Reis Race d'Igualada

He rebut una trucada del patge Faruk, de part de ses majestats, dient que la nit de Reis tenia dret a obrir un regal de sota l'arbre. Així que demà estrenaré calçat sobre els carrers d'Igualada. Vaig a dormir com la canalla, fent bondat i amb il·lusió. Ens llevarem d'hora per obrir, no cap regal, sinó l'any corrent. 

Genial iniciativa la dels moixiganguers d'Igualada. Dues voltes a un circuit urbà de cinc quilòmetres. Un traçat peculiar, amb incursions en patis d'escoles, a la seu de la colla castellera, pels jardins de l'asil, - on rebem els càlids ànims dels avis, àvies i cuidadores... recorrent el passat industrial de la capital de l'Anoia i el rec comtal.

El dolor a l'empenya del peu ha minvat molt i només es fa sentir en forma de molèstia en algun moment. Córrer amb bambes noves sens dubte ajuda a que no s'incrementi. Des de la Sant Silvestre no he fet res d'activitat, però si fa no fa mantinc el ritme. 48 minuts i mig, dos més lent que fa una setmana, en un traçat més lent, en què els passos estrets, els canvis de direccions i les arrencades són continus. Només la llarguíssima recta d'arribada, de més d'un quilòmetre, permet agafar un ritme i no trencar-lo. 

I un cop creuada la línia final, una recompensa molt original i encertada. Un tortell de reis i una ampolla de cava.

Acabar l'any corrent. La Sant Silvestre.

Sempre havia sentit una mena de recança en sentir parlar de la Sant Silvestre. Havia d'estar bé això de preparar la nit de cap d'any amb una prova esportiva. Però m'enganxava a contrapeu. D'una banda, calia arribar a l'últim dia de l'any amb un estat de forma acceptable i de l'altra, preparar mínimament una disciplina que no és la meva. 

Així que enguany he corregut alguns dies, des de fa un mes, per les pistes i corriols de la falda de Montserrat. De primer, ho feia a un ritme de sis minuts el kilòmetre, però l'he anat baixant fins a situar-lo prop del cinc. Això sí, sempre en distàncies curtes, que oscil·laven entre els sis i vuit kilòmetres. 

L'objectiu era poder fer la Sant Silvestre, de 10 km, prop dels 50 minuts (a 12 km/h, és a dir, a cinc el km). I la il·lusió era baixar d'aquest registre.

Fa quinze dies vaig participar en un cross popular, de només dos kilòmetres, fent un temps de 8'46" (és a dir, a 4'23" el km). Però una cosa és un sprint com aquell i una altra és una tirada de fons que, tot i que és molt inferior en durada a qualsevol marxa ciclista, obliga a anar molt alt de pulsacions de cap a fi.

Per aquí al mig dec ser... [Foto X. Rondon | + imatges a l'àlbum]

Molt bon ambient als carrers de Sant Cugat. Uns 3400 inscrits per donar caloreta als deu graus de temperatura. El sol baix i sortida puntual a les 17:30h. El primer kilòmetre, en 4 molt baix. Toca afluixar, que potser m'he embalat. En els successius passos per les altres pancartes, vaig constatant que segueixo per sota dels cinc el km, la qual cosa m'anima i esperona per aguantar la tibada contínua que és una cursa d'aquest tipus. Tot i que els ciclistes diríem que el recorregut és planer, corrent un mínim desnivell es fa sentir. Al final, 46 minuts i mig, a uns 4 minuts i mig el km. Molt content, doncs. 

Més d'un amb el Nadal al cap

Ara bé, canviar d'esport té les seves contrapartides. Un fort dolor a l'empenya del peu només acabar que, avui, dos dies després comença a apaivagar-se. Confio que no sigui res més que la falta de costum, a veure si aquest any vaig combinant les dues disciplines i els músculs i articulacions es van acostumant. De moment, per reis més.

Molt bon any 2013 a tothom!