 |
| Al pas per Bretuí. |
Estava escrit, que no inscrit encara. Havent mal dormit cinc
hores, engego el cotxe mig zombi. Rumb a Tremp, amb molts dubtes. La Pallaresa
és una de les marxes que s’ha apuntat a la tendència general d’afegir
kilòmetres i desnivell als seus recorreguts clàssics. El traçat tradicional, que
vaig completar en dues edicions, anava directament de Tremp a Sort, amb la qual
cosa, acomodat en un bon grup, et permetia cobrir gairebé els primers 50 km a
una molt bona mitjana. Ara, però, se li afegeix Montcortès, entrant a la
Vall Fosca abans d’afrontar el port del Cantó.
 |
| Poca gent i molt fina a la sortida. |
 |
| La grupetta resseguint els primers kilòmetres. |
Estava escrit, tot i els dubtes. Molt poca gent per a un
recorregut tan exigent. I a les primeres rampes, rodant a cua dels últims grups
giro el cap i veig que darrera meu no queda més que un petit grup de sis i ja
les motos dels mossos tancant la marxa. Afortunadament, al final fem una
grupetta que ens permet arribar a la Pobleta de Bellveí, amb relativa comoditat.
A partir d’aquí, excursió personal. Un món per endavant pràcticament en solitari.
 |
| El pantà de Sant Antoni ens diu bon dia. |
 |
| Pocs però ordenats. |
Un retrobament agradable evita la soledat. Rodo amb el Josep
de La Pobla. Hem coincidit en un munt de batalles similars. Xino-xano arribem
al magnífic estany i iniciem el complicat descens cap a Gerri de la Sal,
passant pel pintoresc poble de Peramea. Intercanviem relleus remuntant la Noguera Pallaresa,
que baixa espectacularment brava. I així arribem a Sort. I comencem el gegant
del dia.
 |
| Els cims nevats. |
 |
| L'estany de Montcortès. |
El port del Cantó es divideix en dues parts, igual de dures,
separades per dos km i mig de descans a l’alçada de Vilamur. Abans d’arribar en
aquest fals pla, perdo contacte amb la roda del meu company, i la resta fins a
dalt se’m fa llarguíssima. Les bateries baixen sobtadament i s’encenen tots els
llums d’alarma. I sabeu què? Que dalt del coll, després de reavituallar-me,
giro cua.
 |
| No sóc l'únic en girar cua al Cantó. |
He vingut aquí a fer un entrenament. Si baixo cap a la Seu,
em tocarà sí o sí, rodar en solitari, o en el millor dels casos amb algú que
vindrà igual de tocat fins a Coll de Nargó, i d’aquí pujar el llarguíssim coll
de Bóixols i rematar amb el de Faidella, abans de baixar a Isona per recórrer
la conca de Tremp abans d’arribar. Acabar acabaré, sí. Però com? M’he fet gran.
Abans era incapaç d’abandonar les proves, per molt que m’arrossegués. Ara, o he
madurat, o sóc més feble de cap. O les dues coses.
 |
| Vistes sobre el Cantó des d'Olp. |
Altre cop a Sort, em castigo pujant un afegit per la
carretera de Llessuí i em regalo unes grans vistes sobre el monstre que acabo
de pujar i baixar. Volto per poblets com Olp i Pujalt, fins que m’adono que són
les dues de la tarda i encara em falten cinquanta kilòmetres per tornar a
Tremp, via La Pobla de Segur, amb un molest vent de cara. En total 159 km i
2500 metres de desnivell positiu, que les cames no haurien acumulat si no
hagués mogut el cotxe.
