 |
| Els camps de vinyes, la constant paisatgística de la ruta, amb el massís de Montserrat al fons |
 |
| Rotonda a l'entrada de Piera |
Hi ha vegades a l'hivern que em ve de gust sortir amb la bici de carretera. No és l'ideal, perquè el fred propi de l'època es veu incrementat amb la velocitat i per l'obertura del terreny. A la carretera entomes més vent que no pas enmig dels boscos amb la BTT. Però hi ha dies radiants, en què l'asfalt reclama el pas de les rodes primes. Es pot sortir més tard, ja que no es fan gran kilometrades. Es pot gaudir de l'esmorzar, es pot remullar el cafè amb gotetes de licor per a compensar la temperatura. Es poden esquivar les pujades llargues, ja que ara toca, com diria, el brevetero, fer volum.
 |
| Collbató, punt i final. |
Ahir era un d'aquests dies. La volta, sovint repetida, ressegueix el Llobregat i remunta després l'Anoia És a dir, envolta el rerepaís del Penedès històric. Des de Montserrat, la sortida és fàcil i sempre en terreny favorable i condueix fins a Martorell. D'aquí a Gelida per l'arxipedalejada carretera de Sant Sadurní, una balconada extraordinària sobre la catifa de vinyes que té Montserrat als seus peus.
Un tram menys favorable fins a Sant Llorenç d'Hortons, on esmorzo (lleuger, plàtan i cigaló). Després cap a Piera, i d'aquí la carretera que mena a Esparreguera, terreny favorable en el que es pot rodar molt ràpid. Una quinzena de kilòmetres per gaudir i remuntada final fins a Collbató
