Diada Montserratina

La Montserratina és una diada de referència entre els cicloturistes catalans. Cada any, l'últim diumenge d'octubre, les carreteres que rodegen el Massís, s'omplen de ciclistes. Cada club surt d'on vol, culminant tots al Monestir de Montserrat.

La Montserratina congrega milers de ciclistes

A dalt, a les 10h del matí la Federació Catalana comença a repartir els tradicionals pins commemoratius a tots els ciclistes que s'hi hagin apropat. És una jornada de cicloturisme agradable, sigui quin sigui l'estat de forma en què ens trobem. Hi ha tants participants pujant (no cal realitzar cap tipus d'inscripció) que si no estem particularment en forma sempre trobarem gent que puja al nostre costat.
Personalment, estic més rodat que altres anys i he gaudit molt. Encara que els quilòmetres que faig en aquesta part de la temporada han disminuït sensiblement, encara conservo força i frescor. Més del que esperava, ja que he acabat fent exactament el mateix temps que fa un mes i escaig, quan vam fer la pujada pels vint-i-cinc anys de TV3, trenta-cinc minuts i cinquanta segons, a 14,4 km/h de mitjana. El dia ha estat immillorable. No ha fet fred. Ambient assolellat... En aquest cas he treballat molt més baix de pulsacions que aquella tarda. 163 ppm de mitjana amb un màxim de "només" 172. Cada dia entenc menys per què passen aquestes coses. No he parat de passar gent fins que a l'alçada de la Font dels Frares m'han superat un parell i he mirat d'enganxar-me. M'he vist superant els 20 km/h en la part més dura de l'ascensió. Els pulmons s'han obert de bat a bat, tot i que només he pogut seguir-los un quilòmetre. Ja al pàrquing m'ha passat un altre, però tant m'era, perquè no m'he plantejat ni seguir-lo. Jo ja anava a "tope".

Vacarisses, amb Montserrat al fons

Com que és aviat i m'he trobat amb ex companys barcelonins els acompanyo un tros en la seva tornada. Així, baixem cap a Monistrol i rodem a mil per hora (la carretera és plena de ciclistes, com un immens i caòtic pilot) fins a Olesa, on m'acomiado i em desvio en direcció a Vacarisses, on decideixo esmorzar. Les carreteres de la zona són plenes de ciclistes, com cap altre diumenge.
Sortint d'esmorzar, baixo cap a Castellbell, remunto un tros de la pujada a Rellinars i torno a baixar a Castellbell. D'aquí prenc la carretera que mena a Marganell, ja en contínua pujada, i segueix fins a coronar el Coll d'Arboç. En aquest punt, gir a l'esquerra per incorporar-me a la carretera que puja des de Manresa fins al Coll de Can Maçana. Hi ha molt de trànsit. En general, les motos es comporten, llevat d'algun indesitjable. En un moment donat m'han passat fins a set Audi A3, un rere l'altre, a tota velocitat. Avui no hi ha Mossos dalt del Coll.
Un cop coronat, baixo cap al Bruc i a Collbató, d'aquí, seguint la carretera de les Coves del Salnitre, trobarem la que condueix a l'Aeri de Montserrat, al costat del Llobregat, a l'esplanada on molts cicloturistes aparquen els cotxes el dia de la Montserratina a primera hora del matí.

Volta curta a Montserrat

Petita ruta circular a Montserrat. Situem el punt de partida a Monistrol. Travessem el pont sobre el Llobregat i resseguim el riu en direcció a Castellbell i el Vilar. Es pot rodar molt ràpid aquests primers quilòmetres. Just passar Castellbell, es torna a creuar el riu i enfilem sempre carretera amunt en direcció a Marganell. La carretera tendeix a pujar i de fet els percentatges s'aniran endurint durant els propers 16 km.
Es passa per Marganell, amb un parell de quilòmetres exigents, i quatre abans de coronar Coll d'Arboç. Aquí cal prendre la carretera de Manresa però en direcció a Montserrat.
Són set quilòmetres de rampes en general suaus, però amb un quilòmetre a un i mig de dalt, la pendent del qual volta el 8%.
Coronat el Coll de Can Maçana, iniciem el descens cap a El Bruc - un bon lloc per esmorzar - i posteriorment a Collbató, amb el seu mercat els diumenges.
Se surt de Collbató en direcció a les Coves del Salnitre. Un quilòmetre de pujada i després, en comptes d'anar a les Coves, seguim baixant cap al Llobregat, que és visible permanentment. Amb asfalt recent estrenat arribem a l'Aeri, on només resta incorporar-se a la C55 durant tres quilòmetres que, amb molt de trànsit habitualment, ens condueix altre cop a Monistrol. En total han estat 44 km.

Alts d'Ullastrell i Montserrat

Ruta circular de 86 km i 1400 mts de desnivell acumulat positiu que inclou tres ascensions. Si se surt d'Olesa de Montserrat, es ressegueix el Llobregat fins a la primera ascensió, que comença a tocar de Martorell. Es pren la C243c. Rampes suaus, carretera ample i força trànsit. Es corona a cinc quilòmetres de Terrassa, on es pren la desviació cap a Ullastrell.
Tot i que hi ha menys vehicles, ara la carretera es torna estreta i hi ha revolts molt tancats. La baixada acaba a la Riera del Morral del Molí. Es remunta fins a Santa Maria de Vilalba i poc després es retorna a la carretera d'Olesa a Martorell, que ara es ressegueix en sentit contrari al que s'ha fet al començament.
A la rotonda d'entrada a Olesa, se segueix la indicació de Vacarisses. S'inicia la segona ascensió. Són aproximadament tres quilòmetres. Tot just havent començat el descens es troba el trencant que condueix a Vacarisses. S'hi arriba en cinc km de terreny irregular. Es travessa la població i d'aquí a Monistrol.
La pujada a Montserrat són 7,4 km amb rampes dures, especialment abans d'arribar a l'entrada del pàrquing. La ruta es desvia aquí cap al Coll de Can Maçana, i, un cop coronat aquest, ja només queda davallar fins a Olesa tot passant El Bruc, Collbató i Esparreguera.