expr. le jeu n’en
pallium n. m. (s. XI. . . , mot latin) pallium
vaut pas la chandelle
pallor n. f. (s. XIII.) pâleur
palha, lo que fa ren manja fen (lo que trabalha palma n. f. (s. XIII.) paume (main) veire: pam
manja -) expr. ce n’est pas celui qui travaille
palma n. f. (s. XIV.) 1. palme 2. récompense
qui profite le plus de son labeur
palma n. f. (s. XX.) palme (natation)
palha, ne fa un palhièr (d’una -) expr. il fait un palmada n. f. (s. XIII.) coup de la paume de la
monde de tout main
palhabard n. m. torchis palmar v. faire rebondir une balle
palhaça n. m. (s. XVIII., ital. pagliaccio) 1. clown palmareda n. f. (s. XVII. . . ) palmeraie
2. bouffon palmarés (pl. palmareses) n. m. (s. XIX. . . ) pal-
palhada n. f. 1. jonchée de paille - cit.: Roja de marès
fred, enlai se lèva / la luna al front mirgalhat d’òr ; palmat, ada adj. (s. XII.) palmé, ée
/ sus aquela palhada nuèva / d’argent fin se mira. palmièr n. m. (s. XIII.) palmier
Tot dòrm (Paul Froment, Nadal, 1897) 2. litière palmifòrme, òrma adj. (s. XIX. . . ) palmiforme
3. couche de neige (archit.)
palhar v. (s. XII.) 1. pailler 2. rempailler palmipède adj. (s. XVI. . . ) palmipède
palhard, arda n. paillard, arde palmon n. m. (s. XIII : « polmo ») poumon
palhardariá n. f. (s. XIII.) paillardise palmonista adj. e n. → tuberculós tuberculeux,
palhassa n. m. bouffon euse veire: pulmonari
palhassa n. f. (s. XIII., de palha) paillasse palomba n. f. 1. palombe 2. pigeon ramier
palhat n. m. litière (étable) veire: leitièra palombièra n. f. 1. abri pour la chasse aux
palheta n. f. 1. fétu (de paille) 2. détente (d’une palombes 2. filet pour les palombes
arme) palotejar v. se conduire comme un rustre
palhièr n. m. (s. XII.) 1. pailler 2. meule de paille palp n. m. (s. XII. . . , de palpar) → tocar 1. toucher
palhòla n. f. chapeau de paille veire: tacte 2. tact
pali (i anar amb lo -) loc. y aller avec la croix et palp (al -) loc. au toucher
la bannière palpa bocin (non s’i -) loc. il y va franchement
palimpsèst (pl. palimpsèstes) n. m. (s. XVI. . . ) palpabilitat n. f. (s. XIX. . . ) palpabilité
palimpsèste palimpseste palpable, abla adj. (s. XIV.) palpable

429
palpacion pan, n’i a de sobra (de -)

palpacion n. f. (s. XIX. . . ) palpation pan n. m. (s. XII.) pain - cit.: Encara l’ausissi lo
palpament n. m. (s. XII.) attouchement paure mon paire : "Cal sèt pans per passar la setmana,
palpar v. (s. XII.) palper - cit.: Lo tirèron [lo pòrc], un per cada jorn, e lo darrièr es lo que mai còsta de
lo butèron, l’estirèron sul platèu, cap penjant. E el de pagar." (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)
téner de bramar, mas lo Chòcho agèt lèu fait de pal- pan n. m. pan (du vêtement)
par la garganta e d’enfonzar la ganiva (Pèire Gogaud, pan (afanar son -) loc. gagner péniblement sa
L’uèlh de la font, 1977) vie
palpar la fèbre loc. tâter le pouls pan (agaitar de -) loc. regarder de côté
palpas (a -) loc. à tâtons pan (anar al -) loc. aller acheter du pain
palpator n. m. (s. XX.) palpaire palpeur (ap- pan (ven del -) expr. il vien d’acheter son pain
pareil) pan a (préner lo -) loc. acheter son pain chez
palpejar v. 1. palper légèrement 2. tâtonner pan a la boca a qualqu’un (metre lo -) expr.
palpets (a -) loc. à tâtons procurer un emploi / un moyen d’existence à
palpitacion n. f. (s. XVI. . . ) palpitation quelqu’un
palpitant, anta adj. (s. XVI. . . ) palpitant, ante pan a la man (donar lo -) expr. donner des
palpitar v. (s. XIV.) palpiter moyens d’existence
paludarium n. m. (s. XIX. . . ) paludarium pan a la panièra (aver de -) expr. ne manquer
paludicòla adj. (s. XIX. . . ) paludicole de rien
paludièr, ièra n. (s. XVIII. . . ) paludier, ière pan acodat n. m. pain mal levé
paludisme n. m. (s. XIX. . . ) paludisme pan al forn (aver brutlat lo -) expr. être de mau-
palun n. f. (s. XII : « palus ».) 1. palud 2. marais vaise humeur
3. terre d’alluvions pan banhat n. m. pan bagnat
palunenc, enca adj. paludéen, enne veire: lacus- pan brescat n. m. pain bien levé
tre pan brun d’ostal val mai que lo pan blanc de
palunièr n. m. paludier crompa (lo -) expr. mieux vaut faire soi-même
palunós, osa (pl. palunoses, osas) adj. (s. XIV : que demander aux autres
« paludos ») marécageux, euse pan calelhat n. m. pain bien levé
palussar v. 1. se frotter le dos 2. frayer avec pan de biaça n. m. cotte mal taillée
quelqu’un 3. (triv.) palucher pan de las nòças n. m. lune de miel
palustre n. m. (s. XIV.) palustre pan de las nòças (èsser al -) loc. vivre sa lune
pam n. m. (s. XII : « palm ».) empan veire: palma - de miel
src.: Alibèrt, 1935, p. 205: pam pan del gòrp n. m. salaire du fossoyeur
pam de gat (a -) loc. de très près pan d’ostal n. m. pain de ménage
pam de morre (far un -) loc. avoir l’air contrarié pan e lo cotèl (aver lo -) loc. avoir ce qu’il faut
pam de nas n. pied de nez pour réussir
pam per pam n. m. point par point pan florit n. m. pain moisi
Pamfília / Pamfilia n. pr. Pamphylie (ville pan ganhat (aver lo -) loc. avoir la vie
antique d’Asie Mineure) - cit.: La Pamfília matérielle assurée
[Pampilia] corrú, conquistè la Cilícia, / la Frígia, la pan ganhat (aver son -) loc. avoir la vie
Pisídia e la dòcta Fenícia (Pèir de Garròs, Lissandre, matérielle assurée
1567) pan li farai sopa (de tal -) expr. je lui rendrai la
pampa n. f. (s. XVIII. . . , del cast. ? quechua) pampà monnaie de sa pièce
pampa pan li farai tala sopa (de tal -) expr. je lui
pampa n. f. pampre de la vigne veire: pampol rendrai exactement la monnaie de sa pièce
pamparruga n. f. 1. chevelure veire: cabeladura pan nòu n. m. pain frais
2. perruque pan pausat n. m. pain rassis
pampatge n. m. feuillage de la vigne pan salsat n. m. pain trempé
pampejar v. pousser des pampres pan senhat n. m. pain bénit
pampinacion n. f. (s. XIV.) épamprage pan senhat (ne fa son -) expr. il en fait son régal
pampinar v. (s. XIV.) épamprer pan sobra (lo -) loc. il y a des restes de pain
pampol n. m. (s. XIV.) → pampa pampre pan sus la cleda (aver de -) expr. ne manquer
pampolejar v. trembloter comme des pampres de rien
(joues, seins. . . ) pan sus pala (aquò es -) expr. c’est un profit
pamput, uda adj. qui a beaucoup de feuilles certain
(vigne) pan talhat (aver son -) expr. avoir son pain as-
pams (a -) loc. par empans suré
pams sul cap (n’ai quatre -) loc. j’en ai par- pan, n’i a de sobra (de -) expr. du pain, nous en
dessus la tête avons de reste

430
pana panoplia

pana n. f. panne (avarie) panauçar v. trousser (sa robe)


pana n. f. panne (élément de charpente) pança n. f. (s. XII.) 1. panse 2. bedaine
pana n. f. panne de porc pança (a mai d’uèlh que de -) loc. il a les yeux
pana n. f. tache de rousseur plus gros que le ventre
pana n. f. velours grossier - cit.: Prumièrament, pançada n. f. ventrée
per plan piafar, / un mántol nòu me farai far / d’un pançada de rire (far una -) loc. étouffer de rire
drap de vint escuts la cana, / doblat de velós o de pana, pançar v. 1. mettre du ventre 2. être bombé
/ e vestirai cada maitin / un abilhament de satin (Pèire (mur)
Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) pancarta n. f. pancarte
pana (coma que -) loc. à la dérobée pançarut, uda adj. ventru, ue
pana (de -) loc. produit d’un vol pancejar v. 1. mettre du ventre 2. être bombé
pana (en -) loc. adv. en panne (mur)
pana (ne vendon coma que -) expr. "ça se vend panceta n. f. (s. XII.) petite panse
comme des petits pains" (sic) panceta n. f. gros ventre
panacèa n. f. (s. XVI. . . ) panacée pancossièr, ièra n. (s. XIV.) pancosièr → fornièr
panada n. f. (s. XII.) 1. panade 2. bouillie de boulanger, ère (hist. : qui fabrique le pain)
pain 3. panure pancreàs (pl. pancreasses) n. m. (s. XVI. . . ) pan-
panador n. m. endroit où il y a des vols créas
panador, doira adj. (de panar, var.: panader, era) pancreatectomia n. f. (s. XX.) pancréatectomie
1. ravissant, ante 2. à croquer (enfant. . . ) pancreatic, ica adj. (s. XVII. . . ) pancréatique
panaire, aira n. voleur, euse veire: raubaire pancreatiti n. f. (s. XIX. . . ) pancréatite
panaires (un clapièr de -) loc. un repaire de pançut, uda adj. ventru, ue
voleurs panda n. m. (s. XIX. . . , mot nepalés) pandà panda
panama n. m. (s. XIX. . . ) panamà panama (cha- pandemia n. f. (s. XVIII. . . ) pandémie
peau) pandorèl n. m. pan de chemise
panamerican, ana adj. (s. XX.) panaméricain,
panegiric n. m. (s. XVI. . . ) panégyrique
aine
panegirista adj. e n. (s. XVI. . . ) panégyriste
panamericanisme n. m. (s. XX.) panamérican-
panèl n. m. (s. XII.) panneau
isme
panèl n. m. 1. lange, couche de bébé 2. pan
panamericanista adj. e n. (s. XX.) panamérican-
d’étoffe
iste
paneuropèu, èa adj. (s. XX.) paneuropenc paneu-
panar n. m. action de voler (larcin)
ropéen, enne
panar v. (s. XII.) 1. dérober veire: raubar - cit.:
panflet n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) pamphlet
Aviá panat del parpalhòl / la talha fina, al rossinhòl /
panfletaire, aira n. (s. XVIII. . . , de panflet) pam-
son parlar florit de mistèri (Paul Froment, Fantasia,
phlétaire
1899) ; Los qu’an pas ausit tindar Nadalet dins lor
enfança pòdon pas se far una idèa de tot lo gaug que pangermanisme n. m. (s. XIX. . . ) pangerman-
la vida lor a panat. Lo nòstre campanièr, qu’alara èra isme
pas vièlh, ni pigre, lo nos sonava, uèit jorns avant panica n. f. (s. XVI. . . ) panique
Nadal, cada ser aprèp l’Angèlus, durant una ora panicaut n. m. panicaut
(Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) 2. voler panièr n. m. (s. XII.) panier
panar v. (s. XII.) 1. paner veire: micar 2. garnir panièr (far córrer lo -) loc. distribuer des pots
de pain, de panure de vin
panar la fàcia (se -) loc. se voiler la face panièr de vendemiar n. m. panier à vendange
panarabi, àbia adj. (s. XX.) panarabe panièra n. f. grand panier
panarabisme n. m. (s. XX.) panarabisme panieraire, aira n. m. vannier
panariç (pl. panarices) n. m. (s. XIV : « panarici ») panierat n. m. panier (contenu)
panaris veire: mal blanc panièrs son descarbats ! (los ) expr. le temps
panat (n’es -) loc. il en est frustré des cadeaux, c’est fini !
panat, ada adj. pané, ée panificable, abla adj. (s. XIX. . . ) panifiable
panat, ada adj. qui a des taches de rousseur panificacion n. f. (s. XVIII. . . ) panification
panat, ada adj. volé, ée veire: raubat panificar v. (s. XVII. . . ) panifier
panatòri n. m. 1. vol veire: raubatòri - cit.: panoccitan, ana adj. (s. XX.) panoccitan, ane
Aquò que son nòstras aventuras, amai d’autres pe- panolha n. f. gros ventre
tits panatòris d’amor, que se le monde les sabiá, bèla panolha (metre de -) loc. 1. grossir 2. prendre
pausa a que nòstres estats serián a la pauleta, d’aquí du lard
enlà sauti l’aiguièra, tusti al vesin (Pèire Godelin, panoplia n. f. (s. XVI. . . ) 1. panoplie (jouets)
Ramelet mondin, s. XVII) 2. larcin 2. armariá (armes)

431
panorama paradís fiscal (pl. paradises fiscals)

panorama n. m. (s. XVIII. . . , mot anglés) panoramà papièrs parlan, barbas se calan expr. on se tait
panorama devant les documents
panoramic, ica adj. (s. XIX. . . ) panoramique papilionacèu, èa n. (s. XVIII. . . ) papilionacée
panòta n. f. 1. flûte de pain veire: pan papirus n. m. (s. XIV : « papiri ») papirús papyrus
2. baguette de pain papisme n. m. (s. XVI. . . ) papisme veire: papa
panotejar v. vivre de petits larcins veire: panar papista n. m. (s. XVI. . . ) papiste veire: papa
pansarilha n. f. raisin sec papon n. m. (s. XV.) → grand aïeul veire: pepin
pansarilhar (se) v. pron. 1. se sécher 2. se flétrir paprika n. f. (s. XIX. . . , mot ongrés) papricà pa-
panta n. f. 1. partie de plaisir 2. ventrée prika
panta (aquò es sa -) loc. c’est son goût paquebòt n. m. (s. XVII. . . , del francés ? anglés
pantais n. m. (s. XII.) 1. rêve fiévreux packet-boat) paquebot
2. cauchemar 3. asthme 4. essoufflement paquet n. m. (s. XVI. . . , del neerl. pak) paquet
pantaisar v. (s. XII.) pantaissar 1. rêver fiévreuse- paquetar v. (s. XVI. . . ) empaqueter
ment 2. panteler paquetejar v. médire
pantaisós, osa (pl. pantaisoses, osas) adj. (s. paquidèrme n. m. (s. XVIII. . . ) pachyderme
XII. . . ) 1. rêveur, euse 2. pantelant, ante paquistanés, esa (pl. paquistaneses, esas adj. e
pantalons n. m. plur. (s. XIX. . . , de l’italian) pan- n. (s. XX.) pakistanais, aise
talon veire: bragas par, para adj. e n. (s. XII.) pair, paire (égaux) veire:
pantas (far sas -) loc. faire des siennes paratge
panteïsme n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) pan- para ! interj. 1. attention ! veire: atencion !
théisme 2. tends ! (ton assiette. . . )
panteon n. m. (s. XV. . . ) panthéon para la bessa (bèstia) loc. 1. prends garde à toi
pantèra n. f. (s. XIV.) panthère 2. sois prudent
pantografe n. m. (s. XVIII. . . ) pantograf pan- para lo cofin (a -) loc. à profusion
tographe para ni gara (sense -) loc. 1. à brûle-pourpoint
pantomima n. f. (s. XVIII. . . ) pantomime 2. par surprise
pantugar v. 1. haleter 2. panteler para-gara (far lo -) loc. faire de l’embarras
papa n. m. (s. XII.) pape veire: papautat parabalas (gilet) n. m. (s. XX.) pare-balles (gilet)
papà n. m. papa veire: paire parabanda n. f. parapet
papa n. f. bouillie pour les enfants, au lait et parabastada n. f. grande quantité en vrac
sucre parabastar v. bouleverser (sens concret)
papa al sucre (es la -) expr. il est très choyé parabelugas n. m. 1. pare-étincelles 2. pare-feu
papach (pl. papaches) n. m. 1. jabot (d’oiseau) parabòla n. f. (s. XIV.) parabole (Evangiles)
2. haut du torse, poitrine parabòla n. f. (s. XVI. . . ) parabole (math. . . )
papach cofle (a lo -) loc. il est repu parabolic, ica adj. (s. XVI. . . ) parabolique
papach-rós (pl. papach-roses) n. m. rouge- parabrisa n. m. (s. XX., del francés) parebrise
gorge (oiseau) paracasudable, abla adj. (s. XX.) parachutable
papafard n. m. 1. papelard 2. paperasse paracasudar v. (s. XX.) parachuter
papagai n. m. (s. XIII., de l’arabi) 1. perroquet paracasudas n. m. (s. XVIII. . . ) parachute
2. papegai (jeu) paracasudatge n. m. (s. XX.) parachutage
papaia n. f. (s. XVI. . . , del cariba) papaye (bot.) paracasudisme n. m. (s. XX.) parachutisme
papaièr n. m. (s. XVII. . . ) papayer (bot.) paracasudista n. (s. XX.) parachutiste
papal, ala adj. (s. XIII.) papal, ale veire: papa parada n. f. 1. parade 2. étalage
papautat n. f. (s. XIV. . . ) papauté veire: papa parada (far bèla -) loc. se mettre en vedette
papejar v. manger petitement parada (far bèla -) loc. monter en épingle •
papessa n. f. (s. XV. . . ) papesse avancer des arguments de façon exagérée
papet (es tot son -) loc. il ressemble à son parada (préner -) loc. 1. reculer pour mieux
grand-père sauter 2. prendre de l’élan
papet / papeta n. m. → grand grand-père (fam.) paradar v. parader
veire: pepin paradigma n. m. (s. XIV., Lat. paradigma
papetariá n. f. (s. XIX. . . ) papeterie < gr. paradeigma) paradigme - cit.: Lo
papetièr, ièra n. (s. XIX. . . ) papiaire papetier, ière paradigma morfologic èra aquí pas gaire justificat
papièr n. m. (s. XIII.) papier per l’interdialectalitat e mai èra d’un rendement petit
papier de traça n. m. papier à décalquer (Robèrt Lafont, L’ortografia occitana, 1983)
papièr es un bon ase (lo -) expr. on peut faire paradigmatic, ica adj. (s. XX.) paradigmatique
tout dire au papier paradís (pl. paradises) n. m. (s. XII.) paradis
papieron n. m. (s. XIII. . . ) 1. petit papier 2. bout paradís fiscal (pl. paradises fiscals) n. m. par-
de papier adis fiscal (jur.)

432
paradisiac, aca paraula es un acte (ma -)

paradisiac, aca adj. (s. XVI. . . ) paradisiaque paraplegia n. f. (s. XVI. . . ) paraplégie
parador n. m. foulon paraplegic, ica adj. (s. XIX. . . ) paraplégique
paradòxa n. f. (s. XV. . . ) paradoxe parapluèja n. m. (s. XVII. . . ) parapluie
paradoxal, ala adj. (s. XVI. . . ) paradoxal, ale parapsicològue, òga n. m. (s. XX.) parapsycho-
paradoxalament adv. (s. XVI. . . ) paradoxalement logue
paradura n. f. (s. XVII. . . ) parure parar v. (s. XIII.) 1. orner 2. apprêter 3. se parer
parafanga n. m. (s. XIX. . . ) garde-boue parar v. (s. XIII.) 1. parer - cit.: Bensai per qu’a
parafar v. (s. XIX. . . ) parapher Pinsaguèl, en escrimant d’esperit amb tu sota Lucili,
parafe n. m. (s. XIX. . . ) paraf paraphe aviái [demembrat] de saber escrimar d’espasa. Par-
parafina n. f. (s. XVI. . . ) paraffine avi doncas de quarta, ponhet torçut (Robèrt Lafònt,
parafòc n. m. garde-feu L’eròi, 2001) 2. éviter 3. tendre (la main, quelque
parafrasejar v. (s. XVI. . . ) paraphraser chose...) - cit.: Quand òm es davant una clara font - o
parafrasi n. f. (s. XVI. . . ) parafrasa paraphrase davant un bon barricòt - i a melhor a far que d’escotar
parafred (aver un bon -) loc. être vêtu chaude- lor [lausenjaire] : i a qu’a s’amorrar a la font - o a
ment parar lo gòt (Antonin Perbòsc, Per Mon solaç, 1926)
paragara ! n. m. attention ! veire: gara !, atencion parar (se’n -) loc. esquiver le coup
parar l’aurelha loc. 1. tendre l’oreille 2. prêter
paragòge n. m. (s. XIV.) paragòtge paragoge l’oreille
paragogic, ica adj. (s. XIV. . . ) paragogique parar la bòla loc. arrêter la boule
paragojar v. (s. XIV.) paragoger parar la man loc. tendre la main
paragrafe n. m. (s. XIII : « paragraifo ») paragraf parar lo capèl loc. tendre son chapeau (mendi-
paragraphe ant)
paraire n. m. (s. XIV.) apprêteur (drap) parasit, ita adj. (s. XVII. . . ) parasite
paralieuç (pl. paralieuces) n. m. (s. XVIII. . . ) parasitar v. (s. XVI. . . ) parasiter
paratròn; paraliuç paratonnerre parasitari, ària adj. (s. XIX. . . ) parasitaire
paralisant, anta adj. (s. XIX. . . ) paralizant
parasitisme n. m. (s. XIX. . . ) parasitisme
paralysant, ante veire: paralisi
parasòl (para-sòl) n. m. (s. XVI. . . , de l’italian)
paralisar v. (s. XIII : « paraliticar ») paralizar paral-
parasol
yser
parat coma un reliquiari loc. couvert de bijoux
paralisi n. f. (s. XIII.) paralysie
paratge n. m. (s. XII.) égalité entre pairs
paralitic, ica adj. e n. (s. XIII.) paralytique
(trobadors)) veire: paritat
paraliticament adv. (s. XIII.) paralytiquement
paratge n. m. foulage des draps
parallèl, èla adj. (s. XIV.) parallèle
parallèlament adv. (s. XVI. . . ) parallèlement paratge (de bèl -) loc. de vieille famille
parallelepipède n. m. (s. XVI. . . ) paral- paratges n. m. plur. (s. XVI. . . , del castelhan) 1. par-
lélépipède age 2. contrée
parallelipedic, ica adj. (s. XVI. . . ) paral- paratíbia n. m. (s. XX.) pare-tibia
lélipédique paratoalha n. m. dessous de plat
parallelisme n. m. (s. XVII. . . ) parallélisme paratrucs n. m. (s. XX.) pare-chocs
parallelizacion n. f. (s. XIX. . . ) parallélisation paraula n. f. (s. XII., lat. parabola) parole - cit.:
parallelizar v. (s. XIX. . . ) paralléliser Acampem le mesprètz damb le mesprètz, e de totas
parallelizator n. m. (s. XX.) paralléliseur lors paraulas ufladas e trufandièras fasam de mòbles
parallelogramma n. m. (s. XVI. . . ) de bodofla, ten (Pèire Godelin, s. XVII)
parallelograma parallélogramme paraula (a ma -) loc. 1. à ma voix 2. à mon com-
parallelogrammatic, ica adj. (s. XVIII. . . ) mandement
parallelogramatic parallélogrammatique paraula (secar la -) loc. couper la parole
paralogic, ica adj. (s. XIV. . . ) paralogique paraula (sense apondre una quita -) expr. sans
paralogisme n. m. (s. XIV.) paralogisme ajouter un seul mot
paramamèl n. m. (s. XX.) protège mamelon paraula d’acte (èsser -) loc. être parole
parament n. m. (s. XIII.) 1. parement 2. ornement d’évangile
3. devanture paraula dita es ròc getat e ròc getat non a de coa
parament de taula n. m. service de table expr. ce qui est dit, est dit
paramètre n. m. (s. XVIII. . . ) paramètre paraula dita, pèira getada expr. ce qui est dit,
parangon n. m. (s. XVI. . . , del cast. ? italian) est dit
1. parangon 2. modèle paraula en boca (aver la -) expr. avoir le don de
paranòia n. f. (s. XIX. . . ) paranoià paranoïa la parole
paranoiac, aca adj. (s. XX.) paranoïaque paraula es un acte (ma -) loc. j’engage ma pa-
parapenda n. m. (s. XX.) parapente role

433
paraula lorda, aurelhas sordas (a -) parièr (èsser son -)

paraula lorda, aurelhas sordas (a -) expr. on ne parcelar, ara adj. (s. XVIII. . . ) parcelari; parcellari
répond pas à des propos grossiers parcellaire
paraula pèga (darrièr una sèga, non digas / di- parcelatge n. m. (s. XIX. . . ) parcellizacion parcel-
gas pas -) expr. attention aux oreilles indis- lisation
crètes parcelièr, ièra n. (s. XII. . . ) 1. copartageant, ante
paraular v. (s. XIII.) prendre la parole 2. propriétaire d’une parcelle
paraulas n. f. plur. (lat. parabola) paroles - cit.: parcial, ala adj. (s. XIV.) partial
Cadun legissiá las paraulas. Caduna portava sa mu- parcial, ala adj. (s. XVII. . . ) partiel, elle
sica, una musica que vos ebriava coma un fumet (Pèire parcialitat n. f. (s. XIV.) partialité
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) parçon n. m. → sot étable à porcs
paraulas (non daissar tombar pel sòl las -) expr. parda n. f. tache de rousseur veire: pana
se souvenir des paroles de quelqu’un pardós, osa (pl. pardoses, osas) adj. qui a des
paraulas amb un cròc (li cal traire las -) expr. il taches de rousseur veire: panat, panós
faut lui arracher les paroles paredar v. murer
paraulas getadas al vent loc. 1. paroles en l’air paredon n. m. 1. muret 2. parapet
2. propos sans conséquence pareguda n. f. parucion parution
paraulas jaunas n. f. paroles ambigües paregut, uda adj. paru, ue
paraulas longas fan jorns corts expr. le paréisser v. (s. XII.) 1. paraître 2. apparaître
bavardage fait perdre du temps - cit.: « las longas parelh n. m. (s. XII.) paire
pausas hèn los jorns bracs » (P ; de Garròs, s. XVI) paremia n. f. (s. XIV.) paremie
paraulas non pudon (las -) expr. tout peut se paremiologia n. f. (s. XIX...) parémiologie
dire parent, enta n. (s. XIII.) parent, ente - cit.: Santa
paraulas plan parladas (son de -) expr. on ne Ceselha nasquèt de parents nòbles e opulents qu’aviau
saurait mieux dire tot a [ronfle] ; lor mancava pas res ; èron respectats e
paraulas traucadas n. f. paroles insensées aimats dins lor país coma de [mond] que podiau e que
paraulassas n. f. plur. 1. gros mots 2. propos fasiau plaser quand n’èron pregats (Joan Loís Fornèrs,
grossiers s. XVIII)
paraulatge n. m. verbiage parentala (autoritat -) n. f. autorité parentale
parentat n. f. (s. XIII.) parenté
paraulejar v. pérorer
parentèla n. f. (s. XIII.) 1. parentèle 2. parenté
parauleta n. f. (s. XII.) 1. petite parole 2. vains
parentèsi n. f. (s. XIV.) parenthèse
propos
parents (a mai son -) loc. bien que parents
parauletas ensucradas n. f. propos mielleux
parents devèrs lo paire loc. parents du côté du
paraulís (pl. paraulisses) n. m. 1. langage sé-
père
duisant 2. belles paroles
parents que parents loc. quoique parents
paraulís d’aicí n. m. parler local - src.: paraoulis
pàrer v. (s. XII.) → paréisser 1. paraître 2. appa-
d’aïciou (G. Visner, 1895)
raître
paravent n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) paravent paret n. f. (s. XII.) 1. mur 2. paroi
paravirar v. virer de bord paret de faissa n. f. mur de soutènement
parc n. m. (s. XIII.) parc (jardin) veire: pargue paret s’aplomba (la -) loc. le mur s’enfonce
parc aqüatic n. m. (s. XX.) pargue aqüatic parc pargada n. f. parcatge parcage (bétail) veire:
aquatique pargue
parc automobil n. m. (s. XX.) pargue automobil pargue n. m. (s. XIII.) 1. enclos veire: parc 2. parc
parc automobile à bestiaux 3. parc pour jeune enfant
parc de las exposicions n. m. (s. XX.) pargue parguejar v. parcar parquer le bétail veire: em-
d’exposicions parc des expositions veire: mòs- pargar
tra pària n. m. (s. XVII. . . , del port. ? tamol) parià
parc d’atraccion n. m. (s. XX.) pargue d’atraccion paria
parc d’attraction pariá n. f. (s. XII.) → paritat qui constitue des
parc nacional n. m. (s. XX.) pargue nacional parc pairs, des semblables, des égaux veire: par
national pariaire, aira n. parieur, euse
parc natural regional n. m. (s. XX.) pargue pariar v. parier
natural regional parc naturel régional pariar a (se -) loc. s’associer à
parçan n. m. 1. district 2. espace de territoire pariatge n. m. (s. XII.) 1. pari 2. gageure
parcèla n. f. (s. XII.) parcelle parièr (aquò m’es -) loc. cela m’est égal
parcèlament adv. (s. XIX. . . ) parcellement parièr (es çò -) loc. c’est tout comme
parcelar v. (s. XV. . . ) parcellizar 1. parceller parièr (es tot -) loc. c’est la même chose
2. parcelliser parièr (èsser son -) loc. être son égal

434
parièr (non a lo / a pas lo -) parlar de rèsta

parièr (non a lo / a pas lo -) loc. il n’a pas son parlamentari, ària adj. e n. (s. XVII. . . ) parlemen-
pareil taire
parièr (non aver son / aver pas son -) loc. ne parlamentarisme n. m. (s. XIX. . . ) parlemen-
pas avoir son pareil tarisme
parièr (res de -) loc. rien de semblable parlan d’alh, respond ceba (li -) expr. il répond
parièr, ièra adj. e n. m. plur. (s. XII.) 1. pareil, eille toujours à côté
veire: sògre 2. égal, ale 3. homonymes (beaux- parlant per respècte (en -) Respect (sauf votre)
parents entre eux. . . ) parlar n. m. parler - cit.: Un pòble pòt pas se
parièrs (se far amb sos -) expr. fréquenter ses contentar [d’exprimir] sa pensada en d’innombrables
semblables parlars. Los parlars populars, espelisons galhardas
parietal, ala adj. (s. XV. . . ) pariétal, ale mas assalvatgidas d’una lenga en descasença, an una
París ! (non ès estat a -) expr. à quelqu’un qui fin naturala : es de s’escartar pauc a pauc de la lenga-
laisse imprudemment une porte ouverte maire, de s’abastardir de mai en mai (Antonin Perbòsc,
París (aicí coma a -) expr. ici comme ailleurs Fòc nòu, 1904)
(c’est comme ça) parlar v. (s. XII.) parler - cit.: Tot d’un còp se tra-
París (en pagar, capèls de -) expr. il suffit de chèt que parlava tot sol. Prèp d’el, son amic roncava
payer... doçament coma un caton. Seguret se calèt, e tot en
parisenc (lo -) l’arrière train (triv.) fialant de [sòmnis], al cap d’un moment, el tanben
parisian, ana (/parisenc, enca) adj. (s. XIV. . . ) s’adormiguèt (Enric Molin, En tutant lo grelh, 1965);
parisien, enne Los que menavan vida nòbla [...] per castèls o sembla-
parisianisme n. m. (s. XVI. . . ) parisianisme castèls, ni non la parlavan, ni non la comprenián [...]
aquela lenga dels vailets (Paul Gairaud, 1980); Anna
parisillabic, ica adj. (s. XIX. . . ) parisyllabique
Maria respond qu’a l’escòla [li] an pas dit lo nom de
paritari, ària adj. (s. XIV.) paritaire
son país, e que i ei dehenut parlar gascon, e que s’es
paritat n. f. (s. XIV.) parité
pas vertat qu’ajam pas cap d’istòria (Robèrt Lafònt,
paritat entre òmes e femnas n. f. parité entre
1984)
les hommes et les femmes
parlar (aquò s’apèla -) loc. voilà qui est parler
pariu, iva adj. → parièr pareil, eille - cit.: Dambe
parlar (es un mòde de -) loc. c’est une manière
un lum pariu al de Diogènes, bèla pausa me som es-
de parler
poilat a cercar qui non pensa saber quicomet (Pèire
parlar (èsser a -) loc. être en train de parler
Godelin, Contra tu, s. XVII)
parlar (se) v. se fréquenter (amoureux)
parking n. m. (s. XX., mot anglés) parking veire:
parlar a loc. faire la cour à
aparcament
parlar a las muralhas loc. prêcher dans le
parla ! (quand se -) loc. quand on pense que
désert
parla (lo prat -) loc. à l’œuvre on connaît parlar a son ase loc. se parler à soi-même
l’ouvrier
parlar a tustas e a bustas loc. parler à tort et à
parla de longa loc. il ne cesse de parler travers
parla papièr, cala-te lenga expr. on se tait de- parlar a una joventa loc. faire la cour à une je-
vant les documents une fille
parla sense relambi loc. il ne cesse de parler parlar adomaiselit n. m. langage doucereux
parla solet (aquò -) loc. cela va sans dire parlar amb las gròssas dents expr. ronchonner
parla tròp a la favor de sa lenga expr. il ne sait parlar amb lo pecic loc. parler avec recherche
pas tenir sa langue parlar coma se deu loc. parler raisonnablement
parlada n. f. causerie parlar coma un clergue d’àngel expr. parler
parlada (dins una -) loc. en quelques mots comme un ange
parladís (pl. parladisses) n. m. 1. discours parlar coma una puta sense practica expr. par-
2. causerie 3. bruit de voix 4. parler local ler sans cesse
parlador n. m. (s. XII.) parloir veire: parlar parlar cotat loc. parler preuves à l’appui
parladura n. f. (s. XII.) (péj.) langage parlar crestian loc. parler en langage clair
parlaire (gròs -) n. m. 1. bavard 2. volubile parlar de babòrd a tribòrd expr. parler à tort et
parlaire (pichon -) n. m. 1. taiseux 2. taciturne à travers
parlaire, aira n. (s. XII.) 1. parleur, euse 2. narra- parlar de ceba e respondre d’alhet expr. répon-
teur, celui qui parle - cit.: Cartèl per les agraulats, dre à côté
Baccus es lo parlaire (Pèire Godelin, Tresena floreta, s. parlar de la fenèstra loc. 1. parler de haut 2. le
XVII) prendre de haut
parlament n. m. (s. XII.) parlement parlar de las gròssas dents expr. parler avec
parlament europèu n. m. parlement européen colère
parlamentar v. (s. XIII.) parlementer parlar de rèsta loc. parler trop

435
parlar de sa vida (far -) parsimoniós, osa (pl. parsimonioses, osas)

parlar de sa vida (far -) loc. mener mauvaise Parnassa n. pr. Parnasse (mytho.) - cit.: Un Ze-
vie fir cortisan i passa, / totjorn fresquet e musquetat, / e
parlar del nas loc. nasiller per creissença de beutat, / una font i ven de Parnassa
parlar d’alh e respondre de cebas expr. répon- (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII)
dre à côté parnassian, ana adj. (s. XIX. . . ) parnassien, enne
parlar e dos entendre ( i a un -) loc. ses propos parodia n. f. (s. XVII. . . ) parodie
sont ambigus parodiar v. (s. XVI. . . ) parodier
parlar entre dents loc. parler entre ses dents parodic, ica adj. (s. XIX. . . ) parodique
parlar gras loc. tenir des propos licencieux parodista n. (s. XVIII. . . ) parodaire parodiste
parlar gròs loc. hausser le ton paronime n. m. (s. XIX. . . ) paronim paronyme
parlar per trufa loc. parler en se moquant paronimia n. m. (s. XIX. . . ) paronymie
parlar per trufariá loc. parler en se moquant paronimic, ica adj. (s. XIX. . . ) paronymique
parlar plan loc. 1. bien parler (opposé à "parlar paronomasia n. m. (s. XIV.) paronomase
ponchut") 2. parler occitan paroxisme n. m. (s. XIV.) paroxysme
parlar ponchut loc. parler français avec l’accent paroxitòn n. m. (s. XVI. . . ) paroxyton veire: ox-
parisien itòn, proparoxitòn - cit.: Jos l’influéncia d’aquela lei
parlar redond loc. parler bref generala, los ancians proparoxitòns (mots accentuats
parlar sabent coma un libre loc. parler comme sus l’antepenultima sillaba) de l’anciana lenga [...] an
un livre desplaçat l’accent per se cambiar en paroxitòns (Loís
parlar sense badar (non se pòt -) expr. on ne Alibèrt, Gramatica, 1935)
peut parler sans s’impliquer parpalhòl (parpalhòu) n. m. (s. XIII.) 1. papillon
parlar sense frangeta loc. parler sans détours veire: vagin - cit.: Aviá panat del parpalhòl / la talha
fina, al rossinhòl / son parlar florit de mistèri (Paul
parlar sense franja loc. parler sans détours
Froment, Fantasia, 1899) 2. fam. sexe féminin
parlar suau loc. parler bas
parpalhòt, òta n. (s. XVI.) parpaillot (protestant)
parlar tan fin loc. parler aussi bien
parpèl n. m. (s. XIV.) paupière
parlar tròp a la favor de sa lenga loc. ne pas
parpèla d’agaça n. f. une vétille
tenir sa langue
parpelada n. f. (s. XIV.) mouvement de
parlar tròp crestian (non -) loc. parler mal
paupières
parlar tu que tu loc. parler familièrement
parpelas d’agaças (de -) loc. des vétilles
parlar vesiat loc. langage affecté
parpèlas d’agaças (son de -) expr. ce ne sont
parlariá n. f. (s. XII.) bavardage que des vétilles
parlas de pomas, respond de peras (li -) expr. il parpèlas d’agaças (viure de -) loc. vivre de l’air
répond toujours à côté du temps
parlatòri n. f. parloir veire: parlador - src.: parpelejar v. battre des paupières - cit.: Se con-
Achard (1785): "parlatori" tentèt de parpelejar en pallevant un pauquet las ussas
parlatz ! (quand me -) loc. quand on pense que e comprenguère que me covidava antau a li dictar sa
parlatz ! (que non -) expr. que ne parlez-vous ! respònsa (Max Allier, L’Emperau, 1977)
parlatz aisat (ne -) loc. vous en parlez à votre parquet n. m. (s. XVII. . . , mot francés) parquet
aise (assemblage de lames de bois)
parlatz, arriban ! (quand me -) loc. quand on parquetadoira n. f. (s. XX.) parqueteuse (ma-
parle du loup. . . ! chine)
parlava que jamai loc. il parlait plus que ja- parquetaire, aira n. (s. XVII. . . ) parqueteur, euse
mais (personne)
parlavi. . . (vos en -) loc. vos ne je vous en par- parquetar v. (s. XVII. . . ) parqueter
lais parquetariá n. f. (s. XIX. . . ) parqueterie
parlem d’autre loc. parlons d’autre chose parquetatge n. m. (s. XVII. . . ) parquetage
parlem de çò que sap mal (non -) expr. ne par- parricida adj. e n. (s. XIII. . . ) parricide (personne)
lons pas de ce qui fâche parricidi n. m. (s. XIII. . . ) parricide (acte)
parli (se te -) loc. c’est que parròquia (n’aver un que non es de la -) expr.
parli de figa e me ditz rasim expr. nous ne par- une chose dépareillée
lons pas de la même chose parròquia (parròfia) n. f. (s. XII.) paroisse
parlicada n. f. babillage parroquial, ala adj. (s. XIII.) paroissial, ale
parlièr, ièra n. m. (s. XII.) bavard parroquian, ana adj. (s. XII.) paroissien, enne
parlussejar v. chuchoter parsimonia n. f. (s. XV. . . ) parsimoniá parsimònia
parmesan, ana adj. e n. (s. XVI. . . , de l’italian) parcimonie
1. parmesan, ane (de Parme) 2. fromage parme- parsimoniós, osa (pl. parsimonioses, osas) adj.
san (s. XVIII. . . ) parcimonieux, euse

436
parsimoniosament partit

parsimoniosament adv. (s. XIX. . . ) parci- partida (èsser de -) loc. y être pour quelque
monieusement chose
part n. f. (s. XI.) 1. part 2. partie partida (revèrsa -) loc. partie adverse
part n. m. (s. XIV.) accouchement partida a qualqu’un (far -) loc. faire pièce à
part (un per -) loc. 1. un de chaque côté 2. de quelqu’un
part et d’autre partida brisada (vendre un ben a -) loc. vendre
part (virar de -) loc. mettre de côté (repousser) un bien par morcellement
part a part loc. part en part (de) partida de rire (far una -) loc. rire beau-
part aquò loc. 1. d’ailleurs 2. par ailleurs coup avec des amis
3. d’autre part partidari, ària adj. 1. du parti veire: partisan
part aquò (a -) loc. outre cela 2. partisan, ane
part capetas (a -) loc. à visage découvert partidas a desmesclar (aver -) loc. avoir une af-
part deman loc. après-demain faire à débrouiller
part jos X n. f. accouchement sous X partidoira n. f. coupe-pâte de boulanger
part ne vòli loc. je veux ma part partidor n. m. couteau de boucher
part que (a -) loc. sauf que partiguèt quand ieu loc. il est parti en même
partatge (per -) loc. en partage temps que moi
parte (a -) n. m. (s. XVII. . . , del latin) aparté partiment n. m. (s. XIII.) partatge partage
partejable, abla adj. (s. XVI. . . ) partageable veire: partir v. partir (s’en aller) - cit.: E quand sèt oras
partidor, partidoira avián picat despuèi un tròç al cloquièr de Sant Miquèl,
partejant n. m. (s. XVII. . . ) partageant (droit) me caliá partir. . . Mas, en me’n tornant, aviái d’alas
partejar v. (s. XIV. . . ) partager veire: partir, que me portavan (Julieta Dissèl, s. XX)
despartir partir v. (lat. partire) → partejar 1. partager 2. par-
partenari, ària n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) parte- tir (quitter un lieu)
naire partir (èsser per -) loc. être sur le point de partir
partenariat n. m. (s. XX.) partenariat partir (far -) loc. écouler (vendre la réserve de
partença n. f. départ marchandise)
partença (èsser de -) loc. être sur le départ partir (m’es ben forçat de -) loc. je suis bien
partenogenèsi n. f. (s. XIX. . . ) parthénogénèse forcé de partir
partent de loc. à partir de partir (m’es fòrça forçat de -) loc. je suis absol-
partent de uèi loc. à partir d’aujourd’hui ument forcé de partir
partent d’aquí loc. dès lors partir (tornar -) loc. repartir
parti pas que non vengas expr. je ne pars pas partir busqueta loc. 1. rompre avec un
avant que tu viennes amoureux 2. se brouiller avec quelqu’un
Pàrtia n. pr. pays des Parthes selon Garròs - partir coma un beleg loc. partir comme l’éclair
cit.: Passant victoriós, Pàrtia e Mèdia guastè (Pèir de partir coma un foleton loc. partir comme le
Garròs, Lissandre, 1567) vent
particion n. f. (s. XIV. . . ) partition (division) partir coma un lieuç loc. ulhauç partir comme
particion n. f. (s. XVIII. . . , de l’italian) partition l’éclair
(musique) partir coma una fusada loc. être vif comme la
participable, abla adj. (s. XIX. . . ) participable poudre
participacion n. f. (s. XIII.) participation partir coma una pigassa desmargada loc. agir
participant, anta adj. e n. (s. XIX. . . ) participant, sans préparation / réflexion
ante partir de son repaus loc. péter / lâcher un vent
participar v. (s. XIII.) participer partir del rire loc. partir d’un éclat de rire
participatiu, iva adj. (s. XIII.) participatif, ive partir dels quatre pès loc. partir au galop
participi n. m. (s. XIII : « particip ») participe partir d’ausida loc. s’emporter facilement
particula n. f. (s. XV. . . ) particule partir los pels en quatre loc. couper les cheveux
particular, ara adj. (s. XIII.) particulier, ère en quatre
particularament adv. (s. XIII.) particulièrement partirai que non siá aquí (non -) expr. je ne
particularisme n. m. (s. XVII. . . ) particularisme partirai pas tant qu’il ne sera pas là
particularitat n. f. (s. XIII. . . ) particularité partís per aquò (non -) loc. il n’en prend pas le
particularizacion n. f. (s. XVI. . . ) particularisa- chemin
tion partisan, ana adj. e n. (s. XV. . . , de l’italian « parti-
particularizar v. (s. XV. . . ) particulariser giano ») partisan, ane veire: partidari
partida n. f. (s. XIII.) 1. partie (d’un ensemble) partison n. f. (de partir (partejar)) 1. repartition
veire: part, partir 2. partie (sport) 2. action de faire des parts (diviser)
partida n. f. départ veire: partir partit n. m. (s. XV. . . ) parti (politique. . . )

437
partit (los cauds d’un -) passada la fèsta, adieu lo sant

partit (los cauds d’un -) loc. les partisans pasimentar v. (s. XIII.) 1. daller 2. carreler
acharnés pasmar v. (s. XII.) paimar pâmer
partit (los escalfats del -) loc. les têtes chaudes pasmason n. m. (s. XII.) paimason pâmoison
du parti pasmens adv. 1. pourtant veire: per aquò,
partit de (tirar -) loc. tirer parti de çaquelà, totun - cit.: Pasmens, passant prèp de
partit per (préner -) loc. prendre parti pour Marcon, Manuèla retenguèt son pas e, sens para ni
partit quand ieu (es -) loc. il est parti en même gara, de tot son aplomb, a son aise, muda, insolenta
temps que moi gaireben, lo devistèt longament, sos uèlhs negres e
Partit Socialista n. pr. (s. XX.) Parti Socialiste durs plan plantats dins los seus (Leon Còrdas, La
- cit.: En 1985, après la mesa al demembrièr de la vèspa, Òc, abr. 1951) 2. cependant 3. néanmoins
proposicion de lèi n° 2157 del Partit Socialista, la passa n. f. 1. court moment veire: moment, pas-
pòrta entredubèrta semblariá que se tornèsse puslèu sada 2. passe (prostitution)
tancar (Jòrdi Blanc, Jaurés e Occitania, 1985) passa n. f. 1. passe (sport) 2. occasion 3. pas-
partitiu, iva adj. (s. XIV. . . ) partitif, ive sage (oiseaux)
partits los tres (èran -) loc. tous les trois étaient passa (aquò me -) loc. je ne peux pas le con-
partis cevoir
partits politics n. m. plur. partis politiques passa (dins aquesta -) loc. dans cette occur-
parts (préner las -) loc. prendre fait et cause rence
pour passa (far ben la -) loc. profiter des circon-
parts de qualqu’un (préner las -) loc. prendre stances
la défense de quelqu’un passa (fas ben la -) expr. ça tombe bien pour toi
parucion n. f. (s. XVII. . . ) parution passa (una bona -) loc. un bon moment
pas prep. (s. XII.) pas (négation) passa de las catlas n. f. la saison des cailles
pas (acorchar lo -) loc. ralentir l’allure passa dels camparòls n. f. la saison des
pas (anar lo -) loc. aller au pas champignons
pas (d’a -) loc. doucement passa la rega (que -) loc. 1. exorbitant 2. qui
pas (pl. passes) n. m. (s. XII.) 1. pas 2. allure dépasse la mesure
3. passage passa lo cap del nas (non -) loc. ça n’a aucun
pas cap loc. aucun effet
pas de galejon (a -) loc. à pas comptés passa l’òsca (que -) loc. qui dépasse les bornes
pas de galuchon (a -) expr. à pas compté (qui abuse)
pas de gat (a -) loc. 1. avec précaution 2. à pas passa que t’ai vist loc. 1. passe ton chemin 2. à
de loup d’autres !
pas de gatet (a -) loc. à pas de loup passa raça (aqueste -) loc. il est pire que ses
pas de la vaca (al -) loc. 1. à petits pas 2. tran- parents
quillement passable, bla adj. (s. XIV. . . ) passable
pas del lop (al -) loc. à pas de loup passacarrièra n. m. défilé (passacaille)
pas d’escolan n. m. pas de clerc passacion n. f. (s. XV. . . ) passation
pascada n. f. omelette veire: moleta passada n. f. (s. XII.) 1. passade (engouement
pascada (rire coma una -) loc. rire de tout son passager) veire: moment, passa - cit.: Estarem pas
cœur dins aquesta cambra ! me venguèt una passada puòi
pascajon n. m. crêpe (pâtisserie) (Max Allier, L’Emperau, 1977) 2. moment
pascal n. m. (s. XX.) pascal (unité de pression) passada (aquesta -) loc. ces jours-ci
pascal, ala adj. (s. XIII.) pascal, ale passada (aqueste vestit m’a fait una bona -) expr.
Pascas (per unas -) loc. à l’occasion d’une fête il m’a fait un bon usage
de Pâques passada (de -) loc. en ne faisant que passer
Pascas abans Rampam (far -) expr. consommer passada (digam de -) loc. soit dit en passant
le mariage avant le sacrement passada (èsser de -) loc. être de passage
Pascas abrialas n. f. plur. Pâques d’avril passada (far cadun sa -) loc. passer chacun à
Pascas, i a totjorn mai cabras que cabrits (per son tour
-) expr. tout ne va pas toujours comme on le passada (m’a jogat una mala -) loc. il m’a joué
souhaite un mauvais tour
pashà n. m. (s. XV. . . , del turc ? persan) pachà passada bèla (l’aver -) loc. l’avoir échappé belle
pacha passada de fèbre (una -) loc. un accès de fièvre
pasiblament adv. (s. XIII.) paisiblement veire: passada dels melons (per la -) loc. à la période
patz des melons
pasible, bla adj. (s. XIII.) paisible passada la fèsta, adieu lo sant expr. on oublie
pasiment n. m. (s. XIII. . . ) 1. dallage 2. carrelage vite ses résolutions

438
passadas (a -) passat al blau (èsser -)

passadas (a -) loc. par périodes passar entre dos aires loc. passer en courant
passadís, issa (pl. passadisses, issas) adj. pas- passar flor loc. perdre sa jeunesse
sager, ère passar franc loc. passer sans s’arrêter
passadisme n. m. (s. XX.) passéisme veire: passat passar jos sa barreta (lo far -) loc. dominer
quelqu’un
passadista adj. e n. (s. XX.) passéiste passar l’espasa banda a banda loc. passer
passadoira n. f. (s. XVII. . . ) passoire l’épée au travers du corps
passador n. m. (s. XIII.) 1. crible veire: crivèl, vira passar l’òsca loc. dépasser les bornes (abuser)
2. trouée 3. flèche passar la camba loc. 1. se mettre en travers
passadreit n. m. (s. XVI. . . ) passe-droit 2. mettre les pieds quelque part
passaire n. m. passeur passar la cauç loc. blanchir à la chaux
passaman de prestidigitator (un -) loc. un tour passar la docina loc. dorer la pilule
de prestidigitateur passar las cauças (se -) loc. enfiler son pantalon
passamans n. m. plur. tours de prestidigitation passar las mans pel morre (se -) expr. en venir
passant, anta n. passant, ante aux mains
passapaís n. m. 1. pèlerin 2. vagabond passar lis loc. 1. passer furtivement 2. effleurer
passapòrt n. m. (s. XVI. . . ) passeport - src.: un sujet
Achard (1785): "passoport" passar lo ramèl loc. être un peu ivre
passar v. (s. XII.) 1. passer - cit.: Aprèp aver totis passar l’agulha loc. enfiler l’aiguille
los dits / dins un bon peis emprigondits, / e mes en passar l’aiga loc. traverser la rivière
forma la cogeta / damb le brave chuc de soqueta : / passar l’esponga loc. passer l’éponge
Andemelè, Cucòis e jo, / totis tres prens de bèla umor /
passar l’òsca loc. dépasser les bornes
nos ajaguèrem d’una rima / sense la passar jos la lima
passar maltemps a qualqu’un (far -) loc. faire
(Pèire Godelin, s. XVII) ; Avalisca le gus de qui la
la vie dure à quelqu’un
man profana / ven de ronçar pel sòl l’autar de la vertut
passar pel coissin loc. remettre une décision
! / Son còp passa lo còp d’aquel autre perdut / que
au lendemain
fèc [faguèt] un fogairon del temple de Diana (Pèire
passar pels ostals loc. aller de porte en porte
Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) 2. dépasser
passar ! (aquò aviá de -) loc. 1. c’était le destin passar pena loc. 1. avoir du souci 2. être en
2. cela devait arriver peine
passar (far -) loc. transmettre passar pena per loc. être inquiet pour
passar (far un bon -) loc. durer (faire bon us- passar per l’estamina (far -) loc. faire subir une
age) épreuve
passar (la) rega loc. dépasser les bornes passar per malha loc. 1. passer entre les mailles
passar (se trobar de -) loc. passer par hasard 2. oublier
passar al fogairon loc. purifier par le feu passar per malha (far -) loc. 1. escamoter
passar al regal loc. se faire avoir 2. passer au travers
passar al sedaç loc. expurger passar per pèc que per fòl (val mai -) expr. il ne
passar al trencant de l’espasa loc. passer au fil faut pas avoir peur de passer pour un imbécile
de l’épée passar per pèc que per fòl (val melhor -) expr. il
passar al trenquet de l’espasa loc. passer au fil ne faut pas avoir peur de passer pour un imbé-
de l’épée cile
passar al vinagre loc. envenimer la conversa- passar per uèlh loc. 1. disparaître 2. s’éclipser
tion passar profès loc. prononcer ses vœux (relig.)
passar bèla (la -) loc. passer une vie agréable passar qualqu’un jos sa barreta (far -) expr.
passar bèla (la se -) loc. se la couler douce tenir quelqu’un sous sa dépendance
passar bona (la se -) loc. se la couler douce passar ras expr. (s. XX.) voler en rase motte
passar camin loc. (s. XVII.) suivre son chemin passar sa peresa loc. surmonter sa paresse
passar davant la pòrta (me -) loc. passer devant passar sofraita (ne -) loc. en avoir manqué
chez moi passar talent loc. souffrir de la faim
passar de (se -) loc. s’abstenir de veire: passar una bèla vida loc. passer une vie
s’absténer de agréable
passar de cap loc. oublier passaròsa n. f. passerose, rose trémière veire:
passar de malautiá a vida finida loc. passer de ròsa
vie à trépas passaròtas (far las -) loc. faire le va-et-vient
passar de mòda loc. être démodé passat (far un bon -) loc. faire du profit
passar dura (la -) loc. avoir la vie dure passat al blau (èsser -) loc. être le dindon de la
passar en color loc. peindre farce

439
passat d’aiga a la mar / al riu (n’a pro -) pastor (can -)

passat d’aiga a la mar / al riu (n’a pro -) expr. il passion (jos l’empèri de la -) loc. sous l’empire
a coulé de l’eau sous les ponts de la passion
passat d’aiga jol pont (a -) loc. c’est très loin- passional, ala adj. (s. XIII. . . ) passionnel, elle
tain passionar v. (s. XIII.) passionner
passat per l’estamina (a -) loc. c’est un rusé passionat, ada adj. (de passion) passionné, ée -
passat pertot loc. au bout du compte cit.: Mas, per aquels que s’estacaràn a cercar, jos
passat temps (a -) loc. jadis l’estrop embelinant del vèrbe, l’anma del poèta, fièra,
passat, ada n. m. passé, ée - cit.: Una flor que dreita, poderosa, passionada de vertat, la partida mai
retrobava, una rauba qu’aimava Miquèl, un ròdol ont significativa de son òbra, cresi que la trobaràn dins La
s’èran aimats, totas las vinhas de Laureta. Lors doas Cançon Occitana (Irèna Bonnet, Gai Saber, 1940)
vidas èran estadas tant estrechament mescladas que passir v. 1. faner 2. flétrir
Miquèl dins son passat èra pertot, coma dins lo blat passit, ida adj. 1. fané, ée 2. flétri, ie
la rosèla (Joana Bartès, Lison, 1934); A la votz del passiu n. m. passif (écon.)
trobaire, plenament armonizada ambe lo païsatge, las passiu, iva adj. (s. XIII.) passif, ive
combas e las sèrras s’emplenan d’ombras, ressurgi- passivament adv. (s. XIV.) passivement
das de la prigondor del passat (Irena, Bonnet, Lo Gay passivitat n. f. (s. XVII. . . ) passivité
Saber, 1940) past (pl. pastes) n. m. (s. XII.) pâture
passat, ada adj. (de passar) passé, ée pasta n. f. (s. XII.) pâte
passatemps (auràs una rauba de verd espèra pasta n. f. pâte
doblat de -) expr. on te donne de faux espoirs pasta (es de bona -) loc. une bonne pâte
passatemps (pl. passatempses) n. m. (s. XVI. . . ) d’homme
passe-temps pasta de gojat (una bona -) loc. un bon garçon
passatge n. m. (s. XII.) passage veire: passar pasta dels òmes (la -) loc. la crème des hommes
passatgièr, ièra adj. e n. (s. XIV. . . ) passager, ère pastam (non saber çò que -) loc. ne pas savoir
passatz a l’esquerrièr loc. passez à ce qu’on fait
gauche (chantier) pastar v. (s. XIII.) → prestir 1. pétrir 2. gâcher (du
passatz lo ga loc. venez sans crainte / profitez plâtre, du mortier)
de l’occasion pastèca n. f. (s. XVI. . . , del port. ? hindi ?arabi)
passatz pena (non -) loc. ne vous faites pas de pastèque
souci pastèl n. m. (s. XV.) 1. pastel (teinture) veire: èrba
passavila n. m. (de passar + vila) défilé (de de pastèl, èrba de sant Felip, èrba de Lauragués,
troupes, etc.) veire: desfilar - src.: PIat, 1893: còca 2. la couleur bleue 3. la plante
"passa-vila" pastèl n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. pastello) pastel
passe ! ; ane loc. soit ! (crayon)
passe ieu loc. je passe (jeu) pastelièr, ièra n. (s. XV.) pastellier, ière (com-
passejada n. f. promenade veire: passar, perme- merçant du pastel)
nada pastelista n. (s. XIX. . . ) pastelliste (artiste)
passejaire, aira n. promeneur, euse veire: per- pastenaga n. f. (s. XIV.) 1. carotte veire: caròta
menaire 2. pastenague (poisson)
passejar v. promener veire: passar, permenar pastenc n. m. (s. XIII.) pâturage
- cit.: Era pas tota rota coma qui se passeja (Pèire pastencs (los abondoses -) loc. les gras pâ-
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) turages
passejar entre dos loc. se promener à deux pastièra n. f. pétrin
passerat n. m. (s. XII.) moineau pastilha n. f. (s. XVIII., lat. pastillum) pastille
passerats (tirar sa podra als -) loc. gaspiller ses pastís (alongar lo -) loc. lambiner
moyens pastís (pl. pastisses) n. m. (s. XX.) pastis (bois-
passet (d’a -) loc. doucement, ne vous bous- son alcoolisée)
culez pas / nous avons tout notre temps pastís (pl. pastisses) n. m. 1. pâtée veire: past
passèt a Tòni, a tu tanben te passarà expr. ce 2. fig. confusion 3. pastiche
mal te passera pastís (pl. pastisses) n. m. pâtisserie gasconne
passèt que de nuèit (aicí lo bon Dieu i -) expr. pastissaire, aira n. pasticheur veire: imitator
c’est un endroit désolé pastissar v. 1. pasticher veire: imitar 2. sur-
passèt un temps que loc. il y eut un temps où charger
passible, ibla adj. (s. XVI. . . ) passible pastissariá n. f. pâtisserie
passiflòra n. f. (s. XIX. . . ) passiflore (bot.) pastissièr, ièra n. pâtissier, ère
passion n. f. (s. XIII.) passion pastisson n. m. 1. pâté 2. petit pâté 3. pâtisson
passion (jol poder de la -) loc. sous l’empire de pastor (can -) n. m. 1. chien de berger 2. "patou"
la passion (défense des troupeaux)

440
pastor, ora patineta

pastor, ora n. f. (s. XII.) berger, ère veire: pastre - patana n. f. pomme de terre veire: trufa
cit.: A tu me’n vau, paure pastor, / afin que del metís pataquejar v. 1. palpiter - cit.: Mon còr, mai que
baston / que m’a tota la carn macada, / tu me forniscas mai, pataquejava coma aquel de la lauseta qu’aviái
la pomada ; car per remèdis, non n’i a cap, / dels que tan sovent ausida, sus los rastolhs de Tèrra-l’òrt, dins
defòra vila òm sap, / qu’ieu n’aja metut [sus] ma plaga lo calimàs, s’adelir en cantant dins la mar blosa de
(Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) l’aire (Julieta Dissèl, s. XX) 2. battre fort (cœur)
pastorada n. f. adoration des bergers (à la 3. frapper à coups redoublés
crèche) patar v. 1. taper veire: pata 2. frapper
pastoral, ala adj. (s. XIII.) pastoral, ale patas (de -) loc. à quatre pattes
pastorèl, èla (pastorèu, èla; pastoreu, ela) n. (s. patatrac onom. patatras (bruit de chute)
XII.) pastoureau, pastourelle veire: pastre patejar v. agiter les pattes veire: bracejar
pastorèla n. f. (s. XII.) pastourelle (litt.) - cit.: patena n. f. (s. XIII.) patène
Quant vòls ganhar polida pastorèla / quant vòls gan- patent, enta adj. (s. XIV.) 1. évident, ente
har per gardar lo bestiar (Cançon populara) 2. patent, ente
pastorian, ana adj. (s. XX., del nom francés « Pas- patenta n. f. patente
teur ») pasteurien, enne patèr n. m. (s. XVI. . . , del latin) pater
pastorizacion n. f. (s. XIX. . . , del nom francés « Pas- patèrla n. f. fesse
teur ») pasteurisation paterlada n. f. fessée
pastorizar v. (s. XIX. . . , del nom francés « Pasteur ») paterlada (tirar une -) loc. recevoir une fessée
pasteuriser paterlut, uda adj. qui a de grosses fesses
pastorizator, tritz n. (s. XX., del nom francés « Pas-
paternal, ala (paternau, ala) adj. (s. XIII.) pater-
teur ») pasteurisateur
nel, elle (jurid.) veire: pairal
pastós, osa adj. pâteux, euse
paternalament adv. (s. XV. . . ) paternellement
pastre (a bona feda non cal -) expr. à bon ou-
paternalisme n. m. (s. XX., de l’anglés) paternal-
vrier, nul besoin de maître
isme
pastre de la cara usclada expr. berger au visage
paternalista adj. (s. XX.) paternaliste
hâlé
paternitat n. f. (s. XIV.) paternité
pastre garda ton tropèl expr. chacun son métier,
paternòstre n. m. (s. XII.) patenôtre
les vaches seront bien gardées
pastre, pastressa n. (s. XII.) pâtre, berger patés (pl. pateses) n. m. (s. XIX., del francés « pa-
tois ») patois - cit.: Mon grand anava au maset e
pastura n. f. (s. XIII.) 1. pâture 2. fourrage
parlava patés (Robèrt Lafont, Òc, 1955)
pastural n. m. pâturage
patesejar v. (s. XIX.) 1. (péj.) patoiser 2. parler
pasturar v. (s. XIV.) 1. pâturer 2. faire paître
patois
pat n. m. pat (échecs)
patetic, ica adj. (s. XVI. . . ) pathétique - cit.: La do-
pat n. m. tique veire: lagast
lor monta del còr als pòts, coma una aiga que vèrsa, de
pata n. f. morpion
tròp bolir. Dins aquela lenga qu’es la seuna, lo païsan
pata n. f. patte veire: pauta
plora sos mòrts ambe de mots patetics e vertadièrs
pata n. f. chiffon - cit.: aver de mans de pata
(Joana Bartès, Lison, 1934)
pata de lop n. f. bouton d’or (bot.)
patetisme n. m. (s. XVIII. . . ) pathétisme
pata mineta (far -) loc. faire patte de velours
pati n. m. → cobèrt 1. préau 2. patio
pata per agulha (rendre -) loc. rendre la pareille
patac n. m. ancienne monnaie patibulari, ària adj. (s. XVII. . . ) patibulaire
patac n. m. 1. coup - cit.: Montat [sus] un ginet patiment n. m. souffrance
d’Espanha, / travèrsi la rasa campanha, / e renègui, patiment (levar del -) loc. tirer de la misère
tot en fumant, / damb le pistolet a la man : / pics e patin n. m. (s. XVII. . . ) patin
patacs ! / alarma ! Alarma ! Qui ne vòl al novèl gen- patin n. m. 1. pièce de charpente 2. chaussure
darma ? (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) à semelle de bois
2. bruit de coup patin cofin loc. (fam.) etc.
patacada n. f. volée de coups patin e cofin (e -) loc. et ainsi de suite
patacar v. frapper (donner des coups) patina n. f. (s. XVIII. . . , de l’italian) patine (oxyda-
patacular / patacuolar v. 1. fesser veire: patafio- tion)
lar 2. donner des coups de pieds au cul patinadoira n. f. (s. XIX. . . ) patinoire
patada n. f. 1. coup de patte 2. claque patinaire, aira n. (s. XVIII. . . ) patineur, euse
patadas de can n. f. des traces de chien patinament n. m. (s. XX.) patinage (oxydation)
patafiolar v. (eufemisme de « patacular ») patafioler patinar v. (s. XIX. . . ) patiner (oxydation)
veire: patacuolar patinar v. (s. XVIII. . . ) patiner
pataflesc virat (d’un -) loc. retourné d’une gifle patinatge n. m. (s. XIX. . . ) patinage (patins)
pataflòu ! onom. patatras ! patineta n. f. trottinette

441
patir patut, uda

patir v. (s. XII.) 1. souffrir - cit.: D’un costat, lo patriarca n. m. (s. XIII.) patriarche
pòble laissa s’apaurir son lengatge en restrenhent lo patriarcal, ala adj. (s. XIII.) patriarcal, ale
vocabulari als sols besonhs locals, de l’autre, aprèp patriarcat n. m. (s. XIII. . . ) patriarcat
aquel apauriment dont patís a un moment donat, lo patrici n. m. (s. XIV.) patrice
pòble augmenta lo vocabulari en manlevant de novèls patrician, ana adj. e n. (s. XIV.) patricien, enne
mots a la lenga oficiala (Antonin Perbòsc, Fòc nòu, patricòla n. f. boniment
1904); Van veire los pichons, los que patisson, los patricolaire, aira n. brocanteur, euse
malauts, los vièlhs. Se mainan de los far suenhar. patricolar v. 1. brocanter 2. faire de la brocante
Fan rampèl a las sòrres de caritat (Paul Gairaud, La patricolatge n. m. brocante
sexològa, 1982) 2. supporter patrifassi n. m. (occ. "pastar + fàstic") tripotage,
patir (crenta de -) loc. de peur de souffrir salmigondis, manigance
patir (non se poder pas -) loc. ne pas tenir en patrifassièr, ièra n. tripotier, chicaneur
place patrifassis (far de -) loc. faire des tripotages
patir (per non -) loc. pour ne pas souffrir patrimòni n. m. (s. XIII.) patrimoine
patir coma las pèiras del camin expr. souffrir
patrimonial, ala adj. (s. XIII.) patrimonial, ale
beaucoup
patriòta n. (s. XV. . . ) patriote
patir coma un ase de gipièra expr. souffrir par
patriotic, ica adj. (s. XVIII. . . ) patriotique
son travail
patrioticament adv. (s. XVIII. . . ) patriotiquement
patir coma una sèrp expr. souffrir beaucoup
patriotisme n. m. (s. XVIII. . . ) patriotisme
patir las vivas loc. souffrir beaucoup
patrocadas n. f. plur. sornettes (rumeurs)
patir lo martiri loc. souffrir beaucoup
patrocina n. f. procédure, paperasserie de
patiràs (èsser lo -) loc. être le bouc émissaire
plaidoiries
Patiràs (far sant -) loc. souffrir de la faim
patrocina (amar la -) loc. être procédurier
patiràs (pl. patirasses) n. m. 1. souffre-douleur
2. souffrance - cit.: Cap d’editor non se voldriá patrocinar v. (s. XIII.) combiner, manigancer
mainar d’aquela confession: lo patiràs d’una anma patrolha n. f. (s. XVI. . . ) patrouille veire: patolha
canda (Paul Gayraud, La sexològa, 1982) patrolha (batre -) loc. patrouiller
patiràs (trobar un -) loc. 1. trouver une tête de patrolhaire, aira n. (s. XX.) patrouilleur, euse
turc 2. trouver un bouc émissaire (personne)
patís de se decidir loc. il répugne à se décider patrolhar v. (s. XVI. . . , del francés ? occ. « patolhar »)
patissi de me decidir loc. cela me coûte de me patrouiller veire: patolhar
décider patrolhièr n. m. (s. XX.) patrouilleur (navire,
patogèn, èna adj. (s. XX.) pathogène avion) veire: gardacòsta
patoleta n. f. petite tape patron n. (s. XIII.) patron - cit.: Colatz la fèsta de
patolh n. m. 1. bourbier 2. gâchis santa Ceselha, patrona d’aquesta glèisa, qu’après aver
patolhar v. patauger (marcher dans la boue) gardat la flor de sa virginitat tota sa vida, feniguèt per
veire: pautejar, margolhar, patrolhar versar son sang per la glòria de Jèsus Crist (Joan-Loís
patolhièr n. m. 1. bourbier 2. gâchis Fornèrs, s. XVIII)
patolhós, osa (pl. patolhoses, osas) adj. patron bèla ora n. m. homme irrésolu
1. boueux, euse 2. fangeux, euse patron de la barca n. m. personne
patologia n. f. (s. XVI. . . ) pathologie prépondérante
patologic, ica adj. (s. XVI. . . ) pathologique patronal, ala adj. (s. XX.) patronal, ale
patós, osa (pl. patoses, osas) adj. 1. mou patronar v. (s. XVIII. . . ) patronner
comme une chique (chiffe) 2. avachi, ie patronat n. m. (s. XIV.) patronat
patrat (es el tot -) loc. c’est tout son portrait patronatge n. m. (s. XIX. . . ) patronage
patrat (tot -) loc. tout craché (identique) patronime n. m. (s. XIX. . . ) patronim patronyme
patrat, ada adj. achevé, ée patronimic, ica adj. (s. XIV.) patronymique
patria n. f. (s. XVI. . . ) pàtria patrie - cit.: E tant patrons d’ivèrn se’n van (los ) expr. l’hiver
que lo mistrau ferotge / bramarà dins li ròcas aurot- passe
ges / t’apararem a bolets roges, / car tu es la patria patus n. m. petit espace devant la maison veire:
e tu la libertat (Frederic Mistral, Calendau, 1867); pati
çò qui m’avè tocat de tira en Estieu, qu’èra la soa fe patut, uda adj. 1. aux grosses pattes 2. pattu, ue
occitana, l’amor qui portava a la patria, e que crei patz (pl. pases) n. f. (s. XII., lat. pax, pacis) paix -
que la communicava a tots los qui l’apressavan e qui cit.: Que deu estar content lo Dastròs de véser qu’a
devienguèn los sons amics. . . (Simin Palay, 1940) ; l’entorn d’eth que son venguts ací, en aquesta cat-
Administrator, es aquel títol que li prepausèron. Per edrala, au despiet de las virolèras de la politica, los
servir la patria (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) d’Aush, los de Tolosa, los de Pau, los de mei lonh enlà,
patrial, ala adj. (s. XIV.) de la patrie tots los qui vòn que posquim víver pr’ací las gents

442
patz (pl. pases) paure, paura

dens un arrai de patz e d’amistat (C. Lafarga, Dus totes a perpensar. Un secrèt, es plan aisit a dire. Sem-
devisets gascons, 1932) blava qu’èran davant un sacat de páur que volián sens
pauc adv. (s. XII.) pauca, pauques peu plan gausar, escampilhar totis amassa. E se sarrèron
pauc (al plus -) loc. pour le moins un paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire Gogaud,
pauc (d’encara un -) loc. s’en falloir de peu L’uèlh de la font, 1977)
pauc (de -) loc. s’en falloir de peu páur (aver res agut -) loc. ne pas avoir eu la
pauc (dins un -) loc. dans peu de temps - cit.: moindre peur
Le petit camparòl que culhís un pastor, / le tutet que páur (l’annada de la -) loc. la grande peur
l’òm fa sur un cap de canton, / ombra, polvèra, son, (1789)
fum, bodofletas d’aiga, / petit molin de prat, a la sason páur (n’escapar per la -) loc. en être quitte pour
primaiga, / qu’es adesara flor, e dins un pauc serà / un la peur
floquet de borrilhs que le vent desfarà (Pèire Godelin, páur (negra -) n. f. peur bleue
Segonda floreta, s. XVII) páur (se donar a la -) loc. s’abandonner à la
pauc (un -) loc. adv. un peu peur
pauc a pauc loc. peu à peu páur (tridolar de -) loc. trembler de peur
pauc a pauc loc. peu à peu páur (venir blau de la -) expr. avoir une peur
pauc de sen n. m. un toqué bleue
pauc de tot, gaire de res (un -) expr. peu de páur (vestit coma la mala -) expr. être trop vêtu
chose páur de (de -) loc. adv. de peur de
pauc dura (de -) loc. de peu de durée páur de s’enfleumar los pesolhs (a -) expr. il ne
pauc e mai un pro (un -) expr. un peu et même salue pas (il ne se décoiffe pas)
beaucoup páur qu’ai aguda (non val la -) expr. je me suis
pauc e pro (entre -) loc. ni trop ni trop peu effrayé pour rien
pauc mai (d’un -) loc. s’en falloir de peu paura gent (la -) loc. les pauvre gens
pauc mai, pauc mens loc. un peu plus, un peu paurament adv. (s. XII.) pauvrement
moins
paurament (tot -) loc. au moins
pauc ni pro (ni -) loc. en aucune façon
paurament una setmana (me caldrà -) expr. il
pauc o pro loc. adv. (s. XVII. . . ) peu ou prou
me faudra au moins une semaine
pauc pèca loc. peu s’en faut
pauràs n. m. (de paure) pauvre diable
pauc que pro loc. chichement
paure ! interj. hélas ! misère !
pauc se n’es pecat (de -) loc. il s’en est fallu de
peu paure (e mai siá -) loc. tout pauvre qu’il soit
pauc se’n manquèt loc. il s’en fallut de peu paure coma Japilhon loc. pauvre comme Job
pauc se’n manca loc. peu s’en faut paure dolent ! loc. pauvre homme !
pauc, ni pro (ni -) loc. en aucune façon paure l’ase que non pòt portar l’albarda (es
pauc, pauc (de -) loc. la plus belle fille du plan -) expr. celui qui ne peut plus travailler
monde ne peut donner que ce qu’elle a est bien à plaindre
paucparla n. taiseux, euse paure mon paire (lo -) loc. feu mon père
paucs (a bèls -) loc. peu à peu paure òme (lo diable non serà totjorn a la pòrta
paucum (los del -) loc. les humbles d’un -) expr. le malheur ne peut pas durer
paucval n. m. vaurien paure paire (mon -) loc. feu mon père
paucval (es un -) loc. c’est un vaurien paure que jaupa (es -) loc. il crie la faim
pauleta n. f. (del nom de Ch. Paulet, son inventeur) paure que paure loc. bien que pauvre
droit fiscal - cit.: Aquò que son nòstras aventuras, paure qui non pòt prometre (es plan -) expr.
amai d’autres petits panatòris d’amor, que se le monde bien pauvre celui qui ne peut promettre
les sabiá, bèla pausa a que nòstres estats serián a la paure roganhon n. m. pauvre diable
pauleta, d’aquí enlà sauti l’aiguièra, tusti al vesin paure sòrt n. m. riste destinée
(Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) paure venent (a tot -) loc. à tout venant
pauperisme n. m. (s. XIX...) paupérisme paure, paura adj. 1. pauvre - cit.: Açò ditz, e me
pauperizacion n. f. (s. XIX...) paupérisation (so- ven de còsta, / revisitar, còsta per còsta, / le descarat
cio.) còp que son trait / dins mon paure còrs aviá fait, / e
pauperizar v. (s. XX.) paupériser veire: paurièra vist que l’a, de mala fòrça, / le retira damb una estòrsa
pauquet n. m. petit peu / afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins clavelat, /
páur n. f. (lat. pavor) peur - cit.: [Sénher], re- tirès per la metissa traça, / le còr [desregat] de sa plaça
spondèc un per tots (en virant la trumada damb una (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) ; Encara l’ausissi lo
pefonariá), ai páur que vos aurián melhor netejat la paure mon paire : "Cal sèt pans per passar la setmana,
farda, se forradura de flascon nos avèssa mai escalfat un per cada jorn, e lo darrièr es lo que mai còsta de
le casco (Pèire Godelin, Contra, s. XVII); Demorèron pagar." (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) 2. défunt

443
paures (s’abraçar coma de -) pavon, ona

paures (s’abraçar coma de -) expr. s’embrasser pausadís, issa (pl. pausadisses, issas) adj. (de
comme du bon pain "pausar") 1. tranquille 2. reposé, ée 3. calme
pauretat n. f. pauvreté pausadissa n. f. (de "pausar") long repos
paurièra n. f. (s. XIII.) → pauretat pauvreté pausador n. m. (de "pausar") 1. lieu de repos
paurièra n. f. (s. XIII.) pauvreté veire: pauretat 2. lieu où l’on dépose
paurilha n. f. les pauvres pausapè n. m. (s. XX.) repose-pied
paurós coma una arna loc. très poltron pausar v. (s. XII., lat. pausare) 1. poser - cit.: Se
paurós, osa adj. (s. XIII.) 1. peureux, euse 2. ef- levèt; balhèt sa drecha al professor, pausèt sa man es-
frayant, ante quèrra sus l’espatla del cavalièr (Paul Gairaud, La sex-
paurosament adv. (s. XIII : « paorosamen ») ològa, 1982) 2. apposer 3. déposer 4. se reposer
1. peureusement 2. craintivement pausar en doble sièis (se -) expr. se planter de-
pauròt, òta adj. e n. 1. pauvre petit, ite - cit.: Una bout en évidence
lèbre ? [Grandmercé], pauròt, e tan melhor ! Tombarà pausar la gauta / l’aurelha loc. se coucher pour
plan : veni de covidar quauques [prèires] vesins a dormir
venir disnar doman passat, te respondi qu’i tiraràn la pausar la ralha loc. 1. rabaisser le ton 2. devenir
carn de pels òs (Paul Froment, La lèbre, 1894) 2. mon moins arrogant
brave garçon pausar las armas loc. déposer les armes
pauruc coma un lapin expr. peureux comme. . . pausar lo dòl loc. quitter le deuil
pauruc, uga adj. peureux, euse pausar per escrit loc. mettre par écrit
paurucs se’n salvarà qualques unes (de -) expr. pausar una tenda loc. tendre un piège
ceux qui ne prennent aucun risque sont hors pausas (bèlas -) loc. il y a bien longtemps
de danger (ironic) pausas (a bèlas -) loc. de temps à autre
paurum n. m. pauvreté pausas e a lassas (a -) loc. au point de lasser
paus (la mar retomba a -) expr. la mer redevient tout le monde
calme pauta n. f. 1. patte 2. main 3. membre
paus (pl. pauses) n. m. (de "pausar") 1. repos pautas (anar a -) loc. aller à pied
2. pose pautas (de -) loc. à quatre pattes
pausa n. f. (s. XIII.) 1. pause - cit.: Aquò que pautas (es casut de -) loc. il est tombé sur les
son nòstras aventuras, amai d’autres petits panatòris mains
d’amor, que se le monde les sabiá, bèla pausa a que pautas (tombar de -) loc. tomber sur les mains
nòstres estats serián a la pauleta, d’aquí enlà sauti pautejadoira n. f. (s. XX.) pataugeoire
l’aiguièra, tusti al vesin (Pèire Godelin, Ramelet pautejaire, aira n. (s. XX.) pataugeur, euse
mondin, s. XVII) 2. répit pautejament n. m. (s. XIX. . . ) 1. pataugeage
pausa n. f. pose (action de poser, attitude) 2. pataugement
pausa n. f. (de "pausar") 1. repos 2. répit 3. mo- pautejar v. 1. patauger (marcher dans la boue)
ment veire: pauta, fanga, patolhar, margolhar - cit.: No’t
pausa (a -) loc. au repos lèishes pautejar mès dret a l’Excelléncia / deu Prince,
pausa (èsser a -) loc. se reposer onèstament, vè har la reveréncia (Pèir de Garròs, Eglò-
pausa (sense -) loc. sans relâche veire: de longa gas, 1567) 2. barboter 3. fig. salir, critiquer out-
pausa (una bèla -) loc. un bon moment rageusement
pausa a (bèla -) loc. il y a longtemps - cit.: pautra n. f. 1. lie de vin 2. boue
Dambe un lum pariu al de Diogènes, bèla pausa me pavaire, aira n. paveur, euse
som espoilat a cercar qui non pensa saber quicomet pavament n. m. (s. XIII.) pavement
(Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII) pavar v. (s. XII. . . ) 1. paver veire: caladar 2. car-
pausa ni cèssa (non aver ni / aver pas ni -) loc. reler
n’avoir pas de répit pavat n. m. (s. XIV. . . ) 1. pavé veire: calada
pausa ni musa (sense -) loc. Trêve ni délai 2. pavement
(sans) pavat d’aur (coma lo cèl d’estelas) loc. cousu
pausacap n. m. (s. XX.) repose-tête d’or
pausada n. f. 1. repos 2. halte 3. reposée pavatge n. m. (s. XIV. . . ) pavage
(gibier) pavés (pl. paveses) n. m. (s. XIV. . . , de l’italian
pausada (dins sa -) loc. dans sa réflexion « pavese », de « Pavia ») 1. pavois (bouclier
pausada (far quicòm a sa -) loc. faire quelque 2. pavillon de navire)
chose à loisir pavesar v. (s. XVII. . . ) 1. pavoiser (brandir les
pausadament adv. (s. XIII., de "pausar") 1. posé- boucliers 2. hisser les pavillons du navire)
ment 2. tranquillement paviment n. m. (s. XII. . . ) pavement
pausadas (a -) loc. à loisir pavon, ona n. (s. XII : « pao ».) paon, onne

444
pavonar / pavonejar pèc que non sai (es -)

pavonar / pavonejar v. 1. se pavaner 2. faire la pè e d’ongla (de -) loc. 1. bec et ongle


roue 2. d’arrache-pied
pavonat, ada adj. (s. XII : « paonat ».) nuancé, ée pè eissut (a -) loc. à pied sec
veire: calhetat, nuançat pè en cima (de -) loc. de fond en comble (de)
pavòt n. m. (s. XIII : « papaver / paver ».) pavot pè levat (a -) loc. au pied levé (au)
pè n. m. pied pè levat (far son trabalh a -) loc. faire son tra-
pè (a -) loc. à pied vail avec négligence
pè (entre aver virat lo -) loc. sitôt le dos tourné pè levat trabalhar (a -) loc. travailler avec nég-
pè (èsser de bon -) loc. être dans de bonnes ligeance
dispositions pè pesuc (far -) loc. ralentir le pas
pè (èsser en -) loc. être en bonne voie pè ranquet (al -) loc. à cloche-pied - cit.: Mès
pè (levar lo -) loc. s’en aller (fam). cèrtas, zèst ! las bonas aventuras van entà nos al pè
pè (marcar lo -) loc. marcher sur les pieds - cit.: ranquet (Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII)
Pòdes ben dire cossi mossur Estre balhava le biais a pè se m’es endormit (lo -) expr. j’ai des fourmis
madomaisèla Chòsa: gara que li marca le pè (Pèire dans le pied
Godelin, Tresena Floreta, s. XVII) pè sus banc (metre -) loc. 1. ramer avec force
pè (non se pòt virar lo -) loc. on ne peut pas 2. fig. travailler avec ardeur
faire un pas pè val melhor que doas escaças (un -) expr. il
pè (préner lo -) loc. 1. prendre la piste du gibier ne faut pas courir de risque inutile
(chiens) 2. prendre l’habitude pè, coma nòstre can (a -) expr. à pied
pè (se tirar una espina del -) loc. se tirer pè-ranquet (a -) loc. adv. à cloche-pied
d’embarras peada n. f. piada empreinte du pied veire: pe-
pè (téner -) loc. suivre pied à pied sada
pè (tirar lo -) loc. boîter peatge n. m. (s. XIII.) péage
pè (trapar l’esclòp a son -) loc. trouver l’âme pebrada n. f. (s. XII.) 1. poivrade 2. crise de rage
sœur / ce que l’on désire pebrar v. poivrer
pè (trobar esclòp de son -) loc. trouver chaus- pebrariá n. f. (s. XIV.) poivrerie
sure à son pied pebrat, ada adj. 1. poivré, ée 2. (fig.) salace
pè (trobar sabaton de son -) loc. trouver chaus- pebre n. m. (s. XIII., lat. piper) poivre - cit.: I a que
sure à son pied la man de la mèstra per adobar aquela salsa amb por-
pè arrièr (tirar -) loc. se dédire rats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e laurièr, sal
pè arrièr (tirar -) loc. faire faux bond veire: far e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es mesclat amb
blanca, far brost la sang e remena que remenaràs, tasta que tastaràs
pè bordon ! interj. halte-là ! (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
pè bordon (far -) loc. tenir de pied ferme pèbre (far -) loc. enrager, pester
pè d’andèrs n. m. trépied pebre (far de -) loc. pester, enrager
pè d’andèrs (far lo -) loc. faire le pied de grue pèbre d’ase n. m. → sadrèia sariette
pè d’òbra (a -) loc. 1. sur le chantier 2. à pied pèbre gasta la salsa (tròp de -) loc. il ne faut
d’œuvre pas trop pousser / demander / provoquer
pè d’un bonhon (téner -) loc. ne pas céder d’un pebrejar v. être en colère
pouce pebrièr n. m. (s. XIII.) poivrier
pè de loc. près de pebrina n. f. 1. pébrine 2. maladie des vers à
pè de bomba n. m. pied bot soie
pè de la crotz (al -) loc. au pied du crucifix pebrina n. f. 1. poivron 2. piment
pè de la lèbre (lo -) loc. la piste du lièvre pebron n. m. poivron
pè de pòrc (far un -) loc. faire un pas de clerc pebrós, osa (pl. pebroses, osas) adj. très épicé,
pè del fòc (al -) loc. au coin du feu ée
pè desferrat (aver totjorn un -) expr. ne pas pou- pebròt n. m. piment
voir rester en place pèc ! (non es estar -) n. faut-il être idiot !
pè dins la sabata (far téner lo -) expr. faire se pèc coma un rauba-sauma expr. sot comme. . .
conduire selon les règles veire: nèci
pè dins la vinha (aver un -) expr. être un peu pèc que l’aiga longa (es mai -) expr. il est plus
ivre sot que. . . veire: nèci
pè dins lo morralh (metre lo -) expr. faire une pèc que non sai (es -) expr. il est très sot veire:
gaffe nèci
pè dins lo sabaton (far téner lo -) expr. agir pèc, pèga adj. e n. (s. XII.) 1. niais, aise veire:
selon la règle nèci - cit.: Si som jo ton, enqüara que n’ac volhas, /
pè d’anca n. m. pied bot e non som pas, com tu m’apèras, pèc, / nèci, ni sòt,

445
pèc, pèga pegal

mondorro, ni mermèc (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) pecuniari, ària adj. (s. XIII.) pécuniaire
2. stupide pecuniós, osa (pl. pecunioses, osas) adj. (s. XIV.)
pèca n. f. (s. XIV.) 1. faute - cit.: Los libes doncas pécunieux, euse
son perits / mès non pas los bons esperits / qui las pedaç n. m. cheville (poésie) - src.: Piat, 1893:
pècas corregiràn / quan corregir las voleràn (Pèir de pedas
Garròs, 1567) 2. erreur 3. défectuosité pedaces (far de -) loc. faire des dettes
pèça n. f. (s. XII.) 1. pièce (monnaie 2. apparte- pedagogia n. f. (s. XV. . . ) pédagogie
ment 3. partie. . . ) pedagogic, ica adj. (s. XVII. . . ) pédagogique - cit.:
pèça (donar la -) loc. 1. graisser la patte 2. don- L’experiéncia pedagogica d’una vintena d’annadas ara
ner un pourboire nos pròva qu’es un esfòrç de dos nivèls (Robèrt Lafont,
pèça (far lusir la -) loc. promettre de l’argent / L’ortografia occitana, 1983)
un pourboire pedagogicament adv. (s. XIX. . . ) pédagogique-
peca (préner -) loc. se détériorer ment
pecadilha n. (s. XVI. . . , del castelhan) peccadille pedagògue, òga n. (s. XIV : « pedagoc ».) péda-
pecador, ora / airitz (pechador, ora / airitz; gogue - src.: Mistral, 1878 : "pedagogue"
pechaire, aira) n. (s. XII.) pecadoira pécheur, pedala n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) pédale
euse veire: pecaire - cit.: Qu’ieu siá le pecador pedalar v. (s. XIX. . . ) pédaler
dels [pièges] pecadors, / que per dessús mon cap pedalatge n. m. (s. XIX. . . ) pédalage
[l’impudéncia] rebofe, / e que, damb tot aquò l’enemic pedalièr n. m. (s. XIX. . . ) pédalier
non m’estofe, / plan me val, Senhor Dieu, que vos ètz pedalo n. m. (s. XX.) pedalò pédalo
pietadós (Pèire Godelin, De la mòrt de N. S, s. XVII) pedant, anta adj. e n. (s. XVI. . . , de l’italian) pé-
pecaire ! interj. (s. XII.) misère ! dant, ante, cuistre veire: sabentàs
pecar v. 1. rater veire: far meuca 2. se tromper pedantariá n. f. (s. XVI. . . ) pédanterie
peçar v. mettre en pièces pedantèsc, esca (pl. pedantèsques, escas) adj. (s.
pecar (pechar) v. (s. XII.) pécher - cit.: Eran poli- XVI. . . ) pédantesque
das(. . . ), talament polidas qu’aurián fait virar lo cap pedantisme n. m. (s. XVI. . . ) pédantisme
al quite sent Antòni dins lo desèrt, e aimablas. . . Que pederasta n. m. (s. XVI. . . ) pédéraste
vos dirai. De carn atal ne fariá pecar mai d’un lo pederastia n. f. (s. XVI. . . ) pédérastie
divendres, coma disiá l’autre jorn un de mos amics. . . pederastic, ica adj. (s. XIX. . . ) pédérastique
N’i ajusti pas mai ! (Paul Froment, Menuts afars de pèdescauç (anar a -) loc. aller pieds nus
la vita, 1894) pèdescauç, auça (pl. pèdescauces, auças) adj. e
pecar a la virada loc. manquer le virage n. 1. nu-pieds veire: descauç 2. va-nu-pieds
pecar de camin (se -) loc. se tromper de chemin pèdestal n. m. (s. XV. . . ) 1. piédestal 2. pié-
pecar far loc. manquer / oublier de faire douche
pecat ! (que -) loc. quel dommage ! pedèstre, èstra adj. (s. XV. . . ) pédestre
pecat (non l’ai -) loc. je ne l’ai pas manqué pediatre, atra n. (s. XX.) pédiatre
pecat (pechat) n. m. (s. XI.) péché pediatria n. f. (s. XIX. . . ) pédiatrie
pecat (portar lo-) loc. avoir sur la conscience pedicul n. m. (s. XVI. . . ) pédicule
pecat a la virada (a -) loc. il a manqué / raté son pediculat, ada adj. (s. XVIII. . . ) pédiculé, ée
virage pedicur, ura n. (s. XVIII. . . ) pédicure
pecat acusa (lo -) loc. les faits sont accablants pedicuria n. f. (s. XX.) pédicurie
pecat criminal n. m. péché mortel pedigree n. m. (s. XIX. . . ) pedigree
pecejar v. 1. mettre en pièces 2. rapiécer pedofil, ila adj. e n. (s. XX.) pédophile
peceta n. f. piécette pedofilia n. f. (s. XX.) pédophilie
pecic n. m. pincée (petite quantité) - cit.: En- pedoncul n. m. (s. XVIII. . . ) pédoncule
cara un pecic de sal, un pecic de frigola (Pèire Gogaud, pèdreit n. m. pied-droit (soutien)
L’uèlh de la font, 1977) pefon, ona n. bouffon, onne veire: palhassa
pecic al marbre (tira un -) loc. il lésine sur tout pefonar v. 1. rire 2. s’amuser
pecigada n. f. pinçon pefonariá n. f. bouffonnerie - cit.: [Sénher], re-
pecigar v. pincer spondèc un per tots (en virant la trumada damb una
pecilhar v. 1. réduire en petits morceaux 2. (v. pefonariá), ai páur que vos aurián melhor netejat la
pron.) se gercer farda, se forradura de flascon nos avèssa mai escalfat
pècs en sentinèla quand plòu (botan los -) expr. le casco (Pèire Godelin, Contra, s. XVII)
en période de difficultés, on pousse les idiots pega n. f. (s. XIII.) 1. poix 2. (fig.) importun, une
devant pega n. f. (s. XIX.) pègre
pectoral, ala adj. e n. m. pectoral, ale pega als dets (aver de -) loc. être un voleur
peculi n. m. (s. XIII.) pécule pegadís, issa adj. poisseux, euse veire: pegós
pecúnia n. f. (s. XIII.) argent (monnaie) pegal n. m. pichet veire: dorna, cruga, pichièr

446
pegar pèl (non saber qué far de sa -)

pegar v. (s. XIII.) 1. poisser 2. coller aquí le cèl trona, e tan ferotjament que le plus grand
pegós, osa (pl. pegoses, osas) adj. poisseux, de nòstres capitanis, Armand de Lòrt, non pensava
euse veire: pegadís, peguejós pas de mens que de far per tot jamai a catitòrba
pegòt n. m. → cordonièr cordonnier (fam.) damb les peisses (Pèire Godelin, Tresena floreta, s.
pegòt n. m. pégot (couche collante sur le fro- XVII); Aprèp aver totis los dits / dins un bon peis
mage de Roquefort) veire: pega emprigondits, / e mes en forma la cogeta / damb le
pegòt, òta adj. e n. niais, niaise veire: pèc brave chuc de soqueta : / Andemelè, Cucòis e jo, / totis
peguejar v. être poisseux tres prens de bèla umor / nos ajaguèrem d’una rima /
peguejós, osa (pl. peguejoses, osas) adj. très sense la passar jos la lima (Pèire Godelin, id. s. XVII)
poisseux peis dins l’aiga (èsser gai coma un -) expr. être
peguesa n. f. (s. XII.) sottise gai comme un pinson
pèira n. f. (s. XII.) pierre peis dins l’aiga (èsser coma un -) expr. être dans
pèira a l’anèl (anar coma la -) loc. convenir très son élément
bien peis nadar non s’ensenha pas (a un -) expr. on
pèira cantonal n. f. pierre d’angle n’apprend pas à un vieux singe à faire des gri-
pèira d’afialar n. f. pierre à aiguiser maces
pèira d’amolar n. f. pierre à aiguiser peis sus la grasilha (se regalar coma un -) expr.
pèira de fòc n. f. 1. pierre à feu 2. silex avoir de grandes difficultés
pèira de tòca n. f. pierre de touche peis, cal que se banhe (qui vòl de -) expr. par-
pèira foguièra n. f. pierre de foyer fois, il faut prendre des risques
pèira getada dins mon òrt (es una -) expr. peissaladièra n. f. (de l’occ. niçard) pissaladière
1. c’est une offense à mon égard 2. une pierre peissalha n. f. 1. fretin 2. poiscaille
dans mon jardin peisses gròsses (dins los gorgues gròsses, se
pèira levada n. f. 1. pierre levée 2. menhir pescan los -) expr. on n’a rien sans risque
pèira li fa canton (tota -) loc. il fait flèche de peisses gròsses manjan los pichons (los -) expr.
tout bois les gros poissons mangent les petits
pèira marma n. f. marbre peissonariá n. f. (s. XIII.) poissonnerie
pèira pomce n. f. (s. XIII. . . ) pierre ponce peissonièr, ièra n. (s. XIII.) poissonnier
pèira sul camin (trobar una -) loc. rencontrer peissonós, osa (pl. peissonoses, osas) adj. pois-
un obstacle sonneux, euse
peirada n. f. → peirada coups de pierres veire: peissum n. m. (coll.) les poissons
peirassada peitas (anar a -) loc. aller à deux, alternative-
peirard n. m. pierre à fusil (silex) ment à pied et à cheval
peirard n. m. 1. silex 2. pierre à feu peitavin, ina adj. e n. (s. XI.) poitevin, ine
pèiras de molin (tombar de -) pleuvoir des peitral n. m. (s. XII.) 1. poitrail 2. partie du har-
hallebardes nais
peirassada n. f. (de peirada) → peirada nombreux peitral (un tira la cengla, l’autre lo -) expr. tirer
jets de pierres - cit.: Admiracion deu monde e glòria à hue et à dia
de nòste atge, / quan jo contempli en mi ton invençut peitrina n. f. (s. XII.) poitrine (boucherie) veire:
coratge / com un ròc marterat d’ardentas peirassadas pièit
(Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina, 1565) peitrinari, ària adj. (s. XVIII. . . ) 1. poitrinaire
peiregòrd, òrda adj. périgourdin, ine 2. tuberculeux, euse
peiregordan, ana adj. (s. XX.) peiregordian périg- pejorança n. f. (s. XII.) 1. fait d’empirer 2. dégra-
ordien, enne (préhistoire) dation
peirejar v. 1. épierrer 2. jeter des pierres 3. per- pejorar v. (s. XII.) empetjorar → apejurar empirer
reyer veire: pièger, sordejar
peirièr n. m. (s. XIII.) → carrièr carrier pejoratiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) péjoratif, ive - cit.:
peirièra n. f. carrière (de pierres) Se parlava nagaire de sièis dialèctes d’òc (. . . ). I a
peiron n. m. (s. XII.) 1. perron 2. banc de pierre quicòm de pejoratiu - una flaira de patés - dins aquel
3. parapet mot de dialècte e mai que mai quicòm de convencional,
peirós, osa (pl. peiroses, osas) adj. (s. XIV.) pier- que ne fa incèrt l’emplec. Ont comença un dialècte e
reux, euse ont finís (Rogièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979)
peis (far de -) loc. prendre du poisson à la pèl (del diable ven l’anhèl, al diable torna la -)
pêche expr. bien mal acquis ne profite jamais
peis (ont l’aiga dòrm, aquí lo -) expr. il faut se pel (èsser de bon -) loc. être de bon poil (fam.)
méfier de l’eau qui dort pèl (levar la -) loc. écorcher veire: escorgar
peis (pl. peisses) n. m. (s. XII.) poisson - cit.: pèl (non saber qué far de sa -) loc. s’ennuyer à
Ací bufa l’autan, aquí rebufa Sèrs, ací la mar rona, mourir

447
pèl (pèth; pèu; peu) pèlmudar

pèl (pèth; pèu; peu) n. f. (s. XII.) peau - cit.: Sus pelar v. (s. XII.) 1. peler 2. éplucher
donc! Fasètz-nos veire una pèl delicada / que diu sen- pelardon n. m. petit fromage de chèvre
tir l’ulhet e la ròsa muscada (Francés de Corteta, s. pelat n. m. écorchure
XVII) pelat coma un cuol de monina expr. pelé
pel (piau) n. m. (s. XI.) 1. poil veire: cabèlhs comme. . .
2. cheveux pelatge n. m. (s. XIV.) pelage
pel (quand parlas de la bèstia, li veses lo -) expr. pelaudar v. 1. peloter 2. fig. étriller
quand tu parles du loup, tu lui vois la queue pelblanc, anca adj. e n. → canut chenu, ue (qui
pel (tot -) loc. très velu a des cheveux blancs)
pel (tot -) loc. tout velu pelbufar (se) v. s’ébourriffer
pel ; pels art. def. contract. (occ. "per + lo".) 1. par
pelegantièr n. m. marchand de peaux
le 2. par les
pelegiu adj. m. (s. XIV.) querelleur
pel amb qualqu’un (aver un -) loc. avoir une
pelegrin, ina n. (s. XIII.) pèlerin, ine veire:
altercation
romieu
Pèl d’Ase n. f. Peau d’Ane (conte)
pelegrinatge n. m. (s. XIII.) pèlerinage veire:
pèl de gat (gat aiguièr) n. f. peau de chagrin
romievatge
pel de vent (non i a un -) loc. il ne fait pas un
souffle de vent peleja n. m. (s. XIII.) querelle, dispute veire: pele-
pèl del ventre empegada a l’esquina (aver la -) jada
expr. être affamé pelejada n. f. (s. XIII. . . ) querelle veire: peleja
pèl del ventre li fa pas de plec (la -) expr. c’est pelejar v. (s. XIII.) 1. quereller 2. disputer
un gros mangeur pelejar (se) v. 1. se battre - cit.: . . . e s’apèra frair
pel d’aire (non i a un -) loc. il ne fait pas un Zop (. . . ) / apròp qu’agoc de cigòt en correja, / hèit
souffle d’air tots los maus deusquaus Dieu se peleja, / eth s’en
pel d’aire (un -) loc. un souffle d’air vengoc ací l’an deu bissèst (Pèir de Garròs, Eglògas,
pel d’eissut (non aver / aver pas -) loc. être 1567) 2. combattre
trempé jusqu’aux os pelenc n. m. pelouse veire: pelosa
pel d’eissut (sense un -) loc. être trempé pelha n. f. 1. chiffon 2. haillon
jusqu’aux os pelha (quitar la -) loc. jeter son froc aux orties
pèl d’un caldriá escanar l’autre (de la -) expr. ils pelha a la bugada (metre sa -) loc. s’ingérer
ne valent pas mieux l’un que l’autre dans les affaires d’autrui / dans une conversa-
pèl e borra (i daissar -) loc. y laisser du sien tion
pel e borra de (ne tirar -) loc. en tirer tout ce pelha fresca a qualqu’un (téner la -) expr. sec-
qu’on peut veire: tirar coma d’un cambajon (ne -) ouer les puces à quelqu’un
pelhaire, aira n. chiffonnier, ère veire: pelharòc
pèl e l’òs (aver que la -) loc. avoir que la peau
sur les os pelhandra n. f. guenille
pèl e las carbas (non a que la -) loc. il n’a que pelhandrós, osa (pl. pelhandroses, osas) adj.
la peau et les os 1. en haillons 2. gueux
pèl e l’òs (a sonque la -) loc. il n’a que la peau pelhar v. houspiller
et les os pelharòc n. m. chiffonnier veire: pelhaire
pèl e l’òs (non aver que la -) loc. n’avoir que la pelhas (tirassar las -) loc. traîner ses guenilles
peau et les os pelhós, osa adj. 1. en haillons 2. filandreux,
pèl e pelada (i quitar -) loc. y laisser la peau euse
pel fa son degot (cada -) loc. je suis trempé de pelhòt n. m. chiffon
sueur
pelican n. m. (s. XIV.) pélican
pel me fa degot (cada -) loc. je suis trempé de
pelissa n. f. (s. XII.) pelisse
sueur
pelissariá n. f. (s. XIII.) pelleterie
pèl val mai que la bèstia (la -) expr. ça ne vaut
rien pelissièr, ièra n. (s. XII.) pelletier, ère
pèl, l’ase (jos la -) loc. aller au-delà des ap- pellèra (far la -) loc. vivre en fainéant
parences pellevar (se) v. s’hérisser le poil
pela (n’es una que -) loc. celle-là est drôle pellicula n. f. (s. XIII.) pellicule
pelada n. f. pelade pellicular, ara adj. (s. XIX. . . ) pelliculaire
pelalha n. f. (s. XIV.) 1. pelure 2. dépouille pelliculat, ada adj. (s. XIX. . . ) pelliculé, ée
pelanha n. f. pelure pellong, onga adj. e n. aux cheveux longs
pelanha (sa vida non ten que de la -) expr. sa pelmudar v. changer de poil
vie ne tient qu’à un fil pèlmudar v. changer de peau

448
pelós, osa (pl. peloses, osas) pendul

pelós, osa (pl. peloses, osas) adj. e n. m. (s. XIII.) penal (còdi -) n. m. code pénal (dr.)
1. poilu, poilue 2. bogue 3. (fam.) pubis femi- penala internacionala (cort -) n. f. cour pénale
nin internationale (CPI)
pelòta n. f. 1. pelote 2. balle penalitat n. f. (s. XIV.) pénalité
peloton n. m. 1. pelote 2. peloton 3. boule de penalizacion n. f. (s. XX.) pénalisation
neige penalizar v. (s. XIX. . . , de l’anglés « to penalize »)
pelràs, asa (/pel-ras, asa) adj. e n. qui a le poil pénaliser
(animal) / les cheveux (homme) ras. penals (antecedents -) n. m. plur. casier judici-
pelrós, ossa (/pel-rós, ossa) adj. e n. 1. aux aire
cheveux roux 2. rouquin, ine penalty n. m. (s. XX., mot anglés) pénalty
pelrosset, eta (/pel-rosset, eta) n. qui a des penar v. (s. XII.) 1. peiner 2. se fatiguer
cheveux blonds penas complementàrias n. f. plur. peines com-
pels (a rebors de -) loc. à rebrousse poil plémentaires (jur.)
pels (en -) loc. tête nue penche (piente) n. f. (s. XII., lat. pecten, inis)
pels (i daissar de -) loc. y perdre peigne
pels (montar a -) loc. monter à cru (cheval) penchenada (pientada) n. f. (de penchenar / pien-
pèls a qualqu’un (levar las sèt -) loc. injurier tar) 1. coup de peigne 2. (fig.) peignée (rixe)
copieusement penchenador n. m. (s. XIX. . . ) peignoir
pels blancs (metre de -) loc. pousser des penchenaire, aira (pientador, ora) n. (s. XIV., de
cheveux blancs veire: canut penchenar / pientar) peigneur
peltirar v. 1. prendre aux cheveux veire: tirapèl penchenar (pientar) v. (s. XII., lat. pectinare)
2. tirer les cheveux 3. tirailler peigner
peltirat de tot caire tiraillé de tous côtés penchenar (se -) [pientà’s] v. (lat. pectinare) 1. se
pelucha n. f. (s. XIX..., del francés; cf. occ. "pelucar") peigner 2. se prendre aux cheveux 3. se donner
peluche une peignée
pelusons n. m. plur. pelufòls duvet penchenar en arrièr (se -) loc. en prendre son
pelussa n. f. (s. XVI.) peluche parti
pelut, uda adj. (s. XII.) 1. poilu, ue - cit.: Lo vièlh penchenar la gata loc. se disputer
pelut de 14 avia lèu comprés que trobariá pas un es- penchenat, ada (pientat, ada) adj. (de penchenar /
cotaire domètge de sas valentiás de Verdun se me las pientar) peigné, ée
debanava en francés, tant i a qu’en plaça d’un repapi- pencheni (me’n -) loc. je m’en moque
atge un pauc bestiàs me regalèri sovent d’un raconte penchenièr (pientèr, èra) n. m. (de penchenar /
granat, totjorn nòu (Rodgièr Barta, Pròsas de tota pientar) fabriquant de peignes
mena, 1979) 2. velu, ue penchenièr (plorar coma un -) expr. pleurer
pèmont (/piemont) n. m. piémont comme un veau
pena n. f. (s. XII.) peine penda n. f. 1. pente veire: panta 2. (fig.) pen-
pena n. f. (s. XIII.) 1. rocher 2. escarpement chant 3. inclination
pena (a -) loc. à peine - cit.: A pena santa Ceselha penda (aver de -) loc. 1. être enclin à 2. avoir un
aviá l’ [edat] de rason que vodèt sa virginitat a Jèsus penchant pour (jeu, sport. . . )
Crist ; n’aviá pas mai de cinc o sièis ans qu’èra resol- penda (far la -) loc. être en pente
guda de morir [verge] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) pendable, abla adj. pendable (qui mérite d’être
pena (a pro -) loc. péniblement pendu)
pena (botar dins la -) loc. causer des ennuis - pendejar v. pendiller veire: pendilhar
cit.: òsas pendent prep. pendant
pena (me fa -) loc. cela me fait de la peine pendent, enta adj. e n. m. (s. XVII. . . ) 1. pendant,
pena (tirar -) loc. être en peine ante 2. pendant d’oreille
pena (traire -) loc. être en peine pendeson n. f. (s. XIV. . . ) pendaison veire: penja-
pena (viure a mala -) loc. vivre à grand peine ment
pena d’emenda (sus -) loc. sous peine pendilha n. 1. pendoir 2. pendant d’oreille
d’amende pendilha (botar a la -) loc. mettre de côté
pena d’esmenda (sus -) loc. sous peine pendilha (demorar a la -) loc. coiffer sainte
d’amende Catherine (fam.)
pena de (èsser en -) loc. manquer de pendilhar v. (s. XII.) pendiller veire: pendejar
pena de confiscacion (sus -) loc. sous peine de pendre v. (s. XI.) 1. pendre veire: penjar - cit.: S’o
confiscation fasiái, per aquò vòli que l’òm me pende ! (Francés de
pena de multa (sus -) loc. sous peine d’amende Corteta, Sancho Pança, s. XVII) 2. pencher 3. in-
pena per (tirar -) loc. 1. avoir de la peine pour cliner
2. se faire du souci pour pendul n. m. (s. XVII. . . ) pendule veire: relòtge

449
penedement pensament (aver de -)

penedement n. m. (s. XIII.) repentance veire: penjador, oira adj. → pendable pendable (qui
penedença mérite d’être pendu)
penedença n. f. (s. XII.) → peniténcia 1. pénitence penjal n. m. (s. XIX. . . ) 1. pente 2. penchant
veire: penedement 2. repentir 3. regret penjalut, uda adj. en pente
penedent, enta n. repentant, ante penjar v. 1. suspendre 2. pencher 3. être en
penedre (se) v. pron. (s. XIII.) 1. se repentir 2. re- pente
gretter penjar n. m. pendaison
pènegre n. m. → mesenga mésange charbon- penjar (non val lo -) loc. il ne vaut pas la corde
nière veire: capnegre pour le pendre.
pènegre, a adj. e n. pied-noir (rapatrié) penjar lo cremalh loc. fixer son domicile
penejar v. remuer les pieds penjar l’abit a la figuièra loc. jeter son froc aux
penequejar v. sommeiller orties
penequet n. m. petit somme penjar l’ala loc. faiblir / décliner
penequet (far un -) loc. faire la sieste penjar l’aurelha loc. avoir l’oreille basse
penetrabilitat n. f. (s. XVI. . . ) pénétrabilité penna n. f. (s. XII.) 1. penne 2. grosse plume
penetrable, abla adj. (s. XIV. . . ) pénétrable pennat, ada adj. (s. XIV.) empenné, ée (plume)
penetracion n. f. (s. XIV.) pénétration pennositat n. f. (s. XIV.) pennosité
penetrant, anta adj. (s. XIV. . . ) pénétrant, ante penon n. m. (s. XIII.) 1. pennon 2. bannière
penetrar v. (s. XIII.) pénétrer penon n. m. 1. petit pied 2. peton
penetrat, ada adj. (s. XVII. . . ) pénétré, ée penós, osa (pl. penoses, osas) adj. (s. XIV.)
penh n. f. loge à porcs pénible
penosament adv. (s. XIV.) péniblement
penheire, eira n. (s. XIII.) peintre (artisan) veire:
penotejar v. remuer les pieds
pintor
pensa-te ! loc. ce n’est pas possible !
pénher v. (s. XII.) peindre
pensable que (es -) loc. il est probable que
penhon n. m. pignon (roue)
pensable, bla adj. (s. XVII. . . ) 1. pensable 2. imag-
penian, ana adj. (s. XIX. . . ) pénien, enne
inable
penibilitat n. f. (s. XX.) pénibilité
pensada n. f. (s. XII. . . ) pensée (idée, fleur) - cit.:
peniblament adv. (s. XVI. . . ) péniblement - cit.:
Un pòble pòt pas se contentar [d’exprimir] sa pensada
Son prètzfach èra coma un castèl de sable arborat
en d’innombrables parlars. Los parlars populars, es-
peniblament per la man d’un enfant e que n’i a pro
pelisons galhardas mas assalvatgidas d’una lenga en
d’un còp de det per lo faire cabussar (Joana Bartès,
descasença, an una fin naturala : es de s’escartar pauc
Lison, 1934)
a pauc de la lenga-maire, de s’abastardir de mai en
penible, bla adj. (s. XII. . . ) pénible mai (Antonin Perbòsc, Fòc nòu, 1904); Me sembla
penicillina n. f. (s. XX.) pénicilline que l’essencial de la pensada de Prospèr Estieu, la clau
peninsula n. f. (s. XVI. . . ) péninsule de sa vida felibrenca, vida de poèta e d’òme d’accion,
peninsular, ara adj. (s. XVI. . . ) péninsulaire ten dins La Cançon occitana, expression cremanta e
penís (pl. penisses) n. m. (s. XVII. . . ) pénis veire: fòrta de sa fe (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
falus, (fam.) bica pensada (a la -) loc. Instantanément, avec la
peniténcia n. f. (s. XIII., lat. poenitentia) pénitence rapidité de la pensée
veire: penedença - cit.: Demest los bons préner pensada (l’enairada de la -) loc. l’élévation de
assisténcia / e de comparèr hugirà / dejà damnada la pensée
en sa consciéncia / perque lo Senhor d’excelléncia pensadís, issa (pl. pensadisses, issas) adj.
/ d’aqueths qui l’an en reveréncia / coneish plan lo 1. pensable 2. capable de penser
camin tengut :/ mès abusar de sa cleméncia, / amear pensaire, aira n. (s. XII. . . ) penseur, euse
tarda peniténcia, / per camin de tau consequéncia, / a pensament n. m. (s. XVI. . . ) pansement
bon pòrt degun n’es vengut (Pèir de Garròs, Psaume pensament n. m. (s. XII.) souci (anxiété) veire:
I, 1565) pensar, perpensar - cit.: Dins totes los cloquièrs
penitenciari, ària adj. (s. XIX. . . ) pénitentiaire trelhonavan las campanas. Per qual classejan ? Per
penitencièr n. m. (s. XIX. . . ) pénitencier Jaurés mòrt ? O ja pels òmes e pels joves que devon
penitent, enta adj. e n. (s. XVII. . . ) pénitent, ente quitar la femna e los dròlles, o lo paire e la maire, en
penja a l’aurelha (aquò li -) loc. cela lui pend lor daissant trabalh e pensaments, e que fòrça non
au nez tornaràn ? Pels regimes que van cabussar, pels em-
penja aitant (te’n -) loc. 1. il t’arrivera la même pèris que se van desboselar ? Pel campèstre e per
chose 2. ça te pend au nez las vilòtas occitanas que se voidaràn ? Per un país
penjadís, issa adj. 1. qui pend 2. pentu, ue que ne demorarà desparaulat ? (Jòrdi Blanc, Jaurés e
penjador n. m. 1. portemanteau veire: pòrta- Occitania, 1985)
mantèl 2. pendoir pensament (aver de -) loc. avoir du souci

450
pensament (èsser en -) per totjorn

pensament (èsser en -) loc. être soucieux (in- pentiment n. m. (s. XIII.) 1. repentir 2. remords
quiet) 3. regret
pensament (tot li fa -) loc. il est préoccupé de pentir v. 1. donner du regret 2. se repentir
peu pentir (se’n -) loc. s’en mordre les doigts (re-
pensament amorós n. m. peine d’amour gretter)
pensamentós, osa (pl. pensamentoses, osas) adj. pènud, pènuda adj. → pèdescauç 1. pieds-nus
soucieux, euse (inquiet) 2. va-nu-pieds
pensaments non pagan un deute (cent -) expr. penultime, ima adj. (s. XIV : « penultim ».)
il ne sert à rien de se faire du souci penultim pénultième
pensaments, aqueste fariá pas onze (s’aviái de peon n. m. (s. XIII. . . ) pion
-) expr. c’est le moindre de mes soucis peonet n. m. (s. XII.) pion (jeu)
pensar v. (s. XIII.) 1. panser une plaie 2. soigner pepida n. f. (s. XIII.) pépie
3. choyer pepida (aver la -) loc. avoir très soif (fig.)
pensar v. (s. XI. . . ) 1. penser - cit.: Aital èran pepidós, osa (pl. pepidoses, osas) adj. (s. XIII.)
venguts lo brave monde. Se pensavan que res se podiá qui a la pépie
pas far se quelque politicaire, grand o pichon, vos aju- pepin n. m. → pairegrand (fam.) grand-père
dava pas (Paul Gairaud, Per las colomnas de Tarn, veire: menina, grand
1980); De drollassas dau MLF se vougueron prene peplum n. m. (s. XVI. . . , mot latin) 1. péplum
Anna Maria e Maria Anna amb élei sota l’escapa (tunique) 2. film évoquant l’Antiquité
que la civilizacion occitana es tradicionalament fallo- pequin n. m. 1. malingre 2. pékin (non mili-
centrica, la pròva n’eran aquelei quatre masclàs que taire)
s’eran cargat doas filhetas sens pensar de li fisar lo pequinatge (èsser dins lo -) loc. être dans la
volant (Robèrt Lafònt, 1984) 2. réfléchir 3. man- misère
quer de pequinés, esa (pl. pequineses, esas) adj. e n.
pensar de (se -) loc. envisager de pékinois, oise
pensar que (es de mal -) loc. il est insupport- per prep. 1. par 2. pour 3. doit être / destiné à -
able de penser que cit.: Tot aquò es per rasar ; aquel camp es per segar
pensars viradisses (a de -) loc. il est versatile per aicí, per ailà loc. par ci, par là
pensas (metre a las -) loc. donner à réfléchir per aquí (a -) loc. → environ 1. vers là 2. environ
pensat morir (s’es -) loc. il a failli mourir per aquí (en -) loc. par là
pensat pèrdre (l’avèm -) loc. il a failli mourir per aquò loc. conj. pr’aquò 1. cependant veire:
pensatge n. m. (s. XVIII. . . ) 1. pansage 2. panse- çaquelà 2. tout de même 3. malgré tout 4. pour
ment cela
pensatiu, iva adj. (s. XII. . . ) 1. pensif, ive per aquò d’aquí loc. à cause de cela
2. rêveur, euse - cit.: Vesi [Saturn] le pensatiu, e per aquò mens loc. malgré cela
Jupitèr le dessarra-pericles (Pèire Godelin, Segonda per aut loc. par le haut
floreta, 1619) per çò que loc. conj. 1. parce que 2. car
pensèri negar (me -) loc. j’ai failli me noyer per el (o faguèt de -) loc. d’esper el il l’a fait de
pensèsses plus a aquò (non -) loc. si tu pouvais lui-même
ne plus y penser per fait de loc. quant à cela
pensi que (me -) loc. je pense que per fòrça loc. par force
pension n. f. (s. XV.) pension per logar loc. à louer
pension (viure de -) loc. vivre de ses rentes per manjar loc. à manger
pension a vida n. f. pension viagère per que loc. conj. 1. pour que 2. parce que 3. afin
pensionari, ària adj. e n. (s. XIV. . . ) pensionnaire que
pensionat n. m. (s. XVIII. . . ) pensionnat per qué far ? loc. à quoi bon !
Pentacosta (Pendagosta) n. f. (s. XIII.) 1. pen- per rasar loc. à raser
tecôte 2. chèvrefeuille per Sant-Joan loc. pour la Saint-Jean
Pentacosta (per -) loc. pour la Pentecôte per Sant-Miquèl loc. pour la Saint-Michel
Pentacosta cerièras gosta (per -) expr. à Pen- per Sant-Tomàs loc. pour la Saint-Thomas
tecôte goûte les cerises per tal astre loc. conj. 1. par hasard veire: azard
pentagòn n. m. (s. XIII. . . ) pentagòne pentagone 2. d’aventure
pentagonal, ala adj. (s. XVI. . . ) pentagonal, ale per tal de loc. prep. afin de
pentença n. f. (s. XIII.) repentance per tal que loc. conj. → perque afin que
Pentesilèa n. f. (s. XVI.) Pentesilèia Penthésilée, per tot jamai loc. à tout jamais - cit.: Un còp, per
reine des Amazones (mythologie) - cit.: Ací Pen- tot jamai, la Mòrt, tot a bèl talh, / endròm dedins [lo]
tesilèa, audaciosa amazona, / non bat los Mirmidons clòt [lo] pagés e [lo] nòble (Pèire Godelin, s. XVII)
au costat de Bellona (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567) per totjorn loc. pour la vie

451
per vendemiar (sèm -) perennitat

per vendemiar (sèm -) expr. nous allons ven- perdigal (perdigau; perdijau) n. m. (s. XII.)
danger 1. perdreau veire: vagin, parpalhòl 2. (fam.) sexe
per vendre loc. à vendre féminin
pera n. f. (s. XIII.) poire perditz (pl. perdises) n. f. (s. XII.) perdrix
pera al sac (tornar la -) loc. rendre la pareille perdon n. m. (s. XII.) pardon
peralh n. m. fromage de brebis perdonable, abla adj. (s. XII. . . ) pardonnable
perat n. m. poiré veire: pomat perdonar v. (s. XII.) pardonner
percaç; pl. percaces (perchaç) n. m. (s. XII.) perdonar (èsser de -) loc. être excusable
1. poursuite 2. recherche 3. perquisition perdonar un deute loc. remettre une dette
percaçar (perchaçar) v. (s. XII.) pourchasser • pèrdre v. (s. XII.) 1. perdre 2. fuir (liquide. . . )
rechercher avec détermination pèrdre (menar -) loc. mener à sa perte
percaçar (se’n -) loc. s’en procurer pèrdre (menar -) loc. conduire à sa perte
percaciu, iva adj. âpre au gain veire: percaç, per- pèrdre color loc. ternir
caçar, caça l’ardit pèrdre d’ausida loc. (s. XVII.) 1. perdre de vue
percebre v. (s. XII.) percevoir (oublier) 2. ne plus entendre parler
percentatge v. (s. XIX. . . ) pourcentage pèrdre de vista loc. perdre de vue
percepcion n. f. (s. XVII. . . ) perception pèrdre gaire (lo que non a res non pòt -) expr.
perceptibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) perceptibilité celui qui n’a rien n’a rien à perdre
perceptiblament adv. (s. XV. . . ) perceptiblement pèrdre la barqueta loc. perdre la raison
perceptible, bla adj. (s. XIV. . . ) perceptible pèrdre la centena loc. perdre le fil du discours
(apercevoir, sentir. . . ) pèrdre la comprenèla loc. perdre la raison
perceptiu, iva adj. (s. XIV.) perceptif pèrdre la fisa de loc. perdre l’espoir
perceptor, tritz (perceptors, trises) n. (s. XV. . . , lat. pèrdre la ment loc. perdre l’esprit
perceptus - pel francés) percepteur - src.: Honnorat, pèrdre la sèla que lo chaval (val mai -) loc. il
1848 : "perceptour"; Mistral, 1878 : "perceptour"; faut savoir faire la part du feu
Alibèrt (règla), 1935/1966 : "perceptor, tritz" pèrdre la trasmontana loc. perdre la raison
percolacion n. f. (s. XX.) percolation pèrdre lo babaròt loc. perdre la raison
percolator n. m. (s. XX.) percolador percolateur pèrdre lo carabiròl loc. perdre la raison
percórrer v. parcourir pèrdre lo petitet loc. perdre la raison
perçum de solelh n. m. échappée de soleil pèrdre los aucats loc. perdre la raison
percussion n. f. (s. XIII.) percussion pèrdre los aucons (se -) perdre la raison
percussionista n. (s. XX.) percussionniste pèrdre l’ainat loc. perdre la raison
percutent, enta adj. (s. XIX. . . ) percutant, ante pèrdre l’apès loc. perdre pied
percutir v. (s. XIII.) percuter pèrdre l’escrima (i -) loc. y perdre patience
percutor n. m. (s. XIX. . . ) percuteur pèrdre l’estèla loc. perdre le nord
pèrd (qui tot vòl téner, tot o -) loc. qui trop em- pèrdre l’orèmus (far -) loc. 1. déconcerter / dé-
brasse mal étreint sorienter 2. mettre hors de soi
pèrd las aucas (se -) loc. il perd la tête pèrdre sas tenéncias loc. perdre contenance
pèrd lo babaròt (se -) loc. il radote pèrdre temps loc. perdre son temps
pèrd lo petitet (se -) loc. il radote perduda (a la -) loc. 1. éperdument 2. à corps
pèrda n. f. (s. XII.) 1. perte - cit.: En art, ont la perdu
personalitat es gaireben tot, l’òbra inacabada [non] es perdurablament adv. (s. XIV.) perdurablement
jamai complida per un autre : la mòrt de l’obrièr causa perdurable, abla adj. (s. XII.) perdurable
donc plan una pèrda irreparabla (Antonin Perbòsc, perdut (çò qu’es diferit non es -) expr. ce qui
Per Capvath la Lana, 1924) 2. fuite (liquide. . . ) est différé n’est pas perdu (ironie)
pèrda (èsser -) loc. être dommage perdut una paraula (non n’ai / n’ai pas -) expr.
pèrda (èsser de -) loc. être perdant je n’en ai pas perdu un mot
pèrda de vista (a -) loc. à perte de vue perdut, uda adj. perdu, ue
perdable, abla adj. perdable peregrinacion n. f. (s. XIII.) pérégrination
perdement de sa persona (en -) loc. au péril de peregrinar v. (s. XIV.) pérégriner
sa vie perempcion n. f. (s. XVI. . . ) péremption
perdent n. m. fuite (liquide) peremptòri, òria adj. (s. XV.) péremptoire - cit.:
perdent, enta n. perdant, ante En mon començament, sens rason peremptòria, / de
perdessús n. m. (s. XX.) pardessus Tèbas aterrè la ciutat e la glòria (Pèir de Garròs, 1567)
perdicion n. f. (s. XIII.) perdition - cit.: Sens la peremptòriament adv. (s. XIV.) péremptoire-
gramatica, que ten còp a l’evolucion naturala dels ment
parlars, tota lenga cor a la confusion e a la perdicion perenne, enna adj. (s. XVI. . . ) pérenne
(Antonin Perbòsc, La tradicion occitana, 1905) perennitat n. f. (s. XII. . . ) pérennité

452
perennizacion perilh en res (non metre -)

perennizacion n. f. (s. XVI. . . ) pérennisation perfin (a la -) loc. à la fin des fins


perennizar v. (s. XVI. . . ) pérenniser perforacion n. f. (s. XIII.) 1. perforation 2. per-
pereqüacion n. f. (s. XV. . . ) péréquation forage
peresa n. f. (lat. pigritia) paresse perforar v. (s. XIII.) 1. perforer 2. percer 3. trouer
peresa de verificar me soi enganat expr. en nég- perforator, tritz (pl. perforators, trises) n. (s.
ligeant de vérifier, je me suis trompé XIX. . . ) perforaire perforateur, trice (personne)
peresós, osa (pl. peresoses, osas) adj. (de peresa) veire: forador
→ pigre paresseux, euse - cit.: un peresós, per un perforator, tritz (pl. perforators, trises) adj. e
pas ne fa dos n. f. (s. XIX. . . ) perforadoira 1. perforateur, trice
peresosament adv. (de peresós) paresseusement 2. perforatrice (machine)
perfar v. (s. XIII.) parfaire performança n. f. (s. XIX. . . , de l’anglés ? francés)
perfeccion n. f. (s. XIII.) perfection - cit.: Pèire performance
l’òrb e Guilhèm la guida, / dròlles e de fòrt [genta] performant, anta adj. (s. XIX. . . ) performant,
vida, / partiguèn un jorn de l’autre an, / del bon país ante
de Carmentrant, / per a plaser véser las minas / de perfum n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) parfum veire:
las tostonetas mondinas, / e saber se lor perfeccion / aromat
junta damb la reputacion (Pèire Godelin, Ramelet, s. perfumaire, aira n. (s. XVI. . . ) parfumeur
XVII); Demest la rica espelison de poètas que, despuèi perfumar v. (s. XVI. . . , de l’italian) parfumer
Mistral, an reviscolat la produccion literària occitana, perfumariá n. f. (s. XIX. . . ) parfumerie
Prospèr Estieu representa, ambe la perfeccion classica perfumat, ada adj. (s. XVI. . . ) parfumé, ée
de la fòrma, l’equilibre e la varietat (Irena Bonnet, Gai perfusion n. f. (s. XX.) perfusion
Saber, 1940) pèrga n. f. (s. XIII.) 1. perche 2. gaule
perfeccionament n. m. (s. XVIII. . . ) perfection- pergamin n. m. (s. XII.) parchemin
nement
pergaminar v. (s. XII. . . ) parcheminer
perfeccionar v. (s. XV. . . ) perfectionner
pergaminièr, ièra n. (s. XII.) parcheminier
perfeccionista adj. e n. (s. XIX. . . ) perfeccionaire
pergar v. (s. XIII. . . ) 1. mesurer 2. arpenter
perfectionniste veire: perfeccionaire
3. gauler (des fruits)
perfectibilitat n. f. (s. XIX. . . ) perfectibilité
pergòla n. f. (s. XX., de l’italian) pergola
perfectible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) perfectible
pericardi n. m. (s. XVI. . . ) péricarde
perfendre v. (s. XIII.) pourfendre
pericardic, ica adj. (s. XIX. . . ) péricardique
perfidament adv. (s. XVII. . . ) perfidement
pericarditi n. f. (s. XIX. . . ) péricardite
perfide, ida adj. (s. XII. . . ) perfid perfide
periclada n. f. coups de tonnerre, de foudre
perfidia n. f. (s. XIV. . . ) perfidie
perfièit, ièita (perfièch, iècha; pl. perfièches, periclada d’amor n. f. coup de foudre (amour)
ièchas; perfech, echa) adj. (s. XII., lat. perfectus) pericle n. m. foudre - cit.: Vesi [Saturn] le pen-
parfait, aite satiu, e Jupitèr le dessarra-pericles (Pèire Godelin,
perfièitament / perfièchament adv. (s. XI., de per- Segonda floreta, 1619)
fièit / perfièch) parfaitement pericle d’òme n. m. foudre de guerre
perfil n. m. (s. XIII.) bordure de tissus periclitar v. (s. XIII. . . ) péricliter
perfil n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) profil (vis- peridural, ala adj. e n. f. (s. XX.) péridurale
age. . . ) perièr n. m. (s. XIV.) poirier
perfiladoira n. f. (s. XX.) profileuse (machine) periferia n. f. (s. XIV. . . ) périphérie
perfilador n. m. (s. XX.) profileur (instrument) periferic, ica adj. e n. m. (s. XIX. . . ) périphérique
perfiladura n. f. parfilure perifrasi n. f. (s. XIV., lat. periphrasis < gr. pe-
perfiladura (es la -) loc. c’est une fine lame riphrazein) perifrasa périphrase
perfilaire, aira n. (s. XX.) profileur, euse (per- perifrastic, ica adj. (s. XVI., gr.) périphrastique
sonne qui utilise une profileuse) perigolada n. f. bruit du tonnerre
perfilaire, aira n. (s. XX.) profileur, euse (per- perilh n. m. (s. XII.) danger veire: dangièr, mal-
sonne : criminologie, marketing. . . ) parat
perfilar v. (s. XIV.) parfiler (tissus) perilh (a -) loc. il y a danger
perfilar v. (s. XVII. . . , de l’italian) profiler (vis- perilh (metre al -) loc. mettre en danger
age. . . ) perilh de mar (èsser en grand -) loc. il navigue
perfilat n. m. (s. XX.) profilé (métallurgie) au milieu des dangers
perfilatge n. m. profilage perilh de mòrt (en corrent -) loc. au péril de sa
perfilatge n. m. (s. XX.) profilage (tech.) vie
perfilografe n. m. (s. XX.) profilographe (instru- perilh de mòrt (èsser en -) loc. être en danger
ment) de mort
perfin n. f. fin dernière perilh en res (non metre -) loc. être téméraire

453
perilhar perplèxe, èxa

perilhar v. (s. XII.) 1. risquer 2. être en péril permenada n. f. → passejada promenade - cit.:
3. péricliter . . . per las permenadas, musicas, [vespralhas], pa-
perilhós, osa adj. (s. XII.) 1. périlleux, euse rauletas de sucre, presents, filhòls, bals, [balets], cor-
2. dangereux, euse sas de baga e totas apartenenças amorosas (Peire
perilhosament adv. 1. périlleusement veire: Godelin, s. XVII).
dangierosament 2. dangereusement permenador n. m. promenoir
perimètre n. m. (s. XVI. . . ) périmètre permenaire, aira n. → passejaire promeneur,
perimir (se) v. pron. (s. XIX. . . ) se périmer euse
perimit, ida adj. (s. XIX. . . ) perempte périmé, ée permenar v. → passejar promener - cit.: Avalisca
perinèu n. m. (s. XVI. . . ) périnée lo pòrc; que s’angue permenar ! (Francés de Corteta,
periòde n. m. (s. XIV. . . ) période veire: pontan- La Miramonda, s. XVII)
nada permés, esa (pl. permeses, esas) adj. permis,
periodic, ica adj. e n. m. (s. XIV. . . ) périodique ise
periodicament adv. (s. XVII. . . ) périodiquement permetes (ne dirai res que non me lo -) expr. je
periodicitat n. f. (s. XVII. . . ) périodicité n’en dirai rien que tu me le permettes
peripatetician, ana n. (s. XIX. . . ) péripatéticien, permetre v. (s. X.) permettre
enne permission n. f. (s. XV. . . ) permission
peripecia n. f. (s. XVII. . . .) péripétie permissionari, ària n. (s. XVII. . . ) permission-
periple n. m. (s. XVII. . . ) périple naire
peripneumonia n. f. (s. XIV.) péripneumonie permissiu, iva adj. (s. XX.) permissif, ive
perir v. (s. XII. . . ) périr, mourir - cit.: Baisatz las permissivitat n. f. (s. XX.) permissivité
mans de son hilh tant amat, / que contra vos no’u permutabilitat n. f. (s. XIX. . . ) permutabilité
vejatz animat, / perquedegun son camin non falhisca / permutable, abla adj. (s. XIV.) permutable veire:
e non perisca (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565) mudar
perir (a l’agrat de -) loc. au risque de mourir permutacion n. f. (s. XIV.) permutation
perir (en corrent fortuna de -) loc. au péril de permutant, anta adj. e n. (s. XVI. . . ) permutaire
sa vie permutant, ante
perir carivend loc. vendre cher sa peau permutar v. (s. XIII.) permuter veire: mudar
periscòpi n. m. (s. XIX. . . ) périscope permutatritz (pl. permutatrises) n. f. (s. XIX. . . )
perissable, abla adj. (s. XIV. . . ) périssable permutatrice (appareil)
(mourir) pernassada n. f. fessée
perissable, abla adj. (s. XII : « peridor, oira ») pernassada (tirar una -) loc. recevoir une fessée
périssable (denrées...) perniciós, osa (pl. pernicioses, osas) adj. (s. XIII.)
peristil n. m. (s. XVI. . . ) péristyle pernicieux, euse
peritonèu n. m. (s. XVI. . . ) péritoine peronèu n. m. (s. XVI. . . ) péroné
peritoniti n. f. (s. XIX. . . ) péritonite perorar v. intr. (s. XIV. . . ) pérorer
perjur, ura n. (s. XII.) parjure (personne) perorason n. f. (s. XVI. . . ) péroraison
perjurar (se) v. pron. (s. XII.) se parjurer perpendicular, ara adj. (s. XIII.) 1. perpendicu-
perjuri n. m. (s. XI.) 1. faux serment 2. parjure laire 2. (droite) perpendiculaire
(action) perpendicularament adv. (s. XIV.) perpendicu-
pèrla n. f. (s. XIII.) perle - cit.: La filha d’un bon lairement
artisan / pòrta de pèrla de tot bèla, / de gants a la mòda perpendicularitat n. f. (s. XVIII. . . ) perpendicu-
novèla / e de fin [aur] un gròs carcan (Pèire Godelin, larité
Ramelet, s. XVII) perpensar v. intr. (s. XIII.) 1. réfléchir veire: pen-
pèrla de l’uèlh n. f. prunelle de l’œil sament - cit.: Demorèron totes a perpensar. Un secret,
pèrla de mon uèlh (es la -) loc. c’est la prunelle es plan aisit a dire. SEmblava qu’èran davant un sacat
de mes yeux de páur que volián sens plan gausar, escampilhar to-
perlar v. (s. XV. . . ) 1. perler 2. orner de perles tis amassa. E se sarrèron un paux mai cap al fòc,
perlat, ada adj. (s. XV.) perlé, ée a se tustar (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
perlecar (se) - se perlechar v. se pourlécher 2. méditer
perlejar v. (s. XV. . . ) perler perpetrar v. (s. XIII.) perpétrer
perlongament n. m. prolongement perpetual, ala adj. (s. XIII.) perpétuel, elle
perlongar (perlonjar) v. prolonger perpetualament adv. (s. XIII.) perpétuellement
permanéncia n. f. (s. XIV.) permanence perpetuar v. (s. XIII.) perpétuer
permanent, enta adj. e n. m. (s. XIV.) permanent perpetuitat n. f. (s. XV.) perpétuité
permanganat n. m. (s. XIX. . . ) permanganate perpinhanés, esa (pl. perpinhaneses, esas) adj.
permeabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) perméabilité e n. perpignanais, aise
permeable, abla adj. (s. XVI. . . ) perméable perplèxe, èxa adj. (s. XIV. . . ) perplèx perplexe

454
perplexitat perturbar

perplexitat n. f. (s. XIV. . . ) perplexité fina qu’es fina aquela santa persona (Paul Gairaud,
perpont n. m. (s. XII.) pourpoint La sexològa, 1982)
perque conj. parce que persona (de) requista loc. personne distinguée
perqué pron. interr. pourquoi - cit.: A la fèsta s’i persona (dreit de la -) n. m. droit de la per-
pensava tres meses a l’avança e los pols de devián de- sonne
mandar perqué èran tant plan noirits (Pèire Gogaud, persona dobla (es una -) loc. 1. c’est un Janus
L’uèlh de la font, 1977) 2. une personne à deux visages
perqué (a son -) loc. il a ce qu’il lui faut persona es una barata (aquesta -) expr. elle a
perqué (far lo -) loc. employer les moyens une apparence trompeuse
nécessaires persona morala n. f. personne morale (jur.)
perquisicion n. f. (s. XV. . . ) perquisition persona recaptada n. f. personne rangée,
perquisicionar v. (s. XIX. . . ) perquisitionner réservée
perrec n. m. 1. haillon veire: petaç 2. chiffon persona recaptada n. f. personne rangée
perruca n. f. (s. XV. . . ) perruque personal n. m. (s. XIV.) personnel
perruquièr, ièra n. (s. XVI. . . ) 1. coiffeur, euse personal, ala adj. (s. XIV.) personnel, elle
2. perruquier personalament adv. (s. XIV.) personnellement
persan, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) persan, ane personalitat n. f. (s. XIV.) personnalité - cit.:
persec n. m. 1. pêche (fruit) 2. (fig.) coup En art, ont la personalitat es gaireben tot, l’òbra in-
persecucion n. f. (s. XIII.) persécution acabada [non] es jamai complida per un autre : la
persecutar v. (s. XVII. . . ) persécuter mòrt de l’obrièr causa donc plan una pèrda irrepara-
persecutat, ada adj. (s. XVII. . . ) persécuté, ée bla (Antonin Perbòsc, Per Capvath la Lana, 1924)
persecutor, tritz (pl. persecutors, trises) n. (s. personalitat (auta -) n. f. haute personnalité
XIII., lat. persecutor) persecutaire persécuteur personalizacion n. f. (s. XIX. . . ) personnalisa-
veire: secutaire - cit.: Orar per sos persecutors (Mat- tion
fre Ermengaud, Breviari d’amor, s. XIII) - src.: Hon- personalizar v. (s. XVIII. . . ) personnaliser
norat, 1848 : "persecutour"; Mistral, 1878 : "perse- personas annadidas n. f. plur. personnes âgées
cutour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : "persecutor, veire: vièlhs
tritz" personatge n. m. (s. XIII.) personnage
perseguent, enta n. poursuivant, ante personeta (non i a -) loc. il n’y a pas un chat
perseguida n. f. poursuite personificacion n. f. (s. XVIII. . . ) personnifica-
perseguièr n. m. (s. XII.) pécher tion
perseguir v. (s. XIII.) poursuivre - cit.: La finta personificar v. (s. XVIII. . . ) personnifier
ditz que Siringa, Nimfa boscassièra, perseguida de perspectiu, iva adj. (s. XIV.) perspectif, ive
Pan, [foguèt], a sa meteissa pregària, cambiada en
perspectiva n. f. (s. XIV.) perspective
canavièra salvatja (Pèire Godelin, s. XVII)
perspicaç, aça (pl. perspicaces, aças) adj. (s.
perseverància n. f. (s. XIII.) persévérance
XVIII. . . ) perspicace
perseverant, anta adj. (s. XIII. . . ) persévérant,
perspicacitat n. f. (s. XV. . . ) perspicacité
ante
persuadir v. (s. XIV. . . ) persuader
perseverar v. (s. XIII.) persévérer
persuadit, ida adj. (s. XIV. . . ) persuadé, ée
Pèrsia n. f. Perse (Iran antique) - cit.: . . . traversè
persuasion n. f. (s. XIII.) persuasion
lo Granic, la Pèrsia catulhè, / Dari de sa tiara e scèptre
persuasiu, iva adj. (s. XIV.) persuasif, ive
despulhè (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567).
persiana n. f. (s. XVIII. . . , del francés ? persan) per- pertèrra n. m. (s. XVI. . . ) parterre
sienne pertinéncia n. f. (s. XIV. . . ) pertinence
persic, ica adj. (s. XVIII. . . ) persique pertinent, enta adj. (s. XVII. . . ) pertinent, ente
persisténcia n. f. (s. XV. . . ) persistance pertirar v. (occ. per + tirar) 1. tirer à soi 2. tirer
persistent, enta adj. (s. XIV. . . ) persistant, ante avec force
persistir v. intr. (s. XIV. . . ) persister pertòca (çò que nos -) loc. ce qui nous intéresse
persona n. f. (s. XII.) personne (individu) - cit.: pertocant, anta adj. émouvant, ante
Mon sermon serà [divisit] en tres punts : dins lo pertocar v. 1. concerner 2. émouvoir
prumièr vos detalharai, per sa conduita, la castetat pertot adv. partout
de santa Ceselha, e çò que dirai regardarà las filhas, pertot (d’en -) loc. partout
dins lo segond mostrarai quna es la castetat que de- pertot (de -) loc. de toutes parts
von aver las femnas veusas, e dins lo [tresen] vos pertot (en -) loc. en tous lieux
aprendrai quna es la castetat que deu regnar entre las pertot las femnas fan d’òmes loc. partout il y a
personas maridadas, car aquela vertut non deu pas des hommes
nos abandonar jamai dins qun estat que siagam (Joan perturbacion n. f. (s. XIV.) perturbation
Loís Fornèrs, s. XVIII); Mesfisa-te de ta mamà. Es perturbar v. (s. XIII.) perturber

455
perturbatiu, iva pescador, ora / airitz (peschador, dora / airitz)

perturbatiu, iva adj. (s. XIV.) → subversiu, iva pès junts (a quatre -) loc. au galop
subversif, ive pes leugièr n. m. (s. XX.) poids léger (boxe)
perturbator, tritz (pl. perturbators, trises) adj. pès li bolhisson (los ) loc. il est impatient de
e n. (s. XIII. . . , lat. perturbator) perturbador; partir
perturbaire perturbateur, trice - src.: Honnorat, pes mejan n. m. (s. XX.) poids moyen (boxe)
1846 : "perturbatour"; Mistral, 1878 : "perturba- pes mosca n. m. (s. XX.) poids mouche (boxe)
tour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : "perturbator, pes pesant n. m. (s. XX.) poids lourd (boxe)
tritz" pes pesant n. m. (s. XX;) poids lourd (camion)
pertús (pl. pertuses) n. m. (s. XII.) 1. trou 2. creux pes pluma n. m. (s. XX.) poids plume (boxe)
3. défilé (montagne) 4. tunnel pès primièrs (los -) loc. les pieds devant (mort)
pertús dins l’aiga (far un -) loc. faire un travail pes semipesant n. m. (s. XX.) poids mi-lourd
inutile (boxe)
pertusadoira electrica n. f. perceuse électrique pès suls capfoguièrs (los ) loc. (fam.) à son aise
pertusador n. m. perçoir pès sus banc (metre -) loc. donner un coup de
pertusaire, aira n. personne qui perce collier veire: donar una bona butada
pertusament n. m. percement (tunnel, rue. . . ) pès tancats (a -) loc. à la pétanque veire: petanca
pertusana n. f. pertuisane
pertusar v. (s. XI.) percer veire: traucar, forar pès tancats (a -) loc. à pieds joints veire: petanca
pertusatge n. m. perçage (oreille. . . )
pertusolar v. faire de petits trous pes viu loc. viande sur pied
pertusós, osa (pl. pertusoses, osas) adj. (s. XIV.) pesa n. f. (s. XIX. . . ) (triv.) pèze (argent)
→ porós poreux pesa de (me -) loc. il m’est difficile de
peruèlh n. m. 1. maléfice 2. sort 3. mauvais œil pesada n. f. (s. XIII.) trace de pied
peruèlh (aver lo -) loc. avoir le mauvais œil pesada n. f. (s. XIII. . . ) pesée
peruvian, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) péruvien, pesaire, aira n. (s. XIII.) peseur (personne)
enne pesaletras n. m. (s. XX.) pèse-lettre
pervenca (pervencha) n. f. (s. XIII. . . ) pervenche pesanenes n. m. (s. XX.) pèse-bébé
pervenir v. (s. XII. . . ) parvenir pesant, anta adj. lourd, lourde
pervèrs, èrsa (pl. pervèrses, èrsas) adj. (s. XIII.) pesantament adv. lourdement
pervers, erse pesantesa n. f. (fig.) lourdeur (esprit)
pervèrsament adv. (s. XIII.) perversement pesantor n. f. (s. XIX. . . , del francés) pesanteur
perversion n. f. (s. XIV. . . ) perversion pesar v. (s. XII. . . ) peser
perversitat n. f. (s. XIII.) perversité pesar (es de mal -) loc. il est d’un caractère dif-
pervertiment n. m. (s. XIV. . . ) pervertissement ficile
pervertir v. (s. XIII.) pervertir pesar al fial loc. peser exactement
pervesir v. (s. XIV. . . ) 1. pourvoir 2. munir 3. ap- pesar sas rasons loc. peser ses paroles
provisionner pesar sul còr loc. donner du regret
pès ! (de -) loc. debout ! (pour quelqu’un qui pesatge n. m. (s. XIII.) pesage
est couché) veire: dreit, dreita - cit.: Sus, sus deu pesca n. f. (s. XIII.) pêche (poissons)
jaç ! Ausatz com era rona ! / sus, de pès, mirpa ! pescadera n. f. (de l’occ. gascon) passion, manie
Espiatz com era bada: / sembla lo hilh de la graula de la pêche (maladie imaginaire)
ahamada ! Plan li poiré la sèrp au còrs entrar (Pèir de pescadoira n. f. pêcherie
Garròs, Eglògas, 1567) pescadoira n. f. pêcherie - cit.: Lo pescador pesca
pès (als quatre -) loc. ventre à terre pèr mestier e lo pescaire pesca pèr [plaser]. Lo promier
pes (en -) loc. en équilibre fai la pesca en grand, [sovent] au larg de la mar; come
pès (metre jols -) loc. mettre aux oubliettes dison: fai lo grand art. Mena de còps que i a una
(dossier, demande. . . ) pescadoira, tèn una madraga, etc. Lo pescaire, eu, fai
pes (plur. : peses) n. m. (s. XII. . . ) poids que l’art menut long de la costiera (Carles Arnoux,
pès (se tirar de pels -) loc. se sortir de là Lo breviari dau gent parlar provençau)
pès al caud (aver los -) loc. être à l’aise, riche pescador, ora / airitz (peschador, dora / airitz) n.
pès blancs (aver los quatre -) loc. 1. avoir carte (s. XII.) pêcheur, euse (professionnel, elle) veire:
blanche 2. avoir pleine liberté pescaire - cit.: Lo pescador pesca pèr mestier e lo
pès e mans a çò qu’òm ditz (far -) loc. broder pescaire pesca pèr [plaser]. Lo promier fai la pesca en
sur le récit grand, [sovent] au larg de la mar; come dison: fai lo
pès es tombat (de -) loc. il est tombé sur ses grand art. Mena de còps que i a una pescadoira, tèn
pieds una madraga, etc. Lo pescaire, eu, fai que l’art menut
pes gal n. m. (s. XX.) poids coq (boxe) long de la costiera (Carles Arnoux, Lo breviari dau
pès junts (a -) loc. à pieds joints gent parlar provençau)

456
pescaire de linha petaire, aira

pescaire de linha n. m. pêcheur à la ligne pesolhós, osa (pl. pesolhoses, osas) adj. (s. XIII.)
pescaire de linha (pescaire -) n. m. pêcheur à pouilleux, euse
la ligne pesolhós, osa (pl. pesolhoses, osas) n.
pescaire, aira n. (s. XII.) pêcheur, euse (amateur) 1. pouilleux, euse 2. va-nu-pieds
veire: pescador - cit.: Lo pescador pesca pèr mestier e pesolhosa (es una camisa -) loc. c’est une af-
lo pescaire pesca pèr [plaser]. Lo promier fai la pesca faire louche
en grand, [sovent] au larg de la mar; come dison: fai pesolhs an montat sul velors (los -) expr. ce
lo grand art. Mena de còps que i a una pescadoira, tèn sont des parvenus
una madraga, etc. Lo pescaire, eu, fai que l’art menut peson, ona / peon, ona n. (s. XII.) piéton
long de la costiera (Carles Arnoux, Lo breviari dau pesonièr, ièra adj. (s. XIII.) piétonnier
gent parlar provençau) pesquièr n. m. (s. XII.) vivier
pescalha n. f. 1. fretin 2. poiscaille pesquit n. m. vairon (petit poisson) veire:
pescaluna n. 1. rêveur 2. lunatique rabòta
pescan los peisses gròsses (dins los gorgs pessimisme n. m. (s. XVIII. . . ) pessimisme
gròsses se -) expr. on n’a rien sans risque pessimista adj. (s. XVIII. . . ) pessimiste
pescar (peschar) v. (s. XII.) pêcher - cit.: Anirem pèsta e recabús loc. malheur sur malheur
totis a Pinsaguèl / pescar la sòfia e lo barbèl (Cançon pèsta e recalivada loc. malheur sur malheur
populara) pèsta lo baug ! (la -) loc. la peste soit du fou !
pescar a l’aiga trebola loc. pêcher en eau trou- pesticida adj. e n. m. (s. XX.) pesticide
ble pestifèr, èra adj. (s. XIV. . . ) pestifère
pescar a la cana loc. pêcher à la ligne pestiferat, ada adj. e n. (s. XVI. . . ) pestiféré
pescar a la trebolina loc. pêcher en eau trouble pestiléncia n. f. (s. XIII.) pestilence
pescar al molon loc. prendre sur le tas pestilencial, ala adj. (s. XIV.) pestilentiel, elle
pescar amb la cana expr. pêcher à la ligne pestilent, enta adj. (s. XIV.) pestilent, ente
pescar bòrni (aquò es un -) expr. c’est un gain pestós, osa (pl. pestoses, osas) adj. (s. XVI. . . )
facile pesteux, euse
pescar un barbèl loc. tomber dans l’eau pesuc (un tròç de -) loc. un gros lourdaud veire:
trace
pescar un pofre loc. 1. éprouver une déconv-
pesuc, uga adj. (s. XIII.) 1. pesant, ante 2. qui fait
enue 2. prendre un rateau
du poids
pescar un raubaire loc. attraper un voleur
pet n. m. 1. pet 2. explosion
pescar una malautiá loc. contracter une mal-
pet (far lo -) loc. faire le guet
adie
pet a la luna (far un -) loc. faire une folie
pescariá n. f. (s. XIII.) poissonnerie veire: peis-
pet de pericle n. m. coup de foudre (orage)
sonariá
pet de vièlha n. m. pet de nonne (pâtisserie)
pescat n. m. poisson pêché (marchandise)
pet sus fuelha (far -) loc. 1. disparaître (comme
pescatièr, ièra n. (s. XVI., occ. gascon « pescatèr ») les sorcières) 2. se dérober
poissonnier - cit.: B’es plan vertat qu’es causa urosa peta n. f. crotte, fiente
/ de pescar quan l’aiga es trebosa, / e mès vau èster peta (aver una bèla -) loc. avoir très peur (argot)
pescatèr / que hotjador, ni saumatèr (Pèir de Garros,
petaç (pl. petaces) n. m. 1. chiffon 2. rapiéçage
s. XVI).
3. (fig.) pauvre fille (cf. pétasse)
pescatilha n. f. 1. menu fretin 2. menue mon- petaçar v. 1. rafistoler - cit.: De femnas se sarravan
naie amb de fial e d’agulhas. Demandavan se i aviá pas de
pescolhar v. intr. 1. patauger veire: pautejar botons de tornar cóser, de pòchas de petaçar o de biau-
2. barboter - cit.: Tot còp, lo dijòus, a la piscina, das de sarcir, e mai tanben de farda per lavar qu’amb
anavan pescolhar (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) aquel polit temps la bugada seriá lèu seca (Joan Bodon,
pescorlejar v. patauger La Quimèra, 1974) 2. rapiécer 3. ravauder
pese n. m. (s. XV.) → céser petit pois petaçar (se) v. pron. 1. se raccommoder 2. se
pesolh (polh; peulh) n. m. (s. XIII.) 1. pou 2. (fig.) débrouiller - cit.: Non coneissi l’adreça mas me vau
pedzouille petaçar
pesolh revengut (de son antica misèria) n. m. petaçatge n. m. 1. rapiéçage 2. raccommodage
parvenu, ue (nouveau riche) petace (que se -) loc. qu’il se débrouille fam.
pesolh reviudat n. m. parvenu, ue (nouveau petachin n. m. 1. peureux 2. surnom des avi-
riche) gnonnais hérité de la garde pontificale
pesolhet (far -) loc. chercher vainement à pren- petaçon n. m. 1. petite pièce de tissus veire:
dre sa revanche / se venger pegòt 2. cordonnier
pesolhièr n. m. lieu envahi par les poux petadoira n. f. (s. XVIII. . . ) pétoire
pesolhina (la -) n. f. les pouilleux petaire, aira n. (fam.) péteur, euse

457
petal / petala pica ! (aquò -)

petal / petala n. (s. XVIII. . . ) pétale (bot.) petulant, anta adj. (s. XIV. . . ) pétulant, ante
petanca n. f. (de l’occ. « a pès tancats ») pétanque petúnia n. f. (s. XIX. . . , del portugués) petunià pé-
petancaire, aira n. m. joueur, euse de boules tunia (bot.)
petar v. intr. 1. péter 2. détoner 3. exploser piafada n. f. parade ostentation veire: parada,
petar la ratèla (se -) loc. étouffer de rire ostentacion
petar las bretèlas (trabalhar a se far -) expr. tra- piafar v. 1. se montrer - cit.: Prumièrament, per
vailler avec acharnement plan piafar, / un mántol nòu me farai far / d’un drap
petar lo lop (a ausit -) loc. il connaît le monde de vint escuts la cana, / doblat de velós o de pana, / e
petard n. m. 1. pétard 2. explosion vestirai cada maitin / un abilhament de satin (Pèire
petarèl n. m. → ciclomotor cyclomoteur Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) 2. faire le beau
petarrada n. f. pétarade 3. parader
petat a vèspras (a -) loc. 1. il a fait quelque pialhar v. intr. piailler
chose d’incongru 2. elle a perdu sa virginité (je- pianista n. (s. XIX. . . ) pianiste
une fille) piano n. m. (s. XVIII. . . , de l’italian) pianò piano
petat lo cordon (a -) loc. elle a perdu sa vir- pianofòrte n. m. (s. XVIII. . . , mot italian) pi-
ginité anoforte
petat un cercle (a -) loc. il est devenu fou pibala n. f. 1. pibale 2. civelle
petega (aver la -) loc. avoir très peur (argot) píbol n. m. (s. XIII.) peuplier
petega de (aver la -) loc. griller d’envie de píbol (tombar del -) loc. tomber des nues
petejament n. m. pétillement pibola n. f. peuplier noir
petejar v. intr. pétiller pibolada n. f. pholiote (champignon de peu-
pèterrós, osa (pl. pèterroses, osas) n. (de pè + ter- plier, piboulade)
rós) paysan piboleda n. f. peupleraie
peticion n. f. (s. XIII.) pétition pibolièra n. f. pépinière de peupliers
peticionar v. intr. (s. XVII. . . ) pétitionner pic n. m. (s. XII.) pic (oiseau)
peticionari, ària n. (s. XVIII. . . ) pétitionnaire pic n. m. (s. XII.) 1. pic (outil) 2. pioche
petilhament n. m. pétillement veire: petejament pic n. m. (s. XIV.) pic (sommet)
pic n. m. blessure par une pointe - cit.: L’un
petilhar v. intr. pétiller veire: pet sentiá d’un estòc desclavar las costèlas, / per ont
petilhós, osa (pl. petilhoses, osas) adj. pétil- s’estorissiá la sang a bèl rajòl ; l’autre, que mila pics
lant, ante alongavan pel sòl, / vesiá son paure còrs despartit en
petit pas (al -) loc. à petits pas estèlas (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) ; Montat
petit, ita adj. (s. XII.) 1. petit, ite veire: pichon, [sus] un ginet d’Espanha, / travèrsi la rasa campanha,
pichòt - cit.: Ieu som ací vengut per dire, en mon / e renègui, tot en fumant, / damb le pistolet a la man
lengatge, / que s’è le còrs petit pro grand es mon : / pics e patacs ! / alarma ! Alarma ! Qui ne vòl al
coratge, / per mostrar bravament qu’ieu sabi quicomet novèl gendarma ? (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s.
/ de çò que dins le cap la musa nos trasmet (Pèire XVII)
Godelin, Petita galantariá, s. XVII) 2. petit enfant pic (a tot -) loc. à tout moment
3. petit garçon, petite fille pic (amb lo -) loc. avec la pointe
petitament adv. (s. XIII.) petitement pic (aquò’s lo -) loc. c’est le point sensible
petitesa n. f. petitesse pic (de -) loc. sur le coup
petnar v. intr. 1. ruer 2. regimber 3. trépigner pic (tombar un -) loc. boire un coup
petnar dels quatre pès loc. ruer des quatre fers pic al cramalh (far un -) loc. Marquer d’une
petnejar 1. ruer 2. regimber 3. trépigner pierre blanche
petrificacion n. f. (s. XVI. . . ) pétrification pic de cinc oras (sul -) loc. à cinq heures pile
petrificar v. (s. XVI. . . ) pétrifier pic de miègjorn (sul -) loc. à midi pile
petrificat, ada adj. (s. XVII. . . ) pétrifié, ée pic de sèt oras (sul -) loc. à sept heures pile
petrodollar n. m. (s. XX.) pétrodollar pic e repic n. m. double sonnerie d’horloge
petroleta n. f. → ciclomotor 1. petite moto veire: pic es aquí (lo -) loc. c’est là le hic
petarèl 2. cyclomoteur pic o de pelada (de -) loc. d’une façon ou d’une
petròli n. m. (s. XIII. . . ) pétrole autre
petrolièr n. m. (s. XX.) pétrolièr (bateau) pic o pelada (aver -) loc. y arriver de toute façon
petrolièr, ièra adj. (s. XX.) pétrolier, ère pic o pelada (ben n’aurai -) expr. j’en tirerai
petrolifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) pétrolifère bien quelque chose
petroquimia n. f. (s. XX.) pétrochimie pic, l’estèla (a cada -) loc. 1. tous les coups por-
petroquimic, ica adj. (s. XX.) pétrochimique tent 2. il ne manque jamais son coup
petroquimista n. (s. XX.) pétrochimiste pica n. f. (s. XIII.) pique
petulància n. f. (s. XVI. . . ) pétulance pica ! (aquò -) loc. il fait très froid

458
pica (anar de -) picotós, osa

pica (anar de -) loc. rivaliser picar de tachas loc. claquer des dents (planter
pica (préner la -) loc. prendre la mouche des clous)
pica ? (aquò - ) loc. ça mord ? (pêche à la ligne) picar del cap loc. se cogner la tête
pica se fa mal (qual se -) loc. qui se gène se fait picar dins l’uèlh loc. donner dans l’œil
mal (iron.) picar ferme loc. frapper fort
pica, ben que pica (quand -) loc. quand il picar just loc. frapper juste
frappe, il frappe fort picar la dalha loc. 1. rabattre la faux 2. fig.
picacotèl (a -) loc. à couteaux tirés tailler une bavette
picacotèls amb (èsser a -) loc. être à couteaux picar lo cambe loc. broyer le chanvre
tirés avec picar lo gip loc. 1. battre le plâtre 2. fig. être
picada n. f. 1. coup 2. piqûre 3. poisson pris à dans la misère
l’hameçon (pêche) picar lo lin loc. broyer le lin
picada (aver una -) loc. le poisson mord à picar lo martèl loc. frapper à la porte
l’hameçon picar lo plastre loc. battre le plâtre
picada (cercar la -) loc. prendre ses précautions picar menut loc. 1. hacher menu 2. dépenser
picada (trobar la -) loc. trouver le joint peu
picadís (pl. picadisses) n. m. 1. action de frap- picar ont cal loc. frapper à la bonne porte
per, de tailler la pierre 2. fig. répétition d’une picar redond loc. frapper dur
même chose picar sul talh loc. 1. toucher le point sensible
picadís, issa adj. 1. susceptible 2. prêt à frapper 2. parler trop librement
picadoira n. f. hachoir picar tenèbras loc. faire du tapage nocturne
picadura n. f. piqûre (méd.) picar totes los martèls loc. frapper à toutes les
picalha n. f. 1. argent 2. monnaie portes
picalhon n. m. picaillon (monnaie du Piémont, picard, arda adj. e n. picard, arde
argent) picaresc, esca (pl. picaresques, escas) adj. (s.
pican tres oras loc. trois heures sonnent XIX. . . , del castelhan) picaresque
picanhar v. 1. quereller 2. taquiner picassaire n. m. qui manie la pioche
picanhièr, ièra / picanhós, osa adj. e n. picat de las arnas loc. rongé par les mites
1. querelleur, euse 2. taquin, ine picatge n. m. 1. piquage 2. frappe
picapol n. picpoul (cépage) picharra n. f. 1. dame-jeanne 2. pichet
picar v. (s. XX.) 1. piquer (machine à coudre) pichatar v. (s. XIV.) tacheter
- cit.: E d’a genolhons sus lo lièch, desnuda coma pichièr n. m. (s. XIV.) 1. pichet veire: dorna
una victòria, piquèt de las mans amb una fòga de 2. (fam.) pot de chambre
manida (Max Allier, L’Emperau, 1977) 2. taper à la pichon (far -) loc. aller doucement
machine 3. frapper 4. applaudir pichon agland, pòt venit un grand casse (d’un
picar n. m. 1. heurt 2. frappe -) expr. petit poisson deviendra grand
picar v. mordre (pêche à la ligne) pichon coma la favarèla loc. petit comme. . .
picar v. sonner (heure) - cit.: E quand sèt oras pichon, ona adj. petit, ite veire: petit, pichòt
avián picat despuèi un tròç al cloquièr de Sant Miquèl, pichona boca (non far -) loc. dire ouvertement
me caliá partir. . . Mas, en me’n tornant, aviái d’alas pichona es la bèstia, al plus a de verin (al mai
que me portavan (Julieta Dissèl, s. XX) -) expr. plus petite est la bête, plus elle a de
picar v. 1. vexer 2. offenser venin
picar (pichar) v. (s. XII.) creuser (pioche) pichonèl, èla adj. tout petit, toute petite
picar a la pòrta loc. frapper à la porte pichons uèlhs (far los -) loc. faire les yeux doux
picar a la virada loc. échouer à un examen / aux pichòt (far -) loc. économiser
élections pichòt, òta adj. 1. petit, ite veire: petit, pichon
picar al lec loc. réussir 2. petit enfant 3. petit garçon, petite fille
picar d’enveja loc. prendre l’envie picmèrle n. m. troène (arbre)
picar d’esquina loc. tomber à la renverse picorar v. picorer
picar de la dalha (al -) loc. au moment décisif picorèa n. f. (s. XVI. . . , del francés) picorée (ma-
picar de la dalha (es aquò lo -) loc. c’est ici la raudage, pillage)
difficulté picorejar v. picorer
picar de la dalha (lo -) n. m. 1. le point névral- picòta n. f. variole
gique 2. le nœud de l’affaire 3. le moment dé- picotada / picòtament n. 1. picotement 2. coup
cisif de bec
picar de las mans loc. 1. battre des mains 2. ap- picotar v. couper menu
plaudir picotar / picotejar v. 1. picoter 2. becqueter
picar de miègjorn (al -) loc. sur le coup de midi picotós, osa adj. 1. variolé, ée 2. variolique

459
pics e patacs (de -) pimentar

pics e patacs (de -) loc. des coups donnés et pigre coma una colòbra expr. fainéant comme
reçus une couleuvre
pictografia n. f. (s. XIX. . . ) pictographie pigre coma una loira loc. fainéant comme. . .
pictografic, ica adj. (s. XX.) pictographique pigre de la fred (èsser -) loc. craindre le froid
pictogramma n. m. (s. XX.) pictogramme pigre per se levar (èsser -) loc. avoir de la peine
pictural, ala adj. (s. XIX. . . ) pictural, ale à se lever le matin
pièg (pieg) adv. (s. XII., lat. pejus) pis veire: pièger pigre que s’escavela en córrer (es tant -) loc. il
est si fainéant qu’il court en faisant la roue
pièger adj. (s. XII.) (invar.) pire (dans cet exercice acrobatique, il peut paraître
pièger anar (al -) loc. au pis aller couché !)
pièger en pièger (de -) loc. de mal en pis pigre, gra adj. e n. (s. XIV.) 1. paresseux, euse -
pièger en sordeis (de -) loc. de pire en pire cit.: Los qu’an pas ausit tindar Nadalet dins lor en-
pièit (pieit; pièch; piech) n. m. (s. XII.) poitrine fança pòdon pas se far una idèa de tot lo gaug que la
veire: peitrina vida lor a panat. Lo nòstre campanièr, qu’alara èra
pièja n. f. 1. étai 2. appui pas vièlh, ni pigre, lo nos sonava, uèit jorns avant
piejar v. 1. étayer 2. appuyer Nadal, cada ser aprèp l’Angèlus, durant una ora
piemontés, esa adj. e n. (s. XVII. . . , de l’italian) (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) 2. crain-
piémontais, aise tif à
pietadós, osa (pl. pietadoses, osas) adj. 1. com- pigrejar v. intr. (s. XIV. . . ) paresser
patissant, ante - cit.: Qu’ieu siá le pecador pigresa n. f. (s. XIV.) paresse
dels [pièges] pecadors, / que per dessús mon cap pijama n. m. (s. XX., del japonés) pijamà pyjama
[l’impudéncia] rebofe, / e que, damb tot aquò l’enemic pila n. f. 1. abreuvoir 2. tas 3. pile de pont
non m’estofe, / plan me val, Senhor Dieu, que vos ètz 4. pile électrique
pietadós (Pèire Godelin, De la mòrt de N. S, s. XVII) pila (en -) loc. en foule
2. pitoyable 3. piteux, euse pila d’amics (una -) n. f. une foule d’amis
pietat n. f. (s. XIII.) 1. piété 2. pitié pila ni malha (non aver ni / aver pas ni -) loc.
pietisme n. m. (s. XVIII. . . ) piétisme être sans le sous
pietista adj. e n. (s. XVII. . . , de l’alemand) piétiste pilador n. m. pilon veire: pilon
pifraire, aira n. joueur, euse de fifre pilaire, aira n. pileur, euse
pifrar v. jouer du fifre pilar v. (s. XIII.) 1. piler 2. broyer
pifre n. m. 1. fifre 2. glouton pilar n. m. (s. XIII.) pilier
pifre, se’n torna pel tambor (vengut pel -) expr. pilar de pèbre loc. se sentir fatigué
bien mal acquis ne profite jamais pilas (a -) loc. à foison
piga n. f. → agaça pie (oiseau) pilastre n. m. (s. XIII., de l’italian) pilastre
piga (coma un nis de -) loc. comme l’as de Pilat (duna del -) n. f. (de l’occ. gascon "duna o tuca
pique (mal fait. . . ) deu Pilat") dune du Pilat (Arcachon)
pigalha n. f. 1. tache 2. bigarrure pilhar v. (s. XIII.) 1. piller 2. prendre
pigalhar v. 1. tacheter 2. moucheter pilhard n. m. (s. XIII.) pillard
pigalhat, ada / pigat, ada adj. 1. tacheté, ée pilhatge n. m. (s. XIII.) pillage
2. moucheté, ée 3. de couleur pie pilon n. m. (s. XII.) pilon veire: pilador
pigassa n. f. (s. XIII.) hache pilòna n. m. (s. XVIII. . . ) pylône
pigassa (traire lo margue après la -) jeter le pilòr n. m. (s. XVI. . . ) pylore
manche après la cognée pilorectomia n. f. (s. XX.) pylorectomie
pigassa (traire lo margue après la -) expr. jeter piloric, ica adj. (s. XVIII. . . ) pylorique
le manche après la cognée pilorisme n. m. (s. XX.) pylorisme
pigassar v. 1. hacher 2. fendre 3. équarrir à la piloroclasia n. f. (s. XX.) pyloroclasie
hache pilós, osa (pl. piloses, osas) adj. (s. XIX. . . )
pigasson n. m. hachette - cit.: Tanben aicí metís, pileux, euse veire: pelós
dirà le plus [ancian], un gigant al temps passat èra pilositat n. f. (s. XIV.) pilosité
[tan] grand [que] se tirava les brians amb un pigasson pilòt n. m. (s. XIV. . . , de l’italian) pilòte pilote
(Odde de Triors, 1578) pilòt n. m. 1. tas 2. pilotis
pigasson n. m. hachette pilotar v. (s. XV. . . ) piloter
pigment n. m. (s. XIX. . . ) pigment pilotatge n. m. (s. XV. . . ) pilotage
pigmentacion n. f. (s. XIX. . . ) pigmentation pilula n. f. (s. XIV.) pilule
pigmentar v. (s. XX.) pigmenter pilular, ara adj. (s. XIX. . . ) pilulaire
pigmentari, ària adj. (s. XIX. . . ) pigmentaire pilulièr n. m. (s. XVIII. . . ) pilulier
pigmentogèn, èna adj. (s. XX.) pigmentogène piment n. m. (s.XII.) piment
pigmèu, èa n. (s. XIV.) pygmée pimentar v. (s. XIX. . . ) pimenter

460
pimentièr pirogravaire, aira

pimentièr n. m. (s. XIII.) pimentier pintonejar v. 1. chopiner 2. boire avec excès


pimenton n. m. piment pintor animalièr n. m. peintre animalier
pimpa / pimpalhadura n. f. parure pintor, ora n. (s. XIV.) peintre (artiste) veire: pen-
pimpalhar (se) v. se faire une beauté heire
pimpanèla n. f. 1. pâquerette 2. (fig.) jeune pintoresc, esca (pl. pintoresques, escas) adj. (s.
coquette XVIII. . . , de l’italian) pittoresque - cit.: Lo pintoresc
pimpant, anta adj. (s. XVI. . . ) pimpant, ante veire: deu s’escafar davant la precision. Tota lenga de civi-
pimparèl lizacion es paura de mots e rica de sens (Robèrt Lafont,
pimpar (se) v. se faire une beauté Òc, oct.1948, p. 32)
pimpar / pimpalhar v. (s. XII.) 1. parer 2. rendre pintorlar / pintorlejar v. 1. peinturlurer 2. bar-
pimpant bouiller
pimparèl, èla adj. 1. pimpant, ante veire: pim- pintorlatge n. m. barbouillage
pant 2. fier pintura n. f. (s. XIII.) peinture
pimpilhós, osa (pl. pimpilhoses, osas) adj. piós, osa (pl. pioses, osas) adj. (s. XII.) pieux,
1. délicat, ate 2. fantasque euse
pimpinèla n. f. pimprenelle piosament adv. (s. XVI. . . ) pieusement
pimpon n. m. pompon piòt que non sai (es -) loc. il est très sot
pimponar / pimponejar v. 1. pomponner 2. dor- piòt, piòta n. 1. dindon / dinde 2. (fig.) idiot,
loter idiote (un peu)
pin n. m. (s. XII.) pin pipa n. f. (s. XIII.) pipe
pin non fa un cade (un -) loc. un chien ne fait pipa (s’abroncar al fum d’una -) expr.
pas un chat s’embarrasser pour un rien
pinacle n. m. (s. XIII. . . ) pinacle pipa (tubar la -) loc. avoir du dépit
pinacotèca n. f. (s. XIX. . . ) pinacothèque pipa-redòla (a -) loc. adv. en roulant sur soi-
pinassa n. f. (s. XV.) péniche veire: gabarra, pin même comme un tonneau veire: a rotla barricòt
pinassièr, ièra n. patron de péniche
pinastre n. m. 1. pinastre 2. pin maritime pipa-redòla (far -) loc. rouler comme un ton-
pinça n. f. pince neau
pinçament n. m. pincement pipaire n. m. fumeur de pipe
pincar v. 1. parer 2. embellir pipar (non ne -) loc. ne pas dire un mot
pinçar v. 1. pincer 2. serrer pipeline n. f. (s. XIX. . . , de l’anglés) pipe-line
pinçard / pinçon n. m. pinson piperacèas n. f. plur. (s. XIX. . . ) pipéracées (bot.)
pincèl n. m. (s. XII.) 1. pinceau 2. blaireau (pour piperada n. f. piperade
rasage) piperic, ica adj. (s. XIX. . . ) pipérique
pindaric, ica adj. (s. XVI. . . ) pindarique piperina n. f. (s. XIX. . . ) pipérine
pindarisme n. m. (s. XVI. . . ) pindarisme piperonal n. m. (s. XIX. . . , mot alemand)
pindarizar v. (s. XVI. . . ) pindariser pipéronal
pineda n. f. pinède veire: pin pipòts (als quatre -) loc. à la renverse, en
ping-pong n. m. (s. XX., de l’anglés) ping-pong roulant
pingüin n. m. (s. XVI. . . , de l’anglés) pingouin pipòts (tombar als quatre -) loc. tomber à la
pinha n. f. (s. XII.) 1. pigne 2. pomme de pin renverse
pinhon n. m. (s. XIV.) 1. pignon 2. amande de piracant n. m. piracantà pyracantha
pin piramida n. f. (s. XIV. . . ) pyramide
pinhon n. m. pignon (de maison, de machine) piramidal, ala adj. (s. XIV.) pyramidal, ale
pinquet (a -) loc. adv. 1. avec parcimonie veire: piramidalament adv. (s. XVIII. . . ) pyramidale-
far gintet 2. très peu ment
Pinsaguèl (lo faure de -) loc. le forgeron de Pin- pirata n. m. (s. XIII. . . ) pirate
saguel piratar v. (s. XVI. . . ) pirater
pint, pinta adj. peint, peinte veire: pénher piratariá n. f. (s. XVI. . . ) piraterie
pinta n. f. pinte piratatge n. m. (s. XX.) piratage
pintada mèstra (una -) loc. une cuite magistrale pirenèu, nèa adj. pirenenc pyrénéen, enne - cit.:
pintaire, aira n. 1. buveur, euse veire: pintar, los monts pirenèus, las montanhas pirenèas
pinta 2. ivrogne Pirenèus (los -) n. m. plur. (occ. "los monts
pintar v. 1. boire sans mesure 2. se saouler pirenèus"; "las montanhas pirenèas") les Pyrénées
pintar coma un amolaire expr. boire beaucoup piròga n. f. (s. XVII. . . , del castelhan? caribe)
pintarda n. f. (s. XVII. . . , del portugués) pintade pirogue
pinton n. m. 1. demi-litre 2. chopine pirogravadura n. f. (s. XX.) pyrogravure
pintonar v. 1. chopiner 2. boire avec excès pirogravaire, aira n. (s. XX.) pyrograveur, euse

461
piròl, òla pizzariá

piròl, òla adj. 1. fou, folle 2. niais, aise pistolet n. m. (s. XVI. . . , de la vila de Pistoia) pisto-
pirolisar v. (s. XX.) pyrolyser let - cit.: Montat [sus] un ginet d’Espanha, / travèrsi
pirolisi n. f. (s. XX.) pyrolyse la rasa campanha, / e renègui, tot en fumant, / damb le
piroman, ana n. (s. XIX. . . ) pyromane pistolet a la man : / pics e patacs ! / alarma ! Alarma
piromania n. f. (s. XIX. . . ) pyromanie ! Qui ne vòl al novèl gendarma ? (Pèire Godelin,
pirotecnic, ica adj. (s. XVII. . . ) pyrotechnique Ramelet Mondin, s. XVII)
pirotecnician, ana n. (s. XX.) pyrotechnicien, pistolet n. m. sorte de petit pain
enne pistolet / pan chinchat n. m. pain frotté d’ail
piscicatòri, òria adj. (s. XX.) piscicatoire pistoletada n. f. série de coups de pistolet
piscicòla adj. (s. XIX. . . ) piscicole piston n. m. (s. XVII. . . , de l’ital. pistone) piston
piscicultor, tritz (pl. piscicultors, trises) n. m. (s. piston n. m. (de pistar) 1. pilon veire: baselic
XIX. . . ) pisciculteur, trice 2. pistou (basilic pilé)
piscicultura n. f. (s. XIX. . . ) pisciculture pitagoric, ica adj. (s. XVIII. . . ) pythagorique
piscina n. f. (s. XIII.) piscine - cit.: Tot còp, lo di- pitagorician, ana adj. e n. (s. XVIII. . . )
jòus, a la piscina, anavan pescolhar (Paul Gairaud, La pythagoricien, enne
sexològa, 1982) pitagorisme n. m. (s. XVIII. . . ) pythagorisme
piscivòr, òra adj. (s. XVIII. . . ) piscivore pitança n. f. (s. XIII.) pitance - cit.: Tot en trotine-
Pisídia / Pisidia n. pr. Pisidie (anc. Pays d’Asie jant sus un montairon d’òrdi, / dins un recanton
Mineure) - cit.: La Pamfília [Pampilia] corrú, con- de granièr, / doas mirgas, que vivián tranquillas e
quistè la Cilícia, / la Frígia, la Pisídia e la dòcta Fenícia d’acòrdi / e per qui tot èra planièr, / [s’enchipravan]
(Pèir de Garròs, Lissandre, 1567) de la pitança (Aquiles Mir, La doas mirgas, s. XIX)
pitançar v. intr. 1. manger 2. se régaler
pissa (tremolar coma un pòrc quand -) expr.
pitar (far -) mystifier quelqu’un
trembler comme une feuille
pitecantròp n. m. (s. XIX. . . ) pithécanthrope
pissa, pis n. → urina pisse, urine (fam.)
pitia n. f. (s. XVI. . . ) pythie
pissa-fred n. m. 1. Grincheux (un) 2. pisse-
pitian, ana adj. (s. XVI. . . ) pythien, enne
froid
piton n. m. (s. XIX. . . ) python (serpent)
pissada n. f. 1. jet d’urine 2. jaillissement
pitonissa n. f. (s. XV. . . ) pythonisse
pissadoira n. f. → urinal 1. (triv.) pissoir 2. uri-
pitre (aver de -) loc. avoir du courage
noir
pitre (sarrar lo -) loc. serrer le cœur
pissador n. m. 1. pot de chambre 2. urinal
pitre per (cal aver de -) loc. il faut du courage
pissaire, aira n. (fam.) pisseur, euse
pour
pissaprim n. m. 1. quelqu’un de parcimonieux
piu-piu onom. (s. XII.) pépiement
dans ses actions 2. un petit bras / un petit
piu-piu totjorn se planh, totjorn viu expr. ceux
joueur
qui se plaignent s’en sortent toujours
pissar v. (s. XII.) 1. pisser veire: tombar d’aiga piucèl, èla (piucèu, èla; piuceu, ela) n. (s. XIII.)
2. uriner 3. jaillir 4. ruisseler 5. pleuvoir à verse 1. puceau, elle veire: verge 2. vierge
pissar a las guètas de qualqu’un expr. mépriser piucelatge n. m. (s. XIII.) pucelage veire: virgini-
quelqu’un tat - cit.: Perdèri lo piucelatge qu’aviái un pauc mai
pissar en poma d’asagador loc. être ivre de suff- de onze ans. [Amb] un vièlh : quaranta e dos ans de
isance mai qu’ieu (Paul Gayraud, La sexològa, 1982)
pissar l’aret (daissar -) loc. 1. laisser tomber piulada n. f. piaillement
2. ne plus s’occuper de piuladís pl. piuladisses) n. m. piaillement
pissarada n. f. 1. flaque d’urine 2. gros jet piulament n. m. (s. XIV.) 1. piaillement 2. piaule-
d’urine ment
pissarèl n. m. → urètra 1. petit jet 2. urètre piular v. (s. XII.) piauler
pisson n. m. pipi piulard, arda adj. piulaire 1. piailleur, euse
pisson (far -) loc. faire pipi veire: pissar 2. canard sauvage
pissós, osa (pl. pissoses, osas) adj. pisseux, piulet n. m. cri aigu
euse piuse n. f. (s. XIII.) puce
pista n. f. piste pivelar v. → fascinar fasciner veire: falquetar
pistacha n. f. (s. XIII. . . , de l’italian) pistache pivelatge n. m. → fascinacion fascination
pistachièr n. m. (s. XVI. . . ) 1. pistachier (arbre) pixida n. f. (s. XIV.) 1. cassette 2. pixide
2. vert galant pixida adj. pyxide
pistaire, aira n. pisteur, euse pizza n. f. (s. XX., mot italian) pizzà pizza
pistar v. 1. pister 2. surveiller pizzaiòlo n. m. (s. XX., mot italian) pizzaiòlò piz-
pistar v. (lat. v. pistare) 1. piler 2. broyer zaiolo
pistil n. m. (s. XVII. . . ) pistil (bot.) pizzariá n. f. (s. XX.) pizzerià pizzeria

462
placa plan pro

placa n. f. (s. XVI. . . , del neerlandés) plaque plagiar v. (s. XIX. . . ) plagier
plaça n. f. (s. XIII.) place (la ville, le lieu. . . ). T. plagiari, ària n. (s. XVI. . . ) plagiaire
militaire) - cit.: . . . òm a acostumat d’enviar (. . . ) plagista n. (s. XX.) plagiste
dos obrièrs, non pas coma d’espions per reconéisser la plai / platz (se te -) loc. s’il te plaît
plaça e l’abandonar puèi a la discrecion de sos enemics, plaid (plag; plaig) n. m. (s. XII.) 1. plaidoyer
mas coma de capitanis expèrts, per jutjar del [socors] 2. procès 3. plaid (histoire)
qu’es necessari (B. Amilhan,1673). plaidable, abla adj. (s. XIII. . . ) plaidable
plaça n. f. (s. XVII. . . ) place (emploi) plaidar / plaidejar v. (s. XII.) plaider
plaça n. f. place (espace) - cit.: Escrivans aujòls, plaidariá n. f. (s. XIII.) plaidoirie
de qui [l’esperit] comol de raras invencions ten tant plaidejaire n. m. (s. XII.) plaideur
de plaça per totis les camins de la sciéncia, que [di- plaidejat n. m. (s. XVII.) plaidoyer
ficilament] òm pòt passar per un [subjècte] comun plaire v. (s. XII.) plaire
sense vos tustar, plàcia vos agradar que, de la fòrça plais (pl. plaisses) n. m. haie de jardin - cit.: Bel
de qualqu’una de vòstras autoritats, ieu piège nòstra m’es qu’ieu chant e coindei / Pois l’aur’ es dous’ e.l
flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII). temps gais / E / pels vergiers e pels plais / Aug lo retint
plaça n. f. 1. place (marché. . . ) 2. halle e.l gabei / Que fan l’auzelet menut / Entre.l blanc e.l
plaça (en -) loc. sur la place publique vert e.l vaire / Adonc se deuria traire / Cel que vol
plaça (far -) loc. céder la place qu’amors l’ajut / Vas captenensa de drut (Raimond de
plaça (sus -) loc. sur place - src.: Mistral, TDF. Miraval, s. XII)
plaça cobèrta n. f. halle veire: los cobèrts plaja n. f. (s. XIX. . . , de l’italian) plage
plaça de (en -) loc. au lieu de plan adv. (s. XII.) planes 1. bien - cit.: Qu’ieu siá
placa de coseson n. f. plaque de cuisson le pecador dels [pièges] pecadors, / que per dessús
plaça de las èrbas n. f. place aux herbes mon cap l’impudença rebofe, / e que, damb tot aquò
plaçament n. m. (s. XVIII. . . ) placement l’enemic non m’estofe, / plan me val, Senhor Dieu,
placar v. (s. XVI. . . ) plaquer que vos ètz pietadós (Pèire Godelin, De la mòrt de N.
plaçar v. (s. XVII. . . ) 1. placer 2. situer 3. se S, s. XVII) 2. beaucoup - cit.: Òc, òc-ben, saique,
placer (trouver un emploi) son aquí filhas qu’an besonh de se ganhar la vida; e
placard n. m. placard (affiche) benlèu son pas plan pagadas. Mas fan mestièr nòble
placatge n. m. (s. XIX. . . ) placage (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
placèbo n. m. (s. XX., mot latin) placebò placebo plan (aquò’s aquí lo -) loc. voilà ce qu’il faut
placenta n. f. (s. XVI. . . ) placentà placenta veire: faire
noiriment plan (aquò’s lo -) loc. voilà ce qu’il faut faire
placentacion n. f. (s. XIX. . . ) placentation plan (non es lo / es pas lo -) loc. ce n’est pas
placentari, tària adj. (s. XIX. . . ) placentaire opportun
placeta n. f. parvis (n. m.) plan (non es tot / es pas tot -) loc. ce n’est pas
placide, ida adj. (s. XV. . . ) placid placide facile
placiditat n. f. (s. XV. . . ) placidetat placidité plan (tirar un -) loc. former un projet
placièr, ièra n. (s. XIII.) placier, ère plan (tot li es -) loc. rien ne l’arrête
plafon n. m. (s. XVI. . . , del francés) plafond plan amb el (non es / es pas -) loc. il est toqué
plafonaire, aira n. (s. XIX. . . ) plafonneur, euse plan ben loc. très bien
plafonament n. m. (s. XX.) plafonnement (lim- plan camin (a -) loc. sur un chemin égal,
ite) régulier
plafonar v. intr. (s. XVII. . . ) plafonner (bâtiment) plan cant n. m. (s. XII. . . ) plain-chant
plafonar v. (s. XX.) plafonner (hauteur) plan coratjós, osa loc. très courageux
plafonat, ada adj. (s. XVII. . . ) plafonné, ée (lim- plan de miègjorn (al -) loc. en plein midi
ité) plan del jorn (al -) loc. en plein jour
plafonatge n. m. (s. XIX. . . ) plafonnage plan dire (a lo -) loc. à la vérité
plafonièr n. m. (s. XX.) plafonnier (maison, plan encontrat (a -) loc. il a su saisir sa chance
véhicule. . . ) plan fait loc. 1. bien fait 2. bien tourné
plaga n. f. (s. XII.) plaie - cit.: A tu me’n vau, paure plan far loc. bien faire - cit.: .
pastor, / afin que del metís baston / que m’a tota la plan far (a acabat de -) expr. il ne fera jamais
carn macada, / tu me forniscas la pomada ; car per rien de bon
remèdis, non n’i a cap, / dels que defòra vila òm sap, plan la me pagatz loc. vous me la baillez belle
/ qu’ieu n’aja metut [sus] ma plaga (Pèire Godelin, plan me val loc. il me convient parfaitement
Ramelet mondin, s. XVII) plan neblat (un -) loc. un plan avorté
plaga (enverinar una -) loc. infecter une plaie plan pè (a -) loc. de plain-pied
plaga vos agradar loc. veuillez agréer plan planet loc. 1. lentement 2. doucement
plagi n. m. (s. XVII. . . , gr. plagios) plagiat plan pro loc. assez bien

463
plan talament que plantat sul nas (me l’a -)

plan talament que loc. si bien que planièr (veire tot -) loc. voir tout en rose, sans
plan vos en val ! loc. tant mieux pour vous ! problème
plan, plana adj. (s. XII.) 1. plan, plane 2. uni, ie planièr coma la man loc. plat comme la main
3. plan planièr, èra adj. 1. plat, plate 2. (fig.) facile
plana n. f. (s. XII.) plaine (sans obstacle)
plana (per la -) loc. en rase campagne planificable, abla adj. (s. XX.) planifiable
planador n. m. (s. XX.) planaire planeur (avion) planificacion n. f. (s. XX.) planification
planar v. intr. planer planificar v. (s. XX.) planifier
planastèl n. m. plateau (géol.) planificator, tritz adj. e n. (s. XX.) planificateur,
planca (plancha) n. f. (s. XII.) 1. planche trice
2. passerelle planisfèri n. m. (s. XVI. . . ) planisphère
plancat (planchat) n. m. / f. (s. XIII.) → ponde planissa n. f. (s. XII.) esplanade
plancher planning n. m. (s. XX.) planning
plançòl n. m. plant d’arbre planòl n. m. plateau (géol.)
plançolièr n. m. → plantolièr 1. pépinière 2. lieu planpè n. m. 1. rez-de-chaussée 2. plain-pied
couvert de plans d’arbres planpunh n. m. 1. poignée 2. pleine main
planctofague, aga adj. (s. XX.) plantofag planc- planpunh (a -) loc. à pleine main
tophage plant n. m. 1. plant 2. cépage
planctologia n. f. (s. XX.) planctologie plant daissar en -) loc. planter là quelqu’un
plancton n. m. (s. XX., de l’alemand) plancton planta n. f. (s. XII.) plante des pieds
planctonic, ica adj. (s. XX.) planctonique
planta n. f. (s. XII.) 1. plante (bot.) 2. plantacion
planejar v. intr. 1. être plan 2. s’aplanir
veire: plantacion
planesa n. f. (s. XIV.) 1. petite plaine 2. planèze
planta-i un cade (non i a d’item, -) loc. il n’y a
planeta n. f. (s. XIV.) planète - cit.: Aquel a totjorn
pas à dire
tengut le cap entre doas aurelhas que [non a] ausit
planta-li un cade ! loc. il faut te résigner
parlar de Patracòlis [. . . ], tan grand astrològue, que
plantacion n. f. (s. XIV.) plantation
laissa les astres a lòc, e que sense consideracion de
plantada n. f. (s. XIII.) 1. plantation 2. jeune
las planetas, ten totjorn las siètas plan netas (Peire
vigne
Godelin, s. XVII).
plantador n. m. plantoir
planeta (aquò èra ma / sa -) loc. 1. c’était le des-
tin 2. cela devait arriver plantage n. m. (s. XIII.) plantatge plantain veire:
planetari, ària adj. (s. XX.) planétaire plantatge
planh n. m. (s. XII.) 1. plainte 2. chant funèbre plantaire, aira n. (s. XIV.) planteur, euse
3. complainte plantar v. (s. XIII.) 1. planter - cit.: Era plan lo
plànher v. (s. XII.) 1. plaindre 2. regretter corrent que montava per a mesura que la conca del
plánher v. (lat. plangere) 1. plaindre 2. regretter camin n’arribava a son clòt. Pensèt : "Se me nèga lo
plánher (es de -) expr. il est à plaindre carburator soi plantat aquí (Leon Còrdas, Sèt pans,
plànher (èsser de -) loc. être à plaindre 1977) 2. immobiliser
plànher de graissa (se -) loc. abondance de bien plantar bordon loc. s’établir quelque part
ne nuit pas plantar cavilha loc. se fixer quelque part
plànher l’argent loc. regretter son argent (être plantar lo pati loc. mettre en désordre
parcimonieux) plantar qualqu’un aquí loc. planter là
plànher lo dòl loc. présenter ses condoléances quelqu’un
plànher lo necessari (se -) loc. se refuser le plantar son bròc loc. fixer son domicile
nécessaire plantar un bròc loc. suspendre le travail
planheriái (trobèsse un topinon d’aur, non plantar un clavèl loc. 1. planter un clou 2. fig.
me’n -) expr. abondance de bien ne nuit pas contracter une dette
planhi l’argent (non -) loc. je ne regrette pas plantat a la crosada loc. planté en quinconce
mon argent plantat a l’esquaire loc. planté en quinconce
planhòl n. m. (s. XIII.) 1. petit plateau 2. petite plantat coma un image loc. planté comme un
plaine terme
planièr adj. 1. plat - cit.: Tot en trotinejant sus un plantat coma un palfic loc. planté comme un
montairon d’òrdi, / dins un recanton de granièr, / doas terme
mirgas, que vivián tranquillas e d’acòrdi / e per qui tot plantat coma un sause loc. planté comme un
èra planièr, / [s’enchipravan] de la pitança (Aquiles terme
Mir, La doas mirgas, s. XIX) 2. aisé 3. facile plantat en galís loc. planté en quinconce
planièr (tot li es -) loc. il ne voit pas les prob- plantat sul nas (me l’a -) loc. il me l’a reproché
lèmes vertement

464
plantatge plebiscitar

plantatge n. m. plantage (action de planter) plastic, ica adj. e n. m. (s. XVI. . . ) plastique
veire: plantage (matière)
plantatz aquí un bròc loc. restons-en là plasticar v. (s. XX.) plastiquer (explosion)
plantejar una question loc. soulever des dis- plastician, ana n. (s. XX.) plasticien, enne
cussions (artiste)
planti un bròc per un autre còp loc. j’en reste plasticitat n. f. (s. XVIII. . . ) plasticité
là, nous y reviendrons plastificacion n. f. (s. XX.) plastification
plantièr n. m. (s. XIV.) 1. jeune vigne 2. école plastificant n. m. (s. XX.) plastifiant (industrie)
buissonnière 3. escapade plastificant, anta adj. (s. XX.) plastifiant, ante
plantièr (far -) loc. 1. faire une fugue 2. faire plastificar v. (s. XX.) plastifier
l’école buissonnière plastrar v. (s. XIV. . . ) plâtrer
plantigrade, ada adj. (s. XVIII. . . ) plantigrade plastrariá n. f. (s. XIV. . . ) plâtrerie
plantolièr n. f. pépinière veire: plançolièr, plan- plastre n. m. (s. XIV.) plâtre veire: gip
tièr plastrièr n. m. (s. XIV. . . ) plâtrier veire: gipièr
plantolierista n. (s. XX.) pépiniériste plastron n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) plastron
planura n. f. 1. plaine 2. surface plane plat n. m. (s. XV.) 1. plat (vaisselle) 2. mets
plap n. m. (s. XIV.) tache plat (daissar tot a -) loc. laisser sans rien
plapar v. (s. XIV.) tacheter plat barbièr n. m. plat à barbe
plaqueta de chocolat n. f. tablette de chocolat plat d’injúrias (un -) n. m. une bordée
veire: barra d’injures
plasença n. f. (s. XII.) 1. plaisance 2. endroit plat e sieta (far qualqu’un -) expr. dire du bien
agréable en présence de quelqu’un et du mal en son ab-
plasent (es fòrça -) loc. il est très sympathique sence
plasent, enta adj. (s. XVI. . . ) 1. plaisant, ante plat, plata adj. (s. XII.) plat, plate
veire: agradiu 2. agréable platabanda n. f. (s. XIII. . . ) plate-bande
plasentariá n. f. (s. XVI. . . ) plaisanterie platafòrma n. f. (s. XV. . . ) plataforma plateforme
plaser n. m. (s. XII.) plaisir - cit.: Santa Ceselha platafòrma de lançament n. f. (s. XX.) rampe de
nasquèt de parents nòbles e opulents qu’aviau tot a lancement
[ronfle], lor mancava pas res, èron respectats e aimats platament adv. (s. XV. . . ) platement
dins lor país coma de [mond] que podiau e que fasiau platana n. f. (s. XIV.) 1. platanier 2. platane
plaser quand n’èron pregats (Joan Loís Fornèrs, s. platàs de peguesas (un -) une bordée d’injures
XVIII); A tot moment, nos cal demesfisar davant la platat, platada n. m. / f. plat (contenu)
família (...). Aver l’atencion ponchuda; velhar que las platèl n. m. plateau
pòtas, los uèlhs, un det, lo biais de se téner drecha o platèla n. f. 1. omoplate 2. hachoir
mièg ajaçada dins un cadièiràs, anèssen pas cridar : platin n. m. (s. XVIII. . . , del castelhan) platine
- Se sabiatz qun plaser n’avèm, totas doas, pel lièch platina ! (n’a una -) loc. il a la langue bien pen-
(Paul Gairaud, La sexològa, 1982) due
plaser (a -) loc. 1. à loisir - cit.: Pèire l’òrb e platina (aver bona -) loc. avoir la langue bien
Guilhèm la guida, / dròlles e de fòrt [gentila] vida, pendue
/ partiguèn un jorn de l’autre an, / del bon país de platinaire, aira n. (s. XX.) platineur, euse
Carmentrant, / per a plaser véser las minas / de las platinar v. (s. XIX. . . ) platiner
tostonetas mondinas, / e saber se lor perfeccion / junta platinat, ada adj. (s. XX.) platiné, ée
damb la reputacion (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) platinatge n. m. (s. XIX. . . ) platinage
2. doucement platinifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) platinifère
plaser (amb -) loc. je vous en prie (réponse à platissal d’espasa loc. coup du plat de l’épée
"merci") platitud n. f. (s. XVII. . . ) 1. platitude 2. sottise
plaser cabras, lo boc es vièlh (a -) expr. douce- platonic, ica adj. (s. XVIII. . . ) platonique
ment, ne vous bousculez pas / nous avons tout platonicament adv. (s. XIX. . . ) platoniquement
notre temps / il y en aura pour tout le monde platonician, ana adj. e n. (s. XIV. . . ) platonicien,
plaser dels sants ! (es lo -) loc. c’est le Paradis ! enne
plaser e volontat (a -) loc. Volonté (à) platonisme n. m. (s. XVII. . . ) platonisme
plaser pesolhs, la nuèit es longa (a -) expr. plausibilitat n. f. (s. XVII. . . ) plausibilité
doucement, ne vous bousculez pas / nous plausiblament adv. (s. XVI. . . ) plausiblement
avons tout notre temps / il y en aura pour tout plausible, ibla adj. (s. XVI. . . ) plausible
le monde plèba n. f. (s. XIII. . . ) plèbe veire: plèu
plasma n. m. (s. XIX. . . ) plasmà plasma plebèu, plebèa adj. (s. XIV. . . ) plébéien, enne
plasmatic, ica adj. (s. XIX. . . ) plasmatique plebiscit n. m. (s. XVIII. . . ) plebicite plébiscite
plastic n. m. (s. XX., mot anglés) plastic (explosif) plebiscitar v. plébisciter

465
plebiscitar plombifèr, èra

plebiscitar v. (s. XX.) plébisciter plen de . . . (a -) loc. à plein + substantif


plebiscitari, ària adj. (s. XIX. . . ) plébiscitaire plen de cap (a -) loc. à tue-tête
plebiscite n. m. plébiscite plen de man (a -) loc. 1. à pleines mains 2. à
plec n. m. (s. XIII.) 1. pli (de vêtement) 2. levée, poignées
aux cartes plen noguièr / casse (de -) loc. en noyer / chêne
plec (a -) loc. 1. comme il faut 2. à la perfection massif
plec (préner lo -) loc. prendre le pli plen punh (a -) loc. adv. à pleines mains
plec de braç (a -) loc. à force de bras plen, plena adj. plein, pleine - cit.: Mès aquò
plec de gargalhòl (a -) loc. adv. 1. à tue-tête 2. à siá pro dit per ara, / que le cèl son mántol prepara, /
plein gosier contrapuntat, tan plen que vuèit, / de las estelas de la
plega (far sa -) loc. faire sa part du travail nuèit (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
plegable, abla adj. (s. XVI. . . ) pliable plenas pòchas (las -) n. m. plur. les poches
plegadís, issa (pl. plegadissesn issas) adj. (s. remplies - cit.: Aviá las plenas pòchas de dragèias
XIV.) 1. souple - cit.: En mès d’aquò, los problè- plenièr, ièra adj. (s. XII.) 1. plénier, ère 2. com-
mas pausats per Jonin a prepaus de la sua revirada plet, ète
en francés modèrne que’s pausan diferentament dab plenipotenciari, ària adj. e n. (s. XVII. . . ) plénipo-
l’occitan gascon, lenga populara, encara plegadissa e tentiaire
polimòrfa, de cap au francés academic, codificat dinc a plenissonant, anta adj. (s. XIV.) voyelle qui
l’extrème, on lo mendre arcaïsme o dialectalisme qu’ei « sonne plein » veire: semissonant
hòrabanit o deu mens sentit coma "chocant" (Pèire plenitud n. f. (s. XIV. . . ) plénitude
Bèc, La canta de Rotland, 2014, p. 6) 2. flexible plenor n. f. → plenitud plénitude
3. pliant, ante plenponh n. f. 1. poignée 2. pleine main
plegadoira n. f. (s. XVI. . . ) plieuse (machine) plenpunhar (a -) loc. prendre à deux mains
plegador n. m. (s. XVII. . . ) plioir (ustensile pour pleonasme n. m. (s. XIV.) pléonasme
plier) plesiosaure n. m. (s. XIX. . . ) plésiosaure
plegadura n. f. (s. XVI. . . ) 1. pliure 2. pli 3. artic- pletòra n. f. (s. XVIII. . . ) pléthore
ulation pletoric, ica adj. (s. XIV. . . ) pléthorique
plegaire, aira n. (s. XVI. . . ) plieur, euse (per- plèu n. f. → plèba plèbe
sonne) pleura n. f. (s. XVI. . . ) plèvre
plegament n. m. (s. XIV.) 1. pliement 2. pliure pleural, ala adj. (s. XIX. . . ) pleural, ale
plegar v. (s. XIII., var.: plejar) 1. plier 2. fléchir pleuresia n. f. (s. XIV.) pleurésie
3. envelopper 4. se soumettre pleuretic, ica adj. (s. XIII. . . ) pleurétique
plegar (las i -) loc. plier bagage plexiglàs n. m. (s. XX., nom depausat) plexiglass
plegar botiga loc. abandonner son commerce plèxus n. m. (s. XVI. . . ) plexus
plegar la taula loc. lever le couvert plinta n. f. (s. XVI. . . ) plinthe
plegar las cadièras loc. ranger les chaises plòga (d’aquí que -) loc. avant qu’il ne pleuve
plegar las espatlas loc. hausser les épaules plòga demorarà (que non -) expr. s’il ne pleut
plegar los braces loc. croiser les bras pas, il restera
plegar los mòrts loc. ensevelir les morts plòga, lo blat sortirà pas (que non -) expr. s’il
plegar los uèlhs loc. 1. mourir 2. fermer les ne pleut pas, le blé ne sortira pas
yeux ploguèsse (quand -) loc. quand même il pleu-
plegar matinas loc. être ruiné vrait
plegar paquet loc. plier bagage ploguèsse deman ! loc. s’il pouvait pleuvoir
plegar qualqu’un coma un libre loc. mater demain !
quelqu’un plomb n. m. (s. XII.) 1. plomb veire: plombet
plegar sas cauquilhas loc. prendre ses affaires 2. fil à plomb
et partir / mourir plomb a l’ala (aver un -) loc. être dans une sit-
plegatge n. m. (s. XIX. . . ) pliage uation critique (entreprise. . . )
plegatiu, iva adj. 1. flexible 2. (fig.) docile plombar v. (s. XII.) 1. surplomber 2. vérifier
pleiades n. f. plur. (s. XIV : « pliades ») pléiades l’aplomb
(étoiles) plombariá n. f. (s. XIV. . . ) plomberie
plen (en -) loc. en plein plombat, ada adj. (s. XIII. . . ) plombé, ée
plen canèl (a -) loc. à flots, en abondance plombatge n. m. (s. XV. . . ) plombage
plen capèl de (un -) n. m. un chapeau rempli plombet n. m. fil à plomb
de - cit.: Aviá de cerièras un plen capèl plombet (al -) loc. perpendiculairement
plen coma un bornat loc. plein comme un œuf plombièr n. m. (s. XIII. . . ) 1. plombier
plen davantal (un -) n. m. un tablier rempli - 2. plombeur
cit.: Aviá un plen davantal de pomas plombifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) plombifère

466
plond, a plujós, osa (pl. plujoses, osas)

plond, a adj. (lat. profondus) → prigond profond, plòu, degota (se non -) expr. il y a toujours
e - cit.: Nòstra lenga a las raices plondas. S’èra pas quelque chose à gagner
aital, n’a bèl temps que seriá escanada, amudida, en- plòu, i a totjorn qualqu’un defòra (quand -)
terrada, que se’n parlariá pas mai. Amb aquò, jamai expr. il y en a toujours qui pâtissent
coma duèi aviá pas sentit lo dangèr d’èstre desrabada plòu, non i vau (se -) loc. je ne prends pas de
per tot de bon (Enric Molin, En tutant lo grelh, 1965) risques
plor n. m. (s. XII.) pleur plòure v. impers. (s. XII.) pleuvoir veire: plòver
plor a l’uèlh (aver lo -) loc. avoir la larme à l’œil plòure (après -) loc. après la pluie
plora (quora ritz, quora -) loc. tantôt il pleut, plòure (pòt escotar -) loc. il peut attendre !
tantôt il fait soleil plòure (s’a de -) loc. s’il doit pleuvoir
plora lo pan que manja (se -) expr. il lésine sur plòure a a raissa loc. pleuvoir à verse
tout plòure a bèlas escudèlas loc. pleuvoir à verse
plora que se desparpèla loc. il pleure à chaudes plòure a bodre loc. pleuvoir à verse
larmes plòure a brassada loc. pleuvoir à verse
ploradís, issa (pl. ploradisses, issas) adj. plòure a bròc loc. pleuvoir à verse
1. éploré, ée 2. qui fait pleurer plòure a cornudas loc. pleuvoir à verse
ploraire, aira n. (s. XIII.) pleureur, euse plòure a desliga de cèl loc. pleuvoir de façon
ploramicas n. qui pleure famine torrentielle, diluvienne
ploramicas del castèl n. pleurnicheur (sans plòure a fais loc. pleuvoir à verse
raison valable) plòure a ferradats loc. pleuvoir à verse
plorar v. (s. XII.) pleurer plòure a ferrats loc. pleuvoir à verse
plorar a bolhons loc. pleurer à chaudes larmes plòure a lavaci loc. pleuvoir à verse
plorar coma un cadèl loc. pleurer comme un plòure a paladas loc. pleuvoir des hallebardes
veau plòure a palas loc. pleuvoir à verse
plorar coma un penchenièr loc. pleurer comme plòure a selh loc. pleuvoir à verse
plorar coma una Magdalena loc. pleurer plòure a selhon loc. pleuvoir à verse
comme. . . plòure a semals loc. pleuvoir à verse
plorar de rire loc. rire aux larmes plòure a vèrsa loc. pleuvoir à verse
plorar lo pan (se -) loc. se priver plòure de brasas loc. faire un soleil brûlant
plorar pan loc. pleurer misère plovent demorarà (en non -) expr. s’il ne pleut
plorar que se devorir loc. pleurer amèrement - pas, il restera
cit.: plorava que se devorissiá plovina n. f. 1. bruine 2. gelée blanche
plorar un molon loc. pleurer beaucoup 3. frimas
plorarèl, èla adj. pleurnichard, de plovinejada n. f. pluie fine
plorèt mai que mai (la -) loc. il la pleura beau- plovinejar v. bruiner par intervalles
coup plovinejar v. impers. 1. bruiner 2. geler légère-
plorinejar v. pleurnicher ment
plorinós, osa (pl. plorinoses, osas) adj. pleu- plovinós, osa (pl. plovinoses, osas) adj. 1. bru-
micheur, euse ineux, euse 2. couvert de gelée blanche
plorós, osa (pl. ploroses, osas) adj. (s. XIII.) pluèja n. f. pluie
1. éploré, ée 2. larmoyant, ante pluèja (aquò devina de -) loc. ça veut dire qu’il
plors (tombar de -) loc. verser des larmes va pleuvoir
plors (uèlh negadís de -) loc. œil noyé de pluèja a una bèla seguida (se la -) expr. si la
larmes pluie est suivie du beau temps
plòt n. m. 1. billot 2. jeu de cartes complet pluèja nos ven dessús (la -) loc. la pluie vient
plòu (quand -) loc. quand il pleut vers nous
plòu coma jos una font loc. il tombe un déluge plugina n. f. pluie fine
plòu de brasa loc. il fait très chaud (il tombe pluginós, osa (pl. pluginoses, osas) adj. 1. plu-
du feu) vieux, euse 2. brumeux, euse
plòu demorarà (se -) expr. s’il ne pleut pas, il plujal n. m. 1. averse veire: plujat 2. giboulée
restera plujat / plujada n. m. / f. 1. averse veire: plujal
plòu per escotadas loc. il pleut par intermit- 2. giboulée
tences plujós, osa (pl. plujoses, osas) adj. pluvieux,
plòu que jamai plus loc. on n’a jamais vue une euse
pluie pareille pluma n. f. (s. XII.) plume - cit.: . . . mès al lòc
plòu que nega loc. il pleut à tout noyer de lanças ponchudas, / armem-nos de plumas agudas
plòu quicòm ! loc. qu’est-ce qui tombe ! (Pèir de Garròs, 1567) ; L’abilhament de pluma qui

467
pluma podença

crobís ma prestança, mustra pro que jo’m trufi d’eths pluvial, ala adj. (s. XIV.) pluvial, ale
(G. Bedot, 1642) pluvièr n. m. (s. XIII.) pluvier (oiseau)
plumacho n. m. 1. panache - cit.: Noirigat de pluviomètre n. m. (s. XVIII. . . ) pluviomètre
Tolosa, me plai de mantenir son lengatge bèl, e capa- pluviometria n. f. (s. XIX. . . ) pluviométrie
ble de desrambulhar tota sòrta de concepcion ; e per pluviòse n. m. (s. XVIII. . . ) pluviôse (mois révo-
aquò digne de se carrar dambe un plumacho de prètz lut.)
e d’estima (Pèire Godelin, s. XVII) 2. huppe pluviositat n. f. (s. XX.) pluviosité
plumada n. f. 1. plumée 2. (fam.) raclée pneumatic amb clavèls n. m. pneu à clous
plumalh n. m. plumeau pneumatic de nèu n. m. pneu neige
plumalha n. f. pelure (de fruit) pneumatic, ica adj. e n. m. (s. XX.) 1. pneuma-
plumalhet n. m. volant (jeu) tique 2. pneu
plumar v. (s. XII.) 1. plumer 2. (fam.) dépouiller pneumologia n. f. (s. XIX. . . ) pneumologie
plumar coma un mèrle loc. 1. plumer comme pneumològue, òga n. (s. XIX. . . ) pneumològ
un pigeon 2. gruger pneumologue
plumar la galina loc. faire des malversations pneumonia n. f. (s. XVIII. . . ) pneumonie
plumar la galina sense la far cridar 1. escro- pneumonic, ica adj. e n. (s. XVII. . . ) pneu-
quer quelqu’un sans qu’il s’en aperçoive 2. être monique
un habile escroc poblar v. (s. XIII.) peupler
plumar l’auca sense la far cridar loc. 1. escro- pòble n. m. peuple - cit.: Quand siam estats entre
quer quelqu’un sans qu’il s’en aperçoive 2. être la poma e lo formatge, vèrs la fin del repais, monsur
un habile escroc vòstre reitor m’a dit : monsur Plausòlas, vos caldriá
plumet n. m. 1. plumet 2. aigrette donar un mot d’edificacion a mon pòble (Joan-Loís
plumièr n. m. plumier Fornèrs, s. XVIII) ; Un pòble pòt pas se contentar
plumon n. m. édredon [d’exprimir] sa pensada en d’innombrables parlars.
plumós, osa (pl. plumoses, osas) adj. (s. XIII.) Los parlars populars, espelisons galhardas mas assal-
plumeux, euse vatgidas d’una lenga en descasença, an una fin natu-
plural, ala adj. e n. m. (s. XIV.) 1. pluriel, elle rala : es de s’escartar pauc a pauc de la lenga-maire,
2. pluriel (nombre) de s’abastardir de mai en mai (Antonin Perbòsc, Fòc
pluralisme n. (s. XX.) pluralisme nòu, 1904)
pluralista adj. (s. XX.) pluraliste poce n. m. pouce
pluralitat n. f. (s. XIV.) pluralité poce (metre lo -) loc. mettre les pouces
pluralizacion n. f. (s. XX.) pluralisation pòcha n. f. 1. poche veire: sacòt - cit.: De femnas
pluricellular, ara adj. (s. XIX. . . ) pluricellulaire se sarravan amb de fial e d’agulhas. Demandavan
plurilingüe, ingua adj. (s. XX.) plurilingue se i aviá pas de botons de tornar cóser, de pòchas de
plurilingüisme n. m. (s. XX.) plurilinguisme petaçar o de biaudas de sarcir, e mai tanben de farda
plus adv. (s. XII.) plus (mathématiques. . . ) veire: per lavar qu’amb aquel polit temps la bugada seriá lèu
mai - cit.: Plus per ordenança deu Cosselh au licenciat seca (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) 2. sachet
de Romans per aumòina per çò qu’avé predicat [...], pòcha çò qu’òm i a pas botat (non se pòt tirar
plus per crompa de papèr [...], plus a frair Ramonet de la -) expr. la plus belle fille du monde ne
d’Ossau... (Condes de Pau, s. XV) ; Garòna mai que peut donner que ce qu’elle a
mai carreja, / e degun potz n’es sanitós, / e l’aiga de pòcha descordurada (rire coma una -) loc. rire
las fonts plus netas / sent a susor de las rainetas (Pèire à gorge déployée
Godelin, s. XVII) pocheta n. f. pochette
plus aise loc. (s. XVII.) plus à son aise pochon n. m. 1. gousset 2. chopine
plus pauc (al -) loc. au moins pocion n. f. (s. XVI. . . ) potion
plus pauc trenta (n’i a al -) loc. il y en a au poda n. f. 1. taille (de la vigne) 2. ébranchage
moins trente podadoira n. f. (s. XIV.) serpe veire: volam
plus primièr (lo -) loc. le tout premier podador n. m. (s. XIV.) serpette
plus quita persona (la -) loc. la moindre per- podaire a la mòrt n. m. homme à théories ab-
sonne solues
plus se claure loc. ne plus se dominer podaire, aira n. (s. XIV.) 1. celui qui taille la vi-
plus-que-perfait n. m. (s. XVI. . . ) plus-que- gne 2. élagueur
parfait podar v. (s. XIII.) 1. tailler la vigne 2. ébrancher
plusors adj. e pron. indef. (s. XII.) plusieurs veire: podar a l’antica loc. suivre la routine
mai d’un; mantun podàs (pl. podasses) n. m. grosse serpe
Pluton n. pr. Pluton (planette) podason n. f. taille (vigne, etc.)
Pluton n. pr. Pluton (mythol.) podença n. f. poissança → podestat puissance
plutòni n. m. (s. XX.) plutonium (force, vigueur. . . ) veire: poténcia

468
podent tabasar l’ase, tusta sus las banastas (non -) pol de quartièr

podent tabasar l’ase, tusta sus las banastas pòdi tirar seda (non ne -) loc. je ne peux rien
(non -) expr. il se venge de quelqu’un sur un en tirer
autre podium n. m. (s. XVIII. . . ) podium
poder v. (s. XII.) pouvoir podologia n. f. (s. XX.) podologie
poder n. m. pouvoir - cit.: Tu reconeishes plan que podologic, ica adj. (s. XX.) podologique
tot çò que tu ès, / tas valors, ton poder tan magnific podològue, òga n. (s. XX.) podològ podologue
com es / e ton bon esperit tengues de sas mercés (Pèir podra als aparrats (tirar sa -) loc. gaspiller ses
de Garròs, Psaumes. A la Regina, 1565) moyens
poder de (a -) loc. à force de poèma n. m. (s. XIII. . . ) poème
poder de l’argent (lo -) loc. la puissance / le poesia n. f. (s. XVI. . . ) poésie - cit.: La poesia serà
pouvoir de l’argent totjorn una poesia del còr, baste que lo poèta [Au-
poder de la paraula (lo -) loc. le pouvoir de la gust Forès] sente dins sa carn bategar las dolors de
parole l’umanitat (Renat Nelli, Òc, oct.1948)
poder executiu n. m. pouvoir exécutif poëstastre, astra n. presque poète, mauvais
poder legislatiu n. m. pouvoir législatif poète
poder mai (a non -) loc. 1. jusqu’au bout 2. à poèta n. m. (s. XIV.) poète - cit.: Talament qu’un
l’envi paure poèta es costrent de far coma los sansonhaires
poder mai (non ne -) loc. n’en pouvoir mais : quand sonan devant la pòrta d’un catolic, sonan de
poder virar (non se’n -) loc. ne pouvoir s’en cançons, quand son devant la pòrta d’un de la reli-
défendre / défaire gion, sonan de psalmes, e de la faiçon contentan tot lo
poderós (tot -) loc. tout-puissant / toute- [mond] (Augèr Galhard, s. XVI)
puissante poëtessa n. f. (s. XV. . . ) poétesse
poderós, osa (pl. poderoses, osas) adj. (s. XI.) poëtic, ica adj. (s. XV. . . ) poétique
puissant, ante - cit.: leva-te donc, ò Dieu poderós, / poëticament adv. (s. XV. . . ) poétiquement
e rend tota aparenta / ta fòrça omnipotenta (Arnaud pofiàs (pl. pofiasses) n. m. 1. qui est ventru
de Saleta, s. XVI); Mas, per aquels que s’estacaràn 2. poufiasse
a cercar, jos l’estrop embelinant del vèrbe, l’anma del pofre n. m. poulpe
poèta, fièra, dreita, poderosa, passionada de vertat, la pogròm n. m. (s. XX.) pogrom
partida mai significativa de son òbra, cresi que la tro- poila n. f. 1. croupière 2. fessier
baràn dins La Cançon Occitana (Irèna Bonnet, Gai poila (virar la -) loc. tourner le dos
Saber, 1940) poire n. m. (s. XIV.) pus
poderosament adv. (s. XIII.) puissamment poiridièr n. m. (s. XIII.) 1. pourridié veire: poirir
poders publics n. m. plur. pouvoirs publics 2. maladie de la vigne
pòdes córrer loc. tu peux toujours courir veire: poiridor n. m. 1. pourrissoir 2. foyer
poder d’infection
pòdes far per ieu (non -) loc. tu ne peux pas poiridura / poirièra n. f. (s. XIII.) pourriture
m’être utile poiriment n. m. (s. XIV.) pourriture
pòdes nosar tos correjons ! expr. veux-tu te poirir v. (s. XII.) pourrir
dépêcher ! poirir un dròlle loc. gâter un enfant
pòdi ! (que non -) loc. que ne le puis-je ! poirit de la fortuna (èsser lo -) loc. être gâté par
pòdi (fau tant coma -) loc. je fais de mon mieux la fortune
/ ce que je peux poirit de sciéncia (èsser -) loc. être très savant
pòdi concebre (non lo -) loc. je ne peux pas le poirit de sòus (èsser -) loc. être très riche
concevoir poirit, ida adj. (s. XII. . . ) pourri, ie
pòdi de quicòm (se vos -) loc. si je peux vous poison n. m. / f. poison
aider / me rendre utile poisonariá n. f. (coll.) les poisons
pòdi descabeçar (non m’o -) loc. je ne peux pas poisonièr, ièra n. empoisonneur, euse
m’ôter cette idée de la tête poja n. f. tribord
pòdi encapar (non lo -) loc. je ne peux pas le pojar arrièr loc. lâcher pied
concevoir pokèr n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) poker
pòdi endurar (non m’i -) loc. ne pas pouvoir se pol n. m. (s. XIII.) coq veire: gal, galina, pola - cit.:
supporter en tel lieu Les pols an brandit las alas pels joquièrs e revelhat a
pòdi èsser en ren (non ne -) loc. je ne peux pas còps de cocorescas tota la família pòrtabarbòlas (Pèire
en profiter / en être maître Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII)
pòdi patir (non m’i -) loc. je ne supporte pas pòl n. m. (s. XIII. . . ) pôle
cet endroit pol de carrièra, dolor d’ostal expr. joli cœur de-
pòdi plus téner (non me -) loc. je ne peux plus hors, malheur de sa famille
me tenir debout pol de quartièr loc. coq de village

469
pola polit cort-bolhon (un -)

pola n. f. (s. XII.) poule veire: galina polifague, aga adj. e n. (s. XVI. . . ) polifag
pola de deman (val mai l’uòu de uèi que non polyphage
pas la -) expr. mieux vaut un tiens que deux tu polifasat, ada adj. (s. XX.) polyphasé, ée
l’auras polifille, illa adj. (s. XIX. . . ) polyphille
polalha n. f. volaille veire: aujam polifòn, òna adj. (s. XIX. . . ) polyphone
polalhièr n. m. 1. poulailler 2. volailler polifonia n. f. (s. XIX. . . ) polyphonie
polar, ara adj. (s. XIX. . . ) polaire polifonic, ica adj. (s. XIX. . . ) polyphonique
polaritat n. f. (s. XVIII. . . ) polarité poligame, ama adj. (s. XVI. . . ) poligam
polarizable, abla adj. (s. XX.) polarisable polygame
polarizacion n. f. (s. XIX. . . ) polarisation poligamia n. f. (s. XVI. . . ) polygamie
polarizant, anta adj. (s. XIX. . . ) polarisant, ante poligamic, ica adj. (s. XIX. . . ) polygamique
polarizar v. (s. XIX. . . ) polariser poliglòt, òta adj. (s. XVII. . . ) polyglotte
polastre n. m. gros poulet poligòn n. m. (s. XVI. . . ) poligòne polygone
polat, polet n. m. (s. XIII.) poulet poliment n. m. (s. XIV.) polissage
poldíndia n. m. (s. XVII.) → piòt dindon polimèr, èra adj. e n. (s. XIX. . . ) polymère
poleja n. f. poulie polimòrfe, òrfa adj. (s. XIX. . . ) polimòrf polymor-
polemic, ica adj. e n. f. (s. XVI. . . ) polémique phe - cit.: En mès d’aquò, los problèmas pausats per
polemicar v. intr. (s. XIX. . . ) polémiquer Jonin a prepaus de la sua revirada en francés mod-
polemista n. (s. XIX. . . ) polémiste èrne que’s pausan diferentament dab l’occitan gascon,
lenga populara, encara plegadissa e polimòrfa, de cap
polenta n. f. (s. XIV.) polenta
au francés academic, codificat dinc a l’extrème, on lo
poleton n. m. → pousin poussin
mendre arcaïsme o dialectalisme qu’ei hòrabanit o deu
polh n. m. (de l’occ. Gascon) → pesolh pou - cit.:
mens sentit coma "chocant" (Pèire Bèc, La canta de
I avèva un còp ua hemna que s’aperava Supèrba, la
Rotland, 2014, p. 6)
bien nomada. Era gloriosa coma un cent de polhs, e
polin (cavala pradièra non pòt dire de qual es
s’èra lotjat au cap de se hèr botar dens las litanias (J.
lo -) expr. il ne connaît pas le détail de ses af-
F. Bladèr, Armanhac, 1867)
faires (autre traduction moins discrète)
polhar v. injurier veire: cantar polhas
polin, ina n. (s. XII.) 1. poulain 2. pouliche
poliandre, andra adj. (s. XIX. . . ) polyandre
polinaire, aira n. brunisseur (de métaux)
poliandria n. f. (s. XVIII. . . ) polyandrie
polinar v. brunir (polir les métaux)
poliartriti n. f. (s. XX.) polyarthrite
polinar v. 1. mettre bas (jument) 2. pouliner
polícia n. f. (s. XVII. . . ) police (sécurité
polinièra n. f. poulinière veire: èga
publique) veire: polissa
pòlio n. f. (s. XX.) poliò polio (myélite)
polícia (custòdia de la -) n. f. garde à vue (po- poliomieliti n. f. (s. XX.) poliomyélite
lice)
polip n. m. (s. XIV.) polype
polícia scientifica n. f. police scientifique polipòde n. m. (s. XIV : « polipodi ».) polypode
policièr, ièra adj. e n. (s. XVII. . . ) policier, ère polipoïde, ïda adj. (s. XIX. . . ) polipoïd polypoïde
policlinica n. f. (s. XX.) polyclinique polipós, osa (pl. poliposes, osas) adj. (s. XVI. . . )
policròme, òma adj. (s. XVIII. . . ) polychrome polypeux, euse
policromia n. f. (s. XIX. . . ) polychromie polir v. (s. XII.) 1. polir 2. rendre lisse 3. (fig.)
policultura n. f. (s. XX.) polyculture perfectionner
polida n. f. → mostèla belette polisemia (/poli-semia) n. f. (s. XIX. . . )
polida coma un anèl loc. jolie comme un cœur polysémie
polida esclapa de filha (una -) loc. un beau brin polisemic, ica (/poli-semic, ica) adj. (s. XX.)
de fille polysémique
polidament adv. (s. XIII.) 1. gentiment 2. poli- polisillabe, aba (/poli-sillabe, aba) adj. e n. (s.
ment XIX. . . ) polysyllabe
polidesa n. f. polidetat 1. fait d’être joli veire: polisillabic, ica (/poli-sillabic, ica) adj. (s. XIX. . . )
polidor (f.) 2. gentillesse 3. politesse veire: corte- polysyllabique
sia - src.: L. Alibèrt, 1966 : polidesa polisintetic, ica (/poli-sintetic, ica) adj. (s. XIX. . . )
polidetament adv. (s. XIV.) 1. joliment 2. déli- polysynthétique
catement polispèrme, èrma adj. (s. XVIII. . . ) polysperme
polidor n. f. joliesse veire: beutat, polidesa polissa n. f. (s. XV : « polissia ».) police (docu-
polidor n. m. polissoir veire: Polidòr ment) veire: polícia
Polidòr n. m. Polydore (mythologie grecque) polissable, abla adj. (s. XIV.) polissable
polidura n. f. polissure polit coma un anèl loc. joli comme un cœur
polièdre n. m. (s. XVII. . . ) polyèdre polit coma un solelh loc. beau comme le jour
poliedric, ica adj. (s. XIX. . . ) polyédrique polit cort-bolhon (un -) loc. un fameux gâchis

470
polit golís (un -) pomèl

polit golís (un -) loc. un goulu invétéré polpras n. f. plur. blanc de volaille
polit que polit loc. très, très joli polprièr n. m. (s. XIII.) pourpier
polit tròç de filha (un -) loc. un beau brin de pols (a tot -) loc. à perdre haleine
fille pols (d’un -) loc. d’un élan
polit, ida adj. joli, ie - cit.: E èra aqueste Bo- pols (pl. polses) n. m. (s. XIV.) pouls
sombas sògre de la cunhada de la rèira cunhada de pols (reténer lo -) loc. retenir son haleine
l’aujolet, la quala quidem cunhada per plan sofrir le pols (téner lo -) loc. retenir sa respiration
cunh s’ajaguèc d’un jolit, polit, polidet e berotèl filhet pols de (al -) loc. sous la poussée de
(Odde de Triors, 1578) ; De femnas se sarravan amb de polsa n. f. 1. poussière 2. balle des céréales
fial e d’agulhas. Demandavan se i aviá pas de botons polsa (far de -) loc. faire l’important / des em-
de tornar cóser, de pòchas de petaçar o de biaudas de barras
sarcir, e mai tanben de farda per lavar qu’amb aquel polsa (far fòrça -) loc. faire l’important / des
polit temps la bugada seriá lèu seca (Joan Bodon, La embarras
Quimèra, 1974) polsada (préner -) loc. reprendre haleine
politecnic, ica adj. (s. XVIII. . . ) polytechnique polsament n. m. (s. XIV.) respiration
politecnician, ana n. (s. XIX. . . ) polytechnicien, polsar v. 1. respirer 2. haleter
enne polsar espés loc. haleter fort
politeïsme n. m. (s. XIX. . . ) polythéisme polta n. f. → rausa 1. lie de vin 2. dépôt vaseux
politeïsta adj. e n. (s. XIX. . . ) polythéiste polvera n. f. (s. XII., lat. pulvis, pulveris, var.: pou-
politic, ica adj. (s. XVII. . . ) politique vera) poudre (explosif, cosmétique. . . )
politica n. f. (s. XVII. . . ) politique - cit.: Que deu polverar v. (s. XVII. . . , de polvera) poudrer (cos-
estar content lo Dastròs de véser qu’a l’entorn d’eth métique)
que son venguts ací, en aquesta catedrala, au despiet polverat, ada adj. (s. XVII. . . , de polverar) poudré,
de las virolèras de la politica, los d’Aush, los de Tolosa, ée
los de Pau, los de mei lonh enlà, tots los qui vòn que polverejar v. (s. XII.) polverizar réduire en
posquim víver pr’ací las gents dens un arrai de patz e poudre
d’amistat (C. Lafarga, Dus devisets gascons, 1932) polverejar v. (de polverar) réduire en poudre
politica de desvolopament n. f. politique de polverièr n. m. (s. XVI. . . ) poudrier (cosmétique)
développement polverièra n. f. (s. XII. (tourbillon de poussière))
politica familiala n. f. politique familiale poudrerie, poudrière
politicaire, aira n. politicien (péjoratif) - cit.: polverièra n. f. (de polvera) 1. poudrerie
Aital èran venguts lo brave monde. Se pensavan que 2. poudrière
res se podiá pas far se quelque politicaire, grand o polverin n. m. (s. XVI., ital. polverino) pulvérin
pichon, vos ajudava pas (Paul Gairaud, Per las colom- polverós, osa (pl. polveroses, osas) adj. (s. XIV.)
nas de Tarn, 1980) poudreux, euse
politician, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) politicien, polverosa (nèu -) n. f. neige poudreuse
enne polzin n. m. poussin veire: poleton
politizacion n. f. (s. XX.) politisation polzinada n. f. couvée de poussins
politizar v. (s. XVII. . . ) politiser polzinièra n. f. → cremèl 1. cage à poussins
politologia n. f. (s. XX.) politologie 2. les Pléiades (constellation) veire: cloqueta
politològue, òga n. (s. XX.) politològ polito- poma n. f. (s. XII.) 1. pomme - cit.: Quand siam
logue estats entre la poma e lo formatge, vèrs la fin del re-
politric n. m. (s. XIV : « politri ».) polytrique pais, monsur vòstre reitor m’a dit : monsur Plausòlas,
polivalent, enta adj. (s. XIX. . . ) polyvalent, ente vos caldriá donar un mot d’edificacion a mon pòble
pòlka n. f. (s. XIX. . . , mot polonés) polcà polka (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) 2. poignée de porte
pollèn n. m. (s. XVIII. . . ) pollen poma d’amor n. f. → tomata tomate
pollinia n. f. (s. XIX. . . ) pollinie pomada n. f. (s. XIV.) pommade - cit.: A tu me’n
pollinic, ica adj. (s. XIX. . . ) pollinique vau, paure pastor, / afin que del metís baston / que
pollinifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) pollinifère m’a tota A tu me’n vau, paure pastor, / afin que del
pollinizacion n. f. (s. XIX. . . ) pollinisation metís baston / que m’a tota la carn macada, / tu me
pollinizator, tritz adj. e n. m. (s. XX.) pollinizaire forniscas la pomada ; car per remèdis, non n’i a cap, /
pollinisateur, trice dels que defòra vila òm sap, / qu’ieu n’aja metut [sus]
pollinòsi n. f. (s. XX.) pollinose ma plaga (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII)
pollucion n. f. (s. XIII.) polucion pollution pomar v. intr. pommer
polluir v. (s. XX.) poluir polluer pomareda n. f. pommeraie
pòlo n. m. (s. XIX. . . , del tibetan) polò polo pomastre n. m. pommier sauvage
polonés, esa (pl. poloneses, esas) adj. e n. (s. pomat n. m. (s. XIII.) cidre veire: perat
XVI. . . ) polonais, aise pomèl n. m. (s. XIII.) pommeau

471
pomèla pontilhas (cercar de -)

pomèla n. f. 1. pomme d’arrosoir 2. pommelle ponctuacion n. f. (s. XVI. . . ) ponctuation


pomelar v. 1. pommeler 2. grisonner (cheveux) ponctual, ala adj. (s. XIV. . . ) ponctuel, elle
pomelat adj. (s. XIII.) pommelé, ée ponctualament adv. (s. XVI. . . ) ponctuellement
Pomerania n. pr. Pomerània Pomeranie (pays ponctualitat n. f. (s. XVII. . . ) ponctualité
de Pologne) ponctuar v. (s. XV. . . ) ponctuer
pometa n. f. (s. XIII.) 1. petite pomme 2. pom- ponde n. m. plancher veire: plancat
mette ponderacion n. f. (s. XV. . . ) pondération
pomièr n. m. (s. XII.) pommier ponderar v. (s. XIV. . . ) pondérer
pompa n. f. (s. XIII. . . ) 1. pompe 2. apparat ponderat, ada adj. (s. XVIII. . . ) pondéré, ée
pompa n. f. (s. XV. . . ) pompe (liquides) ponderator, tritz (pl. ponderators, trises) adj. (s.
pompa n. f. 1. fouace 2. galette XVI. . . ) ponderador pondérateur
pompar v. (s. XVI. . . ) pomper (liquide) ponderós, osa (pl. ponderoses, osas) adj. (s. XIV.)
pompatge n. m. (s. XX.) pompage pondéreux veire: pesuc
pompelmós (pl. pompelmoses) n. m. (s. XVII. . . , ponderositat n. f. (s. XIV.) pondérosité
del neerlandés) pamplemousse pondièra n. f. (de pondre) pondeira poule pon-
pompet n. m. 1. galette 2. gâteau deuse
pompeta n. f. petite galette pondre v. (s. XIV.) pondre
pompida n. f. coup ponduda n. f. ponte
pompidor n. m. 1. palier 2. promenoir ponent n. m. (s. XIII.) 1. ponant 2. couchant
pompièr n. m. (s. XIX. . . ) (péj.) pompier (art : de ponent (al -) loc. à l’ouest veire: colcant, marin
style académique) poney n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) poney
pompièr n. m. (s. XVI. . . ) pompier (incendies. . . ) ponh ni me maca (aquò non me -) loc. je m’en
pompierisme n. m. (s. XIX. . . ) (péj.) pom- moque
piérisme (art) ponha (a la -) loc. à la force du poignet
pompilh n. m. mollet (jambe) ponhedura n. f. piqûre (sensation)
pompilh mièlhs fait (aquò non me fa lo -) expr. ponhedura de la carn (la -) loc. l’aiguillon de
ça me fait une belle jambe la chair
pompir v. 1. fouler 2. piétiner 3. trépigner ponhejar v. 1. picoter 2. démanger
pompir de pès loc. frapper du pied de colère ponhent, enta adj. poignant, ante
pompir la pòrta loc. heurter à la porte pónher (pónger) v. 1. piquer 2. aiguillonner
pompista n. (s. XX.) pompiste 3. mordre (serpent)
pompon n. m. petit gâteau (biscuit) ponheson n. f. 1. piqûre 2. démangeaison
pomponar v. 1. pomponner 2. dorloter ponhet n. m. poignet - cit.: Bensai per qu’a Pin-
pompós, osa (pl. pomposes, osas) adj. (s. XIV.) saguèl, en escrimant d’esperit amb tu sota Lucili, aviái
1. pompeux, euse 2. majestueux, euse [demembrat] de saber escrimar d’espasa. Paravi don-
pomposa, vedèl cagarós (vaca -) expr. on ne cas de quarta, ponhet torçut (Robèrt Lafònt, L’eròi,
saurait garantir la descendance 2001)
pomposament adv. (s. XIV. . . ) pompeusement ponhet (a som de) loc. au bout du poing
pompositat n. f. (s. XIV.) pompe (ostentation) ponhon n. m. pognon
ponçadoira n. f. (s. XX.) ponceuse (machine) pont n. m. pont
ponçaire, aira n. (s. XIX. . . ) ponceur, euse (per- pont (clau de -) n. f. éperon de pile de pont
sonne) pont d’aram (un -) n. m. un pont suspendu
ponçar v. (s. XIII. . . ) poncer pont d’aur (far un -) loc. favoriser quelqu’un
ponçatge n. m. (s. XIX. . . ) ponçage pont penjant (un -) n. m. un pont suspendu
ponccion n. f. (s. XIV.) ponction pont Sant Miquèl, me quitèt (lo -) expr. quitta
ponccionar v. (s. XIX. . . ) ponctionner au pont Saint-Michel (il me)
ponce n. m. (s. XIII. . . ) ponce pontanèl n. m. ponceau
ponchada n. f. 1. piqûre 2. coup d’aiguille pontannada n. f. plur. (de l’italian) 1. période
ponchar v. 1. piquer 2. aiguillonner 3. (fig.) 2. année commencée
taquiner pontannada (dins nòstra -) loc. à l’heure
ponchut (aquò’s pro -) loc. c’est assez clair actuelle
ponchut coma un cuol de tina (aver l’esperit -) pontar v. intr. faire un pont
expr. ne pas être très malin pontife n. m. (s. XV. . . ) pontife
ponchut coma una agulha loc. très pointu pontifical, ala adj. (s. XIV.) pontifical, ale
ponchut, uda adj. (s. XII.) 1. pointu - cit.: . . . mès pontificar v. intr. (s. XIV. . . ) pontifier
al lòc de lanças ponchudas, / armem-nos de plumas pontificat n. m. (s. XIII.) pontificat
agudas (Pèir de Garròs, Poësias, 1567) 2. fin pontilhas (cercar de -) loc. 1. pointilleux (être)
ponçon n. m. poinçon 2. chicaner

472
popa porquièr (lo rei non seriá son -)

popa n. f. (s. XIII.) → sen sein veire: popar pòrc (anar coma una esquila a un -) expr. aller
popa n. f. (s. XIII.) poupe (navire) mal (seoir)
popa (arribar en -) loc. arriver par un vent fa- pòrc (donar de confitura a un -) expr. donner
vorable des perles à un cochon
popa de cabra (far la -) loc. pantalon qui fait pòrc a l’arpast (un -) loc. un porc à l’engrais
des poches aux genoux (un) pòrc a mièjas es tostemps magre (un -) expr.
popada n. f. (de popar) téée une affaire partagée fonctionne difficilement
popaire, aira n. (de popar) celui, celle qui tète pòrc delicat non es jamai gras expr. il ne faut
popar v. (s. XIII.) téter pas être trop difficile
popard n. m. 1. poupard veire: popar 2. gros pòrc dins un semenat de peses (un -) expr. un
bébé éléphant dans un magasin de porcelaine
popardièra n. f. femme aux gros seins pòrc e mai l’argent (lo -) expr. le beurre et
poparèla n. f. biberon l’argent du beurre
popat de bona lait (a -) loc. c’est quelqu’un de pòrc marin n. m. → marsoïn marsouin
bien / de fort pòrc quand pissa (tremolar coma un -) expr.
popat lait de sauma (a -) expr. il n’est pas très trembler comme une feuille
malin pòrc-espin n. m. (s. XIV.) porc-épic
pòpe n. m. (s. XVII. . . , del rus) pope pòrc-marin n. m. (s. XIV.) cochon d’Inde
popèl n. m. 1. mamelon 2. bout du sein porcada n. f. troupeau de porcs
popèl (èsser al -) loc. être au sein porcariá (porchariá) n. f. (s. XIII.) 1. porcherie
popèl (al -) loc. au sein (enfant) 2. saleté 3. obscénité
popièra n. f. tétine porcatièr, ièra n. 1. porcher, ère veire: porquièr
popon n. m. lait en t. enfantins 2. marchand de porcs
popon n. m. 1. poupon 2. enfant potelé porcatièra n. f. enclos pour les porcs
poponar v. pouponner (choyer un bébé) porcèl n. m. (s. XIII.) → tesson pourceau
poponar (se -) v. se choyer, être coquet porcèla n. f. (s. XIII. . . ) → truèja truie
popons n. m. plur. petits seins (adolescente) porcelada n. f. portée de porcs
popòta n. f. 1. popote veire: pòt 2. repas porcelana n. f. (s. XIII. . . , de l’italian) porcelaine
d’enfant porcelar v. intr. (s. XIV.) mettre bas (truie) veire:
populaça n. f. (s. XVI. . . , de l’ital. « populaccio ») tessonar
populace (péj.) porcelar v. mettre bas (truie)
populàcia n. f. (s. XVI..., de l’ital. populaccio) popu- porcelat n. m. porc gras
lace veire: cacibralha - cit.: Coma ditz Volaire : "Un
porcelièra n. f. (de porcèl) truie reproductrice
tal cridal sedusís pertot la populàcia" (Joan Bodon, La
porcelum n. m. (coll.) les petits cochons
Quimèra, 1974).
porcin, ina adj. (s. XIV.) porcin, ine
populacion n. f. (s. XIV. . . ) population
porcion n. m. (s. XIII.) portion
popular, ara adj. (s. XV.) populaire - cit.: Un
porcion (a la rata -) loc. proportionnellement à
pòble pòt pas se contentar [d’exprimir] sa pensada
pòre n. m. (s. XIV : « pors ».) pore (f.)
en d’innombrables parlars. Los parlars populars, es-
pelisons galhardas mas assalvatgidas d’una lenga en porfir n. m. (s. XIV : « porfiri ») porphyre
descasença, an una fin naturala : es de s’escartar pauc pòrge n. m. (s. XIV.) porche
a pauc de la lenga-maire, de s’abastardir de mai en porgiment n. m. action d’apporter
mai (Antonin Perbòsc, Fòc nòu, 1904) porgir v. apporter
popularament adv. (s. XVI. . . ) populairement porgir ajuda loc. porter secours
popularitat n. f. (s. XVIII. . . ) popularité porgir la man loc. 1. tendre la main 2. mendier
popularizacion n. f. (s. XIX. . . ) popularisation porgir socors loc. v. donner secours
popularizar v. (s. XVII. . . ) populariser pornografe, afa n. (s. XVIII. . . ) pornograf
populisme n. m. (s. XX.) populisme pornographe
populista adj. e n. (s. XX.) populiste pornografia n. f. (s. XIX. . . ) pornographie
populós, osa (pl. populoses, osas) adj. (s. XIV.) pornografic, ica adj. (s. XIX. . . ) pornographique
populeux, euse porós, osa (pl. poroses, osas) adj. (s. XIV.)
pòrc n. m. (s. XIII., lat. porcus) porc veire: tesson poreux, euse
- cit.: La fèsta tombava plan, al mes de genièr, fa que porositat n. f. (s. XIV.) porosité
veniam de tuar lo pòrc: i aviá tripon, salsissa, salat pel porporat, ada adj. (s. XIII.) pourpré, ée
caçolet e lo lombet, çò melhor del pòrc (Pèire Gogaud, porpra n. f. (s. XIII.) pourpre
L’uèlh de la font, 1977) porquet n. m. (s. XIII.) viande de porc
pòrc (anar coma de punhets a un -) expr. aller porquièr (lo rei non seriá son -) expr. il est très
comme des manchettes à un cochon orgueilleux

473
porquièr, ièra (porchièr, ièra) portar bissèst

porquièr, ièra (porchièr, ièra) n. (s. XIII.) pòrtacigaretas n. m. (s. XIX. . . ) porte-cigarettes
porcher, ère veire: porcatièr pòrtaclaus n. m. (s. XX.) porteclés
porrada (far una -) loc. faire une boulette / pòrtacontenedors n. m. (s. XX.) porte-
bévue conteneurs veire: contenedor
porrat n. m. (de pòrre) jeune poireau - cit.: I a que pòrtacòp adj. frappant, ante
la man de la mèstra per adobar aquela salsa amb por- portada n. f. portée
rats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e laurièr, sal portada (a la -) loc. prix accessible
e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es mesclat amb portadoira (paret -) n. f. portaira mur porteur
la sang e remena que remenaràs, tasta que tastaràs portador, adoira adj. 1. porteur, euse veire:
(Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) portable 2. qui porte (mur, branche. . . )
pòrre n. m. (s. XIII.) poireau portadura n. f. (s. XIII.) 1. portée 2. progéniture
pòrre (non aurà lo blanc del -) expr. il ne s’en 3. transport 4. port 5. maintien
vantera pas portadura (es sa -) loc. c’est son tempérament
pòrres e los caulets (entre Sant Pèire e Sant pòrtaelicoptèrs n. m. (s. XX.) porte-hélicoptères
Paulet, planta los -) expr. entre la Saint-Pierre pòrtaempèut n. m. (s. XIX. . . ) porte-greffe
et la Saint-Paul, plante les poireaux et les pòrtafais n. m. (s. XVI. . . ) → faissièr portefaix
choux pòrtafuelha n. m. (s. XVI. . . ) portefeuille
porret / porriòl n. m. poireau de vignes pòrtagredon n. m. (s. XVIII. . . ) porte-crayon
porron n. m. bouteille pour boire à la régalade portaire, aira n. (s. XIII.) 1. porteur, euse 2. fac-
pòrt n. m. (s. XII.) 1. port (de mer) 2. col (mon- teur (poste)
tagne) portal n. m. (s. XII.) portail
pòrt (arribar a bon -) loc. arriver à bon port portal, vau quèrre la machòta (espèra-me al -)
pòrt (venir a -) loc. arriver à bon port expr. va voir ailleurs si j’y suis
pòrt de fusilh (a -) loc. à portée de fusil portalièra n. f. 1. grande porte 2. fenêtre (de
pòrt de mar n. m. port de mer grange) 3. jambages (de porte)
pòrta n. f. porte pòrtamantèl n. m. portemanteau veire: pen-
pòrta (clavar -) loc. fermer la porte à clé jador
pòrta (totes los vents non trucan la meteissa -) pòrtament n. m. (s. XIII..., de portar) portement
loc. chacun voit midi à sa porte pòrtamoneda n. m. (s. XVI. . . ) porte-monnaie
pòrta a brand loc. porte ouverte à deux battants portanèl n. m. 1. portillon 2. guichet
pòrta alandada loc. porte ouverte à deux bat- portanèla n. f. petite porte
tants pòrtanenet, ventral, dorsal, en bricòla, en eis-
pòrta barrada (a -) loc. à huis clos sarpa n. m. (s. XX.) porte-bébé, ventral, dorsal,
pòrta carretièra n. f. porte cochère en bandoulière, en écharpe
pòrta de darrièr (èsser -) loc. être fourbe / portant, anta adj. portant, ante
déloyal / faux pòrtaparaula n. m. (s. XVI. . . ) porte-parole
pòrta obèrta a brand loc. porte ouverte à deux pòrtapluma n. m. (s. XIX. . . ) porte-plume
battants portar v. (s. XII.) porter - cit.: E quand sèt oras avián
pòrta obèrta de bat en bat loc. porte ouverte à picat despuèi un tròç al cloquièr de Sant Miquèl, me
deux battants caliá partir. . . Mas, en me’n tornant, aviái d’alas que
pòrta obèrta de land en land loc. porte ouverte me portavan (Julieta Dissèl, s. XX) ; çò qui m’avè
à deux battants tocat de tira en Estieu, qu’èra la soa fe occitana, l’amor
pòrta per pòrta (demorar -) loc. habiter porte à qui portava a la patria, e que crei que la communicava
porte a tots los qui l’apressavan e qui devienguèn los sons
pòrta son pan, pertot l’a (qual -) expr. celui qui amics. . . (Simin Palay, 1940)
se suffit à lui-même ne doit rien à personne portar (la) senténcia loc. rendre une sentence
pòrta sul nas (aver -) loc. trouver porte close portar a cabrit loc. porter à la chèvre morte
pòrta tarnada n. f. porte à deux battants portar a la còla loc. porter à califourchon sur
pòrta tombanta n. f. porte battante les épaules
pòrta vergonha (me -) loc. cela me fait honte portar a pelharòt loc. porter à califourchon sur
pòrta-avions n. m. (s. XX.) porte-avions le dos
pòrta-fenèstra n. f. (s. XX.) porte-fenêtre portar a pelhas loc. porter sur le dos
pòrta-servietas n. m. (s. XX.) porte-serviettes portar a sant Cristòl loc. porter sur le cou
veire: toalhon portar al cabrumièr / cabrimèr loc. (de cabrum /
pòrtabagatges n. m. (s. XIX. . . ) porte-bagages cabrum X cabrit) porter à la chèvre morte
pòrtabandièra n. m. (s. XIX. . . ) porte-drapeau portar aut (lo -) loc. vivre en grand seigneur
portable, abla adj. 1. portable veire: portador portar bèl loc. porter haut la tête
2. téléphone /ordinateur portable portar bissèst loc. porter malheur

474
portar coma un peis (se -) positiu, iva

portar coma un peis (se -) expr. se porter à portar vergonha loc. faire honte
merveille pòrtas (èsser per las -) loc. être réduit à la men-
portar coma un prior (se -) expr. se porter dicité
comme un charme pòrtas de darrièr (cercar -) loc. eviter d’en venir
portar coma un quatòrze d’as (se -) expr. se au fait
porter à merveille portat sul cap del det (èsser -) expr. avoir la
portar coma una maia loc. porter en triomphe faveur publique
portar contra loc. porter tort portat sus la palma de la man (èsser -) expr.
portar còp loc. porter tort jouir d’une grande popularité
portar crenta loc. inspirer de la crainte pòrtatinal n. m. porteur de vendange
portar de bren a la truèja del molinièr expr. portatiu, iva adj. portatif, ive
porter de l’eau à la rivière pòrtavista n. m. (s. XIX. . . ) longue-vue
portar de peiras al clapàs loc. porter de l’eau à pòrtavotz (pl. pòrtavoses) n. m. (s. XIX. . . ) porte-
la rivière voix
portar de vestits de dimenge loc. mettre des portèl n. m. (s. XII.) → guisquet guichet
habits de dimanche pòrti aquò sus las espatlas loc. cela me pèse
portar de vestits dels jorns obrants loc. mettre portic n. m. (s. XIII.) portique
des habits de tous les jours portièr n. (s. XII.) 1. portier, ière 2. concierge
portar de vestits d’estiu loc. mettre des habits portièra n. f. (s. XX.) portière
d’été portisson n. m. 1. petite porte veire: guisquet
portar dòl loc. (s. XVII.) porter le deuil 2. guichet 3. (fig.) introduction
portar d’aiga a la mar expr. porter de l’eau à la pòrto n. m. (s. XVIII. . . , de la vila portuguesa) portò
rivière porto
portar d’aiga a Ròse expr. porter de l’eau à la pòrts del país (als -) loc. aux portes du pays
rivière portuari, ària adj. (s. XX.) portuaire
portar en palma de man loc. faire la louange Portugal n. pr. Portugal
de quelqu’un portugués, esa (pl. portugueses, esas) adj. e n. (s.
portar esglasi loc. Inspirer l’horreur / l’effroi XVI. . . ) portugais, aise
portar fresa loc. rapporter des nouvelles portulan n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) portulan
portar l’arma loc. présenter les armes posador n. m. puisoir (ustensile)
portar la clau loc. porter la culotte posaire / poaire n. m. fausse note : « canard »
portar la mòrt a la boca loc. être en danger de posaire, aira n. m. (s. XII.) puiseur, puisatier
mort (personne)
portar las bragas loc. porter la culotte posandièr, ièra n. (s. XIII.) puiseur, euse
portar las cauças loc. gouverner chez soi posar v. (s. XII.) puiser
portar lo bast, nais amb la cengla (qual deu -) posaraca n. f. (s. XII.) puits à roue veire: potz-
expr. l’origine sociale est déterminante rodièr
portar lo còr sus la man loc. avoir le cœur sur posatièr, ièra n. puisatier
la main posca n. f. 1. poussière - cit.: Traucant sols la
portar l’aurelha bassa loc. avoir l’oreille basse rauba cendrosa / que s’estend, los albres, quilhats, /
portar mòrga loc. garder rancune d’aquela posca farinosa / florits pertot, son abilhats
portar nòire a qualqu’un loc. nuire à (Paul Froment, Nadal, 1897) 2. bruine
quelqu’un poscar v. bruiner
portar onorament loc. avoir de la déférence poscós, osa (pl. poscoses, osas) adj. pous-
portar orror loc. faire horreur siéreux, euse
portar pèira al clapàs loc. porter de l’eau à la poseta n. f. épuisette
rivière posicion n. f. (s. XIV., lat. positio) position
portar pena loc. avoir du souci posicionament n. m. (s. XX., de "posicionar") posi-
portar pena per loc. être inquiet pour tionnement
portar peruèl loc. porter le guignon posicionar v. (s. XX., de "posicion") positionner
portar respècte loc. inspirer le respect posicionator n. m. (s. XX.) posicionador posi-
portar socors loc. porter secours tionneur (appareil)
portar solaç loc. 1. réconforter 2. soulager posicionatritz (pl. posicionatrises) n. f. (s. XX.)
portar sul còl loc. 1. porter un fardeau 2. fig. posicionadoira positionneuse (machine)
supporter avec peine posicionista n. (s. XX.) positionniste
portar sus la palma de la man loc. avoir en posita (a -) loc. adv. à portée
haute estime posita (aver a -) loc. avoir à sa disposition
portar tòrt loc. causer du tort positiu, iva adj. (s. XIV.) positif, ive

475
positivisme potariá

positivisme n. m. (s. XIX. . . ) positivisme posterioritat n. f. (s. XV. . . ) postériorité


positivista adj. e n. (s. XIX. . . ) positiviste posteritat n. f. (s. XII.) postérité
posologia n. f. (s. XIX. . . ) posologie postèrla n. f. (s. XIII.) poterne
posquejar v. intr. faire de la poussière pòstfaci n. f. (s. XVIII. . . ) postface veire: prefaci
posquina n. f. pluie fine postièr, ièra n. (s. XIX. . . ) postier, ère
possa n. f. (s. XIII.) → sen 1. sein veire: popa postís, issa (pl. postisses, issas) adj. (s. XVII. . . ,
2. mamelle de l’italian) postiche
possedir v. (s. XII.) posséder postissaire, aira n. (s. XX.) posticheur
possession n. f. (s. XIII.) possession - cit.: Lo zin- pòstmodèrne, a adj. (s. XX., de pòst + modèrne)
zin [de las cigalas] montava, traucant las aurelhas, post-moderne
moriguent dins un sospir, per tornar renàisser e morir pòstoperatòri, òria adj. (s. XX., de pòst + operatòri)
sens pausa, d’oras e d’oras ; vagas d’armonias que sens post-opératoire
fin s’esperlongavan ; misteriosa incantacion qu’aviá pòstposicion n. f. (lat. post + posicion) postposi-
pres possession del temps e de l’espaci, e que getava sus tion
la comba abrasada una sensacion d’eternitat (Joana pòstposicion n. f. (s. XX.) post-position
Bartès, Lison, 1934) pòstsincronizar v. (s. XX.) postsynchroniser
possessiu, iva adj. (s. XIV.) possessif, ive postulant, anta n. (s. XV. . . ) postulant, ante
possessor n. m. (s. XIII.) possesseur postular v. (s. XIII.) postuler
possibilitat n. f. (s. XIII.) 1. possibilité 2. chances postulat n. m. (s. XVIII. . . ) postulat
(possibilités) postume, ica adj. (s. XV. . . ) postum posthume
possibilitats de (aver de -) loc. avoir des postura n. f. (s. XVI. . . , mot italian) posture
chances de postura de (en -) loc. en situation de
possible (al -) loc. au plus haut degré postura de (èsser en -) loc. être en mesure de
possible, ibla adj. (s. XIII.) possible pòt n. m. lèvre veire: boca - cit.: La castetat, mas
possibles (far sos -) loc. faire son possible sòrs, es la pus bèla [paradura] qu’una [nòvia] pòsca
pòst (pl. pòstes) n. f. (s. XIII.) planche portar al leit nupcial. E ! quna de vosautras [se] pòt
pòst (pl. pòstes) n. m. (s. XIX. . . ) 1. poste 2. place flatar de n’aver pas sulhat aquela rauba blanca que
pòst (pl. pòstes) n. m. (s. XX.) pòste poste de Dieu [li] carguèt en naissent ? Vos vòli pas far vòstre
radio procès, mès se caduna d’aquelas se mordissiá fèrme
pòst a fin (de -) loc. d’un bout à l’autre los pòts, veiriam fòrças bodoflas (Joan Loís Fornèrs, s.
pòst a fin (de -) loc. d’un bout à l’autre - cit.: XVIII)
Aviá vistalhat lo jornal, legida, de pòst a fin, la [pag- pòt n. m. (lat. pottus) pot veire: topin
ina] de l’espòrt. Ara chorrava; vacanças son fachas pòt (a -) loc. au goulot (boire) veire: boca
per fenhantejar. Pensava pas a res. Cutava (Paul pòt (beure a -) loc. boire au goulot
Gayraud, La sexològa, 1982) pòt (far lo -) loc. 1. être sur le point de pleurer
pòst avançat n. m. (s. XVI. . . ) avant-poste (enfant) veire: boca 2. faire la moue
pòst-partum n. m. (s. XX., del latin) post-partum pòt comptar per una ! (la -) loc. il l’a échappée
pòst-scriptum n. m. (s. XVII. . . , loc. latina) post- belle ! veire: poder
scriptum pòt far (tot non -) loc. il ne peut pas tout faire
pòsta n. f. (s. XVII. . . , mot italian) poste (cour- veire: poder
rier. . . ) pòt mai (non se -) loc. on ne peut mieux veire:
pòsta (a la -) loc. commodément poder
postal, ala adj. (s. XIX. . . ) postal, ale pòt parlar sense badar (non se -) expr. on ne
postam n. m. → ponde plancher veire: plancat parle pas sans risque veire: poder
postar v. (s. XIX. . . .) poster (le courrier) pòt tondre las fedas, mas non las escorjar (se
postar v. (s. XVI. . . ) poster (à un poste) -) expr. il ne faut pas en demander trop veire:
postar v. intr. mettre un plancher poder
postarèl n. m. planchette pòt virar aquela (se la -) loc. s’il en réchappe
postarèla n. f. volige veire: poder
postèl n. m. (s. XIII.) poteau pòt virar las moscas (se -) loc. il est capable de
postèla n. f. (s. XIII.) planchette se débrouiller veire: poder
postèma n. f. (s. XIII.) 1. pus 2. suppuration pòta n. f. 1. grosse lèvre veire: boca 2. lippe
postemós, osa (pl. postemoses, osas) adj. (s. XIV.) potable, abla adj. (s. XVII. . . ) potable veire: topin
purulent, ente
postèr n. m. (s. XX., mot anglés) 1. poster 2. affiche pòtafin (far lo -) 1 loc. faire la fine bouche veire:
posterior, ora adj. (s. XVI. . . ) postérieur, eure boca
posteriòri (a -) loc. adv. (s. XVII. . . , del latin) a pòtafin, ina 1 n. fine gueule veire: boca
posteriori potariá n. f. (s. XV.) poterie veire: topin

476
potassa pòts (rire suls -)

potassa n. f. (s. XVI. . . , del neerl.) potasse potestat pairala n. f. puissance paternelle
potassi n. m. (s. XIX. . . ) potassium potet n. m. baiser veire: poton - cit.: Jamès non
potasson n. m. → merluç poutassou (poisson) t’ei pro potejada, / los longs potets son los melhors (J.
veire: pòt Nolens, La flauta gascona, 1897)
potat n. m. potée veire: topin pòtfendut, uda n. qui a un bec de lièvre veire:
potatge n. m. potage veire: topin boca
potatge (alongar lo -) loc. 1. ajouter de l’eau potièr, ièra n. (s. XV.) potier, ière veire: topin
dans le potage veire: topin 2. fig. entraîner des potina n. f. poutine (alevin de sardine) veire:
retards topin
potatgièr n. m. foyer de cuisine veire: topin potinga n. f. (occ. pòt X topin) 1. (fam. pej.) po-
potejar v. donner un baiser - cit.: Jamès non t’ei tion veire: topin - cit.: D’aquí ven que servicials,
pro potejada, / los longs potets son los melhors (J. potatges, potingas e vin et ceteràs de despensa m’an
Nolens, La flaüta gascona, 1897) fait un jòc de palma del chai e del granièr ont non
poténcia n. f. 1. puissance politique, militaire, tròbi provision que d’aire (Pèire Godelin, A París, s.
spirituelle... veire: potestat 2. puissance d’un XVII) 2. remède
moteur, d’une machine... veire: potestat 3. puis- potja n. f. (lat. podium) poutge
sance (mathématiques...) poton n. m. 1. baiser veire: baisat, pòt - cit.: E
poténcia n. f. (s. XIV.) 1. potence veire: salada quand pensi, de còps, que ma polida aimada / de sos
2. gibet potons d’amor brèça un autre amorós / una enveja
poténcia (en -) loc. en puissance me pren d’anar de rescondons / dins l’aiga negra e
poténcia (ramèl de -) n. m. gibier de potence freja e d’ombra capelada / negadís escantir mon fuec
poténcia (tota -) loc. toute-puissance e garir mas dolors (Paul Froment, Un jorn d’abrial,
poténcia (unitat de -) n. f. unité de puissance 1898) ; Mas aquel òme despuèi dos ans es desmamat
poténcia (volontat de -) n. f. volonté de puis- de careças de femna. Sens que Lison n’aja la sentida,
sance lo sang [li] monta al cap, sos uèlhs venon fosques, e tot
poténcia cinc (uèit -) n. f. huit puissance cinq d’un còp, son poton fòl marca la boca de Lison d’un
poténcia d’un motor (la -) loc. la puissance ferre brosent (Joana Bartés, Lison, 1934) 2. bisou
d’un moteur poton (esclafar un -) expr. faire claquer un
poténcia de Roma (la -) n. f. la puissance de baiser
Rome poton (esclafar un -) loc. faire claquer un baiser
poténcia economica n. f. puissance poton de pana loc. baiser volé veire: boca
économique potona n. f. gros baiser
poténcia enemiga n. f. puissance ennemie potonada / potonejada n. f. série de baisers
poténcia militara n. f. puissance militaire veire: boca
poténcia morala n. f. puissance morale potonar v. 1. embrasser veire: boca 2. donner
poténcia publica n. f. puissance publique un baiser
potencial, ala adj. (s. XIV.) potentiel, elle potonarèl, èla adj. 1. affectueux, euse - cit.:
potencialament adv. (s. XIV.) potentiellement Maire tan bòna, tan risolhiera e tan potonarèla ! (Bap-
potencialitat n. f. (s. XIX. . . ) potentialité tista Bonet, Vida d’enfant, 1894) 2. qui aime don-
potencializacion n. f. (s. XX.) potentialisation ner des baisers
potencializar v. (s. XX.) potentialiser potonejar v. multiplier les baisers veire: boca
poténcias (las grandas -) n. f. plur. les grandes potonièra n. f. bouche (style plaisant) veire:
puissances boca
poténcias d’argent (las -) n. f. plur. les puis- pòts (apuntar los -) loc. pincer les lèvres veire:
sances d’argent boca
poténcias mondialas n. f. plur. les puissances pòts (aquò es passar de mèl pels -) expr. c’est
mondiales un vrai plaisir / délice veire: boca
potent, enta adj. puissant (politique, pòts (de la punta dels -) loc. du bout des lèvres
économie...) veire: poderós veire: boca
potentat n. m. (s. XVI. . . ) potentat pòts (de la punta dels -) loc. du bout des lèvres
potestat n. m. (s. XI.) 1. puissance divine, infer- pòts (de la punta dels -) loc. du bout des lèvres
nale veire: poténcia - cit.: Plan se pòt tenir l’òme fièr, pòts (far los -) loc. mettre la bouche en cul de
/ b’es [aürós] tres còps amai quatre, / uèi que per el poule veire: boca
Dieu ven combatre / totas las potestats d’Infèrn (Pèire pòts (lo rire non li passa los -) expr. il rit jaune
Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) 2. puissance veire: boca
paternelle, maritale... veire: poténcia pòts (lo rire suls -) loc. le sourire aux lèvres
potestat de marit (èsser en -) loc. être en puis- veire: boca
sance de mari pòts (rire suls -) loc. rire au nez

477
pòts (se’n lecar los -) precision

pòts (se’n lecar los -) loc. s’en lécher les preambul n. m. (s. XIV. . . ) préambule
babines veire: boca preavís (pl. preavises) n. m. (s. XIV. . . ) préavis
pòts e morres (far -) loc. bouder prebenda n. f. (s. XIII. . . ) prébende
pòts e pòts lèvres à lèvres veire: boca prebendar v. (s. XIV.) prébender
pòts e pòts (èsser -) loc. s’embrasser sur la prebòst (pl. prebòstes) n. m. (s XIII., lat. praeposi-
bouche veire: boca tus) prevòst prévôt
pòts en pòts (de -) loc. de bouche à oreille prebostat n. f. (s. XIV.) prevostat prévôté
pòts en pòts (lo -) n. m. le bouche à oreille precalfatge n. m. (s. XX.) préchauffage
pòts lises (se’n far los -) loc. s’en régaler veire: precari, ària adj. (s. XIII.) précaire
boca precariá n. f. (s. XIII.) précarité
pòts sarrats (téner los -) loc. pincer les lèvres precàriament adv. (s. XVII. . . ) précairement veire:
veire: boca precariá
potz (pl. poses) n. m. (s. XIII.) puits - cit.: Garòna precarizacion n. f. précarisation
mai que mai carreja, / e degun potz n’es sanitós, / precaucion n. f. (s. XVI. . . ) précaution
e l’aiga de las fonts plus netas / sent a susor de las precaucionar v. (s. XVII. . . ) précautionner
rainetas (Pèire Godelin, s. XVII) precaucionar (se) v. prendre ses dispositions /
potz de sant Patrici (a lo -) n. m. il est très riche précautions
potz rodièr n. m. puits à roue precaucionós, osa (pl. precaucionoses, osas) adj.
practic, ica adj. (s. XIV.) pratique (s. XVII. . . ) précautionneux, euse
practica n. f. (s. XIII.) pratique precaucionosament adv. (s. XIX. . . ) précaution-
practica plus (aquò non se -) loc. cela ne se fait neusement
plus precedent, enta adj. (s. XIII. . . ) précédent, ente
practicabilitat n. f. (s. XIX. . . ) praticabilité precedentament adv. (s. XV. . . ) précédemment
practicable, abla adj. (s. XVI. . . ) praticable precedir v. (s. XIII.) précéder - cit.: Lo grop pronom-
practicament adv. (s. XIII.) pratiquement inal precedent lo vèrb es proclitic e atòn, mentre que
practicant, anta adj. (s. XIX. . . ) practicós prati- lo grop seguissent lo vèrb es enclitic e tonic. Cal notar
quant, ante que, dins aqueste darrièr cas, la lenga anciana coneis-
practicar v. (s. XIII.) pratiquer - cit.: Digas a la bèla siá que de pronoms atòns (Loís Alibèrt, Gramatica,
Maria, / que non dòrmi ni nuèit ni jorn, / e que tu fas 1935)
per industria, / çò qu’ieu practiqui per amor (Gautièr, precèpte n. m. (s. XII. . . ) précepte
La Mòstra, s. XVII) precèptor, tritz (pl. precèptors, trises) n. pré-
practicar l’usura loc. pratiquer l’usure cepteur, trice
practician n. m. (s. XV. . . ) praticien preceptor, tritz (pl. preceptoses, osas) n. (s.
prada n. f. (s. XII.) 1. pré 2. grand pré XV. . . , lat. praeceptor) précepteur, trice - src.: Hon-
pradal n. m. (s. XII.) 1. pré 2. grand pré norat, 1848 : "preceptour"; Mistral, 1878 : "pre-
pradariá n. f. (s. XIII.) prairie cetour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : "preceptor,
pradèl n. m. (s. XIII.) → cobèrt préau tritz"
pradet / pradelet n. m. (s. XII.) 1. petit pré 2. rosé preceptoral, ala adj. (s. XVIII., de preceptor) pré-
des prés (champignon) ceptoral, ale
pradeta n. f. petit pré preceptorat n. m. (s. XVII., de preceptor) précep-
pradièr, ièra adj. 1. relatif aux prés 2. des prés torat
pradièra non pòt dire de qual es lo polin (cav- precession n. f. (s. XVII. . . ) précession
ala -) expr. 1. il ne connaît pas le détail de ses preciós, osa (pl. precioses, osas) adj. (s. XII.) pré-
affaires 2. (sens plus concret possible) cieux, euse
pradon n. m. petit pré preciosament adv. (s. XV. . . ) précieusement
pragmatic, ica adj. (s. XIX. . . ) pragmatique preciositat n. f. (s. XIV.) préciosité
pragmatisme n. m. (s. XIX. . . ) pragmatisme precipici n. m. (s. XVI. . . ) précipice
prangièra (far -) loc. faire la sieste precipitacion n. f. (s. XV. . . ) précipitation
prangièra (prangiera; prandiera) n. f. sieste precipitadament adv. (s. XVI. . . ) 1. précipitam-
veire: sèsta ment 2. en hâte
prat n. m. (s. XII.) pré precipitar v. (s. XVI. . . ) précipiter
prat batalhièr n. m. (s. XII. . . ) champ de bataille precipitat n. m. (s. XVI. . . ) précipité
prautir v. 1. fouler 2. pétrir 3. trépigner precipitat, ada adj. (s. XVI. . . ) précipité, ée
pre-rintrada n. f. (s. XX., de pre + rintrada) préren- precís, isa (pl. precises, isas) adj. (s. XIV. . . )
trée 1. précis, ise 2. précis
prealable (sense autre -) loc. sans autre préam- precisament adv. (s. XIII.) précisément
bule precisar v. (s. XVIII. . . ) préciser
prealable, abla adj. (s. XIV. . . ) préalable precision n. f. (s. XVI. . . ) précision

478
precòç, òça (pl. precòces, òças) preissa (non i a / i a pas -)

precòç, òça (pl. precòces, òças) adj. (s. XVII. . . ) prefècte, ècta n. (s. XIII : « prefeit ».) préfet, ète
précoce prefectoral, ala adj. (s. XIX. . . ) préfectoral, ale
precòçament adv. (s. XIX. . . ) précocement prefectura n. f. (s. XIV. . . ) préfecture
precocitat n. f. (s. XVII. . . ) précocité preferéncia n. f. (s. XIV. . . ) préférence - cit.: E
precompte n. m. précompte ma maire, sènsa se mai faire pregar, entamenava de
preconcebut, uda adj. (s. XVII. . . ) préconçu, ue preferéncia aquesta (Baptista Bonet, Vida d’enfant,
preconeissença n. f. (s. XIV.) préconnaissance 1894)
preconizacion n. f. (s. XIII.) préconisation preferencial, ala adj. (s. XX.) préférentiel, ielle
preconizar v. (s. XVII. . . ) préconiser preferiblament adv. (s. XVII. . . ) préférablement
preconizator, tritz (pl. preconizators, trises) n. preferible, ibla adj. (s. XVI. . . ) préférable
(s. XVII. . . ) preconizador préconisateur, trice preferir v. (s. XIII.) préférer
precursor, sora (pl. precursors, soras) n. (s. prefiguracion n. f. (s. XVII. . . ) préfiguration
XV. . . ) précurseur - cit.: Josèp Ros es pas solament lo prefigurar v. (s. XIII. . . ) préfigurer
grand trobaire de la Chançon lemosina, lo reviudador prefixacion n. f. (s. XIX. . . ) préfixation
qu’a [incarnat] l’anma de son terraire: es lo precur- prefixal, ala adj. (s. XX.) préfixal, ale
sor de la vertadièra Renaissença occitana (Antonin prefixar v. (s. XV. . . ) préfixer
Perbòsc, 1905) prefixe n. m. (s. XVIII. . . ) prefix préfixe
preda n. f. (s. XIV.) 1. proie 2. prise prègadieu n. m. (s. XVII. . . ) prie-Dieu
predator, tritz (pl. predators, trises) n. m. (s. XX.) prègadieu-bernada / prègajoana n. f. mante
prédateur religieuse
predecessor, ora (pl. predecessors, oras) n. m. (s. pregaire, aira n. 1. qui prie veire: prior 2. qui
XIV.) prédécesseur sollicite
predestinacion n. f. (s. XIV.) prédestination pregant, anta adj. e n. (s. XII. . . ) → orant priant,
predestinar v. (s. XIII.) prédestiner ante
predestinat, ada adj. e n. (de predestinar) prédes- pregar (prejar) v. (s. XII. . . ) 1. prier - cit.: Santa
tiné, ée Ceselha nasquèt de parents nòbles e opulents qu’aviau
predicacion n. f. (s. XIII.) prédication veire: tot a [ronfle] lor mancava pas res, èron respectats e
presic aimats dins lor país coma de [mond] que podiau e que
predicant, anta n. (s. XVI. . . ) prédicant, ante fasiau plaser quand n’èron pregats (Joan Loís Fornèrs,
predicator, tritz (pl. predicators, trises) n. m. (s. s. XVIII) 2. supplier
XIII.) predicador prédicateur, trice veire: presi- pregària (cridar la -) loc. (loc.) dire la prière à
caire - cit.: Predicator / tenc per meillor / quan fai haute voix
l’obra que manda far (Pèire Cardenal, s. XIII) - src.: pregària (prejària; preguièra; pregièra) n. f. (s.
Honnorat, 1847 : "predicatour"; Couzinié, 1850 : XII. . . ) prière veire: preguièra - cit.: Lo Gran tas
"predicatou" pregàrias entena, / lo Dieu de Jacòb te dehena (Pèir de
prediccion n. f. (s. XVI. . . ) prédiction Garròs, Psaumes, 1565); La finta ditz que Siringa,
predictiu, iva adj. (s. XX., de l’anglés) prédictif, Nimfa boscassièra, perseguida de Pan, [foguèt], a
ive sa meteissa pregària, cambiada en canavièra salvatja
predileccion n. f. (s. XV. . . ) prédilection (Pèire Godelin, s. XVII)
predire v. (s. XIII. . . ) prédire pregavi (los en -) loc. (loc.) los ne je les en priais
predispausar v. (s. XV. . . ) prédisposer (eux)
predisposicion n. f. (s. XVIII. . . ) prédisposition preguièra n. f. (s. XII.) → pregària prière
predit, dita adj. (s. XIII.) prédit, ite prèire n. m. (s. XII.) prêtre
predominància n. f. (s.XVI. . . ) prédominance prèire n. m. praire (mollusque)
predominant, anta adj. (s. XIV. . . ) prédominant, preire bartassièr n. m. (s. XVIII.) prêtre réfrac-
ante taire (Révolution)
predominar v. (s. XVI. . . , de pre + dominar) pré- preiressa n. f. (s. XII. . . ) prêtresse
dominer preison n. f. (s. XI., lat. prensionem) prison; preson
preeminéncia n. f. (s. XIV.) prééminence prison
preeminent, enta adj. prééminent, ente preisonièr, ièra n. (s. XII.) prisonnier, ière
preempcion n. f. (s. XVI. . . ) préemption prèissa n. f. 1. foule 2. hâte
preemptar v. (s. XX.) préempter preissa ( i a -) loc. il y a urgence
preexisténcia n. f. (s. XVI. . . ) préexistence preissa ( i an -) loc. il y a la foule
preexistent, enta adj. (s. XVI. . . ) préexistant, ante preissa (aver -) loc. être en vogue
preexistir v. (s. XV. . . ) préexister preissa (en granda -) loc. de toute urgence
prefabricat, ada adj. (s. XX.) préfabriqué, ée prèissa (en tota -) loc. en toute hâte
prefaci n. m. (s. XV. . . ) préface preissa (non i a / i a pas -) loc. il n’y a pas ur-
prefaciar v. (s. XVIII. . . ) préfacer gence

479
preissa de se tirar d’aquí (aver -) préner la biaça

preissa de se tirar d’aquí (aver -) loc. avoir hâte préner (lo) balanç loc. prendre de l’élan
de sortir de là préner (non i a que de -) loc. il n’y a qu’à pren-
preissar v. 1. accélérer 2. presser dre
preissièra (en grand -) loc. en toute hâte préner (s’i -) loc. s’y laisser prendre
preïstòria n. f. (s. XIX. . . ) préhistoire préner (se i -) loc. s’y mettre
preïstoric, ica adj. (s. XIX. . . ) préhistorique préner (se) loc. devenir de la glace (eau)
prejudical, ala adj. (XVIII. . . ) préjudiciel, elle préner a grat loc. prendre en faveur
prejudici n. m. (s. XIII.) préjudice préner a la leca (se -) loc. tomber dans le pan-
prejudiciable, abla adj. (s. XIV.) préjudiciable neau
prejudicial, ala adj. (s. XIII.) préjudiciel, elle préner a la pròva loc. faire subir une épreuve
prejudiciar v. (s. XIV. . . ) préjudicier à quelqu’un
prejudicis involontaris a l’integritat d’autrú n. préner a la tasta loc. faire subir une épreuve à
m. plur. atteintes involontaires à l’intégrité quelque chose
d’autrui préner a renda loc. prendre à location
prejudicis volontaris a l’integritat d’autrú n. m. préner a tissa loc. prendre en grippe
plur. atteintes volontaires à l’intégrité d’autrui préner al còrs loc. appréhender au corps
prejutjar v. (s. XV. . . ) préjuger préner al molon loc. prendre sur le tas
prejutjat n. m. (s. XV. . . ) préjugé préner al revèrs loc. prendre mal les choses
prejutjats n. m. plur. préjugés (jur.) préner avantatge loc. tirer parti
prelat n. m. (s. XIII.) prélat préner bota per barral loc. prendre des vessies
prelatura n. f. (s. XIII.) prélature pour des lanternes
prelèvament n. f. (s. XVIII. . . ) prélèvement préner brica garda (non -) loc. ne pas se soucier
prelevar v. (s. XVII. . . ) prélever préner cap o autre loc. se terminer d’une façon
preliminar, ara adj. (s. XVII. . . ) préliminaire veire: ou d’une autre
ribassejar préner carrièra loc. 1. s’acheminer 2. prendre
preludi n. m. (s. XVI. . . ) prélude telle rue 3. embrasser une profession
preludiar v. (s. XVII. . . ) préluder préner chòt per cardelina loc. prendre martre
prematur, ura adj. (s. XVII. . . ) prématuré, ée pour renard
premeditacion n. f. (s. XIV. . . ) préméditation préner çò melhor (se -) loc. choisir le meilleur
premeditar v. (s. XIV. . . ) préméditer préner colors loc. prendre des couleurs
prémer v. (s. XII.) presser (appuyer) préner coma d’esca loc. prendre feu facilement
prèmi n. m. (s. XII.) prix (récompense) préner corsa loc. prendre de l’élan
premiar v. (s. XII.) récompenser (donner un prix préner d’aise (lo -) loc. le prendre à son aise
à quelqu’un) préner d’alen loc. prendre courage
premícias n. f. plur. (s. XII. . . ) prémices (pre- préner de bon loc. prendre la chose sérieuse-
miers fruits) ment
premissa n. f. (s. XIV. . . ) prémisse (raison- préner de quicòm (se -) loc. prendre garde à
nement) préner de vòlha loc. prendre des forces
premonicion n. f. (s. XIX. . . ) prémonition préner d’aucet loc. hausser le ton
premonitòri, òria adj. (s. XIX. . . ) prémonitoire préner d’indicas loc. se renseigner
premsa n. f. (s. XII.) presse préner en asirança loc. prendre en haine
premsada n. f. (s. XII. . . .) 1. pressée 2. pressage préner en descaça loc. prendre en aversion
premsapurèa n. m. (s. XX.) presse-purée préner en falsada loc. prendre par trahison
premsar v. (s. XII.) 1. presser 2. pressurer préner en ira loc. prendre en grippe
premsatge n. m. (s. XII. . . ) 1. pressage 2. pressur- préner en òdi loc. prendre en grippe
age préner en tissa loc. prendre en grippe
premunir v. (s. XIV. . . ) prémunir préner en traïson loc. prendre par trahison
prenable, abla adj. (de préner) prenable veire: préner exemple a loc. suivre l’exemple de
prenedor préner fòc coma l’esca loc. prendre feu comme
prendre v. (lat/ prehendere) → préner→ préner l’amadou
1. prendre 2. attraper préner garda (se -) loc. se tenir sur ses gardes
prenedor, doira adj. (de préner, var.: preneder, era) préner gat per lèbre (far -) loc. faire prendre
qui est à prendre veire: prenable des vessies pour des lanternes
preneire, eira n. (s. XIII.) preneur (personne) préner l’acorcha loc. prendre le raccourci
prenement n. m. (s. XII. . . ) prise préner l’afar pels aurelhons loc. prendre
préner v. (s. XI., lat. prehendere / prendere) → l’affaire résolument en mains
préner 1. prendre 2. embaucher 3. attraper préner la barutla loc. dégringoler
préner (a ben o tot -) loc. à tout prendre préner la biaça loc. être réduit à la mendicité

480
préner la bisca preocupat, ada

préner la bisca loc. se fâcher tout rouge préner per doçor loc. prendre par la douceur
préner la cisampa loc. prendre froid préner per mal loc. prendre en mauvaise part
préner la corruda loc. prendre sa course préner polsada loc. reprendre haleine
préner la davalada loc. 1. péricliter 2. se faire préner qualqu’un a despart loc. prendre
vieux quelqu’un à part
préner la desbranda loc. tomber en déconfiture préner qualqu’un de son biais loc. prendre
préner la descampeta loc. prendre la poudre quelqu’un par son faible
d’escampette préner qualqu’un per amusarèla loc. prendre
préner la desfila loc. prendre la tangente quelqu’un comme tête de Turc
préner la fortuna al pel loc. saisir la chance préner qualqu’un per cap de turc loc. prendre
avant qu’elle ne s’échappe quelqu’un comme tête de Turc
préner la fresca loc. prendre le frais prèner qualqu’un sus la cauda loc. prendre sur
préner la frescura loc. prendre le frais le fait
préner la larga loc. prendre le large préner sas amiras loc. s’orienter
préner la machòta loc. prendre une cuite préner sos aises loc. prendre ses aises
préner la maire al nis loc. découvrir le pot aux préner tèrra loc. aborder la côte
roses préner tot a la mala (o -) loc. prendre tout au
préner la messa loc. être ordonné prêtre pire
préner la monina loc. s’enivrer préner tot pel petit cap (o -) loc. tâtillonner
préner la pica loc. prendre la mouche préner un aire loc. prendre froid
préner la vaca e mai lo vedèl loc. épouser une préner un banh de lait loc. se délecter
fille-mère (triv.) préner un bon biais loc. prendre tournure
préner la val tòrta loc. 1. prendre une voie dé- préner un jorn a la mòrt loc. perdre un jour de
tournée 2. sortir du droit chemin vie en raison du désespoir, de l’émotion, de la
préner la volada loc. prendre son essor peur. . .
préner lanç loc. prendre de l’élan préner un jorn redond loc. faire le pont
préner las avanças loc. prendre les devants préner un marrit jorn loc. se faire du mauvais
préner las parts loc. prendre fait et cause pour sang
préner las parts de qualqu’un loc. prendre la préner un raubaire loc. attraper un voleur
défense de quelqu’un préner una culèfa loc. prendre une cuite
préner leiçons loc. prendre des leçons préner una ganarra loc. prendre une cuite
préner lenga loc. prendre la parole préner vam loc. prendre de l’élan
préner lenga amb qualqu’un loc. s’informer préner vam de loc. décider de
auprès de quelqu’un prenhat n. m. (s. XIII.) → fètus fœtus
préner lo bol loc. commencer à bouillir prenhesa n. f. (s. XIV.) → prensa grossesse veire:
préner lo córrer loc. se mettre à courir emprenhament
préner lo davant loc. prendre les devants prèni-quiti (a -) loc. à tour de rôle
préner lo dessús loc. surmonter la maladie prenom n. m. (s. XIV.) prénom
préner lo dessús (ne -) loc. surmonter la prenominacion n. f. (s. XIV.) prénomination
douleur prens adj. (s. XII : « prenh ».) 1. enceinte (femme)
préner lo fum loc. se mettre en colère - cit.: Aprèp aver totis los dits / dins un bon peis em-
préner lo montant sus loc. prendre l’ascendant prigondits, / e mes en forma la cogeta / damb le brave
sur chuc de soqueta : / Andemelè, Cucòis e jo, / totis tres
préner lo pan a loc. acheter son pain chez prens de bèla umor / nos ajaguèrem d’una rima / sense
préner lo pè loc. prendre l’habitude la passar jos la lima (Pèire Godelin, s. XVII) 2. plein
préner lo plec loc. prendre le pli de
préner lo solelh loc. prendre le soleil prens (es -) loc. elle est enceinte
préner lòc loc. prendre place / rang prensa n. f. (s. XII. . . ) grossesse veire: prenhesa
préner l’alongui loc. partir de chez soi prenupcial, ala adj. (s. XX.) prénuptial, ale
préner l’avança loc. prendre les devants preocupacion n. f. (s. XV. . . ) préoccupation
préner mira loc. 1. prendre sa mire 2. viser preocupant, anta adj. (s. XX.) préoccupant, ante
préner mira sus loc. prendre modèle sur preocupar v. (s. XIII.) préoccuper
préner palada loc. 1. reculer pour mieux sauter preocupar de (se -) loc. se soucier de
2. prendre de l’élan preocupat, ada adj. (s. XV. . . ) préoccupé, ée
préner partit per loc. prendre parti pour prèp (pròp; pròpche) prep. près - cit.: ot d’un
préner pè sus loc. prendre l’ascendant sur còp se trachèt que parlava tot sol. Prèp d’el, son amic
préner peca loc. se détériorer roncava doçament coma un caton. Seguret se calèt,
préner per ben loc. prendre en bien e tot en fialant de [sòmnis], al cap d’un moment, el

481
prèp (pròp; pròpche) preservatiu, iva

tanben s’adormiguèt (Enric Molin, En tutant lo grelh, pres lo balanç (a -) loc. il a failli (devenir sol-
1965) dat...)
prèp de (al -) loc. auprès de pres vam de se maridar (a -) loc. l’idée lui est
preparacion n. f. (s. XIII., lat. praeparatio) prépa- venue de se marier
ration presa n. f. (s. XIII.) 1. prise 2. capture
preparar v. (s. XIII., lat. praeparare) préparer - cit.: presa de corrent n. f. (s. XX.) prise de courant
Mès aquò siá pro dit per ara, / que le cèl son manto presa e la mesa (la -) loc. la recette et la dépense
prepara, / contrapuntat, tan plen que vuèit, / de las (vx)
estelas de la nuèit (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII); presada n. f. (s. XIII. . . ) estimation
Quand siam estats entre la poma e lo formatge, vèrs la presagi n. m. (s. XIV. . . ) présage
fin del repais, monsur vòstre reitor m’a dit : monsur presagiar v. (s. XVI. . . ) présager
Plausòlas, vos caldriá donar un mot d’edificacion a presaire, aira n. (s. XIII. . . ) priseur, euse
mon pòble. i ai respondut cossí aquò se pòt far, som presar v. (s. XII.) 1. priser veire: prètz 2. estimer
pas brica preparat ? (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) presar (se) loc. être content de soi (vaniteux)
preparatius n. m. plur. (s. XIV. . . ) préparatifs presar pas (non se -) loc. ne pas être fier
preparator, tritz (pl. preparators, ises) n. (s. presbicia n. f. (s. XVIII. . . ) presbytie
XVI. . . , lat. preparator) préparateur, trice
presbita adj. e n. (s. XVII. . . ) presbyte
preparatòri, òria adj. (s. XIV. . . , lat. praeparatorius)
presbitèri n. m. (s. XII. . . ) presbytère veire: cami-
préparatoire
nada
prepaus (a -) prep. à-propos
presciéncia n. f. (s. XIII.) prescience
prepaus (a aquel -) loc. à ce sujet
prescripcion n. f. (s. XIII., lat. praescriptio) pre-
prepaus (a tot -) loc. à tout propos
scription
prepaus (pl. prepauses) n. m. (de "prepausar")
prescriptible, ibla adj. (s. XIV..., de prescripcion)
1. propos 2. discours 3. dessein
prescriptible
prepaus (pl. prepauses) n. m. (s. XIII., lat. prae-
prescrit, a adj. (s. XV..., de prescriure) prescrit, e
ponere X pausare) propos
prescriure v. (s. XIII., lat. praescribere) prescrire
prepaus coma un calfalièit d’estiu (aquò’s a -)
expr. cela vient comme un cheveu sur la soupe presedéncia (/ pre-sedéncia) n. f. (s. XVI. . . )
prepaus de (a -) à propos de préséance
prepausable, abla adj. (s. XVIII..., de "prepausar") preséncia n. f. (s. XIII.) présence - cit.: Lo jorn
proposable susdit en preséncia deusdits auditors e gardas rendon
prepausar v. (s. XIV. . . , lat. proponere X pausar) conde Bertranet de Nabalhas, garda l’an prosmar pas-
proposer - cit.: Administrator, es aquel títol que li sat, deu carc qui avé de guarderia (Condes de Pau, s.
prepausèron. Per servir la patria (Paul Gairaud, La XV); Car mos enemics estonats / en darrèr se’n son
sexològa, 1982) retornats, / trebucat an, sens resisténcia / a la vista de
prepausat, ada n. (s. XVII. . . ) préposé, ée ta preséncia (Arnaud de Saleta, Psalme IX, s. XVI)
preponderància n. f. (s. XVIII. . . ) preponderança preséncia (una bèla -) loc. 1. un beau physique
prépondérance 2. une belle prestance
preponderant, anta adj. (s. XVIII. . . ) present n. m. (s. XIII.) cadeau veire: capdèl
prépondérant, ante present n. m. (s. XIII.) présent (conjugaison)
preposicion n. f. (s. XIV.) préposition present d’esquina (far un -) loc. tourner le dos
preposicional, ala adj. (s. XIX. . . ) prépositionnel, present, enta adj. e n. m. (s. XII.) 1. présent, ente
elle 2. présent
prepositiu, iva adj. (s. XVII. . . ) prépositif, ive presentable, abla adj. (s. XVI. . . ) présentable
prepositivament adv. (s. XIX. . . ) prépositive- presentacion n. f. (s. XIII.) présentation
ment presentar v. (s. XIII.) présenter
prepuci n. m. (s. XIII.) prépuce presentar (sense ieu me -) loc. si je ne m’étais
prerafaëlita (/pre-rafaëlita) n. (s. XIX. . . ) pas présenté. . .
préraphaélite presentar sos vòts loc. présenter ses vœux
preretirada (/pre-retirada) n. f. (s. XX.) prére- presentator, tritz (pl. presentators, trises) n.
traite (s. XV. . . ) presentaire; presentador présentateur,
prerogativa n. f. (s. XIII.) prérogative trice
preromantic, ica (/pre-romantic, ica) adj. (s. XX.) presents (far de -) loc. offrir des cadeaux
préromantique presep n. m. (s. XIV.) → grépia crèche de Noël
près adv. près preservacion n. f. (s. XV.) préservation
pres a fust (s’es -) loc. il s’est pris lui-même au preservar v. (s. XIII.) 1. préserver 2. garantir
piège preservatiu, iva adj. e n. m. (s. XIV.) préservatif,
pres al sedon loc. pris au collet (lapin. . . ) ive

482
preservator, tritz (pl. preservators, trises) prètz (pl. prèses)

preservator, tritz (pl. preservators, trises) adj. (s. prestar v. (s. XII.) prêter
XVI. . . ) preservaire; preservador préservateur, prestar a (se -) loc. se prêter à
trice prestar a pagar jamai loc. prêt à fonds perdus
presic n. m. (s. XII.) sermon veire: predicacion - prestar son nas pertot loc. fourrer son nez
cit.: Quant ne faguèt de presics, l’abat Salvat, dins partout
totes los ròdols d’Occitania ! Dieu sol o sap (Rodgièr prestatari, ària n. (s. XIX. . . ) prestataire
Barta, Pròsas de tota mena, 1979) prestesa n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) prestesse
presicaire, aira (presicador, adora / airitz) n. m. prestidigitacion n. f. (s. XIX. . . ) prestidigitation
(s. XIII., de presicar) prêcheur veire: predicator - prestidigitator, triz (pl. prestidigitators, trises)
cit.: Vai dire a Dòna Vidala que demòra al canton n. (s. XIX. . . ) prestidigitateur, trice
dels presicadors, o ben a dòna Antònia que demòra prestidor n. m. → maid pétrin
a la carrièra de Colomièrs près dels estudis, o ben a prestigi n. m. (s. XVI. . . ) prestige
Peirona . . . que me fassen prestar, si lor plai, en pa- prestigiós, osa (pl. prestigioses, osas) adj. (s.
gant coma es le degut, l’èstre de lor vesina, la quala XVI. . . ) prestigieux, euse
vesina demòra a èstre, près d’èstre, coma qui va a èstre prestir v. pétrir veire: cossir
(Odde de Triors, 1578) presumible, ibla adj. (s. XVI. . . ) présumable
presicar v. (s. XII.) prêcher presumir v. (s. XIII.) 1. présumer 2. supposer
presicar al vent loc. prêcher dans le désert 3. prétendre
presicar per sa biaça loc. prêcher pour sa presumit, ida adj. (s. XII. . . ) présumé, ée
paroisse presupausar (/pre-supausar) v. (s. XIV.) présup-
presicar per sa gòrja loc. en vouloir que pour poser
sa gueule presupausat, ada (/pre-supausat, ada) adj. e n.
presicar per son sant loc. prêcher pour sa m. (s. XX.) présupposé, ée
paroisse presupposicion (/pre-supposicion) n. f. (s. XV. . . )
presidéncia n. f. (s. XIV.) présidence présupposition
presidencial, ala adj. (s. XVIII. . . ) présidentiel, presura n. f. (s. XIV.) présure
elle presurar v. (s. XIV.) 1. présurer 2. cailler
presidencialisme n. m. (s. XX.) présidentialisme pretendent, enta n. (s. XV. . . ) prétendant, ante
presidencialista n. (s. XX.) présidentialiste pretendre v. (s. XV. . . ) prétendre
president de la Republica n. m. président de pretension n. f. (s. XV. . . ) prétention
la République pretensiós, osa (pl. pretensioses, osas) adj. (s.
president del cosselh n. m. président du con- XVIII. . . ) prétentieux, euse
seil pretensiosament adv. (s. XIX. . . ) prétentieuse-
president, enta n. président, ente ment
presidir v. (s. XIV. . . ) présider pretericion n. f. (s. XIII.) 1. prétérition 2. omis-
presompcion n. f. (s. XIII.) présomption sion
presomptiu, iva adj. (s. XIV.) présomptif, ive preterit n. m. (s. XIII.) prétérit (grammaire) - cit.:
presomptuós, osa (pl. presomptuoses, osas) adj. Lo preterit de l’indicatiu e l’imperfait del subjonctiu
(s. XIII.) présomptueux, euse que constituisson en francés parlat de temps en via
presomptuosament adv. (s. XIV.) pré- de disparicion, son del tot vius en lenga d’Òc (Loís
somptueusement Alibèrt, Gramarica occitana, 1935)
pressentida n. f. pressentiment pretextar v. (s. XVI. . . ) prétexter
pressentiment n. m. (s. XVI. . . ) pressentiment pretèxte n. m. (s. XVI. . . ) prétexte - cit.: Le con-
pressentir v. (s. XVI. . . ) pressentir tentament qu’ieu recebi per ací, me fa cercar pretèxte
pression n. f. (s. XVII. . . ) pression d’i demorar (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII)
pressurizacion n. f. (s. XX.) pressurisation pretor n. m. (s. XIII.) préteur (magistrat romain)
pressurizar v. (s. XX., de l’anglés) pressuriser pretòri n. m. (s. XIV.) prétoire
pressurizat, ada adj. (s. XX.) pressurisé, ée pretorial, ala adj. (s. XIV. . . ) prétorial, ale
prèst (pl. prèstes) n. m. (s. XII.) prêt (argent. . . ) pretorian, ana adj. e n. (s. XIII. . . ) prétorien, enne
prèst, prèsta (pl. prèstes, prèstas) adj. (s. XIV.) pretura n. f. (s. XV. . . ) préture
prèste 1. prêt, prête 2. preste prètz (arredondir lo -) loc. arrondir le prix
prestacion n. f. (s. XV. . . ) prestation prètz (arrestar lo -) loc. fixer le prix
prestacions socialas n. f. prestations sociales prètz (pl. prèses) n. m. (s. XII.) 1. prix (payer)
prestaire, aira n. (s. XII.) prêteur, euse 2. valeur, estime - cit.: Noirigat de Tolosa, me plai
prèstament adv. (s. XIV.) 1. prestement 2. sans de mantenir son lengatge bèl, e capable de desram-
hésitation bulhar tota sòrta de concepcione per aquò digne de se
prestància n. f. (s. XVI. . . ) prestança prestance carrar dambe un plumacho de prètz e d’estima (Pèire
prèstanom n. m. prête-nom Godelin, s. XVII)

483
prètz corrent primièr, ièra

prètz corrent n. m. prix courant primaïc, aiga adj. 1. précoce 2. hâtif, ive
prètz marcat (a -) loc. à prix marqué primaic, aiga adj. hâtif, précoce - cit.: Le petit
prètz segur (a -) loc. à prix fixe camparòl que culhís un pastor, / le tutet que l’òm fa
prètzfait (a -) loc. à forfait sur un cap de canton, / ombra, polvèra, son, fum,
prètzfait (trabalhar a -) loc. travailler à la tâche bodofletas d’aiga, / petit molin de prat, a la sason pri-
prètzfait / prètzfach (pl. prètzfaches) n. m. (de maiga, / qu’es adesara flor, e dins un pauc serà / un
prètz + fait / fach) 1. forfait 2. tâche 3. entreprise floquet de borrilhs que le vent desfarà (Pèire Godelin,
prètzfait va a fial d’aiga (aqueste -) expr. ce tra- Segonda floreta, s. XVII)
vail marche tout seul primairenc, enca adj. (de prima) 1. précoce - cit.:
prevaler v. intr. (s. XV. . . ) prévaloir Josèp Ros es lo primairenc obrièr que, tornant a las
prevaricacion n. f. (s. XII. . . , lat. praevaricatio) pré- sorgas blosas de nòstras tradicions, a obrat al revisco-
varication lament nacional en adoptant, en retrobant, per delà
prevaricar v. (s. XIV..., lat. praevaricari) prévari- los parlars populars abastardits e francimandejats,
quer la lenga nacionala (Antonin Perbòsc, En Josèp Ros,
prevaricator, tritz (pl. prevaricators, trises) n. (s. 1905) 2. hâtif, hâtive
XIV., lat. praevaricator) prevaricaire prévaricateur, primalba n. f. pointe du jour
trice - src.: Honnorat, 1846 : "prevaricatour"; Al- primalba (a -) loc. au point du jour
ibèrt (règla), 1935/1966 : "prevaricator, tritz" primalba (a la -) au point du jour
prevencion n. f. (s. XIII.) prévention primament adv. 1. finement 2. exactement
prevenéncia n. f. (s. XVIII. . . ) prevenença préve- 3. parcimonieusement
nance primament adv. 1. finement 2. avec parcimonie
prevenent, enta adj. (s. XVI. . . ) prévenant, ante primar v. (s. XII.) primer
prevenir v. (s. XIII.) 1. devancer 2. prévenir primari, ària adj. (s. XVIII. . . ) primaire
3. avertir primat n. m. (s. XIV.) primat
preventiu, iva adj. (s. XIX. . . ) préventif, ive primats n. m. plur. (s. XIX. . . ) primates
prevesença n. f. (s. XV. . . ) preveséncia prévoy- primautat n. f. (s. XII. . . ) primauté - cit.: Cresi
ance que se’n cal téner, per ara a una normalizacion dins lo
prevesent, enta adj. (s. XVI. . . ) prévoyant, ante crusòl de caduna de las quatre variantas principalas.
previsible, ibla adj. (s. XIX. . . ) prévisible Es vertat que, demest elas, l’occitan mejan - amb sa
prevision n. f. (s. XIII.) prévision fòrma lengadociana centrala - es demorat per excel-
prigond (al -) loc. au plus profond léncia fidèl a nòstra lenga classica. Aquò li dona una
prigond non se fa lo fòc que lo fum non sòrte valor segura de referéncia. Aquò li dona pas cap de
(tant -) expr. la vérité finit toujours par sortir primautat, cap de privilègi (Rodgièr Barta, Pròsas de
du puits tota mena, 1979)
prigond, onda adj. 1. profond, onde 2. profond primavèra n. f. (s. XIII.) primevère
- cit.: I a, segurament, dins d’autras partidas de son primavèra n. f. primevère (bot.) - cit.: Los cocuts
òbra abondosa, un vocabulari mai gostós, de vèrses alucan candèlas sus los taps, las primavèras e las mar-
melhor escrincelats, e quitament mai de vertadièra garidetas floquejan, lo cocut canta au bòsc, lavetz la
poësia, mas i a pas l’emocion fòrta, prigonda que refòfa vinha que i va de bon còr e los sharments e’s doblan
d’aquelas paginas ont tot un passat ressurgís (Irena d’ua setmana a l’auta tot lo mes d’abriu (Raimond
Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) Lajús, Armanhac II, 1991)
prigondor n. f. profondeur primejar v. être chiche
prim (veire -) loc. être perspicace primejar (n’i a per -) loc. il faut y regarder de
prim abòrd (de -) loc. de prime abord près
prim amb los principis (èsser -) loc. être à primièr (bèl -) loc. tout premier
cheval sur les principes primièr (çò -) loc. d’abord
prim de totes (lo -) celui qui tient la première primièr (d’en -) loc. 1. au premier chef 2. en
place premier lieu 3. avant tout
prim, prima adj. mince primièr (de -) loc. tout d’abord
prima n. f. prime primièr (en -) loc. en premier lieu
prima n. f. printemps - cit.: lo còrs se duèrb coma primièr (lo bèl -) loc. le tout premier
un portal de prima / la nuèch s’ensenha / lo jorn se primièr (tombar cap -) loc. tomber la tête la
pren / tot es possible a una condicion practica /mag- première
ica / unica / impossibla / e simpla / cal desapréner primièr es al molin, engrana (qual -) loc. pre-
l’ortografia (Andrieu Combetas, Borassa, 1974) mier arrivé, premier servi
prima (sèm de -) c’est le printemps primièr ministre n. m. premier ministre
primadièr, ièra n. 1. meneur, euse 2. chef de primièr vengut (lo -) loc. le premier venu
file primièr, ièra adj. (s. XII.) premier, ière

484
primièra (man) (de -) probacion

primièra (man) (de -) loc. homme d’élite pas cap de primautat, cap de privilègi (Rodgièr Barta,
primièra borra (de -) loc. de première qualité Pròsas de tota mena, 1979)
primièra vista (a -) loc. 1. à première vue 2. de privilegiar v. (s. XIII., de privilègi) privilégier
prime abord privilegiat, ada adj. (s. XIII..., de privilègi) priv-
primièrament adv. (s. XII.) premièrement ilégié, ée - cit.: D’autres an tastat e an sabut dire
primitiu, iva adj. e n. (s. XIV.) primitif, ive l’encantament de nòstra tèrra privilegiada ; d’autres
primogenitura n. f. (s. XIV.) primogéniture an cantat tot çò que pòt faire bategar un còr uman ;
primor n. f. (s. XII. . . ) primeur mas es el qu’a portat vertadièrament, dins la simfo-
primordial, ala adj. (s. XIV.) primordial, ale nia dels poètas occitans, la nòta dolorosa de l’anma
primsòm n. m. premier sommeil lengadociana, nòta que monta d’un luentan passat
primsòm (a -) loc. au premier sommeil (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
prince, princessa n. (s. XII.) prince, esse (fils, pro adv. (s. XII., lat. prode < prodesse) prosses as-
fille de roi, épouse de prince) sez - cit.: Mès aquò siá pro dit per ara, / que le cèl son
princèp n. m. (s. XII.) prince (souverain) manto prepara, / contrapuntat, tan plen que vuèit, /
princèps adj. (s. XIX. . . , mot latin) (inv.) princeps de las estelas de la nuèit (Pèire Godelin, Ramelet, s.
(édition. . . ) XVII); L’abilhament de pluma qui crobís ma [prestàn-
princièr, ièra adj. (s. XVIII. . . ) princier, ère cia], mustra pro que jo’m trufi d’eths (G. Bedot, s.
princilhon n. m. 1. princillon (péj.) veire: XVII); Cal metre taula. Amb una n’i aurà pas pro
prinçòt 2. "petit prince" (péj.) (Pèire Gougaud, L’uèlh de la font, 1977)
principal, ala adj. e n. (s. XIII.) principal, ale pro ! interj. 1. halte-là ! 2. assez !
principalament adv. (s. XIII : « principalmen ».) pro (bon -) loc. bon profit
principalement pro (de bèl -) loc. de beaucoup
principat n. m. (s. XIII.) principauté pro (far bon -) loc. faire du profit
principi n. m. (s. XIII. . . ) principe - cit.: Los neolo- pro (pas -) loc. trop peu
gismes sabents son estats formats segon los principis pro belegat (a -) loc. il a assez couru les filles
de Fabra e d’Alibèrt, tant sul grèc coma sul latin, pro de dit ! loc. assez de paroles !
dins la tradicion especifica de l’occitan (Rodgièr Barta, pro de garguilh loc. pas tant de discussions
Pròsas de tota mena, 1974) pro de jorns darrièr lo solelh ( i a -) expr. de-
principis (èsser prim amb los -) loc. être à main il fera jour
cheval sur les principes pro de salamalècs ! loc. trêve de salamalecs !
principis republicans n. m. plur. principes pro far (a -) loc. avec peine, difficilement
républicains (jur.) pro larg loc. il y a de la marge
prinçòt, òta n. petit prince (enfant) pro o tard loc. tôt ou tard
prior, prioressa n. (s. XII / XIII.) prieur, eure
pro pena (a -) loc. péniblement
(monastère)
pro pena d’aicí, pro pena d’ailà expr. il y a des
priorat n. m. (s. XIV.) prieuré
inconvénients des deux côtés
priòri (a -) n. m. (s. XVII. . . , del latin) a priori
pro que / de (non -) loc. non content de
prioritari, ària adj. (s. XX.) prioritaire
pro tèrras jol solelh qu’an besonh de despeirar
prioritat n. f. (s. XIV.) priorité
( i a -) expr. il y a du travail pour tous
prisma n. m. (s. XVII. . . ) prisme
pro vos faga (bon -) loc. (s. XVII.) grand bien
prismatic, ica adj. (s. XVII. . . ) prismatique
vous fasse
privacion n. f. (s. XIV.) privation
pro-alemand, anda adj. e n. proallemand
privadament adv. (s. XIV.) 1. en privé 2. en parti-
pro-american, ana adj. e n. (s. XX.) proaméricain,
culier 3. confidentiellement
aine
privadesa n. f. (s. XIV.) 1. privauté 2. familiarité
privar v. (s. XIII.) 1. priver 2. apprivoiser 3. (v. pro-anglés, esa adj. e n. proanglais, aise
pron.) se priver 4. s’abstenir proa n. f. (s. XIII., lat. prora) proue (t. de marine)
privat, ada adj. (s. XII.) privé, ée intime proa (d’a -) loc. de proue
privatiu, iva adj. (s. XVI. . . ) privatif, ive proa (en -) loc. en proue
privatizacion n. f. (s. XX.) privatisation proa sus (metre la -) expr. mettre le cap sur
privatizar v. (s. XX.) privatiser proada n. f. 1. profit 2. avantage
privilègi n. m. (s. XIII., lat. privilegium) privilège - proada (far -) loc. 1. réussir dans les affaires
cit.: Cresi que se’n cal téner, per ara a una normaliza- 2. faire merveille
cion dins lo crusòl de caduna de las quatre variantas proada (far bona -) loc. réussir
principalas. Es vertat que, demest elas, l’occitan me- probabilitat n. f. (s. XIV. . . ) probabilité
jan - amb sa fòrma lengadociana centrala - es demorat probablament adv. (s. XIV. . . ) probablement
per excelléncia fidèl a nòstra lenga classica. Aquò li probable, abla adj. (s. XIV. . . ) probable
dona una valor segura de referéncia. Aquò li dona probacion n. f. (s. XVI. . . ) probation

485
probaina (/probage) pròeuropèu, èa

probaina (/probage) n. m. (s. XIV.) probatge denança deu Cosselh au licenciat de Romans per
provin - cit.: Probage es lo novel ram nayshent del aumòina per çò qu’avé predicat [...], plus per crompa
flagel o summitat de la vit jazen jus terra (Eluc. de de papèr [...], plus a frair Ramonet d’Ossau... (Con-
las propr.) des de Pau, s. XV) ; Lo commissari deu assignar la
probainar v. (s. XIV.) provigner partida, o sos procuraires, e los balhar delai de tres
probainatge n. m. (s. XVII. . . ) provignage jorns, o plus,per comparir (Fòrs e costumas de Bearn,
probant, anta adj. (s. XVI. . . ) probant, ante 1552) ; E gardas e procuradors / que son establits per
probatòri, òria adj. (s. XVII. . . ) probatoire gardar / exegir e administrar (Brev. d’amor, s. XIII).
pròbe, pròba adj. (s. XV. . . ) 1. probe 2. honnête procurar v. (s. XIII.) procurer
probitat n. f. (s. XV. . . ) probité procurator, tritz (pl. procurators, trises) n. m.
problèma n. m. (s. XIV. . . ) problème (s. XVII. . . ) procurador procurateur veire: procu-
problematic, ica adj. (s. XV. . . ) problématique raire
procapitalista adj. e n. procapitaliste pròda (far -) loc. venir en renfort
procatalan, ana adj. procatalan, ane prodèl n. m. 1. renfort 2. aide
procatalan, ana n. (s. XX.) procatalan, ane prodèl (far -) loc. 1. apporter son aide 2. faire
procediment n. m. (s. XVI. . . ) 1. procédé 2. dé- renfort
marche (intellectuelle...) prodigalitat n. f. (s. XIII.) prodigalité - cit.: Donar
procedir v. (s. XIII.) 1. procéder 2. émaner ses rason ni ses mesura (. . . ) es prodigalitat (Arbre de
3. provenir batalhas).
procedura n. f. (s. XIV. . . ) procédure prodigar v. (s. XVI. . . ) verbe
procedurièr, ièra adj. e n. (s. XIX. . . ) procédurier, prodigi n. m. (s. XIV. . . ) prodige
ière prodigiós, osa (pl. prodigioses, osas) adj. (s.
procès (pl. procèsses) n. m. (s. XIII.) 1. procès - XIV. . . ) prodigieux, euse
cit.: La castetat, mas sòrs, es la pus bèla [paradura] prodigiosament adv. (s. XVI. . . ) prodigieuse-
qu’una [nòvia] pòsca portar al leit nupcial. E ! quna ment
de vosautras [se] pòt flatar de n’aver pas sulhat aquela prodigue, iga adj. (s. XIII.) prodig prodigue - cit.:
rauba blanca que Dieu [li] carguèt en naissent ? Vos Prodigues so es desgastaire de las soas causas (Còdi
vòli pas far vòstre procès, mès se caduna d’aquelas se de Justinian) - src.: Honnorat, 1846 : "proudigue";
mordissiá fèrme los pòts, veiriam fòrças bodoflas (Joan Mistral, 1878: "proudigue".
Loís Fornèrs, s. XVIII) 2. processus prodomia n. f. (s. XIII.) prud’homie
procèssus n. m. processus produccion n. f. (s. XIII.) production - cit.:
proclamacion n. f. (s. XIV.) proclamation Demest la rica espelison de poètas que, despuèi Mis-
proclamar v. (s. XIV. . . ) proclamer - cit.: Los tral, an reviscolat la produccion literària occitana,
nostres libèls s’escampilhavan que prometian la ven- Prospèr Estieu representa, ambe la perfeccion classica
guda d’un capmèstre coma totes lo desiràvem. E de la fòrma, l’equilibre e la varietat (Irena Bonnet, Gai
proclamàvem que las nacions èran en armas per nos Saber, 1940)
desliurar (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) productibilitat n. f. (s. XVIII...) productibilité
proclitic, ica adj. (s. XIX. . . ) proclitique - cit.: Lo productible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) productible
grop pronominal precedent lo vèrb es proclitic e atòn, productiu, iva adj. (s. XIV.) productif, ive
mentre que lo grop seguissent lo vèrb es enclitic e productivisme n. m. (s. XX.) productivisme
tonic. Cal notar que, dins aqueste darrièr cas, la lenga productivista adj. (s. XX.) productiviste
anciana coneissiá que de pronoms atòns (Loís Alibèrt, productivitat n. f. (s. XVIII. . . ) productivité
Gramatica, 1935) productor, tritz (pl. productors, trises)à adj. e n.
proconsul n. m. (s. XIII.) procònsol proconsul - (s. XVIII. . . ) producteur, trice
cit.: Aquels jutges qu’es ordinaris si cum es procon- produire v. (s. XIII.) produire
suls (Code Justinian) produit (produch; pl. produches) n. m. (s.
proconsular, ara adj. (s. XVI. . . ) proconsulaire XVI. . . ) produit
proconsulat n. m. (s. XVI. . . ) proconsulat produit carrejadís loc. produit transportable /
procreacion n. f. (s. XIV.) procréation d’importation
procrear v. intr. (s. XIV.) procréer produit, uita adj. (s. XIII. . . ) produit, uite
procura n. f. (s. XVIII. . . ) procure (office du pro- proeminéncia n. f. (s. XVI. . . ) proéminence
cureur) proeminent, enta adj. (s. XVI. . . ) proéminent,
procura (donar -) loc. donner procuration ente
procura (far -) loc. donner procuration proesa n. f. (s. XII.) 1. prouesse 2. fable 3. sor-
procuracion n. f. (s. XIV.) procuration veire: nette
procura pròespanhòl, òla adj. e n. proespagnol, ole
procuraire, aira (/ procurador, airitz n. (s. XIII.) pròeuropèu, èa adj. e n. (s. XX.) pro-européen,
procureur veire: procurator - cit.: Plus per or- enne

486
profan, ana prolongator, tritz (pl. prolongators, trises)

profan, ana n. f. (s. XIII. . . , lat. profanus) profane programmacion n. f. (s. XX.) programacion pro-
profane - cit.: Avalisca le gus de qui la man profana grammation
/ ven de ronçar pel sòl l’autar de la vertut ! / Son còp programmar v. (s. XX.) programar programmer
passa lo còp d’aquel autre perdut / que fèc [faguèt] un programmat, ada adj. (s. XX.) programat pro-
fogairon del temple de Diana (Pèire Godelin, Ramelet grammé, ée
Mondin, s. XVII) programmator n. m. (s. XX.) programador;
profanacion n. f. (s. XV. . . , lat. profanatio) profa- programator programmateur (système)
nation programmator, tritz n. (s. XX.) programaire;
profanar v. (s. XVI. . . , lat. profanare) profaner programator 1. programmateur, trice 2. pro-
profanator, tritz (pl. profanators, trises) adj. e grammeur, euse (personne)
n. (s. XVI. . . , lat. profanator) profanaire profana- progrès (pl. progrèsses) n. m. (s. XVII. . . ) pro-
teur, trice - src.: Honnorat, 1848 : "proufanatour"; grès
Alibèrt (règla), 1935/1966 : "profanator, tritz" progressar v. intr. (s. XIX. . . ) progresser
profanatòri, òria adj. (de profanar) profanatoire progression n. f. (s. XIII. . . ) progression
profasa n. f. (s. XX.) prophase progressisme n. m. (s. XIX. . . ) progressisme
profecia n. f. (s. XIII.) prophétie progressista adj. e n. (s. XIX. . . ) progressiste
profeitablament adv. (s. XIII. . . ) profitablement progressiu, iva adj. (s. XIV.) progressif, ive
profeitable, abla adj. (s. XIII.) profitable progressivitat n. f. (s. XIX. . . ) progressivité
profeitar v. (s. XIII.) 1. profiter 2. bénéficier proïbicion n. f. (s. XV.) prohibition
3. mettre à profit proïbir v. (s. XIII.) prohiber
profeitós, osa (pl. profeitoses, osas) adj. (s. XII.) proïbitiu, iva adj. (s. XIV.) prohibitif, ive
1. qui profite 2. profiteur pròitalian adj. e n. pro-italian, ana
profeitosament adv. (s. XIII.) de façon à en tirer projeccion n. f. (s. XIV. . . ) projection
profit projeccionista n. (s. XX.) projectionniste
proferir v. (s. XIII.) proférer projectar v. (s. XV. . . ) projeter
profés, èssa (pl. profèsses, èssas) n. (s. XIII.) projècte n. m. (s. XVI. . . ) projet
profès, professe (religion) projècte tombat en corcha loc. un projet man-
professar v. (s. XIII.) professer qué
profession n. f. (s. XIII.) profession projectil n. m. (s. XVIII. . . ) projectile
profession argentosa n. m. une profession lu- projector n. m. (s. XIX. . . ) projecteur veire: con-
crative ceptor
proletari, ària adj. e n. (s. XVIII. . . ) prolétaire
professional, ala adj. e n. (s. XIX. . . ) profession-
nel, elle proletarian, ana adj. (s. XIX. . . ) prolétarien, enne
proletariat n. m. (s. XIX. . . ) prolétariat
professionala (formacion -) n. f. formation pro-
proletarizacion n. f. (s. XX.) prolétarisation
fessionnelle
proletarizar v. (s. XX.) prolétariser
professor, ora n. (s. XIV. . . ) professeur - cit.: Se
prolifèr, èra adj. (s. XVIII. . . ) prolifère
levèt; balhèt sa drecha al professor, pausèt sa man es-
proliferar v. intr. (s. XIX. . . ) proliférer
quèrra sus l’espatla del cavalièr (Paul Gairaud, La
prolific, ica adj. (s. XVIII. . . ) prolifique
sexològa, 1982)
prolixe, ixa adj. (s. XIV : « prolix ».) prolix prolixe
professoral, ala adj. (s. XVII. . . ) professoral, ale
prolixitat n. f. (s. XIV.) prolixité
professorat n. m. (s. XVII. . . ) professorat
prològue n. m. (s. XIII.) prològ prologue - cit.: «
profèta n. m. (s. XIII.) prophète
Aiso es lo prologues de la regla. . . e sona aytan pro-
profèta boscàs n. m. prophète de malheur
logues com comensamen de paraulas » (Règla de S.
profèta raspalh n. m. prophète de malheur Beneset) ; « Non ausavan far prologue ni sermon »
profetessa n. f. (s. XIV.) prophétesse (Vida de S. Honorat) : Aqueu que fa lo prològue [se]
profetic, ica adj. (s. XV. . . ) prophétique presènta (Claudi Bruèis, s. XVII) ; Prològue de la
profetizar v. (s. XII.) prophétiser nuèit fait per la mascarada de Cleosandre en Carmen-
profièit (profièch; pl. profièches) n. m. (s. XI., lat. trant (Pèire Godelin, s. XVII). - src.: Mistral, 1878 :
profectus) 1. profit 2. bénéfice 3. avantage "proulogue"
profièit de (a -) loc. par surcroît de prolongacion n. f. (s. XIV.) prolongation
pròfrancés, esa adj. e n. profrançais, aise prolongament n. m. (s. XIII.) prolongement
profusion n. f. (s. XV. . . ) profusion prolongar v. (s. XIII.) prolonger
progenitura n. f. (s. XV. . . ) progéniture prolongar (sense gaire -) loc. sans trop de re-
prognat, ata adj. (s. XIX. . . ) prognathe tard
programma n. m. (s. XIX.) programa programme prolongat, ada adj. (s. XIII. . . ) prolongé, ée
programmable, abla adj. (s. XX.) programable prolongator, tritz (pl. prolongators, trises) n. (s.
programmable XX.) prolongador prolongateur, trice

487
promés, esa (pl. promeses, esas) propiciation

promés, esa (pl. promeses, esas) adj. e n. (s. XIII.) promulgar una lei loc. promulguer une loi
1. promis, ise 2. fiancé, ée promulgator, tritz (pl. promulgators, trises) adj.
promessa n. f. (s. XIII.) promesse - cit.: A l’ora e n. (s. XVI. . . ) promulgateur, trice
de l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Verdun se quilhèt pronar v. (s. XVI. . . ) prôner
per una declaracion solemna : "Vos caldrà venir a pròne n. m. (s. XII. . . ) prône
P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia : "Nos em- pronom n. m. (s. XIII.) pronom - cit.: Cal notar
moninarem". Avètz plan legit e comprés : " prendrem que, dins aqueste darrièr cas, la lenga anciana coneis-
la monina ensems" o, s volètz, "nos bandarem". Sabi siá que de pronoms atòns (Loís Alibèrt, Gramatica,
pas se m’engani: ai vist dins aquela promessa merav- 1935)
ilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr Barta, Pròsas de pronominal, ala adj. (s. XVIII. . . ) pronominal,
tota mena, 1979) ale - cit.: Lo grop pronominal precedent lo vèrb es
prometeire, eira n. (s. XII.) prometteur, euse proclitic e atòn, mentre que lo grop seguissent lo vèrb
Prometèu n. pr. Prométhée (mythologie es enclitic e tonic (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935)
grecque) - cit.: Despuish qu’ambicion se gaha en pronominalament adv. (s. XIX. . . ) pronominale-
l’esperit / d’un òme generós, de coratge esberit, / ment
era sembla l’austor qui tostemps pericava / lo còr de prononciable, iabla adj. (s. XVII. . . ) prononçable
Prometèus e jamès n’acabava (Pèir de Garròs, Pirrus, prononciacion n. f. (s. XIV.) prononciation
1567) prononciament n. m. (s. XIII.) 1. décision 2. déc-
prometre v. (s. XII.) promettre - cit.: Los nostres laration
libèls s’escampilhavan que prometian la venguda d’un
prononciar v. (s. XV.) prononcer - cit.: Vaquí,
capmèstre coma totes lo desiràvem. E proclamàvem
Madama, las paraulas pas de créser qu’aquel blas-
que las nacions èran en armas per nos desliurar (Joan
femator a ausadas prononciar sul sulhet de sa mòrt
Bodon, La Quimèra, 1974)
(Robèrt Lafònt, 2001)
prometre a man tocada loc. promettre sur
prononciar la senténcia loc. prononcer la sen-
l’honneur
tence
prometre de (se -) loc. faire vœu de
prononciat, ada adj. (s. XIII. . . ) prononcé, ée
prometre la papa al sucre loc. promettre la lune
pronostic n. m. (s. XIV. . . ) pronostic
prometre mai de carn que de formatge loc.
pronosticacion n. f. (s. XIV.) pronosticada
promettre un service avec allusion érotique
pronostication
prometre mai de formatge que de pan loc. faire
pronosticar v. (s. XIV.) pronostiquer
de belles promesses
prometre mai de pitança que de pan loc. pronosticator, tritz (pl. pronosticators, trises) n.
(s. XIV. . . ) pronosticaire pronostiqueur
promettre plus de beurre que de pain
promiscuitat n. f. (s. XVIII. . . ) promiscuité prònuclear, ara adj. e n. pronucléaire
promocion n. f. (s. XX., de l’anglés) promotion pròoccitan, ana adj. e n. prooccitan, ane
(vente, rabais) pròp, pròpa adj. (s. XII.) 1. proche 2. voisin
promocion n. f. (s. XIV., lat. promotio) 1. promo- propagacion n. f. (s. XIV. . . ) propagation
tion (grade) 2. promotion (soutien) propaganda n. f. (s. XVII. . . ) propagande - cit.:
promocional, ala adj. (s. XX., de l’anglés) promo- A per aquí, dempuèi 1920, dempuèi que nòstre pòble,
tionnel, elle (vente) emborniat per de propagandas de totas menas, e per sè-
promogut, uda adj. e n. (s. XIX. . . ) promu, ue gre l’exemple de tota la mossuralha, es arribat a creire
promontòri n. m. (s. XIV.) promontoire que sa lenga valiá pas ren... (Enric Molin, En tutant
promotor, tritz (pl. promotors, trises) n. (s. lo grelh, 1965)
XIV. . . , de promocion) promoteur, trice - src.: Hon- propagandista n. (s. XVIII. . . ) propagandiste
norat, 1848 : "proumoutour"; Mistral, 1879 : propagar v. (s. XVIII. . . ) propager
"proumoutour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : "pro- propan n. m. (s. XX.) propane
motor, tritz" proparoxitòn n. m. proparoxyton - cit.:
promòure v. (s. XIII., lat. promovere) promouvoir Jos l’influéncia d’aquela lei generala, los ancians
promovible, ibla adj. (s. XIX. . . ) promovable pro- proparoxitòns (mots accentuats sus l’antepenultima
mouvable sillaba) de l’anciana lenga [...] an desplaçat l’accent
promptament adv. (s. XIV. . . ) promptement per se cambiar en paroxitòns (Loís Alibèrt, Gramatica,
prompte coma un bolhon de cogorda (es -) expr. 1935)
il est très soupe au lait propdan, ana adj. e n. (s. XIII.) 1. proche
prompte, prompta adj. (s. XVI. . . ) prompt 2. prochain, aine
prompt, ompte propdanament adv. (s. XIII.) prochainement
promptitud n. f. (s. XV. . . ) promptitude propension n. f. (s. XVI. . . ) propension
promulgacion n. f. (s. XVIII. . . ) promulgation propici, ícia adj. (s. XIV. . . ) propice
promulgar v. (s. XIII.) promulguer propiciation n. f. (s. XII. . . ) propitiation

488
propiciator, tritz (pl. propiciators, trises) protagonista

propiciator, tritz (pl. propiciators, trises) adj. e proscriptor, tritz (pl. proscriptors, trises) adj. e
n. (s. XVI. . . ) propitiateur, trice n. (s. XVI. . . , lat. proscriptor) proscripteur, trice
propiciatòri, òria adj. (s. XIII.) propitiatoire proscrit, a adj. (s. XVII. . . , de proscriure) proscrit,
proporcion n. f. (s. XIV.) proportion e
proporcion (a -) loc. au fur et à mesure proscrit, e n. (s. XVI..., de proscriure) proscrit, e
proporcion (en -) loc. en rapport proscriure v. (s. XII. . . , lat. proscribere) proscrire
proporcion de (en -) loc. au prorata de proselit n. m. (s. XIII.) prosélyte
proporcion que (a -) loc. a flor e a mesura au proselitic, ica adj. (s. XIX. . . ) prosélytique
fur et à mesure que proselitisme n. m. (s. XVIII. . . ) prosélytisme
proporcional, ala adj. (s. XIII.) proportionnel, prosodia n. f. (s. XVI. . . ) prosodie
elle prosodiar v. (s. XVIII. . . ) prosodier
proporcionalament adv. (s. XIV. . . ) proportion- prosodic, ica adj. (s. XVIII. . . ) prosodique
nellement prosòm n. m. (s. XIII.) prud’homme
proporcionalitat n. f. (s. XIV. . . ) proportionnal- prosopopèa n. f. (s. XIV.) prosopopée
ité pròsovietic, ica adj. e n. (s. XX.) prosoviétique
proporcionar v. (s. XIII.) proportionner prospeccion n. f. (s. XIX. . . ) prospection
proporcionat, ada adj. (s. XIV. . . ) proportionné, prospectar v. (s. XIX. . . ) prospecter
ée prospectiu, iva adv. (s. XIX. . . ) prospectif, ive
proposicion n. f. (s. XIV.) proposition prospectiva n. f. (s. XX.) prospective
proposicion de lèi n. f. proposition de loi - cit.: prospector, tritz (pl. prospectors, trises) n. (s.
En 1985, après la mesa al demembrièr de la proposi- XIX. . . ) prospecteur, trice
cion de lèi n° 2157 del Partit Socialista, la pòrta entre- prospèctus n. m. (s. XVIII. . . ) prospectus
dubèrta semblariá que se tornèsse puslèu tancar (Jòrdi prospèr, èra adj. (s. XII : « prosperos », lat. pros-
Blanc, Jaurés e Occitania, 1985) perus) prospère prospère - cit.: Me soveniái que
proposicional, ala adj. (s. XX.) propositionnel, mon grand n’aviá parlat sovent, de la decadéncia de la
elle vila, autres còps rasonablament prospèra coma n’èran
pròpri, pròpria adj. (s. XIV.) propre (à soi) testimònis los ostals borgeses, las bèlas avengudas e
propriament adv. (s. XIII.) proprement los castèls dels environs bastits al sègle XIX al temps
proprietari, ària n. (s. XV.) propriétaire de la granda prosperitat de la vinha, e cossí aviá per-
proprietat n. f. (s. XIII.) propriété (bien, nature dut talhièrs e industrias (Florian Vernet, Cachavièlha
des choses) psicomotritz, 2018)
proprietat (dreit de -) n. m. droit de propriété prosperar v. (s. XIV. . . ) prospérer
propulsar v. (s. XIX. . . ) propulser prosperitat n. f. (s. XIII., lat. prosperitas)
propulsion n. f. (s.XIX. . . ) propulsion prospérité - cit.: Aquel que manjava las cerièras
propulsiu, iva adj. (s. XIX. . . ) propulsif, ive [amb] de mericles, afin que semblèsson de griòts, non
propulsor n. m. (s. XIX. . . ) propulseur deviá sonque s’ajudar de l’enveja que fa trobar las
prorogacion n. f. (s. XIII.) prorogation prosperitats de son vesin plus grandas (Pèire Godelin,
prorogar v. (s. XIII.) proroger s. XVII); Me soveniái que mon grand n’aviá par-
prorogatiu, iva adj. (s. XIX. . . ) prorogatif, ive lat sovent, de la decadéncia de la vila, autres còps
pros e valent (es -) loc. il est de caractère noble, rasonablament prospèra coma n’èran testimònis los
valeureux ostals borgeses, las bèlas avengudas e los castèls dels
pros, prosa (pl. proses, osas) adj. e n. (s. XII.) environs bastits al sègle XIX al temps de la granda
preux prosperitat de la vinha, e cossí aviá perdut talhièrs e
pròsa n. f. (s. XIII.) prose - cit.: Monsur, ieu vos ai industrias (Florian Vernet, Cachavièlha psicomotritz,
demonstrat en rima la rason per que ieu vos ai [ded- 2018)
icat] lo libre, e ara ieu vos vòli demostrar en pròsa, prostata n. f. (s. XVI. . . ) prostate
[se] vos plai, la rason per que ieu l’intituli lo Banquet prostatic, ica adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) prostatique
(Augièr Galhard, s. XVI) prosternacion n. f. (s. XVI. . . ) prosternation
prosaïc, ica adj. (s. XV. . . ) prosaïque prosternar (se) v. pron. (s. XV. . . ) se prosterner
prosaïcament adv. (s. XIII.) prosaïquement prostetic, ica adj. (s. XX.) prosthétique
prosator, tritz (pl. prosators, trises) n. (s. XVII. . . ) prostitucion n. f. (s. XIII. . . ) prostitution
prosador prosateur, trice - cit.: Ont avètz trapat prostituir v. (s. XVI. . . ) prostituer
aquò ? Dins un prosator d’uèi qu’a plan polidas quali- prostituit, ida n. (s. XVI. . . ) prostitué, ée
tats (Paul Gayraud, La sexològa, 1982. - src.: Mistral, prostracion n. f. (s. XVIII. . . ) prostration
1879 : "prousatour" prostrar v. (s. XIII.) prostrer
proscripcion n. f. (s. XV. . . , lat. proscriptio) pro- prostrat, ada adj. (s. XIX. . . ) prostré, ée
scription protagonista n. (s. XIX. . . ) protagoniste

489
proteccion prudéncia

proteccion n. f. (s. XIII.) protection - cit.: L’ofici provar v. (s. XII : « proar ».) prouver - cit.:
dels sants apòstols, per plan còler lors fèstas e obtenir L’experiéncia pedagogica d’una vintena d’annadas
lor proteccion (Bertomieu Amilhan, Exercici de la fe, ara nos pròva qu’es un esfòrç de dos nivèls (Robèrt
1673) Lafont, L’ortografia occitana, 1983)
proteccion del patrimòni n. f. protection du provar qualqu’un loc. faire subir une épreuve
patrimoine Provença (en -) loc. en Provence
proteccion sociala n. f. protection sociale provençal, ala (provençau, ala) adj. e n. (s. XII :
proteccionisme n. m. (s. XIX. . . ) protection- « proensal ») provençal, ale
nisme provenéncia n. f. (s. XIX. . . ) provenença prove-
proteccionista adj. e n. (s. XIX. . . ) protectionniste nance
protector, tritz (pl. protectors, trises) adj. e n. (s. provenir v. intr. (s. XVII. . . ) provenir
XIV.) protecteur, trice provèrbi n. m. (s. XIII.) proverbe
protectorat n. m. (s. XVIII. . . ) protectorat provèrbi (tombar en -) loc. passer en proverbe
protegir v. (s. XIV. . . ) protéger proverbial, ala adj. (s. XV. . . ) proverbial, ale
protegit, ida adj. (s. XVIII. . . ) protégé, ée provesiment n. m. (s. XIII. . . ) approvision-
proteïforme, a adj. (s. XVIII...) protéiforme nement
proteïna n. f. (s. XIX. . . ) protéine provesiment de brèç n. m. layette
protèsi n. f. (s. XIV.) prothèse provesir v. (s. XIII.) pourvoir
protèsta / protestacion n. f. (s. XIII.) protestation provesisseire, eira n. proveseire pourvoyeur,
protestant, anta adj. e n. (s. XVI. . . ) protestant, euse
ante provesit, ida adj. (s. XIII.) 1. pourvu, ue 2. acha-
protestantisme n. m. (s. XVII. . . ) protestantisme landé
protestar v. (s. XIII.) protester proveta n. f. (s. XVI. . . ) 1. éprouvette 2. échantil-
protestatari, ària adj. e n. (s. XIX. . . ) protestataire lon
protetic, ica adj. (s. XIX. . . ) prothétique providéncia n. f. (s. XIII, lat. providentia) provi-
protide n. m. (s. XIX. . . ) protid protide dence - cit.: Quan jo’m soveng dehens mon lheit / de
protocòl n. m. (s. XIV : « prothcolle ») protocole tu mon Diu, e que jo pensi / en ta divina providéncia
protocollari, ària adj. (s. XIX. . . ) protocolaire (Arnaud de Saleta, Psalme LXIII, 1583)
protomartir n. m. (s. XIII : »protomartre ».) pro- providéncia (estat -) n. m. état providence
tomartyr providencial, ala adj. (s. XVIII. . . ) providentiel,
proton n. m. (s. XX., mot anglés) proton elle
prototipe n. m. (s. XVI. . . ) prototip prototype providencialament adv. (s. XIX. . . ) providen-
protozoari n. m. (s. XIX. . . ) protozoaire tiellement
protuberància n. f. (s. XVII. . . ) protubérance província n. f. (s. XII.) province
protuberant, anta adj. (s. XVI. . . ) protubérant, provincial n. m. (s. XIII. . . ) provincial (religieux)
ante provincial, ala adj. e n. (s. XVII. . . ) provincial,
pròva n. f. (s. XII.) 1. preuve - cit.: ; A l’ora ale
de l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Verdun se quil- provincialisme n. m. (s. XVIII. . . ) provincialisme
hèt per una declaracion solemna : "Vos caldrà venir provision n. f. (s. XIV., lat. provisio) provision -
a P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia : "Nos cit.: D’aquí ven que servicials, potatges, potingas e
emmoninarem". Avètz plan legit e comprés : " vin et ceteràs de despensa m’an fait un jòc de palma
prendrem la monina ensems" o, s volètz, "nos ban- del chai e del granièr ont non tròbi provision que d’aire
darem". Sabi pas se m’engani: ai vist dins aquela (Pèire Godelin, A París, s. XVII)
promessa meravilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr provisional, ala adj. (s. XVI. . . ) provisionnel,
Barta, Pròsas de tota mena, 1979; De drollassas dau elle
MLF se vougueron prene Anna Maria e Maria Anna provisor, ora n. (s. XIII. . . ) proviseur
amb élei sota l’escapa que la civilizacion occitana es provisorat n. m. (s. XIX. . . ) provisorat
tradicionalament fallocentrica, la pròva n’eran aquelei provisòri, òria adj. (s. XV. . . ) provisoire
quatre masclàs que s’eran cargat doas filhetas sens provocacion n. f. (s. XIII ;) provocation
pensar de li fisar lo volant (Robèrt Lafònt, 1984); provocant, anta adj. (s. XVIII. . . ) provocant, ante
2. épreuve 3. essai 4. échantillon provocar v. (s. XIII.) provoquer
pròva (préner a la -) loc. faire subir une provocator, tritz (pl. provocators, trises) adj. e n.
épreuve à quelqu’un (s. XVI. . . ) provocaire provocateur, trice
pròva de (a -) loc. à preuve de proxenèta n. (s. XVI. . . ) proxénète
pròva qu’es vertat loc. c’est la preuve que c’est proxenetisme n. m. (s. XIX. . . ) proxénétisme
vrai proximitat n. f. (s. XVI. . . ) proximité
pròvament n. m. (s. XIII.) 1. épreuve 2. essai prudariá n. f. (s. XVII. . . ) pruderie
3. test prudéncia n. f. (s. XIII : « prudenza ».) prudence

490
prudent, enta puerilitat

prudent, enta adj. (s. XII. . . ) prudent, ente psicòsi n. f. (s. XIX. . . ) psychose
prudòme n. m. prud’homme psicoterapeuta n. (s. XX.) psychothérapeute
prudòme (cosselh dels -) n. m. conseil des psicoterapia n. f. (s. XIX. . . ) psychothérapie
prud’hommes psiquiatre, atra n. (s. XIX. . . ) psychiatre
pruina n. f. (s. XIV.) bruine psiquiatria n. f. (s. XIX. . . ) psychiatrie
pruna n. f. (s. XII.) 1. prune 2. pruneau psiquiatric, ica adj. (s. XIX. . . ) psychiatrique
pruna (far de -) loc. être de mauvaise humeur psiquic, ica adj. (s. XIX. . . ) psychique
pruna salvatja n. f. → prunèl prunelle veire: psiquisme n. m. (s. XIX. . . ) psychisme
agranhon pterodactil n. m. (s. XIX. . . ) ptérodactyle
pruna seca n. f. pruneau pterosaure n. m. (s. XIX. . . ) ptérosaure
prunareda n. f. prunelaie pua n. f. 1. pointe 2. dent (outil)
prunèl n. m. (s. XIII.) prunelle (prune sauvage) puat, ada adj. armé de dents, de pointes (outil)
veire: agranhon, pruna salvatja pubèr, èra adj. (s. XIV. . . ) pubère
prunèla n. f. (s. XIII.) prunelle (de l’œil) pubertat n. f. (s. XII.) puberté
prunelièr n. m. (s. XIII.) prunellier veire: espin pubescéncia n. f. (s. XIX. . . ) pubescença
negre, agranhonièr pubescence
prunhon n. m. brugnon pubescent, enta adj. (s. XVI. . . ) pubescent, ente
prunhonièr n. m. brugnonier pubian, ana adj. (s. XVIII. . . ) pubien, enne
prunièr n. m. (s. XIII.) prunier pubís (pl. pubisses) n. m. (s. XVI. . . ) pubis
prusiment n. m. (s. XIV.) démangeaison veire: public, ica adj. e n. m. (s. XIII.) public, ique
prusor publica (ajuda -) n. f. aide publique
prusir v. (s. XII.) 1. démanger 2. éprouver une publica (fòrça -) n. f. force publique
démangeaison publicable, abla adj. (s. XVII. . . , de publicar) pub-
prusir de parlar loc. avoir envie de parler liable
prusor n. f. (s. XIV.) démangeaison veire: prusi- publicacion n. f. (s. XIII., lat. publicatio) publica-
ment tion
prussian, ana adj. e n. (s. XVI. . . ) prussien, enne publicacion (dreit de -) n. m. droit de publica-
psalme n. m. (s. XIII.) psalm, salm psaume - tion
cit.: Los VII psalmes penitencials (Cat. dels apostols) publicament adv. (s. XIII.) publiquement
; David en la prophetia, / dis, en un salme que fes publican n. m. (s. XIII.) 1. publicain 2. hérétique
(Peire Cardenal, s. XIII) ; Talament qu’un paure poèta publicar v. (s. XIII., lat. publicare < publicus) pub-
es costrent de far coma los sansonhaires : quand so- lier
nan devant la pòrta d’un catolic, sonan de cançons, publicista n. (s. XVIII. . . ) publiciste
quand son devant la pòrta d’un de la religion, sonan publicitari, ària adj. (s. XX.) publicitaire
de psalmes, e de la faiçon contentan tot lo [mond] publicitat n. f. (s. XIX. . . ) publicité
(Augèr Galhard, s. XVI) pudent, enta adj. (s. XIV.) 1. puant, ante 2. fétide
psalmista n. (s. XIII.) psalmiste pudentor n. f. (s. XIII. . . ) pudentisa 1. puanteur
psalmodia n. f. (s. XIII.) psalmodie veire: pudesina 2. infection
psalmodiar v. (s. XV. . . ) psalmodier pudesina n. f. (s. XIII. . . ) pudentisa → pudentor
psaltèri n. m. (s. XIII.) psautier 1. puanteur 2. infection
psaltèri n. m. (s. XIII..., lat. psalterium) psautier pudibond, onda adj. (s. XV. . . ) pudibond, onde
- cit.: Mès damb lo bon secors deu Creator, jo’spèri / pudic, ica adj. (s. XIV. . . ) pudique
que tu veiràs en brèu, Gascon, tot lo psautèri (Pèir de pudicament adv. (s. XIV. . . ) pudiquement
Garròs, Psaumes. A la Regina, s. XVI) pudicitat n. f. (s. XV. . . ) pudicité
pseudonime n. m. (s. XVII. . . ) pseudonim pudir v. (s. XIII.) puer
pseudonyme pudir a vin loc. sentir le vin
psicanalisar v. (s. XX.) psychanalyser pudiriá pas al fòc loc. il est très maigre
psicanalisi n. f. (s. XX.) psychanalyse pudor n. f. (s. XVI. . . ) pudeur
psicanalista n. (s. XX.) psychanalyste puèg; pl. puèges (pueg) n. m. (s. XII.) colline
psico-somatic, ica adj. (s. XX.) psychosomatique Puègcèlcis ! (a -) loc. au diable Vauvert !
psicodrama n. m. (s. XX., de l’anglés) psy- puèges e combas (a -) loc. par monts et par vaux
chodrame puèi adv. 1. ensuite 2. puis
psicologia n. f. (s. XVII. . . ) psychologie - cit.: puella n. f. (s. XIV.) jeune fille veire: piucèla
Aquò’s pro seriós; una psicologia de las finas (Paul puericultor, tritz (pl. puericultors, trises) n. (s.
Gairaud, La sexològa, 1982) XX.) puériculteur, trice
psicologic, ica adj. (s. XVIII. . . ) psychologique puericultura n. f. (s. XIX. . . ) puériculture
psicològue, òga n. (s. XX.) psicològ psychologue pueril, ila adj. (s. XIV.) puéril, ile
psicopata adj. e n. (s. XIX. . . ) psychopathe puerilitat n. f. (s. XIV. . . ) puérilité

491
puget puntatge

puget n. m. (s. XII. . . ) 1. monticule veire: pujòl punhats mossur Castanhièr ! (a -) loc. vous
2. colline pouvez manger avec vos mains !
pugilat n. m. (s. XVI. . . ) pugilat punhet (a som de -) n. à la force des poignets
pugilista n. m. (s. XVIII. . . ) pugiliste punhs tot faits (venir amb los còps de -) expr.
pujada n. f. (s. XII.) montée arriver avec des intentions agressives
pujador, telesquí n. m. (s. XX ;) remonte-pente punicion n. f. (s. XIII.) punition veire: castig
pujant (al -) loc. à l’Est punidor, doira adj. (s. XV., de punir, var.: punider,
pujar v. (s. XII.) 1. monter 2. gravir era) qui mérite d’être puni
pujòl n. m. (s. XIV.) monticule puniment n. m. action de punir
pulègi n. m. (s. XIV.) pouliot (bot.) punir v. (s. XIII.) 1. punir veire: castigar 2. châtier
pullovèr n. m. (de l’anglés) pullover punissable, abla adj. (s. XV. . . , de punir) puniss-
pullular v. intr. (s. XIV. . . ) pulluler able veire: castigador, punidor
pullulatiu, iva adj. (s. XIV.) 1. pullulatif, ive punit, ida adj. puni, ie veire: castigat
2. propre à pulluler punitiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) punitif, ive
pulmonar, ara adj. (s. XVI. . . ) pulmonaire punt (a -) loc. à point
pulsacion n. f. (s. XIII.) pulsation punt (d’a -) loc. à point
pulsacion n. f. (s. XIV.) pulsation punt (ponch) n. m. (s. XIII.) point - cit.: Mon
pulsar v. (s. XX.) pulser sermon serà [divisit] en tres punts : dins lo prumièr
pulsatil, ila adj. (s. XIV.) pulsatile vos detalharai, per sa conduita, la castetat de santa
pulsatiu, iva adj. (s. XIV. . . ) pulsatif, ive Ceselha, e çò que dirai regardarà las filhas... (Joan
pulsatòri, òria adj. (s. XX.) pulsatoire Loís Fornèrs, s. XVIII); Estimam qu’al punt de vista
pulsion n. f. (s. XVII. . . ) pulsion de la grafia, cal conciliar nòstras tradicions classicas,
pulsional, ala adj. (s. XX.) pulsionnel, elle los resultats de l’estudi scientific de la lenga, la grafia
pulsometre n. m. (s. XIX. . . ) pulsomètre mistralenca e la grafia catalana, sens tròp nos alun-
pulsor n. m. (s. XX.) pulseur har de las costumas a las qualas èm avesats despuèi
pulsoreactor (/pulso-reactor) n. m. (s. XX.) pul- l’escòla (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935)
soréacteur punt a sa boca (metre un -) loc. se tenir bouche
pulverizable, abla adj. (s. XIV. . . , de pulverizar) cousue (se taire)
polverizable pulvérisable punt d’interrogacion loc. point d’interrogation
pulverizacion n. f. (s. XIV..., de pulverizar) punt de vista loc. point de vue
polverizacion pulvérisation punt del jorn (al -) loc. au pont du jour
pulverizar v. (s. XIV. . . , lat. pulverizare) polverizar punt que (al -) loc. au moment que
pulvériser punt rasclat (aquò’s un -) loc. c’est un point
pulverizator n. m. (s. XIX. . . , de pulverizar) réglé
polverizador pulvérisateur punta (poncha) n. f. 1. pointe 2. fichu triangu-
pulveruléncia n. f. (s. XIX..., de pulverulent) laire
polveruléncia pulvérulence punta (tot li va de -) loc. 1. il a le sort contraire
pulverulent, a adj. (s. XVIII..., lat. pulverulentus) 2. tout lui va de travers
polverulent pulvérulent, e punta de l’espasa (a la -) loc. à la pointe de
puma n. m. (s. XVII. . . , del cast. ? quechua) pumà l’épée
puma punta de l’argent (a la -) loc. moyennant fi-
punh (a plec de -) loc. à la force du poignet nances
punh (far d’uèlhs coma lo -) loc. menacer des punta del jorn n. f. le point du jour
yeux punta del jorn (a la -) loc. au point du jour
punh (far lo -) loc. menacer du poing punta del nas n. f. le bout du nez
punh (ponh) n. m. (s. XII.) poing punta del solelh n. f. lever du soleil
punha (aver bona -) loc. avoir bonne poigne punta del solelh (a la -) loc. au lever du soleil
punha (ponha) n. f. (s. XII.) 1. poigne veire: pon- punta d’alba n. f. point du jour
hon 2. pogne punta d’alba (a -) loc. au point du jour
punhada (ponhada) n. f. (s. XIII.s.) 1. poignée punta d’alba al calabrun (de -) loc. du matin au
2. manche soir
punhal (ponhal) n. (s. XV.) 1. poignard punta o pel talon, cal que se n’ane lo sabaton
2. couperet (per la -) expr. tout a une fin
punhar v. (s. XIII.) 1. s’efforcer 2. faire preuve puntaire n. m. pointeur (boules)
de pugnacité puntapè n. m. un coup de pied
punhat n. m. (s. XIV.) poignée (contenu d’une puntar (ponchar) v. (s. XIII. . . ) 1. pointer 2. con-
main) trôler
punhats (a -) loc. à poignées puntatge n. m. (s. XIII.) 1. pontage 2. péage

492
puntejar putschista

puntejar v. (s. XVII. . . ) pointiller veire: puntilhar puritan, ana adj. e n. (s. XVI. . . ) puritain, aine
puntejar v. intr. 1. poindre 2. commencer à puritanisme n. m. (s. XVII. . . ) puritanisme
paraître puritat n. f. (s. XIII.) puretat pureté - cit.: Mas
puntetas (a -) loc. sur la pointe des pieds mans blancas jo teng / e a las lavar veng / en innocén-
puntetas (far -) loc. se dresser sur la pointe des cia e puritat (Arnaud de Saleta, Psalme XXVI)
pieds purpurenc, enca adj. (s. XIV.) 1. purpurin, ine
puntièr, ièra n. adroit au tir, bon tireur - cit.: 2. pourpré, ée
[Los poètas tenon] que lo puntièr Cupidon tira de puruléncia n. f. (s. XVI. . . ) purulence
doas viras (Pèire Godelin, s. XVII) purulent, enta adj. (s. XII. . . ) purulent, ente
puntilhar v. (s. XVII. . . ) pointiller veire: puntejar pus adv. 1. plus veire: plus, mai 2. davantage
puntilhat n. m. (s. XVIII. . . ) pointillé pusillanime, ima adj. (s. XIII. . . ) pusillanim
puntilhisme n. m. (s. XIX. . . ) pointillisme (art) pusillanime
puntilhista adj. (s. XIX...) pointilliste (art) pusillanimitat n. f. (s. XIII.) pusillanimité
punts de dissabte (far de -) loc. coudre à longs puslèu adv. plutôt
points (couture) pustula n. f. (s. XIII.) pustule
punts de santa Anna (far de -) loc. faire courir
pustulós, osa (pl. pustuloses, osas) adj. (s. XIV.)
la main (couture)
pustuleux
pupil, illa n. (s. XIII.) pupille (d’un tuteur)
put qu’enfalena loc. ça pue à couper la respira-
pupilla n. f. (s. XIII.) pupille (de l’œil)
tion
pupillari, ària adj. (s. XIII.) pupillaire
puta n. f. (s. XII., lat. puta) pute veire: putan - cit.:
pupillaritat n. f. (s. XIII.) pupillarité
Un còp fa pas puta
pur, pura adj. (s. XIII.) pur, pure
puta fin (far -) loc. très mal finir
purament adv. (s. XIII.) purement
purèa n. f. (s. XIX. . . , del francés) purée puta sense practica (parlar coma una -) expr.
purga n. f. (s. XVI. . . ) 1. purge 2. purgatif 3. pur- parler sans cesse (triv.)
gation putan n. f. (s. XIII.) putain veire: puta
purgacion n. f. (s. XIII.) purgation putanejar v. intr. (s. XII.) fréquenter les prosti-
purgador n. m. (s. XIV.) 1. purgeur (robinet. . . ) tuées
2. purgeoir putanièr n. m. (s. XII.) 1. putassier 2. coureur de
purgament n. m. (s. XIII.) 1. purgation 2. purifi- filles
cation putanièr ! interj. putain ! - cit.: Lo dròlle ditz
purgar (purjar) v. (s. XIII.) 1. purger 2. curer 3. se de "gros mots" ! Que ne disèm pas jamai nosauts,
purger putanièr ! (paraula ausida)
purgatiu, iva adj. (s. XIV.) purgatif, ive putatiu, iva adj. (s. XIV. . . ) putatif, ive
purgatòri n. m. (s. XIII.) purgatoire putnais, aisa (pl. putnaises; aisas) adj. e n. f. (s.
purificacion n. f. (s. XIV.) purification XII., lat. putinasius) punais 1. punais, aise veire:
purificar v. (s. XIV.) purifier bernat pudent 2. punaise
purificatiu, iva adj. (s. XIV.) purificatif, ive putrefaccion n. f. (s. XIII.) putréfaction
purificator, tritz (pl. purificators, trises) adj. (s. putride, ida adj. (s. XIV : « putrid ».) putrid pu-
XVI. . . ) purificador purificateur, trice tride
purificatòri, òria adj. (s. XVIII. . . ) purificatoire putsch (pl. putshes) n. m. (s. XX., mot alemand)
purisme n. m. (s. XVIII. . . ) purisme putsch
purista adj. e n. (s. XVI. . . ) puriste putschista adj. e n. (s. XX.) putschiste

493
q : cu (alfabet) quant tenèm del mes ?

q : cu (alfabet) n. m. q qualitadós, osa (pl. qualitadoses, osas) adj. (s.


qüadragenari, ària n. (s. XVI. . . ) quadragénaire XIII. . . ) qualitós de qualité
qüadragesima n. f. (s. XIV.) quadragésime qualitat n. f. (s. XIII.) qualité
qüadrangle n. m. (s. XIII. . . ) quadrangle qualitatiu, iva adj. (s. XIV.) qualitatif
qüadrangular, ara adj. (s. XV. . . ) quadrangulaire qualitativament adv. (s. XV. . . ) qualitativement
quadrant n. m. (s. XIII.) 1. quart de cercle qualqu’un (quauqu’un) pron. indef. quelqu’un
2. quadrant qualqu’un mai loc. quelqu’un d’autre
qüadratic, ica adj. (XVIII. . . ) quadratique qualqu’un, una pron. indef. quelqu’un, une
qüadratura n. f. (s. XV. . . ) quadrature qualque (quauque) pron. indef. (s. XIII.) quelque
qüadri-reactor n. m. (s. XX.) quadriréacteur qualque lòc (en -) loc. quelque part
qüadriannal, ala adj. (s. XVII. . . ) quadriennal, qualque lòc mai (en -) loc. quelque part
ale ailleurs
qüadricèps (pl. qüadricèpses) n. m. (s. XVIII. . . ) qualque ren (quauque res) pron. indef. quelque
quadriceps chose veire: ren
qüadricromia n. f. (s. XX.) quadrichromie qualque ren mai pron. indef. quelque chose
qüadriga n. f. (s. XVII. . . ) quadrige d’autre / de plus veire: ren
qualque res (quauque res) pron. indef. quelque
qüadrilatèr n. m. (s. XVI. . . ) quadrilatère
chose veire: quicòm
qüadrilateral, ala adj. (s. XVI. . . ) quadrilatéral,
qualqu’un (far per -) loc. faire à la place de
ale
quelqu’un
quadrilhatge n. m. (s. XIX. . . ) quadrillhatge
qualqu’un. . . coma un melon (far -) loc. duper
quadrillage
quelqu’un
qüadrimotor n. m. (s. XX.) quadrimoteur
qualqu’una li serà corta loc. il finira par lui ar-
qüadruman, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) quadru- river malheur
mane
quand pron. interr. (s. XII.) quand
qüadrupède n. m. (s. XIV : « quadrupedal » ; quand conj. (s. XII.) 1. quand 2. lorsque 3. en
« quadrupedi ») quadrupède
même temps 4. même si
qüadruplar v. (s. XVI. . . ) quadrupler quand e quand loc. 1. sur le champ 2. tout de
qüadruplats, adas n. plur. (s. XX.) quadruplés suite
qüadruple, upla adj. e n. m. (s. XIII. . . ) quadru- quand en quand loc. de temps à autre
ple quand en quand (de -) loc. adv. de temps en
qüaker n. m. (s. XVII. . . ) quaker temps
qual (quau) pron. interr. qui veire: lo qual, la quand non cal loc. mal à propos
quala, qui, quin, quina, que, dont quand valiá mai (de -) loc. combien il valait
qual a aquí, qual a aquò expr. chacun a ses mis- mieux
ères quant adv. (s. XII.) combien
qual que siá loc. qui que ce soit (n’importe quant (en -) loc. à combien
lequel : fonction de la personne) veire: qui que quant (ni per -) loc. à aucun prix
siá, qué que siá, quin que siá quant a loc. prep. (s. IX.) quant à
qual, quala ; quals, qualas pron. rel. 1. qui quant a (per -) loc. quant à
veire: lo qual, la quala, qui, quin, quina, que, quant a ? loc. quel âge a-t-il ?
dont 2. lequel, laquelle 3. celui qui, celle qui quant a la rèsta (per -) loc. au demeurant
qualificable, abla adj. (s. XIX. . . ) qualifiable quant de ieu loc. quant à moi
qualificable, abla adj. (s. XIX. . . ) qualifiable quant de ieu (per -) loc. quant à moi
qualificacion n. f. (s. XV. . . ) qualification quant de temps a ? loc. quel âge a-t-il ?
qualificar v. (s. XV. . . ) qualifier quant me costèsse loc. quoi qu’il m’en coûte
qualificat, ada adj. (s. XV. . . ) qualifié, ée quant monta ? loc. à combien s’élève ?
qualificatiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) qualificatif, ive quant que loc. combien que
- cit.: Existís de nombroses adjectius qualificatius o quant que còste loc. quoi qu’il en coûte
substantivats formats suls numerals, que servisson quant que siá loc. quel que soit le nombre
sovent a designar de mesuras o de causas en rela- quant te donan ? loc. combien gagnes-tu ?
cion amb lo nombre (Loís Alibèrt, Gramatica occitana, quant tenèm ? loc. le combien sommes-nous ?
1935) (date)
qualificator, tritz (pl. qualificators, trises) adj. e quant tenèm del mes ? loc. le combien sommes-
n. (s. XVII. . . ) qualificateur, trice nous ?

494
quant valiá mai (de -) qué que siá

quant valiá mai (de -) loc. combien il valait quatre pams sul cap (n’ai -) loc. j’en ai par-
mieux dessus la tête
quanta n. m. plur. (s. XX.) quantà quanta quatre pès (als -) loc. ventre à terre - cit.: Lo
qüantic, ica adj. (s. XX.) quantique paure ase se sauvariá als quatre pès, ni mai agèsse lo
quantificable, abla adj. (s. XX.) quantifiable fuòc a la coeta (Paul Gayraud, La sexològa, 1982)
quantificacion n. f. (s. XX.) quantification quatre pipòts (als -) loc. à la renverse, en
quantificar v. (s. XIX. . . ) quantifier roulant
quantificat, ada adj. (s. XX.) quantifié, ée quatre uèlhs veson melhor que dos loc. il faut
quantificator n. m. (s. XX.) quantificateur se concerter / en discuter
(math. . . .) quatre vents (als -) loc. aux points cardinaux
quantificator n. m. (s. XX.) quantifieur (ling.) quatre vents (los) n. m. plur. tous les vents
quantitat n. f. (s. XIII.) quantité quatren, ena adj. num. (s. XIII. . . ) 1. quatrième
quantitatiu, iva adj. (s. XIV.) quantitatif, ive - cit.: Festas organizadas pel quatren anniversari de
quantitativament adv. (s. XX.) quantitativement la fondacion del Bornat (L’Annada lemouzina, 1897)
quantitativista adj. e n. (s. XX.) quantitativiste 2. quatrain
(économie) quatrenament adv. (s. XVII. . . ) quatrièmement
quantitometric, ica adj. (s. XX.) quantito- qüattrocento n. m. (s. XIX. . . , mot italian)
métrique (radiol.) quattrocentò quattrocento
qüantum n. m. (s. XVIII. . . ) quantum qüatuòr n. m. (s. XVIII. . . , del latin) quatuor
quaranta adj. num. (s. XII.) quarante que conj. que
quaranta ans mai passa loc. quarante ans et que pron. rel. que (personnes, choses, neutre)
plus veire: qui, qual, quin, dont
quaranten n. f. (s. XIII.) quarantième qué pron. interr. 1. que veire: qui, qual, quin,
quarantena n. f. (s. XVII. . . ) quarantaine que, dont 2. quoi
quarantenari, ària adj. e n. m. (s. XIX. . . ) quaran- qué (i) fasèm ? (de -) loc. comment faire ?
tenaire qué (aver de -) loc. être aisé financièrement
quarantenat n. m. ensemble de quarante que (lo -) loc. celui qui
quaresma n. f. (s. XII.(s.XIV : « quaresme »), lat. que / quin bòl loc. 1. quelle capture 2. quel
quadragesima) caresma carême coup de chance
qüark (pl. qüarks) n. m. (s. XX., mot de James que ? (es -) loc. interr. est-ce que ?
Joyce) quark (particule élémentaire) qué causir (aver de -) loc. avoir largement le
quarrat n. m. (s. XII. . . ) carré choix
quarrat de tèrra loc. coin de terre qué covidas ? - te covidi d’un gòt de vin de Bor-
quart n. m. (s. XII.) quart dèu (de -) expr. que m’offres-tu ? - un verre de
quarteron n. m. (s. XIV.) quarterron 1. quarteron vin de Bordeaux
veire: mestiç 2. quarteron (petit nombre) qué fa loc. ce qu’il fait
quarteron, ona n. (s. XVIII..., del castelhan "cuar- qué fa ton paire ? loc. quel est le métier de ton
teron") quarteron, onne père ?
qüartet n. m. (s. XX., de l’anglés) quartette qué far (aver de -) loc. avoir de l’aisance
quartetto n. m. (s. XIX. . . , mot italian) quartettò qué i a ? (de -) loc. qu’y a-t-il ?
quartette que jamai plus loc. au plus haut point
quartièr n. m. (s. XII.) quartier (morceau, partie) que mai loc. de plus belle
quartièr n. m. quartier (ville) qué me cardinejatz ! loc. que me chantez-vous
quartièr sensible n. m. quartier sensible là !
qüartz (pl. qüartzes) n. m. (s. XVIII. . . , de qué me dises, me sonas ? loc. tu m’ennuies
l’alemand) quartz qué me sòbri ? loc. qu’est-ce que j’y gagne ?
qüartzic, ica adj. (s. XIX. . . ) quartzique qué ne vira ? (de -) loc. de quoi s’agit-il ?
qüartzifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) quartzifère qué non cal ausir ? loc. que faut-il entendre !
quartzificat, ada adj. (s. XIX. . . ) quartzifié, ée qué non cal veire ; qué cal pas veire loc. que
qüartzita n. m. (s. XIX. . . ) quartzite ne faut-il voir !
qüartzós, osa (pl. qüartzoses, osas) adj. (s. que non pas ! loc. certes non !
XVIII. . . ) quartzeux, euse que non venètz ? ; que non parlatz ? loc. que
quasi adv. (s. XIV. . . ) quasi, presque veire: ne venez-vous ?
gaireben qué pecat ! loc. quel dommage !
qüaternari, ària adj. e n. m. (s. XIV.) quaternaire qué que còste loc. quoi qu’il en coûte
quatre adj. num. (s. XII.) quatre qué que m’arribe loc. quoi qu’il m’arrive
quatre (a bèls -) loc. quatre (à) qué que siá loc. pron. quoi que ce soit veire:
quatre galaups (als -) loc. au grand galop qual que siá, qui que siá, quin que siá

495
qué que siá (aquò non es -) quicomet

qué que siá (aquò non es -) loc. ce n’est pas une questionari n. m. (s. XVI. . . ) questionnaire
mince chose questions (aver de -) loc. avoir une altercation
que s’acomòde loc. qu’il s’arrange questions amb qualqu’un (aver de -) loc. avoir
que s’acomòden loc. qu’ils s’arrangent entre une altercation
eux questor n. m. (s. XVIII. . . ) questeur
que se petace loc. qu’il se débrouille questura n. f. (s. XVII. . . ) questure
qué servís ? (de -) loc. à quoi cela sert-il ? qui pron. interr. e excl. qui
que siá lo dit loc. qu’il soit dit qui pron. rel. qui (identité de la personne :
que s’adòbe loc. qu’il se débrouille « Florian ») veire: quin, qual, que, dont
qué talòs ! loc. quel dégât ! qui que siá loc. pron. qui que ce soit (n’importe
que tron me vòl ? loc. que diable me veut-il ? qui : identité de la personne) veire: qual que siá,
qué vira ? (de -) loc. de quoi s’agit-il ? qué que siá, quin que siá
quebequés, esa (pl. quebequeses, esas) adj. e n. quiasma n. m. (s. XIX. . . ) chiasme
(s. XVIII. . . ) québécois, oise quicha n. f. (s. XIX. . . , de l’alsacian) quiche (tarte)
quèc (non èsser / èsser pas -) loc. avoir la quichada n. f. pression
langue bien pendue quichadura n. f. contusion
quèc, quèca adj. bègue veire: bedòs quichaire, ra n. 1. qui presse 2. (fig.) qui abuse
quèca n. f. → penís (fam.) pénis
quichal n. m. pression
quechua n. m. (s. XVIII. . . ) quechuà quechua
quichar v. e n. m. 1. presser - cit.: Lo motor par-
quèco n. m. vaurien
tiguèt e s’engalinèt au primièr quichar d’accelerator
quèli n. m. vase de nuit
(Robèrt Lafònt, La Fèsta, 1984) 2. (fig.) abuser
quenèla n. f. (s. XVIII. . . , de l’alemand) quenelle
3. « aller trop loin » 4. pression
(gastr.)
quichar sus l’accelerator loc. appuyer sur
quequejaire, aira n. bégayeur, euse
l’accélérateur
quequejar v. bégayer
quicòm pron. indef. quelque chose
quèra n. f. charançon veire: cusson
quicòm (coma -) loc. d’une façon ou d’une
querar v. charançonner veire: cussonar
autre
querat, ada adj. 1. vermoulu, ue veire: cussonat,
quicòm (cossí -) loc. 1. tant bien que mal 2. en
ada, querós 2. charançonné
fin de compte 3. d’une façon ou d’une autre
quèrba n. f. anse (de panier, etc.)
quicòm (se préner de -) loc. prendre garde à
querèla n. f. (s. XVI. . . ) querelle (débat d’idées)
veire: brega, riòta - cit.: Querèla d’un pastor contra quicòm : la galina coa ! ( i a -) loc. 1. il y a un
un satiri per una descripcion de ledor (Pèire Godelin, événement imminent 2. quelque chose se pré-
Prumièra floreta, s. XVII) pare iron.
querèla dels ancians e dels modèrnes n. f. (s. quicòm de mai loc. plus (quelque chose de)
XVII.) querelle des anciens et des modernes quicòm es de dire, es quicòm mai de far loc.
querèla dels images n. f. querelle des images Dire au faire (il y a loin du)
querelant, anta n. → planhent plaignant quicòm i a, la gata coeteja loc. on nous cache
querelar v. (s. XVII. . . ) quereller (débat d’idées) des choses (iron.)
veire: carpinhar, pelejar quicòm jos la còfa (a -) loc. il a quelque chose
quermès (pl. quermèses) n. m. (s. XIX. . . , de dans la tête
l’arabi ? persan) kermès (chêne) quicòm mai loc. adv. autre chose
querós, osa adj. 1. vermoulu, ue veire: querat, quicòm mai que mai loc. chose extraordinaire
cussonat 2. charançonné quicòm me còrna que loc. quelque chose me
querosèn n. m. (s. XIX. . . ) kérosène dit
quèrre v. chercher (un objet localisé) quicòm m’o disiá loc. j’en ai eu le pressenti-
quèrre ! (vai-te -) loc. va te faire voir ! ment
quèrre ! (vai-te’n me -) loc. je suis bien embar- quicòm o me disiá loc. quelque chose me dis-
rassé ! ait
quèrre (vendrà sense anar -) loc. il viendra de quicòm prèp (a -) loc. adv. à peu de chose près
lui-même quicòm que me rosiga ( i a -) loc. quelque chose
quèrre la machòta (espèra-me al portal, vau -) me tourmente
expr. va voir ailleurs si j’y suis quicòm que truca ( i a -) loc. il y a quelque
querubin n. m. (s. XI. . . ) chérubin chose qui cloche
question n. f. (s. XII.) question quicomet n. m. quiconet un petit quelque
question (agrejar una -) loc. soulever un lièvre chose - cit.: Dambe un lum pariu al de Diogènes,
questionaire, aira n. (s. XVI. . . ) questionneur bèla pausa me som espoilat a cercar qui non pensa
questionar v. (s. XIV.) questionner saber quicomet (Pèire Godelin, Contra tu, s. XVII)

496
quid pro quo quintet

quid pro quo n. m. (s. XV. . . , mots latins) quin que siá loc. pron. n’importe lequel (per-
quiproquò quiproquo sonne ou chose)
quidam n. m. (s. XIV. . . , mot latin) quidam quin temps tira ? loc. quel temps fait-il ?
quiet, eta adj. (s. XIII. . . ) tranquille quin un, quina una pron. indef. conflat lequel,
quietament adv. (s. XV.) 1. tranquillement 2. « en laquelle
toute quiétude » quin vent que faga loc. qu’il pleuve ou qu’il
quietisme n. m. (s. XVII. . . ) quiétisme vente
quietista n. (s. XVII. . . ) quiétiste quin vent que tire loc. (s. XVII.) quoi qu’il arrive
quietud n. f. (s. XV. . . ) quiétude quin, ina pron. interr. lequel, laquelle (per-
quilada n. f. cri perçant sonne ou chose) veire: qui, qual, que, qué, dont
quiladissa n. f. cris perçants répétés
quilament n. m. glapissement quin, quina adj. indef. quel, quelle veire: qui,
quilar v. 1. glapir 2. pousser des cris perçants qual, que, qué, dont
quina n. f. quine (loto)
quilha n. f. (s. XIII. . . , de l’alemand) quille
quina alupada ! loc. quel coup d’œil !
quilhaire, aira n. (s. XIII. . . ) quilleur
quina bèla estela vos adutz ? expr. quel bon
quilhar v. 1. dresser - cit.: Traucant sols la rauba
vent vous amène ?
cendrosa / que s’estend, los albres, quilhats, / d’aquela
quina bona aura te mena loc. quel bon vent
posca farinosa / florits pertot, son abilhats (Paul Fro-
t’amène ?
ment, Nadal, 1897) 2. (fam.) être en érection
quina ententa ? (a -) loc. dans quel but ?
quilhar (se) v. se dresser - cit.: A l’ora de
quina lesena ! loc. quel esprit fin !
l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Verdun se quilhèt
quina ora es ? loc. quelle heure est-il ?
per una declaracion solemna : "Vos caldrà venir a
quina raça d’idèa ! loc. quelle drôle d’idée !
P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia : "Nos em-
quina regolada ! loc. quelle noce !
moninarem". Avètz plan legit e comprés : " prendrem
quina vista aviatz ? loc. quel but poursuiviez-
la monina ensems" o, s volètz, "nos bandarem". Sabi
vous ?
pas se m’engani: ai vist dins aquela promessa merav-
quincairòla n. f. croupion
ilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr Barta, Pròsas de
tota mena, 1979 quincanèla n. f. → bancarota 1. faillite 2. ban-
queroute
quilhet n. m. coquetier
quincanèla (far -) loc. fondre les plombs (faire
quilo (abrev. k) n. m. (s. XVIII. . . ) quilò kilo
faillite)
quilogramma (abrev. kg) n. m. (s. XVIII. . . )
quincanelaire, aira n. → bancarotièr banquer-
quilogram kilogramme
outier
quilometratge n. m. (s. XIX. . . .) kilométrage
quincar v. 1. dire un mot 2. parler
quilomètre (abrev. km) n. m. (s. XVIII. . . )
quincar una (non ne -) ne pas dire un mot
kilomètre - cit.: Veni d’engolir mai de dos cents
quinçon n. m. pinson
quilomètres per de sendarèls qualques còps rebeluts
quinconci n. m. (s. XVI. . . ) quinconce
(Sergi Viaule, Dins las pesadas d’en Robèrt-Loís
quinesiterapeuta n. (s. XX.) kinésithérapeute
Stevenson, 2019)
quinesiterapia n. f. (s. XX.) kinésithérapie
quilometric, ica adj. (s. XIX. . . ) kilométrique
quinina n. f. (s. XIX. . . ) quinine
quilowatt (abrev. kw) n. m. (s. XX.) kilowatt quinoa n. m. (s. XIX. . . , mot quechua) quinòa;
quilowatt-ora n. m. (s. XX.) kilowattheure quinoà quinoa
quimèra n. f. (s. XVI. . . ) chimère quinquagenari, ària adj. e n. (s. XVI. . . ) quin-
quimeric, ica adj. (s. XVI. . . ) chimérique quagénaire
quimia n. f. (s. XIV. . . ) chimie quinquagesima n. f. (s. XIV.) quinquagésime
quimic, ica adj. (s. XVI. . . ) chimique quinquennal, ala adj. (s. XV.) quinquenal quin-
quimicament adv. (s. XVII. . . ) chimiquement quennal, ale
quimioterapia n. f. (s. XX.) chimiothérapie quinquennat n. m. (s. XX.) quinquenat quin-
quimista n. (s. XVI. . . ) chimiste quennat
quimòno n. m. (s. XX. . . , del japonés) quimonó quinquet n. m. (s. XVIII. . . , nom d’òme) quinquet
kimono quinquina n. f. (s. XVI. . . , del cast. ? quechua)
quin arçon d’òme ! loc. quel homme ennuyeux quinquinà quinquina
! quinta n. f. (s. XIII.) quinte (musique)
quin bòl ! loc. quelle chance / aubaine ! quinta esséncia de (tirar la -) loc. tirer la
quin caminar ! loc. (s. XVII.) quelle fière allure ! quintessence de
- cit.: Banda me l’ast ! Quin caminar ! / quin torn quintal (quintau) n. m. (s. XII.) quintal
de cap a l’Espanhòla! (Pèire Godelin, Lo crocant, s. quintesséncia n. f. (s. XIII. . . ) quintessence
XVII) quintet n. m. (s. XIX. . . , de l’italian) quintette

497
quintós, osa (pl. quintoses, osas) quotizar

quintós, osa (pl. quintoses, osas) adj. (s. XVI. . . ) quite libre (non ai un / ai pas un -) loc. je n’ai
quinteux, euse pas un seul livre
quintuplar v. (s. XV. . . ) quintupler quite per recomençar loc. sauf à recommencer
quintuple, upla adj. e n. m. (s. XV. . . ) quintuple quite un (pas un -) loc. pas un seul
quinze adj. num. (s. XII.) quinze quite, quita adj. (s. XIII.) quitte - cit.: Eran poli-
quinze ans lo diable èra bèl (a -) loc. il a mal das(. . . ), talament polidas qu’aurián fait virar lo cap
tourné al quite sent Antòni dins lo desèrt, e aimablas. . . Que
quinzen adj. (s. XIII.) quinzième vos dirai. De carn atal ne fariá pecar mai d’un lo
quinzena n. f. (s. XIII.) quinzaine (imprécis) divendres, coma disiá l’autre jorn un de mos amics. . .
quinzenada n. f. (s. XIII. . . ) quinzaine (de jours) N’i ajusti pas mai ! (Paul Froment, Menuts afars de
quinzenat n. m. (s. XIII. . . ) ensemble de quinze la vita, 1894)
(précis) quites amics (mos -) loc. même mes amis
quiòsc (pl. quiòsques) n. m. (s. XIX. . . , de l’italian quiti de luènh (non lo -) loc. je le suis de près
? turc) kiosque quitina n. f. (s. XIX. . . ) chitine
quiqueta n. f. (fam.) pénis (d’enfant) quitinós, osa (pl. quitinoses, osas) adj. (s. XIX. . . )
quiriquiquí onom. cocorico chitineux, euse
quiromancia n. f. (s. XIV. . . ) chiromancie quitran n. m. (s. XIII. « alquitran ») goudron
quiromancian, ana n. (s. XVI. . . ) chiromancien, quitranar v. goudronner
enne quocient n. m. (s. XV. . . ) quotient
quiroptèr n. m. (s. XVIII. . . ) chiroptère quora ? pron. interr. quand ?
quist (pl. quistes) n. m. kyste quora ara, quora après loc. par intervalles
quista n. f. (s. XIII.) 1. quête 2. collecte quora en quora (de -) loc. de temps en temps
quistaire, aira n. 1. quêteur, euse 2. mendiant, quora ençà, quora enlà loc. tantôt par-ci, tantôt
ante par-là
quistar v. (s. XIII.) quêter quora l’autre (un -) loc. à tour de rôle
quiston, ona n. → quistaire quêteur, euse quora ne serem al sanctus ? expr. quand aurez-
quita sas bragas (non -) loc. il ne le quitte pas vous fini de parler ?
d’un pas quora ni quand (ni -) loc. jamais de la vie
quitament adv. (s. XII.) même quora ni quora loc. n’importe quand
quitament n. m. (s. XIII.) 1. séparation 2. rupture quora quand loc. tôt ou tard
quitament lo biais de se senhar (non a / a pas -) quora que siá loc. n’importe quand
expr. il ne sait rien faire quora que venga loc. à quelque moment que
quitança n. f. (s. XV.) quittance quora ritz, quora plora loc. tantôt il pleut, tan-
quitar v. (s. XII.) quitter tôt il fait soleil
quitar la pelha loc. jeter son froc aux orties quora torna la luna ? loc. quand sera la nou-
quitar la rauba loc. enlever sa robe velle lune ?
quitar lo córrer per anar plan loc. modérer sa qüorum n. m. (s. XVII. . . ) quorum
fougue quòta n. f. (s. XVII. . . ) 1. cote 2. quota
quitar lo pàisser pel belar loc. lâcher la proie quòta-part n. f. (s. XVI. . . ) quote-part
pour l’ombre quotable, abla adj. (s. XIX. . . ) cotable
quitar los uèlhs de dessús (non -) loc. ne pas quotacion n. f. (s. XVI. . . ) cotation
lâcher du regard quotar v. (s. XV. . . ) coter
quitar pèl e pelada (i -) loc. y laisser la peau quotidian, ana n. (s. XII.) quotidien, enne
quitar sa lei loc. → abjurar abjurer quotidianament adv. (s. XIII.) quotidiennement
quite (aver de -) loc. avoir du surplus quotitat n. f. (s. XV. . . ) 1. quotité 2. quote-part
quite (pas un -) loc. pas un seul quotizacion n. f. (s. XVI. . . ) cotizacion cotisation
quite de me tuar loc. au risque de me tuer veire: escotisson
quite director (lo -) loc. le directeur lui-même quotizar v. (s. XVI. . . ) cotiserar cotiser

498
r (èrra) (alfabet) racina cairada

r (èrra) (alfabet) n. f. r rabiotar v. rabioter


raba n. f. 1. frai 2. œufs de poissons rabir v. (s. XVII., lat.p. rapire) 1. ravir 2. enlever
raba n. f. rave de force 3. charmer
rabacaul n. m. 1. chou-rave 2. roquette sauvage rabissent, enta adj. (s. XVII.) → panador ravis-
rabalha n. f. menu fretin sant, ante
rabalhons (anar a -) loc. aller a vau-l’eau rabit de la grépia (semblar lo -) expr. être fort
raban n. m. 1. fretin veire: rabiòt 2. petits pois- étonné, de façon naïve
sons 3. rebut rabit, ida adj. 1. ébaubi, ie 2. niais, aise
rabanèl n. m. raifort sauvage rabit, ida (èsser -) expr. (s. XIII.) tomber en extase
rabanèla n. f. (s. XV.) ravenelle veire: raba rabit, ida (se téner -) loc. se trouver ravi (con-
rabàs (pl. rabasses) n. m. → tais blaireau (ani- tent)
mal) rable n. m. râble
rabàs (pl. rabasses) n. m. mouton (à la laine rablut, uda adj. râblé, ée
épaisse) veire: moton rabòt n. m. (s. XIV. . . , del neerl.) rabot
rabassa n. f. → trufa truffe (« grosse rave », nom rabòta n. f. vairon (poisson) veire: malinha,
codé) pesquit
rabassòt, òta adj. 1. trapu, ue 2. aux jambes rabotadoira n. f. (s. XIX. . . ) raboteuse (machine)
courtes rabotaire, aira n. (s. XVI. . . ) raboteur, euse (per-
rabastar / rabastejar v. → tarabustar 1. tara- sonne)
buster 2. importuner rabotar v. (s. XV. . . ) raboter
rabastinar v. 1. griller 2. brûler un mets rabotatge n. m. (s. XVIII. . . ) rabotage
rabat n. m. rabat (partie de vêtement: col, cra- rabotós, osa (pl. rabotoses, osas) adj. (s. XVI. . . )
vate. . . ) - cit.: Mon rabat dejà s’acomòda / damb les raboteux, euse
cordonets a la mòda, / e dejà la pèl d’un conilh / lusís rabrugament n. m. rabougrissement
sul capelet gentil (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. rabrugar (se) v. se rabougrir veire: bruga
XVII) rabrugat, ada adj. rabougri, ie
rabbin n. m. (s. XIV., de l’ebrèu) rabbin raca n. f. 1. marc de raisin 2. rafle (grappe sans
rabbinat n. m. (s. XIX. . . ) rabbinat les grains)
rabbinic, ica adj. (s. XVI. . . ) rabbinique raça n. f. (s. XV. . . , de l’italian « razza » : família)
rabbinisme n. m. (s. XVII. . . ) rabbinisme race (lignée, espèce. . . )
rabbinista n. (s. XVII. . . ) rabbiniste raça (aqueste passa -) loc. il est pire que ses
rabeg (pl. rabeges) n. m. rapide (cours d’eau) parents
rabelaisian, ana adj. (s. XIX. . . ) rabelaisien, enne raca (aquò -) loc. cela jure / contraste
rabent de l’aiga (al -) loc. à la violence du tor- raca (far la -) loc. faire du tapage
rent raca (per trica o per -) loc. d’une façon ou d’une
rabent, enta adj. 1. rapide 2. violent, ente 3. vi- autre
olence (d’un courant) raça (tirar de -) loc. être bien de sa famille
ràbia n. f. (s. XII.) rage - cit.: Montsegur, l’as raça de causas (tota -) loc. toute sorte de choses
ausit, l’aule cant d’asirança, / martelar tas parets de raça d’idèa ! (quina -) loc. quelle drôle d’idée !
sa ràbia d’infèrn, / roncar dins los lenhièrs, cremadors raça raceja loc. bon sang ne peut mentir
d’esperança, getant nòstre país dins l’eternal ivèrn racacòr (de -) loc. à contre-cœur
(Loïsa Paulin, La colomba de patz, 1947) racadura n. f. → vomidura (fam.) vomissure
rabic, ica adj. (s. XIX. . . ) rabique racaire (es un -) c’est un lâcheur
rabigòts n. m. plur. osselets (jeu) racaire, aira n. 1. hâbleur, euse 2. menteur, euse
rabilhar v. 1. rhabiller 2. mettre des habits racar v. 1. (fam.) vomir 2. (fig.) raquer (payer,
neufs cracher au bassinet)
rabiment n. m. ravissement raçat, ada adj. (s. XX.) racé, ée
rabinar v. 1. brûler 2. roussir racejar v. tenir de sa famille pour son caractère
rabinat n. m. odeur de brûlé (cuisine) veire: racial, ala adj. (s. XX.) racial, ale
rimat racièr, ièra adj. e n. (s. XX.) raceur, euse (animal
rabiós, osa (pl. rabioses, osas) adj. (s. XIII.) reproducteur)
1. rageur, euse 2. enragé, ée racina n. f. (s. XIII.) → rasic racine (végétation)
rabiòt n. m. → rabalha 1. rebut de pêche veire: veire: raiç
raban 2. rabiot racina n. f. (s. XVII. . . ) racine (mathématiques)
rabiotaire, aira n. rabioteur, euse racina cairada n. f. (s. XIII. . . ) racine carrée

499
racina cubica radocir

racina cubica n. f. (s. XIII. . . ) racine cubique radian n. m. (s. XX., de l’anglés) radian (unité de
racinar v. (s. XVII. . . ) → rasigar raciner mesure)
racinat, ada adj. (s. XVII. . . ) → rasigat raciné, ée radiància n. f. (s. XX., de radiant) radiance
racinatge n. m. (s. XVII. . . ) → rasigatge racinage radiant, anta adj. (s. XIX. . . ) radiant, ante
racinian, ana adj. (s. XVIII...) racinien, enne (de radiar v. (s. XIX. . . ) radier (faire disparaître)
Racine) radiari, ària adj. (s. XVIII. . . ) radiaire
raciologia n. f. (s. XX.) raciologie radiator n. m. (s. XIX. . . ) radiador radiateur - cit.:
racion n. f. (s. XVII. . . ) ration Anèt prene d’aiga al Brestalon amb una conserva, per
racional, ala adj. (s. XIII.) rationnel, elle lo radiator (Robèrt Lafònt, 1984)
racionalament adv. (s. XIX. . . ) rationnellement radical, ala adj. e n. (s. XIV.) 1. radical, ala 2. rad-
racionalisme n. m. (s. XIX. . . ) rationalisme ical
racionalista n. (s. XVI. . . ) rationaliste radical-socialisme n. (s. XIX. . . ) radical-
racionalitat n. f. (s. XIX. . . ) rationalité socialisme
racionalizacion n. f. (s. XIX. . . ) rationalisation radical-socialista adj. e n. (s. XIX. . . ) radical-
racionalizar v. (s. XIX. . . ) rationaliser socialiste
racionament n. m. (s. XIX. . . ) rationnement radicalament adv. (s. XX.) radicalement
racionar v. (s. XVII. . . ) rationner radicalisme n. m. (s. XIX. . . ) radicalisme
racisme n. m. (s. XX.) racisme radicalizacion n. f. (s. XX.) radicalisation
racista adj. e n. (s. XX.) raciste radicalizar v. (s. XX.) radicaliser
rack (pl. racks) n. m. (s. XX., de l’anglés) rack radicula n. f. (s. XIX. . . ) radicule, radicelle
racket n. m. (s. XX., mot anglo-american) racket radicular, ara adj. (s. XIX. . . ) radiculaire
racketaire, aira n. (s. XX.) racketteur, euse radiculiti n. f. (s. XX.) radiculite
racketar v. (s. XX.) racketter radiestesia n. f. (s. XX.) radiesthésie
racolaire, aira n. racoleur, euse (militaire et radiestesista n. (s. XX.) radiesthésiste
dérivé) ràdio n. f. (s. XX.) radiò radio - cit.: D’explosions
racolaire, aira n. (s. XVIII.) racoleur, euse (mili- atomicas avián emmudit li ràdios de tot l’Oriènt arabi
taire et dérivé) (Robèrt Lafònt, 1971, p. 20)
racolar v. (occ. "r + acolar") racoler (militaire et radioactiu, iva adj. radioactif, ive
dérivé) veire: acolar radioactivitat n. f. (s. XIX. . . ) radioactivité
racolatge n. m. racolage (militaire et dérivé) radiodifusar v. (s. XX.) radiodiffuser
racolatge public n. m. racolage public (prosti- radiodifusion n. f. (s. XX.) radiodiffusion
tués) jur. radiofonia n. f. (s. XIX. . . ) radiophonie
racontar v. raconter veire: tornar contar radiofonic, ica adj. (s. XIX. . . ) radiophonique
raconte n. m. récit - cit.: Lo vièlh pelut de 14 avia radiografia n. f. (s. XIX. . . ) radiographie
lèu comprés que trobariá pas un escotaire domètge de radiografiar v. (s. XIX. . . ) radiographier
sas valentiás de Verdun se me las debanava en francés, radioguidatge n. m. (s. XX.) radioguidage
tant i a qu’en plaça d’un repapiatge un pauc bestiàs radiologia n. f. (s. XX.) radiologie
me regalèri sovent d’un raconte granat, totjorn nòu radiològue, òga n. (s. XIX. . . ) radiològ radio-
(Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) logue
racorchir v. raccourcir radiós, osa (pl. radioses) adj. (s. XIV.) radieux,
racòrd n. m. raccord euse
racòrdament n. m. raccordement radioscopia n. f. (s. XIX. . . ) radioscopie
racordar v. raccorder veire: tornar acordar radiotelefòn n. m. (s. XX.) radiotéléphone
racornir v. racornir radiotelefonia n. f. (s. XX.) radiotéléphonie
racrocar (racrochar) v. (de acrocar) raccrocher radiotelegrafia n. f. (s. XX.) radiotélégraphie
veire: tornar acrocar radiotelegrafista n. (s. XX.) radiotélégraphiste
rad n. m. (s. XX.) rad (unité de radiation) radiotelescòpi n. m. (s. XX.) radiotélescope
rada n. f. (s. XV. . . , de l’anglés rad) rade radiotelevisat, ada adj. (s. XX.) radiotélévisé, ée
radabèl n. m. 1. rillette 2. friton 3. lardon radioterapeuta n. (s. XX.) radiothérapeute
radal n. m. feu (de joie, de broussaille) radioterapia n. f. (s. XX.) radiothérapie
radar n. m. (s. XX., de l’anglés) radar radium n. m. (s. XIX. . . ) radium
radarista n. (s. XX.) radariste ràdius n. m. (s. XVI. . . ) radius
radassa (far la -) loc. paresser radob n. m. radoub
radèl n. m. (s. XIII.) radeau radob (èsser en -) loc. être en réparation
radiacion n. f. (s. XIX. . . , lat. radiatio) 1. radiation radobar v. 1. réparer veire: tornar adobar
2. rayonnement 2. radouber
radial, ala adj. (s. XV. . . ) radial, ale (anatomie) radobatge n. m. radoubage
radiala adj. e n. f. (s. XX.) radiale (autoroute) radocir v. radoucir veire: tornar adocir

500
rafalar, rafalejar rajar a pissòls

rafalar, rafalejar v. 1. râler 2. soupirer raiar v. (s. XII., lat. radiare) 1. rayer 2. biffer
rafatalha n. f. 1. rebut 2. (fig.) racaille raiar v. (lat. radiare) 1. rayonner (lumière) 2. ray-
rafatum n. m. 1. débris 2. rebut onner (influence)
rafe n. m. (s. XIII.) radis raiat, ada adj. barré, ée, rayé, ée, biffé, ée
rafe, rafa adj. 1. acide 2. âpre raiç (pl. raices) n. f. → rasic racine - cit.: Nòs-
rafega n. f. pierre qui se délite tra lenga a las raices plondas. S’èra pas aital, n’a bèl
rafegaire, aira n. fureteur, euse veire: furnaire temps que seriá escanada, amudida, enterrada, que
rafegar v. 1. fouiller veire: furnar 2. fureter se’n parlariá pas mai. Amb aquò, jamai coma duèi
ràfia n. m. (s. XIX. . . , mot malgash) raphia aviá pas sentit lo dangèr d’èstre desrabada per tot de
rafidura n. f. 1. ride 2. plissement bon (Enric Molin, En tutant lo grelh, 1965)
rafiment n. m. plissement raiç cubica n. f. (s. XV.) → racina cubica racine
rafinaire, aira n. (s. XVII. . . ) raffineur, euse (in- cubique - cit.: « Si tu voles trayre la rays cubica de
dustrie) alcun numbre propausat grant aut petit, pausa pru-
rafinar v. (s. XVI. . . ) raffiner (industrie) veire: mierament lo numbre propausat per sas differentias"
tornar afinar (Francés Pelós, Compendion de l’abaco, 1492)
rafinariá n. f. (s. XVII. . . ) raffinerie raiçar v. → rasigar raciner
rafinat, ada adj. (s. XVII. . . ) raffiné, ée (industrie) raid n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) raid
veire: afinat raider n. m. (s. XX., de l’anglés) raider
rafinatge n. m. (s. XVII. . . ) raffinage rainard (far un -) loc. vomir (triv.)
rafir v. 1. rider veire: rufar 2. froncer 3. froisser rainard, arda n. (s. XIII., de Rainard pers. literari) →
rafir los pòts loc. pincer les lèvres (dédain) mandra 1. renard, arde veire: volp (f.) 2. rusé, ée
rafit n. m. rafiot veire: rafir rainardejar v. → rusar ruser
rafit, ida adj. 1. ridé, ée veire: rufat 2. froissé, ée rainardon n. m. → mandrat renardeau
rafitè n. m. soufflet (giffle) rainards e las faïnas van far lo mal luènh (los -)
raflar v. (s. XVII.) 1. rafler 2. effleurer 3. jouer aux expr. les malfaiteurs agissent loin de chez eux
dés raineta n. f. (s. XII.) rainette - cit.: Garòna mai que
rafting (pl. raftings) n. m. (s. XX., mot anglés) mai carreja, / e degun potz n’es sanitós, / e l’aiga de
rafting las fonts plus netas / sent a susor de las rainetas (Pèire
rag (pl. rages) n. m. jet (de liquide) Godelin, s. XVII)
ragach (pl. ragaches) n. m. (s. XVI., de l’italian rais (pl. raisses) n. m. (s. XX., de l’arabi) raïs
ragazzo) 1. valet d’arme 2. jeune valet raissa n. f. sillon 1. sillon de la foudre 2. averse
ragar v. frotter avec énergie 3. cascade
ragondin n. m. (s. XIX. . . ) ragondin veire: rat raissa d’aura (una -) loc. coup violent de vent
vibre raissa de còps (una -) loc. une volée de coups
ragost (pl. ragostes) n. m. (s. XII.) ragoût
raissa de peguesas (una -) loc. une bordée
ragostant, anta adj. ragoûtant, ante
d’injures
ragostar v. mettre en appétit
raissa de peguesas (una -) loc. une bordée de
ragostós, osa (pl. ragostoses, osas) adj. appétis-
sottises
sant, ante
raissada n. f. cahot
ragòt n. m. chicot
raja n. f. ardeur (du soleil)
rai adv. (de l’occ. ancian : 3e pers. ind. pr. del vèrbe
raja n. f. raie (poisson)
« rajar ») sans problème
rajà n. m. (s. XVII. . . , portugués ? sanskrit) rajah
rai n. m. (s. XVI. . . , lat. radius) 1. rayon (lumière
...) 2. nimbe raja del solelh (a la -) loc. en plein soleil
rai ! (aquò -) loc. peu importe ! raja del temps (a la -) loc. à la rigueur du temps
rai (arrai) n. m. (s. XII., lat. radius) rayon (lumière, rajada n. f. 1. filet (liquide) 2. averse
roue) - cit.: Òr vaquí, pauc a pauc, que dins l’escur rajada (far la -) loc. faire bonne mesure
se lèva, / monta un esclaire, apuèi grandís / al bòrd rajada d’òli n. f. filet d’huile
de l’orizont l’ombra esquinçada crèba: / palle, un rai rajadura n. f. 1. écoulement 2. ruissellement
daurat s’espandís (Paul Froment, Efeit de luna, 1897) rajal n. m. cascade
rai d’aquò loc. bref rajant de l’aiga (al -) loc. au fil de l’eau
rai de la luna (al -) loc. au clair de la lune rajant, anta adj. ruisselant, ante
rai de venir vièlh, plan marrit d’o èsser expr. rajar (arrajar) v. (s. XII., lat. radiare) 1. couler
vieillir n’est pas un problème. . . 2. jaillir 3. rayonner
raia n. f. (s. XII.) 1. raie (ligne) veire: raiadora rajar a pissòls loc. couler par jets
2. rayure rajòl n. m. 1. jet de liquide - cit.: L’un sentiá
raiament n. m. (de raiar) rayonnement d’un estòc desclavar las costèlas, / per ont s’estorissiá
raiant, anta adj. (de raiar) rayonnant, ante la sang a bèl rajòl ; l’autre, que mila pics alongavan pel

501
rajòl rampèl

sòl, / vesiá son paure còrs despartit en estèlas (Pèire rambalh n. m. 1. tapage 2. agitation 3. désordre
Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. rayon lumineux 4. tracas
rajòl (a bèl -) loc. à gros bouillons rambalh (a -) loc. à profusion
rajòl (far -) loc. ruisseler rambalh (far de -) loc. faire de l’embarras
rajòla n. f. carreau (de terre cuite) rambalh (metre en -) loc. mettre en désordre
rajòla n. f. 1. ruisseau 2. rigole 3. caniveau rambalh (sense -) loc. sans ostentation
rajolant, anta adj. 1. ruisselant, ante - cit.: Mas rambalhadís (pl. rambalhadisses) n. m. → con-
las botigas foguèssen pas tan grandas coma ara ni fusion confusion
rajolantas de lum, sabiái descubrir al temps de Nadal rambalhar v. faire du désordre
pertot de meravilhas (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre rambalhar / rambalhejar v. 1. s’agiter bruyam-
d’images, 1940) 2. rayonnant, ante ment 2. embrouiller
rajolar v. 1. ruisseler 2. rayonner rambalhièr, ièra adj. e n. → confús 1. brouillon
rajòls (a -) loc. en cascade 2. confus
rajustar v. rajuster veire: tornar ajustar rambalhós, osa (pl. rambalhoses, osas) adj.
ralh n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés ? francés) rail 1. embrouillé, ée 2. embarrassant, ante
(train. . . ) rambar v. 1. acculer 2. ôter du passage
ralh n. m. 1. caquet 2. babil
rambulhar v. 1. brouiller 2. embrouiller
ralh de securitat n. m. (s. XX.) rail de sécurité
ramèl n. m. (s. XII.) rameau veire: ram
ralhar v. (s. XII.) 1. railler 2. moquer
ramèl de poténcia n. m. gibier de potence
ralhariá n. f. 1. raillerie 2. plaisanterie
ramelar v. 1. couvrir de rameaux 2. enguirlan-
raliament n. m. (s. XIV. . . ) ralliement
der
raliar v. rallier veire: aliar
ramelet n. m. 1. petit rameau - cit.: Açò siá dit
rallye (pl. rallyes) n. m. (s. XIX. . . , mot anglés)
de fregada contra les trufandièrs, en favor de la lenga
rallye
mondina, tolosana, tolosenca, que nos a fornit de sas
ralucar v. rallumer veire: tornar alucar
floretas per far le ramelet que cèrca qui, per destric e
ram (arram) n. m. (s. XII., lat. ramus) rameau fòra d’afars, le vòlga véser de bon uèlh (Pèire Godelin,
rama n. f. (s. XIV. . . , del castelhan ? arabi) rame de Ramelet, s. XVII) 2. bouquet
papier
ramièr n. m. (s. XII.) 1. petit bois inondable (en
rama n. f. 1. rame 2. feuillage 3. pampre bord de rivière) 2. îlot boisé
rama, pauc rasim (bèla -) loc. une belle ap-
ramièr n. m. 1. ramier veire: ram 2. pigeon
parence peut être trompeuse
sauvage
ramada n. f. (s. XII.) 1. ramée veire: branca, plueja
ramificacion n. f. (s. XVI. . . ) ramification
2. jonchée 3. averse
ramificar v. (s. XIV.) ramifier
ramada n. f. 1. ramade veire: tropèl, escabòt
ramilha n. f. 1. ramille veire: ram 2. petites
2. grand troupeau
branches
ramada n. f. douleurs de l’enfantement veire:
prens ramonaire n. m. (s. XVI. . . ) ramoneur
ramada (non soi tombat de la darrièra -) loc. je ramonar v. (s. XV. . . ) ramoner veire: ram
ne suis pas né de la dernière pluie ramonar per la sueja loc. travailler pour des
ramadan n. m. (s. XVI. . . , de l’arabi) 1. ramadan prunes
(fête) 2. (fam.) ramdam (agitation, tapage) ramonatge n. m. (s. XV. . . ) ramonage m.
ramadas de còps (una -) loc. une volée de coups ramondin, ina / mondin, ina adj. 1. raymondin
ramadoira n. f. 1. tuteur 2. échalas 2. habitant de Toulouse
ramar (arramar) v. (s. XII., de ram) 1. ramer des ramós, osa (pl. ramoses, osas) adj. touffu, ue
légumes veire: desramar 2. couvrir de feuillage rampa n. f. (s. XIII.) rampe
ramassada n. f. ondée, averse rampa n. f. crampe
ramat n. m. troupeau ovin veire: tropèl, escabòt rampa de lançament n. f. (s. XX.) rampe de
lancement
ramat (arramat) n. m. (de ram) grand nombre rampam n. m. (s. XIII., lat. ramus + palmae, var.:
veire: plan, fòrça pr. rampaum) rampalm rameau bénit veire: pam,
ramatge n. m. (s. XII.) 1. ramage veire: ram palma
2. feuillage 3. chant des oiseaux rampant d’una nau n. m. inclinaison d’un
ramatge n. m. ramage (motif de broderie) veire: navire
ram rampèl n. m. (s. XVI.) défi veire: escomesa
ramatjar v. gazouiller rampèl (far -) loc. 1. être aussi fort veire: rapèl
rambada n. f. rambarde veire: rambar - cit.: Van veire los pichons, los que patisson, los
rambalejada n. f. remue-ménage malauts, los vièlhs. Se mainan de los far suenhar. Fan

502
rampèl (far -) rapropchar

rampèl a las sòrres de caritat (Paul Gairaud, La sex- randura n. f. haie veire: baranha, tanca, randa,
ològa, 1982) 2. se mesurer à 3. faire concurrence randal
4. rendre coup pour coup randurar v. entourer d’une haie
rampèl (far -) loc. 1. rivaliser 2. défier ranfina (de -) loc. de justesse
rampelada n. f. 1. rappel 2. roulement de tam- rangol (pl. rangols) n. m. râle
bour rangolar v. râler veire: repotegar
rampelar v. 1. se mesurer à quelqu’un - cit.: rangolejar v. râler (fréquentatif)
S’en man mos hilhs avèn lo temps passat tenguda / rangolós, osa (pl. rangoloses, osas) adj. râlant,
la pluma com lo hèr, jo poirí rampelar, / mès entre ante
eths denquiaci Pallàs s’es vista muda : / car eths mes rangolum n. m. râlement
amat plan hèr que plan parlar (Guilhèm deu Bartàs, ranoncle n. m. renoncule
Dialògue de las Nimfas, 1579) 2. battre le rappel ranquejar v. (s. XIV.) boiter
rampon n. m. crampon crampon ranquet (a pè -) loc. à cloche-pied
ramponar v. cramponar cramponner ranquet, eta adj. légèrement boiteux, euse
rampònha n. f. 1. fièvre qui persiste 2. dispute ranquièra n. f. boiterie
rampònha (cercar -) loc. chercher noise ranquilhós, osa (pl. ranquilhoses, osas) adj.
ramponhar v. quereller boiteux, euse
ran de loc. près de rantela davant los uèlhs (aver de -) loc. ne pas
ran de (al -) loc. auprès de y voir clair (ne pas être lucide)
ranc n. m. (ar. rakka) 1. roc escarpé 2. écueil ranura n. f. rainure
ranc, ranca adj. e n. (frc. rank, var.: arranc, arranca) rap n. m. (s. XX., mot anglés) rap (musique)
boiteux, euse veire: garrèl rapaç, aça (pl. rapaces, rapaças) adj. e n. m. (s.
rancada (a vòga -) loc. à force de rames XII.) rapace
rancar v. (de ranc) 1. enlever de grosses pier- rapacitat n. f. (s. XIV.) rapacité
res d’un champ 2. travailler d’arrache-pieds rapalhon n. m. rampalhon raidillon
3. fournir de gros efforts rapar v. (s. XIV.) → arrapar 1. saisir 2. emporter
rancareda n. f. (de ranc) 1. falaise 2. rochers 3. (v. pron.) s’agripper
3. amas de roches rapaton n. m. le diable
rance, rança adj. rance rapèl n. m. (s. XIV. . . ) rappel veire: apèl
rancejar v. rancir rapèla-te que lo solelh monta tot suau e tomba
ranch n. m. (s. XX., mot angloamerican ? del castel- lèu expr. 1. la roue de la fortune. . . 2. la roche
han rancho) ranch Tarpéienne. . .
ràncio n. m. (s. XVII. . . , mot castelhan) ranciò ran- rapelar v. (s. XI. . . ) rappeler veire: tornar apelar
cio rapiamus (far -) loc. rafler tout
rancir v. rancir rapiar v. → panar 1. voler veire: raubar 2. rap-
rançon n. f. (s. XIII. . . ) rançon iner
rançonaire, aira n. (s. XV. . . ) rançonneur, euse rapidament adv. (s. XVII. . . ) rapidement
rançonament n. m. (s. XIV. . . ) rançonnement rapide, ida n. m. (s. XVI. . . ) rapid rapide
rançonar v. (s. XIV.) rançonner rapiditat n. f. (s. XVI. . . ) rapidité
rançor n. f. rance (odeur, goût) rapilhar v. grappiller veire: rapugar
rancòr n. f. (s. XIII.) rancœur rapin n. m. 1. grimpeur 2. voleur
rancòr (de -) loc. avec peine rapina n. f. (s. XII.) rapine
rancós, osa adj. (de ranc) rocheux, euse rapinaire n. m. → panaire 1. voleur veire:
rançum n. m. rance (odeur, goût) raubaire 2. maraudeur 3. rapace
rancunhar v. rencogner rapinar v. 1. voler 2. dérober
rancura n. f. (s. XII.) 1. rancune 2. patronage rapinariá n. f. action de rapiner
3. protection d’un saint rapòrt n. m. (s. XIII. . . ) 1. rapport 2. relation
rancurar v. (s. XII.) 1. reprocher 2. plaindre 3. revenu
rancurós, osa (pl. rancuroses, osas) adj. (s. XII.) raportador n. m. (s. XVII. . . ) rapporteur (instru-
rancuniós rancunier, ère ment de géométrie)
randa / randal n. m. haie veire: baranha, tanca, raportaire, aira n. m. (s. XIV. . . ) rapporteur (as-
randura semblée, justice. . . )
randòla / randoleta n. f. → ironda hirondelle raportar v. (s. XII. . . ) rapporter veire: tornar apor-
randolar / randolejar v. 1. rôder 2. vagabonder tar
3. errer rapròpchament n. m. (s. XV. . . ) raprochament
randonada n. f. (s. XII.) randonnée rapprochement
randonaire, aira n. (s. XX.) randonneur, euse rapropchar v. (s. XIV. . . ) raprochar rapprocher
randonar v. (s. XII.) randonner veire: tornar apropchar

503
rapsòde rasim (bèla rama, pauc -)

rapsòde n. m. (s. XVI. . . ) rhapsode rascal n. m. 1. brou de noix 2. écale 3. noix


rapsodia n. f. (s. XVI. . . ) rhapsodie verte
rapsodic, ica adj. (s. XIX. . . ) rhapsodique rascalar v. 1. écaler 2. tondre
rapte n. m. (s. XVI. . . ) → panatòri rapt veire: rascalha n. f. 1. raclure veire: rascar 2. racaille
raubatòri rascanhadura n. f. (de rascanhar) égratignure
raptor n. m. (s. XIV.) ravisseur veire: raubaire rascanhar v. (de rascar + aug.) égratigner
rapuga n. f. grappillon rascanhós, osa (pl. rascanhoses, osas) adj.
rapugar v. grappiller veire: rapilhar 1. rugueux, euse 2. escarpé, ée
raqueta n. f. (s. XVI. . . ) raquette (jeu, neige) rascanhut, uda adj. (de rascanhar) 1. escarpé, ée -
raquetaire, aira n. (s. XVIII. . . ) raquetteur, euse cit.: L’endreit es rascanhut, traversut, ribassut. Un
(neige) veire: racketaire país de singlars e autres còps de lops (Pèire Gogaud,
raquialgia n. f. (s. XVIII. . . ) rachialgie L’uèlh de la font, 1977) 2. rude au toucher
raquialgic, ica adj. (s. XVIII. . . ) rachialgique rascar v. (lat. rasicare) 1. racler 2. ratisser
raquian, ana adj. (s. XIX. . . ) rachidien, enne rascàs, assa (pl. rascasses, assas) adj. e n. 1. mal-
raquidian, ana adj. (s. XIX. . . ) rachidien, enne propre 2. avare
raquís (pl. raquisses) n. m. (s. XVI. . . ) rachis rascassa n. f. rascasse veire: rasca
raquitic, ica adj. (s. XVIII. . . ) rachitique rascla n. f. racle
raquitigèn, èna adj. (s. XX.) rachitigène rascla (far -) loc. rafler tout
raquitisme n. m. (s. XVIII. . . ) rachitisme rascla (n’es una que -) loc. celle-là est drôle
rara n. f. 1. clairière 2. limite rasclada n. f. → crisi 1. crise (med.) 2. accès
rarament adv. (s. XIII.) rarement douloureux
rare, rara adj. (s. XII.) rare - cit.: Escrivans aujòls, rasclada n. f. 1. raclée 2. ratissage
de qui [l’esperit] comol de raras invencions ten tant rascladís (pl. trascladisses) n. m. raclement
de plaça per totis les camins de la sciéncia, que [di- rasclador n. m. (s. XVI. . . ) racloir
ficilament] òm pòt passar per un [subjècte] comun rascladura n. f. raclure
sense vos tustar, plàcia vos agradar que, de la fòrça
rasclaire, aira n. (s. XVI. . . ) racleur, euse
de qualqu’una de vòstras autoritats, ieu piège nòstra
rasclament n. m. raclement
flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII).
rasclar (arrasclar) v. (lat. rasiculare < radere)
rarefaccion n. f. (s. XIV.) raréfaction veire: arrari-
1. racler 2. ratisser 3. raser 4. prendre la poudre
ment
d’escampette
rarefactiu, iva adj. (s. XIV.) raréfactif, ive
rasclar de canas loc. être évincé
rareficar v. (s. XIV.) → arrarir raréfier veire: se far
rasclar de davant loc. 1. aller d’un bon pas
clar
2. dévorer le chemin
rarissime, ima adj. (s. XVI. . . , de l’italian) raris-
sime rasclar la codena (se -) loc. se raser
raritat n. f. (s. XIV.) rareté rasclar las muralhas loc. raser les murs
raritats n. f. plur. ce qui est rare rasclar una novèla loc. démentir une nouvelle
ras adv. ras, tout contre rasclatge n. m. raclage
ras (a -) loc. à ras bord rascle (arrascle) n. m. (de rasclar) 1. herse
ras (al -) loc. adv. tout près 2. vieille voiture, tacot
ras (un veire -) loc. un verre plein à ras bord rascle ont (li) prutz (que cadun se rascle -) expr.
ras a ras loc. bord à bord à bon entendeur
ras de loc. près de rascle, rascla adj. 1. glabre 2. sans végétation
ras de (a -) loc. tout près de rascle, rasclet n. m. 1. râle (oiseau) 2. perdrix
ras de (al -) loc. prep. auprès de grise
ras e ras loc. bord à bord rascleta n. f. (s. XX.) raclette (gastr.)
ras, rasa (arras, arrasa) adj. (lat. rasus < radere) ras, rasclum n. m. raclure
rase rascòl n. m. chien pelé
ras, rasa (pl. rases, rasas) adj. ras rascós, osa (pl. rascoses, osas) adj. teigneux
ras-enjós (un veire -) loc. un verre qui n’a pas rasetaire n. m. 1. cardeur 2. raseteur 3. écarteur
été rempli à ras bord (course de taureaux)
rasa n. f. 1. limite 2. lisière 3. allée de jardin rasic (arrasic; arradic) n. f. (lat. radicina) → rasic
rasada n. f. (de ras) rasade (verre à ras bord) racine veire: raiç, racina
veire: ras rasièr, ièra adj. plein, pleine à ras bord
rasal n. m. épervier (filet de pêche) rasigon / rasigòt n. m. chicot
rasar (arrasar) v. (s. XII. . . , de ras) raser rasim (arrasim) n. m. (s. XII., lat. racimus) raisin
rasatge n. m. (s. XVIII. . . ) rasage rasim (bèla rama, pauc -) loc. une belle ap-
rasca n. f. (s. XIII.) 1. teigne 2. gale parence peut être trompeuse

504
rasim (la rómec non pòrta -) rastum

rasim (la rómec non pòrta -) expr. on n’en tirera raspa (arraspa) n. f. (de raspar) 1. râpe 2. rapide
rien de bon (cours d’eau)
rasim calheteja (lo -) expr. le raisin se colore raspadura n. f. râpure
rasim vaire loc. raisin qui commence à mûrir raspadura de pan n. f. → chapladura chapelure
rasimar v. (s. XII.) grappiller veire: chaplum
rasimat n. m. (de rasim) raisiné raspalha loc. adv. 1. épis restant qu’on râtelle
rasimèla n. f. 1. verjus 2. raisin vert 2. fig. ce qui a été pris malhonnêtement 3. (triv.)
rason n. f. (s. XII.) raison; bon sens; motif - cit.: fauche
Mossur, ieu vos èi demonstrat en rima la rason per raspalha (a la -) loc. par ricochet (interdit à la
que ieu vos èi [dedicat] lo libre, e aras ieu vos vòli pétanque)
demonstrar en pròsa, s’el vos plai, la rason per que raspalha se’n va coma palha (ben de -) expr.
ieu l’intituli lo Banquet (Augièr Galhard, Prològue bien mal acquis ne profite jamais
d’Augièr a M. de Seren, 1583); Jo sosteni que Sancho raspalhar v. 1. râteler les épis 2. glaner
es fondat en rason (Francés de Corteta, Sancho Pança, 3. fig. prendre malhonnêtement 4. (triv.) rafler
s. XVII); L’ai cregut per doas rasons : la prumièra 5. faucher
[per çò] que m’i caliá pagar mon escòt de qualque raspalheta n. f. ricochet
faiçon (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) raspar (arraspar) v. (ger. raspôn) 1. gratter
rason (aquò’s la -) loc. cela est juste 2. râper
rason (aver -) loc. être dans le vrai raspet n. m. vin aigrelet
rason (delargar una -) loc. avancer un argu- raspièra n. f. rapière
ment raspilhar v. être rude, âpre
rason (far la -) loc. aire la juste mesure raspós, osa adj. 1. rude 2. râpeux, euse
rason (per -) loc. raisonnablement rassa (a -) loc. pêle-mêle
rason (tirar la -) loc. tirer un prix raisonnable rassa (en -) loc. 1. tous ensemble 2. en bloc
rason (tornar -) loc. rendre raison rassa (far -) loc. 1. faire place 2. ouvrir le pas-
rason cornuda n. f. mauvaise raison sage
rason de (a -) loc. à raison de rassa d’injúrias n. f. bordée d’injures
rason en tot (cal una -) loc. il y a raison pour rassada n. f. lézard ocellé veire: cernalha, en-
tout grisòla
rason ni mièja (sense -) loc. sans aucune raison rassar v. 1. rejeter 2. mettre au rebut
rason tortièra loc. parole détournée rassegurar v. (s. XII. . . ) rassurer veire: tornar as-
rason valenta loc. raison valable segurar, reassegurar
rasonablament adv. (s. XIII., de rasonable) rassièr n. m. moellon
raisonnablement - cit.: Me soveniái que mon grand raste, rasta adj. 1. sec, sèche 2. pelé, ée
n’aviá parlat sovent, de la decadéncia de la vila, autres rastèl (arrastèth; rastèu; rasteu) n. m. 1. rastel
còps rasonablament prospèra coma n’èran testimònis 2. réunion pour boire. (râtelier)
los ostals borgeses, las bèlas avengudas e los castèls rastèl (rastèth; arrastèth; rastèu; rasteu n. m.
dels environs bastits al sègle XIX al temps de la 1. râteau 2. râtelier (écurie)
granda prosperitat de la vinha, e cossí aviá perdut rastèl de l’esquina n. m. → colomna verte-
talhièrs e industrias (Florian Vernet, Cachavièlha psi- brala colonne vertébrale (fam.) veire: cadena de
comotritz, 2018) l’esquina (fam.)
rasonable, abla adj. (s. XIII.) raisonnable rastelada n. f. râtelée
rasonaire, aira n. (s. XII.) raisonneur, euse rastelar v. 1. râteler 2. ratisser
rasonament n. m. (s. XII.) arrasonament; rastelatge n. m. 1. ratissage 2. râtelage
arrasoament raisonnement rastelejar v. lésiner
rasonaments bestials n. m. plur. raison- rastelièr (arrastelièr) n. m. → rastèl râtelier
nements stupides (mangeoire)
rasonar v. (s. XII.) raisonner rastelièr la vaca manja plan (davant lo -) expr.
rasonar coma un esclòp loc. mal raisonner certains profitent de leur position
rasonat (es plan -) loc. c’est bien parlé rastolh n. m. chaume (moisson) veire: cluèg -
rasons n. f. plur. noises cit.: Mon còr, mai que mai, pataquejava coma aquel de
rasons (cercar -) loc. chercher noise la lauseta qu’aviái tan sovent ausida, sus los rastolhs
rasons (se’n tornar a sas -) loc. revenir à son de Tèrra-l’òrt, dins lo calimàs, s’adelir en cantant
sujet (à ses moutons) "dins la mar blosa de l’aire (Julieta Dissèl, s. XX)
rasons amb qualqu’un (aver de -) expr. avoir rastolhar v. déchaumer
une altercation rastracuèro adj. e n. m. (s. XIX. . . , de
rasons traucadas n. f. plur. propos insensés l’ispanoamerican) rastaquouère
rasor n. m. (s. XII.) rasoir rastum n. m. brûlé (odeur)

505
rastumar rauquilhós, osa

rastumar v. 1. roussir 2. brûler Dieu [li] carguèt en naissent ? (Joan Loís Fornèrs, s.
rasum-potum n. m. (latin de fantaisie) verre plein XVIII) ; Una flor que retrobava, una rauba qu’aimava
à ras bord Miquèl, un ròdol ont s’èran aimats, totas las vin-
rat calhòl n. m. lérot veire: rat miralhièr has de Laureta. Lors doas vidas èran estadas tant
rat d’aiga n. m. rat d’eau estrechament mescladas que Miquèl dins son passat
rat de camp n. rat des champs èra pertot, coma dins lo blat la rosèla (Joana Bartès,
rat dins un palhièr (èsser coma un -) expr. vivre Lison, 1934) 2. pelage
sans soucis rauba (quitar la -) loc. enlever sa robe
rat entre doas noses (coma un -) loc. comme rauba (traça de -) n. f. vieille robe usée
l’âne de Buridan (indécis) rauba aplecada n. f. robe plissée
rat talpièr n. m. mulot rauba de pibola n. f. costume en sapin
rat, rata (arrat, arrata) n. rat, rate rauba de verd espèra (auràs una -) expr. on te
rata (per ma -) loc. pour ma part donne de faux espoirs
ratafalha (de -) loc. rien de bon raubadís, issa (pl. raubadisses, issas) adj.
ratafiat n. m. (s. XVII. . . , del latin rata fiat) ratafia facile à dérober
rataire, aira n. chasseur de rats raubagalina n. 1. voleur de poules 2. ma-
ratalha (arratalha) n. f. (coll.) les rats raudeur
ratapenada n. f. (s. XII.) 1. chauve-souris 2. (fig.) raubaire (préner un -) loc. attraper un voleur
mot mal formé raubaire coma una agaça loc. voleur comme. . .
ratar v. chasser les rats raubaire estradièr n. m. voleur de grands
ratàs, assa (pl. ratasses, assas) n. 1. gros rat chemins
2. (fam.) avare raubaire, aira n. (s. XII.) → panaire 1. voleur,
ratèla n. f. (s. XIII.) → mèlsa rate (organe) - cit.: euse 2. ravisseur, euse
Car les [traits] bigarrats de son dròlle discors, / sa pos- raubalong n. m. 1. (fam.) homme de loi 2. avo-
tura, son cant, sos passes e sos torns, / podián, plaguès cat
o non, d’una invencion novèla, /al plus melancolic al- raubament n. m. (s. XIII.) → raubatòri 1. vol 2. en-
isar la ratèla" (Pèire Godelin, s. XVII) lèvement
ratetas / ratòtas (a sas -) loc. il met ses raubar v. (s. XII.) → panar 1. dérober 2. enlever
quenottes 3. ravir
raticida adj. e n. m. (s. XX.) raticide raubar l’adieu loc. fausser compagnie
ratièr n. m. chien ratier raubar l’adieu loc. partir sans saluer
ratièr, ièra (arratèr, èra) adj. e n. f. 1. ratier, ière raubariá n. f. (s. XII.) hardes (f. pl.)
(chien) 2. ratière 3. piège à rats (m) raubariá (pl. raubariás) n. f. (s. XII. . . ) 1. vol
ratificacion n. f. (s. XIV. . . ) ratification 2. pillage
ratificar v. (s. XIII.) ratifier raubat l’ase, meton la sarralha (quand an -) expr.
ratificator, tritz (pl. ratificators, trises) n. (s. il est inutile d’agir quand il est trop tard
XVII. . . ) ratificateur, trice raubatòri n. m. (s. XIV.) 1. rapt 2. enlèvement
ratigàs (pl. ratigasses) n. m. 1. caprice 2. accès rauc, rauca (arrauc, arrauca; rauche, raucha) adj.
(de fièvre) (s. XII.) rauque
ratinhòla n. f. → mirga souris raucós, osa (pl. raucoses, osas) n. enroué, ée
raton, ona n. → mirga 1. petite souris veire: raufèl n. m. → rangol 1. râle 2. respiration diffi-
ratòta 2. (fam.) dent de lait cile
ratonada n. f. 1. nichée de rats 2. ratonnade raufelar / raufelejar v. → rangolar râler
(violence raciste) raufelós, osa adj. → rangolós 1. qui a le râle
ratòta n. f. petite dent (enfantin) veire: raton 2. qui a la voix cassée
rats (mai de gats, mai de -) loc. trop de person- raufinhar v. 1. ronger 2. pleurnicher 3. ronchon-
nes s’occupent de cette affaire ner
rats i anisan (los -) loc. c’est un endroit aban- raujòla n. f. rissole
donné raumit pel mal n. rongé par le mal (maladie)
ratuga n. f. → mirga souris raunhar v. 1. rogner 2. gratter 3. (v. intr.)
ratugar v. ronger (souris) grogner 4. grommeler
ratum n. m. les rats (collectif) raunhòla n. f. → bramèca (fam.) personne
rauba n. f. vol (larcin) veire: raubament, pleurnicheuse
raubatòri, panatòri rauquejar / rauquilhar v. avoir la voix rauque
rauba n. f. (s. XIII.) 1. robe - cit.: La castetat, mas rauquet, eta adj. un peu rauque veire: rauc
sòrs, es la pus bèla [paradura] qu’una [nòvia] pòsca rauquièra n. f. (s. XIII.) enrouement
portar al leit nupcial. E ! quna de vosautras [se] pòt rauquilhejar v. être un peu enroué
flatar de n’aver pas sulhat aquela rauba blanca que rauquilhós, osa adj. qui a la voix rauque

506
rauquilhós, osa (pl. rauquilhoses, osas) rebellion

rauquilhós, osa (pl. rauquilhoses, osas) adj. (s. reapréner v. (s. XVIII. . . ) réapprendre veire:
XII.) un peu enroué, ée tornar apréner
raus / rausèl n. m. (s. XII.) roseau reaprovesiment n. m. (s. XIX. . . ) réapprovision-
rausa n. f. (s. XII.) 1. lie 2. tartre 3. dépôt nement veire: aprovesiment
rausa (aver bona -) loc. avoir la mine fleurie reaprovesir v. (s. XIX. . . ) réapprovisionner veire:
raviòli n. m. plur. (s. XIV. . . , mot italian) ravioli tornar aprovesir
(m. pl.) rearmament n. m. (s. XVIII. . . ) réarmement veire:
ravisar (se) v. pron. se raviser veire: tornar avisar armament
rearmar v. (s. XVIII. . . ) réarmer veire: tornar ar-
ràzzia n. f. (s. XIX. . . , mot arabi algerian) razzià mar
razzia reassegurança n. f. (s. XX.) réassurance (contrat)
razziar v. (s. XIX. . . ) razzier veire: assegurança
re n. m. (s. XIII. . . ) ré (note) reassegurar v. (s. XX.) réassurer (contrat) veire:
re (en -) loc. en arrière tornar assegurar
reabilitable, abla adj. (s. XIX. . . ) réhabilitable reauçament n. m. (s. XVI. . . ) rehaussement
reabilitacion n. f. (s. XV. . . ) réhabilitation reauçar v. (s. XIII. . . ) rehausser veire: tornar auçar
reabilitar v. (s. XIII. . . ) réhabiliter
reabilitat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) réhabilité, ée reaviada n. f. (s. XX.) redémarrage (en-
reaccion n. f. (s. XVII. . . ) réaction treprise. . . ) veire: desamarratge
reaccionari, ària adj. e n. (s. XVIII. . . ) réaction- reaviar v. (s. XX.) → tornar aviar redémarrer (en-
naire treprise. . . ) veire: tornar aviar, desamarrar
reacostumar v. (s. XVII. . . ) réhabituer veire: reba n. f. → epidemia épidémie
tornar acostumar rebais (pl. rebaisses) n. m. rabais 1. rabais
reactiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) réactif, ive 2. solde
reactivacion n. f. (s. XX.) réactivation rebaissar v. rabaisssar 1. rabaisser 2. humilier
reactivar v. (s. XVIII. . . ) réactiver veire: tornar 3. baisser le prix
activar rebala n. f. traîneau
reactivitat n. f. (s. XX.) réactivité rebalada n. f. 1. ramassis 2. rebuffade 3. (triv.)
reactor n. m. (s. XIX. . . ) réacteur prostituée
readaptacion n. f. (s. XIX. . . ) réadaptation rebaladís (pl. rebaladisses) n. m. 1. désordre
readaptar v. (s. XIX. . . ) réadapter veire: tornar 2. remue-ménage
adaptar rebalaire n. m. 1. vagabond 2. traînard
reagir v. (s. XIV. . . ) réagir rebalar v. 1. traîner 2. ramper 3. être malade
real, ala adj. (s. XIV. . . ) réel, elle 4. vagabonder
realisme n. m. (s. XIX. . . ) réalisme rebalar la grola loc. traîner la savate
realista adj. e n. (s. XVI. . . ) réaliste rebalum n. m. 1. rebut 2. restes 3. entremets
realitat n. f. (s. XVI. . . ) réalité - cit.: L’idèa mèstra rebastir (arrebastir) v. rebâtir
es la, coma se vei, d’una 0ccitània [Occitania] futura, rebat n. m. 1. reflet - cit.: Rintravan a l’ostalariá
unificada, totalament apoderada de las esplechas es- tótei leis sers, leis informators de premsa, que li
tatalas, dessenhada tre ara, en distància maximala restava plus qu’a cercar sus de televisions satellizadas
de la realitat, per qualques tecnicians-ideològs [ide- un rebat dei novelas (Robèrt Lafònt, 1996) 2. réver-
ològues] (Robèrt Lafont, Ortografia, 1971) bération
realizacion n. f. (s. XVI. . . ) réalisation rebatedís (pl. rebatedisses) n. m. 1. crépi
realizar v. (s. XV. . . ) réaliser 2. crépissage
realizator, tritz (pl. realizators, trises) n. (s. rebatre v. 1. rebattre 2. réfléchir 3. crépir 4. ra-
XIX. . . ) realizaire; realizador réalisateur, trice battre 5. baisser le prix
realpolitik n. f. (s. XX., mot alemand) realpolitik rebatre sos clavèls loc. 1. river son clou 2. ra-
reanimacion n. f. (s. XX.) réanimation battre le caquet
reanimar v. (s. XVI. . . ) ranimer veire: tornar ani- rebauçar v. retrousser
mar, reviscolar rebaucet n. m. tablette (d’une fenêtre)
reanimator, tritz (pl. reanimators, trises) n. (s. rebèc n. m. (s. XV. . . , de l’arabi) rebec
XX.) reanimaire; reanimador réanimateur, trice rebèca n. f. personne revêche
reaparéisser v. (s. XIX. . . ) réapparaître veire: rebecada n. f. 1. riposte 2. réplique
tornar aparéisser rebecar (arrebecar) v. (de bèc) 1. rebiquer 2. ré-
reaparelhar v. (s. XVII. . . ) rappareiller veire: pliquer 3. se rebiffer
tornar aparelhar rebèl, èlla adj. e n. (s. XIV.) rebelle
reaparicion n. f. (s. XIX. . . ) réapparition veire: rebellar (se) v. pron. (s. XII.) se rebeller
aparicion rebellion n. f. (s. XIV.) rébellion

507
rebelut, da reca (de -)

rebelut, da adj. revêche - cit.: Veni d’engolir mai rebordelada n. f. roulade (mouvement)
de dos cents quilomètres per de sendarèls qualques rebordelar v. 1. dégringoler 2. gambader
còps rebeluts (Sergi Viaule, Dins las pesadas d’en rebordon n. m. refrain
Robèrt-Loís Stevenson, 2019) reborrar v. repousser
rèble, reblon n. 1. débris de pierre, briques rebors (al -) loc. à rebours
2. remblai rebors (far a -) loc. faire à contre-sens
rebocada (arrebocada) n. (de re + bocar) 1. renvoi rebors (pl. reborses) n. m. rebours
(estomac) 2. eructation, rot rebors de pel (a -) loc. à rebrousse-poil
rebocar (arrebocar) v. (de re + bocar) 1. avoir reborsejar v. passer à grande eau
des renvois (estomac) 2. revenir (goût) 3. ren- reborsièr, ièra adj. e n. qui a l’esprit de contra-
dre gorge 4. vomir 5. repousser le gibier diction veire: rebors
rebocatge n. m. 1. crépi 2. crépissage reboscar v. reboiser veire: aboscar
rebòf (a -) loc. adv. à foison reboscatge n. m. reboisement
rebofar v. refofar 1. regorger - cit.: Qu’ieu siá rebostèri n. m. repas funéraire veire: repais
le pecador dels [pièges] pecadors, / que per dessús rebosticar v. récriminer
mon cap [l’impudéncia] rebofe, / e que, damb tot aquò rebostilhar v. 1. retrousser 2. requinquer
l’enemic non m’estofe, / plan me val, Senhor Dieu, rebostoirar v. 1. embrouiller 2. entortiller
que vos ètz pietadós (Pèire Godelin, De la mòrt de N. rebotar v. 1. remettre veire: tornar botar 2. re-
S, s. XVII) 2. déborder 3. refouler placer
rebofet, eta adj. 1. plein, pleine à regorger 2. re- rebotinhar v. intr. 1. rechigner 2. répondre
bondi, ie sèchement
reboge n. m. 1. tumulte 2. bouleversement rebotir v. 1. rebondir 2. répercuter 3. se rebiffer
reboissar v. 1. retrousser 2. replier rebotonar v. reboutonner veire: tornar botonar
rebola (far la -) loc. 1. repas de fin des travaux rebraç (a doble -) loc. au plus haut degré
veire: rotlada 2. faire la ribouldingue rebraçar (se) v. pron. 1. lever les bras (contre
rebola de l’ostal (far la -) loc. fêter quelqu’un) 2. (fig.) se révolter
l’achèvement d’une maison rebrèc n. m. 1. rebut 2. haillon 3. avorton
reboliment n. m. 1. fermentation 2. (fig.) an- rebrècs (non far de -) loc. ne rien laisser
goisse, tourment rebregar v. 1. froisser 2. chifonner
rebolir v. intr. 1. s’échauffer 2. fermenter rebrondada n. f. 1. élagage 2. (fig.) réprimande
3. (fig.) souffrir rebrondar v. 1. élaguer 2. émonder
rebolir (far -) n. faire bouillir (agacer, in- rebrondilhas n. f. plur. branches coupées
quiéter) rebrondum n. m. branches coupées
rebolit (es de -) loc. c’est du réchauffé rebrot n. m. 1. rejeton veire: regèt 2. rejet
rebomb n. m. 1. rebond 2. écho (plante)
rebombar v. intr. 1. rebondir 2. résonner 3. re- rebrotar v. repousser
tentir rebuc n. f. → volam serpe
rebombeta n. f. ricochet rebufada n. f. rebuffade veire: bufar
rebombida n. f. 1. retentissement 2. re- rebufar v. 1. rabrouer 2. rejeter - cit.: Ací bufa
bondissement 3. rebond l’autan, aquí rebufa Sèrs, ací la mar rona, aquí le cèl
rebombida (de -) loc. par contre-coup trona, e tan ferotjament que le plus grand de nòstres
rebombir v. intr. 1. rebondir 2. résonner 3. re- capitanis, Armand de Lòrt, non pensava pas de mens
tentir que de far per tot jamai a catitòrba damb les peisses
rebond n. m. rebondi 1. rebondissement (Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII)
2. répercussion rebugar v. 1. élaguer 2. émonder
rebondeire n. m. fossoyeur rebulhir v. 1. s’échauffer 2. fermenter 3. (fig.)
rebondèl, èla n. rebondi souffrir
rebondir v. 1. rebondir 2. rejaillir 3. retrousser rèbus n. m. (s. XVI. . . ) rébus
4. renvoyer rebús n. m. 1. retroussis 2. repli
rebondre v. 1. ensevelir veire: sebelir - cit.: Ve- rebusar v. 1. rebuter 2. décourager
rament òc, coma se la ròsa muscadèla rèsta de nos rebussar v. retrousser (habits)
fiuletar le nas e les uèlhs encara que le tavar a cabus- rebussar las margas (se -) loc. se retrousser les
sets rebonda le fisson dins [sos extasis amoroses] (Pèire manches
Godelin, s. XVII) 2. enfouir 3. enfoncer rebutar v. → refusar 1. refuser 2. rebuter 3. re-
rebondre dedins la sòm (se -) loc. s’enfoncer pousser
dans le sommeil rèc n. m. → rega 1. ruisseau 2. rigole 3. sillon
rebondut (l’an -) loc. on l’a enterré d’arrosage ou d’évacuation
rebòrd n. m. rebord reca (de -) loc. adv. derechef

508
recabalar (se) recepatge

recabalar (se) v. se remonter recaptat (tot es -) tout est en lieu sûr


recabironar v. remplacer les chevrons recapte (arrecapte) n. m. 1. ménage (entretien)
recabús n. m. rechute de maladie 2. recel 3. refuge
recabús (pl. recabusses) n. m. rechute (mal- recapte (donar -) loc. porter remède
adie) recapte (es un bon -) loc. c’est une bonne pré-
recabús (tombar en -) loc. avoir une rechute caution
recabussada n. f. retour d’une maladie recarga n. f. recharge
recabussar v. 1. replonger veire: tornar cabussar recarga (venir a la -) loc. revenir à la charge
2. faire une rechute recargable, abla adj. (s. XX.) rechargeable
recabussar v. 1. replonger 2. faire une rechute recargar (recharjar) v. (de re + cargar...) recharger
(maladie) recargue (de -) loc. → per subrepés par-dessus
recaçar v. prendre à la volée le marché
recaçar qualqu’un loc. relever quelqu’un / lui recarir v. renchérir
river son clou recast (pl. recastes) n. m. reproche
recaire v. rechuter veire: tornar caire recastenar v. 1. reprocher 2. blâmer
recaladar v. repaver veire: tornar caladar recasuda n. f. rechute
recalar v. 1. recaler 2. reprendre en sous-œuvre recaucar v. 1. fouler à nouveau veire: tornar
3. baisser le prix 4. se remettre sur pied caucar 2. (fig.) rabâcher
recalcificacion n. f. (s. XX.) recalcification veire: recauçar (rechauçar) v. (de re + cauçar...)
calcificacion rechausser
recalcificar v. (s. XX.) recalcifier veire: calcificar recaud (un lièit -) loc. un lit encore chaud
recalcitrant, anta adj. récalcitrant, ante recauquilh n. m. 1. boucle de cheveux
recaliu n. m. (s. XII.) braise sous la cendre 2. frisette
recalivar v. (s. XII.) 1. réchauffer 2. rallumer recauquilhar v. 1. boucler 2. friser
recalivar v. avoir une rechute
recavaire n. m. terrassier
recambi n. m. rechange
recebable, abla adj. (s. XIII.) recevable
recampar v. 1. ramasser 2. se réunir
recebedoira n. f. 1. baquet pour le vin 2. récip-
recampar l’argent loc. rentrer dans son argent
ient
recampar son argent loc. recouvrer ses créances
recebeire universal n. m. (s. XX.) receveur uni-
recampar sos fons loc. faire rentrer ses fonds
versel
recanada n. f. ricanement
recebeire, eira n. (s. XIV.) receveur, euse (im-
recanar v. ricaner
pôts. . . )
recantar v. 1. répéter 2. faire écho
recebeire, eira n. (s. XX.) receveur, euse (greffe)
recanton n. m. recoin - cit.: Tot en trotinejant sus
recebement n. m. (s. XIII.) action de recevoir
un montairon d’òrdi, / dins un recanton de granièr,
recebre v. (s. XIII.) 1. recevoir - cit.: Le contenta-
/ doas mirgas, que vivián tranquillas e d’acòrdi / e
ment qu’ieu recebi per ací, me fa cercar pretèxte d’i
per qui tot èra planièr, / [s’enchipravan] de la pitança
demorar (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII)
(Aquiles Mir, La doas mirgas, s. XIX)
2. agréer 3. accueillir
recantonar (se) v. pron. se rencogner
recap (de -) loc. derechef recebre un afront / una escòrna loc. recevoir un
camouflet / affront
recapelar v. 1. remettre son chapeau 2. (fig.) re-
faire une toiture recebut n. m. 1. reçu 2. récépissé
recapi, àpia adj. 1. rétif, ive 2. revêche recebut coma un can a vèspras (èsser -) expr.
recapitulacion n. f. (s. XIII. . . ) récapitulation être reçu comme un chien dans un jeu de
recapitular v. (s. XIII.) récapituler quilles
recapitulatiu, iva adj. e n. m. (s. XIX. . . ) 1. réca- recelaire, aira n. (s. XIV. . . ) receleur, euse
pitulatif, ive 2. récapitulatif recelament n. m. 1. recèlement 2. recel
recaptada (persona -) n. f. personne rangée recelar v. (s. XIV. . . ) receler veire: celar
recaptador n. m. refuge recensament n. m. (s. XVII. . . ) recensement
recaptaire, aira n. receleur, euse recensar v. (s. XIII.) recenser
recaptaire, aira n. 1. cachottier, ière 2. receleur recension n. f. (s. XIX. . . ) recension
recaptar (arrecaptar) v. (s. XIII.) 1. ranger 2. loger recent, enta adj. (s. XIII.) récent, ente
- cit.: La paura automobila èra demorada unes cinc ans recentament adv. (s. XVI. . . ) récemment
clauseguda a Latason, dins aquela escura ont, dins lo recentrar v. (s. XX.) recentrer
temps, se podián recaptar tres o quatre chavals (Paul recep n. m. recépée (f.)
Gairaud, La sexològa, 1982) 3. receler 4. rentrer recepaire, aira n. qui recèpe
chez soi 5. se réfugier recepar v. (s. XV. . . ) recéper
recaptat (èsser -) loc. être réservé recepatge n. m. recépage

509
recepcion recompausable, abla

recepcion n. f. (s. XIV.) réception veire: recebe- reclinant, anta adj. e n. (s. XVIII. . . ) réclinant,
ment ante
recepcionar v. (s. XX.) réceptionner reclinar v. (s. XVIII. . . ) 1. récliner 2. pencher en
recepcionista n. (s. XX.) réceptionniste arrière
recepon n. m. 1. rejet 2. drageon reclinason n. f. (s. XVIII. . . ) réclinaison
recèpta n. f. (s. XIII.) recette (de cuisine. . . ) reclinat, ada adj. (s. XVIII. . . ) récliné, ée
receptacle n. m. (s. XIV.) réceptacle reclús, usa (pl. recluses, usas) adj. e n. (s. XII.)
recèptas budgetàrias n. f. plur. recettes budgé- reclus, use
taires (écon.) reclusion n. f. (s. XIII. . . ) réclusion (retiré du
receptiu, iva adj. (s. XIV.) réceptif, ive monde)
receptivitat n. f. (s. XIX. . . ) réceptivité reclusion n. f. (s. XVIII. . . ) réclusion (prison)
receptor, tritz (pl. receptors, trises) adj. e n. m. recobrada n. f. (s. XII.) action de recouvrer
(s. XX.) récepteur, trice recobrada n. f. action de recouvrer
recèrc n. m. 1. recherche 2. perquisition recobrament n. m. (s. XIV. . . ) recouvrement
recèrca n. f. (s. XVI. . . ) recherche veire: cèrca - cit.: (créance) veire: recòbre
Soi estat mogut, dins ma recèrca, per la consciéncia de recobrar v. (s. XII. . . ) recouvrer
l’unitat occitana, sens cap de resèrva de cap de mena recobrar lo temps perdut loc. rattraper le temps
(Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1974) perdu
recercar v. rechercher veire: cercar recòbre n. m. → recobrament recouvrement,
recès (al -) loc. à l’abri rachat
recès (pl. recèsses) n. m. 1. refuge 2. asile recòbre (a -) loc. à part de l’achat
recession n. f. (s. XIX. . . ) récession recobriment n. m. (s. XII. . . ) recouvrement (re-
rechinhar v. (s. XII.) rechigner couvrir)
reciclable, abla adj. (s. XX.) recyclable recobrir v. (s. XII.) recouvrir
reciclar v. (s. XX.) recycler recofle (a -) loc. à profusion
reciclatge n. m. (s. XX.) recyclage recòire v. (s. XII.) recuire veire: tornar còire
recidiva n. f. (s. XV. . . ) récidive recolament n. m. (s. XVII. . . ) récolement (vérifi-
recidiva (far quicòm en -) loc. récidiver cation, inventaire)
recidivar v. (s. XV. . . ) récidiver recolar v. (s. XIV. . . ) récoler (vérifier, inventaire)
recidivista adj. e n. (s. XIX. . . ) récidiviste recolar v. décanter
recinglar v. (s. XII.) ressangler recolar v. recoller
recipient n. m. (s. XVII. . . ) récipient recolleccion n. f. (s. XIV.) récollection
recipròc, òca adj. (s. XIV.) réciproque recollècte n. m. (s. XV. . . ) recolets récollet (re-
recipròca (rendre la -) loc. rendre la pareille ligieux)
reciprocitat n. f. (s. XVIII. . . ) réciprocité recòlta n. f. (s. XVI. . . , de l’italian ricolta) récolte
recit n. m. (s. XVI. . . ) récit recòlta (levar la -) loc. faire la récolte
recitacion n. f. (s. XIV.) récitation recoltar v. (s. XVIII. . . ) récolter
recital n. m. (s. XIX. . . ) récital recomandaire, aira n. recommandataire
recitant, anta adj. e n. (s. XVIII. . . ) recitaire réci- recomandament n. f. recommandation
tant, ante recomandant a santa Rema (en se -) expr. à
recitar v. (s. XIV.) réciter force de rames
recitatiu n. m. (s. XVII. . . , de l’italian recitativo) réc- recomençar (arrecomençar) v. (s. XII, de re +
itatif començar) recommencer - cit.: A l’entrada del
reclam n. m. (s. XII.) 1. appel veire: clam 2. cri temps clar, eya / per jòia recomençar, eya / e per gelos
3. revendication irritar, eya, / vol la regina mostrar / qu’el es si amorosa
reclama n. f. (s. XIX. . . ) réclame (Cançon, s. XII)
reclamacion n. f. (s. XIII. . . ) réclamation recomençar (quite per -) loc. sauf à recom-
reclamant, anta adj. e n. (s. XVIII. . . ) reclamaire mencer
réclamant, ante (justice) recommandable, bla adj. (s. XVI. . . , de recomman-
reclamar v. (s. XI.) 1. réclamer 2. ranger dar) recommandable
reclami a vos (me -) loc. j’ai recours à vous recommandacion n. f. (s. XIV., de recommandar)
reclassament n. m. (s. XX.) reclassement arrecomandacion recommandation
reclassar v. (s. XIX. . . ) reclasser recommandar v. (s. XIII. . . , lat. recommandare)
reclaure v. (s. XII.) enfermer recommander
reclaure (se -) v. se claquemurer recommandatari, ària n. (s. XIX. . . ) recomman-
reclaus, ausa (pl. reclauses, ausas) adj. (s. XII. . . ) dataire
reclus, use recompausable, abla adj. (s. XVI. . . ) recompos-
reclavar v. (s. XIV.) refermer à clé able

510
recompausar rècto

recompausar v. (s. XVI. . . ) recomposer recòrd n. m. regord 1. regord (agneau tardif


recompensa n. f. (s. XV. . . ) récompense 2. sorte de peau d’agneau)
recompensar v. (s. XIV.) récompenser recordança n. f. (s. XIII.) → remembrança souve-
recomposicion n. f. (s. XVIII. . . , de "composicion") nance veire: remembre
recomposition recordar (se) v. pron. (s. XII.) → remembrar 1. se
recomptar v. (s. XV. . . ) recompter souvenir veire: remembrar 2. se rappeler 3. re-
reconciliacion n. f. (s. XIII.) réconciliation veire: connaître ses torts
conciliacion recòrdman n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) record-
reconciliar v. (s. XIII.) réconcilier veire: conciliar man
reconciliator, tritz (pl. reconciliators, trises) adj. recordurar v. recoudre
e n. (s. XIV. . . , re + conciliator) reconciliaire récon- recórrer v. (s. XIII.) 1. recourir 2. parcourir
ciliateur, trice veire: conciliator recors (pl. recorses) n. m. (s. XIII.) recours
reconduccion n. f. (s. XVI. . . ) reconduction recreacion n. f. (s. XIV.) récréation
reconductible, bla adj. (s. XVI. . . ) reconductible recrear v. (s. XIV.) divertir
reconduire v. (s. XIV. . . ) reconduire recreatiu, iva adj. (s. XV. . . ) récréatif, ive
reconeissable, abla adj. (s. XX.) reconnaissable recreire v. (s. XII.) 1. décourager 2. lasser
reconeissença n. f. (s. XII.) reconnaissance recréisser v. (s. XIII.) repousser (bot.)
reconeissença maternala n. f. reconnaissance recriminacion n. f. (s. XVI. . . ) récrimination
maternelle (jur.) recriminar v. (s. XVI. . . ) récriminer
reconeissença paternala n. f. reconnaissance recriminator, tritz (pl. recriminators, trises) n.
paternelle (jur.) (s. XIX. . . ) récriminateur, trice
reconeissent, enta adj. (s. XIV. . . ) reconnaissant, recrocar (se) v. pron. se recourber
ante recrompar (arrecrompar) v. (de re + crompar) ra-
reconéisser v. (s. XII.) reconnaître - cit.: . . . òm a cheter (un bien)
acostumat d’enviar (. . . ) dos obrièrs, non pas coma recroquilhar (se) v. pron. se recroqueviller
d’espions per reconéisser la plaça e l’abandonar puèi recrostilhs n. m. plur. miettes de pain veire:
a la discrecion de sos enemics, mas coma de capita- cruscas
nis expèrts, per jutjar del [socors] qu’es necessari (B. recrudescéncia n. f. (s. XIX. . . ) recrudescence
Amilhan,1673). recrudescent, enta adj. (s. XIX. . . ) recrudescent,
reconéisser (se) v. venir à de meilleurs senti- ente
ments recrutaire, aira n. (s. XVIII. . . , del francés) recru-
reconéisser colpable (se -) loc. s’avouer teur
coupable recrutament n. m. (s. XVIII. . . , del francés) recrute-
reconfòrt n. m. (s. XII. . . ) réconfort ment
reconfortant, anta adj. (s. XIX. . . ) réconfortant, recrutar v. (s. XVII. . . , del francés) recruter
ante recrutat, ada n. m. (s. XIX. . . ) recrue (n. f.)
reconfortar v. (s. XI. . . ) réconforter rectal, ala adj. (s. XIX. . . ) rectal, ale
reconnectar v. (s. XX.) reconnecter rectangle n. m. (s. XVI. . . ) rectangle
reconnexion n. f. (s. XX.) reconnexion rectangular, ara adj. (s. XVI. . . ) rectangulaire
reconquista n. f. (s. XIV. . . ) reconquête rectificable, abla adj. (s. XVIII. . . ) rectifiable
reconquistar v. (s. XII. . . ) reconquérir rectificacion n. f. (s. XIII.) rectification
reconstitucion n. f. (s. XVIII. . . ) reconstitution rectificant, anta adj. (s. XX.) rectifiant, ante
reconstituir v. (s. XVIII. . . ) reconstituer rectificar v. (s. XIII.) rectifier
reconstruccion n. f. (s. XVIII. . . ) reconstruction rectificatiu, iva adj. (s. XIX. . . ) rectificatif, ive
reconstructor, tritz (pl. reconstructors, trises) n. rectificator n. m. (s. XIX. . . ) rectificateur (ap-
(s. XVIII...) reconstructeur, trice pareil, chim.)
reconstruire v. (s. XVI..., fe re + construire) rectificator n. m. (s. XX.) rectifieur (ouvrier)
arreconstrusir reconstruire rectificator, tritz adj. e n. (s. XVII. . . ) rectificateur,
recontar v. raconter trice (personne qui rectifie)
reconversion n. f. (s. XX.) reconversion rectificator, tritz (pl. rectificators, trises) n. (s.
reconvertir v. (s. XX.) reconvertir XX.) rectifieur, euse (personne qui conduit la
recopament n. m. 1. recoupement 2. accès de rectifieuse)
fièvre rectificatritz (pl. rectificatrises) n. f. (s. XX.) rec-
recopar v. 1. augmenter veire: tornar copar 2. re- tifieuse (machine-outil)
doubler 3. couper à nouveau rectilinèu, nèa adj. (s. XIV. . . ) rectiligne
recòrd n. m. (s. XII.) → remembre 1. souvenir rectitud n. f. (s. XIII.) rectitude
veire: sovenir 2. record rècto n. m. (s. XVII. . . , del latin) rectò recto

511
rècto vèrso redondar

rècto vèrso loc. adv. (s. XVII. . . , del latin) redemptor, tritz (pl. redemptors, trises) adj. e
rectò-versò recto-verso n. (s. XII., lat. redemptor) rédempteur, trice - src.:
rector, tritz (pl. rectors, trises) n. (s. XIII.) recteur, Honnorat, 1848 : "redemptour"; Mistral, 1878 :
trice veire: reitor "redemptour"; Alibèrt (règla), 1935/1966 : "re-
rectoral, ala adj. (s. XVI. . . ) rectoral, ale demptor, tritz"
rectorat n. m. (s. XVI. . . ) rectoriá rectorat redent n. m. redan
rectoscòpi n. m. (s. XX.) rectoscope redesplegament n. m. (s. XX.) redéploiement
rectoscopia n. f. (s. XX.) rectoscopie redesplegar v. (s. XX.) redéployer
rectum n. m. (s. XV. . . ) rectum redevable, abla adj. (s. XVI., de redeure) redev-
recuècha n. f. → calhada caillebotte able - cit.: Mon amic Del Bartàs, ieu vos soi redev-
recuèlh n. m. (s. XVI. . . ) recueil able: / car ses vòstre conselh ieu seriá miserable (Augèr
reculada (a la -) loc. à reculons Galhard, A. M. Del Bartàs, 96, s. XVI)
reculada (arreculada) n. f. (s. XII., de recular) redevença n. f. (de deure) redevance
1. recul 2. reculade redever v. (s. XII. . . ) redevoir
reculament n. m. action de reculer redibicion n. f. (s. XVI. . . ) rédhibition
recular (arrecular) v. (s. XII., de re + cul) reculer redibitòri, òria adj. (s. XIV. . . ) rédhibitoire
reculas (a -) loc. à reculons redifusar v. (s. XX.) rediffuser veire: tornar di-
reculat, ada adj. (s. XVI. . . ) 1. à l’ écart 2. reculé, fusar
ée redifusion n. f. (s. XX.) rediffusion
reculhida n. f. action de recueillir redigir v. (s. XV. . . ) rédiger
reculhiment n. m. (s. XVII. . . ) recueillement redire (redíser; arredíser) v. (s. XII., de re + dire)
reculhir v. (s. XI. . . ) recueillir redire veire: tornar dire
reculons (anar de -) loc. aller à reculons rediscutir v. rediscuter veire: tornar discutir
reculons (anar de -) loc. aller à reculons redistribucion n. f. redistribution
reculons (de -) loc. adv. à reculons redistribucion n. f. (s. XX.) redistribution
recuperable, abla adj. (s. XVI. . . ) récupérable redistribuïr v. (s. XX.) redistribuer. veire: tornar
recuperacion n. f. (s. XIII.) 1. récupération 2. rat- distribuir
trapage (scolaire, salarial. . . ) redoblament n. m. (s. XIV. . . ) redoublement
recuperar v. (s. XIV. . . ) récupérer redoblant, anta adj. (s. XIX. . . ) redoublant, ante
recuperator, tritz (pl. recuperators, trises) adj. e redoblar v. (s. XIII. . . ) redoubler
n. (s. XIX. . . ) récupérateur, trice redobtable, abla adj. (s. XIV.) redoutable
recurréncia n. f. (s. XIX. . . ) récurrence redobtar v. (s. XIII.) redouter
recurrent, enta adj. (s. XVI. . . ) récurrent, ente - redòl n. m. espace circulaire
cit.: ... çò qu’ua traduccion ritmada e permet benl- redòla n. f. roulette
hèu de milhor retrobar (estile formular, emistiquis o redoladas (a / de -) loc. en roulant
vèrses sancèrs recurrents, cavilhas de tota traca, per- redolar v. 1. rouler sur soi-même 2. dé-
sonatges tipizats per un adjectiu passapertot, laissas gringoler
a represas ditas similaras, evocacion de personnatges redoléncia n. f. (s. XIV.) parfum
mes o mens istorics o mitics sus la sola sonoritat, de redolent, enta adj. (s. XIV.) odorant, ante
còps arabizanta de son nom, descripcions repetitivas e redolet / redolada n. f. roulade
esteorotipadas de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta redolets (a -) loc. en roulades
de Rotland, 2014 redols (a -) loc. par endroits
recusable, abla adj. (s. XVI. . . ) récusable redòls (far venir a -) loc. faire venir à propos
recusacion n. f. (s. XIV.) récusation dans la conversation
recusant, anta adj. e n. (s. XIV. . . ) récusant, ante redond (en -) loc. en rond
recusar v. (s. XIV.) récuser redond (parlar -) loc. parler clair et précis
redaccion n. f. (s. XVI. . . ) rédaction redond, onda (arredon, ona) adj. e n. m. (s. XII.)
redaccional, ala adj. (s. XIX. . . ) rédactionnel, elle 1. rond, ronde veire: rotonditat - cit.: Cal totjorn
redactor, tritz (pl. redactors, trises) n. (s. XVIII. . . ) far mai de cinc fautas / es a cinc fautas e mièja que
rédacteur, trice la vertat comença / que la tèrra es redonda / jòcs de
redalh (arredalh) n. m. (de re + dalh) regain l’enfant que sap pas / de l’òme que sap tròp (Andrieu
(agric.) veire: reviure Combetas, Borassa, 1974) 2. potelé, ée (enfant)
redaurar v. redorer redondament adv. (s. XIII.) rondement
reddicion n. f. (s. XIV. . . ) reddition redondança n. f. (s. XVII. . . ) redondància redon-
redemandar v. (s. XIII. . . ) redemander dance
redémer v. racheter redondant, anta adj. (s. XVII. . . ) redondant, ante
redempcion n. f. (s. XII., lat. redemptio) rédemp- redondar v. (s. XIII.) 1. redonder 2. déborder
tion 3. abonder

512
redondèl, èla reflectorizat, ada

redondèl, èla adj. (s. XIV.) rondèu rondeau refalsada (far quicòm de -) loc. agir sans prépa-
(poésie, danse) ration, par hasard
redondesa n. f. (s. XIII.) redondetat 1. rondeur refalsada (trobar quicòm de -) loc. trouver par
2. rotondité hasard
redondet, eta adj. (s. XII.) rondelet, ette refar v. (s. XII.) 1. refaire veire: tornar far 2. ré-
redondièra n. f. 1. espace non labouré au cen- parer 3. rafistoler 4. dédommager
tre du champ veire: redond 2. rond-point refar (se -) v. se remettre d’une maladie
redondir v. arrondir refàstic n. m. 1. dégoût 2. répugnance
redonds (los jorns -) loc. jours entre deux jours refastigar v. (de re + fastigar) refastinhar faire le
chômés dégoûté
redonhar v. rogner refastigós (far lo -) loc. refastinhós faire le dif-
redòrta n. f. (s. XIII.) 1. hart 2. clématite 3. lien ficile
de fagot refastigós, osa (pl. refastigoses, osas) adj. 1. dé-
redòrta de (tirar -) loc. tirer parti de daigneux, euse 2. délicat, ada
redota n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) redoute (fortifi- refaudir (se) v. pron. se blottir
cation) refeccion n. f. (s. XIV.) réfection
redre v. 1. rendre 2. fatiguer 3. se lasser refectòri n. m. (s. XIV. : « refector ») réfectoire -
redreçador n. m. (s. XIX. . . ) redressador re- cit.: Leis eròis arriban las au terme de la carrièra ;
dresseur (appareil) abans de li celebrar la glòria, caudrà lei mandar au
redreçaire, aira n. (s. XVI. . . ) redressaire re- refectòri e au dormitòri (Robèrt Lafònt, 1984)
dresseur, euse (personne) refend n. m. refend
redreçament n. m. (s. XII. . . ) redressament re- refendre (arrefénder) v. (de re + fendre) refendre
dressement referéncia n. f. (s. XIX. . . ) référence - cit.: Cresi
redreçar (arredreçar) v. (s. XII., de re + dreçar) que se’n cal téner, per ara a una normalizacion dins lo
redressar redresser crusòl de caduna de las quatre variantas principalas.
reduccion n. m. (s. XIV.) réduction Es vertat que, demest elas, l’occitan mejan - amb sa
fòrma lengadociana centrala - es demorat per excel-
reduccion del temps de trabalh n. f. réduction
léncia fidèl a nòstra lenga classica. Aquò li dona una
du temps de travail (RTT)
valor segura de referéncia. Aquò li dona pas cap de
reductible, ibla adj. (s. XVI. . . ) réductible
primautat, cap de privilègi (Rodgièr Barta, Pròsas de
reductiu, iva adj. (s. XIV.) réductif, ive
tota mena, 1979)
reductor, tritz (pl. reductors, trises) adj. (s.
referencial, ala adj. e n. m. (s. XX.) référentiel,
XVI. . . ) réducteur, trice
elle
reduire (al -) loc. en somme
referenciar v. (s. XX.) référencier
reduire (arredusir) v. (s. XII., lat. reducere) ré- referenciat, ada adj. (s. XX.) référencié, ée
duire
referendari, ària adj. (s. XIV.) référendaire
reedicion n. f. (s. XIX. . . ) réédition f referendum n. m. (s. XIX. . . ) référendum
reedificacion n. f. (s. XV.) réédification referir v. (s. XII.) référer
reedificar v. (s. XIII.) réédifier refermar v. (s. XII.) 1. raffermir 2. renforcer
reeditar v. (s. XIX. . . ) rééditer veire: tornar editar refermar dins (se -) loc. se borner à
reeducacion n. f. (s. XX.) rééducation refermar un còssol loc. réélire un élu
reeducar v. (s. XX.) rééduquer refernir v. → endilhar hennir
reeleccion n. f. (s. XIX. . . ) réélection refèu n. m. (s. XIV.) arrière-fief
reelegir v. (s. XIX. . . ) réélire veire: tornar elegir refilar v. (s. XIV.) refiler
reencontre n. m. (s. XX.) retrouvailles (n. f. pl.) refistolar v. 1. rafistoler 2. réparer
veire: retrobada reflam n. m. 1. flamboiement 2. réverbération
reequilibrar v. (s. XX.) rééquilibrer reflecténcia n. f. (s. XX.) réflectance (physique)
reequilibratge n. m. (s. XX.) rééquilibrage reflectir v. (s. XIII.) 1. refléter veire: reflechir
reequilibri n. m. (s. XX.) rééquilibre 2. réfléchir (optique)
reestructuracion n. f. (s. XX.) restructuration reflectit, ida adj. (s. XVIII. . . ) réfléchi, ie
reestructurar v. (s. XX.) restructurer veire: tornar (physique, linguistique)
estructurar reflectiu, iva adj. (s. XIX. . . ) réflectif, ive
reexaminar v. (s. XX., de re + examinar) réexam- reflectivitat n. f. (s. XIX. . . ) réflectivité (réflexe)
iner veire: tornar examinar reflectografia n. f. (s. XX.) réflectographie
reexpedicion n. f. (s. XX.) réexpédition reflectomètre n. m. (s. XX.) réflectomètre
reexpedir v. (s. XX.) réexpédier veire: tornar ex- reflector, tritz (pl. reflectors, trises) adj. (s. XIX. . . )
pedir 1. réflecteur, trice 2. réfléchissant
refalsada n. f. action improvisée reflectorizat, ada adj. (s. XX.) réflectorisé

513
reflèx (pl. reflèxes) refutable, bla

reflèx (pl. reflèxes) n. m. (s. XX., mot anglés) reflex refraccionista n. (s. XX.) réfractionniste (oph-
reflèxe n. m. (s. XIV.) reflèx réflexe tal.)
reflèxe d’ejeccion (alaitament) n. f. (s. XX.) refractar v. (s. XVIII. . . ) réfracter
réflexe d’éjection (allaitement) refractari, ària adj. e n. (s. XVI. . . ) réfractaire
reflexibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) réflexibilité refractiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) réfractif, ive
reflexible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) réflexible refractomètre n. m. (s. XX.) réfractomètre
reflexion n. f. (s. XIV.) réflexion refractometria n. f. (s. XX.) réfractométrie
reflexiu, iva adj. (s. XIV.) 1. réfléchi, ie (gram.) refractor n. m. (s. XX.) réfracteur
2. réflexif (philos.) refrangibilitat n. f. (s. XVIII. . . , de l’anglés) réfran-
reflexivizacion n. f. (s. XX.) réflexivisation (lin- gibilité
guistique) refrangible, ibla adj. (s. XVIII. . . , de l’anglés)
reflexogèn, èna adj. (s. XX.) réflexogène (réflexe) réfrangible
reflexoterapia n. f. (s. XX.) réflexothérapie refranh n. m. (s. XII.) refrain
reflorir v. refleurir veire: tornar florir refredidor n. m. 1. refroidisseur veire: refriger-
refluir v. (s. XIV. . . ) refluer ator 2. refroidissoir
reflux (pl. refluxes) n. m. (s. XVI. . . ) reflux veire: refrediment n. m. (s. XIV. . . ) refroidissement
flus refredir (refregir) v. (s. XII., de re + fredir...) →
reflux gastro-esofaguian (nenets) n. m. (s. XX.) fredir refroidir
reflux reflux gastro-oesophagien refrenament n. m. (s. XIV.) retenue
refolament n. m. refoulement refrenar v. (s. XII.) 1. réfréner 2. retenir
refresc (pl. refresques) n. m. boisson
refolar v. refouler
rafraîchissante
refolèri n. m. 1. caprice 2. lubie
refrescada n. f. 1. rafraîchissement 2. rinçage
refolir v. raffoler
3. (fig.) réprimande
refonda n. f. (s. XIII.) refonte
refrescament n. m. (s. XII.) rafraîchissement
refondre v. (s. XIII.) 1. refondre 2. reverser
refrescar (refreschar v. (s. XII., de re + frescar...)
3. ajouter
rafraîchir
refondre los despens loc. rembourser les
refrescar un acte loc. reconduire un contrat
dépens
refrigeracion n. f. (s. XIV.) réfrigération
reforçar v. (s. XIII.) renforcer refrigerant, anta adj. (s. XVI. . . ) réfrigérant, ante
refòrma n. m. (s. XVII. . . , de fòrma) réforme veire: refrigerar v. (s. XIII. . . ) réfrigérer
fòrma refrigerator n. m. (s. XX.) réfrigérateur veire: re-
reformable, abla adj. (s. XV. . . , de fòrma) ré- fredidor
formable refringéncia n. f. (s. XVIII. . . ) réfringence
reformacion n. f. (s. XIV., de fòrma) réformation refringent, enta adj. (s. XVIII. . . ) réfringent, ente
reformador n. m. (s. XX., de forma) réformeur refugi n. m. (s. XIV., lat. refugium) refuge - cit.:
(instrument de raffinage) Aquel ostalàs deviá servir de refugi als contrabandièrs
reformar v. (s. XIV., de fòrma) reformer que venián d’Andòrra e qu’avèm encontrats pus tard
reformat n. m. (s. XX., de forma) réformat (raffi- dins lo vilatge (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
nage) refugiar (se) v. (s. XV. . . ) se réfugier
reformat, ada adj. e n. (s. XVI. . . , de fòrma) ré- refugiat, ada adj. e n. (s. XV. . . ) réfugié, ée
formé, ée refulgéncia n. f. (s. XIV.) 1. éclat 2. splendeur
reformatge n. m. (s. XX., de forma) 1. reforming refús (a -) loc. à profusion
2. reformage (raffinerie) refús (pl. refuses) n. m. (s. XII. : « refut », de
reformator (pl. reformators) n. m. (s. XVII., lat. refusar) arrefús refus
reformator) réformateur (protestant) refús de justícia n. m. déni de justice
reformator, atritz (pl. reformators, trises) refús d’i anar, se condemnèt expr. en refusant
adj. e n. (s. XIV. . . , lat. reformator, trix) d’y aller, il se condamna
reformaire; reformador réformateur, trice (poli- refusa, musa (qui -) loc. on ne doit pas rater
tique, écononmie, morale...) - src.: Honnorat, une occasion
1847: "reformatour" refusable, abla adj. (s. XIV. . . ) refusable
reformatòri, tòria adj. (s. XIII. . . , de fòrma) réfor- refusaire (a bon demandaire, bon -) expr. on
matoire peut toujours demander, on ne risque que le
reformisme n. m. (s. XX., de fòrma) réformisme non
reformista n. (s. XX., de fòrma) réformiste refusaire, aira n. refuseur, euse*
refortiment n. m. renforciment renforcement refusar v. (s. XII., lat. refusare) arrefusar refuser
refortir v. renforcir 1. renforcer 2. réconforter refusat, ada adj. e n. (s. XII. . . ) refusé, ée
refraccion n. f. (s. XIV.) réfraction refutable, bla adj. (s. XVI. . . ) réfutable

514
refutacion regde coma un alh

refutacion n. f. (s. XIII. . . ) réfutation reganhós, osa (pl. reganhoses, osas) adj.
refutar v. (s. XVI. . . ) réfuter hargneux, euse
rega (arrega; reja) n. f. (gall. rica) 1. sillon veire: reganhut, uda adj. 1. rugueux (fig.) 2. revêche
rèc 2. trait 3. ligne 4. rangée regantar v. 1. rattraper 2. regretter une erreur
rega (passar la -) expr. 1. outrepasser les conve- regard n. m. (s. XII.) 1. regard 2. égard
nances 2. dépasser les limites regard alupadís n. m. regard de convoitise
rega (sortir de la -) n. dépasser les bornes veire: regard de (al -) loc. 1. eu égard à 2. en ce qui
passar l’òsca, passar la rega, téner la rega concerne
rega (téner la -) loc. suivre le droit chemin regarda venir (un -) n. m. lieu d’où l’on voit
rega (tener la -) loc. suivre la bonne voie veire: venir de loin
sortir de la rega regardador del pes n. m. vérificateur des poids
rega (téner la -) expr. respecter les convenances et mesures
regaitar (regachar) v. (de re + gaitar...) regarder regardador, airitz (pl. regardadors, airises) n.
veire: regardar verificateur, trice
regal n. m. (s. XIV. . . , de galar) régal regardadura n. f. 1. regard 2. action de regarder
regalada n. f. (de galar) régal regardar v. (s. XII.) 1. regarder - cit.: Mon sermon
regalada (viure a la -) loc. vivre joyeusement serà [divisit] en tres punts : dins lo prumièr vos detal-
regalament n. m. (de rèc / rega) ruissellement harai, per sa conduita, la castetat de santa Ceselha, e
çò que dirai regardarà las filhas (Joan Loís Fornèrs, s.
regalant, anta adj. (de rèc / rega) ruisselant
XVIII) 2. surveiller 3. concerner
regalar v. (s. XVI. . . , de galar) 1. régaler - cit.: Lo
regardar de loc. prendre garde de
vièlh pelut de 14 avia lèu comprés que trobariá pas
regardar de coa d’uèlh loc. (XVII.) regarder du
un escotaire domètge de sas valentiás de Verdun se
coin de l’œil
me las debanava en francés, tant i a qu’en plaça d’un
repapiatge un pauc bestiàs me regalèri sovent d’un regardar qualqu’un sus las espatlas expr. re-
raconte granat, totjorn nòu (Rodgièr Barta, Pròsas de garder quelqu’un avec mépris
tota mena, 1979) 2. réjouir regardèla n. f. plaisir des yeux
regardèlas (disnar de -) loc. regarder déjeuner
regalar v. (de rèc / rega) 1. couler 2. dégoutter
les autres
3. suinter
regardèlas (viure de -) loc. vivre de l’air du
regalar coma un peis sus la grasilha (se -) expr.
temps
être très mal à l’aise
regardons (de -) loc. adv. → regassada regarder
regalécia n. f. (s. XIII. : « regulecia ») réglisse
« de travers »
regalejar v. (de rèc / rega) ruisseler
regardós, osa (pl. regardoses, osas) adj. 1. re-
regalèmus n. m. (de galar) 1. (fam.) festin 2. ri-
gardant, ante 2. méticuleux, euse
paille
regarnir v. (s. XIII. . . ) regarnir veire: tornar garnir
regalhardir v. ragaillardir
regàlia n. f. (s. XIII.) régale (hist.) regassada n. f. regard de travers veire: regar-
regalian, ana adj. (s. XIII. . . ) régalien, enne dons (de -)
reganhada n. f. mauvais accueil regassar v. 1. regarder de travers 2. écarquiller
reganhadament adv. de mauvaise grâce les yeux
reganhal n. m. rechignement regassar los uèlhs loc. 1. écarquiller les yeux
reganhant los uèlhs (en -) loc. en jetant un re- 2. regarder de travers
gard de colère regassar los uèlhs coma una cabra mòrta expr.
reganhar (arreganhar) v. (lat. re + caneus + minauder d’un air plaintif
are) 1. rechigner 2. montrer les dents (chien) regastinhar v. 1. rechigner 2. se rebiffer
3. rudoyer regatar v. revendre veire: tornar vendre
reganhar (arreganhar) v. (de re + ganhar) regag- regatièr, ièra n. → revendeire revendeur, euse
ner veire: tornar ganhar regaudença n. f. réjouissance
reganhar de las dents loc. montrer les dents regaudiment (rejauviment) n. m. (de regaudir...)
reganhar del uèlhs loc. 1. lancer des regards réjouissance
furieux 2. regarder avec colère regaudir (rejauvir) v. (de re + gaudir) réjouir
reganhar las dents loc. montrer les dents regaunhaire, aira n. qui contrefait
reganhàs (pl. reganhasses) n. m. 1. rire sar- regaunhar v. 1. contrefaire 2. grimacer
donique 2. ricanement regaussar los uèlhs loc. montrer le blanc des
reganhat (far lo -) loc. faire le difficile yeux
reganhat, ada adj. 1. rechigné, ée 2. de mau- regdament adv. rudement / beaucoup
vaise humeur regde coma pel de tais loc. raide comme. . .
reganhon n. m. → ressopet réveillon regde coma un alh loc. droit comme un « I »

515
regde coma un gal regòl

regde coma un gal loc. raide comme - cit.: regde e d’un mèste plus gran que Salomon non hoc / e de
coma un gal al mièg de las galinas qui Salomon sas vertuts aprengoc (Pèir de Garròs,
regde coma un matràs loc. raide comme la jus- Psaumes. A la Regina, 1565)
tice region n. f. (s. XIII.) région
regde coma un pal loc. raide comme regional (cosselh -) n. m. conseil régional
regde òme (un -) n. m. drôle d’individu regional, ala adj. (s. XVI. . . ) régional, ale
regde, regda adj. (s. XIII.) 1. raide 2. rapide regionalisme n. m. (s. XIX. . . ) régionalisme
regdesir v. (s. XIII. . . ) raidir regionalista n. (s. XX. . . ) régionaliste
regdor n. f. (s. XII. . . ) raideur regionalizacion n. f. (s. XX.) régionalisation
regèl n. m. regel regionalizar v. (s. XX.) régionaliser
regéncia n. f. (s. XV. . . ) régence regir v. (s. XIII.) diriger, régir
regeneracion n. f. (s. XIII., lat. regeneratio) regisclada n. f. éclaboussure veire: regiscle
régénération regisclar v. éclabousser
regenerar v. (s. XIII., lat. regenerare) régénérer regiscle n. m. → regisclada éclaboussure
regenerat, ada adj. (s. XVII..., de regenerar) registracion n. f. (s. XIX. . . ) régistration
régénéré, ée (musique)
regenerator, tritz (pl. regenerators, trises) adj. (s. registrar v. (s. XIV.) → inscriure inscrire veire: en-
XV..., de regenerar) regeneraire régénérateur, trice registrar
- src.: Honnorat, 1848 : "regeneratour"; Alibèrt registre n. m. (s. XIV.) registre
(règla), 1935/1966 : "regenerator, tritz" règla n. f. (s. XII., lat. regula) 1. règle (convention)
regent, enta n. (s. XIV. . . ) régent, ente 2. règle (objet)
regent, enta n. instituteur, trice règla a plomb n. f. → plombet fil à plomb
regentar v. (s. XIV. . . ) régenter reglable, bla adj. (s. XIX. . . ) réglable
regèt n. m. rejet (méd.) veire: rebrot regladament fait (aquò’s -) loc. c’est fait
regetar v. (s. XII.) rejeter régulièrement
regiblar v. 1. retordre 2. river un clou règlament n. m. (s. XVI. . . ) règlement
regicida n. (s. XVI. . . ) régicide (personne) reglamentacion n. f. (s. XIX. . . , del francés) règle-
regicidi n. m. (s. XVI. . . ) régicide (acte) mentation
regidor n. m. (s. XIII.) → regisseire régisseur reglamentar v. (s. XVIII. . . , del francés) règle-
regime n. m. (s. XIX. . . ) regim régime (moteur) menter
regime n. m. (s. XVII. . . ) regim régime (linguis- reglamentari, ària adj. (s. XVIII. . . , del francés) ré-
tique) glementaire
regime n. m. (s. XV. . . ) regim régime (politique) reglar v. (s. XIII.) régler
- cit.: Dins totes los cloquièrs trelhonavan las cam- reglar l’òsca loc. éponger / régler la dette / le
panas. Per qual classejan ? Per Jaurés mòrt ? O ja compte
pels òmes e pels joves que devon quitar la femna e los reglat (viure -) loc. suivre un régime alimen-
dròlles, o lo paire e la maire, en lor daissant trabalh e taire
pensaments, e que fòrça non tornaràn ? Pels regimes reglat, ada adj. (s. XIII. . . ) réglé, ée
que van cabussar, pels empèris que se van desbose- reglatge n. m. (s. XIX. . . ) réglage
lar ? Pel campèstre e per las vilòtas occitanas que se regnant, anta adj. (s. XIV. . . ) régnant, ante
voidaràn ? Per un país que ne demorarà desparaulat ? regnar v. (s. XIII., lat. regnare) 1. régner - cit.:
(Jòrdi Blanc, Jaurés e Occitania, 1985) Regina atau regnar poscas urosament, / atau nos gov-
regime n. m. régime (santé) ernar tu poscas longament, / atau pause ton hilh, or-
regime de las retiradas n. m. régime des re- nat de gràcias raras, / lo jun de servitud sus las na-
traites cions barbaras (Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina,
regime especial n. m. régime spécial s. XVI) 2. être en honneur - cit.: Mon sermon serà
regime matrimonial n. m. régime matrimonial [divisit] en tres punts : dins lo prumièr vos detalharai,
regime parlamentari n. m. régime parlemen- per sa conduita, la castetat de santa Ceselha, e çò que
taire dirai regardarà las filhas, dins lo segond mostrarai
regime presidencial n. m. régime présidentiel quna es la castetat que devon aver las femnas veusas,
regiment n. m. régiment e dins lo [tresen] vos aprendrai quna es la castetat que
regiment dels pas geinats (èsser del -) expr. être deu regnar entre las personas maridadas, car aquela
sans gêne vertut non deu pas nos abandonar jamai dins qun
regimentari, ària adj. (s. XVIII. . . ) régimentaire estat que siagam (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
regina n. f. (s. XI.) → reina reine - cit.: Regina très regnat n. m. (s. XII.) → règne règne
illustra e très hauta princessa, / inspirada amplament règne n. m. (s. XII.) règne veire: renhe (arch.)
de celèsta saviessa, / qui, sens córrer tan lonh en tèrra règne (èsser en -) loc. être en honneur
palestina, / aprés de Salomon as la Santa Doctrina, / regòl n. m. (de rega) rigole d’arrosage

516
regòl (n’avèm un -) reire (reir)

regòl (n’avèm un -) loc. nous en avons à ne Mistral, 1878 : "regulatour"; Alibèrt (règla),
savoir qu’en faire 1935/1966 : "regulator, tritz"
regòl (n’aver a -) loc. en avoir à ne savoir qu’en regurgitacion n. f. (s. XX.) regurgitation (allaite-
faire ment)
regòla n. f. (de rega) 1. rigole (de rue) 2. canal regussar (arregussar) v. retrousser
regòla n. f. (de regòl) rigole rei n. m. (s. XII.) roi
regolada n. f. (de gola) 1. ripaille 2. divertisse- rei non disna dos còps (lo -) expr. la richesse et
ment 3. rigolade les honneurs ne sont pas tout
regolada ! (quina -) loc. quelle noce ! rei non seriá son porquièr (lo -) expr. il est très
regolar (arregolar) v. (de re + gola) 1. rassas- orgueilleux
ier 2. dégueuler (vomir, déborder. . . ) 3. rendre reial, ala (reiau, ala) adj. (s. XII.) royal, ale
gorge reialament adv. (s. XII. . . ) royalement
regolet n. m. (de regòl) galet reialisme n. m. (s. XVIII. . . ) royalisme
regòli n. m. (de gola) satiété reialista adj. e n. (s. XVIII. . . ) royaliste
regòli (a -) loc. à satiété reialme (reiaume) n. m. (s. XIII.) royaume
regòli (a bèl -) loc. à cœur joie reialtat (reiautat) n. f. (s. XII. . . ) royauté
regolièr n. m. (de regòl) terrain glissant reichstag n. m. (s. XIX. . . , mot alamand) reichstag
regolir v. (de gola) rassasier reicochet n. m. → reipetit roitelet (oiseau)
regolisti n. m. 1. (fam.) gueuleton 2. ripaille reïficacion n. f. (s. XX., del francés (R. Barthes)) réi-
regolum n. m. (de gola) renvoi (estomac) fication
reïficar v. (s. XX., recomposicion del francés (R.
regomàs (pl. regomasses) n. m. 1. grimace
Barthes)) réifier
2. faux-pli (vêtement)
reïmpausar v. (s. XVI. . . ) réimposer
regòrga (a -) loc. à foison, en abondance
reïmplantacion n. f. (s. XX.) réimplantation
regorgar v. (s. XII.) regorger
reïmplantat, ada adj. (s. XX.) réimplanté, ée
regraciar v. → mercejar 1. remercier 2. rendre
reïmposicion n. f. (s. XVII. . . ) réimposition
grâce
reïmprimir v. (s. XVI. . . ) réimprimer
regrelhar v. repousser (bot.), regermer
reina n. f. (s. XI. . . ) reine veire: regina
regressar v. (s. XX.) régresser
reina-Clàudia n. f. (s. XVI.) reine-claude (prune)
regression n. f. (s. XVIII. . . ) régression veire: pruna
regressiu, iva adj. (s. XIX. . . ) régressif, ive reïncarnacion n. f. (s. XIX. . . ) réincarnation veire:
regret n. m. regret incarnacion
regret (far -) loc. donner du regret reïncarnar v. (s. XX.) réincarner
reguèrgue, èrga adj. 1. revêche 2. rude reïncorporacion n. f. (s. XIX. . . ) réincorporation
reguitnada n. f. 1. ruade 2. (fig.) froid tardif reïncorporar v. (s. XIX. . . ) réincorporer
reguitnar v. 1. ruer 2. regimber reïnjeccion n. f. (s. XX.) réinjection
regulacion n. f. (s. XIX. . . , de regulator) régulation reïnjectar v. (s. XX.) réinjecter
regulacion de las naissenças n. f. (s. XX.) régu- reïnscripcion n. f. (s. XIX. . . ) réinscription
lation des naissances reïnscriure v. (s. XIX. . . ) réinscrire
regular v. (s. XX.) réguler veire: reglar reïnsercion n. f. (s. XX.) réinsertion
regular, ara adj. (s. XII. . . ) régulier, ière reïnserir v. (s. XX.) réinsérer
regularament adv. (s. XIII.) régulièrement reïnstallacion n. f. (s. XVIII. . . ) réinstallation
regularitat n. f. (s. XIV., lat. regularis) régularité reïnstallar v. (s. XVI. . . ) réinstaller
regularizacion n. f. (s. XIX. . . , de regularizar) régu- reïntegrable, abla adj. (s. XIX. . . ) réintégrable
larisation reïntegracion n. f. (s. XIV. . . ) réintégration
regularizar v. (s. XVIII. . . , lat. regularis) régu- reïntegrar v. (s. XIV.) réintégrer
lariser reïntroduccion n. f. (s. XIX. . . ) réintroduction
regulator n. m. (s. XIX. . . , lat. regulare) reglador reïntroduire v. (s. XIX...) réintroduire
régleur (instrument) - src.: Honnorat, 1848 : "reg- reïnvencion n. f. (s. XIX. . . ) réinvention
ulatour"; Mistral, 1878 : "regulatour"; Alibèrt reïnventar v. (s. XIX. . . ) réinventer
(règla), 1935/1966 : "regulator" reipetit n. m. roitelet veire: recochet
regulator, tritz adj. (s. XVI. . . , lat. regulare) régu- reiral, ala adj. ancestral, ale
lateur, trice - src.: Honnorat, 1848 : "regula- rèiraujòl, òla n. bisaïeul, eule
tour"; Mistral, 1878 : "regulatour"; Alibèrt (règla), reire (d’a -) loc. par derrière
1935/1966 : "regulator, tritz" rèire (d’aquí en -) loc. par le passé
regulator, tritz (pl. regulators, trises) n. (s. reire (reir) adv. 1. arrière 2. ancêtre
XIX. . . , de regulare) reglaire régleur, euse (per- reire (reir) n. m. ancêtre - cit.: Mas aquela vièlha
sonne) - src.: Honnorat, 1848 : "regulatour"; lenga de nòstres reires, volèm pas solament la salvar

517
reire (reir) relambi (sense -)

de la mòrt: li volèm donar una vida novèla (Antonin reitor n. m. (s. XII. . . ) riton; ritor curé (recteur)
Perbòsc, Çò que sèm, 1905). veire: rector - cit.: [A la] rèsta, jo non m’avanci pas
reire fals loc. archi faux tant de dire qu’aquò sián de sermons faits, e non som
rèire jorn (a -) loc. à contre-jour pas tant [òrb] que jo non conesca que MM. les reitors,
rèire rei n. m. avant-dernier roi missionaris o autres n’an pas besonh de mas instruc-
rèire temps n. m. le temps jadis cions (B Amilhan, s. XVII) ; Quand siam estats entre
reire-pè (far -) loc. rebrousser chemin la poma e lo formatge, vèrs la fin del repais, monsur
rèire-pè (tornar sul -) loc. retourner sur ses pas vòstre reitor m’a dit : monsur Plausòlas, vos caldriá
rèire-renda n. f. (s. XIV.) arrière-rente donar un mot d’edificacion a mon pòble (Joan-Loís
rèire-sason n. f. arrière-saison Fornèrs, s. XVIII)
rèire-uèlh (aigaitar de -) loc. regarder de reivindicacion n. f. (s. XV. . . , lat. rei vindicatio)
travers revendication
rèirebotiga n. f. arrière-boutique - cit.: E me reivindicar v. (s. XV. . . , de reivindicacion)
trobèri dins la rèirebotiga escura, siegut sus una saca, revendicar revendiquer
una tassa dins las mans. Lo cafè caud, brutlant e reivindicatiu, iva adj. (s. XX., de reivindicacion)
sucrat, un beuratge negre desconegut dins mon país, revendicatif, ive
cossí noliá ! E me reviscolèt (Joan Bodon, La Quimèra, reivindicator, tritz (pl. reivindicators, trises)
1974) adj. (s. XIX. . . , de reivindicar) revindicador reven-
rèirecort n. f. arrière-cour dicateur, trice
rèirefais (pl. rèirefaisses) n. m. → placenta pla- reivindicator, tritz (pl. reivindicators, trises)
centa n. (s. XIX..., de reivindicar) revendicator,
rèirefelen, ena n. arrière-petit-fils, arrière- revendicador revendicateur, trice
petite- fille rejónher (arrejónher) v. (de re + jónher, var.: rejón-
rèirefeusal n. m. (s. XII.) arrière vassal veire: her) rejoindre des personnes veire: juntar
feusal, feodal rejoveniment n. m. rajeunissement
rèirefilh, ilha n. → felen petit-fils, petite-fille rejovenir v. (s. XIII.) rajeunir
rèiregait / rèiregach (pl. rèiregaches) n. m. (s. rejúnher una rompedura loc. réduire une frac-
XIV., de rèire + gait / gach) arrière guet ture
rèiregarda n. f. (s. XIII., de rèire + garda) arrière- rejunt (menar -) loc. mener avec ordre
garde rejunt (ostal -) n. m. maison rangée
rèiregost (pl. rèiregostes) n. m. arrière-goût rejunt (téner -) loc. garder à vue
rèiregrand, anda n. bisaïeul, bisaïeule rejunta (cambra -) n. f. chambre rangée
reirejorn (reirjorn) n. m. (de reire + jorn) contre- rejunta (fractura -) n. f. fracture réduite
jour relacion n. f. (s. XIV.) relation - cit.: Existís de
rèirelum n. m. nord nombroses adjectius qualificatius o substantivats for-
rèireman n. f. dos de la main mats suls numerals, que servisson sovent a designar
rèiremargue n. m. savoir-faire de mesuras o de causas en relacion amb lo nombre
rèirendeman n. m. surlendemain veire: ende- (Loís Alibèrt, Gramatica occitana, 1935)
man passat relacional, ala adj. (s. XX.) relationnel, elle
rèirenebot, oda n. petit-neveu, petite-nièce relacions internacionalas n. f. plur. (s. XX.) rela-
rèirepaís (pl. rèirepaïses) n. m. arrière-pays tions internationales
rèirepè adv. retour sur ses pas relacions publicas n. f. plur. (s. XX.) relations
rèirepè (far -) loc. retourner sur ses pas publiques
rèirepè (per -) loc. 1. à nouveau 2. par réitéra- relacions sexualas n. f. plur. (s. XX.) relations
tion sexuelles
rèirepensada n. f. arrière-pensée relais (pl. relaisses) n. m. (s. XIII.) relâche
rèireplan n. m. arrière-plan relais (pl. relaisses) n. m. (s. XIII.) relais veire:
rèiretemps (al -) loc. adv. au temps jadis relèva
rèiretemps (pl. rèiretempses) n. m. le temps relaisset n. m. 1. tablette 2. margelle
jadis relambi n. m. 1. répit - cit.: Tu n’auràs nat ni
rèirevièlh, èlha adj. très vieux, très vieille repaus ni relambi / per aver hèit de la boha lo cambi
rèiruèlh (de -) loc. du coin de l’œil (Pèir de Garròs, Eglòga V, 1567) ; Era d’aqueles que
reiruelhar v. (s. XIII.) regarder en arrière pòdon viure que cremats sens relambi per un fuòc
reis magues (los -) n. m. plur. les rois mages qu’en dedins los consomís, e qu’al luòga de los tuar,
reïteracion n. f. (s. XV. . . ) 1. réitération 2. répéti- los reviuda sens fin coma lo Fènix antic ( Joana Bartés,
tion Lison, 1934) 2. relâche
reïterar v. (s. XIV. . . ) réitérer relambi (donar de -) donner du répit
reïteratiu, iva adj. (s. XV. . . ) réitératif, ive relambi (sense -) loc. 1. sans cesse 2. sans répit

518
relambi (trabalhar sense -) remarcable, abla

relambi (trabalhar sense -) loc. travailler sans religar (arreligar) v. (s. XIV., de re + ligar) relier
relâche (reliure)
relança n. f. (s. XX.) relance (poker. . . ) religion n. f. (s. XII.) religion - cit.: Talament qu’un
relançament n. m. relance (économie. . . ) paure poèta es costrent de far coma los sansonhaires
relançar v. relancer : quand sonan devant la pòrta d’un catolic, sonan de
relapse, apsa adj. e n. (s. XIV. : « relaps ») relaps cançons, quand son devant la pòrta d’un de la reli-
relarg n. m. espace où l’on relâche le bétail gion, sonan de psalmes, e de la faiçon contentan tot lo
relargar v. 1. relarger veire: larg 2. libérer le [mond] (Augèr Galhard, s. XVI)
bétail 3. relâcher un animal religion (aver de -) loc. avoir de la piété
relargar (se) v. faire le généreux religion (non aver de -) loc. être un mécréant
relargatge n. m. 1. relargage 2. action de lâcher religionari, ària n. (s. XVI. . . ) religionnaire
le bétail religiós, osa (pl. religioses, osas) adj. e n. (s. XIII.)
relassar (se) v. se provoquer une hernie religieux, euse
relat n. m. relation (récit) religiosament adv. (s. XIII.) religieusement
relatar v. (s. XIV. . . ) relater religiositat n. f. (s. XIX. . . ) religiosité
relatar v. remplacer des lattes veire: tornar latar relíquia n. f. (s. XIII.) relique
reliquiari n. m. (s. XVI.) reliquaire
relatiu, iva adj. (s. XIV.) relatif, ive relogar v. (s. XIII. . . ) louer à nouveau veire: tornar
relativament adv. (s. XIV.) relativement logar
relativisme n. m. (s. XIX. . . ) relativisme relòtge n. m. (s. XV.) horloge
relativista n. (s. XIX. . . ) relativiste relòtge (amodar lo -) loc. remonter la pendule
relativitat n. f. (s. XIX. . . ) relativité relòtge (arrelòtge) n. (s. XII., lat. horologium) hor-
relativizacion n. f. (s. XX.) relativisation loge
relativizar v. (s. XX.) relativiser relotgièr (non soi pas -) loc. je ne répète pas
relaxacion n. f. (s. XIV.) 1. relaxation 2. relâche- relotgièr, ièra n. (s. XIV. . . ) horloger, ère
ment relotjariá n. f. (s. XVII. . . ) horlogerie
relaxant, anta adj. (s. XX.) relaxant, ante relucaire, aira n. qui reluque
relaxar v. (s. XIV.) relaxer relucar v. reluquer
relaxat, ada adj. (s. XIV.) relaxé, ée relusent, enta adj. reluisant, ante
relaxator, tritz (pl. relaxators, trises) adj. e n. m. relusir v. reluire
(s. XX.) relaxador relaxateur, trice rem n. m. (s. XX., de l’anglés : Roentgen Equivalent
relaxe n. m. (s. XIV. : « relaxi ») → relaxacion relaxe Man)) rem (radioactivité)
(jurid.) rema n. f. (s. XIII. : « rem », lat. remus) rame
relaxoterapia n. f. (s. XX.) relaxothérapie (aviron)
relectura n. f. (s. XVI. . . ) relecture Rema (en se recomandant a santa -) expr. à
relegacion n. f. (s. XIV. . . ) relégation force de rames
relegar v. (s. XV.) 1. reléguer 2. éloigner remaire, aira n. rameur, euse
relegir v. (s. XII. . . ) relire veire: tornar legir remaisa n. f. accalmie
relencar v. s’imbiber remaisar v. radouciar 1. radoucir 2. calmer
relenquir v. 1. ne pas pouvoir suivre 2. aban- 3. abriter
donner remaisat (vent -) loc. vent calmé
relenquir (se -) v. se laisser aller; abandonner remaisat, ada adj. remausar 1. radouci, ie
relent, enta adj. e n. m. (s. XIII. : « reles ») 1. hu- 2. calmé, ée 3. abrité, ée
mide 2. moite 3. odeur d’humidité remake n. m. (s. XX., de l’anglés) remake
relèu n. m. (s. XIII.) relief remanda n. f. 1. renvoi 2. renvoi à plus tard
relèva n. f. (s. XIX. . . ) 1. relève veire: relais 2. re- remandar v. 1. renvoyer 2. ajourner 3. con-
lais (travail) gédier
releva (èsser a la -) loc. se relayer remandar a las calendas grècas loc. renvoyer
relevaire, aira n. (s. XX.) 1. qui remplace 2. qui aux calendes grecques
relaie 3. qui relève remanejament n. m. remaniement
relevament n. m. relèvement remanejar v. remanier
relevar v. (s. XII.) 1. relever veire: relais remar / remejar v. (s. XIV.) ramer (mar.)
2. rétablir 3. relayer remar la galèra loc. peiner grandement
relevar un edifici loc. restaurer un édifice remarca n. f. (s. XVI. . . ) remarque
relevat n. m. (s. XVIII. . . ) extrait de registre remarcablament adv. (s. XVII. . . ) remarquable-
relha n. f. soc de charrue ment
religadura n. f. (s. XVI. . . ) reliure remarcable, abla adj. (s. XVI. . . ) remarquable re-
religaire, aira n. (s. XIII. . . ) relieur, euse marquable

519
remarcar remòuta

remarcar v. (s. XVI. . . ) remarquar remarquer remerciar v. (s. XIII.) → mercejar remercier veire:
remargar v. remmancher veire: tornar margar regraciar
remaridar v. (s. XIV.) se remarier veire: tornar remesa n. f. (s. XVII. . . ) remise
maridar remesar v. (s. XVIII. . . ) remiser
remas (lo tira-mòla de las -) loc. le va-et-vient remesatge n. m. (s. XIX. . . ) remisage
des rames veire: rema remetre v. (s. XIII.) 1. remettre veire: tornar metre
remastegar v. remâcher 2. ajourner 3. pardonner 4. retrouver la santé
remaus (pl. remauses) n. m. 1. abri 2. lieu pais- remicolar (se) v. pron. 1. se pelotonner 2. se
ible blottir
rembarcament n. m. (s. XVI. . . ) rembarquement reminiscéncia n. f. (s. XIV..., lat. reminiscentia)
rembarcar v. (s. XVI. . . ) rembarqcar rembarquer réminiscence
veire: tornar embarcar remirar v. (s. XII.) 1. regarder avec attention
remèdi n. m. (s. XIV.) remède - cit.: A tu me’n vau, veire: admirar, contemplar - cit.: . . . remiri le bèl
paure pastor, / afin que del metís baston / que m’a tota solelh qu’admiri (Peire Godelin, s. XVII). 2. contem-
la carn macada, / tu me forniscas la pomada ; car per pler
remèdis, non n’i a cap, / dels que defòra vila òm sap, remission n. f. (s. XIII.) rémission
/ qu’ieu n’aja metut [sus] ma plaga (Pèire Godelin, remocada n. f. réprimande sévère
Ramelet mondin, s. XVII) ; Es de l’escòla, per una remocar v. réprimander (moucher)
granda part qu’es vengut lo mal ; es de l’escòla que remodelar v. (s. XX.) remodeler
vendrà, se volèm, lo remèdi (Antonin Perbòsc, Discors remodelatge n. m. (s. XX.) remodelage
de Castèlnòu, 1926) remòl n. (lat. removere X revolvere) remous veire:
remèdi (metre -) loc. remédier remolin
remediar v. (s. XIV.) remédier remolada n. f. rémoulade
remembrament n. m. (s. XX.) remembrement remoliment n. m. ramollissement
remembrança n. f. (s. XIII.) → remembre sou- remolin (arremolin) n. m. (de re + molin) 1. re-
venir mous veire: remòl 2. tourbillon d’eau
remembrar v. (s. XIII.) 1. rappeler 2. souvenir remolina (lo vent -) loc. le vent tourbillonne
remembrar v. (s. XX.) remembrer remolinar / remolinejar v. 1. tourbillonner
remembre n. m. (s. XIV.) souvenir veire: recòrd, 2. tournoyer
remembrança - cit.: Tre que nos [acaminam] cap a remolir v. ramollir
l’ivèrn, vaquí que se lèvan los remembres del temps remondaire, aira n. 1. émondeur, euse
que ma vilòta èra, per ieu, un libre d’images, lo prim- 2. élagueur, euse
ièr dubèrt davant mos uèlhs e lo plus bèl que jamai remondar v. émonder, élaguer
m’es estat donat (Loïsa Paulin, Nadalet, 1940) ; Mas remonta n. f. remonte
sa femna sabiá ben que lo còr del vièlh guerrièr sag- remontadoiras mecanicas n. f. plur. (s. XX.) re-
nava de veire aital s’enebir aqueles remembres (Paul montées mécaniques veire: pujador
Gairaud, La sexològa, 1982) remontador n. m. (s. XVII. . . ) remontaire remon-
rememoracion n. f. (s. XIII.) remémoration toir (montre. . . )
rememorar v. (s. XII.) remémorer remontar (arremontar) v. (s. XII. . . , de re + montar)
remena que remenaràs loc. et de remuer 1. remonter 2. refaire 3. restaurer 4. réconforter
remenadís (pl. remenadisses) n. m. 1. remue- remòrca n. f. (s. XVII. . . ) remorque
ménage 2. allées et venues remorcador n. m. (s. XIX. . . ) remorcaire re-
remenament de cap n. m. mouvement de tête morqueur (bateau)
remenar v. (de re + menar) remuer - cit.: I a que la remorcaire, aira n. (s. XIX. . . ) remorquaire re-
man de la mèstra per adobar aquela salsa amb porrats, morqueur, euse (marin)
clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e laurièr, sal e remorcar v. (s. XV. . . , de l’italian) remorquar re-
pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es mesclat amb morquer
la sang e remena que remenaràs, tasta que tastaràs remorcatge n. m. (s. XIX. . . ) remorquage
(Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) remòrs (pl. remòrses) n. m. (s. XIII. . . ) remords
remenar de boca (a son -) loc. à sa façon de remós, osa (pl. remoses, osas) adj. 1. ramassé,
parler ée 2. blotti, ie
remendar v. 1. réparer 2. ravauder remós, osa (téner -) loc. tenir en respect
remendatge n. m. 1. réparation 2. ravaudage remosar v. ramasser (serrer ensemble)
remenilh n. m. grouillement remostegar v. 1. marmonner 2. parler entre ses
rementar v. rappeler (souvenir) dents
remèrciament n. m. → mercejament remer- remostrar qualqu’un loc. reprendre quelqu’un
ciement remòure v. remuer veire: tornar mòure
remerciant Dieu ! interj. Dieu merci ! remòuta n. f. (s. XII.) 1. trouble 2. agitation

520
removement renhòta (cercar -)

removement n. m. (s. XIV.) remuement per l’interdialectalitat e mai èra d’un rendement petit
remplaçable, abla adj. (s. XIX. . . ) remplaçable (Robèrt Lafont, L’ortografia occitana, 1983)
remplaçament n. m. (s. XVI. . . ) remplacement rendètz-vos n. m. (s. XVI. . . , mots franceses) → ora
remplaçant, anta adj. e n. (s. XVIII. . . ) rem- rendez-vous (amis, amoureux. . . )
plaçant, ante rendièr, ièra n. (s. XIII.) 1. rentier, ère 2. qui vit
remplaçar v. (s. XVI. . . ) remplacer de ses rentes
remplegar v. réemployer veire: tornar emplegar rendre v. (s. XII.) 1. rendre (restituer) veire:
tornar 2. se soumettre 3. rapporter (un profit)
remudament n. m. (s. XIII.) remuement rendre a vida salva (se -) loc. se rendre moyen-
remudar v. (occ. re + mudar) → eissit, ida nant la vie sauve
1. changer les langes d’un enfant 2. trans- rendre amorós (se -) loc. s’éprendre
planter une plante 3. être issu - cit.: - Sèm benlèu rèndre en aiga (se -) loc. être en nage (sueur)
cosins; remudats de germans. - E mai que remudats, rendre escòt per bronda loc. rendre la pareille
saique (Paul Gayraud, La sexològa, 1982) rendre incompetent (se -) loc. se déclarer in-
remuneracion n. f. (s. XIII.) rémunération compétent
remunerar v. (s. XIV. . . ) rémunérer rendre la recipròca loc. rendre la pareille
remunerator, tritz (pl. remunerators, trises) adj. rendre las tornas loc. rendre la pareille
(s. XIX. . . ) rémunérateur, trice rendre monge / pastre / amorós. . . (se -) loc. se
ren n. m. (s. XIII.) rein faire moine, berger, amoureux. . .
ren pron. indef. → res rien rendre pan per fogaça loc. rendre la pareille
ren n. f. (lat. res > rem) chose (sens rendre pata per agulha loc. rendre la pareille
philosophique) veire: qualque ren - cit.: Sol renèc n. m. juron
d’aitan(t), non de ren al(tre) (Aimeric de Pegulhan,
renega (aquò -) loc. cela jure / contraste (cela)
Pus ma bela, s. XII); ben es celh pagutz de mana / qui
renègament n. m. (s. XIII.) reniement
ren de s’amor gazanha (Jaufre Rudèl, Quan lo rius
renegar (arrenegar) v. (s. XII.) 1. renier - cit.: Mon-
de la fontana, s. XII) - src.: Raynouard, 1844, t. V;
tat [sus] un ginet d’Espanha, / travèrsi la rasa cam-
Levy, 1909.
panha, / e renègui, tot en fumant, / damb le pistolet
rèn, rèna n. renne
a la man : / pics e patacs ! / alarma ! Alarma ! Qui
rena n. f. ronchonnement
ne vòl al novèl gendarma ? (Pèire Godelin, Ramelet
rena (aver la -) grommeler
Mondin, s. XVII); Òc, mas Jèsus Crist foguèt renegat
renadiu, iva adj. 1. vivace 2. remontant, ante
per la sia família, escarnit pel seu pòble, crucificat
(bot.)
dins la sia vila, injuriat dins la lenga de Maria, la sia
renaire, aira adj. grognon, onne
maire (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) 2. dire des
renaissença n. f. (s. XIX. . . ) renaissance - cit.:
jurons 3. maugréer 4. jurer (contraster: couleur,
Josèp Ros es pas solament lo grand trobaire de la
vêtement)
Chançon lemosina, lo reviudador qu’a [incarnat]
renegar sa vida loc. se donner au diable
l’anma de son terraire: es lo precursor de la vertadièra
renegat, ada adj. e n. (s. XII.) renégat, ate
Renaissença occitana (Antonin Perbòsc, 1905)
renegociacion n. f. (s. XX.) renégociation
renaissent, enta adj. (s. XIX. . . ) renaissant, ante
renàisser v. (s. XIII.) renaître renegociar v. (s. XX.) renégocier
renal, ala adj. (s. XIV. . . ) rénal, ale renegon n. m. accès de colère
renan, ana adj. (s. XIX. . . ) rhénan, ane renfòrt (far -) loc. venir en renfort
renar v. (s. XIV.) 1. coasser 2. (fig.) grogner reng n. m. 1. rang - cit.: Macat era Pepito de la
renar (as bèl -) loc. tu as beau faire et beau dire tactica en fonzor que li aviá donat aqueu segon reng
renar un gròs ase (una pichona mosca fa -) expr. dins la victòria avenidoira, un ròtle de reserva en soma
un grain de sable peut bloquer la machine (Robèrt Lafònt, 1984) 2. bon ordre
renda n. f. (s. XII. . . ) 1. rente 2. revenu reng (a de -) loc. à la file
renda (préner a -) loc. prendre à location reng (de -) loc. adv. l’un derrière l’autre
rendabilitat n. f. (s. XX.) rentabilitat rentabilité rengada n. f. 1. rangée 2. file
rendabilizacion n. f. (s. XX.) rentabilizacion rengar v. (s. XII.) 1. ranger 2. mettre en rang
rentabilisation rengar (se) v. se ranger
rendabilizar v. (s. XX.) rentabilizar rentabiliser rengueta (en -) loc. en file
rendable, abla adj. (s. XX.) 1. rentable 2. produc- renguièra n. f. 1. rangée 2. file
tif renguièra (en / per -) loc. à la file
rendas (viure de -) loc. vivre de ses rentes renguierada n. f. 1. contenu d’une rangée 2. en-
rendat, ada adj. e n. (s. XVII. . . ) qui a des rentes filade
rendement n. m. (de rendre) rendement - cit.: renhòta n. f. 1. querelle 2. gronderie
Lo paradigma morfologic èra aquí pas gaire justificat renhòta (cercar -) loc. chercher noise

521
renom repasimar

renom n. m. (s. XIII.) 1. renom - cit.: Mes ne reorganizator, tritz (pl. reorganizators, trises)
manca pas jamès de díser hòrt a qui vòu l’enténer : adj. e n. reorganizaire réorganisateur, trice
"L’Armanhac [licor] qu’ei lo flòc e lo renom de la Gas- reorientacion n. f. réorientation
conha" (Raimond Lajús, Armanhac II, 1991) 2. répu- reorientar v. réorienter veire: tornar orientar
tation reorquestracion n. f. (s. XIX. . . ) réorchestration
renom (a un laid -) loc. il a mauvaise réputa- reorquestrar v. (s. XIX. . . ) réorchestrer veire:
tion tornar orquestrar
renomenada n. f. (s. XIII.) renommée veire: reostat n. m. (s. XIX. . . ) rhéostat (électr.)
renom repagar v. repayer veire: tornar pagar
renomenar v. (s. XIII.) renommer (donner un repaire n. m. (s. XII.) 1. repaire 2. asile
nouveau nom) veire: tornar nomenar repais (pl. repaisses) n. m. repas - cit.: Quand
renomenat, ada adj. (s. XIII.) renommat siam estats entre la poma e lo formatge, vèrs la fin
renommé, ée veire: renom del repais, monsur vòstre reitor m’a dit : monsur
renonciacion n. f. (s. XIII.) renonciation Plausòlas, vos caldriá donar un mot d’edificacion a
renonciament n. m. (s. XIII.) renoncement mon pòble (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII)
renonciar v. (s. XIII.) renoncer repaissar v. faire de bons repas, des banquets
renonciar los estudis loc. renoncer aux études repàisser (se) v. pron. se repaître
renós coma un aganit loc. râler comme un repaissòla n. f. bombance
voleur repaisson n. m. (de repais) collation (repas léger)
renós coma un can que pòrta un òs expr. repalmar v. rebondir
hargneux comme repapiaire, aira n. radoteur, euse
renós coma una gata bòrnia expr. hargneux repapiar v. radoter
comme repapiatge n. m. radotage - cit.: Lo vièlh pe-
renós, osa (pl. renoses, osas) adj. 1. hargneux, lut de 14 avia lèu comprés que trobariá pas un esco-
euse 2. grognon, onne taire domètge de sas valentiás de Verdun se me las
renosar v. renouer veire: tornar nosar debanava en francés, tant i a qu’en plaça d’un repapi-
renovacion n. f. (s. XIV.) rénovation atge un pauc bestiàs me regalèri sovent d’un raconte
renovar v. (s. XIV.) rénover granat, totjorn nòu (Rodgièr Barta, Pròsas de tota
mena, 1979)
renovator, tritz (pl. renovators, trises) adj. e n. (s.
reparable, abla adj. (s. XV., de reparar) → repara-
XIV. . . ) renovaire rénovateur, trice
ble réparable veire: reparador
renovèl n. m. (s. XIV. . . ) renouveau
reparacion n. f. (s. XV., b. lat. reparatio) réparation
renovelable, abla adj. (s. XIV. . . ) renouvelable
reparar v. (s. XII., lat. reparare) réparer veire: ado-
renovèlament n. m. (s. XIV.) renouvellement
bar - src.: Levy, 1909: reparar; Honnorat, 1848 :
renovelar v. (s. XII.) renouveler reparar; Alibèrt, 1966: reparar
renovelar las bubas loc. rappeler de mauvais reparar lo maladobat loc. trouver la solution
souvenirs au problème
renovelar una plaga loc. 1. rouvrir une plaie reparator, tritz (pl. reparators, trises) adj. (s.
2. réveiller un mauvais souvenir 3. tourner le XIV..., lat. reparator) → reparator réparateur, trice
couteau dans la plaie - cit.: un acte reparator; una accion reparatritz - src.:
renòvi, renòvia n. veuf ou veuve se remariant Honnorat, 1848 : "reparatour"; Alibèrt (règla),
renovièr n. m. (s. XII.) 1. usurier 2. prêteur sur 1935/1966 : "reparator, tritz"
gages reparéisser v. reparaître
renovum n. m. 1. huîtres de reproduction reparlar v. reparler veire: tornar parlar
2. larves (naissain) reparticion n. f. (s. XIV. . . , de repartir. Pel francés.)
rensenhament n. m. (s. XV..., de ensenhar) ren- répartition veire: partison
seignement repartida n. f. répartie (parole. . . )
renumerar v. (s. XIII.) rémunérer repartiment n. m. (s. XVI. . . ) répartement (im-
renumeratòri, òria adj. (s. XVI. . . ) rémunératoire pôts)
renviar v. → tornar renvoyer veire: tornar enviar repartir v. (s. XVI. . . , de re + partir (partejar)) →
repartir 1. répartir veire: tornar partir 2. dis-
reobertura n. f. réouverture tribuer
reoccitanizar v. (s. XX.) réoccitaniser - cit.: De- repartitiu, iva adj. (s. XIX. . . ) répartitif, ive
spuèi qualques annadas an reoccitanizats fòrça noms repartitor n. m. (s. XVIII. . . , de repartir (partejar).
de vilas e de vilatges Pel francés.) repartidor répartiteur (impôts) - src.:
reorganizacion n. f. réorganisation Honnorat, 1846 : "repartitour"; Mistral, 1878 :
reorganizar v. réorganiser veire: tornar organi- "repartitour"
zar repasimar v. 1. apaiser 2. adoucir (quelqu’un)

522
repassa repréner

repassa n. f. 1. seconde distillation de l’eau de repic (ven de sonar lo -) expr. la réplique vient
vie 2. volée de coups 3. farine mêlée de son de sonner
repassa (far bona -) loc. revoir un travail repicada (arrepicada) n. f. (de repicar) répétition
repassar v. repasser (refaire, réviser) veire: des coups de l’heure
tornar passar repicar (arrepicar) v. (de re + picar) sonner à nou-
repastar v. repétrir veau (horloge, cloches)
repatriament n. m. (s. XVII. . . .) repatriacion rap- repimpar (se) v. pron. 1. s’attifer à nouveau
atriement 2. se requinquer
repatriar v. (s. XX.) rapatrier replaçar v. replacer
repaus (aprèp tres jorns de fèsta, cal un jorn de replanar v. 1. aplanir veire: tornar planar
-) expr. il ne faut pas abuser des bonnes choses 2. niveler
repaus (pl. repauses) n. m. (s. XII.) repos - cit.: replantar v. replanter veire: tornar plantar
Tu n’auràs nat ni repaus ni relambi / per aver hèit de replastrar v. (s. XX.) replâtrer veire: tornar plas-
la boha lo cambi (Pèir de Garròs, Eglòga V, 1567) trar
repausador n. m. reposoir replec n. m. (s. XIV.) repli
repausar v. (s. XII.) reposer veire: tornar pausar replegament n. m. (s. XX.) repliement
repè (far -) loc. → rèirepè retourner sur ses pas replegar v. (s. XVIII. . . ) replier veire: tornar ple-
repè (per -) loc. → rèirepè 1. à nouveau 2. par gar
réitération replegar los clavèls loc. rabattre le caquet
replica n. f. (s. XIV. . . ) réplique
repel (a -) loc. adv. à rebrousse-poil
replicacion n. f. (s. XIV.) → reïteracion réitération
repensar v. (s. XIX. . . ) repenser
replicament n. m. (s. XIV.) redoublement
repentença n. f. (s. XIV.) repentir
replicar v. (s. XIV.) 1. répliquer 2. réitérer
repentida n. f. 1. repentir 2. regret
repòblament n. m. (s. XVI. . . ) repeuplement
repentida (en -) loc. partir sans faire son lit
repoblar v. (s. XIII. . . ) repeupler
repentiment n. m. (s. XIV.) repentir
repols (pl. repolses) n. m. → rebat 1. reflet
repentir (se) v. pron. (s. XII.) se repentir veire: se 2. trace
penedre repompèl, a adj. 1. dodu 2. rebondi
repercussion n. f. (s. XIV.) répercussion repompida n. f. 1. retentissement 2. re-
repercutir v. (s. XIV.) répercuter bondissement
repertòri n. m. (s. XIV. . . ) répertoire repompida (de -) loc. en rebondissant
repertoriar v. (s. XX.) répertorier repompir v. → rebombir 1. rebondir veire: repal-
repesca n. f. (s. XX.) repêchage (examen. . . ) mar 2. retentir
repescar (repeschar) v. (s. XX., de re + pescar) reponchon n. m. responchon raiponce (bot.)
repêcher repopet (lo -) n. m. 1. le jeune veau 2. le veau
repetaçar v. 1. rapetasser veire: tornar petaçar sous la mère
2. rapiécer repòrt n. m. 1. report 2. rapport
repetaçatge n. m. 1. rapetassage 2. rapiéçage reportar v. rapporter des faits
repeticion n. f. (s. XIV.) répétition reportatge n. m. (s. XIX. . . ) reportage
repetir v. (s. XIII., lat. repetere) → repetir répéter reportèr n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) reporter
veire: tornar dire reportièr, ièra n. (s. XIV. . . ) rapporteur, euse (qui
repetitiu, iva adj. (s. XIII. . . ) répétitif, ive - cit.: rédige des rapports)
... çò qu’ua traduccion ritmada e permet benlhèu de reposc (aver lo -) loc. subir les conséquences
milhor retrobar (estile formular, emistiquis o vèrses reposc (pl. reposques) n. m. rejaillissement
sancèrs recurrents, cavilhas de tota traca, personatges reposcar v. rejaillir
tipizats per un adjectiu passapertot, laissas a repre- repotegada n. f. gronderie
sas ditas similaras, evocacion de personnatges mes o repotegaire, aira n. 1. qui conteste 2. râleur,
mens istorics o mitics sus la sola sonoritat, de còps euse
arabizanta de son nom, descripcions repetitivas e es- repotegar v. 1. gronder 2. râler
teorotipadas de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta de repotinar v. récriminer
Rotland, 2014 repòtis (arrepòtis) n. m. sing. coup sur les
repetitivitat n. f. (s. XX.) répétitivité lèvres
repetitor, tritz (pl. repetitors, trises) n. (s. repreensible, ibla adj. (s. XIV. . . ) reprensible
XVII. . . , de repetir) repetidor répétiteur, trice - répréhensible
src.: Honnorat, 1846 : "repetitour"; Mistral, 1878: repreension n. f. (s. XIV.) répréhension
"repetitour" repreneire, eira n. (s. XX.) repreneur, euse
repic (arrepic) n. m. (de re + pic) 1. coups des repréner v. (s. XII.) 1. reprendre veire: tornar
heures (horloge) 2. refrain préner 2. recommencer

523
represa res de parièr

represa n. f. (s. XIII. . . ) 1. reprise (de reprendre) repugnància n. f. (s. XIV.) répugnance
2. raccommodage repugnar v. (s. XIV.) répugner
represalha n. f. (s. XV. . . , de l’italian) représailles repulsion n. f. (s. XIV. . . ) répulsion
representacion n. f. (s. XIV.) représentation repulsiu, iva adj. e n. m. (s. XIV. . . ) répulsif, ive
representant, anta n. (s. XVI. . . ) représentant, reputacion n. f. (s. XIV.) réputation - cit.: Pèire
ante l’òrb e Guilhèm la guida, / dròlles e de fòrt [genta]
representar v. (s. XIV.) représenter vida, / partiguèn un jorn de l’autre an, / del bon país
representatiu, iva adj. (s. XIV.) représentatif, ive de Carmentrant, / per a plaser véser las minas / de las
representativitat n. f. (s. XX.) représentativité tostonetas mondinas, / e saber se lor perfeccion / junta
repression n. f. (s. XIX. . . ) répression damb la reputacion (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
repressiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) répressif, ive reputar v. (s. XIV.) réputer
reprim n. m. → reviure regain (agric.) veire: reputat, ada adj. réputé, ée
redalh requerir v. (s. XII.) 1. requérir 2. exiger
reprimenda n. f. (s. XVI. . . ) réprimande requèsta n. f. (s. XIV.) requête
reprimendar v. (s. XVII. . . ) réprimander requièm n. m. (s. XIII.) requiem
reprimir v. (s. XIV. . . ) réprimer requilhar (arrequilhar) v. (de re + quilhar)
reprobacion n. f. (s. XV. . . ) reprovacion réproba- dresser veire: tornar quilhar
tion requincar / requinquilhar v. requinquer
reprobar v. (s. XIII. . . ) reprovar 1. réprouver requisicion n. f. (s. XIII.) réquisition
2. condamner requisicionar v. (s. XVIII. . . ) réquisitionner
reprobat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) reprovat requisitòri n. m. (s. XVI. . . ) réquisitoire
réprouvé, ée requist (ès ben -) loc. tu te fais désirer
reprobator, tritz (pl. reprobators, trises) adj. e n. requist (lo vin se fa -) loc. les coups son rares
(s. XVIII. . . ) reprovador réprobateur, trice (chez notre hôte)
reproduccion n. f. (s. XVII. . . ) reproduction requist (un meriti -) loc. un mérite distingué
reproduccion sociala n. f. reproduction sociale requist (un plat -) loc. un plat exquis
(socio.) requist, ista (pl. requistes, istas) adj. 1. exquis,
reproductible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) repro- ise 2. recherché, ée 3. excellent, ente
ductible requist, ista (sètz ben -) loc. vous vous faites
reproductiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) reproductif, ive désirer
reproductor, tritz (pl. reproductors, trises) adj. requista n. f. (s. XII. . . ) 1. requête 2. recherche
e n. (s. XVIII. . . ) reproducteur, trice requista (èsser de -) loc. être recherché, exquis,
reproduire v. (s. XVII. . . ) reproduire rare, distingué
reprografia n. f. (s. XX.) reprographie requista (una pensada -) loc. une pensée déli-
reprografiar v. (s. XX.) reprographier cate
repropchar v. (s. XII.) reprochar 1. reprocher requista de (en -) loc. à la recherche de
2. peser sur l’estomac requit n. m. (s. XII. . . ) acquittement
repròpche n. m. (s. XIII.) 1. reproche - cit.: Açò res adv. rien - cit.: Aquò fa pas res m’a dit el, avètz
siá dit sense comparason, solament per gandir nòstre lo cap pro farcit de bonas causas per n’aver pas besonh
Nonrés d’aqueste repròpche, que perqué se met en cam- d’estudiar (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII)
panha be sembla sordament s’estimar quicomet (Pèire res (aquò’s pas -) loc. cet homme ne vaut pas
Godelin, Contra tu, s. XVII) 2. aigreur d’estomac grand chose
repròpche d’un onglon (non li farem -) expr. il res (aquò’s patan pas -) loc. cela ne représente
est à l’abri de tout reproche rien du tout
repròpchi li podèm mandar (aqueste -) expr. ce res (aquò’s patin-patan pas -) loc. cela ne
reproche peut lui être fait représente rien du tout
reprovèrbi n. m. (s. XIV.) proverbe veire: res (i soi en -) loc. je n’y suis pour rien
provèrbi res (non m’es -) loc. il ne m’est rien
reptacion n. f. (s. XVII. . . ) 1. reptation 2. action res ? (avètz mai -) loc. avez-vous autre chose ?
de ramper res a manjar, los ases se nhacan (quand non an
reptar v. (s. XIV.) ramper -) loc. quand rien ne va plus viennent les af-
reptil n. m. (s. XIV.) reptile frontements
reptilian, ana adj. (s. XIX. . . ) reptilien, enne res a se (non aver / aver pas -) loc. être généreux
republica n. f. (s. XV. . . ) république res al trabalh (non i a -) loc. rien de tel que le
republican, ana adj. e n. (s. XVI. . . ) républicain, travail
aine res coma (non i a -) loc. rien ne vaut
repudiacion n. f. (s. XIV. . . ) répudiation res de melhor loc. rien de mieux
repudiar v. (s. XIII. . . ) répudier res de parièr loc. rien de semblable

524
res de res respècte de (en / per -)

res de res loc. rien de rien residéncia segondària n. f. (s. XX.) résidence
res de tan bon far (non i a -) loc. il n’y a rien de secondaire
plus facile residencial, ala adj. (s. XX., de residéncia) résiden-
res mai (non i a -) loc. il n’y a rien de plus tiel, eIle
res non còst (a -) loc. gratuitement resident, enta n. (s. XVII. . . ) résident, ente
res non èra (coma se de -) loc. comme si de rien residir v. (s. XIV. . . ) résider
n’était residú n. m. (s. XIV. . . , lat. residuum) résidu
res non se cal desdire (de -) loc. il ne faut jurer residual, ala adj. (s. XIX. . . , de residú) résiduel,
de rien eIle
res per el (non a / a pas -) loc. il n’a aucune resignacion n. f. (s. XIV.) résignation
qualité resignar v. (s. XIV.) résigner
res que non lo fòrcen (non farà / farà pas - ) loc. resiliable, abla adj. (s. XIX. . . ) résiliable
il ne fera rien à moins qu’on ne le force resiliacion n. f. (s. XV. . . ) résiliation
res qu’en lo dire loc. rien que de le dire resiliar v. (s. XVI. . . ) résilier
res, lo rei pèrd sos dreits (ont i a -) expr. celui resiliéncia n. f. (s. XX., de l’anglés) résilience
qui n’a rien n’a rien à perdre resilient, enta adj. résilient, ente
resal n. m. → ret réseau (foin, pêche) veire: mal- resina n. f. (s. XIII. . . ) résine
hum resinièr, ièra n. (s. XIX. . . ) résinier
rescalfar v. réchauffer - cit.: [Sénher], respondèc resinós, osa (pl. resinoses, osas) adj. (s. XVI. . . )
un per tots (en virant la trumada damb una pefonariá), résineux, euse
ai páur que vos aurián melhor netejat la farda, se resisténcia n. f. (s. XIV.) résistance - cit.: Car mos
forradura de flascon nos avèssa mai escalfat le casco enemics estonats / en darrèr se’n son retornats, / tre-
(Pèire Godelin, Contra, s. XVII) bucat an, sens resisténcia / a la vista de ta preséncia
rescapar v. (s. XX., del francés picard) réchapper (Arnaud de Saleta, Psalme IX, s. XVI)
veire: escapar resistent, enta adj. e n. (s. XVI. . . ) résistant, ante
rescapat, ada adj. e n. (s. XX., del francés picard) resistir v. (s. XIII.) résister
rescapé, ée resòl n. m. → timpan tympan (oreille) veire:
rescaptar v. 1. racheter 2. recouvrer ausidor
rescaud (reschaud) n. m. 1. réchaud veire: fornèl resolgut, uda adj. (s. XIV. . . ) résolu, ue - cit.: A
2. cendres chaudes pena santa Ceselha aviá l’ [edat] de rason que vodèt
resclantida n. f. retentissement sa virginitat a Jèsus Crist ; n’aviá pas mai de cinc o
sièis ans qu’èra resolguda de morir [verge] (Joan Loís
resclantir v. retentir
Fornèrs, s. XVIII)
resclaure v. (s. XIV.) renfermer
resolucion n. f. (s. XIV.) résolution
resclausa n. f. (s. XIV.) écluse
resòlver v. (s. XIV. . . , lat. resolvere) résoudre - cit.:
resclausada n. f. (s. XIV.) éclusée
A cada pas son mal empira; se resòlv enfin de parlar
resclausaire, aira n. (s. XIV. . . ) éclusier, ère
(Suzon de Terson, Poësias, s. XVII)
rescossa n. f. (s. XIII., de "rescorsa") rescousse resonància n. f. (s. XV. . . ) résonance
rescòst (de -) loc. en cachette resonzar v. rogner (retailler)
rescòst, òsta (pl. rescòstes, òstas) adj. caché respalma n. f. penture de porte
veire: amagat, escondut respalmar v. rebondir
rescridar v. 1. crier de nouveau veire: tornar respectabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) respectabilité
escridar 2. se récrier respectable, abla adj. (s. XV. . . ) respectable
rescriure v. (s. XIII. . . ) récrire veire: tornar es- respectar v. (s. XVI. . . ) respecter - cit.: Santa Ce-
criure selha nasquèt de parents nòbles e opulents qu’aviau
rese n. m. → lagast tique tot a [ronfle] ; lor mancava pas res ; èron respectats e
reseda n. f. (s. XVI. . . ) réséda aimats dins lor país coma de [mond] que podiau e que
resèrva n. f. (s. XIV. . . ) réserve - cit.: Soi estat fasiau plaser quand n’èron pregats (Joan Loís Fornèrs,
mogut, dins ma recèrca, per la consciéncia de l’unitat s. XVIII)
occitana, sens cap de resèrva de cap de mena (Rodgièr respècte n. m. (s. XV. . . ) 1. respect - cit.: Camandiu,
Barta, Pròsas de tota mena, 1974) davant sa molhèr, gausèt pas beure e cridar coma fasiá
resèrva de cambi n. f. réserve de change (écon.) ièr a la beguda del bal, los dròlles boleguèron pas tant
reservacion n. f. (s. XV.) réservation e i aviá dins sa tenguda mens de crenta que de respècte
reservar v. (s. XIV.) réserver (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) 2. égard
reservas (sense -) loc. sans réserve respècte a loc. au sujet de
reservista n. (s. XIX. . . ) réserviste respècte de (al -) loc. 1. à l’égard de 2. par rap-
residéncia n. f. (s. XIII.) 1. résidence 2. ensemble port à
d’immeubles « résidentiels » respècte de (en / per -) loc. eu égard à

525
respècte de la vida privada resset

respècte de la vida privada n. m. respect de la respotit, ida adj. 1. qui fait la tête 2. malgra-
vie privée (jur.) cieux, euse
respècte de vos (a -) loc. par rapport à vous resquilha n. f. 1. glisse 2. fig. resquille
respectiu, iva adj. (s. XIV.) respectif, ive resquilhaire, aira n. 1. glisseur, euse 2. fig.
respectuós, osa (pl. respectuoses, osas) adj. (s. resquilleur, euse
XVI. . . ) respectueux, euse resquilhar v. 1. glisser 2. patiner 3. resquiller
respelida n. f. 1. retour à la vie veire: renais- (tricher)
sença 2. éclosion resquilheta n. f. galet plat (ricochets)
respelir v. 1. éclore 2. se ranimer resquilheta (de -) loc. par ricochet
respièit / respièch (pl. respièches) n. m. (s. XII., resquilhon (de -) loc. par ricochet
lat. respectus) répit veire: respècte resquilhós, osa (pl. resquiloses, osas) adj. glis-
respir n. m. (s. XV. . . ) respiration sant, ante
respirable, abla adj. (s. XVIII. . . ) respirable rèssa n. f. scie
respiracion n. f. (s. XIV.) respiration ressabuda (de -) loc. à l’improviste
respiralh n. m. (s. XIV. : « espiralh ») soupirail ressaca n. f. ressac
respirar v. (s. XIII.) respirer ressaire, aira n. scieur, euse
respiratòri, òria adj. (s. XVI. . . ) respiratoire ressar v. scier
resplendent, enta adj. (s. XII. . . ) resplendissant, ressarcir v. 1. recoudre 2. repriser
ante ressarrar v. 1. resserrer veire: tornar sarrar 2. re-
streindre
resplendir v. (s. XII. . . ) resplendir
ressasiar v. (s. XII. . . ) rassasier veire: assadolar
resplendor n. f. (s. XII. . . ) splendeur
ressasir v. (s. XVI. . . ) ressaisir veire: tornar sasir
respond coma vòl la demanda expr. il répond
ressaut n. m. (s. XII.) 1. ressaut 2. cahot
du tac au tac
ressautar v. (s. XIII.) → bassacar 1. rebondir 2. ca-
respond de pera quand li parlan de poma expr.
hoter 3. tressaillir
il répond à côté de la question
ressautons (de -) loc. adv. (s. XIII. . . ) en sursaut
respondedor n. m. (s. XX.) respondeire répon-
ressèc n. m. scierie
deur (téléphone)
ressèga adj. e n. f. 1. rabâcheur, euse 2. rengaine
respondeire, eira n. (s. XII.) 1. répondeur (pers.)
ressèga (arressèga) n. f. (de ressegar) scie passe-
2. garant, ante
partout
respondre v. (s. XII.) répondre - cit.: Quand siam ressèga (engatjar la -) loc. 1. engager la scie
estats entre la poma e lo formatge, vèrs la fin del repais, 2. fig. avoir des difficultés pour commencer
monsur vòstre reitor m’a dit : monsur Plausòlas, vos une action, une tâche
caldriá donar un mot d’edificacion a mon pòble ; i ai
ressèga (far anar la -) loc. pratiquer l’usure
respondut cossí aquò se pòt far, som pas brica preparat
ressèga (tirar la -) loc. 1. tirer la scie 2. fig. reni-
? (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) ; Anna Maria respond
fler
qu’a l’escòla i an pas dit lo nom de son país, e que i ei
ressegaire, aira (arressegaire, aira) n. (de
dehenut parlar gascon, e que s’es pas vertat qu’ajam
ressegar) scieur de long
pas cap d’istòria (Robèrt Lafònt, 1984)
ressegar (arressegar) v. (lat. re + secare) 1. scier
respondre fins amen loc. 1. répliquer jusqu’au
en long 2. (fig.) rabâcher
bout 2. avoir le dernier mot
resseguièr, ièra n. scieur, scieuse de long
respons (pl. responses) n. m. (s. XII.) 1. répons resseguir (/ressègre) v. 1. suivre à nouveau
2. réplique 2. parcourir 3. repasser un travail
responsa n. m. (s. XII. . . ) réponse resseguir / ressègre la plaja / la carrièra loc.
responsa (a fòla demanda, cap de -) expr. à suivre la plage / la rue. . .
sotte question, point de réponse resseguir / ressègre las glèisas loc. visiter les
responsa cauciga la demanda (sa -) expr. sa églises
réponse est sans réplique resseguir / ressègre lo camin loc. refaire le
responsabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) responsabilité chemin
responsabilizar v. (s. XX.) responsabiliser resseguir / ressègre un libre loc. compulser /
responsable de (se far -) loc. assumer toute la parcourir un livre
responsabilité ressegum n. m. → ressilha sciure
responsable, abla n. (s. XX.) responsable ressemenar v. (s. XIV. . . ) ressemer veire: tornar
responsable, bla adj. (s. XIV.) responsable semenar
resposc (pl. resposques) n. m. éclaboussure ressentida n. f. (s. XX.) ressenti
resposcar v. 1. rejaillir 2. éclabousser ressentiment n. m. (s. XIV. . . ) ressentiment
respòsta n. f. (s. XII.) 1. riposte 2. réplique ressentir v. (s. XIII. . . ) ressentir
respostar v. (s. XII. . . ) 1. riposter 2. répliquer resset n. m. 1. petite scie 2. égoïne

526
ressilha restrénher

ressilha n. f. sciure veire: ressegum, bren de restar al cavilhièr loc. 1. rester célibataire
ressèc 2. coiffer sainte Catherine
ressolar v. apaiser restar al cogorlièr loc. 1. rester célibataire
ressolar v. ressemeler 2. coiffer sainte Catherine
ressolar v. (occ. sòla) traîner les pieds restar al cròc loc. 1. rester célibataire 2. coiffer
ressolatge n. m. ressemelage sainte Catherine
resson n. m. (s. XII.) → èco 1. écho 2. retentisse- restar amb un pam de nas loc. 1. rester penaud
ment 2. rester "tout couillon"
ressonar v. (s. XIII.) 1. retentir 2. résonner restar baston plantat loc. faire le pied de grue
ressonar l’aire (far -) loc. faire retentir les airs restar de dètz èuros loc. devoir dix euros
ressopar v. réveillonner restar de ressautons loc. rester sur le qui-vive
ressopet n. m. réveillon restar de venir loc. tarder à venir
ressorgentar v. sourdre à nouveau restar deure loc. être en reste
ressórger v. (s. XII.) 1. suinter 2. resurgir restar devent loc. être en reste
ressorsa n. f. (s. XVI. . . ) ressorça ressource restar en una loc. rester sans rien dire
ressòrt n. m. (s. XIII.) 1. ressort (juridiction restar mocat (moquet) loc. rester penaud
2. élasticité) restar sense dessèrt loc. être privé de dessert
ressortir v. (s. XIV. . . ) ressortir rèstas (donar -) loc. être plus fort / supérieur
ressòrts (los grands -) n. m. plur. les grands restauracion n. f. (s. XIII., de restaurar) → restau-
moyens racion→ restauracion 1. restauration (remettre
ressum n. m. → ressilha sciure veire: ressegum, en l’état) 2. restauration (politique) - src.: Piat,
bren de ressèc 1894 : restauracioun
restaurada n. f. (de restaurar) → restaura-
ressurgir v. (lat. surgere) ressurgir - cit.: I a, segu-
ment 1. action de se restaurer 2. restauration
rament, dins d’autras partidas de son òbra abondosa,
(mestièr)
un vocabulari mai gostós, de vèrses melhor escrince-
lats, e quitament mai de vertadièra poësia, mas i a pas restauraire, aira n. (s. XIX..., de restaurar)
l’emocion fòrta, prigonda que refòfa d’aquelas pagi- restaurador restaurateur, trice - src.: Piat, 1894:
nas ont tot un passat ressurgís (Irena Bonnet, Lo Gai restauraire; Alibèrt, 1966 : restauraire
Saber, 1940) restaurament n. m. (de restaurar) → restaurament
action de se restaurer - src.: Piat, 1894 : restaura-
ressuscitar v. (s. XII. . . ) ressusciter
men; Alibèrt, 1966: restaurament
rèst (pl. rèstes) n. m. chapelet d’ails, d’oignons
restaurant n. m. (s. XVIII. . . , del francés) restau-
rest d’alh loc. chapelet d’ail
rant - src.: Alibèrt, 1966 : restaurant
rèsta n. f. reste
restaurar v. (s. XII., lat. restaurare) → restaurar→
rèsta ( (a tota -) loc. du / au reste
restaurar 1. restaurer (rendre a l’état d’origine)
rèsta (i anar a tota -) loc. y aller de toutes ses 2. restaurer (nourrir)
forces restaurator, tritz (pl. restaurators, trises) n. (s.
rèsta (per quant a la -) loc. au demeurant XVIII. . . , de restaurar) restaurador; restauraire →
resta a dire que (non -) loc. il faut ajouter que restaurator 1. restaurateur, trice (art) 2. restau-
rèsta de (non -) loc. il ne cesse / arrête pas de rateur, trice (politique) - src.: Honnorat, 1848 :
rèsta res per son sopar (qui manja tot a son dis- "restauratour"
nar, li -) expr. il faut être prévoyant restitucion n. f. (s. XIII.) restitution
restabliment n. m. (s. XIII. . . ) rétablissement restituïr v. (s. XIV.) restituer
restablir v. (s. XIV.) rétablir restoble n. m. → rastolh 1. éteule 2. chaume
restacar v. rattacher (champs)
restanc n. m. → restanca retenue d’eau, de terre restontida n. f. (s. XII. . . ) retentissement
restanca a (metre -) loc. mettre un frein à restontir v. (s. XII. . . ) retentir
restancar v. (s. XIII., de estancar) retenir l’eau, la restrénher v. (s. XIII.) restreindre - cit.: D’un co-
terre (faire des restanques) stat, lo pòble laissa s’apaurir son lengatge en restren-
restant, anta adj. e n. m. restant, ante hent lo vocabulari als sols besonhs locals ; de l’autre,
restar v. (s. XIII.) 1. rester - cit.: Verament òc, coma aprèp aquel apauriment dont patís a un moment do-
se la ròsa muscadèla rèsta de nos fiuletar le nas e les nat, lo pòble augmenta lo vocabulari en manlevant de
uèlhs encara que le tavar a cabussets rebonda le fisson novèls mots a la lenga oficiala (Antonin Perbòsc, Fòc
dins [sos extasis amoroses] (Pèire Godelin, s. XVII) ; nòu, 1904) ; Uèit ans que se trobavan a vendémias
Rintravan a l’ostalariá tótei leis sers, leis informators sens aver nosat los caps, que la guèrra d’un costat e
de premsa, que li restava plus qu’a cercar sus de televi- son traïn de malastre, la secada de l’autre avián deme-
sions satellizadas un rebat dei novelas (Robèrt Lafònt, sit son aver, restrenhit sa vida, rosegat sos demans
1996) 2. demeurer 3. cesser 4. être en reste (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)

527
restrénher (se) retombadas radioactivas

restrénher (se) v. rétrécir au lavage reticulacion n. f. (s. XIX. . . ) réticulation (réseau)


restrent, enta adj. (s. XIII. . . ) restreint, einte veire: ret
restriccion n. f. (s. XIV.) restriction reticular, ara adj. (s. XVII. . . ) réticulaire (réseau)
restrictiu, iva adj. (s. XIV.) restrictif, ive veire: ret
restropar v. → regussar retrousser (vêtements) reticulat, ada adj. (s. XIX. . . ) 1. réticulé, ée veire:
veire: tornar estropar ret 2. (réseau)
resulta n. f. (s. XVI. . . ) → resultat résultat reticulina n. f. (s. XX.) réticuline (méd.) veire: ret
resultant, anta adj. e n. f. (s. XVI. . . ) résultant,
ante reticuliti n. f. (s. XX.) réticulite (méd.) veire: ret
resultar v. (s. XV. . . ) résulter réticulo-sarcòme n. m. (s. XX.) réticulosarcome
resultat n. m. (s. XVI. . . ) résultat - cit.: Estimam (méd.) veire: ret
qu’al punt de vista de la grafia, cal conciliar nòstras reticulocit n. m. (s. XX.) réticulocyte (méd.) veire:
tradicions classicas, los resultats de l’estudi scientific ret
de la lenga, la grafia mistralenca e la grafia catalana, reticuloendotelial adj. m. (s. XX.) réticulo-
sens tròp nos alunhar de las costumas a las qualas endothélial (méd.) veire: ret
èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gramatica, reticulopatia n. f. (s. XX.) réticulopathie (méd.)
1935) veire: ret
resumir v. (s. XVII. . . ) résumer reticuloperitonita n. f. (s. XX.) réticulo-
resumit n. m. (s. XVIII. . . ) résumé péritonite (méd.) veire: ret
resurgéncia n. f. (s. XIX. . . ) résurgence reticulòsi / reticuloendoteliòsi n. f. (s. XX.) rétic-
resurgent, enta adj. (s. XIX. . . ) résurgent, ente ulose / réticulo-endothéliose (méd.) veire: ret
resurreccion n. f. (s. XIII.) résurrection
ret n. f. (s. XII.) filet reticulum n. m. (s. XIX. . . , mot latin) réticulum
ret n. f. (s. XIV.) réseau veire: malhum, resèl (méd.) veire: ret
ret n. f. 1. filet veire: malhum, resèl 2. fig. réseau retina n. f. (s. XIV.) rétine
retalh n. m. (s. XII.) 1. coupon d’étoffe 2. frag- retinian, ana adj. (s. XIX. . . ) rétinien, enne
ment retintar v. reteindre
retalh de vida vidanta loc. tranche de vie retipaire, aira n. imitateire → imitator imitateur,
retalhar v. (s. XII.) 1. retailler veire: tornar talhar trice
2. découper retipar v. ressembler à
retapar v. 1. reboucher veire: tornar tapar 2. re- retipe n. m. 1. imitation 2. ressemblance
couvrir retirada n. f. 1. action de se retirer 2. hospital-
retard n. m. (s. XIV. . . ) retard ité 3. pied-à-terre 4. retraite (travailleur)
retard (en -) loc. adv. en retard retirada (donar la -) loc. offrir l’hospitalité
retardament n. m. (s. XIV.) retardement retirada (far sa -) loc. battre en retraite
retardar v. (s. XIV.) retarder retirada (metre a la -) loc. mettre à la retraite
retardat, ada adj. e n. (s. XX.) attardé mental retirada (préner la -) loc. (s. XX.) prendre sa re-
veire: atardivat traite
retardatari, ària adj. e n. (s. XIX. . . ) retardataire retirar v. (s. XIII.) 1. retirer veire: retraire - cit.:
retardator, tritz adj. (s. XVIII. . . ) retardateur, trice Açò ditz, e me ven de còsta, / revisitar, còsta per còsta,
retaule n. m. (s. XVI. . . ) retable / le descarat còp que son trait / dins mon paure còrs
retaule (vièlh -) n. m. vieille coquette aviá fait, / e vist que l’a, de mala fòrça, / le retira damb
retéisser v. retisser veire: tornar téisser una estòrsa / afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins
retencion n. f. (s. XV.) rétention clavelat, / tirès per la metissa traça, / le còr [desregat]
retenement n. m. (s. XII. . . ) retenue de sa plaça (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. loger
reténer v. (s. XII.) retenir retirar (se) v. 1. rétrécir au lavage 2. se racornir
reténer lo pols loc. retenir son haleine 3. rentrer chez soi
retenguda n. f. (s. XII.) retenue retirat, ada n. (s. XX.) 1. retraité, ée 2. en retraite
retenguda (sense -) loc. à corps perdu retna n. f. rêne
retentida n. f. (s. XII.) retentissement retnas (téner las -) loc. tenir les commandes
retentir v. (s. XII.) retentir retòca n. f. (s. XVI. . . ) retouche
reticar v. regretter vivement retocaire, aira n. (s. XIX. . . ) retoucheur, euse
reticéncia n. f. (s. XVI. . . ) réticence retocar v. (s. XIII. . . ) 1. retoucher veire: tornar
reticent, enta adj. (s. XIX. . . ) réticent, ente tocar 2. corriger 3. retoquer
reticós, osa (pl. reticoses, osas) adj. qui regrette retombada n. f. (s. XX.) retombée (con-
vivement séquences)
reticul n. m. (s. XVIII. . . ) réticule (lunette) veire: retombadas radioactivas n. f. (s. XX.) retombées
ret radioactives

528
retombar reünir

retombar v. 1. retomber 2. rechuter (maladie) retrobada n. f. (s. XX.) retrouvailles veire: reen-
retombar al meteis picadís 1. récidiver contre
2. recommencer la même erreur 3. retrouver ses retrobar v. (de re + trobar) 1. retrouver (une chose,
vieux démons un état...) - cit.: Una flor que retrobava, una rauba
retor n. m. (s. XVI. . . , lat. rhetor) rhéteur qu’aimava Miquèl, un ròdol ont s’èran aimats, totas
retòrcer v. retordre veire: tornar tòrcer las vinhas de Laureta. Lors doas vidas èran estadas
retoric, ica adj. (s. XIX. . . ) rhétorique tant estrechament mescladas que Miquèl dins son pas-
retorica n. f. (s. XIII.) rhétorique sat èra pertot, coma dins lo blat la rosèla (Joana Bartès,
retorica (aver de -) loc. être un bon orateur, dé- Lison, 1934) 2. rejoindre (rendez-vous) veire: re-
batteur júnher
retorician, ana adj. e n. (s. XIV. . . ) retoricaire rhé- retrocedir v. (s. XVI. . . ) rétrocéder
toricien, enne retrocession n. f. (s. XVI. . . ) rétrocession
retorn n. m. (s. XIII.) retour retrofusada n. f. (s. XX.) rétrofusée
retornament n. m. (s. XIV.) retournement retrogradacion n. (s. XIV.) rétrogradation
retornar v. (s. XII.) → tornar revenir, retourne retrogradar v. (s. XIV.) rétrograder
retornèla n. f. ritournelle retrograde, ada adj. (s. XVIII. . . ) retrograd rétro-
retorquir v. (s. XIV. . . ) rétorquer grade
retorsion n. f. (s. XIV. . . ) rétorsion retronadís (pl. retronadisses) n. m. bruit du /
retòrt, òrta adj. (s. XVIII...) 1. retors, orse 2. rusé, de tonnerre
ée retroniment (pl. retroniments) n. bruit du ton-
retòrta n. f. (s. XIII.) corde retorse nerre
retraçar v. retracer veire: tornar traçar retronir v. 1. tonner 2. faire un bruit de ton-
retraccion n. f. (s. XII. . . ) rétraction (méd.) nerre 3. retentir
retractabilitat n. f. (s. XIII. . . ) rétractabilité retroprojector n. m. (s. XX.) rétroprojecteur
retractable, abla adj. (s. XIII. . . ) rétractable retrospectiu, iva adj. e n. f. (s. XX.) rétrospectif,
retractacion n. f. (s. XIV.) rétractation (se ré- ive
tracter) retrovisor n. m. (s. XX.) rétroviseur
retractament n. m. (s. XX.) retraitement retrucar los cèrcles loc. remettre les pendules
(déchets. . . ) à l’heure
retractar v. (s. XX.) retraiter (déchets. . . ) rets (dins las -) loc. dans les filets
retractar (se) v. pron. (s. XIV. . . ) rétracter (jurid.) rets socialas n. f. réseaux sociaux
retractil, ila adj. (s. XIX. . . ) rétractile retutèla n. f. chose, machin indéterminés qui
retractilitat n. f. (s. XIX. . . ) rétractilité manquent
retractiu, iva adj. (s. XVI. . . ) rétractif, ive retutèla (cal qu’aja la -) expr. il lui manque
retractor, tritz (pl. retractors, trises) adj. (s. quelque chose
XIX. . . ) rétracteur, trice (méd.) retutèla (fai-li -) expr. 1. donne-lui ce qui lui
retraire v. 1. retracer 2. portraiturer 3. ressem- manque 2. aide-le
bler 4. tirer sur 5. retirer reubarba n. f. (s. XII.) rhubarbe
retraire (se) v. (s. XIX. . . ) rétracter (méd.) rèuma n. f. (s. XIV.) rauma rhume veire: reumàs
retraire sa maire loc. tenir / ressembler de / à reumatismal, ala adj. (s. XVIII. . . ) rhumatismal,
sa mère ale
retraire son paire loc. tenir / ressembler de / à reumatisme n. m. (s. XVI. . . ) raumatisme rhuma-
son père tisme
retraire sul negre loc. tirer sur le noir reumatizant, anta adj. e n. (s. XVI. . . ) rhumati-
retraire sul verd loc. tirer sur le vert sant, ante
retrait (retrach; pl. retraches) n. m. (de retraire) reumatoïde, oïda adj. (s. XX.) rhumatoïde
portrait reumatologia n. f. (s. XX.) rhumatologie
retrait de (tot lo -) loc. tout le portrait de reumatologic, ica adj. (s. XX.) rhumatologique
retransmetor n. m. (s. XX., del francés) retrans- reumatològue, òga n. (s. XX.) rhumatologue
metteur reumós, osa (pl. reumoses, osas) adj. 1. en-
retransmetre v. (s. XX.) retransmettre veire: rhumé, ée 2. sujet aux rhumes
tornar transmetre reünificacion n. f. (s. XX.) réunification
retransmission n. f. (s. XX.) retransmission reünificar v. (s. XX.) réunifier
retribucion n. f. (s. XIV.) rétribution reünificator, tritz (pl. reünificators, trises) adj. e
retribuïr v. (s. XIV.) rétribuer n. (s. XX.) reünificador réunificateur, trice
retroaccion n. f. (s. XX.) rétroaction reünion n. f. (s. XV. . . ) réunion
retroactiu, iva adj. (s. XX.) rétroactif, ive reünir v. (s. XV. . . ) réunir

529
reüssida revira

reüssida n. f. (s. XVII., de l’italian) réussite veire: reveréncia n. f. (s. XIII.) 1. révérence (révérer) -
escasuda, pèca cit.: A lausor, onor e glòria de Dieu, onor e profièit
reüssir v. (s. XVI., de l’italian) réussir veire: capitar, del rei nòstre sobeiran senhor, e per demonstrar la ve-
escaire, pecar raia reveréncia, fidelitat e subjeccion de las gens dels
reütilizacion n. f. (s. XX.) réutilisation tres estats del present país de Lengadòc. . . (Casèrn de
reütilizar v. (s. XX.) réutiliser dolença, 1424); Demest los bons préner assisténcia /
revaloracion n. f. (neologisme) réévaluation veire: e de comparèr hugirà / dejà damnada en sa conscién-
avaloracion cia / perque lo Senhor d’excelléncia / d’aqueths qui
revalorar v. (s. XX., neologisme) réévaluer veire: l’an en reveréncia / coneish plan lo camin tengut :/
avalorar mès abusar de sa cleméncia, / amear tarda penitén-
revalorizacion n. f. (s. XX.) revalorisation cia, / per camin de tau consequéncia, / a bon pòrt
revalorizar v. (s. XX.) revaloriser degun n’es vengut (Pèir de Garròs, Psaume I, 1565)
reveire v. revoir veire: tornar veire 2. révérence (s’incliner) - cit.: No’t lèishes pautejar
revelacion n. f. (s. XIV.) révélation mès dret a l’Excelléncia / deu Prince, onèstament, vè
revelar v. (s. XII. . . ) révéler har la reveréncia (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
revelator, tritz (pl. revelators, trises) adj. e n. m. reverenciós, osa (pl. reverencioses, osas) adj. (s.
(s. XIX. . . ) revelador révélateur, trice XVIII. . . ) révérencieux, euse
revelh n. m. (s. XII.) 1. réveil 2. réveille-matin reverend, enda adj. e n. (s. XIII.) révérend, ende
revelhadís (se téner -) loc. ne dormir que d’un revergar v. redresser une branche
œil revèrs (al -) loc. 1. à rebours 2. à l’envers
revelhadís, issa (pl. revelhadisses, issas) adj. revèrs (pl. revèrses) n. m. (s. XII.) 1. envers 2. re-
1. qui a le sommeil léger 2. qui est vigilant vers 3. verso
revelhaire n. m. veilleur de nuit autrefois revèrs (préner al -) loc. prendre mal les choses
revelhar v. (s. XII.) → despertar réveiller - cit.: revèrs de (al -) loc. au rebours de
Les pols an brandit las alas pels joquièrs e revelhat a revèrs de (far -) loc. s’opposer à
còps de cocorescas tota la família pòrtabarbòlas (Pèire revèrs, èrsa adj. adverse
Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) revèrsa n. f. renverse
revelhon n. m. → ressopet 1. réveillon 2. séré- revèrsa (a -) loc. à profusion
nade revèrsa (man -) loc. revers de la main
reven n. m. 1. revenu 2. croissance revèrsa (tombar a la -) loc. tomber à la renverse
reven (aquò me -) loc. cela me plaît / m’agrée revèrsa partida loc. partie adverse
reven (me -) loc. il me souvient reversal, ala adj. (s. XIII.) reversal, ale
revenda n. f. revente revèrsament n. m. (s. XII. . . ) reversement
revendeire, eira n. m. (s. XIII.) revendeur, euse reversar v. (s. XII.) renversar 1. renverser veire:
revendre v. (s. XIII.) revendre veire: tornar ven- tornar versar 2. faire faillite
dre reverseta (de -) loc. à la renverse
revenge n. m. (s. XVI. . . ) revanche reverseta (nadar de -) loc. nager sur le dos
revengisme n. m. (s. XIX. . . ) revanchisme reverseta (tombar de -) loc. tomber à la ren-
revengut n. m. (s. XIV. . . ) revenu veire: reven verse
revengut minimum d’insercion n. m. revenu reversibilitat n. f. (s. XX.) réversibilité
minimum d’insertion (RMI) jur. reversible, ibla adj. (s. XIX. . . ) réversible
revenguts n. m. plur. revenus (ménages. . . ) so- reversièr, ièra adj. → reborsièr contrariant, ante
cio. reversinar v. retrousser
revenir v. (s. XII.) revenir reversinar las mostachas (se) loc. se retrousser
revenjaire, aira n. (s. XIX. . . ) revanchaire revan- la moustache
chard, arde reversion n. f. (s. XIV.) réversion
revenjar (se) v. pron. (s. XIII.) prendre sa re- revèrt n. m. ressemblance
vanche revèrta son fraire loc. il ressemble à son frère
reventar v. 1. abonder en trop grande quantité revertar v. ressembler à
2. rebuter revertar (se -) v. se ressembler
reventat (es -) loc. c’est suranné revertegar v. → rebussar trousser
reverar v. (s. XV. . . ) révérer revertegar lo cotilhon (se -) loc. relever sa jupe
reverbèr n. m. (s. XVIII. . . ) réverbère revesir v. décider par le sort
reverberacion n. f. (s. XIV.) réverbération revestiment n. m. (s. XIII.) revêtement
reverberar v. (s. XIV. . . ) réverbérer revestir v. (s. XIII.) revêtir,
reverdejar v. (s. XII.) redevenir vert veire: tornar revigorant, anta adj. (s. XX.) revigorant, ante
verdejar revigorar v. (s. XX.) revigorer
reverdir v. (s. XII.) reverdir veire: tornar verdir revira n. f. 1. réplique 2. riposte

530
revira mainatge ribassejar

revira mainatge n. m. remue-ménage - src.: Pel- revitalizant, anta adj. e n. m. (s. XX.) revitalisant,
las, 1823: reviro meinagi ante veire: reviudant
revira-siulet n. m. (var.: revira-shiulet) gifle veire: revitalizar v. (s. XX.) revitaliser veire: reviudar
revira-vai-te’n, reviramarion reviudament n. m. action de ranimer, de reviv-
revira-vai-te’n n. m. (fam.) gifle veire: revira- ifier
siulet / shiulet, reviramarion reviudant, anta adj. e n. reviudaire revivifiant,
reviracoet n. m. tête-à-queue ante
revirada n. f. revirement reviudar v. (viure + vida) ranimer, revivifier
reviraman n. m. une gifle du revers reviure n. m. (s. XII.) 1. regain 2. renaissance
reviramarion n. m. (fam.) gifle veire: revira-vai- reviure v. (s. XII.) revivre veire: tornar viure
te’n, revira-siulet / shiulet reviviscéncia n. f. (s. XVI. . . ) reviviscence
revirament n. m. (s. XVI. . . ) revirement reviviscent, enta adj. (s. XIX. . . ) reviviscent, ente
revirar (arrevirar) v. (s. XII.) retourner veire: revocable, bla adj. (s. XIII.) révocable
traduire revocacion n. f. (s. XIV.) révocation
revirar (se); arrevirà’s v. 1. se retourner revocar v. (s. XIII.) révoquer
2. changer d’opinion revogada (a la -) loc. à force de rames
revoidar v. 1. regorger 2. déborder
revirar camin loc. rebrousser chemin
revòl n. m. 1. remous 2. tourbillon
revirar de qualqu’un (se -) loc. se méfier de
revòlta n. f. (s. XVI. . . ) révolte
quelqu’un
revoltar v. (s. XVI. . . , de l’italian) révolter
revirar los clavèls loc. river son clou à
revoltar (se) v. 1. se révolter 2. fig. secouer le
quelqu’un
joug
reviròla n. f. tournoiement
revolucion n. f. (s. XIV.) révolution
revirolar v. tournoyer
revolucion culturala n. f. (s. XX.) révolution cul-
revirolet n. m. pirouette turelle
revisar v. (s. XIII. . . ) réviser revolucionar v. (s. XVIII. . . ) révolutionner
reviscòl n. m. 1. retour à la vie 2. réanimation revolucionari, ària adj. e n. (s. XVIII. . . ) révolu-
reviscolament n. m. (de reviscolar) retour à la vie tionnaire.
- cit.: Josèp Ros es lo primairenc obrièr que, tornant revolum n. m. 1. tourbillon 2. bouleversement
a las sorgas blosas de nòstras tradicions, a obrat al revolumada de mond loc. attroupement de per-
reviscolament nacional en adoptant, en retrobant, per sonnes
delà los parlars populars abastardits e francimande- revolumar v. 1. tourbillonner 2. bouleverser
jats, la lenga nacionala (Antonin Perbòsc, En Josèp revolvèr n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) révolver
Ros, 1905) revolvina n. f. (s. XII.) ritournelle
reviscolar (arreviscolar) v. (s. XIV., lat. reviviscu- revòlzer v. 1. enrouler 2. bouleverser
lare) 1. revenir à la vie - cit.: Aquel parlar de ton revulsion n. f. (s. XVI. . . ) révulsion
Lauragués qu’aviás espurgat, reviscolat en l’enaurant revulsiu, iva adj. (s. XVI. . . ) révulsif, ive
a la dignitat de lenga, apareissiá, non pas solament als rhèsus negatiu n. m. (s. XX.) rhésus négatif
pacans lauragueses, mas encara a la [màger] part dels rhèsus positiu n. m. (s. XX.) rhésus positif
felibres lengadocians, coma tròp sabent per lo pòble riba n. f. 1. rive d’un cours d’eau 2. lisière d’un
(Antonin Perbòsc, Discors de Castèlnòu d’Arri, 1927) champ
2. ragaillardir riba non es per aquel ase (aquela -) loc. ce qui
reviscolar (se), arreviscolà’s v. (lat. revivisculare) se prépare n’est pas pour lui
revenir à la vie ribairenc, enca adj. riverain, aine
revision n. f. (s. XIII. . . ) révision ribairés (pl. ribaireses) n. m. rivage
revisionisme n. m. (s. XX.) révisionnisme riban n. m. 1. ruban - cit.: Tot [m’annóncia] la
revisionista adj. e n. (s. XX.) révisionniste part que prenètz a la fèsta de uèi, òmes, femnas, fil-
revisitar v. (s. XVII.) revisiter veire: tornar visitar has, gojats, vos vesi totes endimenjats, las fardas [...]
- cit.: Açò ditz, e me ven de còsta, / revisitar, còsta pus bèlas son sortidas, los ribans mirgalhats lusisson,
per còsta, / le descarat còp que son trait / dins mon e totes siatz dins la pus granda [netetat] (Joan Loís
paure còrs aviá fait, / e vist que l’a, de mala fòrça, / le Fornèrs, s. XVIII) 2. copeau 3. longue file
retira damb una estòrsa / afin que le cap barbelat, /que riban bèl n. m. 1. longue file (grand ruban)
s’èra lasins clavelat, / tirès per la metissa traça, / le veire: cordelada 2. ribambelle
còr [desregat] de sa plaça (Pèire Godelin, Ramelet, s. ribàs (pl. ribasses) n. m. 1. rive escarpée
XVII) 2. talus escarpé
revista n. f. (s. XIX. . . ) revue ribas (se tirar de -) loc. se tirer d’affaire
revitalizacion n. f. (s. XX.) revitalisation veire: ribassejar v. 1. suivre la rive 2. (fam.) draguer
reviudament (flirt)

531
ribassut, uda rire (far un brave -)

ribassut, uda adj. en talus - cit.: L’endreit es ras- rigor n. f. (s. XIV.) rigueur - cit.: Apèras-tu rigor,
canhut, traversut, ribassut. Un país de singlars e tacanh, dic-jo lavetz, / quan l’orsa sos orsats lecant
autres còps de lops (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, mantua vetz, / horma d’aquera carn la ruda e leja
1977) massa ? (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
ribatge n. m. (s. XII.) rivage rigor de lei (a -) loc. par la force de la loi
ribaud, auda n. (s. XIII.) 1. ribaud, aude veire: rigorisme n. m. (s. XVII. . . ) rigorisme
arlòt 2. canaille rigorista adj. e n. (s. XVII. . . ) rigoriste
ribaudiá / ribaudariá n. f. (s. XIII.) → libertinatge rigorós amb los principis (èsser -) être à
1. libertinage 2. débauche cheval sur les principes
ribeja de loc. il est sur le point de rigorós, osa (pl. rigoroses, osas) adj. (s. XIV.)
ribejar v. 1. longer la rive veire: ribassejar 2. cô- rigoureux, euse
toyer rigorosament adv. (s. XIV. . . ) rigoureusement
ribièra (arribèra) n. f. (s. XII., lat. riparia) 1. riv- rigòt n. m. (s. XIII.) 1. touffe 2. tresse de cheveux
ière - cit.: Amor, ací, jura per una de las ribièras rima n. f. (s. XII.) rime - cit.: Mossur, ieu vos ai
d’Infèrn, grand segrament dels dieus (Pèire Godelin, demonstrat en rima la rason per que ieu vos ai [ded-
Contra, s. XVII) 2. vallée fluviale icat] lo libre, e ara ieu vos vòli demostrar en pròsa,
ribieral n. m. → maire 1. lit de rivière 2. rive [se] vos plai, la rason per que ieu l’intituli lo Banquet
boisée (Augièr Galhard, s. XVI); Andemelè, Cucòis e jo, /
ribla n. f. hie (outil de paveur) totis tres prens de bèla umor / nos ajaguèrem d’una
riblar v. 1. river 2. riveter 3. disposer des pavés rima / sense la passar jos la lima (Pèire Godelin, s.
rible n. m. rivet XVII)
ribon-ribaina adv. 1. bon gré, mal gré 2. coûte rima (non aver de -) loc. ne rimer à rien
que coûte 3. malgré tout rimaire, aira n. (s. XVI. . . ) rimeur, euse
ric coma la mar loc. riche comme Crésus rimalha n. f. (s. XVI. . . ) mauvaise poésie
ric coma un porcatièr loc. très riche rimalhaire, aira n. (s. XVI. . . ) rimailleur, euse
ric e ric / ric a ric loc. adv. 1. tout juste 2. exacte- rimalhar v. (s. XVI. . . ) rimailler
ment rimar v. (s. XII.) brûler (faire trop cuire)
ric, rica (riche, richa) adj. (s. XII.) riche rimar v. (s. XII.) 1. rimer 2. versifier
ricament adv. (s. XII.) 1. richement 2. puissam- rimassejar v. (s. XVI. . . ) rimailler
ment rimor n. f. rigueur du temps
ricàs, assa (pl. ricasses, assas) adj. e n. richard, ring (pl. rings) n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) ring
arde ringa n. f. → diarrèa diarrhée veire: foira
ricin n. m. ricin ringa-ranga onom. bruit d’objets frottés
rictus n. m. (s. XIX. . . , mot latin) rictús rictus ringaire, aira n. → diarreïc 1. foireux 2. ringard
ridèla n. f. ridelle ringar v. foirer (diarrhée) veire: foirar
ridicul, ula adj. (s. XV. . . ) ridicule ringoleta n. f. → engrisòla lézard gris veire: sin-
ridiculizar v. (s. XVII. . . ) ridiculiser sòla, cernalha claupèire, clau de sant Pèire
rif o de raf (de -) loc. d’une manière ou d’une riniti n. f. (s. XIX. . . ) rhinite
autre rinoceront / rinocèros (pl. rinoceronts /
rifa-rafa adv. en tous sens rinoceroses) n. m. (s. XIV.) rhinocéros
rifada (de -) loc. à la volée rinofaringiti n. f. (s. XX.) rhinopharyngite
rifanhada n. f. ricanement rintrada n. f. (s. XVI. . . , de re + intrada) dintrada
rifanhar v. 1. ricaner 2. rire sottement rentrée (scolaire, sociale, littéraire. . . )
rifla e de rafla (de -) loc. de bric et de broc rintrar v. entrer à nouveau veire: tornar intrar
riga-miga (far la -) loc. faire de mauvais plis riòta n. f. (s. XIII.) 1. querelle 2. débat
(vêtement) riòta (sense -) expr. sans problème / contesta-
riga-raga n. f. → carrasclet 1. crécelle veire: tion
tarabastèla 2. dispute ripa-rapa adv. par hasard
riga-raga, res ! (aquò’s -) expr. c’est une dispute ripar v. 1. glisser 2. déraper
/ un bruit sans importance riquesa n. f. (s. XII.) richesse
rigal n. m. → barba-rós rouge-gorge riquiquí n. m. 1. (fam.) petit doigt 2. un doigt
rigaudon n. m. (s. XVII., de Rigaud (dança d’eau-de-vie
provençala)) rigaudon rire (amor de -) loc. histoire de rire
rigidament adv. (s. XVII. . . ) rigidement rire (bofar lo -) loc. pouffer de rire
rigide, ida adj. (s. XVI. . . ) rigid rigide veire: regde rire (de per -) loc. 1. pour rire 2. pas sérieuse-
ment
rigidificar v. (s. XX.) rigidifier rire (far un bèl -) loc. rire à gorge déployée
rigiditat n. f. (s. XVII. . . ) rigidité rire (far un brave -) loc. rire à gorge déployée

532
rire (far un sadol de -) ritme

rire (far un sadol de -) loc. mourir de rire rire que d’una gauta loc. rire du bout des dents
rire (far una pançada de -) loc. étouffer de rire rire que riràs loc. et de rire
rire (far una partida de -) loc. rire beau- rire suls pòts loc. rire au nez
coup avec des amis rire suls pòts (lo -) loc. le sourire aux lèvres
rire (n’i a per -) loc. il y a de quoi rire rire sus la cara de qualqu’un loc. faire un
rire (n’i a per morir de -) loc. c’est à mourir de sourire faux / hypocrite à quelqu’un
rire ris (pl. rises) n. m. (s. XII.) rire
rire (n’i a per venir fòl de -) loc. c’est à mourir ris (pl. rises) n. m. (s. XIII., de l’italian) riz
de rire risada / risalha n. f. risée
rire (non cal se’n / cal pas se’n -) loc. il ne faut risarèl, èla adj. qui rit toujours
pas s’en moquer risc (pl. risques) n. m. (s. XVI. . . , de l’italian)
rire (non es per / es pas per -) loc. il n’y a pas risque
sujet à rire risc de cambi n. m. risque de change (écon.)
rire (non far que -) loc. ne cesser de rire risca res ne faguèt dos loc. qui ne risque rien
rire (non i a per / i a pas per -) loc. il n’y a pas n’a rien (il lui reste ces deux mots)
de quoi rire riscar v. (s. XVI. . . ) risquer - cit.: Riscavi antau de
rire (non o pren per -) loc. il ne plaisante pas m’embarrar dins mon sistèma, noirit de lingüistica
rire (quand aquò vòl -) loc. quand les choses (Robèrt Lafont, Tè tu tè ieu, 1968)
vont dans le bon sens riscar al sòrt (se -) loc. tenter sa chance
rire (ríser; arríser; arríder) v. (s. XII., lat. ridere) riscar sa vida loc. risquer sa vie
1. rire 2. frémir (cuisson) riscós, osa (pl. riscoses, osas) adj. (s. XVII. . . )
rire (se -) v. se moquer veire: mocar risqué, ée
rire a creba-pança (far un -) loc. crever de rire risejar v. rire un peu
rire a l’ombra d’un calelh loc. rire à propos de risent, enta adj. riant, ante
rien riset n. m. (s. XII.) petit sourire
rire a s’escanar loc. s’étouffer de rire riseta n. f. sourire d’enfant
rire amb los àngels loc. rire aux anges risi pas (non me -) loc. je ne plaisante pas
rire coma d’aucons loc. rire comme. . . risiblament adv. risiblement
rire coma un ase dins un brèç loc. avoir un rire risible, ibla adj. risible
forcé risicultor, tritz (pl. risicultors, trises) n. (s. XX.)
rire coma una ascla loc. rire comme. . . riziculteur, trice
rire coma una pascada loc. rire de tout son risicultura n. f. (s. XX.) riziculture
cœur risièra n. f. (s. XVIII. . . ) rizière
rire coma una pòcha descordurada loc. rire à risolent, enta adj. e n. souriant, ante
gorge déployée risolet (arrisolet; arridolet) n. m. (de rire) petit
rire d’aurelha loc. 1. rire sous cape 2. rire dans sourire
sa barbe risolièr, ièra adj. rieur, euse - cit.: Un pauquet
rire de can n. m. rire forcé, hypocrite risolièr, un pauquet morrut coma sempre, disiá pas
rire de can (far un -) loc. 1. rire du bout des res de ieu (Max Allièr, L’Emperau, 1977).
dents 2. rire forcé, hypocrite rispa n. f. 1. bise 2. vent froid
rire de can, non passa las dents (fa un -) expr. rispa n. f. pelle à cendres
c’est un hypocrite risques e perilhs (a sos -) loc. à ses risques et
rire de gauta n. m. sourire moqueur perils veire: risc
rire de mercadièr n. m. un rire du bout des rit, rita n. → guit canard, cane veire: tiron
lèvres rite n. m. (s. XV. . . ) rite
rire de son riset loc. rire de sa propre plaisan- ritmar v. (s. XIV. . . ) rythmer - cit.: Qu’ei sajat de
terie har un vèrs qui no’s semblèsse au franciman, un vèrs
rire del fum loc. rire de rien / à tout propos rimat e ritmat (Miquèu Camelat, Letra a Léonce Cou-
rire del lop tant que non a passat camin (non se ture, 1899); ... çò qu’ua traduccion ritmada e permet
cal -) expr. il faut être prudent avec ses enne- benlhèu de milhor retrobar (estile formular, emistiquis
mis o vèrses sancèrs recurrents, cavilhas de tota traca, per-
rire d’una gauta loc. rire jaune sonatges tipizats per un adjectiu passapertot, laissas
rire en dedins loc. rire sous cape a represas ditas similaras, evocacion de personnatges
rire las gents (far -) loc. prêter à rire mes o mens istorics o mitics sus la sola sonoritat, de
rire los coides (me fas -) loc. tu me fais bien còps arabizanta de son nom, descripcions repetitivas e
rire ! esteorotipadas de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta
rire non li passa la gauta (lo -) expr. il rit jaune de Rotland, 2014
rire non li passa los pòts (lo -) expr. il rit jaune ritme n. m. (s. XIV. . . ) rythme

533
ritmic, ica rodeta

ritmic, ica adj. (s. XIV.) rythmique rocalhós, osa (pl. rocalhoses, osas) adj. ro-
riton n. m. → guiton caneton veire: tiron cailleux, euse
ritual, ala adj. e n. m. (s. XVI. . . ) rituel, elle Ròcamajor n. f. Rocamadour (ville, 46)
ritualament adv. (s. XX.) rituellement rocambolesc, esca adj. (s. XIX. . . ) rocambolesque
ritualizacion n. f. (s. XX.) ritualisation rocareda n. f. tas de rochers
ritualizar v. (s. XX.) ritualiser rocassut, uda (pl. rocassuts, udas) adj. rocheux,
ritz (tot li -) loc. tout lui réussit euse
ritz que li passa pas las dents expr. son rire est ròck (pl. ròcks) n. m. (s. XX., mot anglés) rock
forcé rockaire, aira n. (s. XX.) rockeur, euse
ritz, quora plora (quora -) loc. tantôt il pleut, rococò adj. e n. m. (s. XIX. . . , del francés) rococo
tantôt il fait soleil (art)
riu (arriu) n. m. 1. rivière 2. ruisseau rocon onom. roucoulement
riu d’aiga n. m. cours d’eau roconada n. f. roucoulement
riu de las aigas claras expr. ruisseau aux eaux roconar v. roucouler
claires ròda (arròda) n. f. (s. XII.) ronda 1. roue 2. ronde
riu del debrembièr n. m. → riu de demembrièr (jeu d’enfants) 3. halo de la lune
fleuve de l’oubli (Léthé) ròda (tancar una -) loc. caler une roue
riu del demembrièr n. m. fleuve de l’oubli ròda (tirar una -) loc. tracer une circonférence
(Léthé) veire: debrembièr ròda de la fortuna vira mai que la del molin (la
riule, riula adj. 1. vif, vive 2. gaillard, arde -) expr. la roue de la fortune. . .
rival (tombar un -) loc. torpiller un rival ròda de recambi n. f. roue de secours
rival / rivatèl n. m. petit ruisseau ròda de relais n. f. roue de secours
rival, ala adj. (s. XVII. . . ) rival, ale ròda del mond n. f. ronda tour du monde
rivalitat n. f. (s. XVII. . . ) rivalité ròda del mond (far la -) loc. faire le tour du
monde
rivalizar v. (s. XVIII. . . ) rivaliser
rodadas (de -) loc. en roulant
rizofague, aga adj. (s. XVIII. . . ) rhizophage
rodaire, aira n. rôdeur, euse
rizòma n. m. (s. XIX. . . ) rhizome
rodal n. m. ornière
robina n. f. 1. roubine 2. canal d’assèchement,
rodanenc, enca adj. (s. XIX. . . ) rhodanien, enne
de dérivation
rodar v. (s. XIII.) → rotlar rouler
robinet n. m. robinet veire: grifol, canèla
rodar v. (s. XX.) roder (un moteur. . . )
roble n. m. (s. XVII. . . ) rouble (monnaie russe)
rodar (arrodar) v. rôder (hanter les lieux) - cit.:
robòt n. m. (s. XX., del chèc (lit. K. Capek)) robot
A pena fosquèri nascut que ma maire se trobèt [sense]
robotica n. f. (s. XX.) robotique lait, calguèt cercar de noirissa e mon paire dont èri
robotician, ana n. (s. XX.) roboticien, enne lo prumièr fruit, a fòrça de rodar, ne trobèt una a En
robotizacion n. f. (s. XX.) robotisation Menon que depend d’aquesta [parròquia], m’i portèt e
robotizar v. (s. XX.) robotiser aquò’s aquí que som estat noirit (Joan-Loís Fornèrs, s.
robrir v. rouvrir veire: tornar obrir XVIII)
robust, usta (pl. robustes, ustas) adj. (s. XI. . . ) rodar coma un pòrc magre / malaut rôder
robuste robuste comme. . .
robustesa n. f. (s. XIX. . . ) robustesse rodar l’antifa loc. 1. courir le monde 2. courir
ròc (arròc) n. m. (s. XII.) 1. roc 2. rocher la prétantaine
ròc de Foish n. m. château de Foix (réverbéra- rodar lo termenal loc. 1. rôder près des lieux
tion dans les nuages) clos, domaines agricòles 2. vaguer çà et là
ròc de Navrosa (Nabrosa) (lo -) n. m. le rocher rodassejar v. 1. rôder sans cesse 2. tourner dans
de Naurouse les parages
ròc mòrt n. m. roche qui se délite rodat, ada adj. (s. XX.) rodé, ée (moteur)
ròca (arròca; ròcha) n. f. (s. XII. . . ) 1. roche 2. gros rodatge n. m. (s. XX.) 1. rouage 2. rodage
rocher 3. château fort ròdavèrsa n. f. (s. XIX.) roue hydraulique
rocada n. f. (s. XIX. . . ) rocade (jeu d’échecs, voie rodèl n. m. rotlèu; rondèl; barrutlaire → atur-
de circulation) rador rouleau
rocada n. f. 1. amas de rochers 2. terrain rodèla n. f. (s. XIII.) 1. tranche 2. rondelle
rocheux 3. rouelle
rocafòrt n. m. roquefort (fromage) rodelar v. 1. rouler 2. dégringoler
ròcafòrt n. m. → ròca château fort rodelet n. m. 1. petit cercle 2. groupe restreint
rocalha n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) rocaille rodelet (far lo -) loc. faire le cercle (entourer)
(style) rodet n. m. → giroleta 1. rouet 2. girouette
rocalha n. f. rocaille veire: ròc rodeta n. f. roulette

534
rodièr rompedura (rejúnher una -)

rodièr n. m. charron rojor n. f. (s. XIII.) rougeur


rodilhar v. regarder autour de soi ròl n. m. 1. rondin 2. bûche 3. rouleau d’étoffe
rododendron n. m. (s. XVI. . . ) rhododendron rom n. m. (s. XVII. . . , de l’anglés) ròm rhum
veire: abardal ròm n. m. (s. XIX. . . ) 1. rom 2. romanichel
ròdol n. m. ròde 1. espace circulaire (clair- roman n. (s. XII., de l’occ. ancian romanç) roman
ière, rond de plantes, de champignons. . . ) - cit.: (litt.)
Una flor que retrobava, una rauba qu’aimava Miquèl, roman, ana adj. romain, aine
un ròdol ont s’èran aimats, totas las vinhas de Lau- roman, ana adj. e n. roman, ane (linguistique)
reta. Lors doas vidas èran estadas tant estrechament romana n. f. balance romaine
mescladas que Miquèl dins son passat èra pertot, coma romança n. f. (s. XVI. . . , del castelhan) romance
dins lo blat la rosèla (Joana Bartès, Lison, 1934) 2. en- romançar v. (s. XIII.) romancer
droit romancièr, ièra n. (s. XI.) romancier, ière
ròdol (al meteis -) loc. au même point romand, anda adj. (s. XVI. . . ) romand, ande (Su-
ròdor n. m. (s. XIII.) redoul (sorte d’arbrisseau) isse francophone)
roergàs, assa (pl. roergasses, assas) / roergat, romanèl n. m. l → oronja oronge
ata (roergats, adas) adj. e n. rouergat, ate romanés, esa (pl. romaneses, esas) adj. (s. XIX. . . )
rofle (a -) loc. à foison roumain, aine
roganhar (arroganhar) v. → rosegar 1. ronger romanesc, esca (pl. romanesques, escas) adj. (s.
2. rager (ronger son frein) 3. grogner; XIX. . . ) romanesque
bougonner romanic, ica adj. (s. XX.) roman, ane (art)
roganhon n. m. 1. ce qui a été rongé 2. (fig.) romanin n. m. (s. XIII.) romarin
rogaton romanista n. (s. XVIII. . . ) romaniste
rogasons n. f. plur. (s. XII.) rogations romantic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) romantique
rogasons (far lo torn de las -) expr. prendre le romantisme n. m. (s. XIX. . . ) romantisme
chemin des écoliers romb n. m. turbot
rogatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) rogatoire rombe n. m. (s. XX.) rhombe / rombe
roge (far bavar lo -) loc. casser la gueule à (géométrie)
quelqu’un rómec / romèc (arromèc) n. f. (s. XII., lat. rumex,
roge coma un gal loc. rouge comme (personne) -icis) rome ronce
roge d’escaravissa (d’un -) loc. rouge comme. . . rómec non pòrta rasim (la -) expr. on n’en tirera
roge, roja (rog, roja; arrog,arroja) adj. e n. m. (lat. rien de bon
rubeus) rouge - cit.: Roja de fred, enlai se lèva / la romèca n. f. croquemitaine
luna al front mirgalhat d’òrsus aquela palhada nuèva / romegada n. f. 1. roncier 2. déchirure de ronce
d’argent fin se mira. Tot dòrm (Paul Froment, Nadal, romegaire, aira n. 1. coupeur de ronces 2. (fig.)
1897) ronchonneur, euse
rogejar v. (s. XIV.) tirer sur le rouge romegar (arromegar) v. (de rómec) 1. couper des
rogenc, enca adj. (s. XIV.) rougeâtre ronces 2. (ronchonner
roget, eta adj. 1. un peu rouge 2. rouget (pois- romegàs (pl. romegasses) n. m. hallier de
son) 3. oronge ronces
rogièr n. m. grès rouge romeguièra n. f. champ de ronces
rogièra n. f. → rabòta vairon romevatge (pl. romevatges) n. m. (s. XIII., de
rogieràs n. m. terrain de grès rouge l’occ. ancian "romeu") romavatge; romievatge pè-
rogieròla n. f. rougeur du ciel lerinage
rogilhon n. m. → rosèla coquelicot romiar v. (s. XIII.) ruminer
roginèl, èla adj. qui tirl qui tire sur le rouge romiau onom. miaou
roginós, osa (pl. roginoses, osas) adj. rougeâtre romieu, ieva n. (s. XII.) pèlerin, ine veire: pele-
rogir v. (s. XII.) rougir grin
roïna (arroeina) n. f. (s. XIII., lat. ruina) ruine romp paga e los tròces son sieus (qual -) expr.
roïnar (arroeinar) v. (s. XII., de roïna) ruiner 1. on doit payer les pots cassés 2. qui casse paie
roïnós, osa (pl. roïnoses, osas) adj. (s. XIII.) ru- rompe-còl n. m. casse-cou
ineux, euse rompecòl n. casse-cou
roire n. m. (s. XIII.) chêne rouvre veire: casse, rompecuol n. m. 1. (fam.) casse-gueule
garric (passage abrupt, glissant) 2. (fig.) affaire
roireda n. f. rouvraie veire: cassanha, garriga hasardeuse
roitas (aver las -) loc. avoir les joues empour- rompedura n. f. (s. XIII.) 1. fracture 2. hernie
prées veire: ruptura
roja n. f. garance rompedura (rejúnher una -) loc. réduire une
rojana n. f. gros ver rouge veire: vèrm fracture

535
rompents (èsser suls -) rosega ( i a quicòm que me -)

rompents (èsser suls -) loc. être en danger de ronha per se gratar (cercar la -) expr. 1. se
mort chercher des ennuis 2. se compromettre
rompre v. (s. XIII.) 1. rompre 2. briser ronhon n. m. (s. XIII.) rognon (animal) veire: ren
rompre / brutlar companhiá loc. (s. XVII.) ronhonada n. f. (s. XIII.) 1. selle de mouton, de
fausser compagnie chevreuil (boucherie) 2. rognonnade
rompre busqueta loc. 1. rompre avec un ronhós, osa (pl. ronhoses, osas) adj. (s. XIII.)
amoureux 2. se brouiller avec quelqu’un galeux, euse
rompre companha loc. 1. se séparer 2. fausser ropa n. f. 1. grand manteau 2. houppelande
compagnie ropia n. f. roupie (monnaie)
rompre lo vent loc. détourner le vent ropilhada n. f. (fam.) sommeil de courte durée
rompre l’aiga loc. détourner l’eau ropilhaire, aira n. (fam.) dormeur, euse
romput, uda adj. rompu, ue veire: rot ropilhar v. 1. (fam.) roupiller 2. dormir
rona n. f. 1. mauvaise humeur veire: ruca roquet n. m. grosse bobine
2. grognement roqueta n. f. (s. XIII.) petite roche
ronar v. 1. ronfler veire: roncar - cit.: Sus, sus roqueta n. f. (s. XIV. . . , de l’italian) roquette (mili-
deu jaç ! Ausatz com era rona ! / sus, de pès, mirpa taire)
! Espiatz com era bada: / sembla lo hilh de la graula roqueta n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) roquette
ahamada ! Plan li poiré la sèrp au còrs entrar (Pèir (salade)
de Garròs, Eglògas, 1567); Ací bufa l’autan, aquí re- ros coma l’aur loc. roux comme. . .
bufa Sèrs, ací la mar rona, aquí le cèl trona, e tan ros coma l’òrdi loc. roux comme. . .
ferotjament que le plus grand de nòstres capitanis, Ar- ros, rossa (pl. rosses, rossas) adj. roux, rousse
mand de Lòrt, non pensava pas de mens que de far per ròsa adj. rose (couleur) - cit.: Non disiá mot. Las
tot jamai a catitòrba damb les peisses (Pèire Godelin, gautas de la joveneta èran un pauc mai ròsas qu’a
Tresena floreta, s. XVII) 2. grogner 3. maugréer l’acostumada (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
ronça (a la -) loc. à la dérive ròsa (arròsa) n. f. (s. XII., lat. rosa) rose (fleur)
ronçada n. f. 1. ruée 2. bousculade - cit.: Aquel miracle se fasquèt simplament, coma
una ròsa espelís al solelh. Inoblidabla vesprada
roncadís (pl. roncadisses) n. m. ronflement
d’afrairament felibrenc (Antonin Perbòsc, s. XX)
roncaire, aira n. ronfleur, euse veire: roflaire
ròsa de Junon n. f. → liri lys blanc (bot.) - cit.:
roncament (pl. roncaments) n. action de ron-
Nom imaginat de mestressa, coma Clorís, Filís, Florís.
fler
E se tira de liri, flor conescuda autrament Ròsa de
roncar v. (lat. runcare) ronfler veire: roflar - cit.: ot Junon. Tot del long au ditz un brave medecin (Pèire
d’un còp se trachèt que parlava tot sol. Prèp d’el, son Godelin, Contra, s. XVII)
amic roncava doçament coma un caton. Seguret se
ròsa muscadèla n. f. rose muscadelle - cit.: Ve-
calèt, e tot en fialant de [sòmnis], al cap d’un moment,
rament òc, coma se la ròsa muscadèla rèsta de nos
el tanben s’adormiguèt (Enric Molin, En tutant lo
fiuletar le nas e les uèlhs encara que le tavar a cabus-
grelh, 1965)
sets rebonda le fisson dins [sos extasis amoroses] (Pèire
ronçar (arronçar) v. (s. XII.) 1. jeter - cit.: Avalisca Godelin, s. XVII)
le gus de qui la man profana / ven de ronçar pel sòl ròsa sense fisson (non i a / i a pas - ) expr. il n’y
l’autar de la vertut ! / Son còp passa lo còp d’aquel a pas de rose sans épine
autre perdut / que fèc [faguèt] un fogairon del temple rosada n. f. (s. XIII.) gelée blanche
de Diana (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) rosage n. m. (s. XVI. . . ) rosatge → rododendron
2. lancer 3. jeter dehors 4. mettre à bas rhododendron
ronçar (s’ -); arronçà’s n. 1. s’élancer 2. se ruer rosal n. m. rosée
ronçar pel sòl loc. 1. jeter à terre - cit.: Avalisca rosareda n. f. roseda roseraie
le gus de qui la man profana / ven de ronçar pel sòl rosari n. m. rosaire
l’autar de la vertut ! / Son còp passa lo còp d’aquel ròsas e flors (veire que -) expr. voir tout en rose
autre perdut / que fèc [faguèt] un fogairon del temple ròsas mai polidas finisson grata-cuol (las -) expr.
de Diana (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) les plus belles choses ont une fin
2. mettre à bas rosat, ada adj. e n. m. (s. XIII.) 1. rosé, ée 2. vin
rondinaire, aira n. 1. ronchon, onne rosé
2. grincheux, euse ròse, ròsa adj. rose (couleur) - cit.: Res, per ieu,
rondinar v. 1. grogner 2. ronchonner passarà jamai en delícias aqueles esclopons de sucre
ronflar v. (lat. runcare) → roncar ronfler ròses o blaus ont dormissiá un Jèsus tan saure e tan
ronfle n. m. 1. courant veire: flus 2. flux lusent que lo sentissiái fondre dins la boca (Loisa
ronfle (a -) loc. 1. en abondance 2. à gogo Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940)
ronha n. f. (s. XIII.) 1. gale 2. balayures rosega ( i a quicòm que me -) loc. quelque
ronha (cercar -) loc. noise (chercher) chose me tourmente

536
rosega sus cinquanta rota

rosega sus cinquanta loc. il approche des cin- ròssec de trabalh n. m. bourreau de travail
quante ans rossegar v. (s. XII.) 1. herser 2. traîner
rosega-paures n. m. exploiteur, trice rossegar (se) v. aller en se traînant
rosegadís (pl. rosegadisses) n. m. action de rossegar la potarga loc. traîner la galère
ronger rossegat dels cans loc. traîné par les chiens
rosegadís del temps (lo -) loc. l’usure du temps (charogne. . . )
rosegador n. (s. XX.) rosegaire rongeur, euse (or- rossejar v. tirer sur le roux
dre animal) rossèl, èla adj. roux, rousse
rosegar v. (s. XIII.) ronger - cit.: Los abandonèron rosselhonés, esa (pl. rosselhoneses, esas) adj. (s.
dins un camp e los cans, las agraulas e las agaças los XVIII. . . ) roussillonnais, aise
roseguèron dinc als òsses (J. F. Bladèr, La gardaira de
rosselon n. m. louis d’or
piòts, 1874) ; Uèit ans que se trobavan a vendémias
rossenc, enca adj. roussâtre
sens aver nosat los caps, que la guèrra d’un costat e
rosset, eta adj. qui tire sur le roux
son traïn de malastre, la secada de l’autre avián deme-
sit son aver, restrenhit sa vida, rosegat sos demans rossiment n. m. roussissement
(Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) rossin n. m. → chaval cheval (arch.) - cit.: [Aque-
rosegar los dets (se’n -) loc. s’en mordre les ste] fasiá manjar per mesura e discrecion le fen a son
doigts rossin per un trauc de barrica, de páur que n’esclatèsse
rosegar los dets (se’n -) loc. s’en mordre les per ne manjar tròp (Odde de Triors, 1578)
doigts rossin n. m. (s. XII.) → chaval cheval (arch.)
rosegar los ponhets (se -) loc. se ronger les po- rossinhòl (rossinhòu; roshinhòu) n. m. (s. XII.)
ings rossignol - cit.: Aviá panat del parpalhòl / la talha
rosegat de las mirgas loc. rongé par les souris fina, al rossinhòl / son parlar florit de mistèri (Paul
rosegon n. m. 1. rogaton 2. reste de ce qui a été Froment, Fantasia, 1899)
rongé rossir v. roussir
rosèl n. m. (s. XII.) roseda → rosièra roseraie rossòla n. f. rissole
rosèla n. f. coquelicot - cit.: Una flor que retrobava, rossolar v. rissoler
una rauba qu’aimava Miquèl, un ròdol ont s’èran rossor n. f. (s. XIII.) rousseur
aimats, totas las vinhas de Laureta. Lors doas vidas rosta n. f. 1. raclée 2. rossée
èran estadas tant estrechament mescladas que Miquèl rostar v. rosser
dins son passat èra pertot, coma dins lo blat la rosèla rostida n. f. aliment grillé (pain grillé, châ-
(Joana Bartès, Lison, 1934) taigne. . . )
roselièra n. f. roselière rostidoira n. f. (s. XX.) rôtissoire
rosenc, enca adj. (s. XIV.) rosâtre rostidor n. m. lieu exposé au soleil
rosent, enta adj. incandescent, ente (forge) rostir v. rôtir
rosentar v. chauffer le fer au rouge rostir v. 1. rôtir 2. roustir 3. dépouiller 4. dé-
rosentir v. chauffer à blanc caver au jeu
roseòla n. f. roséole rostissariá n. f. (s. XIX. . . ) rôtisserie
roseta n. f. (s. XII.) rosette
rostisseire, eira n. rôtisseur, euse
roseta n. f. (s. XVI. . . ) rosace (archit.)
rostit (èsser -) loc. pèrdre au jeu
rosièr (arrosèr) n. m. (s. XII., de ròsa) rosier
rostit, ida adj. 1. être rousti, ie 2. décavé, ée
rosièr de tot l’an n. m. rosier remontant
3. fichu
rosièra (pl. rosièras) n. f. rosière (jeune fille)
rosilh n. m. (s. XII.) → rovilh rouille rostit, ida adj. e n. m. rôti
rosilhar v. (s. XIV.) → rovilhar rouiller rostol n. m. → aturrador rouleau pour émotter
rosilhon n. m. → rovilhon lactaire (agr.)
(champignon) rostolar v. 1. passer le rouleau pour émotter
rosilhós, osa (pl. rosilhoses, osas) adj. (s. XII.) → 2. (fig. fam.) remplir le verre à ras bord
rovilhós rouillé, ée rostons n. m. plur. → testiculs (triv.) roustons
rosina n. f. 1. bruine 2. rosée veire: (fam) colha, (triv.) robinhòlas
rosor n. f. roseur ròstre n. m. (s. XIV. . . ) rostre
rosquilha n. f. sorte de gâteau rond rostum n. m. odeur de brûlé
ròssa n. f. (s. XIII.) rosse (mauvais cheval) ròt n. m. (s. XII.) rot (digestion)
rossa (ne far una de -) loc. faire un sale coup rot coma de l’entièr (se trufar del -) expr. se
rossada n. f. rossée moquer du tiers comme du quart
rossar v. rosser rot, rota (arrot, arrota) adj. (de rompre) → romput
ròssec n. m. → rascle 1. filet traînant (pêche) rompu, ue
2. herse (agric.) rota n. f. (s. XIII. . . ) route

537
rota (tota -) ruscada (arruscada)

rota (tota -) loc. continuellement la route - cit.: rubrica n. f. (s. XIV.) rubrique
Era pas tota rota coma qui se passeja (Pèire Gogaud, rubrica (a de -) loc. il est rusé
L’uèlh de la font, 1977) ruca n. f. 1. chenille 2. ver
rotacion n. f. (s. XIV. . . ) rotation ruca (aver la -) loc. (fam.) être de mauvaise
rotacional, ala adj. (s. XX.) rotationnel, elle humeur
(physique) ruda n. f. (s. XIII. . . ) rue (plante)
rotacisme n. m. (s. XX.) rhotacisme rudament adv. (s. XIV.) rudement
rotar v. roter rude, ruda adj. (s. XIII.) dur, dure
rotas menon de tot mond (las -) expr. il faut de rudejament n. m. (s. XVI. . . ) rudoiement
tout pour faire un monde rudejar v. (s. XIV. . . ) rudoyer
rotatiu, iva adj. (s. XIX. . . ) rotatif, ive rudesa n. f. (s. XIII.) rudesse
rotativa n. f. (s. XIX. . . ) rotative rudiment n. m. (s. XV. . . ) rudiment
rotativista n. (s. XX.) rotativiste rudimentari, ària adj. (s. XIX. . . ) rudimentaire
rotator adj. e n. m. (s. XVII. . . ) rotador rotateur rudor n. f. (s. XIII. . . ) rudesse
rotatòri, tòria adj. (s. XVIII. . . ) rotatoire rufa / ruga n. f. 1. ride 2. pli 3. fronce
rotièr, ièra adj. e n. (s. XX.) routier, ière rufadís (pl. rufadisses) n. m. froncement
rotina n. f. (s. XVI. . . ) routine rufar v. 1. rider veire: rugar 2. froncer
rotina (de -) loc. par longue habitude rufar las cilhas loc. froncer les sourcils
rotinièr, ièra adj. (s. XVIII. . . ) routinier, ière rufar lo nas loc. 1. froncer le nez 2. marquer sa
rotlada n. f. (s. XVII. . . ) roulade désapprobation
rotlada (far la -) loc. faire le repas de fin des rufat, ada adj. ridé, ée
travaux rufe, rufa adj. (s. XII. : « ruf ») 1. rude 2. âpre
rotlador n. m. rouleau à pâtisserie rufian n. m. (s. XII., de l’italian) rufian
rotlament n. m. (s. XVI. . . ) roulement rugar v. 1. rider veire: rufar 2. froncer
rotlar v. (s. XIII.) 1. rouler 2. enrouler 3. passer rugby n. m. (s. XIX. . . , de l’escòla anglesa d’aquel
le rouleau (agric.) nom) rugbí rugby
rotlatge n. m. (s. XVI. . . ) roulage rugbyman n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) rugbyman
ròtle n. m. (s. XII. . . ) 1. rôle - cit.: Macat era Pepito rugiment n. m. (s. XVI. . . ) rugissement
de la tactica en fonzor que li aviá donat aqueu segon rugir v. (s. XIII.) rugir
reng dins la victòria avenidoira, un ròtle de reserva rugós, osa (pl. rugoses, osas) adj. (s. XIV.)
en soma (Robèrt Lafònt, 1984) 2. liste rugueux, euse
ròtle (téner son -) expr. jouer son rôle rugositat n. f. (s. XIV.) rugosité
ròtle / rotlon n. m. (s. XIII.) barrutlaire rouleau rumba n. f. (s. XX., del castelhan) rumbà rumba
(agric.) veire: rodèl ruminacion n. f. (s. XIV. . . ) rumination
rotlet n. m. cerceau (jouet) ruminant, anta adj. e n. m. (s. XVI. . . ) romiaire
rotleta n. f. roulette (jeu) ruminant, ante
rotlòta n. f. roulotte ruminar v. (s. XIV.) ruminer
rotonda n. f. (s. XV. . . ) rotonde rumor n. f. (s. XII.) rumeur
rotonditat n. f. (s. XIV.) rotondité runa n. f. (s. XVII. . . , de l’escandinau) rune
rotor n. m. (s. XIV. . . ) rotor rupèstre, èstra adj. (s. XIX. . . ) rupestre
rotula n. f. (s. XV. . . ) rotule rupet, eta n. chien, enne à poil ras
rotula n. f. rotule (anat.) ruptor n. m. (s. XX.) rupteur
roturièr, ièra adj. e n. (s. XIV. . . ) roturier, ière ruptura n. f. (s. XIV. . . , lat. ruptura) rupture
round n. m. (s. XIX. . . , mot anglés) round rural, ala adj. (s. XIV. . . ) rural, ale
(boxe. . . ) ruralitat n. f. (s. XX.) ruralité
rove n. m. → roire chêne rouvre rus, russa (pl. russes, ussas) adj. (s. XVIII. . . )
roveda n. f. → roireda rouvraie russe
rovilh n. m. rouille rusa n. f. (s. XIII. . . ) ruse
rovilhadura n. f. → oxidacion oxydation rusar v. (s. XIV. . . ) ruser
rovilhar v. rouiller rusat, ada adj. (s. XIV. . . ) rusé, ée
rovilhon n. m. lactaire (champignon) rusca (aver bona -) loc. 1. avoir la peau dure
rovilhós, osa (pl. rovilhoses, osas) adj. rouillé, 2. être capable de supporter les difficultés
ée rusca (ruscha) n. f. (s. XII.) écorce d’arbre
rua n. f. (s. XII.) → carrièra rue ruscada (arruscada) n. f. 1. lessive - cit.: Vènus,
rubeòla n. f. (s. XIX. . . ) rubéole del cèl fòrabandida / per l’afront que fèc a Vulcan, /
rubés, esa (pl. rubeses, esas) adj. (s. XIV. . . ) ru- disen que se ganha la vida / a far ruscada tot ongan
bicond, onde (Pèire Godelin, Prumièra floreta, s. XVII) 2. raclée
rubís (pl. rubises) n. m. (s. XVI. . . ) rubis (frapper)

538
ruscar rutle, rutla

ruscar v. 1. écorcer 2. lessiver ruste, rusta adj. e n. (s. XII.) rustre


ruscle n. m. faim canine rustic, ica adj. (s. XIV.) rustique - cit.: Eths avèn
ruscle (aver lo -) loc. mourir de faim leishat per istòria / deus hèits eroïcs la memòria / e,
ruscós, osa (pl. ruscoses, osas) adj. rugueux, quant a la causa rustica, / eths n’avèn descriut la prac-
euse (écorce) tica / qui, per Columèla, es estada / despuish en latin
rush (pl. rushes) n. m. (s. XX., mot anglés) → translatada (Pèir de Garròs, 1567)
ronçada 1. rush 2. ruée rusticar v. crépir grossièrement
rushes n. m. plur. (s. XX., mot anglés) rushes rusticitat n. f. (s. XIV.) rusticité
(prises de vue, cinéma) rustina n. f. (s. XX., nom depausat) rustine
rússia n. f. → gòira buse (oiseau) veire: tora, rutabagar n. m. (s. XIX. . . , del suedés) rutabaga
toda, busaraca rutilant, anta adj. (s. XV. . . ) rutilant, ante
russofòn, òna adj. (s. XX.) russophone rutle (al -) loc. adv. au diable
russula n. f. (s. XIX. . . ) russule (champignon) rutle, rutla adj. repu, ue

539
s èssa (alfabet) saber ont lo diable ten sas ferramentas

s èssa (alfabet) n. f. s saber (çò es a -) loc. 1. ce qui revient à dire


s’ pron. pers. (fòrma elidida de se) se, s’ 2. c’est-à-dire
s’ conj. (fòrma elidida de se) si saber (es a -) loc. à savoir
sa adj. poss. sa saber (fa de bon -) loc. il est bon de savoir
saba n. f. (s. XII.) sève saber a loc. avoir goût à
sabana n. f. (s. XVI. . . , del castelhan ? Haïtian) saber adobar (se -) loc. se tirer d’affaire
savana savane saber bon loc. avoir bon goût
sabar v. 1. avoir de la sève 2. (fig. fam.) rosser saber bon (se -) loc. v. (s. XII.) plaire
sabata n. f. 1. soulier 2. chaussure saber çò que còi dins l’ola expr. savoir ce qui
sabata (far téner lo pè dins la -) expr. faire se bout dans la marmite
conduire selon les règles saber coma ni perqué (sense -) loc. sans savoir
sabata vendrà grola (tota -) expr. tout a une fin ni pourquoi, ni comment
sabatariá n. f. (s. XV.) fabrique de souliers saber coma son sant Pater expr. savoir sur le
sabatièr n. m. (s. XII.) 1. savetier 2. cordonnier bout du doigt
sabaton n. m. (s. XII.) soulier veire: sabata saber cossí l’environar (non -) expr. je ne sais
sabaton (per la punta o pel talon, cal que se pas comment le prendre
n’ane lo -) expr. tout a une fin saber de cap loc. savoir par cœur
sabaton de son pè (trobar -) loc. trouver chaus- saber de còr loc. savoir par cœur
sure à son pied saber de nises d’agaça expr. avoir plus d’un
sabaud n. m. → grapaud crapaud tour dans son sac)
saber de novèlas loc. recevoir des nouvelles
sabbat n. m. (s. XIII.) sabbat
saber de quina lenha far fais (non -) expr. il ne
sabbat (demorar al -) loc. demeurer au diable /
sait plus de quel côté se tourner
loin
saber far de bescomptes expr. faire une erreur
sabbatic, ica adj. (s. XVI. . . ) sabbatique
à son profit
sabent boscàs n. m. faux savant
saber grat loc. savoir gré
sabent, enta adj. e n. savant, ante - cit.: Aquel
saber grat (ne -) loc. en savoir gré
parlar de ton Lauragués qu’aviás espurgat, revisco-
saber grat a qualqu’un de loc. être reconnais-
lat en l’enaurant a la dignitat de lenga, apareissiá,
sant à quelqu’un
non pas solament als pacans lauragueses, mas en-
saber grat de quicòm (se -) loc. se féliciter de
cara a la [màger] part dels felibres lengadocians, coma
quelque chose
tròp sabent per lo pòble (Antonin Perbòsc, Discors de
Castèlnòu d’Arri, 1927) ; Los neologismes sabents son saber la letra loc. être lettré
estats formats segon los principis de Fabra e d’Alibèrt, saber las endrechièras loc. connaître bien les
tant sul grèc coma sul latin, dins la tradicion especi- lieux
fica de l’occitan (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, saber las viradas loc. connaître toutes les fi-
1974) celles
sabentàs, assa (pl. sabentasses, assas) adj. e saber lo truc loc. avoir le truc
n. 1. cuistre veire: pedant, anta 2. demi-savant saber l’estèc loc. avoir le truc
3. pédant, ante saber mai que mèstre Mocha (ne -) expr. être
saber n. m. (s. XII.) savoir plus fin que le diable
saber v. (s. XI.) 1. savoir (apprendre) - cit.: Pèire saber mal a loc. en vouloir à
l’òrb e Guilhèm la guida, / dròlles e de fòrt [genta] saber mal de (se -) loc. (s. XII.) 1. être blessé
vida, / partiguèn un jorn de l’autre an, / del bon país moralement, vexé 2. s’en vouloir d’une erreur
de Carmentrant, / per a plaser véser las minas / de las ou d’une faute commise
tostonetas mondinas, / e saber se lor perfeccion / junta saber ni A ni B (non -) loc. être ignare
damb la reputacion (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII); saber ni far ni desfar (non -) loc. être hésitant
Cal totjorn far mai de cinc fautas / es a cinc fautas e saber ont Joana amaga loc. savoir où trouver
mièja que la vertat comença / que la tèrra es redonda des ressources
/ jòcs de l’enfant que sap pas / de l’òme que sap tròp saber ont li prutz loc. connaître son point
(Andrieu Combetas, Borassa, 1974); Bensai per qu’a faible
Pinsaguèl, en escrimant d’esperit amb tu sota Lucili, saber ont lo diable a fait fòc expr. être plus fin
aviái [demembrat] de saber escrimar d’espasa. Paravi que le diable
doncas de quarta, ponhet torçut (Robèrt Lafònt, L’eròi, saber ont lo diable ten sas ferramentas expr.
2001) 2. avoir goût être fin comme un renard

540
saber plan mandar lo fion sacal

saber plan mandar lo fion expr. savoir bien par- sabonar v. savonner
ler sabonariá n. f. savonnerie
saber plus a qual s’avodar (non -) expr. ne plus sabonatge n. m. savonnage
savoir à quel saint se vouer saboneta n. f. savonnette
saber plus que se’n dire (non -) expr. ne plus sabonièr, ièra n. 1. savonnier, ière 2. savon-
savoir quoi penser nerie
saber que far de sa pèl (non -) expr. s’ennuyer sabonós, osa (pl. sabonoses, osas) adj. savon-
à mourir neux, euse
saber qué vòl dire de loc. savoir ce qu’il en sabor n. f. (s. XII.) saveur - cit.: Dins la lenga
coûte de modèrna [lo sufixe -dor] es pauc usitat e a una sabor
saber quina rama tòrcer (non -) expr. il ne sait netament arcaïca (L. Alibèrt, Gramatica, 1935)
plus de quel côté se tourner saboral n. m. morceau de viande (jambon. . . )
saber quina rega préner (non -) expr. ne pas pour donner du goût à la soupe, au ragoût
savoir quel parti prendre saborar v. (s. XII.) savourer
saber se vendràn ? loc. à savoir s’ils viendront sabòrd n. m. sabord
saber sul cap del det loc. savoir sur le bout des saborejar v. 1. savourer 2. avoir du goût
doigts saborós, osa adj. (s. XII.) savoureux, euse - cit.:
saber tot pam per pam loc. tout savoir point Serà coma l’arbe plantat / au long d’ua ribèra correnta
par point / d’un bout à l’autre / qui pòrta a l’oportunitat fruta saborosa e plasenta
saber-far n. m. savoir-faire (Pèir de Garròs, ¨Psaume I, 1565)
saber-viure n. m. savoir-vivre saborosament adv. (s. XIII.) savoureusement
saberut, uda adj. e n. (s. XIII.) 1. (ironique) sa- saborum n. m. 1. ce qui donne la saveur 2. os
vant, ante 2. érudit, ite dans la soupe
sabes-me ? loc. saurais-tu me dire ? sabotaire, aira n. (s. XIX. . . ) saboteur, euse
sabètz que i a ? loc. savez-vous la nouvelle ? sabotar v. (s. XIX. . . ) sambotar saboter
sabi çò que ne val l’òsca expr. je sais ce que sabotatge n. m. (fam.) sabotage
cela vaut
sabraca adj. 1. maladroit, oite 2. patraque
sabi lo fin del fin loc. je sais tout à fond
sabrada n. f. travail mal fait
sabi lo fin fons de tot loc. je sais tout à fond
sabraire n. m. (s. XVIII. . . ) sabreur
sabi mai ! (e que -) loc. et que sais-je encore !
sabrar v. (s. XVII. . . ) 1. sabrer 2. bâcler 3. (fig.)
sabi qué (un non -) n. m. un je-ne-sais-quoi
critiquer avec malveillance
sabi qui (un non -) n. m. (s. XVI.) un je-ne-sais-
sabre n. m. (s. XVI. . . , de l’alemand) sabre
qui - cit.: Qué volètz mès ? Un jo-non-sabi-qui hugè
sabre e cotèl (a -) loc. à couteaux tirés
tot nud qui’m hèc las dents claquir de paur qu’agü (P.
Garròs, Eglòga 1, s. XVI) sabuda n. f. su (n. m.)
sabi tant ! (e que -) loc. et que sais-je encore ! sabuda de (a la -) loc. au su de
sabiái de te veire (se -) loc. si j’étais sûr de te sabut mal (me’n a -) loc. il m’en a su mauvais
rencontrer gré
sabir n. m. (s. XIX. . . , del castelhan « saber ») sabir sabut per cascada (l’ai -) loc. je l’ai su par rico-
sabla n. f. → sable sable (m.) chet
sabladoira n. f. sableuse (machine) sac n. m. (s. XII.) 1. sac 2. pillage 3. saccage
sablaire, aira n. sableur, euse (personne) sac (a boca de -) loc. 1. à foison 2. a plein sac
sablar v. 1. sabler 2. ensabler sac (a gola de -) loc. 1. à foison 2. a plein sac
sablàs n. m. 1. amas de sable 2. banc de sable sac (aver lo -) loc. recevoir congé (être con-
sable n. m. (s. XII. « sablon ») sable veire: sabla gédié)
sable porgat n. m. sable passé au crible sac de dormir n. m. sac de couchage
sablièr n. m. sablier sac de verin n. m. sac à malice
sablièra n. f. sablière (carrière de sable) saca n. f. grand sac
sablina n. f. sable très fin saca (téner la -) loc. être complice d’un vol
sablonar v. sabler (écurer avec du sable) saca de meçorgas (èsser una -) expr. être un
sablonenc, enca / sablonós, osa adj. sablon- grand menteur
neux, euse saca de rats n. f. un panier de crabes
sablós, osa (pl. sabloses, osas) adj. (s. XIII.) saca de sòm (èsser una -) expr. être un grand
sableux, euse dormeur
sablum n. m. terrain sablonneux saca de vin. . . (èsser una -) expr. être un grand
sabon n. m. (s. XIII.) savon buveur
sabonada n. f. 1. eau savonneuse 2. savonnée sacada n. f. sac (contenu)
3. (fam.) réprimande sacal n. m. 1. coup 2. rossée

541
sacamand, anda sagataire

sacamand, anda n. 1. scélérat, ate 2. débauché, sacrilègue, èga adj. e n. (s. XIII. . . ) sacrilèg sac-
ée rilège (agent)
sacamandejar v. intr. mener une vie dissolue sacripant n. m. (s. XVIII. . . , de l’italian) sacripant
sacapautràs (pl. sacapautrasses) n. m. lour- sacristan n. m. (s. XII.) sacristain
daud sacristia n. f. (s. XIV.) sacristie
sacar v. 1. recevoir / donner congé 2. saquer sacro-sant, santa adj. (s. XVI. . . ) sacro-saint,
sacar pels pòts loc. jeter à la figure sainte
sacar qualqu’un loc. médire de quelqu’un sacsabelada n. f. kyrielle
sacarifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) saccharifère sadic, ica adj. e n. (s. XIX. . . ) sadique
sacarificacion n. f. (s. XIX. . . ) saccharification sadisme n. m. (s. XVIII. . . ) sadisme
sacarificar v. (s. XIX. . . ) saccharifier sadol (a son -) loc. à satiété
sacarina n. f. (s. XIX. . . ) saccharine sadol (n’aver un -) loc. 1. en avoir plus qu’assez
sacarós, osa (pl. sacaroses, osas) adj. (s. XIX. . . ) - cit.: LO rei Mo, de la dinastia dels Tcheo, n’aviá son
sacchareux, euse sadol de la vida (Max Roqueta, Lo corbatàs roge, 2003)
sacaròsa n. f. (s. XIX.) saccharose (m) 2. « en avoir par-dessus la tête »
sacàs (pl. sacasses) n. m. (s. XII.) grand sac sadol de rire (far un -) loc. mourir de rire
sacat n. m. (de sac) un plein sac - cit.: Demorèron sadol, ola (sadoth, ora; sadou, ola) adj. (s. XIII.)
totes a perpensar. Un secrèt, es plan aisit a dire. Sem- 1. repu, ue veire: cofle 2. rassasié, ée
blava qu’èran davant un sacat de páur que volián sens sadolada n. f. soûl, repas copieux
plan gausar, escampilhar totis amassa. E se sarrèron sadolada (a -) loc. à satiété
un paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire Gogaud, sadolar v. (s. XIV.) 1. rassasier 2. dégoûter
L’uèlh de la font, 1977) sadolum n. m. → sacietat 1. satiété 2. dégoût
sacat de favas (es un -) loc. c’est une affaire sadomasoquisme n. m. (s. XX., de l’alemand)
louche sadomasochisme
sacatge n. m. (s. XVI. . . ) → bassacada ; bassacatge sadomasoquista adj. e n. (s. XX.) sado-
saccage masochiste
sacatjar v. (s. XV. . . , de l’italian) → bassacar sadrèia n. f. (s. XIII.) sarriette veire: pèbre d’ase
saccager safari n. m. (s. XX., del swahili ? arabi) safari
safic, ica adj. (s. XIV. . . ) saphique
sacerdòci n. m. (s. XV. . . ) sacerdoce
safir n. m. (s. XIII.) saphir
sacerdotal, ala adj. (s. XIII.) sacerdotal, ale
safirenc adj. e n. m. (s. XIV.) saphiré
sacietat n. f. (s. XIV.) satiété
safisme n. m. (s. XIX. . . ) saphisme
sacòcha n. f. (s. XVII. . . , de l’italian « saccoccia ».)
safran n. m. (s. XIII., del latin med. ? arabo-persan)
sacoche
safran
sacon n. m. → pòcha 1. sachet 2. pochette
safran (far de -) loc. 1. faire une fugue 2. l’école
sacon de man n. m. sac à main
buissonnière
sacralitat n. f. (s. XIII. . . ) sacralité
safranada n. f. 1. absence injustifiée 2. école
sacralizacion n. f. (s. XX.) sacralisation buissonnière
sacralizar v. (s. XX.) sacraliser safranar v. (s. XII.) 1. assaisonner de safran
sacrament n. m. (s. XIII.) sacrement 2. faire l’école buissonnière
sacramental, ala adj. (s. XII.) sacramentel, elle safranièr, ièra n. (de safran) 1. commerçant de
sacramentari, ària adj. e n. (s. XVI. . . ) sacramen- safran 2. cultivateur de safran
taire safranièra n. f. safranière
sacrat, ada adj. e n. m. (s. XII. . . ) sacré, ée safranós (es un pauc -) expr. il sent le souffre
sacre n. m. (s. XII. . . ) sacre safranós, osa adj. (de safran) sujet à caution
sacre, sacra adj. maudit, ite (juron) safre n. m. 1. grès limoneux 2. molasse
sacrificar v. (s. XIII., lat. sacrificare) sacrifier saga n. f. (s. XII.) saie (étoffe)
sacrificator, tritz (pl. sacrificators, trises) n. (s. saga n. f. (s. XVIII. . . ) sagà saga (récit)
XIII., lat. sacrificator, trix) sacrificador; sacrificaire sagaç, aça (pl. sagaces, aças) adj. (s. XVIII. . . )
sacrificateur, trice - src.: Honnorat, 1846 : "sacri- sagace
ficatour"; Couzinié, 1850: "sacrificatou"; Alibèrt sagacitat n. f. (s. XIV., lat. sagacitas) sagacité - cit.:
(règla), 1935/1966: "sacrificator, tritz" A escríver qué, Dieu deu cèu, dab ua tau celeritat, ua
sacrificatòri, òria adj. (s. XVI. . . ) sacrificatoire tau febrilitat, ua tau sagacitat ? Mès la novèla, Dieu
sacrifici n. m. (s. XIII., lat. sacrificium) sacrifice vivant, la novèla... (Pèire Bèc, Contes de l’unic, 1977)
sacrificial, ala adj. (s. XX., de sacrifici) sacrificiel, sagaia n. f. (s. XVII. . . ) sagaie
elle sagata n. f. 1. surgeon 2. rejeton
sacrificiat, ada adj. e n. (de sacrificiar) sacrifié, ée sagatada n. f. coup de couteau
sacrilègi n. m. (s. XIII.) sacrilège (acte) sagataire n. m. égorgeur

542
sagatar salhiá

sagatar v. 1. tailler 2. égorger 3. poignarder sal (se’n tirariá pas un grum de -) expr. cela ne
sagèl n. m. (s. XIX. . . ) → timbre timbre vaut rien
sagèl n. m. (s. XII.) 1. sceau - cit.: Senhat de seis sal gemma n. f. (s. XIII.) sel gemme
senhets, sagelat del sagèl verd e per quitança faita sal ni òli (metre ni -) loc. dire sans ménage-
de la man de son secretari e sagelada de son grand ments
sagèl (Annals de Tolosa, 1443) 2. cachet (adminis- sala n. f. (s. XII.) 1. salle 2. maison forte
tration) sala d’espèra n. f. salle d’attente
sagelar v. (s. XII.) 1. sceller 2. cacheter sala d’estar n. f. salle de séjour
3. oblitérer salabrós, osa (pl. salabroses, osas) adj. 1. salé,
sagelar v. (s. XII.) 1. sceller 2. cacheter ée 2. savoureux, euse
3. oblitérer salabrum n. m. 1. air salé 2. sol salé (inflores-
sagelat, ada adj. scellé, ée - cit.: Senhat de seis cences) 3. eau salée
senhets, sagelat del sagèl verd e per quitança faita de salabrun n. m. l’air de la mer
la man de son secretari e sagelada de son grand sagèl salaç, aça (pl. salaces, aças) adj. (s. XVI. . . ) salace
(Annals de Tolosa, 1443) salacitat n. f. (s. XVI. . . ) salacité
sageta n. f. (s. XII.) flèche veire: vira, flècha salada n. f. (s. XVI.) 1. fourches patibulaires
sagin n. m. (s. XIII.) saindoux veire: poténcia 2. gibet
sagital, ala adj. sagittal, ale salada n. f. 1. salade veire: ensalada 2. salaison
sagitari n. m. (s. XIII.) sagittaire (zodiaque) saladèla n. f. petite oseille
sagna de galhardiá expr. il resplendit de santé saladièr, ièra n. → ensaladièr saladier
sagnaire, aira n. (s. XIII.) saigneur, euse saladoira n. f. saleuse (neige)
salador n. m. saloir
sagnament n. m. (s. XVII. . . ) saignement
saladura n. f. (s. XIII.) salure
sagnar v. (s. XIII.) saigner - cit.: Mas sa femna
salamalèc n. m. (s. XIII.) salamalec
sabiá ben que lo còr del vièlh guerrièr sagnava de veire
salamalècs ! (pro de -) loc. trêve de salamalecs !
aital s’enebir aqueles remembres (Paul Gairaud, La
salamandra n. f. (s. XIII.) salamandre
sexològa, 1982)
salanc n. m. 1. salanque veire: sal 2. terrain salé
sagnariá n. f. → afachament 1. tuerie veire: masèl
salant adj. 1. salant veire: sal 2. relatif au sel
2. abattoir
salar v. (s. XII.) 1. saler 2. (fig. et fam.) faire
sagnia n. f. (s. XVI.) sagnada saignée (méd.)
payer cher
sagnièra n. f. → emorragia hémorragie
salar n. m. action de saler
sagnós, osa (pl. sagnoses, osas) adj. (s. XIII.)
salar (ton -) loc. ta manie de saler
sanglant, ante
salari n. m. (s. XIII.) salaire
sagoïn n. m. (s. XVI. . . , del portugués ? del tupi) salari minimum interprofessional de creis-
sagouin (singe) sença n. m. salaire minimum interprofession-
sagrament n. m. (s. XII. . . ) serment nel de croissance (SMIC) jur.
sagramentejar v. (s. XIII.) 1. jurer veire: renegar salarial, ala adj. (s. XX.) salarial, ale
2. blasphémer salariat, ada adj. e n. (s. XVIII. . . ) 1. salarié, ée
sagrar v. (s. XII.) → sagrejar 1. sacrer 2. jurer 2. salariat
3. blasphémer salason n. f. salaison veire: salada
sagrejar v. intr. jurer veire: sagrar salat n. m. salé - cit.: La fèsta tombava plan, al mes
saharian, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) saharien, enne de genièr, fa que veniam de tuar lo pòrc: i aviá tripon,
sailar v. 1. couvrir 2. envelopper salsissa, salat pel caçolet e lo lombet, çò melhor del
saile n. m. 1. manteau 2. pardessus pòrc (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
saique adv. → benlèu 1. peut-être - cit.: Òc, òc- salat d’aujam n. m. salé de volaille
ben, saique, son aquí filhas qu’an besonh de se gan- salatge n. m. (s. XX.) salage (neige)
har la vida; e benlèu son pas plan pagadas. Mas salde n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) solde (dif-
fan mestièr nòble (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) férence entre le crédit et le débit) écon.
2. sans doute - cit.: Avètz de temps de sòbra, saique salde financièr n. m. solde financier (écon.)
! me faguèt frejament (Max Allier, L’emperau, 1977) salèrn n. (de la vila de Salèrn en Auvèrnhe) Salèrs
sajó n. m. sajou 1. salers (nom d’une race de vaches (f.) 2. d’un
sal (levar la -) loc. critiquer avec finesse fromage (m) 3. d’une liqueur (f.)
sal (sau) n. f. (lat. sal) sel - cit.: I a que la man de salernés, esa adj. salersois, oise (habitant de
la mèstra per adobar aquela salsa amb porrats, clavèls Salers, en Auvergne)
de giròfle, cebas, api, frigola e laurièr, sal e pebre. Un salfinar v. 1. sentir 2. deviner 3. pressentir
còp cuèit a punt, tot aquò es mesclat amb la sang e re- salhar v. 1. haler 2. tirer avec un câble
mena que remenaràs, tasta que tastaràs (Pèire Gogaud, salhent, enta adj. saillant, ante
L’uèlh de la font, 1977) salhiá n. f. (s. XII.) saillie

543
salhir salutacion

salhir v. 1. sortir 2. se montrer 3. être saillant sang e remena que remenaràs, tasta que tastaràs (Pèire
saliç n. m. saule blanc veire: sause Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) 2. (fig.) bagarre
salic, ica adj. (s. XIV. . . ) salique salsa (tròp de pèbre gasta la -) loc. il ne faut
salicilic, ica adj. (s. XIX. . . ) salicylique pas trop pousser / demander / provoquer
salicòrn n. m. (s. XVI. . . ) salicorne (f.) (bot.) salsa a l’aucèl sense aver vist la pluma (non cal
salida n. f. 1. sortie 2. saillie (partie saillante) far la -) expr. il ne faut pas vendre la peau de
salièra n. f. (s. XII.) 1. salière 2. (fig. fam.) creux l’ours avant de l’avoir tué
sous-claviculaire salsa abans d’aver vist lo peis (non cal far la -
salin, ina adj. 1. salin, ine veire: sal 2. marais ) expr. il ne faut pas vendre la peau de l’ours
salant avant de l’avoir tué
salina n. f. (s. XIII.) saline veire: sal salsa amb lo pè (virar la -) loc. commettre une
salinièr n. m. (s. XV.) 1. mortier (pour piler) maladresse
2. coffre à sel salsa de (far -) loc. revenir toujours au même
salinitat n. f. salinité sujet
salir v. 1. sortir, se montrer veire: eissir, sortir - salsa fòrta (trobar la -) loc. trouver la chose ex-
cit.: Una lusida morruda vèn banhar mas parpelas e agérée
salisse de mon estabordiment (Max Allier, L’Emperau, salsa mirapeis n. f. (s. XIX., del duc de Levís-
1977) 2. être saillant Mirapeis) sauce mirepoix (gastr.)
saliva n. f. (s. XIII.) 1. salive 2. écume salsada n. f. 1. (fam.) saucée 2. averse
saliva (far -) loc. en faire venir l’eau à la bouche salsairon n. m. (s. XV.) saucier
saliva (n’empassar la -) loc. en avoir l’eau à la salsar v. 1. saucer 2. tremper
bouche salsar dins un afar loc. tremper dans une af-
saliva dejunar (amb de -) loc. rester à jeun faire
salivacion n. f. (s. XVI. . . ) salivation salsar lo pan loc. tremper le pain dans la sauce
salival, ala adj. (s. XIV.) salivaire salsar sas lescas a qualqu’un (far -) expr. im-
salivar v. (s. XIV.) 1. saliver 2. écumer 3. déferler portuner quelqu’un par de petites tracasseries,
(vagues) vexations
salivar de plaser (far -) loc. faire venir l’eau à salsefic n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) salsifis
la bouche salsièr d’auca n. m. pot de confit d’oie
salivejar v. 1. saliver 2. écumer salsièra n. f. saucière
salivenca n. f. (s. XIV.) → lavanda lavande salsifranha n. f. (s. XIII.) → saxifraga saxifrage
salmastre, tra adj. saumâtre salsissa (saussissa) n. f. (lat. salsicius) saucisse -
salmoira n. f. saumure cit.: La fèsta tombava plan, al mes de genièr, fa que
salmon n. m. (s. XIII.) saumon veniam de tuar lo pòrc: i aviá tripon, salsissa, salat pel
salmonèla n. f. (de. E. Salmon) salmonelle (biol.) caçolet e lo lombet, çò melhor del pòrc (Pèire Gogaud,
salmonelòsi n. f. (de. E. Salmon) salmonellose L’uèlh de la font, 1977)
(méd.) salsissòt n. m. saucisson
salmonicultor, tritz n. (s. XX.) salmoniculteur, salsòla n. f. mauvaise sauce
trice salsòla (far -) loc. tremper du pain dans un liq-
salmonicultura n. f. (s. XX.) salmoniculture uide (vin, sauce. . . ) veire: chauchòla
salmonide n. m. (s. XIX. . . ) salmonidés salsuginós, osa adj. (s. XIV.) salsugineux, euse
salnitre n. m. (s. XIII.) salpêtre salsuginositat n. f. (s. XIV.) salsuginosité
salòbre n. m. 1. air salin 2. air marin saltimbanco n. m. (s. XVI. . . , de l’italian)
salon n. m. salon saltenbanca saltimbanque
salòp, òpa adj. e n. (triv.) salaud, salope salubrament adv. (s. XIII.) salubrement
salopar v. (de salòp) 1. souiller 2. bacler un tra- salubre, ubra adj. (s. XV. . . ) salubre
vail salubritat n. f. (s. XV. . . ) salubrité
salopariá n. f. (de salòp) saloperie saludar v. (s. XII., de salut) saluer
salopejar v. (freq. de salopar) 1. souiller 2. bâcler saludariái la venguda d’aquò loc. je serais
un travail curieux de voir ça
salopeta n. f. salopette salut n. m. (s. XII.) 1. salut - cit.: Mentretant, lo
salpicar v. (s. XIII.) saupoudrer que fa la doctrina abans vèspras, se poirà servir dels
salpicat n. m. saupiquet veire: sal, salpic fondaments del Salut que trobarà p. 38 (B. Amilhan,
salsa (far -) loc. manquer son coup 1673). 2. salutation 3. Salut
salsa (saussa) n. f. (s. XIII.) 1. sauce - cit.: I a que la salut n. f. (s. XIII.) 1. salut 2. sauvegarde
man de la mèstra per adobar aquela salsa amb porrats, salut ! (bona -) loc. tant mieux pour vous
clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e laurièr, sal e salut (far la bona -) loc. saluer amicalement
pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es mesclat amb la salutacion n. f. (s. XIV.) saludacion salutation

544
salutari, ària sandra

salutari, ària adj. (s. XIV. . . ) salutaire sambuc n. m. (s. XII., lat. sambucus) sureau veire:
salutós, osa adj. bon pour la santé saüc
salva-me aquò loc. garde pour toi ce que je te sambuca n. f. (s. XIV.) sambuque (flûte de
dis sureau)
salvable, abla adj. sauvable sambugueda n. f. bois de sureau
salvacion n. f. (s. XIII.) salut (bonheur éternel) sambuguièra n. f. haie de sureau
Salvador n. pr. m. (s. XI. . . ) le Sauveur (Christ); samit n. m. (s. XII.) → velot velours
prénom usuel - cit.: lo pòrt Sant-Salvador a Tolosa samorai n. m. (s. XIX. . . , del japonés) samouraï
salvagarda n. f. (s. XIII.) sauvegarde samovar n. m. (s. XIX. . . , mot rus) samovar
salvagardar v. (s. XIII. . . ) sauvegarder sampa n. f. → clòta 1. mare 2. flaque
salvaire, aira n. (s. XIII.) sauveur, euse veire: Sal- Samson n. pr. (personnage biblique) Samson - cit.:
vador - cit.: Aquel òme foguèt lo salvaire de la repub- Josuè, Gedeon e Samson cantarí, / los grans amics
lica ; avètz trobat de whisky ! Sètz nòstre salvaire ditz Dàvid e Jonatàs dirí (Pèir de Garròs, Eglògas, 1567)
Priscilla Samson (trimar coma un -) loc. peiner comme
salvament n. m. (s. XII.) salut (arch.) Samson desraba farigola (es -) expr. qui se
salvar (sauvar) v. (s. XI.) 1. sauver - cit.: Mas donne du mal pour pas grand-chose
aquela vièlha lenga de nòstres rèires, volèm pas so- SAMU (Servici d’Ajuda Medicala d’Urgéncia)
lament la salvar de la mòrt: li volèm donar una n. m. (s. XX., acronime) SAMU (Service d’Aide
vida novèla (Antonin Perbòsc, Çò que sèm, 1905). Médicale d’Urgence)
2. garder 3. réserver san coma un peirard expr. parfaitement sain
salvar sus la pata de l’ancra (se -) expr. se san, sana adj. (s. XII.) sain, saine
sauver miraculeusement sanadèla n. f. oseille
salvar un canhòt de la canhotada expr. garder sanador n. m. (s. XIII.) → garisseire guérisseur
un chien de sa chienne veire: adobaire
salvar una part pel sopar . . . expr. se réserver sanaire, aira n. m. châtreur, euse
una part pour le souper sanament adv. (s. XIII.) sainement
salvatge, atja (sauvatge, atja) adj. e n. (s. XII.) sanar v. (s. XII.) 1. guérir 2. châtrer
sauvage sanar v. 1. coudre grossièrement 2. bâcler son
salvatgina n. f. (s. XII.) sauvagine travail
salvatjament adv. (s. XII.) sauvagement sanar un trabalh loc. bâcler un travail
salvatjariá n. f. (s. XVIII. . . ) sauvagerie sanatòri n. m. (s. XIX. . . ) sanatorium
salvatjon, ona n. sauvageon, onne sanca n. f. (s. XII.) → coturne cothurne (m.)
salvatjum n. m. les sauvageons (bot.) sanccion n. f. (s. XVIII. . . ) sanction
salvator (un gèst -) loc. un geste salvateur sanccionar v. (s. XVIII. . . ) sanctionner
salvator, tritz (pl. salvators, trises) adj. (s. XIX. . . ) sanclame n. m. longue plainte monotone
salvateur, trice sanclame d’adieus n. m. des adieux inter-
salvator, tritz (pl. salvators, trises) n. (s. XIX. . . ) minables
sauveteur, trice (maître nageur...) sanclame del jorn (tot lo -) expr. toute la sainte
salve n. f. (s. XVI. . . , mot latin (salutation)) salve journée
salve (aver -) loc. en valoir la peine sanctificacion n. f. (s. XIII.) sanctification
salve (èsser a -) loc. être hors de danger sanctificar v. (s. XIII.) sanctifier
salve (non a / a pas -) loc. cela ne vaut pas la Sanctissime-Paire lo papa (lo -) n. m. le Très
peine Saint-Père le pape
salve e segur loc. sain et sauf sanctoral n. m. (s. XIII.) livre des actes des saints
salve, a (sauve, a) adj. 1. sauf, sauve 2. hors de sanctuari n. m. (s. XIII.) 1. sanctuaire (lieu de
danger culte 2. lieu protégé)
salve, salva adj. (s. XIII.) sauf, sauve sanctuarizacion n. f. (s. XX.) sanctuarisation
salve-se qui poirà loc. sauve qui peut (sanctuariser)
salveconduit n. m. (s. XIV.) sauf-conduit sanctuarizar v. (s. XX.) sanctuariser (protéger un
salvetat n. f. (s. XI.) sauveté (histoire médiévale) lieu)
salvetat n. f. fait d’être sauf sanctus n. m. (s. XIII. . . , mot latin) sanctús sanctus
salvetat (en part de -) loc. en lieu sûr sanctus a qualqu’un (far son -) loc. régler son
salvetatge n. m. (s. XVIII. . . ) sauvetage compte à quelqu’un (tuer)
sàlvia n. f. (s. XIII.) sauge sandal n. m. (s. XVI. . . ) santal
salvieta n. f. (s. XIV.) petite sauge sandala n. f. (s. XIII. . . ) sandale
samaritan, ana adj. e n. (s. XII. . . ) samaritain, sandaraca n. f. (s. XIII.) sandaraque
aine sandra n. f. (s. XIX. . . , de l’alemand ? neerl.) sandre
samba n. f. (s. XX., mot del Brasil) sambà samba (poisson)

545
sandwich (pl. sandwiches) sant del país non fa miracle

sandwich (pl. sandwiches) n. m. (s. XX., nom sangflac (de -) loc. de sang froid
anglés) sandwich veire: crostet sangflac, aca adj. → flegmatic flegmatique
sandwichariá n. f. sandwicherie sangfreda (de -) loc. adv. de sang-froid
sanflorada n. f. → eleit 1. élite 2. dessus du sangmesclar v. → mestiçar métisser
panier sangria n. f. (s. XX., mot castelhan) sangrià sangria
sanflorar v. choisir le meilleur sangsuga n. f. (s. XIV.) sangsue
sang n. f. (s. XI.) sang - cit.: L’un sentiá d’un sangueta n. f. 1. sang de volaille frit 2. (fig. et
estòc desclavar las costèlas, / per ont s’estorissiá la fam.) énergie, ardeur
sang a bèl rajòl, l’autre, que mila pics alongavan pel sanguin, ina adj. (s. XIII.) sanguin, ine
sòl, / vesiá son paure còrs despartit en estèlas (Pèire sanguinada n. f. cornouiller sanguin (bot.)
Godelin, Ramelet, s. XVII); I a que la man de la mèstra sanguinari, ària adj. (s. XVI. . . ) sanguinaire
per adobar aquela salsa amb porrats, clavèls de giròfle, sanguinós, osa (pl. sanguinoses, osas) adj. (s.
cebas, api, frigola e laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a XIII.) sanglant, ante
punt, tot aquò es mesclat amb la sang e remena que sanha n. f. (s. XII.) 1. marécage veire: aigamòrta
remenaràs, tasta que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh 2. roseau
de la font, 1977) sanhaire, aira n. rempailleur, euse
sang (aquò me poirirà la -) expr. cela me fera sanheta n. f. 1. lancette 2. petite seringue
mourir d’ennui sanhós, osa (pl. sanhoses, osas) adj.
sang (donar de -) loc. donner du courage marécageux, euse
sang (èsser tot -) loc. être tout en sang sania n. f. (s. XIV.) sanie
sang (far bolir la -) loc. provoquer l’impatience sanicar v. 1. rapiécer 2. ravauder
sang (far de marrida -) loc. se faire du mauvais saniçon n. m. séneçon
sang saniós, osa (pl. sanioses, osas) adj. (s. XIV.)
sang (far rajar la -) loc. verser le sang sanieux, euse
sang (far virar la -) loc. faire tourner le sang sanís, issa (pl. sanisses, issas) adj. 1. sain, saine
sang (li far virar la -) loc. le bouleverser 2. salubre
(quelqu’un) sanitari, ària adj. (s. XX.) sanitaire
sang (non aver de / aver pas de -) loc. être in- sanitat n. f. 1. bon état - cit.: Garòna mai que mai
sensible carreja, / e degun potz n’es sanitós, / e l’aiga de las
sang a lòc (aquò me fa venir la -) expr. cela me fonts plus netas / sent a susor de las rainetas (Pèire
rend le moral, le courage, la vigueur Godelin, s. XVII) 2. santé
sang bolent (se fa de -) expr. bouillonner de sanitós, osa (pl. sanitoses, osas) adj. 1. salubre
colère 2. fortifiant, ante 3. sain, saine
sang de bila (se far una -) expr. se faire du mau- sanqueta n. f. sang frit de volaille
vais sang sanscrit, ita adj. e n. m. (s. XIX. . . , de l’indoarian
sang de dragon n. f. (s. XIII.) sang de dragon ancian) 1. sanscrit, ite 2. sanscrit (langue)
(bot.) sansoira n. f. 1. terrain salé 2. salicorne
sang d’una pèira (non se pòt tirar de -) expr. il sansolha n. f. souillon
est insolvable sansònha n. f. (lat. symphonia (o grèc sumphônia))
sang d’una pèira (tirar de -) expr. tirer profit de 1. cornemuse 2. rengaine 3. (fig. fam.) personne
tout ennuyeuse
sang farà canal (la -) loc. le sang va couler à sansònha (totjorn la meteissa -) expr. toujours
flots la même chanson
sang gastada n. f. sang impur sansonhaire, aira n. 1. joueur, euse de corne-
sang me bol (la -) loc. j’enrage muse - cit.: Talament qu’un paure poèta es costrent
sang non me fa qu’una onda (lo -) expr. mon de far coma los sansonhaires : quand sonan devant
sang ne fait qu’un tour la pòrta d’un catolic, sonan de cançons, quand son
sang non pagan pas un sòu de deutes (tres devant la pòrta d’un de la religion, sonan de psalmes,
litres de marrida -) expr. le souci n’arrange pas e de la faiçon contentan tot lo [mond] (Augèr Galhard,
les choses s. XVI) 2. (fig.) rabâcheur, euse
sang nòu (far -) loc. 1. se régénérer 2. faire peau sansonhar v. 1. jouer de la cornemuse 2. (fig.
neuve fam.) rabâcher
sang pausat (a -) loc. à tête reposée sansonhariá n. f. rabâchage
sang sus la grasilha (a son -) expr. il est sur le sant Ansèm n. m. sant Ansèlm saint Anselme
gril sant Bertram n. m. saint Bertrand
sang-glaçar v. 1. glacer le sang 2. épouvanter sant de país (es un -) loc. c’est un incompris
sangbegut, uda adj. → exsangue 1. exsangue sant del país non fa miracle expr. nul n’est
2. glacé, ée de peur prophète en son pays

546
Sant Empèri roman germanic (lo -) sants àngels (los -)

Sant Empèri roman germanic (lo -) n. m. le Sant-Remèsi n. m. (lat. remedius) Saint-Rémy


Saint Empire romain germanique Sant-Roma de Sarnon n. pr. m. (de Roman) Saint-
sant Joan Boca d’aur loc. saint Jean Bouche Rome de Cernon
d’or Sant-Romieg n. (lat. remigius) Saint-Rémy de
sant Joan Boca d’Aur (èsser -) loc. parler avec Provence
franchise Sant-Sarnin n. f. Sant-Sernin Saint-Sernin
sant Miquèl Arcàngel n. m. saint Michel Ar- (basilique de Toulouse) veire: sant Sadornin
cange Sant-Sepulcre n. pr. m. (s. X.) Saint-Sépulcre
sant Pèire n. pr. m. saint Pierre Sant-Seren n. m. Saint-Céré
sant Remesi n. pr. m. (lat. remedius) saint Rémy sant-simonian, ana (pl. sant-simonians, anas)
veire: sant Romieg n. saint-simonien, ienne
sant sa candela (a cada -) expr. chacun veut être Sant-Sinòdi n. m. (s. XVI. . . ) Saint-Synode
honoré santa (l’Escriptura -) n. f. l’Ecriture sainte
sant Sadornin n. m. saint Saturnin veire: Sant- santa (la setmana -) n. f. la semaine sainte
Sarnin santa Bibla (la -) n. f. la sainte Bible
sant vòl lutz (cada -) expr. chacun veut être santa briga (una -) loc. un tant soit peu
honoré santa de la nuèit (la -) loc. toute la nuit - cit.: ai
sant, santa adj. e n. (s. XII.) saint, sainte - cit.: A gorrinat per la serena / tota la santa de la nuèit (Pèire
pena santa Ceselha aviá l’ [edat] de rason que vodèt sa Godelin, s. XVII)
virginitat a Jèsus Crist ; [non] aviá pas mai de cinc o santa de la nuèit (tota la -) loc. durant toute la
sièis ans qu’èra resolguda de morir [verge] (Joan Loís nuit
Fornèrs, s. XVIII) santa deliurança ! loc. bon débarras !
Sant-Africa n. pr. m. (de Africanus > African) santa Enimia n. f. santa Enímia sainte Enimie
Saint-Afrique (personne) veire: Santa-Enimia
Sant-Anha n. pr. m. (de Anhan) Saint-Agne Santa Fàcia (la -) n. f. la Sainte Face
sant-bernat (can -) n. m. chien saint-bernard santa Família (la -) n. f. la sainte Famille
Sant-Carles (la gara -) n. f. la gare Saint- santa Nitòca (far la -) loc. faire la sainte Ni-
Charles à Marseille touche
Sant-Castòr (la catedrala -) n. f. la cathédrale santa Paciéncia n. f. patience à toute épreuve
Saint-Castor à Nîmes santa Sofia n. f. santa Sòfia sainte Sophie (per-
Sant-Emilion n. pr. m. (s. XVIII. . . ) Saint- sonne) veire: Santa-Sofia
Emilion (vila de Gasconha) Santa Vèrge (la -) n. f. la Sainte Vierge
sant-emilion n. m. saint-émilion (vin de Saint- santa vida (tota la -) loc. toute la vie
Emilion) Santa-Crotz de verenha n. f. Sainte-Croix des
Sant-Esperit (lo -) n. pr. m. Saint-Esprit vendanges: 14 septembre - cit.: Bigarrat apròp
sant-estèfe n. m. (s. XVIII. . . ) saint-estèphe (vin) las ensenhas, / coma Senta-Crotz de Verenhas, / jo
Sant-Estèfe de Tolosa (catedrala -) n. pr. m. camini de tau compàs / que la grua mia sos pas (Pèir
Saint-Etienne (cathédrale de Toulouse) de Garros, Eglògas, 1567)
Sant-Flor n. pr. m. Saint-Flour Santa-Enimia n. pr. f. Sainte-Énimie (village)
Sant-Joan (far -) loc. changer de maître Santa-Julia (per -) loc. pour la Sainte-Julie
Sant-Joan (l’èrba de -) n. f. l’herbe de Saint- Santa-Repausòla n. pr. f. cimetière
Jean Santa-Sesa n. f. (s. XVII. . . ) Saint-Siège veire:
Sant-Joan (la fèsta de -) n. f. la fête de la Saint- papautat
Jean Santa-Sofia n. pr. f. Sainte-Sophie (église de
Sant-Joan (per -) loc. pour la Saint-Jean Constantinople) veire: santa Sofia
Sant-Joan (per -) loc. pour la Saint-Jean santas fonts n. f. plur. fonts baptismaux (les)
Sant-Josèp (per -) loc. pour la Saint-Joseph santat n. f. (s. XIII.) santé
Sant-Miquèl (far -) loc. v. changer de maître / sante batent del jorn (tot lo -) expr. toute la
patron sainte journée
Sant-Nari n. pr. m. (de "Sant-Nasari") Sanary-sur- sante del jorn (tot lo -) expr. toute la sainte
Mer (83) journée
Sant-Nectari n. m. Saint-Nectaire (ville santetat n. f. (s. XIII.) sainteté
d’Auvergne) santirolet n. m. olet → santon santon veire: san-
sant-nectari n. m. saint-nectaire (fromage) ton
Sant-Ofici n. pr. m. (s. XVII. . . ) Saint-Office santmiquèl n. m. 1. lépiote 2. coulemelle
Sant-Paire n. pr. m. (s. XII.) Saint-Père santon n. m. santon veire: sant, santirolet
Sant-Patiràs (far -) loc. souffrir de la faim santonièr, ièra n. santonnier, ière
Sant-Paul de vença n. m. Saint-Paul de Vence sants àngels (los -) n. m. plur. les saints anges

547
sants apòstols (los -) sarralha (far la -)

sants apòstols (los -) n. m. plur. les saints petaçar o de biaudas de sarcir, e mai tanben de farda
apôtres per lavar qu’amb aquel polit temps la bugada seriá lèu
sants òlis (los -) n. m. plur. les saintes huiles seca (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) 2. (fig. fam.)
sap n. m. (s. XIII.) → avet sapin rosser
sap bon (aquò me -) loc. cela m’est agréable sarcisseire, eira n. (s. XIII. « sarcidor ») ravaudeur,
sap çò que pasta (non -) loc. il ne sait pas ce euse
qu’il dit sarclaire, aira n. (s. XIV.) sarcleur, euse
sap cossí se poda loc. il connaît son affaire sarclar v. (s. XIV.) sarcler
sap de nises d’agaças (ne -) loc. c’est un rusé sarcocola n. f. (s. XIV.) sarcocole (bot.)
sap dire (non -) expr. il ne sait pas s’exprimer sarcofague n. m. (s. XVII. . . ) sarcofag sarcophage
sap dire « de pan » (non -) expr. il est incapable sarcòma n. m. (s. XVII. . . ) sarcome (méd.)
de dire sard, sarda adj. e n. sarde
sap donar ni torn, ni vòlta (non li -) expr. ([im- sarda n. f. (s. XIII.) sardine
age du labour]) il ne sait pas par quel bout s’y sarda cuèita (s’i veire coma una -) expr. 1. ne
prendre rien y voir 2. n’y voir goutte
sap l’estèc loc. il est très adroit sarda sul pan qu’un perdigal que vòla (val mai
sap mal (aquò -) loc. c’est désagréable / vexant una -) expr. tenir vaut mieux que courir
sap mal de (me -) loc. il me déplaît de sardana n. f. (del catalan) sardane (danse)
sap ont penjar lo lum (non -) expr. il ne sait pas sardil n. m. (s. XIII.) → sarga serge
de quel côté se tourner sardinariá n. f. (s. XIX. . . ) sardinerie
sap plus çò que pesca (non -) expr. il radote sardinièr, ièra adj. e n. (s. XVIII. . . ) sardinier, ière
sap que cent que cèrcan (val mai un que -) expr. sardònia n. f. (s. XIII.) sardoine
mieux vaut un qui sait que cent qui cherchent sardonic, ica adj. (s. XIV.) sardonique
sap sas gràcias loc. c’est un rusé
sarg n. m. sargue (poisson)
sap sos afars loc. c’est son affaire
sarga n. f. (s. XIII.) serge
sap viure loc. il sait se comporter en société
sarga (far de -) loc. faire de la mauvaise be-
sapa n. f. 1. bêche (à lame large) 2. sape
sogne
sapaire n. m. sapeur
sargotièra n. f. (s. XVI. . . ) sorbetière
sapajó n. m. (s. XVII. . . , del tupi) sapajou
sargotir v. 1. tirailler 2. houspiller
sapar v. 1. saper 2. calfeutrer
sari n. m. (s. XIX. . . , mot hindi) sari
sapar (se) v. 1. se parer 2. bien s’habiller
sariga n. f. (s. XVI. . . , del portugués ? tupi) sarigue
sàpias (es pas que non lo -) loc. ce n’est pas que
(animal)
tu l’ignores
sarigòt n. m. petit-lait veire: laiton
sapiatz (non es qu’o -) loc. comme vous le
savez sarpar v. lever l’ancre
sapiditat n. f. (s. XIII.) sapidité sarpar (lo fèrre) v. lever l’ancre; sarper
sapiéncia n. f. (s. XI.) 1. savoir - cit.: Aici comencza sarpatan n. m. vaurien
lo libre de sapiencia (Dublin, bibla valdesa, s. XIV.) sarpatana n. f. sarbacane
2. sagesse sarra (la fred se -) expr. le froid arrive
sapient n. m. (s. XII.) sage sarra la fred defòra loc. il fait froid, ferme la
sapient (far -) loc. informer porte
sapient (los bericles non fan / fan pas / lo -) expr. sarra los oitanta loc. il approche des 80 ans
l’habit ne fait pas le moine sarrabast (pl. sarrabastes) n. m. 1. tapage 2. ag-
saprofit, ita adj. (s. XIX. . . ) saprophyte itation
saquejal n. m. 1. secousse veire: sac 2. cahot sarrabastal 1. tapage 2. agitation
saquejar v. 1. secouer (un sac pour le vider) sarracap n. m. serre-tête
veire: sacatjar 2. cahoter sarracòs (pl. sarracòsses) n. m. gaine
saquet n. m. (s. XII.) → pòcha sachet sarrada n. f. serrement
saqueta n. f. 1. petit sac 2. panier repas sarradament adv. (s. XIII.) 1. étroitement 2. de
sarabanda n. f. (s. XVII. . . , del castelhan ? persan) façon serrée
sarabande sarrafren n. m. (s. XIX. . . ) serre-freins
sarcasme n. m. (s. XIV. « sarcasmos ») sarcasme sarrajunt n. m. (s. XIX. . . ) serre-joint
sarcastic, ica adj. (s. XVIII. . . ) sarcastique sarralha n. f. serrure - cit.: Lo vièlh s’èra enfuscat
sarcidura n. f. 1. reprise (couture) 2. (fig. fam.) tanlèu sentir de qué ne virava, mantenent que, per
rossée res de res, levariá pas la lausas e qu’aquela sarralha
sarcir v. 1. repriser veire: petaçar - cit.: De femnas diabolica èra bona que per tot abrasugar (Leon Còrdas,
se sarravan amb de fial e d’agulhas. Demandavan Sèt pans, 1977)
se i aviá pas de botons de tornar cóser, de pòchas de sarralha (far la -) loc. se plaindre sans cesse

548
sarralha (quand an raubat l’ase, meton la -) satirar (se)

sarralha (quand an raubat l’ase, meton la -) expr. sasiment n. m. 1. saisissement 2. saisie


il est inutile d’agir quand il est trop tard sasiment n. m. une saisie immobilière
sarralhar v. 1. fermer à clé 2. tourmenter une sasina n. f. (s. XIII.) saisine
serrure sasir v. (s. XIII.) 1. saisir (comprendre 2. attraper)
sarralhariá n. f. serrurerie sason n. f. (s. XII.) saison
sarralhièr n. m. (s. XIII. . . ) 1. serrurier sason (aquò non es de -) expr. ce n’est pas le
2. mésange moment
sarralibres n. m. (s. XX.) serre-livres sason (en -) loc. en chaleur, en rut (animaux)
sarrament n. m. (s. XII.) 1. serrement 2. rétré- veire: escalfat
cissement sason primaiga n. f. printemps - cit.: Le petit
sarrampiu n. m. rougeole camparòl que culhís un pastor, / le tutet que l’òm fa
sarrancolin n. m. (s. XVII. . . ) sarrancolin (mar- sur un cap de canton, / ombra, polvèra, son, fum,
bre des Pyrénées) bodofletas d’aiga, / petit molin de prat, a la sason pri-
sarrapiastras n. m. → avar 1. avare veire: cusson, maiga, / qu’es adesara flor, e dins un pauc serà / un
caça l’ardit 2. grigou floquet de borrilhs que le vent desfarà (Pèire Godelin,
sarrar v. serrer, ranger Segonda floreta, s. XVII)
sarrar (non se’n pòt -) loc. c’est un prix inabor- sason val una faiçon (una -) expr. les modes
dable changent
sarrar (se -) v. (s. XII., lat. serrare) 1. s’avancer - sasonièr, ièra adj. (s. XX.) saisonnier, ière
cit.: De femnas se sarravan amb de fial e d’agulhas. sassa n. f. écope
Demandavan se i aviá pas de botons de tornar cóser, de satan n. m. (s. XIII.) satan - cit.: Tot vos rend [obe-
pòchas de petaçar o de biaudas de sarcir, e mai tanben sissença], / la Tèrra, l’Aire, le Fòc ; / Satan en vòstra
de farda per lavar qu’amb aquel polit temps la bugada presença / es costrent de quitar le lòc ; fasètz qu’armats
seriá lèu seca (Joan Bodon, La Quimèra, 1974); De- de coratge / evitem son esclavatge (Bertomieu Amil-
morèron totes a perpensar. Un secrèt, es plan aisit a han, Exercici de la fe, 1673)
dire. Semblava qu’èran davant un sacat de páur que
satanic, ica adj. (s. XVIII. . . ) satanique
volián sens plan gausar, escampilhar totis amassa. E
satanisme n. m. (s. XIX. . . ) satanisme
se sarrèron un paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire
satellit n. m. (s. XVII. . . ) satellite
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) 2. s’écarter
sarrar de (se -) loc. s’approcher de satellit artificial n. m. (s. XX.) satellite artificiel
sarrar de la fin (se -) loc. toucher à sa fin satellizable, abla adj. (s. XX.) satellisable
sarrar las velas loc. plier les voiles satellizacion n. f. (s. XX.) satellisation
sarrar lo mercat loc. conclure un marché satellizar v. (s. XX.) satelliser - cit.: Rintravan a
sarrar lo pache loc. conclure un marché l’ostalariá tótei leis sers, leis informators de premsa,
sarrar los talons à qualqu’un expr. serrer de que li restava plus qu’a cercar sus de televisions satel-
près quelqu’un lizadas un rebat dei novelas (Robèrt Lafònt, 1996)
sarrar mercat loc. conclure un marché satin n. m. (s. XIV. . . , del castelhan ? arabi ? vila de
sarrar un ardilhon loc. serrer d’un cran (la cein- China) satin - cit.: Prumièrament, per plan piafar,
ture) / un mántol nòu me farai far / d’un drap de vint es-
sarrasin, ina adj. e n. (s. XI. . . ) 1. sarrasin, ine cuts la cana, / doblat de velós o de pana, / e vestirai
2. sarrasin (blé noir) cada maitin / un abilhament de satin (Pèire Godelin,
sarrat (al -) loc. en cachette Ramelet Mondin, s. XVII)
sarrat (es -) c’est tangent satinada n. f. étoffe imitant le satin
sarrat, ada adj. 1. serré, ée 2. caché, ée 3. concis, satinaire, aira n. (s. XIX. . . ) fabricant ou marc-
ise 4. dense hand de satin
sarratèsta n. m. (s. XVI. . . ) → sarracap serre-tête satinar v. (s. XVII. . . ) satiner
sarrats coma sardas (èsser -) expr. être serrés satinatge n. m. (s. XIX. . . ) satinage
comme des sardines satinet / satineta n. (s. XIX. . . ) étoffe qui a
sarri n. m. (de l’occitan gascon) → isard chamois l’aspect du satin
des Pyrénées satinós, osa (pl. satinoses, osas) adj. (s. XVII. . . )
sarria n. f. (s. XIII.) sarrie satiné, ée
sartan n. f. (s. XIII.) → padena poêle à frire satir n. m. (s. XIV. . . ) satyre
sartanejar v. → padenejar 1. fricasser 2. faire satira n. f. (s. XIV. . . ) satire
frire satirar (se) v. se tuer à la tâche
sartre n. m. (s. XIII.) tailleur veire: sastre satiri n. m. (s. XIV.) satyre - cit.: Elàs ! Ça disi jo,
sas adj. poss. ses Satiri, / ara qu’as ausit mon martiri, / non te’n trufes
sasi n. m. 1. rassasiement 2. dégoût pas, se te plai, / coma jo non feguí [faguèri] jamai /
sasida n. f. saisie quand le bèl uèlh de Peironèla / t’aviá desmargat la

549
satiri sauticant, anta

cervèla / e que, tot enjaurit e baug, / vivotejavas sense saurra (de tot far -) expr. faire ventre de tout
gaug (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) saurra (far -) loc. 1. se lester 2. fig. manger et
satiric, ica adj. (s. XIV. . . ) satirique boire
satirista n. (s. XVII. . . ) satiriste saurra en pòcha (non aver -) expr. avoir la
satirizar v. (s. XVI. . . ) satiriser bourse vide (délestée)
satisfaccion n. f. (s. XIII.) satisfaction saurrar v. 1. lester 2. fig. remplir la panse
satisfar v. (s. XIII.) satisfaire sause n. m. (s. XII.) saule
satisfasent, enta adj. (s. XVII. . . ) satisfaisant, sause long n. m. sause ploraire saule pleureur
ante sauseda n. f. (s. XIV.) saulaie
satisfecit n. m. (s. XIX. . . , mot latin) satisfecit sausenada n. f. champignon du saule
saton n. m. 1. coup violent 2. trique saut n. m. 1. saut 2. chute d’eau • cascade veire:
satrapa n. m. satrape - cit.: Las Índias segotí damb tombant / tombada d’aiga
sos reis e Satrapas. . . (Pèir de Garròs, Lissandre, saut (d’un prim -) loc. d’un bond
1567) saut (far lo -) loc. faire le pas décisif
saturabilitat n. f. (s. XIX. . . ) saturabilité saut a la perga n. m. saut à la perche
saturable, abla adj. (s. XIX. . . ) saturable saut del bacèl (far lo -) loc. faire un saut de
saturacion n. f. (s. XVIII. . . ) saturation carpe
saturar v. (s. XVIII. . . ) saturer sauta de l’idèa (non li -) expr. il ne peut se sortir
saturat, ada adj. (s. XVIII. . . ) saturé, ée de l’idée
saturator n. m. (s. XIX. . . ) saturador saturateur sauta d’aiga n. f. chute d’eau
saturnalas n. f. plur. (s. XIV. . . ) saturnales sauta-ròcs n. m. (fam.) coureur de jupons
saturnian, ana adj. (s. XVI. . . ) saturnien, ienne sauta-sauta n. m. bilboquet
saturnisme n. m. (s. XIX. . . ) saturnisme sautabarralhas / sautabarranhas n. m. ma-
saüc n. m. (s. XII.) → sambuc sureau raudeur
saugràs (pl. saugrasses) n. m. arbre de Judée sautabartàs, assa n. 1. maraudeur 2. fille légère
sauma n. f. (s. XIII.) 1. ânesse 2. gros boyau sautabernat / sautaboc n. f. → sautarèla
(charcut.) sauterelle
sauma ! (la vos caldrà fissar, la -) expr. vous sautacavalet n. m. saute-mouton
aurez du mal à tirer quelque chose de cet indi- sautada n. f. « coup de filet »
vidu ! sautador n. m. → ga 1. gué 2. sautoir
saumada n. f. (s. XIII.) charge d’une bête de sautaire, aira n. sauteur, euse
somme sautar v. 1. sauter - cit.: Ja levava l’un pè, le
saumalièr n. m. (s. XIV. . . ) 1. sommelier (arch.) descarat [colòs], / per sautar dins le cèl vesin de quatre
2. conducteur de bêtes de somme (arch.) 3. of- pams, / quand Jupitèr sasic un fólzer de tres brancs. . .
ficier chargé des vivres (arch.) (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) 2. saillir 3. ou-
saumalièr n. m. (s. XIX. . . ) 1. sommelier 2. per- blier quelque chose
sonne chargée des vins restaurants. . . ) sautar a la cambeta loc. sauter à cloche pied
saumièr n. m. (s. XIII.) bête de somme sautar coma un cabrit loc. sauter comme un
saumièr n. m. 1. sommier (lit) 2. sorte de cabri
poutre sautar de la cabra al perièr loc. passer du coq à
saumon n. m. → asiron ânon l’âne
saumoneta n. f. roussette (poisson) sautar la cleda loc. s’émanciper
saunièr n. m. saunier (marchand de sel) sautar las cervèlas (me fa -) expr. il me casse la
saupa n. f. saupe (poisson) tête
saure, saura (saur, saura) adj. → blond ; jaune sautar los blats loc. sortir du devoir
1. blond, blonde (matière, objet) - cit.: Res, per sautar l’adieu loc. partir sans adieu
ieu, passarà jamai en delícias aqueles esclapons de su- sautar una estapa loc. brûler une étape
cre ròses o blaus ont dormissiá un Jèsus tan saure sautarèl, èla adj. 1. qui aime sauter veire:
e tan lusent que lo sentissiái fondre dins la boca sautaire 2. enfant plein de vivacité
(Loisa Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940) 2. jaune sautarèla n. f. saltarèla 1. saltarelle (danse)
3. roux, rousse 2. sauterelle 3. fausse équerre
saurèl n. m. saurel (poisson) sautarelejar v. sautiller
saurengar v. rissoler sautejant, anta adj. sautejaire → sautorlejant
saureta n. f. immortelle (bot.) sautillant, ante veire: sauticant
sauriái ne morir (quand -) loc. dussé-je en sautejar v. → sautorlejar sautiller veire: sauticar
mourir sautets (a -) loc. par bonds
saurir v. 1. blondir 2. fumer des poissons sauticant, anta adj. sauticaire → sautorlejant
saurra n. f. 1. sable 2. lest sautillant, ante veire: sautejant

550
sauticar seca (far una -)

sauticar v. → sautorlejar sautiller veire: sautejar la grafia catalana, sens tròp nos alunhar de las cos-
sautin-sautant loc. tout en sautant tumas a las qualas èm avesats despuèi l’escòla (Loís
sautorlejant, anta adj. sautorlejaire sautillant, Alibèrt, Gramatica, 1935); Ai la conviccion qu’aquela
ante veire: sauticant, sautejant equipa non pòt plus tolerar lo trabalh scientific coma
sautorlejar v. sautiller veire: sauticar, sautejar l’ai totjorn concebut e coma lo concebe encara (Robèrt
sauvconduit n. m. (s. XII. . . ) sauf-conduit Lafont, 1980)
sauve, sauva adj. sauf, sauve scientificament adv. (s. XVII. . . ) scientifique-
savai n. m. (s. XII.) → capon lâche ment
savi en dreit loc. versé en droit scientificitat n. f. (s. XX.) scientificité
savi, sàvia adj. (s. XIII. . . ) 1. sage (personne pru- scientisme n. m. (s. XX.) scientisme
dente 2. enfant calme) scientista n. (s. XX.) scientiste
saviament adv. (s. XIII.) sagement scindir v. (s. XIII.) scinder
saviesa n. f. (s. XIII.) sagesse scintillacion n. f. (s. XIII.) 1. scintillement
savina n. f. (s. XIII.) sabine (bot.) 2. scintillation
scintillant, anta adj. (s. XVI. . . ) scintillant, ante
savoiard, arda adj. e n. (s. XVI. . . ) savoyard, arde
scintillar v. intr. (s. XIV. . . ) 1. briller 2. scintiller
saxifraga n. f. (s. XIII. . . ) saxifrage
scintillator n. m. (s. XX.) scintilhador scintilla-
saxofòn n. m. (s. XX.) saxophone
teur (phys.)
saxofonista n. (s. XX.) saxophoniste
scintillomètre n. m. (s. XX.) scintillomètre
saxon, ona adj. e n. (s. XVI. . . ) saxon, onne
scisma n. f. (s. XIII.) → esquisma schisme
scelerat, ata adj. e n. (s. XVI., lat. sceleratus)
scismatic, ica adj. (s. XIII.) → esquismatic schis-
scélérat, ate - cit.: L’òme qui damb gents scelerats /
matique
non s’acosselha, ni camina... (Pèir de Garròs, Psaume
scissil, ila adj. (s. XVII. . . ) scissile
I, 1565)
scission n. f. (s. XV. . . ) scission
scèna n. f. (s. XVII. . . ) scène
scissionista adj. e n. (s. XX.) scissionniste
scèna (metre en -) loc. mettre en scène scissiparitat n. f. (s. XIX. . . ) scissiparité
scenari (/scenàrio) n. m. (s. XX., de l’italian) scé- Scítia / Scitia n. pr. Scythie - cit.: Jo vençú Ca-
nario padòcia [Cappadocia], e Scítia, e Paflagònia (Pèir de
scenarista n. (s. XX.) scénariste Garròs, Lissandre, 1567).
sceneta n. f. (s. XVIII. . . ) 1. saynète 2. sketch scotch (pl. scotches) n. m. (s. XX., mot anglés)
scenic, ica adj. (s. XVIII. . . ) scénique scotch (boisson)
scenografia n. f. (s. XVI. . . ) scénographie se pron. pers. se, soi
sceptic, ica adj. (s. XVI. . . ) sceptique se adv. si
scepticisme n. m. (s. XVII. . . ) scepticisme se conj. si
sceptre n. m. (s. XI. . . ) sceptre - cit.: . . . traversè lo se (en -) loc. en soi
Granic, la Pèrsia catulhè, / Dari de sa tiara e sceptre se (èsser tot en -) loc. ne pas être expansif
despulhè (Pèir de Garròs, Lissandre, 1567). se (trabalhar per -) loc. travailler à son compte
sceptre n. m. sceptre - cit.: Ò Dieu, ton tròne eter- se-disent artista. . . n. m. soi-disant artiste. . .
nalament dura / e a jamés ton sceptre non procura / se-meteis loc. soi-même
que l’equitat (Arnaud de Saleta, Psalme XLV, s. XVI) seba (far cridar -) loc. réduire à merci
sciatic, ica adj. e n. f. (s. XIII.) sciatique sebelir v. (s. XIII.) ensevelir
sciéncia n. f. (s. XII.) science - cit.: Escrivans au- sebissa n. f. (s. XII.) → randal haie
jòls, de qui [l’esperit] comol de raras invencions ten sebratge n. m. sevrage
tant de plaça per totis les camins de la sciéncia, que sebum n. m. (s. XVIII. . . , mot latin) sébum
[dificilament] òm pòt passar per un [subjècte] comun sec coma un estelon expr. sec comme. . .
sense vos tustar, plàcia vos agradar que, de la fòrça sec coma un vira l’ast expr. sec comme. . .
de qualqu’una de vòstras autoritats, ieu piège nòstra sec coma una virosta expr. sec comme. . .
flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII). sec, seca (sec, secha) adj. e n. (s. XII.) sec, sèche
sciéncia escarsa (aver la -) loc. être limité dans - cit.: De femnas se sarravan amb de fial e d’agulhas.
ses connaissances Demandavan se i aviá pas de botons de tornar cóser, de
sciéncia se tròba escarsa (ma -) expr. ma science pòchas de petaçar o de biaudas de sarcir, e mai tanben
est prise en défaut de farda per lavar qu’amb aquel polit temps la bugada
sciéncia-ficcion n. f. (s. XX.) science- fiction seriá lèu seca (Joan Bodon, La Quimèra, 1974)
scientament adv. (s. XIV.) sciemment seca (donar sus una -) échouer à un examen /
scientific, ica adj. e n. (s. XIV. . . ) scientifique - aux élections
cit.: Estimam qu’al punt de vista de la grafia, cal seca (far una -) loc. tomber dans un piège
conciliar nòstras tradicions classicas, los resultats de secada (sechada) n. f. (s. XIII.) sécheresse - cit.:
l’estudi scientific de la lenga, la grafia mistralenca e Uèit ans que se trobavan a vendémias sens aver nosat

551
secada (sechada) sèga

los caps, que la guèrra d’un costat e son traïn de secretament adv. (s. XIII.) secrètement
malastre, la secada de l’autre avián demesit son aver, secretar v. (s. XVIII. . . ) sécréter
restrenhit sa vida, rosegat sos demans (Leon Còrdas, secretari, ària n. (s. XIII.) secrétaire
Sèt pans, 1977) secretariat n. m. (s. XVI. . . ) secrétariat
secadoira n. f. séchoir à châtaignes. . . ) secretejar v. se dire des secrets (iron.)
secador (es un -) expr. il est très ennuyeux secretós, osa (pl. secretoses, osas) adj. 1. secret,
secador (sechador) n. m. 1. séchoir 2. buvard ète 2. mystérieux, euse
secafetge n. (de secar + fetge) → importun impor- sècta n. f. (s. XIII., lat. secta) secte
tun, une veire: secaire sectari, ària adj. (s. XVI. . . , de sècta) sectaire
secaire, aira n. (de secar) importun sectarisme n. m. (s. XIX. . . , de sectari) sectarisme
secant, anta adj. (s. XVI..., lat. secans) sécant, ante sectator, tritz (pl. sectators, sectatrises) n. (s.
secanta n. f. (s. XVII..., de secant) sécante XV. . . , lat. sectator) → sectator sectateur, trice -
secar v. casser les pieds src.: Honnorat, 1848: "sectatour; Mistral, 1878 :
secar (se -) v. s’ennuyer à mourir "seitatou"; Alibèrt (règla), 1935/1966: "sectator,
secar (sechar) v. (s. XIII.) 1. sécher 2. tarir 3. tuer tritz"
4. répondre sèchement 5. ennuyer quelqu’un sector n. m. (s. XVI. . . , lat. sector) secteur
secar de figas loc. s’ennuyer sectorizacion n. f. (s. XX.) sectorisation
secar la paraula a qualqu’un loc. couper la pa- secular, ara adj. (s. XIII.) 1. séculaire 2. séculier,
role à quelqu’un ière
secar las figas loc. monter en graine (tarder à secularizar v. (s. XVI. . . ) séculariser
se marier) secum n. m. 1. bois mort 2. feuilles sèches
secar lo gòt loc. vider son verre securitat n. f. (s. XIII.) sécurité veire: seguretat
secar lo gresièr (se -) expr. s’obstiner securitat n. f. (s. XIII.) seguretat sécurité
secar lo peirièr (se -) expr. s’obstiner securitat sociala n. f. sécurité sociale
secar sus la planta loc. sécher sur pied securizacion n. f. (s. XX.) sécurisation
secaresa n. f. (s. XIII.) → secada sécheresse securizant, anta adj. (s. XX.) sécurisant, ante
secason n. f. 1. séchage 2. dessiccation securizar v. (s. XX.) sécuriser
secator n. m. (s. XIX. . . ) sécateur secutaire, aira n. 1. qui pourchasse 2. (fig.) im-
seccion n. f. (s. XVI. . . ) 1. section 2. rayon (mag- portun, une
asin) secutament n. m. 1. poursuite 2. fig.) fait
seccion vestits n. f. rayon vêtements (magasin) d’importuner
seccionament n. m. (s. XIX. . . ) sectionnement secutar v. 1. poursuivre 2. (fig.) importuner
seccionar v. (s. XIX. . . ) sectionner seda n. f. (s. XIII.) 1. soie 2. gerçure du sein
seccionator n. m. (s. XX.) sectionneur (appareil) sedaç (pl. sedaces) n. m. 1. crible 2. tamis
secession n. f. (s. XVI. . . ) sécession sedaçar v. tamiser
secessionista adj. e n. (s. XIX. . . ) sécessionniste sedacion n. f. (s. XIV.) sédation
secodeire, eira n. celui qui secoue sedar v. (s. XIII.) calmer
secodre v. (s. XII.) 1. secouer 2. jeter 3. asséner sedariá n. f. (s. XIV. . . ) soierie
4. rosser sedatiu, iva adj. 1. sédatif, ive 2. sédatif
secodre de pautas (se -) loc. se jeter à plat ven- sedejar v. (s. XII.) avoir soif
tre sedentari, ària adj. (s. XV. . . ) sédentaire
secodre ras loc. jeter à bas, à terre sedentaritat n. f. (s. XIX. . . ) sédentarité
secoduda n. f. (s. XII.) → secotida secousse sedentarizacion n. f. (s. XX.) sédentarisation
secotida n. f. secousse veire: secoduda sedentarizar v. (s. XX.) sédentariser
secrecion n. f. (s. XV. . . ) sécrétion sedicion n. f. (s. XIII.) sédition
secret n. m. (s. XII., lat. secretum) secret - cit.: De- sediciós, osa adj. (s. XIV. . . ) séditieux, euse
morèron totes a perpensar. Un secret, es plan aisit a sediment n. m. (s. XVI. . . ) sédiment
dire. SEmblava qu’èran davant un sacat de páur que sedimentacion n. f. (s. XIX. . . ) sédimentation
volián sens plan gausar, escampilhar totis amassa. E sedimentari, ària adj. (s. XIX. . . ) sédimentaire
se sarrèron un paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire sedon n. m. lacet (chasse)
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) sedon (pres al -) loc. pris au collet (lapin. . . )
secret coma un còp de canon expr. discret sedós, osa (sedoses, osas) adj. soyeux, euse
comme. . . antiphrase seduccion n. f. (s. XIV.) séduction
secret de la sàlvia n. m. secret de Polichinelle seductor, tritz (pl. seductors, trises) adj. e n. (s.
secret tomba dins un potz (amb el lo -) loc. 1. il XVII. . . ) seduseire séducteur, trice
sait garder un secret 2. c’est un tombeau seduire v. (s. XIV.) séduire
secret, eta adj. e n. m. (s. XII.) secret, ète sedusent, enta adj. (s. XVI. . . ) séduisant, ante
secreta (a la -) loc. en secret sèga n. f. (s. XIII.) 1. haie 2. roncier

552
sèga segur (de -)

sèga n. f. → segada moisson lo segond mostrarai quna es la castetat que devon aver
sèga (de -) loc. 1. dans la suite 2. régulièrement las femnas veusas ; e dins lo [tresen] vos aprendrai
segable, abla adj. (de segar) qui peut être quna es la castetat que deu regnar entre las personas
moissonné, ée veire: segador maridadas (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
segadoira n. f. (s. XX.) segairitz moissonneuse segondament adv. (s. XIII.) secondement
(machine) segondar v. (s. XII.) 1. seconder 2. aider
segadoira-batedoira n. f. (s. XX.) moissonneuse- segondari, ària adj. (s. XIII.) secondaire
batteuse segondàriament adv. (s. XIII.) secondairement
segador, doira adj. (de segar, var.: segader, era) qui sègre v. (s. XI.) → seguir 1. suivre - cit.: A per
est prêt à être moissonné veire: segable aquí, dempuèi 1920, dempuèi que nòstre pòble, embor-
segaire, aira (segador, ora, airitz; sejador, ora, niat per de propagandas de totas menas, e per sègre
airitz) n. (s. XIV., de segar...) moissonneur, euse l’exemple de tota la mossuralha, es arribat a creire que
segairòl n. m. 1. épervier 2. crécerelle sa lenga valiá pas ren... (Enric Molin, En tutant lo
segal n. m. / f. seigle veire: segòl grelh, 1965) 2. accompagner
segalar n. m. ségala (terre à seigle) segregacion n. f. (s. XX.) ségrégation
segalièra n. f. champ (de seigle) segregacion sociala n. f. ségrégation sociale
segar (sejar) v. (s. XII.) moissonner (socio.)
ségarés n. m. brouillard épais (à couper au segregacionista adj. e n. (s. XX.) ségrégation-
couteau) niste
sègas (per -) loc. aux moissons segregar v. (s. XX.) ségréger
segasons (sejasons) n. f. plur. (de segar) moisson segregat, ada adj. (s. XX.) ségrégé, ée
seglar, ara adj. (s. XIII.) → secular séculier (arch.) segregatiu, iva adj. (s. XX.) ségrégatif, ive
sègle n. m. (s. XII., lat. saeculum) siècle - cit.: Aquí segren n. m. → apreension 1. appréhension
lo poèta a reviscolat amb una intensitat inegalada [ni 2. sombre pressentiment
mai] per Forés - plus violent, mas mens poderós -, los segrenós, osa (pl. segrenoses, osas) adj. 1. ob-
sègles ensagnosits e doloroses de nòstra istòria (Irena scur, ure 2. effrayant, ante
Bonnet, Lo Gai Saber, 1940); Me soveniái que mon seguent prep. → segon 1. suivant 2. selon
grand n’aviá parlat sovent, de la decadéncia de la vila, seguent, enta adj. suivant, ante
autres còps rasonablament prospèra coma n’èran tes- seguida n. f. 1. suite - cit.: Per faire davalar lo
timònis los ostals borgeses, las bèlas avengudas e los tripon, lo lombet e tota la seguida, avèm begut un còp
castèls dels environs bastits al sègle XIX al temps de de blanqueta e avèm cantat. Es après sopar que se
la granda prosperitat de la vinha, e cossí aviá per- tauleja. La nuèit es longa (Pèire Gogaud, L’uèlh de la
dut talhièrs e industrias (Florian Vernet, Cachavièlha font, 1977) 2. conséquence
psicomotritz, 2018) seguida (de -) loc. adv. → sul pic 1. tout de suite
segment n. m. (s. XVI. . . ) segment 2. de façon suivie
segmentacion n. f. (s. XIX. . . ) segmentation seguida (se la pluèja a una bèla -) expr. si la
segmentar v. (s. XIX. . . ) segmenter pluie est suivie du beau temps
segmentari, ària adj. (s. XIX. . . ) segmentaire seguida de (en -) loc. 1. à la suite de 2. par la
segòl n. m. (s. XIII.) → segal seigle suite de
segon prep. (s. XIII.) selon - cit.: Fug, jauparèl, e seguidor, ora n. suiveur, euse
fai-t’en rè, / o que segon l’òrdre / sortèm de parlar de seguiment n. m. (s. XIII.) → seguida 1. suite 2. ac-
darrèr / afin que trobèssas ont mòrdre (Pèire Godelin, compagnement
A l’envejós, s. XVII) seguir v. (s. XIII.) 1. suivre veire: sègre 2. accom-
segon brug loc. bruch d’après le bruit qui court pagner
segon çò dit loc. comme convenu seguir (val mai téner que -) expr. mieux vaut
segon çò que sabi loc. à ma connaissance tenir que courir
segon l’argent, la besonha loc. marchandise seguir de tras en tras loc. suivre pas à pas
pour argent seguir la pesada loc. 1. suivre la piste 2. filer
segon lo cosselh del vesin loc. sur le conseil une personne
du voisin seguir qualqu’un de tras en tras expr. suivre
segon l’usança loc. selon l’usage quelqu’un pas à pas
segon mon pauc de coneissença loc. à mon seguir un afar loc. veiller au grain
humble avis seguirà v. la suite au prochain numéro
segond bond (de -) loc. après coup. seguís d’aquí que loc. il s’ensuit que
segond, onda adj. (s. XII.) second, onde - cit.: seguit (de -) loc. → aitanlèu aussitôt
Mon sermon serà [divisit] en tres punts : dins lo pru- segur (a prètz -) loc. à prix fixe
mièr vos detalharai, per sa conduita, la castetat de segur (al -) loc. à coup sûr
santa Ceselha, e çò que dirai regardarà las filhas ; dins segur (de -) loc. adv. 1. sans doute 2. assurément

553
segur (pel -) semblant (a mon -)

segur (pel -) loc. assurément sèm al cachar de la clau loc. c’est le moment
segur que vendrà (es -) expr. c’est sûr qu’il vien- décisif
dra sèm al sanctus loc. c’est le moment décisif
segur, ura adj. (s. XII.) 1. sûr, sûre - cit.: Mès que sèm al tres de junh loc. nous sommes le trois
? lo lop s’enfug; tot lo monde li crida / e cadun per juin
lo préner i cor a tota brida; de faiçon qu’a lo veire e sèm en bèl loc. c’est une période de beau
coma es acorsat, jo teni que per uèi lo dangèr es passat, temps
que jo pòdi, segura e ses crenta deguna / ni de [pèrda] sèm en luna vièlha loc. c’est la pleine lune
d’anhèl ni d’autra desfortuna, / gardar tota soleta e, sèm en tira loc. nous sommes sur ce travail
selon mon umor, / sonjar tant que me plàcia al fait sèm mòrts ni malauts (se non -) expr. si Dieu
de mon amor (Francés de Corteta, La Miramonda, s. nous prête vie
XVII); Eran segurs que tornarián pas, mas demòra sèm pas d’un gost (non -) expr. nous n’avons
totjorn un per grana (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, pas les mêmes goûts
1977) 2. fiable 3. sans danger sèm plan tancats expr. nous sommes bien lotis
segurament adv. (s. XIII.) sûrement - cit.: I a, segu- sèm, al bolhent de la bugada (i -) expr. nous
rament, dins d’autras partidas de son òbra abondosa, sommes au moment de vérité
un vocabulari mai gostós, de vèrses melhor escrince- sèm, i sèm ! (i -) expr. à la guerre comme à la
lats, e quitament mai de vertadièra poesia, mas i a pas guerre
l’emocion fòrta, prigonda que refòfa d’aquelas pagi- sèm, ont los ases desbastan (i -) expr. nous
nas ont tot un passat ressurgís (Irena Bonnet, Lo Gai sommes au moment de vérité
Saber, 1940) sem, sema adj. 1. diminué, ée 2. maigre
seguretat (dreit a la -) n. m. droit à la sûreté semafòr n. m. (s. XIX. . . ) sémaphore
sèire v. (s. XII.) → assietar 1. asseoir veire: séser semal n. f. comporte
2. siéger 3. seoir semalièr n. m. barre (pour porter les com-
seisen, ena adj. num. ord. sixième portes)
seissanta adj. num. card. soixante semals (a -) loc. 1. par comportes, en quantité
seissanten, ena adj. num. ord. 1. soixantième 2. en utilisant des comportes
2. soixantaine semantic, ica adj. e n. f. (s. XIX. . . ) sémantique
sèla n. f. (s. XIII.) selle sembla (me -) loc. ce me semble
sèla, brida pas (cada còp que -) expr. il n’achève sembla avís que loc. on dirait que
pas toujours ce qu’il commence sembla bon (se vos -) loc. si bon vous semble
sèla, Dieu dona bast e aurà crostièr (a qui non sembla de bon (non -) loc. cela ne semble pas
vòl -) expr. 1. on ne sait pas ce que le sort nous valable / vrai. . .
réserve 2. il ne faut pas trop demander sembla pas de bon loc. cela paraît invraisem-
selar v. (s. XIII. . . ) seller blable
selariá n. f. (s. XIV. . . ) sellerie sembla qu’a tot permission loc. il se croit tout
seleccion n. f. (s. XVII. . . ) sélection permis
seleccionar v. (s. XIX. . . ) sélectionner sembla sa maire loc. il ressemble à sa mère
seleccionat, ada adj. (s. XX.) sélectionné, ée sembla sortit del trauc d’un sause expr. il n’a
jamai rien vu
seleccionator, tritz (pl. selecionators, trises) n.
sembla tot (lo -) loc. c’est tout son portrait
(s. XX.) seleccionaire sélectionneur, euse
sembla un caramentrant expr. il est mal habillé
selectiu, iva adj. (s. XIX. . . ) sélectif, ive
sembla un nanet contra el expr. il semble un
selectivitat n. f. (s. XX.) sélectivité
nain à côté de lui
selector n. m. (s. XX.) sélecteur (tech.)
sembla un pal vestit loc. il est très maigre
selenit, ita adj. (s. XX.) sélénite (de la lune)
semblablament adv. (s. XIV.) semblablement
selenològue, òga n. (s. XX.) sélénologue semblable (far lo -) loc. faire de même
selfdefensa n. f. (s. XX., de l’anglés) self-défense semblable, abla adj. e n. (s. XIV.) semblable
selfservici n. m. (s. XX., de l’anglés) self-service semblament adv. (s. XIII.) à ce qui semble
selha n. f. (s. XII.) → ferrat seau semblan coma los dos uèlhs (se -) expr. ils se
selhatge n. m. sillage ressemblent comme deux gouttes d’eau
selhon n. m. sillon semblan l’ola (los tròces -) expr. tel père, tel fils
selhonar v. sillonner semblan mai que l’agaça e lo cocut (non se -)
selièr n. m. (s. XIII.) sellier expr. ils ne se ressemblent pas
selon n. m. tabouret semblança n. f. (s. XII.) 1. apparence 2. ressem-
selva n. f. (s. XIII., lat. silva) forêt blance
selva (dins la -) loc. dans les futaies semblant n. m. (s. XII.) 1. semblant 2. apparence
sèm al brande loc. c’est la débâcle semblant (a mon -) loc. à mon avis

554
semblant (far -) sengle

semblant (far -) loc. faire semblant semiològue, òga n. (s. XX.) sémiologue
semblant (far bon -) loc. faire contre mauvaise semiotic, ica adj. e n. f. (s. XVI. . . ) sémiotique
fortune bon cœur semiotica n. f. (s. XX.) sémiotique
semblant (far lo -) loc. v. faire semblant semiotician, ana n. (s. XX.) sémioticien, enne
semblant (per -) loc. semblablement semita adj. e n. (s. XIX. . . ) sémite
semblant de plorar (far en -) expr. faire sem- semivocala n. f. (s. XIX. . . ) semi-vocala semi-
blant de pleurer (faire) voyelle
semblant de res (far un -) loc. ne faire semblant semola n. f. (s. XVII. . . , de l’italian) semoule
de rien semondre v. 1. proposer 2. faire une offre
semblant, anta adj. approchant, ante semonsa n. f. (lat. semons < submonere) semonce
semblar v. (s. XII., lat. similare) 1. sembler - cit.: semonsar v. (de semonsa) semoncer
Demorèron totes a perpensar. Un secrèt, es plan aisit semosta n. f. 1. offre 2. proposition
a dire. Semblava qu’èran davant un sacat de páur que semosta de crompa (una -) loc. une proposition
volián sens plan gausar, escampilhar totis amassa. E d’achat
se sarrèron un paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire semosta de maridatge (una -) loc. une proposi-
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) 2. ressembler tion de mariage
semblar lo rabit de la grépia expr. être fort semperviva n. f. (s. XIV.) → barbajòl joubarbe
étonné, de façon naïve sempiternal, ala adj. (s. XIII. « sempitern ») sem-
semblar sa maire loc. tenir / ressembler de / à piternel, elle
sa mère sempre adv. (s. XI.) → totjorn toujours veire:
semblar tombat de l’ajocador expr. être fort tostemps - cit.: Un pauquet risolièr, un pauquet
étonné morrut coma sempre, disiá pas res de ieu (Max Allièr,
semblar un ecce-homo expr. être tout en- L’Emperau, 1977).
sanglanté sempre (per -) loc. pour toujours
semblar un espaurugalh expr. 1. ressembler à sen n. m. (s. XII.) 1. sein veire: pièit - cit.: Sa rauba,
un épouvantail 2. être mal vêtu fièra e sens plec, mòla / son joine sen que non tremòla
semen n. m. semence veire: semença / quand marcha, mai s’arredonís / tant ferme, que
semenadís (pl. semenadisses) n. m. semis subran fernís / vòste còr dabans la chatona (Teodòr
semenador n. m. semoir Aubanèl, s. XIX) 2. poitrine
semenaire, aira n. (s. XIII.) semeur, euse (per- sen n. m. → sens 1. sens 2. sagesse 3. raison
sonne) senat n. m. (s. XIII.) sénat
semenalhas n. f. plur. (s. XIII.) semailles senat, ada adj. sensé, ée veire: sensat
semenar v. (s. XII.) 1. semer 2. (fam.) abandon- senatconsulte (/senatusconsulte) n. m. (s. XIII.)
ner derrière soi sénatus-consulte
semenar d’agulhas expr. faire un travail inutile senator, tritz (pl. senators, trises) n. m. (s. XIII.)
semenason n. f. (de semenar) temps des se- senador sénateur
mailles senatorial, ala adj. (s. XVI. . . ) sénatorial, ale
semenat n. m. 1. semis 2. champ ensemencé sencèr, èra adj. 1. entier, ière 2. intact, acte
semenat (virar del -) loc. 1. chasser d’un lieu sendarèl (sendarèu; sendareu) n. m. (de sendièr)
2. virer petits sentiers - cit.: Veni d’engolir mai de dos
semença n. f. (s. XIII.) → semen semence cents quilomètres per de sendarèls qualques còps rebe-
semenilh (semenilhas) n. f. semis de petites luts (Sergi Viaule, Dins las pesadas d’en Robèrt-Loís
graines Stevenson, 2019)
semestral, ala adj. semestriel, elle sendièr n. m. (s. XII., lat. semitarius) sentier veire:
semèstre n. m. semestre sendarèl, sendièra
semi-automatic, ica adj. (s. XX.) semi- sendièra n. f. (s. XIII.) 1. sentier 2. chemin
automatique sendre v. 1. démanger 2. cuire (douleur)
semi-auxiliar n. m. (s. XX.) semi-auxiliaire sened n. m. → asemblada 1. assemblée
semi-remòrca n. m. (s. XX.) semi-remorque 2. comité
semicircular, ara adj. semi-circulaire senegalés, esa (pl. senegaleses, esas) adj. e n. (s.
semiconductor, tritz (pl. semiconductors, XX.) sénégalais, aise
trises) adj. semi-conducteur, trice senepion n. m. → sarrampion rougeole
semiconsèrva n. f. semi conserve senescal (seneschau) n. m. (s. XIII.) sénéchal
semiconsonanta n. f. (s. XIX. . . ) semi-consonne senescalciá (seneschauciá) n. f. (s. XV.)
seminal, ala adj. (s. XIII.) séminal, ale sénéchaussée
seminari n. m. (s. XVI. . . ) séminaire senèstre, tra adj. (s. XII.) → esquèrra gauche
seminarista n. m. (s. XVII. . . ) séminariste senet n. m. (s. XIII. . . , de l’arabi) séné
semiologia n. f. (s. XX.) sémiologie sengle pron. un pour chacun

555
senglot sense

senglot n. m. (s. XII., lat. singluttus) 1. hoquet Godelin, s. XVII); Amor, eretièr de las plaças dont
2. râle des mourants 3. sanglot - src.: Mistral, Vènus se vanta d’èstre senhoressa (id.)
TDF, 1878: senglout senhoral, ala (senhorau, ala) adj. (s. XII.)
senglot (aver lo -) loc. avoir le hoquet veire: sen- seigneurial, ale
glot senhorament n. m. (s. XIII.) → senhoriá
senglotar v. (s. XIII., lat. singluttare) 1. hoqueter seigneurie
2. sangloter - src.: Mistral, TDF, 1878 : senglouta senhoratge n. m. (s. XII.) seigneuriage
senh n. m. (s. XIII.) 1. cloche 2. signature 3. seing senhorejar v. intr. (s. XII.) 1. dominer 2. jouer au
senha n. f. → potzrodièr noria veire: potz maître
senhador n. m. → aigasenhadièr bénitier veire: senhoriá n. f. (s. XII.) seigneurie veire: senhora-
benechièr ment
senhal n. m. 1. signal 2. signe infâmant (répres- senil, ila adj. (s. XIII.) sénile
sion contre l’occitan) senilh n. m. (s. XV. . . ) serin
senhalaire, aire n. (s. XIX. . . ) signaleur, euse senilisme n. m. (s. XX.) sénilisme
(service des signaux) senilitat n. f. (s. XIX. . . ) sénilité
senhalament n. m. signalement seniòr n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés ? latin) senior
senhalament (tirar lo -) loc. prendre le signale- senon conj. sinon
ment sens prep. (s. XII.) → sense sans
senhalar v. signaler sens (acampar de -) loc. acquérir du bon sens
senhalièr n. m. signet (livre) sens (aquò non a cara de -) expr. cela n’a pas
senhar v. 1. faire le signe de la croix 2. bénir une ombre de bon sens
senhar (non aver quitament lo biais de se -) sens (aquò non a cara de bon -) expr. cela n’a
expr. ne savoir rien faire pas une ombre de bon sens
senhar (se) v. 1. faire le signe de la croix, se sens (cargar de -) loc. devenir raisonnable
signer - cit.: Jèsus! Senha-te, tonha (Francés de sens (lo -) loc. le bon sens
Corteta, Ramonet, s. XVII) 2. bénir sens (pl. senses) n. m. direction
senhat, ada adj. → signat signé, ée - cit.: Senhat sens (pl. senses) n. m. 1. sens (pensée) veire:
de seis senhets, sagelat del sagèl verd e per quitança sen - cit.: Los noms comuns presis dins un sens gen-
faita de la man de son secretari e sagelada de son grand eral e indeterminat o dins un sens collectiu s’emplegan
sagèl (Annals de Tolosa, 1443) sens article dins una mesura plan mai granda qu’en
sénher n. m. (s. XII.) monsieur francés (Loís Alibèrt, Gramatica occitana, 1935)
Sénher ! (nòstre -) exclam. Seigneur Dieu ! 2. signification
sénher capelan loc. monsieur le curé sens (virar lo -) loc. perdre la raison
sénher curat loc. monsieur le curé sens cobèrt (de -) loc. langage hermétique
sénher curat sap sos afars expr. chacun sait ce sens collectiu n. m. sens collectif - cit.: Los noms
qui le regarde comuns presis dins un sens general e indeterminat o
sénher grand n. m. un ancien (homme) dins un sens collectiu s’emplegan sens article dins una
senhet n. m. → signatura signature - cit.: Senhat mesura plan mai granda qu’en francés (Loís Alibèrt,
de seis senhets, sagelat del sagèl verd e per quitança Gramatica occitana, 1935)
faita de la man de son secretari e sagelada de son grand sens contra (al -) loc. tout au contraire
sagèl (Annals de Tolosa, 1443) sens general n. m. sens général - cit.: Los noms
Senhor n. m. 1. le Seigneur veire: Dieu - cit.: comuns presis dins un sens general e indeterminat o
Qu’ieu siá le pecador dels [pièges] pecadors, / que per dins un sens collectiu s’emplegan sens article dins una
dessús mon cap [l’impudéncia] rebofe, / e que, damb mesura plan mai granda qu’en francés (Loís Alibèrt,
tot aquò l’enemic non m’estofe, / plan me val, Senhor Gramatica occitana, 1935)
Dieu, que vos ètz pietadós (Pèire Godelin, De la mòrt sens ni centena (non aver ni / aver pas ni -) loc.
de N. S, s. XVII) 2. Dieu ne pas avoir le sens commun
Senhor n. pr. m. Seigneur (Dieu) - cit.: Senhor! sensacion n. f. (s. XIV.) sensation
non m’arreprengas / quand corroçat devengas / per sensacional, ala adj. (s. XIX. . . ) sensationnel, elle
mon iniquitat (Arnaud de Saleta, Psalme VI, s. XVI) sensacionalisme n. m. (s. XX.) sensationnalisme
senhor (nòstre -) n. m. notre Seigneur sensacionalista adj. (s. XX.) sensationnaliste
senhor l’onor (al -) loc. à tout seigneur tout sensat, ada adj. → senat sensé, ée
honneur sense prep. sans veire: sens - cit.: Aprèp aver totis
senhor, oressa n. (s. XIII.) seigneur, euresse - cit.: los dits / dins un bon peis emprigondits, / e mes en
... per son trebalh de pinhe lo libre vermelh on son forma la cogeta / damb le brave chuc de soqueta : /
pinctz los senhos de capitols (Comptes capitularis, Andemelè, Cucòis e jo, / totis tres prens de bèla umor /
1440); De còssols anavan presentar [lo] pabilhon a lor nos ajaguèrem d’una rima / sense la passar jos la lima
senhor, que fasiá son intrada dedins lor vilata (Pèire (Pèire Godelin, s. XVII)

556
sense-biais septicemia

sense-biais n. → malbiaissut maladroit, oite sentinèla n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) sentinelle


sense-còr n. sans-cœur veire: gaita
sense-èime n. écervelé, ée sentir n. m. → palp 1. toucher 2. sensation
sense-èime (tustar coma un -) loc. frapper sentir v. (s. XII.) 1. sentir veire: sentre, solfinar -
comme un sourd cit.: Garòna mai que mai carreja, / e degun potz n’es
sense-papièr n. (s. XX.) sans-papier sanitós, / e l’aiga de las fonts plus netas / sent a susor
sense-vòlha n. 1. sans-volonté, courage 2. in- de las rainetas (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) ; Lo
dolent Felibrige es establit, coma pòrta l’estatut, pèr sauvar
senserigalha n. f. 1. mésange bleue 2. baliv- nòsta lenga; e, en sauvant la lenga sentèm au fons
erne 3. bagatelle dau còr que gandirem de mai tot çò que fai portar
senses (dins totes los -) loc. en tous sens la tèsta drecha a l’òme (Frederic Mistral, Santa Es-
senses (los cinc -) n. m. plur. les cinq sens tèla d’Avinhon, 1877) 2. éprouver 3. ressentir - cit.:
sensibilitat n. f. (s. XIII.) sensibilité L’un sentiá d’un estòc desclavar las costèlas, / per ont
sensibilizacion n. f. (s. XIX. . . ) sensibilisation s’estorissiá la sang a bèl rajòll’autre, que mila pics
sensibilizar v. (s. XIX. . . ) sensibiliser alongavan pel sòl, / vesiá son paure còrs despartit en
sensibilizator, tritz adj. e n. (s. XIX. . . ) sensibil- estèlas (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
isateur, trice sentir a loc. répandre une odeur
sensiblament adv. (s. XIV. . . ) sensiblement sentir a mosit loc. sentir le moisi
sensible, ibla adj. (s. XIV.) sensible sentir a rabinat loc. sentir à brûlé
sensitiu, iva adj. e n. f. (s. XIV.) 1. sensitif, ive sentir a vin loc. sentir le vin
2. sensitive sentir al bon loc. sentir bon
sensorial, ala adj. (s. XIX. . . ) sensoriel, elle sentir al fum loc. sentir la fumée
sensual, ala adj. (s. XIII.) sensuel, elle sentir de narra loc. avoir du nez / du flair
sensualitat n. f. (s. XIV.) sensualité sentir grat a qualqu’un de loc. → saber grat
sent n. m. → sentor 1. odeur 2. senteur savoir gré, être reconnaissant
sent bon (se -) loc. ça sent bon sentir grèu de sa persona (se -) loc. se sentir
sent qu’empèsta loc. cela empeste fatigué
senteire, eira n. (de "sentre" (arch.)) celui qui sent sentir lo cuol palhós (se -) loc. se sentir
(métier) merdeux (en faute)
senténcia n. f. (s. XIII.) sentence sentir lo rumat loc. sentir le roussi
sentenciar v. intr. (s. XIII.) prononcer, donner sentir l’uscle loc. sentir à fagot
une sentence sentir son feble loc. connaître son point faible
sentenciós, osa (pl. sentencioses, osas) adj. (s. sentís a l’armari loc. cela sent le renfermé
XIII.) sentencieux, euse sentís a vielhum loc. c’est suranné
sentenciosament adv. (s. XVI. . . ) sentencieuse- sentís l’arlan loc. ça sent mauvais
ment
sentor n. f. (s. XIV. . . ) → odor 1. odeur veire: flaira,
senticós, osa (pl. senticoses, osas) adj.
sent 2. senteur
pointilleux, euse
sentorassa n. f. mauvaise odeur
sentida n. f. → odorat 1. odorat 2. flair
sentorós, osa adj. odorant, ante
3. pressentiment
sentre v. → sentir 1. sentir 2. éprouver 3. ressen-
sentida (aver -) loc. avoir un pressentiment
tir
sentida (aver bona -) loc. avoir du flair
sepal n. m. (s. XVIII. . . ) sépale (bot.)
sentida (n’i aver la -) loc. s’y attendre
separable, abla adj. (s. XIV. . . ) séparable
sentida de la causa (aver -) loc. avoir vent de la
chose separacion n. f. (s. XIII.) séparation
sentida de quicòm (aver -) loc. avoir vent de separar v. (s. XIV.) séparer veire: sopartir
quelque chose separatisme n. m. (s. XIX. . . ) séparatisme
sentiment n. m. (s. XII.) 1. sentiment veire: assen- separatista adj. e n. (s. XVIII. . . ) séparatiste
timentat 2. avis separator, tritz (pl. separators, trises) adj. e n. m.
sentimental, ala adj. (s. XVIII. . . ) sentimental, (s. XVI. . . ) séparateur (instrument)
ale sépia n. f. (s. XIV.) seiche
sentimentalisme n. m. (s. XIX. . . ) sentimental- sèpia (far los uèlhs de -) loc. faire les yeux doux
isme sepion n. m. petite seiche
sentimentalitat n. f. (s. XIX. . . ) sentimentalité septenat n. m. (s. XIX. . . , del francés) septennat
sentiments egrègis loc. sentiments distingués septentrion n. m. (s. XIII.) septentrion
sentiments mai causits loc. sentiments distin- septentrional, ala adj. (s. XIII.) septentrional, ale
gués septic, ica adj. (s. XVI. . . ) septique
sentina n. f. (s. XIII.) sentine septicemia n. f. (s. XX., de l’anglés) septicémie

557
septuagenari, ària serpol / serpolet

septuagenari, ària adj. e n. (s. XIV. . . ) septuagé- seriá plan una ! (aiçò ne -) loc. ce serait drôle !
naire seriá vinagre (quand tot -) loc. ce n’est pas la
septuplar v. (s. XV. . . ) septupler mer à boire
septuple, upla adj. (s. XV. . . ) septuple serial, ala adj. (s. XIX. . . ) sériel, elle
sepulcral, ala adj. (s. XVII. . . ) sépulcral, ale seriar v. (s. XIX. . . ) sérier
sepulcre n. m. (s. XII.) sépulcre serigrafia n. f. (s. XX.) sérigraphie
sepultura n. f. (s. XIII.) sépulture - cit.: Quand serin, ina n. (s. XV. . . ) serin (oiseau)
del mandament de Dieu las lengas se trobèguen a la seringa n. f. (s. XIII.) seringue
sepultura de la temeritat del gigant Nembròd, qui dirà seringar v. (s. XIX.) seringuer
que la nòstra non forèssa pas de l’asempre ? (Pèire seringat n. m. (s. XVII. . . ) seringa (arbrisseau)
Godelin, Ramelet, s. XVII) seriós coma un gat quand pissa expr. sérieux
sequèla n. f. (s. XIV.) séquelle comme. . .
sequéncia n. f. (s. XII. . . ) séquence seriós, osa (pl. serioses, osas) adj. (s. XIV. . . )
sequenciacion n. f. (s. XX.) séquençage sérieux, euse - cit.: Aquò’s pro seriós; una psicologia
sequencial, ala adj. (s. XX.) séquentiel, elle de las finas (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
sequenciator n. m. (s. XX.) séquenceur sermar v. (s. XII.) 1. mouiller (le vin) veire: (fam.)
sequestracion n. f. (s. XIX. . . ) séquestration batejar 2. mettre de l’eau dans son vin
sequestrar v. (s. XIII.) séquestrer serment n. m. (s. XIII.) → eisserment sarment
sequèstre n. m. (s. XIII.) séquestre sermon n. m. (s. XI. . . ) sermon - cit.: [A la] rèsta, jo
sequièr n. m. lieu ensoleillé non m’avanci pas tant de dire qu’aquò sián de sermons
sequièra n. f. (s. XIV.) sécheresse faits, e non som pas tant [òrb] que jo non conesca que
sequòia n. f. (s. XIX. . . , del nom d’un cap indian) MM. les reitors, missionaris o autres n’an pas besonh
séquoia (bot.) de mas instruccions (B Amilhan, s. XVII) ; Mon ser-
ser n. m. (s. XI.) soir veire: vespre - cit.: Rintravan mon serà [divisit] en tres punts (Joan Loís Fornèrs, s.
a l’ostalariá tótei leis sers, leis informators de premsa, XVIII)
que li restava plus qu’a cercar sus de televisions satel- sermonaire, aira n. (s. XII.) sermonneur, euse
lizadas un rebat dei novelas (Robèrt Lafònt, 1996) sermonar v. (s. XII.) sermonner
ser (a -) loc. ce soir seropositiu, iva adj. (s. XX.) séropositif, ive
ser (al -) loc. le soir serós, osa (pl. seroses, osas) adj. (s. XIV. . . ) →
ser (ara de -) loc. ce soir-même veire: arser aquós séreux, euse (méd.)
ser (de -) loc. dans la soirée serositat n. f. (s. XIX. . . ) sérosité (méd.)
ser (sul -) loc. sur le soir sèrp n. f. (s. XII.) serpent - cit.: Sus, sus deu jaç !
serà pas mai (aquò non ne -) loc. il n’y aura pas Ausatz com era rona ! / sus, de pès, mirpa ! Espiatz
de suites com era bada: / sembla lo hilh de la graula ahamada
serac n. m. (s. XVIII. . . ) sérac ! Plan li poiré la sèrp au còrs entrar (Pèir de Garròs,
serada n. f. soirée veire: vesprada, vesperal Eglògas, 1567)
serafin n. m. (s. XIII.) séraphin sèrp (anar quèrre lo nis de la -) expr. aller
seral, ala adj. du soir chercher la lune
seralh n. m. (s. XIV. . . , de l’italian ? persan) sérail sèrp (far la -) loc. serpenter
serbe n. m. (s. XIII.) 1. sénevé 2. moutarde sèrp de mestièr ! interj. fichu métier !
sauvage (bot.) sèrp monetària n. f. (s. XX.) serpent monétaire
sèrbi, sèrbia adj. e n. (s. XIX. . . ) serbe sèrp ponh (la -) loc. le serpent mord
serbo-croat, ata adj. e n. (s. XIX. . . ) serbo-croate serpar v. ramper
seren, ena adj. (s. XII.) serein, eine serpatejar v. 1. serpenter 2. ramper
serena n. f. (s. XII.) 1. rosée du soir - cit.: Ai gor- serpaton n. m. petit serpent
rinat per la serena / tota la santa de la nuèit (Pèire serpejar v. intr. serpenter
Godelin, s. XVII) 2. fraîcheur de la nuit serpent n. (s. XII.) serpent (monstre. . . )
serena n. f. (s. XIV.) sirène serpentari n. m. (s. XIX. . . ) serpentaire (oiseau)
serena n. f. brise du soir serpentària n. f. (s. XIII. . . ) serpentaire (plante)
serena (a la -) loc. à la belle étoile serpentin, ina adj. (s. XIII.) tortueux, euse
serenada n. f. (s. XII.) sérénade - cit.: non mancava serpentina n. f. (s. XIII.) serpentine (bot.)
ges de vesprada / de faire ausir de serenada (Claudi serpentós, osa (pl. serpentoses, osas) adj. sin-
Bruèis, s. XVII) ueux, euse
serenitat n. f. (s. XIV.) sérénité serpiginós, osa (pl. serpiginoses, osas) adj. (s.
serenta n. f. épicéa (bot.) XIV.) de la nature des serpents
serga n. f. (s. XII.) serge serpilhièra n. f. serpillière veire: tòrca, torcon
sergent n. m. (s. XVIII. . . , del francés) sergent serpol / serpolet n. m. (s. XIV., lat. serpyllum) ser-
seria n. f. (s. XVIII. . . ) sèria série polet (bot.)

558
sèrpvolanta sèt beutats (a las -)

sèrpvolanta n. f. cèrvi volant; sèrp volaira cerf- damb plaser, / en gai crenhetz de li har desplaser,
volant / l’amor, lo gai, la crenhença s’amassen / e frem
sèrra n. f. (s. XII.) 1. serre 2. colline (côté abrupt) s’abracen (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565)
sèrra n. f. → ressega scie servidor (far -) loc. faire la révérence
sèrra n. f. (s. XVII. . . ) serre (agriculture) servieta n. f. serviette
sèrra (a tota -) loc. par le chemin le plus court servieton n. m. 1. serviette (d’enfant) 2. bavette
sèrra de mar n. f. poisson-scie servil, ila adj. (s. XIII.) servile
serradura n. f. (s. XIII.) → serralha serrure servilitat n. f. (s. XVI. . . ) servilité
serralha n. f. (s. XII.) serrure veire: serradura serviment n. m. action de servir
serret n. m. égoïne servir v. (s. XII.) servir - cit.: Mentretant, lo que fa
serrilhon n. m. monticule la doctrina abans vèspras, se poirà servir dels fonda-
serum n. m. (s. XVI. . . , mot latin) sérum ments del Salut que trobarà p. 38 (B. Amilhan, 1673)
sèrv, sèrva n. (s. XII.) serf, serve (servitude ; Administrator, es aquel títol que li prepausèron. Per
sèrva n. f. (s. XIII.) 1. réservoir 2. vivier 3. réserve servir la patria (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
servador adj. e n. m. conservador conservateur servir a tota òbra loc. servir à tout usage
(alimentaire. . . ) servir un plat de peguesas loc. servir un plat
servant, anta adj. e n. qui se conserve de sottises (insulter)
servar v. (s. XIII.) conserver (denrées. . . ) servís de ne parlar (non -) loc. il est inutile d’en
servar (èsser per -) loc. c’est à conserver / pour parler
être conservé servís de res que li parletz (non -) loc. il est
servatge n. m. servage inutile que vous lui parliez
servent, enta n. (s. XII.) 1. servant, ante 2. servi- servitud n. f. (s. XIII., lat. servitudo) servitude
teur, servante - cit.: Regina atau regnar poscas urosament, / atau
serventa (far -) loc. faire la révérence nos governar tu poscas longament, / atau pause ton
servici n. m. (s. XII.) service - cit.: E per tant hilh, ornat de gràcias raras, / lo jun de servitud sus
donc, vosauts reis, entenetz / governadors de la tèrra, las nacions barbaras (Pèir de Garròs, Psaumes. A la
aprenetz:/ vodatz a Dieu, nets e porgats de vici, / bòste Regina, s. XVI)
servici (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565); De segur, sesa n. f. (s. XII.) 1. siège épiscopal veire: Santa-
aqueth gascon literari au servici d’un tèxte venerable e Sesa 2. cathédrale
multisecular, que pòt en primièr destariolar, mès fòrça sesca n. f. 1. (bot.) typha 2. massette 3. glaïeul
mens que [l’anglo-normand] de l’auba deu sègle dotze séser v. → sèire 1. siéger 2. seoir
(Pèire Bèc, La canta de Rotland, 2014, p. 6). sesètz-vos sus un formiguièr e digatz-me quala
servici (èsser de -) loc. être de service vos a fissat ? expr. on ignore d’où vient le coup
servici (far -) loc. rendre service / l’accusation / la fuite
servici (far lo -) loc. faire le service militaire sesilha n. f. séance
servici (far un -) loc. rendre un service sesilha (èsser en -) loc. 1. être en séance
servici public n. m. service public 2. (iron.) être en repos
servici tecnic n. m. service technique - cit.: Joan sesilha (non poder téner -) expr. ne pas pouvoir
aviá fach sos estudis segondaris a Besièrs, ont son rester en place
paire, engenhaire de l’Escòla centrala, bailejava lo ser- sesilha (téner -) loc. tenir séance / siéger
vici tecnic del camin de fèrre (Rodgièr Barta, Pròsas sesquièr, sesquièra n. m. marécage
de tota mena, 1979) session n. f. (s. XVII. . . ) session
serviciable, bla adj. serviable sèsta n. f. → prangièra 1. sexte 2. sieste
servicial, ala n. (s. XIV. . . ) 1. serviteur, servante sèsta (far -) loc. faire la sieste
- cit.: Joan de la taula, levèt lo cap. Pel primièr còp sestèrci n. m. (s. XVI. . . ) sesterce (monnaie ro-
vegèt la serviciala. La plegava tota, la claror que mon- maine)
tava de la flamba viva. Jogava sul front cande, la lusor sestièr n. m. (s. XII. . . ) setier
del calelh (Joan Bodon, 1953) 2. garde-malade - cit.: sestina n. f. (s. XIX. . . , de l’italian) sextine (poésie)
D’aquí ven que servicials, potatges, potingas e vin et set n. f. soif
ceteràs de despensa m’an fait un jòc de palma del chai sèt adj. num. card. sept - cit.: E quand sèt oras
e del granièr ont non tròbi provision que d’aire (Pèire avián picat despuèi un tròç al cloquièr de Sant Miquèl,
Godelin, A París, s. XVII) me caliá partir. . . Mas, en me’n tornant, aviái d’alas
serviciós, osa (pl. servicioses, osas) adj. servi- que me portavan (Julieta Dissèl, s. XX)
able set (amodar la -) loc. étancher sa soif
servicis n. m. plur. (s. XX.) 1. les services set (èsser abrandat de -) loc. avoir très soif
2. secteur tertiaire sèt annadas de fila loc. sept années de suite
servidor n. m. (s. XII.) servitor serviteur veire: sèt beutats (a las -) loc. elle est d’une grande
servicial, servent - cit.: Sos servidors, tremolatz beauté

559
sèt fèls virats (a los -) sicap

sèt fèls virats (a los -) loc. il a le diable au corps sextuòr n. m. (s. XVIII. . . ) sextuor
sèt oras del ser loc. dix-neuf heures sextuplar v. (s. XV. . . ) sextupler
setanta adj. num. card. soixante-dix sextuple, upla adj. e n. (s. XV. . . ) sextuple
setanten, ena adj. num. ord. soixante-dixième sexual, ala adj. (s. XVIII. . . ) sexuel, elle
setembral, ala adj. de septembre sexualament adv. (s. XIX. . . ) sexuellement
setembre n. m. (s. XII.) septembre - cit.: Setem- sexualitat n. f. (s. XIX. . . ) sexualité
bre es una abelha bandada de most (Leon Còrdas, La sexualizacion n. f. (s. XX.) sexualisation
Vèspa, Òc, abr. 1951) sexualizar v. (s. XX.) sexualiser
seten, ena adj. num. ord. septième sexuals (abuses -) n. m. atteintes sexuelles
sètge n. m. siège (encerclement) sexuat, ada adj. (s. XIX. . . ) sexué, ée
sètge (levar lo -) loc. lever le siège (d’une ville) shah n. m. (s. XVI. . . , del persan) chah (Iran)
sèti n. m. siège (pour s’asseoir. . . ) shampó n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés ? hindí) sham-
sèti nenet n. m. (s. XX.) siège auto (bébé) poing
setmana n. f. semaine - cit.: Los cocuts alucan shamponadoira n. f. (s. XX.) shampooineuse
candèlas sus los taps, las primavèras e las margaride- (machine pour moquettes)
tas floquejan, lo cocut canta au bòsc, lavetz la vinha shamponaire, aira n. (s. XX.) shampooineur,
que i va de bon còr e los sharments e’s doblan d’ua euse (personne)
setmana a l’auta tot lo mes d’abriu (Raimond Lajús, shamponar v. (s. XX.) shampooiner
Armanhac II, 1991) sherif n. m. (s. XVII. . . , de l’anglés) shérif
setmana dels sèt dimenges (far la -) expr. ne shòrt n. m. (mot anglés) short
rien faire show n. m. (s. XX., mot anglés) show (spectacle)
setmana dels tres dijòus (la -) expr. la semaine si conj. (s. XI.) → se si (à condition. . . )
des quatre jeudis si adv. (s. XI.) si (réponse affirmative à une ques-
setmana intrant (la -) loc. la semaine prochaine tion négative)
setmana que ven (la -) loc. la semaine si n. m. (s. XVII. . . ) si (musique)
prochaine si ben loc. tout à fait
setmanada n. f. 1. semaine (durée 2. salaire) si ben tant loc. tant et si bien
setmanal, ala adj. → setmanièr 1. hebdomadaire si que m’agrada ! (aqueste -) loc. oh que oui, il
2. semainier, ière me plaît !
setmanièr, ièra adj. e n. m. 1. hebdomadaire si-ben ieu loc. moi de même
veire: setmenal 2. semainier, ière si-ni-si / si-ben-non loc. certainement non
setòri, òria adj. e n. sétois, oise si-plan / si-ben-si loc. certainement oui
setze adj. num. card. (s. XIII.) seize siá (cossí que -) loc. 1. en tout état de cause
setzen, ena adj. num. ord. (s. XIII.) seizième 2. quoi qu’il en soit
setzena n. f. (s. XIII.) seizaine siá dit de fregada loc. soit dit en passant
seu n. m. suif siá dit, siá fait loc. sitôt dit, sitôt fait
seuse (/selze) n. m. → silèx silex siamés, esa (pl. siameses, esas) n. (s. XIX. . . )
seuseron (/selzeron) n. m. → silèx silex siamois, oise (méd.)
sevèr, èra adj. (s. XII. . . ) sévère - cit.: La cara sian n. f. → tanta tante - cit.: ieu ai vist le paire
d’aquela femna èra sevèra, auturosa benlèu (Leon Còr- de l’aujòl de la tanta de ma sian, cosina germana del
das, Sèt pans, 1977) fraire de mon paire qu’èra mon oncle. . . que coneguèc
sevèrament adv. (s. XVI. . . ) sévèrement les ases demest las aucas (Odde de Triors, 1578)
severitat n. f. (s. XII. . . ) sévérité siatz lo benvengut loc. planvengut soyez le bi-
sevicis n. m. plur. (s. XIII. . . ) sévices envenu
sexagenari, ària adj. e n. (s. XV. . . ) sexagénaire sibèc n. m. femme bavarde
sexagesima n. f. (s. XIV.) sexagésime siberian, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) sibérien, ienne
sèxe n. m. (s. XIII.) sexe sibilla n. f. (s. XIII. . . ) sibylle
sexisme n. m. (s. XX.) sexisme Sibilla n. f. (s. XVII.) Sybille - cit.: E la Sibilla
sexista adj. (s. XX.) sexiste d’Eritrèa (Pèire Godelin, s. XVII)
sexologia n. f. (s. XX.) sexologie sibillin, ina adj. (s. XVI. . . ) sibyllin, ine
sexològue, òga n. (s. XX.) sexològ sexologue siblada n. f. 1. coup de sifflet 2. (fam.) boisson
sexoterapeuta n. (s. XX.) sexothérapeute bue
sexoterapia n. f. (s. XX.) sexothérapie sibladís (pl. sibladisses) n. m. sifflement long
sèxt (pl. sèxtes) adj. num. ord. (s. XIV.) → seisen siblaire, aira n. siffleur, euse
sixième siblament n. m. sifflement
sextament adv. (s. XIII.) → seisenament sixième- siblar v. (s. XII.) 1. siffler 2. (fam.) boire un coup
ment siblet n. m. sifflet
sextant n. m. (s. XVII. . . ) sextant sicap n. m. jugement (idée)

560
sicap (a son -) silicèu, èa

sicap (a son -) loc. il a son idée sigillat, ada adj. (s. XVI. . . ) sigillé, ée
sicap (aver de -) loc. avoir du jugement sigillografia n. f. (s. XIX. . . ) sigillographie
sicap (de mon -) loc. à mon idée sigillografic, ica adj. (s. XIX. . . ) sigillographique
sicap (de son -) loc. de son propre chef sigla n. f. (s. XVIII. . . , del latin) sigle (m.)
sicap (es de mon -) loc. c’est une idée à moi sigma n. m. (s. XVII. . . , letra de l’alfabet grèc) sigmà
sicap (far de son -) loc. faire à sa tête sigma
sicap (o faguèt de son -) loc. il l’a fait de lui- sigmatic, ica adj. (s. XX.) sigmatique
même sigmatisme n. m. (s. XX.) 1. sigmatisme (ling.
Sicília n. pr. Sicile - cit.: « — Que poiràs tu har rei, 2. psych.)
quan auràs tempestat / l’Itàlia, la Sicília e qu’auràs signalar v. (s. XIII.) signaler (police. . . )
conquistat / lo monde universau ? » (Pèir de Garròs, signaletic, ica adj. (s. XIX. . . ) senhaletic signalé-
Pirrus, 1567) tique
sicilian, ana adj. e n. (s. XIII. . . ) sicilien, enne signaletica n. f. (s. XX.) senhaletica signalétique
sicomòr n. m. (s. XII.) sycomore (bot.) signalizacion n. f. (s. XX.) senhalizacion signali-
sicut n. m. (s. XIX. . . , del latin « sicut erat ») 1. (fam.) sation
point particulier 2. sujet précis signalizar v. (s. XX.) senhalizar signaliser
sicut (sus aqueste -) loc. sur ce point signalizator, tritz (pl. signalizators, trises) n. (s.
sida n. m. (s. XX., de « Sindrome XX.) senhalizador signalisateur, trice
d’Immunodeficiència Aquerida ») sidà sida (mal- signar v. (s. XII.) signer (signature) veire: senhar
adie) signat çai-jos loc. signé ci-dessous
side-car n. m. (s. XX., de l’anglés) moto avec side- signatari, ària n. (s. XVII. . . ) signaire signataire
car signatura n. f. (s. XV. . . ) signature
sidecar n. m. (s. XX., de l’anglés) side-car signe n. m. (s. XII.) 1. signe 2. symbole 3. inten-
sideracion n. f. (s. XVI. . . ) sidération tion
sideral, ala adj. (s. XVI. . . ) sidéral, ale signe val lo còp (lo -) loc. c’est l’intention qui
siderar v. (s. XVI. . . ) sidérer compte
siderat, ada adj. (s. XVI. . . ) sidéré, ée signet n. m. (s. XIV.) 1. seing 2. signet
siderurgia n. f. (s. XIX. . . ) sidérurgie significacion n. f. (s. XIII.) signification
siderurgic, ica adj. (s. XIX. . . ) sidérurgique significància n. f. (s. XIII.) significança signifi-
siderurgista n. (s. XX.) sidérurgiste ance
sidola n. f. engelure significant n. m. (s. XX.) signifiant (ling.)
sièc (de -) loc. 1. de suite 2. coup sur coup significant, anta adj. (s. XVI. . . ) signifiant, ante
sièis adj. num. card. six - cit.: A pena santa Ceselha significar v. (s. XI.) signifier
aviá l’ [edat] de rason que vodèt sa virginitat a Jèsus significat n. m. (s. XX.) signifié
Crist ; n’aviá pas mai de cinc o sièis ans qu’èra resol- significatiu, iva adj. (s. XIV.) significatif, ive - cit.:
guda de morir [verge] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) Mas, per aquels que s’estacaràn a cercar, jos l’estrop
sièja n. f. vandoise (poisson) embelinant del vèrbe, l’anma del poèta, fièra, dreita,
sieta n. f. assiette (vaisselle) poderosa, passionada de vertat, la partida mai sig-
sietada n. f. assiettée nificativa de son òbra, cresi que la trobaràn dins La
sieton n. m. 1. petite assiette veire: sostassa Cançon Occitana (Irèna Bonnet, Gai Saber, 1940)
2. soucoupe significativament adv. (s. XIV.) significative-
sieu (aquò’s del -) loc. c’est dans son caractère ment
sieu (aquò’s plan del -) loc. c’est dans ses habi- sil /silo n. m. (s. XIV.) silo
tudes silatge (/silotatge) n. m. (s. XX.) silotage veire:
sieu (es del -) loc. c’est dans sa nature ensilatge
sieu (far -) loc. acquérir silenci n. m. (s. XIII.) silence
sieu (far del -) loc. faire de son propre chef silenci ! interj. silence !
sieu (l’a fait -) loc. il l’a acquis silenci (far -) loc. faire silence
sieu (o faguèt del -) loc. il l’a fait de lui-même silenciós, osa (pl. silencioses, osas) adj. (s.
sieu (un òme tot -) expr. un homme concentré XVI. . . ) silencieux, euse
sur lui-même silenciosament adv. (s. XVIII. . . ) silencieuse-
sieu, siá adj. poss. (s. XII.) sien, sienne ment
sifilis (pl. sifilisses) n. f. (s. XVII. . . ) sifilís silèx (pl. silèxes) n. m. (s. XVI. . . ) silex veire:
syphilis seuse
sifilitic, ica adj. e n. (s. XVII. . . ) syphilitique silfe n. m. (s. XVII. . . ) sylphe (myth.)
sifon n. m. (s. XIII. . . ) siphon silfida n. f. (s. XVII. . . ) sylphide (myth.)
sifonar v. (s. XIX. . . ) siphonner silice n. f. (s. XVIII. . . ) siliça silice
sigillari, ària adj. (s. XV. . . ) sigillaire silicèu, èa adj. (s. XVIII. . . ) siliciós siliceux, euse

561
silici sindic

silici n. m. (s. XIX. . . ) silicium simpatic (es fòrça -) expr. il est très sympa-
silicòna n. f. (s. XIX. . . ) silicone thique
siliconar v. (s. XX.) siliconer simpatic, ica adj. (s. XVI. . . ) sympathique
siliconat, ada adj. (s. XX) siliconé, ée simpatizant, anta adj. e n. (s. XIX. . . ) simpatizaire
siliconatge n. m. (s. XX.) siliconage sympathisant, ante
silicòsi n. f. (s. XX.) silicose simpatizar v. (s. XVI. . . ) sympathiser
sillaba n. f. (s. XII.) syllabe - cit.: Jos l’influéncia simplament adv. (s. XIII.) simplement - cit.:
d’aquela lei generala, los ancians proparoxitòns (mots Aquel miracle se fasquèt simplament, coma una ròsa
accentuats sus l’antepenultima sillaba) de l’anciana espelís al solelh (Antonin Perbòsc, s. XX)
lenga [...] an desplaçat l’accent per se cambiar en simple, simpla adj. (s. XIII.) 1. simple 2. pur,
paroxitòns (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935) pure 3. ingénu, ue
sillabari n. m. (s. XVI. . . ) syllabaire simplesa n. f. (s. XIII.) 1. naïveté 2. ingénuité
sillabic, ica adj. (s. XVI. . . ) syllabique simplicitat n. f. (s. XIII.) 1. simplicité 2. mod-
sillogisme n. m. (s. XIV.) syllogisme estie
siloèta n. f. (s. XVIII. . . , del francés) silhouette simplificable, abla adj. (s. XIX. . . ) simplifiable
simplificacion n. f. (s. XV. . . ) simplification
silvèstre, èstra adj. (s. XIX. . . ) sylvestre
simplificar v. (s. XV. . . ) simplifier
silvicòla adj. (s. XIX. . . ) sylvicole
simplificat, ada adj. (s. XVIII. . . ) simplifié, ée
silvicultor, tritz (pl. silvicultors, trises) n. (s.
simplificator, tritz (pl. simplificators, trises) adj.
XIX. . . ) sylviculteur, trice
(s. XIX. . . ) simplificateur, trice
silvicultura n. f. (s. XIX. . . ) sylviculture
simplisme n. m. (s. XIX. . . ) simplisme
simbiòsi n. f. (s. XIX. . . , de l’alemand ? grèc) sym-
simplista adj. (s. XIX. . . ) simpliste
biose
simposium n. m. (s. XX., de l’anglés ? grèc) sym-
simbòl n. m. (s. XIV. . . ) symbole posium
simbolic, ica adj. (s. XIX. . . ) symbolique - cit.: simptòma n. m. (s. XVI. . . ) symptôme
Qui n’a comprés melhor la valor simbolica ? (Irena simptomatic, ica adj. (s. XVI. . . ) symptomatique
Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) simulacion n. f. (s. XIII.) simulation
simbolisme n. m. (s. XIX. . . ) symbolisme simulacra n. f. (s. XIII.) simulacre
simbolista adj. e n. (s. XIX. . . ) symboliste simular v. (s. XIII.) simuler
simbolizar v. (s. XVIII. . . ) symboliser simulat, ada adj. (s. XVI. . . ) simulé, ée
simetria n. f. (s. XVI. . . ) symétrie simulator de vòl n. m. (s. XX.) simulador simu-
simetric, ica adj. (s. XVI. . . ) symétrique lateur de vol
simfonia n. f. (s. XII.) sinfònia symphonie - cit.: simulator, tritz (pl. simulators, trises) adj. e n. (s.
D’autres an tastat e an sabut dire l’encantament de XIII. . . ) simulaire simulateur, trice
nòstra tèrra privilegiada ; d’autres an cantat tot çò simultanèament adv. (s. XVIII. . . ) simultané-
que pòt faire bategar un còr uman ; mas es el qu’a ment
portat vertadièrament, dins la simfonia dels poètas oc- simultaneïtat n. f. (s. XVIII. . . ) simultanéité
citans, la nòta dolorosa de l’anma lengadociana, nòta simultanèu, èa adj. (s. XVIII. . . ) simultaanèu si-
que monta d’un luentan passat (Irena Bonnet, Lo Gai multané, ée
Saber, 1940) sin n. m. 1. nœud du bois 2. défaut 3. tic
simfonic, ica adj. symphonique 4. manie
Simforian n. m. Symphorien sinagòga n. f. (s. XIII.) synagogue
simian, ana adj. (s. XIX. . . ) simien, enne sinapi n. m. (s. XIV.) sénevé (bot.)
simiesc, esca (pl. simiesques, escas) adj. (s. sinapisme n. m. (s. XVI. . . ) sinapisme
XIX. . . ) simiesque sincèr, èra adj. (s. XV. . . ) sincère
similar, ara adj. (s. XVI. . . ) similaire - cit.: ... çò sinceritat n. f. (s. XIII. . . ) sincérité
qu’ua traduccion ritmada e permet benlhèu de milhor sincòpa n. f. (s. XIV.) syncope
retrobar (estile formular, emistiquis o vèrses sancèrs sincopar v. (s. XIV.) syncoper
recurrents, cavilhas de tota traca, personatges tipizats sincopat, ada adj. (s. XVII. . . ) syncopé, ée
per un adjectiu passapertot, laissas a represas ditas sincrèsi n. f. (s. XIV.) syncrèse
similaras, evocacion de personnatges mes o mens is- sincretisme n. m. (s. XVII. . . ) syncrétisme
torics o mitics sus la sola sonoritat, de còps arabizanta sincròn, òna adj. (s. XVIII. . . ) synchrone
de son nom, descripcions repetitivas e esteorotipadas sincronia n. f. (s. XIX. . . ) synchronie
de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta de Rotland, 2014 sincronisme n. m. (s. XVIII. . . ) synchronisme
similitud n. f. (s. XIII. . . ) similitude sincronizacion n. f. (s. XIX. . . ) synchronisation
simonia n. f. (s. XIII.) simonie sincronizar v. (s. XIX. . . ) synchroniser
simoniac n. m. (s. XII.) simoniaque sincronizator n. m. (s. XX.) synchroniseur
simpatia n. f. (s. XV. . . ) sympathie sindic n. m. (s. XV.) syndic

562
sindical, ala sistemic, ica

sindical, ala adj. (s. XVIII. . . ) syndical, ale sintactic, ica adj. (s. XIX. . . , de l’alemand) syntac-
sindicalisme n. m. (s. XIX. . . ) syndicalisme tique
sindicalista n. (s. XIX. . . ) syndicaliste sintagma n. m. (s. XX.) syntagme
sindicals (dreits -) n. m. plur. droits syndicaux sintaxi n. f. (s. XVI. . . ) syntaxe
(socio.) sintaxic, ica adj. (s. XIX. . . ) syntaxique
sindicar v. (s. XVIII. . . ) syndiquer sintèsi n. f. (s. XIV.) synthèse
sindicat n. m. (s. XIII.) syndicat sintetic, ica adj. (s. XVII. . . ) synthétique
sindicat, ada adj. (s. XIX. . . ) syndiqué, ée sintetizar v. (s. XIX. . . ) synthétiser
sindròme n. m. / f. (s. XIX. . . ) sindròm syndrome sintetizator n. m. (s. XX.) sintetizador;
sinecdòca n. f. (s. XIV. « sinedoche » ; s. XVIII. . . ) sintetizaire synthétiseur
synecdoque sintonizar v. (s. XX.) syntoniser
sinecura n. f. (s. XVIII. . . ) sinécure sinuós, osa adj. (s. XVI. . . ) sinueux, euse
sinerèsi n. f. (s. XVI. . . ) synérèse sinuositat n. f. (s. XVI. . . ) sinuosité
sinergia n. f. (s. XVIII. . . ) synergie sinus n. m. (s. XVI. . . , mot latin) sinus (anat.)
sinergic, ica adj. (s. XIX. . . ) synergique sinus n. m. (s. XVI. . . , mot latin ? arabi) sinus
sinestesia n. f. (s. XIX. . . ) synesthésie (géom.)
singlar, ara n. (s. XIII., lat. singularis) sanglier, laie sinusiti n. f. (s. XX.) sinusite
- cit.: L’endreit es rascanhut, traversut, ribassut. Un sionisme n. m. (s. XIX. . . ) sionisme
país de singlars e autres còps de lops (Pèire Gogaud, sionista adj. e n. (s. XIX. . . ) sioniste
L’uèlh de la font, 1977) sirèna n. f. (s. XIX. . . ) sirène (avertisseur)
singlara n. f. (s. XIII. . . ) laie sirgar v. intr. 1. s’agiter 2. se démener
singular, ara adj. (s. XIII.) 1. singulier, ère 2. sin- sirgon n. m. 1. bruit confus 2. chants d’oiseaux,
gulier dispute. . .
singularament adv. (s. XIII. « singularment ») sin- siriac n. m. (s. XVII. . . ) syriaque
gulièrement sirian, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) syrien, enne
singularitat n. f. (s. XIII.) singularité siringe n. f. syrinx
singularizar v. (s. XVI. . . ) singulariser siròc n. m. (s. XIII.) sirocco veire: eisseròc
sinhòca n. f. balafre veire: cicatritz siròp n. m. (s. XII. . . , de l’arabi) sirop
sinhocar v. balafrer, taillader sirpa n. f. mégère
sinholar v. intr. grincer, geindre sirupós, osa (pl. siruposes, osas) adj. (s. XVIII. . . )
sinistrament adv. (s. XV. . . ) sinistrement sirupeux, euse
sinistrat, ada adj. (s. XIX. . . ) sinistré, ée sirventés n. m. (s. XIII.) 1. sirventès 2. poésie
sinistre n. m. (s. XV. . . , de l’italian) sinistre (catas- politique
trophe) sisa n. f. 1. rangée 2. base 3. assise 4. couche
sinistre, istra adj. (s. XV. . . ) sinistre 5. filon
sinizacion n. f. (s. XX.) sinisation veire: chinés sisal n. m. (s. XX.) sisal (bot.)
sinizar v. (s. XX.) siniser siscladís (pl. siscladisses) n. cris perçants pro-
sinòca adj. e n. f. (s. XIV.) synoque longés
sinodal adj. (s. XIV.) synodal sisclal n. m. cri aigu veire: sisclet
sinòde n. m. (s. XVI. . . ) synode sisclar v. intr. (s. XII.) 1. crier 2. piailler
sinodic, ica adj. (s. XVI. . . ) synodique siscle n. m. (s. XII.) cri aigu
sinologia n. f. (s. XIX. . . ) sinologie sisclet n. m. 1. cri aigu veire: sisclal 2. loquet
sinològue, òga n. (s. XIX. . . ) sinològ sinologue sisme n. m. (s. XX.) seïsme séisme
sinonime n. m. (s. XIV. . . ) sinonim synonyme - sismic, ica adj. (s. XIX. . . ) sismique
cit.: Los sinonimes provenent d’una meteissa fòrma sismicitat n. f. (s. XIX. . . ) sismicité
latina divèrsament evoluïda seràn admesis dins nòstre sismografe n. m. (s. XIX. . . ) sismographe
diccionari lengadocian-francés en les classant dins sismogramma n. m. (s. XX.) sismogramme
l’òrde de regularitat fonetica e d’espandida (Loís Al- sismologia n. f. (s. XIX. . . ) sismologie
ibèrt, Terro d’oc, març-abril 1928) - src.: Mistral, sismològue, òga n. (s. XX.) sismològ sismologue
1878 : "sinounime" sistèma n. m. (s. XVI. . . ) système - cit.: Riscavi an-
sinonimia n. f. (s. XVI. . . ) synonymie tau de m’embarrar dins mon sistèma, noirit de lingüis-
sinòpi n. m. (s. XIII.) sinople tica (Robèrt Lafont, Tè tu tè ieu, 1968)
sinòpsi n. f. (s. XIX. . . ) synopsis sistèmas electorals n. m. plur. systèmes élec-
sinoptic, ica adj. (s. XVII. . . ) synoptique toraux (jur.)
sinovia n. f. (s. XVII. . . ) synovie sistematic, ica adj. (s. XVI. . . ) systématique
sinovial, ala adj. (s. XVIII. . . ) synovial, ale sistematizacion n. f. (s. XIX. . . ) systématisation
sinsòla n. f. → engrisòla lézard gris veire: cer- sistematizar v. (s. XVIII. . . ) systématiser
nalha sistemic, ica adj. e n. f. (s. XX.) systémique

563
sistòla socials (avantatges -)

sistòla n. f. (s. XVI. . . ) systole sòbras (n’i a de -) loc. il en reste


sistre n. m. schiste sòbras (per -) loc. par surcroît
site n. m. (s. XIV. . . , de l’italian « sito ») siti site sobrat, ada adj. riche, abondant
situacion n. f. (s. XIV. . . , lat. situare) situation - sobreta n. f. soubrette, servante supplémen-
cit.: "La consciéncia dau ieu, çò fasiá mai, endecada ò taire veire: sòbra
desaviada devers un subre-ieu, es aquò que ditz tota sòbri ? (qué me -) loc. qu’est-ce que j’y gagne
situacion (Robèrt Lafont, Tè tu tè ieu, 1968) ?
situacionisme n. m. (s. XX.) situationnisme sòbri, sòbria adj. (s. XII. . . ) sobre
situacionista adj. e n. (s. XX.) situationniste sobrièr n. m. 1. factotum veire: factotum 2. ou-
situar v. (s. XIV.) situer vrier employé à diverses tâches
siulada n. f. (de siular, var.: fiulada, hiulada, shiu- sobrietat n. f. (s. XIII.) sobriété
lada) → siulada sifflement sobtament adv. (s. XIII.) subitement veire: sobte
siuladís (pl. siuladisses) n. m. (de siular) → siu- sobtar v. 1. surprendre veire: suspréner 2. faire
ladís sifflement prolongé - src.: fiuladís peur 3. hâter
siulaire, aira n. (de siular) → siulaire siffleur, sobte, sobta adj. (s. XIII.) subitement
euse - src.: fiulaire, aira; shiulaire, aira soc n. m. (s. XIV.) 1. tronc 2. souche 3. billot
siular v. (lat. sibilare, var.: fiular; hiular; shiular; siblar; soc de Nadal loc. bûche de Noël
eissiblar) → siular 1. siffler veire: fiular 2. boire soca (socha) n. f. (s. XIV.) 1. souche 2. cep
excessivement socam n. m. 1. les ceps 2. la vigne
siular coma una calandra loc. siffler comme. . . socar v. 1. heurter 2. (v. intr.) trimer
siulèl n. m. (de siular) → siulèl sifflet (objet) - src.: socar v. souquer
fiulèl; sòci, sòcia n. 1. associé, ée 2. partenaire 3. so-
siulet n. m. (de siular, var.: shiulet, fiulet, hiulet) ciétaire
coup de sifflet sociabilitat n. f. sociabilité
siuletar v. (de siular) → siuletar siffloter - src.: fi- sociable, abla adj. (s. XVI. . . ) sociable
uletar; hiuletar; shiuletar; sibletar social (actor -) n. m. acteur social
siure n. m. liège social (cambiament -) n. m. changement social
siurièr n. m. chêne-liège (socio.)
snack / snack-bar (pl. snacks / snacks-bars) n. social (conflicte -) n. m. conflit social (socio.)
m. (s. XX.) snack (/ snack-bar) social (contracte -) n. m. contrat social (socio.)
sobeiran, ana adj. e n. (s. XII., lat. superanus < su- social (crusòl -) n. m. 1. creuset social 2. melt-
per) 1. souverain, aine - cit.: A lausor, onor e glòria ing pot
de Dieu, onor e profièit del rei nòstre sobeiran senhor, social (dialògue -) n. m. dialogue social (socio.)
e per demonstrar la veraia reveréncia, fidelitat e sub- social (fait -) n. m. fait social (socio.)
jeccion de las gens dels tres estats del present país de social (grop -) n. m. groupe social (socio.)
Lengadòc. . . (Casèrn de dolença, 1424) 2. suzerain, social (moviment -) n. m. mouvement social
aine (socio.)
sobeiranament adv. (s. XIII.) souverainement social, ala adj. (s. XVI. . . ) social, ale
sobeiranetat n. f. (s. XII. . . ) souveraineté sociala (accion -) n. f. action sociale
sobeiranetat n. f. (s. XII. . . ) souveraineté sociala (ajuda -) n. f. aide sociale
sòbra n. f. (s. XIII.) 1. reste 2. excédent sociala (classa -) n. f. classe sociale (socio.)
sòbra (en -) loc. en sus sociala (coesion -) n. f. cohésion sociale (socio.)
sòbra (la -) loc. 1. le surplus 2. ce que le com- sociala (conformitat -) n. f. conformité sociale
merçant donne en plus (socio.)
sòbra de (per -) loc. pour comble de sociala (mobilitat -) n. f. mobilité sociale (so-
sòbra que manca (val mai -) expr. il vaut mieux cio.)
faire envie que pitié socialas (convencions -) n. f. plur. conventions
sobraire, aira adj. (s. XIII. . . ) économe sociales (socio.)
sobramar v. (s. XII.) aimer à l’excès socialdemocracia n. f. (s. XIX. . . )
sobramor n. m. (s. XII.) amour excessif social-democracia social-démocratie
sobrar v. 1. être en trop 2. outrepasser 3. dé- socialdemocrata n. (s. XX.) social-democrata
passer social-démocrate
sobrar los autres (a -) loc. à surpasser les autres socialisme n. m. (s. XIX. . . ) socialisme
sobrar un carpan (se -) loc. y gagner une gifle socialista adj. e n. (s. XIX. . . ) socialiste
sobrar una bofa (se -) loc. y gagner une gifle socializacion n. f. (s. XIX. . . ) socialisation
sòbras (de -) loc. 1. en surplus 2. de reste - cit.: socializar v. (s. XVIII. . . ) socialiser
Avètz de temps de sòbra, saique ! me faguèt frejament socials (avantatges -) n. m. plur. avantages so-
(Max Allier, L’emperau, 1977) ciaux

564
socials (eleits -) sol, sola (sou, sola)

socials (eleits -) n. m. plur. élites sociales (so- sofistic, ica adj. e n. f. (s. XIII. . . ) sophistique
cio.) f. plur. sofisticacion n. f. (s. XIII.) sophistication
societal, ala adj. (s. XX.) sociétal, ale sofisticar v. (s. XIII.) sophistiquer
societari, ària n. (s. XVIII. . . ) sociétaire sofisticat, ada adj. (s. XX.) sophistiqué, ée
societat n. f. (s. XI.) société sofisticator, tritz n. (s. XX.) sophistiqueur, euse
societat anonima n. f. (s. XIX. . . ) société soflament n. m. (s. XIII.) soufflement
anonyme soflar v. (s. XIV.) → bufar souffler
societat de consum n. f. (s. XX.) société de con- soflar lo most loc. boire le vin nouveau
sommation soflariá n. f. (s. XIX. . . ) soufflerie
societat de las Nacions n. f. (s. XX.) société des sofle n. m. (s. XIII. . . ) → buf souffle
Nations soflet n. m. (s. XV. . . ) 1. soufflet 2. camouflet
societat industriala n. f. (s. XX.) société indus- sofraita (far -) loc. 1. faire défaut 2. manquer
trielle sofraita (n’aver -) loc. 1. en avoir besoin 2. en
societat sabenta n. f. (s. XIX.) société savante être dépourvu
societat secreta n. f. (s. XIX. . . ) société secrète sofraita / sofracha n. f. (s. XII., lat. suffracta)
sociocultural, ala adj. (s. XX.) socio-cultural 1. dénuement 2. manque 3. besoin
socio-culturel, elle sofraita de (aver -) loc. manquer de
socioeconomic, ica adj. (s. XX.) socioé- sofraitós, osa (èsser -) loc. être dans le besoin
conomique
sofraitós, osa (pl. sofraitoses, osas) / sofrachós,
socioeducatiu, iva adj. (s. XX.) socio-éducatiu
osa (pl. sofrachoses, osas) adj. (s. XIII., de sofraita
socio-éducatif, ive
/ sofracha) 1. souffreteux, euse veire: patir 2. né-
sociolingüistica n. f. (s. XX.) sociolinguistique cessiteux, euse
sociologia n. f. (s. XIX. . . ) sociologie - cit.: Es
sofrar v. (s. XVII. . . ) soufrer
encara possible a un mèstre de la geografia, coma
sofratge n. m. (s. XIX. . . ) soufrage
de l’istòria, coma de la sociologia o de l’etnologia
sofre n. m. (s. XIII. . . ) soufre
"miègjornalas" de se targar de la mesconoissença e
sofrença n. f. (s. XII.) → patiment souffrance
del mesprètz de la lenga d’òc, e d’estampar las pròvas
veire: sofriment
desvergonhadas de son [ignorància] (Robèrt Lafont,
Per un Institut d’Estudis occitans, 1980) sofrença (aver -) loc. avoir patience
sociologic, ica adj. (s. XIX. . . ) sociologique sofrent n. m. (s. XII. « sofridor ») → pacient patient
sociològue, òga n. (s. XIX. . . ) sociològ socio- (méd.) veire: patir
logue sofriment n. m. (s. XII. . . ) → patiment 1. souf-
socioprofessional, ala adj. (s. XX.) socioprofes- france veire: sofrença 2. tolérance 3. privation
sionnel, elle sofrir v. (s. XII.) 1. souffrir 2. supporter
socioprofessionalas (categorias -) n. f. plur. sofrologia n. f. (s. XX.) sophrologie
catégories socioprofessionnelles sofrològue, òga n. (s. XX.) sofrològ sophrologue
sòcle n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) socle sògre, sògra n. (s. XII.) beau-père, belle-mère -
socorreire, eira n. qui porte secours veire: aju- cit.: E èra aqueste Bosombas sògre de la cunhada de
daire la rèira cunhada de l’aujolet, la quala quidem cun-
socórrer v. (s. XII.) secorir secourir hada per plan sofrir le cunh s’ajaguèc d’un jolit, polit,
socorrisme n. m. (s. XX.) secourisme polidet e berotèl filhet (Odde de Triors, 1578)
socorrista n. (s. XX.) secouriste soís, soïssa (pl. soisses, soissas) adj. e n. (s. XV. . . ,
socors n. m. plur. (s. XII.) secors secours de l’alemand) 1. suisse 2. suisse, suissesse
socratic, ica adj. (s. XVI. . . ) socratique soïssa (far -) loc. manger en égoïste
soda n. f. (s. XVI. . . , del latin med. ? arabi) soude sòja n. f. (s. XIX. . . , de l’anglés / alemand ? manchó ?
sòda n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) sodà soda japonés) soja
sodanés, esa (pl. sodaneses, esas) adj. e n. (s. sojorn n. m. (s. XII.) séjour
XIX. . . , de l’arabi) soudanais, aise sojorn (daissar -) loc. laisser du répit
sòdi n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) sodium sojorn (dreit de -) n. m. droit de séjour
sodomia n. f. (s. XII. . . ) sodomie sojornar v. intr. (s. XII.) séjourner
sodomita n. (s. XIV.) sodomite sòl n. m. (s. XIII. . . ) sol (musique)
sodomizar v. (s. XVI. . . ) sodomiser sòl n. f. 1. sol veire: ièra, aira 2. aire de battage
sòfa n. m. (s. XVI. . . , de l’arabi) sofà sofa sòl (al -) loc. par terre
Sofia n. f. Sophie (prénom féminin) sòl (alongar pel -) loc. étendre par terre
sòfia n. f. (var.: abla) ablette sòl (pel -) loc. adv. par terre
sofisma n. m. (s. XIII.) sophisme sol se cosselha, tot sol se repend (qui tot -) expr.
sofisme n. m. (s. XIX. . . , de l’arabi) soufisme il ne peut s’en prendre qu’à lui-même
sofista n. (s. XII.) sophiste sol, sola (sou, sola) adj. seul, seule veire: solet

565
sòla solemnitat

sòla n. f. 1. plante du pied 2. semelle 3. sole solelh a solelh (de -) loc. du levant au couchant
(poisson) 4. base 5. fondation solelh calfa (lo -) loc. le soleil tape
sòla (levar -) loc. s’enfuir solelh colc loc. soleil couchant
sòla (tirar -) loc. marcher en traînant les pieds solelh colc (a -) loc. 1. au crépuscule 2. au soleil
solaç (far -) loc. 1. réconforter - cit.: Pan, per se couchant 3. à l’ouest
far solaç e se brembar totjorn de sa mestressa avalida, solelh colc (al -) loc. au soleil couchant
[copèt] de canèls, e [los ajustèt amb] de cera a mòda solelh colc, las cigalas se calan (amb lo -) expr.
d’una flaüta de crestaire (Pèire Godelin, s. XVII) quand ça va mal, on ne les entend plus
2. soulager 3. consoler solelh de lèbre n. m. soleil faible (digne d’un
solaç (pl. solaces) n. m. (s. XII.) 1. soulagement clair de lune)
2. agrément 3. plaisir solelh de miègjorn (d’aplomb coma un -) expr.
solaç (se far -) loc. se consoler droit comme un « I »
solaç (se téner -) loc. 1. se consoler 2. se donner solelh fa pargue (lo -) loc. le soleil fait un halo
consolation solelh fa ròda (lo -) loc. le soleil fait un halo
solaç (téner -) loc. 1. consoler 2. tenir compag- solelh intrant (a -) loc. au coucher du soleil
nie solelh intrat (a -) loc. à la tombée du jour
solaçar v. (s. XII.) 1. soulager 2. se divertir solelh levant n. m. le soleil levant
solada n. f. jonchée solelh levant (a -) loc. à l’Est
solairar v. exposer au soleil solelh levat (a -) loc. soleil levant
solairòl n. m. endroit ensoleillé solelh lusís, non fa besonh de luna (quand lo
solament adv. (s. XII.) seulement -) expr. quand on a le mieux, le secondaire est
solana n. f. 1. soulane (versant de montagne inutile
au soleil) 2. vent d’Est solelh pica (lo -) loc. le soleil tape
solar v. 1. paver 2. carreler 3. ressemeler solelh pica fèrme (lo -) expr. le soleil tape fort
solar, ara adj. solaire solelh qu’an besonh de despeirar ( i a pro tèrras
solari / solarium n. m. (s. XVIII. . . ) solarium veire: jol -) expr. il y a du travail pour tous
solelhador solelh tabasa (lo -) loc. le soleil tape
solastalgia n. f. (2003 (Glenn Albrecht), lat. so- solelh tremont (a -) loc. à soleil couchant
lari/sōlācium X (solus, desolare) + gr. -algia) so- solelh treslús n. m. le soleil levant
lastalgie solelh tusta (lo -) loc. le soleil tape
sòlda n. f. (s. XII. . . , de l’italian) solde solelh va traucar (lo -) loc. le soleil va percer
soldada n. f. (s. XII.) → sòlda solde (paie) les nuages
soldadar v. (s. XII.) → soldar solder solelh, totes pòdon claure (al -) expr. il y place
soldadièra n. f. (s. XII.) fille à soldat pour tous sous le soleil
soldar v. (s. XVII. . . , de l’italian) solder solelhada n. f. apparition du soleil (entre les
soldat n. m. (s. XV. . . , de l’italian) soldat nuages)
soldat (far -) loc. être soldat solelhada n. f. coup de soleil (insolation)
soldat arderós n. m. un vaillant soldat solelhador n. m. 1. lieu ensoleillé 2. terrasse
soldata n. f. (s. XVII. . . ) soldate solelhant n. m. versant sud
soldatalha n. f. soldatesque solelhant (al -) loc. au sud
soldatesca n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) soldatesque solelhar v. (s. XII.) 1. exposer soleil 2. faire soleil
soldaton n. m. petit soldat (soldat de plomb) solelhar (al -) loc. au sud
soldièr n. m. (s. XII.) 1. soudard 2. mercenaire solelhàs (un gròs -) expr. un soleil de plomb
solecisme n. m. (s. XIV.) solécisme solelhenc, enca adj. relatif au soleil
solelh n. m. (s. XII.) soleil solelhet n. m. (s. XII.) petite apparition du soleil
solelh (a la raja del -) loc. en plein soleil solelhièr n. m. terrasse exposée au soleil
solelh (jos la ròda del -) loc. sous le soleil solelhós, osa (pl. solelhoses, osas) adj. en-
solelh (la mendre escandilhada de -) loc. le soleillé, ée
moindre petit morceau de soleil solemne, emna adj. (s. XIV. . . ) solennel, elle -
solelh (lo mendre rai de -) loc. le moindre cit.: A l’ora de l’a Dieu siatz, lo guerrejaire de Ver-
rayon de soleil dun se quilhèt per una declaracion solemna : "Vos
solelh (préner lo -) loc. prendre le soleil caldrà venir a P...(...). Apondèt aladonc en confidéncia
solelh a asclar lo cap (un -) expr. un soleil de : "Nos emmoninarem". Avètz plan legit e comprés
feu : " prendrem la monina ensems" o, s volètz, "nos
solelh a encara una ora d’aut (lo -) expr. il reste bandarem". Sabi pas se m’engani: ai vist dins aquela
une heure avant le coucher du soleil promessa meravilhosa una pròva d’amistat (Rodgièr
solelh a l’autre (d’un -) loc. du lever au coucher Barta, Pròsas de tota mena, 1979
du soleil solemnitat n. f. (s. XII. . . ) solennité

566
solenca somission

solenca n. f. fête de fin de travaux agricoles vos n’èratz pas estat / en vaganaut sollicitat /a préner
soler v. avoir l’habitude de la causa damnada / de nòsta lenga mespresada (Pèir
solesa n. f. → solitud solitude de Garròs, 1567)
solet, eta adj. (s. XIII.) 1. unique 2. tout seul, sollicitator, tritz (pl. sollicitators, trises) n. (s.
toute seule - cit.: Mès que ? lo lop s’enfug; tot lo XIV.) sollicitaire solliciteur, euse
monde li crida / e cadun per lo préner i cor a tota sollicitud n. f. (s. XIII.) sollicitude
brida; de faiçon qu’a lo veire e coma es acorsat, jo teni sòlo n. m. (s. XVIII., de l’italian) solo veire: sol
que per uèi lo dangèr es passat, que jo pòdi, segura e solombrar v. (s. XIII.) mettre ou être à l’ombre
ses crenta deguna / ni de [pèrda] d’anhèl ni d’autra solombre, bra adj. (s. XIII. . . ) 1. sombre 2. obscur,
desfortuna, / gardar tota soleta e, selon mon umor, / ure
sonjar tant que me plàcia al fait de mon amor (Francés solombrós, osa adj. (s. XIII. . . ) 1. sombre 2. om-
de Corteta, La Miramonda, s. XVII) bragé, ée 3. taciturne
soletament adv. (s. XIII.) tout seul solombrut, uda adj. (s. XIII. . . ) 1. sombre
solèu n. m. (s. XIII. . . ) soslèu 1. haut-le-cœur 2. sournois, oise
2. nausée solprar v. → sofrar soufrer
solèu (donar lo -) loc. soulever le cœur (donner solpre n. m. → sofre soufre
envie de vomir) solstici n. m. (s. XIII.) solstice
solèvament n. m. (s. XIII. . . ) soslèvament solubilitat n. f. (s. XVIII. . . ) solubilité
1. soulèvement 2. révolte soluble, ubla adj. (s. XIII. . . ) soluble
solevar v. (s. XIII.) soslevar soulever solucion n. f. (s. XIII.) solution
solèx (pl. solèxes) n. m. (s. XX.) solex solvença n. f. (s. XVII. . . ) solvabilité
solfègi n. m. (s. XVIII. . . , de l’italian) solfège solvent, enta adj. (s. XVI. . . ) solvable
solfejar v. (s. XIII. . . ) solfier sòlver v. (s. XVI. . . ) 1. dissoudre 2. résoudre
solfinar v. 1. sentir 2. deviner 3. pressentir solvut (tot -) loc. tout trempé
solfre n. m. (s. XIII.) soufre veire: solpre som n. m. (s. XIII.) sommet
solhadura n. f. souillure sòm n. m. (s. XII.) sommeil
solhar (/sulhar) v. 1. salir - cit.: E ! quna de sòm n. f. envie de dormir
vosautras [se] pòt flatar de n’aver pas sulhat aquela sòm (acampar -) loc. être gagné par le sommeil
rauba blanca que Dieus i carguèt en naissent ? Vos sòm (aver una bèla -) loc. avoir très envie de
vòli pas far vòstre procès, mès se caduna d’aquelas se dormir
mordissiá fèrme los pòts, veiriam fòrças bodoflas (Joan sòm (far -) loc. faire la sieste
Loís Fornèrs, s. XVIII) 2. souiller 3. déshonorer som (lo fin -) loc. le fin fond
solharda n. f. 1. souillarde 2. souillon sòm (se rebondre dins la -) loc. s’enfoncer dans
solidar v. (s. XIV.) affermir le sommeil
solidari, àría adj. (s. XVII. . . ) solidaire sòm a las cardelinas (fariá venir la -) expr. il est
solidaritat n. f. (s. XVII. . . ) solidarité très ennuyeux
solidaritat e cooperacion internacionala n. f. sòm assegurat loc. sommeil profond
solidarité et coopération internationale sòm en qualque endreit (aver -) loc. être obligé
solidarizar (se) v. pron. (s. XIX. . . ) se solidariser de découcher
solide adv. solid certainement sòm me capleva (la -) loc. je tombe de sommeil
solide n. m. solide (matière) som, soma adj. → prigond 1. profond, onde
solide (non ne soi -) loc. je n’en suis pas sûr 2. creux, euse
solide, ida adj. (s. XIV. . . ) solid solide - cit.: Las soma n. f. (s. XIII.) somme (quantité)
promessas an lo còr solide, un còr que truca fèrme somatic, ica adj. (s. XIX. . . ) somatique
coma l’espèr (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) somatizar v. (s. XX.) somatiser
solidificacion n. f. (s. XVI. . . ) solidification somelhar / somelhejar v. (s. XII.) sommeiller
solidificar v. (s. XVIII. . . ) solidifier somelhós, osa (pl. somelhoses, osas) adj. (s. XII.)
soliditat n. f. (s. XIII.) solidité 1. ensommeillé, ée 2. qui a toujours sommeil
solièr n. m. (s. XII.) 1. grenier 2. fenil somés / somesa (pl. someses, esas) n. 1. pis
solilòqui n. m. (s. XVIII. . . ) soliloque 2. mamelle
solista n. (s. XIX. . . , de l’italian) soliste somés, esa (pl. someses, esas) adj. (s. XIII. . . )
solitari, àría adj. e n. (s. XIII.) solitaire 1. soumis, ise 2. obéissant, ante
solitàriament adv. (s. XIV.) solitairement sometre v. (s. XIII., lat. submittere) soumettre
solitud n. f. (s. XIV. . . ) solitude - src.: Honnorat, sometre a votacion loc. mettre aux voix
1846 : "sollicitut" sòmi n. m. (occ. sòm X sòmni) → sòmni→ sòmi
sollicitacion n. f. (s. XV. . . ) sollicitation 1. songe veire: pantais 2. rêve veire: pantais
sollicitar v. (s. XI.) solliciter - cit.: Puish doncas somicar v. intr. gémir
que plasut vos a / ritmes en gascon compausar, / de mi somission n. f. (s. XVI. . . ) soumission

567
sommacion sonorizar

sommacion n. f. (s. XIII. . . ) somacion sommation sonar v. (s. XII.) 1. sonner - cit.: Talament qu’un
- src.: J. Ubaud, 2011 : "sommacion" paure poèta es costrent de far coma los sansonhaires
sommar v. (s. XIII. . . ) somar sommer - src.: J. : quand sonan devant la pòrta d’un catolic, sonan
Ubaud, 2011: sommar" de cançons, quand son devant la pòrta d’un de la
sommari n. m. (s. XIII.) somari sommaire religion, sonan de psalmes, e de la faiçon contentan
sommàriament adv. (s. XIII.) somàriament som- tot lo [mond] (Augèr Galhard, s. XVI); Se cantas
mairement bravament, se danças per compàs, / compaire Tò-
sommitat n. f. (s. XIII.) somitat sommité casòm, non m’en estoni pas; / car una levador, que
somnambul, ula adj. e n. (s. XVII. . . ) somnam- t’apapaissonava, / ditz que quand tu naissiás ta maire
bule te sonava (Pèire Godelin, Segonda floreta, s. XVII);
somnambulisme n. m. (s. XVIII. . . ) somnambu- Los qu’an pas ausit tindar Nadalet dins lor enfança
lisme pòdon pas se far una idèa de tot lo gaug que la vida lor
sòmni n. m. (s. XIII.) → sòmni→ sòmni 1. songe a panat. Lo nòstre campanièr, qu’alara èra pas vièlh,
veire: pantais - cit.: E lo sòmni de mesura / ni pigre, lo nos sonava, uèit jorns avant Nadal, cada
qu’escampavas dins lo cèu, / que ritz, sòrre e sorras- ser aprèp l’Angèlus, durant una ora (Loïsa Paulin,
tre, / pron e còntra, la grand lutz.... (Enric Espieux, Lo vièlh libre d’images, 1940) 2. jouer (d’un instru-
Tròbas I, Sobèrna, 1951). 2. rêve veire: pantais, sòmi ment) 3. appeler 4. interpeller
sonar a brand loc. sonner à la volée
sòmni (per -) loc. en rêve sonar campana a martèl loc. sonner le tocsin
sómnia d’aglands (truèja magra -) expr. on rêve veire: tòca-senh
à ce qu’on n’a pas sonar de grand balanç loc. sonner a toute volée
somniada n. f. (de somniar) rêverie sonar de la flaüta loc. jouer de la flûte
sonar del violon loc. jouer du violon
somniadís (pl. somniadisses) n. m. (de somniar)
rêvasserie sonar las danças loc. jouer les airs
sonar lo tòca-sènh loc. sonner le tocsin
somniaire, aira n. (s. XIII.) somiaire; somnhaire
1. songeur, euse 2. rêveur, euse sonar los classes loc. sonner le glas
sonar trenhon loc. sonner le carillon
somniant, anta adj. (s. XII., de somniar) songeur,
sonariá n. f. sonnerie
euse
sonata n. f. (s. XVII. . . , de l’italian) sonate
somniar v. (s. XIII.) somiar; sominhar; somnhar
sonatina n. f. (s. XIX. . . ) sonatine
1. songer - cit.: Ai longtemps somniat d’una edicion
de trobadors, o d’un trobador, que seriá lisa de tota sonda n. f. (s. XII. . . ) sonde
carga critica, critica al sens ont aquò s’entend per sondaire, aira n. (s. XX.) sondeur, euse
un romanista (Max Roqueta, Òc, oct.1948, p. 35) sondar v. (s. XIV. . . ) sonder
2. rêver - src.: Palay, 1961 : "somnià" sondar la gafa loc. 1. tâter le terrain 2. tirer les
somnifèr, èra adj. e n. m. (s. XVI. . . ) somnifère vers du nez
sondatge n. m. (s. XVIII. . . ) sondage
somnolar v. (s. XIII. . . ) somnoler
sondatge d’opinion n. m. (s. XX.) sondage
somnoléncia n. f. (s. XIII.) somnolence
d’opinion
somnolent, enta adj. (s. XIII.) somnolent, ente
sonet n. m. (s. XII.) sonnet veire: son
somondre (/ somonsar) v. (s. XII.) semoncer
sonhaire, aira n. m. soigneur
somonsa n. f. (s. XII.) semonce
sonhar v. (s. XII.) soigner
somòure v. 1. exciter 2. soulever
sonhat, ada adj. soigné, ée
sompet n. m. flaque sonhós, osa (pl. sonhoses, osas) adj. (s. XII.)
somptuari, ària adj. (s. XVI. . . ) somptuaire soigneux, euse
somptuós, osa (pl. somptuoses, osas) adj. (s. sonhosament adv. (s. XII. . . ) soigneusement
XIII.) somptueux, euse sonjament n. m. (s. XIII.) → sòmni songe
somptuositat n. f. (s. XV. . . ) somptuosité sonòr, òra adj. (s. XVI. . . ) sonore
somsiment n. m. (s. XIII.) 1. engloutissement sonoritat n. f. (s. XIV.) sonorité - cit.: ... çò qu’ua
2. naufrage veire: naufragi traduccion ritmada e permet benlhèu de milhor retro-
somsir v. (s. XIII.) 1. engloutir 2. absorber 3. som- bar (estile formular, emistiquis o vèrses sancèrs recur-
brer (couler bateau) rents, cavilhas de tota traca, personatges tipizats per
son n. m. (s. XII.) son (audition) un adjectiu passapertot, laissas a represas ditas simi-
son ; sos adj. poss. 1. son 2. ses laras, evocacion de personnatges mes o mens istorics
sonada n. f. 1. cri 2. son 3. timbre (son) o mitics sus la sola sonoritat, de còps arabizanta de
sonaire, aira n. joueur, euse (mus.) son nom, descripcions repetitivas e esteorotipadas de
sonalha n. f. (s. XIII.) sonnaille veire: son batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta de Rotland, 2014
sonalhièr n. m. animal du troupeau portant la sonorizacion n. f. (s. XX.) sonorisation
clochette sonorizar v. (s. XIX. . . ) sonoriser

568
sonque sòrre

sonque adv. 1. seulement - cit.: Cossí ? Cada sord (far lo -) loc. faire la sourde oreille
bon companhon / aurà mestressa sonque jo ? / Cadun sord coma un araire loc. sourd comme
trobarà sa caduna, / e jo non trobarai pas una ? / Non sord coma un panièr loc. sourd comme. . .
fumetís ! Que si farai ; / e se la que [cortesarai] / n’es sord coma un topin loc. sourd comme un pot
de còrs e [d’esperit] triada, / tornatz me far manjar sord coma una becada loc. sourd comme. . .
civada (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) 2. à sord coma una cavèca loc. sourd comme. . .
moins que 3. sauf (exception) sord coma una pala loc. sourd comme. . .
sonque (pas -) loc. pas même sord, sorda adj. e n. (s. XI.) sourd, sourde
sonsida n. f. 1. tassement 2. lieu piétiné sordament adv. sourdement - cit.: Açò siá dit
sonsir v. 1. piétiner 2. fouler 3. trépigner sense comparason, solament per gandir nòstre Nonrés
sonsir (far -) loc. faire morfondre dans l’attente d’aqueste repròpchi, que perqué se met en campanha be
(faire trépigner d’impatience) sembla sordament s’estimar quicomet (Pèire Godelin,
sonsir l’òrt (me vengas pas -) expr. ne viens pas Contra tu, s. XVII)
piétiner mon jardin sordanha adj. e n. f. (fam.) dur, dure d’oreille
sopa n. f. (s. XII.) soupe (m. e f.)
sopa (trempar -) loc. tremper la soupe sordeis adj. (s. XII.) pire que tout veire: pièg
sopa de caulets n. f. soupe aux choux sordejar v. (s. XII.) → pejorar empirer
sopa de morre loc. soupe à la grimace sordet n. m. bécassine (oiseau)
sopada n. f. (s. XV.) 1. gros souper 2. gros dîner sordide, ida adj. (s. XV. . . ) sordide
sopada (aver una -) loc. avoir du monde à dîner sordièra n. f. (s. XIV.) → surditat surdité
ou à souper sordina n. f. sourdine
sopaire, aira n. 1. soupeur, euse 2. convive sordre v. intr. 1. sourdre 2. jaillir
sopaires (aver de -) loc. avoir du monde à dîner sòrga n. f. 1. caquet 2. babil
ou à souper sòrga (aver -) loc. tenir tête en conversant
sopapa n. f. (s. XIX. . . , del francés) soupape sorgent n. m. source veire: sorsa
sopar n. m. (s. XII.) dîner sòrgo n. m. (de l’italian) sorgò sorgho
sopar v. (s. XII.) dîner (repas du soir) - cit.: Per sorire v. intr. (s. XII. . . , lat. subridere) sosrire;
faire davalar lo tripon, lo lombet e tota la seguida, sorrire sourire
avèm begut un còp de blanqueta e avèm cantat. Es sorire sus la boca (lo -) loc. le sourire aux lèvres
après sopar que se tauleja. La nuèit es longa (Pèire sorisent, enta adj. (s. XII. . . ) souriant, ante
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) soritz (pl. sorises) n. f. → mirga souris
sopar (qui manja tot a son disnar, li rèsta res sornariá n. f. sournoiserie
per son -) expr. il faut être prévoyant sornarut, uda adj. 1. morose veire: sornut 2. tac-
soparèl n. m. → ressopet 1. réveillon 2. souper iturne 3. sournois, oise
(à la nuit) sorne, sorna adj. (s. XIII. « sorn ») 1. obscur, ure
sopartida n. f. (s. XIII. . . ) sospartida; sompartida 2. sombre
1. séparation 2. distribution sorneta n. f. 1. sornette veire: sorna 2. conte
sopartir v. (s. XIII.) sospartir; sompartir 1. dis- court
tribuer veire: partir, partejar 2. diviser sornetas n. f. plur. sornettes (fausses informa-
sopièr n. m. amateur de soupe tions)
sopièra n. f. (s. XVIII. . . ) soupière sorniàs, assa (pl. sorniasses, assas) adj.
sople, sopla adj. (s. XII. . . ) 1. souple 2. flexible sournois veire: sorn
soplesa n. f. (s. XVI. . . ) 1. souplesse 2. agilité sornièra n. f. → escurina 1. obscurité 2. ténèbres
3. docilité sornura n. f. obscurité - cit.: I a un moment de
soporific, ica adj. (s. XVI. . . ) soporifique la jornada, que nomam calabrun, onte l’ombra dau
soprano n. (s. XVIII., mot italian) sopranò soprano vèspre cuerb lo cèu e la terra de sornura, de dòu e de
soquet n. m. souche rabougrie malanconiá (F. Mistral, Prefaci a Aquiles Mir, Cançon
soquet (daissar lo -) loc. laisser quelque chose de la lauseta, 1907)
à désirer sornut, uda adj. → sornarut 1. morose 2. taci-
soquet (tombar coma un -) loc. tomber raide turne 3. sournois, oise
sora n. f. (de l’arabi) sourate sorra n. f. 1. sable vaseux 2. lest
sòrba n. f. (s. XVI. . . ) sorbe sorrar v. lester
sòrbas (non es per de / es pas per de -) expr. ce sorrastra n. f. demi-sœur
n’es pas pour des prunes sòrre n. f. (s. XII.) sœur - cit.: Non disián res las doas
sorbet n. m. (s. XVI, de l’italian ? turc ? arabi) sor- sòrres. Eran pas qu’elas (Paul Gairaud, La sexològa,
bet 1982)
sorbetièra n. f. (s. XIX.) sorbetière sòrre de caritat n. f. soeur de charité - cit.: Van
sorbièr n. m. (s. XIII. . . ) sorbier veire los pichons, los que patisson, los malauts, los

569
sòrre de caritat sosman

vièlhs. Se mainan de los far suenhar. Fan rampèl a las soscadissa n. f. → reflexion 1. réflexion 2. pen-
sòrres de caritat (Paul Gairaud, La sexològa, 1982) sée
sòrre devèrs la maire n. f. sœur utérine soscaire (èsser al -) loc. être hors de péril
sorreta n. f. petite sœur soscaire, aira n. → pensaire penseur, euse
sorretas n. f. plur. sœurs jumelles soscap n. m. (s. XVIII. . . ) sous-chef
sorsa n. f. (s. XII. . . ) sorça source veire: surgent, soscar (soschar) v. intr. (lat. suspicare) 1. penser
dotz, font veire: pensar, perpensar - cit.: . . . m’estiri sus mon
sòrt n. f. (s. XII.) 1. sort 2. destin 3. sortilège lèit, mentre qu’a mon costat lo [còssol] de Tolosa [re-
sòrt a qualqu’un (far un -) expr. obtenir une tira ?] sas caucetas, e sosqui a l’Academia: l’an passat
situation / métier à quelqu’un i legissiái mon rapòrt sul concors de lenga d’òc, qui
sòrt es reglat (son -) loc. son compte est bon lo legís ongan ? (Josèp Salvat, Diurnal de la deporta-
sòrta n. f. (s. XVI. . . ) 1. sorte - cit.: Noirigat de cion, 1975) 2. réfléchir - cit.: Tirèri camin en soscant
Tolosa, me plai de mantenir son lengatge bèl, e capa- a las capacitats intuitivas e cognitivas de las vacas.
ble de desrambulhar tota sòrta de concepcion ; e per Aquesta semblava pas acceptar lo cambiament (Sèrgi
aquò digne de se carrar dambe un plumacho de prètz Viaule, Dins las pesadas d’en Robèrt-Loís Stevenson,
e d’estima (Pèire Godelin, s. XVII) 2. espèce 2019)
sòrta que (de -) loc. de sorte que soscavar v. miner
sortent de (al -) loc. au sortir de soscripcion n. f. (s. XVI. . . , lat. subscriptio)
sòrter v. → sortir sortir souscription (publicacion...)
sortida n. f. (s. XIII. . . ) sortie soscriptor, tritz (pl. soscriptors, trises) n. (s.
sortida n. f. entrée en scène XVII. . . , lat. subscriptor) souscriveire 1. souscrip-
sortida (far una bèla -) loc. faire une entrée en teur (à une parution) 2. souscripteur (em-
scène prumt...) - src.: Honnorat, 1848 : "souscriptour";
sortida de (a la -) loc. au sortir de Mistral, 1878 : "souscriptou"; Alibèrt (règla),
sortida de secors n. f. sortie de secours 1935/1966: "soscriptor, tritz"
sortilègi n. m. (s. XIII. . . ) sortilège soscriure v. (s. XVI. . . , lat. subscribere) souscrire
sortilhièr n. m. (s. XII.) → faitilhièr 1. sorcier soscutanèu, èa adj. (s. XVIII. . . ) joscutanèu;
2. jeteur de sort sotacutanèu sous-cutané, ée
sortir v. (s. XIII.) sortir veire: sòrter - cit.: Tot sosdesvolopament n. m. (s. XX.) sous-
[m’annóncia] la part que prenètz a la fèsta de uèi, développement
òmes, femnas, filhas, gojats, vos vesi totes endimen- sosdesvolopat, ada adj. (s. XX.) sous-développé,
jats, las fardas [...] pus bèlas son sortidas, los ribans ée
mirgalhats lusisson, e totes siatz dins la pus granda sosdiaconat n. m. (s. XVII. . . ) sous-diaconat
[netetat] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII) sosdiague n. m. (s. XVII. . . ) sous-diacre
sortir (se’n -) loc. s’en sortir sosdirector, tritz (pl. sosdirectors, trises) n. (s.
sortir de las bragas d’un borgés expr. être issu XVIII. . . ) sous-directeur, trice
d’un bourgeois
sosemplec n. m. sous-emploi (écon.)
sortir de las bragas d’un nòble expr. être issu
sosemplec n. m. (s. XX.) sous-emploi
d’un noble
sosemplegat, ada adj. (s. XX.) sous-employé, ée
sortir de las bragas d’un pacan expr. être issu
sosentendre v. (s. XVII. . . ) sous-entendre
d’un paysan
sortir de malautiá loc. relever de maladie sosentendut n. m. (s. XVIII. . . ) sous-entendu
sortir de ribas loc. tirer d’affaire sosespècia n. f. (s. XIX. . . ) sous-espèce
sortir de ribas (se -) loc. 1. se tirer d’affaire sosesquipament n. m. (s. XX.) sous-équipement
2. (fam) se tirer le cul des ronces sosesquipat, ada adj. (s. XX.) sous-équipé
sortir del fangàs loc. tirer d’affaire / du bour- sosestimar v. (s. XIX. . . ) sous-estimer
bier sosexpausar v. (s. XIX. . . ) sous-exposer (photo)
sortir del gròs grum loc. être d’une famille hup- veire: espausar
pée sosexposicion n. f. (s. XX.) sous-exposition
sortir del palhàs loc. sortir de la misère (photo) veire: espausar
sortit (me’n soi -) loc. je m’en suis tiré sosgrop n. m. (s. XIX. . . ) sous-groupe
sos adj. poss. (s. XII.) ses sosia n. m. (s. XVII. . . ) sosie
sosalimentacion n. f. (s. XX.) sous-alimentation soslàupia n. f. 1. auvent 2. porche
sosalimentat, ada adj. (s. XX.) sous-alimenté, ée soslinhar v. (s. XVIII. . . ) joslinhar; sotalinhar
sosarrendar v. (s. XVI. . . ) → soslogar sous-louer souligner
sosc (pl. sosques) n. m. → sòmni 1. rêve 2. pen- soslòctenent n. m. (s. XVII. . . ) sosluòctenent
sée sous-lieutenant
soscada n. f. → reflexion 1. réflexion 2. rêve sosman n. m. (s. XVI. . . ) sous-main

570
sosmarin, ina sòtol

sosmarin, ina adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) 1. sous- sostenença n. f. (s. XIV.) 1. soutenance 2. susten-
marin, ine 2. sous-marin tation
sosoficièr n. m. (s. XVIII. . . ) sous-officier sosténer v. (s. XI.) 1. soutenir 2. supporter 3. pro-
sosòme n. m. (s. XX.) sous-homme téger
sosòrdre n. m. (s. XVII. . . ) sous-ordre sosterranh, anha adj. e n. m. (s. XIII.) 1. souter-
sospagar v. (s. XX.) sous-payer rain, aine 2. souterrain
sospèit / sospèch (pl. sospèches) n. m. (s. XIII..., sosterrar v. (s. XIII.) josterrar; sotaterrar enterrer
de sospeitar / sospechar) soupçon sostilha n. f. coin (pour caler), cale
sospeitable, abla adj. (s. XIII..., de sospeitar, var.: sostilha (téner -) loc. tenir ferme
sospechable, abla) soupçonnable sostirar v. (s. XVIII. . . ) soutirer
sospeitar v. (s. XIII., lat. suspicere, var.: sospechar) sostítol n. m. (s. XIX. . . , de sos + títol) jostítol;
1. soupçonner 2. suspecter sotatítol sous-titre
sospeitat, ada adj. (s. XIX., de sospeitar, var.: sostitolar v. (s. XX.) jostitolar; sotatitolar sous-
sospechat, ada) qui est soupçonné, ée titrer
sospeitós, osa adj. (s. XIII., lat. suspicere, var.: sostitolatge n. m. (s. XX., de sos + titolatge)
sospechós, osa) 1. soupçonneux, euse 2. méfiant, jostitolatge; sotatitolatge sous-titrage
ante sostraccion n. f. (s. XIV.) soustraction
sospesar v. (s. XIII. . . ) soupeser sostractància n. f. (s. XX.) sous-traitance
sospir n. m. (s. XII.) soupir sostractant n. m. (s. XX.) sous-traitant
sospiralh n. m. (s. XIII.) soupirail veire: es- sostractar v. (s. XX.) sous-traiter
perdalh sostraire v. (s. XII., de sos + traire) 1. soustraire
sospirant, anta n. (s. XIII. . . ) soupirant, ante 2. reprendre un mur en sous-œuvre
sospirar v. (s. XII.) soupirer sostraire (se -) v. se soustraire
sospoblat, ada adj. (s. XX.) sous-peuplé, ée sostrait (per -) loc. en sous-œuvre (maçonnerie)
sosprefècte, ècta n. (s. XIX. . . ) sous-préfet, sous- - cit.: refar un mur per sostrait
préfète sostratge n. m. 1. soutrage veire: sostre 2. coupe
sosprefectura n. f. (s. XIX. . . ) sous-préfecture des bruyères
sosprior n. m. (s. XIII.) sous-prieur sostre n. m. 1. litière (des bestiaux) 2. juron
sosproduccion n. f. (s. XX.) sous-production sostre (far -) loc. faire litière de
sosproduit n. m. (s. XIX. . . ) sous-produit sostrejar v. 1. jurer 2. dire des obscénités
sosprogramma n. m. (s. XX.) sous-programme sosumanitat n. f. (s. XX.) josumanitat;
sosproletari, ària n. (s. XX.) sous-prolétaire sota-umanitat sous-humanité
sosproletariat n. m. (s. XX.) sous-prolétariat sosvaloracion v. sous-évaluation veire: valo-
sossecretari, ària n. (s. XIX. . . ) sous-secrétaire racion
sossignar v. (s. XVI. . . ) jossignar; sotasignar sous- sosvalorar v. (de sos + valorar) sous-évaluer veire:
signer avalorar
sossignat, ada adj. (s. XVI. . . ) jossignat; sotasignat sosveire n. m. (s. XX.) josveire; sotaveire sous-
soussigné, ée verre
sosta n. f. (s. XIII.) 1. abri 2. aide sot n. f. porcherie
sosta n. f. volée de coups sota n. f. (s. XIII.) soute (t. de marine)
sosta (aver los uèlhs a la -) loc. avoir les yeux sota n. f. → cabús plongeon
enfoncés sota prep. → jos sous - cit.: Bensai per qu’a Pin-
sosta (se metre a la -) loc. mettre à l’abri / de saguèl, en escrimant d’esperit amb tu sota Lucili, aviái
côté [demembrat] de saber escrimar d’espasa. Paravi don-
sostar v. (s. XIII. . . ) 1. aider 2. soulager 3. pro- cas de quarta, ponhet torçut (Robèrt Lafònt, L’eròi,
téger 2001)
sostar de (se -) loc. s’aider de sotaire, aira n. → cabussaire 1. plongeur, euse
sostar qualqu’un loc. ménager quelqu’un 2. fossoyeur
sostassa n. f. jostassa; sotatassa soucoupe (tasse sotaman (de -) loc. en sous-main
à café, thé. . . ) sotana n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) soutane
sosten n. m. (s. XII.) 1. soutien 2. appui sotanas èran de bronze las ausiriam sovent tin-
3. soutien-gorge - cit.: Las mans mieunas, per dar (se las -) expr. les ecclésiastiques sont des
l’esquina, balhan la libertat al sosten, que se’n ane hommes comme les autres
(Paul Gairaud, La sexològa, 1982) sotar v. intr. nager sous l’eau
sostendre v. (s. XIX. . . ) sous-tendre sòtol n. m. (s. XIII.) rez-de-chaussée
sosteneire, eira n. m. (s. XIV.) 1. souteneur sòu n. m. sou - cit.: Me mancava ben dètz-e-nòu
2. support 3. étai sòus, mas coma teniái çò plus gròs, me pensavi que çò
sostenement n. m. (s. XIV.) soutènement menut tombariá tot sol un jorn d’estrenas. Tot virava

571
sòu submersion

plan, e i aviá qu’a esperar aquel jorn astruc (Loïsa suau (demorar -) loc. garder son calme
Paulin, Lo vièlh libre d’images) suau (far -) loc. se taire
sòu (pas lo valent d’un -) loc. pas un sou vail- suau (far tot -) loc. 1. faire tout doux 2. agir avec
lant précaution
sòu (pas manca un -) loc. même pas un sou suau (tot -) loc. tout bonnement / simplement
sòu (pas sonque un -) loc. même pas un sou suau, ava adj. 1. doux, douce 2. tranquille
sòu de bon argent (non val un -) expr. cet 3. suave
homme ne vaut pas grand chose suavament adv. 1. tranquillement 2. suave-
sòu de deutes (tres litres de marrida sang non ment
pagan pas un -) expr. le souci n’arrange pas les suavet (tot -) loc. tout doucement
choses suavitat n. f. (s. XVI. . . ) suavité
sòu de mal, sièis francs d’enguent (un -) expr. subaltèrne, èrna adj. e n. (s. XV. . . ) subaltèrn sub-
il ne faut pas exagérer les difficultés alterne
sòuda n. f. (s. XVI. . . ) soude subconscient, enta adj. e n. m. (s. XIX. . . ) subcon-
soudadura n. f. (s. XIII. . . ) soudure scient
soudaire, aira n. (s. XIV. . . ) soudeur, euse subdividir v. (s. XIV. . . ) subdiviser
soudar v. (s. XII. . . ) 1. souder 2. cicatriser subdivision n. f. (s. XVII. . . ) subdivision
sòus coma can de piuses / nièras (aver tant de -) subduccion n. f. (c. 1960, lat. subductio) subduc-
expr. 1. être très riche 2. être plein aux as tion
sovenença n. f. (s. XII.) 1. souvenir 2. mémoire subèc n. m. → apoplexia 1. apoplexie
sovenença (èsser cort de -) loc. avoir la mé- 2. évanouissement
moire courte subir v. (s. XVI. . . ) 1. subir 2. supporter
sovenença (per -) loc. en souvenir subjacent, enta adj. (s. XIV.) sous-jacent, ente
sovenir n. m. (s. XIII. . . ) → remembre souvenir subjeccion n. f. (s. XV.) sujétion - cit.: A lausor,
- cit.: En evocant aquela fin tragica e gloriosa de la onor e glòria de Dieu, onor e profièit del rei nòstre
patria lengadociana, cossí mon esperit seriá pas trevat sobeiran senhor, e per demonstrar la veraia reverén-
pel sovenir del grand istorian-trobaire dels Albigeses, cia, fidelitat e subjeccion de las gens dels tres estats
Napoleon Peirat (Antonin Perbòsc, Discors de Foish, del present país de Lengadòc. . . (Casèrn de dolença,
1896) 1424); Trenquem los laç de lor dominacion / e los co-
sovenir (se) v. pron. (s. XII., lat. subvenire) se sou- lars de longa subjeccion / qui, devath eths, si regnan,
venir - cit.: Chut ! e vòstras paraulas vos sovengan nos demòra, / gitem là-hòra (Pèir de Garròs, Psaume
(Pèire Godelin, tresena floreta, s. XVII); Me soveniái II, 1565)
que mon grand n’aviá parlat sovent, de la decadén- subjècte n. m. (s. XI. « subjet ») sujet
cia de la vila, autres còps rasonablament prospèra subjectiu, iva adj. (s. XIV. . . ) subjectif, ive
coma n’èran testimònis los ostals borgeses, las bèlas subjectivitat n. f. (s. XIX. . . ) subjectivité
avengudas e los castèls dels environs bastits al sègle subjonctiu n. m. (s. XIV.) subjonctif - cit.: Lo
XIX al temps de la granda prosperitat de la vinha, e preterit de l’indicatiu e l’imperfait del subjonctiu que
cossí aviá perdut talhièrs e industrias (Florian Vernet, constituisson en francés parlat de temps en via de dis-
Cachavièlha psicomotritz, 2018) paricion, son del tot vius en lenga d’Òc (Loís Alibèrt,
sovenir coma de las nívols de l’an passat (se’n Gramarica occitana, 1935)
-) expr. ne pas s’en souvenir subjugacion n. f. (s. XIV.) subjugation
sovent adv. (s. XII.) souvent - cit.: Car fòrt sovent subjugar v. (s. XIV.) subjuguer
cal anar córrer cercar los medecins e apoticaris que sublièra n. f. sablièrra 1. sablière 2. charpente
pòrtan [clistèris] e [antimòni], coma qui va cercar un sublimacion n. f. (s. XIX. . . ) sublimation
furet per tirar lo conilh d’una cròsa (Augièr Galhard, sublimar v. (s. XIV.) sublimer
s. XVI) ; Mon còr, mai que mai, pataquejava coma sublimat, ada adj. (s. XIV.) 1. sublimé, ée 2. sub-
aquel de la lauseta qu’aviái tan sovent ausida, sus limé
los rastolhs de Tèrra-l’òrt, dins lo calimàs, s’adelir en sublime, ima adj. (s. XV. . . ) sublim sublime - src.:
cantant "dins la mar blosa de l’aire (Julieta Dissèl, s. Mistral, 1878 : "sublime"
XX) subliminal, ala adj. (s. XIX. . . ) subliminal, ale
soviet n. m. (s. XX., mot rus) soviet sublimitat n. f. (s. XIV.) sublimité
sovietic, ica adj. (s. XX.) soviétique submergible, ibla adj. (s. XVIII. . . ) submersible
sovietològue, òga n. (s. XX.) soviétologue submergir v. (s. XIV. . . ) submerger
spaghetti n. m. plur. (s. XIX. . . , mot italian) submersion n. f. (s. XIV. . . ) submersion
spaghetti subordinacion n. f. (s. XVII. . . , lat. subordina-
sprint n. m. (s. XX., mot anglés) sprint tio) 1. subordination (ordre établi) 2. subordi-
suau adv. 1. tout doux 2. doucement nacion (dépendance) 3. subordination (ling.) -
suau ! interj. silence ! cit.: conjonccion de subordinacion, que religa una

572
subordinacion subreimpression

proposicion subordinada a una proposicion dont de- subreabondosament adv. (s. XIV.) surabondam-
pend ment
subordinada adj. e n. (s. XVII..., de subordinar) subreactiu, iva adj. (s. XIV. « sobreactiu ») suractif,
subordonnée (ling.) - cit.: Las proposicions subor- ive
dinadas pòdon èsser introduitas per un pronom relatiu subreactivitat n. f. (s. XIX. . . ) suractivité
(subordinadas relativas). subreagut, uda adj. (s. XIV. « sobreagut ») suraigu
subordinant, a adj. e n. m. (s. XVII..., de subordi- subrealimentacion n. f. (s. XIX. . . ) suralimenta-
nar) subordonnant, e (ling.) - cit.: conjonccion tion
subordinanta subrealimentar v. (s. XIX. . . ) suralimenter
subordinar v. (s. XV. . . , lat. subordinare) subor- subreauçada n. f. (s. XIX. . . ) surélévation
donner subreauçar v. (s. XIX. . . ) surélever
subordinat, ada adj. (s. XVII..., de subordinar) sub- subrebaissar v. (s. XVII. . . ) surbaisser
ordonné, e subrebèl, èla adj. (s. XIV. « sobrebel ») très beau
subordinat, ada n. (de subordinar) subordonné, subrebon, ona adj. (s. XIII.« sobrebon ») très bon
e (sos ses ordres) subrecalfa n. f. (s. XX.) surchauffe
subornacion n. f. (s. XIV. . . ) subornation subrecalfar v. (s. XX.) surchauffer
subornar v. (s. XIII. . . ) suborner subrecapacitat n. f. (s. XX.) surcapacité
subornator, tritz (pl. subornators, trises) n. (s. subrecar, ara adj. très cher, chère
XV. . . ) subornaire; subornador suborneur, euse subrecarga n. f. (s. XVI. . . ) surcharge
subran adv. 1. soudain 2. à l’improviste subrecarga n. m. (s. XVIII. . . ) subrécargue
subre prep. sur veire: sus subrecarga (per -) loc. par surcroît
subre (èsser de -) loc. 1. être en plus 2. être su- subrecargar (subrecharjar) v. (s. XIII. « sobrecar-
perflu gar », de subre + cargar...) surcharger
subre ora loc. à une heure indue subrecèl n. m. ciel de lit
subre-ieu n. m. (s. XIX..., subre + ieu) le surmoi subrecilh / ilha n. m. / f. (s. XIII. « sobrecilh »)
(psy.) veire: l’aquò, lo ieu - cit.: "La consciéncia sourcil
dau ieu, çò fasiá mai, endecada ò desaviada devers subrecompausat, ada adj. (s. XVIII. . . ) surcom-
un subre-ieu, es aquò que ditz tota situacion (Robèrt posé, ée (conjug.)
Lafont, Tè tu tè ieu, 1968) subreconsum n. m. (s. XX.) surconsommation
subre-real, ala adj. (s. XX.) surréel, elle subrecòst (pl. subrecòstes) n. m. (s. XX.) surcoût
subre-realisme n. m. (s. XX.) surréalisme subrecreis (pl. subrecreisses) n. m. (s. XIII. . . )
subre-realista adj. e n. (s. XX.) surréaliste - cit.: surcroît
Vesiá dins lo primièr movement subre-realista que i subrecréisser v. (s. XIII. « sobrecreisser ») sur-
èra estat dels mai afogats l’irrupcion dels primaris, croître
al sens universitari del mot, dins la cultura e aquò li subrecubèrta n. f. (s. XX.) jaquette (livre)
agradava, car s’èra pas aquò l’irrupcion del pòble èra subredent n. f. (s. XVI. . . ) surdent
un esclatament a un moment donat dels quadres de subredesvolopament n. m. (s. XX.) sur-
l’elèit cultural (Felix Castan, Joe Bousquet, Òc, abr. développement
1951) subredesvolopat, ada adj. (s. XX.) surdéveloppé,
subre-regenerator, tritz adj. e n. (s. XX.) sur- ée
régénérateur, trice subredire v. (s. XVI. . . ) surenchérir
subre-reservacion n. f. (s. XX.) 1. surréservation subredita n. f. (s. XVI. . . ) surenchère
2. surbooking subredòsi n. f. (s. XX.) 1. surdose 2. overdose
subre-saut n. m. 1. soubresaut 2. sursaut subredotat, ada adj. (s. XX.) surdoué, ée
subre-saut n. m. 1. saut périlleux 2. soubresaut subrefais (pl. subrefaisses) n. m. 1. surcharge
subre-saut / subresaut (en -) loc. en sursaut 2. placenta
veire: subre-saut subrefar v. faire payer trop cher
subre-sautar v. (s. XVI. . . ) sursauter subrefin, ina adj. surfin, ine
subre-sedir v. (s. XIV. « supersedir ») surseoir subrefòrt, òrta adj. (s. XIV. « sobrefort ») très fort
subre-seire v. surseoir subregelacion n. f. (s. XX.) surgélation
subre-sèit n. m. (s. XVII. . . ) sursis subregelar v. (s. XX.) surgeler
subre-sulfatat, ada adj. (s. XX.) sursulfaté, ée subregelat, ada adj. (s. XX.) surgelé, ée
subre-uman, ana adj. (s. XVI. . . ) surhumain, subregelator n. m. (s. XX.) subregelador surgéla-
aine teur
subreabondància n. f. (s. XIV.) surabondance subregenerator, tritz (pl. subregenerators,
subreabondar v. (s. XIV.) surabonder trises) n. (s. XX.) subregenerador surgénérateur,
subreabondós, osa (pl. subreabondoses, osas) trice
adj. (s. XIV.) surabondant subreimpression n. f. (s. XX.) surimpression

573
subreinformacion subvencion

subreinformacion n. f. (s. XX.) surinformation subrestimacion n. f. (s. XIX. . . ) surestimation


subreinformat, ada adj. (s. XX.) surinformé, ée subrestimar v. (s. XVII. . . ) surestimer
subreintendent n. m. (s. XVI. . . ) surintendant subretaxa n. f. (s. XVIII. . . ) surtaxe
subrejorn (al -) loc. au grand jour subretension n. f. (s. XX.) surtension
subrejorn (de -) loc. au milieu du jour subretot adv. surtout veire: sustot - cit.: Al con-
subremar prep. (de subre + mar) au-dessus du trari de çò que se pòt creire, èra subretot a l’intrada de
niveau de la mer l’ivèrn que las carrièras, per ieu, s’animavan (Loïsa
subrementon n. m. double menton veire: golar Paulin, Lo vièlh libre d’images, 1940)
subrevaler v. (s. XII. « sobrevaler ») survaloir
subremesura n. m. (s. XIV. « sobremesura ») sur- subrevenguda n. f. 1. survenance 2. survenue
mesure subrevenir v. intr. (s. XII. . . ) survenir
subremesurar v. (s. XIV. « sobreamesurar ») sur- subrevèsta n. f. pardessus
mesurer subrevestit n. m. (s. XX.) survêtement
subremontar v. (s. XIV. . . ) surmonter subrevida n. f. (s. XVI. . . ) survie
subremontar la dolor loc. surmonter la douleur subreviure v. (s. XIV. « sobreviure ») survivre
subremortalitat n. f. (s. XX.) surmortalité subrevivença n. f. (s. XVII. . . ) subrevivéncia sur-
subremplec n. m. (s. XX.) suremploi vivance
subrenadar v. (s. XIV. « sobrenadar ») surnager subrevivent, enta adj. e n. (s. XVI. . . ) survivant,
subrenatural, ala adj. (s. XVI. . . ) 1. surnaturel, ante
elle 2. surnaturel subrevolar v. (s. XX.) survoler (avion)
subrendeman n. m. (s. XVIII. . . ) surlendemain subrexpausar v. (s. XIX. . . ) surexposer (photo)
subrendeutament n. m. (de enteutament) suren- subrexposicion n. f. surexposition (photo)
dettement subrondar v. 1. submerger 2. déborder 3. sur-
subrenom n. m. (s. XIII. « sobrenom ») surnom nager
subrenomenar v. (s. XII. . . ) surnommer subrora adv. à une heure indue
subrenuèit (de -) loc. à nuit close subsequent, enta adj. (s. XIII.) subséquent, ente
subreòme n. m. (s. XIX. . . ) surhomme subsidi n. m. (s. XIV.) subside
subrepaga n. f. 1. gratification 2. bonne paie subsidiari, ària adj. (s. XVI. . . ) subsidiaire
subrepassar v. (s. XVI. . . ) surpasser subsisténcia n. f. (s. XVII. . . ) subsistance
subrepelís (pl. subrepelises) n. m. (s. XIII. « so- subsistir v. (s. XIV. . . ) subsister
brepelitz ») surplis substància n. f. (s. XIII.) substance
subrepés (per -) loc. par-dessus le marché substancial, ala adj. (s. XIV.) substantiel, elle
subrepés (pl. subrepeses) n. m. 1. surcharge substantiu n. m. (s. XIII.) substantif
2. surplus substantivar v. (s. XIV.) substantiver
subrepèsca n. f. (s. XX.) surpêche substantivat, ada adj. (s. XIV...) substantivé, ée
subreplan n. m. susfàcia surface veire: plan, - cit.: Existís de nombroses adjectius qualificatius o
superficia substantivats formats suls numerals, que servisson
subreplús (pl. subreplusses) n. m. (s. XIII. « so- sovent a designar de mesuras o de causas en rela-
breplus ») surplus cion amb lo nombre (Loís Alibèrt, Gramatica occitana,
subrepoderós, osa (pl. subrepoderoses, osas) 1935)
adj. (s. XX.) surpuissant, ante substitucion n. f. (s. XIII.) substitution
subrepopulacion n. f. (s. XX.) surpopulation substituïr v. (s. XII.) substituer
subrepoténcia n. f. (s. XX.) surpuissance substitut n. m. (s. XV. « substituit ») substitut
subrepression n. f. (s. XX.) surpression substrat n. m. (s. XIX. . . ) substrat
subreprètz (pl. subrepreses) n. m. (s. XX.) sur- subtament adv. soudainement
prix subtar v. 1. surprendre 2. faire peur
subreproduccion n. f. (s. XIX. . . ) surproduction subte adv. tout à coup
subreproduccion n. f. (s. XX.) surproduction subte (de -) loc. en sursaut
subreproduire v. (s. XX.) surproduire subte, subta adj. 1. vite 2. rapidement
subreptici, ícia adj. (s. XIII. . . ) subreptice subterfugi n. m. (s. XIV. . . ) subterfuge
subrespleita (subresplecha) n. f. (s. XX., de es- subtil, ila adj. (s. XI.) subtil, ile
pleitar / esplechar) subrexpleitacion surexploita- subtilament adv. (s. XIII. « subtilment ») subtile-
tion ment
subrespleitar (subresplechar) v. (s. XX., de es- subtilitat n. f. (s. XIII.) subtilité
pleitar / esplechar) surexploiter subtilizar v. (s. XV. . . ) subtiliser
subresquipament n. m. (s. XX.) suréquipement subtropical, ala adj. (s. XIX. . . ) subtropical, ale
subresquipar v. (s. XX.) suréquiper suburban, ana adj. (s. XIV. . . ) suburbain, aine
subrestar v. 1. dominer 2. survivre 3. résister subvencion n. f. (s. XV.) subvention

574
subvencionar sulfatacion

subvencionar v. (s. XIX. . . ) subventionner sucrièr n. m. (s. XVI. . . ) sucrier


subvenir v. (s. XVI. . . ) subvenir sucrièr, èra adj. (s. XVI. . . ) sucrier, ère
subversion n. f. (s. XII. . . ) subversion sud n. m. (s. XII. . . , de l’anglés) sud
subversiu, iva adj. (s. XVIII. . . ) subversif, ive sud-african, ana adj. e n. (s. XX.) sud-africain,
subvertir v. (s. XIII. . . ) subvertir aine
suc n. m. (s. XII.) → chuc suc sud-american, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) sud-
suc n. m. (s. XII.) 1. sommet 2. crâne américain, aine
suc (préner -) loc. prendre goût sud-èst n. m. (s. XV. . . ) sud-est
suc ni muc (aquò non a ni -) loc. cela ne vaut sud-oèst n. m. (s. XV. . . ) sud-ouest
rien / n’a aucun goût sudacion n. f. (s. XIX. . . ) sudation
suc plan garnit (aver lo -) avoir la tête bien sudista adj. e n. (s. XIX. . . ) sudiste
pleine sudorific, ica adj. e n. (s. XVI. . . ) sudorifique
sucada n. f. coup sur la tête suedés, esa (pl. suedeses, esas) adj. e n. (s.
sucapelat, ada adj. → calvet (Fam.) chauve XVI. . . ) suédois, Oise
sucar v. (s. XIV.) → chucar sucer suedina n. f. (s. XX.) suédine
succedanèu, èa adj. e n. m. (s. XIX. . . ) 1. succé- suèlh n. m. → sulhet seuil
dané, été 2. succédané suènh n. m. (s. XII.) soin
succedir v. intr. (s. XII.) succéder sufire v. intr. (s. XII.) suffire
succès (pl. succèsses) n. m. (s. XVI. . . ) succès sufís qu’es poderós, se crei tot permés expr.
succession n. f. (s. XIII.) succession parce qu’il est puissant, il se croit tout permis
successiu, iva adj. (s. XIV. . . ) successif, ive sufisença n. f. (s. XIV. « sufficiencia ») suffisance
successivament adv. (s. XIII.) successivement - cit.: Siam quitis damb les que donan del nas a la
successor n. m. (s. XIII.) successeur lenga mondina, tant per non se poder pas emprigondir
succincte, incta adj. (s. XV. . . ) succint succinct, dedins la coneissença de sa gràcia, coma per nos far
incite creire qu’elis an trobat la fava a la còca de la sufisença
succion n. f. (s. XIV.) succion (Pèire Godelin, s. XVII)
succombir v. (s. XIV. . . ) sucombir 1. succomber sufisent, enta adj. (s. XIV. « sufficient ») suffisant,
2. ne pas résister ante
succositat n. f. (s. XIV.) relatif au suc sufisentament adv. (s. XIV. « sufficientment ») suff-
succube n. m. (s. XIV. . . ) sucube succube isamment
succuléncia n. f. (s. XVIII. . . ) suculéncia succu- sufixacion n. f. (s. XIX. . . ) suffixation
lence sufixe n. m. (s. XIX. . . ) suffixe
succulent, enta adj. (s. XVI. . . ) suculent succu- sufocacion n. f. (s. XIV.) suffocation
lent, ente
sufocar v. (s. XIV. « sufogar ») suffoquer
succursala n. f. (s. XVII. . . ) sucursala succursale
sufragant n. m. (s. XIV.) suffragant
succursalisme n. m. (s. XX.) sucursalisme suc-
sufrageta n. f. (s. XX.) suffragette
cursalisme
sufragi n. m. (s. XIV. . . ) suffrage
succursalista adj. e n. (s. XX.) sucursalista suc-
sufragi dirècte e indirècte n. m. suffrage direct
cursaliste
et indirect (jur.)
sucós, osa (pl. socoses, osas) adj. (s. XIV.) plein
sufragi universal n. m. suffrage universel
de suc veire: chucós
sucrar v. (s. XV. . . ) sucrer sufragis n. m. plur. suffrages (vote. . . ) socio.
sucrariá n. f. (s. XVII. . . ) sucrerie suggerir v. (s. XV. . . ) suggérer
sucrat, ada adj. sucré, ée - cit.: E me trobèri dins suggestion n. f. (s. XIV.) suggestion
la rèirebotiga escura, siegut sus una saca, una tassa suggestiu, iva adj. (s. XIX. . . ) suggestif, ive
dins las mans. Lo cafè caud, brutlant e sucrat, un suggestivitat n. f. (s. XX.) suggestivité
beuratge negre desconegut dins mon país, cossí noliá suicidar (se) v. pron. (s. XVIII. . . ) se suicider
! E me reviscolèt (Joan Bodon, La Quimèra, 1974) suicidari, ària adj. (s. XX.) suicidaire
sucratge n. m. (s. XIX. . . ) sucrage suicidi n. m. (s. XVIII. . . ) suicide (acte)
sucre n. m. (s. XIV.) sucre - cit.: Res, per ieu, pas- suja n. f. (s. XII.) suie
sarà jamai en delícias aqueles esclopons de sucre ròses sul; suls art. def. contr. (occ. "sus + lo".) 1. sur le
o blaus ont dormissiá un Jèsus tan saure e tan lusent 2. sur les
que lo sentissiái fondre dins la boca (Loisa Paulin, Lo sulcòp adv. 1. tout de suite 2. sans délai 3. sur
vièlh libre d’images, 1940) le champ
sucre (es un -) loc. ce fruit est excellent sulcuol n. m. → paterlada fessée
sucre (èsser un -) loc. être tout miel, tout sucre sulfamida n. f. (s. XX.) sulfamide
(personne) sulfat n. m. (s. XVIII. . . ) sulfate sulfate
sucre (l’ama coma de -) loc. il en fait ses délices sulfatacion n. f. (s. XX.) sulfatation

575
sulfatadoira susar las sèt pèls

sulfatadoira n. f. (s. XX., del francés) sulfataira → supersticiós, osa adj. (s. XIV. . . ) superstitieux,
maquina de sulfatar sulfateuse (machine) euse
sulfataire, aira n. (s. XX., del francés) sulfateur, supervisar v. (s. XX.) superviser
eusse (personne) supièra n. f. → miopia myopie
sulfatar v. (s. XIX. . . ) sulfater supin n. m. (s. XIII. . . ) supin (gram.)
sulfatat, ada adj. (s. XIX. . . ) sulfaté, été suplantar v. (s. XII. . . ) supplanter
sulfatatge n. m. (s. XIX. . . ) sulfatage suplement n. m. (s. XIV.) supplément
sulfit n. m. (s. XVIII. . . ) sulfite sulfite suplementari, ària adj. (s. XVIII. . . ) supplémen-
sulfur n. m. (s. XVIII. . . ) sulfure sulfure taire
sulfuric, ica adj. (s. XVIII. . . ) sulfurique suplent, enta adj. e n. (s. XVIII. . . ) suppléant,
sulfurós, osa (pl. sulfuroses, osas) adj. (s. XVI. . . ) ante
1. sulfureux, euse (relatif au souffre) 2. sul- supletiu, iva adj. e n. (s. XVI. . . ) supplétif, ive
fureux, euse (inquiétant, doûteux) suplica n. f. (s. XVI. . . ) supplique
sulhet n. m. seuil - cit.: Vaquí, Madama, las pa- suplicacion n. f. (s. XIII.) supplication
raulas pas de créser qu’aquel blasfemator a ausadas suplicar v. (s. XII.) supplier
prononciar sul sulhet de sa mòrt (Robèrt Lafònt, 2001) suplici n. m. (s. XV. . . ) supplice
sulpic adv. tout de suite veire: de seguida supliciar v. (s. XVI. . . ) supplicier
sultan, ana n. (s. XIII.) sultan, âne suplir v. (s. XIV.) 1. suppléer 2. acquiescer
sumerian, ana adj. e n. (s. XIX. . . , de Sumèr) suplís en tot (lo -) loc. il acquiesce à tous ses
sumérien, ienne désirs
sup, supa adj. e n. myope supòrt n. m. (s. XV. . . ) support
supausar v. (s. XIII.) supposer suportable, abla adj. (s. XV. . . ) supportable
supèl n. m. monticule suportar v. (s. XIII.) supporter
superar v. 1. surmonter 2. dépasser suposicion n. f. (s. XIV. . . ) supposition
supèrbe, èrba adj. (s. XIII. « superbios ») superbe - supòsitori n. m. (s. XIII. / s. XX.) suppositoire
cit.: I avèva un còp ua hemna que s’aperava Supèrba, supòst (pl. supòstes) n. m. suppôt
la bien nomada. Era gloriosa coma un cent de polhs, e supraconductivitat n. f. (s. XX.) supraconductiv-
s’èra lotjat au cap de se hèr botar dens las litanias (J. ité
F. Bladèr, Armanhac, 1867) supraconductor, tritz (pl. supraconductors,
superbenefici n. m. (s. XX.) superbénéfice trises) adj. e n. (s. XX.) supraconducteur, trice
supèrbia n. f. (s. XI.) superbe supranacional, ala adj. (s. XX.) supranational,
supercampion, ona n. (s. XX.) superchampion, ale
one supranacionalitat n. f. (s. XX.) supranationalité
superestructura n. f. (s. XIX. . . ) superstructure supremacia n. f. (s. XVII. . . ) suprématie
superficia n. f. (s. XIV.) superfícia superficie veire: suprème, èma adj. (s. XVI. . . ) suprèm suprême -
subreplan src.: Mistral, 1878 : "suprème"
superficial, ala adj. (s. XIV.) superficiel, elle supression n. f. (s. XIV. . . ) suppression
superficialament adv. (s. XIV. . . ) superficielle- suprimir v. (s. XIV. . . ) supprimer
ment supurar v. (s. XVI. . . ) suppurer
superflú, ua adj. (s. XIV. . . ) superflu, ue suputar v. (s. XVI. . . ) supputer
supergrand n. m. (s. XX.) super-grand surf (pl. surfes) n. m. (s. XX., mot american) surf
superior, ora adj. e n. (s. XII. . . ) supérieur, eure - surf a vela n. m. planche à voile
src.: Achard (1785): "superiour" surfaire, aira n. (s. XX.) surfeur, euse
superioritat n. f. (s. XV. . . ) supériorité surfar v. (s. XX.) surfer
superlatiu, iva adj. (s. XIV.) 1. superlatif, ive surge n. m. suint
2. superlatif surgent n. m. (lat. surgere) source
supermercat n. m. (s. XX.) supermarché surgentar v. (lat. surgere) sourdre
superpausar v. (s. XVIII. . . ) superposer surgir v. (lat. surgere) surgir
superpetrolièr n. m. (s. XX.) superpétrolier surre n. m. → siure liège
superposicion n. f. (s. XVII. . . ) superposition surrièr n. m. → siurièr chêne-liège
superpoténcia n. f. (s. XX.) superpuissance sus prep. (s. XII.) sur
superpoténcia n. f. superpuissance susada n. f. suée
superproduccion n. f. (s. XX.) superproduction susar (suar) v. (s. XIII.) suer
superprofièit / subreprofièch (pl. subre- susar a plena pèl loc. suer beaucoup
profièches) n. m. (s. XX., de subre + profièit / proc- susar coma un vedèl loc. suer beaucoup
fièch) superprofit susar encre (far -) loc. se donner beaucoup de
supersonic, ica adj. (s. XX.) supersonique peine
supersticion n. f. (s. XIII.) superstition susar las sèt pèls loc. suer sang et eau

576
susar los pompilhs (me fa -) svastica

susar los pompilhs (me fa -) expr. il me fait suspensòri n. m. (s. XIV.) suspensoir
suer (il m’ennuie) suspicion n. f. (s. XII., lat. suspicio) suspicion
susar sang e aiga loc. suer sang et eau susprenent, enta adj. (s. XVII. . . ) surprenant,
susar son pan loc. gagner péniblement sa vie ante
susar tres camisas expr. transpirer en abon- suspréner v. (s. XVI. . . , de sus + préner) surpren-
dance dre - cit.: Soi susprés de constatar cossí aquela bor-
susari n. m. (s. XIII.) suaire gada es fòrça toristica (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas
susceptibilitat n. f. (s. XVIII. . . ) susceptibilité d’en Robèrt-Loís Stevenson, 2019)
susceptible, ibla adj. (s. XVI. . . ) 1. susceptible suspresa n. f. (s. XVI. . . ) surprise
2. capable sustentacion n. f. (s. XIV.) sustentation
suscitar v. (s. XIII.) susciter sustentar v. (s. XIII.) sustenter
susdit, ita adj. e n. (s. XIV. . . ) susdit, ite sustentar un malaut loc. sustenter un malade
susor n. f. (s. XIII.) sueur - cit.: "Garòna mai que (nourrir)
mai carreja, / e degun potz n’es sanitós, / e l’aiga de sustentator, tritz (pl. sustentators, trises) adj. e
las fonts plus netas / sent a susor de las rainetas (Pèire n. (s. XIII.) sustentador; sustentaire sustentateur,
Godelin, s. XVII) trice (qui nourrit) - cit.: « sustentator e cosselhador
susor (èsser tremp de -) loc. être trempé de de mon filh [diferéncia de sufixes entre lo mot sabent
sueur e lo mot popular. NDLR.] » (1262, Doat). - src.:
susós, osa (pl. susoses, osas) adj. en sueur Honnorat, 1846 : "sustentator"
suspècte, ècta adj. e n. (s. XIV. « suspect », lat. sus- sustot adv. → subretot surtout veire: mai que mai
pectus) suspect
suspendre v. (s. XV.) 1. pendre 2. suspendre susvelhant, anta n. (s. XX., del francés) surveil-
3. différer lant, ante
suspens (en -) loc. en souffrance susvenir v. (s. XII. . . ) survenir
suspens (en -) loc. adv. en suspens sutura n. f. (s. XIV.) suture
suspension n. f. (s. XIV.) suspension suturar v. (s. XIX. . . ) suturer
suspensiu, iva adj. (s. XIV.) suspensif, ive svastica n. f. (s. XIX. . . , del sanscrit) svastika

577
t : te (alfabet) talament que

t : te (alfabet) n. m. t tactil, ila adj. (s. XVI. . . ) tactile


t’, te pron. pers. t’, te tafanari n. m. (del cast.) 1. (triv.) cul 2. sexe
ta rason es pro bona loc. tu parles d’or tafataire, aira n. fabricant de taffetas
ta, ton adj. poss. ta, ton veire: lo tieu, la tiá tafatàs (pl. tafatasses) n. m. (s. XIV. . . , de l’italian)
tabacomania n. f. (s. XIX. . . ) tabacomanie taffetas
tabacultor, tritz (pl. tabacultors, trises) n. (s. XX.) tafurar v. 1. fouiller 2. fureter
tabaculteur, trice tags n. m. plur. (s. XX., de l’american) tags (graf-
tabagia n. f. (s. XVII. . . , de l’algonquin) tabagie fiti. . . )
tabagic, ica adj. e n. (d. XIX. . . ) tabagique taïfa n. f. 1. gens de peu 2. sans grade 3. vale-
tabagisme n. m. (s. XIX. . . ) tabagisme taille
tabard n. m. règle (à niveler) taïgà n. f. (s. XX., del rus.) taïga
tabasada n. f. tabassée veire: rosta tailandés, esa (pl. tailandeses, esas) adj. e n. (s.
tabasar v. 1. tabasser 2. frapper 3. passer à XX., del tai) thailandais, aise
tabac taïna n. f. 1. mélancolie veire: melancolia 2. in-
tabasatge n. m. tabassage quiétude 3. spleen
tabat n. m. (s. XVI. . . , del castelhan ? haïtian) tabac taïna (aver la -) loc. avoir le spleen
tabat n. m. dispute taïna (èsser dins la -) loc. être dans la détresse
tabat (tirar -) loc. priser du tabac taïnar v. 1. (intr.) languir 2. être mélancolique
tabat per cinsar n. m. tabac à priser 3. (v. pron.) s’inquiéter
tabataire n. m. 1. fumeur 2. priseur 3. buraliste taïnejar v. attendre quelqu’un avec inquiétude
tabatar v. 1. (intr.) fumer (du tabac) 2. priser taïnejar v. attendre avec inquiétude
tabatièra n. f. (s. XVI. . . ) tabatière taïnós, osa (pl. taïnoses, osas) adj. 1. mélancol-
tabernacle n. m. (s. XIV.) tabernacle ique veire: melancolic 2. inquiet, ète
tabó adj. e n. (s. XIX. . . , de l’anglés ? polinesian) taire v. (s. XII.) → calar taire
(adj. inv.) tabou tais, taisson (pl. taisses) n. m. (s. XIII.) blaireau
tabulator n. m. (s. XX.) tabulador tabulateur (animal) veire: rabàs
(partie de machine à écrire) tal (per -) loc. afin de
tabulatritz (pl. tabulatrises) n. f. (s. XX.) tal astre (se per -) loc. si par hasard / d’aventure
tabuladoira tabulatrice (machine) tal coma loc. conj. tel que
tabust (pl. tabustes) n. m. (s. XII.) 1. tapage tal coma (o te disi -) loc. je te le dis tel quel
2. querelle tal crei atrapar que s’atrapa expr. à malin, ma-
tabusta (a la -) loc. adv. 1. à la hâte 2. au hasard lin et demi
taca n. f. (s. XIII.) 1. tache 2. souillure 3. défaut tal cresiá guilhar Guilhòt que Guilhòt lo guil-
4. taie hèt expr. tel est pris qui croyait prendre
taca (tot de -) loc. tout taché tal dit, tal fait loc. ainsi dit, ainsi fait
tacadís, issa (pl. tacadisses, issas) adj. salissant, tal jorn expr. tel jour
ante veire: lordejant tal jorn que uèi loc. aujourd’hui même
tacan adj. taquin tal punt loc. d’abord
tacanariá n. f. taquinerie tal punt que loc. conj. dès que
tacar v. (s. XIII.) 1. tacher (fig.) déshonorer 2. (v. tal pus lèu loc. adv. le plus tôt possible
pron.) se tacher 3. se salir. tal qual expr. tel quel
tacha n. f. clou (à grosse tête) tal que loc. tel que
tacit, ita adj. (s. XII.) tacite tal sèla que non brida expr. il n’achève pas tout
tacitament adv. (s. XII.) tacitement ce qu’il entreprend
taciturne, urna adj. (s. XVI. . . ) taciturn taciturne tal se’n ritz qu’un jorn se’n cauça expr. il ne
tacon n. m. pièce rapportée faut pas dire fontaine je ne boirai pas de ton
taconaire n. m. → sabatièr savetier eau
taconar v. ajouter des pièces veire: petaçar tal X (un -) loc. un sieur X
tacte n. m. (s. XIV. . . ) tact tal, tala (tau, tala) adj. e pron. indef. (s. XII.) tel,
tactic, ica adj. e n. f. (s. XVII. . . ) tactique telle
tactica n. f. tactique - cit.: Macat era Pepito de la tal, una tala (un -) un tel
tactica en fonzor que li aviá donat aqueu segon reng tala n. f. 1. dégât 2. tare 3. tuile
dins la victòria avenidoira, un ròtle de reserva en soma talabrena n. f. salamandre veire: alabrena
(Robèrt Lafònt, 1984) talament adv. (s. XIII : « talment ») tellement
tactician, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) tacticien, enne talament que loc. tellement que

578
talament que (ben -) talpar, talpejar

talament que (ben -) loc. à tel point que talhagredon n. m. taille-crayon


talar v. 1. meurtrir 2. endommager talhaire n. m. (s. XIV.) tailleur (de pierre)
talassoterapia n. f. (s. XIX. . . ) thalassothérapie talhandièr n. m. (s. XIII.) taillandier
talc n. m. (s. XVI. . . ) talc talhant, anta adj. 1. taillant, ante 2. coupant,
talent n. f. (s. XI.) 1. faim 2. envie ante
talent n. f. talent talhants n. m. plur. 1. ciseaux (tailleur,
talent de nòu jorns (aver una -) expr. avoir très ferblantier) veire: cisèls 2. forces de tondeur
faim talhar v. (s. XIII.) 1. tailler, couper 2. (v. intr.)
talent de trabalhar (aver -) expr. avoir envie de couper
travailler talhatepa n. f. tondeira tondeuse à gazon veire:
talent es bona cosinièra (la -) expr. on ne tondedoira
chipote pas quand on a faim talhatge n. m. (s. XIII.) action de tailler
talent fa sortir la sèrp del bartàs (la -) expr. la talhièr n. m. (lat. taliare (?)) 1. atelier veire: òbras,
faim fait sortir le loup du bois tindol - cit.: Me soveniái que mon grand n’aviá par-
talent me rosiga (la -) expr. j’ai très faim lat sovent, de la decadéncia de la vila, autres còps
talent m’escana (la -) expr. j’ai très faim rasonablament prospèra coma n’èran testimònis los
talent pica, es bona la mica (quand la -) expr. ostals borgeses, las bèlas avengudas e los castèls dels
quand on a faim le pain est bon environs bastits al sègle XIX al temps de la granda
talent que la vesi córrer (ai una -) expr. je suis prosperitat de la vinha, e cossí aviá perdut talhièrs e
affamé industrias (Florian Vernet, Cachavièlha psicomotritz,
talentar v. (s. XII.) → atalentar donner envie 2018) 2. chantier (construction. . . )
talentuós, osa (-pl. talentuoses, osas) adj. (s. talhòla n. f. large ceinture d’étoffe
XIX. . . ) talentueux, euse talhon n. m. (s. XIII.) tranche : portion - cit.: Lo
talh n. m. (s. XII.) 1. entaille 2. tranchant gros catàs de la vesina / sap plan causir lo bon talhon
3. morceau 4. tranche 5. façon / e dins lo plat pren çò melhor / atanlèu que virèm
talh (a -) loc. à point (ouvrage) l’esquina (August Benezet, Menudas tròbas, 1926)
talh (a bèl -) loc. 1. sans distinction - cit.: Un còp, talhon d’Adam n. m. pomme d’Adam
per tot jamai, la Mòrt, tot a bèl talh, / endròm dedins talhonar v. couper en morceaux
le clòt le pagés e le nòble (Pèire Godelin, s. XVII) 2. à talhvirar v. émousser
vue d’œil 3. en bloc talibaud n. m. lourdaud
talh (aquò me ven al -) cela arrive à point talion n. m. (s. XIII.) talion
talh (copa a -) loc. coupe réglée talisman n. m. (s. XVI. . . , de l’arabi ? grèc) talis-
talh (de doble -) loc. à double tranchant man
talh (metre un trabalh en -) loc. 1. mettre en talmud n. m. (s. XIII., de l’ebrèu) talmud
chantier 2. entamer un travail talmudic, ica adj. (s. XVIII. . . ) talmudique
talh (picar sul -) expr. toucher la corde sensible talmudista n. (s. XVI. . . ) talmudiste
talh (tustar sul -) loc. parler trop librement talòcha n. f. taloche (plâtrerie. . . )
talh (venir a -) loc. venir à propos talon n. m. (s. XI.) talon
talh d’un cotèl n. m. le tranchant, la lame d’un talon, cal que se n’ane lo sabaton (per la punta
couteau o pel -) expr. tout a une fin
talh de l’espasa (lo -) loc. tranchant de l’épée talonada n. f. trace (de talon)
talh de parlar (èsser en -) loc. être en train de talonaire, aira n. m. (s. XX.) talonneur, euse
parler (rugby)
talha n. f. 1. taille (mesure - cit.: Aviá panat del talonar v. talonner
parpalhòl / la talha fina, al rossinhòl / son parlar florit taloneta n. f. talonnette
de mistèri (Paul Froment, Fantasia, 1899) 2. tour de talonièra n. f. doublure du talon
taille) talons (far veire los -) loc. déguerpir
talha n. f. (s. XIII.) 1. taille 2. ancien impôt talons (virar los -) loc. 1. déguerpir 2. tourner
talha (levar la -) loc. percevoir les impôts les talons
talha a talh loc. à mesure talòs ! (qué -) loc. quel dégât !
talhable, abla adj. (s. XIV.) taillable talòs (es plan -) loc. c’est vraiment idiot
talhada n. f. (s. XV.) 1. taillade 2. coupure 3. en- talòs (pl. talòsses) n. m. 1. trognon 2. billot
taille 4. coupe (de bois) d’entrave 3. sot
talhadís (pl. talhadisses) n. m. taillis talossariá n. f. sottise
talhador n. m. (s. XIV.) 1. tailloir 2. planche (à talpa (taupa) n. f. (s. XIII.) taupe
découper) talpada (taupada) n. f. taupinière
talhadura n. f. (s. XIII.) coupure talpaire n. m. chasseur de taupes
talhafèrre n. m. burin talpar, talpejar v. fouiller le sol

579
talpat tangible, ibla

talpat n. m. petit de la taupe tampar v. → tancar fermer


talpatièra n. f. piège à taupe tampat de uèi (non a -) expr. il n’a pas arrêté de
talpièr n. m. stramoine (bot.) la journée
talús (donar de -) loc. donner du pied (élargir tampon n. m. tampon
la base) veire: atalussar tampona n. f. ripaille
talús (far tocar lo -) expr. jouer un tour (se mo- tampona (far -) loc. faire ripaille
quer) veire: talús (oiseau fabuleux) tamponar v. se bâfrer veire: afartar
talús (pl. talusses) n. m. (s. XVI. . . ) talus tamponar v. tamponner
talús (pl. talusses) n. m. oiseau fabuleux (pour tamponejar v. faire ribote
se moquer) tamtam n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) tam-tam
talús benlèu ! (i veiretz lo -) expr. on se moque tan mal pensar (non cal / cal pas -) expr. il ne
de vous avec de fausses promesses veire: talús faut pas juger trop vite
(oiseau fabuleux) tan melhor loc. adv. tant milhor tant mieux
talvera n. f. bordure non travaillée d’un champ tan melhor, nos vendrà pas veire expr. au
veire: contornièra mieux, il ne viendra pas
talverar v. travailler les bords de champs tan mièlhs loc. adv. tant mièlhs tant mieux
talveron n. m. friche tan pauc que se veja (a -) loc. pour peu qu’il se
tam n. m. 1. tan 2. brou de noix voie
tamarin n. m. (s. XVIII. . . , de l’amerindian) tamarin tan pauc val coma l’autre loc. il ne vaut pas
tamarinièr n. m. (s. XVIII. . . ) tamarinier mieux que l’autre
tamarisc / tamarís (pl. tamarisques) n. m. (s. tan pièg loc. tant pis
XIV.) tamaris tan plus loc. adv. d’autant plus
tamarissièra n. f. lieu où pousse le tamaris tan solament loc. 1. tout juste 2. rien que
tambor n. m. (s. XII., de l’arabi) 1. tambour tana n. f. 1. trou plein d’eau 2. réservoir 3. ter-
2. joueur de tambour 3. crieur public rier
tambor (vengut pel pifre,n se’n torna pel -) expr. tanada n. f. volée de coups
bien mal acquis ne profite jamais tanaire n. m. tanneur
tambor de l’aurelha n. m. tympan de l’oreille tanar v. tanner
tambor dels escagaròls (lo -) expr. le bruit du tanariá n. f. tannerie
tonnerre tanatge n. m. tannage
tambor pagat d’avança sona rauc expr. il ne tanatologia n. f. thanatologie
faut jamais payer d’avance tanben adv. aussi
tambora n. f. (de tambor) grosse caisse (tam- tanben conj. 1. aussi 2. c’est pourquoi
bour) tanben ! de far aquí ! expr. et aussi, qu’est-il
tamborar v. tamboriner allé faire là
tamboreta n. f. cymbale tanc n. m. 1. tronc 2. écharde
tamborin n. m. (s. XVI.) tambourin (mus.) tanc (èsser un -) loc. être inébranlable, ferme
tamborinaire, aira n. tamborinaire (joueur de dans sa position
tambourin) tanca n. f. 1. étai veire: baranha 2. arrêt de
tamborinaire, lo vailet es dançaire (quand lo contrevent ouvert 3. vanne d’écluse 4. haie de
mèstre es -) expr. le maître donne l’exemple clôture
tamborinar v. 1. tambouriner 2. faire le crieur tancada (far -) loc. arrêter le travail
public tancador n. m. barre (de fermeture de porte)
tambre n. m. chapeau haut-de-forme) tancadura n. f. (s. XIII.) fermeture
tambust (pl. tambustes) n. m. (de l’italian) tancaire, aira n. personne qui ferme
tapage tancar v. (s. XIII.) fermer veire: barrar, tampar
tambust suls mòbles (i aurà -) expr. il y aura tancar qualqu’un loc. clouer le bec à quelqu’un
du tapage à la maison tancar un clavèl loc. contracter une dette
tamís (pl. tamises) n. m. (s. XIII.) tamis veire: tancat (restar -) n. rester planté là
sedaç tancat, ada adj. 1. fermé, ée 2. (fig.) interloqué,
tamisaire, aira n. tamiseur, euse ée
tamisar v. tamiser tancatge n. m. action de fermer
tamisatge n. m. tamisage tandèm n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) tandem
tamisièr n. m. boisselier (ouvrier cintrant les tangar v. (s. XVII. . . , del germanic) tanguer
feuilles de bois pour fabriquer des tamis, etc.) tangatge n. m. (s. XVII. . . ) tangage
tampanal n. m. coup retentissant tangent, enta adj. (s. XVII. . . ) tangent, ente
tampanar v. faire beaucoup de bruit tangenta n. f. (s. XVII. . . ) tangente
tampanejar v. faire du vacarme tangible, ibla adj. (s. XIV.) tangible

580
tango tant val morir del mal que del remèdi

tango n. m. (s. XIX. . . , de l’ispanoamerican) tangò tant en tant (de -) loc. de temps à autre
tango tant èra que (se -) loc. s’il arrivait que
tanhença n. f. → parentat parenté tant fa tant va loc. 1. sitôt dit, sitôt fait 2. on
tanhença n. f. (de tànher) parenté récolte ce qu’on a semé
tanhent, enta adj. (s. XIII., de tànher) proche (par- tant fa, tant va loc. sitôt dit, sitôt fait
ents, voisins. . . ) tant fai, tant vai loc. compte d’abord sur toi-
tànher v. (s. XII.) 1. convenir 2. être proches même
tànher (se) v. pron. être lié par la parenté / prox- tant fai, tant vai loc. on écolte ce qu’on a semé
imité tant faràs, tant trobaràs loc. compte d’abord
tanièra n. f. tanière sur toi-même
tanin n. m. tannin tant i a loc. 1. quoi qu’il en soit 2. en un mot
tank (pl. tanks) n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) 3. après tout
1. citerne 2. tank tant i a que loc. 1. si bien que 2. bref
tankista n. (s. XX.) tankiste tant li fa coma. . . loc. ça lui fait autant d’effet
tanlèu adv. aussitôt que...
tanlèu dit, tanlèu fait expr. sitôt dit, sitôt fait tant mai loc. → aitant autant
tanlèu qu’a fait de vos expr. quand il n’a plus tant me’n diràs ! loc. tu m’en diras tant !
besoin de vous tant ni quand (ni -) loc. en aucune façon
tanlèu que loc. conj. 1. aussitôt que 2. dès que tant ni quand (ni -) loc. en aucune façon
tanlèu sortit de loc. au sortir de tant pauc val loc. ça ne vaut pas plus
tanlèu sortit de l’uòu expr. sitôt sorti de l’œuf tant per cadun (non n’i a / n’i a pas -) expr. il a
tanpauc adv. non plus une une belle/longue vie
tanplan adv. 1. aussi bien 2. tout de même tant per òme loc. tant par tête
tant (autre -) loc. encore autant
tant plòu aicí coma alà expr. nous avons tous
tant (davant consonanta començant un adjec- les mêmes problèmes
tiu o un advèrbi : tan) adv. (s. XII., lat. tantum)
tant plus loc. d’autant plus
1. aussi, si - cit.: tant espés coma lo det ; tan grand
tant que loc. conj. 1. tant que 2. autant que
coma son fraire 2. tant, autant - cit.: a tant de causas
3. tandis que 4. au point que
a far; perqué tant cridar 3. tellement - cit.: es tant
tant que (ben -) loc. si bien que
brave aquel dròlle 4. autant - cit.: Escrivans aujòls,
de qui [l’esperit] comol de raras invencions ten tant tant que (per -) loc. 1. bien que 2. pour si bien
de plaça per totis les camins de la sciéncia, que [di- que
ficilament] òm pòt passar per un [subjècte] comun tant que de Dieu poguèt loc. (s. XVII.) de toutes
sense vos tustar, plàcia vos agradar que, de la fòrça ses forces
de qualqu’una de vòstras autoritats, ieu piège nòstra tant que de far (a -) loc. tant qu’à faire
flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII). tant que lo mond serà mond expr. jusqu’à la
tant ami loc. 1. j’aime mieux 2. je préfère fin des temps
tant aürós coma loc. aussi heureux que tant que lo nas me fumarà expr. tant que je
tant coma loc. conj. autant que - cit.: Aquel òme vivrai
èra tan paure coma nosauts e aviá prèp de setanta ans tant que los uèlhs i veson expr. à perte de vue
(Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) tant que m’agrada (de -) expr. tellement il me
tant cridar (non i a per -) loc. ce n’est pas la plaît
peine de tant crier tant que viras fas lo torn expr. nous tournons
tant de biais qu’un tesson qu’arca a l’escala (a en rond
-) expr. il s’y prend mal tant siá pauc loc. adv. tant soit peu
tant de gents, tant de dires expr. il y a autant tant va l’ase al molin que ne sap lo camin expr.
d’opinions que de gens il a une longue expérience
tant digam loc. comme qui dirait tant val loc. mieux vaut
tant digam que loc. conj. supposons que tant val aquel que ten coma aquel qu’escotela
tant digam qu’aja tot vist expr. à supposer que expr. le complice ne vaut pas mieux que le
j’aie tout vu coupable
tant dit tant fait loc. sitôt dit, sitôt fait tant val dire loc. pour ainsi dire
tant e lèu loc. adv. → tanlèu aussitôt veire: sulpic tant val la saca coma lo barral expr. ils ne va-
lent pas mieux l’un que l’autre
tant e mai loc. tant et plus tant val morir del mal que del remèdi expr. au-
tant e quand loc. → aitanlèu 1. aussitôt 2. tout tant mourir du mal que du remède
de suite 3. dès que tanta n. f. tante veire: sian - cit.: ieu ai vist le paire
tant e tant loc. côte à côte de l’aujòl de la tanta de ma sian, cosina germana del

581
tanta tardièr, ièra

fraire de mon paire qu’èra mon oncle. . . que coneguèc tapon n. m. 1. tapon 2. chiffon pour boucher
les ases demest las aucas (Odde de Triors, 1578) un récipient
tanta devèrs maire n. f. tante maternelle taponar v. 1. boucher soigneusement 2. calfeu-
tanta devèrs paire n. f. tante paternelle trer
Tantal n. m. (s. XVI. . . ) Tantale taqueta n. f. (s. XIII.) petite tache
tantara (èsser en -) 1. être sens dessus-dessous taquicardia n. f. (s. XIX. . . ) tachycardie
2. être dans le doute taquimètre n. m. (s. XIX. . . ) tachymètre
tantarra n. f. 1. agitation veire: en tantara tara n. f. (s. XV.) tare (pesage)
2. bombance 3. indécision tara n. f. tare (défaut) veire: deca
tantarra (en -) loc. à grand bruit tarabast (pl. tarabastes) n. m. 1. vacarme 2. bil-
tantarra (metre en -) loc. mettre en peine lot pour entraver
tantarra l’agafa (la -) loc. sa lubie le prend tarabastada n. f. grande quantité
tantet n. m. (s. XIV.) tantinet tarabastal (pl. tarabastals) n. m. 1. vacarme
tantolhar (se) v. pron. se crotter veire: tarabast 2. billot pour entraver veire:
tantòst adv. 1. tantôt 2. il y a peu de temps 3. cet tartabast
après-midi tarabastar / tarabastejar v. 1. faire du bruit
taoïsme n. m. (s. XIX. . . , del chinés) taoïsme 2. importuner 3. tarabuster
taoïsta adj. e n. (s. XIX. . . ) taoïste tarabastèl n. m. 1. heurtoir 2. battant de cloche
tap n. m. 1. bouchon 2. tertre 3. tuf 3. billot d’entrave 4. personne vive et agitée
tap (far sautar lo -) expr. découvrir le pot aux tarabastèla n. f. 1. crécelle 2. (fig.) bavard 3. im-
roses portun
tapa n. f. ce qui permet de boucher tarabastèri n. m. 1. tapage 2. querelle
tapa n. f. tape (t. de marine : bouchon pour tarabustar v. 1. tarabuster veire: tabustar
obstruer les canons) 2. faire du bruit 3. importuner
tapa-te l’uèlh qu’as la gauta cofla ! expr. le mal tarabustejar v. (de tarabustar + frequentatiu) 1. tara-
est fait buster - cit.: Non pas d’espasas agusadas, / ni lanças
tapada n. f. 1. tapée 2. grande quantité de sang ahamadas : / òm sap pro que l’arnés lusent
tapador, oira n. 1. bouchon 2. couvercle / nos es de natura plasent / 2. faire du bruit 3. im-
3. éteignoir portuner
tapamaganha n. m. cache-misère taradoira n. f. grande tarière - cit.: e que’u sabèm
tapament n. m. bouchage plan maejar / qui nos ven tarabustejar ; / mès au lòc
tapapresa n. f. (s. XX?) cache prise (électricité) de lanças ponchudas, / armem-nos de plumas agudas
tapar v. 1. boucher 2. fermer 3. couvrir 4. cacher / per ornar lo gascon lengatge (Pèir de Garròs, 1567)
tapar v. taper (t. de marine : boucher) taraire n. m. tarière
tapar lo nas e non dire mot (se -) expr. 1. on est tarantèla n. f. (s. XVIII. . . , de l’italian) tarentelle
obligé d’en passer par là 2. il faut savoir sur- tarantula n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) tarentule
monter sa répugnance tarar v. (s. XVIII. . . ) tarer (peser)
taparèl n. m. 1. petit tertre 2. butte tarar v. tarer (abîmer) veire: endecar
tapas n. f. (s. XX., del castelhan) tapàs tapas tarasca n. f. (de la vila de Tarascon) tarasque
tapasuau n. pince-sans-rire taravèla n. f. (s. XIII.) grande tarière veire:
tapat (es estat lèu -) expr. cela a été vite fait / taradoira, taraire
réglé Tarba n. pr. Tarbes
tapera n. f. câpre tard n. m. (s. XII.) soirée
taperada n. f. 1. sauce aux câpres 2. tapenade tard adv. tard
taperièr n. m. câprier tard (al mai -) loc. au plus tard
taperièra n. f. lieu planté de câpriers tard (de -) loc. tardivement
tàpia n. f. 1. torchis veire: palhabart 2. pisé tard (pro o -) loc. tôt ou tard
tapinòsi n. f. (s. XIV.) tapinose (rhét.) tard o a temps (a -) loc. tôt ou tard
tapiòca n. m. (s. XVII. . . , del portugués ? del tupi- tard o d’ora loc. tôt ou tard
guarani) tapiocà tapioca tard o temps loc. tôt ou tard
tapir n. m. (s. XVI. . . , del tupí) tapir (anim.) tard o temps (a -) loc. adv. tôt ou tard
tapir v. 1. fouler 2. tasser 3. se tapir tard quand Dieu ajuda (aquò non est tròp -)
tapís (/tapit) (pl. tapisses) n. m. (s. XIII.) tapis expr. il n’est jamais trop tard
tapís (alongar lo -) loc. amuser la galerie tarda n. f. (s. XII.) 1. soirée 2. heure tardive
tapissar v. tapisser tardança n. f. 1. retard 2. heure tardive
tapissariá n. f. (s. XIV. . . ) 1. tapisserie 2. papier tardar v. (s. XII.) 1. tarder 2. retarder
peint tardièr (èsser -) loc. se retarder
tapissièr, ièra n. (s. XIV. . . ) tapissier, ière tardièr, ièra adj. (s. XII.) en retard

582
tardiu, iva taula

tardiu, iva adj. (s. XIII.) tardif, ive mon país, cossí noliá ! E me reviscolèt (Joan Bodon,
tardival n. m. récolte d’arrière-saison La Quimèra, 1974)
tardívol adj. m. très tardif tassada n. f. tasse (contenu)
tardivòl, ivola adj. tardif, ive tassèl n. m. tasseau
tardor n. f. (s. XIII.) → autom automne tasson n. m. petite tasse
tardura n. f. heure tardive tast (al per non -) loc. sans le faire goûter aux
targa n. f. (s. XII.) 1. joute sur l’eau veire: téner autres
targa 2. bouclier / plastron des jouteurs tast (pl. tastes) n. m. (s. XIII.) 1. essai 2. petit
targa n. f. démarche assurée morceau pour goûter
targa (téner -) loc. 1. faire front 2. tenir tête tasta n. f. 1. échantillon 2. dégustation
targaire n. m. jouteur tasta (a la -) loc. 1. à tâtons veire: a palpas, a la
targar v. (s. XIII.) jouter gaunha 2. pêche à la main
targar (se) v. pron. se targuer - cit.: Es encara tasta (doç a la -) loc. doux au goût
possible a un mèstre de la geografia, coma de l’istòria, tasta (préner a la -) loc. faire subir une épreuve
coma de la sociologia o de l’etnologia "miègjornalas" à quelque chose
de se targar de la mesconoissença e del mesprètz de la tasta que tastaràs loc. et chacun de goûter - cit.:
lenga d’òc, e d’estampar las pròvas desvergonhadas I a que la man de la mèstra per adobar aquela salsa
de son [ignorància] (Robèrt Lafont, Per un Institut amb porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola e
d’Estudis occitans, 1980) laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò es
tarifa n. f. (s. XVII. . . , de l’italian ? arabi) tarif mesclat amb la sang e remena que remenaràs, tasta
tarifar v. (s. XVIII. . . ) tarifer que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977
tarifari, ària adj. (s. XX.) tarifaire tastar v. 1. tâter veire: palpar 2. palper
tarificacion n. f. (s. XIX. . . ) tarification 3. toucher
tariment n. m. (s. XIII.) tarissement tastar v. (s. XII.) 1. goûter (aliment, boisson. . . )
- cit.: I a que la man de la mèstra per adobar aquela
tarir v. (s. XIII.) 1. tarir 2. épuiser
salsa amb porrats, clavèls de giròfle, cebas, api, frigola
tarnada n. f. crue du Tarn
e laurièr, sal e pebre. Un còp cuèit a punt, tot aquò
tarnagàs (pl. tarnagasses) n. m. pie-grièche
es mesclat amb la sang e remena que remenaràs, tasta
tarós, osa (pl. taroses, osas) adj. taré, ée veire:
que tastaràs (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
tacat
2. déguster 3. goûter - cit.: D’autres an tastat e an
taròt n. m. tarot
sabut dire l’encantament de nòstra tèrra privilegiada
tarranhar v. 1. exciter veire: assetjar 2. impor- ; d’autres an cantat tot çò que pòt faire bategar un
tuner còr uman ; mas es el qu’a portat vertadièrament, dins
tarridar v. 1. agacer veire: assetjar 2. exciter la simfonia dels poètas occitans, la nòta dolorosa de
3. taquiner 4. harceler l’anma lengadociana, nòta que monta d’un luentan
tars (pl. tarses) n. m. tarse passat (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
tartalhar v. (s. XII.) 1. balbutier 2. grelotter tastar la gafa loc. 1. tâter le terrain 2. tirer les
tartan n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) 1. couleur vers du nez
fauve 2. châle tastas (a -) loc. 1. à tâtons veire: a palpas, a la
tartana n. f. tartane (bateau de pêche) gaunha 2. pêche à la main
tartana n. f. 1. tartane 2. buse (oiseau) tastavin n. m. 1. tasse de dégustation de vin
tartanat, ada adj. → faubin de couleur fauve 2. "tastevin" ou "tâtevin".
tartaràs, tartarassa (pl. tatarasses, assas) n. (s. tastejar v. 1. tâtonner 2. tâter plusieurs fois
XIII.) rapaces au vol lourd tastet n. m. 1. échantillon 2. morceau qu’on
tartarin n. m. 1. tartarin 2. diable 3. maure goûte
tartifla n. → patana pomme de terre veire: trufa tastonar v. (s. XII.) 1. tâtonner 2. (fig.) hésiter
tartra n. f. tarte veire: crostada tatà n. f. (fam.) tante veire: tantina, sian
tartre n. m. (s. XVI. . . ) tartre veire: rausa tataròt n. m. hautboit hautbois
tartrièra n. f. plat à tarte tatarotaire, aira n. joueur de hautbois
tartuga n. f. (s. XII.) tortue tató n. m. (s. XVI. . . , del tupí) tatou
tartugar / tartuguejar v. importuner tatoaire, aira n. (s. XVIII. . . ) tatoueur, euse
tasca n. f. (s. XIII.) 1. besace 2. poche 3. droit de tatoar v. (s. XVIII. . . , de l’anglés ? polinesian)
champart (hist.) tatouer
tàser v. → calar taire veire: tàser tatoatge n. m. tatouage
tassa n. f. (s. XIII., de l’arabi) tasse (récipient) - taüc n. m. (s. XIII., de l’arabi) cercueil
cit.: E me trobèri dins la rèirebotiga escura, siegut taula n. f. (s. XII.) table
sus una saca, una tassa dins las mans. Lo cafè caud, taula n. f. 1. plate-bande 2. planche de jardin
brutlant e sucrat, un beuratge negre desconegut dins 3. jante

583
taula teçon

taula n. f. tôle (plaque metallique) veire: tòla tavar n. m. → tavan 1. taon veire: abelhard - cit.:
taula (botar la -) loc. mettre le couvert Verament òc, coma se la ròsa muscadèla rèsta de nos fi-
taula (levar la -) loc. débarrasser la table uletar le nas e les uèlhs encara que le tavar a cabussets
taula (metre -) loc. mettre la table - cit.: Cal me- rebonda le fisson dins [sos extasis amoroses] (Pèire
tre taula. Amb una n’i aurà pas pro (Pèire Gougaud, Godelin, s. XVII) 2. bourdon
L’uèlh de la font, 1977) tavèla n. f. 1. latte 2. volige 3. trique
taula (metre la -) loc. mettre la table tavelar v. 1. taveler 2. moucheter
taula cofada n. f. table bien servie tavèrna n. f. (s. XII.) taverne veire: estanquet
taula d’òste n. f. table d’hôte tavernièr, ièra n. (s. XIII.) tavernier, ière
taula de bòrd n. f. tableau de bord taxa n. f. (s. XV.) taxe veire: taussa
taula de cebas n. f. planche d’oignons taxable, abla adj. (s. XVIII. . . ) taxable
taula d’òste (a -) loc. à table d’hôte taxacion n. f. (s. XV.) taxation
taula e lòtja (aver -) loc. avoir le gîte et le cou- taxar v. (s. XV.) taxer veire: taussar
vert taxator, tritz (pl. tacators, trises) n. m. (s. XVIII. . . )
taula rasa (far -) loc. faire table rase taxador taxateur
taulada n. f. 1. tablée 2. convives taxi n. m. (s. XX.) taxi
taulejada n. f. banquet taxidermia n. f. (s. XIX. . . ) taxidermie
taulejaire, aira n. 1. convive 2. qui aime ban- taxidermista n. (s. XIX. . . ) taxidermiste
queter taylorisme n. m. (s. XX., del nom d’una persona)
taulejar v. (s. XII., de taula) 1. banqueter 2. rester taylorisme
entre amis à table après le dîner - cit.: Per faire taylorizacion n. f. (s. XX.) taylorisation
davalar lo tripon, lo lombet e tota la seguida, avèm te pron. pers. (s. XII.) te
begut un còp de blanqueta e avèm cantat. Es après te n. m. té (pièce en forme de T)
sopar que se tauleja. La nuèit es longa (Pèire Gogaud, tè n. m. (du chinois) thé
L’uèlh de la font, 1977) tè ! interj. tiens ! cri pour appeler les animaux
taulèl n. m. tableau (école. . . ) te deum n. m. (s. XV. . . , mots latins) te deum
tauleta n. f. (s. XII.) 1. tablette 2. table de chevet tè tu, tè ieu loc. à toi, à moi
taulièr n. m. (s. XII.) 1. comptoir 2. étal 3. établi tè tu, tè ieu (èsser -) loc. se disputer à qui mieux
taumaturgue, urga n. taumaturg thaumaturge mieux
tè tu, tè ieu (far -) loc. partager également
taure n. m. (s. XIII : « taur ».) taureau
teatral, ala adj. (s. XVI. . . ) théâtral, ale
taurejar v. toréer
teatralament adv. (s. XVIII. . . ) théâtralement
taurèl n. m. jeune taureau
teatralitat n. f. (s. XIX. . . ) théâtralité
taurilhon n. m. taurillon
teatralizar v. (s. XX.) théâtraliser
taurin, ina adj. taurin, ine
teatre n. m. (s. XIII. . . ) théâtre
taurir v. saillir (taureau)
Tèbas n. f. Thèbes (anc. Egypte) - cit.: En
tauromaquia n. f. (s. XIX. . . ) tauromachie
mon començament, sens rason peremptòria, / de Tèbas
taus (pl. tausses) n. m. (s. XIV. . . ) taux aterrè la ciutat e la glòria (Pèir de Garròs, 1567)
taus de cambi n. m. taux de change (écon.) tebés, esa (pl. tebeses, esas) adj. (s. XIII.) tiède
taus de caumatge n. m. taux de chômage tebesa n. f. (s. XIII.) tiédeur
(écon.) tebesir v. (s. XIII.) tebejar 1. tiédir 2. attiédir
tausin n. m. tauzin (sorte de chêne) veire: casse tèc n. m. (s. XVIII. . . , del portugués) teck
tèc, èca adj. 1. stupide 2. ébahi, ie
taussa n. f. → taxa taxe teca n. f. 1. gifle 2. coup porté
taussar v. → taxar taxer teca n. f. 1. thèque (pseudo-grécisme) 2. cosse
tautàs (pl. tautasses) n. m. bourbier 3. gousse
tautèl n. m. touffe tecnic, ica adj. technique
tautelat, ada adj. en touffes tecnician, ana n. technicien, enne - cit.: L’idèa
tautena n. f. calmar veire: totena mèstra es la, coma se vei, d’una 0ccitània [Occita-
tautologia n. f. (s. XVI. . . ) tautologie nia] futura, unificada, totalament apoderada de las es-
tautologic, ica adj. (s. XVIII.. ;) tautologique plechas estatalas, dessenhada tre ara, en distància max-
tavan n. m. 1. taon 2. fig. séducteur imala de la realitat, per qualques tecnicians-ideològs
tavan (aquò m’es un -) loc. cela m’inquiète [ideològues] (Robèrt Lafont, Ortografia, 1971)
tavan (metre lo -) loc. mettre martel en tête tecnocrata n. technocrate
tavan (metre lo -) loc. mettre martel en tête tecnocratic, ica adj. technocratique
tavan va solet (lo -) loc. le séducteur agit seul tecnologia n. f. technologie
tavanejar v. 1. bourdonner 2. (fig.) importuner tecnologic, ica adj. technologique
3. perdre son temps teçon n. m. 1. cochon de lait 2. pourceau

584
tectonica temperància

tectonica n. f. (s. XIX. . . , de l’alemand ? grèc) tec- telegrafiar v. (s. XIX. . . ) télégraphier
tonique telegrafic, ica adj. (s. XVIII. . . ) télégraphique
tèdi n. m. 1. ennui 2. chagrin telegrafista n. (s. XIX. . . ) télégraphiste
tedi (levar lo -) loc. chasser l’ennui telegramma n. m. (s. XIX. . . ) télégramme
tediós, osa adj. ennuyeux, euse teleguidar v. (s. XX.) téléguider
teièra n. f. (s. XVIII. . . ) théière teleguidatge n. m. (s. XX.) téléguidage
teis (pl. teisses) n. m. (s. XIV.) if (arbre) teleobjectiu n. m. (s. XX.) téléobjectif
teisme n. m. (s. XVIII. . . ) théisme telepagament n. m. (s. XX.) télépaiement
teissament n. m. (s. XIV.) tissage telepata adj. e n. (s. XX.) télépathe
teissandièr, ièra n. (s. XIII.) → teisseire tisserand, telepatia n. f. (s. XVIII. . . ) télépathie
ande veire: teissièr telepatic, ica adj. (s. XIX. . . ) télépathique
teisseire, eira n. tisserand, ande veire: teissièr, telescòpi n. m. (s. XVII. . . ) télescope
teissandièr telescòpi n. m. télescope
téisser v. tisser telescopic, ica adj. (s. XVII. . . ) télescopique
teissièr, ièra n. → teisseire tisserand, ande veire: telesèti n. m. (s. XX.) télésiège
teissandièr telespectator, tritz (pl. telespectators, trises) n.
teissum n. m. trame (s. XX.) téléspectateur, trice
teissut n. m. tissu teleta n. f. (s. XIV.) 1. petite toile 2. toilette
teit (tech) n. m. (s. XIII.) 1. toit veire: teulada, 3. nécessaire à la toilette 4. diaphragme
lausada 2. gouttière 3. chéneau teletar v. entoiler
teit de doas aigas n. m. un toit à deux pentes teletipe n. m. (s. XX., de l’anglés) télétype
teit de quatre aigas n. m. un toit à quatre teletrabalh n. m. (s. XX.) télétravail
pentes televisar v. (s. XX.) téléviser
tela n. f. (s. XII.) 1. toile 2. membrane television n. f. (s. XX.) télévision - cit.: Rintravan
tela (aquò fa ma -) cela fait mon affaire a l’ostalariá tótei leis sers, leis informators de premsa,
telada n. f. pièce de toile que li restava plus qu’a cercar sus de televisions satel-
teladura n. f. (s. XV.) toilure lizadas un rebat dei novelas (Robèrt Lafònt, 1996)
telar (se) v. se voiler televisor n. m. (s. XX.) téléviseur
telaranha n. f. toile d’araignée televisual, ala adj. (s. XX.) télévisuel, elle
telariá n. f. toilerie telèx (pl. telèxes) n. m. (s. XX.) télex
telas (far las -) loc. agoniser telh (pl. telhs) n. m. (s. XII.) tilleul (arbre)
telas se tòcan (las -) loc. j’ai les poches / porte- telha n. f. 1. filament 2. tille
feuille vides telhar v. teiller le chanvre
telatge n. m. → teissut tissu telhòl (pl. telhòls) n. m. tilleul (fleur, tisane)
telatièr, ièra n. fabricant / marchand de toile telhós, osa (pl. telhoses, osas) adj. 1. filandreux,
telecabina n. f. (s. XX.) télécabine euse (viande) 2. fibreux, euse 3. visqueux, euse
telecargar v. (s. XX.) télécharger telièr n. m. métier à tisser
telecomanda n. f. (s. XX.) télécommande telluric, ica adj. (s. XIX. . . ) tellurique
telecommunicacion n. f. (s. XX.) télécommuni- telofasa n. f. (s. XIX. . . ) télophase
cation tèma n. m. (s. XIV.) thème
teleconferéncia n. f. (s. XX.) téléconférence tèma (aver totjorn per -) loc. j’ai toujours pour
telecopia n. f. (s. XX.) telecòpia 1. télécopie 2. fax principe
telecopiador n. m. (s. XX.) telecopiaire télé- tematic, ica adj. e n. f. (s. XIX. . . ) thématique
copieur témer v. (s. XII.) → crénher craindre
teledistribucion n. f. (s. XX.) télédistribution témer un eveniment loc. appréhender un
teleensenhament n. m. (s. XX.) télé- événement
enseignement temerari, ària adj. (s. XIV. . . ) téméraire
teleescriptor n. m. (s. XX.) téléscripteur temeritat n. f. (s. XIV. . . ) témérité - cit.: Quand
teleesquí n. m. (s. XX.) téléski del mandament de Dieu las lengas se trobèguen a la
teleferic n. m. (s. XX.) téléphérique sepultura de la temeritat del gigant Nembròd, qui dirà
telefilme n. m. (s. XX.) telefilm téléfilm que la nòstra non forèssa pas de l’asempre ? (Pèire
telefòn n. m. (s. XIX. . . ) téléphone Godelin, Ramelet, s. XVII)
telefòn portable n. m. téléphone portable temor n. f. (s. XII.) 1. crainte veire: timiditat, ver-
telefonada (far una -) loc. passer un coup de fil gonha 2. timidité
telefonar v. (s. XIX. . . ) téléphoner tempe n. m. (s. XVI. . . ) tempe
telefonic, ica adj. (s. XIX. . . ) téléphonique temperament n. m. (s. XV. . . ) tempérament
telefonista n. (s. XIX. . . ) téléphoniste temperància n. f. (s. XVI. . . ) temperança tem-
telegrafe n. m. (s. XVIII. . . ) telegraf télégraphe pérance

585
temperar temps de nèu (fa -)

temperar v. (s. XVI. . . ) tempérer temps (amb aquel -) loc. 1. par ces temps-ci
temperat, ada adj. (s. XVIII. . . ) tempéré, ée 2. par les temps qui courent
temperatura n. f. (s. XVI. . . ) température temps (autre -) loc. jadis
tempèri n. m. 1. mauvais temps 2. accident temps (cal far coma lo -) loc. il faut prendre le
3. malheur temps comme il vient
tempèri de temps n. m. temps de tempête temps (çò que farà lo -) loc. ce que sera le temps
tempèsta n. f. (s. XII.) tempête temps (del -) loc. pendant ce temps
tempestar v. (s. XII.) 1. tempêter 2. (v. pron.) se temps (despuèi s’es debanat pro de -) expr.
démener beaucoup de temps s’est déroulé depuis
tempestuós, osa (pl. tempestuoses, osas) adj. (s. temps (dins un res de -) loc. dans un éclair
XIV.) tempétueux, euse temps (d’aicí pauc de -) loc. sous peu
tempièr n. m. pluie abondante temps (es coma -) loc. il est temps
templa n. f. tablette de cheminée temps (èsser a -) loc. être sur le point
temple n. m. (s. XIII.) temple - cit.: Avalisca le gus d’accoucher
de qui la man profana / ven de ronçar pel sòl l’autar temps (èsser de -) loc. avoir le même âge
de la vertut ! / Son còp passa lo còp d’aquel autre temps (èsser de son -) loc. avoir son âge
perdut / que fèc [faguèt] un fogairon del temple de temps (èsser del meteis -) loc. avoir le même
Diana (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) âge
temple (far sortir del -) loc. faire sortir de ses temps (far son -) loc. faire le service militaire
gonds temps (ganhar -) loc. gagner du temps
templièr n. m. (s. XIII.) templier temps (lo mai del -) loc. la plupart du temps
tempo n. m. (s. XVIII. . . , mot italian) tempó tempo temps (los tres quarts del -) loc. les trois-quarts
tempora n. f. (s. XIV.) 1. saison - cit.: A du temps
la [meteissa] tempora, m’escriviá una longa letra temps (los tres quarts del -) loc. la plupart du
qu’enclaus un brave pauc de sa pensada : es per aquò temps
qu’està plan de ne citar aicí qualques passatges ont temps (per -) loc. adv. jadis
Delbosquet escapola sens se’n trachar un tròc de son temps (tot a -) loc. à point nommé
tèstament felibrenc (Antonin Perbòsc, Per Capvath la temps (tot d’un -) loc. adv. aussitôt
Lana, 1924) 2. bon moment temps ? (dins quant de -) loc. dans combien de
temporada n. f. période temps ?
temporal n. m. mauvais temps temps ? (quant avètz de -) loc. quel âge avez-
temporal, ala adj. (s. XIII.) temporal, ale vous ?
temporalament adv. (s. XIV : « temporalment ».) temps a (bèl -) loc. adv. jadis veire: un còp èra,
temporellement (los) autres còps
temporalitat n. f. (s. XIV.) temporalité temps a vida (lo qu’a -) loc. le temps c’est la vie
temporar / temporejar v. 1. temporiser 2. durer temps avenidor n. m. 1. le temps à venir
3. tempérer 2. l’avenir
temporari, ària adj. temporaire temps colent n. m. le temps des fêtes / chômé
temporir v. finir sa journée, son temps temps cor mai qu’un chaval (lo -) expr. le temps
temporiu, iva adj. 1. de saison 2. cultivé à la passe vite
bonne saison 3. (fig.) fait quand il fallait temps daurat n. m. Âge d’or - cit.: Ò Prince, diràs
temporizacion n. f. (s. XVIII. . . ) temporisation tu, en qui vertut s’avança / damb los ans au gran pas,
temporizator, tritz (pl. temporizators, trises) n. qui coas l’esperança / d’un aute temps daurat (Pèir de
(s. XVIII. . . ) temporizaire temporisateur, trice Garròs, Poesias, 1567)
temps n. m. (s. XII.) 1. temps - cit.: Tre que nos temps de (del -) loc. sous le régime de
[acaminam] cap a l’ivèrn, vaquí que se lèvan los re- temps de calandra (fa un -) loc. il fait un temps
membres del temps que ma vilòta èra, per ieu, un libre très beau
d’images, lo primièr dubèrt davant mos uèlhs e lo plus temps de comanda expr. temps idéal (météo)
bèl que jamai m’es estat donat (Loïsa Paulin, Nadalet, temps de comanda (un -) loc. un temps idéal
1940) 2. longtemps 3. âge 4. époque 5. loisir temps de dire « amen » (lo -) expr. immédiate-
temps (a -) loc. adv. 1. à temps 2. à temps voulu ment
temps (a la raja del -) loc. à la rigueur du temps temps de guèrra, sason de messòrgas expr. on
temps (a passat -) loc. 1. autrefois 2. dans le ment beaucoup en temps de guerre
temps temps de lop (un -) loc. un temps de chien
temps (al cap d’un -) loc. au bout d’un certain temps de morir (caldrà ben préner lo -) expr. il
temps faut mourir un jour
temps (al cap d’un -) loc. au bout d’un certain temps de nèu n. m. temps de neige
temps temps de nèu (fa -) loc. le temps est à la neige

586
temps del diable (un -) tempses (a -)

temps del diable (un -) loc. un temps affreux temps per tot ( i a -) loc. il y a un temps pour
temps del rei Ceset. . . emai quand èra tout
jovenòme (del -) expr. il y a beau temps / belle temps perdut (recobrar lo -) loc. rattraper le
lurette temps perdu
temps dels vièlhs (del -) loc. de mémoire temps plan mai que las gens (trabalha lo -) expr.
d’homme le temps travaille plus que les gens
temps destorbe (a -) loc. à temps perdu temps que (del -) loc. 1. tandis que 2. pendant
temps destorniós n. m. temps variable que
temps dreit n. m. vent du nord temps que Bèrta filava (del -) loc. au bon vieux
temps dreit (fa -) loc. le vent souffle du nord temps
(le) temps que Dieu aja loc. au temps jadis - cit.: A
temps d’Enric lo Quatren (del -) loc. sous Henri Roma, temps que Dieus aja, per intrar dins lo temple
IV d’Aunor caliá passar per le de la Vertut. L’allegoria
temps e bèla ora (a totjorn pro -) expr. c’est un n’es pas de mal trobar (Pèire Godelin).
négligent temps que Dieu veja loc. au temps jadis
temps e jamai (de tot -) loc. en tout temps temps que las bèstias parlavan (del -) expr.
temps e léser (a -) loc. à loisir dans la nuit des temps
temps e léser (far quicòm a -) expr. faire temps que l’òme disnava, lo temps s’adobava
quelque chose à loisir (del -) expr. il faut savoir prendre son temps
temps e lòc (en -) loc. en temps et lieu temps que non torne (non i a -) expr. il n’y a
temps e memòria perduda (per -) loc. depuis la rien de nouveau sous le soleil
nuit des temps temps que sant Josèp èra jovenòme (del -) expr.
1. il y a belle lurette 2. dans l’ancien temps
temps e memòria perduda (per -) loc. de temps
immémorial temps que sèm (al -) loc. 1. de nos jours
2. actuellement
temps en temps (de -) loc. temps en temps (de)
temps que sèm (del -) loc. à ce jour
temps encre n. m. temps sombre, froid
temps que trempa, un temps que destrempa ( i
temps es bas (lo -) loc. le temps est au Sud
a un -) expr. après la pluie le beau temps
temps es cofit (lo -) loc. le temps est maussade
temps sas usanças (a cada -) loc. autres temps,
temps es debàs (lo -) loc. venter du sud
autres mœurs
temps es macat (lo -) loc. le temps est incertain temps se bolega (lo -) loc. le temps va changer
temps es malaut (lo -) loc. le temps est incer- temps se bota al bèl (lo -) loc. le temps se met
tain au beau
temps es per aquò (quand lo -) expr. quand le temps se cofla (lo -) loc. le temps se gâte
temps s’y prête temps se crompa pas a la liura (lo -) expr. il ne
temps es plan virat (lo -) expr. c’est le temps faut pas perdre son temps
qui convient temps se degalha (lo -) loc. le temps se gâte
temps es poirit (lo -) expr. le temps est trop temps se lèva (lo -) loc. le temps s’éclaircit
longtemps pluvieux temps se pren (lo -) loc. le temps se couvre
temps esperlucat loc. ciel étoilé temps se’n va e lo temps ven (lo -) expr. la roue
temps gai n. m. temps frais du temps ne cesse de tourner
temps larg n. m. temps favorable temps suau n. m. temps serein
temps me dura (lo -) loc. je trouve le temps temps s’abèla (lo -) loc. le temps se rassérène
long temps s’acalora (lo -) loc. le temps se radoucit
temps ne ven un autre (après un -) expr. les temps s’adòba (lo -) loc. le temps s’améliore
modes changent temps s’emborrissa (lo -) loc. le temps se gâte
temps non es de durada (aquel -) loc. ce temps temps s’encabana (lo -) loc. le temps se couvre
ne durera pas temps torna al bèl (lo -) loc. le temps se met au
temps non o ditz (lo -) loc. ce n’est pas le bon beau
moment temps vièlh n. m. bon vieux temps
temps o jamai non (es -) loc. c’est le moment temps vira a la pluèja (lo -) loc. le temps se met
ou jamais à la pluie
temps passat n. m. jadis temps vira al bèl (lo -) loc. le beau temps arrive
temps per l’ase e un temps pel molinièr ( i a un temps vòl cambiar (lo -) loc. le temps va
-) expr. chacun selon ses intérêts changer
temps per ora (a -) expr. au moment favorable temps, femna e fortuna viran coma la luna expr.
temps per temps loc. selon les circonstances rien n’est jamais acquis
temps per temps loc. suivant les circonstances tempses (a -) loc. adv. en temps voulu

587
tempses aujòls (los) téner d’a ment

tempses aujòls (los) n. m. plur. les anciens tendre tal que gredons expr. tendre comme de
temps la craie veire: greda, gredon
tempses son clauses (los -) loc. les temps sont tendre, tendra adj. tendre
révolus tendresa n. f. (s. XIV.) tendressa tendresse
temptacion n. f. (s. XIII., lat. temptatio) tentation tendron n. m. 1. tendron 2. rejeton 3. jeune
temptar v. (s. XIV., lat. temptare) tenter animal 4. jeune personne
temptar la gafa loc. tâter le terrain tendror n. f. (s. XX.) tendreté
temptator, tritz (pl. temptators, trises) adj. e n. (s. tenèbras n. f. plur. (s. XIII.) ténèbres - cit.: Aquò’s
XVI. . . , lat. temptator) temptador; temptaire ten- el que m’a pregada de metre totas mas tenèbras en un
tateur, trice - src.: Honnorat, 1848: "tentatour"; volum, per li donar [mejan] e conduita d’intrar, o per
Couzinié, 1850: "tentatou"; Mistral, 1878: "tenta- la pòrta, o per la finèstra, dedins l’ostal de s’Aimieta
tour" (Pèire Godelin, tresena floreta, s. XVII)
ten al cofinh (se -) loc. il se tient caché tenebrós, osa (pl. tenebroses, osas) adj. (s. XIII.)
ten aquel dròlle ? (de qui -) loc. à qui ressem- ténébreux, euse
ble cet enfant ? tenebrositat n. f. (s. XIII.) ténébrosité
ten ben de plaça loc. il est encombrant / gênant teneire, eira n. m. (s. XIII.) détenteur, trice
ten coma aquel qu’escotela (tant val aquel que tenèm ? (quant -) loc. le combien sommes-
-) expr. le complice ne vaut pas mieux que le nous ? (date)
coupable tenèm del mes / uèi ? (quant -) loc. nous
ten de cantar loc. il ne cesse de chanter sommes le combien du mois
ten l’esteva loc. il tient bien son affaire tenement n. m. (s. XIII.) domaine rural veire:
ten mai de viraga que de blat expr. il a plus de bòrda, capmàs
mauvais que de bon tenença n. f. (s. XIII.) 1. tenue 2. maintien
ten pas pus que de l’albenca (non -) expr. il n’a tenencièr, ièra n. tenancier, ère
plus qu’un souffle de vie tenent (aquí -) loc. juste à côté
ten sa lenga, ten la dels autres (qual -) expr. qui tenent (tot d’un -) loc. sans interruption
parle peu impose le respect tenent compte de loc. compte tenu de
ten-te a l’èrba ! loc. ne lâche rien ! Accroche-toi tenent, enta adj. 1. attenant, ante 2. tenace
! téner v. (s. XI.) 1. tenir - cit.: Me mancava ben dètz-
ten-te a la grépia ! loc. tu as une bonne place, e-nòu sòus, mas coma teniái çò plus gròs, me pensavi
garde-la. que çò menut tombariá tot sol un jorn d’estrenas. Tot
ten-te dreit loc. 1. prends garde à toi 2. sois virava plan, e i aviá qu’a esperar aquel jorn astruc
prudent 3. reste sur tes gardes (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images) 2. avoir 3. con-
tenable, abla adj. tenable tenir 4. élever 5. ressembler à
tenaç, aça (pl. tenaces, aças) adj. (s. XVI. . . ) téner (bèla) fisa en (se -) loc. avoir confiance en
1. tenace 2. visqueux, euse téner (lo) còp loc. tenir tête
tenacitat n. f. (s. XIV. . . ) ténacité téner (non se poder -) loc. ne pas pouvoir se
tenalhas n. f. plur. (s. XIII.) tenailles tenir / supporter
tenancièr n. m. (s. XIV.) tenancier téner a loc. 1. s’appliquer à 2. tenir à
tenca n. f. tanche (poisson) téner a l’estaca loc. tenir en laisse
tenda n. f. tendon téner a onor de. . . (se -) loc. se faire un honneur
tenda n. f. (s. XII.) 1. tente 2. tenture 3. bâche de
4. piège téner arrenat, ada loc. tenir en bride
tendar v. 1. mettre des tentures 2. bâcher téner balança loc. en équilibre
tendat, ada adj. bâché, ée téner bon loc. 1. tenir bon 2. résister
tendèla n. f. piège à oiseaux veire: trapèla, tra- téner bon (se -) loc. être satisfait
padèla téner burèu loc. s’assembler pour délibérer
tendelh n. m. (s. XII.) tenture téner cap loc. tenir tête
tendéncia n. f. (s. XIII. . . ) tendance téner carga loc. soutenir le choc / l’attaque
tendencial, ala adj. (s. XIX. . . ) tendanciel, elle téner centena loc. écouter en silence
tendenciós, osa (pl. tendencioses, osas) adj. (s. téner claus (se -) loc. vivre retiré
XX.) tendancieux, euse téner coma la pega (se -) expr. s’entendre
tendeson n. f. action de tendre veire: tension comme larrons en foire
tendièr n. m. (s. XIII.) tendeire tendeur (objet) téner conversacion loc. conversa être en con-
tendièr, ièra n. m. marchand forain versation
tendiniti n. f. (s. XX.) tendinita tendinite téner còp loc. tenir bon
tendon n. m. (s. XVI. . . ) tendon téner coti-coti loc. serrer de près
tendre v. (s. XIII.) tendre téner d’a ment loc. surveiller (garder en tête)

588
téner d’agachons tenguèt de charrar fins al ser

téner d’agachons loc. 1. être aux aguets 2. épier téner plan (se -) loc. se bien conduire
téner de loc. ne pas cesser de téner plan los enfants loc. s’occuper correcte-
téner de loc. 1. tenir de 2. avoir reçu de ment des enfants
téner de bramar (de -) loc. sans cesser de crier téner qualqu’un dejós loc. dominer quelqu’un
- cit.: Lo tirèron [lo pòrc], lo butèron, l’estirèron sul téner qualqu’un jos loc. maîtriser quelqu’un
platèu, cap penjant. E el de téner de bramar, mas lo téner que seguir (val mai -) expr. mieux vaut
Chòcho agèt lèu fait de palpar la garganta e d’enfonzar tenir que courir
la ganiva (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) téner qu’esperar (val mai -) expr. tenir vaut
téner de caminar expr. continuer à marcher mieux que courir
téner de cantar expr. continuer à chanter téner rabit, ida (se -) loc. se trouver ravi (con-
téner de cridar expr. ne pas cesser de crier tent)
téner de fintat loc. tenir à l’œil téner rejunt loc. garder à vue
téner de plòure expr. continuer à pleuvoir téner remós, osa loc. tenir en respect
téner de trabalhar n. ne pas cesser de travailler téner revelhadís (se -) loc. ne dormir que d’un
téner èime de loc. s’occuper de œil
téner en baptisme loc. tenir sur les fonts bap- téner sa man loc. garder sa bonne direction
tismaux téner sa mina loc. tenir son sérieux
téner fisa (se -) loc. 1. avoir bon espoir téner sesilha loc. tenir séance / siéger
2. compter sur téner sesilha (non poder -) expr. ne pas pouvoir
téner l’eissèrva loc. suivre le bon chemin (fig.) rester en place
téner l’esteva dreita loc. bien mener son affaire téner solaç loc. 1. consoler 2. tenir compagnie
/ entreprise téner solaç (se -) loc. 1. se consoler 2. se donner
téner la balança loc. être impartial consolation
téner la barra loc. 1. tenir tête 2. être déterminé téner son alen loc. retenir sa respiration
téner la mòrt entre las dents expr. être un mort téner son bòl loc. avoir son magot
en sursis téner sostilha loc. tenir ferme
téner la pelha fresca a qualqu’un expr. secouer téner targa loc. 1. faire front 2. tenir tête
les puces à quelqu’un téner tot lo camin loc. 1. avoir les chevilles qui
téner la rega loc. suivre le droit chemin enflent 2. tenir le haut du pavé
téner la saca loc. être complice d’un vol téner un lapin que seguir una lèbre (val mai -)
téner lo cabús loc. garder rancune expr. mieux vaut un tiens que deux tu l’auras
téner lo cantèl e lo cotèl loc. être le maître téner una (ne -) loc. être ivre
téner lo comparant loc. donner la réplique téner una bèla (ne -) loc. être ivre
téner lo lec loc. 1. mener le jeu 2. être maître téner una filha en cambra loc. entretenir une
du jeu maîtresse
téner lo pè dins la sabata (far -) expr. faire se teneritud n. f. (s. XIII.) → tendror tendreté
conduire selon les règles teneson n. f. (s. XIII.) 1. constance 2. consistance
téner lo pols loc. retenir sa respiration 3. fermeté 4. résolution 5. persévérance
téner lo traïn loc. suivre la routine teneson (non aver -) loc. ne plus y tenir (dé-
téner los pòts sarrats loc. pincer les lèvres couragement)
téner l’aiga loc. être étanche teneson (non aver de -) loc. être inconstant
téner l’alen coma un cabussaire expr. garder le teneson (sense -) expr. sans consistance
silence tengam e tengam (far -) loc. adv. 1. faire
téner l’asparsor loc. c’est un bigot donnant-donnant 2. faire un troc
téner marrida vida loc. avoir une mauvaise tengam far ! loc. continuons ! passons outre !
conduite tengam-tengam loc. donnant, donnant
téner ment loc. être attentif (avoir à l’esprit) tenguda n. f. (s. XIII.) 1. tenue - cit.: Camandiu,
téner mercat loc. vendre au marché davant sa molhèr, gausèt pas beure e cridar coma fasiá
téner pè loc. suivre pied à pied ièr a la beguda del bal, los dròlles boleguèron pas tant
téner pè d’un bonhon loc. ne pas céder d’un e i aviá dins sa tenguda mens de crenta que de re-
pouce spècte (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) 2. habillement
téner per loc. être partisan de 3. constance 4. session
téner per compàs loc. (s. XVII.) conduire selon tenguda (de -) loc. avec persistance
les règles tenguent, tenguent loc. donnant, donnant
téner per estacat (se -) loc. se croire obligé tenguèt aquí (me -) loc. il me tint le bec dans
téner per pagat (se -) loc. être satisfait l’eau
téner per sabut loc. tenir pour acquis tenguèt de charrar fins al ser expr. il parla sans
téner per un bot loc. prendre ses précautions arrêt jusqu’au soir

589
tengut (a -) teron

tengut (a -) loc. sans cesse tepós, osa (pl. teposes, osas) adj. gazonneux
tengut (trabalhar a ) loc. travailler sans relâche terapeuta n. (s. XVIII. . . ) thérapeute
tengut coma un laire (soi -) expr. je suis retenu terapeutic, ica adj. (s. XV. . . ) thérapeutique
par les affaires (iron). terapia n. f. (s. XIX. . . ) thérapie
tengut per (èsser -) loc. être considéré comme teratologia n. f. (s. XVIII. . . ) tératologie
tenheire, eira n. m. (s. XIV.) teinturier tèrç (pl. tèrces) n. m. (s. XIV.) tiers
ténher v. (s. XII.) teindre tercet n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) tercet
teni plan (non i -) loc. je ne suis pas très chaud terciari, ària adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) tertiaire
pour. . . tèrçmond n. m. (s. XX.) tiers-monde
tènia n. m. tenià ténia tèrçmondisme n. m. (s. XX.) tiers-mondisme
tenifugue, uga adj. e n. m. tenifug tenifuge tèrçpont n. m. (s. XIII. . . ) 1. tiers-point (arch.)
tenilha n. f. telline (coquillage) 2. lime triangulaire
tennís n. m. (de l’anglés? francés) tennis terebentina n. f. (s. XIV.) thérébenthine
tenon de graciosadas (la -) loc. on la courtise tergal n. m. (s. XX., marca depausada) tergal
beaucoup tergiversar v. (s. XVI. . . ) tergiverser
tenor n. f. (s. XIII.) teneur teriaca n. f. (s. XIV.) thériaque
tenòr n. m. (s. XV., de l’italian) ténor termal, ala adj. (s. XVII. . . ) thermal, ale
tensiomètre n. m. (s. XX.) tensiomètre termalisme n. m. (s. XIX. . . ) thermalisme
tension n. f. (s. XIX.) tension (électr.) veire: ten- tèrmas n. f. plur. (s. XIII. . . ) thermes
deson
tèrme n. m. (s. XIV. . . ) 1. terme 2. mot
tension n. f. (s. XIX. . . ) tension (artérielle) veire:
tèrme n. m. (s. XVII. . . ) 1. limite 2. borne 3. fin
tendeson
tèrme (tombar -) loc. échoir le loyer
tenson n. f. (s. XII.) tenson (poésie)
tèrme, non deu (lo qu’a -) expr. on ne doit rien
tensor n. m. (s. XX., de l’anglés) tenseur (math.)
avant l’échéance
tensorial, ala adj. (s. XX.) tensoriel, elle (math.)
termejar v. borner
tentacul n. m. (s. XVIII. . . ) tentacule
termenal n. m. domaine délimité
tentacular, ara adj. (s. XIX. . . ) tentaculaire
termic, ica adj. (s. XIX. . . ) thermique
tentativa n. f. (s. XVII. . . , lat. tentativa) temptativa
termina n. f. 1. borne d’un champ 2. limite de
tentative
propriété
teocracia n. f. (s. XVII. . . ) théocratie
termina (sense -) loc. sans limite
teodolit n. m. (s. XVIII. . . ) théodolite
teologal, ala adj. (s. XIV. . . ) théologal, ale terminal, ala adj. e n. (s. XX., de l’anglés) terminal,
teologia n. f. (s. XIV.) théologie ale
teologian, ana n. (s. XIV.) théologien, enne terminar v. (s. XIV.) → acabar 1. borner veire: finir
teologic, ica adj. (s. XIV. . . ) théologique 2. limiter 3. terminer
teorèma n. m. (s. XVI. . . ) théorème terminason n. f. (s. XIV. . . , de termenason X termi-
nacion) 1. achèvement 2. terminaison
teoria n. f. théorie - cit.: Enfin l’an trapat, lo
filosòfe de la non-violéncia, crestian de subrepés! E terminologia n. f. (s. XIX. . . ) terminologie
quand siás teorician, se sap ben que l’essencial per tu terminus n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) terminus
es pas tant la victòria de ta lucha que lo triomfe de la termit n. m. (s. XVIII.. ., de l’anglés) termite ter-
teoria (Joan Larzac, Aici e ara, mai de 1979) mite
teoric, ica adj. (s. XIV. . . ) théorique termitièra n. f. (s. XIX. . . ) termitière
teorician, ana n. (s. XVI. . . ) teorizaire théoricien, termodinamic, ica adj. e n. f. (s. XIX. . . ) thermo-
enne dynamique
teorizar v. (s. XIX. . . ) théoriser termoelectric, ica adj. (s. XIX. . . ) thermoélec-
teosòfe, òfa n. (s. XVIII. . . ) théosophe - cit.: En trique
fòra d’aquel cas, qualques mots sabents pòdon servar termogèn, èna adj. (s. XIX. . . ) thermogène
e final : filosòfe, teosòfe, fotografe, catalògue, filològue, termomètre n. m. (s. XVII. . . ) thermomètre
fonografe, regionalisme (Loís Alibèrt, Le lengadocian termomètre es descendut jol zèro (lo -) expr. le
literari, 1923) thermomètre est descendu au-dessous de zéro
teosòfe, òfa n. (s. XVIII. . . ) théosophe termomètre marca dètz grases al dejós (lo -)
teosofia n. f. (s. XVIII. . . ) théosophie expr. le thermomètre marque moins dix
tepa n. f. gazon termonuclear, ara adj. (s. XX.) thermonucléaire
tepar v. gazonner termostat n. m. (s. XIX. . . ) thermostat
tepat n. m. lieu couvert de gazon ternari, ària adj. (s. XIII.) ternaire
tepat, ada adj. gazonné, ée tèrne, tèrna adj. (s. XVI. . . ) terne
tepatge n. m. gazonnement ternir v. (s. XIV. . . ) ternir
tepièra n. f. pelouse teron n. m. → font 1. fontaine 2. source

590
tèrra tesicós, osa (pl. tesicoses, osas

tèrra n. f. terre - cit.: Cal totjorn far mai de cinc tèrratrem (/ tèrratremol) n. m. (s. XIII.) tremble-
fautas / es a cinc fautas e mièja que la vertat comença ment de terre
/ que la tèrra es redonda / jòcs de l’enfant que sap pas terré ! interj. diable ! (exclamation
/ de l’òme que sap tròp (Andrieu Combetas, Borassa, d’étonnement)
1974) terrejada n. f. terre transportée
tèrra (dins la -) loc. dans la terre terrejaire n. m. terrassaire → terrassièr ter-
tèrra (per -) loc. adv. par terre rassier
tèrra (préner -) loc. aborder la côte terrejar v. remuer la terre
tèrra (sus -) loc. sur terre terren n. m. (s. XII.) terrain
tèrra abladívol n. f. la terre à blé terren d’espòrt n. m. terrain de sport
tèrra bladièra n. f. terre à blé terren sablonós es de mal córrer expr. il faut
tèrra bolegadissa n. f. terre meuble être patient devant la difficulté
tèrra bon boièr (a bona -) expr. c’est facile terrenal, ala adj. (s. XII.) terrien, enne
quand la situation est favorable terrèstre, èstra adj. (s. X.) terrestre
tèrra cobèrta (n’i a -) loc. le sol en est jonché terriblament adv. (s. XIV. . . ) terriblement
tèrra de solelh n. f. terre arable terrible, ibla adj. (s. XIII.) terrible
tèrra dels Baus (la -) n. f. la vallée des Baux terrièr n. m. (s. XII.) 1. livre terrier 2. amas de
tèrra mòla (far de traucs en -) expr. faire des terre
choses faciles terrificar v. (s. XVIII. . . ) terrifier
tèrra salva (en -) loc. en lieu sûr terrilha n. f. terre fine
Tèrra santa (la -) n. f. la Terre sainte terrina n. f. terrine
tèrra trisa n. f. terre meuble terrís (pl. terrisses) n. m. plat de terre
tèrra tufa n. f. terre marneuse terrissa n. f. pisé
tèrra val un escut la cartonada quand la lèbre i territòri n. m. (s. XIII.) territoire
es dessús (la -) expr. tout est relatif territorial, ala adj. (s. XVIII. . . , de territòri) territo-
rial, ale
tèrra, bon boièr (a bona -) expr. c’est facile
quand la situation est favorable territoriala (collectivitat locala o -) n. f. collec-
tivité locale ou territoriale (adm.)
tèrra, marrit camin (bona -) expr. on n’a rien
territorialitat n. f. (s. XIX. . . ) territorialité
sans effort
territòris d’otramar n. m. plur. territoires
terradas n. f. plur. décombres
d’outre-mer
terrador n. m. terroir veire: terraire
terror n. f. (s. XIII.) terreur
terradorenc, enca adj. du terroir
terrorisme n. m. (s. XVIII. . . ) terrorisme
tèrrafòrt n. m. terre argileuse
terrorista adj. e n. (s. XVIII.. .) terroriste
tèrragela n. f. → argila argile
terrorizar v. (s. XIX. . . ) terroriser
terraire n. m. (s. XIII.) → terrador terroir veire:
terrós, osa (pl. terrosses, ossas) adj. (s. XII.) ter-
territòri - cit.: Josèp Ros es pas solament lo grand
reux, euse
trobaire de la Chançon lemosina, lo reviudador qu’a
tertre n. m. (s. XII.) tertre
[incarnat] l’anma de son terraire: es lo precursor de
tes (pl. tesses) n. m. banc de sable
la vertadièra Renaissença occitana (Antonin Perbòsc,
tesa n. f. torche de bois résineux
1905)
tesaur n. m. (s. XII., lat. thesaurus) trésor - cit.:
terral n. m. (s. XII.) 1. relatif à la terre 2. vent
Sàpias que Diu, d’un tesaur excellent, / per abusar,
venu des terres
non t’a pas hèit present (Pèir de Garròs, Epistòla
terralha n. f. poterie de terre A.H.B., 1567) ; Plus desirar nos cau / aqueths qu’un
terralhada n. f. → terranha terreau gran tesaur / ni l’aur fin qu’òm enveja (Arnaud de
terralhar v. remuer / transporter de la terre Saleta, Psalme XIX, s. XVI)
terralhatge n. m. terrassement tesaurariá n. f. (s. XIV.) trésorerie
terralhièr n. m. potier tesaurièr, ièra n. (s. XIV.) trésorier veire: clavaire
tèrramaire n. f. (s. XIII.) terre nourricière tesaurizacion n. f. (s. XVIII. . . ) thésaurisacion
terranha n. f. terreau veire: terralhada tesaurizar v. (s. XIV. . . ) thésauriser
tèrraplen n. m. terre-plein tesaurizator, tritz (pl. tesaurizators, trises) n. (s.
terrar v. apporter de la terre XIX. . . ) tesaurisaire thésaurisateur, trice
terrassa n. f. levée de terre tescum n. m. trame veire: téisser
terrassa n. f. terrasse (habitation) tèsi n. f. (s. XVI. . . ) thèse
terrassament n. m. terrassement tesic n. m. 1. tic 2. manie
terrassar v. couvrir de terre tesicar v. avoir des tics
terrassar v. terrasser (vaincre) tesicós, osa (pl. tesicoses, osas adj. 1. qui a des
terrassièr n. m. terrassier veire: terrejaire tics 2. maniaque

591
tessèla teule canal

tessèla n. f. tache de rousseur testimòni n. m. (s. XII., lat. testimonium) témoin -


tesseladura n. f. tavelure cit.: Tots personatges son admetuts en testimònis si
tesselar v. taveler son de bona fama (Fòrs e costumas de Bearn, 1552);
tesson de sa coa (adreit coma un -) expr. mal- Me soveniái que mon grand n’aviá parlat sovent, de
adroit la decadéncia de la vila, autres còps rasonablament
tessonada n. f. portée d’une truie prospèra coma n’èran testimònis los ostals borgeses,
tessonar v. mettre bas (truies) las bèlas avengudas e los castèls dels environs bastits
tessons non s’engraissan amb aiga clara (los -) al sègle XIX al temps de la granda prosperitat de la
expr. il faut manger (iron.) vinha, e cossí aviá perdut talhièrs e industrias (Florian
tèst n. m. test (examen) Vernet, Cachavièlha psicomotritz, 2018)
tèst (pl. tèstes) n. m. (s. XIII.) tesson (poterie. . . ) testimonial, ala adj. (s. XIII.) testimonial, ale
tèsta n. f. (s. XII.) 1. tête veire: cap - cit.: Lo Fe- testimoniar v. (s. XIII.) témoigner
librige es establit, coma pòrta l’estatut, pèr sauvar testimoniatge n. m. (s. XIV.) témoignage
nòsta lenga; e, en sauvant la lenga sentèm au fons testosteròna n. f. (s. XX.) testostérone
dau còr que gandirem de mai tot çò que fai portar la testudariá n. f. entêtement
tèsta drecha a l’òme (Frederic Mistral, Santa Estèla testut (far del -) loc. faire le malin
d’Avinhon, 1877) 2. mémoire 3. extrémité 4. som- testut coma l’ase roge loc. têtu comme. . .
met testut coma un ase loc. têtu comme. . .
tèsta (aver de cascavèls en -) loc. avoir martel testut, uda adj. e n. têtu, ue veire: testard
en tête teta n. f. 1. sein 2. mamelle
tèsta (aver de martelets en -) loc. avoir martel tetacraba n. f. engoulevent
en tête tetada n. f. tétée
tèsta (far de sa -) loc. faire à sa tête tetaire, aira n. enfant qui tète beaucoup
tèsta (picar de la -) loc. se cogner la tête tetania n. f. (s. XIX. . . ) tétanie
tèsta aquí loc. obstinément tetanic, ica adj. (s. XVI. . . ) tétanique
tèsta bassa (i donar -) loc. y aller tête baissée tetanizacion n. f. (s. XIX. . . ) tétanisation
tèsta de cabrit loc. écervelé (nigaud) tetanizar v. (s. XIX. . . ) tétaniser
tèsta desmargada (aver la -) loc. perdre la rai- tetanòs (pl. tetanòses) n. m. (s. XVI. . . ) tétanos
son tetar v. (s. XIII.) → popar 1. téter 2. les boules de
tèsta dins lo sac (metre la -) loc. réduire à merci pétanque quand elles se touchent
tèsta e crotz loc. avers et revers (pièce de mon- tetar doç (aver lo -) loc. être mielleux
naie) tetarèl n. m. biberon
tèsta non li fornís pas (la -) loc. il n’est pas très tetarèla n. f. téterelle (protection sein)
intelligent tetelon n. m. tétin
tèsta o crotz (a -) loc. à pile ou face tetina n. f. (s. XII.) téton
tèsta tartugada (aver la -) loc. avoir martel en teton n. m. 1. sein 2. mamelle
tête tetra-sillabe, aba adj. e n. m. (s. XVII. . . ) tétrasyl-
tèsta vèrsa loc. tête bèche labe
tèsta-punta (tombar de -) loc. tomber la tête la tetraèdre n. m. (s. XVII. . . ) tétraèdre
première tetralogia n. f. (s. XVIII.. .) tétralogie
testada n. f. 1. migraine 2. mal de tête tetraplegia n. f. (s. XX.) tétraplégie
testaire, aira / testator, tritz n. (s. XIII.) testateur, tetraplegic, a adj. e n. (s. XX.) tétraplégique
trice tetrarca n. m. (s. XIV.) tétrarque
tèstament n. m. (s. XIII.) testament testament - tetrarquia n. f. (s. XIV.) tétrarchie
cit.: A la [meteissa] tempora, m’escriviá una longa teula n. f. brique veire: teule
letra qu’enclaus un brave pauc de sa pensada : es teulada n. f. toiture de tuiles
per aquò qu’està plan de ne citar aicí qualques pas- teulaire n. m. couvreur (toits) veire: teulissaire
satges ont Delbosquet escapola sens se’n trachar un teular v. couvrir un toit de tuiles veire: teulissar
tròc de son tèstament felibrenc (Antonin Perbòsc, Per
Capvath la Lana, 1924) teulariá n. f. 1. tuilerie veire: teulièra 2. brique-
testamentari, ària adj. (s. XIV.) testamentaire terie
tèstanud, uda adj. 1. tête nue 2. nu-tête teulat n. m. toit de tuiles
testar v. 1. faire son testament, tester 2. té- teulat (tombar del -) loc. 1. tomber en déconfi-
moigner ture 2. déchoir 3. tomber de haut
testard, arda adj. e n. (s. XIII.) → testut têtu, ue teule n. m. (s. XIII.) tuile
testejar v. tenir tête teule (li farián batejar un -) expr. c’est un sot
testicul n. m. (s. XIII.) testicule teule canal n. m. tuile canal

592
teule vist (a -) tindar

teule vist (a -) loc. toit sans plancher (tuiles tieu (lo), tiá / tia (la) pron. poss. 1. le tien, la
visibles) tienne 2. ton, ta
teule, e encara lo copèron (èran tres per por- tieu (soi lo -) loc. je suis ton égal
tar un -) expr. c’était des incapables (comme tieu amic (un -) loc. Un de tes amis
vous. . . ) tifa-tafa n. m. 1. palpitation du cœur 2. impul-
teulet n. m. tuileau sion
teulièr n. m. (s. XIII.) 1. tuilier 2. briquetier tifa-tafa lo pren (quand lo -) loc. quand sa
teulièra n. f. (s. XIII.) → teulariá 1. tuilerie 2. bri- manie le prend
queterie tifoïde, ïda adj. e n. f. (s. XIX. . . ) typhoide
teulissar v. → teular couvrir de tuiles tifon n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) typhon
teulissièr n. m. → teulaire couvreur de tuiles tifus (pl. tifuses) n. m. (s. XVII. . . ) typhus
teulisson n. m. appentis tigrat, ada adj. (s. XVII. . . ) tigré, ée
teune, teuna adj. (s. XIV.) ténu, ue tigre, tigra n. (s. XIV.) tigre, esse
teunesa n. f. (s. XIV.) 1. ténuité 2. minceur tigron n. m. tigron
teunesir v. amincir tija n. f. (s. XVI. . . , del francés) tige veire: camba
teunet, eta adj. 1. très ténu 2. mince
tilda n. f. (s. XIX. . . , del castelhan) tilde
tèxte n. m. (s. XIV.) tèxt texte - cit.: De segur,
tildat, ada n. f. tildé, ée
aqueth gascon literari au servici d’un tèxte venerable
tilha n. f. cabine de bateau
e multisecular, que pòt en primièr destariolar, mès
fòrça mens que [l’anglo-normand] de l’auba deu sègle tilhac n. m. 1. tillac 2. pont de bateau
dotze (Pèire Bèc, La canta de Rotland, 2014, p. 6). timbal n. m. 1. précipice 2. escarpement
textil, ila adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) textile textile timbala n. f. timbale
textual, ala adj. (s. XV. . . ) textuel, elle timbol, ola adj. fou, folle (un peu)
textura n. f. (s. XIV.) texture timbrar v. 1. timbrer 2. marquer 3. tendre
tiara n. f. tiare - cit.: . . . traversè lo Granic, la timbrat, ada adj. 1. timbré, ée 2. (fam.) toqué,
Pèrsia catulhè, / Dari de sa tiara e sceptre despulhè ée
(Pèir de Garròs, Lissandre, 1567). timbre n. m. (s. XV. ; s. XIX. . . ) 1. timbre 2. timbre-
tiba ! (aquela -) loc. c’est trop fort ! poste
tiba (n’es una que -) celle-là est drôle timidament adv. (s. XVI. . . ) timidement
tibadura n. f. 1. action de tendre 2. tension timide, ida adj. e n. (s. XVI. . . ) timid timide veire:
tibar v. 1. tendre 2. bander (muscle. . . ) 3. se vergonhós
raidir timiditat n. f. (s. XV. . . ) timidité
tibar l’arquet loc. tendre son arc timon n. m. (s. XIII.) 1. timon 2. gouvernail
tibar l’artelh loc. mourir timonièr m n. m. (s. XIII. . . ) timonier
tibar l’arquet loc. 1. tendre l’arc 2. s’ajuster timpan n. m. (s. XVI. . . ) tympan (archit.)
3. s’enfuir timpan n. m. (s. XVII. . . ) tympan (audit.) veire:
tibar l’aurelha loc. tendre / dresser l’oreille ausidor
tibat, ada adj. 1. tendu, ue 2. repu, ue 3. soûl, tina n. f. grande cuve pour la vendange - cit.:
soûle Aquí le vaissèl èra d’una tina, un ast èra mast, la vela
tibetan, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) tibétain, aine una toalha, e l’artilhariá de cinquanta flascous, damb
tíbia n. f. (s. XVI. . . ) tibia lor glo-glo-glo espaurissián totis les abitants de las
tibla n. f. truelle veire: palustra aigas saladas (Pèire Godelin, Tresena floreta, 1638)
tiblada n. f. truellée veire: palustrada tinal n. m. cellier
tica-taca n. m. tic-tac tind de la campana (al -) loc. au son de la cloche
ticket n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) ticket tind, tíndol n. m. 1. tin 2. chantier soutenant
tièra n. f. 1. rangée 2. file 3. suite un tonneau / bateau. . .
tièra (a -) loc. en ligne tindadís (pl. tindadisses) n. m. → tindament
tièra (a la -) loc. à la file tintement
tièra (far -) loc. gagner la partie tindal n. m. 1. coup de cloche 2. son clair
tièra (per -) loc. à la file tindament n. m. tintement veire: tindadís
tierada n. f. contenu de la rangée tindar v. 1. tinter - cit.: Los qu’an pas ausit tindar
tieu ! (aquò’s plan -) loc. c’est bien fait pour toi Nadalet dins lor enfança pòdon pas se far una idèa
! de tot lo gaug que la vida lor a panat. Lo nòstre cam-
tieu (aquò non es del -) loc. ce n’est pas ta pro- panièr, qu’alara èra pas vièlh, ni pigre, lo nos sonava,
pre idée uèit jorns avant Nadal, cada ser aprèp l’Angèlus, du-
tieu (çò -) loc. ce qui est à toi rant una ora (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images,
tieu (ès tot -) loc. tu t’appartiens 1940) 2. sonner 3. bourdonner aux oreilles

593
tindar (se las sotanas èran de bronze las ausiriam sovent -) tirada

tindar (se las sotanas èran de bronze las tira n. f. 1. traction 2. traite de chemin 3. dis-
ausiriam sovent -) expr. les ecclésiastiques sont tance
des hommes comme les autres tira (aver de -) loc. avoir du débit (commerce)
tindarèl, èla adj. 1. qui tinte - cit.: Aquel potonet tira (cal ventar del vent que -) loc. 1. il faut
tindarèl e viu (August Forès, s. XIX) 2. sonore s’adapter à la situation 2. fig. savoir retourner
tindarèla (una votz -) loc. une voix sonore sa veste
tindèl n. m. filet (boucherie) tira (de -) loc. 1. d’affilée - cit.: çò qui m’avè tocat
tindèla n. f. tranche de lard de tira en Estieu, qu’èra la soa fe occitana, l’amor qui
tindelon n. m. petite tranche (jambon. . . ) portava a la patria, e que crei que la communicava
tindol n. m. gouffre (terrain calcaire) a tots los qui l’apressavan e qui devienguèn los sons
tindol n. m. 1. sot 2. imbécile amics. . . (Simin Palay, 1940) 2. tout de suite
tindonar / tindorlejar v. carillonner tira (èsser en -) loc. être en train, après un ou-
tinèl n. m. (s. XIII.) 1. nourriture ordinaire 2. cré- vrage
dence 3. réfectoire de couvent tira (son d’un escut de -) expr. ils sont en désac-
tinha n. f. 1. teigne 2. engelure cord pour des broutilles
tinhassa n. f. tignasse tira (tot de -) loc. tout de suite
tinhassièr, ièra adj. e n. 1. hirsute 2. qui a la tira (tot d’una -) loc. d’une seule traite
teigne tira de long loc. il s’étend en longueur
tinhon n. m. chignon tira de son paire loc. il ressemble à son père
tinhós, osa (pl. tinhoses, osas) adj. (s. XIII.) tira l’arrigòu (a -) loc. (de Gasconha) à tire larigot
teigneux, euse (à arrache racines)
tinòl n. m. cuvier tira la cengla, l’autre lo peitral (un -) loc. tirer
tint n. m. → tindament tintement à hue et à dia
tint n. m. teint tira la coa del can, se lo gafa n’a lo dreit (qui -)
tinta n. f. (s. XIII.) 1. encre 2. teinte 3. teinture expr. celui qui est dans son tort n’a rien à dire
tintaina n. f. envie folle tira que vira (e -) loc. et ainsi de suite
tintaina (far -) loc. passer une nuit de veille tira qui pòt (a -) loc. 1. à qui mieux-mieux 2. à
tintainar / tintainejar v. 1. solliciter veire: asset- l’envi
jar 2. tracasser tira un peçuc al marbre loc. il lésine sur tout
tintaire, aira n. (s. XIII.) → tinturièr teinturier tira un temps coma (quand -) loc. à notre / cette
tintamarre / tintamarro n. m. (de l’occ. gascon) époque
tintamarre tira, l’autre buta (un -) loc. l’un tire, l’autre
tintar v. (s. XIII.) 1. teinter veire: ténher 2. teindre pousse
tintièr n. m. encrier tira, tu, petit ! loc. sers-toi, l’ami !
tintorlar / tintorlejar v. 1. chanceler 2. vaciller tira-bota-al-sac (a -) loc. à qui mieux mieux
tintura n. f. (s. XIII.) → tenhedura teinture tira-l’uèlh adj. inv. tape-à-l’œil
tinturariá n. f. (s. XIII. . . ) teinturerie tira-laissa (far -) loc. lambiner
tinturièr, ièra n. (s. XIV.) teinturier, ière tira-li ! loc. tire-lui dessus !
tip, tipa adj. repu, ue tira-l’alfa n. m. resquilleur, euse veire: resquil-
tipar v. typer haire
tipe n. m. type tira-mòla n. m. 1. longueurs 2. retards 3. moyen
tipic, ica adj. typique dilatoires
tipizar v. (s. XX., de tipe) typiser - cit.: ... çò qu’ua tira-mòla (far -) loc. 1. lambiner 2. hésiter
traduccion ritmada e permet benlhèu de milhor retro- tira-mòla (mossur -) loc. personne indécise,
bar (estile formular, emistiquis o vèrses sancèrs recur- sans consistance
rents, cavilhas de tota traca, personatges tipizats per tira-qui-pòt (a -) loc. à l’envi
un adjectiu passapertot, laissas a represas ditas simi- tira-sang n. m. → sangsuga sangsue
laras, evocacion de personnatges mes o mens istorics tira-sòu n. m. grippe-sou
o mitics sus la sola sonoritat, de còps arabizanta de tira-te un pauc loc. écarte-toi un peu
son nom, descripcions repetitivas e esteorotipadas de tira-veni (far lo -) loc. faire le va-et-vient
batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta de Rotland, 2014 tirabòta n. m. tirebotte
tipografe, afa n. (s. XVI. . . ) tipograf typographe tiracambas (a -) loc. à toutes jambes
- src.: Mistral, 1878: "tipougrafe" tiracotèl (a -) loc. à couteaux tirés
tipografia n. f. (s. XVI. . . ) typographie tiracotèls amb (èsser a -) être à couteaux tirés
tipografic, ica adj. (s. XVI. . . ) typographique avec
tipologia n. f. (s. XIX. . . ) typologie tirada n. f. (s. XIII.) 1. portée (arme. . . ) 2. débit
tir n. m. (s. XVII. . . ) tir 3. débouché 4. traite, tirée de chemin
tir, tira n. → guit canard, cane tirada n. f. tirade (théâtre)

594
tirada (d’una -) tirar mal a

tirada (d’una -) loc. d’une seule traite tirar costièr loc. (s. XVII.) 1. tirer à côté 2. man-
tirada (tot d’una -) loc. tout d’une traite quer la cible / le but
tirador n. m. tiroir tirar còta a rèire loc. 1. détourner la tête
tirafons (pl. tirafonses) n. m. tire-fond 2. passer outre
tiraire de plans n. m. intrigant tirar d’argent loc. retirer de l’argent
tiraire, aira n. (s. XII.) tireur, euse tirar d’eclipsi loc. tirar d’esclipsi sortir de
tiralait / tiralach (pl. tiralaits / tiralaches) n. m. l’obscurité (faire connaître)
(de tira + lait / lach) tire-lait tirar davant loc. marcher en tête
tiralhaire n. (s. XVIII. . . ) tirailleur tirar de barreja loc. tirer d’embarras
tiralhament n. m. (s. XVI. . . ) tiraillement tirar de dejós (se -) loc. se tirer d’affaire
tiralhar v. (s. XVI. . . ) tirailler tirar de l’arc loc. tirer à l’arc
tiralinha n. m. (s. XVII. . . ) tire-ligne tirar de la boca loc. 1. dire ce qu’un autre allait
tiralonga n. m. 1. délai 2. retard dire 2. sortir de la bouche
tiramandil (a -) loc. 1. avec peine 2. en se tirail- tirar de la crassa (se -) loc. sortir de la misère
lant tirar de la pòcha çò qu’òm i a pas botat (non se
tirament n. m. 1. traction 2. tiraillement pòt -) expr. la plus belle fille du monde ne peut
3. tirage donner que ce qu’elle a
tirar de lagremas loc. arracher des larmes
tiran n. m. (s. XIII.) tyran
tirar de long loc. traîner en longueur
tirannia n. f. (s. XIV.) tyrannie
tirar de pels pès (se -) loc. se sortir de là
tirannic, ica adj. (s. XIV. . . ) tyrannique
tirar de qualqu’un coma d’un cambajon expr.
tirannicida n. (s. XV. . . ) tyrannicide (personne)
exploiter quelqu’un
tirannicidi n. m. (s. XV. . . ) tyrannicide (acte)
tirar de raça loc. être bien de sa famille
tirannizar v. (s. XIV. . . ) tiranejar tyranniser
tirar de ribas (se) loc. se tirer d’affaire
tirannosaure n. m. (s. XIX. . . ) tyrannosaure tirar del grand loc. être prétentieux
tirant n. m. fossé d’écoulement tirar del mièg (se -) loc. se tirer d’embarras
tirant n. m. tirant (pour tirer) tirar dreit loc. aller directement
tirapè n. m. tire-pied tirar d’aquí (se -) loc. décamper
tirapel (a -) loc. 1. à la foire d’empoigne 2. à la tirar d’eclipsi loc. éclaircir un malentendu /
gribouillette tirer de l’obscurité
tirapels (pl. tirapelses) n. m. 1. bardane tirar d’embolh loc. tirer quelqu’un d’embarras
2. glouteron (bot.) tirar d’un sac sonque çò que i a (òm pòt -) expr.
tirar v. (s. XII., lat. tirare) → s’acaminar 1. tirer - la plus belle fille du monde ne peut donner
cit.: Lo tirèron [lo pòrc], lo butèron, l’estirèron sul que ce qu’elle a
platèu, cap penjant. E el de téner de bramar, mas lo tirar en justícia loc. assigner en justice
Chòcho agèt lèu fait de palpar la garganta e d’enfonzar tirar glòria de loc. tirer vanité de
la ganiva (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) 2. re- tirar l’espasa loc. tirer l’épée
tirer veire: traire 3. extraire - cit.: Car fòrt sovent tirar la carròta loc. soutirer de l’argent
cal anar córrer cercar los medecins e apoticaris que tirar la castanha loc. tirer les marrons du feu
pòrtan [clistèris] e [antimòni], coma qui va cercar un tirar la nifla loc. renifler
furet per tirar lo conilh d’una cròsa (Augièr Galhard, tirar la quinta esséncia de loc. tirer la
s. XVI) 4. s’acheminer - cit.: Tirèri camin en soscant quintessence de
a las capacitats intuitivas e cognitivas de las vacas. tirar la rason loc. tirer un prix raisonnable
Aquesta semblava pas acceptar lo cambiament (Sèrgi tirar lo babòt del nas loc. tirer les vers du nez
Viaule, Dins las pesadas d’en Robèrt-Loís Stevenson, tirar lo bòl loc. lever le filet
2019) tirar lo capèl (se -) loc. ôter son chapeau
tirar ! (fai -) interj. en route ! tirar lo pè loc. boiter veire: ranquejar
tirar (a bèl -) loc. sans cesse tirar lo senhalament loc. prendre le signale-
tirar (far -) loc. aller en avant ment
tirar (se -) loc. 1. sortir, se dégager 2. "se tirer" tirar los annóncis loc. publier les bans
tirar (se’n -) loc. s’en sortir tirar l’aufa a qualqu’un loc. soutirer de l’argent
tirar (se) v. se tirer d’affaire à quelqu’un
tirar a la mandra loc. tirer au flanc tirar l’enca (non poder -) loc. être sans force
tirar a la palha corta loc. tirer à la courte paille tirar l’enche loc. renifler (faire remonter la
tirar al net loc. tirer au clair morve). triv.
tirar al net loc. tirer au clair tirar l’uèlh loc. être trop voyant
tirar camin loc. poursuivre son chemin tirar mal loc. être en peine
tirar cap a loc. aller vers tirar mal a loc. avoir de la peine à

595
tirar mal a viure tòca

tirar mal a viure loc. gagner péniblement sa tisana n. f. (s. XIV.) tisane
vie tisana de gabèls n. f. le jus de la treille
tirar mal de loc. être mécontent de tisanaire, aira n. qui aime la tisane
tirar Màrius ! (fai -) interj. fouette cocher tisanejar v. boire de la tisane
tirar marrit loc. tirer un mauvais numéro tisia n. f. (s. XIV.) phthisie
tirar mòl loc. agir mollement tisic, ica adj. (s. XIV.) phthisique
tirar nevassadas loc. lancer des boules de neige tison n. m. (s. XII.) tison
- cit.: D’una besiada que tirava neuassadas (Pèire tisonar, tisonejar v. (s. XII.) tisonner
Godelin, s. XVII) tisonièr n. m. tisonnier
tirar partit de loc. tirer parti de tissa n. f. 1. manie 2. habitude
tirar pè arrièr loc. 1. se dédire 2. faire faux bond tissa (préner a -) loc. prendre en grippe
tirar pel e borra de loc. tirer la quintessence tissa (préner en -) loc. prendre en grippe
de tissós, osa adj. 1. taquin, ine 2. maniaque
tirar pena loc. être en peine 3. agaçant, ante
tirar pena per loc. 1. avoir de la peine pour 2. se titan n. m. (s. XIX. . . ) titan
faire du souci pour titani n. m. (s. XIX. . . ) titane
tirar per arrièr loc. faire faux bond titillacion n. f. (s. XIV.) action de titiller
tirar redòrta de loc. tirer parti de titillar v. titiller
tirar sa polvera als aparrats loc. gaspiller ses tititití n. m. blablabla veire: barjadís, paraulatge
moyens
tirar sa polvera als passerats loc. gaspiller ses títol n. m. (s. XII., lat. titulus) 1. titre (livre) - cit.:
moyens cercava un títol per son libre 2. titre (banque ...) -
tirar sòla loc. marcher en traînant les pieds cit.: aviá recaptat dins un armari sos títols de propri-
tirar tabat loc. priser du tabac etat 3. titre (onorific) - cit.: èra gloriós de son títol de
tirar un autre de dita loc. surenchérir sur baron 4. titre (administratif) - cit.: Administrator,
quelqu’un es aquel títol que li prepausèron. Per servir la patria
tirar un compte loc. dresser un compte (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
tirar un plan loc. former un projet titolar v. (s. XII. . . , de títol) titrer veire: intitular
tirar una ancada loc. recevoir une fessée titolatge n. m. (s. XIX., de titolar) 1. titrage (alcool)
tirar una aurelhada loc. se faire tirer l’oreille 2. titrage (film)
tirar una espina del pè (se -) loc. se tirer titolet n. m. 1. petit titre 2. sous-titre
d’embarras titolet n. m. (de títol) point sur le i
tirar una paterlada loc. recevoir une fessée titolets (botar los -) loc. mettre les points sur
tirar una pernassada loc. recevoir une fessée les « i »
tirar-molar v. tirer et lâcher soudain titular, ara adj. e n. (s. XVI. . . , la; titulus) titulaire
tirariá pas un grum de sal (se’n -) expr. cela ne titularizacion n. f. (s. XIX. . . , de titularizar) titular-
vaut rien isation
tirassa n. f. tirasse (filet de chasse ou de pêche) titularizar v. (s. XIX. . . , de titular, ara) titulariser
tirassada n. f. 1. traînée 2. sillage 3. (fam.) pros- tiure n. m. tuf
tituée toalha n. f. (s. XII.) nappe - cit.: Aquí le vaissèl
tirassar v. (s. XIII.) 1. tirailler 2. traîner 3. haler èra d’una tina, un ast èra mast, la vela una toalha, e
tirassar las pelhas loc. traîner ses guenilles l’artilhariá de cinquanta flascous, damb lor glo-glo-
tirassar lo merluç loc. tirer le diable par la glo espaurissián totis les abitants de las aigas saladas
queue (Pèire Godelin, Tresena floreta, 1638)
tirassons (anar de -) loc. ramper toalhas n. f. plur. linges de table
tirat prep. → levat 1. sauf 2. excepté 3. à part toalhon n. m. (s. XII.) 1. serviette de table 2. nap-
tiratap n. m. tire-bouchon peron
tiratge n. m. tirage toat n. m. égout
tiratz, perdonatz-lo expr. allez, pardonnez-lui tòc n. m. (s. XIV.) toc (bruit, choc)
tiravent n. m. courant d’air tòc n. m. (s. XIV.) toc (mauvaise qualité, faux)
tiravent n. m. (de tira + vent) courant d’air tòc (aver un -) loc. 1. avoir un défaut de fabri-
tiravièlha n. f. chèvrefeuille cation 2. être un peu fou
tireta n. f. → tirador 1. tiroir 2. fil à couper le tòc del martèl (de pòrta) n. m. le bruit du
beurre, le savon. . . marteau (de porte)
tiroïde, ïda adj. e n. f. (s. XVI. . . ) thyroïde tòc e tòc loc. 1. qui se touche 2. attenant
tirolian, ana adj. e n. (s. XIX. . . ) tyrolien, enne tòc-tòc adj. 1. (invar.) un peu fou, folle 2. toc-
tiron n. m. → guiton caneton toc
tironada n. f. lentilles d’eau veire: tiron tòca n. f. (s. XIII.) touche

596
tòca tolonenc, enca

tòca n. f. (s. XV. . . , del castelh. o de l’italian) toque tocar de còp e de lanç loc. toucher d’emblée
tòca n. f. but (objectif, dessein) tocar de còp e volada loc. toucher d’emblée
tòca (a la -) loc. au toucher tocar de la guitarra loc. jouer de la guitare
tòca (aquò’s sa -) loc. c’est sa prétention tocar de la tambora loc. battre la grosse caisse
tòca (avec per -) loc. avoir pour but, pour ob- tocar de man loc. se serrer la main
jectif tocar del tambor loc. jouer du tambour
tòca (far -) loc. atteindre le but tocar d’arcada loc. aller droit au but
tòca aquò (aquò non -) loc. il ne s’agit pas de tocar fèrre loc. arriver à ses fins
cela tocar la man loc. serrer la main
tòca de li parlar (te -) loc. il t’incombe de lui tocar lo brande loc. donner l’impulsion
parler tocar lo talús [aucèl imaginari] (far -) loc.
tòca l’autre (un -) loc. l’un suit l’autre se moquer de quelqu’un par de fausses es-
tòca per tòca loc. (s. XIII.) 1. méticuleusement pérances
2. avec méthode tocar lo tambor loc. battre le tambour
tòca tòca adv. côte à côte tocar los buòus loc. conduire les bœufs à
tòca, Tòni ! (e -) interj. fouette cocher l’aiguillon
tòca-senh n. m. tocsin tocar man loc. serrer la main
tòca-senh (sonar lo -) loc. sonner le tocsin tocar tèrra (non -) loc. être transporté de joie
tòca-son n. m. 1. silencieux 2. taciturne tocariái pas amb una bròca de quatre pams (lo
tòca-suau n. pince sans rire - cit.: Aquel capèl -) expr. il est très sale, dégoûtant
solet signava l’òme : un farsejaire impenitent, un tòca- tòcase n. m. ânier
suau qu’auriá fait [borrolar] sèt vilas (Leon Còrdas, tocat de la coa de l’anhèla (es -) expr. il est sim-
La vèspa, Òc, abr. 1951) ple d’esprit
tòca-tocant loc. côte à côte tocat de la coa de l’anhèl (èsser -) expr. être
tocada n. f. 1. tocade 2. action d’avoir un « toc » simple d’esprit
tocada de mans n. f. poignée de main tocat del Sant-Esperit (èsser -) loc. avoir un
tocador (/tocadoira) n. → agulhada aiguillon de grain de folie
bouvier tocat del vent de bisa (èsser -) expr. être un peu
tocadura n. f. partie atteinte, touchée farfelu
tocadura n. f. partie atteinte (par le mal) tocat, ada adj. 1. toqué, ée (un peu fou)
tocaire n. m. toucheur de bœuf, de bestiaux 2. touché, ée (ému, ue)
tòcaman se sèm d’acòrdi expr. touchons-nous tocatz-me’n una autra loc. parlons d’autre
la main si nous sommes d’accord chose
tòcamanetas n. m. (péj.) candidat démagogue toccata n. f. (s. XVIII. . . , mot italian) toccata
aux élections tochin n. m. 1. tuchin 2. révoltés du Languedoc
tòcament n. m. (s. XIV.) 1. sens du toucher 2. at- au Moyen Age
touchement tochinariá n. f. brigandage
tocament de mans n. m. poignée de main tòga n. f. (s. XIV.) toge
tocant adv. 1. concernant 2. auprès de tòga (Gàllia en -) n. f. Gaule en toge (Narbon-
tocant (aquí -) loc. juste à côté naise)
tocant, anta adj. 1. touchant, ante 2. émouvant, toison n. f. (s. XII.) → aus toison
ante toja n. f. ajonc
tocanta n. f. 1. (fam.) tocante 2. montre tojar n. m. lieu ou poussent les ajoncs
tocantés conj. 1. quasiment 2. comme qui di- tòla n. f. (s. XVII. . . , del francés ? occ. « taula ») tôle
rait. . . veire: taula
tocants (tot -) loc. en foule tolariá n. f. (s. XIX. . . ) tôlerie
tocants (totes -) loc. 1. très rapprochés 2. nom- toledan, ana adj. tolédan, ane
breux tolerable, abla adj. (s. XIII.) tolérable, able
tocar (èsser a -) loc. être contigu tolerància n. f. (s. XIII.) tolérance
tocar (tochar) v. (s. XII.) 1. toucher - cit.: çò qui tolerant, anta adj. (s. XVI. . . ) tolérant, ante
m’avè tocat de tira en Estieu, qu’èra la soa fe occitana, tolerar v. (s. XIII.) tolérer
l’amor qui portava a la patria, e que crei que la com- tolièr n. m. (s. XIX. . . , del francés) tôlier
municava a tots los qui l’apressavan e qui devienguèn tolieu n. m. (s. XII.) tonlieu (droit médiév.)
los sons amics. . . (Simin Palay, 1940) 2. jouer d’un tollorar v. 1. soigner 2. choyer
instrument 3. être contigu tolonenc, enca adj. toulonnais, aise
tocar al fons de la mala loc. mettre ses plus tolosan, ana / tolosenc, enca adj. toulousain,
beaux habits aine (de la ville) veire: tolzan - cit.: Açò siá dit de
tocar cèl de gaug loc. être transporté de joie fregada contra les trufandièrs, en favor de la lenga

597
tolosan, ana / tolosenc, enca topologia

mondina, tolosana, tolosenca, que nos a fornit de sas tomisme n. m. (s. XVIII. . . ) thomisme
floretas per far le ramelet que cèrca qui, per destric e ton n. m. → doat égout
fòra d’afars, le vòlga véser de bon uèlh (Pèire Godelin, ton n. m. thon
Ramelet, s. XVII) ton n. m. ton (sonorité)
Tolzan n. m. 1. pays toulousain veire: mondin ton, ta adj. poss. (s. XIII.) ton, ta
2. habitant du pays toulousain tona n. f. (s. XIII.) tonne
tolzan n. m. ancienne monnaie occitane tonal, ala adj. (s. XIX. . . ) tonal, ale
tolzan, ana adj. (de "marca tolosanum" (s. VIII)) du tonalitat n. f. (s. XIX. . . ) tonalité
pays toulousain veire: mondin, tolosan tonatge n. m. (s. XV. . . , de l’anglés) tonnage
toma n. f. 1. tomme 2. fromage frais de vache tondedoira n. f. (s. XX.) tondeira tondeuse
tomata n. f. (s. XVIII. . . , del castelh. ? astèc) tomate (cheveux, laine. . . )
veire: poma d’amor tondeire, eira n. m. (s. XIII.) tondeur, euse (per-
tomatat n. m. purée de tomate pour conserver sonne)
tomba n. f. (s. XII.) tombe tondrà n. f. (s. XIX. . . , del rus ? lapon) toundra
tomba de frescor loc. l’air se rafraîchit tondre v. (s. XIII.) 1. tondre 2. (fig.) escroquer
tombada n. f. (var.: 3 / menusalha) 1. chute 2. cas- tondut (aquò’s -) loc. c’est une affaire bouclée
cade 3. abats 4. abattis 5. retombée 6. zone géo- tonejaire n. m. haleur de navire, de péniche
graphique de clientèle tonejar v. haler une péniche. . .
tombada (aver una gròssa -) loc. avoir une
tonèl n. m. (s. XIII.) tonneau
grosse clientèle
tonèla n. f. (s. XII.) tonnelle
tombada (non fa la -) loc. le compte n’y est pas
tonelariá n. f. (s. XIII. . . ) tonnellerie
tombant-levant loc. d’une façon ou d’une autre
tonelièr n. m. (s. XIII. . . ) tonnelier
tombant-levant (viure -) loc. vivre à grand
tonha n. f. 1. pain noir 2. idiot, nigaud - cit.:
peine
Jèsus! Senha-te, tonha (Francés de Corteta, Ramonet,
tombar v. (s. XII.) 1. chuter - cit.: Me mancava ben
s. XVII)
dètz-e-nòu sòus, mas coma teniái çò plus gròs, me pen-
tòni, tònia adj. e n. (de l’occ. « Antòni ») nigaud,
savi que çò menut tombariá tot sol un jorn d’estrenas.
aude
Tot virava plan, e i aviá qu’a esperar aquel jorn as-
tonic, ica adj. (s. XVI. . . ) tonique - cit.: Lo grop
truc (Loïsa Paulin, Lo vièlh libre d’images) 2. tomber
pronominal precedent lo vèrb es proclitic e atòn, men-
3. abattre 4. démolir 5. échoir
tre que lo grop seguissent lo vèrb es enclitic e tonic.
tombar (se -) v. se laisser choir
Cal notar que, dins aqueste darrièr cas, la lenga an-
tombar als quatre pipòts loc. tomber à la ren-
ciana coneissiá que de pronoms atòns (Loís Alibèrt,
verse
Gramatica, 1935)
tombar cap primièr loc. tomber la tête la pre-
tonicitat n. f. (s. XIX. . . ) tonicité
mière
tonièr n. m. (s. XIX. . . ) thonier (bateau)
tombar còrfalit tomber en pâmoison
tombar d’abocadents loc. tomber face contre tonificar v. (s. XIX. . . ) tonifier
terre tonina n. f. thonine (variété de thon)
tombar d’abocons loc. tomber face contre terre tonsura n. f. (s. XIII.) tonsure
tombar d’aiga loc. uriner (en termes choisis) tonsurar v. (s. XIV.) tonsurer
veire: pissar, urinar, escampar d’aiga tonton n. m. (fam.) tonton
tombar d’esquina e de se curar l’uèlh (aquò es tònus n. m. (s. XIX. . . ) tonus
plan trist e crudèl, de -) expr. il faut savoir faire topazi n. m. (s. XIV.) topaze
face aux impondérables topin n. m. (s. XII.) pot de terre allant au feu
tombar en recabús loc. avoir une rechute topin (cadun sap qué li bol dins lo -) expr. il ne
tombar totjorn de patas, coma los gats loc. peut pas ignorer cela
1. savoir toujours se tirer d’affaire 2. retomber topin que se trufa de l’ola (es lo -) expr. c’est
toujours sur ses pattes, comme les chats l’hôpital qui se moque de la Charité
tombarèl n. m. tombereau topina n. f. (s. XII.) 1. toupine 2. pot de terre à
tombassièr n. m. fossoyeur veire: tombièr deux anses (confit. . . )
tombat n. m. drop (rugby) topinada n. f. potée
tombat en palha (non es / es pas -) loc. ce n’est topinambor n. m. (s. XVII. . . , del tupí) topinam-
pas tombé dans l’oreille d’un sourd bour
tombèl n. m. tombeau topinar, topinejar v. s’occuper à la cuisine
tombièr n. m. fossoyeur veire: tombassièr topinon n. m. petit pot de terre allant au feu
tombòla n. f. (s. XIX. . . , de l’italian) tombola topografe n. m. (s. XVIII. . . ) topograf topographe
tòme n. m. (s. XVI. . . ) tòm tome (livre) - src.: topografia n. f. (s. XVI. . . ) topographie
Mistral, 1878 : "tome" topologia n. f. (s. XX., de l’anglés) topologie

598
toponime tornar amb un pam de nas (se’n -)

toponime n. m. (s. XIX. . . ) toponim toponyme - es fòrça toristica (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas d’en
cit.: De segur, los toponimes locaus be son rares (Pèire Robèrt-Loís Stevenson, 2019)
Bèc, La canta de Rotland, 2014, p. 8). torment n. m. (s. XI.) tourment
toponimia n. f. (s. XIX. . . ) toponymie tormentar v. (s. XII.) tourmenter
toponimic, ica adj. (s. XIX. . . ) toponymique tormentat, ada adj. (s. XV. . . ) tourmenté, ée
toponimista n. (s. XX.) toponymiste torn n. m. (s. XII.) tour (action de tourner)
tor n. f. (s. XII.) → torre tour torn n. m. 1. tour (outil) 2. treuil
tòr n. m. 1. billot 2. ver du bois torn (a -) loc. à son tour
tòr n. m. 1. glace 2. gelée torn (a son -) loc. à tour de rôle
tòr es fendilhat (lo -) loc. la glace est craquelée torn de baston (far lo -) loc. réaliser un profit
tòracebas n. f. courtilière illicite
toracic, ica adj. (s. XVI. . . ) thoracique torn de las rogasons (far lo -) loc. prendre le
torada n. f. langue de terre dans les marais chemin des écoliers
Torah n. f. (de l’ebrieu) Torah torn ni vòlta (sense -) loc. sans détours
toral n. m. 1. tertre 2. talus (s’exprimer)
toralora n. f. chalumeau (musique) veire: toreta torna n. f. (s. XII.) 1. ristourne 2. revanche 3. ri-
poste 4. compensation 5. carte retournée (jeu)
torax (pl. toraxes) n. m. (s. XV. . . ) thorax torna (coma qualqu’un que -) expr. comme un
torb, torbilhon n. m. tourbillon revenant
torba n. f. foule torna (en -) loc. en compensation
torba n. f. tourbe torna es de -) loc. c’est à recommencer
torbejar, torbilhar v. tourbillonner torna per un (tot -) loc. cela revient au même
torbièra n. f. tourbière torna sulcòp loc. il répond du tac au tac
tornada n. f. (s. XII.) 1. ritournelle 2. tournée
tòrca n. f. (s. XIII. . . ) torque (collier gaulois)
3. refrain 4. reprise
torcar (torchar) v. (s. XII.) 1. torcher 2. essuyer
tornadís, issa adj. (s. XIII.) 1. qui retourne 2. tour-
torcedura n. f. (s. XII.) torsion (cheville. . . )
nant, ante
torcejar v. tortiller
tornament n. m. tournoiement
tòrcer v. (s. XII.) tordre - cit.: Bensai per qu’a Pin-
tornant n. m. tournant
saguèl, en escrimant d’esperit amb tu sota Lucili, aviái
tornar v. cailler (lait)
[demembrat] de saber escrimar d’espasa. Paravi don-
tornar adv. 1. encore 2. à nouveau
cas de quarta, ponhet torçut (Robèrt Lafònt, L’eròi,
tornar v. 1. rendre quelque chose - cit.: E quand
2001)
sèt oras avián picat despuèi un tròç al cloquièr de
tòrcer v. 1. venir à bout d’un travail.. 2. (triv.)
Sant Miquèl, me caliá partir. . . Mas, en me’n tor-
torcher un travail
nant, aviái d’alas que me portavan (Julieta Dissèl, s.
tòrcer v. venir à bout
XX) 2. rapporter 3. vomir 4. tourner (façonner
tòrcer brica (sense -) loc. sans tergiverser
au tour) 5. revenir 6. redevenir 7. recommencer
tòrcer e avalar (non far que / far pas que -) expr. - cit.: En 1985, après la mesa al demembrièr de la
manger de grand appétit proposicion de lèi n° 2157 del Partit Socialista, la
tòrcer la gaunha loc. faire la grimace pòrta entredubèrta semblariá que se tornèsse pus-
tòrcer lo morre loc. 1. rechigner 2. tordre le nez lèu tancar (Jòrdi Blanc, Jaurés e Occitania, 1985);
tòrcha n. f. (s. XV.) torche M’arresti beure a l’ombra d’un fraisse. Torni partir
torcida n. f. → estòrsa entorse en tirant l’abrassac (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas
torcon n. m. 1. torchon 2. (fig.) souillon d’en Robèrt-Loís Stevenson, 2019) 8. s’en retourner
torçut, uda adj. tordu, ue tornar ! interj. encore !
torda n. f. grive tornar ! interj. encore !
tordejar v. avoir le tournis tornar (i -) loc. recommencer la même erreur
tordola n. f. (s. XIII.) tourterelle tornar (se’n -) loc. s’en retourner
tordolejar v. 1. papillonner 2. flâner tornar (se) v. rendre les coups
tordolon (far lo -) loc. tourner autour du pot tornar a l’ostal loc. rentrer à la maison
toreta n. f. chalumeau (musique) veire: toralora tornar a sas rasons (se’n -) loc. revenir à son
sujet / à ses moutons
torilhon n. m. 1. tourillon veire: cavilha 2. pivot tornar a son èsser loc. retourner à son état nor-
3. cheville mal
torisme n. m. (s. XIX. . . ) tourisme tornar a son item loc. revenir à ses moutons
torista n. (s. XIX. . . , de l’anglés) touriste tornar amb un pam de nas (se’n -) expr.
toristic, ica adj. (s. XIX. . . , de torista) touristique 1. revenir chargé de honte 2. être renvoyé, re-
- cit.: Soi susprés de constatar cossí aquela borgada poussé

599
tornar brida tossejar

tornar brida loc. revenir à ses moutons torrefar v. (s. XVI. . . ) torreficar torrefier
tornar dire loc. redire veire: redire torrèla n. f. tourelle
tornar enfangar l’ostal (non -) loc. ne plus torrent n. m. (s. XIV.) torrent
remettre les pieds à la maison torride, ida adj. (s. XIV : « torrid ».) torrid torride
tornar far loc. refaire veire: refar - src.: Mistral, 1878: "tourride"
tornar l’argent loc. rendre l’argent torril / torrin n. m. 1. tourin 2. soupe à
tornar l’espasa dins l’estug loc. remettre l’épée l’oignon. . . )
au fourreau torrofle n. m. lieu de débauche veire: córrer lo
tornar la pera al sac loc. rendre la pareille torrofle
tornar mai loc. tornamai; tornarmai 1. une fois torrofle (al -) loc. à l’abandon
encore 2. à nouveau. torrolhar v. 1. choyer 2. se tenir au chaud
tornar metre en (bon) estament loc. remettre tòrs (pl. tòrses) n. m. torse
en état tòrs, tòrsa adj. tordu, ue
tornar metre sus la bugada loc. 1. récidiver 2. y torsada n. f. torsade
revenir torsadar v. torsader
tornar nevar loc. 1. reneiger veire: renevar torsion n. f. (s. XIII.) torsion
2. neiger à nouveau tòrt n. m. (s. XII.) 1. tort 2. dommage
tornar partir loc. repartir veire: repartir tòrt (a dreit o -) loc. à tort ou à raison
tornar plòure loc. il pleut à nouveau tòrt (far -) loc. faire du tort
tornar rason loc. rendre raison tòrt en travèrs (de -) loc. adv. (s. XII.) à tort et à
tornar sul rèire-pè loc. retourner sur ses pas travers
tornar un libre loc. rendre un livre tòrt o dreit (a -) loc. à tort ou à raison
tornarai la moneda de son argent (li -) expr. je tòrt, tòrta adj. (s. XII.) 1. tordu, ue 2. boiteux,
lui rendrai la monnaie de sa pièce euse
tornas (rendre las -) loc. rendre la pareille
torta n. f. → tortora tourterelle
tornatemps (far a -) loc. s’aider mutuellement
torta n. f. 1. tourte veire: crostada 2. gros pain
tornatge n. m. (s. XX.) tournage (film)
tortejar v. boiter
tornavitz (pl. tornavises) n. m. (s. XVII. . . )
tortèl n. m. (s. XIII.) 1. tourteau (gâteau rond)
tournevis
veire: far tortèl 2. crabe tourteau
tornavitz crucifòrme n. m. tournevis cruci-
tortèl (far -) loc. ne pouvoir achever un travail
forme
tòrticòli n. m. (s. XVI. . . , fargat del latin) torticolis
torneg (pl. torneges) n. m. (s. XII.) tournoi
tortièra n. f. tourtière
tornejament n. m. 1. tournoiement 2. vertige
tortilhament n. m. tortillement
tornejar v. (s. XII.) tournoyer
tornés (pl. torneses) n. m. (s. XII.) tournois tortilhar v. tortiller
(monnaie de Tours) tortilhon n. m. tortillon de tête (charge)
tornièr, ièra n. tornejaire tourneur, euse tortor n. m. tourterelle mâle
tornissar v. façonner au tour tortora n. f. tourterelle
torns (a dos -) loc. à double tour tortora n. f. tourterelle femelle veire: torta
torpilha n. f. (s. XIX., de l’italian) torpille (mili- tortorèl n. m. 1. tourtereau 2. (fig.) amoureux
taire) tortuga (anar a pas de -) loc. aller lentement
torpilha n. f. torpille (sorte de raie) tortuós, osa (pl. tortuoses, osas) adj. (s. XIV.)
torpilhaire, aira n. (s. XIX. . . ) torpilleur, euse tortueux
(soldat) tortuosament adv. (s. XIV.) tortuosament
torpilhar v. (s. XIX. . . ) torpiller tortuositat n. f. (s. XIV.) tortuosité
torpilhièr n. m. (s. XIX. . . ) torpilleur (bateau de tortura n. f. (s. XII.) torture
guerre) torturar v. (s. XII. . . ) torturer
torpor n. f. (s. XV. . . ) torpeur tos (pl. tosses) n. f. (s. XIX. . . ) toux
torrada n. f. gelée tos, lo fum e l’amor (i a tres causas que non se
torrar v. geler pòdon escondre : la -) expr. il y a trois choses
torrar al canton loc. faire très froid que l’on ne peut cacher : la toux, la fumée et
torrar en l’aire loc. geler sec l’amour
torre n. f. (s. XIII.) tour (fortif.) veire: tor toscan, ana adj. (s. XVI. . . , de l’italian) toscan, ane
torrefaccion n. f. (s. XVII. . . ) torréfaction tosèla n. f. touselle (variété de blé)
torrefactor n. m. (s. XIX. . . ) torréfacteur (ap- tosoiras n. f. plur. 1. forces 2. ciseaux à tondre
pareil) les brebis
torrefactor, tritz (pl. torrefactors, trises) n. (s. tosquirar v. tondre
XIX. . . ) torréfacteur, trice (personne) tossejar v. toussoter

600
tossilhós, osa (pl. tossilhoses, osas) toxina

tossilhós, osa (pl. tossilhoses, osas) adj. (s. XIV.) petuau decret / perque de tots l’ordenança entenuda /
qui tousse sia recebuda (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565)
tossiment n. m. (s. XIII. . . ) 1. toux 2. accès de tot-terren adj. (s. XX.) tout-terrain
toux total, ala adj. e n. m. (s. XIV. . . ) total, ale - cit.:
tossir v. (s. XIII.) tousser Demanda’m donc e ma man liberala / per eretat las
tossir coma un asclaire loc. tousser beaucoup gents te balharà / e los estrems de la tèrra totala / a
et fort ton voler era assubjectirà (Arnaud de Saleta, Psalme
tossir coma un tambor loc. tousser beaucoup II, s. XVI)
et fort totalament adv. totalement - cit.: Jo èi mon amna
tòsta n. f. tartine grillée lhevada / entà tu devòtament / e dessús tu colocada /
tòstapan n. m. (s. XX., neologisme recent) grille- ma hida totalament (Arnaud de Saleta, Psalme XXV)
pain totalitari, ària adj. (s. XX.) totalitaire
tostar v. 1. griller 2. rôtir totalitarisme n. m. (s. XX.) totalitarisme
tostas (a -) loc. à trempettes totalitat n. f. (s. XIV.) totalité
tostejar v. beurrer une tartine totalizar v. (s. XIX. . . ) totaliser
tostemps adv. → totjorn toujours veire: sempre totara adv. dans un instant
toston n. m. 1. tartine 2. poupon totareta adv. dans un petit moment
tostona de gèis n. f. femme précieuse / délicate totèm n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés ? algonquin)
totem
tostonet, eta adj. 1. mignon, onne - cit.: Pèire
totemic, ica adj. (s. XIX. . . ) totémique
l’òrb e Guilhèm la guida, / dròlles e de fòrt [genta]
vida, / partiguèn un jorn de l’autre an, / del bon país totemisme n. m. (s. XIX.. ;) totémisme
de Carmentrant, / per a plaser véser las minas / de las totes dos loc. tous les deux - cit.: Morir totes dos
tostonetas mondinas, / e saber se lor perfeccion / junta al còp ? (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
damb la reputacion (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) totes dos / tres / quatre. . . loc. tous les deux /
2. charmant, ante trois / quatre. . .
tot adv. 1. tout 2. totalement totes tocants loc. 1. en grand nombre 2. très
rapprochés
tòt n. m. goulot de bouteille
totjorn adv. toujours veire: tostemps, sempre
tot (aquò’s -) loc. c’est tout
totjorn (a -) loc. à tout jamais
tot (del -) loc. adv. totalement
totjorn e jamai loc. à tout jamais
tot (dins -) loc. à tout prendre
totjorn mai d’òbra que de temps ( i a -) loc. on
tot a tot loc. du tout au tout
n’a jamais le temps de tout faire
tot aquò (dins -) loc. 1. après tout veire: a mala totjorn que (es -) loc. toujours est-il que
fin 2. à tout prendre totòbra n. m. 1. factotum 2. homme à tout faire
tot d’una loc. 1. sur le champ 2. tout d’un coup totòm pron. indef. tout le monde
tot del long (tot del -) loc. longuement veire: totòm (als uèlhs de -) loc. au vu et au su de tout
longament - cit.: Nom imaginat de mestressa, coma le monde
Clorís, Filís, Florís. E se tira de liri, flor conescuda, totora (de -) loc. de toute saison
autrament Ròsa de Junon. Tot del long au ditz un Totsants n. pr. (s. XII.) Toussaint
brave medecin (Pèire Godelin, Contra, s. XVII) Totsants (per -) loc. pour la Toussaint
tot d’una loc. adv. 1. sur le champ 2. tout à coup Totsants (per -) loc. à la Toussaint
tot e de tot (en -) loc. en toutes sortes de choses Totsants a Pentacosta, cada dessèrt es una
tot e jamai loc. à tout jamais crosta (de -) expr. de Toussaint à Pentecôte, il
tot el (es -) loc. c’est tout son portrait n’y a plus de fruits dans les vergers. Il reste les
tot en tot (de -) loc. 1. tout à fait 2. parfaitement pâtisseries.
tot li es cort, es Joan mal-m’agrada expr. → tot totun adv. 1. tout de même 2. quand même
li es cort il n’est jamais satisfait toxic, ica adj. (s. XVI. . . ) toxique
tot quant es loc. quoi qu’il en soit toxicitat n. f. (s. XIX. . . ) toxicité
tot que loc. bien que toxicologia n. f. (s. XIX. . . ) toxicologie
tot un loc. 1. tout de même 2. de même que toxicologic, ica adj. (s. XIX. . . ) toxicologique
3. cependant 4. aussi bien 5. même chose toxicològue, òga n. (s. XIX.. ;) toxicològ toxico-
tot, tota adj. indef. tout, toute logue
tot-i-cal (un -) loc. un lieu déshérité, dépourvu toxicoman, ana adj. (s. XX.) toxicomane
de tout toxicomania n. f. (s. XX.) toxicomanie
tot-poderós, tota-poderosa adj. tout-puissant, toxicòsi n. f. (s. XX.) toxicose
toute-puissante toxina n. f. (s. XIX. . . ) toxine
Tot-Potent (lo -) n. pr. m. le Tout-Puissant - cit.: trabalh n. m. (s. XII.) 1. travail - cit.: Conven de per-
Jo narrarèi e non tirèi secret / deu Tot-Potent lo per- siègre aquel trabalh d’unificacion dins lo vocabulari e

601
trabalh trach (se donar -)

mai que mai dins la morfologia (Loís Alibèrt, Gramat- trabalhar a tengut loc. travailler sans relâche
ica, 1935) 2. dispositif pour ferrer les bœufs trabalhar aicí sèm loc. travailler d’arrache-pied
trabalh (accident del -) n. m. accident du tra- veire: de pè e d’ongla, de fèbre continua
vail trabalhar amb la canha loc. travailler sans
trabalh (còdi del -) n. m. code du travail (dr.) ardeur
trabalh (contracte de -) n. m. contrat de travail trabalhar coma un dragàs loc. travailler comme
(socio.) un beau diable
trabalh (es un borrèl de -) loc. c’est un gros trabalhar de dos loc. faire le travail de deux
travailleur trabalhar d’èime loc. travailler sans modèle
trabalh (ròssa de -) n. bourreau de travail trabalhar per se loc. travailler à son compte
trabalh (viure de son -) loc. vivre de son travail
trabalhar sense relambi loc. travailler sans
trabalh ? (qu’es aquel -) loc. que signifient ces
relâche
façons ? C’est du propre ! (trabalh = conduite
trabalhar son argent (far -) loc. faire fructifier
de vie)
son argent
trabalh a la gacha-empega (far un -) loc. bâcler
trabalhejar v. travailler sans conviction
un travail
trabalh a pè levat (far son -) loc. faire son tra- trabuc (trabuche) n. m. (s. XII.) 1. trébuchet veire:
vail avec négligence trabuquet 2. obstacle 3. action de trébucher
trabalh d’un òme (aquò non es lo -) loc. 1. c’est trabucada (trabuchada) n. f. 1. achoppement
indigne d’un homme 2. c’est une indignité (tra- 2. faux pas
balh = conduite de vie) trabucament (trabuchament) n. m. (s. XIII.) →
trabalh de monina (far de -) loc. travailler mal trabuc trébuchement
trabalh dels enfants n. m. travail des enfants trabucar (trabuchar) v. (s. XII.) 1. achopper
trabalh desprofieitós (un -) loc. un travail ni 2. renverser
fait ni a faire trabuquet n. m. (s. XII.) → trabuc trébuchet
trabalh en talh (metre un -) loc. 1. mettre en trac (a tot -) loc. adv. 1. tout à trac 2. brusque-
chantier 2. entamer un travail ment
trabalh negre n. m. travail au noir traca n. f. espèce, sorte
trabalha lo temps plan mai que las gens expr. traca n. f. traque
le temps travaille plus que les gens traça n. f. (s. XII.) trace - cit.: Açò ditz, e me ven
trabalha manja palha, lo que fa ren manja fen de còsta, / revisitar, còsta per còsta, / le descarat còp
(lo que -) expr. ce n’est pas celui qui travaille que son trait / dins mon paure còrs aviá fait, / e vist
qui profite le plus de son labeur que l’a, de mala fòrça, / le retira damb una estòrça /
trabalha que trabalharàs loc. à force de tra- afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins clavelat, /
vailler tirès per la metissa traça, / le còr [desregat] de sa plaça
trabalha, Dieu ajuda (qual -) loc. aide-toi, le (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII)
Ciel t’aidera traca (de tota -) loc. de toute sorte
trabalha, Dieu baila (qual -) loc. aide-toi, le traça (far -) loc. durer longtemps
Ciel t’aidera traça de rauba n. f. vieille robe usée
trabalhador, doira adj. (de trabalh / tribalh, var.: tra- traça de vida n. f. vie de chien
balhader, era) qui est à travailler (champ) veire:
tracanard n. m. traquenard
trabalhaire
tracar v. traquer
trabalhaire (es un gròs -) loc. c’est un gros tra-
trace (èsser plan -) loc. être mal en point
vailleur
trabalhaire, aira n. travailleur, euse trace de capèl n. m. vieux chapeau usé
trabalham tant que de Dieu podèm loc. on tra- trace de chaval n. m. 1. haridelle 2. vieux
vaille tant qu’on peut cheval
trabalhar v. (s. XII.) travailler trace de mond (de -) loc. des personnes peu
trabalhar (aquò es ben -) loc. voilà une belle fréquentables
action (trabalh = conduite de vie) trace d’arnesc n. m. 1. sale gosse ! 2. vilain gar-
trabalhar (èsser a -) loc. être en train de tra- nement
vailler trace d’aucèl n. m. triste sire
trabalhar (far -) loc. être client de trace d’òme (un -) n. m. sale type
trabalhar a grand dèstre loc. travailler à toute trace, aça adj. 1. sale individu (terme de mépris
hâte 2. parfois nuance affectueuse) 3. qui ne vaut
trabalhar a prètzfait loc. travailler à la tâche rien 4. qui est en mauvaise santé
trabalhar a se far petar las bretèlas expr. tra- trach (se donar -) loc. 1. s’aviser 2. se rendre
vailler avec acharnement compte

602
trachar (se) traire (non saber en qual se -)

trachar (se) v. (lat. tractare) → se tractar 1. se ren- per un adjectiu passapertot, laissas a represas ditas
dre compte veire: tractar - cit.: A la [meteissa] tem- similaras, evocacion de personnatges mes o mens is-
pora, m’escriviá una longa letra qu’enclaus un brave torics o mitics sus la sola sonoritat, de còps arabizanta
pauc de sa pensada : es per aquò qu’està plan de ne de son nom, descripcions repetitivas e esteorotipadas
citar aicí qualques passatges ont Delbosquet escapola de batalhas, etc.), Pèire Bèc,La Canta de Rotland, 2014
sens se’n trachar un tròc de son tèstament felibrenc traductor, tritz (pl. traductors, trises) n. (s.
(Antonin Perbòsc, Per Capvath la Lana, 1924); Tot XVI. . . , lat. traductor) traduseire traducteur, trice
d’un còp se trachèt que parlava tot sol. Prèp d’el, son traduire v. (s. XV. . . , lat. traducere) traduire
amic roncava doçament coma un caton. Seguret se traduit, a adj. (s. XVI..., de traduire, var.: traduch, a)
calèt, e tot en fialant de [sòmnis], al cap d’un moment, traduit, e - cit.: Un libre traduit en mai d’una lenga
el tanben s’adormiguèt (Enric Molin, En tutant lo tradusible, ibla adj. (s. XVIII..., de tradusir)
grelh, 1965) 2. prendre garde 3. s’agir - cit.: Es traduisible
evident que, se se tracha d’un país ideal, se pòt causir tradusible, ibla adj. (de traduire) traduisible -
per el una forma linguistica quina que siá, o naturala src.: Alibèrt, 1966: tradusible
o perfièchament artificiala (Robèrt Lafont, Ortografia, tradusir v. (s. XV..., lat. traducere) → traduire
1971) traduire
Tràcia n. pr. Thrace (ancien pays des Balkans) - trafec n. m. (s. XII.) trafic trafic (marchandise)
cit.: Tau me trobèc lo rei sanguinolent de Tràcia quan trafega n. f. trafica tromperie
hoc per mi pagat de la medisha gràcia (Pèir de Garròs, trafegadís (pl. trafegadisses) n. m. traficatge;
Ercules, 1567) traficariá 1. remue-ménage 2. agitation
tracta dels negres n. f. traite des noirs (es- trafegaire, aira n. (s. XIII.) traficaire; traficant;
claves) trafiquièr trafiquant, ante
tractable, abla adj. (s. XIII.) 1. traitable trafegar v. traficar trafiquer
2. tractable trafegós, osa (pl. trafegosses, ossas) adj. traficós
tractament economic del caumatge n. m. traite- trafiqueur, euse
ment économique du chômage (écon.) trafeguejaire, aira n. trafiquejaire chicaneur,
tractament social del caumatge n. m. traite- euse
ment social du chômage (écon.) trafeguejar v. trafiquejar 1. chicaner 2. em-
tractar (se) v. (s. XIII.) s’agir de veire: trachar brouiller
tractar de mesprètz loc. traiter avec mépris trafeguièr, ièra n. (s. XII.) trafiqueur, euse
tractat n. m. (s. XIII.) traité trafic n. m. (de l’anglés) trafic (circulation. . . )
tractor n. m. (s. XIX. . . ) tracteur tragedia n. f. (s. XIV. . . ) tragèdia tragédie
tradicion n. f. (s. XIV., lat. traditio) tradition - cit.: tragedian, ana n. (s. XVIII. . . ) tragidor tragédien,
Estimam qu’al punt de vista de la grafia, cal conciliar enne
nòstras tradicions classicas, los resultats de l’estudi tragic, ica adj. tragique - cit.: Ací, damb los trag-
scientific de la lenga, la grafia mistralenca e la grafia ics bordaquins, Andromaca, / de còps de punhs lo
catalana, sens tròp nos alunhar de las costumas a las pieish e la cara no’s maca (Pèir de Garròs, Eglògas,
qualas èm avesats despuèi l’escòla (Loís Alibèrt, Gra- 1567); En evocant aquela fin tragica e gloriosa de la
matica, 1935); Se veirà pro que l’autor dels novèls patria lengadociana, cossí mon esperit seriá pas trevat
Fablèls n’a gardat dels vièlhs que çò que [li] a agradat, pel sovenir del grand istorian-trobaire dels Albigeses,
mai que mai çò que los aparenta a de contes [popu- Napoleon Peirat (Antonin Perbòsc, Discors de Foish,
lars] occitans, en i apondent un brave pauc de çò que 1896)
s’es tròp avalit de las literaturas, mas qu’es demorat traïdament adv. traîtreusement
plan vivent dins nòstra lenga e dins nòstras tradicions traïdor, ora n. traite traître, traîtresse
(Antonin Perbòsc, Fablèls calhòls, 1936) traïment n. m. 1. trahison 2. traitrise
tradicionalament adv. traditionnellement - cit.: traïn n. m. (s. XII.) 1. conduite - cit.: Uèit ans
De drollassas dau MLF se vougueron prene Anna que se trobavan a vendémias sens aver nosat los caps,
Maria e Maria Anna amb élei sota l’escapa que la civ- que la guèrra d’un costat e son traïn de malastre, la
ilizacion occitana es tradicionalament fallocentrica, la secada de l’autre avián demesit son aver, restrenhit
pròva n’eran aquelei quatre masclàs que s’eran cargat sa vida, rosegat sos demans (Leon Còrdas, Sèt pans,
doas filhetas sens pensar de li fisar lo volant (Robèrt 1977) 2. train (de vie. . . )
Lafònt, 1984) traïn (téner lo -) loc. suivre la routine
tradiment n. m. (s. XII.) → traïson trahison traïn que i anava (del -) loc. de la façon dont il
traduccion n. f. (s. XIV., lat. traductio) 1. traduc- menait sa vie
tion (acte) 2. traduction (résultat) - cit.: ... çò traïr v. (s. XII.) trahir
qu’ua traduccion ritmada e permet benlhèu de milhor traire v. (s. XII.) 1. tirer veire: tirar 2. enlever
retrobar (estile formular, emistiquis o vèrses sancèrs traire (non saber en qual se -) loc. ne savoir à
recurrents, cavilhas de tota traca, personatges tipizats quel saint se vouer

603
traire (sense mal -) transfusion

traire (sense mal -) loc. 1. sans aucun risque transaccion n. f. (s. XIII. . . ) transaction
2. sans courir de risque transalpin, ina adj. (s. XIV. . . ) transalpenc
traire lo margue après la pigassa expr. jeter le transalpin, ine
manche après la cognée transat n. m. transat (siège bébé. . . )
traire mal loc. être fâché transatlantic, ica adj. e n. m. (s. XIX. . . ) transat-
traire mal de qualqu’un loc. craindre pour lantique
quelqu’un transaustralian, ana adj. (s. XIX..., de trans + aus-
traire pena loc. être en peine tralian) transaustralien, enne
traïson (auta -) n. f. haute trahison transbòrdament n. m. (s. XVIII. . . ) transborde-
traïson (préner en -) loc. prendre par trahison ment
trait (del dit al fait i a grand -) loc. il y a loin de transbordar v. (s. XVIII. . . ) transborder
la coupe aux lèvres transbordièr n. m. (s. XIX. . . ) transbordaire trans-
trait / trach (pl. traits / traches) n. m. 1. trait bordeur
- cit.: Açò ditz, e me ven de còsta, / revisitar, còsta transcendéncia n. f. (s. XVII. . . ) transcendance
per còsta, / le descarat còp que son trait / dins mon transcendent, enta adj. (s. XIV.) transcendant,
paure còrs aviá fait, / e vist que l’a, de mala fòrça, / le ante
retira damb una estòrsa / afin que le cap barbelat, /que transcendental, ala adj. (s. XVI. . . ) transcenden-
s’èra lasins clavelat, / tirès per la metissa traça, / le tal, ale
còr [desregat] de sa plaça (Pèire Godelin, Ramelet, s. transcendir v. (s. XX.) transcender
XVII) 2. flèche transcripcion n. f. (s. XVI. . . ) transcription
trait / trach (pl. traits / traches) n. m. 1. distance transcriptor n. m. (s. XX.) transcripteur (ap-
2. traite pareil)
traït, ida adj. trahi, trahie
transcriptor, tritz (pl. transcriptors, trises) adj. e
traita / tracha n. f. (s. XIII.) 1. traite 2. extraction
n. (s. XVI. . . ) transcripteur, trice
traitaire n. m. (s. XVII. . . ) tractaire; tractador;
transcriure v. (s. XIII.) trascriure transcrire
trachador; trachaire traiteur (restaurant)
transferabilitat n. f. (s. XIX. . . .) transférabilité
trajècte n. m. (s. XVI. . . ) te trajet
transferasa n. f. (s. XIX. . . ) transférase
trajectòria n. f. (s. XVIII. . . ) trajectoire
transferencial, ala adj. (s. XX.) transférentiel,
tralh n. m. 1. empreinte de pied 2. trace 3. ves-
elle
tige
transferible, ibla adj. (s. XIX. . . ) transferable
tralha n. f. 1. trace 2. traînée
transférable
tralhar v. 1. suivre à la trace 2. fouler aux pieds
transferiment n. m. (s. XVIII. . . ) transfèrement
tralla n. f. débauche
tralla (far la -) loc. faire la fête / débauche transferir v. (s. XIV. . . ) trasferir transférer
tram n. m. tuf transferir v. (s. XX.) trasferir transférer (psych.)
trama n. f. (s. XII.) trame transfèrt n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) transfert
tramalh n. m. tramail (filet) (psych.)
tramar v. 1. tisser 2. tramer transfèrt n. m. (s. XVIII. . . ) transfert (transport)
trampelada (a -) loc. à pas chancelants transfiguracion n. f. (s. XIII.) trasfiguracion
trampelaire, aira n. qui titube / chancelle transfiguration
trampelar v. 1. chanceler 2. tituber transfigurar v. (s. XIII.) trasfigurar transfigurer
trampolada (a -) loc. démarche d’ivrogne transfigurator, tritz (pl. transfigurators, trises)
tramway (pl. tramways) n. m. (s. XIX. . . , de adj. (s. XIX. . . ) transfigurateur, trice
l’anglés) tramway transformable, abla adj. (s. XVI. . . ) trans-
tran n. m. chiendent formable
trandolar al vent loc. balancer au gré du vent transformacion n. f. (s. XIV. . . ) transformation
tranquil coma Baptista loc. tranquille comme transformar v. (s. XIV.) transformer - cit.: Aracne
tranquil coma d’òli loc. tranquille comme [...] forèc transformada en [aranha], qu’encara non
tranquil coma una bèla aiga loc. tranquille pòt pas debrembar le mestièr (Pèire Godelin, s. XVII).
comme transformator, tritz (pl. transformators, trises)
tranquil, illa adj. (s. XV. . . ) tranquille - cit.: Tot en adj. e n. m. (s. XIX. . . ) transformaire;
trotinejant sus un montairon d’òrdi, / dins un recan- transformador transformateur
ton de granièr, / doas mirgas, que vivián tranquillas e transformisme n. m. (s. XIX. . . ) transformisme
d’acòrdi / e per qui tot èra planièr, / [s’enchipravan] transformista n. (s. XIX. . . ) transformiste
de la pitança (Aquiles Mir, La doas mirgas, s. XIX) transfuga n. (s. XVII. . . ) transfuge
tranquillitat n. f. (s. XIV.) tranquillité transfusar v. (s. XVII. . . ) transfuser
tranquillizant n. m. (s. XVIII. . . ) tranquillisant transfusat, ada adj. (s. XX.) transfusé, ée
tranquillizar v. (s. XV. . . ) tranquilliser transfusion n. f. (s. XIX. . . ) transfusion

604
transfusional, ala traqueotomia

transfusional, ala adj. (s. XX.) transfusionnel, transpòrt n. m. (s. XIII.) transport
elle transportable, abla adj. (s. XVIII. . . ) trans-
transfusor, ora n. (s. XVIII. . . ) transfusaire trans- portable
fuseur, euse transportaire, aira n. (s. XX.) transporteur, euse
transgenic, ica adj. (s. XX.) transgénique (personne, entreprise)
transgressar v. (s. XIV. . . ) transgresser transportar v. (s. XIII.) trasportar transporter
transgression n. f. (s. XIII.) transgression transposicion n. f. (s. XIV., lat.trans + posicion)
transgressor n. m. (s. XIV.) transgresseur trasposicion transposition
transicion n. f. (s. XIV.) transition transsaarian, ana adj. (s. XIX. . . ) transsaaarian
transida n. f. (s. XV. . . ) transissement transsaharien, enne
transigir v. (s. XIV. . . ) transiger transsexual, ala adj. e n. (s. XX.) transsexuel, elle
transir v. (s. XV. . . ) transir transsiberian, ana adj. (s. XIX. . . ) transsibérien,
transistòr n. m. (s. XX.) transistor enne
transit n. m. (s. XVII. . . , de l’italian) transit transsubstanciacion n. f. (s. XIV. . . ) transsub-
transitar v. (s. XIX. . . ) transiter stantiation
transitiu, iva adj. (s. XIV.) transitif, ive transsubstanciar v. (s. XIII.) transsubstantier
transitivament adv. (s. XIV.) transitivement transversal, ala adj. (s. XV. . . ) transversal, ale
transitivitat n. f. (s. XIX. . . ) transitivité trantalh n. m. 1. cahot 2. chancellement, vacil-
transitòri, òria adj. (s. XIV.) transitoire lation
translacion n. f. (s. XIV.) traslacion translation trantalhada n. f. action de cahoter, de chan-
translatar v. (s. XIII.) translater - cit.: Translatet en celler, de vaciller
lati la maior partida de la bibla dels Grexs (Apòstols, s. trantalhant, anta adj. 1. cahotant, ante
XIII) ; Eths avèn leishat per istòria / deus hèits eroïcs 2. chancelant, ante 3. vacillant, ante 4. fig. hési-
la memòria / e, quant a la causa rustica, / eths n’avèn tant, ante, irrésolu, ue
descriut la practica / qui, per Columella, es estada / trantalhar, trantalhejar v. 1. cahoter
despuish en latin translatada (Pèir de Garròs, 1567) 2. chanceler, vaciller 3. fig. hésiter, être irrésolu
transliteracion n. f. (s. XIX. . . ) trasliteracion trantar v. 1. secouer 2. cahoter
translittération trantòl n. m. (s. XIV.) tràndol, tràntol balance-
translucide adj. (s. XVI. . . ) translucide ment
transmeteire, eira (pl. transmeteires, eiras) n. (s. trantòla n. f. balançola 1. escarpolette veire:
XX.) transmetteur, euse (personne) trantoleta 2. claie sur laquelle on conservait le
transmetre v. (s. XIX. . . ) transmettre veire: pain
trasmetre trantolant, anta adj. qui balance
transmigracion n. f. (s. XVI. . . ) trasmigracion trantolar, trantolejar v. balancelar balancer
transmigration trantoleta n. f. (de trantolar) balançoleta → tran-
transmissibilitat n. f. transmissibilité tòla escarpolette
transmissible, ibla adj. (s. XVI. . . ) transmissible tranuga n. f. → gram chiendent (bot.)
transmission n. f. (s. XVIII. . . ) transmission tranuga (triar de -) loc. faire des objections
transmissor n. m. (s. XV. . . ) transmetteur (instru- trap n. m. homme trapu
ment) trapa, trapadèla n. f. (s. XIII.) 1. trappe 2. piège
transmudable, abla adj. (s. XIV. . . ) transmuable trapar v. 1. attraper 2. trouver 3. rencontrer -
transmudament n. m. (s. XIII.) transformation cit.: Assistenta sociala... Cresi pas que se trapen aquí,
transmudar v. (s. XIII.) transmuer dins aquela administracion, fòrça viscomtessas o filhas
transmutacion n. f. (s. XIV.) trasmutacion trans- de [marqués] (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
mutation trapar l’esclòp a son pè loc. trouver l’âme sœur
transoceanic, ica adj. (s. XIX. . . ) transocéanique / ce que l’on désire
transparéisser v. (s. XVII. . . ) transparaître trapèla n. f. 1. piège 2. petite trappe
transparéncia n. f. (s. XIV.) transparence trapet, eta adj. trapu, ue
transparent, enta adj. (s. XIV.) transparent, ente trapèzi n. m. (s. XVI. . . ) trapèze
transpausable, abla adj. (s. XIX. . . ) transposable trapezista n. (s. XIX. . . ) trapéziste
transpausar v. (s. XVII. . . ) traspausar transposer trapista n. m. (s. XIX. . . ) trappiste
transpiracion n. f. (s. XVI. . . ) transpiration trapon n. m. judas (pour voir)
transpirar v. (s. XVI. . . ) trespirar transpirer traquèa n. f. (s. XVIII. . . ) trachée
transpirenèu, èa adj. (s. XX.) transpirenenc traqueal, ala adj. (s. XVIII. . . ) trachéal, ale
transpyrénéen, enne traquean, ana adj. (s. XIX. . . ) trachéen, enne
transplantacion n. f. (s. XIV.) trasplantacion traqueïti n. f. (s. XIX. . . ) trachéite
transplantation traqueòla n. f. (s. XIX. . . ) trachéole
transplantar v. (s. XIII.) trasplantar transplanter traqueotomia n. f. (s. XVIII. . . ) trachéotomie

605
traqueotomizar trauquilhar

traqueotomizar v. (s. XX.) trachéotomiser trastot, ota adj. (s. XII.) tout
traquet-traquet loc. à petits pas, tranquille- trasvasar v. (s. XVI. . . ) transvasar transvaser
ment trasvirar v. renverser veire: trastornar
tras prep. (s. XII.) 1. derrière 2. à la suite 3. au- trasvoidar v. décanter
delà tratjaman n. m. (de l’arabi) truchement
tras en tras (de -) loc. 1. à la suite l’un de l’autre trau n. f. (s. XII.) poutre
2. à la queue leu-leu trauc n. f. (s. XII.) trou
tras la mar loc. outre-mer trauc a la mar (far un -) loc. sombrer (bateau)
tras la nuèit loc. à travers la nuit trauc barrièr n. m. trou de boulin
tras que loc. très trauc de l’aurelha n. m. le creux de l’oreille
tras que long loc. très long trauc del debrembièr (al -) loc. au fond de
tras que totes loc. tous tant qu’ils sont l’oubli
trasbucar v. transvaser d’un sac à l’autre trauc dins l’aiga (far un -) loc. couler à pic
trascolar v. (s. XIII.) filtrer trauc dins l’aire (far un -) loc. donner un coup
trasfoguièr n. m. chenêt d’épée dans l’eau
trasforar v. transpercer trauc dins la luna (far un -) loc. 1. lever le pied
trasfuga n. (lat. transfuga) transfuge 2. faire faillite
trasgetar v. (s. XII.) 1. se remuer 2. tressaillir trauc dins l’aiga (un -) loc. un coup d’épée dans
traslimar v. s’impatienter l’eau
traslimar v. 1. souffrir 2. s’impatienter trauc en tèrra mòla (far un -) loc. donner un
traslundar v. poser les poutres derrière le lin- coup d’épée dans l’eau
teau traucable, abla adj. (s. XIII.) qu’on peut percer
trasman (a -) loc. (occ. tras + man) 1. hors de traucada n. f. 1. trouée 2. début du travail
portée 2. d’accès difficile traucada (far -) loc. passer ses nuits à veiller
trasmejar v. (lat. trans + mediare) 1. détourner traucadoira n. f. 1. forêt 2. vrille
2. faire disparaître traucanèu n. m. perce-neige
trasmetre v. (s. X.) → enviar 1. faire parvenir traucapaissièra n. m. barbeau (poisson)
veire: mandar, transmetre - cit.: Jo’t trasmetú l’auta traucar v. (s. XII.) trouer - cit.: Traucant sols la
setmana, / per Dordèr, hilh de ma neboda, / dotze rauba cendrosa / que s’estend, los albres, quilhats, /
bèths braus codalicoda / e cent motons, a l’estiugüèit d’aquela posca farinosa / florits pertot, son abilhats
/ güasanhats pròp de terça nuèit (Pèir de Garròs, (Paul Froment, Nadal, 1897)
Eglòga II, 1567) ; Ieu som ací vengut per dire, en traucar de dents loc. faire ses dents
mon lengatge, / que s’è le còrs petit pro grand es mon traular / traulhar v. → trolhar 1. fouler l’herbe,
coratge, / per mostrar bravament qu’ieu sabi quicomet etc. (marcher sur) 2. fouler le raisin, etc.
/ de çò que dins le cap la musa nos trasmet (Pèire (écraser) 3. patauger dans la boue
Godelin, Petita galantariá, s. XVII) 2. envoyer traumatic, ica adj. (s. XVI..., gr. traumatikos > lat.
trasmetre / mandar a Puègcelsis / a Bòsols / a traumaticus) traumatique
Pimbol. . . loc. envoyer promener traumaticina n. f. (s. XX., de traumatic) trau-
trasmontana n. f. (s. XIII.) 1. étoile polaire veire: maticine
pèrdre la trasmontana 2. tramontane 3. vent du traumatisme n. m. (s. XIX. . . , de traumatic) trau-
nord matisme
trasmontana n. f. étoile polaire traumatizant, anta adj. (s. XX., de traumatic) trau-
trasportar v. porter d’un endroit à l’autre veire: matisant, ante
transportar traumatizar v. (s. XX.) traumatiser
trassègre v. suivre à la piste traumatizar v. (s. XX., de traumatic) traumatiser
trassègre qualqu’un loc. 1. filer une personne traumatologia n. f. (s. XIX. . . ) traumatologie
2. suivre la trace traumatologia n. f. (s. XIX..., de traumatic) trau-
trassegum n. m. philtre d’amour matologie
trast (pl. trastes) n. m. galetas, grenier traumatologic, ica adj. (de traumatic) trauma-
trast del diable (un -) loc. un vacarme du dia- tologique
ble traumatològue, òga n. (s. XX., de traumatic) trau-
trastasent (en -) loc. en catimini matologue
trastejar v. 1. faire du bruit dans un grenier traumatopnèa n. f. (s. XX., gr. trauma + pnein)
2. fig. s’agiter inutilement traumatopnée
trastirar v. tirer en arrière traupir v. 1. fouler aux pieds 2. trépigner
trastornament n. m. (s. XIII.) renversement traupir als pès loc. fouler aux pieds
trastornar v. (s. XIII.) 1. renverser veire: trasvirar trauquet n. m. petit trou
2. détourner trauquilhar v. (s. XIV.) percer de trous

606
trauquilhat, ada tremolièra

trauquilhat, ada adj. tout percé trebucar v. trébucher - cit.: Car mos enemics es-
trauquilhejar v. cribler de trous tonats / en darrèr se’n son retornats, / trebucat an,
trauquilhon n. m. petit trou sens resisténcia / a la vista de ta preséncia (Arnaud de
trava n. f. entrave Saleta, Psalme IX, s. XVI)
travada n. f. (s. XIV. . . ) travée trebulós, osa adj. (s. XIV.) troublé, ée
travar v. (s. XII.) entraver trecimaci n. m. 1. micmac 2. intrigues
travèl n. m. (s. XIV.) tarière trecimaci n. m. micmac
travelhar v. (s. XIV.) transpercer trefuèlh n. m. trèfle
travèrs adv. (lat. transversus) 1. de biais 2. à con- tregan n. m. (s. XIII.) → gronhau goujon (pois-
tresens son)
travèrs (a -) loc. à travers tregin n. m. 1. charroi 2. convoi
travèrs (de ) loc. adv. de travèrs treginar v. 1. transporter 2. voiturer
travèrs (donar dins lo -) loc. tomber dans le treginièr n. m. voiturier
vice trelha n. f. (s. XII.) treille
travèrs (en -) loc. adv. en travers trelhatge n. m. treillage
travèrs (pel -) loc. à travers trelhonar v. → trenhonar carillonner - cit.: Dins
travèrs (pl. travèrses) n. m. (s. XII.) travers totes los cloquièrs trelhonavan las campanas. Per qual
travèrs de (a -) loc. à travers de classejan ? Per Jaurés mòrt ? O ja pels òmes e pels
travèrs de l’espaci (a -) loc. à travers l’espace joves que devon quitar la femna e los dròlles, o lo paire
travèrs det (un -) loc. un doigt d’épaisseur e la maire, en lor daissant trabalh e pensaments, e que
travèrsa n. f. (s. XII.) 1. traverse 2. raccourci fòrça non tornaràn ? Pels regimes que van cabussar,
traversada n. f. traversée pels empèris que se van desboselar ? Pel campèstre e
traversar v. (s. XII.) traverser - cit.: Montat [sus] per las vilòtas occitanas que se voidaràn ? Per un país
un ginet d’Espanha, / travèrsi la rasa campanha, / e que ne demorarà desparaulat ? (Jòrdi Blanc, Jaurés e
renègui, tot en fumant, / damb le pistolet a la man : Occitania, 1985)
/ pics e patacs ! / alarma ! Alarma ! Qui ne vòl al trèma n. m. (s. XVIII. . . ) tréma
novèl gendarma ? (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. trementir v. 1. trembler 2. frémir
XVII) trémol n. m. (s. XIII.) 1. tremble (arbre)
traversièr adj. (s. XII.) 1. de travers 2. contrariant 2. champignon du tremble
traversièr n. m. 1. traversin 2. alaise tremolada n. f. tremblada; tremblason; tremblor;
traversut, uda adj. (de travèrs) accidenté, ée tremblum tremblement
(chemin. . . ) - cit.: L’endreit es rascanhut, traver- tremoladís (pl. tremoladisses) n. m. → tremor
sut, ribassut. Un país de singlars e autres còps de lops tremblement veire: tremolum
(Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) tremoladís, issa pl. tremoladisses, issas) adj.
travestiment n. m. (s. XVII. . . ) travestissement tremblant
travestir v. (s. XVI. . . , de l’italian) travestir tremoladissa n. f. long tremblement
travestit, ida adj. e n. (s. XVI. . . ) travesti, ie tremolaire, aira n. 1. trembleur, euse 2. timide
travolh n. m. 1. travoul 2. dévidoir tremolament n. m. (s. XIV.) tremblement
tre prep. dès veire: entre - cit.: Tre que nos [acami- tremolant, anta adj. 1. tremblant, ante 2. trému-
nam] cap a l’ivèrn, vaquí que se lèvan los remembres lant (pseudo-latinisme)
del temps que ma vilòta èra, per ieu, un libre d’images, tremolar v. (s. XIII.) 1. trembler - cit.: Sos servi-
lo primièr dubèrt davant mos uèlhs e lo plus bèl que dors, tremolatz damb plaser, / en gai crenhetz de li har
jamai m’es estat donat (Loïsa Paulin, Nadalet, 1940) desplaser, / l’amor, lo gai, la crenhença s’amassen / e
tre badar loc. dès le premier mot frem s’abracen (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565); Tot
tre començar loc. 1. à peine 2. sitôt que lo còrs li tremòla e muda de color (Francés de Corteta,
tre que loc. conj. dès que Ramonet, s. XVII) 2. trémuler (pseudo-latinisme)
trebol, ola adj. e n. m. (s. XII.) trouble tremolar coma lo cuol d’un agaçon expr. trem-
treboladís / trebolament n. m. trebolacion bler comme une feuille
1. trouble 2. perturbation tremolar coma un fenolh expr. trembler
trebolafèsta n. m. trouble-fête comme une feuille
trebolaplaser n. m. rabat-joie tremolar coma un jonc expr. trembler comme
trebolar v. troubler une feuille
trebolèri n. m. 1. accident 2. émotion 3. émoi tremolar coma un pòrc quand pissa expr. trem-
trebolèri (aver lo -) loc. être tout ému bler comme une feuille
trebolici n. m. 1. trouble 2. chaos 3. tribulation tremolason n. f. frisson
trebolina n. f. 1. liquide trouble 2. émoi tremoleda n. f. tremblaie
trebolum n. m. 1. trouble 2. désordre 3. dépôt tremolejar v. trembloter veire: tremilièra
(liquide) tremolièra n. f. → tremoleda tremblaie

607
tremolina trescunhar

tremolina n. f. torpille (poisson) trenhon (sonar -) loc. sonner le carillon


tremolís (far lo -) loc. être pris de tremblements trenhonar v. carillonner
tremòlo n. m. (s. XIX. . . , de l’italian) tremolò trenquejar v. piocher
tremolo trenquet n. m. 1. tranchet 2. échine de porc
tremolós, osa (pl. tremoloses, osas) adj. (s. XIV.) trenta adj. (s. XII.) trente
tremblant, ante trenta un (demorar sus son -) loc. s’en tenir là
tremolum n. m. → tremor tremblement trenta un (èsser sus son -) loc. être en grande
tremor n. f. (s. XIII.) tremblement veire: toilette
tremolum, tremoladís trenten, ena adj. (s. XII.) trentième
tremosar v. tremousser trentena n. f. trentaine
tremp (èsser tot -) loc. être complètement trentenari n. m. (s. XIV.) trentenaire
trempé trentenat n. m. trentaine
tremp coma un guit loc. être trempé comme un trepador n. m. (s. XIII.) trottoir - cit.: Era sus lo
canard trepador lo patac regular de sabatons de femna dels
tremp coma una sopa loc. trempé comme. . . talons aguts (Max Allièr, L’Emperau, 1977)
tremp de susor (èsser -) loc. être trempé de trepan n. m. (s. XIV. . . ) trépan
sueur trepanacion n. f. (s. XIV. . . ) trépanation
tremp, trempa adj. trempé, ée trepanar v. (s. XV. . . ) trépaner
trempa n. f. 1. action de tremper 2. trempe trepar v. (s. XII.) piétiner
3. tranche de pain trempée) 4. trempe des mé- trepar (m’a pro calgut -) loc. cela m’a coûté
taux beaucoup de démarches
trempada n. f. 1. trempée 2. grosse averse trepejada n. f. endroit foulé
3. (fig.) volée de coups trepejar v. (s. XIV.) trépigner
trempar v. tremper trepidacion n. f. (s. XIII. . . ) trépidation
trempar camisa loc. suer beaucoup tres adj. num. (s. XIII.) trois
trempar sopa loc. tremper la soupe tres èuros entre tot loc. trois euros en tout
trempar una sopeta loc. faire l’amour (triv.) tres èuros o demòra per l’enquantaire expr.
trempatge n. m. trempage trois euros c’est mon dernier prix
trempe (èsser tot -) loc. être trempé • être tout tres litres de marrida sang non pagan pas un
trempé sòu de deutes expr. le souci n’arrange pas les
trempeta n. f. 1. pain trempé 2. mouillette choses
trempeta (far -) loc. tremper son pain (mouil- tres oras de l’aprèp-disnar loc. quinze heures
lettes) veire: trempilhon tres oras del vèspre loc. quinze heures
trempilhon n. m. mouillette tres-quarts n. m. (s. XIX. . . ) trois-quarts
tremuèja n. f. (s. XII.) trémie tresbanhar v. transpirer
tren n. m. (s. XIX. . . ) train tresbarrar v. fermer avec une barre
trena n. f. (s. XIII.) 1. tresse 2. natte tresbastada n. f. (de tres + bastar) chavirement
trenar v. tresser d’une charge
trenat n. m. 1. claie 2. treillage tresbastament n. m. (de tresbastar) chavirement
trenca n. f. 1. houe 2. pioche d’une charge
trenca ametlas n. m. enfonceur de portes ou- tresbastar n. faire chavirer une charge
vertes tresbingar v. 1. chanceler 2. chavirer
trenca randal n. m. séducteur de campagne tresbolir v. 1. bouillonner 2. (fig.) être excité
trencada (trenchada) n. f. (s. XIII., de trescambar v. marcher péniblement
trencar...) 1. tranchée 2. colique 3. douleur trescamp n. m. 1. friche 2. jachère
d’accouchement trescantons n. m. croisement de trois voies
trencadura n. f. (s. XIII.) coupure trescòl n. m. (lat. trans + collis) 1. point élevé à
trencaire, aira n. (s. XIII.) trancheur, euse l’horizon 2. coucher d’un astre
trencament n. m. (s. XIII.) 1. tranchement 2. (fig.) trescolant, anta adj. (de rescolar) 1. qui disparaît
souci 3. peine derrière un relief 2. qui se dérobe à la vue
trencar (trenchar) v. (s. XII.) 1. trancher 2. casser, trescolar v. 1. transvaser 2. soutirer
briser - cit.: Trenquem los laç de lor dominacion / e trescolar v. (de trescòl) disparaître derrière une
los colars de longa subjeccion / qui, devath eths, si hauteur
regnan, nos demòra, / gitem là-hòra (Pèir de Garròs, trescondre v. disparaître à l’horizon pour un
Psaume II, 1565) astre
trencar lo còr loc. fendre le cœur (navrer) trescondre un afar loc. étouffer une affaire
trenèl n. m. petite tresse trescunhar v. (de tres + cunhar) enfoncer le coin /
trenhon n. m. carillon clou

608
tresen, ena triatge

tresen, ena adj. troisième tressusors (aver las -) loc. avoir des sueurs
tresfolir v. 1. être fou de joie 2. exulter froides
tresfuelh n. m. (s. XII.) trèfle trestombant n. m. contre-coup
tresièr adv. (s. XIII.) il y a trois jours trestombar v. dégringoler - cit.: Son rèn que de
treslimar v. (de tres + limar) brûler d’impatience trocets esparpalhats, d’images coma vists pèr leis uelhs
tresluc n. m. pleine lune que quauqu’un mai, que se pòt pas saber d’ont vènon
treslucar v. 1. entrer en pleine lune 2. (fig.) être e ont trestomban (Robèrt Lafont, Tua culpa, 1974)
lunatique trestornar v. détourner
treslús (aver lo -) loc. avoir la berlue tresvalar v. dévaler
treslús (èsser a son -) loc. être dans sa splen- tresvira n. f. trévire (cordage : t. de marine)
deur tresvirar v. 1. bouleverser 2. renverser
treslús (pl. tresluses) n. m. 1. clarté 2. crépus- 3. trévirer (t. de marine) 4. faire très peur
cule 3. splendeur tresvirar v. (tres / tras + virar) chavirer
treslús (pl. tresluses) n. m. (s. XIV.) 1. clarté tresvirar los uèlhs loc. rouler les yeux
2. lueur 3. crépuscule tresvirat (èsser tot -) être bouleversé
treslusent, enta adj. 1. brillant, ante 2. splen- tretze adj. (s. XIII.) treize
dide tretzen, ena adj. (s. XIII.) treizième
treslusir v. 1. scintiller 2. briller tretzista n. (s. XX.) treiziste (rugby)
treslusor n. f. 1. éclat 2. splendeur treule (virar lo -) loc. perdre la raison
tresmastes n. m. (s. XIX. . . ) trois-mâts (bateau) trèva n. f. 1. fantôme 2. lutin
tresmont n. m. couchant trèva n. f. trève
tresmontada n. f. coucher du soleil trèva de la guèrra (la -) n. f. le spectre de la
tresmontament n. m. montée des nuages guerre
tresmontan, ana adj. d’outre-monts trevaire, aira n. qui hante (les cabarets,
cafés. . . )
tresmudament n. m. tresmudacion transmuta-
tion trevan n. m. revenant
trevança n. f. 1. fréquentation 2. hantise
tresmudar v. transmuer; transformer; méta-
morphoser veire: transmutar - cit.: Prològue per trevar v. 1. hanter - cit.: En evocant aquela fin
les companhons de [Diomèdes] tresmudats en cicnes tragica e gloriosa de la patria lengadociana, cossí mon
(Pèire Godelin, Tresena floreta, 1638) esperit seriá pas trevat pel sovenir del grand istorian-
trobaire dels Albigeses, Napoleon Peirat (Antonin Per-
tresmudar (se) v. se métamorphoser
bòsc, Discors de Foish, 1896) 2. fréquenter 3. rôder
tresparlar v. 1. parler difficilement 2. divaguer
trevat dels dracs loc. hanté de fantômes
trespàs (pl. trespasses) n. m. (s. XIII : « traspàs ».)
tri-sillabic, ica adj. (s. XVI. . . ) trisyllabique
trépas
tria n. f. (s. XII.) 1. trie 2. triage 3. choix 4. élite
trespas de la mòrt (al -) loc. à l’article de la mort
tria (a la -) loc. au choix
trespàs de la mòrt (èsser al -) loc. être à l’article
tria (de -) loc. 1. de choix 2. d’élite (le dessus
de la mort
du panier)
trespassar v. trempassar 1. franchir 2. mourir
triada n. f. 1. tri 2. sélection
trespassat, ada adj. trépassé, ée
triada (de -) loc. de choix
trespèrdre v. 1. excéder 2. mettre hors de soi
triada (una ensalada mal -) loc. une affaire
tresperdut, uda adj. éperdu, ue louche
trespès (pl. respèses) n. m. trépied triadura n. f. épluchures veire: trialh
tresplomb n. m. surplomb trialh n. m. épluchures veire: triadura
tresplombar v. surplomber triangle n. m. (s. XIV.) triangle
tressa n. f. (s. XIII.) → trena tresse triangulacion n. f. (s. XIX. . . ) triangulation
tressaber v. savoir parfaitement triangular, ara adj. (s. XIV.) triangulaire
tressaliment n. m. (s. XVI. . . ) tressaillement triar v. (s. XIII.) 1. trier - cit.: Cossí ? Cada bon com-
tressalir v. (s. XVI. . . ) tressaillir panhon / aurà mestressa sonque jo ? / Cadun trobarà
tressar v. (s. XIV.) → trenar tresser sa caduna, / e jo non trobarai pas una ? / Non fumetís
tressaut n. m. sursaut ! Que si farai ; / e se la que [cortesarai] / n’es de còrs
tressautar v. (s. XIV. . . ) sursauter e [d’esperit] triada, / tornatz me far manjar civada
tressièis (pl. tressièisses) n. m. → aigardent (Pèire Godelin, Ramelet mondin, s. XVII) 2. choisir
eau-de-vie 3. éplucher 4. se tenir à part
tressorire v. faire un petit sourire triar al det loc. trier sur le volet
tressusada n. f. grosse transpiration triar de gram loc. faire des objections
tressusar v. suer à grosses gouttes triar de tranuga loc. faire des objections
tressusor n. f. grosse sueur triatge n. m. (s. XIV. . . ) triage

609
tribal, ala tripa de mar

tribal, ala adj. (s. XIX. . . ) tribal, ale trigonometria n. f. (s. XVII. . . ) trigonométrie
tribòrd n. m. (s. XV. . . , del neerlandés) tribord trigonometric, ica adj. (s. XVIII. . . )
veire: poja trigonométrique
tribú n. f. (s. XIV. . . ) tribu trigòs (pl. trigosses) n. m. 1. litige 2. tracas
tribulacion n. f. (s. XIV.) tribulation - cit.: Aishí 3. travail pénible
Dàvid, deu gran Goliat maçador / e de tribulacions trigòssa (a la -) loc. à la remorque (à la)
gloriós vencedor... (Pèir de Garròs, Psaumes. A la trigossar (se) v. aller en se traînant
Regina, 1565) trigossar, trigossejar v. 1. traîner avec peine -
tribun n. m. (s. XIV.) tribun cit.: Al país de Pampaligòssa, / qui non pòt carrejar
tribuna n. f. (s. XV. . . ) tribune trigòssa (Pèire Godelin, s. XVII) 2. tirailler 3. se
tribunal n. m. (s. XIV.) tribunal traîner
tribunal de comerç n. f. tribunal de commerce trilingüe, güa adj. (s. XVI. . . ) trilingue
tribunal de granda instància n. m. tribunal de trilion n. m. (s. XV. . . ) trillion
grande instance trilogia n. f. (s. XVIII. . . ) trilogie
tribunal penal internacional n. m. tribunal pé- trimaire, aira n. 1. travailleur pauvre 2. pau-
nal international (TPI) jur. vres gens 3. personne très laborieuse
tribut n. m. (s. XIII.) tribut trimar v. 1. trimer 2. travailler dur
tributari, ària adj. (s. XIII.) tributaire trimar coma un Samson loc. peiner comme. . .
triç, iça (pl. trices, triças) adj. 1. broyé, ée 2. pilé, trimaran n. m. (s. XX., de l’anglés) trimaran
ée 3. (fig.) exténué, ée trimestral, ala adj. (s. XIX. . . ) trimestriel, elle
trica n. f. (s. XVII. . . ) trique trimèstre n. m. (s. XVIII. . . ) trimestre
trica o per raca (per -) loc. d’une façon ou d’une trimètre n. m. (s. XVI. . . ) trimètre
autre trimotor n. m. (s. XX.) trimoteur
trica-traca loc. sans se presser trincar v. (s. XVI. . . ) trinquer veire: trencar
triçador n. m. trissador pilon trincar lo vin se’n va (a tròp -) expr. il faut
triçaire, aira n. trissaire 1. pileur, euse 2. (fig.) mesurer ses dépenses
gros mangeur trinitari, ària adj. e n. (s. XVI. . . ) trinitaire
triçar v. trissar 1. broyer 2. piler 3. (fig.) manger trinitat n. f. (s. X.) trinité
beaucoup trinquet n. m. échine (de porc)
tricentenari, ària adj. e n. (s. XX.) tricentenaire trinquet n. m. mât (de misaine)
tricèps n. m. (s. XVI. . . ) triceps trio n. m. triò trio
tricha n. f. (s. XIII. . . ) 1. triche 2. tricherie triòde n. m. (s. XX.) triode
tricha (far de -) loc. tricher triomfal, ala adj. (s. XVI.) triomphal
trichador de dòmnas n. m. (s. XII.) séducteur de triomfar v. (s. XIV.) triompher - cit.: Granda pròva,
femmes (arch.) d’alhors, del perfèit equilibre d’aquel engenh que dom-
trichaire, aira n. (s. XIII :« trichador »).) tricheur, ina los eveniments contingents per s’enanar plus
euse luènh trobar çò que demòra e que, fin finala, triomfarà
trichar v. (s. XIII. . . ) 1. tromper 2. tricher (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940)
trichariá n. f. (s. XIII.) tricherie triomfator, tritz n. (s. XIV. . . ) triomfaire triom-
tricicle n. m. (s. XIX. . . ) tricycle phateur, trice
tricolòr, òra adj. (s. XVIII. . . ) tricolore triomfe n. m. (s. XIII.) triomf triomphe - cit.:
tricòrne, òrna adj. (s. XIX. . . ) tricòrn tricorne Alara Balssanon se regassèt. Los uèlhs li dolián pas e
trident n. m. (s. XVII. . . ) trident vesiá la luna dins lo cèl, los arbres, e los lops seguts
tridimensional, ala adj. (s. XX.) tridimensionnel, en redonda que gornhavan de triomfe (Joan Bodon,
elle 1953); Enfin l’an trapat, lo filosòfe de la non-violéncia,
tridol n. m. frisson crestian de subrepés! E quand siás teorician, se sap
tridolada n. f. fait de trembler de froid ben que l’essencial per tu es pas tant la victòria de ta
tridolar v. 1. frisonner 2. grelotter lucha que lo triomfe de la teoria (Joan Larzac, Aici e
tridolar de páur loc. trembler de peur ara, mai de 1979) - src.: Alibèrt, 1966 : triomfe
triennal, ala adj. (s. XIV. . . ) triennal, ale tripa n. f. (orig. escura) 1. tripe 2. boudin noir
trifasat, ada adj. (s. XX.) triphasé veire: tripa negra - cit.: gents amb gents e tripa
triftong n. m. (s. XVI. . . ) triphtongue amb mostarda ; L’embut emplena la tripa que, un còp
triga n. f. (s. XIII.) 1. hâte 2. impatience estacada, se’n va prendre un banh dins aquela aiga
triga (de -) loc. adv. 1. à la hâte 2. sur le champ bolhenta (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
triga de partir (me -) loc. il me tarde de partir tripa blanca n. f. 1. boudin blanc 2. andouil-
trigaire, aira n. lambin, ine lette
trigar (trijar) v. 1. tarder (impacience) 2. se tripa culal n. f. rectum (boucherie)
hâter 3. être impatient tripa de mar n. f. → pofre poulpe

610
tripa grassa trobar un patiràs

tripa grassa n. f. gras double trobalha n. f. trouvaille


tripa lisa n. f. petit intestin (boucherie) trobar n. m. création poétique (médiev.)
tripa mèstra n. f. côlon (boucherie) trobar v. (s. XII., lat. tropare) trouver - cit.: D’aquí
tripa negra n. f. boudin noir ven que servicials, potatges, potingas e vin et ceteràs
tripalha n. f. tripaille de despensa m’an fait un jòc de palma del chai e
tripariá n. f. triperie del granièr ont non tròbi provision que d’aire (Pèire
tripas (li debanariái las -) loc. je l’étriperais Godelin, A París, s. XVII); Uèit ans que se trobavan
tripet (far -) loc. faire le diable à quatre a vendémias sens aver nosat los caps, que la guèrra
tripeta n. f. 1. tripette 2. intestin grêle d’un costat e son traïn de malastre, la secada de l’autre
tripièr, ièra n. tripier, ière avián demesit son aver, restrenhit sa vida, rosegat sos
triplament adv. (s. XIV. . . ) triplement demans (Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)
triplar v. (s. XIV. . . ) tripler trobar a dire loc. 1. critiquer veire: criticar
triple n. m. (s. XIV. . . ) triple 2. trouver à redire
tripleta n. f. (s. XIX. . . ) triplette trobar amb la crotz de son front (se -) expr. être
tripòde, òda adj. (s. XIX. . . ) tripode dénué de tout
tripon n. m. (de tripa) tripoux - cit.: La fèsta trobar cara de fusta loc. trouver porte close
tombava plan, al mes de genièr, fa que veniam de trobar de coa a tot loc. trouver toujours à redire
tuar lo pòrc: i aviá tripon, salsissa, salat pel caçolet e trobar de passar (se -) loc. passer par hasard
lo lombet, çò melhor del pòrc (Pèire Gogaud, L’uèlh de trobar de venir (se -) loc. se trouver là par
la font, 1977) hasard
triptic n. m. (s. XIX. . . ) triptyque trobar deca en tot loc. trouver à redire en tout
trisaujòl, òla n. (s. XVI. . . ) trisaïeul, eule trobar dos (ne poiriás -) loc. tu risques de te le
trisomia n. f. (s. XX.) trisomie faire voler
trisomic, ica adj. (s. XX.) trisomique trobar d’òsses dins un lèu expr. trouver à redire
trist e crudèl, de tombar d’esquina e de se curar trobar en dire loc. 1. faire défaut 2. manquer
l’uèlh (aquò es plan -) expr. il faut savoir faire trobar esclòp de son pè loc. trouver chaussure
face aux impondérables à son pied
trist, trista (pl. tristes, tristas) adj. (s. XII.) triste trobar l’adobaire (anar -) loc. aller voir le re-
- cit.: Cantar non pòt l’òme trist e dolent (Pèir de bouteux
Garròs, Eglòga IV, 1567)
trobar l’airal (i -) loc. ne retrouver que
trista aisina n. f. mauvais garnement
l’emplacement de l’objet disparu
triste sòrt qu’ai loc. que je suis malheureux
trobar la centena loc. résoudre la question
tristesa n. f. (s. X.) tristessa tristesse
trobar la fava a la fogaça loc. trouver la fève
tristor n. f. (s. XII.) tristesse
trobar la maire al nis loc. découvrir quelque
tristum n. m. tristesse
chose d’important, le pot aux roses
triumvir n. m. (s. XVI. . . ) triumvir
trobar la maire ont nisa loc. découvrir le pot
triumvirat n. m. (s. XVI. . . ) triumvirat
aux roses
trivalent, enta adj. (s. XIX. . . ) trivalent, ente
trobar la paissièra loc. faire une fortune rapide
trivial, ala adj. (s. XVII..;) trivial, ale
triviòls n. m. carrefour de trois chemins trobar la picada loc. trouver le joint
tròba n. f. (s. XII.) 1. invention 2. trouvaille trobar la salsa fòrta loc. trouver la chose ex-
3. poème médiéval agérée
tròba a caulet loc. cela a goût de chou trobar lo biais loc. trouver le procédé
troba a la carrièra (non se -) loc. cela ne se trobar mocat (se -) loc. être très attrapé, mouché
trouve pas sous le pied d’un cheval vertement
trobada (la bona -) loc. la bonne rencontre trobar qualqu’un en malafaita loc. prendre sur
trobador, trobaire n. m. (s. XII.) troubadour - le fait
cit.: Josèp Ros es pas solament lo grand trobaire de trobar que ! (mas non va se -) expr. mais ne
la Chançon lemosina, lo reviudador qu’a [incarnat] voilà-t-il pas que
l’anma de son terraire: es lo precursor de la vertadièra trobar sabaton de son pè loc. trouver chaus-
Renaissença occitana (Antonin Perbòsc, 1905) ; Ai sure à son pied
longtemps somniat d’una edicion de trobadors, o d’un trobar sense un ardit (se -) loc. se trouver sans
trobador, que seriá lisa de tota carga critica, critica le sou
al sens ont aquò s’entend per un romanista (Max trobar son alen (non -) loc. être essoufflé
Roqueta, Òc, oct.1948, p. 35) trobar son compte loc. (s. XVII.) trouver son
trobadorenc, enca adj. de troubadour avantage
trobairitz (pl. trobairises) n. f. trobaira femme- trobar un patiràs loc. 1. trouver une tête de turc
troubadour 2. trouver un bouc émissaire

611
trobar una pèira sul camin tronha

trobar una pèira sul camin loc. rencontrer un trolhar v. (s. XIV.) 1. fouler l’herbe, etc. (marcher
obstacle sur) veire: traular 2. fouler le raisin, etc.
trobariá calhaus a Garona (non -) expr. il ne (écraser) 3. patauger dans la boue
trouverait pas. . . trolhar la pastura loc. marcher dans les prés
trobariá un forn entre doas granjas (non -) expr. non fauchés
il ne trouverait pas. . . trolhar lo rasim, las olivas. . . expr. fouler le
tròbas ? (cossí te -) loc. comment va ta santé ? raisin, les olives...
trobat la fava a la fogaça (a -) loc. il est trombòne n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) trombone
chanceux en affaires trompa n. f. (s. XII.) 1. trompe 2. tige d’oignon
trobatz en canteson (non me -) loc. je ne suis trompeta n. f. (s. XIV.) trompette
pas d’humeur à chanter trompetada n. f. coup de trompette
trobèsse un topinon d’aur, non me’n planheriái trompetat, ada adj. annoncé à coups de
expr. abondance de bien ne nuit pas trompette - cit.: Ara per segonda botada, / vòli la
tròbi melhor (me -) loc. je vais mieux guèrra trompetada ; car le dieu Mars, amai sa sòr, /
tròc n. m. troc me fan gratilhons dins le còr (Pèire Godelin, Ramelet
tròç (del -) loc. semblable mondin, s. XVII)
tròç (i anar tot d’un -) loc. y aller sans façon trompetista n. m. (s. XIX. . . ) trompettiste
tròç (pl. tròces) n. m. (s. XII.) 1. morceau veire: tron n. m. (s. XIII.) 1. tonnerre 2. foudre
trace - cit.: E quand sèt oras avián picat despuèi un tron (anar coma un -) loc. marcher vite
tròç al cloquièr de Sant Miquèl, me caliá partir. . . tron (es un -) loc. 1. il ne tient pas en place
Mas, en me’n tornant, aviái d’alas que me portavan 2. c’est un homme intrépide
(Julieta Dissèl, s. XX) 2. un bout de temps 3. fig. tron de Dieu n. m. 1. il ne tient pas en place
espèce de. . . 2. c’est un homme intrépide
tròç de loc. espèce de tron de l’aire (es un -) loc. cest un intrépide
tròç de ben (un -) loc. lopin de terre tron e lo lieuç (èsser lo -) loc. être vif comme
tròç de camin (un -) loc. un bout de chemin l’éclair
tròç de pesuc (un -) loc. un gros lourdaud tron me cure (que lo -) loc. le diable m’emporte
tròç o per brigalh (per -) loc. de toute façon tron me vòl ? (que -) loc. que diable me veut-
tròca n. f. échange il ?
tròca n. f. 1. paquet 2. rouleau trona non plòu totjorn (quand -) expr. beau-
tròca de claus n. f. trousseau de clés coup de bruit pour peu d’effet
troçal n. m. gros morceau tronada n. f. le bruit du tonnerre
trocar v. troquer tronadissa n. f. le bruit du tonnerre
trocejar v. couper en morceaux tronar v. (s. XII.) trôner
trocèl n. m. (s. XIII.) lange veire: borrassa - cit.: tronar v. tonner - cit.: Ací bufa l’autan, aquí re-
Mentre qu’èran aquí, venguèt lo temps que deviá en- bufa Sèrs, ací la mar rona, aquí le cèl trona, e tan
fantar, e metèt al [mond] son Filh primièr nascut, ferotjament que le plus grand de nòstres capitanis, Ar-
qu’estropèt ambe de trocèls e colquèt dins una grépia, mand de Lòrt, non pensava pas de mens que de far per
perque i aviá pas de plaça per eles dins l’ostalariá tot jamai a catitòrba damb les peisses (Pèire Godelin,
(Josèp Salval, tr. Evangèli de Luc, 1957) Tresena floreta, s. XVII)
trocèl n. m. trousseau tronc n. m. (s. XII.) 1. tronc (arbre, église)
trocèl n. m. (s. XIII.) trousseau 2. épine 3. écharde
trocelar v. emmailloter troncar v. (s. XVI. . . ) 1. tronquer 2. couper
trocèlh n. m. lange troncha n. f. 1. tête (gueule) 2. personne man-
trocelhar v. emmailloter quant de finesse
tròces (a -) loc. par morceaux troncha (far la -) loc. faire la tête (tronche)
tròces (tot a -) loc. à bâtons rompus troncha d’api loc. sale gueule (triv.)
trocièra n. f. maillot (bébé) tronçon n. m. (s. XII.) tronçon
trocilhon n. m. petit morceau tronçonadoira n. f. (s. XX.) tronçonneuse
trofèu n. m. (s. XV. . . ) trophée tronçonar v. (s. XX.) tronçonner
troglodita n. m. (s. XVIII. . . ) troglodyte tròne n. m. (s. XII. . . ) trône - cit.: Ò Dieu, ton
troian, ana adj. troyen, enne tròne eternalament dura / e a jamés ton scèptre non
troïka (pl. troïkas) n. f. (s. XIX. . . , mot rus) troicà procura / que l’equitat (Arnaud de Saleta, Psalme
troïka XLV, s. XVI)
troita (trocha; trueita) n. f. truite tronha n. f. trogne (vilain visage) - cit.: E per-
trolha n. f. action de fouler, de pressurer tant honan de vergonha, / e de mau acarada tronha
trolha bruga n. m. séducteur de campagne (qui / hujan, trebolats de lors sens, / los qui de’m pèrder
foule les bruyères la nuit) maquinavan (Pèir de Garròs, Psaume 6, 1565)

612
tronha (aver la -) trufaire, aira

tronha (aver la -) loc. être renfrogné truc n. m. (s. XII.) 1. choc - cit.: Atanben plan me
tronissa n. f. coup de tonnerre bremba, dirà l’autre, quand le sénher paire bailèc fòrça
tronissada n. f. roulement de tonnerre trucs a dòna maire dedins aquel valat que vesètz aquí,
tròp adv. (s. XIII.) tròpa trop - cit.: Tròp de gaug, per despièit que non voliá manjar sopas (Odde de Tri-
tròp de novèl, tròp de prètzfachs que l’estrambordavan, ors, 1578). 2. heurt 3. coup - cit.: Ataca ! Mòrt
l’esperavan dau matin au vèspre (Max Roqueta, Lo de non! non pas per dètz escuts : / tan bons son los
corbatàs roge, 2003) [profièits] quand se parla de trucs (Francés de Corteta,
tròp (aquò’s -) loc. c’en est trop Ramonet, s. XVII)
tròp de pèbre gasta la salsa loc. il ne faut pas truc (m’adormiguèt lo braç del -) expr. je ne
trop pousser / demander / provoquer sens plus mon bras du choc
tròp demandar non fa vendre loc. il ne faut pas truc (tombar un -) boire un coup
être trop exigeant truc a truc loc. coup sur coup
tròp enlòc, non es jamai bon (lo -) loc. le trop truca n. f. pointe de montagne
n’est jamais bon truca (i a quicòm que -) loc. il y a quelque
tròp fisar de (se -) loc. présumer de chose qui cloche
tròp gasta (lo -) loc. le trop n’est jamais bon truca-autars n. m. bigot
tròp ne vòls que brica n’auràs expr. il ne faut trucada n. f. ensemble de coups
pas être trop exigeant trucada n. f. (de trucar) coup
tròp s’afisar loc. trop s’engager trucar v. 1. truquer 2. falsifier
tropa n. f. (s. XV. . . ) 1. troupe 2. bande trucar v. 1. heurter 2. cogner 3. battre (cœur) -
tropèl n. m. (s. XII.) troupeau cit.: Las promessas an lo còr solide, un còr que truca
tropèl (delargar lo -) loc. lâcher le troupeau fèrme coma l’espèr (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font,
tropèl lanut n. m. animaux à laine 1977)
tropelada n. f. multitude de personnes - cit.: E trucataulièr n. m. 1. jouisseur 2. fainéant
pasmens lo brave curat, / tant [carit] e tant onorat / 3. désœuvré
de sa pichòta tropelada, / aviá son anma entaïnada. trucatge n. m. (s. XX.) truquage
Cregatz qu’èra pas sens rason, / car lo dimenge, a son trucs e patacs loc. échange de coups
sermon / pauquis de fidèls [assistissián]/ e los pus [ex- trucs e patacs a mieja loc. 1. à nos risques et
actes] i roncavan (Aquiles Mir, lo curat de Cucunhan, périls 2. à risques partagés
s. XIX) truculéncia n. f. (s. XIX. . . ) truculence
tropic n. m. (s. XIII.) tropique truculent, enta adj. (s. XV. . . ) truculent, ente
tropical, ala adj. (s. XIX. . . ) tropical, ale truèja n. f. (s. XIII.) truie
tropièr n. m. troupier truèja fa de cadèls (en qui Dieu vòl ben, sa -)
tropisme n. m. (s. XX.) tropisme expr. il y a des cadeaux empoisonnés
trossa n. f. (lat. torsare) 1. trousse (écolier...) 2. pa- truèja magra sómnia d’aglands expr. on rêve à
quet (linge...) 3. charge, fardeau ce qu’on n’a pas
trossa (préner en -) loc. prendre en croupe (à truèlh n. m. (s. XII.) 1. pressoir 2. treuil
cheval) trufa n. f. (s. XII.) truffe (champignon)
trossar v. (lat. torsare) 1. trousser 2. retrousser trufa n. f. (s. XIII.) raillerie
trossas (aver a sas -) loc. avoir à sa charge trufa n. f. → patana pomme de terre
tròt n. m. (s. XII.) trot trufa (per -) loc. par dérision
trotar v. (s. XII.) trotter trufa de l’ola (es lo topin que se -) expr. c’est
trotejar v. (s. XII. . . ) trottiner l’hôpital qui se moque de la Charité
trotièr, ièra n. (s. XII.) trotaire trotteur, euse trufa-trufant loc. 1. sans en avoir l’air 2. pince
(cheval, jument) sans rire
trotinejar v. trottiner - cit.: Tot en trotinejant sus trufa-trufant (tot -) loc. 1. sans en avoir l’air
un montairon d’òrdi, / dins un recanton de granièr, 2. pince sans rire
/ doas mirgas, que vivián tranquillas e d’acòrdi / e trufada loc. plat de pommes de terre avec du
per qui tot èra planièr, / [s’enchipravan] de la pitança fromage frais (Auvergne)
(Aquiles Mir, La doas mirgas, s. XIX) trufaire, aira n. f. marchand, ande de pommes
trotineta n. f. (s. XX., de trotar) trottinette de terre ou de truffes
trotskista adj. e n. (s. XX., d’un nom d’òme) trot- trufandièr, ièra n. moqueur, euse - cit.: Acam-
skiste pem le mesprètz damb le mesprètz, e de totas lors
truand, anda n. (s. XII.) truand, ande paraulas ufladas e trufandièras fasam de mòbles de
truandalha n. f. (s. XII. . . ) les truands bodofla ; ten (Pèire Godelin, s. XVII) ; Açò siá dit
truandar v. (s. XII.) truander de fregada contra les trufandièrs, en favor de la lenga
truandiá n. f. (s. XIII.) truanderie mondina, tolosana, tolosenca, que nos a fornit de sas
truc n. m. (s. XII.) truc (moyen, expédient) floretas per far le ramelet que cèrca qui, per destric e

613
trufandièr, ièra tuf, tufa

fòra d’afars, le vòlga véser de bon uèlh (Pèire Godelin, tu ni vos (ni -) loc. 1. ni bon, ni mauvais 2. am-
Ramelet, s. XVII) bigu
trufar adj. e n. 1. truffer 2. garnir de truffes tu per tu (èsser -) loc. 1. être intimes, familiers
3. chercher des truffes 2. être à tu et à toi
trufar (se) v. se moquer - cit.: Elàs ! Ça disi jo, tu que tu (èsser -) loc. 1. être intimes, familiers
Satiri, / ara qu’as ausit mon martiri, / non te’n trufes 2. être à tu et à toi
pas, se te plai, / coma jo non feguí [faguèri] jamai tuada n. f. 1. bétail abattu 2. massacre
/ quand le bèl uèlh de Peironèla / t’aviá desmargat tuador n. m. → afachament abattoir
la cervèla / e que, tot enjaurit e baug, / vivotejavas tuador (es quicòm de -) loc. c’est très fatigant
sense gaug (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) tuaire, aira n. (s. XII.) tueur, euse
; L’abilhament de pluma qui crobís ma [prestància], tuar v. (s. XII., lat. m. tutare) tuer - cit.: La fèsta
mustra pro que jo’m trufi d’eths (G. Bedot, 1642) tombava plan, al mes de genièr, fa que veniam de tuar
trufar de la mal-maridada (se -) se moquer de lo pòrc: i aviá tripon, salsissa, salat pel caçolet e lo
ce qu’il peut advenir lombet, çò melhor del pòrc (Pèire Gogaud, L’uèlh de la
trufar del rot coma de l’entièr (se -) expr. se font, 1977)
moquer du tiers comme du quart tuar (quite de me -) loc. au risque de me tuer
trufarèl (l’agaitava d’un aire -) expr. il la regar- tuar a dire. . . (se -) loc. se fatiguer de dire. . .
dait d’un air moqueur tuar de dire quicòm (se -) loc. se fatiguer de
trufarèl, èla adj. 1. railleur, euse 2. moqueur, dire une chose
euse tuar lo fòc loc. éteindre le feu
trufariá n. (s. XII.) trufandisa 1. moquerie 2. rail- tuar lo lum loc. éteindre la lumière
lerie tuar lo vèrme loc. boire un dernier verre
trufariá (en mòda de -) loc. pour se moquer d’alcool
trufet n. m. → patana pomme de terre veire: tr- tuar que mancar (lo val mai -) loc. il ne faut pas
ufa le vexer, il le prendrait très mal
trufet, eta adj. e n. → trufandièr moqueur, euse tuar tot çò qu’es gras (non cal -) expr. il faut
trufi (me’n -) loc. je m’en moque être prévoyant, ne pas utiliser tous ses atouts
trufi coma de l’Alcoran / de l’an quaranta (me’n tuariá n. f. (s. XIII.) tuerie
-) expr. je m’en moque comme de l’an quarante tuariá un ase a còps de figas (non -) expr. il
n’est pas très énergique
trufièr, ièra adj. 1. truffier, ère 2. relatif aux
tuba n. f. 1. brouillard 2. fumée
truffes
tubanèl n. m. maison enfumée
trufièra n. f. truffière (lieu où se trouvent les
tubar v. 1. fumer 2. bruiner
truffes)
tubar la pipa loc. avoir du dépit
truisme n. m. (s. XIX. . . ) truisme
tubassièra n. f. grande fumée
trujada n. f. portée d’une truie
tube n. m. (s. XVII. . . , del francés) tub tube
trujar v. mettre bas (truie)
tube de pintura n. m. tube de peinture
trum, truma adj. obscur, ure (ciel)
tubercul n. m. (s. XVI. . . ) tubercule
trumada n. f. 1. orage - cit.: [Sénher], respondèc un tuberculós, osa adj. e n. (s. XVI. . . ) tuberculeux,
per tots (en virant la trumada damb una pefonariá), euse veire: palmonista
ai páur que vos aurián melhor netejat la farda, se tuberculòsi n. f. (s. XIX. . . ) tuberculose
forradura de flascon nos avèssa mai escalfat le casco tuberosa n. f. (s. XVII. . . ) tubéreuse
(Pèire Godelin, Contra, s. XVII) 2. tempête
tubular, ara adj. (s. XVIII. . . ) tubulaire
trumèl n. m. (s. XIV. . . ) trumeau tuc n. m. cru (vin d’un terroir)
truquejar v. cliqueter tuc n. m. sommet d’une colline
trus (pl. trusses) n. m. 1. ménage 2. train de tuca n. f. crête de colline
maison tuca (non a de / a pas de -) loc. il n’a pas de tête
trust (pl. trustes) n. m. trust tucat, ada adj. (fam.) sensé, ée
tsar n. m. (s. XVII. . . , mot eslau) tsar tucle, tucla n. → miòp myope
tsarevich (pl. tsareviches) n. m. (s. XIX. . . , del rus) tucle, tucla adj. → miòp myope veire: sup
tsarevitch tucoèra n. f. coteau en Gascogne
tsarina n. f. (s. XVIII. . . ) tsarine tucoèras de Gasconha n. f. plur. les collines de
tse-tse n. f. (s. XIX. . . , mot bantó) mouche tsé-tsé Gascogne
tsunami n. m. (s. XX., del japonés) tsunami tucòl n. m. coteau
tu pron. pers. 1. tu 2. toi tudèl (tudèu; tudeu) n. m. (s. XIII.) tuyau
tu de (es a -) loc. il t’incombe de lui parler tudelariá n. f. (s. XIX. . . ) tuyauterie
tu ni vos (èsser ni -) loc. 1. être ni chair ni pois- tuf (pl. tufes) n. m. tuf
son 2. être ambigu tuf, tufa adj. marneux, euse

614
tufa tutets (èsser als -)

tufa n. f. houppe tustaboisses n. m. 1. têtu 2. écervelé


tufa n. f. hure de sanglier tustada n. m. (s. XIV.) heurt
tufa (tèrra -) n. f. terre marneuse tustada n. f. bruit de coups
tufèra n. f. → trufa truffe tustadís (pl. tustadisses) n. m. coups répétés
tuferièr, ièra n. chercheur, euse de truffes tustador n. m. heurtoir
tula n. m. (s. XVIII. . . , du nom de la ville occitane) tustaire, aira n. frappeur, euse
tulle tustal n. m. 1. coup de poing 2. horion
tulipa n. f. (s. XVII. . . , del turc) 1. tulipe 2. nar- tustar v. (lat. tustare) 1. frapper - cit.: Escrivans
cisse aujòls, de qui [l’esperit] comol de raras invencions
tulipièr n. m. (s. XVIII. . . ) tulipier (arbre) ten tant de plaça per totis les camins de la siéncia,
tuman los buòus (en país estrangièr las vacas -) que [dificilament] òm pòt passar per un [subjècte] co-
expr. ailleurs tout est différent mun sense vos tustar, plàcia vos agradar que, de la
tuman los buòus (en país estrangièr, las vacas fòrça de qualqu’una de vòstras autoritats, ieu piège
-) expr. ailleurs tout est différent nòstra flaquièra (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII).
tumar v. heurter de la tête (bétail. . . ) 2. heurter - cit.: Demorèron totes a perpensar. Un se-
tumar v. donner un coup de corne crèt, es plan aisit a dire. Semblava qu’èran davant un
tumar cap e cap (se -) loc. se donner des coups sacat de páur que volián sens plan gausar, escampil-
de tête har totis amassa. E se sarrèron un paux mai cap al
tumefaccion n. f. (s. XVI. . . ) tuméfaction fòc, a se tustar (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977)
tumor n. f. (s. XIV.) tumeur tustar a totes los martèls loc. frapper à toutes
tumulte n. m. (s. XII. : « tumult ») tumulte les portes
tumultuós, osa (pl. tumultuoses, osas) adj. (s. tustar coma un bòrni loc. frapper comme un
XIV. . . ) tumultueux, euse sourd
tumulus n. m. (s. XIX. . . ) tumulus tustar coma un sense-èime loc. frapper comme
tuna n. f. 1. trou d’animal 2. tanière un sourd
tunèl n. m. tunnel tustar de mans loc. conclure un marché
tungstèn n. m. (s. XVIII. . . ) tungstène tustar sul talh loc. parler trop librement
tunica n. f. (s. XIV.) tunique tustas (a -) loc. aux coups
tunisian, ana adj. (s. XVIII. . . ) tunisien, enne
tustas e butas (a -) loc. a tustas e bustas 1. au
tupèl n. m. 1. tertre 2. butte 3. côteau
hasard 2. n’importe comment (en frappant et
tupèl del Puèg-Dàvid (lo) n. m. le coteau de
en poussant)
Pech-David (Toulouse)
tustassada n. f. grands coups redoublés
turalura n. f. alouette huppée
tustassal n. m. grand coup
turbant n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) turban
tustassar v. frapper à coups redoublés
turbina n. f. (s. XIX. . . ) turbine
turboalternator n. m. (s. XX.) turboalternador tustat (an -) loc. on a frappé (à la porte)
turboalternateur tustet n. m. 1. heurtoir 2. jeu de garnements
turbocompressor n. m. (s. XX.) turbocom- pour réveiller les gens
presseur tustèt. . . (l’en -) loc. lo ne il l’en frappa
turboreactor n. m. (s. XX.) turboréacteur tuta n. f. 1. trou (grillon, renard. . . ) 2. tanière
turbuléncia n. f. (s. XV. . . ) turbulence tutaire, aira de bons dires loc. qui trouve de
turbulent, enta adj. (s. XIV.) turbulent, ente bons mots
turc, turca adj. (s. XIII. . . ) turc, turque tutar v. faire sortir le grillon de son trou
turon n. m. 1. tertre 2. butte tutejament n. m. tutoiement
turpitud n. f. (s. XIV. . . ) turpitude tutejar v. tutoyer - cit.: Totes los vièlhs la tute-
turquesa n. f. (s. XIV.) turquoise javan e semblava qu’un [respècte] e una admiracion
turra n. f. motte de terre espeliguèsson sus las bocas ambe aquel tu [familiar]
turras (per las -) loc. dans la terre (joana bartés, Lison, 1934)
turras (per las -) loc. dans les terres tutèla n. f. (s. XV.) tutelle
tussilage n. m. (s. XVII. . . ) tussilatge tussilage tutelar, ara adj. tutélaire
(plante) tutet n. m. guet - cit.: Le petit camparòl que culhís
tust (pl. tustes) n. m. (s. XIII.) 1. choc 2. coup un pastor, / le tutet que l’òm fa sur un cap de canton,
tust-tust onom. toc-toc (frapper à la porte) / ombra, polvèra, son, fum, bodofletas d’aiga, / petit
tusta coma un asclaire loc. il frappe comme un molin de prat, a la sason primaiga, / qu’es adesara flor,
forcené e dins un pauc serà / un floquet de borrilhs que le vent
tusta que tustaràs loc. à bras raccourcis desfarà (Pèire Godelin, Segonda floreta, s. XVII)
tusta que tuste ! loc. laisse-le frapper en vain à tutet (far -) loc. faire le guet
la porte tutets (èsser als -) guetter

615
tutor, tritz (pl. turors, trises) tutoratge

tutor, tritz (pl. turors, trises) n. (s. XIII.) tuteur, tutorat n. m. (s. XX.) tutorat
trice - cit.: Si alcuna femna es tutrix de sos efans
(Còdi de Justinian) - src.: Achard (1785): ’tutour" tutoratge n. m. (s. XIII.) tutelle

616
u : u (alfabet) uèlhs (afustar los -)

u : u (alfabet) n. f. u Sermon presicat a Santa-Ceselha, 1785) 2. bourgeon


ubac n. m. versant nord de la montagne 3. arche d’un pont
ubac (a l’ -) loc. au nord uèlh (agaitar de coa d’ -) loc. regarder du coin
ubagós, osa (pl. ubagoses, osas) adj. 1. exposé, de l’œil
exposée au nord 2. humide 3. (fig.) triste uèlh (agaitar jos l’ -) loc. regarder en-dessous
ubiqüitat n. f. ubiquité uèlh (agaitar qualqu’un dins lo blanc de l’ -) loc.
ubuesc, esca (pl. ubuesques, escas) adj. (s. XX., regarder quelqu’un sous le nez
del personatge d’A. Jarry) ubuesque uèlh (aver l’ -) loc. 1. voir clair (dans une af-
ucada n. f. → aücada 1. huée 2. cri prolongé faire. . . ) 2. être perspicace
ucal n. m. → aücal 1. huée 2. cri prolongé uèlh (aver marrit -) loc. avoir le mauvais œil
ucar v. → aücar 1. huer 2. crier (hibou, crapaud) uèlh (còp d’ -) loc. coup d’œil
uchau n. m. (s. XVI.) → oiten 1. huitième uèlh (d’un bon -) loc. adv. d’un bon œil
d’une mesure ancienne 2. part aux moulins du uèlh (de bon -) loc. d’un bon œil - cit.: Açò siá
Basacle à Toulouse dit de fregada contra les trufandièrs, en favor de la
ucrainian, ana adj. e n. (s. XVIII. . . ) ukrainien, lenga mondina, tolosana, tolosenca, que nos a fornit
enne de sas floretas per far le ramelet que cèrca qui, per
ucronia n. f. (s. XIX. . . , del francés) uchronie destric e fòra d’afars, le vòlga véser de bon uèlh (Pèire
udòl n. m. hurlement Godelin, Ramelet, s. XVII)
udolada n. f. suite de hurlements uèlh (de coa d’ -) loc. du coin de l’œil
udolaire, aira n. hurleur, euse uèlh (dins un virat d’ -) loc. en un clin d’œil
udolament n. m. (s. XIV.) action de hurler uèlh (en un cluc d’ -) loc. en un clin d’œil
udolament del lop (l’ -) loc. le hurlement du uèlh (en un virat d’ -) loc. en un clin d’œil
loup uèlh (far a l’ -) loc. faire très adroitement
udolant, anta adj. 1. qui hurle 2. hurleur, euse quelque chose
udolar v. (s. XIV.) hurler uèlh (far gaug a l’ -) loc. charmer les yeux
uèi adv. aujourd’hui - cit.: Mès que ? lo lop uèlh (lo laganh a l’ -) loc. avoir la larme à l’œil
s’enfug; tot lo monde li crida / e cadun per lo préner i uèlh (virar l’ -) loc. 1. tourner de l’œil 2. mourir
cor a tota brida; de faiçon qu’a lo veire e coma es acor- uèlh de buòu n. m. gros yeux
sat, jo teni que per uèi lo dangèr es passat, que jo pòdi, uèlh de cabrit (far l’ -) loc. 1. tourner de l’œil
segura e ses crenta deguna / ni de [pèrda] d’anhèl ni 2. s’évanouir
d’autra desfortuna, / gardar tota soleta e, selon mon uèlh de la font n. m. point de naissance d’une
umor, / sonjar tant que me plàcia al fait de mon amor source
(Francés de Corteta, La Miramonda, s. XVII) uèlh de mar n. m. gouffre d’eau salée commu-
uèi (a partir de -) loc. dès aujourd’hui, à partir niquant avec la mer
d’aujourd’hui uèlh de pofre (far l’ -) loc. regarder de travers
uèi matin loc. 1. ce matin 2. dans la matinée uèlh en farandolada (còp d’ -) loc. coup d’œil
uèi per uèi loc. 1. par le temps qui court 2. au à la ronde
jour d’aujourd’hui (sic) uèlh negadís de plors loc. œil noyé de larmes
uèi que non pas la pola de deman (val mai uèlh non vei, còr non crèba loc. si on ne voit
l’uòu de -) expr. mieux vaut un tiens que deux pas, on n’est pas dégoûté
tu l’auras uèlh nud (a l’ -) loc. à l’œil nu
uèit / uèch (pl. uèches) adj. num. (lat. octo) huit - uèlh que de pança (a mai d’ -) loc. il a les yeux
cit.: Uèit ans que se trobavan a vendémias sens aver plus gros que le ventre
nosat los caps, que la guèrra d’un costat e son traïn de uèlh que li cai cada còp que ditz una vertat (a
malastre, la secada de l’autre avián demesit son aver, un -) expr. c’est un menteur
restrenhit sa vida, rosegat sos demans (Leon Còrdas, uèlh sus tot (aver l’ -) loc. avoir l’œil à tout
Sèt pans, 1977) uèlh s’agaita l’autre (d’un -) loc. il louche
ueitanta adj. num. → oitanta quatre-vingts (fam.)
uèla n. f. luette veire: vuna uèlhs ! (aquò te cura los -) loc. cela te crève les
uèlh n. m. 1. œil - cit.: Verament òc, coma se yeux (tu devrais le voir)
la ròsa muscadèla rèsta de nos fiuletar le nas e les uèlhs ! (fasiá unes -) loc. il me faisait de ces
uèlhs encara que le tavar a cabussets rebonda le fisson yeux !
dins [sos extasis amoroses] (Pèire Godelin, s. XVII); uèlhs (a l’escata suls -) loc. 1. il a des écailles
Los uèlhs que son lo miralh de l’anma, devon èsser sur les yeux 2. il ne voit rien (il est naïf)
tranquilles e abaissats dins una veusa (J. L. Fornèrs, uèlhs (afustar los -) loc. diriger ses regards

617
uèlhs (agaitar dins los -) ulceroïde

uèlhs (agaitar dins los -) loc. regarder bien uèlhs encolats sus quicòm (los -) loc. les yeux
dans les yeux rivés sur quelque chose
uèlhs (alandar un pam d’ -) loc. ouvrir de uèlhs ferrats sus (aver los -) loc. avoir les yeux
grands yeux intensément fixés sur
uèlhs (aquò li cura los -) loc. cela lui crève les uèlhs laganhoses n. m. plur. yeux chassieux
yeux uèlhs macats n. m. plur. yeux cernés / pochés
uèlhs (cavar los -) loc. crever les yeux uèlhs me fan bavarilhas (los -) loc. je suis
uèlhs (clucar los -) loc. 1. fermer les yeux ébloui
2. cligner des yeux uèlhs me fan mimarèlas (los -) loc. je suis
uèlhs (en reganhant los -) loc. en jetant un re- ébloui
gard de colère uèlhs morents n. m. plur. regards langoureux
uèlhs (entre quatre -) loc. entre quatre-z-yeux uèlhs non veson lo còr non dòl (çò que los -)
uèlhs (far blaugir davant los -) loc. faire miroi- expr. on n’est pas dégoûté par ce qu’on ne voit
ter pas
uèlhs (far d’aiga d’ -) loc. fondre en pleur uèlhs que de ventre (aver mai d’ -) avoir les
uèlhs (far los pichons -) loc. 1. faire les yeux yeux plus grands que le ventre
doux 2. faire les yeux en coulisse uèlhs que fan bimbaròlas (aver los -) loc.
uèlhs (se’n cal barrar los -) loc. il faut en pren- 1. avoir la berlue 2. voir trente-six chandelles
dre son parti uèlhs que fan mimarèlas (aver los -) loc. voir
uèlhs (venir als -) loc. tomber sous les yeux trente-six chandelles
uèlhs (virar los -) loc. avoir les yeux révulsés uèlhs que traucan (aver los -) loc. avoir le re-
uèlhs a la gata, benlèu ? (non a fait los -) expr. gard vif
a quelqu’un qui vante trop un tiers uèlhs rantelats n. m. plur. yeux voilés
uèlhs a la sosta (aver los -) loc. avoir les yeux uèlhs vesents (a -) loc. adv. à la vue de tous
enfoncés uèlhs vesents (a bèls -) loc. adv. 1. à l’évidence
uèlhs a un gat (fariá los -) loc. il est habile de 2. aux yeux de tous
ses mains uèlhs vesents (a mos -) loc. de mon point de
uèlhs blavats n. m. plur. yeux pochés (après vue
une bagarre) uèlhs vesents (als -) de toute évidence
uèlhs bordats d’anchòias (aver los -) expr. avoir uèlhs veson (tant que los -) loc. à perte de vue
les yeux cocards uèlhs veson melhor que dos (quatre -) loc. il
uèlhs borruts (far los -) loc. froncer les sourcils faut se concerter / en discuter
uèlhs cirats (aver los -) loc. avoir les yeux bat- ufa n. f. groin
tus ufan n. m. 1. vanité 2. ostentation
uèlhs coma lo punh (far d’ -) loc. menacer des ufana n. f. (s. XII.) 1. arrogance 2. vanité 3. os-
yeux tentation
uèlhs coma un gat (far d’ -) loc. faire des yeux ufanós, osa (pl. ufanoses, osas) adj. (s. XII.)
ronds 1. orgueilleux, euse 2. fier, ère
uèlhs coma un gat que caga dins lo cendre (far ufanosament adv. (s. XII. . . ) 1. orgueilleusement
d’ -) expr. faire des yeux ronds 2. ostensiblement
uèlhs darrièr lo copet (aver los -) loc. n’y voir uflar v. → enflar 1. enfler 2. enorgueillir
pas clair (lucidité) uflat, ada adj. enflé, ée veire: enflat - cit.: Acam-
uèlhs darrièr l’esquina (aver los -) loc. n’y voir pem le mesprètz damb le mesprètz, e de totas lors
pas clair (lucidité) paraulas ufladas e trufandièras fasam de mòbles de
uèlhs de bòga (far los -) loc. ouvrir les yeux bodofla ; ren (Pèire Godelin, s. XVII)
uèlhs de carpa bolida (far d’ -) loc. faire des ufle, ufla adj. → enfle enflé, ée
yeux de merlan frit uganaud, auda adj. e n. (s. XVI., de l’alemand)
uèlhs de dessús (non quitar los -) loc. ne pas 1. huguenot, ote 2. protestant, ante
lâcher du regard uis (pl. uisses) n. m. 1. huis 2. porte
uèlhs de falcon (aver d’ -) loc. avoir des yeux uissièr n. m. (s. XIV. . . ) huissier (gardien, officier
de lynx ministériel)
uèlhs de sèpia (far los -) loc. faire les yeux doux ulcèra n. f. (s. XVI. . . ) ulcère
uèlhs de totòm (als -) loc. au vu et au su de tout ulceracion n. f. (s. XIII.) ulcération
le monde ulcerar v. (s. XIV.) ulcérer
uèlhs de virona (aver d’ - loc. avoir de très pe- ulcerat, ada adj. (s. XVI. . . ) ulcéré, ée
tits yeux ulceratiu, iva adj. (s. XV. . . ) ulcératif, ive
uèlhs dessús (clavar los -) loc. fixer les yeux sur ulcerogèn, èna adj. (s. XIX. . . ) ulcérogène
uèlhs eicilhats n. m. plur. yeux erraillés ulceroïde adj. (s. XIX. . . ) ulcéroïde

618
ulcerós, osa un autre (cresi que me prenètz per -)

ulcerós, osa adj. (s. XIV.) ulcéreux, euse umectar v. (s. XIV.) humecter
ulcus n. m. (s. XIII., mot latin) ulcus umector n. m. (s. XIX. . . ) humecteur (appareil)
ulhada n. f. 1. œillade 2. raisin noir umeral, ala adj. (s. XVI. . . ) huméral, ale
ulhal adj. e n. (s. XIII.) 1. relatif à l’œil 2. gouffre umèrus n. m. (s. XVI. . . ) humérus (anat.)
ulhat, ada adj. 1. aux gros yeux 2. qui a bonne umicòla adj. (s. XX.) humicole
vue umide, ida adj. (s. XIII : « umid ») humide
ulhet n. m. œillet (fleur, trou de lacet. . . ) veire: umidificacion n. f. (s. XIX. . . ) humidification
mossuret - cit.: Sus donc! Fasètz-nos veire una pèl umidificar v. (s. XVII. . . ) humidifier
delicada / que diu sentir l’ulhet e la ròsa muscada umidificator n. m. (s. XIX. . . ) humidificateur (ap-
(Francés de Corteta, s. XVII) pareil)
ulheta n. f. trace d’huile sur l’eau umidifugue, uga adj. (s. XIX. . . ) humidifuge
ulheton n. m. 1. œilleton 2. bourgeon umidimètre n. m. (s. XIX. . . ) humidimètre
ulhièra n. f. œillère umiditat n. f. (s. XIV.) humidité
ulterior, ora adj. (s. XVI. . . ) ultérieur, eure umidós, osa (pl. umidoses, osas) adj. (s. XIII. . . )
ulteriorament adv. (s. XVI. . . ) ultérieurement moite
ultimatum n. m. (s. XVIII. . . , mot latin) ultimatum umifèr, èra adj. (s. XX.) humifère
ultime, ima adj. (s. XII. : « ultim ») ultim ultime umificacion n. f. (s. XX.) humification
ultrà n. m. (s. XVIII. . . ) 1. ultra 2. extrémiste umigèn, èna adj. (s. XX.) humigène
ultra-sensible, ibla adj. (s. XX.) ultra-sensible umil, ila adj. (s. XII.) humble
ultra-son n. m. (s. XX.) ultra-son umilament adv. (s. XII. : « humilmen ») humble-
ultracentrifugacion n. f. (s. XX.) ultracentrifuga- ment
tion umiliacion n. f. (s. XIII.) humiliation
ultracentrifugatritz (pl. ultracentrifugatrises) umiliant, anta adj. (s. XII. . . ) humiliant, ante
n. f. (s. XX.) ultracentrifugadoira ultracen- umiliar v. (s. XII.) humilier
trifugeuse umilitat n. f. (s. XII.) humilité
ultramontan, ana adj. (s. XIV. . . ) ultramontain, umor n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) humour
aine umor n. f. (s. XII.) 1. moiteur 2. humeur - cit.:
ultraviolet, eta adj. e n. m. (s. XIX. . . ) ultraviolet, Mès que ? lo lop s’enfug; tot lo monde li crida / e
ette cadun per lo préner i cor a tota brida; de faiçon qu’a lo
uman, ana adj. e n. (s. XIII.) humain, aine - cit.: veire e coma es acorsat, jo teni que per uèi lo dangèr
D’autres an tastat e an sabut dire l’encantament de es passat, que jo pòdi, segura e ses crenta deguna /
nòstra tèrra privilegiada ; d’autres an cantat tot çò ni de [pèrda] d’anhèl ni d’autra desfortuna, / gardar
que pòt faire bategar un còr uman ; mas es el qu’a tota soleta e, selon mon umor, / sonjar tant que me
portat vertadièrament, dins la simfonia dels poètas oc- plàcia al fait de mon amor (Francés de Corteta, La
citans, la nòta dolorosa de l’anma lengadociana, nòta Miramonda, s. XVII)
que monta d’un luentan passat (Irena Bonnet, Lo Gai umor (aver lo sens de l’ -) loc. avoir le sens de
Saber, 1940) l’humour
umanament adv. (s. XII. . . ) humainement umor (bèla -) loc. bonne humeur - cit.: Aprèp
umanisme n. m. (s. XVIII. . . ) humanisme aver totis los dits / dins un bon peis emprigondits, / e
umanista adj. e n. (s. XVI. . . ) humaniste mes en forma la cogeta / damb le brave chuc de soqueta
umanistic, ica adj. (s. XX.) humanistique : / Andemelè, Cucòis e jo, / totis tres prens de bèla
umanitari, ària adj. (s. XIX. . . ) humanitaire umor / nos ajaguèrem d’una rima / sense la passar jos
umanitarisme n. m. (s. XIX. . . ) humanitarisme la lima (Pèire Godelin, s. XVII)
umanitarista adj. (s. XIX. . . ) humanitariste umor (èsser en -) loc. être en rut (animal)
umanitat n. f. (s. XII.) humanité - cit.: La poesia umor lebrièra loc. (de lèbre) humeur vagabonde
serà totjorn una poesia del còr, baste que lo poèta [Au- veire: lebrieirum
gust Forès] sente dins sa carn bategar las dolors de umoral, ala adj. (s. XV. . . ) humoral, ale
l’umanitat (Renat Nelli, Òc, oct. 1948) umorista n. (s. XIX. . . ) humoriste
umanitat (crime contra l’ -) n. m. crime contre umoristic, ica adj. (s. XIX. . . ) humoristique
l’humanité (dr.) umorós, osa (pl. umoroses, osas) adj. (s. XV. . . )
umanitats n. f. plur. (s. XVII. . . ) humanités 1. humide 2. moite 3. moelleux, euse
(études) umors fredas n. m. plur. (s. XII. . . ) → escròlas
umanizacion n. f. (s. XVI. . . ) humanisation écrouelles
umanizar v. (s. XVI. . . ) humaniser umós, osa (umoses, osas) adj. (s. XVIII. . . )
umanoïde, ïda adj. e n. (s. XX.) umanoïd hu- humeux, euse
manoïde umus n. m. (s. XVIII. . . ) humus
ume n. m. (s. XIV.) → espatla épaule un autre (cresi que me prenètz per -) expr. je
umectacion n. f. (s. XIV.) humectation crois que vous me prenez pour un idiot

619
un perqué. . . , l’autre perqué ... (non lo vòli, -) universalizacion

un perqué. . . , l’autre perqué ... (non lo vòli, -) unes, unas pron. indef. 1. une paire veire: par,
expr. je ne le veux pas, d’abord parce que . . . et parelh, d’unes 2. des (pour des choses qui vont
puis parce que . . . par paire : chaussures, mains, yeux . . . )
un qu’es content, es Juli expr. si quelqu’un est unhement n. m. (s. XIII.) → unccion onction
content, c’est bien Jules únher v. (s. XIII.) 1. oindre (relig.) 2. frotter le
un que loc. s’il y a quelqu’un qui corps d’huile, d’onguent
un que (es -) c’est quelqu’un qui uni-sèxe, sèxa adj. (s. XX.) unisexe
un que . . . , l’autre que . . . expr. d’abord parce uniat, iata adj. e n. (s. XIX. . . ) uniate (relig.)
que. . . puis parce que. . . unible, bla adj. (s. XIV.) → omogenèu homogène
un que. . . , una que. . . (un -) pron. s’il y a un unic, unica adj. (s. XIV. . . ) unique (une seule
homme qui. . . , s’il y a une femme qui. . . chose)
un, una art. indef. un, une unicambista n. (s. XX.) unijambiste
un. . . l’autre. . . loc. d’abord. . . et puis. . . unicament adv. (s. XIX. . . ) uniquement
un. . . , l’autre pron. l’un. . . , l’autre unicellular, ara adj. (s. XX.) unicellulaire
unanimament adv. (s. XIV. . . ) unanimement unicitat n. f. (s. XVIII. . . ) unicité
unanime, ima adj. (s. XVI. . . ) unanim unanime - unicolòr, òra adj. (s. XX.) unicolore
src.: Mstral, 1878: "unanime". unicòrn n. m. (s. XIV.) licorne
unanimisme n. m. (s. XX.) unanimisme unicòrne, òrna adj. (s. XII. . . ) unicorne
unificacion n. f. (s. XIX. . . ) unification - cit.: Con-
unanimista adj. e n. (s. XX.) unanimiste
ven de persiègre aquel trabalh d’unificacion dins lo
unanimitat n. f. (s. XIV.) unanimité
vocabulari e mai que mai dins la morfologia (Loís
unas (demorar en -) loc. rester tranquille / si-
Alibèrt, Gramatica, 1935)
lencieux
unificar v. (s. XIV. . . ) unifier
unas (en -) loc. → immobil immobile, sans
unificat, ada adj. (s. XIX. . . ) unifié, ée
bouger - cit.: A ma paraula, la tèrra demòra en unas,
unificator, tritz (pl. unificators, trises) adj. (s.
l’aiga [non es] l’aire, e dins le fòc, non gausi pas metre
XX.) unificador unificateur, trice
la man (Peire Godelin, s. XVII).
unifòrmament adv. (s. XIV. . . ) uniformément
unas (estar en -) loc. rester coi
unifòrme, òrma adj. e n. m. (s. XIV. . . ) uniforme
unas cisalhas loc. une paire de cisailles uniformitat n. f. (s. XIV.) uniformité
unas estenalhas loc. une paire de tenailles uniformizacion n. f. (s. XIX. . . ) uniformisation
unas sabatas loc. une paire de souliers uniformizar v. (s. XVIII. . . ) uniformiser
unccion n. f. (s. XIII.) oncion onction (relig.) unilateral, ala adj. (s. XX.) unilatéral, ale
veire: unhement, unhedura unilingüe, ingüa adj. (s. XIX. . . ) unilingue
unctuós, osa (pl. unctuoses, osas) adj. (s. XIV.) uniment n. m. (s. XVII. . . ) 1. réunion 2. alliance
ontuós onctueux, euse union n. f. (s. XIII.) union
unctuosament adv. (s. XVI. . . ) ontuosament Union Europèa n. f. Union Européenne
onctueusement union liura n. f. union libre
unctuositat n. f. (s. XIV.) ontuositat onctuosité unionisme n. m. (s. XIX. . . ) unionisme
unenc, enca adj. 1. uniforme (semblable) veire: unionista n. (s. XIX. . . ) unioniste
unifòrme, a 2. égal veire: egal 3. de même hau- unir v. (s. XIV.) 1. unir 2. aplanir 3. polir
teur (blé, dents. . . ) 4. marier
unencament adv. uniformément unisson n. m. (s. XIV. . . ) unisson
unes adj. num. 1. les uns 2. quelque (environ) - unit, ida adj. (s. X. . . ) uni, unie
cit.: Dempuèi unes vint ans, èri censat una siá filha unitari (estat -) n. m. état unitaire
(Paul Gairaud, La sexològa, 1982) 3. quelques (un unitari, ària adj. (s. XIX. . . ) unitaire
certain nombre) 4. un petit nombre - cit.: Aço unitat n. f. (s. XII.) unité - cit.: Soi estat mogut,
disi perque sòrti de trobar unis uèit brabes mossurs, dins ma recèrca, per la consciéncia de l’unitat occitana,
en qui la vertut resplandís [perfeitament], e tan plan sens cap de resèrva de cap de mena (Rodgièr Barta,
que le doç govèrn als afars de la vila lor aquesís las Pròsas de tota mena, 1974)
afeccions de tot le pòble (Pèire Godelin, La floreta univèrs (pl. univèrses) n. m. (s. XVI. . . , lat. univer-
novèla, 1646). sus) univers
unes (d’ -); unas (d’ -) pron. indef. 1. quelques- universal, ala adj. (s. XIII.) universel, elle
uns veire: unes, qualques unes, certan 2. certains universalament adv. (s. XII. : « universalment »)
3. une paire de universellement
unes cisèls loc. une paire de ciseaux universalisme n. m. (s. XIX. . . ) universalisme
unes son venguts (d’ -) expr. des personnes universalitat n. f. (s. XIV. . . ) universalité
sont venues veire: certan universalizacion n. f. (s. XVIII. . . ) universalisa-
unes talhants loc. une paire de ciseaux tion

620
universalizar usclat pel solelh

universalizar v. (s. XVIII. . . ) universaliser uretic, ica adj. (s. XX.) urétique
universitari, ària adj. e n. (s. XIX. . . ) universi- urètra n. f. (s. XVII. . . ) urètre
taire - cit.: Vesiá dins lo primièr movement subre- urètra n. m. urètre
realista que i èra estat dels mai afogats l’irrupcion dels uretral, ala adj. (s. XVIII. . . ) urétral, ale
primaris, al sens universitari del mot, dins la cultura uretriti n. f. (s. XIX. . . ) urétrite
e aquò li agradava, car s’èra pas aquò l’irrupcion del urgéncia n. f. (s. XVI. . . ) urgence
pòble èra un esclatament a un moment donat dels urgent, enta adj. (s. XIV. . . ) urgent, ente
quadres de l’elèit cultural (Felix Castan, Joe Bousquet, uric, ica adj. (s. XIX. . . ) urique
Òc, abr. 1951) uricemia n. f. (s. XX.) uricémie (méd.)
universitat n. f. (s. XIII.) université uricosuric n. m. (s. XX.) uricosurique (méd.)
univòc, òca adj. (s. XIV. . . ) univoque uricosuric, ica adj. (s. XX.) uricosurique
univocitat n. f. (s. XX.) univocité uricotelic, ica adj. (s. XX.) uricotélique (veter.)
unnic, ica adj. (s. XX.) hunnique (des Huns) urina n. f. (s. XIII.) urine
unt del Senhor (l’ -) expr. (s. XIV. . . ) l’oint du urinador n. m. (s. XVIII. . . ) urinoir veire: (fam.)
Seigneur (Christ. . . ) (Bibla) pissador
unt, unta adj. e n. (s. XIV. . . ) 1. oint veire: untat urinal, ala adj. e n. m. (s. XIV.) urinal, ale
2. qui a été consacré (relig.) urinar v. (s. XIV.) uriner veire: (fam.) pissar
unta n. f. → enguent onguent urinari, ària adj. (s. XVI. . . ) urinaire
unta per plan anar (l’ -) expr. ce qui manque urinifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) urinifère
pour faire urinós, osa (pl. urinoses, osas) adj. (s. XVII. . . )
untadura n. f. action d’oindre urineux, euse
untar v. (s. XII.) 1. graisser, huiler (machine, urna n. f. (s. XV. . . ) urne
outil) 2. se faire des taches de graisse urobilina n. f. (s. XIX. . . ) urobiline
untós, untosa (pl. untoses, osas) adj. (s. XII. . . ) urobilinuria n. f. (s. XIX. . . ) urobilinurie
graisseux, euse urocròme n. m. (s. XIX. . . ) urochrome
untura n. f. (s. XIII.) 1. graissage 2. tache grais- urogenital, ala adj. (s. XX.) urogénital, ale
seuse urografia n. f. (s. XX.) urographie
uòu n. m. 1. œuf 2. testicule urolagnia n. f. (s. XX.) urulagnie (psic.)
uòu de uèi que non pas la pola de deman (val urologia n. f. (s. XIX. . . ) urologie
mai l’ -) expr. mieux vaut un tiens que deux tu urologic, ica adj. (s. XX.) urologique
l’auras urològue, òga n. (s. XX.) urològ urologue
uòu eicilhat n. m. œuf frit uron, ona adj. e n. (s. XVII. . . , del nòrd amerindian)
uòu emborniat n. m. œuf poché huron, onne
uòu en còca n. m. œuf à la coque urotoxia n. f. (s. XX.) urotoxie
uòus borrats n. m. plur. œufs brouillés urotoxic, ica adj. (s. XX.) urotoxique
uòus de sas galinas an dos mujòls (los -) expr. ursulina n. f. (s. XVII. . . ) ursuline (relig.)
c’est un vantard urtar v. (s. XII.) → tustar heurter
upa n. f. (s. XIV.) 1. huppe 2. houppe urticacèa n. f. (s. XIX. . . ) urticacée
uppercut n. m. (s. XX., mot anglés) uppercut urticacion n. f. (s. XVIII. . . ) urtication
upsilon n. m. upsilon (lettre grecque) urticant, anta adj. (s. XIX. . . ) urticant, ante
ur, ura n. (lat. urus) auroch veire: auròc urticària n. f. (s. XIX. . . ) urticaire
urani n. m. (s. XIX. . . ) uranium urubú n. m. (s. XVIII. . . , mot tupí) urubu (oiseau)
uranic, ica adj. (s. XIX. . . ) uranique uruguaian, ana adj. e n. (s. XX.) uruguayen, enne
uranifèr, èra adj. (s. XX.) uranifère us (pl. uses) n. m. (s. XII. . . ) 1. usage 2. coutume
urat n. m. (s. XVIII. . . ) urate usable, abla adj. (s. XIV.) usable
urban, ana adj. (s. XIV. . . ) urbain, aine usament n. m. (s. XIII.) 1. usure 2. (détérioration)
urbanisme n. m. (s. XIX. . . ) urbanisme usança n. f. (s. XII.) 1. usage 2. habitude 3. usure
urbanista n. (s. XX.) urbaniste (détérioration)
urbanitat n. f. (s. XIV. . . ) urbanité usança (o veiràs a l’ -) loc. tu le verras à l’usage
urbanizacion n. f. (s. XX.) urbanisation usança (per -) loc. à l’usage
urbanizar v. (s. XIX. . . ) urbaniser usar v. (s. XII.) 1. user de 2. détériorer par l’usage
urbanizat, ada adj. (s. XIX. . . ) urbanisé, ée usat, ada adj. (s. XII. . . ) usé, ée
urbi et orbi loc. (s. XIX. . . , expr. latine) urbi et orbi usatge n. m. (s. XII.) usage
urèa n. f. (s. XVIII. . . ) urée usatgièr, ièra n. (s. XIV. . . ) usager, ère
uremia n. f. (s. XIX. . . ) urémie usclada n. f. partie brûlée d’un bois, d’une
uremic, ica adj. (s. XIX. . . ) urémique lande
uremigèn, èna adj. (s. XIX. . . ) urémigène usclar v. 1. flamber 2. roussir 3. griller 4. hâler
uretèr n. m. (s. XVI. . . ) uretère usclat pel solelh loc. brûlé par le soleil

621
uscle uveïti

uscle n. m. 1. brûlure 2. brûlé (odeur) 3. hâle usurpacion n. f. (s. XIV., lat. usurpatio) usurpa-
usina n. f. (s. XIX. . . , del picard) usine veire: fab- tion
rica usurpar v. (s. XIII., lat. usurpare) usurper
usinar v. (s. XIX. . . ) usiner usurpator, tritz (pl. usurpators, trises) n. (s.
usinatge n. m. (s. XIX. . . ) usinage XIV. . . , lat. usurpator) usurpaire usurpateur, trice
usitat, ada adj. (s. XIII.) usité - src.: Honnorat, 1846 : "usurpator"; Couzinié,
ussa n. f. 1. sourcil veire: subrecilha - cit.: Se con- 1850: "usurpatou"; Alibèrt (règla), 1935/1966:
tentèt de parpelejar en pallevant un pauquet las ussas "usurpator, tritz"
e comprenguère que me covidava antau a li dictar sa usurpatòri, tòria adj. (s. XVIII. . . ) usurpatoire
respònsa (Max Allier, L’Emperau, 1977) 2. visière ut n. m. (s. XVII. . . ) ut
ussard n. m. (s. XVII. . . , de l’ongrés) hussard uterin, ina adj. utérin, ine
ussas (far las -) loc. froncer les sourcils utèrus n. m. (s. XII : « utero ») utérus
ussas (levar las -) loc. sourciller util (far -) loc. rendre utile
ussejar v. 1. sourciller 2. froncer les sourcils util, utila adj. (s. XII.) utile
utila cambada n. f. une démarche utile
ustensilha n. f. (s. XV. . . , lat. utensilia X usare)
utilament adv. (s. XII. : « utilment ») utilement
1. ustensile 2. vaisselle
utilitari, ària adj. (s. XIX. . . , de l’anglés) utilitaire
ustilh n. m. (lat. usitilium < utensilia) outil veire:
utilitàriament adv. (s. XIX. . . ) uitilitairement
utís, espleit, aisina - src.: Lévy, 1909 : ustilha /
utilitarisme n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) utili-
ostilha; Palay, 1961 : ustilh; Gonfroy, 1975, ustilh
tarisme
ustilhar v. (de ustilh) ostilhar → ustilhar outiller
utilitarista adj. (s. XX.) utilitariste
veire: aisinar
utilitat n. f. (s. XII.) utilité
ustilhat, ada adj. (de ustilhar) ostilhat outillé, ée
utilizable, abla adj. (s. XIX. . . ) utilisable
ustilhatge n. m. (de ustilh) ostilhatge outillage utilizacion n. f. (s. XVIII. . . ) utilisation
ustra n. f. (s. XIII. . . ) huître utilizar v. (s. XVIII. . . ) utiliser
ustrièr, ièra n. (s. XIX. . . ) → ostreïcultor huîtrier, utilizator, tritz (pl. utilizators, trises) n. (s.
ère XIX. . . ) utilizaire utilisateur, trice
usual, ala adj. (s. XVII. . . ) usuel, elle utís (pl. utisses) n. m. (lat. utensilia) otís → ustilh
usualament adv. (s. XVI. . . ) usuellement outil veire: ustilh, espleit, aisina - cit.: Aquí tròbi
usufrut n. m. (s. XII.) usufruit les utís d’un pescaire, dont me venguèc una enveja de
usufrutièr, ièra n. (s. XV. . . ) usufruitier, ière pescar dos dotzenas de lustras per afiscar l’apetit de
usura n. f. (s. XII.) usure (prêt à intérêt excessif) mon mèstre (Pèire Godelin, Tresena floreta, s. XVII)
- cit.: Enfin, jo som damnat per aver fait d’usuras, / utopia n. f. (s. XVI. . . , de l’anglés (T. More)) utòpia
per tant de fals [contractes] e de falsas mesuras, / jo utopie
lairon, jo cobés, que per un fals boissèl, / m’ai ganhat utopic, ica adj. (s. XIX. . . ) utopique
un Infèrn e m’ai perdut le Cèl (Bertomieu Amilhat, utopista n. (s. XVIII. . . ) utopiste
Exercici de la fe, 1673) uvèa n. f. (s. XII.) uvée (de l’œil)
usurari, ària adj. (s. XIII.) usuraire uveal, ala adj. (s. XIX. . . ) uvéal, ale
usurièr, ièra n. (s. XII.) usurier, ière uveïti n. f. (s. XIX. . . ) uvéite

622
v : ve (albabet : v bas) vagotonic, ica

v : ve (albabet : v bas) n. m. v vacança n. f. (s. XVI. . . ) vacance


va ? (aquò -) loc. ça va ? vacanças n. f. plur. (s. XVII. . . ) vacances - cit.:
va ? (cossí -) loc. comment ça va ? Aviá vistalhat lo jornal, legida, de pòst a fin, la [pag-
va a (coma que -) loc. en direction de ina] de l’espòrt. Ara chorrava; vacanças son fachas
va aquí (aquò -) loc. on récolte ce qu’on a semé per fenhantejar. Pensava pas a res. Cutava (Paul
va borrassar loc. il va pleuvoir des coups Gayraud, La sexològa, 1982)
va coma lo vent loc. il va comme le vent vacancièr, ièra n. (s. XX.) vacancier, ière
va de la vida (i -) loc. il y va de la vie vacant (terren -) n. m. 1. terrain inculte 2. ter-
va encara loc. passe encore ! rain vague
va far auratge loc. il va y avoir de l’orage vacant, anta adj. e n. m. (s. XIII. . . ) 1. vacant, ante
va lo biais ? (cossí -) loc. comment va ta santé ? 2. terrain vague, friche
va per son fial (se tot -) loc. si tout marche nor- vacant, anta adj. (lat. vacare) vacant, ante
malement vacar v. (s. XIII., lat. vacare) vaquer
va pint (aquò -) loc. cela vous va à ravir vacariá n. f. étable
va plan loc. ça va bien vacas tuman los buòus (en país estrangièr las -)
va plan (aquò te -) loc. cela te va / sied bien expr. ailleurs tout est différent
va prigond (aquò me -) loc. cela me touche pro- vacatari, ària adj. e n. (s. XX.) vacataire
fondément vaccin n. m. (s. XIX..) vaccin
va que (cossí -) loc. comment se fait-il que vaccina n. f. (s. XIV.) vaccine
va que va ! loc. ça me va ! d’accord ! vaccinable, abla adj. (s. XIX. . . ) vaccinable
va solet (aquò -) loc. cela va de soi vaccinacion n. f. (s. XIX. . . ) vaccination
va sus sos dètz ans loc. il va avoir dix ans vaccinal, ala adj. (s. XIX. . . ) vaccinal, ala
va tan primament (non i -) loc. il ne faut pas y vaccinar v. (s. XIX. . . ) vacciner.
regarder de si près vaccinator, tritz (pl. vaccinators, trises) n. (s.
va totjorn del meteis èsser (s’aquò -) loc. s’il en XIX. . . ) vaccinaire vaccinateur, trice
va toujours de même vaccinèla n. f. (s. XIX. . . ) vaccinelle
va, i fa (qual i -) loc. il vaut mieux s’en occuper vaccinida n. f. (s. XIX. . . ) vaccinide
soi-même vaccinifèr, èra adj. (s. XIX. . . ) vaccinifère
va, li fa (qui i -) loc. la chance sourit aux auda- vaccinogèn, èna adj. (s. XX.) vaccinogène
cieux
vaccinoterapia n. f. (s. XX.) vaccinothérapie
vabor n. f. chaleur humide
vacillacion n. f. (s. XVI. . . ) vacillation
vabre n. m. 1. ravin veire: vaur 2. précipice
vacillament n. m. (s. XVII. . . ) vacillement
vaca (al pas de la -) loc. 1. à petits pas 2. tran-
vacillant, anta adj. (s. XIV. . . ) vacillant, ante
quillement
vacillar v. (s. XIV.) vaciller
vaca (anar coma un màntol a una -) loc. aller
vacuitat n. f. (s. XIII.) vacuité
mal (seoir)
vaca (anar coma un sarret a una -) loc. aller mal vade mecum n. m. (s. XV. . . , mots latins) vade
(seoir) mecum (« viens avec moi » : objet familier)
vaca (vacha) n. f. (s. XII.) vache - cit.: Tirèri camin vaga (me -) loc. j’ai le temps
en soscant a las capacitats intuitivas e cognitivas de vagabond, onda adj. e n. (s. XIII.) vagabond,
las vacas. Aquesta semblava pas acceptar lo cambia- onde
ment (Sèrgi Viaule, Dins las pesadas d’en Robèrt-Loís vagabondar v. (s. XIV. . . ) vagabonder
Stevenson, 2019) vagabondatge n. m. (s. XVIII. . . ) vagabondage
vaca de lait / de lach n. f. vache laitière vagal, ala adj. (s. XX.) vagal, ale (méd.)
vaca e mai lo vedèl (préner la -) loc. épouser vagament adv. (s. XV. . . ) vaguement (méd.)
une fille-mère vagar v. (s. XIII.) 1. vaguer 2. errer
vaca laitièra / lachièra n. f. vache laitière vagina n. f. (s. XVII. . . ) vagin veire: parpalhòl,
vaca manja plan (davant lo rastelièr la -) expr. monifla
certains profitent de leur position vaginal, ala adj. (s. XVIII. . . ) vaginal, ale
vaca pomposa, vedèl cagarós expr. les enfants vaginaliti n. f. (s. XIX. . . ) vaginalite (méd.)
/ successeurs ne valent pas toujours leurs par- vaginiti n. f. (s. XIX. . . ) vaginite
ents / prédécesseur vagon n. m. (s. XIX. . . ) wagon
vacacion n. f. (s. XIV.) vacation vagotomia n. f. (s. XX.) vagotomie
vacada n. f. troupeau de vaches vagotonia n. f. (s. XX.) vagotonie (méd.)
vacairals n. m. plur. giboulées vagotonic, ica adj. (s. XX.) vagotonique

623
vague valide, ida

vague n. m. (s. XVII. . . ) 1. vague (méd.) veire: val tòrta (préner la -) loc. 1. prendre une voie
nèrvi pneumogastric 2. nerf vague détournée veire: via 2. sortir du droit chemin
vague, vaga adj. (s. XVI. . . ) vague (imprécis) val tot al mond loc. il est très sympathique
vaguejar v. (s. XIV.) divaguer val tot l’aur de París (non -) expr. 1. il ne vaut
vai a ton aisàs loc. ne te gêne pas pas cher 2. il n’est pas très recommandable
vai te far ficre loc. va te faire f... valable, abla adj. (de valer) valable
vai te’n camparolar loc. va te faire voir valada n. f. (s. XIII.) étendue de la vallée
ailleurs ! valadada n. f. valadée (fossés dans les vignes)
vai-e-vèni n. m. va-e-vient valadar / valadejar v. (s. XIII.) creuser, entretenir
vai-e-veni (far lo -) faire le va-et-vient des fossés
vai-lai-vai n. 1. nonchalant 2. paresseux valadet n. m. (oc. gasc. « varadet ») baradeau
vai-te’n vai ! loc. allons donc ! (fam.) (fossé d’écoulement)
vaicí prep. → aicí voici valadièr n. m. cantonnier chargé des fossés
vailet n. m. (s. XII.) valet veire: varlet - cit.: Los que valat n. m. fossé
menavan vida nòbla [...] per castèls o sembla-castèls, Valàuria n. pr. Vallauris
ni non la parlavan, ni non la comprenián [...] aquela valença n. f. (s. XII.) 1. valeur 2. vaillance
lenga dels vailets (Paul Gairaud, 1980) Valença n. pr. Valence (vila, 26)
vainilha n. f. (s. XVII. . . , del castelhan) vanille valéncia n. f. (s. XIX. . . ) valence (chimie)
vainilhat, ada adj. (s. XIX. . . ) vanillé, ée Valéncia n. pr. Valence (Espagne)
vainilhièr n. m. (s. XVIII. . . ) vanillier (bot.) valencian, ana adj. e n. valencien, enne
vair adj. (s. XII.) vair valent (es un -) expr. homme fort, vaillant (c’est
vairar v. 1. (intr.) mûrir 2. changer de couleur un)
vairason n. f. véraison (commencement de ma- valent a dire loc. 1. ce qui revient à dire 2. c’est-
turité des fruits) à-dire
vairat n. m. → macarèl maquereau veire: sauret valent coma una espasa loc. très courageux
vaire, vaira adj. (s. XII.) 1. vair, vaire 2. voilé, ée valent coma una formiga (es -) expr. laborieux
(lune) 3. coloré, ée (fruits) (il est très)
vairejar v. commencer à mûrir valent d’un sòu (non a lo / a pas lo -) expr. il
vairon n. m. vairon (poisson) veire: rabòta n’a pas un sou vaillant
vairon adj. vairon (qui a les yeux de couleurs valent que valent loc. 1. très vaillant 2. bien
différentes) qu’il soit très vaillant
vaissa n. f. → avelanièr 1. noisetier 2. coudrier valent, enta adj. (s. XII. . . ) 1. vaillant, ante
vaissa blanca n. f. alisier 2. courageux, euse
vaissareda n. f. coudraie veire: vaissièra valentament adv. (s. XIII.) vaillamment
vaissèl (avarar un -) loc. lancer un vaisseau valentiá n. f. (s. XII. . . ) valentisa 1. vaillance :
vaissèl (vaissèth; vaissèu; vaisseu) n. m. (s. XIII.) ardeur au travail - cit.: Lo vièlh pelut de 14 avia lèu
1. vaisseau - cit.: Aquí le vaissèl èra d’una tina, un comprés que trobariá pas un escotaire domètge de sas
ast èra mast, la vela una toalha, e l’artilhariá de cin- valentiás de Verdun se me las debanava en francés,
quanta flascous, damb lor glo-glo-glo espaurissián to- tant i a qu’en plaça d’un repapiatge un pauc bestiàs
tis les abitants de las aigas saladas (Pèire Godelin, Tre- me regalèri sovent d’un raconte granat, totjorn nòu
sena floreta, 1638) 2. corps de bâtiment 3. grand (Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) 2. acte de
tonneau 4. veine, artère 5. pis (vache, brebis. . . ) bravoure
vaissèla (vaishera) n. f. (s. XIII.) vaisselle valentós, osa (pl. valentoses, osas) adj.
vaisseladoira n. f. (s. XX.) → lavavaissèla lave- valeureux, euse
vaisselle valer v. (s. XIII.) valoir
vaisselar v. (s. XIII. . . ) laver la vaisselle valer (far -) loc. faire valoir
vaisselièr n. m. (s. XVI. . . ) buffet (meuble) valer de qualqu’un (non se poder -) expr. ne
vaissièra n. f. → vaissareda coudraie pas pouvoir se faire obéir de quelqu’un
val n. f. (s. XII.) vallée valer mai loc. valoir mieux
val ! (ben vos ne -) loc. tant mieux pour vous valeriana n. f. (s. XIV. . . ) valériane (bot.)
veire: valer valetudinari, ària adj. e n. (s. XV. . . ) valétudi-
val mai aital loc. il vaut mieux qu’il en soit naire
ainsi valiá mai (de quant -) loc. combien il valait
val mai se desdire que far un marrit mercat expr. mieux
il vaut mieux se dédire que faire un mauvais validacion n. f. (s. XVI. . . ) validation
marché validament adv. (s. XVII. . . ) validement
val melhor loc. il vaut mieux validar v. (s. XV. . . ) valider
val mièlhs loc. il vaut mieux valide, ida adj. (s. XVI. . . ) valide

624
validitat varalh (èsser tot en -)

validitat n. f. (s. XVI. . . ) validité vanar v. vanner (blé. . . )


valòia n. f. haute vallée veire: val vanas (auràs de -) loc. tu auras des nèfles !
valon n. m. (s. XIII.) vallon veire: val vandal, ala adj. e n. (s. XVIII. . . ) vandale (destruc-
valor n. f. (s. XII.) 1. valeur 2. mérite - cit.: Tu teur)
reconeishes plan que tot çò que tu ès, / tas valors, ton vandal, ala adj. (s. XIII. . . ) vandale (peuple)
poder tan magnific com es / e ton bon esperit tengues vandalisme n. m. (s. XVIII. . . ) vandalisme
de sas mercés (Pèir de Garròs, Psaumes. A la Regina, vanegar v. (de "vanar") 1. bouger 2. secouer
1565) 3. agiter
valor refugi n. f. (s. XX.) valeur-refuge vanegar son argent (far -) loc. faire valoir son
valorizacion n. f. (s. XX.) valorisation argent
valorizant, anta adj. (s. XX.) valorisant, ante vanèl n. m. vanneau mâle
valorizar v. (s. XX.) valoriser vanèla n. f. (s. XIV.) 1. venelle 2. ruelle
valorós, osa (pl. valoroses, osas) adj. (s. XII.) vanèla n. f. vanneau femelle
valeureux, euse vanèla (aver la -) loc. être paresseux
valorosament adv. (s. XII. . . ) valeureusement vanelós, osa (pl. vaneloses, osas) adj. → indo-
valpauc n. m. vaurien lent indolent, ente
valsa n. f. (s. XIX. . . , de l’alemand) valse vanesa n. f. 1. faiblesse passagère 2. effort vain
valsaire, aira n. (s. XIX. . . ) valseur, euse vanitat n. f. (s. XIII.) vanité - cit.: Entrò quan vani-
valsar v. (s. XVIII. . . ) valser tat notòria / e la mensonja frustratòria / enter vosautes
valva n. f. (s. XIX. . . ) valve (tech.) aurà cors ? (Arnaud de Saleta, Plalme IV, s. XVI)
valva n. f. (s. XVIII. . . ) 1. valve (zool. 2. bot.) vanitat de (far -) loc. tirer vanité de
valvar, ara adj. (s. XIX. . . ) valvaire (tech.) vanitós, osa (pl. vanitoses, osas) adj. (s. XVIII. . . )
valvula n. f. (s. XVI. . . ) valvule (anat.) vaniteux, euse
valvular, ara adj. (s. XVIII. . . ) valvulaire (anat.) vanitosament adv. (s. XVIII. . . ) vaniteusement
valvulat, ada adj. (s. XIX. . . ) valvulé, ée vanta gaire val (çò que se -) expr. ce qui se vante
valvuliti n. f. (s. XX.) valvulite (anat.) ne vaut guère
valvuloplastia n. f. (s. XX.) valvuloplastie vantadissa n. f. vantardise
vam n. m. 1. élan veire: balanç 2. impulsion vantaire, aira n. (s. XII.) vantard 1. qui vante
3. (fig) entrain 2. vantard, arde
vam (de -) loc. avec élan / entrain vantar v. (s. XII.) 1. vanter - cit.: Amor, eretièr de las
vam (de tot son -) loc. de toutes ses forces plaças dont Vènus se vanta d’èstre senhoressa (Pèire
vam (donar -) loc. lâcher la bonde Godelin, Contra, s. XVII) 2. flatter
vam (donar lo -) loc. 1. donner l’élan 2. encour- vantar de (se -) loc. se vanter de
ager vantarèl (un mainat -) expr. un petit vantard
vam (lo farai tot d’un -) loc. je le ferai sans vantarèl, èla adj. petit vantard veire: vantaire
peine vantariá n. f. flatterie
vam (non aver un / aver pas un -) loc. être sans vantòrla adj. e n. vantard, arde
élan / découragé vapat, ada adj. éventé, ée (vin)
vam (préner -) loc. prendre de l’élan vapor n. f. (s. XIII.) 1. vapeur 2. buée - src.:
vam (tot de -) loc. 1. d’un seul élan 2. tout de Achard (1785): "vapour"
go vapor n. m. vapeur (bateau)
vam de (préner -) loc. décider de vaporizacion n. f. (s. XIX. . . ) vaporisation
vam de se maridar (a pres lo -) loc. l’idée lui vaporizar v. (s. XVIII. . . ) vaporejar vaporiser
est venue de se marier vaporizator n. m. (s. XIX. . . ) vaporizador 1. va-
vampir n. m. (s. XVIII. . . , de l’alemand ? escandinau) porisateur 2. vaporiseur
vampire vaporós, osa (pl. vaporoses, osas) adj. (s. XIV.)
vampiric, ica adj. (s. XVIII. . . ) vampirique vaporeux, euse
vampirisme n. m. (s. XVIII. . . ) vampirisme vaporosament adv. (s. XIX. . . ) vaporeusement
vampirizar v. (s. XX.) vampiriser vaqueta n. f. vachette
van n. m. van (à grain) vaquí prep. → aquí ; veja-aquí voilà
van, ana adj. (s. XII.) 1. vain, vaine 2. frivole vaquièr, ièra n. m. (s. XII.) vacher, ère
3. chimérique vara n. f. ver blanc (larve de la courtilière)
vana (far -) loc. faire une fugue / l’école buis- varada n. f. lancement d’un navire
sonnière veire: safran varaire n. m. héllébore (bot.)
vanadium / vanadi n. m. (s. XIX. . . ) vanadium varalh n. m. confusion, désordre, embarras,
(chim.) rixe
vanaire, aira n. vanneur, euse varalh (cercar -) loc. chercher noise
vanament adv. (s. XIII.) vainement varalh (èsser tot en -) loc. être tout en désordre

625
varalh (menar de -) vedelar (vederar)

varalh (menar de -) loc. faire de l’embarras varon n. m. → acne 1. acné 2. ver blanc
varalh (quin -) loc. quel remue-ménage vartavèla n. f. 1. loquet (verterelle, vertenelle)
varalh d’un ostal (lo -) loc. le train d’une mai- 2. perdrix 3. (fam.) bavard, arde
son vas (pl. vases) n. m. (s. XII.) vase (pot) : planche
varalh dins lo cap (aver de -) loc. avoir martel de jardin
en tête vasca n. f. (s. XIX. . . , de l’italian) vasque
varanda n. f. (s. XVIII. . . , del portugués) verandà vascular, ara adj. (s. XVII. . . ) vasculaire (anat.)
véranda vascularizacion n. f. (s. XIX. . . ) vascularisation
varanha n. f. varaigne (ouverture pour l’eau vascularizat, ada adj. (s. XIX. . . ) vascularisé, ée
de mer dans les marais salants) vasectomia n. f. (s. XX.) vasectomie (chir.)
varar v. lancer un navire vasectomizar v. (s. XX.) vasectomiser (chir.)
varat, ada adj. rongé, ée par les vers blancs vaselina n. f. (s. XIX. . . , mot angloamerican) vase-
vareit n. m. terrain en friche line
varena n. f. varenne (type de terre meuble) vàser v. (s. XII.) → anar 1. aller 2. arriver 3. naître
varia n. m. plur. (s. XIX. . . , mot latin) varià varia vaset n. m. petit vase
(choses diverses) vassal, ala adj. e n. (s. XII.) vassal, ale
variabilitat n. f. (s. XV. . . ) variabilité vassalatge n. m. (s. XII.) vasselage
variablament adv. (s. XIV.) variablement vassalitat n. f. (s. XVII. . . ) vassalité (science
variable, abla adj. (s. XIV.) variable hist.)
variacion n. f. (s. XIV.) variation vast, vasta (pl. vastes, vastas) adj. (s. XVII. . . )
variacional, ala adj. (s. XX.) variationnel, elle vaste
variament n. m. (s. XIV.) 1. variabilité 2. varia- vastador n. m. (s. XI. . . ) → gastador 1. "vasta-
tion dour" 2. soldat chargé de ravager le pays (ré-
variància n. f. (s. XX.) variança variance (marge coltes, villages. . . )
d’erreur possible entre des données) vaticana adj. f. (s. XIX. . . ) vaticane (relatif au
varianta n. f. (s. XVIII. . . ) variante Vatican)
variantas occitanas n. f. variantes linguis- vaticinacion n. f. (s. XVI. . . ) vaticination
tiques de l’occitan : occitan gascon, lemosin, vaticinar v. (s. XV. . . ) vaticiner
auvernhat, vivaro-alpin, provençal, niçard, vaticinator, tritz (pl. vaticinators, trises) n. (s.
lengadocian - cit.: Cresi que se’n cal téner, per ara XVI. . . ) vaticinateur, trice
a una normalizacion dins lo crusòl de caduna de las vau dormir a Marselha loc. je vais coucher à
quatre variantas principalas. Es vertat que, demest Marseille
elas, l’occitan mejan - amb sa fòrma lengadociana cen- vau d’aicí en fòra (i -) loc. j’y vais de ce pas
trala - es demorat per excelléncia fidèl a nòstra lenga vau d’aquesta ora (i -) loc. j’y vais de ce pas
classica. Aquò li dona una valor segura de referéncia. vauclusenc, enca adj. (s. XIX. . . ) vauclusien,
Aquò li dona pas cap de primautat, cap de privilègi enne
(Rodgièr Barta, Pròsas de tota mena, 1979) vaudés, esa (/valdés, esa (pl. vaudeses, esas /
variar v. (s. XII. . . ) varier valdeses, esas) adj. (s. XIII.) vaudois, oise
variat, ada adj. (s. XVI. . . ) varié, ée vaudisme (/valdisme) n. m. (s. XIX. . . ) valdisme
variator n. m. (s. XX.) variador variateur (mé- vaudó adj. (s. XIX. . . ) vaudou
can.) vaur n. f. → vabre 1. ravin 2. précipice
variça n. f. (s. XIV. . . , del francés) varice vavassor n. m. (s. XII.) vavasseur
varicèla n. f. (s. XVIII. . . ) varicelle veire: varioleta ve ! interj. → gaita ! vois !
veça n. f. vesce
varicós, osa (pl. varicoses, osas) adj. (s. XVI. . . ) veça de lop n. f. lupin blanc
variqueux, euse veça de sèga n. f. vesce des haies
varietat n. f. (s. XIV.) variété - cit.: Demest la rica veça d’ase n. f. gesse des bois
espelison de poètas que, despuèi Mistral, an revisco- veça negra n. f. vesce noire
lat la produccion literària occitana, Prospèr Estieu veça salvatja n. f. orobe
representa, ambe la perfeccion classica de la fòrma, vecièra n. f. champ de vesces
l’equilibre e la varietat (Irena Bonnet, Gai Saber, 1940) vector n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) vecteur (math.)
variòla n. f. (s. XIV.) variole vector, tritz (pl. vectors, trises) adj. (s. XVIII. . . )
variolat, ada adj. (s. XIX. . . ) variolé, ée vecteur, trice (bio. bot.)
varioleta n. f. (s. XVIII. . . ) → varicèla varicelle vedèl (vedèth; vedèu; vedeu) n. m. (s. XII.) veau
variolizacion n. f. (s. XIX. . . ) variolisation vedèl marin n. m. (s. XIV.) veau marin
variolós, osa (pl. varioloses, osas) adj. e n. (s. vedèla (vedela) n. f. (s. XII.) génisse
XVIII. . . ) varioleux, euse vedelada n. f. 1. portée d’une vache 2. éboulis
varlet n. m. → vailet valet vedelar (vederar) v. mettre bas pour une vache

626
vedelatge m veja-aquí

vedelatge m n. m. vêlage veire (aquò’s de bon -) loc. il est évident


vedelièr n. m. 1. éleveur de veaux 2. marchand veire (es de clar -) loc. cela saute aux yeux
de veaux veire (far tot -) loc. montrer sa nudité
vedic, ica adj. (s. XIX. . . ) védique veire (lo pensèri -) loc. j’ai cru le voir
vedigana n. f. vigne sauvage veire: lambrusca veire (m’èri dit de t’anar -) loc. je voulais venir
vedilh n. m. → cordon umbilical 1. lien d’osier te voir
2. cordon ombilical veire (qué non cal -) loc. que ne faut-il voir !
vedisme n. m. (s. XX.) védisme veire (se’n -) loc. avoir des soucis
vedissa n. f. sause ploraire → sause-long saule veire a la granda loc. voir les choses en grand
pleureur veire aquò (de -) loc. en voyant cela
veeméncia n. f. (s. XIV.) véhémence - cit.: Aquò veire çò que lo Bon Dieu li a mandat (far -) expr.
b’es, a plan tot pensar, / son país mau recompensar / montrer sa nudité
mès, de ma part, jo’vs asseguri / e religiosament vos veire coma una sarda cuèita (s’i -) expr. ne rien
juri / que jo’scriurèi damb veeméncia, / no’m cararèi, y voir
n’aurèi paciéncia / dequiá que siam tots acordats / veire córrer lo vent loc. être très fin, très intel-
e d’ua conspiracion bandats / per l’onor deu païs ligent
sosténguer / e per sa dignitat manténguer (Pèir de veire de bon uèlh loc. voir d’un bon œil
Garròs, 1567) veire de camin a qualqu’un (far -) loc. donner
veement, enta adj. (s. XIV.) véhément, ente du fil à retordre à
vegada n. f. (s. XIII.) → còp fois veire despolit n. m. verre dépoli
vegada (a la -) loc. à la fois veire e l’ausir a qualqu’un (levar lo -) loc.
vegadas (a / de -) loc. adv. parfois stupéfier quelqu’un
vegèri (lo vegèri e non lo -) loc. je le vis sans le veire entrumat n. m. verre dépoli
voir / en passant veire: veire veire grisas (ne -) loc. en voir de rudes
vegetacion n. f. (s. XIV.) végétation veire la cabra roja (s’i -) loc. 1. avoir de gros
vegetal, ala adj. e n. m. (s. XVI. . . ) végétal, ale problèmes 2. s’y voir les pierres
vegetalisme n. m. (s. XIX. . . ) végétalisme veire las pèiras (se’n -) loc. 1. avoir de gros
vegetalista adj. e n. (s. XIX. . . ) végétaliste problèmes 2. s’y voir les pierres
vegetar v. (s. XIV.) végéter veire lo cap (ne -) loc. en voir la fin
vegetarian, ana adj. e n. (s. XIX. . . , de l’anglés) veire lo fum (non -) loc. ne pas soupçonner
végétarien, enne veire prim loc. être perspicace
vegetatiu, iva adj. (s. XIII.) végétatif, ive veire que (es de -) loc. il est clair que
vegetativament adv. (s. XX.) végétativement veire quicòm (li farai -) loc. je lui ferai voir de
vei coma dins un sac (s’i -) expr. on y voit quel bois je me chauffe
comme dans un tunnel veire: veire veire tan solament (per te -) loc. rien que pour
vei córrer lo vent loc. il est très sagace / intelli- te voir
gent veire: veire veire tot planièr loc. 1. ne pas voir les diffi-
vei que (se -) expr. il est clair que cultés 2. être trop optimiste
vei que (se -) loc. il est clair que veire un pauc ! loc. voyons un peu !
veïcul n. m. (s. XVI. . . ) véhicule veirenc, enca adj. (s. XIV.) → vitrós vitreux, euse
veïcular v. (s. XIX. . . ) véhiculer veiriá n. f. (s. XIII.) → vitra vitre
veïcular, ara adj. (s. XIX. . . ) véhiculaire veirial n. m. (s. XIII.) vitrail
veira n. f. → respiral soupirail veire: bojal veirièr n. m. (s. XIII.) verrier (vitraux)
veiral n. m. vitre veirièra n. f. (s. XIII.) verrière
veirariá n. f. verrerie veirina n. f. (s. XIX. . . ) vitrina vitrine
veiràs a l’usança (o -) loc. tu le verras à l’usage veirinièr n. m. (s. XIX. . . ) → vitrièr vitrier
veirat n. m. (s. XII.) 1. verre (contenu) - cit.: Que veiron n. m. petit verre
fasiái ieu dins aquel bar, davant mon veirat de bièrra veitura n. f. (s. XIX. . . ) voiture (automobile. . . )
? Perqué èri pas anat al lièch ? (Joan Bodon, Lo libre veire: auto, automobila
dels grands jorns, 1964) 2. plein verre veitura a abocat dins lo valat (la -) expr. la
veiratge n. m. → vitratge vitrage voiture a versé dans le fossé
veire v. voir veire: véser - cit.: Sus donc! Fasètz- veitureta n. f. (s. XX.) → calechon 1. voiture
nos veire una pèl delicada / que diu sentir l’ulhet e d’enfant 2. poussette
la ròsa muscada (Francés de Corteta, s. XVII) ; Vos veja-aicí prep. → aicí voici
vòli pas far vòstre procès, mès se caduna d’aquelas se veja-aquí prep. → aquí voilà
mordissiá fèrme los pòts, veiriam fòrças bodoflas (Joan vejaire n. m. point de vue; opinion - cit.:
Loís Fornèrs, s. XVIII) L’article mai interessant, de nòstre vejaire, es una
veire ! (un pauc -) loc. voyons un peu ! analisi comparada de la plaça e de la fonccion dels

627
vejaire ven del bòsc

tèxtes literaris dins los manuals recents d’anglés e qun plaser n’avèm, totas doas, pel lièch (Paul Gairaud,
d’alemand (Clara Torrelhas, Lenga e païs d’òc, 1997, La sexològa, 1982)
n° 31) velhas de (èsser sus las -) loc. être à la veille de
vejaire (a mon -) loc. 1. à mon avis 2. de mon velhòla n. f. (s. XVIII. . . ) velhosa veilleuse
point de vue 3. à mon sens (lampe)
vejaire (donar son -) loc. donner son opinion velièr n. m. 1. voilier 2. fabricant de voiles
vejaire de (èsser del -) loc. abonder dans le sens velin n. m. (s. XIII. . . , del francés) vélin (par-
de chemin)
vejaire de plorar (far -) loc. faire semblant de velleïtat n. f. (s. XVII. . . ) velléité
pleurer velleïtós, osa (pl. velleïtoses, osas) adj. (s. XIX. . . )
vejaire que (m’es -) loc. il me semble que velléitaire
vejas (qu’o -) loc. que tu le voies et donnes ton vèlo n. m. (s. XIX. . . ) velò vélo
opinion velòç, òça (pl. velòces, òças) adj. (s. XIV.) véloce
vel n. m. (s. XIII.) voile velocipède n. m. (s. XIX. . . ) velocipèd → bicicleta
vel d’aur n. m. (s. XII.) toison d’or veire: aus vélocipède
vela n. f. (s. XIII.) 1. voile 2. aile de moulin velocitat n. f. (s. XIV.) 1. vitesse 2. vélocité
vela (a grand -) loc. à voiles déployées velodròme n. m. (s. XIX. . . ) velodròm vélodrome
vela (aver la -) loc. être en veine velomotor n. m. (s. XX.) vélomoteur
vela (far -) loc. 1. faire voile 2. fig. avoir les velós (pl. veloses) n. m. (s. XII. . . ) velors →
jupes soulevées par le vent velot velours - cit.: Prumièrament, per plan pia-
vela (far fòrça de -) loc. mettre toutes les voiles far, / un mántol nòu me farai far / d’un drap de vint
dehors escuts la cana, / doblat de velós o de pana, / e vestirai
vela (grand -) loc. grande voile cada maitin / un abilhament de satin (Pèire Godelin,
vela (jòc de -) n. m. voilure Ramelet Mondin, s. XVII)
vela (largar -) loc. mettre à la voile velosat, ada adj. (s. XV. . . ) → velotat velouté, e
vela a tot vent (donar -) loc. s’abandonner à ses velot n. m. (s. XV. . . , de l’italian) velours veire:
passions velós
velar v. 1. voiler - cit.: Meteguèt a la vela e quand velot ! (es un -) loc. c’est velouté !
lo mazot s’estrifèt, quand se levèt l’aura d’amont ;
velot cremesin n. velours cramoisi
comencèt sa navigacion (Robèrt Lafònt, 1971, p. 56)
velot de gus n. panne
2. garnir de voiles
velot de seda n. velours de soie
velar, ara adj. (s. XIX. . . ) vélaire (ling.)
velot de tèsta n. ruban de velours des arlési-
velariá n. f. voilerie
ennes
velarizacion n. f. (s. XX.) vélarisation
velot macat n. velours froissé
velarizar v. (s. XIX. . . ) vélariser
velotada n. f. étoffe de velours
velas (a plegat las -) loc. il est mort
velas (aver de vent dins las -) loc. être ivre velotar v. (s. XVI. . . ) velouter
velas (desplegar las -) loc. 1. déplier les voiles velotariá n. f. fabrique de velours
2. étaler la marchandise velotat, ada adj. (s. XIV. . . ) velouté
velas (plegar las -) loc. 1. plier les voiles velotatge n. m. (s. XIX. . . ) veloutage
2. s’arrêter velotet n. m. 1. petit velours 2. œillet d’Inde
velas (sarrar las -) loc. plier les voiles (bot.)
velas cofladas (a -) loc. a pleines voiles velotièr, ièra n. (s. XVI. . . ) veloutier, ière (ou-
velas coflas (a bèlas -) loc. à pleines voiles vrier fabricant du velours)
velatge n. m. 1. voilage 2. voilure velotós, osa (pl. velotoses, osas) adj. (s. XX.)
velejar v. aller à la voile velouteux, euse
veleta n. f. voilette velut, uda adj. (s. XII.) velu, ue
velha n. f. (s. XIII.) veille ven (alara que me -) loc. alors, me dit-il
vèlha n. f. veille (jour d’avant) ven (coma -) loc. sans réflexion
velhada n. f. veillée ven al talh (aquò me -) loc. cela arrive à point
velhador (anar al -) loc. aller à la veillée ven de biais (aquò me -) loc. cela me plaît /
velhaire, aira n. (s. XIX. . . ) 1. veilleur, euse 2. qui m’agrée
sont présents à la veillée ven de l’esquerrièr loc. il vient du mauvais
velhar v. (s. XII.) 1. veiller 2. surveiller - cit.: A côté
tot moment, nos cal demesfisar davant la família (...). ven de partir loc. il vient de partir
Aver l’atencion ponchuda; velhar que las pòtas, los ven de sonar lo repic loc. la réplique vient de
uèlhs, un det, lo biais de se téner drecha o mièg ajaçada sonner
dins un cadièiràs, anèssen pas cridar : - Se sabiatz ven del bòsc loc. il est mal dégrossi

628
ven del breç (me -) vendre un ben a partida brisada

ven del breç (me -) loc. cela me vient de nais- sa vida, rosegat sos demans (Leon Còrdas, Sèt pans,
sance 1977)
ven en dòl (me -) loc. cela me fait de la peine vendemiadoira n. f. (s. XX.) vendangeuse (ma-
ven en mans (non me -) loc. je ne l’ai pas en chine)
mains vendemiaire, aira n. (s. XIII.) vendangeur, euse
ven glaça (l’aiga -) loc. l’eau se transforme en (personne)
glace vendemiar v. (s. XIII.) vendanger
ven per bona espècia (non -) il ne vient pas vendemiar abans las cridas expr. consommer
avec de bonnes intentions le mariage avant la date
ven que loc. il arrive que vendemiar, totes los panièrs son bons (per -)
ven que (e -) et voici que expr. tout est bon quand il s’agit de récolter
ven tot sol (aquò -) loc. cela coule de source vendemiarèl, èla n. jeune vandangeur, euse
vena n. f. (s. XIII.) 1. veine 2. couche de terre vendémias (per -) loc. aux vendanges
3. raies dans le bois ou la pierre venderèl, èla n. petit, ite vendeur, euse
vena clausa n. f. engorgement (glande mam- vendi coma lo m’an vendut (lo te -) expr. je te
maire) le rapporte comme on me l’a dit
venada n. f. → marbradura marbrure vendrà mai loc. il reviendra
venaicin, ina adj. venaissin, ine vendrà pas encara nimai encara (non -) expr. il
venaire n. (s. XII.) veneur (chasse) ne viendra pas avant longtemps
venaison n. f. (s. XII.) venaison vendrà sense anar quèrre loc. il viendra de lui-
venal, ala adj. (s. XII. . . ) vénal, ale (argent) même
venal, ala adj. (s. XIII.) relatif aux veines veire: vendre v. (s. XII.) vendre
venós
vendre (de bon -) loc. 1. vendable 2. facile à
venalament adv. (s. XVI...) vénalement vendre
venalitat n. f. (s. XVI. . . ) vénalité
vendre (es per -) loc. c’est à vendre
venar v. faisander
vendre (per -) loc. à vendre
venar v. veiner
vendre (tròp demandar non fa -) expr. il ne faut
vencedor n. m. → venceire vainqueur - cit.: Aishí
pas être trop exigeant
Dàvid, deu gran Goliat maçador / e de tribulacions
vendre a cambi de panocha loc. vendre à vil
gloriós vencedor... (Pèir de Garròs, Psaumes. A la
prix
Regina, 1565)
vendre a carn de can loc. vendre à vil prix
venceire, eira n. (s. XII.) vainqueur
véncer v. (s. XII.) vaincre vendre a la candèla loc. vendre à la chandelle
vençut, uda adj. (s. XII. . . ) vencut vaincu, ue vendre a l’enquant loc. vendre aux enchères
vend (se -) loc. à vendre vendre a meitat còire loc. vendre à moitié prix
vend cabròt, tirar d’ont lo pòt ? (lo que non a vendre a pòt reversat loc. vendre abondam-
cabra e -) expr. 1. il a un train de vie suspect ment
2. c’est un voleur vendre a qualqu’un (ne -) loc. vouloir en im-
vend coma que pana (se -) loc. ça se vend poser à quelqu’un
comme des petits pains vendre al detalh loc. vendre au détail
venda n. f. (s. XII.) vente vendre al fòc loc. vendre très cher - cit.: Aquelas
venda a l’encaridor n. f. vente au dernier [automobilas] de davant la guèrra que podián córrer,
enchérisseur se vendián al fuòc (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
venda a tèrme n. f. vente à terme vendre çò que còsta loc. vendre au prix de re-
venda al maidisent n. f. vente au dernier vient
enchérisseur vendre en gròs loc. vendre en gros
vendable, abla adj. (de vendre) vendable veire: vendre la bèstia abans de l’aver vista (non cal /
vendedor cal pas -) expr. il ne faut pas vendre la peau de
vendedor, doira adj. (s. XIII., de vendre; véner, var.: l’ours avant de l’avoir tué
veneder, era) 1. qui est à vendre veire: vendable vendre la camisa (se -) loc. se dépouiller de
2. qui doit être vendu veire: vendable tout
vendeire d’images / d’estampas n. m. imatjaire vendre la pèl abans d’aver la bèstia (non cal /
marchand d’images cal pas -) expr. il ne faut pas vendre la peau de
vendeire, eira n. (s. XII.) vendeur, euse l’ours avant de l’avoir tué
vendémia n. f. (s. XIV.) vendange - cit.: Uèit ans vendre que crompar (val melhor -) loc. il vaut
que se trobavan a vendémias sens aver nosat los caps, mieux vendre qu’acheter
que la guèrra d’un costat e son traïn de malastre, la vendre un ben a partida brisada loc. vendre un
secada de l’autre avián demesit son aver, restrenhit bien par morcellement

629
vendriá e mai vos crompariá (se -) venir, non aurián trabalhat (sense ieu -)

vendriá e mai vos crompariá (se -) expr. c’est veniás mai lèu ! (que non -) expr. que ne venais-
un homme très malin tu plus tôt !
venduda n. f. vente publique venician, ana adj. (s. XIII. . . ) vénitien, enne
venedís, issa (pl. venedisses, issas) adj. nou- venidas non (a idas pro, a -) loc. → vengudas le
veau venu (gendre. . . ) retour ne vaut pas l’aller
venenifèr, èra adj. vénénifère venidor, oira adj. 1. futur, ure 2. à venir
venenipar, ara adj. vénénipare veniment n. m. → venguda venue
venenós, osa (pl. venenoses, osas) adj. (s. XIII.) venir v. 1. venir veire: véner - cit.: Estarem pas
vénéneux, euse dins aquesta cambra ! me venguèt una passada puòi
venent, enta adj. 1. suivant, ante veire: que ven (Max Allier, L’Emperau, 1977) 2. croître 3. devenir
2. prochain, aine 4. dire
véner v. → venir 1. venir 2. croître 3. devenir venir (entre -) à peine arrivé
véner a pòrt loc. arriver à bon port venir (far -) loc. 1. élever 2. cultiver 3. rendre
véner de man loc. qui vient tout seul, (faire devenir)
d’inspiration, facile venir (se trobar de -) loc. se trouver là par
véner de sèt colors loc. passer par toutes les hasard
couleurs de l’arc-en-ciel venir a biais loc. venir à propos
venerable, abla adj. (s. XII.) vénérable - cit.: De venir a compte loc. être profitable
segur, aqueth gascon literari au servici d’un tèxte ven- venir a l’atge de loc. atteindre l’âge de
erable e multisecular, que pòt en primièr destariolar, venir a l’òrsa loc. remonter le courant
mès fòrça mens que [l’anglo-normand] de l’auba deu venir a la causa loc. venir au fait
sègle dotze (Pèire Bèc, 2014, p. 6) ;Per çò que tu as venir a la recarga loc. revenir à la charge
justament / de ma causa hèit jutjament / e sus ton sèti venir a man loc. avoir en main
venerable / t’es segut com jutge equitable (Arnaud de venir a pòrt loc. arriver à bon port
Saleta, Psalme IX, s. XVI) venir a talh loc. venir à propos
veneracion n. f. (s. XII. . . ) vénération venir als uèlhs loc. tomber sous les yeux
venerar v. (s. XV. . . ) vénérer venir amb tas grandas bragas (te vesi -) expr. je
venerian, ana adj. (s. XV. . . ) vénérien, enne te vois venir
veneta n. f. (s. XIII.) petite veine venir bèl, bèla loc. 1. grandir 2. devenir beau /
grand
venètz, prendretz l’escalfurada expr. venez
venir blau de la páur loc. d’une peur bleue
vous réchauffer
venir cap a ieu, à tu, a el. . . loc. venir à moi, à
venga lo malan ! (li -) interj. qu’il soit maudit !
toi, à lui. . .
venga que venga loc. advienne que pourra
venir de man loc. se faire aisément
venga que venga loc. quoi qu’il arrive
venir de sèt colors loc. passer par toutes les
venga, n’i a pro (un que -) loc. un seul suffit
couleurs de l’arc-en-ciel veire: colormudar
vengar de (non se -) loc. ne pas venir à bout de venir dessús loc. fondre sur
vengar de (se -) loc. venir à bout de venir d’a pè loc. aller à pied
vengas d’ora ! expr. que tu viennes tôt ! venir en aiga loc. être en nage (sueur)
venguda n. f. (s. XIII.) 1. venue 2. croissance venir en camparòls loc. pousser comme des
3. développement champignons
vengudas (a bèlas -) loc. venu à bien venir en cendras loc. réduire en cendres
venguèt (me -) loc. il me dit venir en demens loc. dépérir de jour en jour
venguèt las coloretas (li -) loc. la rougeur lui venir en família loc. agrandir sa famille
monta au visage veire: arcanetas venir en òdi loc. prendre en grippe
vengut pel pifre, se’n torna pel tambor expr. venir en òdi a qualqu’un loc. devenir odieux à
bien mal acquis ne profite jamais quelqu’un
vengut sense anar quèrre (èsser -) expr. être venir en pacha loc. entamer des négociations
venu de son propre chef venir fòl de rire (n’i a per -) loc. c’est à mourir
veni tan solament per te veire expr. je viens de rire
uniquement pour te voir venir lèbre loc. 1. s’impatienter 2. se fâcher
vèni, mona, vèni loc. minette, minou venir roge de (la) malícia loc. se fâcher tout
vèni-me-quèrre n. f. sauge, fausse-verveine rouge
(bot.) venir sense anar quèrre loc. venir de son pro-
veniá pas ! (aquò, se -) loc. s’il ne venait pas ! pre mouvement
venial, ala adj. (s. XIII.) véniel, elle venir tot acorsat loc. arriver au pas de course
venialament adv. (s. XIII : « venialmens ») vénielle- venir, non aurián trabalhat (sense ieu -) loc. si
ment je n’étais pas venu, ils n’auraient pas travaillé

630
venir. . . (aquò fa -) ventre (lo pichon -)

venir. . . (aquò fa -) loc. cela cause. . . ventadís, issa (pl. ventadisses, issas) adj.
venjador, doira adj. (de venjar) que cal venjar prompt à s’éventer
veire: venjaire ventadoira n. f. ventileuse (abeille ventilant la
venjaire, aira n. (s. XII.) vengeur, eresse ruche)
venjança n. f. (s. XII.) vengeance ventador n. m. machine à vanner
venjar v. (s. XII.) venger ventalh n. m. (s. XIV.) éventail
venjar de (se -) loc. venir à bout de (travail. . . ) ventalh (l’eissaure d’un -) loc. l’air d’un éven-
venós, osa (pl. venoses, osas) adj. veineux, tail
euse veire: venal ventalha n. f. (s. XII.) ventaille de casque
vent n. m. (s. XII.) 1. vent 2. pet (médiév.)
vent (anar a tot -) loc. aller à tout vent ventalha n. f. devanture de magasin
vent (anar contra -) loc. aller contre le vent ventalhar v. éventer
vent (aparar lo -) loc. protéger du vent ventar v. (s. XII.) 1. venter 2. faire du vent
vent (far -) loc. il fait du vent ventar v. 1. éventer 2. présenter au vent, van-
vent (far de -) loc. être prétentieux veire: cofleta ner
ventar del vent que tira (cal -) loc. 1. il faut
vent (montar a -) loc. aller contre le vent s’adapter à la situation 2. fig. savoir retourner
vent (rompre lo -) loc. détourner le vent sa veste
vent (trencat pel -) loc. cinglé par le vent ventar quand bufa lo vent (cal -) expr. il faut
vent (un molin de -) n. m. un moulin à vent savoir s’adapter aux situations
vent a desbanar los buòus (fa un -) expr. il fait ventar quand fa vent loc. agir au bon moment
un vent à décorner un bœuf ventarèl n. m. petit vent
vent a desrabar la coa dels ases (fa un -) expr. il ventarinada n. f. bouffée de vent
fait un vent à décorner un bœuf ventaròla n. f. coup de vent tourbillonnant
vent autan loc. (de "aut") → autan 1. vent de la ventatge n. m. vannage
haute mer 2. vent d’autan ventejar v. flotter au vent
vent bosina (lo -) loc. le vent siffle ventilacion n. f. (s. XIX. . . ) ventilation (air)
vent cala (lo -) loc. le vent s’arrête ventilar v. (s. XIV.) ventiler
vent canin n. m. vent aigre ventilator n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) ventilador
vent d’a popa n. m. vent arrière / favorable ventilateur
vent d’a popa sus (far -) loc. 1. bénéficier d’un ventolada n. f. bouffée de vent
vent favorable 2. avoir le vent en poupe ventolar v. 1. agiter au vent 2. (fig.) berner
vent d’a proa n. m. vent debout / contraire ventolejar v. (de vent) y avoir de la brise
vent de boca non còsta gaire expr. on peut tou- ventolet n. m. 1. brise 2. petit vent frais
jours en parler ventolin n. m. → zefir 1. zéphir 2. vent léger
vent empòrta las promessas (lo -) expr. autant ventòria n. f. 1. bourrasque 2. rafale de vent
en emporte le vent ventòria (far -) loc. lâcher un vent / un pet
vent en favor (un -) loc. un vent favorable ventós, osa (pl. ventoses, osas) adj. venteux,
vent en vent (de -) loc. d’Est en Ouest euse
vent folet n. m. petit tourbillon ventosa n. f. (s. XIV.) ventouse (méd.)
vent me trencava (lo -) expr. le vent me cinglait ventosa n. f. (s. XIX. . . ) ventouse (tech.)
vent mòla (lo -) loc. le vent faiblit ventosa n. f. (s. XIX. . . ) ventouse (zool.)
vent negre n. m. bise ventositat n. f. (s. XIV. . . ) ventosité (méd.)
vent penetrant loc. vent frais ventrada n. f. (s. XIV.) 1. ventrée 2. portée
vent pluèg n. m. vent du sud-ouest 3. satiété
vent que copa la cara (un -) loc. un vent ventral, ala adj. (s. XVI. . . ) ventral, ale
cinglant ventralament adv. (s. XVI. . . ) ventralement
vent remausat loc. vent calmé ventralha n. f. (s. XIV.) → entralhas 1. entrailles
vent remolina (lo -) loc. le vent tourbillonne 2. boyaux
vent s’abauca (lo -) loc. le vent s’arrête ventrar v. prendre du ventre
vent s’amòda (lo -) loc. le vent se lève ventrarut, uda adj. ventru, ue
vent s’es apasimat (lo -) loc. le vent s’est calmé ventrat n. m. ventrée
vent terral n. m. 1. vent de Nord-Ouest 2. de la ventre n. m. (s. XIII.) 1. ventre 2. ce qui fait sail-
terre lie
ventabolòfas n. qui parle pour ne rien dire ventre (anar del -) loc. aller à la selle
ventabolòfas / ventabren n. 1. hâbleur veire: ventre (far -) loc. 1. être comestible 2. profiter
bufabren 2. fanfaron 3. être en saillie (mur. . . )
ventada n. f. (s. XIII.) coup de vent ventre (lo pichon -) n. m. le bas ventre

631
ventre (metre de -) verdejar

ventre (metre de -) loc. prendre du ventre verai, aia adj. (s. XII.) vrai, vraie - cit.: A lausor,
ventre (tot aquò fa -) expr. je ne sais pas ce que onor e glòria de Dieu, onor e profièit del rei nòstre
j’ai avalé mais ce n’est pas grave sobeiran senhor, e per demonstrar la veraia reverén-
ventre (tot fa -) loc. tout est bon à prendre cia, fidelitat e subjeccion de las gens dels tres estats
ventre a l’espanhòla (aver lo -) loc. avoir le ven- del present país de Lengadòc. . . (Casèrn de dolença,
tre vide 1424)
ventre bodolh n. m. gros ventre verai, aia adj. (s. XII.) vrai, vraie - cit.: A lausor,
ventre cosut n. m. ventre affamé onor e glòria de Dieu, onor e profièit del rei nòstre
ventre darrièr l’esquina (aver lo -) expr. avoir sobeiran senhor, e per demonstrar la veraia reverén-
le ventre creux cia, fidelitat e subjeccion de las gens dels tres estats
ventre de lop n. m. ventre affamé del present país de Lengadòc. . . (Casèrn de dolença,
ventre desbodenat (a -) loc. à ventre débou- 1424)
tonné veraiament adv. (s. XII.) vraiment
ventre empegada a l’esquina (aver la pèl del -) verament adv. vraiment - cit.: Verament òc, coma
expr. être affamé se la ròsa muscadèla rèsta de nos fiuletar le nas e les
ventre mai qu’i intre (tot fa -) expr. tout est bon uèlhs encara que le tavar a cabussets rebonda le fisson
à prendre dins [sos extasis amoroses] (Pèire Godelin, s. XVII)
ventre prim (aver lo -) loc. avoir un creux dans verbal n. m. procès-verbal (amende)
l’estomac verbal, ala adj. (s. XIII.) verbal, ale
ventre tras l’esquina (aver lo -) expr. avoir le verbalizacion n. f. (s. XIX. . . , del francés) verbali-
ventre creux sation
ventrecosut, uda n. 1. qui n’a que la peau et verbalizar v. (s. XVII., del francés) verbaliser
les os 2. très maigre verbatim n. m. (s. XX., del latin) verbatim
ventreprim, ima adj. 1. mince 2. ventre plat vèrbe n. m. (s. XIII.) vèrb verbe - cit.: « verbes
es apelatz. . . et significa alcuna causa far »; « tuit
ventres (de -) loc. adv. à plat ventre
li verbe de la prima conjugazo » (Donats proensals);
ventresca n. f. 1. lard 2. (fam.) bedaine
Mas, per aquels que s’estacaràn a cercar, jos l’estrop
ventresca (metre de -) loc. prendre du ventre
embelinant del vèrbe, l’anma del poèta, fièra, dreita,
(fam.)
poderosa, passionada de vertat, la partida mai sig-
ventricul n. m. (s. XIV. . . ) ventricule
nificativa de son òbra, cresi que la trobaràn dins La
ventricular, ara adj. (s. XIX. . . ) ventriculaire Cançon Occitana (Irèna Bonnet, Gai Saber, 1940)
ventrièra n. f. (s. XIV. . . ) ventrière verbena n. f. (s. XIII.) verveine
ventrilòc, òca adj. e n. (s. XVI. . . ) ventriloque vèrbia n. f. (s. XVII. . . ) verve
ventrós, osa (pl. ventroses, osas) adj. qui a du verbós, osa adj. (s. XIV. . . ) verbiós verbeux, euse
ventre verbosament adv. (s. XIV. . . ) verbeusement
vents (los quatre -) n. m. plur. les quatre points verbositat n. f. (s. XIV.) verbosité
cardinaux verd n. m. verdure (f.) veire: verdura
vents lo baton (los quatre -) loc. c’est exposé à verd coma l’èdra loc. vert comme. . .
tous les vents verd d’aram n. m. vert de gris
vents non trucan la meteissa pòrta (totes los -) verd espèra n. m. faux espoir
loc. chacun voit midi à sa porte verd espèra n. m. espoir vain
ventum n. m. 1. débris de paille portés par le verd espèra (auràs una rauba de -) expr. on te
vent 2. ce que porte le vent donne de faux espoirs
venusian, ana adj. (s. XIX. . . ) vénusien, enne verd espèra (auràs una rauba forrada de -) expr.
veracitat n. f. (s. XVII. . . ) véracité on te donne de faux espoirs
verai ! interj. vraiment ! verd espèra doblat de passatemps (auràs una
verai ! (Dieu -) interj. vrai Dieu ! rauba de -) expr. on te donne de faux espoirs
verai (a dire lo -) loc. à vrai dire verd, verda adj. (s. XII.) 1. vert, verte 2. (fig.)
verai (çò -) loc. le vrai vigoureux, euse
verai (de -) loc. 1. véritablement 2. tout à fait verdan, ana adj. vert olive
verai (diga-me lo -) loc. dis-moi la vérité verdas e de maduras (ne veire de -) expr. en
verai (es -) loc. c’est vrai voir de vertes et de pas mûres (sic)
verai (mas -) loc. mais en effet verdas las cerièras ! (son tròp -) expr. les cerises
verai (non ditz res que non siá -) expr. il ne dit sont trop vertes !
rien qui ne soit vrai verdastre, astra adj. verdâtre
verai coma mangi d’agriòtas (es -) expr. c’est verdaula n. f. baguette flexible
faux verdboisset n. m. petit houx
verai ni per pintura (ni per -) loc. en réalité verdejar v. (s. XII.) 1. verdir 2. verdoyer

632
verdenc, enca vermenat, ada

verdenc, enca adj. → verdastre verdâtre vergonhable (aquò’s -) loc. c’est vraiment hon-
verdesca n. f. bretèche teux
verdesca (far -) loc. faire merveille vergonhable, abla adj. (s. XIV.) honteux, euse
verdet n. m. 1. verdier (oiseau) 2. insurgé roy- (qui fait honte)
aliste (s. XIX) vergonhar v. (s. XII.) 1. humilier 2. faire honte
verdet n. m. → verd d’aram vert de gris 3. avoir honte
verdet, eta adj. (s. XIII.) 1. tirant sur le vert 2. vert- vergonhas n. f. plur. parties honteuses (testic-
de-gris ules)
verdicte n. m. (s. XVII. . . , de l’anglés) verdict vergonhós, osa (pl. vergonhoses, osas) adj. (s.
verdir v. verdir XII.) 1. honteux, euse (qui a honte) 2. timide
verdolejar v. verdoyer vergonhosament adv. (s. XIV.) honteusement
verdolent, enta adj. verdoyant, ante verguejar v. 1. plier 2. vaciller 3. être en érec-
verdor n. f. (s. XII.) verdeur tion
verdós, osa (pl. verdoses, osas) adj. qui tire sur verguejatge n. m. → satiriasi obsession sexuelle
le vert (satyriasis)
verdum n. m. ce qui est vert verguèla n. f. verge flexible
verdura n. f. (s. XIII.) verdure veire: verd vergueta n. f. (s. XII.) petite verge
veren n. m. (s. XIII.) venin veridic (es -) loc. c’est véridique
verenejar v. 1. empester 2. sentir mauvais veridic, ica adj. (s. XV. . . ) véridique
verenha n. f. → vendémia vendange verificable, abla adj. (s. XIX. . . , de verificar) vérifi-
verenós, osa adj. (s. XIV.) 1. vénéneux, euse able
2. venimeux, euse verificacion n. f. (s. XIV. . . ) vérification
verenós, osa 1. venimeux, euse 2. vénéneux, verificar v. (s. XIV., lat. verificare) vérifier - cit.:
euse Pantaissava de verificar si formulas sus un ordinator
verenosament adv. venimeusement (Robèrt Lafònt, 1971, p. 45)
verenositat n. f. venimosité verificatiu, iva adj. (de verificar) vérificatif, ive
verga n. f. vergue (t. de marine) - cit.: las tres verificator, tritz (pl. verificators, trises) n.
vergas (constellation d’Orion) (s. XVII. . . , de verificar) verificaire; verificador
vèrga n. f. aile de moulin à vent 1. vérificateur, trice 2. vérifieur, euse - src.:
verga (verja) n. f. (s. XIV.) 1. verge 2. pénis Honnorat, 1846 : "verificatour"; Alibèrt (règla),
3. fléau de balance 4. perche 1935/1966: "verificator, tritz"
vergada (verjada) n. f. 1. coup de verge 2. trace verin n. m. (s. XII. . . ) → veren venin
de coup de verge verin (cada bèstia a son -) loc. méfie-toi de lui
vergant n. m. scion verinejar v. (de verin) jeter du venin
vergat n. m. nasse verinós, osa (pl. verinoses, osas) adj. (s. XII. . . )
vergat, ada adj. (s. XVI. . . ) vergé, ée (papier. . . ) → verenós 1. vénéneux, euse 2. venimeux, euse
verge adj. (s. XII.) vierge verisme n. m. (s. XIX. . . , de l’italian) vérisme (litt.,
vergièr n. m. (s. XII.) verger art. . . )
Vergili n. pr. m. (lat. Publius Vergilius Maro) Virgili verista adj. (s. XIX. . . , de l’italian) vériste (litt.,
Virgile (poète latin) - cit.: Mès si jo non som pas art. . . )
un aute Euripides, / ni Vergili segond, ni tèrç Me- vèrme n. m. ver
onides, / au mens è jo l’onor, Prince de gran renom, / vèrme (aver lo -) loc. avoir grand appétit
qu’aqueste libe au hront, escriut, pòrta ton nom (Pèir vèrme (tuar lo -) loc. boire un dernier verre
de Garròs, Eglògas, 1567) vèrme pelut (a lo -) loc. il mange comme un
verglaç (pl. verglaces) n. m. (s. XII. . . ) verglas ogre
verglaçant, anta adj. (s. XVII. . . ) verglaçant, ante vermelh, elha adj. e n. m. (s. XIII.) vermeil
verglaçar v. (s. XIV. . . ) verglacer vermelhejar v. (s. XIII.) rougir
verglaçat, ada adj. (s. XIV. . . ) verglacé, ée vermelhon adj. e n. m. (s. XIII.) vermilhon
vergonha n. f. (s. XII.) 1. vergogne veire: pudor vermillon (petit ver a l’origine d’un colorant
2. honte 3. pudeur 4. (ancien) parties génitales rouge)
vergonha (aver -) loc. avoir honte vermena n. f. (s. XIV.) vermine
vergonha (aver pissat -) loc. avoir bu sa honte vermenada n. f. vermée (vers pour la pêche)
vergonha (en -) loc. d’un air confus / honteux vermenadura n. f. 1. vermoulure 2. poudre de
vergonha (far -) loc. faire honte bois produite par les vers
vergonha darrièr lo cotet (virar la -) expr. re- vermenar v. 1. être véreux, euse 2. être attaqué
jeter sa honte par les vers
vergonha es lèu passada (un pauc de -) expr. vermenat, ada adj. 1. véreux, euse 2. vermoulu,
c’est un mauvais moment à passer ue

633
vermenenc, enca vertat

vermenenc, enca adj. relatif aux vers versant, anta adj. e n. m. (s. XII. . . ) 1. débordant,
vermenós, osa (pl. vermenoses, osas) adj. (s. ante 2. (n. m.) versant
XIII.) 1. véreux, euse 2. vermoulu, ue versar v. (s. XII.) 1. verser - cit.: Colatz la fèsta de
vermicèl n. m. (s. XVI. . . , de l’italian) vermicelle santa Ceselha, patrona d’aquesta glèisa, qu’après aver
vermicular v. (s. XIV. . . ) vermiculer (métal) gardat la flor de sa virginitat tota sa vida, feniguèt per
vermicular, ara adj. (s. XV. . . ) vermiculaire versar son sang per la glòria de Jèsus Crist (Joan-Loís
vermiculat, ada adj. (s. XIV. . . ) vermiculé, ée (art) Fornèrs, s. XVIII) ; La dolor monta del còr als pòts,
vermifòrme, a adj. (s. XVI. . . ) vermiforme coma una aiga que vèrsa, de tròp bolir. Dins aquela
vermifugue, uga adj. e n. m. (s. XVIII. . . ) ver- lenga qu’es la seuna, lo païsan plora sos mòrts ambe de
mifuge mots patetics e vertadièrs (Joana Bartès, Lison, 1934)
vermina n. f. (s. XV. . . ) vermine 2. répandre 3. pleuvoir à verse 4. se renverser
verminacion n. f. (s. XVI. . . ) vermination versatil, ila adj. (s. XVI. . . ) versatile
verminós, osa (pl. verminoses, osas) adj. (s. versemblable, abla adj. (s. XII. . . ) vraisemblable
XVI. . . ) vermineux, euse versemblança n. f. (s. XII.) vraisemblance
verminòsi n. f. (s. XIX. . . ) vermonose versemblant, anta adj. (s. XII. . . ) vraisemblable
vermisson n. m. (s. XIII. . . ) vermisseau verset n. m. (s. XII.) verset
vermivòr, òra adj. (s. XVIII. . . ) vermivore versificacion n. f. (s. XVI. . . , lat. versificatio) versi-
vèrn n. m. (s. XII.) aulne veire: vèrnhe fication
vernacular, ara adj. (s. XVIII. . . ) vernaculaire versificar v. (s. XVI..., lat. versificare) versifier
verneda n. f. aulnaie veire: vernet, vernièra versificator, tritz (pl. versificators, trises) n. (s.
vernet n. m. → verneda aulnaie XVI. . . , lat. versificator) versificaire versificateur
vèrnhe n. m. → vèrn 1. vergne 2. aulne (arbre) - src.: Honnorat, 1846 : "versificatour"; Alibèrt
vernièra n. f. → verneda aulnaie veire: vernet (règla), 1935/1966: "versificator, tritz"
vernís (pl. vernisses) n. m. (s. XII.) vernis version n. f. (s. XVI. . . ) version
vernissar v. (s. XIII.) vernir versivòl, òla adj. qui peut se renverser
vernissat, ada adj. (s. XIII. . . ) vernissé, ée vèrso n. m. (s. XVII. . . , del latin) versò verso
vernissenc, enc adj. qui a l’aspect du vernis vertadièr, ièra adj. (s. XII.) 1. vrai, vraie - cit.:
vernissòla n. f. poterie vernie La dolor monta del còr als pòts, coma una aiga que
veronica n. f. véronique (bot.) vèrsa, de tròp bolir. Dins aquela lenga qu’es la se-
veronica d’aiga n. f. véronique mouron (bot.) una, lo païsan plora sos mòrts ambe de mots patetics
verquièra n. f. (s. XIII.) dot e vertadièrs (Joana Bartès, Lison, 1934); I a, segura-
verquièra e l’aument (la -) loc. la dot et les ac- ment, dins d’autras partidas de son òbra abondosa,
quets un vocabulari mai gostós, de vèrses melhor escrince-
vèrre, verrat n. m. (s. XV.) verrat lats, e quitament mai de vertadièra poësia, mas i a pas
verrolh n. m. (s. XIV.) verrou veire: ferrolh l’emocion fòrta, prigonda que refòfa d’aquelas pagi-
verrolhar v. (s. XIV. . . ) verrouiller nas ont tot un passat ressurgís (Irena Bonnet, Lo Gai
verrolhon n. m. (s. XIV. . . ) loquet Saber, 1940) 2. certain, aine
verruga (verruja) n. f. (s. XIV.) verrue vertadièrament adv. (s. XIV.) véritablement - cit.:
verrugós, osa (pl. verrugoses, osas) adj. (s. D’autres an tastat e an sabut dire l’encantament de
XIV. . . ) verruqueux, euse nòstra tèrra privilegiada ; d’autres an cantat tot çò
vèrs prep. (s. XII.) 1. vers (direction. . . ) - cit.: que pòt faire bategar un còr uman ; mas es el qu’a
Quand siam estats entre la poma e lo formatge, vèrs la portat vertadièrament, dins la simfonia dels poètas oc-
fin del repais, monsur vòstre reitor m’a dit : monsur citans, la nòta dolorosa de l’anma lengadociana, nòta
Plausòlas, vos caldriá donar un mot d’edificacion a que monta d’un luentan passat (Irena Bonnet, Lo Gai
mon pòble (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) 2. rapport Saber, 1940)
3. du côté de vertadièras (li dire sas -) loc. dire son fait à
vèrs (pl. vèrses) n. m. (s. XII.) vers (poésie) quelqu’un
vèrs de çò que dises (al -) loc. par rapport à ce vertat n. f. vérité - cit.: Cal totjorn far mai de cinc
que tu dis fautas / es a cinc fautas e mièja que la vertat comença
vèrs l’autre (un -) loc. l’un vers l’autre / que la tèrra es redonda / jòcs de l’enfant que sap pas
vèrs se (aver un -) loc. avoir un chez soi / de l’òme que sap tròp (Andrieu Combetas, Borassa,
vèrsa n. f. action de déverser 1974) ; Anna Maria respond qu’a l’escòla i an pas dit
versadís, issa adj. 1. qui se renverse 2. qui peut lo nom de son país, e que i ei dehenut parlar gascon, e
se renverser que s’es pas vertat qu’ajam pas cap d’istòria (Robèrt
versador n. m. versoir de charrue Lafònt, 1984)
vèrsament n. m. (s. XII. . . ) 1. action de verser vertat n. f. 1. vérité veire: verai - cit.: Mas, per
2. versement aquels que s’estacaràn a cercar, jos l’estrop embelinant
versana n. f. (s. XIII.) étendue de terre del vèrbe, l’anma del poèta, fièra, dreita, poderosa, pas-

634
vertat vesin, ina

sionada de vertat, la partida mai significativa de son vesedoira (non soi -) loc. je ne suis pas visible
òbra, cresi que la trobaràn dins La Cançon Occitana (regardable)
(Irèna Bonnet, Gai Saber, 1940) 2. le vrai vesedor, doira adj. (de veire, var.: veseder, era)
vertat (a / per dire la -) loc. à vrai dire 1. qui est à voir veire: visible 2. regardable veire:
vertat (a dire la -) loc. pour dire la vérité visible
vertat (a un uèlh que li cai cada còp que ditz vesedor, oira adj. visible (regardable)
una -) expr. c’est un menteur veseire, eira n. (s. XX.) voyeur, euse
vertat (aquò’s -) loc. c’est vrai vesença n. f. (s. XIX. . . ) voyance
vertat (de -) loc. en vérité vesenha n. f. gousse d’ail
vertat (es -) loc. c’est vrai vesent de loc. en comparaison de
vertat (s’aquò es -) loc. si cela est vrai vesent de plorar (far lo -) faire semblant de
vertat coma plòu de bodins (aquò’s -) loc. cela pleurer
paraît invraisemblable vesent, enta adj. 1. voyant, ante 2. évident, ente
vertat es coma l’òli, va totjorn sus l’aiga (la -) véser v. (lat. videre) → veire voir - cit.: Açò siá dit
expr. la vérité finit toujours par s’imposer de fregada contra les trufandièrs, en favor de la lenga
vertat mai lusenta (la -) loc. la vérité la plus mondina, tolosana, tolosenca, que nos a fornit de sas
éclatante floretas per far le ramelet que cèrca qui, per destric e
vertats non son totjorn plan ditas (las -) expr. fòra d’afars, le vòlga véser de bon uèlh (Pèire Godelin,
toutes les vérités ne sont pas bonnes à dire Ramelet, s. XVII); Que deu estar content lo Dastròs
vertats que ditz, li passa una lèbre entre las de véser qu’a l’entorn d’eth que son venguts ací, en
cambas (totas las -) expr. c’est un menteur aquesta catedrala, au despiet de las virolèras de la po-
vertèbra n. f. (s. XV. . . ) vertèbre litica, los d’Aush, los de Tolosa, los de Pau, los de mei
vertebral, a adj adj. (s. XVII. . . ) vertébral, ale lonh enlà, tots los qui vòn que posquim víver pr’ací
vertèbras cervicalas n. f. vertèbres cervicales las gents dens un arrai de patz e d’amistat (C. Lafarga,
veire: barra del còl Dus devisets gascons, 1932)
vertebrat, ada adj. e n. (s. XIX. . . ) vertébré, ée vesètz-me. . . loc. voyez-vous. . .
vertelh n. m. 1. bouton 2. pustule 3. (fig.) én- vesi aquò d’aicí en fòra loc. je vois ça d’ici
ergie vesiadar v. 1. être charmant, ante 2. choyer
vertelhar v. 1. former des boutons (fleurs) 2. de- 3. mignarder
venir pubère vesiadejar v. 1. être trop charmant, ante 2. être
vertical, ala adj. e n. f. (s. XVI. . . ) vertical, ale mignard 3. se faire choyer
verticalament adv. (s. XVI. . . ) verticalement vesiadèla n. f. femme mignarde
verticalitat n. f. (s. XVIII. . . ) verticalité vesiadum n. m. 1. charme 2. gracieuseté
vertige n. m. (s. XIV.) vertigi; vertitge vertige 3. bonne humeur
vertiginós, osa (pl. vertiginoses, osas) adj. (s. vesiadura n. f. 1. délicatesse 2. gracieuseté
XIV. . . ) vertigineux, euse 3. humeur agréable
vertuós, osa (pl. vertuoses, osas) adj. (s. XIV. . . ) vesiar v. choyer un enfant
vertudós (arch.) vertueux, euse vesiat, ada n. 1. enfant gâté - cit.: Los vesins son
vertuosament adv. (s. XIV. . . ) vertueusement venguts a la despelocada, / los joens apariats: amorós
verturós, osa (pl. verturoses, osas) adj. e vesiada / en dus virats de man descohan lo cabelh, /
vigoureux, euse. l’estòrcen ras deu còth, darrigan sa perruca ; / lavetz
vertut n. f. (s. X.) vertu - cit.: Avalisca le gus de qui sa punta d’aur, nusa coma la cuca, / clareja dins los
la man profana / ven de ronçar pel sòl l’autar de la dits coma un tròç de sorelh (Josèp Nolens, La flaüta
vertut ! / Son còp passa lo còp d’aquel autre perdut gascona, 1897) 2. mignon, ne
/ que fèc [faguèt] un fogairon del temple de Diana vesiat, ada adj. (s. XII.) 1. choyé, ée 2. charmant,
(Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII); ... vos ante 3. d’humeur agréable
aprendrai quna es la castetat que deu regnar entre las vesicula n. f. (s. XVI. . . ) vésicule
personas maridadas, car aquela vertut non deu pas vesicular, ara adj. (s. XVII. . . ) vésiculaire
nos abandonar jamai dins qun estat que siagam (Joan vesiculat, ada adj. (s. XIX. . . ) vésiculé, ée
Loís Fornèrs, s. XVIII) vesiculectomia n. f. (s. XX.) vésiculectomie
vertut (aver una -) loc. avoir un talent vesiculiti n. f. (s. XX.) vésiculite
vertut de (aver la -) loc. avoir le don de vesiculografia n. f. (s. XX.) vésiculographie
vesc (i a de -) loc. ce n’est pas facile vesiculós, osa (pl. vesiculoses, osas) adj. (s.
vesc (pl. vesques) n. m. (s. XIII.) 1. gui 2. glu XVIII. . . ) vésiculeux, euse
vescada n. f. (s. XIII. . . ) gluau vesin, ina adj. (s. XII.) voisin, ine - cit.: Lo gros
vescomtal, ala adj. (s. XII.) vicomtal, ale catàs de la vesina / sap plan causir lo bon talhon /
vescomtat n. m. (s. XII.) vicomté e dins lo plat pren çò melhor / atanlèu que virèm
vescomte, essa n. (s. XII.) vicomte, esse l’esquina (August Benezet, Menudas tròbas, 1926)

635
vesinal, ala veterinari, ària

vesinal, ala adj. (s. XII. . . ) vicinal, ale vèsta (virar la -) loc. 1. faire volte-face
vesinalament adv. (s. XII. . . ) en voisins 2. changer d’opinion
vesinar / vesinejar v. (s. XII. . . ) 1. voisiner vestala n. f. (s. XIV. . . ) vestale
2. vivre en harmonie avec ses voisins vestiari n. m. (s. XIII.) vestiaire
vesinat n. m. (s. XII.) voisinage vestibul n. m. (s. XVI. . . ) vestibule
vesitador, airitz (pl. vesitadors, airises) n. (s. vestida (botelha -) n. f. bouteille clissée
XVII.) visitor 1. visiteur, euse 2. inspecteur vestidura n. f. (s. XIII.) vêture
vesitaire, aira n. visitor 1. visiteur, euse 2. in- vestigi n. m. (s. XIV.) vestige
specteur vestiment n. m. (s. X.) 1. vêtement 2. habille-
vesitament n. m. 1. visite (action de visiter, ment
d’inspecter 2. inpection vestimentari, ària adj. (s. XIX. . . ) vestimentaire
vesitar v. 1. visiter 2. inspecter vestir v. (s. X.) 1. vêtir - cit.: Prumièrament, per
vesog (pl. vesoges) n. f. (s. XII.) → volam faucille plan piafar, / un mántol nòu me farai far / d’un drap
vèspa n. f. (s. XIV.) guêpe de vint escuts la cana, / doblat de velós o de pana, / e
vespatièr n. m. guêpier vestirai cada maitin / un abilhament de satin (Pèire
vesper n. m. (s. XIII.) Vénus (étoile) Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII) 2. habiller
vesperal, ala adj. (s. XIII. . . ) vespéral, ale vestir de bèl (se -) loc. s’endimancher
vespertin n. m. (s. XIII.) goûter (collation l’après- vestir de dimenge (se -) loc. s’endimancher
midi) veire: vespertinada vestir la vèsta (se -) loc. enfiler sa veste
vestir leugièr (se -) loc. porter un vêtement
vespertinada n. f. (s. XIII. . . ) → vespertin goûter
léger
(collation) veire: vespralhada
vestís en manlevar, lèu se despolha (qui se -)
vespertinar v. (s. XIII. . . ) goûter (collation) veire:
expr. il est dangereux d’emprunter
vespralhar
vestison n. f. (s. XIII.) action de se vêtir
vespièr n. m. guêpier
vestit n. m. 1. vêtement 2. habit
vèspra (après -) loc. après les vêpres
vestit (cargar un -) loc. mettre un vêtement...
vesprada n. f. (s. XII.) 1. après-midi - cit.: Aquel
vestit (qual a pauc de farda es lèu -) expr. la
miracle se fasquèt simplament, coma una ròsa espelís
liberté a un prix
al solelh. Inoblidabla vesprada d’afrairament felibrenc
vestit a just de pèl (un -) loc. un vêtement trop
(Antonin Perbòsc, s. XX) 2. soirée
juste de taille
vespralh n. m. → vespertin goûter (collation)
vestit a miralhs loc. vêtement cousu de pièces
vespralhada n. f. → vespertin goûter (collation)
vestit a profièit d’ostal (un -) expr. un vêtement
veire: vespertinada
un peu grand pour un enfant qui grandira
vespralhar v. → vespertinar goûter (collation) vestit abondós loc. habit large
vèspras n. f. plur. (s. XIII.) s vêpres - cit.: Men- vestit coma la mala páur expr. être trop vêtu
tretant, lo que fa la doctrina abans vèspras, se poirà vestit coma una páur expr. être trop vêtu
servir dels fondaments del Salut que trobarà p. 38 vestit de cadajorn loc. vêtement de tous les
(B. Amilhan, Lo tablèu de la vida del perfèit crestian, jours
1673).
vestit de crompa n. m. vêtement acheté tout
vèspre n. m. (s. XIII.) 1. soirée - cit.: Tròp de gaug, prêt, en confection
tròp de novèl, tròp de prètzfachs que l’estrambordavan, vestit de curat expr. habillé en curé
l’esperavan dau matin au vèspre (Max Roqueta, Lo vestit tot de tacas (un -) loc. un vêtement cou-
corbatàs roge, 2003) 2. après-midi vert de taches / tout taché
vèspre (al -) loc. adv. (s. XIII.) dans l’après-midi vestit, ida adj. 1. habillé, ée 2. vêtu, ue
vèspre (bon -) n. m. bonsoir veire: cf. bonser vestits de dimenge loc. habits du dimanche
vèspre (de -) loc. ce soir vestits dels jorns obrants (cargar de -) loc. vête-
vèspre (tres oras del -) loc. quinze heures ments de tous les jours
vessar v. → vessinar vesser veire: (fam.) petar vestits d’estiu (cargar de -) loc. mettre des vête-
vessiga n. f. (s. XIII.) 1. vessie veire: botiòla 2. am- ments d’été
poule sur la peau 3. bulle vestits que renegan loc. vêtements qui jurent
vessina n. f. vesse veston n. m. (s. XVIII. . . ) veston
vessinada n. f. → flatuositat flatuosité veta n. f. (s. XIII.) 1. ruban de fil 2. cordelette
vessinaire, aira n. vesseur, euse 3. filon 4. couche
vessinar v. vesser veire: vessar veta (èsser de -) loc. être bien disposé
vèsta n. f. veste veta (non aver / aver pas -) loc. ne pas être bien
vèsta (cargar la -) loc. 1. enfiler sa veste 2. pren- portant
dre une veste (élections) veteran n. m. (s. XVI. . . ) vétéran
vèsta (tombar la -) loc. ôter la veste veterinari, ària adj. e n. (s. XVI. . . ) vétérinaire

636
vetilha vida (èsser corta -)

vetilha n. f. (s. XVI. . . ) 1. petit ruban 2. vétille vicari n. m. (s. XIV. . . ) vicaire
vèto n. m. (s. XVIII. . . , mot latin) vetò véto vicariat n. m. (s. XV. . . ) vicariat
vetust, usta (pl. vetustes, ustas) adj. (s. XIV.) vice vèrsa adv. (s. XV. . . , loc. latina) vice versà
vétuste vétuste vice-versa
vetustat n. f. (s. XV. . . ) vétusté vice-rei n. m. (s. XV. . . ) vice-roi
vetz (pl. veses) n. f. (s. XII.) → còp fois veire: vice-reialtat (vice-reiautat) n. f. (s. XVII. . . ) vice-
vegada royauté
veusar v. devenir veuf viceamiral n. m. (s. XIV. . . ) vice-amiral
veusatge n. m. veuvage vicecancelièr, ièra n. (s. XIV.) vice-chancelier,
veuse de cervèla (un -) loc. une tête sans ière
cervelle viceconsul, ula n. (s. XVII. . . ) vicecònsol vice-
veuse de coratge loc. (s. XVII.) sans courage consul
veuse, veusa (veuve, veuva) n. veuf, veuve - viceconsulat n. m. (s. XVII. . . ) vice-consulat vice-
cit.: Los uèlhs que son lo miralh de l’anma, devon èsser consulat
tranquilles e abaissats dins una veusa (J. L. Fornèrs, vicepresidéncia n. f. (s. XVIII. . . ) vice-presidéncia
1785). vice-présidence
veuseta n. f. jeune veuve vicepresident, enta n. (s. XV. . . ) vice-president
vexacion n. f. (s. XIV.) vexation vice-président, ente
vexant, anta adj. (s. XIII. . . ) vexant, ante vici n. m. (s. XIII.) vice - cit.: E per tant donc,
vexar v. (s. XIII.) vexer vosauts reis, entenetz / governadors de la tèrra,
vexatòri, òria adj. (s. XVIII. . . ) vexatoire aprenetz:/ vodatz a Dieu, nets e porgats de vici, /
via n. f. (s. XII.) 1. voie - cit.: Lo preterit de bòste servici (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565)
l’indicatiu e l’imperfait del subjonctiu que constituis- vici (i met de -) loc. il le fait par malice
son en francés parlat de temps en via de disparicion, vici (o fa per -) loc. il le fait par malice
son del tot vius en lenga d’Òc (Loís Alibèrt, Gra- viciar v. (s. XIV.) vicier
marica occitana, 1935) 2. chemin 3. artère (rue) viciós, osa (pl. vicioses, osas) adj. (s. XIII.) vi-
4. moyen cieux, euse
viabilitat n. f. (s. XIX. . . , del francés) viabilité vicissitud n. f. (s. XIV. . . ) vicissitude
(vie) victima n. f. victime
viabilitat n. f. (s. XIX. . . ) viabilité (voie) victimari n. m. (s. XVI...) victimaire
viabilizar v. (s. XX.) viabiliser (voie) victòria n. f. (s. XIV.) victoire - cit.: E d’a genol-
viable, viabla adj. (s. XVI. . . , del francés) viable hons sus lo lièch, desnuda coma una victòria, piquèt
viaducte n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) viaduc de las mans amb una fòga de manida (Max Allier,
viafòra (cridar a mòrt -) loc. appeler au secours L’Emperau, 1977) ; Macat era Pepito de la tactica en
vianda n. f. (s. XIII.) → vivenda 1. nourriture fonzor que li aviá donat aqueu segon reng dins la vic-
veire: carn 2. provisions 3. vivres tòria avenidoira, un ròtle de reserva en soma (Robèrt
viaòl (/ viòl) n. m. petit chemin Lafònt, 1984)
viatge n. m. (s. XII.) 1. voyage 2. chargement victorian, ana adj. (s. XIX. . . ) victorien, enne
viatge (anar al -) loc. 1. risquer le paquet 2. faire victoriós, osa (pl. victorioses, osas) adj. (s. XIV.)
le saut victorieux, euse
viatge non es maridatge (un -) loc. cela vida n. f. vie - cit.: Una flor que retrobava, una
n’engage à rien rauba qu’aimava Miquèl, un ròdol ont s’èran aimats,
viatgièr n. m. (s. XV. . . , del francés) viager totas las vinhas de Laureta. Lors doas vidas èran es-
viatgièr (donar en -) loc. donner son bien en tadas tant estrechament mescladas que Miquèl dins
viager son passat èra pertot, coma dins lo blat la rosèla (Joana
viatgièr, ièra adj. (s. XV. . . , del francés) viager, ère Bartès, Lison, 1934) ; Los que menavan vida nòbla
viatic n. m. (s. XVII. . . ) viatique [...] per castèls o sembla-castèls, ni non la parlavan,
viatjaire, aira n. voyageur, euse ni non la comprenián [...] aquela lenga dels vailets
viatjar v. voyager (Paul Gairaud, 1980)
vibracion n. f. (s. XVII. . . ) vibration vida ! (de ma -) loc. moi vivant !
vibrar v. (s. XVI. . . ) vibrer vida (barreja sa -) loc. gagner sa vie pénible-
vibrato n. m. (s. XIX. . . , mot italian) vibratò vi- ment
brato (musique) vida (bona -) loc. (s. XVII.) bonne conduite
vibrator n. m. (s. XIX. . . ) vibrador 1. vibreur vida (de la -) loc. au grand jamais
2. vibrateur (appareil) vida (desrabar sa -) loc. gagner péniblement sa
vibratòri, òria adj. (s. XIX. . . ) vibratoire vie
vibre n. m. (s. XVIII. . . ) castor vida (èsser corta -) loc. ne plus avoir longtemps
vibrion n. m. (s. XVIII. . . ) vibrion (biol.) à vivre

637
vida (far bona -) vigièr

vida (far bona -) loc. faire bonne chère / vièlh e mai l’esquina (tot es -) expr. il n’y a rien
joyeuse vie de nouveau
vida (far la -) loc. faire une scène vièlh e vièlh loc. très vieux
vida (far magra -) loc. vivre chichement vièlh jovenòme n. m. vieux garçon
vida (far marrida -) loc. vivre pauvrement vièlh siá lo boc, mai que la cabra siá de sason
vida (far sa -) loc. vivre sa vie (per tan -) expr. il faut savoir saisir les oppor-
vida (lo sol d’en -) loc. le seul survivant tunités
vida (n’auretz per la -) loc. vous en aurez pour vièlh topin fa bona sopa expr. il faut bénéficier
la vie de l’expérience des anciens (souvent ironique)
vida (per tota la -) loc. à vie vièlh(d’a -) loc. étant vieux
vida (téner marrida -) loc. avoir une mauvaise vièlh, vièlha n. vieux, vieille - cit.: Lo vièlh s’èra
conduite enfuscat tanlèu sentir de qué ne virava, mantenent
vida (tot aquò es ganhar sa -) expr. il vaut que, per res de res, levariá pas la lausas e qu’aquela sar-
mieux peu que rien ralha diabolica èra bona que per tot abrasugar (Leon
vida (traça de -) n. f. vie de chien Còrdas, Sèt pans, 1977)
vida a ganhar (non i a la -) expr. on ne peut pas vièlh, vièlha adj. vieux, vieille - cit.: Los qu’an
y gagner sa vie pas ausit tindar Nadalet dins lor enfança pòdon pas
vida de cocarro loc. vie de Bohème se far una idèa de tot lo gaug que la vida lor a panat.
vida de gaire (far sa -) loc. vivre de peu Lo nòstre campanièr, qu’alara èra pas vièlh, ni pigre,
vida dels rats (aqueste vestit farà la -) expr. ce lo nos sonava, uèit jorns avant Nadal, cada ser aprèp
vêtement durera longtemps l’Angèlus, durant una ora (Loïsa Paulin, Lo vièlh li-
vida e de mos jorns (de la -) loc. au grand ja- bre d’images, 1940) ; Mas sa femna sabiá ben que lo
mais còr del vièlh guerrièr sagnava de veire aital s’enebir
vida en azard (metre sa -) loc. au péril de sa vie aqueles remembres (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
vida non ten que de la pelanha (sa -) expr. sa vièlha carn fa bona sopa expr. il faut bénéficier
vie ne tient qu’à un fil de l’expérience des anciens (souvent ironique)
vida privada n. f. vie privée vièlha pola fa bon bolit expr. il faut bénéficier
vida salva (se rendre a -) loc. se rendre moyen- de l’expérience des anciens (souvent ironique)
nant la vie sauve vielhaca n. 1. vioque 2. vieillard
vida vidanta n. f. vie quotidienne vielhanchon (es -) loc. c’est suranné
vida vidanta (de la -) loc. jamais de la vie vielhanchon, ona adj. vieillot, ote
vida vidanta (per la -) loc. vous en aurez pour vielhariá n. f. vieillerie
la vie vielhàs, assa (pl. vielhasses, assas) adj. 1. (péj.)
vidalba n. f. clématite vieux, vieille - cit.: Vielhassa, as fait lo mal: te lo
vidalha n. f. vrille de la vigne veire: vit pòdes lecar (Francés de Corteta, s. XVII) 2. démodé,
vidas coma los gats (aver nòu -) expr. échapper ée
à tous les périls vielhesa n. f. vieillesse
vidassa n. f. 1. sale vie (Grande Guerre) 2. vie vielhir v. vieillir
de chien vielhós, osa (pl. vielhoses, osas) adj. → senil
vidèo n. f. (s. XX., de l’anglés) videò vidéo sénile
video-susvelhança n. f. (s. XX.) vidéosurveil- vielhum n. m. 1. vieillesse - cit.: lo ventre / de
lance Sorbona s’espeta de tot band / que nos fa son monilh
videocasseta n. f. (s. XX.) vidéocassette / per qu’es totjorn estat / la junta de vielhum / en-
videoclub n. m. (s. XX.) vidéoclub fòra nòstra jòia (Andrieu Combetas, Borassa, 1974)
videotèca n. f. (s. XX.) vidéothèque 2. vétusté 3. les vieux
vidorlada n. f. crue du Vidourle vielhum (acaptat de -) loc. courbé de vieillesse
viduitat n. f. (s. XIII. . . ) 1. état de veuve veire: vienés, esa (pl. vieneses, esas) adj. viennois,
veuse 2. veuvage oise
vièla n. f. vielle vièt (viet; viech; vièch) n. m. 1. pénis veire:
vièlh (es tot plen -) expr. il est très vieux quèca 2. vit
vielh (vos parli de -) loc. je vous parle d’il y a vièt d’ase n. m. → albergina aubergine (vit
longtemps d’âne) fam.
vièlh coma los tres bordons expr. vieux comme vièt d’ase interj. juron (vit d’âne)
vièlh coma un camin loc. vieux comme vietdase (non val un -) expr. ça ne vaut rien
vièlh coma un prat loc. vieux comme vigariá n. f. (s. XIV.) viguerie
vièlh coma un ròc loc. vieux comme Hérode vige n. m. scion d’osier
vièlh dins un endreit (non se far -) expr. ne pas vigia n. f. (s. XVII. . . , del portugués) vigie
rester longtemps à un endroit vigièr n. m. → vanièr vannier

638
vigil vineta menuda

vigil n. m. (s. XIX. . . ) vigile (gardien) veire: gar- vin caud n. m. vin chaud
dian vin claret n. m. vin clairet
vigilància n. f. (s. XIV. . . ) vigilance vin claret es un agusafam (lo -) expr. le vin
vigilant, anta adj. (s. XV. . . ) vigilant, ante clairet aiguise l’appétit
vigilantament adv. (s. XVI. . . ) vigilamment vin còit n. m. vin cuit
vigília n. f. (s. XIII.) vigile (relig.) vin d’aquela barrica ! (tira de -) expr. c’est une
vigor n. f. (s. XIII.) vigueur affaire mal gérée, il n’y a rien a en tirer
vigorós, osa (pl. vigoroses, osas) adj. (s. XIII.) vin de covent loc. vin coupé d’eau
vigoureux, euse vin de destreit loc. une chose faite par force
vigorosament adv. (s. XIII.) vigoureusement vin de Dieu loc. nectar (très bon vin)
viguièr n. m. (s. XIII.) viguier vin de mescla n. m. vin de coupage
vil, vila adj. (s. XII.) vil, vile vin de sèrva n. m. vin de garde
vila n. f. ville - cit.: E per Tolosa, la gentila, / le vin del Ròse n. m. vin des côtes du Rhône
barri n’es pas dins la vila (Pèire Godelin, s. XVII) vin en bròca (botar -) loc. mettre en perce
vilan, ana n. (s. XII.) vilain, aine vin encre n. m. 1. vin coloré 2. gros vin
vilanament adv. (s. XII.) vilainement vin escapat non val aiga expr. le vin renversé
vilandrés, esa (pl. vilandreses, esas) adj. → ciu- ne vaut pas l’eau
tadin 1. habitant, ante de la ville 2. citadin, ine vin espunt n. m. vin piqué, tourné
vilaniá n. f. (s. XII.) vilenie vin esvanat n. m. vin éventé
vilatge n. m. (s. XIV., lat. villaticum) village - cit.: vin fosc n. m. vin trouble
Aquel ostalàs deviá servir de refugi als contrabandièrs vin meitadenc n. m. vin coupé
que venián d’Andòrra e qu’avèm encontrats pus tard vin novèl n. m. vin nouveau
dins lo vilatge (Pèire Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) vin primaic n. m. vin hâtif
vilatgés, esa (pl. vilatgeses, esas) adj. e n. (s. vin quand lo li pagan (ama lo -) expr. c’est un
XVI. . . ) villageois, oise radin
vilatjon / vilatjòt n. m. (s. XIV. . . ) petit village vin que carreja (un -) loc. un vin qui dépose
vilesa n. f. (s. XIII.) bassesse vin rasclet n. m. vin âpre
viletat n. f. 1. vilenie 2. scélératesse vin roge n. m. vin rouge
vilipendiar v. (s. XIV. . . ) vilipender vin se’n va (a tròp trincar lo -) expr. il faut
villà n. f. (s. XVIII. . . , del latin) 1. villa veire: ostal mesurer ses dépenses
2. pavillon (maison) vin sermat n. m. vin coupé d’eau
vilòta n. f. petite ville veire: vila - cit.: Tre que vin teulat n. m. vin tuilé
nos [acaminam] cap a l’ivèrn, vaquí que se lèvan los vin umorós n. m. vin moelleux
remembres del temps que ma vilòta èra, per ieu, un vin vièlh n. m. vin vieux
libre d’images, lo primièr dubèrt davant mos uèlhs e vin, pas de lausenja (a bon -) expr. un bon pro-
lo plus bèl que jamai m’es estat donat (Loïsa Paulin, duit n’a pas besoin de réclame
Nadalet, 1940) vin, pas d’ensenha (a bon -) expr. la qualité
vim n. m. (s. XII.) osier prime toujours
vimenièr n. f. (s. XIV. : « vimener ») oseraieèr os- vina / vinada n. f. piquette
eraie vinaça n. f. (s. XIV. : « vinaci ») 1. vinasse 2. marc
vin n. m. (s. XII.) vin - cit.: Voliá dire son content. de raisin
Voliá dire tanben lo viure de totis. Perque tot aicí nos vinagrariá n. f. (s. XVIII. . . ) vinaigrerie
ven del vin. . . Leon Còrdas, Sèt pans, 1977) vinagre n. m. (s. XIII.) vinaigre
vin (aver marrit -) loc. avoir le vin mauvais vinagreta n. f. (s. XIII. . . ) vinaigrette
vin (batejar lo -) loc. mettre de l’eau dans son vinagrièr n. m. (s. XVI. . . ) vinaigrier
vin (fam.) vinalha n. f. les vins
vin (m’anatz arroïnar de -) expr. vous finirez vinar v. viner (ajouter de l’alcool au vin)
par boire tout mon vin vinassós, osa adj. 1. qui est sali de vin 2. qui
vin a de l’avelana, de la violeta... (aqueste -) loc. sent le vin
ce vin a goût de noisette, de violette... vinatge n. m. (s. XIV. . . ) 1. redevance sur le vin
vin a lo malnet (aqueste -) expr. ce vin a mau- 2. pot-de-vin (corruption)
vais goût vinatièr n. m. (s. XX.) bateau pour porter le vin
vin aiganegat n. m. du vin noyé d’eau vinatièr n. m. 1. marchand de vin 2. ivrogne
vin aspret n. m. vin aigrelet vindicatiu, iva adj. (s. XV. . . ) vindicatif, ive
vin blanc n. m. vin blanc vindicta n. f. (s. XVI. . . ) vindicte
vin blos n. m. vin pur vinenc, enca adj. (s. XIV.) → vinós couleur de vin
vin borret n. m. vin bourru vineta n. f. oseille
vin borret n. m. vin bourru vineta menuda n. f. petite oseille

639
vinha virament

vinha n. f. (s. XII., lat. vinea) vigne - cit.: Quand violet, eta adj. (s. XIII. . . ) violet, ette (couleur)
la filloxèra tuèt la vinha, èrem cinc dròlles a l’ostal, violeta n. f. (s. XII.) violette
ieu lo pus jove, e l’ainat tot just s’aviá la fòrça de violetar /violetejar v. devenir violet
téner l’esteva (Leon Còrda, Sèt pans, 1977); Los co- violetenc, enca adj. qui tire sur le violet
cuts alucan candèlas sus los taps, las primavèras e las violetós, osa (pl. violetoses, osas) adj. qui tire
margaridetas floquejan, lo cocut canta au bòsc, lavetz sur le violet
la vinha que i va de bon còr e los sharments e’s doblan violièr n. m. giroflée
d’ua setmana a l’auta tot lo mes d’abriu (Raimond violon n. m. (s. XIII.) violon
Lajús, Armanhac II, 1991) violon (sonar del -) loc. jouer du violon
vinhairon, ona n. vigneron, onne violonaire, aira n. (s. XIII. . . ) violoneux, euse
vinhal n. m. (s. XIII.) 1. les vignes 2. vigneau veire: violonista
vinhas (al despampat de las -) loc. à la chute violonar v. (s. XIII. . . ) jouer du violon
des feuilles violoncèl n. m. (s. XVIII. . . , de l’italian) violon-
vinheta n. f. (s. XV. . . ) vignette (ornement : arch., celle
livre. . . ) violoncellista n. (s. XIX. . . ) violoncelliste
vinhièr n. m. (s. XIII.) les vignes violonièr n. m. (s. XVII. . . ) luthier
vinhòbre n. m. (s. XII., lat. « vineoporus » ? gr. « am- violonista n. (s. XIX. . . ) violoniste veire: violon-
pelophoros ») vignoble (ensemble des vignes de aire
la région) vipèra n. f. (s. XIII.) vipère
vinicòla adj. (s. XIX. . . ) vinicole veire: viticòla viperin, ina adj. (s. XIV.) vipérin, ine
vinificacion n. f. (s. XVIII. . . ) vinification vira n. f. (s. XIV.) → sageta 1. dard veire: flècha
vinificar v. (s. XVIII. . . ) vinifier 2. flèche
vinificator, tritz (pl. vinificators, trises) n. (s. vira (e tira que -) loc. et ainsi de suite
XVIII. . . ) vinificateur, trice (personne)
vira ? (de qué ne -) loc. de quoi s’agit-il ?
vinil n. m. (s. XIX. . . ) vinyle
vira d’aquò ! (se -) loc. il s’agit bien de cela !
vinilacetilèn n. m. (s. XIX. . . ) vinylacétylène
vira de son caire (quand -) loc. quand les
vinilic, ica adj. (s. XIX. . . ) vinylique
choses vont dans le bon sens
vinilogia n. f. (s. XIX. . . ) vinylogie
vira l’ast n. m. tournebroche
vinilògue, òga adj. e n. m. (s. XIX. . . ) vinylogue
vira pas bèl loc. ça va mal
vinós, osa adj. (s. XIV.) 1. couleur de vin veire:
vira-l’ast n. m. tourne-broche
vinenc 2. vineux, euse
vira-sòl n. m. parasol
vinotièr, ièra n. m. → vinatièr marchand de vin
vira-solelh n. m. tournesol
vins (lo latin dels -) loc. le meilleur des vins
vira-t’enlà n. m. gifle (f.)
vint adj. num. (s. XII.) vingt
vira-te aquela ! loc. prends celle-là !
vint onglas (non a que sos / a pas que sos -) expr.
il ne possède rien vira-te’n ça loc. tourne-toi de ce côté
vinten, ena adj. (s. XIII.) vingtième vira-vai-te’n n. m. gifle (f.)
vintenada n. f. vingtaine vira-vai-te’n n. m. soufflet (giffle)
vintenat n. m. vingtaine virabiquin n. m. (s. XIV. . . , del neerl.) vilebrequin
viòl n. m. viol viraboquet n. m. (s. XVI. . . ) bilboquet
viòla n. f. 1. vielle 2. viole viracanton n. m. tournant de rue
viòla (far la -) loc. geindre viracòl n. m. torticolis
violacion n. f. (s. XIV.) violation virada n. f. 1. virage 2. tournure 3. virée
violador, airitz (pl. violadors, airises) n. virada del portaire n. f. tournée du facteur
joueur, euse de viole veire: viòla viradís, issa (pl. viradisses, issas) adj. 1. incon-
violaire, aira n. m. (s. XIV.) violeur, euse, viola- stant, ante 2. versatile
teur, trice (violenter, profaner. . . ) viradoira n. f. → giroleta girouette
violar v. (s. XII.) violer virafuèlh (far -) loc. 1. tourner la page 2. passer
violéncia n. f. (s. XIV.) violence à autre chose
violéncias conjugalas n. f. plur. violences con- virago n. f. (s. XV. . . ) viragò virago
jugales viral, ala adj. viral, ale
violent, enta adj. e n. (s. XIV.) violent, ente - viralengar v. employer un mot pour un autre
cit.: Aquí lo poèta a reviscolat amb una intensitat viralengat (me soi -) loc. ma langue a fourché
inegalada [ni mai] per Forés - plus violent, mas mens viraman n. m. tour de main
poderós -, los sègles ensagnosits e doloroses de nòstra viraman (dins un -) loc. en un tour de main
istòria (Irena Bonnet, Lo Gai Saber, 1940) viramarion n. m. (fam.) gifle
violentament adv. (s. XIV. . . ) violemment virament n. m. 1. virement (banque) 2. rotation
violentar v. (s. XIV. . . ) violenter virament n. m. virement (t. de marine)

640
viran coma la luna (temps, femna e fortuna -) virason

viran coma la luna (temps, femna e fortuna -) virar del semenat loc. 1. chasser d’un lieu
expr. rien n’est jamais acquis 2. virer
virant, anta adj. tournant, ante virar dels quatre bòrds loc. tourner de tous
virapassa n. f. 1. saut périlleux 2. culbute côtés
virapassar v. culbuter virar d’un caire (se -) loc. embrasser un parti
virar v. (s. XII.) 1. tourner - cit.: Eran polidas(. . . ), virar en (se -) loc. se transformer en
talament polidas qu’aurián fait virar lo cap al quite virar frasa loc. 1. changer de propos 2. re-
sent Antòni dins lo desèrt, e aimablas. . . Que vos di- tourner sa veste (politique)
rai. De carn atal ne fariá pecar mai d’un lo divendres, virar fulhet loc. 1. changer de propos 2. changer
coma disiá l’autre jorn un de mos amics. . . N’i ajusti d’avis
pas mai ! (Paul Froment, Menuts afars de la vita, virar l’aiga a son molin loc. 1. interprêter à son
1894) 2. détourner 3. se retourner 4. faire partir avantage 2. apporter de l’eau à son moulin
(chasser quelqu’un, virer) - cit.: Aquela frasa vi- virar l’amolat loc. retourner les gerbes sur
rariá un ase de per una civada (Paul Gairaud, La l’aire
sexològa, 1982) 5. être question - cit.: Lo vièlh s’èra virar l’ast loc. tourner la broche
enfuscat tanlèu sentir de qué ne virava, mantenent virar l’onda loc. commencer à bouillir
que, per res de res, levariá pas la lausas e qu’aquela sar- virar l’uèlh loc. 1. tourner de l’œil 2. mourir
ralha diabolica èra bona que per tot abrasugar (Leon virar la boneta loc. changer de ton
Còrdas, Sèt pans, 1977) 6. changer en bien ou en virar la fred loc. chasser le froid
mal - cit.: las causas non an virat del mieu; las causas virar la fred (se -) loc. se protéger du froid
an plan virat virar la poila loc. tourner le dos
virar (non saber de quin bòrd -) loc. ne pas virar la salsa amb lo pè loc. commettre une
savoir de quel côté se tourner maladresse
virar (se’n -) loc. s’en moquer (être indifférent virar la vergonha darrièr lo cotet (virar la -) loc.
à) renoncer à toute honte
virar a la carrièra loc. donner sur la rue virar la vèsta loc. 1. faire volte-face 2. changer
virar bandièra loc. 1. tourner casaque 2. re- d’opinion
tourner sa veste (politique) virar las cambas en aut loc. tomber les quatre
virar batas loc. casser sa pipe (mourir) fers en l’air
virar bèl loc. tourner bien virar las cambas en l’aire loc. tomber les quatre
virar brida loc. tourner bride fers en l’air
virar cabeça loc. perdre la raison virar las campanas a brand loc. sonner les
virar cala loc. s’en retourner cloches à la volée
virar las dents contra qualqu’un loc. montrer
virar calòta loc. perdre la raison
les dents
virar camin loc. rebrousser chemin
virar las fondas loc. ruer violemment (cheval)
virar campana loc. devenir fou
virar lo pè loc. tourner les talons
virar canturla loc. perdre la raison
virar lo pè (non se pòt -) loc. on ne peut pas
virar coma una moleta expr. changer souvent faire un pas
d’opinion virar lo sens loc. perdre la raison
virar de caire loc. 1. tourner le dos 2. s’éloigner virar lo treule loc. perdre la raison
virar de cap loc. mettre tête-bêche virar los cantons loc. tourner les difficultés
virar de cap (tot -) loc. tout mettre sens dessus- virar los talons loc. 1. déguerpir 2. tourner les
dessous talons
virar de man (d’un -) loc. en un tournemain virar los uèlhs loc. avoir les yeux révulsés
virar de part loc. mettre de côté (repousser) virar l’esquina loc. tourner le dos
virar de qualqu’un (se -) loc. s’éloigner de virar l’uèlh loc. 1. tourner de l’œil 2. expirer
quelqu’un pour l’éviter virar o amolar (cal -) loc. on ne peut pas faire
virar de tot biais (se -) loc. s’y prendre de toutes deux choses à la fois
les manières virar qualqu’un defòra loc. mettre quelqu’un
virar de totes los biaisses loc. tourner de toutes dehors
les façons virar tot de part loc. tout bouleverser
virar defòra loc. mettre à la porte virar tot de part loc. tout bouleverser
virar del biais de la fusta (se -) loc. se plier aux virariá un ase d’un blat / d’una riba (non -) expr.
crconstances c’est un incapable
virar del mièg de l’aiga que s’acabar negar virariá un ase d’una riba (non -) expr. c’est un
(se val mai -) expr. mieux vaut renoncer que incapable
s’entêter dans l’erreur virason n. f. coup de sang

641
virat d’uèlh (dins un -) vist que (es tot -)

virat d’uèlh (dins un -) loc. en un clin d’œil viscomtal, ala adj. vicomtal, ale
virat de man n. m. tour de main viscomtat n. m. vicomté
virat de son caire (a -) loc. la fortune lui a souri viscomte, viscomtessa n. vicomte, vicomtesse -
virat del mieu (non a -) expr. je n’ai pas eu de cit.: Assistenta sociala... Cresi pas que se trapen aquí,
chance dins aquela administracion, fòrça viscomtessas o filhas
virat d’uèlh n. m. 1. coup d’œil 2. regard rapide de [marqués] (Paul Gairaud, La sexològa, 1982)
3. dins un virat d’uèlh : très rapidement. viscós, osa (pl. viscoses, osas) adj. (s. XIII.)
viratge n. m. 1. virage 2. action de tourner, de vescós visqueux, euse
retourner viscositat n. f. (s. XIV.) vescositat viscosité
viratorn n. m. volte-face viseta n. f. → vitz 1. escalier à vis 2. vis de pres-
viratorn (far un -) loc. faire volte-face soir
viratz-vos d’aquí ! loc. fichez le camp visibilitat n. f. (s. XV. . . , lat. visibilitas) visibilité
viravira n. m. tourniquet visiblament adv. (s. XIII.) visiblement
viravòlta n. f. virevolte visible, ibla adj. (s. XIII., lat. visibilis) vesible visi-
viravòut (a -) loc. en tourbillon ble veire: vesedor
vire (cossí que -) loc. quoi qu’il arrive visièra n. f. (s. XIII. . . ) visière
virginal, ala adj. (s. XIV.) virginal, ale visigot, oda adj. (s. XVII. . . ) wisigoth, othe
virginitat n. f. (s. XIII.) virginité - cit.: Colatz visigotic, ica adj. (s. XVII. . . ) wisigothique
la fèsta de santa Ceselha, patrona d’aquesta glèisa, vision n. f. (s. XII. . . ) vision (relig. action de
qu’après aver gardat la flor de sa virginitat tota sa voir)
vida, finiguèt per versar son sang per la glòria de vision n. f. (s. XIX. . . ) vision (représentation)
Jèsus Crist (Joan-Loís Fornèrs, s. XVIII) vision oculara n. f. transport de justice
virgula n. f. (s. XVI. . . ) virgule visionar v. (s. XX.) visionner
viril, ila adj. (s. XIV.) viril, ile visionari, ària adj. e n. (s. XVII. . . ) visionnaire
virilament adv. (s. XV. . . ) virilement visionatritz (pl. visionatrises) n. f. (s. XX.)
virilitat n. f. (s. XV. . . ) virilité visionadoira visionneuse
virilizar v. (s. XIX. . . ) viriliser visita n. f. (s. XVI. . . ) visite veire: vesita - cit.:
viròla n. f. (s. XII. . . ) virole Amics que, per m’obligar tròp, / me venètz véser
virolar v. (s. XIII. . . ) munir de viroles qualque còp / dins la crambeta d’un ermita, / vos
virolatge n. m. (s. XIX. . . ) virolage non sauriatz creire cossí / ieu senti mon mal adocir /
virolièr v. (s. XX.) ouvrier qui réalise les viroles quand m’onoratz d’una visita (Pèire Godelin, Ramelet
virona n. f. 1. vrille 2. tarière Mondin, s. XVII)
virona (aver d’uèlhs de -) loc. avoir de très pe- visita (far una -) loc. rendre une visite veire:
tits yeux vistalhar
vironar v. 1. percer 2. vriller Visitacion n. pr. f. (s. XVII.) Visitation
virós, osa (pl. viroses, osas) adj. (s. XVII. . . ) visitandina n. f. (s. XVIII.) visitandine (re-
vireux, euse ligieuse)
virtual, ala adj. (V 515) virtuel, elle vison n. m. (s. XVIII. . . ) vison
virtualament adv. (V 515) virtuellement visor n. m. (s. XIX. . . ) viseur
virtualitat n. f. (s. XVII. . . ) virtualité vispòla n. f. → beluga étincelle
virtuós, osa (pl. virtuoses, osas) n. (s. XIV. . . , de vispre, vispra adj. 1. âpre 2. acerbe
l’italian) virtuose vispror n. f. âpreté
virtuositat n. f. (s. XIV.) virtuosité vist (m’as pro -) loc. je t’ai assez vu
viruléncia n. f. (s. XIV.) virulence vist (m’as pro -) loc. je ne veux plus te voir
virulent, enta adj. (s. XIV. . . ) virulent, ente vist ? (qual m’a -) loc. vit-on jamais ?
virus n. m. (s. XV. . . , mot latin) virùs virus vist a passar (l’ai -) loc. je l’ai vu passer
visa n. m. (s. XVI. . . , mot latin) visà; visat visa vist a ton paire (l’ai -) loc. je l’ai vu ton père
visada n. f. (s. XIII. . . ) visée vist de las totas (n’a -) loc. il en a vu de toutes
visar v. (s. XII. . . ) 1. regarder 2. viser (arme. . . ) les couleurs
visar v. (s. XIII. . . ) visser veire: vitz vist e agaitat, tornatz-lo metre a l’estable expr.
visatge n. m. (s. XII.) visage je n’en veux pas, vous pouvez le garder
visc (i a de -) loc. c’est difficile vist las endevenenças loc. vu les circonstances
visca ! interj. vive ! veire: òsca / la situation
visca la Republica ! loc. Vive la République ! vist lo bon Dieu pel dosilh (a -) expr. il est ivre
viscèra n. f. (s. XV. . . ) viscère (m.) vist que loc. attendu que
visceral, ala adj. (s. XV. . . ) viscéral, ale vist que (es tot -) il est évident
visceralament adv. (s. XX.) viscéralement vist que l’a loc. quand il l’a vu - cit.: Açò ditz,
viscoalhas n. f. plur. victuailles veire: vitalhas e me ven de còsta, / revisitar, còsta per còsta, / le

642
vist que l’a viure de la gràcia de Dieu

descarat còp que son trait / dins mon paure còrs aviá viticultor, tritz (pl. viticultors, trises) n. (s.
fait, / e vist que l’a, de mala fòrça, / le retira damb XIX. . . ) viticulteur, trice
una estòrsa / afin que le cap barbelat, /que s’èra lasins viticultura n. (s. XIX. . . ) viticulture
clavelat, / tirès per la metissa traça, / le còr [desregat] vitra n. f. (s. XV. . . ) vitre veire: veiriá
de sa plaça (Pèire Godelin, Ramelet, s. XVII) vitrar v. (s. XV. . . ) vitrer
vist quicòm atal ? (qui m’a -) expr. vit-on ja- vitrariá n. f. (s. XIV. . . ) vitrerie (fabrique de vit-
mais une chose pareille ? res)
vist, vista (pl. vistes, vistas) adj. vu, vue vitratge n. m. (s. XVII. . . ) vitrage (ensemble des
vista n. f. (s. XIII.) vue vitres)
vista (a corta -) loc. à courte vue vitrièr n. m. (s. XIV. . . ) vitrier
vista (a primièra -) loc. 1. à première vue 2. de vitrificabilitat n. f. (s. XX.) vitrificabilité
prime abord vitrificable, abla adj. (s. XVIII. . . ) vitrifiable
vista (aquò li barra la -) loc. cela lui crève les vitrificacion n. f. (s. XVI. . . ) vitrification
yeux vitrificar v. (s. XVI. . . ) vitrifier
vista (bas de -) n. m. myope vitrificatiu, iva adj. (s. XX.) vitrificatif, ive
vista (bas de -) expr. qui a la vue basse vitrificator, tritz (pl. vitrificators, trises) adj. (s.
vista (èsser a la -) loc. être en vue XX.) vitrificateur, trice
vista aviatz ? (quina -) loc. quel but vitriòl n. m. (s. XIV.) vitriol
poursuiviez-vous ? vitriolaire, aira n. (s. XIX. . . ) vitrioleur, euse
vista d’uèlh (a -) loc. à vue d’œil vitriolar v. (s. XIX. . . ) vitrioler
vista de (en -) loc. en vue de vitriolat, ada adj. (s. XVII. . . ) vitriolé, ée
vista de nas (a -) loc. 1. à vue d’œil 2. au jugé vitriolatge n. m. (s. XIX. . . ) vitriolage
vista de quicòm (aver una -) loc. avoir en vue vitriolic, ica adj. (s. XVI. . . ) vitriolique
vista e faita (a bèla -) loc. à la vue de tous Vitròla n. pr. Vitrolles
vista ombrada (aver la -) loc. avoir la vue trou- vitrós, osa (pl. vitroses, osas) adj. (s. XIII. . . ) vit-
ble reux, euse veire: veirenc
vistacort, orta (pl. vistacorts, vistacortas) adj. e vituperacion n. f. (s. XII. . . ) vitupération
n. qui a la vue basse vituperar v. (s. XIII.) vitupérer
vistaflac, aca adj. e n. qui a la vue basse vituperator, tritz (pl. vituperators, trises) n. (s.
vistal n. m. coup d’œil XVI. . . ) vituperaire vitupérateur, trice
vistalha n. f. visite en vue de mariage vitupèri n. m. (s. XIV.) 1. vitupération 2. re-
vistalhada n. f. visite en vue de contrôle / proche
d’inspection vitz (pl. vises) n. f. (s. XII.) 1. vis 2. escalier
vistalhaire, aira n. visiteur, euse en vue de tournant
mariage vitz (sarrar la -) loc. presser la conclusion
vistalhar v. 1. visiter en vue de mariage / viu (sul -) loc. d’après nature
d’inspection 2. passer en revue - cit.: Aviá vistal- viu, viva adj. (s. XIII.) 1. vif 2. vivant, ante
hat lo jornal, legida, de pòst a fin, la [pagina] de viula n. f. (s. XII.) → viòla viole
l’espòrt. Ara chorrava; vacanças son fachas per fen- viurai ben d’aicí la mòrt expr. il faut mourir un
hantejar. Pensava pas a res. Cutava (Paul Gayraud, jour
La sexològa, 1982) viure n. m. 1. subsistance - cit.: Voliá dire son
vistejar v. chercher des yeux, du regard content. Voliá dire tanben lo viure de totis. Perque tot
viston n. m. pupille (œil) aicí nos ven del vin. . . Leon Còrdas, Sèt pans, 1977)
vistons coma lo gat (a los -) expr. il voit très 2. ce qui permet de vivre
clair viure v. (s. XII., latin : vivere) vivre veire: víver
vistornar v. (s. XV.) châtrer veire: castrar, crestar viure (tirar mal a -) loc. gagner péniblement sa
vistornat adj. m. (s. XV.) châtré vie
visual, ala adj. e n. m. (s. XIV.) visuel, elle viure a la regalada loc. vivre joyeusement
visualizacion n. f. (s. XIX. . . ) visualisation viure a l’abandon loc. s’abandonner à tous les
visualizar v. (s. XIX. . . ) visualiser vices
vit n. f. (s. XIII.) cep de vigne viure a mala pena loc. vivre à grand peine
vital, ala adj. (s. XIII.) vital, ale viure a sa volontat loc. vivre à sa guise
vitalha n. f. (s. XIII.) victuaille viure amb opuléncia loc. vivre dans l’opulence
vitalitat n. f. (s. XIX. . . ) vitalité viure borgés loc. vivre de ses rentes
vitamina n. f. (s. XX., de l’anglés) vitamine viure coma can e gat loc. vivre en mauvais ter-
vitaminat, ada adj. (s. XX.) vitaminé, ée mes
vitatge n. m. (s. XVI. . . ) cépage viure de la gràcia de Dieu loc. vivre de l’air du
viticòla adj. (s. XIX. . . ) viticole temps

643
viure de la jornada voidador

viure de la jornada loc. vivre au jour le jour viviseccion n. f. (s. XVIII. . . ) vivisection
viure de parpèlas d’agaças loc. vivre de l’air du vivotejar v. vivoter - cit.: Elàs ! Ça disi jo, Satiri,
temps / ara qu’as ausit mon martiri, / non te’n trufes pas,
viure de pension loc. vivre de ses rentes se te plai, / coma jo non feguí [faguèri] jamai / quand
viure de regardèlas loc. vivre de l’air du temps le bèl uèlh de Peironèla / t’aviá desmargat la cervèla
viure de rendas loc. vivre de ses rentes / e que, tot enjaurit e baug, / vivotejavas sense gaug
viure de son afanatge loc. vivre de son travail (Pèire Godelin, Ramelet Mondin, s. XVII)
viure de son trabalh loc. vivre de son travail vizir n. m. (s. XV. . . , del turc ? persan) vizir
viure del jorn a la jornada loc. vivre au jour le vocable n. m. (s. XIV.) vocable
jour vocabulari n. m. (s. XV. . . ) vocabulaire - cit.:
viure del mond (lo -) n. m. le savoir-vivre D’un costat, lo pòble laissa s’apaurir son lengatge
viure d’estransi loc. vivre dans une angoisse en restrenhent lo vocabulari als sols besonhs locals,
permanente de l’autre, aprèp aquel apauriment dont patís a un
viure estransinat loc. vivre dans une angoisse moment donat, lo pòble augmenta lo vocabulari en
permanente manlevant de novèls mots a la lenga oficiala (Antonin
viure marit e molhèr loc. vivre maritalement Perbòsc, Fòc nòu, 1904); Conven de persiègre aquel
viure reglat loc. suivre un régime alimentaire trabalh d’unificacion dins lo vocabulari e mai que mai
viure sul comun de loc. vivre aux crochets de dins la morfologia (Loís Alibèrt, Gramatica, 1935)
viure sus la barba de loc. vivre aux dépens de vocacion n. f. (s. XIV.) vocation
viure sus la crosta de loc. vivre aux dépens de vocal, ala adj. (s. XIV.) vocal, ale
viure tombant-levant loc. vivre à grand peine vocala n. f. (s. XIV : « vocal ») voyelle
viure un jorn dabans l’autre loc. vivre au jour vocalament adv. (s. XVI. . . ) vocalement
le jour vocalic, ica adj. (s. XIX. . . ) vocalique
viure un jorn davant l’autre loc. vivre au jour vocaliza n. f. (s. XIX. . . ) vocalise
le jour vocalizacion n. f. (s. XIX. . . ) vocalisation
viures n. m. plur. (s. XII. . . ) → vivenda vivres vocalizar v. (s. XIX. . . ) vocaliser
vius e los mòrts (los -) loc. les vivants et les vocalizator, tritz (pl. vocalizators, trises) n. (s.
morts XIX. . . ) vocalisateur, trice
viva n. f. vive (poisson venimeux) vocatiu n. m. (s. XIII.) vocatif
vivaç, aça (pl. vivaces, aças) adj. (s. XVIII. . . ) vi- vociferacion n. f. (s. XII. . . ) vocifération
vace
vociferar v. (s. XIV. . . ) vociférer
vivacitat n. f. (s. XIV.) vivacité
vociferator, tritz (pl. vociferators, trises) n. (s.
vivament adv. (s. XIII.) vistament; viste → aviat
XIX. . . ) vociferaire vociférateur, trice
1. vite 2. rapidement 3. vivement
vodar v. (s. XII.) 1. vouer - cit.: A pena santa Ceselha
vivarés, esa (pl. vivarteses, esas) adj. vivarais,
aviá l’ [edat] de rason que vodèt sa virginitat a Jèsus
aise
Crist ; n’aviá pas mai de cinc o sièis ans qu’èra resol-
vivas (aver encara de bonas -) expr. avoir de-
guda de morir [verge] (Joan Loís Fornèrs, s. XVIII)
vant soi de longues années de vie
2. consacrer
vivas (dins sas bonas -) loc. dans la force de
vodat, ada adj. (occ. vodar) voué, ée - cit.: E per
l’âge
tant donc, vosauts reis, entenetz / governadors de la
vivenda n. f. (s. XII.) 1. nourriture veire: vianda
tèrra, aprenetz:/ vodatz a Dieu, nets e porgats de vici,
2. viures
/ bòste servici (Pèir de Garròs, Psaume II, 1565)
vivendièr, ièra n. (s. XII. . . ) vivandier, ière
vòdka n. f. (s. XIX. . . , del rus) vodka
vivent de (del -) loc. du vivant de
vòga n. f. 1. vogue 2. mouvement d’un bateau
vivent, enta adj. → viu vivant, ante - cit.: Se
veirà pro que l’autor dels novèls Fablèls n’a gardat vòga (aver -) loc. avoir cours
dels vièlhs que çò que [li] a agradat, mai que mai çò vòga rancada (a -) loc. à force de rames
que los aparenta a de contes [populars] occitans, en i vogaire, aira n. 1. rameur, euse 2. vogueur, euse
apondent un brave pauc de çò que s’es tròp avalit de vogar v. (s. XIII.) voguer, ramer
las literaturas, mas qu’es demorat plan vivent dins vogar en plena mar loc. avoir une fortune bien
nòstra lenga e dins nòstras tradicions (Antonin Per- établie
bòsc, Fablèls calhòls, 1936) void n. m. (s. XII.) vide
vivièr n. m. (s. XII.) → pesquièr vivier void (far lo -) loc. faire le vide
vivificar v. (s. XIII.) vivifier void, voida adj. (s. XII.) vide veire: vuèit
vivificator, tritz (pl. vivificators, trises) adj. (s. voidadís (pl. voidadisses) n. m. 1. vidange
XVI. . . ) vivificateur, trice 2. ordure
vivipar, ara adj. (s. XVII. . . ) vivipare voidador n. m. 1. décharge 2. bassin d’eaux
viviparitat n. f. (s. XIX. . . ) viviparité usées

644
voidaire, aira vòlha (bona -)

voidaire, aira n. 1. qui vide 2. videur (per- volar v. (s. XIII.) voler (oiseaux. . . ) - cit.: Escoti
sonne) la canta abrondada; / m’embriagui de sa baudor; /
voidança n. f. (s. XIII.) → voidadís vidange mon còr, coma una ala alandada, / vòla dins la claror
voidar v. (s. XIII.) vider - cit.: voidar lo cofin (ac- (Antonin Perbòsc, Segond libre dels Ausèls, 1930)
coucher secrètement fam) volar (es de l’aucèl de -) loc. c’est dans sa na-
voidar de beure loc. verser à boire ture de
voidar l’escudèla loc. dévoiler le pot aux roses volastrejar v. voler lourdement
voidar la biaça loc. vomir (triv.) volatejar v. (s. XIV.) voleter, voltiger
voidar lo cofin loc. accoucher secrètement volatil n. m. volaille f
voidar tota l’ola loc. 1. dire ce qu’on a sur le volatil s’asombra (pel calimàs, lo -) expr. quand
cœur 2. divulguer un secret ça va mal, certains savent se mettre à l’abri
voidar un afar loc. liquider une affaire volatil, ila adj. (s. XII.) volatil, ile
vòl n. m. (s. XIV.) 1. vol m 2. volée (dans l’air) volatilha n. f. (s. XIII.) volaille veire: polalha
vòl (a -) loc. en troupe volatilizable, abla adj. (s. XIX. . . ) volatilisable
vòl de ben (me -) loc. il s’intéresse à moi volatilizacion n. f. (s. XVII. . . ) volatilisation
vòl de nècis n. m. bande d’imbéciles volatilizar v. (s. XVII. . . ) volatiliser
vòl encara que siá vertat que. . . expr. il soutient volcan n. m. (s. XIV.) volcan
mordicus que volcanic, ica adj. (s. XVIII. . . ) volcanique
vòl èsser l’òli sus tot loc. il prétend être volcar v. 1. renverser 2. coucher
supérieur en tout voldriatz tot (lo -) loc. il est tout aimable (iron.)
vòl la mèl e mai la brèsca loc. il veut le beurre volença n. f. volonté
et l’argent du beurre
voler n. m. 1. vouloir 2. volonté
vòl ni virar ni amolar (non -) loc. il refuse de
voler v. (s. XII., lat. volere) 1. vouloir - cit.: De-
faire quoi que ce soit
morèron totes a perpensar. Un secrèt, es plan aisit a
vòl rire (quand aquò -) loc. quand les choses
dire. Semblava qu’èran davant un sacat de páur que
vont dans le bon sens
volián sens plan gausar, escampilhar totis amassa. E
vòl sèla, Dieu dona bast e aurà crostièr (a qui
se sarrèron un paux mai cap al fòc, a se tustar (Pèire
non -) expr. 1. on ne sait pas ce que le sort nous
Gogaud, L’uèlh de la font, 1977) 2. tendre à
réserve 2. il ne faut pas trop demander
voler (bon -) loc. bonne volonté
vòl téner, tot o pèrd (qui tot -) expr. qui trop
voler a (ne -) loc. en vouloir à
embrasse mal étreint
voler ensenhar los peisses a nadar expr. être
vòl virar, ni amolar (non -) expr. il ne veut rien
outrecuidant
faire
voler la cabra e lo caulet loc. vouloir le beurre
volada n. f. (s. XII.) 1. volée 2. vol d’un oiseau
et l’argent du beurre
3. groupe d’oiseaux en vol
volada (còp e -) loc. 1. du premier coup voler la mar aprèp los peisses expr. vouloir le
2. d’emblée beurre et l’argent du beurre
volada (de -) loc. 1. du premier coup voler la mèl emai la brèsca loc. vouloir le
2. d’emblée beurre et l’argent du beurre
volada (préner la -) loc. prendre son essor voler la mièja e mai lo quart loc. se tailler la
volada (tocar de còp e -) loc. toucher d’emblée part du lion
voladís, issa (pl. voladisses, issas) adj. apte à voler mal loc. en vouloir à quelqu’un
voler voler mal de (se -) loc. s’en vouloir de
volador, doira adj. (de volar, var.: volader, era) prêt voler per qualqu’un lo mal de la mòrt expr. haïr
à s’envoler (jeune oiseau) à mort
vòlaguiraud n. m. → coccinella coccinelle veire: voler rompre l’anguila al genolh expr. tenter
catarineta, galineta del bon Dieu l’impossible
volalha n. f. volaille veire: aujam, polalha voler sa part del crostet expr. vouloir sa part du
volalhièra n. f. basse-cour gâteau
volam n. m. faucille veire: vesog volers (far totes sos -) loc. faire toutes ses volon-
volant n. m. (s. XX.) volant (véhicule) - cit.: De tés
drollassas dau MLF se vougueron prene Anna Maria e voletar v. (s. XIV.) voleter
Maria Anna amb élei sota l’escapa que la civilizacion volguèt, atal ! (ne -) il en voulait, c’était à
occitana es tradicionalament fallocentrica, la pròva prévoir
n’eran aquelei quatre masclàs que s’eran cargat doas vòlha n. f. entrain
filhetas sens pensar de li fisar lo volant (Robèrt Lafònt, vòlha ! (un pauc de -) loc. un peu de courage !
1984) du nerf !
volants n. m. plur. (angl. flyer) flyer vòlha (bona -) loc. 1. volontaire 2. bénévole

645
vòlha (èsser de bona -) vormèla

vòlha (èsser de bona -) loc. être de bonne voltejar v. (s. XVI. . . , de l’italian) 1. voltiger (équi-
humeur tation) 2. faire de la voltige
vòlha (èsser en -) loc. être de bonne humeur vòltmètre n. m. (s. XIX. . . ) voltmètre
vòlha (préner de -) loc. prendre des forces voltor n. m. (s. XII.) vautour veire: voltre
vòli (non ne -) loc. je n’en veux pas voltre n. m. → voltor vautour
vòli dire per mas rasons loc. je veux dire par là volubil, ila adj. (s. XVIII. . . ) volubile
vòli encara que siá vertat loc. je soutiens volubilament adv. (s. XVIII. . . ) volubilement
mordicus que volubilis n. m. (s. XVI. . . , mot latin) volubilis
vòli èsser (ne -) loc. je veux en être (liseron)
vòli ja (non -) loc. je ne veux pas / point volubilitat n. f. (s. XVII. . . ) volubilité
vòli parlar amb sa còfa expr. je veux lui parler voludar (se) v. 1. se rouler à terre 2. se vautrer
en tête à tête voludar per la posca (se -) loc. se rouler dans la
vòli téner tèsi (non li -) loc. je ne veux pas dis- poussière
cuter avec lui volum n. m. 1. vol (groupe d’oiseaux) 2. at-
voliá morir, la vièlha que totjorn apreniá (non troupement 3. monceau
-) expr. il faut mourir un jour volum (en -) loc. (s. XVII.) 1. ensemble, en foule
volièra n. f. (s. XIV. . . ) volière - cit.: Aquò’s el que m’a pregada de metre totas mas
volleyaire, ra n. (s. XX.) volleyeur, euse tenèbras en un volum, per li donar [mejan] e conduita
volleyball n. m. (s. XX.) volley-ball d’intrar, o per la pòrta, o per la finèstra, dedins l’ostal
volont o non loc. qu’on le veuille ou non de s’Aimieta (Pèire Godelin, tresena floreta, s. XVII)
volont, onta adj. 1. volontaire 2. obstiné, ée 2. en tas
volontadós, osa (pl. volontadoses, osas) adj. (s. volume n. m. (s. XIII. . . ) volume (mesure)
XIII.) désireux volume n. m. (s. XIV : « volum ».) volume (livre)
volontar v. 1. aimer, agréer 2. favoriser volumetria n. f. (s. XX.) volumétrie
volontar un vestit loc. désirer quelque chose volumetric, ica adj. (s. XX.) volumétrique
volontar una plaça loc. désirer quelque chose voluminós, osa (pl. voluminoses, osas) adj. (s.
volontari, ària adj. (s. XIII.) volontaire XVII. . . ) volumineux, euse
volontàriament adv. (s. XIV. . . ) volontairement voluptat n. f. (s. XIV.) volupté
volontariat n. m. (s. XIX. . . ) volontariat voluptuós, osa (pl. voluptuoses, osas) adj. (s.
volontarisme n. m. (s. XX.) volontarisme XIV.) voluptueux, euse
volontarista n. (s. XX.) volontariste voluptuosament adv. (s. XIV. . . ) voluptueuse-
volontat n. f. (s. XII.) volonté ment
volontat (viure a sa -) loc. vivre à sa guise voluta n. f. (s. XVI. . . , de l’italian) volute
volontièr adv. (s. XII.) volontiers vòlver v. → vòuser 1. enrouler veire: vóuser
volontós, osa (pl. volontoses, osas) adj. (s. XII.) 2. renverser
1. de bonne volonté 2. zélé, ée vòlzer v. 1. envelopper 2. mettre une semence
volpat n. m. (s. XII : « volp ») → mandra 1. renard en terre
2. renardeau vomic, ica adj. (s. XVI. . . ) vomique
vòls de bon, mena-me l’ast (se’n -) expr. prends vomidura n. f. (s. XIII. . . ) vomissura vomissure
ta part du travail / des risques vomiment n. m. vomissement
vòls, aquí n’as (a ne -) loc. en veux-tu en voilà vomir v. (s. XIII.) vomir
vòlta ( a la -) loc. à tour de bras vòmit n. m. (s. XIII.) 1. envie de vomir
vòlta (sense torn ni -) loc. s’exprimer sans dé- 2. matières vomies
tours vòmit (far venir lo -) loc. donner envie de
voltafàcia n. f. (s. XVII. . . , mots italians) volte-fàcia vomir
→ viratorn volte-face vomitiu, iva adj. (s. XIV. . . ) vomitif, ive
voltaïc, ïca adj. (s. XIX. . . ) voltaïque (électr.) vomitòri n. m. (s. XVI. . . ) 1. vomitoire 2. vomitif
voltaïc, ïca adj. e n. m. (s. XX.) voltaïque (ling.) vomitorium n. m. (s. XVI. . . , mot latin) vomito-
voltaïzacion n. f. (s. XIX. . . ) voltaïsation rium (amphithéâtres antiques)
voltar v. tournoyer vòra n. f. bord
voltarian, ana adj. (s. XIX. . . ) voltairien, enne vòra de loc. prep. → prèp de près de
voltatge n. m. (s. XIX. . . ) voltage voraç, aça (pl. voraces, aças) adj. (s. XVII. . . ) vo-
vòlte n. m. (s. XIX. . . ) vòlt volt race
voltejaire n. m. (s. XIX. . . ) voltigeur (soldat) voraçament adv. (s. XIX. . . ) voracement
voltejaire, aira n. (s. XVI. . . ) voltigeur, euse (ac- voracitat n. f. (s. XIV. . . ) voracité
robate) vòrma n. f. (s. XIII.) morve
voltejament n. m. (s. XVI. . . ) 1. voltige 2. action vormèla n. f. morve qui coule (enfants) veire:
de voltiger meca

646
vormelhut, uda vuna / vunula

vormelhut, uda adj. → vormós morveux, euse votz de cridaire n. f. voix de stentor
veire: mecut votz de virona n. f. voix perçante
vormós, osa (pl. vormoses, osas) adj. morveux, votz dolenta loc. voix plaintive
euse veire: vormelhut, mecut votz escarcalhada loc. une voix criarde
vos pron. pers. (s. XII.) vous (vouvoiement) votz escura (a -) loc. à voix basse
vos (se far dire -) expr. 1. être exigeant sur son votz falhòta n. f. voix faible
salaire 2. savoir "se vendre" votz sisclarèla n. f. votz sisclaira 1. voix
vos vendriá emai vos crompariá expr. il est fin perçante 2. voix aigre
comme un renard votz tremolanta n. f. voix chevrotante
vosautres, autras pron. pers. vous (plusieurs vòuta n. f. (s. XII.) voûte (arch.)
personnes) veire: vosauts, vautres voutar v. (s. XII.) voûter (arch.)
vosejament n. m. (s. XX.) vouvoiement voutat, ada adj. (s. XII.) vouté, ée (arch.)
vosejar v. (s. XX.) vouvoyer vox populi n. f. (s. XIX. . . , mots latins) vox populi
voses (al mai de -) loc. a la pluralité des voix vuèit, a / vuèg (pl. vuèges) adj. (lat. vocitus) →
vòstras paraulas vos sovengan loc. je prends void vide - cit.: Mès aquò siá pro dit per ara, / que
acte de ce que vous venez de dire le cèl son màntol prepara, / contrapuntat, tan plen
vòstre (al -) loc. chez vous que vuèit, / de las estelas de la nuèit (Pèire Godelin,
vòstre (çò -) loc. 1. ce qui est à vous 2. votre Ramelet, s. XVII)
bien vulcanisme n. m. (s. XIX. . . ) volcanisme
vòstre a tot far (soi -) loc. je suis à votre service vulcanizacion n. f. (s. XVIII. . . , de l’anglés) vul-
vòstre, vòstra adj. poss. (s. XII.) votre canisation (caoutchouc)
vòstres, vòstras pron. poss. (s. XII.) 1. vos vulcanizar v. (s. XVIII. . . , de l’anglés) vulcaniser
2. vôtres (caoutchouc)
vòt n. m. (s. XIII.) 1. vœu 2. souhait 3. ex-voto vulcanologia n. f. (s. XX.) volcanologia vol-
vòt de (far -) loc. faire vœu de canologie
vòta n. f. fête votive vulcanologic, ica adj. (s. XX.) volcanologic, ica
votacion n. f. (s. XVIII. . . ) 1. votation 2. vote (ac- volcanologique
tion) vulcanològue, òga n. (s. XX.) volcanològue;
votant, anta n. (s. XVIII. . . ) votant, ante vulcanològ volcanologue
votar v. (s. XVII. . . , de l’anglés) voter vulgar, ara adj. (s. XIII.) vulgaire
vòte n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés) vote vulgarament adv. (s. XV. . . ) vulgairement
votiu, iva adj. (s. XIV. . . ) votif, ive vulgaritat n. f. (s. XV. . . ) vulgarité
vòts (far de -) loc. former des vœux vulgarizacion n. f. (s. XIX. . . ) vulgarisation
vòts (mos melhors -) loc. 1. mes meilleurs vœux vulgarizar v. (s. XIX. . . ) vulgariser
2. tous mes vœux vulgarizator, tritz (pl. vulgariozators, trises) adj.
vòts (presentar sos -) loc. présenter ses vœux e n. (s. XIX. . . ) vulgarisateur, trice
votz (a daissar sense -) loc. à rester sans voix vulgata n. f. (s. XVI. . . ) vulgate (livres saints. . . )
votz (a la -) loc. en chœur vulgum pecus n. (s. XIX. . . , mots latins) vulgum
votz (d’una sola -) loc. d’une voix unanime pecus
votz (d’una soleta -) loc. d’une seule voix vulnerabilitat n. f. (s. XVIII. . . ) vulnérabilité
votz (pl. voses) n. f. (s. XII.) 1. voix 2. suffrage vulnerable, abla adj. (s. XVII. . . ) vulnérable
votz asclada loc. voix cassée vulva n. f. (s. XV. . . ) vulve
votz bassa (a -) loc. à voix basse vulvar, ara adj. (s. XIX. . . ) vulvaire
votz boatièra n. f. voix de stentor vulviti n. f. (s. XIX. . . ) vulvite
votz de cabra n. f. voix chevrotante vuna / vunula n. f. (s. XIV.) → uèla luette

647
wagnerian ww : ve doble

wagnerian adj. (s. XIX. . . ) wagnérien, enne wattmètre n. m. (s. XX.) wattmètre
wàter-pòlo n. m. (s. XX., de l’anglés) water-polò western (pl. westèrns) n. m. (s. XX., de l’anglés)
water-polo western
watt (pl. watts) n. m. (s. XIX. . . , de l’anglés) watt whisky (pl. whiskys) n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés
(W) (Irlanda)) whisky
watt-ora n. m. (s. XX.) watt-heure (Wh) ww : ve doble n. m. w

648
x : ixa (alfabet) xilografia

x : ixa (alfabet) n. f. x xerès (pl. xerèses) n. m. (s. XVIII. . . , del castelhan


xenofil, ila adj. (s. XX.) xénophile « Jerez ») xérès (vin)
xenofilia n. f. (s. XX.) xénophilie xilofague, agua adj. e n. (s. XIX. . . ) xilofag xy-
xenofòbe, òba adj. e n. (s. XX.) xénophobe lophage
xenofobia n. f. (s. XX.) xénophobie xilofòn n. m. (s. XIX. . . ) xylophone
xenon n. m. (s. xx.) xénon (gaz rare) xilografia n. f. (s. XVIII. . . ) xylographie

649
y : i grèca (alfabet) yoga

y : i grèca (alfabet) n. f. y yard (pl. yards) n. m. (s. XVIII. . . , mot anglés) yard
yacht (pl. yachts) n. m. (s. XVI. . . , del neerlandés) (mesure)
yacht
yen (pl. yens) n. m. (s. XIX. . . , mot japonés) yen
yack (pl. yacks) n. m. (s. XVIII. . . , de l’anglés ?
tibetan) yack yoga n. m. (s. XIX. . . , mot sanskrit) yoga

650
z : izèda (alfabet) zusubièr

z : izèda (alfabet) n. f. z zingar v. (s. XIX. . . ) zinguer


zambonha n. m. → bodega 1. son de musique zingariá n. f. (s. XIX. . . ) zinguerie
2. cornemuse zingatge n. m. (s. XIX. . . ) zingage
zebrar v. (s. XIX. . . ) zébrer zínnia n. m. (s. XIX. . . , de Zinn, botanista alemand)
zebrat, ada adj. (s. XIX. . . , d’una lenga congolesa) zinnià zinnia (bot.)
zébré, zébré, ée ziu-ziu onom. chant des cigales, etc.
zèbre n. m. (s. XVII. . . ) zèbre zizania n. f. (s. XIV.) zizània zizanie
zebú n. m. (s. XVIII. . . , del tibetan) zébu zo ! interj. hop ! allons !
zefir n. m. (s. XIV.) zéphyr zoave n. m. (s. XIX. . . ) zouave (soldat)
zèl n. m. (s. XVI. . . ) zèle zodiac n. m. (s. XIV.) zodiaque
zelat, ada adj. (s. XVI. . . ) zélé, ée zodiacal, ala adj. (s. XV. . . ) zodiacal, ale
zelator, tritz (pl. zelators, trises) adj. e n. (s. zombí n. m. (s. XIX. . . , mot creòl) zombie
XVI. . . ) zelaire zélateur, trice - src.: Honnorat,
zòna n. f. (s. XIV.) zone
1846 : "zelatour"
zonzon / zonzonament n. m. bourdonnement
zelòta n. m. (s. XVII. . . ) zélote
zonzonar v. bourdonner
zèn adj. e n. m. (s. XIX. . . , del japonés) zen
zonzonejar v. bourdonner de façon intermit-
zenit n. m. (s. XIV. . . , de l’arabi) zénith
tente
zenital, ala adj. (s. XVII. . . ) zénithal, ale
zòo n. m. (s. XX.) zoò → jardin zoologic zoo
zèro n. m. (s. XV. . . , de l’italian ? arabi) zerò zéro
zoofil, ila adj. (s. XX.) zoophile
zèst (pl. zèstes) n. m. (s. XVII. . . ) zeste
zèta n. m. zetà lettre de l’alphabet grec zoofilia n. f. (s. XX.) zoophilie
zetacisme n. m. (s. XX.) zétacisme zoofòbe, òba adj. (s. XX.) zoofòb zoophobe
zeugma n. m. (s. XVIII. . . ) zeugmà zeugma zoofobia n. f. (s. XX.) zoophobie
zibelina n. f. (s. XIV. . . , de l’italian ? eslau) zibeline zoologia n. f. (s. XVIII. . . ) zoologie
ziga-zaga n. f. (s. XVII. . . , de l’alemand) zigzag zoologic, ica adj. (s. XVIII. . . ) zoologique
ziga-zagar, zigaza-guejar v. (s. XIX. . . ) zigzaguer zoologista n. (s. XVIII. . . ) zoologiste
zigòma n. m. (s. XVI. . . ) zigomà zygoma (os) zoom n. m. (s. XX., mot american) zoom
zigomatic, ica adj. e n. m. plur. (s. XVII. . . ) zygo- zoomòrfe, òrfa adj. (s. XX.) zoomòrf zoomorphe
matique zoomorfisme n. m. (s. XX.) zoomorphisme
zinc n. m. (s. XVII. . . , de l’alemand Zink) zinc zooplancton n. m. (s. XX.) zooplancton
zinga-zanga n. f. bruit alternatif (scie, etc.) zusuba n. f. jujube
zingaire, aira n. (s. XIX. . . ) zingueur zusubièr n. m. jujubier

651

Vous aimerez peut-être aussi