Després de dos dies de pluges i nevades intenses, sembla que s'obren clarianes a Andorra. Som a prop d'Escaldes, en un revolt de la carretera que puja a l'Estany d'Engolasters. El camí comença en un pont que supera les aigües dels rius Madriu i el Perafita i Claror, que aquí ja davallen plegats, just abans de precipitar-se sobre el Valira.
Resseguim els GR 7 i 11 en un camí pedregós, i un dia com avui esllenegós, que s'enfila de valent. En dos quilòmetres salvarem un desnivell aproximat de 400 mts. Tot aquest paratge, conegut com la Vall del Madriu, Perafita i Claror és declarat Patrimoni de la Humanitat per la Unesco. De seguida passem un pont sobre un salt d'aigua i, sense deixar de pujar i pujar, en poc temps arribem al llogaret d'Entremesaigües. Aquí hi ha una bifurcació. Si ens desviéssim a la dreta, travessant el pont sobre el riu, recorreríem la Vall del Perafita i Claror, i ens podríem arribar al refugi de Perafita (2200 mts), sobre l'Estany de la Nou. Si optéssim per aquesta via, arribats al refugi, podríem continuar cap a la Collada de la Maiana (2430 mts) i baixar a la Vall del Madriu per l'altre vessant, amb la qual cosa hauríem aconseguit traçar una ruta circular i tornaríem pel camí que ara seguirem però a la inversa.
Seguim endavant. El Madriu té un cabal molt disminuït a partir d'aquí perquè encara no ha recollit les aigües dels altres dos rius que donen nom a aquest espai natural. Al llarg de tota l'ascensió, que sempre es fa per frondosos boscos, passem al costat de petits prats de pastura. Avui en són els inquilins mitja dotzena de cavalls. En aquestes dates els arbres encara conserven les fulles, tintades de les tonalitats pròpies de la tardor, i que contrasten amb el blanc de la neu caiguda abundantment en cotes més altes.
Ara la pujada s'ha fet més suau i arribem a Ràmio, un conjunt de cases i bordes situades a més de 1600 mts i que representen els darrers vestigis de civilització humana si resseguim el curs del Madriu, a contracorrent. Amb l'excepció dels diferents refugis que es troben més endavant, i que, si bé no estan guardats, són a disposició de qualsevol que pugui precisar-ne el seu ús. Això si descartem la desviació que poc després de Ràmio ens conduiria virant a l'esquerra cap a l'Estany d'Engolasters.
Abans d'arribar al refugi de Fontverd, el nostre camí, paral·lel al Madriu, passarà pel punt estret conegut com a Barranc de l'Estall. No us preocupeu, hi ha una tanca que protegeix els caminants de l'ensordidor espetec de l'aigua contra les pedres. De seguida que hi passem ens plantarem a l'esplanada de Fontverd, on s'aixeca el primer dels tres refugis que es troben si seguim aquesta ruta cap a l'Estany de l'Illa. Disposa de 10 lliteres, barbacoa i font.
Vint minuts després, arribaríem a la desviació que ens menaria a la Collada de la Maiana i podríem fer la ruta circular abans esmentada en sentit invers, baixant cap al refugi de Perafita per empalmar altra volta amb el Madriu a Entremesaigües. Nosaltres en hem quedat a Ràmio i ara tornem pel mateix camí per on hem vingut, que, tot i que avui no neva, el sol s'ha deixat veure ben poquet, només fent de tant en tant algun forat en la capa de núvols alts que cobreix la Vall.
