Neu rodona, que més en dóna

S'està complint la dita que em van ensenyar ahir. La precipitació d'aquesta tarda i nit ha deixat ben enfarinat a partir de 1800 mts aprox. Suficient perquè esquiar hagi estat mitjanament possible. Hi ha clapes d'aigua glaçadeta, i una boira fina ha cobert bona part del dia el Roc d'Aude, la part alta de l'estació d'alpí dels Angles.
He descobert una pista vermella que m'ha agradat força. Es diu mermet i enllaça la cota intermitja del pla de Jassettes amb la base de l'estació. La temperatura a 1600 ha anat oscil.lant entre els 3 i 4 positius. Els fora pistes encara no ofereixen garanties de no trinxar les taules. A última hora m'he ficat per un sector tancat i el sòl estava absolutament gelat, amb pedres. Sort que era pendent de blava.
L'esquiada m'ha sortit molt bé de preu. El forfait m'ha costat 29€ a Llívia i m'he trobat un bitllet de 50€. L'he vist des del telecadira, gràcies a les ulleres de ventisca que produeixen un estrany efecte lupa. He baixat pel dret pensant que algú altre l'hauria vist sobre la neu, però no, encara hi era, semicolgat, sort de la neu seca, que no estava mullat.
Confio que en les properes hores, amb la precipitació i les temperatures previstes el panorama millori considerablement. Que nevi a ritme de Strauss tot la nit i l'any nou. De moment plou feblement a la boca nord del túnel del Cadí i amb insistència al Berguedà.

Fa falta més neu

Arribats al Port del Comte, la gran decepció. La calor d'aquests dies no perdona. Clapes d'aigua-gel i parts de pistes que són herba. Per acabar-ho d'adobar, vent. Hi ha gent al pàrquing de Sucre que comenta que els de l'estació han decidit cobrar forfait de temporada baixa. Opino que és el que haurien de fer sempre que no obren la zona d'Estivella, que és sempre que no és cap de setmana.
A la web marquen de 25 a 50 cm i que alguna pista pot estar tancada "per causes meteorològiques". La qüestió és que la lògica s'imposa al cuc, i no val la pena ni intentar-ho. M'apropo a Tuixén. Si fa no fa, un panorama similar.
A Sant Joan de l'Erm, en canvi, a partir de 1800 mts la neu aguanta en condicions, diguem-ne mitjanes. Un miracle, si no es pogués explicar pels meravellosos boscos que envolten l'estació. El cel està cobert, però ni així fa fred. Samarreta tèrmica i una armilla paravent són suficients per a fer esquí nòrdic avui.
Avui no han pogut passar màquines i no cobren el forfait, i això sí que és un detall. Disset quilòmetres d'esforç continuat, tot i que entre relliscades i caigudes. He fet esquí de fons tres dies en els tres últims anys i, coi, com costa fer cunya amb aquesta espècie de "palillus" xinesos!

Total, que entre una cosa i l'altra se m'ha fet l'hora que tanquen, just al moment que comença a ploure. No, nevar. No, plou, no, neva, neu rodona, que més en dóna, em diuen per aquí que diu la dita. Esperem que sigui així, que falta en fa.

Fent "hidro-esquí", a la part baixa de Sant Joan

Raquetes a Aransa

Les nevades poc a poc, sense una gran generositat però amb constància, van forjant el mantell nival que hauria de cobrir el terra pirinenc fins a la primavera. El fred i les borrasques ofereixen curtes treves en la seva intermitència, i avui ens en beneficiem.
A l'estació d'esquí de fons d'Aransa, que ofereix unes vistes inigualables sobre el Cadí, hi ha un circuit senyalitzat per a raquetes ideal per a fer en família i amb canalla. Serveix igualment d'enllaç amb la pista que condueix als Estanys de la Pera i que surt del refugi de Pollineres.

Sempre a l'empara del bosc de pi negre, seguim la pista senyalitzada amb uns cercles de color groc. A mig camí, trenquem per un camí que se'n desvia, en baixada. Ben aviat en una ampla corva, creuem un torrent que, en èpoques com l'actual només s'intueix sota la neu. Qualsevol raconet assolellat és un bon lloc per a seure, jugar o fer ninots de neu. Avui ens ho hem currat!

Poc després, creuem la pista que baixa del Mirador, i bosc a través i d'una manera prou intuïtiva arribem de nou al restaurant i a les oficines de l'estació. Aquest últim tram permet també que gaudim dels rierols que s'obren pas muntanya avall en un zigzag capriciós entre pins i rocam i prats que ara són, per fi, blancs.

Estació d'Aransa

DADES DE L'ESTACIÓ: ARANSA

Esquí alpí:

Esquí nòrdic: 32,5 km 6 pistes cmàx cmín

Tipus de forfait: adhesiu amb ganxo

Preu Forfait: 9,50€ /dia, esquí de fons; 2€ /dia, raquetes.

Nens paguen: a partir dels 6 anys.

Rutes: 1.- C16 - Manresa - Berga - Túnel del Cadí - Martinet - Aransa // 2.- Igualada - Copons - Calaf - Ponts - La Seu d'Urgell - Martinet - Aransa // 3.- Cervera - Ponts - La Seu d'Urgell - Martinet - Aransa

Punts Forts :)

Té un traçat equilibrat per a tots els nivells.

L'entorn, amb boscos de pi negre i rierols.

Permet connectar amb la veïna estació de Lles

Forma part de la unió d'estacions catalanes d'esquí de fons, que enguany ofereixen un forfait conjunt de temporada, a 95€:

Punts Febles :(

La seva situació, vessant sud del Pirineu i cotes més baixes que les d'alpí, com passa a quasi totes les estacions de nòrdic catalanes, fan que la neu no hi sigui garantida en tot moment.

[web oficial de l'estació: català]

A Ca n'Astruc, a pastar fang

El fred, la pluja i fins i tot la neu han postergat la bici al garatge els darrers dies. Avui, gran treva meteorològica, amb fins i tot calor... que no es fongui ara tota la neu que ha anat caient a poc a poc al Pirineu! El pare noël ha passat de portar-me una nova bici, què sé jo, de carboni, etc. Crec que sap que no he entrenat prou aquest any i que tant per tant, ja em va bé la bici que tinc.

Sortideta curta, per recordar-li a les cames que encara hem de pedalar molts quilòmetres, que la temporada aquest any vinent serà intensa. Des de Collbató accedeixo a la carretera C55 i la prenc direcció a Abrera, per, molt poc després desviar-me cap al nucli de ca n'Astruc. La mania del massís de Montserrat de tirar tot el que té cap avall fa que després de les últimes pluges, l'asfalt estigui cobert pel fang de les parets.

Es tracta d'una drecera que s'eleva en un parell de revolts per oferir una bona perspectiva del Llobregat, que estalvia molt de trànsit i que, en dies que bufa el vent, és una gran alternativa al viaducte de la C55, quasi sense voral. La carretera no està en condicions òptimes i per tant cal vigilar en els trams de descens. Just quan es veu Olesa, hi ha un nou desviament, en corva molt tancada i a la dreta, que condueix a la Colònia Sedó. El prenc, en baixada. Compte abans d'entrar a la colònia, que hi ha un bony a terra d'aquests que posen perquè els cotxes no vagin ràpid. No es veu. M'obliga a fer un salt. Surto de la colònia i arribo, resseguint el riu, a la carretera d'Olesa a Esparreguera. Quatre quilòmetres de pujada, travessar la vila i continuar sempre en pujada i paral·lel a l'A2 per retornar.

Quan no pot ser, no pot ser

Segon intent seriós d'esquiar. La previsió meteorològica ja ho deia que seria un dia complicat, però hi ha una llei força aplicada que diu que si de vuit previsions, una és de bon temps, s'hi va. I la veritat és que ha trigat en tapar-se... fins que he arribat jo... :(

Del pàrquing ja no es veia més que un petit tram de pista i un telesquí. La resta, núvol. La precipitació, de poc en poc, augmentant la intensitat. La neu agafa a la carretera... en fi, un altre dia serà. De moment, benvinguda sigui la nova precipitació, que falta fa encara.

Estació dels Angles

DADES DE L'ESTACIÓ: LES ANGLES
Esquí alpí: 50 km 31 pistes 2400 cmàx 1600 cmín
Esquí nòrdic:
Tipus de forfait:
Preu Forfait: 31,50€ /dia; 25,50€ /a partir de les 12.30h
Nens paguen: a partir dels 5 anys.
Rutes: 1.- C16 - Manresa - Berga - Túnel del Cadí - Llívia - Sallagosa - Els Angles // 2.- Igualada - Copons - Calaf - Ponts - La Seu d'Urgell - Puigcerdà - Llívia - Sallagosa - Els Angles // 3.- Cervera - Ponts - La Seu d'Urgell - Puigcerdà - Llívia - Sallagosa - Els Angles
Punts Forts :)
La neu aguanta força bé per la seva orientació i situació. És una garantia per la zona.
Forma part de la unió d'estacions nord-catalanes: neiges catalanes
El forfait de tarda comença a les 12.30h
Punts Febles :(
No hi ha forfait de matí.
[web oficial de l'estació: català]

Els Ports. A trepitjar neu al sud.

Les nevades que estan afectant la Península estan marginant bona part de Catalunya, especialment el Pirineu. Així que si es vol trepitjar la neu, cal baixar bastant al sud. Nou quilòmetres més amunt de Tortosa hi ha Xerta, i sortint d'aquest petit poble, a mà esquerra, es troba el rètol que indica cap a Paüls. He aparcat al costat del cementiri, des d'on surt un camí per la dreta i en baixada que s'endinsa en el Parc Natural dels Ports.

Segueixo direcció el Montsacre, obviant els indicadors que menen cap al coll de la Gilaberta. Poc després dels 400 msnm, comença a haver-hi neu en condicions mitjanament dignes. Just en el punt en què dubtes si parar a posar polaines, quan hi ha el gruix just per cobrir la bota.

Carrego les raquetes amb l'esperança que dalt, a l'altiplà, les podré fer servir. De moment, la boira es manté vora els 700 msnm, i dóna un aspecte fantasmagòric a l'entorn. Segueixo les marques del GR, blanques i vermelles. M'han fet passar per camps d'oliveres i travessar una pista més ample i agafar un sender que s'ha tornat més estret i que va guanyant alçada de manera decidida. Sóc al costat de les altíssimes parets que circunden el barranc de Les Fonts. La soledat d'aquest paratge és extrema. De sobte, em sobresalta un udol molt proper. És un gos de cacera que ha aparegut al meu costat. Abans he sentit fins a tres trets. L'udol ressona a l'indret i fa callar fins i tot l'aire. Si no sabés que és un gos ara estaria mort de por.

Cal passar sota la paret, i si hagués dut un casc, com el de bici, me l'hauria posat, sens dubte. Vaig mirant a dalt, no sigui que caigui alguna cosa. M'adono que em vigilen. Una cabra, immòbil, observa la meva progressió, com si fossin els indis que esperen amagats els vaquers. Sortint d'aquest punt tan singular, continuo remuntant bosc amunt, el camí s'enfila, i comença a nevar. Se suposava que deixaria de fer-ho a mig matí, i deu ser així a tota Catalunya, menys aquí!

Tot i això, pujant sobra roba, i la guardo a la motxilla. La nevada es va intensificant. Les roques que estaven eixutes ara estan totes molles, i rellisquen. El sender el cobreix la neu, de la que sobresurten les pedres, i a les rampes més dretes cal assegurar les passes. La boira torna a baixar poc a poc. Molt a desgrat meu, que tenia moltes ganes d'arribar als altiplans d'abans del coll Roig i calçar-me les raquetes, decideixo que és el moment de tornar enrere, sense haver pogut comprovar tampoc si l'estat de l'aigua és líquid o sòlid a la Font dels Montsagres de Paüls.

He patit una relliscada tonta en una de les dues tarteres que s'han de travessar, però no ha estat res. Per compensar he tingut la immensa sort en baixar de compartir un breu troç de camí amb un... cèrvol! -ha estat, però, un obrir i tancar d'ulls. Al cotxe, la temperatura és ara quatre graus més baixa que quan he arribat. 0º, ni fred ni calor ;)

Montgarri - Beret. Dues maneres d'estrenar la neu

L'hivern s'apropa. Ningú no ho hagués dit fa una setmana, però ja hi ha una mica de neu. Tot i la calor d'aquest novembre, a la Val d'Aran les últimes precipitacions van ser generoses, i el gruix de neu encara és de mig metre en moltes cotes, tot i que cims i carenes estan visiblement ventats. A l'estació les condicions podien ser fins i tot bones, però ens travessa un front càlid molt poc actiu. Són les vuit del matí i a 1800 mts ja hi ha sis positius. A Beret, sensiblement menys, dos sobre zero. La pista de 1500, la que es veu des de la carretera, és herba. Les màximes d'aquest cap de setmana han humitejat la neu. Però si hi havia alguna opció, era aquí. La Val d'Aran, multipolar a nivell identitari, històric, polític, occitània, catalunya, espanya, barcelonins, madrilenys, és de tot, menys part de la península. La seva orientació és netament atlàntica. El Garona mor a Bordeus. I els fronts buiden aquí tota la seva càrrega.

Així les coses, no em decideixo a pagar el forfait per tot el dia i em poso les raquetes. Mai no havia anat a Montgarri, el santuari perdut en alguna banda entre l'Aran i el Pallars, mig amagat pel traçat capriciós de valls i muntanyes. Seran deu quilòmetres entre anar i tornar. Perdo alçada progressivament, fins a tocar fons a 1650 aprox. Pel camí trinxat es podria caminar sense raquetes, però fora de la petita pista t'enfonses. La neu està molt pesada. Però n'hi ha.
El santuari data de 1117, sembla mentida. Aixecat vora un meandre de la Noguera, que neix al principi de la ruta, i que ara és ja un nen que juga a obrir-se camí entre moles de vora els 3000 mts d'alçada. Per a tornar s'ha de salvar un desnivell de dos-cents metres. El dia continua grisot, com diria aquell. Fa calor, pujant em sobra roba. A 1700 mts la neu s'està desfent, el camí està aigualit, però a 1800 aguanta millor. Al Pla de Beret es veu gent baixar per les pistes, alguns ràpids. Em pica el cuc. Just a les dues - ara - hi ha el forfait de tarda. Pregunto a una parella que va cap al pàrquing. Em diuen que la neu per on han esquiat no està bé, però ella em "deixa" el seu forfait, així que decideixo provar, tssst... La zona de Blanhiblar ha estat tot el dia protegida pels núvols i ara que el dia obre ja queda arrecerada i en ombra. La neu està prou bé. Pesa molt, i cansa, perquè cal fer molta força per girar, per frenar, està aixecada, però llisca; no et frena de sobte, com a la primavera. Unes baixadetes per acabar de tancar el dia en rodó.

Ah, per cert. Per evitar la cua de cotxes fins a Vielha, he optat pel pla B. La Bonaigua ja està completament asfaltada, de dalt a baix. Quines ganes de baixar-la en bici! Quan es fongui la neu no tot estarà perdut.

Estació de Baqueira - Beret

DADES DE L'ESTACIÓ: BAQUEIRA-BERET
Esquí alpí: 110 km 71 pistes 2510 cmàx 1500 cmín
Esquí nòrdic: 7km aprox 1850 msnm
Tipus de forfait: adhesiu amb ganxo

Preu Forfait: 44€ /dia; 29€ /a partir de les 14h

Rutes: 1.- Tàrrega - Balaguer - Alfarràs - El Pont de Suert - Túnel de Vielha - Vielha - Baqueira-Beret // 2.- Cervera - Comiols - Tremp - Sort - Port de la Bonaigua - Baqueira-Beret // 3.- Tàrrega - Balaguer - Camarasa - Tremp - Sort - Port de la Bonaigua - Baqueira-Beret.

Punts Forts :)
És la millor estació de les comarques de Catalunya. L'orientació atlàntica fa que la neu sigui garantida en hiverns mitjanament normals. Té un munt de canons.
Els telecadires són moderns i ràpids.
Disposa d'un telecabina.
Hi ha un descompte considerable en el forfait de tarda.

Punts Febles :(
Està molt allunyada de les principals àrees de població de Catalunya.
El preu del forfait és elevat, tot i que comparativament a d'altres estacions, la relació qualitat preu és molt bona.
No hi ha forfait de matí.
L'ambient és una mica 'pijo', sí.

[web oficial de l'estació: occitan català]

Cap a la plana de Vic

A primera hora, el sol neix ras i estira la meva ombra estampant-la sobre els pins que tinta de roig. A l'altre vessant del Coll de Can Maçana, la boira inunda la fondalada i la baixada cap a Manresa es torna freda i grisa. Passo per Ca la Iaia, que encara és tancat. Llàstima de cigaló. Arribo i travesso la capital del Bages, sortint-ne per la carretera de Vic.
El Coll de la Pullosa és llarg i suau. El cim és a trenta-vuit quilòmetres de Manresa. Només a una setantena del miler de metres d'altitud. Fet anecdòtic, només l'havia coronat un cop, havent-lo pujat per la banda osonenca, però això va ser el segle passat...
La primera desena de quilòmetres és un puja i baixa. El monestir de Sant Benet es lleva envolcallat de suaus llençols en forma de boirines que el sol retira. Pas per Sant Fruitós i arribada a la rotonda de Navarcles. A partir d'aquí comença pròpiament el coll. Els propers deu quilòmetres són la part més dreta de l'ascensió. La carretera és tranquil·la i freda. Passo a un ciclista i després a un parell més. Un quilòmetre després remunten i, finalment, els perdo a prop de Calders, on he programat parar a esmorzar.

Recordava un bar en què havia esmorzat durant una ruta en BTT. Era en un racó semblant a un altre al que he entrat i on diria que ningú no havia anat a dormir encara, i jo vestit de ciclista i amb el casco. M'adono de l'errada i surto d'aquella estranya barreja d'after i imperator, i trobo el bar de l'altra vegada. Aquí sí que hi ha bicis aparcades a la porta. Torrada de fuet i aquarius, i a seguir.

De Calders a dalt són catorze quilòmetres suaus via Moià, la població que dóna nom a la subcomarca del Moianès, d'amples camps altiplans que ara vaig travessant. Verd a dreta i a esquerra, els cims nevats al Pirineu, els arbres que perden les últimes fulles i, poc abans de coronar, el preciós poble de Collsuspina. Com que vaig bé de temps, hi entro a fer un tomb.

Després, des de dalt de la Pullosa, una esplèndida vista sobre la plana, amb Tona i el seu castell en primer terme, i el Collsacabra i el Montseny com a telons de fons. Una baixada plaentera, i a la bifurcació em desvio cap a Taradell. Travesso l'autovia i remunto fins al poble. Són quatre quilòmetres que piquen una mica i que ara es fan feixucs. Però un cop hi arribo, el terreny ja és favorable, direcció Calldetenes, punt final de la ruta de vuitanta-cinc quilòmetres, via Santa Eugènia de Berga.

Orpí i Carme, racons amagats de l'Anoia

Un tomb molt curtet, una mica obligat per mantenir les cames. Orpí és un llogarret minúscul que ens reserva un castell mil·lenari que fou domini dels bescomtes de Cardona. Se'n conserva la torre de base poligonal del segle XII i un dels arcs de l'entrada. L'església de Sant Miquel, d'origen romànic, encara que refeta diverses vegades en èpoques més recents, conserva l'absis i va ser l'antiga capella del castell. Apareix citada l'any 1099.
S'hi accedeix des de la carretera que enllaça La Pobla de Claramunt amb Santa Maria de Miralles. Un parell de quilòmetres passat Carme, surt una carretera de només tres mil metres en suau pujada i llarguíssimes rectes. L'asfalt acaba aquí i en bici de carretera no queda més opció que tornar per on hem vingut.
Carme és un poble petit, en què la canalla va a escola rural, d'aquelles que ajunten diversos cursos en una aula. No ofereix cap tresor especial, llevat dels petits carrers amables per on passejar i la placeta a tocar de l'església.